NOVES TECNOLOGIES

APLICADES A L’EDUCACIÓ Cinta Espuny

PORTFOLI

MESTRE EDUCACIÓ INFANTIL

CURS 2010/2011

Sandra Bel

Híbera López

Cristina Martínez

Gisela Pérez

Sílvia Sánchez

Mòdul 1: Marc

educatiu actual

ACTIVITAT 1

CACERA DEL TRESOR

http://www.xtec.cat/~mlluelle/caceres/competencies.html

Una cacera del tresor adreçada a tots els educadors que vulguin treballar les

competències bàsiques a l'aula.

PREGUNTES

1. Què és una competència?

La capacitat per utilitzar els teus coneixements a cada situació que es presenta

tenint en compte les característiques del context / situació.

2. Què vol dir ser competent?

És saber aplicar els coneixements (saber), les habilitats (saber fer) i les actituds

(saber ser i estar) en la resolució de problemes amb qualitat i eficàcia. Aprendre

a interpretar la informació des del coneixement per a construir interpretacions

pròpies i saber-les comunicar, desenvolupant la capacitat d’utilitzar-les i

transferir-les en situacions i en problemes diferents.

3. Coneixes alguns recursos interessants sobre competències? Quins?

http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/index.php?module=P%E0gines&func=dis

play& pageid=28

Aquest web és el del Departament d’Educació.

http://competentes.wordpress.com/

Aquest no és l’oficial però és molt complert.

http://cancantocompetencies.blogspot.com/

Hi trobem una presentació en format .ppt molt interessant sobre com programar

competències.

http://recursosticmestre.com/2009/03/07/competencies-basiques/

En aquesta pàgina web hi trobem un recull de webs sobre les competències.

ACTIVITAT 2

1. Llegiu l'article de Cebrián, J. L. (1999). La societat de la informació i el

coneixement. Els reptes de l'educació.

• Esteu d'acord amb l'afirmació que hi fa: "...No es tracta pas que el docent

aprengui tecnologia, sinó que com diu Bill Gates en el seu últim llibre, que les

mínimes nocions per ensenyar amb la tecnologia.." ?

No estic d’acord amb aquesta afirmació perquè per a poder transmetre quelcom

has de tenir-ho integrat. Podrem fer entrar ganes de llegir als nens si nosaltres

tenim una bona biblioteca a casa i ens apassiona la lectura, coneixem els

gèneres, sabem fer interpretacions... En la tecnologia, al igual que en qualsevol

altre àmbit, succeeix el mateix. Com més en saps més pots ensenyar i més

fàcilment ho pots transmetre.

• Tenint en compte la graella d'habilitats i destreses informacionals, anoteu

quines creieu són les mínimes nocions necessàries per ensenyar amb la

tecnologia?

- Identificar les necessitats informatives.

- Conèixer els recursos disponibles.

- Organitzar la informació.

- Integrar la informació.

Mòdul 1: Marc

legislatiu,

competències

bàsiques i la

competència

informacional

ACTIVITAT 1

1. Llegiu l'annex 1 del Decret 142/2007 en què es descriuen les 8 competències

bàsiques. La competència informacional comparteix continguts i habilitats amb 4

d'aquestes competències. Quines?

• Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

• Competències artística i cultural.

• Competència digital.

• Competència d’aprendre a aprendre.

Redacteu un text de 20 línies mínim exposant les aportacions de les competències

bàsiques a la competència informacional.

La competència comunicativa lingüística i audiovisual és el saber comunicar-nos

fent ús dels diversos llenguatges. Per la qual cosa manté un lligam molt estret amb les

noves tecnologies, és a dir, amb la competència informacional ja que, la finalitat

d’aquesta és saber informar-nos e informar per aprendre. Tenir un bon assoliment

d’aquesta competència ens permetrà entendre significativament les informacions que

ens arriben a través de les TIC, saber-les seleccionar i transmetre de manera eficaç.

La competència artística i cultural és plasma de manera evident en les noves

tecnologies pel fet que ens apropen tot allò que abans ens estava llunyà. Ja no ens fa

falta anar al Louvre per veure obres d’art, és més, ja no ens resulta necessària una

enciclopèdia en físic, sinó que tenim un catàleg molt ampli i contínuament renovat que

ens permet endinsar-nos en aquest món. Per altra banda, les noves tecnologies ens

permeten ser nosaltres creadors gràcies a diversos programes d’actes artístics (des del

simple paint o programes de photoshop fins el Blender o els tablets pc per dibuixar).

La competència digital inclou el fet de saber buscar la informació, destriar la que

ens és útil de la que no, saber-la tractar, saber aplicar-la podent extreure’n uns

aprenentatges significatius i funcionals.

La competència d’aprendre a aprendre és troba implícita dins la competència

digital. Això es pot afirmar pel fet que u cop s’accedeix a la informació és necessari

combinar els aprenentatges que es tenen sobre el tema amb els que ens trobem al

davant. D’aquesta manera a cada nova cerca relacionem el que sabíem i el que hem anat

aprenentet en les cerques anteriors (tant d’informació com de recursos).

ACTIVITAT 2

Del document Estandares de competencias en TIC para docentes busqueu la plana

20 i de l'apartat I.D.TIC, valoreu quina és la vostra situació en els 11 aspectes que

desenvolupa.

I.D.1. Describir y demostrar el uso de

hardware corriente.

Sé usar el hardware bàsic: el PC, els portàtils

i els de mà, impressores i escàners.

I.D.2. Describir y demostrar tareas y

utilizaciones básicas de procesadores de

texto tales como digitación, edición,

formateo e impresión de textos.

Sé usar el processador de text i tinc habilitats

i coneixements per poder aplicar-ho a

l’ensenyança.

I.D.3. Describir y demostrar el objetivo y las

características básicas del software de

presentaciones multimedia y otros recursos

informáticos.

Sé fer ús de presentacions multimèdia i sé

ensenyar com s’usen.

I.D.4. Describir el objetivo y la función

básica del software gráfico y utilizar un

programa de este tipo para crear una imagen

sencilla.

Sé fer ús del software gràfic i puc crear

imatges de tot tipus.

I.D.5. Describir Internet y la World Wide

Web, explicar con detalle sus usos, Conec Internet, les seves característiques i

les seves funcions. Sé fer ús dels navegadors,

describir cómo funciona un navegador y

utilizar una dirección (URL) para acceder a

un sitio Web

usar les direccions i accedir a espais

d’Internet.

I.D.6. Utilizar un motor de búsqueda para

efectuar una exploración booleana con

palabras clave.

Sé fer ús dels motors de cerca i puc explicar i

ensenyar com s’utilitzen. Mostrant diverses

estratègies.

I.D.7. Crear una cuenta de correo electrónico

y utilizarla para mantener

correspondencia electrónica duradera.

Sé crear comptes de correu electrònic, enviar

missatges i ensenyar les diverses funcions

dels comptes de correu electrònic.

I.D.8. Describir la función y el objetivo de

los software de tutoría (tutoriales) y de

instrucción y práctica, así como la manera en

que contribuyen, en los estudiantes, a la

adquisición de conocimientos, en las

diferentes asignaturas escolares.

Sé usar els tutorials i emprar-los dins l’aula

per a que els alumnes aprenguin sobre

diferents assignatures escolars.

I.D.9. Localizar paquetes de software

educativo y recursos Web ya preparados,

evaluarlos en función de su precisión y

alineamiento con los estándares del plan de

estudios (currículo), y adaptarlos a las

necesidades de determinados estudiantes.

Sé fer ús dels recursos que puc accedir per

Internet o que puc adquirir comprant-los i

adaptar-los al pla educatiu i a les necessitats

dels alumnes que tinc al davant.

I.D.10. Utilizar software para mantener

registros en red a fin de controlar

asistencia, presentar notas de los estudiantes

y mantener registros relativos a ellos.

Sé crear i usar registres en xarxa per tenir un

control de l’alumnat.

I.D.11. Utilizar tecnologías comunes de

comunicación y colaboración tales como

Sé usar i ensenyar com s’utilitzen les

tecnologies de la comunicació a través

d’Internet.

mensajes de texto, videoconferencias,

colaboración mediante Internet y

comunicación con el entorno social.

Mòdul 2: el

procés de

cerca

-Exercici 1: Les cerques a la pàgina web de la XTEC

Feu una cerca al Merlí i guardeu els materials que us proposen en un document

Busco biblioteques escolars al merlí per a educació primària. Aquests són els resultats:

Tutoria / La biblioteca escolar "puntedu"

Es tracta d'un vídeo de presentació del programa de biblioteques escolars ".edu".

S'explica en què consisteix el projecte i quins avantatges presenta.

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=18215

Descripció temàtica:

Comunicació/informació/document, fonts d'informació, mediateca, biblioteca

escolar, llibre de text

Descripció curricular:

Educació primària - Cicle mitjà - Coneixement del medi: social i cultural;

Educació secundària obligatòria - 3r - 4t ESO - Ciències de la naturalesa/Física i

química/Biologia i geologia; Llengua castellana i literatura; Llengües

estrangeres; Llengua catalana i Literatura; Educació primària - Cicle superior -

Llengua catalana i literatura; Tutoria; Geografia; Educació primària - Cicle

inicial - Llengua castellana i literatura; Ciències socials, geografia i història;

Educació primària - Cicle mitjà - Llengua catalana i literatura

Àmbit:

Professorat, Pares, Alumnat

Idioma:

Català

Durada:

9 minuts

Recurs:

Pàgina web

Llicència:

Edu3 La informació i els continguts que es difonen en el portal són de la

Generalitat de Catalunya, de la CCMA i dels seus autors i tenen la consideració

d'obres protegides de conformitat amb les disposicions del Reial Decret 1/1996,

del 12 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de Propietat Intel·lectual, i

resulten igualment d'aplicació els tractats internacionals subscrits en aquest

camp. Només està autoritzat l'ús de la informació amb finalitats docents o per a

ús personal, per tant, queda prohibida la comercialització o qualsevol altra

activitat amb una finalitat o ús públic que es pugui realitzar amb continguts de la

pàgina.

