premis repsol

56

Upload: monica-lopez

Post on 29-Mar-2016

238 views

Category:

Documents


1 download

DESCRIPTION

Premis Repsol d'art efímer de Tarragona

TRANSCRIPT

Page 1: Premis Repsol
Page 2: Premis Repsol
Page 3: Premis Repsol

5 anys de Premis Repsol YPF

PREMIS REPSOL dóna la pa-raula als artistes, per fer realitat la seva obra, però no es vol quedar en un concurs productor d’objectes, sinó en una escola artística d’incalculable valor que vol ajudar de manera intensiva a l’observació, a la crítica i a l’explotació creativa de l’entorn urbà. Promocionar un espai on actualment es dissolen els límits tradicionals entre la comunicació, la informació, la cultura de masses i la publicitat.

El treball del artistes consisteix en l’apropiació d’elements urbans mitjançant la transformació i la replica que parlen sobre la realitat urbana a través de codis comuni-catius i artístics. Les obres neixen de l’observació del barri, de l’apreciació dels seus components no com elements d’interès sinó també com a elements d’infinites possibilitats.

PREMIS REPSOL, han caminat durant 5 anys per a convertir-se en una iniciativa de referència entre joves creadors estudiants i professionals de tot Catalunya. Sempre amb voluntat cuidadosa i no invasiva, vol transmetre una ac-titud constructiva a través d’idees creatives que es treballen amb l’entorn, ja que és en aquesta fusió d’elements així com en l’encontre entre espectador i obra on trobem l’eix de la proposta.Des de fa anys, els carrers de les ciutats s’han convertit en un apa-rador artístic, en un altaveu pels joves, en un escenari viu i obert a tothom. És precisament el caràcter efímer de l’art al carrer allò que el fa tant especial i diferent al que s’exposa amb un desig de posses-sió i permanència.

Els PREMIS REPSOL i tots els artistes que hi participen aposten, doncs, per una nova visió de la cultura.

Les peces dels artistes que s’han pogut veure durant els dies de la mostrai aquelles que encara aguanten pel Casc Antic volen ajudar-nos a canviar la nostre rutina. Són intervencions carrega-des d’ironia i d’humor positiu que pretenen fer-nos somriure o incitar a una reflexió. Propostes que ens motiven a buscar racons màgics i missatges secrets que sovint ens traslladen a les fronteres de la transgressió.

Page 4: Premis Repsol

2004

Page 5: Premis Repsol

2004

Page 6: Premis Repsol
Page 7: Premis Repsol

Vanessa Hernández

Page 8: Premis Repsol

Teresa Salvadó

Page 9: Premis Repsol

Oriol Nogués

Page 10: Premis Repsol

Pablo Menéndez

Page 11: Premis Repsol

Pep Escoda

Page 12: Premis Repsol

2005

Page 13: Premis Repsol

2005

Page 14: Premis Repsol

Els carrers estan plens de sons de localització incerta. Audicions urbanes que percebem quotidia-nament sense adonar-nos, sons de música, bricolatge casolà, crits, sons de telèfons, timbres, rialles, i cants d’ocells. Cants provinents d’aus domèstiques tancades en gàbies exposades als balcons.LaPat Alta de Tarragona té un cert cens d’ocells cantaires. El projecte “piu piu” és centra en els xiulets d’aquets ocells. Vol ser un home-natge estètic a aquests éssers, que inconscienment ens alegren la ciutat, i crean una interacció amb el vianant, realitzant un joc de simbiosi entre device i pùblic.El xiulet de l’espectador donarà pas al diàleg.

Jordi Llort Figuerola. GallusPiu Piu

Page 15: Premis Repsol

Casa meva es casa teva i si vols pots venir, és un passeig, un túnel del temps, un carrer de gespa que et convida a passejar, sentir, escol-tar i investigar les portes obertes i les tancades, un espai sense limits, on tot és de tots, on no hi ha limits.Camina, agafa una clau vella, un passat, una amistat, una confiança, entra i cuida els teus espais.

Caro Costa i Elena GómezCasa meva és casa teva i si vols pots venir.

Page 16: Premis Repsol

Cada persona construeix el seu món privat, amparant-se en criteris com la moda, la funcionalitat, l’economia, etc. És un concepte de vida que cadascú adopta seguint els seus propis criteris, així doncs les cases són un retrat de la nostra personalitat.Cada vegada més interessa allò que succeeix en l’interior de les llars, en els domicilis familiars, les fronteres entre lo públic i lo privat es dilueixen. Els espais es confo-nen. Els protaginistes d’aquestes fotografíes són persones desco-negudes per la majoria i la seva vida privada realment no té cap al·licient morbós ni escandalós, senzillament són gent com nosal-tres que ens mostren una petita parcel·la de la seva intimitat, de la nostra intimitat.

