EL PALEOLTIC: ELS NOSTRES AVANTPASSATS MS REMOTS

Durant el paleoltic, els ssers humans, que eren originaris d'un territori on predominaven els climes clids, es van haver d'adaptar als climes ms freds que van trobar quan es van dispersar fora de l'frica, sobretot a Europa, gran part de l'sia i l'Amrica del Nord.

Els grups humans vivien en tribus de pocs membres, entre vint i quaranta, i eren nmades, s a dir, no vivien en un lloc fix, sin que es desplaaven d'un indret a un altre per buscar aliment.

Els nostres avantpassats fabricaven estris de pedra, com els bifaos o les puntes de fletxa, a ms, elaboraven altres eines amb os i fusta com a matries primeres.

S'alimentaven del que aconseguien amb la recollecci, la caa i la pesca.

Enterraven els morts i creien en l'existncia d'esperits.

Fa uns 35.000 anys, els ssers humans van elaborar les primeres obres d'art. En aquell temps van comenar a decorar amb pintures les parets i els sostres de les coves, com van fer a Las Caus (Lascaux, sud de Frana) i a Altamira (Cantbria), i a fer gravats sobre ossos d'animals i petites escultures, que representaven animals o b dones, cas en el qual s'anomenen venus.

EL NEOLTIC I LEDAT DELS METALLSL'aparici de l'agricultura i la ramaderia fa uns 11.000 anys va fer necessari que els grups humans s'establissin a prop de les terres que conreaven. Per aix van construir els primers poblats, i es van fer sedentaris. Aquest conjunt de canvis s'anomena revoluci neoltica.

Els poblats neoltics se situaven a prop dels rius. En aquests poblats, al costat dels habitatges construen estables per als animals i magatzems per a les collites. En el neoltic es van produir tres grans canvis tcnics: el poliment de les pedres, la fabricaci de teixits i la invenci de la cistelleria i la cermica.

En el neoltic es retia culte a la deessa mare. Les creences en el ms enll i el culte als morts estaven molt arrelats. Durant el neoltic es representaven figures humanes fent diverses activitats. Aquestes figures es pintaven a les parets de manera molt esquemtica.

Fa 7.000 anys, es van fabricar les primeres eines de metall a Anatlia i a l'Orient Mitj; a partir d'aquell moment comena l'edat dels metalls. Igualment, fa 5.000 anys, tamb a l'Orient Mitj, es van produir tres invents d'una gran importncia: la roda, la vela, i l'arada.

Aquestes noves activitats van impulsar el desenvolupament del comer i el naixement de les primeres ciutats a les principals rutes comercials. En aquests nous grups de poblaci van sorgir diferents grups socials: els comerciants, els sacerdots i els guerrers.

En el neoltic final i durant l'edat dels metalls es van construir monuments en els quals es van utilitzar grans blocs de pedra. Reben el nom de monuments megaltics i els tipus principals sn: els menhirs, els dlmens i els cromlecs.

LA PREHISTRIA A CATALUNYAEls primers indicis d'activitat humana a l'rea de Catalunya tenen una antiguitat d'uns 700.000 anys. Amb tot, les restes humanes fssils ms antigues sn les que es van trobar a la cova de l'Arag, situada a Taltell (Rossell, Frana).

La vida durant el paleoltic era igual a tot arreu: els nostres avantpassats vivien de la caa, de la pesca i de la recollecci. Els jaciments ms importants de Catalunya sn les coves situades al masss del Montgr (el Baix Empord), l'abric Roman de Capellades (l'Anoia) i el conjunt de coves prximes a Seriny (el Pla de l'Estany), com ara la de l'Arbreda.

Els primers indicis de la domesticaci d'animals i de l'agricultura estan datats cap al 4500 aC. D'aquesta poca sn tamb les primeres fals i destrals neoltiques, i les primeres mostres de cermica cardial. Durant el neoltic, els ssers humans vivien en coves i poblats, i enterraven els morts en coves, fet que prova que creien en una vida d'ultratomba. Algunes d'aquestes coves es van arribar a convertir en grans enterraments collectius, com ara les coves dels Lladres, a Vacarisses (el Valls Occidental), o la del Pasteral, a la Cellera de Ter (la Selva).

En l'etapa final del neoltic, que coneixem amb el nom d'eneoltic, es va intensificar el procs de sedentaritzaci, es va difondre la cultura del vas campaniforme, i es van comenar a construir els primers monuments megaltics: dlmens, sepulcres de corredor i menhirs.

Durant el segon millenni abans de Crist es va difondre per Catalunya l's dels metalls. En aquest perode es van introduir canvis en l'estructura de les cases i en l'organitzaci urbana i, a ms, es van fortificar els poblats. Tamb apareix la cultura dels camps d'urnes, que rep aquest nom perqu incineraven els cadvers i n'enterraven les cendres en urnes que dipositaven sota un tmul.Mesopotmia les civilitzacions fluvials. Les primeres civilitzacions van sorgir al voltant de grans rius amb ribes molt frtils, com el Tigris i l'Eufrates a Mesopotmia, el Nil a Egipte, l'Indus a l'ndia i l'Huang He i el Iang-Ts a la Xina; per aix es van anomenar civilitzacions fluvials.

La histria de Mesopotmia va estar marcada per l'alternana en el poder dels sumeris i els accadis, que poblaven la Baixa Mesopotmia o Caldea, i dels assiris, que habitaven l'Alta Mesopotmia o Assria. La civilitzaci mesopotmica va durar des del tercer millenni abans de Crist fins al segle VI abans de Crist, quan els perses es van apoderar tant d'Assria com de Caldea.

La societat mesopotmica estava molt jerarquitzada i es dividia en dos grans grups: els privilegiats, que tenien riqueses i el poder, eren l'aristocrcia, els sacerdots i els funcionaris; i els no privilegiats la majoria de la poblaci, que podien ser lliures i tenir alguns drets, o esclaus, que no tenien drets i eren tractats com si fossin coses.

Els mesopotamis eren politeistes i creien en la vida desprs de la mort. Construen temples per als dus i altres edificis pblics amb ma i tova. La construcci ms important era el ziggurat, una pirmide escalonada. Tamb feien escultures i relleus.