poum - manresa...conjunt a on també hi veiem la cova, la capella de sant marc i la torre de santa...

POUM Pla d’Ordenació Urbanística Municipal

Memòria descriptiva i justificativa del Pla 1

Introducció....................................................................................................................................................5

1. Capitalitat...............................................................................................................................................6

1.1. Relació funcional amb el territori ..................................................................................................6 1.1.1. Xarxa de ferrocarril ..................................................................................................................6 1.1.2. Xarxa rodada de transport públic i privat.................................................................................9 1.1.3. Xarxa de camins per a vianants i bicicletes ............................................................................11

1.2. Serveis al territori ....................................................................................................................... 11 1.2.1. Els equipaments sanitaris.......................................................................................................11 1.2.2. Els equipaments educatius.....................................................................................................12 1.2.3. Els equipaments de seguretat................................................................................................12 1.2.4. Els parcs territorials................................................................................................................13 1.2.5. Instal∙lacions esportives singulars ..........................................................................................16 1.2.6. El centre urbà territorial ........................................................................................................16

1.3. Creació de riquesa per al territori ................................................................................................ 22 1.4. Reconeixement territorial ........................................................................................................... 23 1.5. Manresa ciutat ignasiana ............................................................................................................ 24 1.6. Agenda i pla territorial ................................................................................................................ 25

2. Entorn natural ...................................................................................................................................... 27

2.1. L’estructura de camins i les zones verdes ..................................................................................... 28 2.1.1. Xarxa de camins per a vianants i bicicletes ............................................................................28 2.1.2. Les zones verdes.....................................................................................................................28

2.2. La Sèquia .................................................................................................................................... 30 2.3. L’anella verda o xarxa d’espais lliures de Manresa........................................................................ 30 2.4. Els àmbits de l’Anella Verda......................................................................................................... 31

2.4.1. Espais d’interès natural..........................................................................................................31 2.4.2. Espais d’interès agrícola.........................................................................................................32 2.4.3. Espais d’interès social ............................................................................................................33 2.4.4. Espais d’interès mediambiental .............................................................................................33

2.5. El lleure ...................................................................................................................................... 33 2.6. Els nuclis perifèrics...................................................................................................................... 34

3. Desenvolupament................................................................................................................................. 36

3.1. La demografia............................................................................................................................. 36 3.2. L’habitatge.................................................................................................................................. 38

3.2.1. Previsions de creixement demogràfic ....................................................................................38 3.2.2. Valor mig d’habitants per habitatge.......................................................................................38


Memòria descriptiva i justificativa del Pla

2

3.2.3. Xifres d’habitatge vacant........................................................................................................38 3.2.4. Promig estructural d’habitatge vacant...................................................................................38 3.2.5. Dimensionament de la demanda...........................................................................................39

3.3. Els àmbits de creixement i millora............................................................................................... 40 3.3.1. Actuacions en sòl urbà no consolidat ....................................................................................40 3.3.2. Actuacions en sòl urbanitzable ..............................................................................................41 3.3.3. Sòl de reserva.........................................................................................................................41 3.3.4. Les àrees residencials estratègiques, ARE. .............................................................................42 3.3.5. Alternatives considerades ......................................................................................................42

3.4. Els equipaments ......................................................................................................................... 43 3.5. Les zones verdes ......................................................................................................................... 45 3.6. Les activitats econòmiques ......................................................................................................... 45

3.6.1. La indústria.............................................................................................................................45 3.6.2. El comerç i els serveis ............................................................................................................46

4. Centre històric ...................................................................................................................................... 47

4.1. El centre de la capital .................................................................................................................. 47 4.2. La millora residencial .................................................................................................................. 48

4.2.1. Reutilització............................................................................................................................48 4.2.2. Rehabilitació ..........................................................................................................................48 4.2.3. Ampliació ...............................................................................................................................49 4.2.4. Substitució .............................................................................................................................49

4.3. L’estructura urbana ..................................................................................................................... 49 4.4. Les estructures difuses ................................................................................................................ 50

4.4.1. Estructures administratives....................................................................................................50 4.4.2. Estructures culturals ..............................................................................................................51 4.4.3. Estructures d’allotjament.......................................................................................................51 4.4.4. Estructures docents ...............................................................................................................51

4.5. Les activitats econòmiques ......................................................................................................... 51 4.5.1. Comerç, artesania i tallers......................................................................................................51 4.5.2. Turisme ..................................................................................................................................52

4.6. Els equipaments de barri............................................................................................................. 52 4.6.1. Ensenyament..........................................................................................................................52 4.6.2. Centre comunitari ..................................................................................................................52 4.6.3. Centre mèdic..........................................................................................................................52 4.6.4. Assistencials ...........................................................................................................................52

4.7. Els àmbits d’estudi específic ........................................................................................................ 52 4.8. Patrimoni i paisatge urbà ............................................................................................................ 54



4.8.1. Catàleg de patrimoni..............................................................................................................54 4.8.2. Comissió de patrimoni i paisatge ...........................................................................................54

5. Estructura urbana ................................................................................................................................. 56

5.1. Xarxa rodada de transport públic i privat..................................................................................... 56 5.2. Xarxa de ferrocarril ..................................................................................................................... 57 5.3. Xarxa de camins per a vianants i bicicletes i zones verdes ............................................................ 57 5.4. Els centres de barri ..................................................................................................................... 57 5.5. Les xarxes de serveis ................................................................................................................... 57 5.6. Programació de les actuacions .................................................................................................... 58

5.6.1. El passeig del riu.....................................................................................................................58 5.6.2. El pont de la carretera de Cardona ........................................................................................59 5.6.3. La plaça Bonavista..................................................................................................................59 5.6.4. L’avinguda dels Països catalans ..............................................................................................59

6. Crèdits .................................................................................................................................................. 60



4



Introducció

Manresa hauria d’aparèixer, en el conjunt d’imatges que qualsevol català té del seu país, representada pel

paisatge del congost del Cardener, amb el pont vell creuant el riu, i el magnífic edifici de la Seu coronant un

conjunt a on també hi veiem la Cova, la capella de Sant Marc i la torre de Santa Caterina.

La primera impressió és la que queda, i amb una tal rebuda, l’èxit d’aquesta ciutat hauria d’estar assegurat.

“Manresa te l’has d’estimar molt perquè t’agradi” ens va dir una senyora manresana que s’estimava molt la seva

ciutat. Tal vegada Manresa hagi de començar a buscar la seva bellesa en l’ordre. Cal endreçar, netejar i

jerarquitzar, la resta vindrà. Cal tenir una idea de ciutat compartida per tots, i el pla d’ordenació urbanística

municipal és una eina més per avançar en aquest camí.

Les propostes d’aquest Avanç de Pla per a la ciutat de Manresa s’organitzen a l’entorn de cinc línies

estratègiques:

• Capitalitat

• Entorn

• Desenvolupament

• Centre històric

• Estructura urbana

Proposem en aquest avanç la visió d’una Manresa que sigui reconeguda com a capital d’un territori a partir de

les relacions que estableix amb aquest entorn. Caldrà millorar els accessos i comunicacions amb aquest

territori, per tal que la ciutat sigui acollidora, però també és necessari establir una jerarquia en les

comunicacions que envolten la ciutat, alhora que potenciar el transport públic comarcal. Aquesta claredat ha de

servir també de suport a una sèrie de serveis que Manresa ofereixi a aquest territori.

Volem una Manresa que integri en tota la ciutat els valors mediambientals de l’Anella Verda, i també volem una

Anella Verda amb una presència de ramaderia i agricultura productives. Aquest entorn de Manresa és un dels

valors de la ciutat, tant a efectes de paisatge, com de producció d’aliments de proximitat.

Proposem una ciutat on es doni prioritat a les activitats productives, ja siguin industrials o de serveis. Una ciutat

que pugui créixer de forma endreçada si els temps ho demanen. Manresa és i ha estat una ciutat industrial, i vol

seguir sent‐ho en aquest futur que proposem. Les ciutats amb un projecte clar atrauen inversió.

Proposem un centre històric on convisquin el dia a dia d’un barri més de la ciutat, amb l’ambició d’un centre

territorial. Un centre històric que caldrà recuperar a partir d’una estructura clara de barri, amb una decidida

intervenció liderada des de l’Ajuntament, però acompanyada per tota la ciutat, ja siguin els veïns com la resta

d’organitzacions de la societat civil. El centre històric és la memòria de la ciutat i els seus orígens, i ningú es pot

permetre de perdre’ls.

Aquesta Manresa hauria de ser sobretot una Manresa clara i endreçada, en el sentit que aquests valors

permetin a la ciutat ser més acollidora i facilitar la vida diària dels seus ciutadans. Aquest objectiu a llarg

termini, ha de ser compatible amb la consecució d’operacions a curt termini, que permetin avançar de manera

ràpida en els punts clau de la ciutat.

Però la ciutat són les persones que hi viuen, la ciutat és el refugi col∙lectiu, i aquesta ciutat necessita que tots els

seus habitants la cuidin. Si ho fem, la ciutat ens ho tornarà.



6

1. Capitalitat Manresa es considera a si mateixa capital. Aquest concepte s’ha d’entendre des de dues vessants. Existeix una

capitalitat política i administrativa, que no és el resultat directe de cap decisió urbanística local. Existeix però

una altra capitalitat, la funcional, més directament lligada al planejament urbanístic. La millora d’aquesta

segona vessant de la capitalitat, a banda de provocar millores en la qualitat de vida dels ciutadans, incideix molt

positivament en el camí cap a la capitalitat política. El territori s’ha de sentir acollit i representat en la seva

capital.

Els sistemes on incidirem per assolir aquesta capitalitat funcional des del planejament urbanístic són els

següents:

• Relació funcional amb el territori

• Serveis al territori

• Creació de riquesa per al territori

• Reconeixement territorial

1.1. Relació funcional amb el territori

Les relacions funcionals amb el territori s’estableixen bàsicament a partir de les diferents xarxes de

comunicacions:

1.1.1. Xarxa de ferrocarril

1.1.1.1 El transport de viatgers

Manresa disposa actualment de dues línies de ferrocarril, la línia de RENFE i la de FGC. Les anomenarem així per

aclarir‐nos, però entenem que la consideració ha de ser de xarxa única.

La relació amb el territori es produeix amb ambdues línies, però pensem que la de FGC té un potencial major de

relació amb les poblacions més properes. L’aposta de transport públic comarcal hauria de passar per la

recuperació de la línia de viatgers de FGC fins a Santpedor i Sallent en primera instància, i fins a Callús i Súria en

segon terme. Aquesta aposta de mobilitat hauria de venir acompanyada per una reubicació de l’actual estació

de Manresa Alta cap al node de Prat de la Riba, de tal manera que aquesta nova estació, que anomenarem

Manresa ‐ Prat de la Riba, s’integrés en la línia Barcelona – Sallent. Aquesta línia, degut a la seva velocitat

comercial ha de tenir un caràcter més local.

Per altra banda l’actual línia de RENFE ha d’acollir aquells trànsits de més velocitat, ja que la capacitat de millora

de la línia en aquest sentit és considerable. La millora en determinats revolts de la línia, més el nou túnel de

Montcada podrien suposar una millora del temps de viatge d’uns 12 minuts. L’actuació proposada en aquesta

línia suposa la implantació d’una nova estació en l’àmbit del Congost, que anomenarem Manresa‐Sant Joan.

Aquesta estació, a banda de situar‐se en una relació més propera a Sant Joan de Vilatorrada, suposaria

l’aparició d’una estació amb una gran capacitat d’aparcament per al vehicle privat i amb una millor relació amb

l’eix transversal, que la posaria en relació amb l’àmbit més poblat de la comarca. Això sense penalitzar els temps

de viatge de l’actual estació de Manresa Centre.



Esquema de la xarxa ferroviària a Manresa i el seu entorn (Font: elaboració pròpia)

1.1.1.2 El transport de mercaderies

La principal demanda de transport de mercaderies a la comarca ve de part del transport de sal provinent de les

diferents explotacions de la comarca, i en menor mesura del transport de fusta. Actualment el transport de sal

realitza diverses operacions. Una part del mineral provinent de Súria i Cardona es carrega majoritàriament a

l’estació de Manresa sobre trens de via ampla, a on arriba amb transport per carretera. Per altra banda la

càrrega procedent de Sallent es carrega directament sobre trens de via estreta que en ocasions realitzen un



8

canvi a Sant Vicenç de Castellet a trens de via ampla. Per tal de completar la càrrega d’aquests trens de via

ampla, una part de càrrega arriba a Sant Vicenç de Castellet per carretera.

En tota aquesta operativa cal destacar alguns punts. En primer lloc l’estació actual de Manresa no disposa

d’accessos adequats, i la seva longitud limita la dels trens, així com també dificulta les operacions de càrrega.

Per altra banda els camions de gran tonatge estan travessant actualment els nuclis residencials de Manresa i

Sant Vicenç de Castellet, amb els inconvenients per a la seguretat de les persones i la qualitat de vida que això

comporta. Cal remarcar també que l’operativa de transport de la sal hauria d’anar lligada a la viabilitat

econòmica del conjunt de les explotacions mineres. El transport majoritari és el de sal, la resta d’indústria de la

comarca podria aprofitar aquesta oportunitat de disposar d’una estació d’aquest tipus, però difícilment en serà

mai el motor.

En aquest sentit el pla proposa fer una reserva de sòl per a l’explotació comercial d’una estació ferroviària de

mercaderies, en el ben entès que no ens trobem davant d’un sistema públic, sinó d’una explotació privada.

Aquesta reserva queda situada a l’altra banda del riu, en paral∙lel al polígon dels Comtals. Aquest emplaçament

permet l’accés directe per carretera a la línia ampla de RENFE, i l’estudi d’algun sistema de transferència de

mercaderia des de FGC a RENFE.

Pensem que no és aquesta l’única possibilitat d’implantació a nivell comarcal, però l’estudi d’altres

emplaçaments s’hauria de proposar des del planejament territorial, ja sigui des de la revisió del Pla director del

Pla de Bages o des del Pla territorial. En el document d’aprovació inicial haurà de quedar aclarit aquest extrem, i

la reserva per a aquesta activitat, només es realitzarà si no existeix cap altra alternativa a la comarca.

Esquema de la xarxa ferroviària proposada a Manresa



1.1.2. Xarxa rodada de transport públic i privat

Les propostes de partida per a la vialitat venen marcades en els planejaments superiors. Això és en el Pla

territorial parcial de les comarques centrals, i en el Pla director del pla del Bages. Dins l’horitzó del POUM

s’assolirien només aquelles infraestructures que es consideren necessàries per a la demanda prevista, i la resta

d’opcions del planejament superior quedarien per a successives revisions del planejament general.

El present pla planteja d’entrada una organització jeràrquica de les diferents vies proposades.

