premis casp 12.qxp:compaginació xxiii premis · 2012-06-13 · el detectiu va dir:...

premiscaspXXVIII

XX

VII

I P

RE

MIS

CA

SP

201

2

Casp, 25 • 08010 BarcelonaTel. 933 183 704 12

PREMIS CASP 12.qxp:Compaginació XXIII Premis 29/5/12 09:43 Página 4

XXVIII PREMIS CASP 2012


Edita:Col·legi Casp-Sagrat Cor de JesúsCasp, 2508010 Barcelona

ISBN: 978-84-615-0599-9Dip. legal: B. 18.346-2012

Impressió: Impresión Offset Derra


3

Premis Casp!! 28 anys de tradició.Moments d’ encoratjament, moments de planificació, momentsde treball, moments de creativitat, moments d’ enginy, moments

d’ il·lusió, moments de reconeixement, moments d’ eufòria, momentsde celebració,... tots ells ens mostren una bona escala de valors.

Premis Casp!!Recull d’ esforç, recull de premiats, recull de talent, des dels més

menuts de l’ escola fins els que ja esteu arribant al final de la vostra es-tada.

Contes, relats, històries i poemes que denoten sentiments, emo-cions i vivències.

Dibuixos, pintures, escultures i fotografies que ens mostren la crea-tivitat, la capacitat i la realitat.

Premis Casp!!Mostra del treball ben fet per part de moltes persones: alumnes,

mestres, famílies i personal de Casp: símbol de comunitat educativa.Mostra indirecte de reconeixement a tots els que heu participat en

qualsevol de les diferents modalitats. Vosaltres també sou reconegutspel vostres esforç i heu d’ estar orgullosos de la feina feta.

Premis Casp!!Testimoni de la creativitat, present en les nostres vides, ens convida

a gaudir tots plegats d’ aquest recull literari i plàstic que segur que for-marà part d’ aquesta suma de petits moments que ens faran estar mésa prop d’ allò que anomenem “felicitat”.

Gràcies Premis Casp!!!

Manel MañasCap d’ Estudis de Primària

Pròleg


premiscasp12C e r t a m e n L i t e r a r i


E d u c a c i ó P r i m à r i a


CERTAMEN LITERARI – 1r d’EPConte – Tema: Lliure

Premi del curs: La serp de tres caps,de Joan Morales Belluda (1r D)

1r A 1r Premi: El fons del mar, Anna Bas2n Premi: En Pere, en Pau i en Miolo, Maria Martín3r Premi: La granja misteriosa, Joan Fernández

1r B 1r Premi: La fada i els seus amics, Maria Sifang2n Premi: El fantasma amb ofici, Ignasi Gironés3r Premi: El pingüí que vivia a la selva, Marçal Cullell

1r C 1r Premi: El monstre dins l’armari, Marina Nus2n Premi: La cascada, Irati Marzabal3r Premi: L’ou de serp, Laia Lloveras

1r D 1r Premi: La serp de tres caps, Joan Morales2n Premi: El jersei màgic, Mariona Gámez3r Premi: La princesa perduda, Andrea Chaves

1r E 1r Premi: El peix presumit, Carla Olivé2n Premi: La nena i la tortugueta, Ariadna Macías3r Premi: El gat que es va perdre, Carla Ubiergo

Relació de premis atorgats

9


CERTAMEN LITERARI – 2n d’EPConte – Tema: Lliure

Premi del curs: El robatori del rellotge del Big Ben,d’Emma Puigneró Plans (2n E)

2n A 1r premi: L’escola encantada, Martí Girón2n premi: En Josep se’n va al bosc, Nil Noè3r premi: El talp té un problema, Anna Arquerons

2n B 1r premi: La princesa petitona, Anna Moret2n premi: La prehistòria inventada, Cèlia Armadans3r premi: El pastisser, Tomàs Coffey

2n C 1r premi: El pallasso que no feia riure, Àlex Valldosera2n premi: Els pirates i els guerrers, Eulàlia Parramon3r premi: El dofí d’una aleta, Marta Simón

2n D 1r premi: Brúixola, Anna Rabasco2n premi: El dinosaure perdut, Yago Díaz3r premi: La prehistòria, Nicolau Palau

2n E 1r premi: El robatori del rellotge del Big Ben,

Emma Puigneró2n premi: La selva màgica, Cristina Sust3r premi: La sirena sofía, Àngela Marín

CERTAMEN LITERARI – 3r d’EPPoesia – Tema: Lliure

Premi del curs: Quin Golafre!,de Berta Matamoros Naval (3r E)

3r A 1r premi: El contacontes, Joan Rovira2n premi: Les estacions de lány, Pablo Gavana3r premi: Les agulles del rellotge, Mireia Botey

3r B 1r premi: Léstel, Gerard Villaronga2n premi: Léstel, Núria Alomar3r premi: Els escacs, Joan Puig

10


3r C 1r premi: Els ocells, Berta Llensa2n premi: La muntanya, Teo Nicolau3r premi: La pau, Sílvia Moreno

3r D 1r premi: Els esports, Martina Guivernau2n premi: El mar, Jaume Saballs3r premi: Les formigues, Alba Saiz

3r E 1r premi: Quin golafre!, Berta Matamoros2n premi: El gos, Emma Soler3r premi: Els porters, Alex Martínez

CERTAMEN LITERARI – 4t d’EPProsa – Tema: Descripció d’un paisatge

Premi del curs: Les muntanyes trobadores del temps passat,de Ignasi Segura Vicente (4t D)

4t A 1r premi: El meu paisatge preferit, Pol López2n premi: Paisatge galàctic, Daniel Alexandre Català3r premi: El meu paisatge imaginari, Marc Pamies

4t B 1r premi: El meu paisatge preferit, Roberto Valls2n premi: Un paisatge preciós, Clara Botey3r premi: L’arbre solitari, Milena Juanals

4t C 1r premi: El prat d’ovelles, Helena Bernabé2n premi: La vinya de raïm, Anna González3r premi: El cim que riu, Andrés Pérez

4t D 1r premi: Les muntanyes trobadores del temps passat,

Ignasi Segura2n premi: Descripció d’una platja, Joana Rocamora3r premi: La ciutat de Nova Balea, Xavier Torres

4t E 1r premi: Un món fantàstic sense contaminació,

Maria Rodríguez2n premi: Vull tornar al passat, Junkal Yuli Asencor3r premi: La millor posta de sol, Mireia Gámez

11


CERTAMEN LITERARI – 5è d’EPPoesia – Tema: Medi ambient

Premi del curs: Aigua Salada,de Sílvia Cléries Caballero (5è B)

5è A 1r premi: L’espai, Marina Trujillo2n premi: La platja, Marina Mateu3r premi: El pessebre, Pere Casserres

5è B 1r premi: Aigua Salada, Sílvia Cléries2n premi: La força eòlica, Daniel Herrera3r premi: La neu, Oriol Ferrer

5è C 1r premi: El medi ambient, Maria Val2n premi: El gat, Judit Abós3r premi: L’any, Marta Bové

5è D 1r premi: La lluna, Carles Pons2n premi: El Vent, Aina Juan3r premi: La natura, Ignasi Vilas

5è E 1r premi: El riu, Helena Mas2n premi: El pas del temps, Júlia Ferreruela3r premi: Comptem amb tu!, Joan Cuadern

CERTAMEN LITERARI – 6è d’EPProsa – Tema: Lliure

Premi del curs: El milagro de la Navidad,de Sofia Vinuesa Manrique (6è B)

6è A 1r premi: Un llibre especialment especial, Júlia Graell2n premi: La pedra de Pumbelsook, Iván Cereto3r premi: Pau, el noi que volia volar, Jaume Guivernau

12


6è B 1r premi: El milagro de la Navidad, Sofia Vinuesa2n premi: El desig de l’Elisabet, Marina González3r premi: Un museo hecho realidad, Laia Tarongí

6è C 1r premi: 55 ampolles, Rita Castells2n premi: Els animals de Mig-riu, Clara Vila3r premi: Els tres llibres màgics, Toni Soler

6è D 1r premi: El meu cavall i jo, Anna Lawson2n premi: Aventura unamica ESPECIAL, Albert Balcells3r premi: Transtornament adolescent, Marina Medina

6è E 1r premi: El món de la contaminació, Aleix Sant2n premi: World Race, Joan Botey3r premi: El sueño de Rudy, Victor Muñoz

13


La serp de tres capsPremi del curs – Primer d’Educació Primària

JOAN MORALES BELLUDA1r EP D

En aquell temps que els ocells tenien dents, hi havia una serp detres cares que estava trista perquè tenía els caps diferents. Un

era de foc, l’altre d’aigua i l’altre de gel.Va anar a visitar el seu amic el drac de dues cues i li va dir:—M’ajudes a desfer-me del cap de foc? I el drac va dir:—Sí! La serp es va posar molt contenta. Mentre, el drac estava fentuna poció. Quan va acabar, la serp de tres caps se la va beure i elcap de foc es va anar i va tornar un cap de serp.La serp se’n va anar a casa del cocodril de les mil dents. El cocodrilde les mil dents li va dir a la serp: —Et puc ajudar en alguna cosa?—La veritat és que sí.—En què et puc ajudar?—Que em treguis el cap d’aigua.—Es clar que puc. Estava remenant una cassola d’aigua.Quan va acabar, la serp se la va beure i el cap d’aigua se’n va anar.La serp estava molt contenta i se’n va anar a casa de la seva milloramiga, la bruixa Pirula i va dir:—Em pots ajudar a treure el cap de gel?Va dir: —Sí. I va dir les paraules màgiques: —Baba de ratpenat, pota de gripau, que el cap de la serp sigui nor-mal. I així va ser.I va anar a buscar a les altres serps i les altres serps van dir jo tam-bé vull un cap com tu. I conte contat, conte acabat.

15


El robatori del rellotgedel Big Ben

Premi del curs – Segon d’Educació PrimàriaEMMA PUIGNERÓ PLANS

2n EP E

A l’època actual, a la Xina, hi ha un detectiu molt famós i que téun lleopard, que el van trucar per investigar un cas molt impor-

tant i ho va acceptar.Va comprar el bitllet de l’avió i va amagar el lleopard dins la ma-

leta i va anar cap a Londres! Allà va anar a l’agència de policies i livan dir: «Han robat el rellotge del Big Ben». I ell va respondre: «Comho sabeu?». I li van dir: «Ho sabem perquè tenim queixes dels habi-tants que diuen que no va el rellotge. Investiga-ho, si us plau».«D’acord, ara hi vaig»: va contestar. «Què és això?» «És el meu lleo-pard, vine Taquetes». I va començar a investigar. Van anar al’ajuntament i li va fer moltes preguntes a l’alcalde de Londres. Des-prés van pujar al Big Ben i van comprovar-ho. Van passar tres set-manes i l’emmascarat no sortia. De cop i volta, va sortir un caimani els va perseguir per tot l’agència de policia. Més tard, el caiman elsva deixar de perseguir i allà va sortir l’emmascarat.