Formació d'usuaris de biblioteca escolar: un espai obert al coneixement

La biblioteca es presenta com eix dinamitzador per aconseguir l'adquisició de les

competències bàsiques. El conjunt d'activitats realitzades pretén donar eines i estratègies

d'aprenentatge i competència informacional, per tal d'afavorir el treball de recerca de

l'alumnat. El centre forma part del programa de Biblioteques escolars Puntedu. Aquesta

experiència ha estat seleccionada, en la modalitat Audiovisuals, al I Congrés de

Pràctiques Educatives Innovadores al Baix Llobregat. Aportació de l'Escola Can Palmer

de Viladecans.

http://www.xtec.cat/crp-gava/congres1bll/video2_htm/08042834.htm

Descripció temàtica:

Desenvolupament individual, autonomia, Activitats extraescolars i àrees

transversals del currículum, educació transversal, Ciències

aplicades/tecnologies/tècniques, TIC, independència,

Comunicació/informació/document, biblioteca, Sistema educatiu, educació

preescolar, escola primària

Descripció curricular:

Educació primària - Cicle inicial - Llengua castellana i literatura; Educació

primària - Cicle inicial - Llengua catalana i literatura

Àmbit:

Alumnat

Idioma:

Català

Recurs:

Pàgina web, Activitat oberta

Llicència:

CC: Reconeixement - NoComercial - CompartirIgual (by-nc-sa) No es permet

un ús comercial de l'obra original ni de les possibles obres derivades, la

distribució de les quals s'ha de fer amb una llicència igual a la que regula l'obra

original.

Una mà de contes / La dona bonica i el gos lila que va arribar en un coet

"La dona bonica i el gos lila que va arribar en un coet" explica la història d'uns llapis

que s'escapaven dels estoigs i d'uns llibres que fugien de les biblioteques. "Una mà de

contes" posa imatges a aquest original relat. Era un matí molt clar, amb l'herba més

verda que mai, i una dona molt bonica va sortir a passejar. Just al costat de la dona

bonica, hi va aterrar un coet. De dins del coet, en va sortir un gos de color lila, que sabia

parlar. El gos lila li va demanar a la dona bonica que l'acompanyés al seu planeta i ella

hi va accedir. Des de la finestra del coet, la dona bonica podia veure la Terra, Venus,

Saturn, Júpiter... Quan estaven a punt d'arribar, el gos lila li va mostrar el seu planeta.

La dona bonica va poder veure com s'escapaven els llapis dels estoigs i com els llibres

fugien de les biblioteques. El gos lila va aparcar el coet al costat d'una discoteca i la

dona bonica va començar a investigar què passava i per què els llapis no volien estar a

dins dels estoigs. En sortir de la discoteca, la dona bonica es va trobar amb un llibre i va

preguntar-li per què no era a la biblioteca. El llibre li va contestar que s'estimava més

viure les seves pròpies aventures. Finalment, la dona bonica va entrar en un gimnàs, on

es va trobar una goma d'esborrar. La goma va dir que estava tipa d'estar a l'estoig. La

dona bonica va anar a veure al llapis i li va dir que ballés sense parar. El llapis va ballar

tant i va dibuixar tants gargots, que la pista va quedar completament negra. Després, la

dona bonica va cridar la goma d'esborrar i li va demanar si volia dibuixar un nen llegint.

La goma es va posar a dibuixar sobre la pista de ball. La dona bonica va penjar el dibuix

a totes les biblioteques del planeta i, de sobte, a tothom li van venir ganes de llegir. Els

llibres van tornar al seu lloc, i els llapis i les gomes, als estoigs.

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=48721

Descripció temàtica:

Activitats escolars, activitat artística, Humanitats, literatura infantil, activitats

creatives, Comunicació/informació/document, biblioteca, narració breu, conte,

Ètica/religió/ideologia, sistema de valors

Descripció curricular:

Educació primària - Cicle inicial - Educació artística: visual i plàstica; Educació

primària - Cicle superior - Educació per al desenvolupament personal i la

ciutadania; Educació primària - Cicle inicial - Llengua catalana i literatura;

Educació primària - Cicle inicial - Tutoria; Descoberta de l'entorn

Àmbit:

Professorat, Alumnat, Orientadors

Context:

Altres

Idioma:

Català

Recurs:

Pàgina web

Llicència:

Edu3 La informació i els continguts que es difonen en el portal són de la

Generalitat de Catalunya, de la CCMA i dels seus autors i tenen la consideració

d'obres protegides de conformitat amb les disposicions del Reial Decret 1/1996,

del 12 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de Propietat Intel·lectual, i

resulten igualment d'aplicació els tractats internacionals subscrits en aquest

camp. Només està autoritzat l'ús de la informació amb finalitats docents o per a

ús personal, per tant, queda prohibida la comercialització o qualsevol altra

activitat amb una finalitat o ús públic que es pugui realitzar amb continguts de la

pàgina.

Conte Col·laboratiu

Creació de contes col·laboratius amb l'alumnat de cicle mitjà de sis escoles de Sant Joan

Despí: Sant Francesc d'Assís, Pau Casals, Joan Perich Valls, Espai 3, Pasqual Cañís i La

Unió. Aquesta experiència ha estat seleccionada en la modalitat de comunicació

audiovisual al I Congrés de Pràctiques Educatives Innovadores al Baix Llobregat.

http://www.xtec.net/se-baixllobregat5/congres1bll/08026661.htm

Descripció temàtica:

Llengües modernes, llengua catalana, Activitats escolars, activitats creatives, joc

educatiu, llengua anglesa, Aprenentatge/investigació, treball en equip, Ciències

aplicades/tecnologies/tècniques, tecnologies de la informació i la comunicació,

Humanitats, lingüística, biblioteca escolar, conte,

Ensenyament/formació/avaluació/orientació, mitjans visuals, escriptura

Descripció curricular:

Educació primària - Cicle mitjà - Llengua catalana i literatura

Àmbit:

Professorat

Context:

cerca.fitxaRecurs.library

Idioma:

Català

Recurs:

Pàgina web

Llicència:

CC: Reconeixement - NoComercial - CompartirIgual (by-nc-sa) No es permet

un ús comercial de l'obra original ni de les possibles obres derivades, la

distribució de les quals s'ha de fer amb una llicència igual a la que regula l'obra

original.

Exercici 2. Anem a posar en pràctica el que hem treballat, aneu al document i obriu un

document de text, i proveu de respondre algunes de les preguntes

• Quina és l’extensió i el número d’habitants del municipi de Sant Pere de Ribes ?

Localitza també les tres webs més significatives que tinguin informació d’aquest poble.

Consulta l’Enciclopèdia Catalana

Extensió: 41 km 2

Població: 28.353 h

www.santperederibes.cat

www.ribes.org

www.ribesonline.net/

• Explica què és una tombarella. Consulta el diccionari DIDAC

Una tombarella és un tomb o una volta que es fa amb el cos, posant el cap i les mans a

terra. Es poden fer tombarelles endavant o endarrere.

• Localitza a la biblioteca pública del teu municipi si tenen la pel.lícula “Harry

Potter i la pedra filosofal”. Consulta el catàleg de les biblioteques públiques.

http://argus.biblioteques.gencat.cat/iii/encore/search/C%7CSharry+potter+y+la+piedra+

filosofal%7COrightresult%7CU1?lang=cat&suite=pearl

A Tortosa no està

• Quins són els municipis de la comarca del Ripollès que tenen biblioteca pública

?

Consulta l’hipermapa (l’Atles electrònic de Catalunya)

Fresser, Campdevanol,

Exercici: Visiteu diferents cercadors:

Cercadors de la biblioteca pública de Salt

Metacercadors de la biblioteca pública de Salt

Cercadors i directoris telemàtics a Internet. UPF

Exercici: Descarregueu la barra Google:

Exercici: Visiteu la pàgina de Softcatalà, descarregueu i instal·leu els motors de

cerca següents:

Xtec

Dicc. Multibilingüe llengua catalana

Diccionari.net (anglès-català) i (català-anglès)

Gran Enciclopèdia Catalana

DIEC

Tot de llibres

Llibres.com

No es poden tots perquè s’estan actualitzant.

Exercici: Visiteu el tutorial Dreceres, extensions i motors de cerca.

<http://docs.google.com/View?id=dfvbh5sk_207ddvckmf3>

<http://www.softcatala.org/wiki/Mycroft>

Instal·leu:

Showcase

Picsearch

Google preview

Translator

Calculadora

Exercici: Aquesta pràctica consisteix a cercar informació en diferents recursos

digitals: enciclopèdies, diccionaris, altres i catàlegs; l’objectiu és conèixer-los i

practicar la recuperació de la informació en suport digital.

Les cerques es basaran en els recursos recollits el document Recursos digitals. Part

del material es centra en fonts que es poden trobar a l’escriptori de l'edu365.

Cercar disponibilitat en biblioteques

Cerca de biografies

Cercar articles

Exercici: Aneu al recull de fonts d'informació: Com i on trobaré la informació i

visteu les diferents webs

http://ccuc.cbuc.es/vtls24/vtls/catalan/consultabasica.html

http://cultura.gencat.net/biblio/besp.htm

http://www6.gencat.net/joventut/catala/sgj/observatori/centre.htm

http://www.bnc.cat/

http://www.cbuc.es/

www.lavanguardia.es

http://www.gencat.net/

http://www.mma.es/portal/secciones/;jsessionid=10309AC1EDDA632C01F0C20E3

DC30DFF

http://www.edu365.cat/batxillerat/

http://www.energias-renovables.com/paginas/index.asp

http://cultura.gencat.net/biblio/bvirt.htm

http://www.bcn.es/biblioteques/

http://www.xtec.es/~cbarba1/RECURSOS/indexrecursos.htm

http://www.edu365.cat/batxillerat/recursos_xarxa/index.htm

http://www.bcn.es/biblioteques/

http://www.google.es/

Exercici 3: googledocs. Envieu al forum un comentari de la utilitat que li veieu a

aquesta eina.

Amb aquesta eina pots compartir un document, una full de càlcul, imatges, fer

qüestionaris, etc amb totes les persones que vulgues, a més de poder-ho enviar per

correu.

També a través del calendari, pots crear recordatoris.

A més a més, tota la informació que tenim al gmail la podem tindre ordenada per

carpetes.

També és una manera d’estar amb contacte amb els teus amics, ja que gmail disposa de

xat.

Exercici 4: Bloc de notes del Google

http://www.google.com/notebook/#b=BDYqb3goQyNaZ-O0l

Mòdul 3: Tractament i

ús de la informació: gestió de la informació

La competència informacional en el currículum LOE PRIMÂRIA

CONTINGUTS Llengua i literatura (catalana i castellana) 1 relacionats amb les fases 2-3 de la CI.

Fases Aspectes cicle inicial cicle mitjà cicle superior

TRACTAMENT

DE LA

INFORMACIÓ

Comprensió i

interpretació

d’informacions

rellevants

Comprensió de tot tipus de missatges orals en diferents

contextos i en qualsevol dels escenaris possibles: activitats

d'aula, situacions d'aprenentatge en qualsevol àrea i en la

vida quotidiana.