Each person builds his private world, taking refuge in criteria such as fashion, functionality, economy, etc.. It is a con-cept of life that everyone adopts its own discretion, so the houses are a por-trait of our personality.Increasingly interested in what happens inside the home, in family homes, the boundaries between public and private is diluted. Spaces are confused.The protagonists of these photos are unknown to most people, and his pri-vate life has no incentive really morbid or outra-geous, are just people like us to show us a small piece of their privacy, our privacy.

This project is a homage to all those that since *la-nonimat live a full routine of details.

Sílvia Iturria MarchIntimitats

Aquest projecte és un homenatge a tots aquells que des de lano-nimat vivim una rutina plena de detalls.

Page 17: Premis Repsol
Page 18: Premis Repsol

*?¿!!””Vocabulari iconogràfic de simbolo-gia universal... els signes de pun-tuació fan que les nostres paraules tinguin un sentit o un altre...ara els aprofitem per resaltar espais que diuen més del que semblen.

Magda Mercadé PallàsReflexions

amb la col·laboració de Nacho Álvarez Martínez

Vocabulary iconografic of universal simbology... The simbols of score do that our words have a sense or another...Now we take advantage of them for highlight spaces that say more than the that seem.

Page 19: Premis Repsol
Page 20: Premis Repsol

*

Page 21: Premis Repsol
Page 22: Premis Repsol

El somriure, llenguatge universal. El somriure ha estat escollit com a gest sincer de comunicació entre les persones, en aquest cas, entre els veïns. Un element sincer de comunió que pot ocultar una part també sinistra.Un riure vell que ens ensenya l’estat de la Part Alta, un somriure de bebe amb la primera dent d’un futur esperançador.

The smile, universal language. The smile has been chosen as a sincere gesture of communication between the people, in that case, between the neighbours. A sincere element of co-munion that can secrete an also sinister part.An old laugh that teachs us the state of the High Part, a smile of baby with the first tooth of a hopeful future.

Robert Masip MedinaUn somriure

Page 23: Premis Repsol
Page 24: Premis Repsol

2006

Page 25: Premis Repsol

2006

Page 26: Premis Repsol

Una instal·lació intimista i personal en una casa enderrocada que ens ensenya l’interior. Les parets nues d’un edifici vell serveixen d’inspiració aquesta jove parella, que com la casa ens en-senyen les seves intimitats, misèries i alegries.Papers pintats de paret, bigues de fusta, portes sense terra, arma-ris buits, infinits significats de la memòria d’un barri, de la memòria de la seva gent.

Maria Vesses i Ferrer, i Jordi Llort i FiguerolaEstances

Page 27: Premis Repsol
Page 28: Premis Repsol

Les persones tenen dret a l’espai públic.Les últimes decisions polítiques vers d’utilització de l’espai públic, fan reflexionar aquestes joves artistes. En un barri petit la vida al carrer es de vital importància, el carrer es cultura i la cultura fa créixer a petits i grans.Els joves i la gent que s’allunyen dels circuits massificats de diver-sió no són delinqüents. Deixin-los respirar, deixin-los celebrar, estar junts, parlar, ballar, somiar, enamorar-se.El carrer es el bressol i la inspira-ció de grans artistes.ración de la Escuela de Arte y Di-seño, el Conservatorio de Música y el grupo de teatro Trono Villegas. Produccido al cien por cien por Respol ha sido una de las mejores iniciativas culturales que se han llevado a termino en la ciudad.

Caro Costa i Elena GómezGuateque

Page 29: Premis Repsol
Page 30: Premis Repsol
Page 31: Premis Repsol

Laia Solé i Raventòsi Sònia Ferragut RamírezLandscape plant producction

En les nostres societats europees i a l’escala de formació del nostres territoris, es pot constatar que hem passat d’una naturalesa cultivada i hostil, a conquerir una natura-lesa vençuda, dominada, en un món cada vegada més urbà, on els nostres coneixements tècnics i científics ens permeten tant destruir com crear vida.La producció, organització, selecció i investigació d’espècies, juntament amb coneixements d’ecologia i els seus processos ens donen uns paisatges manipulats. Aquests nous paisatges s’allunyen clarament de la idea bucòlica del paisatge com espai natural allunyat del malignes processos de creixement urbà.

La reinvenció continua dels paisat-ges es possible i necessària.El projecte proposa tractar ele-ments naturals i les seves propietats artificials, la naturalesa es conver-teix en un híbrid per l’acció de la cultura.