El detectiu va dir: «l’emmascarat és el cap de policia perquè vo-lia els números del Big Ben que són d’or. A més a més, ha estat moltenginyós perquè els ha amagat a les golfes de l’agència de policia».Finalment, van agafar el cap de policia i el van ficar a la presó.

No se si van ser feliços, però van menjar molts anissos.

16


Quin golafre!Premi del curs – Tercer d’Educació Primària

BERTA MATAMOROS NAVAL3r EP E

Un caramel em vaig comprari els meus estalvis em vaig gastar.

La meva mare saps que em va donar?Tres galetes i un bon entrepà.

Al acabar d´esmorzar,que farta em vaig quedar.Forces vaig agafarper a la muntanya anar.

Vam collir bolets i farigolaper a cuinar molt bé a la cassola.Els bolets no eren dolents,però eren molt potents.

El pa vaig sucari el dit amb vaig llepar.De tant que em vaig atipar,a l´hort vaig marxar!

17


LES MUNTANYESTROBADORES

DEL TEMPS PASSATPremi del curs – Quart d’Educació Primària

IGNASI SEGURA VICENTE4t EP D

ai no se sap quan pot començar una aventura.Sembla mentida que la primera vegada que vaig veure aquest

paisatge era un calorós dissabte al migdia ,dins un basar xinès al quevaig entrar amb el meu pare amb la necessitat de comprar pega .Simplement mirant aquell calendari de l’any del drac ,els gats deplàstic daurat del meu voltant es varen transformar en una extensavegetació, i la remor del mar de Barcelona es va canviar per la dol-ça melodia d’un «samishen».

Aquella il·lustració em va transportar des de la Catalunya del se-gle XXI al Japó feudal .

L’única sensació que m’encomana aquest paisatge és tran-quil·litat i pau ,a la vegada que em sembla que sento els «daisho»dels samurais ,les peülles dels seus cavalls galopant ràpids com elvent i els seus «kabutos» ocultant les seves expressions ferotges.Aquest riu que travessa els boscos tan verds d’aquesta muntanya quetan sols per la boira que l’envolta sembla situada a una alçada ver-tiginosa ,et fa sentir petit i a la vegada relaxat .Al fons, unes munta-nyes per les que hauran passat mil batalles sanguinàries però queara hi predomina la pau, similars a l’anterior a les que aquesta els hiha robat tot el protagonisme. Acompanyant a aquest conjunt de mun-tanyes envoltades per un cel blau ,lluminós i lleugerament ennuvo-lat, s’hi troba un riu del color d’aquest cel que cobreix tots els raconspels quals comencen les muntanyes. Aquest llac resulta ser una font

18

M


de paciència ,que romandria trencada si una branca, pedra, o gotahi caigués a dins i trenqués la seva harmonia. Una harmonia que esva trencar quan el meu pare em va dir que havíem de marxar, cosaque va aconseguir en prometrem que em compraria un paquet decromos si em desenganxava del pòster.

Que bonic que és viatjar... oi?

19


AIGUA SALADAPremi del curs – Cinquè d’Educació Primària

SÍLVIA CLÉRIES CABALLERO5è EP B

Melodioses onadesxoquen contra les roques,

agradable sorram’acaricia el rostre.

Misteriós oceà blaui cristali,palmeres ballarines emfan ballar fins i tot a mi.

Solitària platja de nitplena durant el dia,vent fugaç, geladorem tranquilitza.

Meravellós paisatgede sorra es vesteix,melodioses onadesara veig!

20


21

El milagro de la NavidadPremi del curs – Sisè d’Educació Primària

SOFIA VINUESA MANRIQUE6è EP B

Había una vez un niño pobre llamado David que vivía en unpequeño pueblo de Asturias. Era un niño travieso, pero tenía un

buen corazón. Antes de anochecer se encontró otro niño, tan pobrecomo él, que se estaba comiendo la piel de una manzana. David lepreguntó:

¿Dónde está el resto de la manzana? ¿Ya te la has comido?Y el niño respondió:Alguien ya lo ha hecho y ha tirado el resto, como tengo tanta

hambre, me alimento con la piel.David, que llevaba tres nueces en el bolsillo, le dio una. El niño

al principio dudó en cogerla, pero luego se la comió con hambre.David, viéndolo comer, le dio las otras dos diciendo:

Ten, tú las necesitas más que yo.El niño, esta vez sin dudarlo, las cogió y se las comió. Luego le

dijo:Muchas gracias, ojalá esta navidad sea muy especial para ti.Cuando David llegó a casa, no había nada para cenar. Su madre

le dio un vaso de leche y, entre lágrimas, le prometió que al díasiguiente encontraría algo para comer. Cuando acabó, se fue a lacama. Estuvo pensando en el niño de la manzana y se durmió conuna enorme sonrisa.

Al día siguiente, cuando se despertó, su madre no estaba,entonces pensó que había ido a buscar algo para comer. Se dirigióhacia el salón, y vio una carta donde estaba escrita una direccióndesconocida. Él decidió ir a esa dirección desconocida y cuandollegó se encontró a su madre. Ella le dijo:

¡Buenos días David, Feliz Navidad!Era un enorme palacio y el niño de la manzana y su familia viví-

an en él. David le preguntó a su madre:


¿Tú qué haces aquí?Ella le respondió:Ahora trabajo aquí, soy la nueva cocinera.El niño de la manzana se dirigió hacia David y le dijo:¡Buenos días, Feliz Navidad! Como fuiste muy amable y genero-

so conmigo, también me gustaría serlo contigo.Pero esto es mucho más de lo que yo te di a ti – dijo David.No te creas, tú me diste todo lo que tenías, en cambio yo sólo

te doy una parte de lo que tengo. Ven y vamos a disfrutar del día deNavidad.

Cuando llegaron a casa, todo era diferente: la nevera estaballena, en la habitación de David habían muchos libros y juguetes,todo estaba limpio y nuevo y, en el salón, había un árbol de Navidadcon una enorme estrella encima. ¡Era el milagro de la Navidad!

En las Navidades siguientes, el niño de la manzana, siguió reco-rriendo otros pueblos para encontrar alguien como David, que mere-ciera una vida mejor.

22


Educac ió Secundà r i a


Composició dels Jurats

Certamen literari de Poesia – Primer Cicle ESOFrancesc Bellido, Miriam Cortiñas i Purificació Tovar

Certamen literari de Poesia – Batxillerat i Segon Cicle ESOAlbert Balasch, Núria Pino i Carme Vives

Certamen literari de Prosa – Primer Cicle ESORuth Joseph, Marga Montobbio, Oriol Nogueras, Toni Soleri José María Trujillo

Certamen literari de Prosa – Segon Cicle ESOPep Carmona, Ruth Galve, Sara Giménez, Dolors Parelladai Rosa Roca

Certamen literari de Prosa – BatxilleratJosep Maria Martí, Imma Oliva, Sònia Ortega, Aida Rodríguezi Carlos Zuñel

Certamen de Llengües estrangeresPrimer Cicle ESO – Segon Cicle ESO – BatxilleratMaite Casado, Maria Conesa, Mireia Espuñes, Lydia García,Toni Manzanera, Héctor Molero, Carme Montoliu, Elisenda Palau,Ferran Perelló, Roser Sais, Ana Uceta i Montse Vilela

25


CERTAMEN LITERARI DE POESIA - 1r CICLE ESO

El jurat vol destacar l’alta participació dels alumnes de 1r d’ESO enaquesta modalitat.

1r premi: Cadernera, de Roger Fernández i ex-aequo La lluer-

na, de Marta Casadellà (1r d’ESO)

2n premi: La formiga de Marc Gázquez, i ex-aequo El peix glo-

bus de Maria Caballé (1r d’ESO)

Accèssit: La rata-pinyada, de Marcel Sánchez, i ex-aequoOrangutan de Petra Duran (1r d’ESO)

CERTAMEN LITERARI DE POESIA - BATXILLERAT

1r premi: Desert

2n premi: Desert

Accéssit: Al poema visual Nosepais de Marta Delgado(2n Btx)

CERTAMEN LITERARI DE PROSA - 1r CICLE ESO

1r premi: Bitllet d’anada, d’Olga Folch (2n d’ESO)

2n premi: Silencio ensordecedor, de Natàlia Pi (2n d’ESO)

Accèssit: Una rutina entre reixes, d’Anna Sans i ex-aequo aSobretaules eternes, de Natàlia Pi


26


CERTAMEN LITERARI DE PROSA - 2n CICLE D’ESO

1r premi: Dimarts 13, de Clara Batlló (4t d’ESO)

2n premi: Sin mirar atrás, de Judit Ayala (4t d’ESO)

Accéssit: Records, de Marta Andrés (3r d’ESO)

CERTAMEN LITERARI DE PROSA - BATXILLERAT

1r premi: Mi afortunado hermano, de Laura Gracia i ex-aequoEl pèndol i el pou, de Marta Delgado (2n Btx)

2n premi: Una vela en el horizonte, de Juan Manuel Díaz i ex-aequo Retrat de Marta Delgado

CERTAMEN LITERARI DE LLENGÜES ESTRANGERES -1r CICLE ESO

Tribute to Charles Dickens’ Bicentenary

1r premi: Tribute to Dickens webpage, d’Irene Soler, i ex-aequoTribute to Dickens powerpoint, d’Aram Ruiz(2n d’ESO)

2n premi: Tribute to Dickens webpage, d’Eduard Ferrer, i ex-ae-quo Biographic References video, d’Emma Planas(2n d’ESO)

Accèssit: Booklet on Charles Dickens’ novels, d’Anna Sans(2n d’ESO)

27


28

CERTAMEN LITERARI DE LLENGÜES ESTRANGERES -2n CICLE D’ESO

Modalitat: Cal·ligrames

1r premi: Tempus fugit, de Júlia Arraiza (3r d’ESO)

2n premi: Piano’s music, de Maria Bonet (3r d’ESO)

CERTAMEN LITERARI DE LLENGÜES ESTRANGERES -BATXILLERAT

Modalitat: Prosa i Poesia

1r premi: A Ghost Story- Glass Boxes, de Diana Zabalza, i ex-aequo Un don spécial de Laura Gracia (2n Btx)

2n premi: Guernica, de Xavier Oriach (1r Btx)

Accèssit: Les épines du rosier, de Mariona Planas (1r Btx)


Poesia


CaderneraPrimer premi de Poesia – Primer Cicle ESO

ROGER FERNÁNDEZ TUDELA1r ESO E

Cantes per a l’homeQue et té presonera

La teva veu entona Tristesa, cadernera.

—Alça’t orgullosaVola esplendorosa.—No baixis més el capLa teva hora ha arribat.!!!

31


32

La lluernaPrimer premi ex-aequo de Poesia – Primer Cicle ESO

MARTA CASADELLÀ MAS1r ESO B

Sl punt de la mitja nit,mentre voleu poc a poc,

quan la lluna ja ha sortit,sembleu espurnes de foc.

Il·lumineu el camí,sou com un formós llumí.

I quan el sol ja és a prop,us apagueu d’un sol cop.


La formigaSegon premi de Poesia – Primer Cicle ESO

MARC GÁZQUEZ ROS1r ESO E

La formiga està cansada,Sota el sol acalorada.

