Port de Barcelona Memòria Anual 2007

5

4

3

2

1

4 Consell d’Administració

6 PresentacióJordi Valls i Riera, president

8 IntroduccióJosep Oriol Carreras, director general

La gestió

Evolució del tràfic

12 Missió, visió i valors de l’APB

14 Àmbit de presidència

22 Àmbit de direcció

31 Infraestructures

34 Explotació i planificació

37 Estratègia i desenvolupament

42 Empreses participades

52 Evolució del tràfic

53 Anàlisi per tipus de navegació

54 Anàlisi per tipus de càrrega

56 Passatgers

60 Exercici econòmic i financer

65 Estat d’origen i aplicació dels fons

66 Compte de pèrdues i guanys

67 Balanç de situació

Exercici econòmic i financer

Guia del Port de Barcelona70 Dades tècniques

71 Terminals especialitzades

Directori del Port de Barcelona

Sum

ari

4

a 31 de desembre de 2007

Mem

bres

del

Con

sell

d’Adm

inis

trac

iòde

l’Aut

orita

t Por

tuàr

ia d

e Ba

rcel

ona

President del Consell d’Administració:Sr. Jordi Valls i Riera

Vocals natsSr. Francisco J. Valencia i Alonso (capità marítim) Sr. Josep Oriol i Carreras (director general)

Vocals representants de la Generalitat de CatalunyaSr. Julián García i GonzálezSr. Carles Güell de Sentmenat (vicepresident)Sr. Joaquim Llach i MascaróSra. Imma Mayol i BeltranSr. Jordi Nadal AtcherSr. Enric Querol i MarimonSr. Jacinto Seguí Dolz de CastellarSr. Joaquim Ma. Tintoré i BlancSr. Josep Trius i Collazos

Vocals representants de l’Administració de l’EstatSr. Josep Anton Burgasé i RabinadSra. Pilar Fernandez BozalSr. Julián Maganto LópezSr. Manuel Royes i Vila

Vocals representants de l’Ajuntament de BarcelonaSr. Jordi W. Carnes i AyatsSr. Ramón García-Bragado i Acín

Vocals representants de l’Ajuntament del Prat de LlobregatSr. Lluís Tejedor i Ballesteros

5

Vocals representants de la Cambra de Comerç, Indústriai Navegació de BarcelonaSr. Josep M. Basáñez i VillaluengaSr. Joan J. Llonch i Pañella

Vocal representant de l’Associació d’Empreses EstibadoresSr. Xabier Ma. Vidal i Niebla

Vocal representant de l’Associació d’Agents Consignataris de Vaixells de Barcelona:Sr. Jordi Forné i Ratés

Vocals en representació sindicalSr. José Pérez i Domínguez (Fetcomar CCOO)Sr. Joan Moreno i Cabello (UGT Catalunya)

Secretari (no conseller)Sr. Pere Caralps i Riera

BaixesSr. Severo Bueno de Sitjar de TogoresSr. José L. Estrada i LlaquetSr. Xavier Casas i MasjoanSra. Maravillas Rojo i Torrecilla

6

El 2007 ha estat un any decisiu per al futurdel Port de Barcelona. A banda de seguircreixent per damunt de l’economia i regis-trant rècords de tràfic, s’ha caracteritzattambé per ser un exercici de reajusta-ments, replantejaments i desplegamentsque reforcen internament l’Autoritat Por-tuària de Barcelona i posicionen el Port deBarcelona entre les infraestructures conti-nentals de referència.

Els pilars de l’estratègia del Port estanperfectament definits i són la base argu-mental de la gran ampliació en marxa.Però les línies i directrius per dur a termeaquesta estratègia han de ser dinàmiques is’han de revisar i adaptar contínuament enun mercat en contínua transformació i unsentorns de treball cada vegada més obertsi complexos. Aquesta filosofia ens ha por-tat enguany a iniciar l’elaboració del queserà el III Pla Estratègic del Port de Barce-lona, una eina que actualitzarà i plasmaràles fites a llarg termini de la ComunitatPortuària per consolidar-nos com la plata-forma logística del sud d’Europa. En aquestcamí, però, hem d’estar en disposició d’a-frontar a curt termini una sèrie de reptesimmediats, que impliquen alhora oportu-nitats i desafiaments, i l’èxit dels quals do-narà suport a l’assoliment de l’objectiuestratègic del Port i definirà el seu posicio-nament futur. Durant el 2007 s’han donatpasses molt rellevants en aquest sentit.

En primer lloc, afrontem el creixementfísic del Port de Barcelona, un repte enplena execució que s’ha revelat com l’únicamanera de garantir el futur d’aquesta in-fraestructura; ens ho confirmen els clientsi el mercat. Per convertir-nos en una pri-mera opció davant d’una oferta molt àm-plia i global i, per tant, atraure unaproporció més gran de càrrega del comerçinternacional, està clar que a més d’unesprestacions de primer nivell hem de dispo-sar de més espai operatiu i unes instal·la-cions competitives. Per això des de fa anysel Port fa un gran esforç inversor en mit-jans econòmics, mediambientals i tècnicsper tenir la dimensió adequada amb laqual servir el seu entorn, tant el teixit em-presarial com el mercat consumidor. Lesobres dels dics de recer i el moll Prat hanexperimentat aquest any 2007 un avança-ment important, sota la coordinació delComissionat per a les Obres de l’Ampliació,una figura que hem considerat imprescin-dible per a garantir el desenvolupamentd’aquests treballs tan complexos i de granenvergadura.

Els resultats econòmics assolits el 2007reflecteixen el bon nivell de gestió desen-volupat per la institució. Així, l’AutoritatPortuària de Barcelona ha obtingut un be-

nefici net de 73,8 milions d’euros, que su-pera en més de 57 milions la xifra de l’ante-rior exercici. El resultat d’explotació hacrescut un 16% i el resultat extraordinariha representat una millora neta de quasi50 milions d’euros, motivat principalmentpel resultat extraordinari negatiu de 37,8milions d’euros registrat el 2006 per l’acci-dent del moll Prat. Destaca l’increment del24% del cash flow, que el 2007 ha totalitzat104,1 milions d’euros, i el valor de les inver-sions executades, que ha superat els 186milions d’euros. El 57% del total d’aquestaxifra s’ha destinat a les obres d’ampliació.

Juntament amb la nova terminal almoll Prat que operarà Hutchison amb Ter-CAT, el projecte d’ampliació de la terminalde contenidors TCB ha contribuït a generarnoves expectatives als armadors, ja quegaranteix una competència real entre ter-minals de dimensions similars. A més, lesgrans navilieres de contenidors confirmentambé l’aposta per Barcelona, amb l’am-pliació constant dels seus serveis i capaci-tats de càrrega de les seves línies ambvaixells cada cop més grans. Nosaltres re-accionem i el mercat respon; anem, doncs,pel bon camí.

El Port no s’atura en la consecució delseu objectiu i cerquem amb els operadorssolucions imaginatives per optimitzar lasuperfície disponible fins a l’entrada enservei dels nous espais de l’ampliació ipoder, així, seguir creixent a curt termini.Davant el repte de la congestió en l’opera-tiva s’ha endegat aquest any una reorde-nació dels espais portuaris que permetampliar a curt termini la nostra capacitat a60 milions de tones i 2,7 milions de TEUanuals. Ara bé, els 2,6 milions de conteni-dors manipulats ja durant aquest exerciciens fan veure que encara no està tot fet.Sabem que en els propers dos o tres anysserà difícil continuar amb els creixementsactuals de dos dígits; però ens hi preparemamb actuacions com la compra de MEPSAper part de Catalana d’InfraestructuresPortuàries, societat participada en un 49%per l’Autoritat Portuària de Barcelona, queafavorirà treure el màxim rendiment delperfil actual del port i aportarà encara mésespai per al creixement. La disponibilitatdels espais de l’ampliació sud marcaran unpunt d’inflexió clar.

També s’ha treballat específicament, iamb resultats, en el tercer repte, el de l’o-bertura als mercats estratègics. Als territo-ris més llunyans, el foreland, aquesta tascapren formes tan diverses com accions co-mercials específiques, visites a armadors opresència en esdeveniments internacio-nals. Pel que fa a l’origen de la càrrega,l’Extrem Orient i en especial la Xina han

Pres

enta

ció

7

estat els principals focus d’atenció aquestany; ja que no podem obviar que pel seutràfic creixent d’exportació el gegant asià-tic és un client molt rellevant per al Portde Barcelona.

En l’àmbit més immediat, el hinterland,el Port materialitza la seva estratègia decreixement en l’extensió dels serveis por-tuaris i logístics en xarxa. És a dir, a afavo-rir la creació d’un conjunt de centres deservei propers als carregadors i/o als con-sumidors finals i estretament vinculats alPort a través de corredors de transportmultimodals. L’impuls donat enguany ales terminals marítimes de Saragossa i To-losa i al port sec d’Azuqueca d’Henares,unit als primers acords per un espai logís-tic a Perpinyà, ens fan disposar ja d’un po-sicionament privilegiat en aquestsmercats del nord i centre d’Espanya i sudde França. A més, hem iniciat les prospec-cions a l’entorn de Lió, ja que entenemque l’accés al centre d’Europa només éspossible amb una presència rellevant aRoine-Alps. D’aquesta manera el projectede presentar-nos com “el port francès” co-mença a ser una realitat i ens permetràcontribuir a la sortida de trens cap a Eu-ropa amb costos de gestió i de transportcompetitius i assumibles.

L’obertura del hinterland està, doncs,molt lligada al ferrocarril, la qual alhorajuga un paper protagonista en la configu-ració de l’estratègia de futur del Port deBarcelona. La nostra quota de càrrega fe-rroviària encara està molt lluny dels criterisde sostenibilitat mínims i d’una combina-ció eficient dels diferents modes de trans-port, però en la liberalització del transportferroviari, el quart repte, hi ha una veritableoportunitat que no hem de deixar escapar.Tot i que ens trobem encara en una fasemolt inicial, en què cal superar els desajus-taments que provoca la transició de modelde negoci, l’Autoritat Portuària de Barce-lona ha dissenyat i proposat la figura d’unaautoritat ferroportuària que ordeni i reguliel transport en l’àmbit del port. A més, tre-ballem com a promotors de negoci i facili-tadors de la creació de nous serveisferroviaris en el hinterland, com en el casde Madrid i Saragossa, que ja comencen aobtenir resultats positius.

Cal fer un apart per mencionar que elsavenços realitzats en els reptes apuntatsfins ara necessiten millores en les infraes-tructures terrestres. Es tracta d’actuacionsd’accessibilitat viària i ferroviària impres-cindibles per garantir una gestió eficientde l’entrada i sortida del volum de tràficcreixent que acompanyarà el Port ampliat,i assegurar la connectivitat d’aquest ambels mercats prioritaris.

El Port va preveure i va anticiparaquesta realitat amb les propostes plas-mades en el Pla d’Accessibilitat Ferroviària iViària del Port de Barcelona. Per això, la De-claració d’Impacte Ambiental favorablesobre el Pla emesa el mes d’octubre pel Mi-nisteri de Medi Ambient és una de les mi-llors notícies amb què podíem encarar eldarrer trimestre de l’any. Durant el 2007hem pogut completar l’obra de desdobla-ment del carrer 3 de la Zona Franca, quegaranteix una connexió viària directa iamb més capacitat entre el Port i la rondaLitoral. Ara la nostra voluntat és accelerarla resta d’actuacions perquè estiguin dis-ponibles amb l’ampliació.

Quant a la connectivitat, hem sabuttambé afrontar la confirmació per part delMinisteri de Foment de l’endarreriment dela connexió ferroviària entre Barcelona i lafrontera francesa amb la nova línia d’altavelocitat, prevista per al 2009. La líniad’ample europeu és l’eina bàsica per millo-rar l’accés i la competitivitat del Port alsmercats europeus. Per no comprometreaquest objectiu i accelerar la disponibilitatde la connexió pel 2010, l’Autoritat Portuà-ria de Barcelona ha proposat d’acord ambla Generalitat de Catalunya una soluciótransitòria, que consisteix en la construcciód’un tercer carril entre Girona i Figueres iles corresponents connexions a la líniad’ample europeu ja construïda. Això per-metrà seguir pel nou túnel transfronterer oper l’actual línia per Portbou fins a Per-pinyà. Un pas de gegant en el nostre posi-cionament com a port solució d’Europa ala Mediterrània.

En aquest ordre de coses l’establimentd’aliances esdevé el nostre cinquè repte.Sense oblidar quins són els nostres tràficsestratègics i que vivim en una competèn-cia del mercat, creiem que és imprescindi-ble buscar espais de col·laboració enaquells àmbits en què el creixementnomés serà possible si anem acompanyats.En aquest marc s’inscriu la participació del’Autoritat Portuària de Barcelona com amembre actiu de l’associació FERRMED,que té com a objectiu la promoció d’un eixferroviari europeu per a mercaderies entreAlgesires i Estocolm. Les conclusions del’estudi elaborat per l’associació durant el2007 pretenen que aquest projecte s’inclo-gui com a prioritari en la propera revisió dela política europea de transports de la Co-missió Europea. En la mateixa línia s’ins-criu la nostra participació en la iniciativaIntermed, amb Gènova i Marsella, peratraure tràfics de l’Extrem Orient cap alsports del Sud del continent.

Finalment, el Port està decidit acol·locar en el lloc protagonista que li per-

toca el repte dels valors i la responsabilitatsocial corporativa (RSC). Es tracta d’una ac-titud que el Port de Barcelona té assumida,de manera natural, en el seu model de ges-tió diària i en les seves grans línies d’actua-ció. Ara bé, l’Autoritat Portuària deBarcelona ha considerat necessari sistema-titzar-ho, marcar el camí i vetllar perquèaquests principis ètics pautin el funciona-ment del conjunt de la Comunitat Logís-tica Portuària de Barcelona: posar en valorel que fem responsablement i aplicar res-ponsabilitat en tot allò que hem de fer.

En l’àmbit de la sostenibilitat aquestcompromís es pot veure tant en les activi-tats quotidianes, cas del control sistemàticd’emissions a l’atmosfera o l’anàlisi de laqualitat de les aigües, com en les obresd’ampliació, que es van planificar i s’execu-ten seguint criteris mediambientals queen molts casos superen les exigències de ladeclaració d’impacte ambiental (DIA). S’evi-dencia també en la defensa de la intermo-dalitat com a factor d’eficiència econòmica,mediambiental i social, amb la promociódel transport marítim de curta distància iel ferrocarril.

