power 2º republica (1)

Rubén CorellaIrene GarcíaBárbara EsteveNatalia MolineroBorja Soriano2º B

• Introducció

- Els efectes de la crisi econòmica mundial

• La Constitució de 1931 i el Bienni Reformista

- L’oposició al govern

- Les tensions socials i polítiques

• El Bienni Radical-Cedista (1933-1936)

- Radicalització de l’enfrontament polític

- Dretes

- Esquerres

• Revolució d’Octubre de 1934

• Les eleccions de 1936 i el Front Popular

- Les primeres actuacions

• L’edat de plata de la cultura espanyola (1898-1936)

- La Generació del 98

- La Generació del 1914

- Les Generacions dels anys 20

- La cultura del anys 30: La República

EFECTES DE LA CRISI ECONÒMICA MUNDIAL

Crac de la bosa de NY GREU CRISI MUNDIAL

Menor en Espanya (més al 1933)

ANY 1929

3 conseqüències

Contracció del comerci exterior

Col·lapse de les inversions industrials estrangeres

Modificació als fluxos migratoris

La Segona Républica

Triomfcandidaturesrepublicanes

PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA

REPÚBLICA

Govern provisionalNiceto Alcalá Zamora

Dirigir país

Corts Consituents Nou règim


LA CONSTITUCIÓ DE 1931 I EL BIENNI REFORMISTA

Republicans

Socialistes

Nacionalistes

LA CONSTITUCIÓ DE 1931 I EL BIENNI REFORMISTALa Segona Républica

Govern provisional Respondre des d’un principi

Ansia general de reformes

Enfrontar-se a tot tipus de problmese

Al mateix temps

CNT anarquista Campanya de vagues

Enfrontamentsinmediats i constants

Esglèsia

Nou govern

NOVA CONSTITUCIÓ

LA CONSTITUCIÓ REPUBLICANA DE 1931

ELECCIONS A CORTS

CONSTITUENTS


• Sobirania popular • Sufrai universal masculi i femeni• Declaració de drets i llibertats• Poders de l’estat• Dret a establir Estatuts d’Autonomia• «Qüestió religiosa» Estat laic

EL BIENNI REFORMISTA (1931-1933)

NOU PERIODE Govern presidit per Manuel Azaña

Republicansd’esquerres

Socalistes

AMPLI PROGRAMA DE

REFORMES

• Reformes laboralsLlarg Caballero (socialista)

• Reforma educativa i cultural

• Reforma de l’ejercit (militar)

• Reforma autonòmica: l’Estatut de Catalunya

• Reforma agrària

Construcionsd’escoles i

contractació de mestres

1932: Llei de Bases de la Reforma agrària

• Reforma religiosa



LA CONSTITUCIÓ DE 1931 I EL BIENNI REFORMISTA

Dreta tradicional

Oposició conservadora

Esquerra revolucionària

Confederació Nacional del Treball (CNT)

Partit Comunista d’Espanya (PCE)

Desargonitzada desprésproclamació República

restringidaAssociacionspatronals

No treva

Linia extremista marcada per la FAI

Linia radical

Kamitern

Stalin


Fortes tensions socials

-Crisi econòmica

-Linia radical propicada per la CNT

-Negativa patronal a les reformes

Intent de cop d’estat a Sevilla l’agost de 1932

Corts Aprovació

-Llei de Reforma Agrària

-Estatut d’Autonomia de Catalunya

Esquerra Republicana de Catalunya triomfa amb Francesc Macià

LES TENSIONS SOCIALS I POLITIQUES

EL BIENNI RADICAL – CEDISTA (1933-1936)LES ELECCIONS DE NOVEMBRE DE 1933: EL TRIOMF DE LA DRETA

Setembre de 1933 Azaña OBLIGAT a dimitir

Disol les Corts i fixa la data per una nova consulta electoral.

EXTREMA DRETA Diferents partits totalitaris: LA FALANGE ESPANYOLA (Primo de Rivera)

Organització més activa d’extrema dreta

José Antonio Primo de Rivera


LES ELECCIONS DE NOVEMBRE DE 1933: EL TRIOMF DE LA DRETA

Gran novetat LES DONES VOTAVEN PER PRIMERA VEGADA

POLÍTICA: Aplastant victòria de la dreta

Abstenció dels anarquistes i desencant d’alguns sectors populars

La dreta evita la disperssió dels vots

1. CEDA (Coalició política creada al 1932 fruit de l’unió d’Acció Popular i Dreta Regional Valenciana)

2. Partit Radical3. PSOE

Reacció anarquista Se succeí al més de decembre a Aragó, Logroño, Barcelona, Badajoz, Córdoba, etc.