Necessita sabates Però no en troba de barates.

Li fan mal els peus,Li fan mal les cames.

Desitjaria estar estiradaPerò no pot, està enfeinada!

Porta fulles a sa majestatQue la té esgotada, com un soldat.

A la nit se’n va al llitAmb el cos adolorit.

33


El peix globusSegon premi ex-aequo de Poesia – Primer Cicle ESO

MARIA CABALLÉ FRANQUET1r ESO C

Amunt i avall pel marpassejant tot ben plantat

cercant peix per menjarla mare m’ha castigat.

El silenci s’ha trencat sento els cops que el tauró provocai jo estic molt espantatperquè no obri la gran boca.

M’inflaré com una pilotapunxes per dalt i per sota,botant com una granotaem camuflaré sobre la roca.

34


Prosa


Bitllet d’anadaPrimer premi de Prosa – Primer Cicle ESO

OLGA FOLCH MIQUEL2n ESO C

La Coral agafava amb força la mà de l’Adelaida, la seva germana.Era la primera vegada que pujaria a un tren. El tren les portaria

fins a València, allà haurien d’agafar un autobús fins a Barcelona.Mentre esperaven assegudes, en silenci, a l’andana de l’estació deJaén, la Coral anava recordant els últims dies viscuts al poble, Hi-guera de Calatrava.

L’Adelaida tan sols tenia setze anys, dos més que la Coral. Feiadues setmanes que la seva mare els havia dit que se n’havien d’anara Barcelona a treballar per guanyar diners. Elles no volien anar-hi, pe-rò ho havien de fer per força. A casa no tenien prou menjar per a totsels germans; eren temps de misèria, ja que feia poc que s’havia aca-bat la guerra.

Es van aixecar en sentir el soroll del tren. L’Adelaida va pujar lamaleta. No pesava gaire, només hi portaven dos vestits, un per a ca-da una, no en tenien més. El tren anava ple, però van poder seure alcostat de la finestra. Des d’allí la Coral podia veure passar els campsde melons i les oliveres.

Aquella era la imatge de la seva infància. Des de ben petitas’havia ocupat de vigilar els camps de melons dels seus pares. Aixòli impedia anar a l’escola, i no sabia ni llegir ni escriure. Sabia queera molt important aprendre’n, perquè la mestra es presentava so-vint a casa per convèncer la seva mare. A casa, però, les coseseren molt complicades.

Des de ben petites, ella i l’Adelaida havien anat sempre juntes,s’ho explicaven tot. L’Adelaida trobava solucions a tots els seus pro-blemes. Encara recordava aquell diumenge que van posar-se el mi-llor vestit que tenien i van escapar-se de casa. Era el dia de les pri-meres comunions i no havien aconseguit convèncer la seva mare.

37


Van tornar a casa molt contentes: d’aquell dia se’n recordarien du-rant molt de temps.

El revisor va demanar els bitllets als passatgers. L’Adelaida es vadespertar de cop i la Coral va aprofitar per preguntar-li què volia dir«anar a servir». L’Adelaida li ho va explicar. El que més la va preocu-par va ser saber que no estarien a la mateixa casa.

Des de la finestra van veure el mar per primera vegada. Sabiencom era per les postals que els enviava el seu germà gran, el Se-bastián, des de Barcelona. Al cap de poca estona el tren es va atu-rar a l’estació de València. No sabien gaire bé cap a on anaven, pe-rò seguien molta altra gent que feia el mateix viatge. Van agafarl’autocar que les portaria fins a Barcelona. Tenia gana, s’havia aca-bat el pa que el pare els havia posat a la maleta. Cada cop estavamés nerviosa i preocupada: aviat s’hauria de separar de l’Adelaida,com de totes les persones que havia hagut de deixar enrere, amicsde la infància, con el Francisco, ells tres sempre havien estat inse-parables. Ell ja era a Santiago de Compostela, buscant feina comelles i segurament ja no el tornarien a veure.

L’autocar es va aturar, L’Adelaida va agafar la maleta i la Corales va aixecar. Van baixar juntes, agafades de la mà.

L’àvia obre la caixa de les pastilles, no sap si ja se les ha pres.L’edat li juga males passades, però, de tant en tant, obre el calaix dela memòria i se n’escapen els records.

38


Silencio ensordecedorSegon premi de Prosa – Primer Cicle ESO

NATÀLIA PI VICENTE2n ESO

Jonatan golpea con la cuchara el plato de la papilla del desayuno ala vez que mueve los pies enérgicamente. Margarita, que está de

espaldas, lava los platos, y canturrea una canción, ajena a nosotros.Jonatan ya no tiene más hambre. En uno de sus gestos para llamarla atención de Margarita, una pequeña porción de su papilla aterri-za en mi cara. Me aparto rápidamente de la mesa y empiezo a gri-tarle. Margarita se gira, con cansancio en sus ojos, y me riñe. «¡Ke-vin, deja a tu hermano en paz! ¿No ves que es más pequeño?» Yo,indignado, le explico que ha empezado Jonatan. Al ver que su ex-presión no cambia, empiezo a sentir lágrimas en los ojos, estoy apunto de llorar. Margarita da un suspiro profundo, me mira fijamen-te y me explica, muy dulcemente, que tengo que enseñarle a mi her-mano cómo se tiene que comportar. Mientras me habla, Peter en-tra en la cocina. Se acerca a mí y me da un beso en la frente. Ca-mina hacia Jonatan y hace lo mismo. Finalmente, le da un beso aMargarita. Se sienta a mi lado y él también empieza a desayunar.Margarita nos explica que hoy nos llevará ella al colegio, porque Pe-ter tiene que ir a una reunión muy importante. Le pregunto a Peterde qué reunión se trata. Le noto tenso, y al contestarme no me mi-ra. Intenta esquivar el tema, me repite que coma, que voy a llegartarde al colegio. Miro mis tostadas con mermelada, intactas, condesgana y me levanto de la mesa; así, sin más. Margarita, que noquiere discutir, desiste y no me obliga a comer, ni me riñe, como hu-biera hecho cualquier otro día. Miro a Peter, que parece muy con-centrado. Da un suspiro y se desea suerte a sí mismo. Piensa quedespués de ducharse, se vestirá con un traje formal, sabe que elasunto lo merece. Irá a hablar con el encargado del centro de me-

39


40

nores. Ya lo hicieron la semana pasada y Peter ya intuye lo que leva a decir. Pese a que el asunto es tan importante para él como pa-ra Margarita, ha preferido no decirle nada a ella. Hablarán de nues-tros padres. Habían sido malos padres y por eso ahora nosotros vi-vimos con Margarita y Peter. El problema es que nuestros padres hanpedido nuestra custodia y el juez encargado del caso se la ha con-cedido. Si Margarita lo supiera, se pondría muy mal, ya que ellos noshan cuidado desde hace dos años. Peter está realmente preocupa-do pero prefiere agotar todas las posibilidades de conservar nuestracustodia antes de confesarle el problema a Margarita. El encargadole dijo que la sentencia se puede apelar. Mientras Peter está inmer-so en sus pensamientos, me acerco y le doy un beso. Peter haceun intento de sonreír, pero sabe que hoy será un día largo.


Dimarts 13Primer premi de Prosa – Segon Cicle ESO

CLARA BATLLÓ PEIRÓ4t ESO D

La senyora de la bata blanca entra de nou a l’habitació. En les úl-times setmanes, ella ha estat el meu únic punt de connexió amb

la realitat. Els meus familiars i amics, per contra, creuen que ama-gar-me la desgràcia m’ajudarà a estar millor. S’equivoquen.

Amb cura, s’acosta al llit i m’agafa la mà embenada. La veritat ésque ja no em fa mal, però jo deixo que em renovi la tela igualment,doncs m’agrada el soroll del guix al esquinçar-se. Tanco els ulls men-tre ella m’aboca unes gotes grogues a les ferides. Intento recordar,però no és fàcil. Les imatges i els sons se’m barregen a la memòriacom notes musicals sense pentagrama.

Foscor, això és el que vaig veure al obrir els ulls per primer cop.

L’absència de llum sempre la relacionem amb la por, amb la soledat.

Aquesta vegada no va ser una excepció. Quan vaig despertar, només

hi havia negror al meu voltant. La espessa massa fosca ens cobria

a tots i ens omplia d’angúnia. Jo, per sort, vaig aconseguir moure’m

del seient. Em notava el cor bategant a cent per hora dins el pit.

Em feia mal. Vaig acostar-m’hi la mà i, tot i que no vaig percebre’n

la tonalitat vermella, l’escalfor del líquid que em regalimava pels bra-

ços i el mareig posterior em van fer comprendre que estava ferit. Amb

tota la força que em restava vaig acostar-me al capdavant del vehi-

cle, on estarien els grans. A les palpentes, tot i que ja m’acostumava

a veure-hi sense llum, vaig anar recorrent el llarg passadís. Les ca-

mes em tremolaven i no era fàcil caminar sobre els vidres trencats i

els cadàvers. Morts. Quan em vaig parar a pensar-hi les llàgrimes em

van caure galta avall. Els meus amics. Aquells amb qui havia com-

partit tants bons moments les últimes setmanes ja no hi eren,

m’havien deixat. Vaig recolzar-me sobre una motxilla i vaig vomitar.

No vaig moure’m fins al cap d’una estona, quan vaig decidir que

41


era millor buscar ajut com fos. Vaig seguir caminant fins al seient del

conductor, esperant suposo la determinació d’un adult davant

d’aquella situació. Allà no hi havia ningú. Esperant el pitjor, vaig gi-

rar-me. La imatge que vaig veure a continuació se’m quedaria gra-

vada. L’equipatge escampat per terra, les cadires apilonades al cap-

davant de l’autobús, els vidres fets miques per tot arreu, les corti-

nes esquinçades sobre el que semblaven finestres i, el pitjor de tot:

cossos i més cossos de nens al terra, entre les runes. Vaig plorar, vaig

plorar molt. El record d’aquells darrers dies a Suïssa se’m barrejaven

amb el que veia en aquells moments. Tots havíem esperat amb de-

lit aquelles vacances, perquè havien d’acabar així? Em ve a la me-

mòria que, dies abans de marxar, uns quants vam anar a comprar tot

l’equipatge. Estàvem emocionats per l’aventura que ens esperava.

Mai havíem tingut l’oportunitat de gaudir d’una estada a l’estranger

amb el col·legi i, aquesta, ens feia especial il·lusió ja que era l’últim

any que passaríem junts, doncs l’any que ve estaríem obligats a can-

viar d’escola i anar a un institut. Alguns pares ja havien dit que els

resultava perillós enviar-nos tan lluny amb autocar, però al final tots

s’havien convençut de que era impossible que passés res. Ves per

on, el que tots temien s’havia complert. No podia ser real, no era

possible que unes hores abans tots haguéssim estat ballant al vol-

tant de la foguera disfressats de follets i fades, no era possible que

el dia anterior haguéssim esquiat tots junts, no era possible...