Una prova més d’aquesta sensibilitatper la sostenibilitat és l’aplicació imme-diata de mesures per adaptar-nos al Decret152/2007, de la millora de la qualitat del’aire, aprovat aquest estiu per la Generali-tat de Catalunya. Amb la complicitat de laComunitat Portuària s’han iniciat les adap-tacions necessàries per acomplir la norma-tiva dins dels àmbits de responsabilitat del’Autoritat Portuària de Barcelona.

Finalment, cal destacar que les perso-nes són el veritable motor de la complexamaquinària que és el Port de Barcelona.Del compromís, capacitat de diàleg, res-ponsabilitat i iniciativa dels professionalsque hi treballen emana el seu bon nom, undels patrimonis més valuosos que té avuiel Port de Barcelona. Cal, doncs, que tin-guem especial cura d’aquest patrimoni –si-nònim de fiabilitat, seguretat i qualitat-que hem de seguir posant en valor i donara conèixer. Si ho fem bé, si som capaçosd’afrontar els reptes que ens hem fixat imantenir la suma de competitivitat i sos-tenibilitat, tindrem, sens dubte, bona partde la feina feta i situarem el Port de Barce-lona com un dels grans ports d’Europa.

Jordi Valls i RieraPresident

8

Intr

oduc

ció

Un cop més tanquem un exercici amb rè-cords en les xifres de tràfic del Port de Bar-celona i amb uns resultats econòmicsmolt sòlids de l’Autoritat Portuària, quegaranteixen la capacitat d’escometre elsprojectes en marxa, i en especial les gransinversions en infraestructures per a l’am-pliació portuària.

En relació amb aquestes, a finals del2007 ja es trobava emergida al 100% lalongitud total dels dics de recer Est i Sud,obres que es completaran durant el 2008i que defineixen el nou perfil del portestès cap al sud.

També avança a bon ritme la cons-trucció del moll Prat –que allotjarà la pri-mera terminal de l’ampliació-, malgratl’incident registrat l’1 de gener del 2007que afecta part dels blocs de la seva líniade moll. La ràpida reacció de l’AutoritatPortuària de Barcelona i les solucionsproposades i executades pels tècnics ga-ranteixen que la instal·lació comenci aestar disponible el 2008, tal com estavaprevist, encara que invertint l’ordre delliurament dels espais. Així, a finals de l’e-xercici es lliurarà la part de la infraestruc-tura situada més al sud, pràcticament el70% de la terminal, mentre que es preveuque en el segon semestre de 2009 esti-gui rehabilitada la zona afectada situadaal nord.

L’entrada en operativa de la TerminalPrat resoldrà l’actual situació de dèficitd’espai, que el 2007 s’ha solucionat grà-cies a l’esforç de les terminals per incre-mentar la seva eficiència operativa ilogística. A més, el treball conjunt ambl’Autoritat Portuària de Barcelona ha por-tat a l’aprovació d’una reordenació por-tuària, basada en la proposta realitzada el2006, que permet reagrupar activitats ioptimitzar l’ús d’espais posant en valor 20hectàrees de superfície ja existents i ambcapacitat per generar 5 milions de tonesde tràfic nou de càrrega general i de cabo-tatge. Això augmenta un 10% la capacitatdel port, que se situa en 60 milions detones i 2,7 milions de TEU a l’espera delsnous espais de l’ampliació. Per altra part,les terminals de vehicles han optat per in-vertir en nous espais verticals per incre-mentar la capacitat d’emmagatzematge ide manipulació de vehicles al port, a curt imitjà termini.

En aquesta mateixa línia s’inscriu l’o-peració per la qual la societat de nova cre-ació Catalana d’InfraestructuresPortuàries –participada en un 49% perl’Autoritat Portuària de Barcelona i un 51%per Catalana d’Iniciatives- ha adquirit lasocietat Muelles y Espacios Portuarios, S.A.(MEPSA), concessionària d’una superfície

de 49 hectàrees en el moll d’Inflamables.Aquesta actuació permetrà reordenar elsespais que explotava MEPSA per adaptar-los als criteris de desenvolupament delport i a les necessitats de creixement deltràfic marítim. Amb la construcció delsdics de recer els molls han quedat arrece-rats de les aigües exteriors i junt a la bo-cana Sud, de manera que aquesta s’haconvertit en una zona privilegiada per al’operativa de vaixells i amb connexió a laxarxa viària i ferroviària.

Totes són actuacions imprescindiblesja que, mentre es completa l’ampliació, lesterminals i el Port no renuncien a seguircreixent, tal com demostren les dades del’exercici. El 2007 el tràfic total s’ha incre-mentat un 7,8%, i ha superat els 50 mi-lions de tones. Destaca el boncomportament de la càrrega general, queamb un creixement de quasi l’11% ha as-solit els 35,2 milions de tones i representamés d’un 70% del total. La tendència posi-tiva s’ha reflectit també en els 2,6 milionsde contenidors registrats, un 12,6% mésque en l’exercici anterior, i en l’augmentde l’11% en el tràfic de vehicles.

També els líquids a dojo, amb un incre-ment del 4,3%, han contribuït a l’alça deltràfic total, i presenten bones perspecti-ves per l’augment de capacitat de lesseves instal·lacions. En canvi, els sòlids agranel han experimentat un descens sig-nificatiu del 49% per la reducció del tràficdel carbó.

L’evolució del tràfic juntament amb elfort increment dels ingressos per conces-sions del domini portuari han afavorit quela xifra de negoci de l’Autoritat Portuàriade Barcelona hagi registrat un creixementdel 13% fins a assolir els 158,1 milions d’eu-ros. Al tancament de l’exercici, i amb elscomptes pendents d’auditar, el beneficinet s’ha situat en 73,8 milions d’euros, 57,6milions més que l’any anterior. Destacal’increment del 24% en el cash-flow, queha superat per primer cop la xifra dels 100milions i suposa una important font de fi-nançament de les inversions.

A la solidesa dels resultats econòmicshi ha contribuït igualment el creixementdel 13% en el tràfic de passatgers, motivatprincipalment pels creueristes. Aquest trà-fic ha registrat un nou rècord històric amb1,8 milions de passatgers i un dels incre-ments més significatius de la darrera dè-cada, d’un 26%. Un resultat que consolidaBarcelona com el primer port de creuersd’Europa i el novè del món, després de lesgrans bases del Carib, a més d’un veritabledinamitzador del sector turístic de la ciu-tat i el seu entorn, ja que un 60% del pas-satge inicia i/o acaba aquí el seu viatge.

9

En matèria d’instal·lacions creuerísti-ques aquest any s’ha de destacar l’en-trada en servei el mes d’abril de laterminal Palacruceros, gestionada per laitaliana Costa Crociere, i que confirma l’a-posta ferma d’aquesta companyia i delgrup Carnival (al qual pertany) pel Port deBarcelona. Per altra part, la companyiaCreuers del Port de Barcelona ha iniciat el2007 les obres de la Terminal A, amb unasuperfície de 7.200 m2, capacitat per aten-dre 4.000 passatgers i operar simultània-ment amb la veïna Terminal B. Aquestaactuació completarà el 2008 el conjuntd’infraestructures que contribueixen a ferde Barcelona port líder d’aquest tràfic.

Les darreres dades confirmen que Bar-celona s’ha consolidat també com a portde referència per al tràfic marítim decurta distància o short sea shipping (SSS).Mostra d’això és l’ampliació dels serveisdiaris ja existents amb Gènova i Civittave-chia a Itàlia i la posada en marxa d’unanova línia amb Livorno, que han impulsatun increment del 20,6% en aquest tràfic.El port també està comprovant les possi-bilitats de la connexió d’aquest tipus detràfic amb el nord d’Àfrica, que per aras’han materialitzat en una línia amb Tàn-ger bàsicament per càrrega i el servei esti-val de passatge amb Algèria.

El Port de Barcelona aposta pel shortsea shipping com a baula eficient i soste-nible de la cadena de transport, i nonomés fomentant els serveis d’aquest trà-fic, sinó també promovent-lo des de l’àm-bit acadèmic a través de l’Escola Europeade Short Sea Shipping. Des de la seva po-sada en marxa el setembre del 2006 i finsal final d’aquest exercici aquesta escolaha ofert formació a 804 estudiants de 33nacionalitats diferents, distribuïts en lestres modalitats de cursos: GLOSS, AVTORI-TAS i NUMINA.

D’altra banda, el Fòrum del TransportTerrestre (FTT) s’ha consolidat en els dosdarrers anys amb l’entorn de diàleg delprojecte Proatrans, que aborda les qües-tions susceptibles de millora d’aquest sec-tor al Port de Barcelona. En aquest marcs’han posat en marxa durant el 2007 dosnous projectes: el desenvolupament d’unpla de qualitat dels serveis al transport, iel desenvolupament d’una nova norma-tiva mediambiental per regular les emis-sions d’NOx. També s’ha desenvolupat elpla de formació Transformar, en el qual apart de cursos específics s’ha dissenyat elMàster de Gestió d’Empreses de TransportTerrestre de Port de Barcelona.

PortIC i l’Autoritat Portuària de Barce-lona han treballat en l’especificació delsserveis de comunicacions que han de dur

els camions que circulen pel Port de Bar-celona per ser compatibles amb els proce-diments d’entrada i sortida de lesterminals. Es tracta d’un pas més en la mi-llora de l’eficiència en aquesta activitat iuna de les moltes actuacions de PortICcap al “port sense papers”, en el qual tre-balla pels diferents àmbits portuaris.

La necessitat d’afavorir una relaciómés creativa entre l’Autoritat Portuària deBarcelona i tots els àmbits i operadorsportuaris han dut aquest estiu a la consti-tució del Consell Rector per a la Promocióde la Comunitat Portuària. Encapçalat pelpresident del Port, aquest òrgan de parti-cipació i debat ha arrencat amb dues lí-nies bàsiques de treball: la millora de laproductivitat, eficàcia i eficiència del port,i la sensibilització i actuació en el marc dela responsabilitat social corporativa.També s’ha creat dins de l’Autoritat Por-tuària de Barcelona una direcció especí-fica per donar a conèixer el Port deBarcelona als seus mercats estratègicsaprofitant la força que la seva ComunitatPortuària té en la projecció exterior.

Quant al port ciutadà com a escenarid’activitats diverses i punt d’atracció demilions de visitants locals i turistes, desta-quen dos esdeveniments excepcionals.D’una banda, el Port Vell de Barcelona haacollit la Barcelona World Race, primeraedició d’una regata de volta al món senseescales, amb dos tripulants, que ha estatmultiplicadora d’actuacions esportives,pedagògiques i d’investigació nàutica imarítima. I d’altra banda, aquests espaisportuaris han actuat com a marc i campa-ment de rodatge de part dels treballs deldirector de cine Woody Allen a la ciutat, ihan posat durant uns dies el Port de Bar-celona en el punt de mira de l’escena cine-matogràfica mundial.

La voluntat de l’Autoritat Portuària devetllar per totes les activitats que es duena terme en el seu domini i de convertir elPort Vell en un espai de trobada entre laciutat i el port ha tingut una fita en el Plade reestructuració de la flota d’arts me-nors de Port de Barcelona. Signat entre laConfraria de Pescadors i l’Autoritat Por-tuària de Barcelona, i amb la participaciódel Departament d’Agricultura de la Ge-neralitat, l’acord pretén garantir el futurdel sector pesquer a Barcelona a través demesures socioeconòmiques i la reformaintegral de les instal·lacions pesqueresper millorar-ne l’operativa, racionalitzarels espais i generar nova activitat que elbeneficiï. En aquest sentit, l’acord proposala creació d’activitats complementàriesque permetin millorar la capacitat finan-cera de la Confraria a través de nous in-

gressos addicionals als derivats de lavenda de peix.

En definitiva, el 2007 ha significat unpas ferm i cap a endavant en el projectede futur del Port de Barcelona. Un pro-jecte que té en compte totes les seves di-mensions -la industrial, la logística i laciutadana- i tots els seus públics –clients,concessionaris, usuaris, turistes, ciuta-dans, etc.- per contribuir de manera efec-tiva al creixement del seu entorn. Per aaixò compta, a més, amb un element degran valor: un equip humà professional icompromès amb la missió, la visió, i els va-lors de l’Autoritat Portuària

Josep Oriol CarrerasDirector general

12 Missió, visió i valors de l’APBDesplegament estratègicde l’organització

14 Àmbit de presidènciaComunicació i RelacionsInstitucionals

15 El Centre de Documentació16 Pla APB 2008-2009

19 El Sistema de Qualitatdel Port de Barcelona

21 La Promoció de la ComunitatPortuària

22 Àmbit de direccióRecursos Humans

23 Recursos Sanitaris i Prevencióde Riscos Laborals

24 Sistemes d’Informació26 Servei d’Acces Unificat (SAU)26 Promoció Comercial29 Comissionat per a les obres

d’ampliació del port

31 InfraestructuresLes actuacions en Infraestuctures

34 Explotació i planificacióSeguretat Industrial i Medi Ambient

36 Seguretat Operativa

37 Estratègia i desenvolupament Desenvolupament de la xarxadel Port

40 Direcció i Desenvolupament del Negoci

42 Empreses participadesCentre Intermodal de Logística (CILSA)

46 Estibarna48 Port Vell49 World Trade Center Barcelona

1

La g

estió

12

Mis

sió,

vis

ió i

valo

rs

de l’A

utor

itat P

ortu

ària

de

Barc

elon

a i e

l seu

des

pleg

amen

t din

s l’o

rgan

itzac

ió

La g

estió

L’Autoritat Portuària de Barcelona tédefinida la seva missió (que descriu laseva raó de ser), la seva visió (queconcreta com vol ser en un futur), i elsseus valors (principis bàsics que

especifiquen el comportament de lespersones de l’organització). El conjuntde l’organització s’esforça dia a dia perassolir aquestes màximes.

MISSIÓLiderar el desenvolupament del Port de Barcelona, generar i gestionarinfraestructures i garantir la fiabilitat dels serveis per contribuir a la competitivitatdels seus clients i crear valor per a la societat

VISIÓBarcelona: el port solució d’Europa a la Mediterrània

VALORS• Valoració i compromís de les persones• Gestió ètica i professional• Orientació al client• Responsabilitat social• Innovació

13

�

�

��

��

�

�

��

�

�

�

EVOLUCIÓ DE LES VARIACIONS ANUALS DEL TRÀFIC I DELS INGRESSOS EN RELACIÓ AMB EL PIB

Missió, visió, valors

Línies estratègiques

Objectius estratègics

Objectius operatius

ANÀLISIESTRATÈGICA

(DAFO)

IndicadorsQUADRE DE

COMANDAMENTINTEGRAL

IndicadorsMapa estratègic

Desplegament d’objectius

Avaluació i remuneració Iniciatives

Objectius anuals per a tot el personal de l’APB

Objectius avaluables pel Comitè de Direcció

GESTIÓ POR OBJECTIUS

Avaluació i remuneració

Estudisde mercats

Autoavaluaciósegons el model

EFQM

La g

estió

L’any 2007, durant les IV Jornades APB elsmembres del Comitè de Direcció així comels seus col·laboradors més immediats, totscomandaments intermedis, hanconsensuat els objectius estratègics ioperatius vàlids per al període 2008-2009,que s’afegeixen a la resta d’elementsestratègics definits anteriorment (missió,visió, valors i anàlisi DAFO).

