67

Producciones Cinematograficas Teide va ser creada per JoseAngel Ezcurra al principi de la decada dels cinquanta i va produirtres pel•licules abans de passar a mans de Josep Maria Forn. Lestres pel•licules van ser: Puebla de las mujeres, un interessant filmde la primera epoca d'Antoni del Amo, El pescador de coplas, unfilm comercial que encara avui segueix produint diners i Expresode Andalucia, de Francesc Rovira Beleta, una bona pel•licula perilun fracas comercial que va provocar l'enfonsament de la producto-ra i, per tant, la causa que un servidor la compres exactament perdues-centes mil pessetes el dia 20 de setembre de 1958.

El nom de Teide va sorgir de la deria de l'Ezcurra de titular lesseves empreses amb noms que comencessin per la lletra T. La sevamaxima realitzacio va ser la revista Triunfo, tan important enl'ultima etapa del franquisme i que va comencar com a revistacinematografica.

Hi ha una novel-la de Fernando Fernan Gomez, El vendedor denaranjas, en que soste la teoria que totes les empreses productoresespanyoles de cinema han comencat amb els diners d'un valenciaexportador de taronges: CIFESA, Valencia Films, Aspa, etc. Doncsbe, en el cas de Teide, no solament la familia Ezcurra era valencia-na, sing que jo vaig pagar una part de les 200.000,- ptes. amb unprestec que em va fer Martin Dominguez, excel-lent periodistavalencia i exportador de taronges.

El primer domicili de Teide va ser un piset -seria millor dird'unagarconniere- molt coquetd, situat a l'atic del numero 27 delcarrer del Carmen de Madrid, que les males llengues deien que

69

servia per a les trobades intimes del pare d'Ezcurra amb SaritaMontiel.

Des d'aquell pis vaig comencar a preparar la primera producciomeva amb Teide, El inocente, un guio sobre una novella de MarioLacruz, premi Simeon de novella policiaca, en que Mario i johaviem treballat amb molta il•lusio. Eren socis d'aquesta aventurados valencians: Eduard Sancho, en aquells moments presentador

de Televisio Espanyola, i el seu amic Martin Dominguez.Vaig contractar Jose Maria Rodero per fer el paper de comissari

de policia, que la censura havia rebaixat a ]a categoria d'agent

d'assegurances perque era el dolent de la pel•licula, i l'any 195tots els policies eren bons. Vaig comencar a rodar exteriorsBarcelona i rodalies. Mentrestant, 1'Eduard Sancho a Lisboa contractava Antonio Vilar per interpretar el personatge d'un directord'orques-tra molt fam6s pero amb greus problemes mentals. No seen quines condicions etil•liques es devia signar aquest contracte,

perque quanjo vaig anar a 1'aeroport del Prat a rebre Antonio Vilar

al final de la segona setmana de rodatge, l'actor portugues em vaabracar molt efusivament, em va dir que estava entusiasmat amb

el seu personatge i que pensava fer un comissari de policia refinata l'estil William Powell... Quan li vaig fer comprendre que ja

portava dotze dies de rodatge amb dagent d'assegurances, va dir:

Dema torno a Lisboa, perque jo, el director d'orquestra mig boig,

no el faig ni borratxo...,, Hi havia un contracte signat i visat pel

Sindicat, hi havia uns compromises comercials i, per tant, el di-

Huns seguent el senyor Vilar va comencar a rodar, pero amb unescondicions que van anar empitjorant i que van provocar que rodesaproximadament la meitat dels planos que li corresponien. Despresva abandonar el rodatge i va presentar una demanda judicial queva embolicar la troca durant un any als Jutjats de Madrid. Vaig

utilitzar cinc dobles diferents de l'Antonio Vilar i vaig acabar sol la

pel•licula com vaig poder, perque els socis valencians van desapa-reixer quan es van ensumar la desfeta.

La pel•licula va acabar estrenant-se amb el titol de Muerte al

amanecer i malgrat que vaig arribar a ser perseguit per vuit jutjats

madrilenys, m'en vaig sortir bastant be, perque la classificacio de

la Direction General de Cinematografia va ser bona i aixo volia dir

diners. Bengala Films, que m'havia ajudat en l'ultim tram de laproduccio, me la va comprar a un bon preu i encara la vaig vendre

a Franca, al Canada i... al Japo. I, a mes, vaig guanyar el plet aAntonio Vilar.