Es planteja una estructura territorial a dos nivells. Un primer nivell d’alta capacitat i velocitat de vies territorials,

i un segon nivell de mitjana capacitat i velocitat de vies locals. El primer nivell estaria composat per l’eix

transversal, l’autopista C16, el tram de la C55 entre l’eix transversal i l’enllaç de Viladordis, així com la mateixa

carretera de Viladordis des d’aquest enllaç fins a la C16. El segon nivell estaria composat per la resta de la C55,

la C16c, i l’Avinguda dels Països Catalans entre la carretera de Viladordis i Prat de la Riba.

Les primeres actuacions a fer en aquest sistema serien les següents:

• Rotonda a l’enllaç de la C16c amb la sortida 56 de la C16 (Memphis)

• Rotonda a la C16c amb l’avinguda Girona (Escola Paidos)

• Nova construcció del nus del Guix a dos nivells

• Nova construcció del nus de Viladordis com a enllaç prioritari amb la C16.

• Reforç de la carretera de Viladordis des de C55 fins a C16

• Nova construcció de l’Avinguda Països Catalans des de carretera de Viladordis fins a Prat de la Riba

• Completar amb les sortides del nord la sortida C16 Viladordis

• Nova construcció de la rotonda de Bufalvent (Carrefour)

• Nova construcció de la rotonda de l’Hospital (La Culla)

• Nova construcció de la rotonda de Sant Pau

Aquestes actuacions s’haurien d’acompanyar necessàriament amb un nou estudi tarifari de l’autopista

suficientment atractiu per desplaçar fora de la C55 uns 10.000 vehicles dia.

Altrament també es completaria el sistema amb la millora de l’accessibilitat des del nus de l’eix transversal a la

universitat.

Més enllà dels límits comarcals, el sistema pren tot el seu sentit amb la connexió de la B40 entre Abrera i

Vacarisses.

Distàncies actuals a Barcelona des de diferents capitals de comarca

(Font: Elaboració pròpia a partir de dades de Via Michelin. Inclou preu del carburant. Destinació Via Augusta.)



10

Esquema de la xarxa viària territorial proposada (Font: elaboració pròpia)



1.1.3. Xarxa de camins per a vianants i bicicletes

Manresa ha de quedar comunicada amb les poblacions properes també en base a una xarxa de camins per a

vianants i bicicletes. Aquest xarxa, si bé actualment ha de tenir un ús lligat bàsicament a l’oci i el lleure, no se

n’ha de descartar la seva utilització futura per a un transport més proper, lligat a la mobilitat obligada d’estudis i

treball.

Aquesta xarxa ha de tenir la necessària continuïtat amb les vies més internes de la ciutat.

1.2. Serveis al territori

La capital ha de servir al territori. Existeix una economia d’escala que porta a la centralització de determinats

serveis en les capitals territorials. Alguns d’aquests serveis estan lligats a la capitalitat política i administrativa,

però molts d’altres no. El pla estratègic de Manresa ja identificava alguns d’aquests serveis, que s’agrupaven

funcionalment definint diferents portes de la ciutat. El present pla recull aquest punt de partida tot adaptant‐lo

a una nova estructura de ciutat, possibilitada pel mateix pla.

1.2.1. Els equipaments sanitaris

El paper de l’Hospital de Sant Joan de Deu té un abast més enllà de la pròpia comarca, donant servei a un ampli

territori.

La situació en un àmbit proper de la Clínica de Sant Josep ve a completar aquest pol sanitari, que caldria

completar amb la continuïtat del centre assistencial per a la tercera edat actualment regentat per les

Germanetes dels Pobres.

L’estratègia futura de l’Hospital, basada en l’aprofitament de les noves tecnologies, s’adreça a una millora de

l’atenció personalitzada en la pròpia llar, per una banda, i per una altra en la possibilitat d’esdevenir un referent

com a centre de diagnosi a distància.

Per tant les millores en aquest àmbit no han d’anar tant en la reserva de nous espais per al creixement de nous

edificis, sinó en la millora de la mobilitat del conjunt ja parcialment consolidat. La solució proposada d’enllaç a

nivell des de la C‐55 milloraria la connectivitat amb l’hospital. Amb el mateix objectiu també es proposa de

clarificar la vialitat de la xarxa bàsica de ciutat a partir dels carrers de la Divina Pastora i Oms i de Prat.

AltesConsultes externes

Urgències

Bages 85,9% 89,2% 91,4%Berguedà 3,7% 3,4% 1,8%Cerdanya 0,5% 0,4% 0,1%Solsonès 4,8% 3,0% 2,0%Altres 5,1% 4,0% 4,7%

Procedència dels usuaris d’Althaia l’any 2011 (font: Althaia Fets i dades 2011)



12

1.2.2. Els equipaments educatius

1.2.2.1 La universitat

Els estudis universitaris representen per a les ciutats mitjanes dues oportunitats diferenciades. Per una banda

són un pol de coneixement i per tant la seva relació amb la indústria local hauria de suposar un clar avantatge

per a aquesta. Per altra banda, si la universitat és capaç d’atraure estudiants procedents d’un àmbit territorial

més ampli això suposarà una creació de riquesa de caràcter més immediat. L’acord anunciat amb la Universitat

de Vic ha de suposar, a més, la consolidació d’un model universitari a la Catalunya central.

Manresa vol ser ciutat universitària, i això hauria de voler dir que la ciutat és universitat. Partim d’una situació

actual on totes les instal∙lacions universitàries es concentren al nord de la ciutat. Caldrà veure quines són les

necessitats de futur del nou consorci universitari de les comarques centrals, però l’estratègia de la ciutat de

Manresa hauria de tendir a portar “universitat” al centre, o en tot cas reaprofitar edificis disponibles com ara la

fàbrica dels Panyos o l’Aranya. Això hauria de significar que un cop establert el pla estratègic da la universitat els

nous allotjaments universitaris que fossin necessaris s’haurien d’ubicar al Centre Històric, així com les noves

facultats si es donés el cas.

1.2.2.2 Estudis de batxillerat i altres

De vegades els estudis de batxillerat i altres estudis de grau passen a un segon terme en comparació amb els

universitaris. Cal dir que aquest tipus d’estudis poden tenir un paper per a la ciutat similar en certa mesura als

universitaris, ja que els seus usuaris potencials provenen en gran mesura de l’àmbit d’influència de la ciutat. És

per això que s’han d’establir estratègies per a cada centre. En aquest sentit les mancances detectades estan

majoritàriament relacionades amb la mobilitat. Per tant el pla establirà aquelles mesures de desenvolupament

prioritari d’àmbits de planejament que vagin en la direcció d’estructurar aquesta xarxa de centres

d’ensenyament. Hi ha d’altres mancances relacionades amb la senyalització, que en tot cas cal resoldre des

d’altres àmbits.

1.2.3. Els equipaments de seguretat

Els equipaments de seguretat i emergències comprenen les bases operatives dels serveis de policia, policia local

i bombers. Tenint en compte que l’àmbit d’actuació d’aquests serveis és en part comarcal, la previsió feta ja des

del PEM sembla encertada, en el sentit de col∙locar aquests serveis amb accés ràpid a la xarxa viària. El fet que

aquests serveis tinguin més o menys proximitat no sembla ara tant important, ja que la seva proximitat no

sembla que hagi de generar sinèrgies de gran importància. El pla per tant preveu la localització d’aquests serveis

en funció de la disponibilitat de sòl, amb facilitat d’accés rodat.

La seu de la policia (mossos d’esquadra) es manté en la seva ubicació actual, ja que l’accessibilitat és correcta i

no presenta necessitats d’ampliació.

La seu dels bombers sí que es planteja de portar‐la a l’actual edifici del palau firal, compartint‐lo amb la policia

local i protecció civil. Això permetrà reutilitzar aquest edifici, alhora que alliberar l’actual espai que ocupen els

bombers per millorar la connectivitat del Parc de l’Agulla. L’edifici de la Florinda quedarà alliberat també per a

usos comunitaris del barri de Valldaura.



1.2.4. Els parcs territorials

Manresa ha d’esdevenir capital també per la seva capacitat d’atracció com a lloc de passejada i lleure. L’equilibri

entre natura i ciutat que es pot assolir a les seves vores així ho permetrien. Aquesta potencialitat s’articula a

partir de tres grans parcs.

Un dels objectius bàsics dels parcs territorials ha de ser l’obertura de Manresa cap al riu.

1.2.4.1 El parc de La Cova

Santa Caterina és la porta d’accés a la ciutat des del Camí de Sant Ignasi

Si hi ha un paisatge manresà que hagi de formar part de l’imaginari col∙lectiu de tots els catalans és el conjunt

que aquí anomenarem Parc de La Cova. Aquesta façana patrimonial de Manresa, formada topogràficament pel

congost del Cardener i definida arquitectònicament per la Seu, La Cova, el Pont Vell i Santa Caterina, forma un

conjunt que mereix ser endreçat i preservat com a un dels millors paisatges de Catalunya.

L’objectiu del pla és continuar la feina ja endegada a la ciutat al llarg dels anys en aquest sentit, possibilitant

l’eliminació d’aquells elements discordants i endreçant el paisatge resultant, compatibilitzant això amb el paper

de porta d’accés a la ciutat.

El parc, que s’estendria des del meandre del Congost fins a Can Poc Oli, acolliria recorreguts de passeig, i

integraria les antigues edificacions de fàbriques de l’entorn del riu, tot dotant‐les d’activitat. L’antiga carretera



14

de C‐1411b podria passar a tenir un sentit únic, de tal manera que es guanyaria un passeig a la vora del riu, i es

dignificaria l’arribada del pont Vell a la riba sud.

El parc exerciria de doble porta de la ciutat, tant des del Cardener, com des del final del camí de Sant Ignasi a

Santa Caterina.

1.2.4.2 El parc de l’Agulla

S’ha transformat amb els anys en el gran parc del Bages. Té per tant una clara vocació territorial. El que cal ara

es endreçar‐lo interiorment i estendre els seus braços de manera clara fins al sòl urbà, de tal manera que se’n

faciliti l’accés per a la passejada.

L’àmbit actual del Parc de l’Agulla s’hauria d’estendre, seguint la traça de la Sèquia fins a Pineda, acompanyant

un eix cívic que arribaria després fins a Santpedor. D’igual manera hauria d’arribar cap al sud fins al barri de la

Parada. La definició del Parc es realitza des del consorci format pels ajuntaments de Manresa i Sant Fruitós.

1.2.4.3 La Ribera del Cardener

El tram de ribera del Cardener comprès entre les zones esportives del Congost en un extrem i de Sant Joan de

Vilatorrada a l’altre, ha de consolidar al seu voltant un espai d’oci, lleure, esportiu i usos terciaris

complementaris. És l’espai de passeig per al bon temps, amb la presència constant de l’aigua en moviment i

amb la presència dels serveis urbans propis d’un espai de ribera. L’espai s’articularia al voltant de diversos

elements:

La zona esportiva del Congost

Determinats equipaments esportius són clars generadors de capitalitat. El Basquet Manresa podria ser‐ne un

bon exemple, tot i que tal vegada tingui més relació amb l’oci que amb la pràctica esportiva.

La concentració d’equipaments de pràctica esportiva de base, més enllà del seu abast de servei local, facilita la

celebració d’esdeveniments esportius amb una clara vocació territorial. L’àmbit del Congost, tal i com ja preveia

el PEM, ha de tenir aquesta funció, i és per això que el present pla proposa de completar el conjunt amb un

pavelló multiusos. Aquest pavelló podria complementar l’oferta esportiva per a activitats temporals concretes i

ajudar en la celebració de determinats esdeveniments especialitzats.

La proposta viària de l’entorn, amb el nou pont de la Carretera de Cardona, permet entre d’altres coses, la

supressió del carrer de la Pirelli entre l’actual pont d’accés al Congost i el nou pont de la carretera de Cardona.

Això permetria una continuïtat absoluta entre el Parc del Cardener i la zona esportiva, facilitant que cadascun

d’aquests espais fos extensió de l’altre. S’evitaria així que la zona esportiva quedés encaixonada entre l’avinguda

de l’esport, el carrer de la Pirelli i el cementiri.

Per altra banda als efectes de trànsit de vehicle privat, seria recomanable en aquesta situació que aquest nou

pont tingués només sentit d’entrada per a vehicles privats, de tal manera que s’establís un gran itinerari entre

l’Avinguda de l’esport, Moragues i el carrer resultant de la prolongació del nou pont.

La solució proposada fa que el trànsit de Manresa a Sant Joan, que ara circula per la vora del riu, passés a fer‐ho

per darrera de la zona esportiva i el carrer de la Lemmerz. El punt d’intersecció entre les diferents vies, al davant

de la nova estació del Congost, esdevindria així referència per als vehicles provinents de Sant Joan, i facilitaria

els recorreguts de transport públic entre ambdues poblacions.



Esquema funcional proposat a l’entorn de l’àrea esportiva

El passeig de riu

Seria el carrer amb estructura de passeig que seguint la riba del riu enllaçaria Manresa amb Sant Joan. En el

tram de Manresa, quedaria recolzat per edificacions amb usos terciaris, que podrien acollir una barreja de

diverses activitats d’oci, petits tallers, restauració, etc.

El parc fluvial del Cardener

És l’àmbit de zona verda més proper al Cardener que enllaça Manresa amb Sant Joan. El parc acolliria zones

enjardinades, arbrades i activitats agrícoles, totes elles al servei del passeig i el lleure. Caldrà establir passeres

estratègicament situades per donar continuïtat al parc en les seves dues ribes.

La zona esportiva de Sant Joan de Vilatorrada

Aquesta zona esportiva amb piscines prendria encara més significat i assoliria un paper territorial.



16

1.2.5. Instal∙lacions esportives singulars

Hi ha determinades modalitats esportives, que pel seu nombre mínim d’usuaris, o per l’especificitat de les seves

instal∙lacions requereixen un emplaçament singular d’abast comarcal. Dins aquest grup caldrà reservar espai per

a les modalitats esportives de ciclisme i tir olímpic.

Degut a les seves característiques aquestes activitats tindran el seu emplaçament més probable en el sol no

urbanitzable, tal vegada lligades als parcs territorials.

1.2.6. El centre urbà territorial

La ciutat ha de formalitzar un espai capaç de visualitzar l’essència de la seva capitalitat. Aquest espai pensem

que ha de ser un recorregut o passejada que faci d’atractor per al visitant, ja sigui per motius d’oci, de treball o

EL PARC DE LA COVA

LA RIBERA DEL CARDENER

EL PARC DE L’AGULLA



d’estudis. Aquest recorregut ha d’articular les diferents peces que conformen aquest centre territorial, i com a

recorregut, s’ha de formar per nodes d’intercanvi enllaçats per trams de passejada. De vegades aquests nodes

seran places i de vegades edificis o llocs concrets, i els trams de passejada poden ser carrers , trams de parc o

directament passejos. En qualsevol cas el planteig del recorregut ha de definir tots els seus elements i

assegurar‐ne al continuïtat. El Pla defineix un recorregut que partint del Passeig de Pere III, n’estén la traça per

incloure el centre històric i l’àmbit de la Fàbrica nova, fins a assolir un passejada sensiblement circular.