El següent pas del procés és ladefinició dels objectius que ha d’avaluarel Comitè de Direcció, que tenen, engeneral, un caràcter anual. Moltesd’aquestes iniciatives, que emanendirectament de l’estratègia de l’AutoritatPortuària, s’han de desenvolupar en elsComitès de Progrés i Grups de Millora, fetque afavoreix les actuacions transversalsdins l’organització.

En un següent estadi, aquestes iniciati-ves s’han de desplegar en cascada per a totel personal de l’Autoritat Portuària, i s’hande definir objectius personalitzats per acadascun dels treballadors. El seu grau decompliment serà la base per la a remune-ració variable en concepte de rendimenti productivitat. Al llarg del 2008 es farà unseguiment continuat de l’evolució de lesiniciatives a través d’informes trimestralsi dels indicadors del Quadre de Comanda-ment Integral (CMI).

D’aquesta manera, l’AutoritatPortuària ha desenvolupat durant el 2007un procés de desplegament estratègiccoherent amb la seva missió i visió quea través de la gestió per objectius implicala totalitat del seu personal.

Com a resultat d’aquest procésl’Autoritat Portuària de Barcelona hadissenyat una estratègia que se centra entres grans àmbits d’actuació:• L’ampliació del port en xarxa, vinculada

al creixement del port. Aquestaampliació no només s’ha d’entendre entermes interns (augment de la capacitatde les terminals portuàries), sinó tambécom a potenciació de la capacitatde generació i distribució de càrregade l’entorn portuari, tal com preveu elconcepte de port en xarxa.

• La millora dels serveis del port en xarxa,amb la potenciació d’una oferta de ser-veis logístics i alt valor afegit tant dins delport com distribuïts pel territori, que facimés competitives les cadenes logístiquesque utilitzen el port de Barcelona.

• El canvi intern a l’Autoritat Portuària deBarcelona, ja que l’assoliment dels altresàmbits no serà possible sense un procésde canvi cultural que professionalitzi l’ac-tivitat interna de l’Autoritat Portuària i enmillori l’eficàcia i l’eficiència en la gestió.

14

1.1.La

ges

tió

COMUNICACIÓ I RELACIONSINSTITUCIONALS

Dues dades són suficients per calibrar asimple vista el pes del Port de Barcelonaen l’economia i en la ciutat: al recinteportuari treballen aproximadament16.000 persones i 16 milions de visitantsrecorren cada any el Port Vell. Malgrat larotunditat d’aquestes xifres bona part dela població desconeix el rol del Port com amotor econòmic, la seva funcióestratègica com a infraestructura o laseva importància com a institució.

L’objectiu del Departament deComunicació i Relacions Institucionals és,precisament, fer entenedora la tasca delPort a la societat, a més de posar en valorla seva funció. Es tracta d’un treball de

llarg recorregut, és a dir, amb un impactedirecte però no sempre immediat, i que ténombroses línies d’acció. Aquestes esdesenvolupen a través de les diferentsàrees que integren el departament: elGabinet de Premsa, l’àrea d’Imatge, elServei Lingüístic i l’àrea de RelacionsInstitucionals, que treballencoordinadament i en col·laboració amb laresta de departaments de l’AutoritatPortuària. Establir una relació fluida i sòlida amb elsmitjans de comunicació és la principalcomesa del Gabinet de Premsa, que had’atendre les necessitats informatives demitjans molt diversos tant per la sevanatura (premsa escrita, ràdios, televisions,agències de comunicació o diaris digitals),com per l’especificitat del seus continguts

Àm

bit d

e pr

esid

ènci

a

15

(mitjans generalistes o especialitzats) idels seus àmbits geogràfics (mitjanslocals, nacionals o estrangers). Més enllàde donar resposta a les demandes diàriesd’informació, el Gabinet de Premsa ésproactiu en la generació de contingutsinformatius, ja que en la voluntat dedonar a conèixer l’activitat i laimportància del Port a l’opinió pública elsmitjans de comunicació són uns aliatscrucials.

Aquesta tasca implica una acciócomunicativa constant que es concretaen el contacte permanent amb elsprofessionals i responsables dels mitjans,en la producció de diversos materialsinformatius, en la gestió d’entrevistesamb els portaveus de l’entitat, i enl’organització d’actes puntuals, com rodesde premsa o visites de periodistes alrecinte portuari, entre d’altres. Percontribuir a mantenir viu l’interès delsmitjans sobre la realitat portuària, durantl’exercici 2007 s’han posat en marxaactuacions informatives periòdiques comsón l’elaboració setmanal de l’agendad’actes del Port i les notes de premsa delstràfics mensuals, que s’afegeixen ainiciatives ja existents com és ara lacomunicació immediata dels acordsaprovats al Consell d’Administració.

Construir la imatge i el missatgedel PortIncidir de forma positiva en l’opiniópública també comporta l’establiment deconvenis de col·laboració ambdeterminades empreses de comunicació,la qual cosa permet una presènciapermanent del Port en mitjans de prestigii solvència. Enguany destaquen elsreportatges signats pels professionals deBarcelonatv, Com Ràdio o El Periódico deCatalunya.

En la creació d’opinió és tambéfonamental l’àrea d’Imatge, encarregadade definir i unificar la imatge interna iexterna de l’entitat. Es tracta d’una funcióde caràcter totalment transversal, ja queafecta qualsevol element vinculat al Portde Barcelona i tots els seusdepartaments. Tant important com ladefinició de la imatge corporativa delPort, és l’ús i aplicació que se’n fa. Peraquest motiu l’àrea d’Imatge es troba araimmersa en un procés unificador, que ésimprescindible per consolidar i enfortir elvalor de la marca del Port de Barcelona.

El Departament de Comunicació iRelacions Institucionals tambés’encarrega de controlar totes lespublicacions que genera l’AutoritatPortuària de Barcelona, de manera que

s’assoleixi una coherència d’estil, imatge icontinguts entre tots els materials queprodueix el Port.

Com a part integrant del departamentdes d’aquest any, el Servei Lingüísticdesenvolupa una tasca fonamental pergarantir l’ús correcte de la llengua a totsels nivells. A més, promou anualment laconvocatòria dels Jocs Florals del Port deBarcelona, uns premis que persegueixenpotenciar la creativitat literària delstreballadors de l’àmbit portuari i que enla darrera edició han reunit un total de 37obres participants.

En la vessant de les RelacionsInstitucionals, el departament haimpulsat la signatura d’acords ambdiverses entitats, amb la intenció dedonar suport a iniciatives culturals,socials i econòmiques. És el cas delsconvenis de col·laboració mútua ambinstitucions com Stella Maris, el Liceu o laCambra de Comerç. En la mateixa línia, elPort patrocina activitats que, de maneradirecta o indirecta, tenen relació amb larealitat marítima o portuària. El 2007 haestat el cas de la Barcelona World Race, laprimera regata de volta al món perparelles i sense escales que té el Port deBarcelona com a punt de sortida iarribada.

L’àrea de Relacions Institucionals,juntament amb el Departament deMàrqueting i Comercial, tambés’encarrega de definir la presència delPort de Barcelona a les fires i convencions

del sector que periòdicament se celebrenarreu del món. Es tracta de garantirla participació en els principals fòrumsde la indústria portuària, ja que sónplataformes privilegiades per exposarels serveis i projectes del Port, però tambéper compartir idees i copsar lestendències de futur del sector.

El Departament de Comunicació iRelacions Institucionals té una funcióvertebradora de la imatge i del missatgedel Port, l’èxit de la qual, però, noméses pot garantir amb la implicació de totsi cadascun dels departaments del’Autoritat Portuària de Barcelona i lespersones que els integren.

EL CENTRE DE DOCUMENTACIÓ

Una de les principals fites del Centre deDocumentació de l’Autoritat Portuària deBarcelona (CENDOC) durant l’any 2007 haestat vetllar per la implantació d’unsistema de gestió documental avançatque atengui amb eficiència les peticionsde les consultes i suposi una milloraqualitativa del servei. Amb aquest propòsits’ha definit i dut a terme un pla de revisiódels procediments dirigits als usuaris, is’ha col·laborat en l’elaboració del Manualde Bones Pràctiques Administratives delPort de Barcelona, que dedica un apartatespecífic a la gestió documental.

Entre les actuacions d’aquest exercicidestaca la realització del projecte de La

ges

tió

16

planificació de trasllat dels arxius degestió i oficina a l’edifici World TradeCenter. En aquest sentit, s’ha treballatamb els responsables dels departamentsper concretar quins documents escustodiaran en la nova ubicació i quinsromandran en els dipòsits de l’arxiucentral de l’edifici ASTA.

Quant a les altres àrees funcionals delCENDOC, la millora del Servei de Premsa(press clipping) amb la incorporació d’unnombre més elevat de notícies ha permèsarribar a les 165.000 consultes, un 10%més que l’any anterior. Pel que fa al Serveid’Atenció a Investigadors i Consultes, elCentre de Documentació Marítima -especialitzat en les consultes històriquessobre el port- ha atès 541 peticionsd’informació, majoritàriament provinentsdel món acadèmic i de la investigació. ElCENDOC ofereix un servei similar per aconsultes sobre temes actuals queenguany, amb la implementació d’unaplataforma electrònica de seguimentd’assumptes, ha pogut millorarqualitativament i oferir un alt índex deresposta immediata.

Com a membre del conjunt d’arxius icentres de documentació de totes lesautoritats portuàries estatals el CENDOCha assistit a les III Jornades Tècniquesd’Arxius Portuaris celebrades a Gijón elmes de novembre. A part de participar enels grups de treball, el representant del’APB va exposar en aquestes jornadesl’experiència de ser la primera autoritatportuària que va presentar una propostade valoració de sèries documentals a laComissió Superior Qualificadora deDocuments Administratius.

Projecte cultural del PortTambé ha estat un any decisiu perassentar i difondre el projecte culturaldel Port de Barcelona gràcies a lasignatura del Conveni de Col·laboracióamb el Consorci de les Drassanes Reials iel Museu Marítim de Barcelona. Aquestconveni consolida definitivament laprojecció del Centre de DocumentacióMarítima com a entitat de referència enla recerca de qüestions relacionades ambla història i el patrimoni marítim iportuari a Catalunya i esdevé un marcimmillorable per apropar el port i laciutat a través de les activitats culturals.Durant el 2007 el conveni s’hamaterialitzat en l’organització dediferents iniciatives culturals, de difusió iconservació, entre les quals destacal’exposició sobre els 100 anys de l’edificide Portal de la Pau, situada de formatemporal a les Drassanes Reials deBarcelona. A causa del seu gran èxit il’interès que ha despertat la mostra s’haconvertit en virtual a Internet i enitinerant, i ha estat exposada també al’edifici del Consorci El Far. Una altrainiciativa desenvolupada en aquest marcha estat la transferència, en règim dedipòsit, a les instal·lacions del Consorcide les Drassanes Reials i Museu Marítimdel fons de documents del Port deBarcelona sobre la Junta d’Obres del Port(1868 -1978). La gestió del fons correspona l’APB, que és la responsable de lacatalogació i de l’accés als documentsdipositats.

Una altra realització destacada enaquest àmbit ha estat el Projecte deDisseny i Execució del Punt d’Informaciódel Port de Barcelona. Amb l’objectiu dedifondre la realitat del Port com aimportant motor econòmic del país s’handefinit les característiques que ha detenir un punt d’informació permanent,que s’instal·larà el 2008 al vestíbul delMuseu Marítim de Barcelona, per onpassen anualment més de 400.000visitants.

PLA APB 2008-2009

Durant l’exercici 2007 s’ha revisat el PlaAPB 2006-2008 a partir de l’anàlisiinterna dels resultats de l’autoavaluaciósegons el Model d’Excel·lència EFQM i elcicle de planificació estratègica. Enaquest sentit el Comitè d’Estratègia s’hareunit de manera sistemàtica al llarg detot l’any per desenvolupar duesactuacions bàsiques: alinear el PlaEstratègic i el Pla d’Empresa (quant aLa

ges

tió

17

línies estratègiques, objectius estratègicsi objectius operatius), i elaborar elDocument Estratègic 2008 que inclou ladefinició de l’estratègia bàsica del’Autoritat Portuària de Barcelona per aaquell exercici (pel que fa a missió, visió,valors, línies estratègiques, objectiusestratègics i operatius i mapa estratègic).

El tractament d’aspectes prioritaris enl’organització ha provocat una breu atu-rada del Pla APB durant el primer semes-tre de l’any, que s’ha reprès el mesd’octubre amb la celebració de les IV Jor-nades APB. En aquestes jornades s’ha vali-dat el mètode de treball iniciat, s’haaprofundit en el canvi cultural de l’orga-nització i s’ha donat impuls a tot el procésde millora interna, amb l’actualització delpla estratègic per al proper bienni, recolliten el Pla APB 2008-2009. El nou Pla re-força l’estratègia de l’organització i la me-todologia de desenvolupament internbasada en els Comitès de Progrés i en elsGrups de Millora.

Les IV Jornades han tingut continuïtaten la Jornada BCN, que va tenir lloc elmes de desembre, amb l’objectiud’informar sobre el treball desenvolupat iles novetats del Pla APB 2008-2009. Enaquesta ocasió s’ha convocat un equipmés nombrós de persones del’organització amb la voluntat de reforçarla cohesió i la comunicacióinterdepartamentals.

Comitès de ProgrésUn dels principals problemes detectats al’Autoritat Portuària de Barcelona haestat la manca de transversalitat entreels diferents departaments que laintegren, motiu pel qual s’ha estructuratun model que potencia el treball enequip mitjançant grups interdisciplinarisque pretenen resoldre problemescomuns de l’organització. Amb aquestobjectiu s’han revisat els Comitès deProgrés que, constituïts per les personesdel nivell més alt de responsabilitat del’Autoritat Portuària de Barcelona(membres del Comitè de Direcció), tenenla missió d’analitzar i decidir sobre elsgrans temes de debat en l’àmbitestratègic de l’organització.

Els Comitès de Progrés definits el 2007,que tenen el repte de gestionar icoordinar el Pla APB 2008-2009, són elssegüents:

• Comitè d’estratègia, amb l’objectiu degestionar les actuacions relacionadesamb el plantejament estratègic generaldel Port de Barcelona i el propi del’Autoritat Portuària, així com el

desplegament de l’estratègia mitjançantel Pla d’Empresa i el seu seguiment icontrol.

