preparació de superfícies · 2013-04-11 · massilles de polièster el compost més habitual...

PREPARACIÓ DE SUPERFÍCIES

C O L · L E C C I Ó C I C L E S F O R M A T I U S

T R A N S P O R T I M A N T E N I M E N T D E V E H I C L E S . G R A U M I T J A

RECOMENDACIONS D’ÚS12

R E C O M A N A C I O N S D ’ Ú S

Cada capítol presenta un sumari, que resumeix els continguts que es tractaran enel desenvolupament, juntament amb un pla d’aprenentatge, desenvolupat en“Aprendràs a ...”.

A continuació, el capítol s’inicia amb una breu aproxi-mació a la matèria. Totes les unitats de treball presen-ten nombroses fotografies i dibuixos que faciliten lesexplicacions i que apropen l’alumne al que serà la sevaàrea de treball en el futur i a les eines d’aplicació quehaurà d’utilitzar.

A més, cada capítol mostra diferents caixes de text, ambaportacions d’utilitat per a l’alumne:

• Recorda: ressalta algun dels coneixements més im -portants de cada tema.

• Glossari: es descriuen paraules claus o determinatsconceptes que s’apliquen en cada unitat de treball,explicant-ne el significat.

Aquest llibre es divideix en 6 capítols, corresponents a 6 unitats de treball, perquè l’alumne es formi en lapreparació de superfícies.

1. Introducció al procés de pintat de vehicles2. Característiques i composició dels productes de preparació3. El fenomen de la corrosió. Proteccions anticorrosives4. Instal·lacions, equips i eines per a la preparació i igualació de superfícies5. Operacions de preparació i igualació de superfícies6. Processos de preparació

PREPARACIÓ DE SUPERFÍCIES 13

Al final de cada tema trobem un esquema, que conté,de forma sintetitzada, les principals idees objecte d’estu-di per, d’una ullada i gràficament, tenir una idea generaldel tema i fixar-lo millor.

Examina’t són qüestions que es formulen a l’alumne, amanera d’activitat final, que li poden servir com a auto-avaluació.

Practica és un apartat que desenvoluparà el professoramb els alumnes a les aules taller del centre. Aquestesactivitats despertaran inquietuds relacionades amb elstemes que s’estudien, de manera que l’aprenen -tatge sigui més complet.

L’article de Revista CESVIMAP seleccionat facilita unavisió diferent o fa referència a noves tecnologies empra-des en el taller de xapa i pintura.

Per saber-ne més recull referències a articles, vídeos ifitxes tant de Cesviteca, la biblioteca multimèdia de CES-VIMAP, com de Revista CESVIMAP, revista especialitzadaen el peritatge i reparació de carrosseries d’automòbils.

En definitiva, Preparació de superfícies és una obra idea-da per facilitar l’aprenentatge dels futurs professionalsdel taller, a tot color, amb nombrosos exemples pràctics iuna gran varietat de processos de treball. Aquestsprocessos han estat desenvolupats al taller experimentalde CESVIMAP pels millors especialistes de diversosàmbits: peritatge d’automòbils, reparació i pintat devehicles, fotografia i edició multimèdia, etc.

1.3. PREVENCIÓ DE RISCOS. PROTECCIÓ COL·LECTIVA I INDIVIDUAL

Malgrat els avenços tecnològics del sector reparador de l’automòbil, encara no existeix la pintura completamentinnòcua. Els professionals encarregats d’efectuar els treballs de pintura en automòbils han d’utilitzar materials i pro-ductes que poden resultar perillosos i nocius per a la salut, si no es tenen en compte certes precaucions.

S’ha de prendre consciència de la importància de les mesures de prevenció i protecció personals i col·lectives. Ladisminució del risc depèn de l’interès de cada pintor, qui ha de ser conscient de la seva responsabilitat.

Fa alguns anys, la professió de pintor tenia menor acceptació, a causa de les freqüents malalties professionals quees podien contreure, com a conseqüència de la manca de mitjans de protecció dels operaris i d’informació adequa-da sobre els riscos existents i mitjans de prevenció. Avui dia, les perspectives de seguretat són notablement millors,a causa de l’interès generalitzat sobre aquest tema, que incideix tant en la seguretat del treballador com en la pro-ductivitat de l’empresa. Per això, és imprescindible conèixer quins riscos existeixen en el maneig i emmagatzematgedels productes de pintura i com es poden prevenir i, fins i tot, eliminar.

1.3.1. Llei de prevenció de riscos laborals

La legislació sobre prevenció de riscos laborals tracta fonamentalmentde promoure la seguretat dels treballadors i protegir la seva salut, evitanto disminuint els riscos derivats de condicions de treball que poguessin cau-sar accidents o malalties professionals.

Els principis generals de l’acció preventiva establerts per aquesta legis-lació són els següents:

• Evitar els riscos.

• Avaluar els que no es poden evitar.

• Combatre els riscos a l’origen.

EL PROCÉS DE PINTAT DE VEHICLES30

Cartas pintadas a pistola Preparación de mezcla en una balanza tradicional

Medidas de protección personal: mascarilla,gafas y mono

b) Senyals d’obligació. Indiquen el que s’ha realitzar en un cas determinat o les mesures que cal dur a terme.