Dones votant


LA TASCA RESTAURADORA

Reacció popular Dos primers governs que es formaren presidits i integratsper membres del Partit Radical

CEDA Va esperar a governar fins al 1934

Etapa en la que es va intentar aplicar una política restauradora o reparadora dels excessos del bienni anterior: Radicalització de posicions de la esquerra popular

• Lley d’Amnistía•Contrarreforma agrària•Projecte de reforma constitucional


LA REVOLUCIÓ D’ASTÚRIES (OCTUBRE DE 1934)

Socialistes Plantegen Posibilitat revolució popular

Pujada al poder de Hitler a Alemanya

Prohibició de partits polítics a Àustria

Europa. Podía ocòrrer a Espanya

REVOLUCIÓ 4 d’octubre de 1934. Detonant: nouGovern més reaccionari que elsanteriors, amb 3 ministres de CEDA

5 d’octubre vaga general nacional

Fracàs, l’exèrcit va sofocar amb facilitat

Importància a Madrid, Vizcaya, Barcelona i Astúries


Va triomfar l’insurrecció a ASTÚRIES Aliança obrera

SocialistesAnarquistesComunistes

Socialitzar elsmitjans de produccióObrers proclamaren la Revolució Socialista

dels Consells Obrers

Govern va enviar tropes del General Franco i el 18 d’octubre rebel.lió sofocada

Gir conservador

RepressióDuressaArbitrarietat

Autonomía de Catalunya… SUSPESA


LA POLARITZACIÓ POLÍTICA

Radicalització de posicions

Esquerra

Dreta

DRETA

Calvo Sotelo: Bloc Nacional

Alternativa a la República: Monarquía tradicional bassada en una autoritat

forta, amb participació activa de l’Exèrcit

Unió Militar Espanyola

ESQUERRA

Creació del Front Popular


ESCÀNDALS I CRISI: EL FINAL DEL BIENNI

Finals de 1935 Profunda crisi política al Govern

Dissolució de les Corts i convocatòria de noves

eleccions com a única eixida

Enfonsament del Partit Radical per grans escàndals


CAUSES

LES ELECCIONS DE 1936 I EL FRONT POPULAR

FRONT POPULAR pacteEsquerra Republicana

Esquerra Republicana de

Catalunya

POUM

PSOE

PCE

La CNT va recolzar-lo de forma tàcita

(DRETA) coalicióCEDA

Renovació EspanyolaPor a la revolució social

Falange

PNB

VICTORIAFRONT POPULAR

Ciutats

Provincies

DRETANord

L’interior


Manuel Azaña

President de la República

Indalecio Prieto

Ocupara la direcciódel govern

Casares Quiroja

Republicansd’esquerra

DEBILITATNOU GOVERN


Aministia per als represaliats de la vaga de l’Octubre de 1934

Restabliment de l’Estatut Català

Allunyament de Madrid dels generals méssospitosos del colpilsme

Reforma agrària

Tramitació de nous estatuts d’autonomia

Galicia juny 1936País Basc juliol 1936

Franco CanariesMolaNavarra GodedBalears


MentrestantEsquerra obrera Postura revolucionària

Dreta Fi del sistema democràtic

Enfrontaments violents al carrer entre

FalangistesMilíes socialistes

ComunistesAnarquistes

CONSPIRACIÓ MILITAR

Trama política

Gil Robles

Calvo Sotelo

J.A Primo de Rivera

Franco

Goded

Fanjul

Varela

Emilio Mola Director del colp


Tinent Castillo

ASSASINAT PELS

EXTREMISTES12 Juliol 1936

Calvo Sotelo

ASSASINAT PER LES FORCES DE SEGURETAT

13 Juliol 1936

17 Juliol 1936Govern de Casares

Exèrcit de Marroc iniciar la rebel·lio contra la República

DESENCADENACIÓ GUERRA CIVIL


Unamuno Azorín

Pío Baroja Ramiro de Maeztu

Valle-Inclán

AntonioMachado

Tenien la mateixa inquietut: el mal per una Espanya que, després del desastre col·lonial, apareixia davant els seus ulls en estat de postració.

Aquesta situació va arrosegar al pais a una reflexió pesimista, sobre la realitat històrica i el problema d’Espanya.