• Comitè de Transformació, amb l’objectiud’impulsar les accions de canvi intern iimplicar-hi tota l’organització i basant-seprincipalment en 3 eixos: processos,persones i sistema organitzatiu. Esfonamenta en l’excel·lència, la innovació iel capital emprenedor existent pertransformar la cultura corporativa.

• Comitè de Comunicació, amb l’objectiude gestionar els plans i projectes quemillorin la comunicació interna i externa.

• Comitè de Responsabilitat SocialCorporativa (RSC), amb l’objectiu degestionar els plans i projectes queincorporin de manera integral i gradual al’Autoritat Portuària l’enfocament cap a laRSC, entenent com a tal la integracióvoluntària de les preocupacions socials,econòmiques i mediambientals en lesoperacions comercials i en les relacionsamb els grups d’interès.

Per tal de donar coherència i integraraquesta metodologia de treball s’harevisat el Comitè Gestor del Pla APB2008-2009, que és l’òrgan màxim degovern del Pla APB i té com a objectiugeneral coordinar i fer el seguiment de laresta de comitès i actuar com a enllaç, siescau, amb el Consell d’Administració del’Autoritat Portuària.

La g

estió

COMITÈ GESTOR DEL PLA APB 2008-2009

Comitè deRSC

ComitèTransformació

Comitè deComunicació

Comitèd’Estratègia

18

30 %2520151050

La g

estió

4t T

3r T

2n T

1r T

22,20 %

21,64 %

21,46 %

21,08 %

21,64 %

PERCENTATGE DE PARTICIPACIÓ EN EL PLA APB (Sobre total de personal)

Total 06 Total 07

119

111

140

120

100

80

60

40

20

0

PARTICIPANTS EN GRUPS DE TREBALL DEL PLA APB

Grups de MilloraPer tal d’analitzar i millorar els aspectesidentificats com a febles i desenvoluparprojectes concrets, en el si dels Comitèsde Progrés s’han constituït Grups deMillora, la missió dels quals és estudiarles situacions i proposar l’alternativa mésadequada a la Direcció en els àmbits queel comitè respectiu li encomani.

Els Grups de Millora conformen unsistema participatiu mitjançant el qualtreballadors de diferents àrees esreuneixen per fer suggeriments, millorarla prestació del servei i/o resoldreproblemes relacionats amb aspectespropis del treball. Es revelen com un bonsistema que permet tant aprofitar elpotencial creatiu i innovador de lespersones de l’empresa com crear espaisde conversa on s’intercanvienconeixements i experiències i espotencien les sinergies entre les diferentsàrees d’activitat. Dins d’aquest marc, alllarg de 2007 han desenvolupat les sevesactivitats els següents Grups de Millora:

• Anàlisi de demanda i oferta portuària,amb la missió d’avaluar la demanda

futura i els tipus de tràfic que seranprioritaris per al port ampliat.

• Seguiment d’assumptes, amb la missióde definir els procediments necessarisque permetin fer el seguiment delsassumptes externs de l’AutoritatPortuària a fi de conèixer l’estat de cadatràmit, les assignacions i les respostesemeses als clients o sol·licitants. Per a laprimera fase d’implantació deprocediments els tràmits escollits hanestat els següents: al·legacions de multes,preguntes parlamentàries, peticions deconsultes d’estadístiques i reclamacions.

• Definició d’objectius, amb la missiód’elaborar la metodologia de definiciód’objectius avaluables del personal.

En la Jornada BCN s’ha presentat la pla-nificació de Grups de Millora per al 2008-2009, que es configura de la següentmanera: 9 grups dependents del Comitèd’Estratègia, 7 dependents del Comitè deTransformació, 3 dependents del Comitè deComunicació i 3 del Comitè de RSC. El PlaAPB avança, poc a poc però sense pausa,gràcies a la implicació de les persones del’organització, tal com mostren les gràfi-ques de participació 2006-2007.

2006

2007

19

EVOLUCIÓ DELS ÍNDEXS “A”, “S” I “I”

Mitjana Índex “A” Índex “S” Índex “I”2006 8,1 8,6 9,4

2007 7,7 9,7 9,6

EL SISTEMA DE QUALITAT DEL PORTDE BARCELONA

El Sistema de Qualitat del Port de Barce-lona es configura com el conjunt de plansde qualitat que es dissenyen, s’implanten,avaluen i milloren al Port, i que actual-ment comprenen les instal·lacions se-güents: Terminal de Contenidors deBarcelona, SL, Terminal Catalunya, SA, Es-tibadora de Ponent, SA, i el Punt d’Inspec-ció Fronterera (PIF).

L’obtenció i l’avaluació contínua de lesdades dels processos, així com la millorad’aquests, constitueix el Control del Pro-cés. Els resultats més rellevants de l’any2007 han estat els següents:

Del Control del Procés s’extrauen els ín-dexs de Qualitat, que tenen la finalitatd’avaluar la tendència dels principals ob-jectius de la qualitat de servei al Port deBarcelona. L’índex “A” mesura el grau d’a-gilitat del pas de la mercaderia pel Port,tenint en compte el procés físic i docu-mental. L’índex “S” és el grau d’integritat i

seguretat de la mercaderia al Port. L’índex“I” és el grau de coordinació dels diferentsoperadors que intervenen en les inspec-cions físiques de la mercaderia. En l’exer-cici 2007 s’ha registrat una millorarellevant de la mitjana dels índex “S” i “I”,mentre que l’índex “A” ha experimentatun cert retrocés.

La g

estió

Índex “S”

Índex “A”

Índex “I”

9,74

7,74

9,55

gen. feb. mar. abr. maig juny jul. ag. set. oct. nov. des. Mitjana

EVOLUCIÓ MENSUAL DELS ÍNDEXS DE QUALITAT 2007

10

9

8

7

6

5

Volum d’activitat Volum d’inspeccions

Contenidors descarregats plens 360.835 (+14,9%) Exportació 1.502 (+35,8%)

Partides buidades a magatzem 1.924 (-88,2%) Importació 16.782 (+11,8%)

Embalums manipulats/buidats 1.622.328 (-50,9) Total 18.284 (+13,4%)

Embalums afectats per incidència 34 (-90,5%) % d’inspecció respecte el volum total d’activitat 2,79 (-4,4%)

Detall de les inspeccions Intervencions de l’Equip de QualitatInspeccions en esplanada 13.509 (+24,7%) Contenidor/precinte 35 (+52,2%)

Inspeccions amb passadís 4.516 (-9,5%) Mercaderia 193 (-88,9%)

Inspeccions magatzem 260 (-14,5%) Total 228 (-87,1%)

Inspeccions PIF (sense passadís) 3.095 (-15,6%)

Inspeccions PIF (amb passadís) 1.453 (-31,1%)

Incidències internes

Contenidor/precinte 0 (-100%)

Mercaderia 9 (-91,5%)

Inspecció 29 (+383 %)

Total 38 (-197,4%)

20

La g

estió

Programa de GarantiesEl Port de Barcelona disposa d’unPrograma de Garanties que recull unsdeterminats compromisos de servei de laComunitat Logística i Portuària vers elclient final i que, en cas d’incompliment,impliquen una compensació econòmicade fins a 450 € per incidència internaactivada. Aquest programa preveu elscompromisos següents a les terminalsque formen part del Sistema de Qualitat:

• Garantia de seguretat total de lamercaderia. L‘APB garanteix que no esproduiran incidències (danys o faltescausades a la mercaderia) durant la sevamanipulació i estada en l’àmbit delSistema de Qualitat.

• Trànsit immediat. L‘APB garanteix que eldespatx documental de la mercaderiacontenitzada en trànsit en l’àmbit delSistema de Qualitat es produirà el mateixdia de l’admissió del document de trànsit,sempre que aquest es presenti dins del’horari d’admissió de la Duana is’acompleixin tots els requisits per a laseva validació i despatx.

• Despatx FCL d’importació. L‘APBgaranteix que el despatx documental dela mercaderia d’importació delscontenidors FCL manipulats en l’àmbitesmentat es produirà el mateix dia del’admissió de la declaració de Duana o eldia hàbil immediatament posterior.

• Garantia d’inspecció física coordinada.L‘APB garanteix que la inspecció física dela mercaderia FCL i LCL dins de l‘àmbitespecificat es realitzarà el dia previst, pera la qual cosa es requereix que lamercaderia es posicioni en la zonad’inspecció i hagi estat sol·licitada perqualsevol dels organismes d’inspecciócompetents.

El resultat de l’aplicació del Programa deGaranties enguany ha estat el següent:

Detall de les garanties Garanties abonades activades

2007 2006

Seguretat Total 18 14

Inspecció Física Coordinada 11 5

Total 29 19

Total (€) 10.389 5.181

Anàlisi, transparència i controlAmb l’objectiu d’oferir la màximainformació possible sobre l’estat de lamercaderia quan passa pel Port deBarcelona, durant aquest any s’hanenviat un total de 20.592 informes.Aquests es remeten de formaautomàtica quan es genera informaciórelativa a inspeccions físiques oincidències detectades en la mercaderia.D’altra banda, i a petició dels clients odels seus representants, s’han respost245 sol·licituds d’informació i s’han dut aterme un total de 6 anàlisis del procés.

També s’han fet 5 auditories delsistema a les terminals incloses en elSistema de Qualitat (2), a l’Equip deQualitat (1), i als Referencials de Pràctics(1) i Ajudes a la Navegació (1), totes ambresultats molt satisfactoris.

Aplicació de Referencials deQualitat de Servei

Referencial de Servei d’Ajudes a laNavegació del Port de BarcelonaEl mes de novembre de 2007 es va signarel Manual per a la revisió i millora delServei d’Ajudes a la Navegació del Port deBarcelona, que descriu el sistemad’actuació i els criteris generals ques’aplicaran als diferents processosd’aquest servei, de manera que escompleixen les característiques i els

21

indicadors establerts per satisfer lesexigències dels clients. El manual harebut el vistiplau del Comitè de Qualitatcreat per a aquest projecte i que estàformat per representants de la DireccióGeneral de Ports i Transports de laGeneralitat, la Direcció General de Pesca iAfers Marítims de la Generalitat, Ports dela Generalitat, la Demarcació de Costes, laCapitania Marítima, Salvament Marítim,la Corporació de Pràctics, l’Associaciód’Agents Consignataris de Vaixells,l’organisme públic Ports de l’Estat il’Autoritat Portuària de Barcelona.

Referencial de Servei de Practicatge delPort de BarcelonaLa Corporació de Pràctics del Port deBarcelona ha treballat estretament ambel Departament de Sistemes de Qualitatde l’Autoritat Portuària de Barcelona enel seguiment del Sistema de Qualitat dePràctics. En el Comitè de Qualitat s’hanpresentat els resultats del Pla de MilloraContínua de l’any 2007 els quals hanestat assolits en un 81,8%. Així mateix,s’ha aprovat el Pla de Millora Contínua dela Corporació de Pràctics per al 2008 i elManual per a la revisió i millora del Serveide Practicatge. El Comitè de Qualitatcreat per a aquest projecte està formatper representants de l’Associació deNaviliers Espanyols (Anave), la Corporacióde Pràctics, l’Associació d’AgentsConsignataris de Vaixells, el Col·legiOficial de Pràctics i l’Autoritat Portuàriade Barcelona.

També s’ha continuat treballant en laimplantació de diferents aspectes relacio-nats amb els referencials d’automòbils ide creuers.

LA PROMOCIÓ DE LA COMUNITATPORTUÀRIA

El Consell Rector i els Grups deTreballAmb l’objectiu de reactivar la projecció ipromoció nacional i internacional de laComunitat Portuària, la seva coordinació il’augment i fidelització de lesmercaderies, alhora que potenciar laimatge de conjunt del Port de Barcelona,s’ha constituït enguany el Consell Rectorde la Comunitat Portuària.

En la sessió constituent del 23 de juliols’han nomenat el membres del ComitèExecutiu i s’ha determinat la missió, lacomposició i els objectius d’un total de 10Grups de Treball. Aquests grups, presiditsper membres destacats de la ComunitatPortuària i coordinats per membres de

l’Autoritat Portuària de Barcelona, són:Telemàtica; Qualitat; Qualitat Ambiental;Responsabilitat Social Corporativa;Màrqueting i Comercial; InnovacióPrevenció i Riscos Laborals; Punt d’InspeccióFronterer; Short Sea Shipping; ServeisFerroviaris; i Fòrum del Transport Terrestre.

A la segona reunió del Consell Rector,celebrada el novembre, s’han exposat leslínies de treball de cadascun dels Grups, lesseves propostes i el calendari d’activitats.

Estudi de marcaEl Consell Rector també ha aprovat que laDirecció de Promoció de la ComunitatPortuària, de nova creació, encarregui unestudi de marca per analitzar la situaciódel Port en aquest àmbit. L’estudi hauràd’abastar el hinterland immediat del Portde Barcelona, inclosos el centre i nord dela península i el sud de França, i lesconclusions es lliuraran l’any vinent.

Missions ComercialsUna altra de les decisions aprovades pelConsell ha estat la represa de la dinàmicade realitzar missions comercials anuals,tal com havia dut a terme el Port en anysanteriors. Després de presentar diversesalternatives per mercats i objectiuspotencials, el país escollit com adestinació per a la missió del 2008 haestat el Marroc. En l’elecció ha tingut molta veure el bon moment de les relacionsdel Port amb aquest país i el seudesenvolupament econòmic, quepresenten un ampli ventall d’oportunitats.

En definitiva, la iniciativa de formar unConsell Rector s’ha revelat ja en aquestsprimers mesos com a molt oportuna. Laparticipació efectiva del conjunt de laComunitat Portuària en les propostes quedissenyen el futur del Port de Barcelonaés fonamental per a la cohesió i lacomplicitat generades, que asseguren elprogrés del conjunt dels que composenl’àmbit portuari. La

ges

tió

22

1.2.

RECURSOS HUMANS

El 2007 s’ha caracteritzat per ser un anyorientat a la preparació per a un canvique permeti alinear l’estructuraorganitzativa de l’Autoritat Portuària deBarcelona amb l’estratègia definida perl’entitat.

En l’àmbit de les relacions laboralsl’exercici s’ha centrat en la negociació dela implantació efectiva dels aspectesacordats l’any anterior. S’ha posat unèmfasi especial en la implantació del noumodel de gestió per competències i eldesenvolupament dels acords particularsadoptats en l’Acord d’Empresa del 2006.En aquest sentit, s’ha debatut enprofunditat amb els representants delstreballadors la concreció i eldesenvolupament dels processos deselecció, promoció i formació delsempleats, amb la finalitat d’aplicar-hi lamàxima objectivitat i transparència.

