presentación de powerpointdario a purba pa envadí gresia, pero el a wòrdu derotá na maraton....

10
Lès 12 pa Mart 21, 2020

Upload: others

Post on 13-Nov-2020

5 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: Presentación de PowerPointDario a purba pa envadí Gresia, pero el a wòrdu derotá na Maraton. Herhes a jega na Atenas, pero é tambe a wòrdu derotá. E manera ku e reinan ei ta

Lès 12 pa Mart 21, 2020

Page 2: Presentación de PowerPointDario a purba pa envadí Gresia, pero el a wòrdu derotá na Maraton. Herhes a jega na Atenas, pero é tambe a wòrdu derotá. E manera ku e reinan ei ta

Persia. Daniel 11:1-2

Gresia. Daniel 11:3-4

Tolemaida i Seleusia. Daniel 11:5-14

Roma imperial. Daniel 11:15-28

Roma papal. Daniel 11:29-39

E Tempu di e Fin. Daniel 11:40-45

1st

vishon2nd

vishon3rd

vishon

Medo-Persia 7:5 8:3-4 11:2

Gresia (Alexander the Great)7:6

8:5-7 11:3

Gresia ta wòrdu dividí 8:8 11:4-14

Roma imperial 7:7 8:9-11 11:15-28

Roma papal 7:8 8:12 11:29-39

E Tempu di e Fin 7:13-14 8:13-14 11:40-45

E Segunda Binida 7:27 8:25 12:1-3

Daniel a wòrdumustrá tres vishonentre e promé aña diBelsasar i e di tresaña di Siro.

Kada vishon tabatamas detayá ku esunprevio(anterior). Nan ta splika e eksperensia di Dios Su pueblo den kadamomentu di historia.

Nos lo por komprendé e kuadro general históriko den Daniel 11 mihó si nos

studia kon e tres vishonnan ta relashoná un na otro.

Page 3: Presentación de PowerPointDario a purba pa envadí Gresia, pero el a wòrdu derotá na Maraton. Herhes a jega na Atenas, pero é tambe a wòrdu derotá. E manera ku e reinan ei ta

Gabriel a mustra Daniel kon Dios tabata nakontrol di e momentu históriko ei (10:13, 20; 11:1). E ora ei, el a splika loke lo sosodé despues.

E tres reinan di Persia despues di Siro tabataCambyses, Smerdis i Dario. E di kuater tabataHerhes (Rei Asuero den e bukinan di Esdras iEster).

Dario a purba pa envadí Gresia, pero el a wòrduderotá na Maraton. Herhes a jega na Atenas, peroé tambe a wòrdu derotá.

E manera ku e reinan ei ta wòrdu introdusí taparalèl na e profesianan di Amos. Den e profesiaei, Dios ta pordoná tres pikánan di un reino, peroe ta wòrdu sentensiá pa motibu di e di kuaterpiká.

Cambyses

Xerxes

Darius Smerdis

Page 4: Presentación de PowerPointDario a purba pa envadí Gresia, pero el a wòrdu derotá na Maraton. Herhes a jega na Atenas, pero é tambe a wòrdu derotá. E manera ku e reinan ei ta

E estadonan helenista a uni forsa pa konfrontáHerhes. Gresia a bira un nashon fuerte ku a derotá Persia 150 añanan despues di esei.

Felipe di Masedon a trese Gresia i Masedonhuntu. Suyiu hòmber – Alejandro e Grandi – a inisiá e konkista di Persia na 334 PK. Ya kaba el a konkistá henter e Imperio di Persia ora ku el amuri na 323 PK.

Su imperio a wòrdu dividí den kuater reinonangrandi : E Imperio Seleusia, E Reino Tolemaida, e Reino Greco-Bactrian (Kassandro) i e ReinoIndo-Griego (Lysimachus).

Dios ta na kontrol di historia. El a predesí e eventonan aki siglonan adelantá.

CassanderLysimachus

SeleucusPtolemy

Page 5: Presentación de PowerPointDario a purba pa envadí Gresia, pero el a wòrdu derotá na Maraton. Herhes a jega na Atenas, pero é tambe a wòrdu derotá. E manera ku e reinan ei ta

E rei di nòrt i e rei di sùit ta representá diferente reinan i reinonan te ku e Tempudi Fin. Pesei, nan identidat ta varia segun ku e eventonan ta desaroyá(habri).

Initialmente, e rei di sùit ta e dinastia di e reinandi Tolemaida(Egipto), i e rei di nòrt ta e dinastiadi e reinan di Seleusia (Siria). Palestina – e teraprimintí pa e Hudiunan – tabata lokalisá entre e dos reinonan.

Antiochus IV Epiphanes a purbapa adoptá Israel na lengaGriego. E Makabeonan a rebeldiá kontra di esaki, i Israel iRoma a firma un pakto(aliansa) pa yuda un na otro.