Aquesta aventura, pero, va marcar el futur de Teide, quanm'havia quedat sol. El domicili social va passar, encara a Madrid,a un petitissim despatx del carrer de Montera, 36, que em servia

70

per a les relations amb les institutions madrilenyes i com a based'operacions en els meus viatges a la capital.

La propera produccio va ser La uida privada de Fulano de Tal,amb un guio de Mar el Salo, dirigida per mi i en que Teide, alprincipi, nomes hi posava la marca, perque el projecte era financatper dos grups diferents. Els comptables dels dos grups van fugirl'un darrera l'altre eraportant-se diners de la produccio i, en lesbaralles que aquest errenou va ocasionar, Teide va acabar substi-tuint-los a tots dos. Economicament la pel•licula va anar bastant bei, a mes, em va obrir h: porta de Mundial Films, distribuidora queen aquells moments anava cap amunt i que satisfeta dels resultatsobtinguts va voler seguir produint amb Teide.

D'aquesta col•labore.cio va neixer Los culpables, a partir d'unaobra de teatre de JaumE Salom, amb guio i direccio meva i coproduital 50 % per Teide i Mundial. Teide, economicament, es recolzava enun soci que no apareihia publicament, pero que col•laborava nonomes amb diners, sine tambe amb el seu entusiasme, el doctorJose Luis Infiesta, radioleg que havia escrit el guio de Julia y elcelacanto, pel•licula dirigida per Antoni Momplet. En aquesta eta-pa la col•laboracio d'Infiesta va ser definitiva per a que Teidepogues tirar endavant.

Bona part de l'any 1962 i tot el 1963 Teide va restar inactivaperque, per una part, jo vaig dirigir dues pel•licules per a l'Iquinoi, per l'altra, em vaig obsedir en fer un projecte que tenia de fonsla Guerra Civil espanyola i que portava per titol Tura. Mundial,que acceptava tot el que jo li proposava, em va fer costat fins a latercera prohibicio del gui6 per la censura. Quan es va cansar, vacomprar els drets de l'obra Alejandro Casona, La barca sin pesca-dor, i em va dir que comences a treballar en el guio i que abandonesdefinitivament Tura.

Malgrat el respecte que en aquella epoca jo sentia per Casona-havia col•laborat en uaa lectura universitaria de Los arbolesmueren de pie, que va portar molt mullader politic-, no veia clarl'adaptacio deLa barca siz pescador al cinema i vaig estar dubtantfins que va arribar l'ordre terminant: «O La barca sin pescador ores...,, Vam rodar la pel•licula el 1964 amb la coneguda formula de50 51c Teide, 50 % Mundial.

La barca sin pescador no va ser gaire bon negoci i l'entusiasmede Mundial per Teide i per mi com a director va decreixer, pero Johavia superat tots els meus problemes economics i estava llancat.Amb un grup de gent jovE vaig crear un equip per fer cinema in-dustrial i l'any 1965 vam comencar rodantBagur, un migmetratgeque pagaven fabriques, ho:els, urbanitzacions i comercos del cone-gut poble de la Costa Brava. Economicament va funcionar. Per

71

altra part, vaig coproduir amb Joan Bosch i Selecciones Capitolio,El castigador, una pel•licula protagonitzada per Cassen i dirigidapel mateix Bosch que va funcionar bastant be. I encara aquellmateix any vaig coproduir amb Eridania Films de Roma unapel•licula rodada gairebe integrament al Marroc, que primer es vadir Maria Magdalena, despres Todos conocen a Rebeca i, final-ment, es va estrenar amb el titol de La mujer del desierto. Dirigiaun italia molt simpatic pero molt fluixet que es deia Luigi LattiniDe Marchi i el paper principal el feia Claudie Lange, una actriu quehavia obtingut un cert exit a Italia per la seva semblanca amb SofiaLoren. Mentrestant jo escrivia el guio de La piel quemada.