Aquest recorregut ha de ser la infraestructura de suport per als equipaments de lleure, comercials, i aquells

altres elements al servei mateix de la capitalitat. Alhora, es preveu que un possible àmbit de fires i mercats com

el proposat al Congost, a partir de la construcció del nou pont de la carretera de Cardona, tingui una clara

relació de proximitat amb aquest centre territorial. Aquesta relació seria suficient per plantejar recorreguts a

peu entre ambdós, de tal manera que se’n facilitin les sinèrgies.

L’existència d’aquest centre urbà territorial, no exclou que la ciutat disposi de diferents àmbits de centralitat per

als diferents barris o per a activitats concretes.



18

Proposta de passejada al centre urbà territorial i posició dels aparcaments (Font: elaboració pròpia)

Aquest recorregut es planteja que tingui una bona relació amb els diferents mitjans de transport d’abast

territorial, de tal manera que se’n millori l’accessibilitat.

1.2.6.1 Els equipaments comercials

El paisatge del centre urbà territorial s’ha de recolzar en bona part en el comerç, i alhora el comerç necessita

d’un recorregut per a passejar que sigui clar i accessible. El carrer Guimerà, algun tram del passeig i ja en menor

mesura el carrer del Born i el carrer Nou, són ara mateix el centre comercial de Manresa. Aquest centre però no

està prou ben articulat. La proposta del pla passa per la definició de l’espai de passejada comercial que s’ha

explicat anteriorment. Aquesta passejada comercial en forma de gran anell, agruparia el Passeig, la Fàbrica

Nova i el centre històric, en un continu. Aquest sistema s’articula a partir de nodes i vials lineals. Els nodes del

sistema corresponen generalment a places. Convé doncs assegurar que, a l’igual que es fa amb les cruïlles del

sistema rodat, les places funcionin correctament. La majoria d’elles tenen mancances d’urbanització. A aquest

problema s’hi afegeix, en el cas de la plaça Sant Domènec, l’edifici del Conservatori. Aquest edifici interromp

clarament el flux de vianants entre el Passeig i la trama del centre històric. L’anterior planejament general,

preveia d’enderrocar aquest edifici per ampliar la plaça de Sant Domènec, i els plans d’equipaments i patrimoni

obrien la possibilitat a conservar el claustre actualment amagat sota una estructura superposada. Aquest

document d’avanç de pla proposa d’estudiar, de cara a l’aprovació provisional, la substitució de l’actual volum

del Conservatori, per un altre que recomposi les alineacions de la plaça, tot conduint amb claredat el flux del

passeig cap als carrers de Sant Tomàs i el Born. Aquesta opció, permetria disposar d’una plaça de proporcions

clares i rectangular, presidida per la visió complerta de la façana de La Buresa.



La plaça Sant Domènec és la principal porta d’accés al centre històric

En cas d’optar per aquesta proposta, caldrà substituir la funcionalitat actual del Conservatori, a partir de la

reconstrucció i rehabilitació d’altres espais, com ara els Carlins o l’església de Sant Francesc, o bé a partir de la

nova construcció en altres espais disponibles del centre històric. El nou edifici podria acollir en la seva planta

baixa un renovat mercat municipal, que potenciaria per igual la centralitat comercial d’aquest punt de la ciutat i

el comerç de proximitat.

1.2.6.2 Els equipaments culturals i de lleure

Un dels grans atractius de les ciutats capital és la seva concentració d’activitats de lleure, especialment culturals.

Manresa disposa ara mateix d’una bona oferta en teatre i música, bàsicament a partir de la sala gran del

Kursaal, principal reclam territorial.

Tal i com s’ha comentat anteriorment, el pla proposa la rehabilitació i reconstrucció dels equipaments culturals

situats a l’interior del centre històric.



20

1.2.6.3 Turisme i cultura

La Seu, obra de l’arquitecte Berenguer de Montagut, autor també de Santa Maria del Mar

Manresa, i en especial el seu centre, té una capacitat real d’atracció turística.

L’avanç de Pla preveu el desenvolupament del Pla director de l’edifici de l’actual Museu Comarcal, especialment

pel que fa a la configuració de la seva façana urbana i relació amb la ciutat. El Pla proposa de millorar l’espai a

l’entorn d’aquest equipament, enderrocant una part de les edificacions existents (Sala ciutat i edificis a l’entorn

de la Capella del Rapte). Això possibilitaria la creació d’un nou accés al museu, però també l’aparició d’una nova

plaça al barri de les Escodines.

En un altre àmbit de la ciutat, el museu de la Tècnica es podria complementar amb el nou Parc de l’Alcoholera si

aquest parc acollís el material històric de Ferrocarils de la Generalitat, això crearia un eix de la tècnica sobre la

carretera de Santpedor.

Caldrà estudiar amb més detall els recorreguts entre la Plaça Major i la Seu per tal d’integrar‐ne correctament el

seu museu.

1.2.6.4 Fires i mercats

El tipus de fires a celebrar en ciutats mitjanes han de tenir un alt grau d’especialització i de presència personal

de les empreses implicades. Les fires tenen també un alt component lúdic i de passeig, i per tant una millor

relació amb els recorreguts de lleure i amb el centre de la ciutat, seria molt recomanable.



L’avanç de pla proposa de traslladar l’espai per a fires i congressos de la ciutat al nou edifici multiusos del

Congost. En aquesta situació les fires i mercats aprofitarien l’avantatge del seu entorn:

• Proximitat a l’estació de Manresa‐Sant Joan

• Proximitat per a vianants al centre històric i territorial a partir del pont de la carretera de Cardona

• Disponibilitat de superfície d’aparcament

• Proximitat a la zona industrial del Congost

• Possibilitat d’utilitzar de forma complementaria les superfícies i pavellons propers

• Millora de l’accessibilitat a partir de l’obertura de l’avinguda de l’esport.

Existeixen en aquest punt diverses opcions d’emplaçament, des de el solar situat darrera el cementiri, fins a

solar d’equipaments previst a tocar de la via del tren. L’edifici podria tenir un volum exterior similar al de l’actual

Pavelló del Congost.

Aquesta situació propiciaria la creació, tal i com es preveia al PEM, d’una porta territorial d’entrada a la ciutat.

Això no impedeix l’extensió de l’espai firal al centre de la ciutat, fins i tot arribant a la Fàbrica Nova.

1.2.6.5 Equipaments de servei a la capitalitat

En el cas de Manresa estem parlant bàsicament de serveis d’hostaleria i restauració. Un cop tancat recentment

l’hotel Pere III sembla que en la situació actual no resulta rentable aquest tipus d’hotel a Manresa. Potser

aquesta sigui una oportunitat de plantejar un nou model, lligat al centre urbà territorial i a la commemoració

ignasiana. En qualsevol cas les infraestructures hoteleres són complementàries de l’èxit del model. Sense model

clar no hi haurà hotel, i sense hotel el model quedarà curt.

1.2.6.6 L’Eix Interurbà

En el context de l’avanç de Pla, anomenem Eix Interurbà al conjunt urbà que s’articula en continuïtat a l’entorn

de diversos carrers, des de Sant Joan de Vilatorrada, passant per Manresa i Sant Fruitós.

Al llarg de l’Eix hi trobem la nova estació del Congost, la nova estació de Prat de la Riba, la Plaça de Sant

Domènec, la Plaça Bonavista, el nou Pavelló multiusos del Congost i la zona esportiva, l’àrea terciària al voltant

de Prat de La Riba, les zones esportives de Sant Joan i de Manresa, i els polígons d’activitat econòmica de

Manresa i Sant Fruitós.

Hauria de ser una prioritat de ciutat la remodelació i estructuració de l’Eix Interurbà, veritable façana interior de

la ciutat i lligam amb bona part de l’àmbit metropolità de Manresa. La reurbanització de l’Eix comportaria en

l’àmbit de Manresa l’ampliació de voreres i pacificació de trànsit en les carreteres de Vic i Cardona, i un

augment del caràcter comercial i de serveis dels edificis del seu entorn.

Aquest eix hauria de ser el suport d’una línia regular de transport públic (idealment amb una freqüència de 15

minuts o menys) que, juntament a unes voreres més amples, facilités i potenciés la mobilitat no lligada al

vehicle privat, almenys en el tram central de l’Eix (actuals carreteres de Vic i Cardona). El temps de passeig

estimat entre l’estació del Congost i la Plaça Sant Domènec seria d’uns 14 minuts, i entre Sant Domènec i Prat

de la Riba d’uns 16 minuts.

L’Eix interurbà dona continuïtat metropolitana al centre urbà territorial de Manresa, relacionant els tres

municipis que generen més desplaçaments interurbans. Sant Fruitós i Sant Joan de Vilatorrada representen el



22

28% dels principals desplaçaments interurbans de Manresa en dia feiner, amb un total de 23.659

desplaçaments.

Caldria però una intervenció global en tot l’eix, que faria que en el tram de Sant Fruitós s’introduïssin

creuaments a nivell amb rotondes i passos de vianants, i que el carrer de la Lemmerz s’entengués de manera

clara com una continuïtat de Sant Joan de Vilatorrada.

Esquema eix interurbà (Font: elaboració pròpia)

1.3. Creació de riquesa per al territori

La capital és també un punt de creació de riquesa per al territori. A partir de la concentració de diferents

estructures productives, la capital és aquell punt capaç de generar un grau de sinèrgies entre elles que faciliti i

promogui l’activitat econòmica. En aquest sentit tot el conjunt d’estructures explicades fins ara, venen a

complementar l’oferta de grans parcel∙les industrials de la ciutat, dotant‐les d’un conjunt de serveis que

propicien l’atractiu per a noves implantacions industrials.



El Parc tecnològic podria ser una peça més dins d’aquest conjunt. Urbanísticament caldrà aclarir‐ne els

accessos, i repassar l’ordenació i usos actuals.

Es reconeixen diferents àmbits d’activitat econòmica:

• Els polígons industrials

• Els àmbits d’usos terciaris

• Els àmbits d’usos mixtes

• El centre urbà territorial

Àmbits d’activitat econòmica (Font: elaboració pròpia)

1.4. Reconeixement territorial

La capital és aquella ciutat en la qual el territori s’hi sent naturalment representat. Això evidentment implica

diversos factors culturals, però entre ells n’hi ha alguns lligats a la identificació amb la imatge de la ciutat, amb

el seu paisatge, però també amb la confortabilitat i acolliment que ens proporciona aquesta ciutat.



24

Manresa ha de ser una ciutat acollidora i hospitalària, la ciutat a on la gent del territori vulgui anar.

Això, des del punt de vista urbanístic, significa resoldre els següents temes:

• Facilitar les connexions amb el territori

• Endreçar la mobilitat interna de la ciutat

• Millorar el paisatge intern de la ciutat

‐ Reurbanitzant les vies cíviques

‐ Millorant el centre històric

1.5. Manresa ciutat ignasiana

Manresa és el punt final del camí de Sant Ignasi que té el seu inici a la localitat de Loyola. És preveu que l’any

2022, coincidint amb la commemoració del 500 aniversari de l’estada del sant a Manresa, arribin uns 100.000

pelegrins.

Aquesta xifra s’anirà assolint de forma progressiva, i en l’escenari final, tenint en compte que les dades referides

a pelegrins s’acumularien bàsicament en el període d’abril a octubre, estaríem parlant d’uns 500 pelegrins al

dia.

Això suposaria el fet de més projecció mundial per a Manresa. Seria un esdeveniment que podria situar a

Manresa en el mapa del turisme temàtic internacional, tal i com ho fan d’altres ciutats a partir d’esdeveniments

diversos com ara Santiago de Compostela, Pamplona, Lourdes, Munich o Sevilla.

A banda de les accions de caire més organitzatiu i estratègic que calgui emprendre, des del vessant urbanístic

cal intervenir en la ciutat de tal manera que l’àmbit de la Cova, que ha viscut en molts aspectes d’esquena a la

ciutat, en passi a formar part.

Recorregut del Camí ignasià (Font: web Camí ignasià)

Els aspectes urbanístics bàsics a tenir en compte són els següents:



• Adequació de l’accés a la ciutat com a final del camí (Veure anteriorment Parc de La Cova) i inici de la ruta

ignasiana de la ciutat.

• Estudi de l’entorn de la Cova, com a porta de la ciutat. L’entorn de la Cova, a banda de formar part del parc

al qual dóna nom, s’ha d’adequar com a porta de la Cova i de la ciutat.

Integrar les instal∙lacions d’acollida i informació necessàries

Funcionar com a àrea d’aparcament per a automòbils i autobusos

Integrar‐se paisatgísticament en el parc del riu

• Connectivitat i recorreguts entre la Cova i els llocs ignasians de la ciutat

Cal estudiar la relació per a vianants entre l’entorn de la Cova i la resta de la ciutat, especialment per als

recorreguts que inclouen llocs ignasians.

• Previsió de serveis d’allotjament associats a l’esdeveniment

És difícil dimensionar de manera absoluta les necessitats d’allotjament temporal que pot arribar a generar

l’existència del camí de Sant Ignasi, però el que sembla probable és que l’actual situació resulti insuficient.

Per tant, cal preveure la possibilitat que aquests usos puguin aparèixer en determinats punts de la ciutat

(Veure també Serveis a la capitalitat).

1.6. Agenda i pla territorial

El pla d’ordenació urbanística municipal té un planejament superior que és el pla territorial. L’actual POUM es

planteja com un desenvolupament d’aquell pla en un horitzó més proper, en aquest sentit no es programen, o

no es tenen en consideració funcionalment, tot un seguit d’infraestructures, la previsió de les quals en tot cas el

POUM haurà de respectar mentre segueixin formant part del pla territorial.

Les infraestructures no programades, previstes al pla territorial són les següents:

• Autovia orbital sud de Manresa

• Perllongament de l’eix diagonal sota el Collbaix

• Connexió entre la C‐55 i l’eix transversal a Sant Fruitós

• Perllongament soterrat del ferrocarril entre Manresa Alta – Manresa RENFE

Respecte del tren transversal de Catalunya es mantindran les qualificacions de sòl previstes al PDU, tot i que

funcionalment no es considera la seva execució als efectes del sistema de mobilitat previst.

Respecte de la connexió entre la C‐55 i l’autopista C‐16, es considera que l’opció proposada de reforçament de

la carretera de Viladordis, ja cobreix la funcionalitat d’aquella via, i per tant es fa innecessària la seva reserva o

programació.



26

Pla territorial de les comarques centrals. Plànol O‐06 (Fragment).



2. Entorn natural

L’entorn de Manresa és un dels seus principals actius com a ciutat moderna

Entenem com a entorn natural de Manresa el conjunt de l’espai agrícola, forestal, fluvial i altres espais no

edificats del municipi, amb presència significativa d’espècies vegetals, al qual cal dotar d’un alt grau de

connectivitat, tant biològica i paisatgística com per a les persones, sobretot a través de la xarxa de camins i

recorreguts existents i prevista pel present Pla.

