presentació a .tecno del catedràtic d'ecologia joandomènc ros
DESCRIPTION
Aquesta és la presentació que el catedràtic d'Ecologia de la UB va fer a CosmoCaixa Barcelona el passat dijous 20 de febrer dins el cicle d'Ecotendències sobre La Mediterrània: un sistema vulnerable.TRANSCRIPT
ALGUNES AMENACES AMBIENTALS PER A LA MAR MEDITERRÀNIA
Joandomènec Ros Dept. Ecologia UB
Institut d’Estudis Catalans
Sinergies entre amenaces
Amenaces a la biodiversitat: els condemnats
as
Amenaces a la biodiversitat: les espècies invasores
Caulerpa taxifolia
3 (4?) episodis de mortaldat en massa: estius de 1999, 2003 y 2006 (y 2009?), sense precedents en la Mediterrània per la gran extensió geogràfica
!Una trentena d’espècies
d’invertebrats bentònics afectades
Amenaces a la biodiversitat: mortaldats en massa
Impacte a gran escala
1998 2000 2001 2002 2003 2004 2005
Biom
asse
de p
oids s
ec en
g/0,2
5 m²
0
100
200
300
400FarillonsGrotte PeresPierre de Cassis
1999 Episodio de mortandad
Bio
mas
sa g
DW
/ 0,
25 m
2
Any
Marsella
- Fort impacte: pèrdues de fins el 50 % de la biomassa - Recuperació lenta
Impacte a gran escala
Amenaces a la biodiversitat: les espècies invasoresLa migració lessepsiana
Migració lessepsiana: invasió del Mediterrani oriental per moltes espècies indopacífiques, més competitives i expansives que les autòctones, que són desplaçades
!Algunes ja han arribat a les
nostres costes
Tropicalització de la biota
En les costes catalanes hi ha espècies subtropicals (Parablennius pilicornis, Scorpaena maderensis) i altres que han ampliat la seva àrea de distribució (Thalassoma pavo, Xirichthys novacula).
En les Balears hi ha més espècies de peixos i d’algues invasores (Asparagopsis taxiformis, Womersleyella setacea, Lophocladia lallemandii, Caulerpa racemosa, C. taxifolia, Acrothamnion preissii), que dominen en algunes comunitats
HAS VIST AQUEST PEIX? O algun altre què se li assembli? És un peix globus. Hi ha constància de la seva presència a Catalunya. És tòxic i molt perillós per a la salut. Està prohibida la seva comercialització (novbre. 2012) !
Si en pesques un, què has de fer? 1 - Separa'l de les altres captures 2 - Guarda'l en fresc o congelat 3 - Informa a la Direcció General de Pesca i Afers Marítims o bé a l'IRTA
Lagocephalus sp.
Emblanquiment de Cladocora caespitosa (illes Columbrets, 2006)
© D. Kersting
© D. Kersting
Emblanquiment del corall en els tròpics i més propers
“Noviembre 2010. Greenpeace, Oceana, el Grupo Pew Medio Ambiente y WWF hacen una llamada a los gobiernos miembros de la Comisión Internacional para la Conservación de los Atunes del Atlántico (CICAA) para que se preste protección inmediata a las severamente agotadas poblaciones de atún rojo atlántico. 30 años de mala gestión y pesca ilegal, además de informes negligentes, fraude y una falta de respeto hacia la ciencia han resultado en una disminución estimada en hasta el 85% de las poblaciones de atún rojo atlántico desde 1970.
En el Mediterráneo, los informes fraudulentos y una falta de respeto flagrante a los límites de capturas han contribuido a la creación de un próspero mercado negro, valorado en 4 mil millones de dólares…”
Pesqueres tradicionals que s’esfondren
Esforços de pesca creixents es tradueixen en rendiments cada cop menors
Quin futur per a l’ecosistema marí?
Abans Ara Demà?Primers estudis del mar
Solucions parcials
L’atracció de les AMP
Mortalitat per arrabassamentM
orta
litat
Reserva
0,00
0,02
0,03
0,04
0,05
0,06
0,08
1993-1995 1996-2000
No Reserva1993-1995 1996-2000
Std. Dev..Std. Err.Mean
L’impacte de la visita
0,07
Paramuricea clavata
Hi ha contaminació que es veu i n’hi ha que no
Ens preocupen les deixalles visibles, però ignorem els tòxics que s’acaben introduint en el nostre organisme
EL RESULTAT ÉS ESQUIZOFRÈNIA AMBIENTAL
Amb una mà protegim i amb l’altra contaminem!
Bioacumulació i biomagnificació
El litoral s’ha transformat molt...
Entre aquestes dues imatges (allò que ens pensem que trobarem al litoral, i que les agències turístiques ens venen, i allò que hi trobem realment) han passat alguns anys i han tingut lloc processos que, per a vergonya nostra, es coneixen a tot el món amb noms massa identificadors...
(Ara, La Vanguardia, 9/8/13)
Urbanització salvatge
LA VERGONYA D’UNS DERIVATS DE TOPÒNIMSBalearització: urbanització salvatge
de les illes Balears, especialment Mallorca, i en concret la badia de Palma, durant els anys del boom turístic
Benidormització: ocupació de l’espai en vertical, construcció de gratacels sobre el mateix litoral, de la qual el paradigma és Benidorm
Alacantització: ocupació horitzontal ad infinitum del coster i el rerepaís per cases unifamiliars i edificis adossats, amb jardí i/o piscina, especialment al litoral alacantí i murcià
PÈRDUES QUE VENEN DE LLUNY
Les platges perden sorra… als embassaments, als placers d’àrids per la construcció, als passeigs marítims sobre dunes, etc.
EQUACIÓ MÀGICA: M2 DE PLATJA=K€
El Gobierno no actuará en las playas del Maresme (16/5/2011)
Front litoral de la Barceloneta 2006-2012
MODIFICACIÓ DE LA LÍNIA D’ATERMENAMENT DEL DOMINI PÚBLIC MARITIM-TERRESTRE DE
BARCELONA
Àmbit desafectat
Variació de la ZMT Juliol 2009
I el delta de l’Ebre?
El delta s’enfonsa i retrocedeix, el mar puja i els corrents s’emporten els sediments
!Tornarem al delta de fa uns
quants segles? !Quines mesures es
proposen?