L'any 1966 vaig traslladar el domicili social de Teide a Barcelo-na, al carrer de Nostra Senyora del Coll, 65-67, sobreatic A, i emvaig embarcar en una altra coproduccio, aquesta vegada amb Italiai Alemanya, titulada Mister Dinamita, manana os besard la muer-te. Dirigia un alemany, J F Gottlieb, i en el repartiment hi haviaAmedeo Nazzari, Lex Barker, Maria Perschy, Jose Suarez, SigfriedRauch i Gustavo Rojo. La marxa de Teide era esplendida i vaigconsiderar que em podia permetre el luxe de rodar una pel•liculaabsolutament al meu gust, i em vaig disposar a fer La piel quema-da.

El rodatge va comencar a Lloret amb Daniel Martin fent de Jose,una actriu de 1'escola Juli Coll-Espona fent de Juana i Marta May

fent de la Belga. Al segon dia de rodatge, em vaig donar compte deque a116 no funcionava, vaig parar, vaig arreglar els contractesamistosament, vaig refer el guio i no vaig reemprendre el rodatgefins a l'estiu amb el repartiment definitiu: Antoni Iranzo feia deJose, Marta May de Juana i Silvia Solar de la Belga. Crec que ladecisio de parar el primer rodatge deLa piel quemada va ser el mesintelligent que he fet en la meva vida.

L'entusiasme i la il•lusio amb que vaig fer la pel•licula vancontinuar quan la primera copia estandard va ser vista per JoanFrancesc de Lasa, que li va agradar i la va programar per a laSemana de Cine Espanol de Molins de Rei. Sempre agraire a Lasala defensa i la promocio que va fer de la pel•licula, i penso que laseva actitud va fer canviar la meva qualificacio professional que enaquells moments no era molt alta.

Els primers distribuidors que van veure La piel quemada novan compartir el nostre entusiasme i, concretament, el senyorAguilar de la Universal en va fer una critica ferotge. Estava jodesanimat perque el temps anava passant, pero de sobte el distri-buidor, senyor Muniesa, de Huguet - Selecciones Capitolio, li vaagradar i em va firmar un bon contracte. Finalment, la pel•liculaes va estrenar amb un exit notable i va comencar una carrera de

72

premis considerable : Premi del Jurat al Festival de Valladolid,Camera d'Or al Festival de Cartagena d'Indias, Fotograma d'Or deBarcelona a l'Iranzo per la seva interpretacio , premis del Circulo deBellas Artes de Madrid al millor guio i a la millor actriu (MartaMay) de l'any 1968 , etcetera.

L'exit artistic de La piel quemada i 1'econ6mic de la resta deproduccions em va fer perdre el mon de vista i vaig cometre 1'errorde produccio mes gran de la meva vida : creure que la censurafranquista acabaria acceptant La respuesta , la pel•licula seguentque vaig fer, sobre la novella M'enterro en els fonaments de Ma-nuel de Pedrolo, que tractava la rebel • lio estudiantil , que 1'any1967, prenia unes dimensions espectaculars i posava en greusdificultats la Dictadura del general Franco. Va contribuir a equivo-car-me que el guio, encara que amb greus mutilacions, va seraprovat a la tercera vegada que el vaig presentar , gracies a la fermaactitud del senyor Francisco Sanabria, subsecretari del Ministeriode Informacion y Turismo , el qual vaig coneixer en el Festival deValladolid, on va ser premiadaLa piel quemada , i que va obligar ala Comissio a aprovar-lo.

L'obtencio de la copia estandard va ser gairebe simultania ambel cessament de Sanabria . De manera que quan va comentar laprojeccio de la pel • licula davant la Comissio de Censura , alga vacomentar : « Esta es la pelicula que Sanabria nos obligo a aprobar elguion ,,. I va comentar la llarga llista de prohibicions de La res-puesta, que va passar vint -i-quatre vegades per l'esmentada Co-missio . La major part de vegades demanaven el meu cap irecomanaven la intervencio del tristament celebre Tribunal delOrden Publico . La historia va durar nou anys i fins al 1975, despresde la mort de Franco, la pel•licula no es va poder estrenar.

L'any 1967 , durant el proces d'elaboracio de La respuesta, vaigproduir un curtmetratge : El mundo de Fructuoso Gelabert, dirigitper Joan Francesc de Lasa, que era una evocacio apassionada delpioner del cinema catala. Tambe vaig coproduir amb Interconti-nental i Ulysse de Paris un film prou interessant , L'Afftit, dirigitper Phillippe Condroyer i interpretat per Jean-Louis Trintignant,que es va estrenar a Espanya amb el titol El acecho i que no va te-nir 1'exit que al meu entendre es mereixia.