Page 32: Premis Repsol

Com heu arribat fins aquí?, No-saltres ho hem fet passejant per la Part Alta.Mirant, lleguin i deixant-nos portar pel vent, observant els balcons de vides complexes, les finestres, les canaleres trencades, el cel, ... l’aire..., ens ha envaït un volior d’ocells vermells.Que ens faran aixecar el cap i veure el trencat barri des de sota.

Nacho Àlvarez Martínez Quin vent us porta?

amb la col·laboració de Cristina Morati-nos

Page 33: Premis Repsol

How you have arrived thus far?. We have done it strolling for the High Part.Looking, bequeath and leaving us bring for the wind, observing the bal-conies of complex lives, the windows, the tubs broken, the sky, ... The air..., it has invaded us a fly of red birds.That will do us raise the head and see the broken neighbourhood from below.

Page 34: Premis Repsol

Graphic representation to fetters of onomato-poeias of the sounds of the street, especially the sounds of the street Knights, a street with own identity, the vertebral column of the left part of the Old town, a road whe-re can listen musician, whistles, motorbikes, cars, boys, give,...And many secret noises that have discovered .

4 OnOmatOpeies. Mercè Ramos, Eva Traguany, Laia Pellicer i Alberto Merino.Els sons del carrer

Representació gràfica a traves d’onomatopeies dels sons del carrer, especialment els sons del carrer Cava-llers, un carrer amb identitat pròpia, la columna vertebral de la part esquerre del Casc Antic, una via on podem es-coltar música, xiulets, motos, cotxes, nens, dónes,...i molts sorolls secrets que s’han descobert.

Page 35: Premis Repsol
Page 36: Premis Repsol

2007

Page 37: Premis Repsol

2007

Page 38: Premis Repsol

La música és un estímul que afecta el camp percentual de l’individu, i que de vegades la seva intensitat fa que puguis tocar el cel.Cel musical és un projec-te que vol fer arribar als pasejants la plenitud de la música.Posar al cel un cel de musica i poder veure entre les notes i partitures els núbols, sentir els sorolls d’una plaça vella i escoltar les notes que surten de les finestres, aixecar el cap i sentir-te protegit per l’art.

Maite Sanz i Núria JardíCel Musical

Page 39: Premis Repsol

Montserrat Comí, Noemí Martínez CTRL + COLOR, CTRL + VIDA

Una casa tapiada a punt d’enderrocar, tancada, sense vida. La seva paret, portes i finestres ens intentant explicar el seu passat, la seva vida.Ens fa repensar el seu pas-

sat, quanta gent hi vivia? El color de les cortines, les flors dels balcons...És a través de les plantes que la obra ctrl+color, ctrl+vida, ens vol fer pensar el el buit

que ens deixa el passat i en la seva enyorançaLa casa escollida es una representació de tots els buits perduts i robats que perme-tem que el temps s’endugui.

Page 40: Premis Repsol

El botellón és un tema que esta a l’ordre del dia. Estrictes prohibi-cions i severes penes econòmiques per reunir-se i beure al carrer han provocat un desús d’alguns espais públics per lanit.És el botellón un fet comunicatiu o contaminació?Aquesta intervenció pretén modi-ficar o reviure de manera inten-cionada el paisatge urbà de la Plaça Dames i Vells, jugant amb ampolles de productes de neteja, s’introdueix una doble o tríple polèmica social. Per un costat el fenomen botellón conegut arreu, per l’altre, la falta d’espais de reunió per joves i la tercera la falta de neteja per part de les adminis-tracions i dels veins de la majoria d’espais públics.A la nit, aquesta instal·lació es transforma l’espai “maleit”, brut, ple de joves sorollosos, es transfor-ma en un paratge romàntic.

Elisa Codina Botellón

Page 41: Premis Repsol
Page 42: Premis Repsol

L’entorn es el millor suport del patrimoni i el Casc Antic compleix al cent per cent aquesta missió, 4 onoma-topeies, amb el projecte Fràgil, ens volen destacar la fragilitat d’aquesta missió històrica, guardar i respectar el patrimoni. Es per això que protegeixen amb bombo-lles d’aire petites peces de museu que tenim a la nostre part vella, balcons, fonts, fanals,...

OnOmatOpeies. Mercè Ramos, Eva Traguany i Laia PellicerEls sons del carrer

Page 43: Premis Repsol
Page 44: Premis Repsol

Alba Rodríguez Nuñez Üsame

!El terra horitzontal es com-pra, el vertical no ens tocarà més remei que usar-lo!Úsame es una crítica a la fal-ta d’espais verds, a la falta de llocs oberts ens els nuclis urbans.L’especulació constant i la falta per part dels responsa-bles d’urbanisme de cuidar i crear espais comunitaris, es el que ha provocat l’obra de l’artista Alba Rodriguez, a travès de la procreació d’un camp de futbol, un esport multitudinari que es pot

permetre el luxe de tenir milers de metros quadrats verds, ben cuidats i inacces-sibles per la gent del carrer; ens provoca amb la intenció de repensar el futur d’un espai tant meravellòs com és el Casc Àntic.Apendrem a caminar i jugar per les parets?