Comprensió de textos orals de diferents tipus, formats i

transmesos en mitjans diversos, per obtenir informació i per

a aprendre.

Comprensió de les informacions més habituals de classe, de

la vida quotidiana i dels textos vinculats a continguts

curriculars en qualsevol dels formats possibles i de forma

conjunta a partir del text, imatges o esquemes.

Comprensió a partir d'audicions i comentaris posteriors

conjunts de literatura de tradició oral de tot tipus (rondalles,

contes, cançons, dites).

Anàlisi del

contingut i

estructuració

de les idees

Utilització d'estratègies afavoridores del procés de

comprensió lectora abans, durant i després de la lectura

(planificació, anticipació, identificació de mots, inferències,

relació entre fragments, capacitat d'autocorrecció a partir del

sentit global, identificació dels signes de tot tipus que

formen part del text).

Aplicació d'un procés reflexiu en l'escriptura de textos:

pensar, escriure i revisar.

Comprensió i aprofundiment en el sentit del text, a partir de

lectures conjuntes guiades, pràctica d'algunes estratègies

lectores i interpretació del llenguatge literari: derivació,

composició, sentit figurat, interpretació de locucions, frases

fetes o refranys; i descobriment del ritme i la rima, si es

tracta de poesia o cançó.

Tractament

textual amb les

TIC

Comprensió de relats audiovisuals com a representació de la

realitat, per tal de començar a diferenciar el món real de la

seva representació audiovisual.

Ús d'estratègies de comprensió i interpretació crítica dels

missatges audiovisuals adreçats a les nenes i nens de la seva

edat (publicitat de joguines, i de productes d'alimentació,

entre altres).

Iniciació en els mecanismes que fan possible el llenguatge

audiovisual i en la seva funció expressiva.

Ús de programari informàtic per escriure textos curts,

especialment de tractaments de textos, d'edició gràfica i de

presentacions.

Comprensió dels elements fonamentals d'un relat

audiovisual (personatges, espais, accions).

COMUNICACIÓ

DE LA

INFORMACIÓ

Composició de

textos propis de

les diferents

matèries

curriculars

Composició de textos escrits, que poden tenir el suport

d'imatges o esquemes, realitzats en diferents situacions: a)

situacions quotidianes de l'aula i l'escola; b)

experiències personals i produccions en l'àmbit creatiu

(contes, poemes, vivències); c) textos de treball produïts en

qualsevol de les àrees curriculars.

Escriptura de textos narratius i de caràcter poètic (contes,

poemes, endevinalles, refranys, rodolins), basant-se en

models observats i analitzats, aprofitant les emocions que

provoquen les imatges i altres missatges audiovisuals.

Activitat per Primària (variant 2): Cerqueu en el currículum de Llengua relacionat

amb la CI que vam treballar a la primera sessió (document complementari2) els

continguts que es podrien classificar en les fases 2 i 3 de la CI: TRACTAMENT I

COMUNICACIÓ DE LA INFORMACIÓ i anoteu-los a la casella corresponent.

Entreu a l'apartat del tutorial de la Dra. Maria Pinto de la Universitat de Granada:

Aprender a analizar, sintetizar y comunicar. Llegiu la portada. Entreu als enllaços

d'Aprender a analizar i aprender a sintetizar. Cadascun es divideix en dos apartats més,

llegiu-los i feu les actitvitats que proposen

APRENDRE A SINTETITZAR

ACTIVITAT 1

Selecciona les idees principals

1. Es descriuen set categories de l'alfabetització en informació en

l'ensenyament superior a partir de l'experiència dels professors de

dues universitats australianes.

2. Es defineix l'alfabetització en informació com un conjunt d'aptituds

que possibiliten la localització, maneig i utilització de la

informació de forma eficaç.

3. Aquesta habilitat permet afrontar amb eficàcia la presa de decisions, la

solució de problemes, la investigació o l'autoaprenentatge.

4. L'estructuració del coneixement planteja diferents formes de

veure l'alfabetització.

5. Divideix l'alfabetització en informació en 7 categories depenent

de diferents aspectes relacionats amb la dependència de les

tecnologies, el coneixement de les fonts d'informació, l'enteniment

de la informació com un procés, el control de la

informació, la construcció d'una base de coneixement, el

desenvolupament de la creativitat per accedir a nous punts de vista o

l'ús savi de la informació

Elabora un esquema

Afrontar situacions

Emmagatzemar

Alfabetització en

Conjunt d’habilitats

Presa de decisions

Solució de problemes

Investigació

Autoaprenentatje

7 CARES DE LA INFORMACIÓ

TECNOLOGÍAS DE LA INFORMACIÓN

Estar informat

Usar les tecnologies per a recuperar y comunicar la informació

Manipular la informació localitzada

FONTS D’INFORMACIÓ Coneixement

Habilitat

INFORMACIÓ COM A Estratègia

ACTIVITAT 2

Ser digital té tres efectes fisiològics: ho descentralitza, ho aplana i fa les coses majors i

menors al mateix temps.

CONTROL DE LA Recuperació

Fitxers Manuals

Memòria

Ordinadors

CONSTRUCCIÓ DEL Avaluació

Anàlisi crític

EXTENCIÓ DEL CONEIXEMENT Extensió del

Nous punts de vista

Intuició

Creativitat INFORMACIÓ BASADA EN EL

Valors personals

Actituds

Creences

A causa que els bits no tenen grandària, forma ni color, tendim a no considerar-los en

cap sentit morfològic.

Seguim despistats sobre coses com la naturalesa fractal del món digital o com afectarà

al nostre entorn, a pesar que el seu efecte no serà menys important que el que

ocasionaria una

modificació en la força de la gravetat.

L'aspecte més sorprenent de la Xarxa és que ningú mana en ella.

La Xarxa –que és un sistema fiable compost per parts imperfectes i lliurement

connectades ue funciona perquè ningú ho controla- posa en dubte els nostres

plantejaments centralistes; a jerarquia desapareix.

Sí, molts aspectes del nostre món –treball i diversió- posseeixen una organització

pròpia.

La jerarquia té el seu sentit.

Les comunicacions modernes permeten a la gent negociar amb més o menys altres set

persones.

Els líders es distingeixen pel que fan, no pel lloc en el qual se sentin –això és alguna

cosa que molts polítics i empresaris ja han descobert.

La indústria informàtica ho ha après amb sistemes oberts, en els quals competir amb

imaginació ha demostrat ser més productiu que fer-ho a força de panys i claus.

Una visió llibertària del món afegeix senzillesa a la descentralització i arriba a la

conclusió que les grans organitzacions, com la nació-estat, estan condemnades a

desaparèixer.

La pega que li trobo a la nació-estat és que té la grandària equivocada, per la qual cosa

no encaixa amb les formes digitals del futur.

La majoria de les nacions són massa grans per a plantejaments locals, i totes són massa

petites per ser globals.

MAPA CONCEPTUAL

XARXA

Foment de les comunicacions

Afavoreix la manca de comandament

Noves formes de comerç

Nova forma de desenvolupament

digital

Potencïa l’autonomia dels

i li t

Desentralització del món

Dirigit a cada membre Transformació en

comunitats digitals Deseparició de les

grans organitzacions

APRENDRE A RESUMIR

ACTIVITAT 1

1. Un alimento transgénico es aquel en el que se modifica por ingeniería genética la

materia prima; en el caso de los alimentos fermentados, el microorganismo responsable

de la fermentación o el que porta un aditivo alimentario obtenido a partir de un

organismo modificado por ingeniería genética.

2. Hay alimentos transgénicos animales, vegetales y fermentados.

3. Las técnicas de selección, amplificación y expresión de genes en el laboratorio se

llaman ingeniería genética y tienen su aplicación en la alimentación. Los alimentos

transgénicos son una realidad en las estanterías de nuestros supermercados.

4. Como cualquier técnica no es buena ni mala, dependerá de la aplicación que le

demos.

5. Desde la antigüedad el hombre viene modificando el patrimonio genético de animales

o plantas para crear nuevas razas para optimizar su rendimiento

6. Cuando se llevan a cabo estos cruces, se combinan al azar los miles de genes de los

genomas de dos parentales para encontrar en la descendencia un genoma que reúna los

genes beneficiosos de ambos progenitores.

7. Los biólogos moleculares son capaces de aislar en el tubo de ensayo el genoma de

cualquier célula y tomar del mismo un pequeño fragmento de material hereditario que

contenga un gen de interés.

8. Dicho gen se puede introducir en el organismo del que provenía o en otro distinto, es

en este caso cuando se llama transgénico.

9. Existen recelos en torno a la comercialización de los alimentos transgénicos.

10. Todos los alimentos transgénicos que han obtenido el permiso de comercialización

han sido sometidos a una evaluación del contenido nutricional, a pesar de ello hay

quienes defienden que representan un riesgo para la salud.

11. En algunos los experimento se producen en multinacionales y otros en laboratorios

públicos de investigación.

12. Son constantes las noticias en torno al potencial peligro de estos productos de la

ingeniería genética para el medio ambiente.

13. La evaluación del riesgo en estos casos es más difícil, ya que se trata de

experimentos a muy largo plazo y tenemos un relativo desconocimiento de los procesos

ecológicos y genéticos en los ecosistemas naturales.

14. Se oye hablar de los alimentos transgénicos como un negocio de las multinacionales

del sector agroalimentario.

15. Solo se debe invertir en investigación si es una técnica para mejorar el bienestar de

la humanidad.

Fes un resum

L’article tracta d’un anàlisi de desenvolupament del sistemes webs de les

Administracions Públiques Locals de les deu ciutats amb major nombre d'habitants al

territori espanyol l'any 2004 per analitzar i comparar els continguts dels seus sistemes

webs.

Pel que fa a la metodologia s’usa un nou model d’anàlisi proposada per Chaín, que

presenta dues dimensions: d'una banda els continguts i, per una altra, el nivell

d'evolució del govern segons l'etapa en el qual es trobi.

Els resultats obtinguts son el reconeixement de l’esforç realitzat per les Corporacions

però tot i així queda per incloure molta informació d'interès per al ciutadà i les

empreses. Totes les Administracions estan situades en la primera etapa de govern, la

informació, encara que hi ha evidències d'importants avanços en la segona i tercera

etapa per part d'algunes. Hi ha una relació directament proporcional entre el nombre

d'habitants dels municipis i els nivells d'evolució que els seus sistemes webs presenten,

tant en els continguts com en els serveis prestats, encara que no serveix com a paràmetre

indiscutible en les etapes d'evolució del govern.