A l’inici de l’any el president va comu-nicar a tot el personal la voluntat de reu-nir els serveis tècnics administratius -queactualment es troben ubicats en dos edi-ficis- en un edifici únic al World Trade Cen-ter (WTC), per tal de millorar el climalaboral i l’eficiència de l’organització. Re-cursos Humans ja ha iniciat les negocia-cions amb la representació social pertractar aquells aspectes relacionats ambel trasllat que afecten els treballadors.

A nivell estatal, el dia 13 de maig vaentrar en vigor la Llei 7/2007, de 12 d’abril,

per la qual s’aprova l’Estatut Bàsic del’Empleat Públic en l’àmbit del’Administració General de l’Estat i elsseus organismes públics. La nova normapreveu un seguit de millores que sónaplicables directament a les autoritatsportuàries i, per tant, als empleats del’Autoritat Portuària de Barcelona.

Com cada any l’Autoritat Portuària deBarcelona ha potenciat l’aspectesocioesportiu amb l’organització dediferents campionats a les sevesinstal·lacions esportives situades a la ZAL,com és el cas del 10è Torneig de FutbolSala, el 9è Torneig de Frontennis i el 9èTorneig de Tennis.

Formació i comunicació internaEls elements clau per afavorir un canviorganitzatiu són la comunicació interna iLa

ges

tió

Àm

bit d

e di

recc

ió

23

La g

estió

la formació, motiu pel qual aquestes duesàrees s’han potenciat especialment.

Pel que fa a la formació, ha estatnecessari un procés de reflexió ireorientació al voltant de dos aspectesfonamentals. D’una banda, el nou modelde gestió per competències ha propiciatdesenvolupar un projecte de formacióque posa èmfasi especial en elconeixement del sector i del negoci, i quel’Autoritat Portuària de Barcelona hadecidit abordar amb formadors interns.D’altra banda, s’ha dut a terme un estudidenominat Pla de Qualitat i Millora delServei del Cos de Policia Portuària que,entre d’altres aspectes, ha analitzat laformació d’aquest col·lectiu ambl’objectiu de reorientar les àrees que calmillorar.

El conjunt de plans de formaciódesenvolupats durant el 2007 han sumatun total de 82 accions formativescol·lectives i 66 de caire individual, ques’han emmarcat en els següents àmbits:

• En relació amb el Pla de Formació de laPolicia Portuària, destaca la formaciód’una nova promoció de 32 policiesportuaris que han assistit al Curs bàsicper a la Policia Portuària impartit perl’Institut de Seguretat Pública deCatalunya, encarregat de formar elscossos de seguretat a Catalunya i ambel qual hi ha una col·laboració docentdes del 1997. També s’han emprès 7accions de formació contínua per aaquest col·lectiu.

• Quant al Pla de Formació en Idiomes, amés de la llengua anglesa,indispensable en una societatglobalitzada, s’han tingut en comptedos aspectes rellevants: l’orientaciócomercial i estratègica de l’AutoritatPortuària de Barcelona cap a França i elMarroc, que ha portat a potenciar laformació en francès, i l’èmfasi del’Autoritat Portuària de Barcelona en elshort sea shipping, en especial ambItàlia, que ha impulsat els cursos dellengua italiana.

• Pel que fa a la formació dels diferentsdepartaments de l’Autoritat Portuàriade Barcelona, habitualment es cobreixamb formació individual perquè lesnecessitats són molt concretes idiverses. Com a actuacions formativesdestacades, cal anomenar la que es vafer per al personal de la Unitat deManteniment General, sobre el sistemad’enllumenament públic Citigis,Terminal Urbilux i Terminal Urbidat, queimplica una nova manera de treballarmolt més tecnificada i eficient, i la

formació per al personal delDepartament Econòmic i Financer sobreel Nou Pla General Comptable, impartitpel Col·legi d’Economistes de Catalunya.

En l’altre aspecte clau del departament,la comunicació interna, ha centratl’atenció a informar sobre el trasllata l’edifici WTC, qüestió en la qual escontinuarà treballant l’any vinent. El 2006 els esforços es van centrar en elllançament i la consolidació d’una einafonamental per a la comunicació interna,l’ePORTal, la intranet corporativa del’Autoritat Portuària de Barcelona. Aquest any s’ha donat un pas endavantper garantir l’accés de tots els empleatsa la informació rellevant de l’organitzaciói per això s’han posat al seu abastels serveis i continguts de la intranetcorporativa des de qualsevolemplaçament.

Per tal de fomentar al màxim laimplicació i participació dels treballadorsen els temes fonamentals de l’AutoritatPortuària de Barcelona s’han potenciattambé les accions de comunicaciópresencial, a través de jornades de difusiódirigides a tot el personal. També s’hainaugurat un programa de visites al Portde Barcelona amb l’objectiu de fer mésproper i entenedor als treballadors el seuentorn de treball.

RECURSOS SANITARIS I PREVENCIÓDE RISCOS LABORALS

Els canvis organitzatius aplicats aquestexercici han motivat la creació delDepartament de Recursos Sanitaris iPrevenció de Riscos Laborals, integrat pelServei Mèdic i el Servei de Prevenció deRiscos Laborals.

24

La g

estió

Servei Mèdic i Salut LaboralCom a empresa col·laboradora de laSeguretat Social, l’Autoritat Portuària deBarcelona disposa d’un servei mèdicpropi i, per tant, presta un servei integralque dóna cobertura al personal actiu, ajubilats i jubilades de l’entitat i als seusfamiliars directes. Aquests serveis esporten a terme a les instal·lacions delmoll de Bosch i Alsina i a l’Edifici TècnicAdministratiu de l’edifici ASTA. Per altrabanda, les proves complementàries i lesconsultes a especialistes es realitzen através de la mútua Atlàntida, i lacobertura dels ingressos i les urgències,en clíniques concertades.

El nou manual de l’usuari publicataquest any permet tenir una orientaciósobre les possibilitats del servei i del seuús. El procediment d’atenció contínuadesenvolupat en el Pla de Salut del’Autoritat Portuària de Barcelona marcaels procediments i els protocols que sónnecessaris per unificar les pautesd’actuació dels professionals de lamedicina assistencial i laboral. La posadaen marxa de la bústia de suggerimentssuposa una via de comunicació amb ladirecció del servei, que ha de permetremesurar el grau de satisfacció delsusuaris i millorar-ne l’atenció.

Les funcions del Servei Mèdic són,principalment, el control continu de lasalut i la prevenció de la malaltia, i enaquest sentit enguany ha atès un total de19.283 persones. També és tasca d’aquestservei el control de l’absentisme, al qualpot contribuir la millora de l’estat desalut. La mitjana de dies per baixa aquestany ha disminuït i ha mostrat un resultatmés positiu que els anteriors. Lesrevisions mèdiques són el màximindicador per contribuir al seguiment i lacorrecció del Pla de Salut vigent. Durantaquest exercici el 55,2% de la plantilla haacceptat voluntàriament revisar el seuestat de salut, un 18% més que el 2006.

Prevenció de Riscos LaboralsEn aquest àmbit s’ha conclòs l’elaboraciódel Pla de Prevenció de l’empresa, amb laprevisió que el Comitè de Direcciól’aprovarà a principi del 2008. Amb lacol·laboració del Departamentd’Organització i Desenvolupament s’hadissenyat, per altra part, el Pla deFormació en Riscos Laborals, que incloutots els treballadors.

Com a altres actuacions destacadesdel 2007 de prevenció de riscos laborals,es poden mencionar l’elaboració d’unmapa de senyalització de l’edifici TIR i unsimulacre d’evacuació; la col·laboració en

la reactivació de la Comissió TècnicaPortuària de Prevenció, i la valoració depropostes per a la realització, durantl’exercici 2008, de l’avaluació de riscospsicosocials dels llocs de treball de laUnitat de Manteniment General,Estacions Marítimes i Policia Portuària.

SISTEMES D’INFORMACIÓ

El Departament de Sistemes d’Informaciódesenvolupa projectes en matèria detecnologies de la informació per a unamillor gestió de l’Autoritat Portuària i pera la millora de la competitivitat del Portde Barcelona.

Pel que fa a l’Autoritat Portuària s’hanexecutat més de 75 projectesd’informàtica, telefonia, radiotelefonia isistemes de seguretat i telecontrol,alguns dels quals destaquen pel seuabast o la seva repercussió més enllà del’organització. En l’àmbit intern s’hainiciat la implantació de la gestió deldepartament seguint les pràctiquesrecomanades que defineix el marc dereferència ITIL (Information TechnologyInfrastructure Library) i s’ha generalitzatl’ús de les eines de gestió de la relacióamb els clients (CRM) entre elscomponents del Departament Comercial.Igualment s’ha iniciat el projecte demigració del web de l’Autoritat Portuàriaa un nou entorn de programació quefacilitarà l’oferta de nous serveis alsusuaris. El departament col·labora tambéen el trasllat d’activitat de l’AutoritatPortuària a l’edifici del World Trade Center,que començarà a fer-se efectiu el 2008 ique afavoreix la introducció de canvistecnològics com el sistema de telefonia oel de control de presència. En l’aplicació

25

La g

estió

del codi ISPS de seguretat dels ports iinstal·lacions portuàries s’ha adaptat elprocediment d’intercanvi documental depetició d’escales i les aplicacionsinformàtiques associades per controlar elseu correcte funcionament.

De cara a l’exterior, s’han instal·lat elsequips i el programari necessaris decontrol de les targetes d’embarcament ales terminals de passatge per a l’aplicacióde la nova reglamentació sobrebonificacions per a residents a les Illes. Amés s’ha aprofitat el trasllat dels pràcticsa la nova torre de control d’operacionsportuàries per dotar-los dels sistemes decontrol necessaris.

Fòrum Telemàtic i PortICSistemes d’Informació desenvolupaprojectes per al Port i la ComunitatPortuària des del Fòrum Telemàtic i desde PortIC. El Fòrum Telemàtic, creat l’any1994, és un grup de treball en el qualestan representants els diferentscol·lectius que configuren la ComunitatPortuària i té per missió la definició imillora del procediments d’intercanvidocumental que intervenen en el pas dela mercaderia, els passatgers i els mitjansde transport pel port. PortIC és laplataforma tecnològica que facilita laimplantació dels procedimentsd’intercanvi documental que han decontribuir a fer més competitiu el port.

Enguany el Fòrum Telemàtic ha revisatla seva metodologia de treball, fet que hasuposat ampliar el seu abast i potenciaraspectes com el seguiment delsdesenvolupaments necessaris o de laimplantació dels procediments existentsque fins aleshores havien quedat almarge. A mitjans d’any els treballsd’aquest òrgan s’han emmarcat en el

Consell Rector i ha passat a ser un delsseus grups constituents. Pel que fa aprojectes executats, el Fòrum Telemàticha desenvolupat el nou procedimentd’intercanvi documental de les llistes decàrrega. Això ha de representar també elprimer pas perquè l’Autoritat Portuàriadesenvolupi una aplicació que faciliti elcontrol de la Duana en l’operativad’exportació. També s’ha treballat en eldespatx duaner amb documentsescanejats, projecte que, després d’haverestat definit i provat a Barcelona, laDuana ha fet extensiu a tots els recintesduaners de l’Estat espanyol.

Pel que fa al seguiment delsprocediments d’intercanvi documentaldefinits en exercicis anteriors, l’any 2007s’ha generalitzat l’ús dels procedimentstelemàtics d’entrada i sortida terrestre decontenidors plens, i gairebé el 100% delsdocuments necessaris per enretirar oadmetre un contenidor ja s’enviaventelemàticament a final d’any.

D’altra banda, sobre la plataforma decomerç electrònic de l’Autoritat Portuàriagestionada per PortIC s’han desenvolupatnous serveis i s’han millorat alguns delsque ja s’oferien. En aquest sentit, s’haefectuat un canvi tecnològic quepossibilita que la instal·lació de totes lesaplicacions es pugui fer des del web,actuació que ha donat peu a tot unseguit de nous serveis més eficients ifuncionals. PortIC i l’Autoritat Portuàriahan establert també les especificacionsdels equips de comunicacions que han dedur els camions que treballen al port deBarcelona per tal de ser compatibles ambels procediments d’entrada i sortidaterrestre de mercaderies. Posteriorment,s’ha obert un procés d’homologaciód’aquests equips.

26

La g

estió

SERVEI D’ACCÉS UNIFICAT

El Servei d’Accés Unificat (SAU) és un ser-vei de finestreta única creat per facilitarals usuaris del port la realització de qual-sevol tràmit relacionat amb l’AutoritatPortuària de Barcelona (APB). A través delSAU es poden registrar documents, trami-tar autoritzacions, obtenir informaciósobre els diferents serveis i activitats de laComunitat Portuària i fer el pagamentdels serveis de l’APB. Algunes d’aquestesactuacions es possible realitzar-les a tra-vés de la web de l’APB.

El SAU també actua com a centred’informació para donar resposta ocanalitzar les consultes sobre l’activitatdel port, ja siguin telefòniques, per correuelectrònic o de forma presencial.

L’any 2007 aquest servei ha atès un totalde 70.896 trucades telefòniques, ha trami-tat 45.165 documents i n’ha registrat 13.860.

Aprofitant l’evolució tecnològica elSAU implanta nous serveis no presencials.En aquest sentit, durant l’exercici 2007 amés de revisar i actualitzar els contingutsde l’àrea de serveis de la web de l’APB,s’han començat a generar nous formula-ris web de sol·licitud de serveis, així comuna plataforma de pagament per aaquests, que eviten els desplaçaments in-necessaris dels clients.

Una actuació destacable de l’exercici haestat l’obertura durant el mes de març delCentre d’Identificació de camions (CI-SAU),una nova oficina del SAU situada a l’edificiTIR del port. Aquesta unitat s’encarrega dedonar les autoritzacions provisionals alstransportistes de contenidors no autorit-zats abans que es dirigeixen a les termi-nals o als dipòsits de contenidors. Tambétenen obligació d’adreçar-se al CI-SAU elstransportistes autoritzats que han de lliu-rar o recollir contenidors i no disposen en-cara del preavís telemàtic a les terminals odipòsits. Durant els primers deu mesos de

funcionament d’aquesta oficina s’han tra-mitat 14.743 autoritzacions provisionals i16.462 preavisos.

PROMOCIÓ COMERCIAL

El disseny d’un nou Pla de Màrquetingper al període 2007-2009 ha marcatl’inici d’una nova sèrie d’accionscomercials aplicades als diferentsproductes. Amb una estructura depersonal consolidada, el Departament deMàrqueting i Comercial ha impulsat elsdiferents productes (contenidors,vehicles, passatgers, ferrocarril, granel,cafè, fruita, short sea shipping, etc.)mitjançant accions de promoció moltespecífiques i dirigides a captar noustràfics o a consolidar els ja existents.