Poden ser circulars o rectangulars. Són de color blau i el símbol o text està en color blanc.

c) Senyals d’advertència. Adverteixen d’un perill determinat en la zona en la qual es troben.

Són de forma triangular, fons groc i orla de color negre. El símbol o text és també negre.

d) Senyals de salvament i evacuació. Indiquen on es troba un determinat equip de protecció, prevenció, etc.

Solen ser de forma quadrada o rectangular. El símbol o text es presenta en blanc sobre fons verd.

e) Senyals de seguretat contra incendis. Informen sobre els equips i mesures de protecció i extinció d’incendis.

Són de forma rectangular o quadrada, amb pictograma en blanc sobre fons vermell.


SignificadoColores

Señal dede la señal Símbolo Del De De seguridad

símbolo seguridad contraste

Protecciónobligatoria Blanco Azul Blancode la cabeza

Características de las señales de obligación.

SignificadoColores



RiesgoNegro Amarillo Negroeléctrico

Características de las señales de advertencia.

SignificadoColores



Direcciónhacia salida Blanco Verde Blancode socorro

Características de las señales de salvamento y evacuación.

f) Senyals auxiliars. Contenen només informació escrita (text); s’utilitzen juntament amb altres senyals perampliar la informació.

Solen ser rectangulars, amb el text bé en negre bé en blanc, sobre un fons de color corresponent al del senyal quecomplementen.

1.3.5.2. Senyalització emprada en tallers de reparació d’automòbils

A continuació, es resumeixen les principals situacions de risc que, de forma permanent, poden existir en els tallersi el senyal adequat per informar i advertir d’aquest, així com els llocs més comuns d’ubicació.

EL PROCÉS DE PINTAT DE VEHICLES42

SignificadoColores



Extintor Blanco Rojo Blanco

Características de las señales de seguridad contra incendios.

SALIDADE

EMERGENCIA

BOCADE INCENDIO

EQUIPADAEjemplos de señales auxiliares

SEÑALES DE PROHIBICIÓN

Señal Información Ubicación en el taller

• Entrada en la zona de pintura.• Sala de mezclas.

Prohibido fumar • Fosos.y encender fuego • Cuartos de máquinas.

• Locales con combustible.• Almacenes.

SEÑALES DE OBLIGACIÓN

Señal Información Ubicación en el taller

• Entrada en la cabina de pintado y zonas de trabajos con disolventes,

Protección obligatoria catalizadores y productos de pinturade las vías respiratorias en general.

• Zona de lijado y preparaciónde superficies.

• Zonas donde se realizan trabajos

Protección obligatoria de soldadura.

de la vista• Puestos de trabajo en los queexistan riesgos de proyeccionesy salpicaduras a los ojos.

L’envasament en forma de cartutx es subministra quan la massilla es dosificarà juntament amb el catalitzador. Pera això, es fixen els dos cartutxos a un suport especial, amb el qual s’oprimeixen simultàniament els dos cartutxos is’extreu la quantitat necessària de cada producte. Encara que es requereix aquest suport, presenta l’avantatge quela mescla entre la massilla i el catalitzador és sempre la correcta, evitant defectes.

Els fabricants de pintura disposen de nombrosos tipus de massilla per cobrir totes les necessitats del taller. Lesmés usuals són les de polièster, amb càrregues especials, d’assecat per ultraviolats o de retoc d’un component.

2.2.3.1. Massilles de polièster

El compost més habitual emprat en les massilles ésel polièster. Amb aquesta base, hi ha diferents variants,adequades a cada un dels possibles treballs, segons elsubstrat, la funció o la forma d’aplicació. Així, hi hauràmassilla de farciment, fina, reforçada amb fibra de vidre,preparada per a superfícies zincades o galvanitzades,per a superfícies plàstiques, per aplicar amb pistola o debaix pes específic.

Massilla universal de farciment

Les massilles universals es poden aplicar sobregairebé qualsevol substrat, per la seva gran adherèn-cia. Específicament, les massilles universals de farci-ment s’utilitzen per a grans deformacions, que presentengran desnivell. Solen ser més poroses, perquè portenmés càrrega i menys resina. Els porus i faltes es solu-cionen amb un segon massillat, utilitzant un productemés fi.

Massilla universal fina

S’utilitza per igualar els porus que deixa la massillade farciment i per a petites deformacions de laxapa. També es pot emprar en la reparació de plàs-tics. Aquesta massilla és molt més rica en resines imenys porosa que la de farciment.

ELS PRODUCTES DE PREPARACIÓ70

Les massilles fines són més riques en resina; per tant, més dures i difícils d’escatar que

les massilles de farciment.

Recorda

Webwww.cesvimap.com: A Cesviteca trobaràs articles tècnics sobre massilles, com els criteris per

a elegir-les.