—Marc, desperta!Obro els ulls, estic altra vegada al llit. Què ha passat? Suo i, a

la vegada, tremolo com si tingués fred, però aquí la temperatura éssempre l’adequada. (De fet, tot és adequat: el menjar, els horaris, lesvisites, les teràpies.) M’emociono. Acabo de recordar part del que vasucceir aquella nit. Les llàgrimes em cauen galta avall. M’enfado ambmi mateix, no puc plorar. No puc plorar perquè ja sóc gran. No pucplorar perquè m’he salvat. No puc plorar perquè els meus amics, queja no hi són, s’entristirien al veure que ho passo malament. Gotes sa-lades m’humitegen la boca i m’adono de que la tinc molt seca. Ambla mà que tinc en bon estat intento apropar un got d’aigua, però ésmassa lluny. La infermera, al veure que tinc dificultats en fer una co-sa tan simple com aquesta, me l’acosta. Bec amb llargs glops tot ellíquid del recipient. Això em calma. Quan estic més tranquil, em re-

42


colzo sobre el coixí i intento no pensar en res referent a l’accident.No puc. Tot i que m’agradaria tenir la ment en blanc la memòria emfa retornar al moment de la tragèdia. Sospiro. Tanco els ulls. Retro-cedeixo en el temps. Les imatges i les veus no són clares al princi-pi, però poc a poc tot es va fent més clar i ho revisc d’una maneratan real que m’espanta. Tinc por. Por de recordar i por d’oblidar. Ésaixò possible? No ho sé. De fet, no sé res. Només em puc guiar pelque vaig viure, i això no és suficient. Intento, amb totes les mevesforces, trobar una explicació clara a tot, però no la trobo. Què va pas-sar exactament després d’adonar-me de que estava sol?

La foscor era l’única aliada. Amb ella tot semblava més fàcil de

pair, doncs no veure amb claredat tot el que el xoc havia provocat

m’ajudava a mantenir-me serè. Vaig secar-me les llàgrimes i vaig

incorporar-me. Si jo era l’únic en condicions per ajudar, havia de fer-

ho. Amb compte, vaig buscar la porta. Res, encallada. Com sortiria

de l’autocar si no era saltant per les finestres? Cap resposta em va

venir al cap així que, armant-me de valor, em vaig acostar a un dels

marcs i vaig mirar a fora. El salt seria dificultós, doncs el terra esta-

va a uns dos metres de profunditat i la meva estatura no ajudava.

Vaig tancar els ulls amb força. No volia veure el que vindria a conti-

nuació. Vaig preparar-me. Un, dos, tres! Em vaig llençar al buit. El

terra em va rebre amb un cop sord i, al aixecar-me, vaig notar les

mans ensangonades. Havia caigut sobre un munt de vidres. Mig

coixejant, vaig allunyar-me de l’autocar fins al carril del costat. No sa-

bia quan tardaria en arribar algú, però esperava que no gaire. El tú-

nel on ens havíem quedat ens refugiava del vent però, igualment, el

fred se’m calava als ossos i em feia tremolar. Vaig seure vora una ro-

ca. Estava cansat. Els ulls se’m tancaven però tenia massa por per

dormir. Vaig esperar molta estona, tanta que vaig acabar pensant que

no ens trobarien mai. Per sort, al cap del que van semblar hores el

soroll d’un motor em va fer incorporar. Aquella era la meva oportuni-

tat. Vaig mirar al meu voltant esforçant-me en percebre d’on venia,

tot i que els meus sentits no responien per l’espant que aquella si-

tuació em provocava. Em vaig començar a preocupar. I si no ens

veien? I si passaven de llarg? Milers de preguntes van omplir-me el

cap durant els següents minuts. Vaig començar a suar. Tot allò era

massa per a algú com jo. Si no hagués estat sol potser m’hauria sen-

43


tit més valent, però no tenir companyia en aquelles condicions em

debilitava. Mentre pensava sobre com anirien les coses si hi hagués

algú més, quelcom va il·luminar l’escena. Vaig alçar el cap i un focus

lluent m’enlluernà la cara de ple quan una furgoneta va girar la

cantonada. Estava salvat, algú havia vingut a ajudar-nos.

Obro els ulls. Em fa mal el cap. Quant temps porto estirat al llit?Potser setmanes. Encara no entenc com he anat a parar a l’hospital.Imatges desordenades em venen al cap, però res no té sentit si noestà en ordre. Un altre trencaclosques per resoldre. Aquest, però, noestà format per peces de cartró insignificants i, segurament peraquest motiu, se’m fa més violent intentar descobrir on va cadascu-na. Tot i així, no puc oblidar. Ara que he començat a traçar el fil delque va succeir, els fets se m’acumulen, un rere l’altre, intentant do-nar sentit a la història. No puc fer res per impedir-ho, és com si quel-com s’hagués foradat dins meu, com si el record de cada vivènciacobrés vida pròpia i volgués fer-se sentir. El cap em dona voltes. Lesllums es fonen. Em quedo sol.

Les ambulàncies i la policia van aparèixer en breu. El propietari

de la furgoneta, un home d’uns trenta anys, m’havia recollit de se-

guida. No entenia el meu idioma, però crec que l’escena l’havia acla-

rit bastant. El metges van estirar-me sobre una mena de matalàs i

em van eixugar les ferides. No sentia res. De sobte, però, un pen-

sament fugaç va passar-me per la ment. De fet, no va ser un pen-

sament. Va ser un nom. Alba. On estava la meva germana? No

l’havia vist entre els cossos de l’autocar. La culpabilitat em va co-

mençar corroure per dins. Estaria morta? No, no era possible. Vaig

començar a sanglotar i l’home que m’embenava els braços de mala

manera em va preguntar que em passava. Vaig explicar com vaig po-

der que volia veure-la. Era complicat, però al final crec que van en-

tendre el que volia. Van agafar-me fort i em van fer seure al seient

del conductor. Minuts després, una infermera em va venir a pregun-

tar el meu nom. Ella va somriure al sentir-lo i em va agafar les mans.

Estava bé? Vaig entendre que si. Amb això em vaig quedar més tran-

quil. Mai hauria imaginat que un gest tan simple pogués canviar tant

l’estat d’ànim d’algú, però ho havia fet. Vaig mirar al meu voltant. Tot

era un caos. Els homes amb armilla fosforescent entraven i sortien

del autocar sense parar, traient els cossos fràgils dels meus compa-

44


nys. A tots se’ls emportaven ràpidament amb camillers, cosa que em

va fer sentir malament. Per una banda, era afortunat al estar millor

que ells. Per altra, no entenia perquè havia de ser jo l’escollit. No era

pas superior a la resta ni havia fet res extraordinari; simplement, el

destí ho havia volgut així. Era curiós pensar que per pura casualitat

jo havia sortit gairebé intacte de l’accident i altres havien abando-

nat allà el nostre món. Vaig posar-me molt trist. Volia cridar, però

no tenia veu. M’havia quedat mut de sobte. Tantes emocions em blo-

quejaven el cervell, era incapaç de pensar. Vaig tancar els ulls inten-

tant no pensar en res. Crec que llavors em vaig adormir.

Algú m’ha portat el dinar, l’olor de la sopa calenta em desperta.La veritat és que no m’agrada, però els metges diuen que m’ajudaràa millorar així que me la prenc. Agafo la cullera amb cura, doncs lamà encara em fa mal, i procuro agafar la poca pasta del fons.M’acosto el cobert a la boca i empasso. Em crema la gola. Penso entots els que ja no podran gaudir d’aquests moments, uns perquè jano hi son i altres perquè potser no en seran capaços. Tot em sapgreu, encara que ja no ploro. Els primers dies són els més durs pe-rò, un cop has acceptat el que ha passat, tot queda més difós.

La meva família va venir el dia després de l’accident a veure’m.Tots estaven contents perquè tant jo com la meva germana ens ha-víem salvat. En canvi, nosaltres, no paràvem de pensar en els nos-tres companys. No sabíem res d’ells i ens preocupava el seu estat.Encara que hauríem preferit que anunciessin la seva mortd’immediat, van tardar dies a fer arribar les noticies més tristes. Elsnostres millors amics, que anaven a les butaques del costat, ens ha-vien deixat. Se’m fa difícil escriure tot això sense sentir-me malamentper formar part dels pocs supervivents. En teoria hauríem de sentir-nos afortunats i, de fet, sabem perfectament que ho som, però noper això estem contents, doncs són coses ben diferents. Perquè nos-altres, perquè? Hi havia molts nens allà i se n’han salvat poquíssims.Com és que nosaltres, dos bessons, hem sobreviscut? La probabili-tat de seguir vius després d’aquell xoc era ínfima i resulta que no hempatit res greu. És com un miracle. Potser per això la gent ens mira demanera tan estranya. Dos germans es salven junts. Suposo que ésbo, però si ens parem a pensar en les famílies que han perdut el seuúnic fill ens fa semblar egoistes.

45


Penso en tots ells, però sobretot en els que eren més amicsmeus. En Peter, amb qui anava cada dissabte al futbol; en Nicolás,amb qui feia excursions als Boy Scouts; la Sarah, amb qui resolia elsproblemes de matemàtiques que tant em costen; la Lauren, amb quianava a buscar els nostres germans a l’escola. Tots ells i molts altresja no faran res de tot això, però jo els recordaré sempre així.

Demà anirem a missa, on es farà una pregària especial peraquests que han mort en l’accident. Ens trobarem amb els pares, elsavis, els cosins, els tiets i els amics de tots ells i plorarem perquè enshan deixat. Els periodistes vindran a buscar informació, com posse-ïts, intentant aconseguir el mínim detall de tot el que ha passat, sen-se preocupar-se dels sentiments dels que tenen al seu voltant. Al-guns potser s’aprofitaran i contestaran a les preguntes, gaudint delseu moment passatger de glòria a costa d’altres, però jo no ho pen-so fer; jo només donaré les gràcies per haver sobreviscut i demana-ré sort per a tots aquells que trobaran a faltar als que ja no hi són.

La vida és molt fràgil i, a vegades, no ens adonem de que en dossegons tot pot donar la volta i canviar per complet. Ara jo en tinc to-ta consciència i, per aquest motiu, penso viure al màxim cada segon,no tant per mi mateix, que també, sinó per compensar totes aques-tes vides perdudes.

En memòria a tots els nens que van morir a l’accident del13 de març del 2012 a Suïssa.