Aquest sistema inclou l’espai que coneixem per Anella Verda, però també el conjunt de parcs de la ciutat, així

com els camins i vies cíviques per a vianants i bicicletes de la ciutat. Hi inclourem també el conjunt de la

infraestructura de la sèquia de Manresa.

La major part de l’àmbit del sistema es concentra evidentment en la rodalia de la ciutat de Manresa, en l’espai

que coneixem com Anella Verda. Aquest espai concentra les activitats productives de l’agricultura, la ramaderia i

la silvicultura, així com d’altres lligades al lleure, l’activitat física i la descoberta de l’entorn, que –

convenientment filtrades per tal que siguin plenament compatibles i respectuoses amb els valors naturals i

productius del territori– convé potenciar.



28

2.1. L’estructura de camins i les zones verdes

2.1.1. Xarxa de camins per a vianants i bicicletes

S’establiran dues xarxes que serviran de manera clara a la circulació de vianants i bicicletes. Aquestes xarxes

tenen una doble funció, per una banda connectar la ciutat amb el territori i a la inversa, i per altra banda

afavorir la mobilitat per a vianants i bicicletes a l’interior de la ciutat.

Aquestes xarxes ajudaran a articular el sistema de zones verdes, que quedarà així vinculat a l’ Anella Verda de

Manresa de la qual passaran a formar part.

El Pla identifica en especial aquelles discontinuïtats existents en la xarxa proposada, remarcant que allò que fa

útil la xarxa és la seva continuïtat.

Una de les millors maneres de no perdre els camins és dotar‐los de continuïtat

2.1.2. Les zones verdes

A banda dels parcs territorials de l’Agulla, Ribera del Cardener i La Cova, ja explicats en l’apartat de capitalitat, la

ciutat ha de disposar d’un sistema de zones verdes de proximitat que doni servei als ciutadans en la seva vida

diària.

El sistema jeràrquic complert, comprèn els parcs territorials, els parcs de ciutat, les places i les placetes.



Respectant la localització de l’actual xarxa d’espais verds, el Pla proposa intervencions en els següents parcs, ja

siguin existents o de nova creació:

Parc del Tossal dels Cigalons

Ha de donar servei al barri de la Plaça Catalunya, tot convertint‐se en un bon mirador sobre la ribera del

Cardener. Ha de ser una porta d’accés al parc fluvial del Cardener. La seva obtenció i urbanització anirà lligada al

desenvolupament del planejament derivat d’aquest àmbit de la ciutat.

Parc de l’Alcoholera

Ha de recolzar la funcionalitat d’eix cívic de la carretera de Santpedor. Podria acollir dins l’antiga fàbrica les

peces històriques de ferrocarrils de la Generalitat, completant així el conjunt del Museu de la Tècnica situat

sobre la mateixa carretera de Santpedor. La possibilitat d’implantació d’aquest parc, va lligada al trasllat de

l’estació de Manresa alta, tal i com s’ha explicat en l’apartat de capitalitat.

Parc perimetral de la Balconada i de Sant Pau

Aquest parc, fruit de la proposta veïnal, inclourà els sòls que envolten el barri de la Balconada, així com l’espai

de l’antic camp de futbol de Sant Pau. Permetrà definir diversos circuits a l’entorn del barri de la Balconada, així

com de connexió entre la Balconada i Sant Pau. Tindria una estreta relació amb el parc de La Cova.

Parc del Puigterrà

Tot i ser un del parcs tradicionals i més emblemàtics del centre de Manresa caldrà que el planejament prevegi

l’obtenció dels sòls necessaris per acabar el parc, així com acabar de delimitar amb claredat les seves vores. Es

podrà estudiar una millora dels seus accessos.

Parc del Puigberenguer

Aquest parc, tot i haver estat previst en el planejament amb anterioritat, no anava associat a cap àmbit de

gestió que en facilités la seva adquisició. Caldrà doncs resoldre aquest aspecte. La seva urbanització haurà de

preveure accessos mecanitzats des del carrer de l’Alcalde Armengou. Es recomana d’especialitzar‐lo en usos

esportius de lleure, de pistes obertes a l’aire lliure.

Parc de les Saleses

Hauria de donar servei al barri d’Escodines i a la zona sud del barri de Sagrada Família.

Parc del Pujolet

En aquest àmbit cal delimitar l’equipament esportiu i el parc. Cal acabar la urbanització del parc.

Parc de Sagrada Família

Parc situat a llevant del barri de Sagrada Família, inclòs en els sectors de llevant de la ciutat que inclou la traça

de la sèquia. S’obtindrà i executarà com a resultat del planejament derivat d’aquest àmbit de la ciutat.



30

2.2. La Sèquia

La Sèquia és un element característic i diferenciador del paisatge Manresà

La Sèquia és, més enllà del seu importantíssim paper funcional, un element amb un elevat valor històric,

arquitectònic‐enginyeril, paisatgístic i, fins i tot, identitari per a la societat manresana.

Malgrat els esforços realitzats, convindria potser millorar una mica la qualitat dels recorreguts i el seu entorn,

sobretot al terme de Manresa, així com entre Manresa i el terme de Santpedor, bàsicament les zones de plana,

en bona part ocupades per urbanització o bé àrees agrícoles i polígons, on l’atractiu per passejar‐hi és, en

relació als trams més de capçalera, francament millorable.

2.3. L’anella verda o xarxa d’espais lliures de Manresa

El manteniment d’una xarxa d’espais lliures entorn la ciutat de Manresa no deixa de ser una evolució del

concepte de Green Belt instaurat a la connurbació londinenca poc després de la 2a guerra mundial –i imitada

posteriorment per nombroses ciutats del món–, si bé amb una concepció lleugerament diferent. Així, l’Anella

Verda compleix, entre d’altres, les següents funcions (tot sovint complementàries i fins i tot sinèrgiques entre

elles).

1. La conseqüència lògica de la contenció del creixement urbà, o bé el resultat reeixit de l’urbanisme

mediterrani: compacte, eficient, sostenible i respectuós amb l’entorn.



2. Potenciar els usos productius i possibilitar una agricultura de proximitat o km 0, optimitzant tant la situació

estratègica en relació al nucli urbà com les infraestructures de suport a l’explotació agrària existents (sèquies,

camins, construccions agrícoles, etc.).

3. La valorització dels espais rurals periurbans, més enllà del seu valor productiu, per motius de localització,

usos vinculats a l’esbarjo, interès paisatgístic, etc.

4. Manteniment i potenciació dels valors del patrimoni històric, cultural, natural i paisatgístic existents en els

espais lliures de Manresa.

5. Fer possible la implantació o pràctica d’altres usos, d’interès econòmic i/o social, més enllà dels vinculats

directament amb l’aprofitament dels recursos agrícoles i forestals, d’una manera respectuosa i compatible amb

els valors culturals, ambientals i paisatgístics del territori.

6. Fomentar el coneixement i gaudi per part de la ciutadania dels espais lliures periurbans, amb la pràctica de la

marxa a peu o en bici pel rodal de Manresa.

7. Preservar i restaurar les connectivitats ecològiques, paisatgístiques i socials, sobretot a l’entorn de la ciutat de

Manresa, malmeses per infraestructures.

8. Fer de matriu de suport d’una xarxa de camins rurals connectats entre ells, que permetin l’accés al medi

natural des de la ciutat i la realització de recorreguts, a poder ser circulars, per tal de fer possibles les funcions o

objectius anteriors.

Finalment, cal dir que mitjançant la identificació de les diferents tipologies d’espais que conformen l’Anella

verda i les seves característiques bàsiques, es pot atribuir o regular els usos admissibles que permetin garantir

el manteniment de les seves característiques essencials i el desenvolupament de les funcions més compatibles

amb la seva naturalesa.

2.4. Els àmbits de l’Anella Verda

Dins de l’anella verda de Manresa podem distingir, d’acord amb les seves característiques, vocacions i

potencialitats, les següents tipologies d’espais:

2.4.1. Espais d’interès natural

Valls fluvials

Espais caracteritzats pel seu caràcter inundable actual o pretèrit, articulats per un curs fluvial permanent o

semi‐permanent i amb terrasses al∙luvials o espais riberencs geomorfològicament ben distingibles de l’entorn,

amb potencialitat de bosc i vegetació de ribera.

Es tracta d’espais singulars, amb elevat valor o potencialitat ecològica i connectivitat biològica, alhora que amb

limitacions o riscos derivats del seu caràcter inundable, fet que en limita encara més els usos admissibles. La

vocació principal d’aquests espais és la conservació i potenciació o restauració dels hàbitats naturals fluvials i,

en els casos, com el del Cardener, en què hi ha trams que contacten la trama urbana, també és apropiada una

gestió més activa, vinculada a un ús més intens, com ara la creació de parcs i zones verdes tot respectant la

singular idiosincràsia de l’espai fluvial.



32

Penya segats, talussos i zones amb elevat pendent

Espais caracteritzats pel seu fort pendent i pel predomini de l’aflorament geològic o bé per la rellevància del

component geològic (per ex. terrasses naturals o artificials, talussos de carretera o bé zones de fort pendent),

sovint amb interès geològic i/o paisatgístic i alhora no exempts de risc, normalment de despreniments o risc

gravitacional.

Aquests espais, per les seves característiques, imposen moltíssimes limitacions al seu ús i cal destinar‐los

fonamentalment a usos de conservació i valoració, si s’escau, dels seus valors geològics o de patrimoni cultural

(murs de pedra seca).

Mosaic agroforestal

Espais caracteritzats pel predomini del component forestal, alternant amb feixes agrícoles, fonamentalment

cereal de secà. Aquests espais, quasi invariants en la seva composició des que hi ha registre (foto aèria 1957), i

cal entendre que, en molts casos, amb certes limitacions edàfiques per a un aprofitament econòmic més intens,

tenen l’interès de contenir les masses forestals més madures i interessants del terme, i juguen alhora, en molts

casos, una funció de connectivitat ecològica i paisatgística rellevant, ja que ressegueixen valls com la del

Llobregat o la de la riera de Guardiola.

Aquests espais, per les seves característiques, convé preservar‐los de la transformació i potenciar el

manteniment de les activitats agrosilvícoles respectuoses que els han fet ser el que són.

2.4.2. Espais d’interès agrícola

Espais d’interès agrícola de regadiu

Es tracta fonamentalment de les dues grans bosses de sòl agrícola de reg (El Poal i Viladordis) alimentades per

la sèquia de Manresa, amb un interès productiu, històric i patrimonial molt rellevant. La presència dels canals

de reg i el patrimoni associat, la funció de tampó o separadors urbans i el potencial agrícola per fornir Manresa

de productes de proximitat, fan que siguin espais agrícoles a preservar i millorar en el seu actual disseny per

garantir‐ne la continuïtat i millora en les seves diverses funcions, sobretot productives, sense hipotecar‐ne la

resta de valors patrimonials, socials i paisatgístics.

Espais d’interès agrícola de secà

Es tracta d’espais amb certa extensió i continuïtat, caracteritzats per allotjar conreus extensius de caire

cerealista o, menys sovint, fruiters de secà, vinyes o oliverars, amb claps de bosquines en els límits de parcel∙la o

en relleus sobresortints. En conjunt reuneixen valors agrícoles, culturals, faunístics, paisatgístics i socials,

associats al paisatge de secà.

Per les seves característiques, convé el manteniment i potenciació de l’activitat agrícola i d’altres de

compatibles, respectuoses amb la conservació dels elements de valor productiu primari, culturals i paisatgístics.

Espais agrícola de secà d’interès ecològic i paisatgístic

Es tracta d’àmbits de secà en què, ja sia per motius d’un major pendent del terreny i/o menor aptitud agrícola

en general, major grau de recobriment forestal, posició, o bé per la presència de valors ecològics i paisatgístics

associats, l’interès productiu ha de conjuminar‐se amb major zel amb aquests valors d’entorn i paisatge.



Per les seves característiques és important el manteniment i potenciació de l’activitat agrícola, sense

construccions ni altres usos que no siguin compatibles, o puguin alterar, l’estructura territorial, el parcel∙lari i

altres elements definitoris d’aquests àmbits.

2.4.3. Espais d’interès social

Hortes agrícoles de lleure

Es tracta d’un àmbit al sud‐oest de l’espai agrícola del Poal caracteritzat per la hiperparcel∙lació de petita mida

així com per la transformació urbanística, en bona part irregular, que ha fet perdre bona part dels atributs i

potencial agrícola productiu que seria desitjable per aquest espai.

Per les seves característiques, es veu adient d’orientar aquest espai vers l’activitat agrícola de lleure,

convenientment endreçada, obrint‐se el seu ús al màxim d’habitants de Manresa que hi estiguin interessats.

2.4.4. Espais d’interès mediambiental

Àmbit de gestió ambiental de Bufalvent

Al sud de l’àmbit de Bufalvent es concentren actualment un seguit d’infraestructures de gestió de residus que

inclouen l’abocador municipal, amb el seu tractament de lixiviats, i la planta de compostatge.

Pel seu caràcter estratègic, ús singular i extensió ocupada mereix un tractament com a zona diferenciada a

regular i endreçar, sobretot cara a eventuals noves activitats de gestió o valorització ambiental i també en

relació als seus límits, d’elevat valor natural i paisatgístic, que inclouen a la vegada diversos itineraris o

recorreguts.

2.5. El lleure

Manresa té, a priori, unes condicions molt bones per a la pràctica del lleure en el medi rural, en base a la

riquesa i diversitat del patrimoni cultural i paisatgístic que atresora.

El lleure en l’espai rural està força estès, i es basa fonamentalment en els recorreguts a peu i en bicicleta,

sobretot els dies festius, i el footing, en distàncies més curtes, durant tots els dies de la setmana, tot aprofitant

la xarxa de camins existent, en general força complerta, però que encara convé millorar o completar en alguns

trams.

Tanmateix, la trama urbana de Manresa, envoltada de trama viària, ferroviària, o bé amb altres obstacles, com

ara els rius que l’envolten, no facilita l’opció de gaudir d’un lleure de proximitat sortint de casa a peu o amb

bicicleta. En aquest sentit s’imposen mesures de permeabilització o millora de la connexió entre el medi rural i

urbà.

En l’Anella Verda de Manresa hi ha un total d’11 itineraris o recorreguts identificats, la meitat dels quals

senyalitzats. Tanmateix cal millorar la senyalització i també la difusió (cartells, etc.), malgrat algunes actuacions

realitzades.

Pel que fa a les actuacions basades en el lleure i turisme en el medi rural cal destacar l’existència d’un càmping,

amb 234 places, que es troba en una posició marginal dins el municipi i amb escàs vincle amb la potenciació i



34

coneixement del medi rural. Pel que fa al turisme rural, també hi ha un únic establiment, amb només 6 places

allotjatives, que si que potencia la descoberta a peu i en bicicleta de l’entorn del municipi.