Masilla de poliéster de relleno

Masilla de poliéster fina

Les pintures emprades en la protecció i embe-lliment de l’automòbil ofereixen unes elevadesprestacions: color, brillantor, duresa i protec-ció. Per aconseguir aquestes qualitats en lafabricació de les pintures intervenen moltessubstàncies químiques. Algunes d’elles presen-ten, però, riscos per a la salut, la seguretat o elmedi ambient. A més, les seves excel·lents pres-tacions comporten certa complexitat pel quefa a preparació, aplicació o assecat. Per això, eltaller ha de disposar de fitxes tècniques i deseguretat que resoldran, respectivament, elsdubtes sobre ús i protecció.

Fitxes de seguretat

Recullen la informació sobre els productes perillosossegons l’annex VIII del RD 255/2003.

Aquestes fitxes han de ser facilitades pel distribuïdor,responsable de la comercialització de la pintura, sem-pre que el producte estigui classificat com a perillós. Sino està així classificat, també es trobaran disponiblesprèvia petició de l’usuari.

Aquestes fitxes es proporcionen de forma gratuïta ambel primer lliurament del producte i, posteriorment, sem-pre que es produeixin modificacions en elles, figurantcom a “revisió”.

La fitxa està dividida en setze punts, que recullen elssegüents aspectes:

1. Identificació de la companyia i del producte.

2. Informació sobre la composició. Es donarana conèixer només els components perillosos i l’intervalde concentració en què es troben. S’inclouen en aquestapartat les frases R (informació estàndard que indica

els riscos específics atribuïts a les substàncies i prepa-rats perillosos) i frases S (informació normalitzada ambels consells relatius a les substàncies o preparats peri-llosos).

3. Identificació del risc. S’indiquen, clarament ibreument, els perills que presenta el producte tant pera l’ésser humà com per al medi ambient, distingintentre productes perillosos i no perillosos. Informa delsprincipals efectes adversos, tant fisicoquímics com per ala salut humana i el medi ambient, així com dels símp-tomes relacionats amb la utilització correcta i incorrec-ta del producte.

4. Mesures de primers auxilis. En primer lloc, s’had’especificar si cal assistència mèdica immediata.Seguidament, s’informa sobre els primers auxilis deforma breu i senzilla.

5. Mesures de lluita contra incendis. S’indiquenles normes de lluita contra incendis, incloent-hi mit-jans adequats i els que no s’han d’emprar, els perillsespecials de l’exposició al producte, a la combustió o alsseus gasos i l’EPI del personal de lluita contra incendis.

ÚS I PROTECCIÓ DELS PRODUCTES DE PINTURA

Fitxes de seguretati tècnicques

Per Rubén Aparicio-Mourelo Alonso

A r t i c l e


ELS PRODUCTES DE PREPARACIÓ92

Prot

eccio

ns e

n la

man

ipul

ació

de

prod

ucte

s:M

assil

les d

e po

lièst

er (p

rote

cció

vie

s res

pira

tòrie

s,m

ans i

ulls

)Im

prim

acio

ns fo

sfata

nts (

prot

ecció

dav

ant

de va

pors

org

ànics

gua

nts

i ulle

res d

e se

gure

tat)

Impr

imac

ions

epo

xi (m

asca

reta

vapo

rsor

gàni

cs, g

uant

s de

prot

ecció

i ulle

res d

e se

gure

tat)

Apar

ells

(mas

care

ta d

e va

pors

org

ànics

,gu

ants

i ul

lere

s de

segu

reta

t)Im

prim

acio

ns d

e zin

c (m

asca

reta

de

vapo

rsor

gàni

cs, u

llere

s de

segu

reta

ti g

uant

s de

prot

ecció

)

Diss

olve

nt o

dilu

ent (

dism

inue

ixla

conc

entra

ció d

e la

mes

cla)

1K (n

o pr

ecise

n ca

talit

zado

rpe

r al c

urat

)2K

(pro

duct

e ba

se +

cata

litza

dor)

D’as

seca

t físi

c (ev

apor

ació

)o

quím

ic (p

er o

xidac

ióo

polim

eritz

ació

)

Natu

rals

o sin

tètic

s

Orgà

nics

o in

orgà

nics

Vehi

cle v

olàt

il (d

issol

vent

)

Addi

tius:

(millo

ren

les q

ualit

ats d

ela

pin

tura

o n

’apo

rten

d’al

tres n

oves

)

Resin

a: se

rvei

x de

supo

rt a

la re

sta

de co

mpo

nent

s de

la p

intu

ra

Pigm

ents

: pro

porc

ione

nop

acita

t i co

lora

cióAn

ticor

rosiu

s

Com

posic

ió d

e le

s pict

ures

Prod

ucte

s

2. E

LS P

RODU

CTES

DE

PREP

ARAC

IÓ

Elas

tifica

nts o

pla

stifi

cant

s

Dilu

ents

Antis

ilicon

es

Endu

ridor

s cat

alitz

ador

s

Nete

jado

r de

supe

rfície

s:(a

l’ai

gua

i esp

ecífi

cs p

er a

plà

stic)

Addi

tius i

end

urid

ors:

apor

ten

func

iona

litat

Mon

ocol

orM

illore

n po

der d

e co

brim

ent (

tinta

bles

i fo

rmul

able

s–e

scal

a de

gris

os i

colo

reia

bles

–)