46


47

Sin mirar atrásSegon premi de Prosa – Segon Cicle ESO

JUDIT AYALA MARTÍNEZ4t ESO C

Pasillo arriba, pasillo abajo, nunca me canso de pasear por el mis-mo sitio, ya estoy acostumbrado a la misma rutina de todos los dí-

as, acostumbrado también a sentir el olor de queso roquefort de unospies sudados después de un largo día de trabajo, de pasar frío cada vezque toco el suelo, en realidad para eso sirvo, me fabricaron para so-portar todo tipo de peso y de temperatura. Me tomo mis descansoscuando estoy a solas en la habitación, esperando a ser utilizado y esjustamente entonces, cuando estoy a punto de entrar en mi sueño masprofundo, que noto unas cosquillitas en la espalda y de repente un pe-so que se deja caer bruscamente sobre mí. Sé que a partir de ese mis-mo momento he de demostrar lo que valgo y trabajar sin rechistar,aguantar durante largas horas un peso de más de 50 quilos junto conel olor y el frío de unos pies desnudos. Pero que se le va a hacer, pa-ra eso existo y voy a demostrar que soy útil ya que sino, ¿Qué haríayo de provecho? Mi trabajo consiste en que, cuando mi dueña llega acasa, pueda sentirse más cómoda. Me encanta cuando me lleva al so-fá y se estira a mirar la tele conmigo. La verdad es que compartimosgrandes momentos juntos: conozco todos y cada uno de los rinconesde su casa, me lleva a todas partes, incluso a la ducha, eso sí, se des-calza y me deja fuera esperándola. Yo, como buen y fiel sirviente, la es-pero y para mí ese es un momento de gloria, el vapor de agua me re-conforta durante un rato y es agradable notar esa sensación de calor yde humedad al mismo tiempo. Cuando sale de la ducha vuelve a po-ner todo su peso sobre mí, pero esta vez sus pies ya no huelen, sonsuaves y están húmedos, eso me ayuda a aliviar la carga de su peso.Lo que odio más de mi trabajo es oír sonar repetidamente el teléfono,porque entonces me hace correr como un loco hacia él. Es por eso queel teléfono es mi peor enemigo en esa casa.


Ya hace tiempo que estoy siendo utilizado y todavía mucho másque fui fabricado. Me veo viejo y feo, me salen tiras de hilos por loslados… pensar que tiempo atrás fui joven y fuerte. Los años y eltrote me han dejado magullado por todas partes, me he ido defor-mando y cogiendo la forma de esos pies tan dulces que he trans-portado una y otra vez a lo largo de toda la casa, pero me sientocada vez mas cansado y con menos forma física. Creo que hoy hanllegado mis sustitutas. Las han dejado justo a mi lado, en el interiorde una bolsa. De la misma forma que llegué yo a aquella casa, re-cuerdo que estaba ilusionadísimo: «Por fin iba a demostrar que po-día ser útil a alguien» pensaba yo, pero ahora mi vida ya ha dejadode tener sentido. Entonces noto cómo me lanzan a una bolsa, juntoa mi hermano gemelo y sin ningún miramiento la cierran con un nu-do y la dejan apartada en el pasillo. Paso mis ultimas horas dentrode una simple bolsa de plástico, sin poder casi ni respirar, siento queme muero, pronto se me acabara el oxígeno. La bolsa es transpa-rente y de repente veo como mi dueña lleva puestas a mis sustitu-tas: unas bonitas zapatillas de lana suave y aterciopelada: ellas mesonríen y yo empiezo a llorar, pero debo ser fuerte y aguantar con dig-nidad mi sufrimiento. De lejos escucho que se han sentado en el so-fá y que ríen juntas viendo la TV. Me doy cuenta de que ya no sirvopara nada. Con ese pensamiento martilleando mi mente, noto de re-pente que la bolsa se mueve y me transportan, balanceándome deun lado a otro, hasta la calle. La verdad es que hacía tanto tiempoque estaba encerrado en la casa que ya no recordaba el exterior. En-tonces veo que ella me deja junto a las basuras. El olor es desagra-dable y hace frío, mucho más olor y mucho más frío que el de suspies. Oigo sus pasos volver hacia la casa. No me dedica ni una ulti-ma mirada, ¿realmente le importaba? ¿Me quería al igual que yo aella? Observo tristemente cómo se aleja, esta será la última vezque podré verla. Voy a empezar una nueva vida, quien sabe conquién o dónde, quizá acabe triturado en mil pedazos y este sea mitrágico final. Llegado a este punto me pregunto: ¿acaso una zapatono puede tener sentimientos como los de un ser humano al que nun-ca se abandonaría?

48


49

Mi afortunado hermanoPrimer premi de Prosa – BATXILLERAT

LAURA GRACIA BAURET2n BTX D

Antonio era el hijo menor de una humilde familia aragonesa. Ha-bía crecido junto a su único hermano, Pedro, pero pronto sus vi-

das se separarían. Mientras acababa de guardar todas sus pertenencias en una

pequeña maleta de cartón, recordaba con añoranza todas las vecesque habían jugado juntos, las travesuras que habían compartido; pe-ro sobre todo la familia, la casa y el pueblo que estaba a punto deabandonar.

Antonio era un chico que se conformaba con poco, siempre ha-bía sido feliz viviendo con sus padres y su hermano en el pueblo.No tenía grandes ambiciones y deseaba llevar una vida tranquila y re-posada, pero no por ello dejando de lado el esfuerzo ni el sacrificio,puesto que era un chico muy trabajador y responsable.

Pedro, en cambio, había nacido para ser un hombre de mundo.Tenía grandes expectativas. Se sabía relacionar muy bien con la gen-te y no tenía miedo a los cambios. Deseaba poder conocer nuevoslugares y comerse el mundo entero.

Sin embargo, iba a ser ese tímido chico, bueno de corazón, pe-ro apocado de espíritu, el que iba a tener que emigrar a la mañanasiguiente a la ciudad, puesto que era el pequeño y los escasos bien-es de la familia pertenecían al heredero, Pedro.

�

Como cada mañana, el pueblo despierta con las primeras lucesdel alba y el canto del gallo. Pedro se levanta, se viste rápidamentecon las ropas viejas y desgastadas para no coger frío y come tran-quilamente las sopas de leche que le ha preparado su mujer. Luego


se pone el abrigo viejo y se dispone a abandonar el calor del hogarpara ir a trabajar al campo.

Hace ya una hora que ha sonado el despertador de Antonio. És-te, después de haber tomado una tostada y un café con leche, lle-ga por las calles oscuras a la fábrica en la que lleva trabajando cin-co años.

Cada día ve pasar monótonamente una fila interminable de pie-zas de hierro que al final resultarán formar parte del motor de un co-che. Entre pieza y pieza piensa en cómo era su vida antes de llegara la ciudad. Recuerda los interminables juegos por las calles junto asu querido hermano, el calor del sol, su casa tan cercana al arroyoen el que se iba a bañar de vez en cuando y, sobre todo, la paz y elaire puro que allí se respiraban. A esas horas, su hermano ya debíade estar trabajando en el campo, probablemente con la ayuda de sumujer. Luego llegaría a su casa que era, evidentemente, donde am-bos habían nacido; y tras una dura jornada se iría a descansar. Porsupuesto que tenía que trabajar mucho en el campo, pero al fin y alcabo esas eran las tierras de su padre, que ahora le pertenecían, aligual que la casa. A Pedro se lo habían dado todo, mientras que élse tuvo que marchar con lo puesto a buscarse la vida. Se fue tan so-lo con una pequeña maleta y unas pocas pesetas que su madrehabía ahorrado a duras penas.

Antonio odiaba la vida en la ciudad. No soportaba el ruido de lafábrica, de las calles, ese zumbido agotador que sentía constante-mente en su cabeza. Durante las ocho horas que estaba en la fá-brica conseguía distraerse fantaseando sobre cómo hubiese sido suvida de haber permanecido en el pueblo y anhelando secretamentepoder regresar tal vez cuando le dieran el retiro. Se reconfortaba alsaber que al llegar a casa, por lo menos, le estaría esperando su mu-jer con la cena preparada.

A su vez, Pedro también pensaba constantemente en su herma-no. Seguro que la vida en la ciudad era mucho más fácil que en elcampo. Antonio tenía suerte de tener un sueldo fijo. En cambio, lospocos ingresos que entraban en su familia dependían de cómo fue-ra la cosecha ese año. Era duro pasarse la vida mirando al cielo, de-pendiendo en todo del sol y la lluvia. ¡Qué impotencia cuando escu-chaba desde la cama la granizada que acabaría con las almendras

50


51

y las uvas! ¡Cuántos días de trabajo echados a perder…! Además, élsolo no daba abasto en el campo y su mujer, al igual que todas lasdel pueblo, debía ayudar a labrar la tierra y, por supuesto, al llegara casa debía hacer todas las tareas del hogar. ¡Cómo envidiaba la vi-da de su hermano y su cuñada! A veces, hasta pensaba que hubie-se preferido ser el pequeño para haber podido partir a la ciudad.

�

Después de haber convencido a su mujer, Antonio regresó al pue-blo por Semana Santa, cosa inusual, ya que solía hacerlo una vezal año para las fiestas mayores, ya que el viaje resultaba muy pesa-do y caro. La noticia de su llegada corrió como la pólvora pues An-tonio llegaba en coche, en su coche. ¡Cuántas horas extra, cuántosahorros para conseguirlo! Y aún quedaban los plazos a pesar del pre-cio especial que le habían hecho por ser trabajador de la fábrica. Erala envidia de todo el pueblo. Pero, claro, no era de extrañar, ¡comoen la ciudad se ataban los perros con longanizas! Antonio llegababien vestido y con un modesto coche que a los ojos de sus familia-res era de un lujo desmesurado. Su esposa, a la última moda se-gún todas las vecinas, llevaba un sencillo vestido confeccionado porella misma y una chaquetita.

Pedro, al ver semejante espectáculo, deseaba con todas sus fuer-zas estar en el lugar de su hermano. Tener un buen coche, ropa de-cente, no como la suya; y que su esposa no tuviera que trabajar enel campo y se dedicara solo a la casa y a los niños como hizo la deAntonio al casarse.

Antonio al regresar a su pueblo natal sentía que volvía a vivir. Ne-cesita ver a su familia, a sus viejos amigos, su gente. Al pasear porlas calles, le explicaba a su esposa entusiasmado todos los recuer-dos que éstas le evocaban y sentía una enorme necesidad de per-manecer allí y no marchar nunca más.

Antonio y su esposa se instalaron en casa de Pedro, en la que ha-bía sido su habitación cuando era niño. Pasaron allí sus cortas va-caciones, en las que los dos hermanos tuvieron ocasión de expli-carse el día a día de sus vidas eludiendo ambos las fatigas y las mi-serias.


Después de cinco rápidos días se tuvieron que marchar. Cadahermano siguió deseando la vida del otro y envidiando aquello quejamás podría tener.

52


El pèndol i el pouPimer premi ex-aequo de Prosa – BATXILLERAT

MARTA DELGADO LOMBARDO2n BTX B

Si us hi fixeu, jo sempre tombo el cap cap a la dreta. És una qües-tió de gravetat, sabeu? És que al cap duc un pèndol que intento

que s’estigui quiet i per això el mantinc sempre a un cantó. També hiduc una habitació, no us ho havia dit? Doncs sí, a la cambra hi ha elpèndol i poca cosa més, perquè els objectes em queien de les llibre-ries en tombar el cap i vaig decidir treure-me’ls per caminar més lleu-gera. Però el pèndol no, no hi ha manera de fer-lo sortir. Al final t’hiacostumes, a això d’anar amb el cap tort, com amb tot. Beure és di-fícil. Si mai heu provat de dur-vos un got a la boca tombant el cap,comprendreu que m’hagi de posar el tovalló a l’espatlla dreta. L’estium’agrada, per les canyetes dels refrescos, però té l’inconvenient queem queda una orella més morena que l’altra. Però rai. A banda d’aixòi d’haver de donar els dos petons a la mateixa galta, viure amb elcap a quaranta-cinc graus no dóna massa més problemes.