GENERACIÓ DEL 98

L’EDAT DE PLATA DE LA CULTURA ESPANYOLA (1898-1936)


Formada por Intel·lectuals i escrioptors nascuts al segle XX

José Ortega y Gasset

Eugeni D'Ors

Els seus pensaments ejercien una gran influència en les jovens generacions.

En el aspecto literario destacaron

Juan ramón Jiménez Ramón Gómez de la Serna

GENERACIÓ DE 1914


Format per


Es caracteritzava perVoluntad de renovació que s’apreciava en la literatura i en l’art

Generació del 27 Grup més conegut de l’èpocaVan conmemorar en 1927el tricentenari de la mortde Gongora

GarciaLorca

Gerardo Diego

Dámaso Alonso

Vicente Aleixandre

Rafael Alberti

LuisCernuda

LES GENERACIONS DELS ANYS XX




LA CULTURA DELS ANYS 30: LA REPÚBLICA

Aquest règim va comptar amb la millor intelectualitat espanyola.

La República va impulsar ambiciosos programes

Misions

pedagògiquesLa Barraca

Manuel Azaña

Republicans

Sublevats

Miguel Hernández, Buero Vallejo, Ferrarte Mora i Julián Marías

Ridruejo, Leopoldo Panero, Torrente Ballester i López Aranguren.


LA II REPÚBLICA ESPANYOLA

GovernProvisional

BienniReformista

Bienni Radical-Cedista

Front Popular

Convocatòria a Corts Constituents

Reformade l’exèrcit i proyecte de reforma agrària

Negociacions amb els nacionalistes

CONSTITUCIÓ DE 1931

Reforma de l’exèrcit

Presidit per Niceto Alcalá Zamora

Reforma religiosa

Reforma agrària

Reforma territorial

Reformes educatives i socials

Paralització de les reformes

Revolució de 1931 Repressió

Reanudació del reformisme

Ofensiva radical

Violència callejera

Conspiració militar GUERRA CIVIL

El 14 d’abril de 1931 es va proclamar la Segona República, un dels momentsclau de la història contemporània. Es va formar un Govern Provisionalpresidit per Alcalà Zamora i format per republicans d’esquerra idreta, socialistes i nacionalistes. L’ambient social es va encresparimmediatament, junt a una campanya de vagues promoguda per la CNTanarquista, que va provocar enfrontaments entre l’Església i el nou govern.Al juny de 1931 van tindre lloc les eleccions a Corts Constituents, on lavictòria va ser per a la coalició republicana-socialista. La nova Constitucióreflectia les idees d’aquesta majoria. Després d’aprovar-se la Constitució, esva iniciar un període amb un govern presidit per Manuel Azaña, format perrepublicans i socialistes. Més tard, Alcalà Zamora va ser tria president de laRepública. Aquest nou govern va emprendre un ampli programa dereformes en un context econòmic desfavorable. La dreta va quedardesorganitzada després de la proclamació de la República, on el Partit

Radical de Lerroux va dirigir l’oposició al govern en les Corts. el colp vadesencadenar la Guerra Civil.

L’esquerra revolucionària no va donar treva al nou govern. La crisieconòmica va portar fortes tensions socials, amb enfrontaments freqüents iviolents. En contra de l’Estatut de Catalunya i la Llei de Reforma Agrària, lesforces conservadores van recórrer a la insurrecció militar, amb una reaccióde les forces que recolzaven el govern immediata. El govern republicà-socialista donava mostres de desgast, i es van produïr greus incidents queva provocar que el govern prenguera la decisió de convocar noveseleccions. La dreta es va reorganitzar en 3 grups mentre que l’esquerra estrobava fragmentada, i finalment, el triomf va ser per als conservadors.Espanya es va polaritzar entre “dretes” i “esquerres”. La remodelació delgovern a l’octubre del 1934 va ser interpretat com el triomf del feixisme aEspanya, on la radicalitzada esquerra demanava vaga general, que vatriomfar a Astúries i va generar una revolució i va portar al govern a optarper la repressió. La crisi definitiva va arribar amb un escàndol de corrupcióque va provocar les eleccions a Corts al febrer de 1936, on la victòria va serper al Front Popular. Després, Azaña va ser anomenat president de laRepública. Es van succeir forts enfrontaments violents al carrer, i finalment,el 17 de juliol de 1936 l’exèrcit de Marroc va iniciar la rebel.lió contra elgovern de la República i el triomf parcial del colp va desencadenar la GuerraCivil.

power 2º republica (1)

Education