Coma conclusions el nombre d'habitants i la quantitat de dades, informació i serveis que

ofereixen els sistemes webs municipals són directament proporcionals. S'ofereix

bastant informació però segueix havent-hi manques sobre assumptes d'interès per als

ciutadans.

APRENDRE A ANALITZAR

ACTIVITAT 1

Ser digital té tres efectes fisiològics al nostre món: ho descentralitza, ho aplana i fa les

coses majors i menors al mateix temps. A causa que els bits no tenen grandària, forma

ni color, tendim a no considerar-los en cap sentit morfològic.

Però igual que els ascensors han canviat la forma dels edificis i els cotxes han modificat

les ciutats, els bits transformaran les organitzacions, siguin empreses, nacions o

societats. Entenem, per exemple, que si es duplica la longitud d'un peix, el seu pes es

multiplica, com a poc, per vuit.

Sabem que els cables suspesos es trenquen quan superen una determinada longitud, a

causa que no poden suportar el seu propi pes. I, no obstant això, seguim despistats sobre

coses com la naturalesa fractal del món digital o com afectarà al nostre entorn, a pesar

que el seu efecte no serà menys important que el que ocasionaria una modificació en la

força de la gravetat.

Aquí ningú mana

L'aspecte més sorprenent de la Xarxa és que ningú mana en ella. Encara que tothom ho

sap, ningú està disposat a creure-ho del tot. Ha d'haver-hi un responsable en alguna part.

Segurament algú ho controla.

Al cap i a la fi, els equips de futbol tenen un capità i les orquestres un director. En

realitat, en gairebé tot donem per fet l'existència d'alguna forma d'autoritat, de jerarquia.

Durant la infància, aquesta emana dels pares i els mestres. En la vida adulta, dels caps o

del govern.

Encara que no sempre ens satisfaci el lloc que ocupem en l'escalafó, almenys ho

entenem. No obstant això, en ocasions, la mera presència d'un cotxe de policia causa un

embús de tràfic. La Xarxa –que és un sistema fiable compost per parts imperfectes i

lliurement connectades que funciona perquè ningú ho controla- posa en dubte, els

nostres plantejaments centralistes; la jerarquia desapareix.

Empreses més reduïdes El ciberespai és com un enreixat. Si una part no funciona, es pot

eludir. La seva aparença, la sensació que produeix és, de sobte, molt més biològica, pren

el seu caràcter més de la flora i la fauna que de les antinaturals línies rectes

geomètriques existents en els artefactes de disseny humà. Imagini's la lliure formació en

V dels ànecs quan volen cap al sud.

Sí, molts aspectes del nostre món –treballo i diversió- posseeixen una organització

pròpia. La jerarquia té el seu sentit. Però fins i tot els més conservadors centralistes

estaran d'acord en què les organitzacions s'han simplificat, i han reduït

considerablement els nivells existents entre el més alt i el més baix. Mitsubishi Trading

Company, per exemple, va prescindir d'un cop de ploma d'un nivell complet de càrrecs

mitjans i altres empreses estan fent el mateix. En part, això es deu a una economia de

mercat molt competitiva que demanda coordinació i eficiència. Però en major mesura

obeeix al fet que les comunicacions modernes permeten a la gent negociar i relacionar-

se amb més o menys altres set persones. Si s'afegeix la doctrina del management

actualment en ús, s'obtenen formes socials encara més simples. Els líders es

distingeixen pel que fan, no pel lloc en què se sentin –això és alguna cosa que molts

polítics i empresaris ja han descobert-. La indústria informàtica ho ha après amb

sistemes oberts, en els quals competir amb imaginació ha demostrat es més productiu

que fer-ho a força de panys i claus. Una visió llibertària del món afegeix senzillesa a la

descentralització i arriba a la conclusió que les grans organitzacions, com la nació-estat,

estan condemnades a desaparèixer.

Però això només és cert a mig fer. Jo preferiria comparar el món digital amb

l'arquitectura indígena, en la qual les forces locals i globals treballen per a l'individu i la

col·lectivitat al mateix temps. Qualsevol casa d'una illa grega posseeix el seu propi

disseny, que reflecteix les necessitats de diferents persones al llarg dels anys. Però l'ús

comú de materials autòctons –construir en pedra i emblanquinar els murs perquè no

absorbeixin la calor- beneficia a l'ordre col·lectiu. En el moment en el qual s'usa l'acer i

s'instal·la l'aire condicionat, no obstant això, l'única forma de protegir aquesta harmonia

és legislar, confiant a les lleis alguna cosa que la naturalesa ja havia fet.

Entre el local i el global la pega que li trobo a la nació-estat és que té la grandària

equivocada, per la qual cosa no encaixa amb les formes digitals del futur. La majoria de

les nacions són massa grans per als plantejaments locals, i totes són massa petites per

ser globals. El que la Xarxa està fent és introduir-nos per la força en un sistema legal

que no se'ns dóna gens bé: les disposicions internacionals. Les lleis sobre el mar, els

tractats de no proliferació nuclear i els acords comercials han de negociar-se

constantment i són difícils de mantenir perquè el món, considerat com a conjunt, no

constitueix l'interès prioritari de ningú. Tan aviat com existeixi aquesta consciència

global, els governs hauran de descendir fins als pobles i elevar-se fins al planeta.

Podem apreciar aquest fenomen, fins a cert punt, si observem simultàniament el món

dels negocis i de la política. Les forces econòmiques s'encaminen cap a una

regionalització del comerç, i les forces polítiques tendeixen cap a la desintegració de les

nacions. Major i més petit alhora. En els negocis ocorrerà el mateix. Empreses com

Estafi Inc., News Corp., i Bertelsmann segueixen creixent i creixent. A la gent li

preocupa el fet que el control dels mitjans de comunicación mundials es concentri en tan

poques mans. Però els que estan preocupats obliden que, al mateix temps, hi ha cada

vegada més serveis d'informació petits que ho fan la mar de bé.

L'avantatge de ser gran té dos vessants: la grandària garanteix a les organitzacions la

capacitat de negociar amb àmbit mundial i de perdre munts de diners per guanyar molt

més. El valor del petit, per la seva banda, no necessita explicació. En aquest punt de la

història, resulta difícil imaginar que el nostre món, tan centralista i altament estructurat,

pugui transformar-se en una sèrie de comunitats digitals i físiques connectades de forma

lliure en tot el planeta. Però així serà. Per aquesta raó, haurem de prestar cada vegada

més atenció a com podrem coordinar aquesta nova individualització massiva. Per

exemple, és fàcil saber qui va a construir la carretera del meu poble. Però resulta

considerablement més difícil esbrinar qui connectarà als nostres pobles, especialment si

uns tenen menys riquesa o poder que uns altres.

També caldrà veure com aconseguirem el consens en determinats criteris. Reflexioni

sobre això: el món en què vivim ni tan sols ha estat capaç de posar-se d'acord sobre per

què costat de la carretera hem de circular.

Nicholas Negroponte

DESPRÉS D'UNA PRIMERA LECTURA…

A. SIGNIFICAT D'ALGUNES PARAULES

Fractal: Figura plana o espacial, composta d'infinits elements, que té la propietat que el

seu aspecte i distribució estadística no canvien qualsevol que sigui l'escala amb que

s'observi.

Management: administració, gestió, adreça

B. ANOTA ALGUNA IDEA QUE CONEGUIS DEL TEMA

DESPRÉS D'UNA SEGONA LECTURA…

A. ASSENYALA LES IDEES MÉS IMPORTANTS

• Ser digital té tres efectes fisiològics al nostre món: ho descentralitza, ho aplana i

fa les coses majors i menors al mateix temps els bits transformaran les

organitzacions siguin empreses, nacions o societats.

• L'aspecte més sorprenent de la Xarxa és que ningú mana en ella.

• La Xarxa –que és un sistema fiable compost per parts imperfectes i lliurement

connectades que funciona perquè ningú ho controla.

• La indústria informàtica ho ha après amb sistemes oberts, en els quals competir

amb imaginació ha demostrat es més productiu que fer-ho a força de panys i

claus.

• El que la Xarxa està fent és introduir-nos per la força en un sistema legal que no

se'ns dóna gens bé: les disposicions internacionals.

• Les forces econòmiques s'encaminen cap a una regionalització del comerç, i les

forces polítiques tendeixen cap a la desintegració de les nacions.

• El nostre món pot transformar-se en una sèrie de comunitats digitals i físiques

connectades de forma lliure en tot el planeta. Per aquesta raó,

haurem de prestar cada vegada més atenció a com podrem coordinar aquesta

nova individualització massiva.

• També caldrà veure com aconseguirem el consens en determinats criteris.

B. SELECCIONA ELS CONCEPTES CLAU

Xarxa – desenvolupo digital – descentralització – comunicacions modernes – món

digital – forces locals i globals – simplificació – formes digitals – transformació –

sistemes oberts – consens – món centralista, altament estructurat

C. EXPLICA BREUMENT AMB LES TEVES PRÒPIES PARAULES COM ÉS EL

CONTINGUT DEL TEXT.

El desenvolupament digital descentralitza el món. La Xarxa és un sistema compost per

parts lliurement connectades sense jerarquia ni comandament, on resulta més productiu

competir amb imaginació. Simplificarà les organitzacions i anul·larà la jerarquia

organitzativa amb dos efectes: la individualització massiva i la desaparició de les grans

organitzacions.

ACTIVITAT 2

Nou mitjà de cultiu per a l'aïllament de

microorganismes *ruminales.

LARA MANTILLA, C; *CHALELA ÁLVAREZ G. Arxius de *zootecnia vol.51,

nº195, 2002, pàg. 401-02

1. Segueix l'article alguna estructura determinada?. Identifica les parts de l'article.

L'article segueix l'estructura *OMRC (Objectius, Metodologia, Resultats i

Conclusions).

Parts de l'article

OBJECTIUS

INTRODUCCIÓ

Els mitjans de cultiu utilitzats per a l'aïllament dels microorganismes ruminals

s'han dividit en dos tipus:

a) Mitjans amb contingut ruminal aclarit enriquits amb glucosa, celobiosa, midó, sals

minerals, lcisteína i, en alguns casos, extracte de llevat.

b) Mitjans sense contingut ruminal aclarit als quals s'ha hagut d'addicionar a més dels

components esmentats, àcids grassos volàtils en petites quantitats, hemina, i una sèrie de

substàncies que s'assemblen el mitjà usant contingut ruminal. En tots dos tipus de

mitjans es fa necessari l'addició de substàncies químiques que són factors de creixement

(Caldwell i *Bryant, 1966; Dehory, 1963; Rodríguez *et al., 1996).