Quan ja va ser Clara la situacio de La respuesta , em vaig trobar,una vegada mes, en una situacio economica compromesa . Sort queLa respuesta era coproduida al 50 % per Estela Films, SA i queJordi Tusell, el seu propietari , que va portar l'assumpte amb moltaprofessionalitat i amb molta dignitat , es va comportar sempre comun amic.

73

Per poder afrontar els meus problemes economics, se'm va oc6r-

rer muntar una pel•licula que permetes patrocinar des del primermoment. Recordo que en aquells anys -estic parlant del 1969-

d'esponsoritzaci6 al cine no n'hi havia. El projecte es va dir: Las

piernas de la serpiente, dirigia Joan Xiol Marchal i 1'interpretaven

Cassen i Sabine Sun, una actriu americana de segona fila. La clau

del projecte estava en un soci, I'Antoni Sola, amic meu de feia anys,

que era l'amo de 1'empresa Publicidad Sola, especialista en publi-citat relacionada amb carreres de bicicletes. L'acci6 de la pel•licula

es desenvolupava en clau de comedia al voltant d'una edici6 de la

coneguda carrera Midi Libre, que tenia per escenari la Catalunya

Nord i que precisament aquell any acabava al Castell de Montjuic

de Barcelona. La publicitat va anar pagant la producci6 i, a mes,

Las piernas de la serpiente va ser un film comercial.

Una mica refet, i a part d'acollir o d'intervenir en alguns curt-

metratges, vaig acceptar una oferta que Josep Maria Valles i Fran-

cesc Bellmunt em van fer mentre estavem tancats a Montserrat en

protesta pel proces de Burgos. Es tractava de produir una pel•licula

titulada Pastel de sangre, que seria dirigida per dos directors

catalans, Valles i Bellmunt, i per dos madrilenys Martinez-Lazaro i

Chavarri.La producci6 de Pastel de sangre va anar molt be mentre anaven

arribant les aportacions i els credits que ens donava el Banco

Popular Espanol propiciats pel senyor Valles, director general del

Banc a Catalunya i pare d'un dels directors. Altres aportacions

promeses no van arribar, el senyor Valles es va empipar i va anar

endurint la seva col•laboraci6 fins a congelar-la, i vam entrar,

durant la postproducci6, en una etapa de greus dificultats econ6mi-

ques. Em vaig veure obligat a intervenir, perque oficialment tot

anava a nom de Teide. Corn que la meva situaci6 no em permetia

massa maniobra, vaig acabar en mans d'usurers. Durant molt de

temps vaig haver de pagar un deu per cent trimestral dels diners

que feien falta per acabar la pel•licula. Total: una producci6 en que

vaig entrar per guanyar diners, encara em va complicar mes la

situaci6. Nomes tenia una possibilitat per tirar endavant: treballar

i guanyar diners.La propera producci6 va ser una pel•licula de I'Antoni Ribas, La

otra imagen. Escaldat per la pel•licula anterior, vaig aconseguir un

entramat de socis amb uns contractes d'aportacions que van fun-

cionar perfectament. Aixo, unit a un credit que ens va concedir

Banca Catalana -gracies a Jordi Pujol-, van fer que la producci6

antis com una seda.Gonzalo Herralde em va proposar que coproduissim un thriller

dirigit per ell, interpretat per 1'Eusebio Poncela i la Teresa Gimpe-

74

ra. Aixi va neixerLa muerte del escorpi6n. La direcci6 de producc16la va portar Caries Duran i va ser modelica.

Aquest mateix any, el 1975, vaig produir, gracies a una aporta-ci6 financera d'un industrial de Terrassa , Tango, un migmetratgedirigit per Mario Gas que jo considero una de les productions mesinteressants de Teide. Es tracta d'un espectacle de la GuillerminaMotta i l'Enric Barbat cantant tangos en catala. Es va rodar alZeleste, abans de convertir - se en floc de reuni6 de la progresiacatalana. L'unic problema va ser que el Mario Gas, que estavaentusiasmat , volia convertir - lo en un llarg metratge i no teniemdiners per fer-ho. Aixo va crear algunes tensions entre Mario i jo.Finalment , n'acaba sortint una pel • licula insolita, autentic docu-ment sociologic , en que destaca una interpretaci6 soperbia de BielMoll i en que s'hi poden veure transvestits personatges com FelixRotaeta, Joaquim Cardona i Fabia Puigcerver.

