presentación de powerpoint - coac.net · 2006. 2. 13. · 5 • recursos perduts en la...

1

JORNADA SOBRE GESTIÓ DE RESIDUSDE LA CONSTRUCCIÓ

Model de gestió dels residus de la construcció:RUNA NETA

23 de gener de 2006

(Col·legi d’Arquitectes de Catalunya)

David Sans Quer

2

•ÍNDEX.

• Recursos perduts en la construcció.

-Generació de residus de la construcció.-Composició dels residus.

•Programa de Gestió de residus de la construcció a Catalunya (PROGROC)

•Problemàtica actual existent.

•Responsabilitat compartida.

• Intervenció de l’arquitecte.

•Eines disponibles per corregir aquesta situació.- Model “Runa neta”.- Plans de gestió de residus.

• Conclusions.

3

• CENTRE CATALÀ DEL RECICLATGE

El Centre Català del Reciclatge és una entitat creada per l’Agència de Residus de Catalunya a finals de l’any 1999 amb l’objectiu d’impulsar i fomentar els processos de valorització i reciclatge dels residus generats a Catalunya.

Objectius:1 Potenciar la prevenció, valorització

i el reciclatge dels subproductes i residus de consumo.

2 Promoure el mercat dels materials reciclats i dels productes fabricats amb ells.

3 Evitar la disposició dels residus valoritzables.

4

Recursos perduts en la construcció

5

• RECURSOS PERDUTS EN LA CONSTRUCCIÓ

Generació de residus de la construcció.

•L’any 2004 a Catalunya es van gestionar 7.064.521 tones de residus de la construcció i demolició.

•D’aquests, tan sols es van valoritzar un 3 %.

• La generació d’aquests residus és creixent seguint el ritme de l’activitat constructiva i s’està molt lluny dels objectius de reciclatge establerts:

•En el PROGROC (PROGRAMA DE GESTIÓ DE RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ A CATALUNYA):

2003 (25 %) 2006 (50 % en plantes de valoritació + 15 % reutilització )

•En el PNRCD (PLAN NACIONAL DE RESIDUOS DE LA CONSTRUCCIÓN Y DEMOLICIÓN):

2006 (60 %)

6

• RECURSOS PERDUTS EN LA CONSTRUCCIÓ

Composició dels residus.•Segons la classificació dels residus en:

- inerts: (petris, ceràmics i guix)- no perillosos: (paper, cartró, plàstics, fusta, metalls)- perillosos: (envasos bruts, desencofrant, fibrociment, silicones, etc.)

64,5%

33,5%

2,0%

Inerts No perillosos Perillosos

81,8%

18,0%0,2%En volum En pes

0,12 m3 per cada m2 construït

Font:

7

Programa de Gestió de residus de la Construcció a Catalunya 2001-2006

( PROGROC )

8

• PROGRAMA DE GESTIÓ DE RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ A CATALUNYA 2001 - 2006 (PROGROC)

Vigència.•El Consell de Direcció de la Junta de Residus (ara Agència de Residus de Catalunya) va aprovar el 28 de juny de 2001 el Programa de gestió de residus de la construcció a Catalunya (PROGROC), programa que cobreix el període comprès entre els anys 2001 i 2006.

• La revisió pel període 2004 - 2006 va ser aprovada en el Consell de Direcció d'11 de juliol de 2005.

• Assolir un alt nivell de gestió mediambiental dels residus de la construcció, en compliment dels objectius de la Comissió Europea en matèria de reciclatge i seguretat ambiental de les instal·lacions, de forma que en qualsevol projecte on es generin residus de la construcció es tinguin en compte els costos derivats d'una gestió ambientalment sostenible.

Objectiu.

9

• PROGRAMA DE GESTIÓ DE RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ A CATALUNYA 2001 - 2006 (PROGROC)

•Actuacions agrupades en els següents sis grans eixos:

Mitjans.

Eix 1 Prevenció reutilització en origen, modulació de l’obra, etc.