Es troben a faltar més iniciatives de turisme rural, vinculades a la potenciació de la descoberta de l’entorn del

rodal de Manresa, amb tota la seva potencialitat, i, alhora, com elements de dinamització i suport a l’activitat

rural extensiva, amb dificultats creixents pel que fa a la seva viabilitat econòmica.

2.6. Els nuclis perifèrics

Manresa es caracteritza per disposar de tot un seguit de petits nuclis residencials distribuïts en l’entorn de la

ciutat. S’han analitzat tots ells i se n’ha establert una estratègia de desenvolupament per a cadascun. L’origen i

les situacions particulars són molt diferents, i per tant no es pot generalitzar cap estratègia, més enllà de voler

definir una estructura clara per tots ells.

Les diferents estratègies per als nuclis perifèrics queden resumides en el següent quadre:

Els Comtals

ViladordisLa Guia

Sant Pau

El Xup

Bellavista

Tres

C

Sol i

Ai

Vista Alegre

Cristofor colom El Guix

El Raval

d

Fàbriques

Blanca i

Raval de Miralpeix

Miralpeix

Verge de les Neus

Raval de Moixeró

c/ Pare Algué



36

3. Desenvolupament

3.1. La demografia

La projecció demogràfica de Manresa 2011‐2031 ha estat elaborada pel mètode dels components partint de

l’estructura demogràfica del dia u de gener de 2011. Aquest mètode consisteix en projectar per separat els

diversos fenòmens que afecten la variació de població com són la mortalitat, la fecunditat i les migracions. El

mètode dels components té una certa complexitat a nivell de volum de càlculs, però com a contrapartida

ofereix uns resultats ben detallats. De la projecció demogràfica mitjançant el mètode dels components

s’obtenen els efectius per sexe i edat de cada any fins el 2031. Així doncs, consultant els fulls de càlcul que s’han

emprat com a documents de treball per elaborar la projecció demogràfica de Manresa, es pot saber, per citar

un parell d’exemples, el nombre de nenes de vuit anys que hi haurà a Manresa el dia 1 de gener de 2031 o bé el

nombre d’homes de 87 anys que hi haurà l’any 2018. Cadascuna d’aquestes dades apareix triplicada ja que, per

elaborar les projeccions, es defineixen tres escenaris: un d’alt, un de mitjà i un de baix.

L’escenari mitjà parteix de les hipòtesis que, a dia d’avui, es consideren més plausibles. L’escenari baix considera

una taxa de fecunditat baixa, una taxa de mortalitat alta, una immigració menor a la considerada en l’escenari

mitjà, una emigració elevada i un saldo exterior reduït. L’escenari alt pren com a premisses una taxa de

fecunditat alta, una taxa de mortalitat baixa, una immigració notòria, una emigració reduïda i un saldo exterior

considerable. S’estableix un quart escenari que anomenarem de reserva. Aquest escenari té un sentit urbanístic,

en el sentit d’establir una previsió més enllà de l’horitzó del Pla, de tal manera que la ciutat pugui establir

estratègies a molt llarg termini.

La piràmide d’edats de partida per elaborar la projecció de població de Manresa 2011‐2031 procedeix del padró

d’habitants del dia u de gener de 2011. Respecte fins a quin punt les dades del padró són representatives de la

població, un parell de consideracions han de ser tingudes en compte. Per una banda, les generacions incipients

apareixen infrarepresentades ja que alguns certificats de naixement s’introdueixen amb demora i els nous

habitants no figuren en el padró fins passat un temps. Per altra banda, el col∙lectiu de la gent gran apareix

sobrerepresentat en el padró ja que existeix una certa demora entre el moment en el qual una persona mor i el

padró d’habitants registra el certificat de defunció. Per corregir les anomalies del padró, s’apliquen uns

coeficients.

L’interval de la població projectada pel dia u de gener de 2031 queda determinat, en la banda inferior, pels

73.270 habitants de la projecció de l’escenari baix i, en la banda superior, pels 92.042 habitants de l’escenari alt.

La població total projectada per l’any 2031 segons l’escenari mitjà (81.251 habitants) es situa prop del punt

mitjà de l’interval.



2.2 a ‐ Projecció de població

EscenariDia Registrat Alt Mitjà Baix

1 / gen / 2004 68.5051 / gen / 2005 70.3431 / gen / 2006 72.3281 / gen / 2007 73.9711 / gen / 2008 75.5671 / gen / 2009 76.6851 / gen / 2010 76.4601 / gen / 2011 76.5881 / gen / 2013 78.365 77.353 76.5771 / gen / 2015 80.059 78.025 76.4741 / gen / 2017 81.684 78.610 76.2801 / gen / 2019 83.255 79.122 76.0051 / gen / 2021 84.789 79.577 75.6651 / gen / 2023 86.288 79.982 75.2671 / gen / 2025 87.739 80.326 74.8031 / gen / 2027 89.170 80.640 74.3031 / gen / 2029 90.601 80.944 73.7881 / gen / 2031 92.042 81.251 73.270

Font: Ajuntament de Manresa i l'Institut d'Estadística de Catalunya

2.2 b ‐ Projecció de població

Font: Ajuntament de Manresa i l'Institut d'Estadística de Catalunya

60.000

70.000

80.000

90.000

100.000

2004 2007 2010 2013 2016 2019 2022 2025 2028 2031

Alt Mitjà Baix Real



38

3.2. L’habitatge

El dimensionament de la demanda d’habitatges a la ciutat de Manresa es realitza en base al següent esquema

• Establiment de les previsions de creixement demogràfic

• Establiment del paràmetre mig d’habitants per habitatge

• Xifres d’habitatge vacant

• Valor mig d’habitatge vacant acceptable

• Dimensionament a resoldre dins els sectors de planejament urbanístic

3.2.1. Previsions de creixement demogràfic

Com ja s’ha explicat s’estableixen quatre escenaris per al creixement demogràfic de Manresa en l’horitzó de

POUM de 2031:

• Escenari baix: 73.270 habitants

• Escenari mig: 81.251 habitants

• Escenari alt: 92.042 habitants

• Escenari alt de reserva 100.000 habitants

Convé recordar que els escenaris de creixement no impliquen necessàriament que aquestes xifres s’assoleixin,

són previsions per dimensionar la ciutat en cas que el creixement es produís.

3.2.2. Valor mig d’habitants per habitatge

S’estableix un paràmetre de 2,55 habitants per habitatge a la ciutat de Manresa.

3.2.3. Xifres d’habitatge vacant

A partir de les dades provisionals del cens d’habitatges, i creuant les dades amb les de cadastre, i tenint en

compte l’informe sobre estocs d’habitatge realitzat per la Generalitat de Catalunya, establim el nombre

d’habitatges vacants a Manresa en 8.639, això és un 22,31% del parc total de 38.718.

3.2.4. Promig estructural d’habitatge vacant

Per tal d’establir la quantitat d’habitatges vacants que és inherent a la política d’habitatge actual al nostre país,

s’ha investigat quin ha estat històricament aquest paràmetre. S’han pres com a referència diverses ciutats de

característiques similars a Manresa, a més de Lleida.



total habitatges

familiarshabitatges principals

habitatges buits % buits

habit. buits promig

1991-2001

habit. buits Total promig

1991-2001MANRESA 2013 38.718 8.639 22,3%Manresa 2011 39.605 29.072 9.434 23,8%Manresa 2001 32.657 24.228 6.830 20,9%Manresa 1991 27.475 21.905 4.662 17,0%Manresa 1981 25.696 20.349 4.838 18,8%

Vic 2011 19.154 15.744 2.687 14,0%Vic 2001 15.410 11.456 2.483 16,1%Vic 1991 11.643 9.054 2.200 18,9%

Igualada 2011 20.036 15.688 3.802 19,0%Igualada 2001 18.462 11.900 4.754 25,8%Igualada 1991 12.945 10.359 2.446 18,9%

Figueres 2011 20.941 17.597 3.344 16,0%Figueres 2001 17.656 12.357 3.685 20,9%Figueres 1991 14.515 10.960 2.790 19,2%

Reus 2011 49.867 40.586 6.488 13,0%Reus 2001 40.875 31.244 6.825 16,7%Reus 1991 34.302 27.201 5.958 17,4% 18,4%

Lleida 2011 66.415 55.792 7.456 11,2%Lleida 2001 57.324 40.446 9.033 15,8%Lleida 1991 44.818 36.862 5.742 12,8%

14,3%

17,0%

18,9%

17,5%

22,3%

20,0%

Donat que en èpoques sense tensions immobiliàries, en aquest conjunt de ciutats hi ha hagut un 18,4%

d’habitatges vacants, s’ha pres la xifra de 18% com a paràmetre a considerar. Evidentment això no vol dir que la

xifra sigui desitjable, però una consideració diferent, sense una modificació de la política d’habitatge del país,

podria ser contraproduent.

3.2.5. Dimensionament de la demanda

En el següent quadre queda resumit el dimensionament de la demanda en l’horitzó de POUM per a l’any 2031.

A partir dels escenaris de creixement proposat, i de les xifres d’habitants per habitatge, es dimensiona el

nombre d’habitatges necessaris.

D’aquesta xifra descomptem aquells habitatges que esperem obtenir per l’optimització de l’habitatge vacant, es

a dir, suposant que rebaixarem la xifra de l’habitatge vacant fins al 18%.

Hem afegit també tots aquells habitatges potencials en diferents àmbits de la ciutat, això és, l’habitatge que

obtindrem de solars sense edificar i el d’aquells sòls reparcel∙lats, però pendents d’urbanitzar. Tots ells

considerats amb el mateix coeficient d’optimització de l’habitatge vacant per a aquells àmbits que resultin

desenvolupats. S’ha introduït però uns coeficients de desenvolupament, en previsió del grau de

desenvolupament probable per al conjunt dels àmbits. Això significa que per raons diverses i imprevistes al llarg

de la vigència del pla, es considera que no tots els àmbits previstos arribaran a desenvolupar‐se, i per tant cal

fer una previsió a la baixa en aquest sentit.

A partir d’aquí podem establir els habitatges que haurem de cobrir amb el desenvolupament de sectors de

planejament derivat.



40

PROJECCIONS DEMOGRÀFIQUES2012 76.751 hab

escenari BAIX escenari MIG escenari ALT ALT de reservaPOUM 2031 73.270 hab 81.251 hab 92.042 hab 100.000 habcreixement (habitants) ‐3.481 hab 4.500 hab 15.291 hab 23.249 habdemanda nous habitatges (2,55 hab/h) 1.765 5.996 9.117 TOTAL demanda HABITATGES 28.733 31.863 36.095 39.216

PARC D'HABITATGES ACTUAL núm. habitatgeshabitatges abril 2013 38.718 habitatges buits 8.639 22,31%habitatges ocupats 30.079 2,55 hab/h ocupats com habitatge 29.233 ocupats altres usos 846 2,19%

PARC D'HABITATGES DISPONIBLE núm. habitatges habitants (2,55 hab/h)buits anteriors 1960 2.457 buits 1960‐2006 5.047 buits posteriors 2007 (Estoc habitatges nous) 1.135 solars buits 2.000 CREIXEMENT POTENCIAL PARC DISPONIBLE 10.639 27.129 habRESTANT habitatges ant. 1960 8.182 20.864 hab

PREVISIONS POUM acumulatHABITATGES núm. habitatges % habitatges OCUPATS 82% habitatgesTOTAL HABITATGES ACTUALS (inclou estoc) 38.718 31.749 31.749 solars buits 2.000 80% 1.600 1.312 33.061 àmbits en procés de desenvolupament 2.083 80% 1.666 1.366 34.427 àmbits de sòl urbà no consolidat (PAU‐PMU) 2.678 60% 1.607 1.318 35.745 àmbits de creixement (PPU) 1.765 60% 1.059 868 36.613 àmbits de reserva (SUND) 4.854 60% 2.912 2.388 39.001

previsió desenvolupament àmbits

Es considera doncs que per als primers anys de vigència del pla caldrà concentrar les polítiques d’habitatge en la

mobilització del parc d’habitatges vacants, això és en la rehabilitació i millora del parc, i en els esforços de

comercialització i difusió de l’oferta d’habitatges nous existents.

3.3. Els àmbits de creixement i millora

En els plànols de l’avanç de pla s’assenyalen diferents àmbits de creixement i millora. Aquests àmbits, així com

d’altres menors que puguin aparèixer en el decurs de la redacció del document d’aprovació inicial, requeriran

d’un estudi específic, per tal de poder assolir el grau de precisió i delimitació necessaris.

3.3.1. Actuacions en sòl urbà no consolidat

Les actuacions en sòl urbà no consolidat són aquelles que el POUM ha de prioritzar. Als efectes de la seva gestió

estem parlant de quatre tipologies d’àmbit:

• Plans de millora urbana: són aquells àmbits de transformació urbana, generalment de més complexitat,

que requereixen un grau de reflexió a realitzar amb posterioritat a la publicació del POUM. Alguns d’ells es

tractaran com a sectors de transformació, en el sentit d’actuacions possibles però no prioritàries.



• Polígons d’actuació urbanística: són aquells àmbits de transformació, en els quals el propi Pla ja incorpora

l’ordenació volguda. Són per tant aquells àmbits de més d’una parcel∙la, que, o bé presenten menys

complexitat, o bé el Pla en considera prioritari el seu desenvolupament.

• Actuacions aïllades de dotació: són actuacions de dotació que comprenen una sola parcel∙la, el

desenvolupament de les quals queda lligat a la llicència d’obres. Aquest mecanisme permetrà més

flexibilitat, alhora que no es pot utilitzar en actuacions prioritàries.

• Cessions de sistema viari: són les actuacions més simples de transformació, en les quals només queda

pendent la cessió i urbanització del sistema viari respecte de parcel∙les individuals.

El pla haurà de trobar l’encaix de desenvolupament atenent a les circumstàncies diverses presents en cada cas.

La concreció dels diferents àmbits es realitzarà en el document d’aprovació inicial.

Aquest sòl representa aproximadament un potencial de creixement de 2.678 habitatges.

3.3.2. Actuacions en sòl urbanitzable

Els àmbits de sòl urbanitzable es concentren bàsicament en quatre punts de la ciutat:

Camí dels Trullols

És l’àmbit aproximadament comprès entre el vial projectat de l’avinguda dels Països Catalans, Els Trullols, la

carretera del Pont de Vilomara i la carretera de Viladordis. Per tal d’assolir els objectius de mobilitat del propi

sector, el seu desenvolupament ha d’incorporar l’avinguda dels Països Catalans, així com d’altres vials de

connexió amb la resta de barris del seu entorn immediat. Les zones verdes de l’àmbit es situaran seguint el tram

de sèquia que travessa l’àmbit.

Mion‐Puigberenguer

És l’àmbit situat en la segona corona del Puigberenguer, que donarà continuïtat als vials de circumval∙lació del

barri.

Tossal del Cigalons

Aquest àmbit recull una part de l’anterior pla parcial del Tossal dels Cigalons. L’objectiu ara serà el de reduir les

càrregues d’urbanització per tal de fer viable l’àmbit i evitar la construcció en el punt més exposat

paisatgísticament de l’àmbit.