En el marc de la seva política habitual,Màrqueting i Comercial ha mantingutuna atenció i un contacte permanentsamb els seus clients principals. Això lipermet conèixer les seves estratègies defutur, així com informar-los de l’evolucióde les obres d’ampliació i dels nousprojectes de desenvolupament de lesterminals marítimes interiors i de l’àmbitferroviari.

L’Extrem Orient i en especial la Xinahan estat els principals focus d’atenciópel que fa a l’origen de la càrrega. Elgegant asiàtic continua creixent envolum d’exportacions cap al Port deBarcelona i això fa que se li doni un tractepreferent. L’interès pel mercat asiàtic s’hatraduït en els dos viatges que s’hi van ferper visitar els principals armadors, aixícom la presència, posteriorment, a la firaTransport Logistic Asia celebrada a Xangaia final d’any.

Un altre aspecte que incideix en lapromoció comercial del port és l’evolucióde les obres d’ampliació de la nova futuraterminal, així com el projecte d’ampliació

27

de la terminal de contenidors TCB. Aquestdarrer fet ha contribuït a generar novesexpectatives per als armadors, perquè elPort de Barcelona torna a garantir unacompetència entre terminals i s’apropamés al gran objectiu de consolidar-se coma hub real a la Mediterrània. En aquestalínia s’inscriu el fet que la companyia NYKha assegurat una ubicació a la ZAL Prat,zona de clar privilegi respecte de la novaterminal.

A banda de les reunions de seguimentamb armadors de producte contenitzat,l’altre punt d’interès ha estat el producterefrigerat. L’evolució dels reefers (vaixellsfrigorífics) ha estat un dels motius delscontactes amb alguns dels gransarmadors, com Maersk, MSC, HamburgSüd o CSAV. La necessitat de disposar d’unequipament suficient per a aquest tipusde càrrega, en clar creixement, és una deles preocupacions dels clients finals.

Enguany s’ha consolidat la líniaferroviària amb el port sec d’Azuqueca deHenares que, després de la seva posada enmarxa a finals del 2006, ha registrat unimportant volum d’activitat amb els mésde sis trens setmanals de mitjana en ambdues direccions. Amb aquest tipusd’accions el Port de Barcelona confirmal’interès per arribar a la zona centre ambqualitat i fiabilitat i implicar els operadors.En aquest sentit, cal mencionar que elsprincipals armadors han consolidat undipòsit de contenidors buits a la mateixaterminal del port sec; d’aquesta manera,doncs, es garanteix l’equipament al clientfinal i s’afavoreix un equilibri entre laimportació i l’exportació.

Projecció a fires i congressosL’exercici 2007 ha suposat unareestructuració interna pel que fa a lacoordinació de la presència a fires icongressos. La incorporació de la Direccióde Comunicació a la nova estructuraorgànica de l’Autoritat Portuària deBarcelona ha comportat un impuls nouper a la participació del Port de Barcelonaals principals fòrums internacionals de lalogística, el transport i el comerçinternacional. La coordinació d’ambdósdepartaments ha portat el Port deBarcelona com a expositor a les fires deParís (SITL), SIL de Barcelona, TransportLogístic de Munic, i SITL Asia a Xangai.

El Port de Barcelona ha tornat aapostar per una presència conjunta ambCILSA al SITL de París per donar suport ala promoció de la tmT (terminal marítimade Tolosa). Aquest certamen –amb unpúblic especialitzat en promoció deterreny industrial– resulta un escenari

privilegiat per a l’exposició de lescaracterístiques dels terrenys logístics i la comercialització d’espais. La tmT téun paper protagonista de cara aldesenvolupament d’un eix de connexióamb el mercat francès. Aquest mateixany ja hi ha hagut transitaris francesosque han apostat per encaminar les sevesmercaderies pel Port de Barcelona i quees plantegen desenvoluparinfraestructures logístiques a Tolosa.

Per ordre cronològic la següent citafiral ha estat el Saló Internacional de laLogística, SIL, de Barcelona. Amb la seva9a edició ja és una fira plenamentconsolidada, líder a Espanya en el sector,i punt de trobada de tota l’activitatlogística del sud d’Europa, la concamediterrània –en particular dels païsosdel Magrib–, Iberoamèrica i els sud-estasiàtic. A més, el fet que tingui lloc aBarcelona obliga una presència encaramés acurada, amb un esforç especial permostrar en detall els nous serveis iproductes del Port de Barcelona. Dinsl’estratègia de promoció conjunta ambCILSA i BCL, el Port se serveix de tot elpotencial informatiu que permet l’entorn–amb participació a jornades,conferències, contactes bilaterals, etc.– i constata any rere any l’increment delsvisitants i contactes comercials. Elprincipal focus d’atenció en aquestaedició ha estat, de nou, l’evolució delsprojectes constructius de les novesinfraestructures portuàries així com delsnous accessos viaris i ferroviaris.

Per primera vegada, el Port deBarcelona ha pres part també en elTransport Logistic de Munic, en aquestsmoments considerada la fira europea iprobablement mundial, més importantdedicada al sector del transport i lalogística. L’aposta ha estat totalmentencertada, ja que a banda de la

La g

estió

28

possibilitat de fer arribar informació a lesempreses més rellevants del sector, hapermès també compartir amb elsprincipals ports europeus eldesenvolupament dels projectesferroviaris més destacables del continent.A Munic s’han iniciat valuosos contactesper desenvolupar projectes de connexióferroviària europea amb diferentsoperadors estrangers.

D’acord amb l’acció fixada al Pla deMàrqueting de mantenir una presènciacontínua a la Xina, corresponia enguanyla participació al SITL Asia, celebrat aXangai el mes de desembre. Aquesta firapermet consolidar la presència del Portde Barcelona en aquest mercat, que enaquesta ocasió, a part dels socis habitualsCILSA i BCL, ha estat acompanyat pel Portde Tarragona. Això respon a l’establimentd’una estratègia conjunta a la Xinabasada en la presentació del FrontPortuari Català com a porta d’entrada aEuropa dels productes xinesos. Un copmés l’afluència més gran de públic haestat la de transitaris xinesos amb interèsper establir relacions amb els seushomònims de Barcelona. Un altre delspunts centrals de la presència a Xangaiha estat el desenvolupament de la novaterminal Prat, ja que un dels socis ésl’operador d’origen xinès Hutchison PortHoldings, considerat el més gran“terminalista” portuari del món.

Productes específicsRespecte de les fires a les quals el Port deBarcelona ha assistit com a visitantdestaca Fruitlogistic de Berlín. Lapresència per tercer any consecutiu delPort amb Barcelona Fruit Terminal iTerminal Port Nou ha permès facilitarinformació comercial dels serveis i lesinstal·lacions portuàries i dels preus demanipulació de les mercaderies. D’altrabanda, ha estat una ocasió per contactaramb els principals operadors, com lesnavilieres Maersk, CSAV, Hamburg Süd,Libra i Costa Container Lines, així comconèixer les seves noves línies marítimesi les seves característiques de volums decàrrega, escales i transit time.

Un dels objectius principals del Port aFruitlogistic ha estat conèixer complantejaven la propera temporada elsprincipals productors de banana, meló icítrics. En aquest sentit, amb lacol·laboració d’institucions argentiness’ha iniciat la preparació d’una missióempresarial del sector de la fruita aBarcelona.

En l’àmbit del cafè, l’any 2007 caldestacar dues accions fonamentals per a

l’evolució del creixement d’aquestproducte al Port de Barcelona. La primeraha estat la missió empresarial per tancarles condicions de certificació delsmagatzems portuaris de cafè de lescompanyies BIT i Molenbergnatie iobtenir la certificació de port delliurament per a la borsa de Nova York,The ICE (antic NYBOT). Aquesta acció hade conduir a una certificació definitiva apartir de mitjan 2008. La segona acció haestat la duta a terme en el marc del Diadel Cafè que aquest any s’ha celebrat a laciutat de València. Tot el sector cafeter haassistit a aquesta trobada tradicional, ones debat sobre les darreres tendències delsector cafeter espanyol i se celebren lesdiferents assemblees generals de lesassociacions del sector: Ancafe, FederacióEspanyola del Cafè i Associació Espanyolade Torradors. En el decurs de l’assembleade la Federació Espanyola del Cafè es vaproposar Barcelona, i en concret el Port deBarcelona, com a seu per a la celebració el2008 del proper Congrés Nacional iInternacional del Cafè.

El Port de Barcelona ha col·laborat i hapres part, també, en la Reefer LogisticsConference, la conferència més importanta nivell europeu per als actors i operadorsdel sector del producte refrigerat. Cele-brat a Barcelona i inaugurat pel presidentdel Port, aquest fòrum de discussió haanalitzat la situació actual del sector i laconstant evolució dels seus productes.

Dins les accions de proximitat amboperadors i grans clients, el Departamentde Màrqueting i Comercial ha atès enaquest exercici un total de 33 visitescomercials, adreçades a explicar els nousprojectes i a donar a conèixer els serveisque pot facilitar el Port de Barcelona.

Pel que fa al sector de creuers, l’Autori-tat Portuària de Barcelona ha participatun any més en les dues fires més impor-

La g

estió

29

tants. La primera, de caràcter anual i citaindiscutible per a un port de creuers, haestat la Seatrade Cruise Convention, cele-brada a Miami el mes de març i en la qualel Port de Barcelona ha disposat d’un es-tand al Pavelló dels Ports Espanyols. La se-gona fira, el Seatrade Europe, ha tingutlloc a Hamburg el mes de setembre i elPort hi ha assistit com a visitant.

L’Autoritat Portuària ha participatactivament en l’elaboració d’un estudisobre l’impacte dels creuers a leseconomies locals. Aquest treball, lideratper la European Cruise Council, Euroyards,Cruise Europe i MedCruise, es vapresentar el mes de febrer a Brussel·les. Elseu objectiu principal és convèncer laComissió Europea i les entitats estatals ide turisme local de la importànciacreixent que té la indústria dels creuersen el turisme de la regió.

Dos fets han destacat especialment el2007 pel que fa al tràfic de creuers al Port.El primer, la inauguració de la terminal Pa-laCruceros, la primera terminal dedicadade creuers de Barcelona, el 24 d’abril.Aquest projecte demostra la confiançaque un dels grups més importants delmón dels creuers, el Grup Carnival, haposat en el Port de Barcelona. El segon es-deveniment ha estat el desplegament delvaixell Disney Magic al Mediterrani. El fetque una companyia amb un alt grau d’exi-gència, com és Disney, hagi triat Barce-lona com a port base del seu itinerari, ésuna prova més de l’alt nivell de qualitatque s’ofereix.

A més, com a membre de MedCruise,l’associació dels ports de creuers delMediterrani, el Port ha participat a lesdues assemblees generals celebrades aSochi i Almeria, i ha participat com aponent del primer curs sobre la indústriade creuers, organitzat per l’associació, abord del vaixell Fantastic.

COMISSIONAT PER A LES OBRESD’AMPLIACIÓ DEL PORT

La complexitat i l’envergadura de lesobres d’ampliació portuària van dur aprincipis del 2007 a la creació de la figuradel Comissionat per a les Obresd’Ampliació del Port que, en dependènciadirecta de la Direcció General del’Autoritat Portuària de Barcelona, ésresponsable de coordinar les obresrelatives als molls del terme municipaldel Prat de Llobregat i als dics de recerSud i Est. A continuació es detallal’evolució i l’estat de les actuacionsdesenvolupades sota la responsabilitatdel Comissionat durant aquest exercici.

Moll Prat El passat 1 de gener de 2007 el moll Pratva patir una avaria que va afectaraproximadament una tercera part de laseva longitud. El primer pas en laresolució de l’incident va ser la creaciód’un Comitè d’Experts i la contractaciód’un expert internacional per analitzar lescauses de l’avaria, fer una anàlisi ivalidació de les instal·lacions existents, iproposar les noves actuacions. El 30 dejuny s’ha presentat al Conselld’Administració l’informe pertinent.

Amb les conclusions de l’informe s’hadut a terme la redacció del Plec dePrescripcions Tècniques i la posada enmarxa de l’expedient administratiu per ala contractació conjunta, mitjançantprocediment obert i negociat, de laredacció del projecte constructiu i del’execució de les obres de rehabilitació delmoll esmentat. Les obres han estatadjudicades pel Consell d’Administració,el 28 de novembre del 2007 i s’han iniciatel 14 de desembre. La

ges

tió

30

La g

estió

PRINCIPALS ACTUACIONS AL MOLL PRAT – 2007 MILIONS D’EUROS

Tractament d’extradós (pedraplè), reposició de reblert i capa drenant. Moll Prat Fase I (caixes 1 a 9)

3,7

Modificat del moviment de precàrregues. Fase I - Terminal Prat 4,0

Campanya sondeigs geotècnics al moll Prat 2,7

Modificat col·locació de geodrens al moll Prat 2,4

Tractament d’extradós (columnes de grava). Moll Prat. Fase II(el 2007 només redacció del projecte)

2,3

Projecte modificat de moviment de precàrregues (actuació 2). Terminal Prat (precàrrega moll Prat. Fase II)

2,1

Capa drenant a esplanada moll Prat. Fase II 1,5

Transvasament de material des de l’extradós del moll Prat Fase I a recintes de zona posterior 1,5

Aportació tot-u en motes o esplanades a Terminal Moll Prat 1,2

Subministrament de material granular del reciclatge de la construcció 0,9

Instrumentació de les caixes del moll Prat 0,7

Els projectes estan orientats al’acabament, en el mínim temps possiblei en condicions de seguretat de les partsdel moll Prat no afectades per l’avaria. Peraquest motiu la nova planificacióconsidera el lliurament esgraonat de lessuperfícies compromeses a l’empresaconcessionària, amb l’objectiu deminimitzar els impactes negatius del’accident.

A més, amb la finalitat d’acomplir ambles exigències que requereix l’explotacióde la Terminal de Contenidors del mollPrat, s’ha desenvolupat un conjuntd’estudis i anàlisis per aprofundir en elconeixement del terreny natural i delreblert.

Els projectes redactats i obresiniciades més rellevants al moll Pratdurant el 2007 ascendeixen a un total de23 milions d’euros. A aquestes actuacions,especificades en el quadre següent, se n’hi han de sumar vuit més de petitpressupost realitzades per un valor totalde 0,9 milions d’euros.

Cal destacar que abans del’adjudicació de les obres, el president del’Autoritat Portuària de Barcelona hapresentat el mes d’octubre davant elParlament de Catalunya l’”Informe sobreles Causes de l’Avaria del Moll Prat”.