Eix 2 Valorització

Disposició del rebuig en dipòsits controlats

Desplegament del model de gestió

Criteris per al desenvolupament de les infraestructures

Activitats de divulgació i formació

noves plantes de valorització , tramitació autoritzacióplantes mòbils, plantes de selecció i transferència, escalat de tarifes d’entrada a abocador (net/brut 1/5), ús d’àrids reciclats i marcatge CE, etc.

Eix 3 adequació i ambientalització dels dipòsits segons normativa

Eix 4 control del transport de runes, gestió de terres d’excavació, etc.

Eix 5 Distribució per comarques de plantes de valorització, de selecció i transferència i de dipòsits controlats.

Eix 6 Formació professional, manuals de bones pràctiques, etc.

10

Problemàtica actual existent

11

• PROBLEMÀTICA ACTUAL EXISTENT

Principals causes de la pobre valorització actual de residus de la construcció.

• LA BARREJA DE RESIDUS EN CONTENIDOR QUE DIFICULTA EL SEU RECICLATGE.

• ELS COSTOS D’ENTRADA A ABOCADOR DE RUNES QUE SÓN DEL TOT ASSUMIBLES, FINS I TOT ELS D’ESCALAT PER ACCEPTAR RUNA BRUTA.

• L’ABSÈNCIA D’ESPAI EN L’OBRA PER SEPARAR EN ORIGEN ELS RESIDUS.

• LA POCA QUANTIA REFLECTIDA EN LA PARTIDA D’OBRA CORRESPONENT A LA GESTIÓ DE RESIDUS DEL PRESSUPOST D’EXECUCIÓ.

• LA NO EXISTÈNCIA D’UN MERCAT CONSOLIDAT PELS PRODUCTES FETS AMB MATERIALS RECICLATS.

12

• PROBLEMÀTICA EXISTENT

L’entrada a dipòsit no penalitza suficientment l’acceptació de runa bruta

•L’escalat de tarifes net/brut actual es troba a l’entorn d’1 a 2.

13


La barreja de RCD dificulta el reciclatge dels àrids.

És molt costós obtenir un àrid reciclat net a partir de barreges de RCD. Tampoc s’aprofiten les altres fraccions (plàstics, paper, etc).

14


Dificultats en fer una recollida selectiva en origen per falta d’espai a l’obra

•En obres situades dins del casc urbà, no hi ha espai per fer una recollida selectiva en origen.

•L’ús de la via pública és limitat en funció de l’autorització municipal i ordenances d’ocupació.

• En el projecte executiu no s’ha previst un espai adequat ni el seu trasllat a mida que avança l’obra.

15


Presencia d’impropis que dificulta la valorització posterior

•Mobles, matalassos, electrodomèstics i altres voluminosos que són dipositats en els contenidors d’obra.

16

Responsabilitat compartida

17

• RESPONSABILITAT COMPARTIDA

Millorar la gestió actual dels residus és una obligacióde tots els agents que intervenen en els processos de construcció:

- Promotors ( públics i privats).

- Projectistes, centres de tecnologia.

- Constructors i empreses de demolició.

- Fabricants de materials per a la construcció.

- Administracions públiques.

- Gestors de residus.

18

Intervenció de l’arquitecte

19

• INTERVENCIÓ DE L’ARQUITECTE

Rols de l’arquitecte en l’edificació.

• L’arquitecte exerceix dos papers molt importants en l’edificació:

EL DE PROJECTISTA EL DE DIRECTOR DE L’OBRA

Etapa de disseny Etapa d’execució

Com pot influir l’arquitecte en una gestió més sostenible dels materials a l’obra i dels residus que la seva aplicació generen ?

20


Etapa de disseny: Eines disponibles.

- Elecció d’elements prefabricats que redueixin la quantitat de residu a l’obra.

- Elecció de materials fàcilment reciclables quan esdevinguin residus en la desconstrucció.