Camí dels Tovots

Aquest serà un àmbit destinat majoritàriament a usos terciaris i de serveis que resoldrà una part de la façana de

llevant de la ciutat. Resoldrà la comunicació viària entre la carretera de Vic i la carretera de Viladordis.

El conjunt de tots aquests sòls representa aproximadament un potencial de creixement de 1.765 habitatges.

3.3.3. Sòl de reserva

S’estableixen tres grans àmbits de sòl de reserva per al cas d’una gran consolidació de la resta de creixements

previstos:



42

Sectors Est

Comprèn l’àmbit situat a llevant de la ciutat que limita amb la C‐55. L’objectiu de l’àmbit serà el de reserva de

creixement residencial i d’usos terciaris. Completarà el teixit urbà entre els àmbits de Trullols – Font dels

Capellans i Pujada Roja. La seva programació quedarà en tot cas condicionada a la viabilitat tècnica i econòmica

de la integració urbana de les esteses d’alta tensió que actualment travessen l’àmbit.

Mion

Compren l’àmbit situat a nord oest de la ciutat, que limita aproximadament amb la carretera de Cardona i l’Eix

transversal. L’objectiu de l’àmbit serà el de reserva de creixement residencial i d’usos terciaris estrictament

vinculats al mateix sector. Completarà la vialitat de vora del nord‐oest de la ciutat, connectant‐la amb l’avinguda

Universitària i el carrer de Miquel Martí i Pol.

Parada Nord

Comprèn l’àmbit situat al nord del barri de La Parada, al sud de la C‐55. L’objectiu de l’àmbit és el de definir la

vora nord de la ciutat. La seva programació quedarà en tot cas condicionada a la viabilitat tècnica i econòmica

de la integració urbana de les esteses d’alta tensió que actualment travessen l’àmbit.

El conjunt del sòl de reserva representa aproximadament un potencial de creixement de 4.854 habitatges.

3.3.4. Les àrees residencials estratègiques, ARE.

La ciutat de Manresa disposa d’un àmbit inclòs en el pla director de les àrees residencials estratègiques de les

comarques centrals. Estem parlant de l’àmbit del “Sector Est”. L’objectiu del pla d’ordenació urbanística

municipal és incloure la major part d’aquest àmbit dins del sòl de reserva. Aquest objectiu queda justificat a

partir de les previsions sobre demanda prevista i creixement demogràfic explicats en els punts anteriors, així

com en les previsions de la memòria social. Per tal d’adequar l’objectiu del pla a les determinacions del PDU de

les ARE, caldrà seguir el procediment previst en la disposició addicional vuitena de la Llei 3/2012, del 22 de

febrer, de modificació del text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d'agost.

Aquest procediment no està inclòs en la tramitació del pla d’ordenació urbanística municipal de Manresa, i per

tant caldrà seguir una tramitació paral∙lela.

3.3.5. Alternatives considerades

En el procés de redacció de l’avanç de pla s’han considerat tres diferents alternatives d’ordenació, pel que fa als

àmbits de creixement de sòl residencial. El pla desenvolupa l’alternativa 1, les característiques de la qual han

quedat explicades en els punts anteriors.

Les tres alternatives queden gràficament explicades en els plànols de proposta de l’avanç de pla.

L’alternativa 0, no escollida, suposa mantenir les previsions de creixement del pla vigent. En aquest cas la

majoria d’actuacions en sòl urbanitzable estan ja programades però això suposaria assolir uns creixements no

realistes amb les projeccions demogràfiques. En aquesta situació es mantindria a més el sòl no delimitat a

l’entorn de Bellavista i Sol i Aire.

L’Alternativa 2, no escollida, proposaria mantenir les previsions del Pla vigent i incorporar les previsions del Pla

Director del Bages. Aquestes previsions del Pla director del Bages preveien uns escenaris de creixement molt



superiors (permetrien assolir els 130.000 habitants). Aquests escenaris no coincideixen amb les actuals

previsions, i per tant no es considera adequat programar aquest sòl durant la vigència del present pla.

Les característiques respecte de la ocupació de sòl de les diferents alternatives queden recollides en el següent

quadre:

m² ha % m² ha % m² ha %

SUC Sòl urbà consolidat 7.812.642 781,26 18,85% 7.326.870 732,69 17,68% 7.812.642 781,26 18,85%

Àmbits en procés de desenvolupament

705.342 70,53 1,70% 705.342 70,53 1,70% 705.342 70,53 1,70%

SUNCÀmbits d'estudi en sòl urbà (PAU, PMU)

237.278 23,73 0,57% 990.067 99,01 2,39% 237.278 23,73 0,57%

SURBÀmbits de creixement en sòl urbanitzable

899.634 89,96 2,17% 545.315 54,53 1,32% 1.017.936 101,79 2,46%

SUND Sòl de reserva 1.010.450 101,05 2,44% 830.296 83,03 2,00% 2.780.275 278,03 6,71%

SNU sòl no urbanitzable 30.775.596 3.077,56 74,26% 31.043.052 3.104,31 74,91% 28.887.469 2.888,75 69,71%

TERME MUNICIPAL 41.440.942 4.144,09 100% 41.440.942 4.144,09 100% 41.440.942 4.144,09 100%

Alternativa 0

PGOU VIGENT PGOU VIGENT + PROPOSTA PDU

Alternativa 2Alternativa 1

PROPOSTA POUM

Escenaris de creixement i ocupació de sòl (Font: elaboració pròpia)

3.4. Els equipaments

El Pla d’ordenació urbanística municipal revisa i actualitza les previsions del Pla director d’equipaments de

Manresa, a partir dels estàndards de dimensionat previstos en aquell document, i amb les tipologies allí

previstes, que són les següents:

• Educatius

• Esportius

• Sanitaris assistencials

• Culturals

• Proximitat

• Administratius

• Abastament i mercats

• Ambientals i de lleure

• Universitaris

• Socials

• Fires i congressos

• Funeraris

• Reserva

• Comunitaris



44

• Dotacions privades

• Habitatge dotacional

A partir d’aquí s’estableix el següent dimensionat en funció dels escenaris previstos. El document d’aprovació

inicial del POUM haurà de realitzar les reserves de sòl previstes en funció d’aquestes previsions de creixement

demogràfic.

RESERVES MÍNIMES EQUIPAMENTS POUM

TIPUS ESTÀNDARDS ACTUALS

RESERVES ESCENARI BAIX ESCENARI MIG ESCENARI ALT en ús 2012MÍNIMES*Pla d'equip. 73.270 hab 81.251 hab 92.042 hab 76.751 habm²eq/hab m² m² m² m2

E01 EDUCATIUS 3,00 219.810,00 m² 243.753,00 m² 276.126,00 m² 241.017,50 m²

E02 ESPORTIUS 3,00 219.810,00 m² 243.753,00 m² 276.126,00 m² 277.511,00 m²

E03 SANITARIS‐ASSISTENCIAL 0,55 40.298,50 m² 44.688,05 m² 50.623,10 m² 52.137,00 m²

E04 CULTURALS 0,27 19.782,90 m² 21.937,77 m² 24.851,34 m² 24.209,00 m²

E05 PROXIMITAT en E02, E04,E06,E10

E06 ADMINISTRATIUS 0,35 25.644,50 m² 28.437,85 m² 32.214,70 m² 55.502,00 m²

E07 ABASTAMENT I MERCATS 0,20 14.654,00 m² 16.250,20 m² 18.408,40 m² 22.483,00 m²

E08 AMBIENTALS I DE LLEURE 104.071,00 m²

E09 UNIVERSITARIS agrupats amb E01

E10 SOCIALS 0,10 7.327,00 m² 8.125,10 m² 9.204,20 m² 31.509,00 m²

E11 FIRES I CONGRESSOS 0,20 14.654,00 m² 16.250,20 m² 18.408,40 m² 14.000,00 m²

E12 FUNERARIS 0,65 47.625,50 m² 52.813,15 m² 59.827,30 m² 40.033,00 m²

E13 RESERVA

E14 COMUNITARIS 0,20 14.654,00 m² 16.250,20 m² 18.408,40 m² 49.337,00 m²

E15 DOTACIONS PRIVADES 28.635,00 m²

RESERVES MÍNIMES POUM ‐ 2031

Amb caràcter general caldria estudiar i facilitar l’ús dels equipaments més enllà de la seva dimensió única. Es

recomana de redactar algun reglament o ordenança per a endreçar i optimitzar l’ús dels equipaments existents.

Caldrà tenir especial cura en la previsió d’equipaments assistencials, per tal que la ciutat és pugui preparar

convenientment per a l’envelliment de la població que anuncien les projeccions demogràfiques.



3.5. Les zones verdes

L’estructura de les zones verdes queda explicada en el capítol d’Entorn.

3.6. Les activitats econòmiques

3.6.1. La indústria

Manresa ha de recuperar el seu esperit industrial. Després

de decennis de debats sobre les deslocalitzacions industrials,

sobre la substitució “natural” de la indústria pels serveis com

a pauta de desenvolupament… ara ens adonem que perdre

la indústria –i perdre l’esperit industrial– va en detriment de

la prosperitat. Ens hem de reposicionar. Al capdavall, el

talent va lligat a la producció. Ja s’ha comprovat que la

pretensió de quedar‐se els centres de disseny als països

desenvolupats i traslladar els centres de producció als països

amb mà d’obra més barata no funciona. Sense producció, els

països desenvolupats no atreuen prou vocacions

professionals en el sector deslocalitzat i perden capacitat de

disseny. Per contra, els països que acullen els centres de

producció impulsen la formació en aquell terreny i

augmenten les seves capacitats per a dissenyar els productes

que fabriquen. Cal revisar, doncs, una premissa que ens

perjudica.

La finalitat d'aquesta revitalització industrial ha de ser doblement doble. És primerament doble perquè ens

interessa incentivar les iniciatives pròpies, però també atreure l’interès forà. I és segonament doble perquè ens

interessa que abasti tant les inversions com el talent professional.

El pla mantindrà amb caràcter general el sòl industrial existent, limitant les transformacions del mateix a aquells

àmbits estrictament necessaris per millorar l’estructura de ciutat.

El municipi de Manresa disposa de quatre grans pols industrials:

Bufalvent

És el sector industrial situat a llevant de la ciutat. El pla planteja una millora i clarificació en els seus accessos,

així com la integració en el circuit de vies cíviques de la ciutat, millorant la connectivitat amb el nucli urbà.

Els Dolors

El pla manté el caràcter industrial d’aquest polígon. Caldrà estudiar els usos comercials i terciaris admesos en

funció de la seva proximitat amb la ciutat residencial. Es proposa de millorar‐ne els accessos a partir de la

reforma del nus del Guix, i de l’acostament de la nova estació de ferrocarril de Prat de la Riba.



46

Els Comtals

El pla manté les previsions de planejament ja establertes en aquest àmbit.

El Pont Nou

Nucli definit tradicionalment per les grans indústries de la ciutat. El pla manté la previsió de creixement

d’aquest àmbit, a partir del Pla parcial del Pont Nou. Se’l situa en una situació de privilegi respecte les

infraestructures, amb una clara relació amb l’eix transversal, i a partir de la seva proximitat amb la nova estació

de ferrocarril del Congost. El manteniment d’un caràcter industrial dominant, no ha de ser contradictori amb la

reforma i millora del seu front de riu, on es podrien admetre nous usos mixtes, terciaris i de serveis.

3.6.2. El comerç i els serveis

El pla es proposa de potenciar el comerç i els serveis en relació amb la posició de capitalitat de la ciutat, per

això aquestes aspectes queden recollits en el capítol 2 d’aquesta memòria.



4. Centre històric

Cal portar llum al centre

4.1. El centre de la capital

El centre de la Manresa capital és el Barri vell, i els centres de les capitals han de condensar l’essència

d’aquestes i del territori al qual serveixen, han de ser el seu punt de referència. El Barri Vell de Manresa serà

tractat i considerat com el centre històric de la ciutat. El barri ha de tornar a ser central, i més històric que vell.

Hi ha encara un llarg camí per recórrer.

La solució a les problemàtiques del barri no pot ser tant sols urbanística, es requereix d’una actuació integral.

En aquest sentit l’Ajuntament de Manresa ha endegat el programa Vida al Centre Històric. El programa vol

actuar de manera immediata a partir de petites actuacions que pretenen sobretot incidir en les activitats.

Passat el primer moment, caldrà ampliar aquest programa amb actuacions encaminades als següents aspectes:

• Augmentar la participació dels veïns del barri: caldria implicar a tots els veïns en la millora del seu propi

barri, ja sigui a través d’una major participació en l’associació de veïns o de diferents associacions culturals,

socials o esportives del barri.

• Millorar el coneixement del barri: per tal d’augmentar el nivell d’autoestima, cal difondre el coneixement

del propi entorn i història. Cal que el barri es conegui a si mateix.



48

• Actuacions de coneixement social: a partir d’una major implicació de tots els veïns cal establir una línia

d’actuacions destinades al coneixement dels diferents grups socials del barri entre ells. Immigració, gent

gran, joves, adolescents, nens, comerciants, veïns “de tota la vida”, professionals, emprenedors, etc.

• Millora de l’ocupació: aprofundir en les accions ja endegades per tal d’atraure emprenedors al barri.

Millorar la formació dels residents, crear una borsa de treball amb destinació als mateixos veïns del barri,

etc.

• Explotar tot el potencial turístic, cultural i comercial del barri: el barri vell té en el turisme, la cultura i el

comerç els seus potencials mes grans. Aquests factors poden ser determinants a l’hora de generar activitat i

ocupació al barri.

• Rehabilitació d’edificis. Cal estudiar amb detall una estratègia de rehabilitació dels edificis del barri. En

aquest sentit cal explorar totes les eines a l’abast, des de la promoció d’obra nova, ajuts a la rehabilitació,

processos d’autoconstrucció, foment del lloguer, promoció de l’allotjament turístic, etc. L’estratègia s’haurà

de composar necessariament per un conjunt d’accions heterogènies, encaminades a un únic objectiu:

recuperar edificis amb activitat.

El pla d’ordenació urbanística municipal és això, una eina urbanística, i com a tal pot preveure l’estructura física

que donarà acollida a totes aquestes línies d’actuació. El Pla vol proposar una estructura de barri, el pentagrama

on s’ha de desenvolupar la simfonia social.

4.2. La millora residencial

El planejament urbanístic al centre històric incidirà en l’habitatge a partir de tres punts:

• Definició d’unitats d’actuació urbanística

• Establiment dels usos

• Establiment de l’ordenació

La millora residencial del centre històric passa per la utilització de totes les eines disponibles a l’abast. Aquestes

eines són:

4.2.1. Reutilització

El parc d’habitatges buits i en bon estat del centre històric ha d’estar disponible per a la seva venda i lloguer.

Caldria aglutinar aquesta oferta sota un mateix paraigua de comercialització.

4.2.2. Rehabilitació

Molts habitatges del centre històric permeten la seva rehabilitació. Cal diferenciar entre els habitats i els buits.