Les bones relacions establertes amb Banca Catalana i la serietatamb que vam complir i tornar el credit de La otra imagen ens vanpermetre plantejar una nova producci6 . Es tractava de Cr6nica deun aniversario i era una especie de rememoraci6 dels principis delBarra amb motiu de commemorar- se el setanta-cinque aniversaride la fundaci6 del club . Miquel Sanz va comencar a escriure i benaviat hi van haver diners en un compte torrent al meu nom pertirar endavant el projecte . Ens van arribar noticies que el Barraestava fent una pel • licula en 16 mm sobre la seva historia , i despresd'alguns dubtes i algunes discussions, vam decidir , a proposta deMiquel Sanz , canviar el projecte i fer Els Palau , la historia d'unafamilia de la burgesia catalana que comencava al 1898 amb la reti-rada de Cuba i acabava amb la Dictadura de Primo de Rivera. Ban-ca Catalana va acceptar el canvi i es va convenir que hi aportaria deumilions de pessetes , que en aquella epoca era una xifra considerable.Amb aquestes bones perspectives, Miquel Sanz va comencar a

escriure . Alguns matins, jo 1'anava a veure al bar Vel6dromo, ons'havia instal-lat i on omplia foli rere foli. I aquest va ser el primerproblema . Em vaig espantar de les dimensions que prenia el projec-te i vaig dir que el gui6 que estava sortint era espantosament llarg.Recordo un parell de nits de discussi6 a la casa del carrer deMallorca de 1'Antoni Ribas. Com que ja assumia les funcions deproductor executiu, vaig dir que la historia s'havia d'acabar al finalde segle. Als pots dies, Miquel Sanz em va proposar que ho allar-guessim fins a la Setmana Tragica i jo vaig acceptar. En convertir-se aquest fet historic en 1'eix de la pel-licula, va ser quan va sortirel titol de La ciutat cremada.

Malgrat aquesta reduccib , el gui6 era tremendament llarg i elspressupostos no quadraven. Jo sostenia que amb els diners que

75

teniem no podiem acabar la pel•licula i, en canvi, 1Antoni Ribas

deia que si. En el despatx de Jordi Pujol a Banca Catalana es va

plantejar el problema i jo vaig dir que abandonava i li passava els

diners a Ribas, que deia que la pel•licula es podia fer amb deu

milions. Jordi Pujol va dir que si jo em retirava, ell retirava els

diners. L'Antoni Ribas es va convertir durant uns dies en la meva

ombra, pregant-me: -Per favor, per favor,... no te'n vagis.,, Vaig

acabar accedint perque no volia ser el responsable de que la pel•licula

no es fes, tot i que era conscient dels problemes que assumia.

Efectivament, de problemes economics n'hi van haver per donar

i per vendre i, per aixo, el rodatge es va interrompre en diverses

ocasions i el proces de postproduccio va ser llarguissim. La solucioeconomica final la va portar Josep Espar i Tico en forma d'avals

personals de credits bancaris signats per amics i coneguts. Malgrat

que a la persona que signava se li deia que no corria cap perill, aixo

no era veritat, perque es responsabilitzava davant del banc de

credit concedit a la produccio. Aquest aspecte i d'altres caracteris-

tiques del plantejament no em van agradar i no vaig voler firmar

els contractes d'associacio amb els diferents avaladors. Qui si ho va

fer va ser Ferran Repiso, que tenia una productora, Leo Films, que

encara no havia produit mai res. Jo anava cedint la part proporcio-

nal de propietat de La ciutat cremada per cobrir-lo de les respon-

sabilitats de participacio que anava assumint en els contractes que

anava firmant. El cost final de la pel•licula va ser d'uns trenta milions

de pessetes. Es va demostrar, per tart, que jo no anava tan equivocat.

Malgrat el seu cost, la historia economica de la pel•licula va

acabar be, perque una serie de circumstancies cinematografiques

i extracinematografiques la van convertir en un exit comercial.Satisfet del resultat, pero desconfiant de la formula Espar i Tico,

em vaig negar a seguir utilitzant-la, perque em semblava perillosa.