- Elecció de materials reciclats per afavorir la creació d’un mercat creixent i estable que sostingui el interès dels recicladors en recuperar els residus.

-Redacció d’un pla de gestió de residus en el projecte executiu.

-1. Minimització de residus a generar (modulació, elements prefabricats, reutilització en obra, etc.)- 2. Quantificació dels residus a generar per tipus i fases de l’obra.- 3. Identificació dels gestors de residus propers a l’obra.- 4. Pressupost de la gestió de residus i valoració d’alternatives.

21


Etapa de disseny: exemples elements prefabricats

22


Etapa de disseny: exemples elements fàcilment reciclables

23


Etapa de disseny: exemples materials reciclats

24



25



26


Etapa de disseny: Pla de gestió de residus en obra

Esquema de desenvolupament del pla de gestió de residus:

FASE 1. Propostes minimització i prevenció

FASE 2.

Quantitat i naturalesa dels residus

FASE 3.

Possibilitats de valorització

FASE 4. Escenaris de gestió i gestió final

Font:FASE 5.

Pressupost final

27



FASE 1. – Minimització i prevenció de residus a generar en l’obra.

- Modular l’edifici respecte l’element majoritari, de manera que es generin els menys retalls possibles.

- Elecció d’elements prefabricats de fàcil col·locació.

- Per enderrocs previs, valorar la utilització dels àrids com a rebliment en la pròpia obra.

- Optimitzar l’acopi de materials a l’obra per evitar generar-los com a residus.

28



FASE 2. – Quantitat i naturalesa dels residus.

29



FASE 2. – Quantitat i naturalesa dels residus.

Quantificació de la generació de residus amb eines de càlcul.

Base de dades amb informació mediambiental

Programa de pressupostos

+

30



FASE 3. – Possibilitats de valorització.

Elecció dels gestors de residus autoritzats que participaran a l’execució de l’obra.

6 centres de recollida de residus perillosos en petites quantitats

residus perillosos

316 valoritzadors de fusta, ferralla, plàstic, paper residus banals

6 plantes de reciclatge d’àrids per trituració residus inerts petris

46 dipòsits controlats de runes runa neta no reciclable

7+ 5 plantes de transvasament (CRT) runa barrejada

http://www.arc-cat.net/ca/industrials/gestors/

31

30

438

36

33

3

16

10

9

1825

28 22

1287

17

15

41

2

15

20

13

11

6

14393640

31

4221

43 44

19

1. BADALONA (EMSHTR)2. BARCELONA (EMSHTR)3. CARDONA (BAGES)4. CERCS (BERGUEDÀ)5. ESPARREGUERA (BAIX LLOBREGAT)6. IGUALADA (ANOIA)7. LLINARS DEL VALLÈS GAR1

(V.ORIENTAL)8. LLINARS DEL VALLÈS GAR2

(V.ORIENTAL)9. MANLLEU (OSONA)10. MOIÀ (BAGES)11. OLÈRDOLA (ALT PENEDÈS)12. PALAFOLLS (MARESME)13. PAPIOL (EMSHTR)14. PUJALT (ANOIA)15. RUBÍ (V.OCCIDENTAL)16. SALLENT (BAGES)17. SANT CELONI (V.ORIENTAL)18. SEVA (OSONA)19. SITGES (GARRAF)20. TERRASSA (V.OCCIDENTAL)21. VILANOVA I LA GELTRÚ (GARRAF)22. ALBONS (BAIX EMPORDÀ)23. AVINYONET DE PUIGVENTÓS (ALT

EMPORDÀ)24. CAMPDEVÀNOL (RIPOLLÈS)25. GIRONA (GIRONÈS)26. PORT DE LA SELVA (ALT EMPORDÀ)27. SANT JOAN LES FONTS (GARROTXA)28. SANT JULIÀ DE RAMIS (GIRONÈS)29. SANTA CRISTINA D’ARO (BAIX