Page 45: Premis Repsol
Page 46: Premis Repsol

2009

Page 47: Premis Repsol

2009

Page 48: Premis Repsol

Mercè Ramos, Eva Traguany, Laia Pellicer Número B(V)uit

Actualment al barri an-tic de Tarragona hi ha pendents tota una sèrie d’expropiacions que són les causants de l’abandonament, deteriora-ment i estat ruïnós de moltes cases.Cita un veí”(...) la propie-tària la vol arreglar! Però no ho fa perquè es troba amb masses impediments(...)”El col·lectiu OnomaTo-peies assenyalen alguns d’aquells edificis buits, que han arribat a la seva última fase de la problemàtica: L’ABANDONAMENT.Indicaran aquests espais amb unes plaques que evi-denciaran el deteriorament d’una propietat privada i donaran pistes al vianant de l’estat en que es troba.El joc humorístic que utilitzen les artistes consisteix en la

utilització de les plaques que indiquen la numeració de les cases, el número 8 (vuit/buit) crea un joc de parau-les que denuncia una cruel realitat.

Aquest projecte continua a la xarxa, amb la creació d’un bloc que dóna la veu als internautes.

http://numerobuit.wordpress.com

Page 49: Premis Repsol

Xavier Oliach FàbregasColor refrescant

L’obra vol interactuar amb el seu entorn amb la finalitat de crear un diàleg cultural que ens apropi a una reflexió sobre la unió de les diferents cultures.Els núvols, cotons fluixos ge-gants que es mouen al ritme (dansa, música i diàleg) són els portadors, i els ulls són els connectors entre les dife-rents races, el que ens uneix, el que tots veiem.

Page 50: Premis Repsol

La Part Alta de Tarragona sempre ha estat i és un refe-rent, tot i les nostres queixes constants.La intenció d’empedra’t a més a més d’irònica, té la voluntat d’apropar-nos als carreus que fonamenten la ciutat, una simbiosis amb la pedra, que pretén ensen-yar que compartir espai és possible! Que hi ha història i s’ha d’ajuntar amb el present per tal de poder convidar al futur.Les artistes extreuen carreus de la muralla que t’acullen per participar de la vida de la ciutat i deixar de ser frontera.Personificar les pedres ens fa pensar no només en la seva història, sinó en el que voldrien si foren persones del segle 21.

Page 51: Premis Repsol

Montserrat Comí, Noemí Martínez Empedra’t

Page 52: Premis Repsol

Una vegada més els artistes d’aquesta ciutat denuncien l’abandonament del Casc Antic. Aquest projecte converteix a través de la il·lustració els habitants del barri en personatges de còmic, l’humor i la ironia, dóna vida a les portes i finestres cegues dotant-los d’històries dignes d’una pel·lícula de Cannes.

Albert Cilveti , Txomin Medrano, Josep Serra Habitants inevitables

Page 53: Premis Repsol
Page 54: Premis Repsol
Page 55: Premis Repsol

Possiblement la primera ciutat que gaudirà d’un nou grafisme-concep-tual als seus terrats.Tarragona Google Earth Project és un projecte d’art efímer que fa ús de la possibilitat actual d’observar imatges aèries captades per satèl·lits des de qualsevol racó del Planeta Terra.La proposta intervé en terrats del Casc Antic i parla amb el món.Les paraules es realitzaran a damunt d’aquests espais i inicia-ran un diàleg inèdit del ciutadà a damunt la ciutat.Un joc de conceptes, basat en les paraules que apareixeran en terrats i carrers, que canviarà la imatge de l’espai urbà de la Part Alta, oferint veu pròpia a la matèria inherent i atorgant una nova utilitat a aquests espais vuits, passats per alt quotidianament.Un projecte que obra un nou diàleg.

Possibly the first city that will enjoy a nine *grafisme-conceptual to his *terrats.Tarragona Google *Earth *Project is a project of ephemeral art that does use of the current pos-sibility to observe aerial images *captades for satellites since any *racó of the Planet Land.The proposal takes part in *terrats of the Old town and speech with the world.The words will realise to on of these spaces and will initiate a dialogue *inèdit of the citizen to on the city.A game of concepts, based in the words that will appear in *terrats and streets, that will change the image of the urban space of the High Part, offering own voice to the inherent matter and awar-ding a new utility to these spaces *vuits, overlooked *quotidianament.A project than work a new dialogue.

Jordi Llort Figuerola Tarragona Google Earth

Page 56: Premis Repsol