Un missatge que qualsevol pare o mare i qualsevol adult ha de llegir,

conscients que els nens i nenes sónatents

a allò que fem i a allò que diem.

Carta d’un nen:

“...QUAN PENSAVES QUE JO NO MIRAVA...”

Quan pensaves que jo no et mirava...

…vaig veure que penjaves el meu primer dibuix a

la nevera,

i vaig córrer a fer-ne un altre...

Quan pensaves que jo no et mirava...

...vaig veure que posaves llet al plat del gat,

i vaig aprendre que és bo tenir cura dels animals...

Quan pensaves que jo no mirava...

...vaig sentir el teu petó de bona nit,

i em vaig sentir estimat i protegit...

Quan et pensaves que no t’estava mirant... Vaig

sentir que donaves les gràcies al botiguer i ell et

responia amb un somriure...

...vaig aprendre a ser amable amb la gent que ens

envolta.

Quan pensaves que jo no et mirava...

...vaig veure llàgrimes als teus ulls,

i vaig aprendre que de vegades

les coses fan mal, però que és bo plorar...

Quan pensaves que no me n’adonava...

...vaig gaudir tant de cada conte que m’explicaves

que em vas fer venir ganes de descobrir aquella

màgia per mi mateix...

Quan pensaves que jo no et mirava...

...vaig veure que feies les meves postres favorites,

i vaig aprendre que les coses petites

són les que fan la vida especial...

Quan et pensaves

que no t’estava

mirant...

Vaig sentir que

parlaves bé de mi

als altres i vaig

adonar-me que era

important per a tu.

Vaig aprendre a

estimar els altres i

valorar-los.

Quan pensaves que no et mirava...

vaig veure com trucaves un amic i et preocupaves

per ell.

Vaig aprendre a valorar l’amistat, i com d’important

és tenir amics que t’ajuden i a qui ajudar.

Quan pensaves que no et mirava… et vaig sentir

demanant perdó…

… vaig aprendre com n’és de bo acceptar les

nostres errades.

... vaig aprendre

que quan siguis

gran t’hauré

d’entendre i ajudar

tal com tu fas amb

ells.

Quan pensaves

que no et mirava...

vaig veure com

cuidaves amb

tendresa de l’avi i

l’àvia...

Quan pensaves que no et mirava...

...vaig aprendre de tu lliçons que

necessitava per viure millor :

…com ser una bona persona i donar fruit...

…com dir “molt” només amb un

somriure…

...vaig mirar-te i et vaig

voler dir:

“GRÀCIES PER TOTES

LES COSES

QUE VAIG VEURE

QUAN PENSAVES QUE

JO NO ET MIRAVA”.

No oblidem…

TOTS NOSALTRES

PARES , GERMANS, MESTRES, AMICS…

No oblidem…

TOTS NOSALTRES

PARES , GERMANS, MESTRES, AMICS…

…INFLUÏM EN LA

VIDA

DELS NENS QUE

TENIM

AL NOSTRE

VOLTANT…

Malgrat que pensem

que no ens estiguin mirant…

...

Tinc la impresssió que estan parlant de nosaltres!

És que… es troben al FEAC… i fan “causa comuna”!!!

CARTA D’ UNA MARE AL FEAC ROSER

Vaig apuntar-me al FEAC esperant trobar un espai informal que respongués a aquest neguit de conduir la meva filla cap als valors que considero importants, però respectant la seva pròpia personalitat. Si tenim en compte la societat en la que vivim, no és una feina fàcil.

Al FEAC dialoguem, escola i famílies, sobre quins han de ser els valors que hem d’inculcar als nostres infants, sobre quina és la millor manera d’ajudar-los a créixer com a persones, alguns fins i tot mostrem els sentiments i altres senzillament escoltem. I és que per participar al FEAC només cal tenir ganes de compartir: vivències, dubtes, silencis, alegries, somriures i riures. I és que a més, el FEAC és també un lloc de diversió i la nostra estoneta d’evasió

En les reunions organitzades pel FEAC compartim experiències particulars envers els nostres fills/es amb altres mares i amb les pròpies mestres. Això ens serveix per descobrir noves formes d’afrontar els petits problemes que ens podem trobar diàriament en l’educació dels nostres nens/es. També cal destacar que les trobades ens donen l’oportunitat de relacionar-nos i conèixer altres persones, convertint aquestes estones en moments plens de rialles i, per què no, ens moments únics i

exclusius per a nosaltres mateixos.

DES DE L’ESCOLA...• Perquè creiem en la necessitat de comunicació entre la família i

l’escola.

• Perquè tots eduquem, eduquem les mateixes persones i, quan més

parlem de com fer-ho, millor ens sortirà a tots. .

• Perquè l’escola Mare de Déu del Roser no és només l’escola dels

vostres fills, sinó que també és la vostra escola.

• I perquè, de tant en quan necessitem una estona per gaudir,

aprendre, compartir, riure...

• Per tots aquests motius, i perquè volem oferir una escola i un

aprenentatge de qualitat hem escollit FEAC.

Les animadores

Us donem les gràcies per la vostra assistència i us esperem a la propera trobada pel febrer

Manoli Marcelo

Sandra Rueda

(Anna-Jèssica-Virgina-Eduard)

FEAC 2012-13