L'elaboració de mitjans modificats a partir de substrats de gran valor nutricional quant a

nitrogen i carbohidrats es refereix i que no representin un elevat cost, constitueixen una

alternativa per a l'aïllament de microorganismes doncs minimitzen la utilització de

substàncies químiques addicionals.

En el present estudi es va dissenyar un mitjà de cultiu modificat a partir de la Guayaba

agra (Psidium araca), de gran cultiu i producció a Còrdova (Colòmbia).

MÈTODE

MATERIAL I MÈTODES

MOSTRES

En Corpoica Turipaná, (departament de Còrdova, Colòmbia), es van utilitzar tres bovins

Rom Sinuanos, amb fístula ruminal alimentats amb farratges i ensilajes de blat de moro

per obtenir mostres fecals o de fem que es van guardar en refrigeració.

MITJANS DE CULTIU

A: Contingut ruminal aclarit i ensilaje de blat de moro a diferents concentracions,5

ajustant el *pH a 6.3 amb àcid acètic al 10 p. 100 (mitjans sòlids i líquids).

B: Suc de guayaba agra en aigua destil·lada a diferents concentracions; es va ajustar el

*pH amb bicarbonat sòdic al 10 p. 100 (mitjans sòlids i líquids). Es van sembrar

mostres de contingut ruminal extretes directament dels bovins a6 les condicions de

temperatura, *pH i condicions anoxigèniques.

ANÀLISI QUÍMICA DE LA FRUITA

Es va determinar proteïna, humitat, grassa, cendres i ENN (substàncies no

nitrogenades).

ANÀLISI MICROBIOLÒGICA

Es van realitzar tinció de Gram i proves bioquímiques a alguns microbis aïllats i conteo

dels microorganismes aïllats en el mitjà líquid B (taula I).

RESULTATS

RESULTATS I DISCUSSIÓ

L'anàlisi microscòpica de les mostres recol·lectades directament del remugant fistulado i

de les obtingudes del fem va mostrar una gran diversitat de microbis principalment

cocos, llevats, i bacils de diferent morfologia, en la seva majoria G+ (figures 1,2,3 i 4).

Es va observar també que en els mitjans A i B preval i prolifera gran quantitat dels

microbiota existents en les mostres extretes directament del remugant (Bryant, 1972;

Dehority i Grubb, 1977; Hoover, 1991; Mackie, 1990; Llegiu-li et al, 1982).

Les concentracions de contingut ruminal i de ensilaje més favorables per a la preparació

del mitjà A van ser del 40 p. 100 i del 5 p. 100 respectivament. Per al mig B es va

observar com a favorable una concentració de fruita del 25 p. 100p/v, tenint en compte

el major creixement de microbis. (taula I). El resultat de l'anàlisi química de la fruita va

mostrar un 2.54 p. 100 de proteïna i un 66,79 p. 100 de ENN (substàncies no

nitrogenades : carbohidrats,

midó, àcids orgànics, etc.). Tenint en compte que les necessitats nutricionals de la

població microbiana per al bon desenvolupament i creixement són bàsicament les

proteïnes i carbohidrats de l'aliment (Krause i Russel, 1996; Mackie, 1990; Russel,

1998), la guayaba agra proveeix les quantitats necessàries i suficients per permetre el

creixement favorable de certes classes de microorganismes presents en el rum i en el

fem.

CONCLUSIONS

El mitjà modificat B: Guayaba agra al 25 p. 100 p/v, sembla apropiat per a l'aïllament i

bon creixement de diferents classes de microbis : cocos, llevats i bacils existents en el

rum i fem.

El mitjà representa una alternativa a molt baix cost. Només va caldre afegir bicarbonat

sòdic per aconseguir el *pH=6.3.

2. A quin gènere textual pertany el document?, quin camp del coneixement tracta?

És un ARTICLE CIENTÍFIC

El camp del coneixement és la ZOOLOGIA

3. Identifica i enumera els objectius del text

• Demostrar que existeix un nou mitjà de cultiu per aïllar els microorganismes rumiales

• Que aquest nou mitjà de cultiu suposa una alternativa per a l'aïllament de

microorganismes i que a més no suposa un elevat cost.

APRENDRE A SEGMENTAR

ACTIVITAT 1

A partir de la lectura d'aquest text

1. Identifica i segmenta les proposicions o idees del text de cada paràgraf.

1. Era indispensable major protecció en Nova Orleáns per enfrontar a Katrina.

Davant el pas del huracá Katrina per Nova Orleans es planteja la necessitat d'una major

protecció perquè la ciutat afronti aquest tipus de situacions.

2. Nova Orleáns està envoltada d'aigua —el llac Pontchartrain, el riu Mississippi i el

Golf de Mèxic—. Situada dos metres sota el nivell del mar, la seguretat de la ciutat ha

depès durant molt temps d'un dels sistemes de dics més grans del món. La seguretat de

la ciutat depèn del seu sistema de dics.

3. El dijous 25 d'agost un grup d'enginyers de l'exèrcit nord-americà va informar als

reporters sobre l'estat d'aquell sistema de dic, el qual no era el més favorable; moltes

parts de la ciutat s'inundaven constantment i hi havia sempre equips treballant reparant

els canals de la ciutat.

Enginyers de l'exèrcit van informar sobre el mal estat del dic que causava contínues

inundacions i suposava tasques constants de reparació.

4. La forma de Nova *Orleáns, semblada a un bol, impedeix un desguàs apropiat,

assumpte que es complica pel fet que els dics trencats deixen fluir l'aigua als carrers de

la ciutat. Per això, una vegada que els dics hagin estat reparats, ningú està segur de

quant temps prendrà treure l'aigua de les parts inundades.

L'estructura de la ciutat impedeix un sistema apropiat de desguàs.

5. Carl Strock, cap dels enginyers de l'exèrcit, va descartar les declaracions entorn del

suposat impacte que les retallades pressupostàries i els contractes retardats van tenir en

el funcionament del sistema de dic davant la força aclaparadora de l'huracà Katrina. En

canvi, ha posat èmfasi en el perill sobre el qual molts altres funcionaris havien advertit

durant anys: el sistema mai va ser dissenyat per suportar una tempesta amb la força de

Katrina.

El cap d'enginyers de l'exèrcit manté que la retallada pressupostària no ha influït en el

mal funcionament del dic durant la presència de l’huracá Katrina, i defensa que la ciutat

no estava preparada per afrontar una tempesta d'aquesta força.

6. Quin és el preu de la protecció? El cos d'enginyers de l'exèrcit els Estats Units ha

estat construint dics al llarg del Riu *Misissippi des de finals del segle XIX. Els dics

artificials van ser dissenyats per contenir inundacions destructives. No obstant això, el

nivell de protecció necessària va ser sempre oposat al que el congrés i la gent estaven

disposats a pagar.

El sistema de construcció de dics s'ha mantingut per contenir inundacions destructives.

7. D'acord al cos d'enginyers, tots els riscos han de ser calculats, fins i tot les

possibilitats estadístiques d'esdeveniments catastròfics, així com les conseqüències que

aquests poguessin llançar. Els costos de la protecció de desastres naturals es debaten

amb altres prioritats públiques on els sectors públic i privat intervenen.

Els enginyers opinen que tots els riscos han d'estar calculats i que cal prioritzar els

costos de la protecció davant desastres naturals.

8. Al setembre de 1947, un huracà va inundar Jefferson Parish (la qual inclou la zona

metropolitana de Nova Orleáns) amb profunditats d'aproximadament un metre altura. La

tempesta va causar pèrdues per 100 milions de dòlars. Després de la tempesta, es van

construir dics al llarg de la riba sud del llac Pontchartrin. L'huracà Camila també va

produir alguns danys el 10 de setembre de 1965. Els vents a la ciutat van aconseguir 200

quilòmetres per hora i els onatges una altura de tres metres. Després de moltes

inundacions, es van construir vores de quatre metres d'altura en els dics de Nova

Orleáns.

La ciutat de Nova Orleans s'ha vist anteriorment afectada per huracans provocant la

construcció de diferents dics.

9. Millores en els Dics Fins al dia abans de l'arribada de Katrina, 560 quilòmetres de

dics en Nova *Orleáns estaven sota un estudi de viabilitat per examinar la possibilitat de

millorar-los i així resistir tempestes de categoria quatre o cinc. Els oficials a càrrec van

esmentar que l'estudi, el qual va començar en el 2000, prendrà diversos anys per estar

llest. La millora del sistema prendria de 20 a 25 anys, segons Al Naomi, cap del projecte

en Nova Orleáns. Martin McCann, professor civil i ambiental d'enginyeria a la

Universitat de Stanford, Califòrnia, adverteix que la planificació a llarg termini pot

resultar irrellevant per al factor de risc.

Existia un estudi de l'any 2000 que valorava la possibilitat de millora dels dics davant

tempestes d'alta intensitat .

2. Busca les inferències-pont que serveixen de connexió entre les proposicions.

Per això, una vegada que els dics … (causa)

En canvi, ha posat èmfasi en el perill sobre el qual molts altres funcionaris … (oposició)

No obstant això, el nivell de protecció necessària va ser sempre oposat … (canvi d'idea,

matisació)

Visioneu aquests dos exemples CEIP el Sagrer i CEIP Pompeu Fabra i elaboreu

una presentació amb un mínim de 10 diapositives explicant la vostra biblioteca o la

vostra tasca.

Sandra Bel Silvia SánchezCristina MartinezGisela Pérez

QUÈ ÉS UNA BIBLIOTECA?

TREBALL

AVENTURA

INVESTIGACIÓ

LECTURA

http://centros.educacion.navarra.es/ieszizurbhi/antigua/nuestros_pueblos/zizur_mayor/imagenes/casacultura/casacultura_biblioteca_infantil.jpg

PER APRENDRE A:

http://www.lugaresymas.com/noticias/images/stories/fotos/viajar/familias/nios.jpg

Accés a les fonts d’informació

diversificadesAnimació a la lectura

Animació a l’escriptura

Dinamització cultural del centre educatiu i de la

comunitat

4 ÀREES DE TREBALL DES DE LA BIBLIOTECA

BIBLIOTECA ESCOLAR : CENTRE DE VIDA DE L’ESCOLA I LLOC DE TROBADA DE LA COMUNITAT EDUCATIVA

SEMINARI DE BIBLIOTECA I LITERATURA

INFANTIL

EL PROFESSORAT

L’ALUMNAT LES RELACIONS EXTERIORS

LA BIBLIOTECA ESCOLAR

La formen :PARES/MARES/AMPA

LA BIBLIOTECA DE L’AULA

LA BIBLIOTECA PÚBLICA

TREBALLAR LA BIBLIOTECA A PARTIR DE L’AULA D’INFANTIL

http://www.dircom.udep.edu.pe/images/fotosemana/33.jpg

UN COP S’HA ESCOLLIT EL LLIBRE PER A LA LECTURA EN GRUP

PASEM A LES ACTIVITATS …

ACTIVITATS

ABANS DE LLEGIR

Qui intervé en el procés de fabricació?El títol del llibre

L’autor /a On llegir el llibre?

