presentació de red hat linux

Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware

© Roger Casadejús Pérez | http://www.exabyteinformatica.com/tienda/

Presentació de Red Hat Linux Enterprise 6

Red Hat Software Inc. va ser fundada al 1994 per Bob Young i MarcEwing. El seu principal

objectiu era compilar i comercialitzar una distribució GNU/Linux anomenada Red Hat Linux.

Bàsicament, es tractava d'una versió empaquetada del que existia en aquells temps, incloent

documentació i suport. Durant l'estiu de 1995, la versió 1.0 d'aquesta distribució va veure la

llum. Uns mesos més tard, es va publicar la versió 2.0 que incloïa la tecnologia RPM (gestor de

paquets). El sistema de paquets RPM s'ha convertit en un estàndard per als paquets de

sistemes GNU/Linux. Durant el 1998 Red Hat va arribar al gran públic amb la versió 5.2.

La companyia no només és coneguda per la seva distribució de programari basat en Linux. A

l'agost de 1999, Red Hat va sortir a borsa i les seves accions van obtenir un guany històric

desde el primer dia en tota la història de Wall Street. Així i tot, els seus començaments reeixits

al mercat de valors van servir perquè Red Hat fos portada en diaris i revistes no directament

relacionades amb temes informàtics. En qualsevol cas, sembla ser que Red Hat ha sabut

superar els problemes d'altres companyies del món dels negocis entorn al programari lliure i

va anunciar números no vermells per primera vegada en la seva història a l'última cambra de

l'any 2002.

Un altre dels fets històrics més importants de Red Hat va ser l'adquisició al novembre de 1999

de Cygnus Solutions, una empresa fundada una dècada abans i que ja havia demostrat com

amb una estratègia integral basada en programari lliure, es poden guanyar diners.

Al setembre de 2003, Red Hat va decidir concentrar els seus esforços de desenvolupament en

la versió corporativa de la seva distribució i va delegar la versió comuna a Fedora Core, un

projecte obert independent de Red Hat. Al juny de 2006 Red Hat va adquirir la companyia

JBoss Inc, convertint-se després en la responsable del desenvolupament del servidor més

important d'aplicacions J2EE de codi obert.

Característiques de Red Hat Linux

Una plataforma d'aplicacions optimitzada per a desplegaments empresarials a llarga escala

amb gestió centralitzada.

Millora de l'eficiència per a l'última generació de sistemes de maquinari altament escalables.

Rendiment de virtualització, flexibilitat i seguretat per a entorns servidor i client.

Suport ampliat per a característiques destinades a minimitzar l'impacte dels sistemes de TIC.

Una plataforma preparada per a desplegaments estables a llarg termini, capaç també

d'incorporar noves tecnologies per a desplegaments físics, virtuals i cloud.

Compta amb una empresa que recolza el sistema i brinda suport personalitzat.



Estructura dels directoris

Red Hat Enterprise Linux utilitza l'estructura del sistema d'arxius estàndard de jerarquia de

sistemes d'arxius (FHS de l'anglès que vol dir Filesystem Hierarchy Standard), un document que

defineix els noms, la ubicació i els permisos de molts tipus d'arxius i directoris.

Estructura de directoris FHS en Red HAT Enterprise 6

· El directori /boot/

Conté arxius estàtics requerits per arrencar el sistema, tals com el kernel de Linux. Aquests

arxius són essencials perquè el sistema arrenqui correctament.

· El directori /dev/

Conté els nodes de dispositius que, o bé representen als dispositius que estan connectats al

sistema o els dispositius virtuals que són proporcionats pel nucli. Aquests nodes de dispositiu

són essencials perquè el sistema també funcioni correctament.

· El directori /etc/

Aquí resideixen els arxius de configuració del sistema, són usats per l'administrador i/o altres

programes per emmagatzemar i llegir dades que alteren d'una o una altra forma el seu

funcionament.

· El directori /lib/

Conté les biblioteques (llibreries) necessàries per executar els binaris en /bin/ i en /sbin/.

Aquestes imatges de biblioteques compartides són particularment importants per arrencar el

sistema i executar instruccions en el sistema d'arxius arrel.

· El directori /media/

Conté els subdirectoris utilitzats com a punts de muntatge per als mitjans extraíbles tals com

USB’s, DVD’s, CD-ROM’s i discs Zip.

· El directori /mnt/

Està reservat per a sistemes d'arxius muntats temporalment tals com muntatges de sistemes

d'arxius NFS. Tots els medis extraíbles utilitzen el directori /media/. Els medis extraíbles

detectats automàticament seran muntats en el directori /media.

· El directori /opt/

Proporciona una àrea per emmagatzemar paquets de programari d'una aplicació. Un paquet

que col·loca arxius en el directori /opt/ crea un directori amb el mateix nom del paquet.

Aquest directori al seu torn, guarda arxius que d'una altra forma estarien escampats pel



sistema d'arxius, donant-li així a l'administrador del sistema una forma fàcil de determinar el

paper de cada arxiu dins d'un paquet particular.

· El directori /proc/

Conté arxius especials que o bé extreuen informació del kernel o bé l'envien a aquest. Alguns

exemples són la memòria del sistema, informació sobre la CPU, configuració del maquinari,

etc.

· El directori /sbin/

Emmagatzema els executables usats per l'usuari root. Els executables en / sbin / s'utilitzen en

l'arrencada de l'administració del sistema i per realitzar les operacions del sistema de

recuperació.

· El directori /srv/

Conté dades específiques al lloc proporcionats pel seu sistema executant Red Hat Enterprise

Linux. Aquest directori li dóna als usuaris la ubicació dels arxius de dades per a un servei en

particular tal com pot ser el FTP, WWW o CVS. Les dades que només pertanyen a un usuari

específic han d'anar en el directori /home/.