Altre

s:Aï

llant

s i se

gella

dors

Impr

imac

ions

-apa

rell

De b

aix

cont

ingu

t COV

D’as

seca

t ràp

idD’

asse

cat U

V

D’ul

tra a

lt, a

lt, m

ig o

bai

x co

ntin

gut e

n sò

lids;

esca

tabl

es o

no

esca

tabl

es (p

roce

ssos

h/h

)

Fina

de re

toc d

’un

com

pone

nt o

put

ty

D’as

seca

t per

UV:

idea

ls pe

r a tr

ebal

ls rà

pids

De p

oliè

ster

:Un

ivers

al d

e fa

rcim

ent

Unive

rsal

fina

Per a

supe

rfície

s zin

cade

s o g

alva

nitz

ades

Per a

supe

rfície

s plà

stiq

ues

Aplic

able

a p

istol

aDe

bai

x pe

s esp

ecífi

cAm

b cà

rregu

es e

spec

ials

Apar

ells:

pro

porc

ione

nho

mog

eneï

tat a

les s

uper

fície

s,aï

llen

els p

rodu

ctes

i gar

ante

ixen

l’adh

erèn

cia

Mas

sille

s de

farc

imen

t: pr

opor

cione

nas

pect

e un

iform

e a

pece

s rep

arad

es

Epox

iPe

r a p

làst

icsVi

níliq

ues

Empr

imac

ions

: fac

iliten

l’adh

erèn

cia d

e le

s cap

es p

oste

riors

Plaq

ues a

utoc

olan

ts o

ant

isono

res

Impr

imac

ions

ele

ctro

sold

able

s (de

rivad

es d

el p

etro

lii x

ilè; d

e zin

c; cin

tes a

dhes

ives)

Mas

sille

s i se

gella

dors

(am

b ba

se d

issol

vent

,re

actiu

s –de

cura

t per

abs

orció

d’h

umita

ti p

er cu

rat q

uím

ic– i

pref

orm

ats e

n ro

tlle)

Cere

s de

cavit

ats

Reve

stim

ent d

e ba

ixos (

prot

ecto

rs d

e ba

ixos

i ant

igra

vete

s)

2E

sq

ue

ma

3.1.2. Piles de corrosió per aireig diferencial

Aquest tipus de corrosió es presenta sempre que un metall en contacte amb un líquid tingui zones superficials demés difícil accés a l’oxigen que altres. La corrosió apareix a les zones pitjor airejades.

Un exemple típic es produeix quan sobre una superfície de ferro es diposita una gota de solució salina desaire-jada. Les zones que envolten la gota tenen un accés més fàcil a l’oxigen que la zona central, ja que l’oxigen es difonlentament a través de l’aigua. Per això, la zona metàl·lica de la vora de la gota farà de càtode (major concentraciód’O2), i romandrà inalterada, mentre que la zona sota el centre de la gota, per la seva menor concentració d’oxigen,farà d’ànode, produint-se aquí la corrosió.

Els electrons alliberats a la zona central es dirigeixen, a través del propi metall, cap a les vores, on redueixen l’o-xigen a ions tipus hidroxil (OH–), els quals es difonen cap al centre de la gota; mentre, els ions Fe2+ emigren cap a lesvores de la gota. En trobar aquests ions, es precipita l’hidròxid ferrós (Fe(OH)2) de color blanc, el qual s’oxida poc des-prés a hidròxid fèrric (Fe(OH)3), a causa de l’oxigen, observant-se diferents coloracions, que tendeixen a un marró ver-mellós.

PROTECCIONS ANTICORROSIVES100

Corrosión por aireación diferencial

2

2

2 2

2

2+

2

2+

–

–

–

–

––

�

�

–

2

2 2

22

2

+

2+ 2+

2+ 2+

Corrosión de una pieza

Corrosión en la línea del nivel de agua

Per a les xapes galvanitzades, un escatat pot assegurar l’adherència, eliminant els òxids de zinc; encara que,igual que succeeix amb l’alumini, s’ha de donar un tractament posterior immediat, perquè no es formi novament lacapa protectora no adherent.

3.8.2. Tractaments de recobriments metàl·lics

La xapa revestida inclou els mateixos tractaments anticorrosius (fosfa-tació i cataforesi) que la xapa sense revestiment. En reparació, són inevita-bles les operacions d’escatat, que eliminen les proteccions de la xapa. Peraixò, l’escatat s’ha de limitar a les zones afectades, utilitzant discs de baixaabrasió per eliminar les capes de pintura, que no castiguin excessivament laxapa i tinguin un bon rendiment. Només en zones molt concretes i reduïdespoden ser útils els discos de filferro impregnat. Per protegir les zones repa-rades en què s’ha eliminat el revestiment, hi ha al mercat emprimacions imassilles apropiades que ofereixen una bona protecció anticorrosiva i unaperfecta adherència.

La soldadura de peces revestides s’ha de fer, sempre que sigui possible,per resistència. Per a això, no és necessari, encara que sí convenient, eli-minar la capa de zinc; n’hi haurà prou amb retirar les pintures de la zona decontacte dels elèctrodes. Els elèctrodes s’han de netejar amb freqüència, pereliminar restes de zinc, que, en fondre’s, poguessin quedar adherits a lespuntes.