Antiochus IV

Seleucid Empire

Ptolemaic Empire

Palestine

Page 6: Presentación de PowerPointDario a purba pa envadí Gresia, pero el a wòrdu derotá na Maraton. Herhes a jega na Atenas, pero é tambe a wòrdu derotá. E manera ku e reinan ei ta

“Ku e forsa di un diluvio nan lo wòrdu eliminá for dilantidjé i wòrdu kibrá, i tambe e prens di e aliansa.” (Daniel

11:22)

Varios hendenan i eventonan di e Imperio Romano den Hesus Su tempu ta wòrdu menshoná:

“unu kende taimponé

impuestonan ” (v. 20). Cesar Augusto:

Su senso a move Jose pa Bètlehèm.

“un persona despresiabel”

(v. 21). Tiberio: Hesus a wòrdu

krusifiká durante disu reinado.

“nan lo wòrdueliminá… i tambe e prens di e aliansa.”

(v. 22). Israel no tabata mas un nashon desde

70 AD.

Daniel 11:27-28 ta deskribí e kresementu di e Iglesia desde Constantino sureinado. Sinembargo, e transishon for di e Roma Pagano pa e Roma Papal lo no sosodé te ku 538 AD, “pasombra e fin ainda lo ta na e tempu stipulá.”

Page 7: Presentación de PowerPointDario a purba pa envadí Gresia, pero el a wòrdu derotá na Maraton. Herhes a jega na Atenas, pero é tambe a wòrdu derotá. E manera ku e reinan ei ta

R O M A PA PA L

E naturalesa di e rei di nòrt ta kambia. Awor e ta representáun poder polítiko-religioso: e “ kachu chikitu” kier gara(tene) Dios Su posishon (11:36; 7:25; 8:12).

E Santuario ta wòrdu tirá abou, e sakrifisionandi tur dia ta wòrdu kitá i e abominashon didesolashon ta bini (11:31; 8:11). Tur esaki tawòrdu kumplí dor di Roma Imperial i e atakekontra di e Santuario Selestial di Roma Papal (Mateo 24:3, 15; Lukas 21:7, 20).

E atake kontra di e pueblo di Dios “ pa e tempu stipulá ” (v. 35) ta e pèrsekushon ku a dura pa 3 aña imei entre 538 AD i 1798 AD. AlgunKristiannan a wòrdu matá (v. 33) iotronan a wòrdu entregá (v. 34).

Page 8: Presentación de PowerPointDario a purba pa envadí Gresia, pero el a wòrdu derotá na Maraton. Herhes a jega na Atenas, pero é tambe a wòrdu derotá. E manera ku e reinan ei ta

(Daniel 11:32)

Page 9: Presentación de PowerPointDario a purba pa envadí Gresia, pero el a wòrdu derotá na Maraton. Herhes a jega na Atenas, pero é tambe a wòrdu derotá. E manera ku e reinan ei ta

E tempu di e fin (v. 40) a kuminsá na 1798 AD. Fransia a atakágobernashon di Papa di Roma dor di kita for di nanmomentariamente nan poder polítiko. Den Revelashon 11:8, Fransia ta wòrdu representá dor di Egipto, un poder ateístiko.

Una bes ku su herida a kura (Rev. 12:17; 13:3), e rei di nòrt taataka e Remanente kual ta wòrdu representá dor di “ e TeraBunita ” (v. 41), Sion (Rev. 14:1).

Hopi lo djòin e Remanente (Edòm, Moab, Amon, v. 41) durante di e predikamentu di e mensahetripel (Rev. 14:6-12).

E ora ei, e rei di nòrt lo djòin su enemigunan den un tripel aliansa (v. 43; Rev. 16:13). Nan lo reuni hopihende huntu (awanan) pa ataka e Remanente. Sinembargo, nan lo wòrdu destruí na e SegundaBinida di Hesus (v. 45; Rev. 16:15-21).

Page 10: Presentación de PowerPointDario a purba pa envadí Gresia, pero el a wòrdu derotá na Maraton. Herhes a jega na Atenas, pero é tambe a wòrdu derotá. E manera ku e reinan ei ta

“Tur loke ku Dios tin den historia profétiko ta

spesifiká pa wòrdu kumplí den e pasado a

wòrdu kumplí, i tur loke tin di bini ainda den

su òrden lo sosodé(kumpli). Daniel, Dios Su

profeta, ta pará den su lugá. Juan ta pará den

su lugá. Den e Revelashon e Leon di e tribu di

Juda a habri pa e studiantenan di profesia e

buki di Daniel, di e manera ei Daniel ta pará

den su lugá. E ta karga(hiba) su testimonio, e

lokual ku Señor a revelá na djé den vishon di e

eventonan grandi i solemne kual nos mester

konosé segun ku nos ta pará riba e

drèmpel(entrada) di nan kumplimentu.”

E.G.W. (Selected Messages, vol. 2, cp. 12, p. 109)