OBJECTIUS PRINCIPALSOBJECTIUS PRINCIPALS

R. Curcoll, A. Àgueda, O. Batet, M. Ealo, C. Grossi, M. Nofuentes, P. Occhipinti, L. Sánchez‐García, R. Arias, J‐A. Morguí, X. Rodó

Institut Català de Ciències del Clima   C/ Doctor Trueta, 203   08005 Barcelona

1. Crear una  xarxa de 8  estacions d’observació del  clima en sistemes:

‐ Naturals i remots

‐ Crítics o especialment  sensibles  als  canvis  (ja  sigui pel seu  emplaçament,  per  les  seves  característiques fisiogràfiques  o  per  la  singularitat  dels  seus ecosistemes) 

2. Proporcionar dades  rellevants  i d’accés  lliure  sobre els paràmetres estudiats en els diferents sistemes naturals

3. Crear campanyes específiques per a abordar preguntes científiques rellevants

4. Desenvolupar accions de comunicació i educació per a conscienciar  a  la  població dels  possibles  efectes  del canvi climàtic

Un projecte orientat a l'estudi dels mecanismes d’interacció entre diferents components del sistema climàtic

ClimaDat

Un projecte finançat per En col∙laboració amb

P. Natural de Valderejo

Superfície del parc: 3503 haClima a cavall entre l’atlàntic i el mediterrani; sòl calcariCarac. singular : Petita vall aïllada

P. Natural de Baixa Limia‐Serra do XurésP. Natural de O Invernadeiro

Superfície del parc: 20902 ha (Xurés) i 5722 ha (O Invernadeiro)Clima atlàntic; sòl granític (Xurés) i sòl de pissarres, quarsites, esquists (O Invernadeiro)Carac. singular. Els dos parcs tenen diferents sòls, retenen de diferent manera l’aigua i estan afectats pelsincendis forestals

P. Regional de Sierra de Gredos 

Superfície del parc: 86236 haClima predominantment continental; sòl graníticCarac. singular. Sistema d’alta muntanya (fins a 2592 m) situat al centre de la península, obert a nombrosesinfluències climàtiques i amb una elevada variabilitat pluviomètrica (segons l’entrada d’aires)

P. Natural de Sierras de Cazorla, Segura i las Villas

Superfície del parc: 214300 haClima mediterrani continental; sòl calcari (càrstic)Carac. singular: Orientació atípica NE‐SO amb una població de boix grèvol relicta.

P. Natural de Sierra de Grazalema

Superfície del parc: 53411 haClima atlàntic; sòl argilós i calcariCarac. singular: S’hi troba la regió més plujosa de la Península, els vents carregats d’humitat procedents de l’Atlàntic provoquen la condensació de núvols que donen pluges durant tot l’any. S’hi troba l’Abies pinsapo (o avet espanyol).

P. Rural de Frontera 

Superfície del parc: 12488 haClima subtropical; sòl volcànicCarac. singular: S’hi localitza la major part de la massa arbòria (laurisilva) de l’illa i el punt més elevat.  Es pot monitoritzar la formació de la pluja horitzontal.

P. Natural del Delta de l’Ebre 

Superfície del parc: 8445 haClima típicament mediterrani; sòl arenós i llimósCarac. singular: Element integrador del que succeeix a la conca del riu Ebre i element frontera entre la influència marina i continental. Fort component antròpic degut a la presència de conreus i a la forta regulació del riu

Muntanya de S’Enclusa

Superfície de l’illa: 70100 haClima típicament mediterrani; sòl divers (conglomerats, pissares, calcari, etc.) Carac. singular: Hi arriben vents procedents de totes direccions

LA XARXALA XARXA

DESCRIPCIÓ DE LES UBICACIONS ESCOLLIDES PER A LES ESTACIONSDESCRIPCIÓ DE LES UBICACIONS ESCOLLIDES PER A LES ESTACIONS

L’INSTITUT CATALÀ DE CIÈNCIES DEL CLIMA I EL LABORATORI DE L’ATMOSFERA I ELS OCEANSL’INSTITUT CATALÀ DE CIÈNCIES DEL CLIMA I EL LABORATORI DE L’ATMOSFERA I ELS OCEANS

L’IC3  és  un  centre  de  recerca  dedicat  a  l’estudi  del  clima (http://www.ic3.cat).

El Laboratori de  l’Atmosfera  i els Oceans  (LAO) és una unitat d’aquest centre  dedicada  a  l’obtenció de  dades  a  partir  d’observacions climàtiques i a posar‐les en relació amb diferents models de superfície o de transport.

El  LAO  genera  sèries  de  llarga  durada  de  concentracions  de  gasos d’efecte  hivernacle.  Actualment  té en  funcionament  diverses estacions/punts de mostreig (Fig. 1): La Muela (des de 2006, en continu), Begur (des de 2001, freqüència setmanal) (Fig. 2), Estany Llong (des de 2008, freqüència quinzenal) (Fig. 2). A més, també realitza estudis locals i de divulgació a altres emplaçaments (Roses, CRAM, Mataró).

LMU

CRAM ELL

BGU

ROSES CREUS

Flask Sampling (in collaboration with other groups) Aircraft Sampling over Flux Towers

MESURESMESURES• Concentracions  i  fluxos  de  gasos  d’efecte hivernacle (CO2, CH4, N2O, CO, H2O, SF6)

• Composició isotòpica del vapor d’aigua i del CO2 i del CH4.

• Mesures  en  xarxes  d’alta  densitat  de  variables atmosfèriques  i  del  sòl  (T  sòl,  %RH  sòl,  T  ambient, %RH ambient, P ambient)

• Radiació incident i albedo

• Estructura atmosfèrica (Lidar, Radar)

• Concentració de  Radó (Rn222)    per  a models  de transport de gasos

• Meteorologia  bàsica  d’alta  precisió (T,  %RH, velocitat i direcció vent ‐3D,2D‐, precipitació )

Fig.  2  Concentració de  CO2 a  les  estacions  de  Begur  (blau)  i Estany Llong (vermell)

Fig. 3 Concentració de CO2 en perfils verticals al llarg del Paral∙lel 42

Les  estacions  del  LAO  han format  part  de  xarxes europees  per  a  l’avaluaciódel  balanç de  carboni terrestre,  com  ara: CarboEurope,  IMECC  o Geomon. 

Actualment,  l’estació de  La Muela  forma  part  de  la xarxa  ICOS,  una  nova  infra‐estructura  de  recerca pensada  per  a  desxifrar  el balanç de  gasos  d'efecte hivernacle  a  Europa  i  a  les regions adjacents.

EL LAO  treballa des de  l’any 2004  en  l’estudi  de l’estructura atmosfèrica  i en el transport de gasos (Fig. 3‐4)  .  S’utilitzen  instruments aerotransportats  per  a  fer mesures  de  gasos  d’efecte hivernacle  que  es  posen  en relació amb  diferents models  de  superfície  i  de transport (Fig. 4).

Fig. 4 Perfil vertical de CH4 i temps de residència en la capa límit per a la capa superior de la massa d’aire analitzada (a>2000m)Fig. 1 Situació de les estacions/punts de mostreig del LAO