Durant el 2007 s’ha iniciat, a més, elprocés d’incoació de responsabilitat sobrel’avaria del moll Prat en col·laboració ambla Secretaria General de l’AutoritatPortuària de Barcelona.

Dic de recer SudEl 31 de desembre de 2007 estavacompletament finalitzada la part del dicSud corresponent als trams I i II, fet quepermet disposar d’una longitud total de3.700 metres de dic. El tram I consisteixen 2.000 metres de dic en talús, amb unmantell principal format per blocsparal·lelepípedes de formigó de fins a 40tones; mentre que el tram II consta de1.700 metres de dic vertical executat ambcaixes prefabricades de formigó.

D’altra banda, s’ha procedit al’execució de la part submergida de lesobres del tram III del dic Sud. Aquestconsta de 1.100 metres de dic en talús imantell principal format per blocsparal·lelepípedes de formigó de 40 tones ia finals de l’any estava totalmentemergit. Els percentatges d’avançamentde les diferents unitats de l’obra són elssegüents: s’ha executat el 100% dedragatge previ, el 95% de tot-u, el 100%d’escullera classificada, el 50% de formigódels blocs, el 100% de formigó de caixesi el 98% de l’armadura de les caixes.

Dic de recer EstEl dic de recer Est és un dic en talús, ambel seu mantell principal format per blocsparal·lelepípedes de formigó de 50 tones.

Durant el 2007 s’han completat lesobres del dic Est fins a la cota +2 en totala seva longitud, de 2.000 metres, i s’haniniciat les obres de l’espatller. Així laproporció d’obra ja executada és lasegüent: 100% de longitud de dicemergent, 100% del dragatge previ, 100%d’escullera, 95% de formigó de blocs i 93%del tot-u.

Ambdós dics es preveu que estiguinfinalitzats el 2008.

31

1.3.

La g

estió

Infr

aest

ruct

ures

LES ACTUACIONS ENINFRAESTRUCTURES

Del total de 186,8 milions d’eurosd’inversió realitzada per l’AutoritatPortuària de Barcelona durant el 2007,aproximadament uns 129,1 milions s’handestinat a les infraestructures. Aquestaxifra representa al voltant d’un 40%menys que la inversió dedicada a aquestcapítol durant l’exercici anterior.

Les actuacions que han consumit lapart més gran de l’esmentada inversiósón les dels nous dics de recer i el mollPrat, i que són responsabilitat delComissionat per a les Obres del’Ampliació. A més d’aquestes, però, s’hanexecutat altres obres importants i nomenys necessàries per a l’operativaportuària com ara: l’habilitació d’espais ja

existents per adequar-los a les novesnecessitats, la construcció de nous molls ila reconstrucció d’alguns ja existents, elsprojectes relacionats amb l’accessibilitatviària i ferroviària del port i, finalment,altres actuacions singulars, com és el casde les mesures correctores de caràctermediambiental. A continuació esdescriuen algunes de les obres mésrellevants iniciades o en fase d’execuciódurant l’any 2007, excepte les relatives ainfraestructures de l’ampliació, que estracten en l’apartat corresponent.

Habilitació d’espais Amb l’objectiu de donar resposta a lademanda generada pel tràfic de creuerss’han dut a terme dues obresd’habilitació d’espais relacionades i ques’han completat durant l’exercici.

32

La g

estió

La primera de les actuacions haconsistit en la urbanització d’uns 1.300metres d’esplanada del moll Adossat perdotar aquesta zona destinada als creuersde millors serveis i equipaments.

D’altra banda, les obres del projectecomplementari d’urbanització hancomprès la construcció d’una novamarquesina de 100 metres a la zonad’espera de taxis de la terminal D i laremodelació de l’espai entre lesterminals A i B.

Nous mollsL’ampliació del port es traduirà en unsensible increment de les operacions depracticatge, amb el previsible incrementd’activitat, així com un desplaçament físicd’aquestes cap al sud. Tenint en compteles noves circumstàncies sorgides,l’Autoritat Portuària ha planificat unanova ubicació per a la Corporació dePràctics a l’extrem nord-est del molld’Inflamables.

En aquesta línia s’està executant elprojecte “Moll d’atracada de pràctics” queinclou les obres necessàries per al’execució d’un moll d’atracada adossat al’escullera de protecció del molld’Inflamables. Aquestes obres comprenenl’execució d’una banqueta coronada entreles cotes -3,50 i -5,00 que servirà de baseper a la construcció del moll, així coml’execució del moll d’atracada format peruna estructura de formigó en massa ambun espatller de protecció en el seu costatexterior.

Remodelació i manteniment demolls existentsDurant l’exercici s’han executat diversesobres destinades a la remodelació imillora de molls ja existents. Entre les méssignificatives figura la finalització del’execució del “Moll de palplanxes al mollÁlvarez de la Campa”, conseqüència de lanecessitat de millorar la línia d’atracadaper adaptar-la als nous requerimentsd’operativa portuària. L’esmentada obra haconsistit en la construcció de 450 metresde moll de palplanxes, avançant en 1,5metres l’alineació existent, així com laconstrucció de la via de trànsit per a lagrua Panamax a tota la longitud.

També s’ha iniciat l’obra “Reblimentesplanada i precàrrega per la consolidacióde la remodelació del moll Costa”, quecomprèn el reblert general a la cota +2 delmoll creat entre l’antiga alineació del mollde Costa i la nova, per la formació d’unaesplanada. Per avançar el temps deconsolidació del rebliment de precàrregaamb terres.

Els bol·lards del moll Adossat havienperdut part de la seva capacitat resistentde tir a causa de la corrosió dels seus caps.D’altra banda, la capacitat de tir erad’entrada relativament baixa (50 t) si es té en compte el tipus de vaixell que actualment pot fer servir el moll. Per aquest motiu s’ha executat l’actuació“Reforç del sistema d’atracada del mollAdossat”, que ha consistit en lasubstitució dels bol·lards existents i elsseus massissos d’ancoratge per altresamb una capacitat de tir més gran (de 100a 150 t en funció de les zones).

Amb motiu de la reordenació de lesterminals de contenidors del port es fanecessari construir un nou tram de mollAdossat d’uns 600 metres de longitud, iprolongar i ampliar superfícies del mollSud. Per a això, com a pas previ necessariper a la redacció dels diferents projectes,s’ha plantejat executar una campanya dereconeixements geotècnics quepermetran dimensionar correctament lacimentació de les obres de contenció(molls), així com l’estabilitat delsrebliments. La “Campanya de sondeigsgeotècnics al moll Adossat i ampliació delmoll Sud” ha consistit bàsicament en unainvestigació exhaustiva de lescaracterístiques geotècniques del subsòl ales zones d’Adossat i moll Sud perprojectar els nous molls i les instal·lacionsper a la futura drassana de síntesi.

Accessos viaris i ferroviarisPel que fa als projectes relacionats ambels accessos viaris i ferroviaris al port des-taquen quatre actuacions, algunes de lesquals, ja iniciades l’any anterior.

El 2007 s’ha finalitzat l’obra “Habilita-ció àrea per a aparcament de camions”,vinculada a l’execució de nous accessosterrestres a la zona d’ampliació del portde Barcelona. La nova vialitat plantejada

33

La g

estió

suposa la construcció d’un ramal que par-tirà del cinturó Litoral i discorrerà pelmarge esquerre del riu Llobregat fins aconnectar la ZAL amb la zona sud del Port.Per assumir el nou volum de tràfic queprevisiblement generarà, s’ha dotataquesta zona d’un aparcament provisio-nal per a camions. L’obra ha consistit en elcondicionament d’un terreny d’aproxima-dament set hectàrees, situat a la partfinal de l’antiga llera del Llobregat.

També s’ha executat totalment l’obradenominada “Desdoblament Carrer núm.3”. Es tracta d’una de les actuacions neces-sàries vinculades a l’obertura de la novallera del riu Llobregat i consisteix en eldesdoblament del carrer núm. 3 del Polí-gon de la Zona Franca que permeti unnou accés directe al port des de la rondaLitoral. Així, el carrer 3 s’ha reconvertit enuna via de doble sentit de circulació, haaugmentat la seva secció fins a sis carrils,tres en sentit port-cinturó i tres en sentitcontrari, excepte en el tram comprès entreel cinturó i la rotonda d’intersecció amb elcarrer E, que segueix disposant de dos ca-rrils per sentit.

En l’àmbit ferroviari s’ha acabat l’obra“Bucle ferroviari a l’antiga zona TIR”, queha implicat la construcció d’una via d’uns1.100 metres, dels quals 960 metres cor -responen a via sobre placa de formigó i laresta, a via sobre balast. La via és de dobleample Renfe i europeu, amb carrils deltipus VIC-54.

Finalment, en aquest capítol destacal’obra “Ampliació terminal ferroviària Prín-cep d’Espanya i urbanització vorera TramVI”, que ha suposat l’execució de tres ac-tuacions de caràcter lineal emplaçades al’àrea posterior del moll Príncep d’Es-panya: la implantació d’un nou traçat fe-rroviari de caràcter mixt d’una longitudde 800 metres; l’adequació d’un vial auxi-liar annex a un tram del traçat ferroviari

actual, necessari per a la correcta logísticade càrrega i descàrrega de vehicles i, perúltim, l’adequació d’un carril d’uns 700metres de longitud per allotjar cues de ve-hicles al llarg del tram Vl, entre la rotondade DAMEX i la porta 29.

Actuacions singularsEn la Declaració d’Impacte Ambiental(DIA) del Pla Director del Port de Barce-lona s’inclou la creació d’una platja al cos-tat del marge dret de la novadesembocadura del riu Llobregat, mitjan-çant una aportació total de sorra de3.500.000 m3. La zona interior de la novaplatja, a l’espai comprès entre l’arrancadade l’espigó i la mota d’aigües altes delmarge dret de la nova desembocadura,s’ha projectat com a zona humida, i escompensa d’aquesta manera la pèrdua dela llacuna de la Podrida. En l’elaboració delprojecte “Mesures correctores a la línia decosta Fase III D (Creació de zona humida)”s’ha tingut en compte la planificació dezones humides que figuren al projectemodificat del desviament del riu Llobre-gat. També s’han incorporat les mesuresnecessàries per garantir la conservaciódels ecosistemes naturals i artificials de laplanura d’inundació del riu.

Les obres corresponents, actualment enexecució, consisteixen en la creació d’unazona humida sobre la nova platja gene-rada pel Port de Barcelona, també com apart de les mesures correctores de la líniade costa. La geometria de la platja és trian-gular i es desenvolupa en un línea decosta d’uns 1.700 metres i en una superfí-cie d’unes 50 hectàrees. Cal ressaltar quees modela el terreny de la microtopogra-fia, i es creen sistemes de dunes i llacunes,canals de drenatge i es planten espèciesherbàcies, arbustives i arbòries amb la fi-nalitat de recrear diferents comunitats,projectades segons les característiques hí-driques del substrat de cada zona.

L’esmentada DIA sobre el Pla Directordel Port de Barcelona estableix igualmentque, a fi de mitigar l’erosió que es pro-duirà en el tram de costa situat al sud deldesguàs de la llacuna de la Ricarda, esfaran aportacions periòdiques de sorres.En aquest sentit, durant aquest exercicis’ha dut a terme l’actuació denominada“Aportació de sorres a la platja situada alsud del Llobregat (1a aportació)”, consis-tent en l’aportació d’uns 480.000 m desorres de dragatge en les proximitats deldic de Port Ginesta i, posteriorment, dipo-sitades al llarg del tram de costa situat alterme municipal del Prat de Llobregat(Barcelona), al sud del dic del marge dretdel riu Llobregat desviat.

34

1.4.Ex

plot

ació

i pl

anifi

caci

óLa

ges

tió

SEGURETAT INDUSTRIALI MEDI AMBIENT

Seguretat Industrial Les mercaderies classificades han represen-tat un 23% del tràfic total del port durantl’exercici 2007 i han seguit la seva cursa al’alça: el tràfic de mercaderies perillosescontenitzades ha crescut un 17% i ha supo-sat un volum de 959.227 tones, mentre ques’han mogut un total de 10.476.470 tonesde mercaderies perilloses a dojo, un 3% mésque l’any anterior. Un 95% de les 92.205 au-toritzacions d’admissió de mercaderies pe-rilloses tramitades han estat processadesvia EDI (electrònicament).

En el marc del conveni de col·laboracióentre l’Ajuntament de Barcelona i l’Autori-tat Portuària de Barcelona per a l’exercicide les respectives competències en matè-ria de protecció civil, prevenció i extinciód’incendis i salvament, les actuacions mésdestacades han estat en l’apartat d’inver-sions. Així, s’han adquirit dues unitats au-tobomba pesada per substituir lesantigues unitats B-405 i B-406 que, d’altrabanda, han prestat molt bon servei entasques de prevenció. Les noves unitatsd’extinció són mes potents i incorporenun dipòsit de 5.000 litres d’aigua ambuna bomba d’alta capacitat i un sistematecnològic d’escuma a alta pressió CAFSPOWER FOAM PRO I. Aquest sistema su-posa un menor consum menor d’aigua iescuma, fet que permet una més autono-mia i eficàcia contra incendis, tant pel pes

de les mànegues com pel menor tempsd’extinció. Les unitats també incorporen elmaterial necessari per a una primera in-tervenció de risc químic i de rescat, i hanestat dotades dels d’equips de protecciópersonal NBQ (nuclear, biològica i quí-mica) de tercer nivell per poder fer front ales situacions més desfavorables. Per tant,el vehicle i el seu equipament esdevenenun instrument d’alta eficàcia i d’interven-ció integral per al Port de Barcelona.

Pel que fa a la formació específica pera bombers, s’han fet quatre edicions delcurs d’Extinció d’incendis en vaixells, alCentre de Seguretat Marítima Integral Jo-vellanos a Gijón, amb la participació d’untotal de 63 persones, entre bombers i co-mandaments.

En aquest període s’han dut a termeuna sèrie de col·laboracions en matèriad’exercicis i simulacres amb les diferentsempreses afectades per la reglamentaciód’accidents majors del Port i amb el su-port del Pacte d’Ajuda Mútua. S’han fetdos simulacres de caràcter general d’acti-vació del Pla d’Emergència Interior delPort de Barcelona, en dos escenaris bendiferenciats: el mes d’abril es va simularun incendi amb explosió al garatge del’edifici Sud del World Trade Center; i elmes de novembre un altre exercici pràcticva reproduir una fuita de gas naturallíquid a la planta d’Enagas. En les duesocasions han col·laborat diferents compo-nents dels grups d’actuació previstos en elPla d’Emergència Interior (PEI).

35

gen. febr. març abr. maig juny jul. ag. set. oct. nov. des.