EMPORDÀ)30. BALAGUER (NOGUERA)31. BORGES BLANQUES (GARRIGUES)32. BOSSOST (VALL D’ARAN)33. CERVERA (SEGARRA)34. MIRALCAMP (ALT URGELL)35. MONTFERRER I CASTELLBÓ (ALT

URGELL)36. PONTS (NOGUERA)37. PRATS I SANSOR (CERDANYA)38. TALARN (PALLARS JUSSÀ)39. TÀRREGA (URGELL)40. TORREFARRERA (SEGRIÀ)41. AMPOSTA (MONTSIÀ)42. BOTARELL (BAIX CAMP)43. TARRAGONA-LA BUDALLERA

(TARRAGONÈS)44. TARRAGONA-LA CAPELLANA

(TARRAGONÈS)

DIPÒSITS DE RUNES I ALTRES RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ

32

3537

2623

3424

27

29

32



FASE 4. – Escenaris de gestió i gestió final

- Estudiar el moviment dels residus dins de l’obra, possibilitats d’espai per emmagatzemar-los, utilització de maquinària específica, reutilització, etc.

- Avaluació de les diferents opcions possibles i dels diferents costos associats, i elecció de la solució òptima.

FASE 5. – Pressupost final.

-Pressupost a incloure com una partida valorada més en el pressupost de l’obra, de manera que permeti una gestió adequada dels residus a l’adjudicatari de l’execució de les obres.

33


Etapa d’execució: Direcció d’obra.

Com a responsable de la bona execució del projecte, al igual que actualment es vetlla per a que el constructor compleixi amb lo establert en matèria de seguretat, s’ha d’exigir que s’apliqui el que estableix en el Pla de gestió de residus de l’obra, comprovant que:

-S’informi als operaris i subcontractats de l’existència del Pla de gestió de residus.

- Es reservin i senyalitzin els espais necessaris per ubicar els diferents contenidors de residus, a mida que avança l’obra.

- Es faci la tria selectiva en origen que permeti destinar el màxim possible de residus a plantes de valorització en lloc dels dipòsits controlats.

- Es documenti adequadament tota la gestió dels residus (recollides, destins, freqüències, etc.).

- Es controli que la zona d’acopi de materials no sigui excessiva fent mal bé material nou de manera innecessària.

34



- Zones per gestionar els residus

35



- Zones per gestionar els residus

36

Fons d’informació

37

• FONS D’INFORMACIÓ

-Catàleg de productes reciclats del Centre Català del Reciclatge.

http://www.arc-cat.net/ca/ccr/consultes/productes/

38


-Catàleg de productes reciclats del Centre Català del Reciclatge.

http://www.arc-cat.net/ca/ccr/consultes/productes/

39


- Diverses publicacions de l’Agència de Residus de Catalunya

http://www.arc-cat.net/ca/agencia/publicacions/

40

• CONCLUSIÓ

Conseqüències d’aplicar el model de runa neta

RUNA NETA

OBRA NETA

Menys riscos d’accidentsMenys generació de residusResponsabilitat clara dels subcontractistes

Quant més homogènia sigui la qualitat de la runa generada i de les fraccions separades, més interès hi haurà per reciclar-la i més s’abaratirà la seva gestió com a residu.

41

•PER A MÉS INFORMACIÓ ...

Centre Centre CatalCatalàà del del ReciclatgeReciclatge

Agencia de Residus de CatalunyaAgencia de Residus de Catalunya

C/ Dr. C/ Dr. RouxRoux, 80 , 80 •• 08017 Barcelona08017 Barcelona

Tel. 935 673 300 Fax. 935 673 294 Tel. 935 673 300 Fax. 935 673 294

ccr.arc.dmahccr.arc.dmah@@gencat.netgencat.net

httphttp://://www.arcwww.arc--cat.netcat.net/ca//ca/ccrccr//

presentación de powerpoint - coac.net · 2006. 2. 13. · 5 • recursos perduts en la...

Documents