· El directori /sys/

Utilitza el nou sistema d'arxius virtual sysfs específic des de el kernel 2.6. Ara amb el suport

més estès per als dispositius de connexió en hot swap en el kernel 2.6, el directori /sys/ conté

informació similar a la que es troba a /proc/, però mostra una vista jeràrquica de la informació

de dispositius específica en relació amb els dispositius de connexió en hot swap.

· El directori /usr/

És per a arxius que puguin ser compartits a través de moltes màquines. El directori /usr/

habitualment té la seva pròpia partició i es munta en mode lectura. Sota el directori /usr/, el

subdirectori /bin/ conté executables, el directori /etc/ conté arxius de configuració del

sistema, /games/ és pels a jocs, /include/ conté els arxius de programari C, /kerberos/ conté

binaris i altres arxius relacionats amb Kerberos i /lib/ conté arxius del tipus objecte i

biblioteques que no estan dissenyades per ser utilitzades directament per usuaris o scripts de

shell. El directori /libexec/ conté petits programes d'ajuda cridats per d’altres programes,

/sbin/ és per als binaris d'administració del sistema (aquells que no pertanyen al directori

/sbin/), /share/ conté arxius que no són d'una arquitectura específica i finalment /src/ és per a

codi font.

El directori /var/

Ja que el FHS requereix que Linux munti / usr / en mode només lectura, qualsevol programa

que escrigui arxius log o que necessiti tasques de spool, els directoris han d'escriure'ls en el

directori /var/. Els estats FHS de /var/ serveixen per: ... Arxius de dades variables. Això inclou

arxius i directoris spool, dades d'administració, de registre i arxius temporals i transitoris.



Sistema d'arxius (File system)

Red Hat inclou suport per a molts sistemes d'arxius populars, fent possible accedir fàcilment

als sistemes d'arxius d'altres sistemes operatius. Això és particularment útil en un escenari

d'arrencada dual i quan es migren arxius des d'un sistema operatiu a un altre.

Els sistemes d'arxius suportats inclouen:

EXT2, EXT3, NFS, ISO 9660, MSDOS i VFAT.

En les diferents versions Red Hat Enterprise 5 el sistema d'arxius per defecte era el EXT 3, no

obstant ara les versions 6 d'aquest sistema vénen per defecte amb EXT4, i les versions

orientades a sistemes escalables utilitzen NFS ja que permet major emmagatzematge de

dades.

Arquitectures Suportades

X86, X86_64, System z, PPC64.

Avantatges i desavantatges

Admet totes les arquitectures de maquinari principals amb compatibilitat en les diferents

versions i inclou un cicle de vida de suport i actualitzacions de set anys (que es pot ampliar

opcionalment a deu anys).

La seva arquitectura modular, flexible i sòlida, a més de les eines de gestió, ofereixen un major

control i escalabilitat. Per la seva banda, una àmplia gamma de complements milloren la

disponibilitat d'infraestructures i aplicacions.

Red Hat Enterprise Linux compta amb un rendiment demostrat en sistemes de més de cent

nuclis i Terabytes de memòria, la qual cosa la fa idònia per a les implementacions d'aplicacions

en les empreses de major grandària.

La virtualització integrada permet interactuar a les implantacions físiques i virtuals, mentre

que el control detallat dels recursos informàtics (CPU, memòria, connexions de xarxa, E/S)

permet a les empreses gestionar acords a nivell de servei (SLA) d'aplicacions i hosts.

Les funcions de gestió de l'energia redueixen l’impacte mediambiental dels centres de dades

(Datacenters) i la interoperabilitat millorada simplifica la integració en entorns Microsoft

Windows Active Directory.

Rendiment, escalabilitat i seguretat de aplicacions. Els nous estàndards en sistemes multi nucli

i virtuals exigeixen que les plataformes puguin gestionar la complexitat i que es puguin escalar

de forma vertical o externa per satisfer les necessitats de l'empresa.



Alguns desavantatges

Es fa necessari pagar una subscripció per accedir a un sistema amb suport adequat.

És costós mantenir la seguretat del sistema a causa de la falta de suport sense pagament previ.

Cost elevat de les actualitzacions.

Poca acceptació al mercat local.

Entorns gràfics

Red Hat Enterprise Linux proporciona dos entorns d'escriptori:

GNOME — És l'entorn d'escriptori predeterminat de Red Hat Enterprise Linux. Està basat en el

conjunt d'eines gràfiques GTK+ 2.

KDE — Un entorn d'escriptori alternatiu basat en el conjunt d'eines gràfiques Qt 3.

Tant GNOME com KDE tenen aplicacions de productivitat avançades, tals com processadors de

text, fulles de càlcul i navegadors web. Els dos contenen eines per personalitzar l'aparença de

la GUI (Graphical User Interface). Addicionalment, si ambdues biblioteques estan presents,

GTK+ 2 i Qt, les aplicacions KDE es poden executar en GNOME i viceversa.

En quant als sistema de llicència

El sistema operatiu Red Hat utilitza el sistema de llicències GPL. En el contracte de llicència de

Red Hat Enterprise Linux s'esmenta el següent: "Subjecte als termes següents, Red Hat, Inc. ("

Red Hat ") li concedeix una llicència perpètua i mundial per als programes (la majoria dels

quals inclouen diversos components de programari) de conformitat amb la Llicència Pública

General de GNU v.2. L'acord de llicència per a cada component de programari es troba en el

codi font del component de programari i li permet executar, copiar, modificar i redistribuir el

component de programari (subjecte a certes obligacions, en alguns casos), tant en el codi font i

binari".

presentació de red hat linux

Documents