L’autèntic problema sempre ha estat el tic-tac del pèndol. Aquellanar i tornar és eixordador. No em deixa dormir. Ni el bruel ni el brumno el fan callar. Colpeja, colpeja constantment, marcant cadasegon: Tic-tac, va fent –o era tup-tup? Ara no ho recordo– i el tempsfuig. És una cançoneta maligna, un gori-gori que sentirem fins queno fem el darrer badall. I a mi em fa feredat.

La meva mare m’havia ensenyat a posar-hi cotó fluix, al pèndol.Així també n’escanyaràs el so, em deia. Però jo –com deia Poe– detots els sentits el que més agut tinc és l’oïda. I d’un rellotge embo-licat amb cotó fluix encara en sento el so sord, ofegat, persistent.Per això visc més tranquil·la inclinant l’habitació, ho enteneu ara?

L’altre dia se’m va ocórrer una altra solució possible que permetdeixar campar el pèndol. La idea és que el cor bategui amb el pèn-dol, alhora. Exactament en els mateixos instants, i que cor i pèndol

53


vagin marcant els segons plegats. D’aquesta manera no es distingi-ria el so de l’un i de l’altre i, per tant, seria com si el pèndol no hifos. Ara, trobar aquest equilibri és molt difícil, per no dir impossible.Qualsevol moviment del cap descompassaria el pèndol. Per exem-ple, no podria negar res, i acceptar tot el que em proposessin empodria dur més d’un maldecap. Hauria de deixar l’escola i totes lesaltres obligacions i dedicar-me a una vida contemplativa. Però lamare això no ho entendria, perquè com que ella hi posa cotó fluixno se’n pot fer càrrec de les invencions que jo m’he hagutd’empescar! I com que a més a més el nostre cor estima els desit-jos sempre troba motius per accelerar-se.

Sé que alguns homes que també vivien amb la basarda del pèn-dol van decidir sortir a buscar maneres de distreure’s del tic-tac–fugir-ne, si voleu– però no els funcionava. Només van aconseguiralimentar aquesta por cerval fins que es van tornar bojos, així queno els imitaré. Altres es tapen bé les orelles i es convencen contranatura que no existeix cap pèndol. Però els queda un trau al mig delcervell i aleshores s’enyoren. No sé de què. De tot, de res. Tampocno és sostenible. Uns altres, pocs, s’hi encaren i proven d’imitar elso del pèndol, de copiar el tic-tac amb la seva boca. Tic-tac, vanfent. I els que duien cotó al pèndol se sorprenen de sentir de nouaquell cant tan endiablat; i els encanta. I compren tots els llibresd’aquests fingidors, i en van a veure totes les obres. Jo, no.

Però que no s’adonen que és el mateix tic-tac que porten a din-tre? Però que no s’esgarrifen de sentir-lo? A mi em dóna vertigen. Iper supervivència –comprengueu-ho– deixo l’habitació fent equili-brisme. Deixo el pèndol a l’extrem de la dreta: l’extrem de la felici-tat en sèrie, exaltada, ignorant; l’extrem del positivisme exagerat, dela ceguesa davant la brutícia i la injustícia. La banda de la feina benfeta, els mèrits i les felicitacions. El cantó de la música brasilera iels dinars copiosos. L’extrem que és capaç de justificar-se, ja que nodeixa de fer contribucions gratuïtes al bé comú encara que neixi del’egoisme, l’individualisme i l’utilitarisme. El pèndol immòbil, immò-bil sisplau, que temo que arribi un esglai massa fort que el faci tor-nar a oscil·lar. I torni el vertigen. I torni el pou.

54


Una vela en el horizonteSegon premi de Prosa – BATXILLERAT

JUAN MANUEL DÍAZ SIERRA1r BTX E

¿Cuánto hace ya que partió? ¿Seis meses? ¿Un año? No puedeser tanto tiempo. Sin embargo, sigue sin haber noticias de él.

¿Y si al adentrarse en el laberinto de ese monstruo se acobardó y hu-yó? No, mi hijo no haría eso. Pero, aun siendo bravo y fuerte, suadversario lo es más. ¿Y si murió? O puede ser que sucediera al re-vés. Demasiado bonito, demasiada suerte».

Egeo se levantó y se dirigió a la ventana. «El mar», murmuró. Nose veían barcos en el horizonte y, en la inmensidad del océano,oscuro, quieto como una balsa de aceite, se columpiaba, los naví-os amarrados en El Falero. Egeo salió del palacio y se puso a pase-ar mirando al mar. Las calles vacías observaban al transeúnte consorpresa. El insomnio era su peor enemigo. Los pies guiaban al can-sado y anciano rey de Atenas. Cada paso le hacía sentir más cercade su pesadilla. «¿Dónde estás, hijo mío?». Caminó hasta salir delpuerto, y ya en la playa podía sentir el agua bañando sus tobillos.Ola tras ola, el mar, que lleva su nombre, escalaba arriba por laarena. «¿Será esto sangre de mi sangre?», se preguntó sentándosey oteando el infinito. «Jamás debí dejarte partir».

Aún recordaba el aire fresco de aquella mañana: «¡Vuelve convelas blancas, hijo mío!» Había dicho el rey. «Sí, padre. Mataré a labestia y liberaré a la ciudad de esta carga». La mirada intranquila deTeseo delataba su temor por no cumplir esta promesa. «Honra aAtenea y que ella te proteja en tu empresa». El joven príncipe agra-deció las palabras del sumo sacerdote mientras se despedía de supadre, envueltos ambos en lágrimas. Así pues y con gran pesar, elintrépido guerrero partía hacia su destino. Entre las alabanzas de losufanos ciudadanos, subió al navío y zarpó tembloroso hacia el hori-zonte. Desde entonces, solo su padre esperaba la llegada de su

55

«


único heredero, que siendo solo un chico conocería ya el dolor.«Ya es de día. ¡Hay que ver como brilla el sol! El mar. ¡Aún no

están las velas! Mientras no haya velas, hay esperanza. ¿Será estootra pesadilla? Debería volver a la ciudad. No, un momento, ¿quéhay allí que merezca mi atención más que mi propio hijo? Nada enel mundo me despegará de esta playa más que su llegada. Nada,nada…».

Los días pasaron, y nadie volvió a saber del rey. En las calles deAtenas, todos buscaban al soberano de la gran ciudad, pero este novolvía. Tal vez a nadie se le ocurrió mirar en el hoyo que dejaba uncadáver tirado sobre la fina arena de la playa, justo el día en que elpríncipe, Teseo, regresó de sus aventuras en la isla de Creta, nave-gando bajo velas negras.

56


RetratSegon premi ex-aequo de Prosa – BATXILLERAT

MARTA DELGADO LOMBARDO2n BTX B

El seu nom ni interessa ni el recordo. Un altre malnat ceballut obs-tinat a fer-me pobre. Veuràs, ell era –ni sé ni m’interessa si és viu,

tant de bo ja l’hagin trepitjat el cuc fatxenda aquest– Ell era un ho-me d’aparença perfecta. Ben plantós. Molt escultural, natges rodo-nes i dures des d’on arrencava un bust apersonat amb sengles bra-ços inflats i venes ben marcades. Però el seu era un encàrrec nomésde rostre, així que parlo de memòria. La cara tampoc no se’n salva-va d’aquesta bellesa hipòcrita. Els llavis plens, les galtes clares, elnas recte, els ulls de tardor i els cabells rinxolats d’angelet. Però totel que tenia de ben parit se li quedava a l’escorça. Només anar uncentímetre pell endintre es convertia en un ésser podrit i garneu. Co-mençant per les dents tortes, grogues i podrides pel tabac. I l’alè.Aquestes dents feien veure quin tipus de llocs freqüentava el moltbrètol. Núvols de vicis i caus de rates esburbades i avares. Però sa-bràs que el més terrorífic era la mirada intel·ligent i aficadissa. Si ha-gués estat un malalt del vici i un residu de porqueria corrupte de des-patx, encara rai. Però aquella mirada mossegaire i el posat xamós–on alguns devien veure seguretat per confiar-li les seves inversions–només podia dir que el pòquer i el cabaret eren purs entretenimentsper ell. Cada dia que venia al taller jo imaginava una nova veritableobsessió que pogués mantenir ocupada aquesta mirada. Primer vaigpensar en regent d’una casa de barjaules les quals ell devia mal-tractar brutalment, però el segon dia em va semblar que tenia un po-sat més senyoriu que això. Després vaig pensar en un assassí en sè-rie que havia amassat fortuna en el Chicago dels gàngsters, però ellera massa jove per ser-ho. També havia imaginat l’home seduint lesnoies joves, xuclant les fortunes familiars i desapareixent sense dei-xar més pistes que el record dels seus cabells rulls i rossos. Però la

57


58

majoria de vegades el veia fent negocis, tripijocs de menes diver-ses, escapant de la policia i canviant d’identitat i residència. Partd’aquestes intuïcions naixien del gest, és clar, i és que has de saberque el gest que apareix després de fer el maniquí durant uns mi-nuts diu molt de les persones. A ell se li aixecava el llavi superior,tot carnós i molsut amb un gest fastiguejat. Se li aixecava el llavi ideixava entreveure aquestes dents podrides. Ell s’afanyava a tancarl’escletxa, però jo m’afanyava encara més a pintar aquesta grogor iaquest llavi obert. El nas de tant en tant li aletejava, com bon de-predador humà que era. I l’hi vaig fer d’aquesta manera, ben obert.La pell de les galtes, una pell polida i clara amb afaitat de barber,se li anava posant ben enravenada amb el temps, i així la hi vaig pin-tar, ben rígida, com si hi dugés dues fustes. Tampoc no vaig deixarpassar l’ocasió de dibuixar-li els ulls ben oberts quan li quedaven secsde no parpellejar. Vaig pensar que fer-li uns ulls bojos, oberts i secshavia de ser millor que deixar aquella mirada intel·ligent tan terrorí-fica. Li estava fent un favor. Però el malparit no devia ser-ne cons-cient quan va dir que el retrat li semblava monstruós i no va voler pa-gar-me la feina. Va fer servir aquesta paraula: monstruós. Com sino fos ell el monstre hipòcrita. Aquesta pintura no val per res, fes- neel que vulguis.


Llengües estrangeres


Tribute to Dickens webpagePrimer premi de Llengües estrangeres – Primer Cicle ESO

(Tribute to Charles Dickens’ Bicentenary)IRENE SOLER TERRICABRAS

2n ESO C

61


Tribute to Dickens powerpointPrimer premi ex aequo de Llengües estrangeres – Primer Cicle ESO

(Tribute to Charles Dickens’ Bicentenary)ARAM RUIZ SÁNCHEZ

2n ESO B

62


Tempus fugitPrimer premi de Llengües estrangeres – Segon Cicle ESO

(Cal·ligrames)JÚLIA ARRAIZA RIBERA

3r ESO E

63


64

A Ghost Story -Glass boxes

Primer premi de Llengües estrangeres – Batxillerat (Prosa i Poesia)DIANA ZABALZA MEDIAVILLA

2n Btx D

It was a gloomy day in Abyssland. The streets were isolated, and itwas a wintry and shadowy night. Serena was trying to come back

home, but there were no accessible ways because all of them wereeither frozen or covered with amounts of leaves and big branches. Theonly possibility to get home was taking the old, mysterious one. It wasan inscrutable path. Nobody knew which type of scary things one co-uld find out, but everybody was afraid of trying to verify it.