Què podem fer amb un llibre?

ACCIONS I ESTRETÈGIES PER FOMENTAR LA LECTURA

Llegir cada dia en veu alta als nens

Referenciar lo quotidià als llibres

Involucrar a les famílies

Utilitzar les TIC per llegir i escriure

Aprofitar les Efemèrides literàries

Publicar els escrits

Accions de dinamització cultural al centre

2. Feu una llista de totes les activitats informatives que feu per difondre i promocionar les activitats de la biblioteca escolar del vostre centre. Utilitzeu diferents suports? Podeu milllorar la difusió de la vostra biblioteca?

- Per tal de que les famílies tinguessin coneixement de la Biblioteca escolar a principi de cada curs, juntament amb la reunió amb les famílies es donaria un full informatiu, i es faria una explicació de totes les activitats que proporciona la Biblioteca, a més a més de les propostes de les que disposa a partir d’un power point.

- Tanmateix també durant el curs anirem donant a cada nen un tríptic on hi hauran les activitats de la Biblioteca.

- A la porta d’entrada de cada cicle hi haurà un cartell amb les activitats setmanals de la Biblioteca. I també a la porta de la Biblioteca

- A la pàgina web de l’escola hi haurà un apartat disponible per a la Biblioteca on també s’aniran penjant les activitats que realitzarà, i un cop realitzades es penjarà una petita avaluació de l’activitat juntament amb fotografies.

- A l’aula la mestra aniria recordant dies previs, l’activitat que es durà a terme

aquella setmana.

- El dia de l’activitat, des de megafonia es faria un recordatori, per tal de que tot el centre estigués assabentat, i en tot cas es faria a l’hora de sortida per a que les famílies també ho sentissin.

Mòdul 6: Seguretat a

Internet

Actualment ningú no es qüestiona els avantatges d'Internet i les seves possibilitats

educatives, és per aquest motiu que ens cal preparar el nostre alumnat per a una societat

del coneixement basada en la reflexió, el respecte i la crítica selectiva envers la

informació. Des dels centres educatius i els àmbits familiars hem de treballar per donar

unes pautes que permetin reflexionar sobre l’ús d’Internet al nostre alumnat.

Presentació

En aquest mòdul reflexionarem dels usos i abusos que es fa d’Internet. Presentarem una

forma de treballar a la xarxa controlada i guiada, com són les Webquests.

Objectius

Conèixer els usos i abusos d’Internet.

Tenir present i desenvolupar un model d’actuació segur i responsable d’Internet.

Conèixer recursos pedagògics de cerca controlada i guiada a la xarxa.

Continguts

Desenvolupament i impuls d’un model d’ús responsable i segur d’Internet.

Internet: usos, abusos i recomanacions.

Webquests i caceres del tresor.

PRÀCTICA 1

L'objectiu d'aquesta pràctica és determinar els usos i abusos que es fa d'Internet. El web

de la XTEC conté un bon recull de materials que us poden ajudar:

http://www.xtec.cat/internet_segura

Internet: Usos i abusos

L'Agència Catalana de Protecció de Dades (APDCAT), la Comissió de Llibertats i

Informàtica (CLI) i el Departament d'Educació han presentat tres nous manuals pràctics

dirigits a menors, amb la finalitat de conscienciar-los de les amenaces a la intimitat i a la

privacitat que representa la publicació de les seves dades personals a Internet, i

proporcionar-los recomanacions pràctiques per evitar situacions de risc i fer un bon ús

de les tecnologies de la informació.

S'han editat tres versions adaptades a les necessitats de cadascun dels cicles educatius

als quals s'adrecen: educació primària (de 9 a 11 anys), educació secundària (12 a 14

anys), i batxillerat o formació professional (15 a 17 anys).

Internet i risc (9-11 anys).

Internet i risc (12-14 anys).

Internet i risc (15-17 anys).

Els estudis fets per redactar les guies permeten obtenir les conclusions següents:

Tots els grups d'edat prefereixen l'ordinador abans que el telèfon mòbil, els

aparells reproductors MP3 i MP4 i la càmera de fotos. La mitjana de consum

d'Internet és d'una hora diària.

El 70% de nois i noies d'entre 12 i 14 anys manifesta que la seva forma preferida

de relacionar-se amb altres nois i noies és el xat, que arriba a ocupar fins a la

meitat del temps de connexió.

El 20% dels estudiants d'entre 12 i 14 anys manifesta que alguna vegada ha

rebut una proposta al xat per a una cita a cegues.

Gairebé el 40% reconeix que freqüentment rep publicitat no desitjada i cedeix

les seves dades personals a fòrums, càstings, xats, concursos o comunitats

virtuals sense conèixer les garanties de protecció de dades i la regulació vigent.

Seleccioneu un grup d’edat i busqueu quins són els hàbits de consum d’Internet

més freqüents en aquesta edat.

INTERNET I RISC (9-11 ANYS)

La majoria de nens i nenes de 9 a 11 anys prefereixen utilitzar més l’ordinador i el

telèfon mòbil que no pas l’MP3, l’MP4 o la càmera de fotos.

S’acostumen a connectar a Internet des de casa, o de la mateixa escola, amb una mitjana

d’una hora al dia i sense cap companyia, tot i que prefereixen la dels germans que no

pas la dels pares.

Més de la meitat parla amb els amics pel telèfon mòbil, Messenger...

Les seves preferències per conèixer gent són:

+

-

Ordinador, correus i

Telèfon mòbil

Parc, carrer i escola

A través de la xarxa, pocs donen les seves dades personals i encara menys envien per

correu fotos o la contrasenya del seu correu. També saben distingir en quines situacions

no s’ha de donar una informació determinada. En canvi, una majoria important sí que la

donaria per participar en sortejos o promocions.

Us recomanem que llegiu dos suplements de la revista GUIX:

Torrescasana, M.L. (2008). Nosaltres usem Internet, no n'abusem. Guix

Núm.148. Suplement Guix 348.

Torrescasana, M.L. (2008). Em dic Internet i sóc una eina molt potent! Guix

Núm.146-147. Suplement Guix 346-347.

1. Guix 348 feu l'activitat 1. Quin ús en fem, d'Internet? Contesteu el

qüestionari. Feu una reflexió personal.

Internet és un recurs del qual sovint depenem la majoria de nosaltres, per buscar

informació sobre qualsevol tema que ens interessi, per comunicar-nos, entretenir-nos... I

és que podem navegar des de qualsevol lloc.

Internet facilita el treball de les tasques que ens manen a classe, ja que d’immediat i amb resultats interactius i atractius pots trobar la resposta a cada problema, en forma d’informació que tractes segons la teva intenció i estratègies personals.

Ara bé, els avantatges de la navegació esdevenen problemes si no ho fem amb seguretat

i evitant riscos. Per això, cal aprendre uns hàbits d’ús i ser conscients de les nostres

tasques i altres responsabilitats per tal de no fer-ne un abús que tindria conseqüències

negatives, com ara alteracions d’hàbits, de conducta, etc.

2. Guix 346-347 feu l'Annex 1. Què és Internet? Avantatges. Feu una reflexió

personal.

Internet és una xarxa mundial i pública de xarxes -domèstiques, acadèmiques,

comercials i governamentals- interconnectades mitjançant protocols que permet la

comunicació global entre tots els dispositius

connectats -ordinador, telèfon mòbil o

consola- i que ofereix una varietat de serveis

de la informació i de la comunicació, com ara

la World Wide Web que recull documents i

recursos enllaçats.

AVANTATGES

Font 1: http://www.verecom.com.au/verecomblog/wordpress/web-service-cloud-computing/2010/12/

Visiteu els webs i els vídeos següents i elaboreu un decàleg per al vostre alumnat i

un altre adreçat a les famílies sobre consells d'ús d'Internet:

Vídeos:

"Buen uso de Internet" Junta de Andalucía.

<http://www.youtube.com/watch?v=2DWIk3M7n04>

"El uso del Internet: vicio o necesidad"

<http://www.youtube.com/watch?v=dIicbtT6pOY>

Webs:

e-nciclopedi@: Internet segura <http://www.enciclopedia-

sm.com/youandinternet.asp>

Per la privadesa a Internet: L'ordinador, la màquina que tot ho guarda.

Privadesa i xarxes socials

http://www.vilaweb.cat/www/diariescola/noticia?id=3464813.

Navegar en seguretat del SE del Tarragonès.

<http://setarragones.net/navegarambseguretat/>

<http://setarragones.net/navegarambseguretat/?page_id=10>

Consells Correu: <http://www.xtec.cat/~aismael/docus/usemail.htm>

Consells cercar Internet

<http://www.xtec.cat/~aismael/docus/consellcercar.htm>

DECÀLEG PER A L’ALUMNAT

1. No donis mai les teves dades personals ni pengis fotografies.

2. Demana permís i ajut als teus pares si t’has de subscriure en alguna pàgina.

3. Fuig dels webs que et facin sentir malament.

4. No creguis tot el que diuen a Internet, perquè no totes les dades són certes.

5. Esborra i no contestis els missatges d’algú que no coneguis o et semblin estranys.

6. Al xat sigues tu mateix, respecta els altes i, si et molesten, surt.

7. No quedis amb ningú sense consultar-ho amb els pares i deixar que t’acompanyin.

8. No naveguis ni facis alguna cosa que et digui algú i que no agradaria als teus pares.

9. No entris mai en llocs de pagament sense el permís dels teus pares.

10. Navega sovint amb els teus germans i pares: els equips sempre vencen!

Font 2: http://mdemulher.abril.com.br/familia/reportagem/filhos/afaste-seu-filho-perigos-internet-ana-maria-

496116.shtml

DECÀLEG PER A LA FAMÍLIA

1. Superviseu la navegació dels vostres fills/es i seleccioneu continguts adequats.

2. Ubiqueu l’equip d’ordinador en una sala compartida o d’ús comú.

3. Establiu una bona comunicació amb els fills/es perquè us parlin dels amics que fan.

4. Alerteu els fills/es que no donin cap informació personal ni privada.

5. Ensenyeu als fills/es que no utilitzin cap instrucció informàtica no familiar.

6. Aviseu els fills/es de mantenir l’anonimat i no oblidar-se de tancar la connexió.

7. Ensenyeu als fills/es saber distingir entre la informació verídica i de qualitat.

8. Familiaritzeu-vos amb l’ús d’Internet, per poder ajudar millor els vostres fills/es.

9. Navegueu amb els vostres fills/es, mantenint-hi una conversació fluïda i positiva.

10. Instal·leu un detector de virus a l’ordinador i passeu-lo periòdicament. Font 3: http://matek.inf.br/site/

PRÀCTICA 2

Activitats

Internet ofereix un camp sense límits per treballar els procediments i fer activitats

globals i transversals que impliquen continguts de diverses matèries curriculars.