En els primers cal aplicar polítiques de rehabilitació que tendeixin a la fixació de la població. En aquest sentit

són correctes les mesures de rehabilitació d’elements comuns i millora de l’eficiència energètica. Respecte dels

habitatges buits cal diferenciar els casos d’habitatges aïllats en edificis en propietat horitzontal, d’aquells edificis

totalment buits. En ambdós casos es poden aplicar mesures per facilitar la rehabilitació, tot i que en el segon

cas també són aplicables polítiques de masoveria urbana o similars, que poden basar‐se en l’autoconstrucció i/o

l’autopromoció.



4.2.3. Ampliació

Per al cas d’edificacions que calgui completar o millorar caldrà facilitar aquelles operacions que comportin la

instal∙lació d’ascensor o millores d’accessibilitat.

4.2.4. Substitució

Cal dir que el centre històric de Manresa no excel∙leix per la seva qualitat constructiva. Per tant no cal tenir por

a la substitució d’edificis, per al cas d’elements no catalogats. Aquesta substitució s’haurà de fer sota criteris

d’integració en l’entorn en el qual ens trobem. Les operacions de substitució seran com a conseqüència del

desenvolupament d’unitats d’actuació urbanística, tot i que més sovint provindran d’actuacions individuals.

Caldrà explorar totes les formes de gestió, des de la promoció tradicional, l’autopromoció o la promoció en

cooperativa.

Algunes d’aquestes eines han de ser previstes des del pla general, però d’altres s’hauran d’incorporar en

diferents departaments de l’Ajuntament, com ara participació o afers socials, i en l’empresa municipal Forum.

4.3. L’estructura urbana

El centre històric ha de tenir una clara vocació de prioritat per als vianants. Això no ha de ser incompatible amb

la possibilitat que els veïns puguin accedir al barri amb comoditat, així com que tots els serveis de la vida diària

que depenen del vehicle es puguin desenvolupar amb normalitat.

Cal també organitzar els usos en les plantes baixes. Hi ha tres grups d’usos bàsics que cal organitzar: l’habitatge,

el comerç i serveis, i l’aparcament. Per comerç entendrem de moment tot el conjunt d’usos terciaris. Això

requereix establir una jerarquia de carrers, pensant que difícilment totes les plantes baixes del barri vell seran

comercials. El Pla planteja una xarxa de carrers amb vocació comercial, articulats a partir de places. En aquests

carrers només s’admetrà en planta baixa els usos comercials. A la resta de carrers s’hi admetran els usos

d’habitatge (caldrà fixar les condicions concretes d’habitabilitat) i l’aparcament. En admetre‐hi l’aparcament,

aquests carrers concentraran la majoria de la circulació rodada del barri, i per tant caldrà que tinguin una

estructura que permeti aquesta possibilitat.



50

Proposta d’estructura de carrers comercials al centre històric (Font: elaboració pròpia)

4.4. Les estructures difuses

El centre històric, per la seva dimensió i la capacitat de traslladar‐s’hi a peu amb facilitat, té la capacitat de fer

treballar diferents edificis de manera conjunta. Això permet crear estructures difuses, ja siguin culturals,

d’allotjament o administratives. Algunes d’aquestes estructures ja funcionen parcialment i cal potenciar‐les,

d’altres no existeixen i cal crear‐les.

Aquest tipus d’estructures, tot i haver estat rebutjades en algunes ocasions per la seva aparent ineficàcia, són

grans generadors de ciutat, i per tant la seva bondat s’ha de valorar en termes de rehabilitació urbana, cohesió

social i millora de l’economia local.

4.4.1. Estructures administratives

La dispersió de les dependències municipals en diferents edificis no ha de ser llegida com una cosa negativa, ans

al contrari és un bon exemple d’estructura difusa, i una eina de revitalització del barri.

L’emplaçament de dependències administratives de la Generalitat hauria de seguir un criteri similar, de tal

manera que poguessin ocupar diversos edificis.



4.4.2. Estructures culturals

Cal entendre el centre de Manresa com un gran equipament cultural multidisciplinar, en aquest sentit els

diferents edificis, com ja dèiem, han de treballar en bloc. La disponibilitat d’edificis, tant públics com privats, és

aclaparadora:

El conjunt patrimonial de la Seu, la sala de la Plana de l’Om, l’auditori de Sant Francesc, la fàbrica Balcells,

l’Anònima, la fàbrica de l’Aranya, edificis municipals al carrer Vallfonollosa, edifici de l’Ateneu, antiga cambra de

comerç.

Hi ha tota una sèrie d’usos possibles per a aquest conjunt d’edificis, que en tot cas caldrà concretar. Alguns

d’aquests usos podrien ser: centre de cultura contemporània, centre de cultura popular, museu de geologia

Valentí Masachs, Centre de disseny de joieria, fàbrica de creativitat, Hotel d’entitats culturals i sala d’exposicions

de gran format.

4.4.3. Estructures d’allotjament

El mateix principi es aplicable a l’allotjament turístic. En un centre històric que disposa de molts edificis buits, la

capacitat de concentrar els serveis en un d’ells, i oferir l’allotjament de manera dispersa pot ser un interessant

factor dinamitzador. Aquestes estructures tenen l’avantatge de la seva possibilitat de creixement progressiu. La

casa Amigant podria ser el nucli d’aquesta xarxa. El pla en tot cas haurà de facilitar aquest tipus d’ús.

4.4.4. Estructures docents

Els ensenyaments universitaris, però també altres ensenyaments especialitzats, com ara els musicals, artístics, o

l’escola oficial d’idiomes, poden funcionar perfectament de manera difusa en el centre històric o inclús més

enllà a partir d’altres edificis patrimonials, com ara les fàbriques de l’Aranya o els Panyos.

4.5. Les activitats econòmiques

4.5.1. Comerç, artesania i tallers

El comerç al centre històric s’ha d’entendre lligat a la passejada comercial de la resta de la ciutat. La passejada

comercial opera en continuïtat, en xarxa, per això les actuacions aïllades rares vegades triomfen. En aquest

sentit ja hem explicat aquesta passejada comercial del conjunt de la ciutat. La part del centre històric respondria

al següent esquema, basat en la seqüència de nodes plaça i carrers.

Els mercats municipals tenen dues funcions bàsiques, una primera i més immediata és la d’abastament, però

una segona és la d’incidir en la millora comercial del seu entorn. L’actual mercat municipal pensem que només

acompleix la primera funció, i per tant caldria esperar que un mercat en una situació tan cèntrica assolís també

aquesta segona funció.

Per tant es proposa estudiar de traslladar el mercat municipal a un nou edifici integrat dins de la plaça Sant

Domènec. En aquest emplaçament, el mercat realitzaria una funció de revitalització del teixit comercial del

centre de Manresa. El mercat podria situar‐se en una planta baixa amb accés des del carrer de Jaume I, i

estendre la seva superfície sota la mateixa plaça. Per sobre seu podria situar‐se un edifici d’usos terciaris i

comercials.



52

D’altra banda el pla contempla els espais públics necessaris per a la realització de mercats setmanals ambulants

en diferents barris de la ciutat, i de mercats de productes de proximitat.

Les activitats productives lligades a l’artesania i els tallers poden tenir el seu marc en el centre històric. Caldria

però que s’integressin de manera preferent conjuntament amb el comerç, en els carrers previstos a tal efecte.

4.5.2. Turisme

El turisme pot ser al centre històric una important activitat econòmica. El turisme pot ser un element

dinamitzador del comerç, la restauració i l’hostaleria. En aquest sentit s’orienten totes les accions del pla

encaminades a la regulació dels usos del centre i la previsió d’equipaments culturals.

El turisme al centre de Manresa s’haurà d’entendre estretament lligat, també, a la Cova de Sant Ignasi.

4.6. Els equipaments de barri

A banda dels ja descrits, el centre històric cal que disposi dels equipaments propis de qualsevol barri. Entre

aquests trobem:

4.6.1. Ensenyament

Les escoles pròpies del centre històric són la Joviat i el Pare Algué. No es preveuen noves escoles al centre

històric.

4.6.2. Centre comunitari

Es proposa que l’associació de veïns disposi d’un local en algun dels edificis disponibles del centre històric que

s’han citat en l’apartat d’estructures culturals difoses.

4.6.3. Centre mèdic

El centre de referència és l’ABS Barri Antic.

4.6.4. Assistencials

El centre històric queda cobert a nivell assistencial amb la clínica de Sant Andreu. Tot i això caldrà potenciar la

possibilitat de realitzar promocions de rehabilitació d’habitatge tutelat.

4.7. Els àmbits d’estudi específic

L’avanç de Pla proposa tot un seguit d’àmbits per tal de ser estudiats amb més detall en el document

d’aprovació inicial. Caldrà estudiar‐ne l’ordenació, els usos, les densitats, les possibilitats d’intervenció per a la

millora, etc.

Aquests àmbits són els següents:

Illa carrer del Balç

Àmbit delimitat pels carrers de Sobrerroca, Santa Llúcia, baixada del Pòpul, plaça Hospital i carrer Hospital.

L’objectiu de l’estudi serà:



• Posada en valor turístic del carrer del Balç

• Prioritzar la rehabilitació dels edificis del carrer de Sobrerroca

• Estudiar la prolongació del carrer del Balç fins a la Plaça Hospital

• Millorar les condicions d’accessibilitat i aparcament dels edificis del carrer de Sobrerroca

Àmbit del carrer de la Mel

Ens referim a una part de l’antiga unitat d’actuació núm. 2 Barreres ‐ Magraner ‐ Mel.


• Delimitar la nova unitat d’actuació de tal manera que es redueixin les relocalitzacions per habitatge.

• Revisar els usos previstos

• Considerar la connectivitat entre la plaça Sant Domènec i el carrer Barreres, a través del carrer de la Mel.

Puigmercadal

Àmbit definit entre la Muralla del Carme, l’espai del mercat municipal, el carrer del Pedregar, carrer del Carme i

plaça Europa.


• Revisar els usos actuals, especialment pel que fa a l’alberg i al mercat municipal.

• Considerar les opcions de trasllat del mercat municipal

• Possibilitar la correcta connexió entre el carrer del Pedregar i la Muralla del Carme.

• Millora de l’accessibilitat de la zona alta del puig.

Arbonés

Correspon a l’antiga unitat d’actuació – Arbonés‐Llops.



• Revisar la delimitació de la unitat d’actuació.

Barreres – Sant Francesc

Correspon aproximadament a l’antiga unitat d’actuació 4 – Barreres.



• Revisar la delimitació de la unitat d’actuació.

Caputxines

Correspon a l’àmbit ocupat pel convent de les Caputxines.





54

• Revisar l’ordenació prevista

Amigant

Correspon a l’àmbit ocupat per la casa Amigant i alguns edificis propers




• Donar continuïtat al recorregut del carrer Amigant fins al carrer de Sant Miquel.

Mel ‐Cirera

Correspon aproximadament a l’àmbit de l’antic casal regionalista (abans que es traslladés al Passeig).




Vallfonollosa ‐ Seu

Correspon al front del carrer Vallfonollosa que limita posteriorment amb la Seu.


• Millorar l’accessibilitat a l’àmbit de la Seu des del carrer de Vallfonollosa.

Sant Domènec

Les propostes respecte d’aquest àmbit ja s’han explicat en l’apartat de capitalitat.

4.8. Patrimoni i paisatge urbà

4.8.1. Catàleg de patrimoni

Manresa ja compta amb un catàleg de patrimoni, incorporat dins del Pla Especial Urbanístic de Protecció del

Patrimoni Històric, Arquitectònic, Arqueològic, Paleontològic, Geològic i Paisatgístic de Manresa (PEUPM),

aprovat l’any 2013. Per tant el POUM pren com a referència aquest document. En tot cas podrà deixar en

suspens fins a la seva modificació, aquells aspectes que es considerin incompatibles amb el mateix POUM.

El POUM realitzarà les adequacions normatives en les zones i sistemes que es considerin necessàries per tal

d’adequar‐se a les previsions del PEUPM.

4.8.2. Comissió de patrimoni i paisatge

El POUM preveurà la tramitació de determinats aspectes de llicències d’obres relatives a elements, entorns o

conjunts protegits, a partir de la valoració prèvia per part d’una comissió especialitzada. Aquesta comissió ha de

ser una de les eines que vetlli per la qualitat del paisatge urbà resultant en el centre històric de Manresa, i

evidentment, en tot el conjunt d’elements protegits.



El pla definirà normativament alguns aspectes sobre els quals s’acceptin alternatives d’ordenació o composició.

Aquestes alternatives hauran de venir necessàriament avalades amb informe previ a la llicència, per part de la

comissió de patrimoni.



56

5. Estructura urbana

Arribats a aquest punt ja estem en condicions d’entendre i definir aquesta matriu que anomenem estructura

urbana. L’estructura és la base de l’ordre de les ciutats mitjanes, allò que les converteix en objectes

comprensibles. Una part d’aquest ordre deriva de la seva relació amb el territori, del seu sentit de capitalitat.

Aquests aspectes ja han estat explicats anteriorment. Parlarem aquí de l’estructura del sòl urbà i urbanitzable.

5.1. Xarxa rodada de transport públic i privat

Es proposa estructurar la xarxa viària de Manresa de forma jeràrquica. Es plantegen uns vials de xarxa bàsica

interior de la ciutat, capaç per a canalitzar i donar continuïtat els principals recorreguts. Aquesta xarxa bàsica

defineix uns altres àmbits, interiors, de xarxa secundària o de barri. Aquesta organització ha de permetre

d’establir interiors de barri de zones amb velocitat màxima de 20 o 30 km/h.

No s’ha de confondre l’existència d’una xarxa estructurada i jerarquitzada, amb la funcionalitat concreta de les

diferents parts d’aquesta xarxa. Per exemple, quan diem que la carretera de Vic i el Passeig del Riu són elements

principals d’aquesta xarxa, no s’ha d’entendre necessàriament que les velocitats esperades per als vehicles que

hi circulen siguin les mateixes. El que estem dient és que totes dues són el camí principal pel qual conduirem els

moviments de vehicles o vianants del seu àmbit.

S’ha estudiat el conjunt del sistema, i a més s’han fet estudis específics dels següents àmbits:

• Carreteres de Vic i Cardona

• Plaça de la Bonavista

• Pont de la carretera de Cardona

• Passeig del riu

• Circumval∙lació interna

• Vies de penetració

Xarxa d’autobús urbà i interurbà

Les diferents propostes viàries del Pla permeten d’estudiar algunes propostes de bus interurbà:

Línia Sant Joan de Vilatorrada – Manresa – Sant Fruitós de Bages: la proposta viària del pla permet la creació

d’una línia de bus amb el recorregut bàsic esmentat, que a més passaria per l’estació de tren del Congost i per la

de Prat de la Riba. Aquesta línia es podria crear a partir de la fusió de les ja existents entre San Joan i Manresa, i

Sant Fruitós i Manresa.