It was almost midnight, and Serena had to hurry to arrive home.Moreover, it was cold and dark, and she was so afraid and nervousthat she started going a little quickly. The ginger girl continued wal-king until she thought that running could help her arrive earlier andnot to be aware of her fears. She was running faster and faster butsuddenly, she tripped over a branch and fell down a gully. She remai-ned unconscious for a while, and when she came round, she noti-ced she had got injured when falling. The girl tried to stand up, butthen she realised she wasn’t able to do it. Serena was apparentlyparalysed. Her leg was bleeding so much, and she needed help. Shestarted shouting, shouting and crying, but the girl was far enoughfrom any inhabited place that no one could hear her shouts. Then,she started crawling, trying to go up and climb to reach out a stone.With great difficulty, she managed to hold on the stone, and finallyshe went back to the path.

Even though she was limping, Serena was able to hop to ask forhelp. In the distance, she made out a house, and a big one. It wasnot too far from there, so she didn’t think twice and continued goingthrough the forest. When she arrived, she felt it was a chilling man-


sion. It looked like a haunted house, but at that moment she didn’tcare. The ginger-haired girl knocked on the door, but nobody ans-wered. However, she noticed the door was a little bit opened, so sheentered the house. She started searching for something to stop thehemorrhage, and she found a door in front of her. The door wasquite open, and she could hear weak sounds. She knocked again,and at first no one said a word. She entered the room.

—Excuse me, Sir. I need some help. I’ve had an accident, andmy leg is bleeding a lot... Could you help me, please? I’m sorry forhaving entered without prior warning, but nobody answered...

The man was so concentrated on doing something in his desk,but he reacted and turned round. He had a very strange and dis-tinctive face. He was so palid and inexpressive. His face was distor-ted, and was a type of face easy to remember because it was so dif-ferent. He started staring at her, looking at her from top to bottom.He was astonished at her beautiful red-hair.

—Downstairs, go downstairs!– answered the man, with a verydeep voice.

Serena followed his instructions and went downstairs. She ente-red a room expecting to find something similar to a first-aid kid, ormaybe a disinfectant. But what she saw was a very different scene.She switched on the lights, and she saw lots of big glass boxes putit next to each other. But what really horrified her was what they con-tained. There were lots of bodies, like mannequins. But the truthwas that they were stuffed corpses. Suddenly, she started to trem-ble and feeling shivery... But when she turned round to try to runaway, the man was downstairs, approaching her...

65


Un don spécialPrimer premi ex-aequo de Llengües estrangeres –

Batxillerat (Prosa i Poesia)LAURA GRACIA BAURET

2n BTX D

Un loup le poursuivait, il courait, il courait avec toutes ses forces,chaque fois plus vite car il ne pouvait pas se laisser rattraper ou

il serait dévoré. Tout à coup, il a vu un arbre et il a commencé à grim-per, il est monté jusqu’à la dernière branche et il a dû rester quelquesminutes en attendant que le loup soit parti. Pendant qu’il descendait,il s’est dit qu’il devait construire une cabane pour se protéger. Il serappelait encore de la semaine dernière quand les pirates sont arri-vés sur l’île et il n’avait aucun lieu où se réfugier. C’était dur d’avoironze ans et de vivre tout seul au milieu de la nature.

Pourtant, il aimait bien tout cela. Il n’y avait rien de mieux quede courir entre les arbres et de sentir le vent contre lui ou sentir sousles pieds le froid de l’eau glacée d’une petite rivière. Il aimait aussisauter d’un arbre à l’autre avec des lianes et après partir sur la plageet se brûler la peau par l’intensité sous soleil.

C’était chaque jour une nouvelle aventure, un nouveau chapitredont on ne connaissait jamais la fin. Et c’était cela ce qu’il aimait,n’être rattaché à rien et pouvoir être où il voulait. Ou bien au milieude la jungle ou bien dans la savane ou peut-être sur une île déser-te. Et il pouvait faire cela parce qu’il avait un don spécial.

Il a commencé à ramasser des branches et des feuilles quiétaient par terre. Il les a rattachées avec des lianes et les a misessur les branches d’un arbre. Puis il a fait un pont qui lui permettaitd’accéder avec facilité à la base faite de bois. Il avait décidé deconstruire sa maison sur l’arbre le plus haut de la forêt parce que lavie sauvage en liberté était très difficile et pleine de danger. Il devaitse protéger constamment des éléments de la nature et des ani-maux. Quand le soleil tombait son refuge devenait un observatoire.

66


Pendant la nuit, s’il montait jusqu’au but, il pouvait regarder tout leciel immense inondé par des étoiles. C’était à ce moment-là queson âme partait et se mêlait à l’univers. Il n’avait plus de frontières,il faisait partie d’un tout, et du rien en même temps. Mais malheu-reusement il ne pouvait faire cela que pendant la nuit. Quand la nuitest tombée il avait déjà fini son travail. Il a fermé une petite portequi était à l’entrée et, fatigué de toute l’intense journée, s’est endor-mi dans la zone la plus élevée, entouré du ciel infini et en attendantle réveil du matin avec les premiers rayons du soleil. Il a passé uneexcellente nuit, mais quand le soleil a commencé à sortir il a enten-du, encore un peu endormi, un petit bruit qui s’approchait.

Soudain, la porte s’est ouverte et un visage doux et sage estentré. Ses yeux bleus et tranquilles ont regardé la chambre avec unair de résignation. La dame a soupiré. Elle a ramassé la robe dechambre qui était par terre, l’a pliée et l’a rangée dans l’armoire dechêne bien taillée et assorti avec les étagères. Elle a caressé sonenfant, elle a passé sa main sur son front, le visage pâle, fragile.Puis elle a ajouté un peu de bois au feu de la cheminée pour lenourrir et a couvert le petit pour qu’il n’eût pas froid. Cela devait êtredur, d’avoir onze ans et ne pas pouvoir sortir de son lit.

Le vent frappait contre les fenêtres mais il n’arriverait jamais àentrer car elles étaient bien fermées. La mère a tiré les rideaux pourque la lumière ne touche pas le corps maladif de son fils. Elle a bienrangé tous les médicaments sur la table de nuit. Puis, elle a regar-dé tous les livres d’aventures dépliés sur le lit, L’île au trésor, Le livre

de la jungle… Au moins, elle se réconfortait en pensant que son filsétait né avec un don très important, celui de l’imagination. Et quetous ces livres lui apporteraient la liberté qu’il ne pourrait jamaisconnaître.

67


premiscasp12Certamen d’Arts Plàstiques


E d u c a c i ó P r i m à r i a


CERTAMEN D’ARTS PLÀSTIQUES – 1r d’EPMaterial: Ceres toves i cartolina DIN A3

Tema: Lliure

Premi del curs: El drac,de Beltran del Río Sánchez (1r A)

1r A 1r premi: El drac, Beltran del Río2n premi: El nen i el monopatí, Ignasi Berengueres3r premi: La platja, Aitana García

1r B 1r premi: Un poble, Maria Zurano2n premi: L’elefant, Cesc Díaz3r premi: L’illa, Rita Massaguer

1r C 1r premi: La casa i el sol, Júlia Nogués2n premi: La hípica dels cavalls voladors, Carla Castellà3r premi: El castell gegant, Arnau Castillo

1r D 1r premi: L’espai, Oriol Nicolau2n premi: Els planetes de colors, Martina García3r premi: L’univers i l’espai, Aitor Treviño

1r E 1r premi: La casa de l’estrella, Marina Bagan2n premi: El llac, Alèxia Julià3r premi: Un arbre sol, Àlvaro Gutiérrez


73


CERTAMEN D’ARTS PLÀSTIQUES – 2n d’EPMaterial: Retoladors i colors de fusta (fons blanc) i DIN A4

Tema: Drac

Premi del curs: El drac embarassat,de Èlia Fernández Mir (2n B)

2n A 1r premi: El drac de la muntanya, Caterina Valero2n premi: El drac de les mans, Víctor Otín3r premi: La dragueta vola vola, Marina Camps

2n B 1r premi: El drac embarassat, Èlia Fernàndez2n premi: El drac de foc, Marta Rincón3r premi: El drac amb ales petites, Guzmán Blanco

2n C 1r premi: El drac blanc màgic, Laia Caballero2n premi: La dragona Lola, Alba Vilches3r premi: El drac gran, Lulú Sanmiguel

2n D 1r premi: Boxer, Nil Bertran2n premi: Yanja, Nil Román3r premi: Kirbyluchi, Jordi Ruan

2n E 1r premi: Lilo, Olmo Verbeeck2n premi: Drac verdet bufonet, Bruna Termens3r premi: Draculauri, Maya Smith

CERTAMEN D’ARTS PLÀSTIQUES – 3r d’EPMaterial: Foto, llapis, plastidecors, retoladors

Tema: Lliure

Premi del curs: Mosaic peça per peça,de Joan Rovira Chacón (3r A)

3r A 1r premi: Mosaic peça per peça, Joan Rovira2n premi: La bruixeta, Anna Benimeli3r premi: A la presó, Víctor Bosch

74


3r B 1r premi: El cactus colorós, Gerard Villaronga2n premi: Número 300 Kg., Albert Carreras3r premi: Un test de bandera, Cèlia Pérez

3r C 1r premi: Castell de Casp, Teo Nicolau2n premi: Les rodones de Casp, Iker Lasala3r premi: La muralla de barrots, Hugo Pardo

3r D 1r premi: Les flors maques, Arnau Cassany2n premi: Espai multicolor, Alex Marcos3r premi: El castell de la por, Alex Rulló

3r E 1r premi: 4 papallones diferents, Berta Matamoros2n premi: El castell encantat, Bernat Valero3r premi: El monstre de la lluna, Gabriel Puigdengolas

CERTAMEN D’ARTS PLÀSTIQUES – 4t d’EPMaterial: Plat de cartró i material divers per pintar i enganxar

Tema: El món per un forat

Premi del curs: La platja d’ Hawaii,de Clara Botey Durich (4t B)

4t A 1r premi: La papallona voladora, Carlota Fatjó2n premi: El vaixell marítim, Marta López3r premi: Un volcà en erupció, Martina Macías

4t B 1r premi: La platja d’ Hawaii, Clara Botey2n premi: El mar, Maria Lorente3r premi: La primavera, Maria Tostado

4t C 1r premi: Ensenyant divisions de dues xifres,

Elisenda Capdevila2n premi: La jugadora, Marta Arana3r premi: El mar amb posta de sol, Laura André