Per aquesta raó l'objectiu d'aquest apartat és oferir dos tipus d'activitats d'aprenentatge

basades en Internet: les WebQuest i la cacera del tresor.

Aquestes activitats d'ensenyament-aprenentatge han evolucionat i en l'actualitat n'hi ha

de diferents tipus: geoquest, aventures didàctiques...

Webquest

Què és una Webquest? Són activitats orientades cap a la investigació en les quals part o

tota la informació amb què l’alumnat interactua prové de recursos d’Internet.

Són cerques guiades amb recursos fonamentalment d'Internet que permeten treballar les

competències digitals, tenen en compte el temps de l'alumnat, és un treball col·laboratiu,

obliga l'alumnat a treballar en grup, a organitzar-se, a controlar el temps, a utilitzar

estratègies cognitives... En definitiva, a aprendre a aprendre.

Un dels avantatges de l'ús potencial en cerques a la xarxa és que les activitats estan

estructurades i guiades, i eviten "la infoxicació", la pèrdua del control del temps i

l'objectiu final de l'activitat.

En aquesta pàgina <http://www.xtec.cat/recursos/webquests/> trobareu una selecció de

Webquests en diverses llengües, així com un recull de pàgines de referència.

Vés al directori de plantilles i visita diferents WQ. Les que trobes interessants, les

anotes al teu bloc de notes amb l'eina del bloc de notes del Google.

WQ a la XTEC

Directori de Webquest

Cacera del tresor

Què és una Cacera del tresor?

Una Cacera del tresor és un tipus d'activitat didàctica molt senzilla que utilitzen els

docents que integren Internet en el currículum. Consisteix en un seguit de preguntes i

una llista de direccions de pàgines web, de les quals es pot extreure o inferir les

respostes. Algunes inclouen una "Gran pregunta" al final, que requereix que els alumnes

integrin els coneixements adquirits durant el procés.

"Una “cacera del tresor” (en anglès “Treasure Hunt”, “Scavenger Hunt” o

“Knowledge Hunt”, ja que és coneguda de les tres formes) és una de les estructures

d'activitat didàctica més populars entre els docents que utilitzen Internet en les seves

classes. En essència, una cacera del tresor és una full de treball o una pàgina web amb

una sèrie de preguntes i una llista de pàgines web en les quals els alumnes busquen les

respostes. Al final s'acostuma a incloure la “gran pregunta”, la resposta no apareix

directament en les pàgines web visitades i que exigeix integrar i valorar el què s'ha

après durant la recerca. Les caceres del tresor són estratègies útils per adquirir

informació sobre un tema determinat i practicar habilitats i procediments relacionats

amb les tecnologies de la informació i la comunicació, en general i amb l'accés a la

informació a través de la Internet en particular." Jordi Adell en Coma, N.

<http://webquest.xtec.cat/WebCaceres/tresor.htm>

Classificació de les caceres de tresor en català per àrees i nivells educatius:

<http://www.webquestcat.org/~caceres/clasi.htm>

Per saber-ne més: <http://webquest.xtec.cat/WebCaceres/index1.htm>

Visita diferents Caceres del tresor i guarda-les al teu bloc de notes del Google.

Feu una de les tres Webquests.

<http://webquest.xtec.cat/httpdocs/internet/index.htm>

<http://sites.google.com/site/depedratalladaainternet/home>

http://weib.caib.es/Recursos/internet_webquest/5wq/noves/wqint/index.htm

INTRODUCCIÓ

Na Netty, en Gonzi i en Navito ens conviden a explorar l'espai virtual Internet.

Investigarem...amb la seva ajuda, com va néixer la WWW i quines característiques

i serveis té.

Doncs...COMENCEM!!!

TASCA

Sereu els primers Cibernautes en col·laborar amb Netty, Gonzi i Navito en

explorar l'espai virtual l'univers "Internet": Anem doncs a investigar!!!

Haureu de preparar un MURAL amb el tema d' INTERNET que exposarem al

passadís de l'escola o a les parets de l'aula.

Força i unió a l'espai!!!!!

PROCÉS

Per ser els "Grans exploradors" de l'espai virtual "Internet" i formar part de

l'equip de Netty, Navito i Gonzi heu de seguir les instruccions següents al peu de la

lletra.

En primer lloc necessitam molta concentració i fer una lectura detinguda de les

instruccions de cada activitat...potser fer-ne dues lectures :-)

En segon lloc, heu de fer els grups de 3.

A continuació:

1.- Obrirem una carpeta que anomenarem "DOSSIER". Hi guardarem els

documents i imatges que volguem guardar per a elaborar el mural sobre

INTERNET.

2.- Obrim un document nou amb un processador de textos ( p.e. amb Word) i

posau-li de nom "DOSSIER-INTERNET"

3.-Cercau la definició d'"INTERNET" al Diccionari de la Llengua Catalana

GREC. Anoteu-la al DOSSIER.

carpeta

document

QUÈ ÉS INTERNET?

Xarxa informàtica constituïda per un conjunt de xarxes connectades mitjançant uns determinats protocols, descentralitzada, ampliable indefinidament i d'abast mundial.

4.- Aquí teniu un mapa conceptual del tema en conjunt.

5.- Trobareu un Manual de Power Point clicant aquí i també un Manual de Word

o bé un processador de textos lliure de l'Open Office.

ANEM A PER FEINA ...!

Activitat 1

QUÈ ÉS I D'ON VE INTERNET?

ESTAREU SORPRESOS I SORPRESES DEL QUE HEU TROBAT AL GREC!!!!

En l'activitat que se vos proposava en l'apartat anterior haureu pogut veure la

gran quantitat d'informació sobre Internet...Avui en dia, qui no n'ha sentit parlar?

...NINGÚ!!!!!!

Però qui la va inventar? Quan? i sobre tot: Per què? Podem trobar les respostes a

la pàgina d’en Millán i també a la pàgina web. Fes-n'heu un resum i guardau-lo a

la nostra carpeta.

QUI LA VA INVENTAR, QUAN I PER QUÈ?

L’origen d’Internet respon a la necessitat d’un sistema de comunicació entre ordinadors

que fos suficientment potent perquè sobrevisqués al conflicte entre els Estats Units i la

Unió Soviètica (Guerra Freda), de manera que la desaparició d’una de les interseccions

que unia ordinadors no afectés el tràfic de les dades. Aquesta idea fou considerada i

desenvolupada a principis dels anys 60, per diverses institucions americanes, entre les

quals Leonard Kleinrock va publicar el treball sobre la tecnologia de commutació de

paquets: en paquets es divideixen les dades que arriben a cada intersecció a partir de les

quals poden seguir camins diferents, però han de reunir-se al punt de destí.

Arran d’aquesta nova tecnologia i la posada en marxa de la primera intersecció de la ret

ARPANET, a finals dels anys 60, noves idees, projectes i conceptes anaven sorgint

enfocats a la revolució de la ret com a sistema de comunicacions i col·laboració entre

persones, destacant el Projecte Gutenberg de Michael Hart per elaborar i difondre textos

electrònics.

Així doncs, l’any 1983, quan es van separar el aspectes militars dels civils, va néixer

Internet. En aquest moment, ARPANET estava unida amb altres xarxes que compartien

la commutació de paquets, formant una arquitectura oberta que Robert Kahn anomenà

Internetting: relació entre rets. Tot i que a finals dels anys 80 ARPANET va

desaparèixer, moltes altres institucions americanes crearen les seves pròpies rets que

podien comunicar-se entre si.

El 1992 es va crear la Internet Society per pactar els protocols que farien possible la

comunicació. Amb l’extensió dels ordinadors personals i el llançament del primer

navegador de la www popular, havia arribat el moment de navegar per la ret. Arran del

creixement de la ret (17 milions de servidors) i l’autonomia del seu funcionament, les

estadístiques s’ennuvolen: el conjunt dels grans cercadors de webs només coneix el

contingut de menys del 50% de la ret.

Europa seguia de lluny el desenvolupament de la ret als EUA. Un factor que ha impedit

el creixement d’usuaris és el preu de les comunicacions, gratuïtes a Amèrica. Un altre

problema a Europa és la mala qualitat de les seves connexions a la línia troncal

d’Internet.

A Espanya, l’arribada tardana a la ret s’ha vist parcialment compensada per accions

enèrgiques de les institucions públiques i pel patrocini de les privades, pel que fa als

ensenyaments i a la cultura.

Fins el 1988, no es va crear un programa per a la interconnexió dels recursos

informàtics i la RedIRIS, motor de connexió d’ordinadors i formació de persones.

D’aquesta sorgiren iniciatives posteriors de rets al país.

Però no ens podem limitar a recollir-ne informació....anem a reflexionar un poc

sobre el que ens diu en Millán. Llegiu les frases següents i faceu-ne en grup de tres

un comentari que anotareu en un document anomenat "Reflexionam" i el

guardarem a la carpeta DOSSIER.

"Un niño andaluz sigue las clases de un colegio de Estados Unidos; un inversor

alemán interviene en la bolsa de Tokyo; los libros escolares de mis niños los

compro buscando el nombre de su profesora en la página de una librería virtual de

mi ciudad. De lo local a lo mundial, algo está cambiando…"

"En la World Wide Web o Malla Mundial esperan la visita de alguien 800 millones

de páginas: quien quisiera leerlas dedicando a ello una jornada laboral normal,

pero sin festivos ni vacaciones, tardaría veinte mil años… "

"Hoy en día hay unos 5 millones de dominios (los nombres que siguen al signo @

del correo): a cada uno pueden corresponder muchas direcciones de correo

electrónico. El tráfico por la red se dobla cada 100 días: hace ya un año que en

Inglaterra circulan más datos que voz por las líneas telefónicas… Las cifras de

comercio basado en la red que se prevén para el futuro inmediato superan la

actividad económica de muchos países."