Com a alternativa a la soldadura per resistència, s’ha d’emprar la sol-dadura MIG/MAG. Cal eliminar la capa de zinc de la zona de soldadura,per a evitar unions defectuoses, ja que la soldadura d’una xapa revestida dezinc produeix moltes esquitxades i presenta mal aspecte. A més, el zincinvolucrat en el bany de fusió provoca fragilitat i porus en la soldadura. Lavisibilitat en l’operació de soldadura també es veu minvada per l’evaporaciódel zinc, i, d’altra banda, un major gruix de la capa de zinc redueix la resis-tència de la unió en tots els tipus de soldadura.

3.8.2.1. Tècniques de rezincat

El tractament de les àrees on s’ha eliminat la capa de zinc pot realitzar-se mitjançant emprimacions especials, però també amb equips de rezincat,que recuperen la capa de zinc eliminada en la reparació.

El rezincat és el restabliment de la capa de zinc per electrodeposició. Elprocés consisteix a establir un flux de corrent, produït per un generador,entre la peça connectada al pol negatiu i l’ànode, del diàmetre triat, i inter-posar entre ambdós, com a electròlit, una solució rica en zinc, xopa a la fun-da, que envoltarà l’ànode.

PROTECCIONS ANTICORROSIVES120

Proceso de rezincado

Soldadura por puntos de resistencia

Soldadura MIG - MAG

� Quin és el principal material emprat en la fabricació dels automòbils?

� Descriu, breument, els dos principals tipus de corrosió.

� Com es produeix el fenomen de corrosió anomenat “corrosió de contacte”?

� Segons el seu origen, quants tipus de corrosió existeixen?

� Enumera les diferents classes de recobriments metàl·lics que s’apliquen a la xapaper dotar-la de protecció anticorrosiva.

� En què consisteix el passivat de la xapa durant la fabricació d’un vehicle?

� Quines són les pintures que s’utilitzen en el tractament de baixos? Es poden pintaro repintar?Aquestes pintures són de 1K o de 2K?

� Provoca rascades profundes sobre diferents peces de xapa d’acer, xapa zincada,galvanitzada, etc. I, després d’exposar-les a les inclemències del temps (pluja, gel,boira, sol, etc.) durant 1 mes, observa i comenta el fenomen de la corrosió.

� Com a protecció activa, dissenya la carrosseria d’un automòbil, millorant elselements que formen aquesta carrosseria per tal d’evitar problemes de corrosió perdisseny.

� Fes dues pràctiques de decapatge en diferents peces: una amb decapatge físic, permitjà de l’escatat de les diferents capes de pintura, i una altra amb decapatgequímic, mitjançant algun producte orgànic per al decapatge, com el gel decapant,etc.

� Amb una pistola manual o pneumàtica de segellat realitza diferents aplicacionsamb segellador d’ús general, en cordons fins i més amples, i aplicacions ambsegellador estructural de polvoritzats o versió antigraveta. A més, completaaplicacions de segellador a brotxa.

E x a m i n a ’ t

P r à c t i c a

132 PROTECCIONS ANTICORROSIVES


S u m a r i

4 Instal·lacions, equips i eines

4.1. Instal·lacions i serveis a la zonade preparació

4.2. Equips i eines per a l’escatat

4.3. Productes i estris d’emmascarat

4.4. Equips d’aplicació

4.5. Equipament per a la neteja

4.6. Equips per a l’assecatde productes

Article

Esquema

Examina’t

Pràctica

A p r e n d r à s a . . .

• Emprar amb facilitat, i de la manera correcta, totes les eines a la teva disposició a la zona de preparació. Seleccionar les específiques per acada procés de la tasca de preparació de superfícies.

• Emmascarar el vehicle amb làmplia varietat deproductes i útils que es comercialitzen.

• Cuidar els temps i la potència dels equipsd’assecatge perquè el curat dels productes siguiòptim.

La realització correcta dels processos de preparació i igualació de superfícies dependrà, en gran mesura, de lesinstal·lacions i equips que es posseeixin. Un sistema d’aire comprimit correctament distribuït facilita la utilitzaciódels equips pneumàtics. Els plans aspirants afavoreixen l’absorció de les partícules de pols i pintura, tant en les ope-racions d’escatat, com en l’aplicació de pintures de fons i acabat. Els braços articulats i capçals aeris doten el lloc detreball d’aspiració, electricitat i aire comprimit. Un sistema d’aspiració adequat redueix les concentracions ambien-tals de pols.

Entre els equips i eines d’escatat, mereixeran especial atenció els tacs d’escatat, màquines d’escatar, suports demàquines d’escatar, abrasius i guies d’escatat.

Així mateix, una operació de vital importància dins dels processos de preparació i igualació de superfícies és l’em-mascarat, de manera que cal conèixer els principals productes i útils per a la protecció de les peces adjacents a lazona de pintat.

Els equips d’aplicació dependran del producte que s’hagi d’aplicar. El pintor haurà de seleccionar entre espàtu-les per a les massilles, pistoles aerogràfiques i cabines d’aplicació. També haurà de tenir en compte un altre tipus d’e-quipament auxiliar.