Per aixo no vaig voler participar en el projecte de Victoria! i vist el

resultat final, me'n alegro.La situacio economica de Teide evolucionava favorablement i,

per altra banda, s'estava acabant el franquisme, per tant, vaig

entrar de nou en una etapa de forta activitat.

Amb 1'Eugeni Anglada vain muntar una curiosa operacio: recu-

perar tres curtmetratges de la seva primera epoca de cineista

amateur rodats en blanc i negre i en 16 mm, rodar-hi un lligam de

principi i de final i una nova historia amb 35 mm i en color. De tot

aixo en va sortir La rabia, una produccio curiosa on l'espectador

assisteix al creixement real del protagonista que en les primeressegiiencies es un petit infant i en les darreres es ja un adolescent.

Un curtmetratge que vain comencar amb el Ventura Pons i ens

va donar la sorpresa. El material que vam veure a projeccio dels

76

primers dies de rodatge era tan bo que, entusiasmats, vam decidirconvertir-lo en un llarg metratge. Aixi va neixer Ocana, retratintermitent.

En aquesta etapa Teide estava involucrada en gran quantitat decurtmetratges, entre els que destacar6La festa dels bojos, de LluisRacionero, que va ser Gran Premi de Curts de Ficci6 al Festival deCannes, i Madison, de Caries Jover i Josep A. Salgot. L'exit increi-ble d'aquest curt va propiciar la col•laboraci6 d'Imatco amb Teideper produir Serenata a la claror de la lluna, dirigida pels mateixosJover i Salgot.

Simultaniament jo preparava el gui6 de Companys, proces aCatalunya, que es va rodar el 1978, produida per PROZESA (60 %),La Llanterna Films (30 %) i Teide amb un modest 10 %. Pero a miel que m'interessava de la pel•licula era dirigir-la. El gui6, en quecol•laboraven Ferran Llagostera i Antoni Freixes, vaig aconseguirque quedes al meu gust, escrivint tot sol l'ultima versi6, la defini-tiva. De totes maneres, durant el rodatge vaig tenir problemes ambels productors, especialment amb Freixes de La Llanterna, el qualun dia vaig acabar expulsant-lo violentament del rodatge.

Malgrat que la direcci6 de Companys, proces a Catalunya em vaproporcionar moltes satisfactions, com ara ser seleccionat per a lasecci6 «Un certain regard- de Cannes, ser seleccionat a competici6i guanyar la Camera d'Or al Festival de Cartagena d'fndias, serseleccionat a competici6 al Festival de Sant Sebastia i al Festivalde Bangalore, on Luis Iriondo va guanyar el premi al millor actormasculi, malgrat tot aixb, la meva involucraci6 en la producci6 eratan forta i el teixit d'interessos i col•laboracions dels ultims anysera tan complicat, que les tasques de producci6 em van impedirtornar a dirigir.

Van ser anys durs, financerament parlant. A mes d'una auten-tica allau de curtmetratges, vaig intervenir en El vicari d'Olot,coproduit amb Ventura Pons i Josep Lluis Galvarriato de Profil-mar; enPutapela, coproduit amb Jordi Bayona i un grup de tecnicsi actors; en Naftalina, coproduit amb Pep Callis i un grup de gentd'Olot; en El viatge a l'dltima estaci6, coproduit amb Albert Abrili tambe tecnics i actors, i finalment en Un, dos, tres, ensaimades ires mes, coproduit amb Profilmar, Joan Olives i S'Oliva Films deMallorca, sota la direcci6 de Joan-Francesc Solivellas.

El 1981 vaig traslladar el domicili de Teide al carrer dels Albi-gessos, 3, baixos, on vaig instal•lar una Sala de muntatge, una salade projecci6 i despatxos. Per altra part, el mateix any vaig fundarjuntament amb Jordi Tusell, Ferran Llagostera i Ildefons Duranuna altra productora, el Centre Promotor de la Imatge (CPI), queamb un llarg programa de produccio de quaranta migmetratges

77

dedicats a les comarques de Catalunya tambe m'ocupava bastanttemps.