75


4t D 1r premi: L’astronauta, Martí Recalde2n premi: El pallasso trist, Marina Jávega3r premi: El meu desert, Marina Guxin Vilches

4t E 1r premi: Mar d’or, Xènia Felipe2n premi: El gol magnífic, Adrián Alonso Mayor3r premi: El mar i l’ampolla misteriosa, Maria Bonet

CERTAMEN D’ARTS PLÀSTIQUES – 5è d’EPMaterial: Retoladors

Tema: Skyline amb ritme visual

Premi del curs: London,de Georgina Julià Solà (5è C)

5è A 1r premi: New York, Miguel March2n premi: Singapur, José Caparrós3r premi: Toronto, Marina Mateu

5è B 1r premi: Nova York, Maria Parcet2n premi: Paris, Judith Gutiérrez3r premi: Chicago, Alex Blai

5è C 1r premi: London, Georgina Julià2n premi: London, Maria Val3r premi: Nova York, Joan Piera

5è D 1r premi: Barcelona, Alejandro Silva2n premi: New York, Ignasi Vilas3r premi: London, Amanda Zambrano

5è E 1r premi: Shangai, Bruno Francesch2n premi: Sidney, Helena Mas3r premi: Dubai, Juan de la Sotilla

76


CERTAMEN D’ARTS PLÀSTIQUES – 6è d’EPMaterial: Reciclatge, base fullola – Tema: Els transports

Premi del curs: Il·lusió,de Elisabet Sorribes Portella (6è B)

6è A 1r premi: Walking around the life, Júlia Graell2n premi: Cárcel de sentimientos, Clara Portell3r premi: Els sentiments, Helena Monill

6è B 1r premi: Il·lusió, Elisabet Sorribes2n premi: Diferents emocions, Alicia Corta3r premi: Els colors, Blanca García

6è C 1r premi: Més lluny de la foscor, Rita Castells2n premi: Vida o mort, Víctor Rodríguez3r premi: Boigui boinguis, Neus Puigneró

6è D 1r premi: Anonimus, Jan Marcos2n premi: Cala, Carlota Vilas3r premi: FBI, Jordi Matabosch

6è E 1r premi: Colors, Anna Ratera2n premi: Banana, Aleix Sant3r premi: Alta mar, Román Delgado

77


78

El dracPremi del curs (ceres toves i cartolina DIN A3) – Primer d’Educació

PrimàriaBELTRAN DEL RÍO SÁNCHEZ

1r EP A


79

El drac embarassatPremi del curs (retoladors i colors de fusta (fons blanc) i DIN A4)

Segon d’Educació PrimàriaÈLIA FERNÀNDEZ MIR

2n EP B


80

Mosaic peça per peçaPremi del curs (Foto, llapis, plastidecors, retoladors) – Tercer

d’Educació PrimàriaJOAN ROVIRA CHACÓN

3r EP A


81

La platja d’HawaiiPremi del curs (plat de cartró i material divers per pintar i enganxar) –

Quart d’Educació PrimàriaCLARA BOTEY DURICH

4t EP B


82

LondonPremi del curs (retoladors) – Cinquè d’Educació Primària

GEORGINA JULIÀ SOLÀ5è EP C


83

Il·lusióPremi del curs (reciclatge, base fullola) –

Sisè d’Educació PrimàriaELISABET SORRIBES PORTELLA

6è EP B


Educac ió Secundà r i a


87

Composició dels Jurats

Certamen d’Arts Plàstiques: FotografiaPrimer Cicle ESO – Segon Cicle ESO – BatxilleratRaimon Algueró, Marga Esmerats, Teresa Garcia, Nacho Peralta,Guadalupe Roche, Pepe Sánchez de Ocaña i Jordi Vallès

Certamen d’Arts Plàstiques: Dibuix i Pintura Primer Cicle ESO – Segon Cicle ESO – BatxilleratPep Guarido, Montse Ferrer, Pau Laball, Núria Roman,Àlex Sanjurjo i Teresa Serra

Creació d’una pàgina WEBSegon Cicle ESOJosep Anton Alonso, José Luís Ballesteros, Saida Francia,Oriol Garcia i Juanjo Redondo

VideocreacióSegon Cicle ESOAlex Bota, José Luís Rubio i Gustavo Vega

Concurs del Cartell dels Premis Casp 2012Segon Cicle ESO – BatxilleratPep Guarido, Montse Ferrer, Pau Laball, Núria Roman,Àlex Sanjurjo i Teresa Serra


88

CERTAMEN D’ARTS PLÀSTIQUES: FOTOGRAFIA - 1r CICLE ESO

1r premi: Racons del Born, d’Olga Folch (2n d’ESO)

2n premi: Petites peces per a grans instruments, d’Irene Soler(2n d’ESO)

Accéssit: Mirant enfora, de Natàlia Pi (2n d’ESO)

CERTAMEN D’ARTS PLÀSTIQUES: FOTOGRAFIA - 2n CICLE D’ESO

1r premi: Sense rostre, de Maria Campmajó (4t d’ESO)

2n premi: Hores de foscor, de Maria Campmajó (4t d’ESO)i ex-aequo a El món en una gota, de Júlia Arraiza(3r d’ESO)

Accèssit: Aniversari, d’Andreu Murillo (3r d’ESO)

CERTAMEN D’ARTS PLÀSTIQUES: FOTOGRAFIA - BATXILLERAT

1r premi: A la sèrie Roba estesa, de Mònica Gargallo, i ex-aequoa la sèrie Racons de Leyre Gutiérrez (2n Btx)

2n premi: Columnes, d’Irene Cruz (2n Btx)

Accèssit: Llapis creatiu, de Júlia Millet (1r Btx)

CERTAMEN D’ARTS PLÀSTIQUES: DIBUIX I PINTURA - 1r CICLE ESO

El jurat, format pels alumnes de 1r i 2n de Batxillerat artístic, vol ferconstar la molt bona participació i l’excel·lent qualitat de les obres.



89

Primer premi: Bodegó Artesà, d’Andreu Ramírez (1r d’ESO)

Segon Premi: Un racó a la Masia, de Violeta Fischer, i ex-aequo aLa terra, de Daniel Rey (1r d’ESO)

Accèssits: Pavonem, d’Anna Faig (1r d’ESO). Només frases, deMartin Arau (2n d’ESO)

CERTAMEN D’ARTS PLÀSTIQUES: DIBUIX I PINTURA -2n CICLE D’ESO

El jurat, format pels alumnes de 1r i 2n de Batxillerat artístic, volfer constar la poca participació.

Primer premi: Plor, de Maria Pareja (4t d’ESO)

Segon Premi: Rebuig, de Maria Pareja (4t d’ESO)

Accèssits: Gran Via, de Xavier Hita (3r d’ESO). These things are

life, de Maria Pareja (4r d’ESO)

CERTAMEN D’ARTS PLÀSTIQUES: DIBUIX I PINTURA -BATXILLERAT

1r premi: Spiral, de Sara Pieters, i ex-aequo a Elefants, deMarta Delgado (2n Btx)

2n premi: Peix-Temps, de Leyre Gutiérrez, i ex-aequo a 1987,

retrat, d’Àngela Amorós (2n Btx)

Accéssit: La noia de la perla, de Judit Mallol, i Praga,

de Marta Delgado (2n Btx)

VIDEOCREACIÓ - 2n CICLE D’ESO

1r premi: Desert


90

2n premi: Viatge en globus d’Anna Alcayde, Maria de Balanzó,Alazne Mesa i Maria Gafarot, (4t d’ESO) i ex-aequo aCountdown girls de Maria Ashby, Carme Perseguer iMarta de la Dehesa (4t d’ESO)

Accèssit: Legolife story, de Victor Amigó (4t d’ESO)

CREACIÓ D’UNA PÀGINA WEB - 2n CICLE D’ESO

1r premi: Finlàndia, de Cristina Tuñí (4t d’ESO)

2n premi: Turquia d’Alvaro Gisbert i ex-aequo Perú,

de Jordi Cequier (4t d’ESO)

PREMI AL CARTELL DELS PREMIS CASP 2013- 2n cicle d’ESO iBatxillerat

1r premi: Premis Casp 2013, de Júlia Millet (1r Btx)

2n premi: Premis Casp 2013, de Carla Pérez, i ex-aequoa Maria Campmajó (4t d’ESO)

Accèssits: Als cartells de Kiana Beijleveld (1r Btx)i de Júlia Perera (4t d’ESO)


Fotografia


92

Racons del BornPrimer premi de Fotografia – Primer Cicle ESO

OLGA FOLCH MIQUEL2n ESO C


93

Sense sostrePrimer premi de Fotografia – Segon Cicle ESO

MARIA CAMPMAJÓ GALVÁN4t ESO E


94

Roba estesaPrimer premi de Fotografia – Batxillerat

MÒNICA GARGALLO FERRER2n BTX A


95

RaconsPrimer premi ex-aequo de Fotografia – Batxillerat

LEYRE GUTIÉRREZ RUIZ-CARRILLO2n BTX B


Dibuix i Pintura


99

Bodegó ArtesàPrimer premi de Dibuix i Pintura – Primer Cicle ESO

ANDREU RAMÍREZ LÓPEZ1r ESO D


100

PlorPrimer premi de Dibuix i Pintura – Segon Cicle ESO

MARIA PAREJA MACEDO4t ESO A


101

SpiralPrimer premi de Dibuix i Pintura – Batxillerat

SARA PIETERS IRIBERRI2n BTX B


102

ElefantsPrimer premi ex-aequo de Dibuix i Pintura – Batxillerat

MARTA DELGADO LOMBARDO2n Btx B


Premi al cartell delsPremis Casp 2013


105

Premis Casp 2013Primer premi Cartell Premis Casp 2013 – 2n Cicle ESO i Batxillerat

JÚLIA MILLET ABASCAL1r Btx D


Pròleg ................................................................................................................................................ 3

PREMIS CASP 11: CERTAMEN LITERARI .................................................... 5

EDUCACIÓ PRIMÀRIA ...................................................................................................... 7Relació de premis atorgats .......................................................................................... 9

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA ............................................................................................. 23Composició dels Jurats .................................................................................................... 25Relació de premis atorgats .......................................................................................... 26Poesia .............................................................................................................................................. 29Prosa ................................................................................................................................................ 35Llengües estrangeres ...................................................................................................... 59

PREMIS CASP 11: CERTAMEN D’ARTS PLÀSTIQUES ..................... 69

EDUCACIÓ PRIMÀRIA ...................................................................................................... 71Relació de premis atorgats .......................................................................................... 73

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA ............................................................................................. 85Composició dels Jurats .................................................................................................... 87Relació de premis atorgats .......................................................................................... 88Fotografia .................................................................................................................................... 91Dibuix i Pintura ...................................................................................................................... 97Premi al cartell dels Premis Casp 2012 ..................................................... 103

Índex


premiscaspXXVIII

XX

VII

I P

RE

MIS

CA

SP

201

2

Casp, 25 • 08010 BarcelonaTel. 933 183 704 12

premis casp 12.qxp:compaginació xxiii premis · 2012-06-13 · el detectiu va dir:...

Documents