Un recorregut pels equips per a la neteja i l’assecat de productes, amb les seves diferents tècniques, garanteix unresultat de qualitat en la pintura.

INSTAL·LACIONS, EQUIPS I EINES134

4Capítol

a) Pendent del 2% en línía principal.

b) Recollida d’aigua a la línia principal.

c) Línia de servei amb sortida superior.

d) Recollida d’aigua de línia de servei.

e) Diàmetre interior màxim de 8 mm.

De manera orientativa, es mostren els valors de consum mig d’aire per minut d’alguns equips utilitzats en l’àreade pintura:

4.1.1.2. Equips de distribució i regulació d’airecomprimit

En un sistema d’aire comprimit, la planta compres-sora pot estar perfectament instal·lada i, no obstantaixò, el sistema de distribució d’aire resultar inadequatcom a conseqüència d’un disseny erroni, un dimensionatincorrecte de les canonades o per l’existència d’acces-soris de línia defectuosos.

Components de línia per al tractament de l’aire

L’aire produït i conduït fins als punts de servei ha deser tractat abans de passar a través d’un equip o eina. D’aquesta manera, s’incrementarà la vida útil d’aquests equi-ps i la qualitat de les operacions realitzades.

El tractament de l’aire té per objecte disminuir lesimpureses (partícules) i el contingut d’aigua, a més dedotar-lo de certa quantitat d’oli per a la lubricació de lamaquinària pneumàtica.

A continuació, es descriuen els components delínia més importants:

– Canonades.

– Filtres.

– Reguladors de pressió.

– Lubricadors.

– Connexions.

Canonades

Són els conductes pels quals circula l’aire compri-mit. Les canonades uneixen tots els components de laxarxa d’aire comprimit, per fer que l’aire passi per ells.

Filtres

Tenen la important funció de depurar l’aire com-primit de les partícules de pols en suspensió que es tro-ben en l’aire absorbit pel compressor, i d’eliminar elsresidus de les conduccions, l’oli provinent del com-pressor i el vapor aquós contingut a l’atmosfera.


CONSUM D’AIRE

Equip Consum (l/min)

Pistola de bufat 150Pistola de fons 220Pistola d’acabats 350Pistola HVLP 500Màquina d’escatarexcèntric-rotativa 350Pistola de segellat 180

Nota: para el cálculo, además, deben tenerse en cuenta los equipos de las zonas de carrocería y mecánica

Mantenimiento del compresor

Filtro de la red de aire comprimido

4.3. PRODUCTES I ESTRIS D’EMMASCARAT

4.3.1. Finalitat de l’emmascarat

Emmascarat és el conjunt d’operacions que cal realitzar abans del pintat d’un vehicle per protegir totes les pecesque no es pintaran i que no resultin afectades per les polvoritzacions. El temps emprat en protegir-les suposa un per-centatge considerable respecte al temps total del pintat d’un vehicle.

Antigament, l’emmascara’t es realitzava amb paper de diari o revista, per estalviar. En realitat, atès que aquestpaper podia contenir molta brutícia i absorbir la polvorització de la pintura, s’incrementava el nombre de defectes. Amés, s’invertia molt més temps.

En l’actualitat, els treballs d’emmascarat són processos, en general, senzills, i no requereixen grans coneixementstècnics; no obstant, sí que cal un treball minuciós per assegurar l’aïllament i l’estanquitat del procés.

Per a triar un determinat mètode d’emmascarat caldrà considerar el temps que requereix la seva realització i laseva capacitat per evitar polvoritzats a la resta del vehicle.

4.3.2. Materials per a cobrir granssuperfícies

Són variats els productes que es poden utilitzar perprotegir les peces que no es pintaran, en funció deltipus de pintura, de la mida de la superfície o del tipusd’assecatge.

4.3.2.1. Paper d’emmascarat

El paper s’utilitza per l’emmascara’t de parts delvehicle que no necessiten ser repintades o accessoriscom llunes laterals, parabrisa, miralls, etc.

Els rotllos de paper d’emmascarat estan disponiblesen diferents amplades. La subjecció es realitza amb cinta adhesiva.


Enmascarado para la aplicación de fondos

Productes d’emmascarat:

• Paper d’emmascarar.

• Film plàstic.

• Fundes per cobrir rodes.

• Fundes plàstiques.

• Cintes d’emmascarar.

• Ribets d’escuma.

• Cintes de perfilar.

• Cordó piramidal.

• Film per a IR.

• Cinta de motllures.

Recorda

de neteja, que són, fins i tot, més nocius; per això, i per agilitat, van sorgir les rentadores de pistoles, màquines en quès’introdueix la pistola per netejar-la.

4.4.2.6. Defectes de funcionament

Quan està mal regulat l’equip de pintat o s’usa incorrectament, apareixen defectes de pintat.

Mostrem els principals problemes que poden sorgir en pintar, amb les seves causes i solucions.