Internet és un sistema que ha revolucionat els sistemes tradicionals en què les persones

ens movem quotidianament, especialment el de la informació i de la comunicació. Ens

facilita, amb qualitat d’immediatesa, eficàcia i comoditat, maneres d’informar-nos,

comunicar-nos, entretenir-nos... I tot en un espai d’abast mundial, trencant les fronteres

d’espai i de temps.

Ara resulta urgent ensenyar hàbits i estratègies d’ús autònom i cooperatiu d’aquesta

tecnologia que ens envolta i com a resposta als requeriments d’aquesta societat de la

informació i de la comunicació.

Anem ara a l'Enciclopèdia Latinoamericana i observem l'evolució de les xarxes

entre ordinadors. Per què es va fer que la xarxa fos més interrelacionada? Pensau i

respon...Una pista: està relacionat amb la guerra freda. "Baixau"-vos aquesta

imatge a la vostra carpeta DOSSIER i anotau la resposta al document del resum

de la història.

PER QUÈ ES VA FER QUE LA XARXA FOS MÉS INTERRELACIONADA?

Perquè sobrevisqués als atacs enemics i per minimitzar els seus efectes.

JA CONEIXEM UN POC MÉS INTERNET...PERÒ ENCARA TENIM MOLT

PER DESCOBRIR....

ANEM A L'ACTIVITAT 2 !!!

Activitat 2

COM ENS COMUNICAM PER INTERNET?

A Internet podem comunicar-nos emprant:

• El correu electrònic

• El fòrum

• El xat

• El messenger

Cercau al Diccionari de la Llengua Catalana GREC les definicions. Anotau en un

document una explicació de cada eina. Guardau-lo dins la carpeta DOSSIER

• El correu electrònic

[e-mail]. Conjunt d'eines de programari per mitjà del qual hom

pot enviar i rebre missatges personalitzats dins d'una xarxa.

Per extensió, conjunt de missatges rebuts o enviats. Dins Internet l'adreça de cada

usuari té la forma usuari-domini, on el domini indica l'adreça IP del node de la xarxa

on hi ha el servidor de correu electrònic de l'usuari en qüestió.

• El fòrum

[grup de discussió]. Grup d'internautes que intercanvien opinions i informació sobre

un tema per mitjà de missatges que es pengen en una pàgina web, ordenats

cronològicament.

• El xat

[tertúlia]. Comunicació simultània entre diverses persones a través d’Internet.

• El Messenger

Sonda espacial de la National Aeronautics and Space Administration (NASA) per a

l’estudi de Mercuri.

Completau el document anterior amb els serveis d'Internet que ens donen a la

web.

• FTP

(File Transfer Protocol) és un servei que permet connectar-nos a un ordinador remot,

moure'ns dins la seva estructura de directoris, veure el nom i les dimensions dels seus

fitxers, i copiar fitxers gravats en aquest ordinador, portant-los cap al nostre ordinador

local, i a l'inrevés.

• Telnet

Es tracta d'un servei que permet executar programes en un ordinador remot des de

l'ordinador local.

• Grups de notícies

Es tracta d’un servei que permet intercanviar informació temàtica entre els usuaris

interessats. Hi ha grups de notícies perquè cadascun s’especialitza en un tema

determinat, i l’usuari que ho desitja pot anar a consultar el grup que li interessa, veure

els missatges que hi ha o deixar un missatge.

• Archie

És un programa que possibilita a l’usuari demanar la visualització de les línies de la

base de dades que compleixen certes condicions, per facilitar l’accés a la informació

buscada. En general, aquelles en què el nom del fitxer o el nom del directori inclou

una sèrie de caràcters.

• Gopher

És un programa que es presenta a l’usuari com un menú, amb una sèrie d'opcions, una

de les quals és escollida per l'usuari. Seguidament, l'usuari accedeix a un submenú o

text que estava contingut a l'opció escollida. Així doncs, l'usuari pot anar viatjant entre

la informació de manera successiva.

• www

És la World Wide Web, dita “teranyina mundial”. S’entén com un sistema de

comunicació en què podem anar d'una banda a l'altra de la xarxa (i del món) mentre

busquem la informació que necessitem, a través de trajectòries diferents.

A l'adreça següent podreu veure vàries activitats de comunicació que s'han fet a

altres escoles:

http://www.xtec.es/~emurillo/correuV/index11.htm

Farem ara una pràctica amb cada eina:

1) Amb el correu electrònic. Joc d'Històries creuades:

Faceu un grup de tres i aconseguiu tres comptes de correu electrònic gratuït

seguint les passes del document Si ja en teniu cada un ja no cal. A continuació cada

un-a enviarà un principi d'una història divertida amb deu línies. En rebre-ne

continuareu la història amb un desenllaç i la reenviareu als-a les companys-es que

escriuran un final i la tornaran enviar. Al final rebràs dues històries. Compareu-

les....seran tres en total distintes :-)

enviar

reenviar

2) Fòrum i xat

Podreu emprar el fòrum i xat de l'internet amb seny.

3) Messenger

Podeu trobar un messenger gratuït aquí.

Com us ha anat...possiblement ja coneixieu aquestes eines. Més envant trobareu

una WebQuest per aprofundir en l'ús de les eines de comunicació d'Internet.

ENDAVANT!!!!

Activitat 3

APRENEM I JUGAM A INTERNET

A Internet podem aprendre i jugar. Vegem ara com:

Per aprendre a Internet tenim entre altres:

• Les eines de comunicació amb les quals podem rebre continguts en forma

de documents i imatges.

• Els diccionaris i les enciclopèdies en línia. També podem visitar directament

una sèrie d'enciclopèdies virtuals.

• Els Cercadors i Webgrafia que podem tenir a la llista de "Favorits" del

nostre navegador.

Faceu equips de tres i cercau cada un, un dels recursos per aprendre que hem citat

clicant a damunt. Elaborau un document per cada eina explicant-la i escriguent

com ens pot servir per aprendre.

EINES DE COMUNICACIÓ

Descripció:

Les eines de comunicació, com són, entre altres, el correu electrònic, el fòrum, el xat i el

messenger, no només permeten als usuaris parlar o discutir sobre temàtiques diverses,

sinó també compartir arxius digitals d’imatge, so i vídeo.

Funcionalitat:

Les seves possibilitats poden servir per al treball cooperatiu i de col·laboració entre

companys i companyes, en el moment que ens enviem arxius per fer un treball, muntar

una activitat. I tot això, a més de motivar, contribueix al desenvolupament de la

competència informacional i digital, és a dir, de les noves tecnologies.

DICCIONARIS I ENCICLOPÈDIES EN LÍNIA

Descripció:

Els diccionaris i enciclopèdies en línia prometen les mateixes característiques que els

manuals, però en veure’s a través de la xarxa, faciliten la cerca, en qualitat de rapidesa i

enllaços que permeten anar i tornar als resultats.

Funcionalitat:

La seva potencialitat per a l’aprenentatge recau en trobar definicions de temes o

conceptes que hem de treballar o conèixer, que podem contrastar amb allò que ja sabem

i, com a punt destacable, de manera ràpida i segura.

CERCADORS I WEBGRAFIA

Descripció:

Els cercadors ens porten a resultats digitals en format divers -so, vídeo, imatge...- sobre

un concepte o tema que hi escrivim. A la xarxa n’hi ha diversos: Google, Yahoo, Terra,

etc.

Funcionalitat:

Les característiques dels cercadors faciliten i guien el procés de l’usuari, en buscar sobre

quelcom desitjat i donant-li diversos resultats, en forma d’adreces webs, per escollir la

més interessant segons els propis interessos de cerca. A més, es poden seguir uns

criteris determinats per a una cerca més específica. Per exemple: tancar entre cometes el

contingut.

Les adreces trobades en els resultats que dóna la cerca vénen a constar com a webgrafia

en qualsevol treball que es realitza i permeten ampliar el coneixement de més persones.

Ara ens toca JUGARRRR!!!.....Visitem algunes webs amb jocs amb els que a més

podem aprendre:

• Mi Portal.

• Jocs didàctics a la pàgina del Ministeri d'Educació i ciència.

• Tornar una altra vegada: Joc per aprendre a emprar els cercadors.

Anota en un document els jocs que us han agradat més (constant títol i adreça) i

perquè. Guardau el document a la carpeta DOSSIER.

ADREÇA TÍTOL JUSTIFICACIÓ

http://www.juegon.com/

Multijugador tablero

Perquè pots jugar amb els companys a diversos jocs típics de taula: domino, parxís, escacs...

http://www.mediometro.com/

Juegos infantiles

gratis

Hi ha quantitat i diversitat de jocs per a la diversió i l’aprenentatge dels més petits, així com contes, endevinalles, acudits, cançons.

CONEGUEM MÉS D'INTERNET!!!

Activitat 4

LA SEGURETAT A INTERNET I.... ENS PODEM FIAR DE LES WEBS QUE

TROBAM?

Netty, Navito i Gonzi ens han anomenat Especialistes en Qualitat i Seguretat

d'Internet.

La nostra feina, serà posar les medalles següents:

• MEDALLA AL/A LA NAVEGADOR/A SEGUR PER INTERNET a un/a

company o companya que cumplesqui els consells de seguretat que ens

donen a Edu365 clicant a "Consells pràctics per a als vostres fills".

• MEDALLA DE QUALITAT A LA WEB. Visitarem les dues webs següents

i mirarem quina de les dues respon més preguntes afirmativament del

nostre QÜESTIONARI DE QUALITAT i li posarem la medalla.

o Educació per la salut.

o Zoo de Madrid .

Facem-ne un esquema i a continuació facem un anàlisi de dues

pàgines webs de les que varem trobar a l'activitat 3. Anotau els

resultats al DOSSIER. En la propera sessió en farem una posada en

comú a classe.

Guardarem a la carpeta DOSSIER, el llistat de consells per navegar segurs a

Internet i el Qüestionari de Qualitat per webs...sempre ens poden ser útils

Hem arribat al moment de recopilar tot el que tenguem a la carpeta DOSSIER i

elaborar un PÓSTER amb el tema INTERNET que podren exposar. Per

completar les informacions recollides i a la vegaa tenir una idea de com organitzar-

les visitau la web.

BONA FEINA!!!!