1. Els rius El cursEls rius sn correntscontinus daigua queneixen a les muntanyesper l acumulacidaigua de pluja o deldesgel. Els rius correnper una via o llit ( tambanomenat mare ollera ).El curs s elrecorregut del riu desdel naixement fins ala desembocadura.

2. RIUS DIFERENTS 3. El cabal i el rgim.El cabal s la quantitat daigua que du un riu.El rgim s la variaci que t el cabal dun riu alllarg de lany. Un riu t rgim regular i rgimirregular. 4. Fotografies de el cabal i el rgim. 5. Els factors que influeixen el climaPer comprendre per qu uns rius sn llargs i altressn curts per qu uns tenen rgim regular i altresun rgim irregular, shan de tenir en compte lescarecterstiques del relleu i del clima. 6. La influncia del relleuEl relleu influeix en la longitud i en la velocitatde les aiges del riu. Els rius sn curts quanneixen en muntanyes que es troben prop de la mari sn llargs quan neixen lluny de la mar ondesenboquen .Les aiges van rpides quan elterreny t molt de pendent. 7. Els vessants d EspanyaEn el mapa tamb veim que el territori dEspanya est dividit en tres colors.A Espanya hi ha tres vessants al nord elvessants cantbric; al est i al sud, el vessantMediterani; ial oest, el vessant atlntic.a 8. Els vessants d EspanyaA 9. LES AIGES D ESPANYA I LES DELES AIGES D ESPANYA I LES DELES ILLES BALEARSLES ILLES BALEARS 10. Al vessant mediterrani la majoria dels rius,excepte l Ebre, sn curts i poc cabalosos,perqu flueixen per zones amb climamediterrani, descasses pluges. Tenen unrgim irregular, amb disminuci forta decabal o estiatge a lestiu, i crescudes a laprimavera i a la tardor.El vessant mediterrani 11. El riu EbreLEbre, que neix a la serralada Cantbrica.s un riu llarg i molt cabals perqu replaportament daigua de molts de rius queneixen a les Pirineus. 12. El Vessant cantbric s el menys extens.Els rius daquest vessant sn curts i amb fortpendent, perqu neixen en muntanyes de laserralada Cantbrica, prxima a la mar ones desemboquen. Tamb sn cabalosos iamb rgim bastant regular.Qu s el vessant cantbric 13. Els rius ms importants del vessant cantbric snels que segueixen:Al Pas Basc, els rius Bidasoa, Oria, Deba iNerbion. 14. ELS RIUS DE LA MESETASn els ms llargs dela Pennsula queneixen en muntanyesallunyades de loce. 15. FOTOS 16. EL DUEROEl duero, que correper la meseta Nord. 17. EL TAJOEl tajo, quetravessa la mesetaSud. 18. EL GUADIANATamb recorre la Meseta Sud. Els afluents msimportants sn el Zncara, el Cigela i el Zjar. 19. 33.El vessant atlnticEls rius de GalciaMIO i afluent el SIL,TAMBRE I ULLA MIOTEMBREULLA 20. Els rius vessen a la mar o un llac .Les aiges dels oceans i les de la mar snaiges marines. 21. Les aiges marines, sn lesaiges salades. I estanconstantment en movimentQue sn les aiges marines? 22. Les aiges de la mar i oceans sobtenenaliments com; peixos, mariscs i algues.A ms sn vies de comunicaci. 23. ELS LLACS I LES LLACUNES DEMUNTANYA.Shan format perlerosi del gel isanomenen llacsglacials. El llac msgran dEspanya s elde Sanabria, aZamora. 24. LES LLACUNES DE LESPLANTES.Moltes daquestesllacunes es formenper lacumulaci delaigua de la pluja. 25. LES LLACUNES DE LA COSTA.Sn propies dezones costaneresplanes. 26. ELS PANTANSEn els paisatges hi ha pantans o embassaments que es formen al llitdun riu a partir duna presa que ret laigua.A Espanya hi ha de 1.200 preses i pantans.Els pantans de ms capacitat es troben a les conques segents: la del Tajo,amb els pantans dAlcntara i Buenda; la del Guadiana, amb els pantans deLa Serena i Cjara; la del Duero, amb els pantans dAlmendra i Ricobayo; i lade lEbre, amb el pant de Mequinensa. 27. ELS EMBASSAMENTS 28. NONI 29. Aigessubterrniess laigua que quanplou es filtra per laterra fins que trobaroques impermeables.I es formen aqfers,que sn acumulacionsdaigua subterrnia. 30. Aiges subterrnies i aqfers 31. Els embassamentssn construccionsartificials peremmagatzamarlaigua. Aquestsembassamentsrecullen laigua de laserra de Tramuntana. 32. Llacs i llacunes 33. Els llacs Els llacs snextencions daiguadins un continent queestan envoltades deterra per totes parts 34. Les llacunes Quant els llacs tenenles dimensionsredudes sanomenen llacunes,aEspanya est plenade llacunes. 35. A les nostres illes no hi ha rius. Hi trobam torrentso rambles, llacunes o aiguamolls iembassaments.Els torrents sn, en general, curts i duen aigua deforma molt irregular.Els embassaments noms es troben a Mallorcacom per exemple el Gorg blau i el Cber.Les llacunes noms es troben a Mallorca, i tenenpoca capacitat.