No polvoritza

No s’obté un patró rodó

Excés de ruixat

Excés de boira

Patró de polvoritzat ambinsuficient quantitat depintura

No talla el producte

El pic de fluid degota

1. No hi ha pressió d’aire a la pistola.

2. El pic de fluid no s’obre suficient.

3. El fluid és massa pesat per a l’alimentacióper succió.

4. En un sistema de barreja interna i dipòsitde pressió, la pressió del fluid és massabaixa.

1. La tija de la regulació del ventall noassenta correctament.

1. Pas de producte excessiu.

2. Les passades es fan de forma inadequada,s’inclina la pistola o es pinta ambmoviments massa lents.

3. La pistola està massa a prop de lasuperfície.

1. Massa pressió d’aire d’atomització.

2. Massa diluent o diluent d’assecat moltràpid.

1. Baixa pressió de l’aire d’atomització.

2. Insuficient cabal de producte.

3. Moviment de la pistola massaràpid.

1. Partícules sòlides en el broquet.

2. Junta de l’agulla massa premuda.

3. Broquet i agulla desgastats

4. Molla de l’agulla fatigada.

5. El producte conté partícules queimpedeixen el tancament.

1. L’agulla es trava.

2. La femella del premsaestopa està massaajustada

3. L’estopada està seca.

1. Inspeccionar els conductes d’aire.

2. Obrir el regulador del pas de fluid.

3. Canviar l’alimentació per pressió o diluir elfluid.

4. Augmentar la pressió del fluid en eldipòsit.

1. Netejar-la o substituir-la.

1. Reduir el pas de producte.

2. Pintar sense variar la distància d’aplicaciói amb un ritme moderat.

3. Modificar la distància.

1. Reduir la pressió.

2. Preparar novament la barreja del material.

1. Augmentar la pressió d’entrada d’aire iregular ventall i producte novament.

2. Augmentar el pas de producte.

3. Pintar amb un ritme més lent.

1. Netejar el broquet.

2. Afluixar la junta.

3. Canviar el broquet i/o agulla.

4. Canviar la molla de l’agulla.

5. Filtrar el producte.

1. Lubricar l’estopada.

2. Afluixar la femella.

3. Lubricar l’estopada.

Problema Causa Correcció

Segons el disseny del taller és possible utilitzar aquests recintes com a cabina d’aplicació diferenciada del fornd’assecatge o unificar, denominant-se, llavors, cabina-forn.

Un dels desavantatges de l’assecat amb forn és que, quan s’ha pintat una sola peça, cal escalfar la cabina comsi s’anés a assecar tot el vehicle.

4.6.3. Assecat per radiació infraroja (IR)

Els sistemes de pintura necessiten calor perquè s’evaporin els dissolvents –incloent l’aigua– i assegurar un aca-bat ràpid i d’alta qualitat. Una alternativa, especialment per a àrees més petites (encara que també hi ha equips pera vehicles complets), són les làmpades assecadores d’infrarojos, que emeten calor en forma de radiació, que potpenetrar en les superfícies pintades travessant la pintura.

• Fonament de l’assecat per radiació infraroja

La radiació d’infrarojos penetra fins a la xapa i l’escalfa. Aquest escalfament de la xapa va transmetent la calora les capes de pintura, començant per les de fons fins a arribar a les d’acabat, de manera que l’assecat es produeixdes de dins cap a fora. La penetració de la radiació depèn de la longitud d’ona. L’assecat amb infrarojos es completaen dues etapes, una primera d’evaporació i una altra d’assecatge.

• Tipus de radiacions infraroges

Les radiacions infraroges es classifiquen, segonsla seva longitud d’ona, en curta, mitjana i llarga.

Radiació d’ona curta

Aquesta radiació proporciona temps molt curtsd’escalfament, per la qual cosa s’ha de tenir especialcura per no provocar bullits.


Bullits: Defecte de pintura provocat per: elevada temperatura d’assecat o d’aplicació, gruix

elevat de la capa de pintura, no respectar els temps intermedis d’evaporació i mala elecció del di-

luent o catalitzador.

Glossari

Propagación de la radiación infrarroja

Ona curta 780 nanòmetros-2 micres

Ona mitjana 2 micres-4 micres

Ona llarga 4 micres-1 mil·límetre

Tipus Longitud d’ona


Les operacions prèvies a l’aplicació de color altaller de pintat d’automòbils –escatat, empri-mat, massillat, aparellat, emmascarat...– esrealitzen sobre una zona condicionada i prepa-rada. D’aquesta manera, el pintor realitza elseu treball amb les majors garanties quant aseguretat i higiene, gaudint de tots els avan-tatges de la zona de preparació.

La zona de preparació és l’espai físic del taller depintura habilitat perquè l’operari realitzi els diferentstreballs de fons: escatat, emmascarat, emprimat, apa-rellat... En definitiva, la gran majoria de les operacionsde preparació. Encara que en certes ocasions també es

realitzen les operacions d’acabat: aplicació de color,envernissat, polits, etc.

A aquesta zona de treball se l’habilita amb les diferentsconnexions d’aire comprimit (lubricat i sec), electricitat,aspiració de pols, il·luminació, etc., panells i cortinesseparadores entre llocs. També amb equips d’assecatge(infrarojos, bufadors i ultraviolat) i de recirculació iextracció d’aire: l’anomenat pla aspirant.