Línia Santpedor – Manresa – El Pont de Vilomara: de manera similar a l’anterior, es proposa de crear una línia

de bus entre aquestes tres poblacions, que passaria per l’estació de Prat de la Riba i la plaça Bonavista.

Línia de circumval∙lació interna – Més que una línia concreta, caldria estudiar la possibilitat de modificar

diverses rutes a partir de la definició viària interior de la ciutat proposada al pla.

En qualsevol cas les propostes del pla són compatibles amb les línies de bus actuals.



5.2. Xarxa de ferrocarril

La xarxa de ferrocarril es correspon a l’explicada en l’apartat de capitalitat. Convé afegir a aquella xarxa la

proposta sobre l’actual estació de Manresa Baixador.

Es proposa d’alliberar l’espai existent a Manresa baixador, tot enretirant l’estació en direcció al carrer de la

Sèquia. Aquesta proposta permetria connectar el carrer de l’Abat Oliba amb la plaça Onze de Setembre, de tal

manera que l’accés rodat per la universitat, connectaria amb el Passeig.

Aquesta proposta seria possible a partir de la construcció d’una nova estació coberta, amb andana central,

entre els carrers de l‘Abat Oliba i de la Sèquia. A més es podria suavitzar el pendent final del carrer de la Sèquia.

Els objectius bàsics serien dos, mantenir l’estació més cèntrica de Manresa, i per altra banda alliberar el pas del

carrer Abat Oliba.

En paral∙lel a aquesta proposta, i fins a l’avanç de Pla, caldria reflexionar sobre la necessitat de mantenir aquest

ramal de la línia, en el sentit que si es planteja un servei més enllà de Manresa, podria no tenir gaire sentit el fet

que el tren hagués d’entrar a Manresa per sortir‐ne després. A més la poca distància entre aquesta estació i la

de Prat de la Riba, juntament amb la gran centralitat d’aquesta última permeten que aquesta possibilitat sigui si

més no una opció a considerar.

5.3. Xarxa de camins per a vianants i bicicletes i zones verdes

Les xarxes de camins per a vianants i bicicletes, i les zones verdes, tal i com s’han explicat al capítol de capitalitat

i entorn, quedaran recollits en una fitxa per a la posterior redacció d’un pla director de l’espai públic. Per tant, i

en especial pel que fa als recorreguts, la seva definició tindrà un resultat normatiu.

L’avanç de Pla identifica aquelles vies dins la ciutat que han de millorar per tal de poder acollir itineraris per a

vianants i bicicletes.

5.4. Els centres de barri

El Pla ha identificat aquells punts de la ciutat que poden funcionar com a centres de referència per als barris, ja

sigui per la seva concentració d’activitats de proximitat, o per la seva funció cívica. La seva integració en el

conjunt de l’espai públic suposarà endreçar aquests espais per donar prioritat al vianant i millorar les seves

potencialitats.

S’han localitzat també tot altre seguit d’espais, que majoritàriament corresponen a places, que caldria

recuperar per la seva funció de referència urbana, són petits espais on majoritàriament convé eliminar

l’aparcament de vehicles en superfície, ampliar voreres i plantar arbrat.

Tots aquests espais s’integraran en la redacció del pla director de l’espai públic.

5.5. Les xarxes de serveis

Les xarxes de serveis seran objecte d’estudi més detallat en el document d’aprovació inicial. S’incorporarà al

conjunt de xarxes la previsió de xarxa municipal de dades.

Respecte del sectors de desenvolupament urbanístic que incorporin xarxes elèctriques, es proposa que la seva

programació quedi condicionada a la viabilitat econòmica de la integració d’aquestes xarxes.



58

Per altra banda els sòls de reserva es proposaran com a emplaçament prioritari de conjunts de captació solar

d’energia.

5.6. Programació de les actuacions

L’execució del pla d’ordenació urbanística municipal ha de ser compatible amb l’assoliment d’escenaris

intermitjos. Això és, situacions d’ordenació, sobretot pel que fa a la vialitat, que permetin una execució

endreçada per fases de l’escenari final. Això és bo que sigui així per dues raons, una primera d’ordre econòmic,

que implica el reconeixement d’un escenari en el qual el finançament de les operacions serà limitat; però també

una segona raó sobre la percepció de la ciutat. En aquest segon sentit és evident que les ciutats estan

transformant‐se contínuament, però les persones tenen una existència limitada en el temps a dins d’elles, i

mereixen viure en escenaris acabats, i no a l’espera d’un futur perfecte que mai arriba. Això no significa

confondre un POUM amb un programa d’actuació, sinó que significa comprendre els projectes de tal manera

que es pugui arribar a ajustar el planejament en funció de la seva programació.

És per això que s’han realitzat estudis d’escenaris intermedis respecte a 3 punts de la ciutat, alhora que es vol

establir un calendari de prioritats d’execució per a tot un altre seguit d’actuacions.

5.6.1. El passeig del riu

El sistema urbà del que aquí entenem com a passeig del riu és l’àmbit de la vialitat urbana de les dues ribes del

Cardener, comprès entre la rotonda de Sant Marc i la rotonda del Mil∙lenari.

Es planteja un escenari a llarg termini que es basa en les següents operacions:

a) Ampliar la rotonda del mil∙lenari per tal que pugui embocar amb el carrer del Bruc.

b) Crear una nova rotonda en la riba nord del pont de Sant Francesc que reculli el passeig del riu i el final de la

muralla de Sant Francesc, i ampliar la vorera per a vianants del pont.

c) Elevar la cota del passeig del riu entre el carrer Apotecari i aquesta nova rotonda, respectant un petit vial

d’accés al soterrani de l’Hotel Pere III.

d) Construir un nou tram de passeig del riu entre la plaça de la Reforma i el passeig del riu actual al davant

dels jutjats.

e) Eliminar el tram del passeig del riu que passa per sota del pont de la reforma

f) Deixar la riba sud del passeig del riu amb un sentit únic d’entrada a Manresa des de la Catalana.

g) Deixar el pont de la Reforma amb un sentit únic d’entrada a la ciutat.

Es podria assolir un escenari intermig executant els punts d), f) i g) i a més les següents operacions:

h) Deixar el pont de Sant Francesc amb un sentit únic de sortida de Manresa.

i) Mantenir un sentit únic en el tram del passeig del riu que passa per sota del pont de la Reforma.

j) Semaforitzar la cruïlla entre passeig del riu i pont de la Reforma.

k) Mantenir el sistema format pel carrer Apotecari‐Muralla‐Passeig del riu al voltant del Pere III com una gran

circumval∙lació de sentit únic.



Aquest escenari permetria reorganitzar el passeig del Riu de tal manera que es guanyaria molt espai per a

vianants i s’optimitzaria el sistema, amb un cost molt menor que l’escenari final previst.

5.6.2. El pont de la carretera de Cardona

El pont de la carretera de Cardona es planteja en un escenari finalista amb una rotonda a cada extrem. Es

planteja un escenari intermig, en el qual la rotonda de la riba est no s’executaria. Això es planteja així per la

previsible demora en la construcció d’aquesta rotonda, ja que depèn de l’actuació que s’acabi fent en la caserna

de la guàrdia civil. En aquest escenari, les rotondes dels carrers Moragas amb carretera de Cardona i Miquel

Martí i Pol amb carretera de Cardona substituirien a aquesta altra rotonda. Val a dir que aquestes altres dues

rotondes es poden construir sense necessitat d’altre sòl públic que l’actualment disponible.

5.6.3. La plaça Bonavista

En l’àmbit de la plaça Bonavista es planteja d’utilitzar l’espai disponible actualment dins el sistema viari per

resoldre la rotonda entre Passeig de Pere III, carretera de Vic, carretera del Pont de Vilomara i carretera de

Santpedor. Per altra banda es resoldria la formalització de l’espai de la plaça, això és la transició de la façana

urbana entre carretera de Vic i carretera del Pont de Vilomara, en una unitat d’actuació a part.

5.6.4. L’avinguda dels Països catalans

Es planteja de dividir l’execució d’aquesta avinguda en diferents àmbits i fases. Per una banda es prioritzarà

l’execució de mitja secció de l’avinguda en el tram comprès entre la carretera de Viladordis i la plaça Prat de la

Riba, de tal manera que es pugui assegurar en el temps més breu possible la comunicació entre l’autopista i la

plaça Prat de la Riba. Les obres d’urbanització d’aquesta mitja secció es vincularà als treballs de millora del

sistema general d’accessos a la ciutat, tot i que l’obtenció del sòl haurà de quedar vinculada als diferents sectors

de desenvolupament urbanístic.

Per altra banda, el límit entre els sectors de sòl urbanitzable delimitat i no delimitat, es produirà en aquesta

avinguda, de tal manera que la continuïtat de la mateixa queda recollida com a prioritat del pla.



60

6. Crèdits El document d’Avanç de Pla s’ha redactat des del Servei de Territori de l’Ajuntament de Manresa, essent Secretari General

de l’Ajuntament José Luis González Leal, i Cap del Servei de Territori Maria Àngels Clotet i Miró, doctora en dret.

Coordinació oficina tècnica del POUM ‐ Secció de Planejament i Gestió del Sòl

Mauro Mas, arquitecte director de l’Oficina del POUM Ricard Torres, arquitecte, cap de Secció de Planejament i Gestió del Sòl de l’Ajuntament de Manresa

Equip Redactor

Oficina tècnica del POUM: Mauro Mas, arquitecte, director Núria Oliver, arquitecta, cap de l’oficina Àlex Quintín, arquitecte Joan Maluquer, biòleg Toni Pintó, delineant Laura León, administrativa

Planejament urbanístic

Ricard Torres, arquitecte, cap de Secció de Planejament i Gestió del Sòl de l’Ajuntament de Manresa, i equip

tècnic de la secció:

Àngels Mas, arquitecta

Lara Rivero, arquitecta

Raquel Vilar, delineant

Jorge Orozco, delineant.

Judith Camprubí, lletrada, Cap de Secció de Gestió Urbanística

Jordi Rodríguez, lletrat, Cap de Secció d’Assessoria Jurídica i Procediment Administratiu

Redacció de la memòria social:

Ramon Culleré, economista.

Joan Oliveras, arquitecte (FORUM).

Informe previ de sostenibilitat ambiental:

Phragmites

Mireia Fargas, ambientòloga

Josep Illa, biòleg

Estudi de mobilitat:

MCRIT

Andreu Esquius, enginyer CCP

Judith Requena, ambientòloga

Frederic Lloveras, enginyer de camins

Estudi d’inundabilitat:

Institut Geològic de Catalunya

Estudi de riscos geològics

Institut Geològic de Catalunya

Participació ciutadana:

Montserrat Mestres, treballadora social, Cap de Servei de Serveis Socials, Sanitat i Programes

Montserrat Gibert, especialista en metodologies participatives, Cap d’Unitat de Programes



Equip col∙laborador

Urbanisme

Ricard Torres, arquitecte, cap de Secció de Planejament i Gestió del Sòl

Obra pública

Roser Caus, arquitecta, cap de secció d’Obra Pública

Mobilitat

Queralt Torres, enginyera industrial, cap de secció de Mobilitat

Arquitectura

Jordi Tomasa, enginyer industrial, Cap de Secció d’Activitats.

Llicències

Llicències d’obres

Santi Martín, arquitecte, Cap de Secció d’Obres

Llicències d’activitats

Jordi Tomasa, enginyer industrial, Cap de Secció d’Activitats

Patrimoni i rehabilitació

Equipaments municipals

Jordi Molins, enginyer tècnic, Cap de Secció d’Equipaments Municipals

Rehabilitació urbana

Frederic Marlet, arquitecte, Cap de Secció de Rehabilitació Urbana

Assessoria jurídica


Protecció de la legalitat

Trini Capdevila, lletrada, Cap de Secció de Protecció de la Legalitat

Gestió urbanística

Judith Camprubí, lletrada, Cap de Secció de Gestió Urbanística

Projectes, responsabilitat, procediments i altres


Paisatge i medi ambient

Francesc Mestres, arquitecte, Cap de Servei de Paisatge i Medi Ambient

Paisatge

David Closes, arquitecte, cap de secció de Paisatge i sòl no urbanitzable

Maria Vilaseca, delineant.

Neteja residus i Agenda 21

Montserrat Perramon, enginyera industrial, Cap de Secció de Neteja, Residus i Agenda 21

Eficiència energètica i xarxes

Manel Ribera, enginyer tècnic, Cap de Secció de Xarxes i Eficiència Energètica

Servei de Territori

Mercè Costa, administrativa

Alonso Balmaseda, auxiliar administratiu



62

Consell assessor urbanístic

Jordi Badia Guitart, biòleg

Gemma Calmet Fargas, psicòloga

Marta Casas Santoyo, arquitecta

Enric Casasayas Fornell, pagès

Francesc Comas Closas, historiadors

Josep M. Esquius Ausió, empresari

Lourdes Fisa Saladrigas, artista

Josep Guardiola Tobella, empresari

Núria Huete Carballo, advocada

Josep M. Monserrat Alberti, economista

Valentí Oviedo Cornejo, gestor cultural

Miriam Ponsa Prat, dissenyadora

Josep Rueda Cruz, president d’AVV Font dels Capellans

Gonçal Mazcuñán Boix, periodista

Comissió de seguiment

Joan Calmet, CIU

Ruth Guerrero, PSC

Joan Vinyes, ERC

Domingo Beltran, PP

Albert Pericas, PxC

Adam Majó, CUP

Direcció política:

La redacció del l’Avanç del POUM s’ha realitzat sota la direcció política de l’Alcalde Valentí Junyent i del 5è Tinent d’Alcalde i

Regidor d’Urbanisme, Paisatge i Territori Ramon Bacardit.

Agraïments

L’equip redactor vol agrair a totes aquelles persones o institucions que d’una manera o altra han tingut relació amb la

redacció de l’avanç de pla la seva col∙laboració i opinions. En qualsevol cas el contingut del POUM no té perquè coincidir

amb les opinions expressades per aquestes persones o institucions, tot i que en qualsevol cas hi han influït d’una manera o

altra.

Volem agrair especialment la col∙laboració de totes aquelles persones a les quals hem entrevistat a títol personal, a les que

han assistit a les diferents sessions dins el procés de participació ciutadana i també aquelles altres que han respost a

l’enquesta de participació i/o han col∙laborat en la seva difusió, especialment les escoles La Sèquia, Pius Font i Quer,

Lacetània, Oms i de Prat, FEDAC, Cal Gravat i El Pilar.

Agrair també a Aigües de Manresa i a la Junta de la Sèquia la informació facilitada de les seves respectives xarxes, i la

col∙laboració mostrada en tot moment.

La direcció del POUM vol agrair a Jordi Rodó el treball de fotografia de la ciutat que s’ha incorporat en la memòria

d’ordenació.

En record del Quico Mestres, que va marcar els camins que d’altres hem seguit.

poum - manresa...conjunt a on també hi veiem la cova, la capella de sant marc i la torre de santa...

Documents