Una serie de circumstancies personals, un malissim resultateconomic de la pel • licula rodada a Mallorca i la meva ferma volun-tat de donar un cop de tim6 a la meva vida professional , van fer que el1985 congeles Teide i que encara avui continui congelada. El queno podia imaginar -me es que el cop de timo que jo volia que emportes a fer Tirant lo Blanc em menes precisament a convertir-meen un politic cinematografic ... Pero aixo, ja es una altra historia.

78

Pel•licules produides per Josep Maria Forn:Producciones Cinematograficas Teide

1959 El inocente (Muerte al amanecer). Dir. Josep Maria Forn. Int.Jose Maria Rodero, Antonio Vilar, Nadia Grey, Jose MariaCaffarell.

1960 La vida privada de fulano de tal. Dir. Josep Maria Forn. Int.Fernando Fernan Gomez, Susana Campos, Guadalupe Mu-noz Sampedro.

1962 Los culpables. Dir. Josep Maria Forn. Int. Susana Campos,Tomas Blanco, Ives Massard.

1964 La barca sin pescador. Dir. Josep Maria Forn. Int. AmparoSoler Leal, Gerard Landry, Julian Ugarte.Bagur. Paraiso del Mediterrdneo. CM. Dir. Manuel Somar.

1965 El castigador. Dir. Joan Bosch. Int. Casto Sendra Cassen,Ana Maria Noe.La mujer del desierto. Dir. Luigi Lattini De Marchi. Int.Claudie Lange, Aldo Berti, Claudio Gora, Damaso Muni,Julian Ugarte.

1966 La piel quemada. Dir. Josep Maria Forn. Int. Marta May,Antonio Iranzo, Silvia Solar.Mister Dinamita, manana os besard la muerte. Dir. J. F.Gottlieb. Int. Amedeo Nazzari, Lex Barker, Maria Perschy,Jose Suarez.

1967 La respuesta ( M'enterro en els fonaments ). Dir. Josep MariaForn. Int. Marta May, Francesc Viader , Jordi Torras.El mundo de Fructuoso Gelabert. CM . Dir. Joan Francesc deLasa.El acecho (L'Affdt). Dir. Phillippe Condroyer . Int. Jean-Lo-uis Trintignant , Andre Oumanski , Luis Prendes, Luis Pa-dr6s.

1968 Tom y las moscas. CM. Dir. Carlos Benpar.

1969 Pirineo cataldn. CM. Dir. Joaquim Coll-Espona.

1970 Las piernas de la serpiente. Dir. Joan Xiol Marchal. Int.Cassen, Sabine Sun, Teresa Gimpera, Marta May, JulianUgarte.

79

1970 La forma oualar. CM. Dir. Carlos Benpar.Uno. CM. Dir. Javier Esteban.Un laberinto . CM. Dir. Jordi Llado.

1971 Pastel de sangre. Dir. Josep Maria Valles, Emilio Martinez-Lazaro, Francesc Bellmunt i Jaime Chavarri. Int. MarisaParedes, Charo Lopez, Eusebio Poncela, Julian Ugarte, Car-los Otero, Romy.

1972 La otra imagen. Dir. Antoni Ribas. Int. Paco Rabal, JeannineMestre, Julian Mateos.

1973 Aullidos. CM. Dir. Jordi Llado.Los catorce dias de una quincena. CM. Dir. Ramon Font.

1974 Knock Out. CM. Dir. Jordi Bayona.Taller i obra de Vila Casas. CM. Dir. Jordi Cadena.Alegria de la confusion. CM. Dir. Jordi Cadena.

1975 La muerte del escorpion. Dir. Gonzalo Herralde. Int. EusebioPoncela, Teresa Gimpera.Por Barcelona. CM. Dir. Marcel-If Gili.Tango. MM. Dir. Mario Gas. Int. Guillermina Motta, EnricBarbat, Biel Moll.

1976 Anta mujer . CM. Dir . Agusti Villaronga.Luna. CM . Dir. Francesc Joan i Costa.El calor de septiembre . CM. Dir . Javier Esteban.L'ziltim peoner . CM. Dir . Joan Francesc de Lasa.La ciuta. t cremada . Dir. Antoni Ribas. Int. Angela Molina,Xabier Elorriaga , Pau Garsaball , Jeannine Mestre, Montse-rrat Salvador , Ovidi Montllor , Adolfo Marsillach , Jose LuisLopez Vazquez.