El pla aspirant és l’equip situat a la zona de prepara-ció encarregat d’extreure’n l’aire contaminat, per tal demantenir controlades les partícules generades en l’es-catat i en el polvoritzat de pintures. D’aquesta manera,es disposa d’un entorn de treball més sa i amb elmenor risc possible per a la seguretat del pintor. Algunsincorporen també impulsió d’aire per afavorir l’elimi-nació de la pols i la pintura.

Elements

Un pla aspirant es compon de diferents elements: elsprincipals són el pis engraellat, el grup extractor, elsostre filtrant, els recobriments laterals i el quadre decontrol des del qual es maneja l’equip.

• Pis engraellat. Per sota d’aquestes reixetes es tro-ben les mantes filtrants o paint-stop, que són els pri-mers retenidors de partícules abans de passar l’aireaspirat, a través de la fossa, al grup d’extracció.

• Grup d’extracció. S’encarrega d’aspirar o extreu-re l’aire, que conté pols d’escatat i vapors i boires depolvorització, a través del terra. Un cop filtrat, pot serexpulsat a l’exterior o reenviat novament a la zonade treball pel sostre filtrant o plènum.

• Sostre filtrant o plènum. La seva funció és repar-tir, des de la part superior i d’una forma homogènia,el cabal d’aire filtrat en circulació. Disposa d’un bas-tidor on s’inclouen els elements filtrants i els plafons

EQUIPS PER A LA PREPARACIÓ DE SUPERFÍCIES

Plans aspirants Per Florencio Martínez Rodríguez

A r t i c l e


Massillat. Un cop escatada i desgreixada la zona reparada, es pro-cedeix a massillar aquesta superfície per corregir les irregularitatsabans de posteriors aplicacions. Per a això, s’utilitzen massilles defarciment a espàtula o a pistola, fins i tot en diverses aplicacions,fins a aconseguir superfícies llises i uniformes.

3

Emmascarat de fons. Abans de començar a aplicar els productesde fons i d’acabat, és necessari cobrir les zones que no han de rebrepolvoritzacions de pintura.

5

Escatat de massilla. Un cop seca la massilla de farciment, s’es-cata fins a unificar les superfícies que s’han de pintar, aplicant,amb anterioritat, una guia d’escatat. L’escatat de les massilles s’e-fectua sempre en sec, per la seva porositat, amb màquines vibratò-ries o excèntric-rotatives i papers de vidre de gra P80-P150 i òrbita7. Posteriorment, s’afina amb paper de vidre P220-P320 i s’escataa mat uns 15 centímetres al voltant de la zona massillada, ambP400 i / o esponja abrasiva superfina, per evitar que l’aplicacióposterior s’efectuï sobre zones de brillantor amb falta d’adherència.

A causa de la gran quantitat de pols que es genera durantl’escatat de les massilles, és important realitzar una bona neteja idesgreixatge. En primer lloc, es bufa la pols generada, si la ubicació de la peça ho permet i s’està en unazona degudament condicionada amb pla d’aspiració. Si no hi ha un espai adequat per a això, les restesde pols s’hauran d’aspirar. Després, es passen draps nets o paper de cel·lulosa amb desgreixant i s’as-seca immediatament amb un altre drap o paper.

Si, un cop finalitzada la neteja, apareixen porus o irregularitats en la superfície, cal repassaraquestes faltes amb una massilla més fina. Després de l’assecatge, s’escaten les zones repassades ambP220-P320 o gra més fi.

4

PROCESSOS DE PREPARACIÓ236

Aplicació d’emprimació. En aquelles reparacions en què, inevi-tablement, quedin zones amb la xapa al descobert, s’ha d’utilitzaremprimació anticorrosiva protectora de la xapa.

6

Aplicació de la pintura d’acabat. Un cop emmascarada lasuperfície que no ha de ser pintada i neta la totalitat de la peça,s’aplica la pintura d’acabat.

S’han de tenir en compte les especificacions tècniques i reco-manacions donades pels fabricants de pintura.

9

Aplicació d’aparell. Sobre les massilles i zones adjacents a lessuperfícies massillades caldrà aplicar aparell. Aquest producte ser-veix d’aïllant entre les massilles i l’acabat final. Així mateix, pro-porciona el gruix suficient, servint com a fons i base per a la pintu-ra d’acabat.

7

Escatat de l’aparell. Un cop sec l’aparell, es començarà el treballamb l’aplicació de la guia d’escatat. Es continua amb un escatat ensec, amb màquina excèntric-rotativa o vibratòria amb aspiració ipaper de vidre de gra P320 i / o esponja Fine o Superfine. Es fina-litza amb P400-P800, Scotch Brite gris o or i esponja Superfine oUltrafine en tota la peça, segons l’aparell utilitzat i el color a aplicar.

Amb la neteja s’eliminaran les restes de pols generada perl’escatat i es deixarà la superfície preparada per aplicar la pinturad’acabat.

8

preparació de superfícies · 2013-04-11 · massilles de polièster el compost més habitual...

Documents