1977 El mon de Gaudi. CM. Dir. Lluis Racionero.Musica-Accion. CM. Dir. Manel Muntaner.Agost. CM. Dir. Francesc Joan i Costa.Lecc16n acelerada de tine. CM. Dir. Caries Balaguer.Madison. CM. Dir. Caries Jover i Josep A. Salgot.El sopar. CM. Dir. Albert Vidal.A, B, C, D, E, F,...X, Y, Z. CM. Dir. Sergi Schaaff.

1978 Valses de otono. CM. Dir. Ferran Llagostera i Josep Lorman.La rabia. Dir. Eugeni Anglada. Int. Darius Anglada, Marta

80

May, Francesc Luchetti.Actualitats 1. CM. Dir. Albert Abril.La festa dels bojos. Dir. Lluis Racionero.

Ocana, retrat intermitent. Dir. Ventura Pons. Int. Ocana.

Volem l'Estatut. CM. Dir. Angel Cuxart i Manel Barbera.

Gnocchi l'Inconformista. CM. Dir. Anna-Maria Miquel.

Serenata a la claror de la lluna. Dir. Caries Jover i Josep A.

Salgot. Int. Jaume Sorribas, Isabel Mestres, Rosa Morata,

Hector Alterio, Felix Rotaeta.

1979 Companys, proces a Catalunya. Dir. Josep Maria Forn. Int.

Luis Iriondo, Marta May, Pau Garsaball, Ovidi Montllor,

Xabier Elorriaga.El not que Ilegia Marcuse. CM. Dir. Xavier Benlloch.

El consumidor. CM. Dir. Albert Vidal.

La casa de Odin. CM. Dir. Paco Poch.Elies. CM. Dir. Xavier Benlloch.Un drac, Sant Jordi i el cavalier Kaskarlata. CM. Dir.

Joan-Francesc Solivellas.

1980 Cantic de hum i ombra. CM. Dir. Anna-Maria Miquel.

Eddie, extrana pedagogia. CM. Dir. Francesc Herrera.

La Rambla. CM. Dir. Jordi Feliu.Un matt qualsevol. CM. Dir. Antoni Verdaguer.

D'un roig ences: Mir6 i Mont-Roig. CM. Dir. Josep-Miquel

Marti i Rom.El uicari d'Olot. Dir. Ventura Pons. Int. Enric Maj6, Joan

Monleon, Rosa Maria Sarda, Mary Santpere, Nuria Feliu,

Marina Rossell, Maria Aurelia Capmany, Anna Lizaran, Joan

Borras, Marta May, Fernando Guillen, Cristine.

1981 Putapela. Dir. Jordi Bayona. Int. Ovidi Montllor, Mireia Ros,

Teresa Estrada.Naftalina. Dir. Pep Callis. Int. Silvia Tortosa, Toni Agusti,

Pilar Dominguez.Preludi en 4. CM. Dir. Alexandre Matas.

Aix( s'acaba la uida i comencem a sobreuiure. CM. Dir. Fe-

rran Llagostera.Cert... ? CM. Dir. Vicente J. Latre.

1982 Tarragona 82. CM. Dir. Josep Maria Forn.El uiatge a l'61tima estaci6 . Dir. Albert Abril. Int. Mireia Ros,

Jennyfer James, Ricard Massip.Puny Clos. CM. Dir. Ildefons Duran.

81

Parleu despres de sentir el senyal. CM. Dir. Antoni Verda-guer.L'home atrapat al laberint. CM. Dir. Josep Maria Blanco.Preterit perfecte. CM. Dir. Roma Guardiet.Somni d'un carrer. CM. Dir. Joan Marti i Valls.

1983 Idil•li xorc. CM. Dir. Roma Guardiet.Underworld. CM. Dir. Antoni Marti i Gich.La casa del pare. CM. Dir. Ferran Llagostera.Festival necrovisi6. CM. Dir. Jordi Tomas i Francesc Estrada.

1984 Un, dos, tres, ensaimades i res m6s. Dir. Joan-FrancescSolivellas. Int. Kim Manning, Mary Santpere, Ovidi Mont-Ilor, Xesc Forteza, Luis Escobar, Marta May, Joan Mon-leon, Conrado Sanmartin,Damia Barbany.Cel blau. CM. Dir. Anna-Maria Miquel.Per un fusell de fusta. CM. Dir. Vicente J. Latre.

82