140

120

100

80

60

40

20

0

35.000

30.000

25.000

20.000

15.000

10.000

5.000

0

PesVolum

Volum (m3)Pes (kg)

NETEJA DE LES AIGÜES 2007

La g

estió

Neteja viària, residus i jardineriaLa neteja viària de les zones comunes illiures del recinte portuari ha representatla inversió d’un total de 9.340 hores depersonal, de les quals 3.372 hores corres-ponen a treball mecanitzat. El volum delsresidus generats per l’activitat de bars irestaurants, així com de les instal·lacions iactivitats de l’Autoritat Portuària ha arri-bat a les 2.475 tones de residus assimila-bles a sòlids urbans (RSU), quantitat moltsimilar a la recollida l’any 2006, ja que calsumar-hi les 125 tones procedents de laneteja fina de les descàrregues de mate-rial sòlid a dojo a moll públic, que s’ha se-parat de la recollida general de residus. Aaquestes quantitats cal afegir-hi la reco-llida selectiva de residus no especials(paper, vidre, ferralla, fusta...) i especials(piles, fluorescents, bateries...) que han re-presentat 486,06 i 40,86 tones, respecti-vament.

Del total de 73 actuacions que hanobligat a interrompre el servei ordinari deneteja viària, més d’un 90% correspon aavisos de la Policia Portuària que han ne-cessitat la presència dels equips i mitjansde neteja, ja sigui per accidents de trànsito per pèrdues de càrrega de camions envials o esplanades.

Els treballs a les zones enjardinadesdel recinte portuari han generat 20.340 kgde residus vegetals, gestionats com acompostatge, als quals calen afegir 12.480kg procedents de l’eliminació del bàlsam(Carpobrotus edulis) en certes zones delport. També en l’àmbit de la jardinerias’ha iniciat una campanya de detecció dela plaga de l’escarabat morrut de les pal-meres (Rhynchophorus ferrugineus), ambresultats negatius durant l’exercici.

Qualitat de l’aireL’estiu del 2007 s’ha produït un fet crucialper al desenvolupament de la vigilància dela contaminació atmosfèrica al port de

Barcelona: el govern de la Generalitat haaprovat, amb el Decret 152/2007, un Plad’actuació per a la millora de la qualitat del’aire als municipis declarats zones de pro-tecció especial de l’ambient atmosfèric,associat a la declaració de zones de pro-tecció especial de l’ambient atmosfèric,per als òxids de nitrogen i les partícules ensuspensió de diàmetre inferior a 10 micres.Aquest Pla d’actuació estableix 73 mesuresencaminades a reduir les emissions d’a-quests dos contaminants i fan referènciaals àmbits de la prevenció, el transport, laindústria, l’energia, el sector domèstic i lestasques de sensibilització. Les mesuresconcretes que afecten el port de Barce-lona, inclòs en la Zona 1 de protecció espe-cial, són: requeriments ambientals alscamions de transport de contenidors P+;potenciació del transport ferroviari demercaderies; renovació anticipada de laflota d’embarcacions de remolc i altres ser-veis interiors; subministrament elèctric avaixells des de moll durant l’atracada; mo-dificació de l’esquema de les taxes portuà-ries per introduir bonificacions peremissions atmosfèriques; millores en lamanipulació de productes pulverulents adojo; renovació de la maquinària auxiliarde càrrega i descàrrega de les terminals;estratègia per a la reducció de les emis-sions al recinte portuari.

Així mateix, s’ha ampliat la xarxa me-teorològica i de vigilància de la qualitat del’aire amb una nova estació meteorològicaautomàtica situada al moll Contradic per adur a terme el control de les operatives desòlids a dojo.

Lluita contra la contaminació marinaEl Servei de neteja de les aigües, formatper tres embarcacions externes i dues prò-pies de l’Autoritat Portuària de Barcelonaha recollit enguany de la superfície de lesaigües 152,8 tones de residus flotants, amb

36

La g

estió

un volum de 830 m3. Diàriament s’han re-tirat una mitjana de 196 kg, dels quals un38% han estat plàstics.

Paral·lelament s’han fet 59 actuacionsen episodis de contaminació per hidrocar-burs, més de la meitat de les quals corres-ponen a incidències amb gasoil, i s’hanutilitzat 605 metres de barrera absorbent.A la majoria de casos la resposta ha estatoxigenar la superfície de l’aigua i en 18ocasions s’ha recuperat el producte per as-piració. En total s’han recollit 13.575 kgd’hidrocarburs en fase lliure, que han estatgestionats com a residus.

SEGURETAT OPERATIVA

Policia PortuàriaL’any 2007 ha estat de consolidació i de -senvolupament en l’àmbit de la seguretati la protecció al Port de Barcelona. Aixòs’ha constatat en la superació d’una sèried’auditories de seguretat: el mes d’octubreinspectors de la Unió Europea van emetreun dictamen positiu després de l’avaluacióde les condicions de seguretat i proteccióportuària implementades a les instal·la-cions de l’Autoritat Portuària de Barcelona,el Centre de Control i determinades termi-nals; el mateix mes inspectors de la USCoast Guard van auditar les instal·lacionsportuàries, i durant l’any diferents empre-ses de creuers i diferents governs han ava-luat també els estàndards en aquestamatèria. El Pla de Qualitat de la Policia Por-tuària ha implicat igualment una audito-ria duta a terme el mes de desembre.

Entre els fets més destacats de l’exer-cici cal assenyalar la signatura del convenide col·laboració entre l’Ajuntament de Bar-celona i l’Autoritat Portuària de Barcelonaen matèria de mobilitat i convivència ciu-tadana dins el Port Vell, i la preparació del’aplicació del Reial decret 1617/2007(transposició de la Directiva europea

725/2004) sobre la millora de la protecciódels ports, per tal de tenir-ne a punt la im-plantació total al llarg del 2008.

En l’apartat estrictament policial s’hamantingut l’estratègia sobre intervencionsen matèria de seguretat ciutadana i, admi-nistrativament, en les sancions i actes dedecomissos per delictes contra la propie-tat intel·lectual i la venda ambulant a lazona del Port Vell. Com és habitual els re-cursos humans s’han vist reforçats a l’es-tiu per poder garantir els serveisnecessaris que provoca l’augment delnombre d’usuaris a la zona pública i a lesterminals de creuers.

Pel que fa al trànsit, la Policia Portuàriaha augmentat els controls i la vigilància perevitar determinades conductes antiregla-mentàries i ha incidit en el seguiment deles directrius del Servei Català de Trànsit ide les actuacions establertes en el Pla Ca-talà de Seguretat Viària, amb la realitzacióde les campanyes d’ofensiva contra l’alco-hol en la conducció i de controls d’ús de cin-turó de seguretat i altres sistemes deretenció, com el casc. També cal destacar al-tres activitats com ara la tasca de suportper garantir els plans en les operacions deserveis portuaris del Departament d’Explo-tació, en situacions d’emergència, incidèn-cies per vagues de transport, cues d’entradaa les terminals, acompanyaments, etc.

Un total de trenta dos nous agentss’han incorporat plenament a les tasquesde la Policia Portuària en haver completat isuperat els mesos de novembre i desem-bre el curs de formació bàsica a l’Institut deSeguretat Pública de Catalunya. En el capí-tol relatiu a la formació continuada a l’Au-toritat Portuària de Barcelona, destaquenels cursos d’homologació de documentsoficials del Cos de Guardamolls, per la con-secució dels procediments normalitzats detreball (PNT), sobre tacògraf digital, de pre-venció de riscos laborals, d’implementacióde Proatrans i de defensa personal.

Plàstics38%

Fustes23%

Orgànica14%

Altres25%

Gasoil Olis usats

Olis hidràulics

Olis vegetals

Sentines Sutge Fuel Altres

0

31

8

43

5

3

5

40

30

20

10

0

CONTAMINACIÓ PER HIDROCARBURS 2007 (Nombre d’actuacions)COMPOSICIÓ FLOTANTS RECOLLITS 2007

37

1.5.

Estr

atèg

ia i

dese

nvol

upam

ent

La g

estió

DESENVOLUPAMENT DE LA XARXADEL PORT

Durant el 2007 l’Autoritat Portuària deBarcelona ha continuat materialitzant laseva estratègia de creixement basada enl’extensió dels serveis portuaris i logísticsen xarxa. La xarxa és el conjunt de cen-tres de servei (terminals portuàries, zoneslogístiques, terminals marítimes interiors,terminals intermodals, depots...) desple-gats al hinterland estratègic del Port - laPenínsula Ibèrica, el sud de França, laresta d’Europa i el nord d’Àfrica- i estreta-ment vinculats al Port a través de corre-dors de transport multimodals.

En els darrers anys l’Autoritat Portuàriade Barcelona, a més de complir amb lesfuncions de landlord port, o port conces-sionari, ha sigut innovadora i pionera enla gestió del domini portuari i ha promo-gut projectes en els quals ha estat capaçd’involucrar la iniciativa privada. La Zonad’Activitats Logístiques, el Pla de Qualitat,la plataforma d’intercanvi documental icomerç electrònic PortIC, el finançamentprivat de la infraestructura i el Pla Estratè-gic, entre d’altres, són exemples d’actua-cions que impulsen el negoci portuari icontribueixen a millorar la competitivitatdels clients.

En el desenvolupament de la xarxa delPort l’Autoritat Portuària de Barcelonaexerceix, segons el cas, de promotora,constructora d’infraestructures o facilita-dora de nous serveis. La seva participació

és subsidiària a la iniciativa privada, queés qui es compromet en negocis especí-fics i s’encarrega de comercialitzar i pres-tar els serveis.

La terminal marítima de SaragossaLa terminal marítima de Saragossa (tmZ)suposa una oferta diferenciada de serveislogístics i de transport, que respon a totaclasse de requeriments, i ajuda a resoldreels problemes de subministrament i dedistribució de productes tant d’importa-ció com d’exportació. Funciona com unoperador neutral, de manera que qualse-vol carregador o professional que utilitzael transport marítim pot planificar, orga-nitzar i fer el seguiment de tots els movi-ments de la seva mercaderia durant elseu pas pel Port de Barcelona. L’activitatlogística està separada en dos operadors,un gestiona la nau logística de 6.000 m2situada al costat de la nau ferroviària i

38

La g

estió

l’altre, el depot de contenidors amb la ter-minal ferroviària.

L’any 2007 ha estat el de l’inici de l’acti-vitat ferroviària a Saragossa. Després del’aportació econòmica per a la construccióde la terminal ferroviària de contenidorstmZ, s’ha assegurat el corredor de trans-port entre el Port, el nord-oest i el centrede la península, a més d’aprofitar les si-nergies entre aquestes àrees.

L’indicador més rellevant per mesurarl’activitat de tmZ, els moviments del dipò-sit de contenidors, han registrat enguanyun total de 25.782 TEU (inclosos tren icamió), amb 52 trens (26 entrades i 26 sor-tides) que han aportat 2.287 TEU. El serveiferroviari, iniciat el 13 de juny, ha hagut dereduir la seva freqüència ja que es vadonar prioritat als de llarg recorregut acausa de les incidències del servei de ro-dalies de Barcelona. La terminal ferrovià-ria confereix a la plataforma logística tmZmés accessibilitat i agilitat a l’entrada isortida de mercaderies.

La terminal marítima de TolosaLa implicació de CILSA en la gestió de laterminal marítima de Tolosa (tmT) ha co-mençat a donar fruits el 2007 amb l’ob-tenció del permís per construir novesnaus logístiques, que es preveu que co-mencin a estar disponibles el 2009. Igual-ment ha estat l’any de la creació delservei d’atenció directe d’informació perfacilitar l’accés als serveis portuaris.

El Port de Barcelona ha entès que peraccedir als mercats més potents i equili-brats de França –és a dir, Roine-Alps (Lió)i Aquitània, a més de París- cal posicionar-se prèviament al sud del país en dues ubi-cacions especialment avantatjoses: Tolosai Perpinyà. D’altra banda, l’accés al centred’Europa només és possible amb una pre-sència rellevant a Roine-Alps. Per accedir,doncs, al país veí el “producte” Port de Bar-celona ha d’estar integrat per un conjuntde prestacions específiques de serveis queels operadors del Port de Barcelona oferei-xen als operadors i carregadors del mer-cat francès, així com una nova ofertad’infraestructures (terminals marítimes,ZAL i terminals de ferrocarrils) situada aprop d’aquests d’aquests usuaris, enpunts clau de França.

L’estat de les implantacions que s’hanconsiderat necessàries és el següent:

A la regió Migdia-Pirineus (Tolosa) esdesenvolupa un terreny de 20 ha a Euro-centre, amb una ZAL de 80.000 m2 denaus de lloguer i accés ferroviari.

A la regió de Llenguadoc-Rosselló hiha un acord per desenvolupar una ZAL de30 ha a Perpinyà, i una proposta de parti-

cipar en la societat pública per a l’explota-ció de la nova terminal ferroviària.

A la regió de Roine-Alps (Lió) s’hanidentificat tres ubicacions adequades ales necessitats.

El fet que el Port de Barcelona estiguiposicionat a Perpinyà i a Tolosa li permetoferir “el port francès” i ajudar a fer possi-ble la sortida de trens a Europa amb cos-tos de gestió i de transport equivalents i,per tant, assumibles.

Port sec d’Azuqueca de HenaresEl port sec d’Azuqueca de Henares, una deles apostes del Port de Barcelona per re-forçar el seu accés al mercat del centred’Espanya, és en un entorn privilegiat desdel punt de vista logístic. Actua com aoperador de la terminal ferroviària, d’unmagatzem pel despatx duaner i d’un ma-gatzem amb entrada de via per a opera-cions ferroviàries interiors. A part de dur aterme les operacions de consolidació idesconsolidació inherents a la seva activi-tat, el port sec també té per objecte l’es-tudi, el desenvolupament, la instal·lació,la comercialització, la gestió i l’explotacióde terminals ferroviàries.

La participació del Port de Barcelonaen la gestió d’aquest port sec es concretaen la representació de CILSA i de l’Autori-tat Portuària de Barcelona en el Conselld’Administració. Pel que fa al servei, elstrens amb el Port de Barcelona portenmajoritàriament contenidors per a recep-tors situats al “corredor d’Henares”, untràfic que el 2007 va suposar 17.973 TEU. Elservei es va iniciar el 2006, amb 2.793 TEUtransportats.

Port sec de Madrid-CosladaEl port sec de Madrid-Coslada té com aobjecte contribuir al creixement dels trà-fics dels ports d’interès general partici-pants en el projecte (com el Port de

39

La g

estió

Barcelona), mitjançant el desenvolupa-ment d’iniciatives logístiques i la provisiód’espais i infraestructures intermodalsper al foment del transport ferroviarientre aquests ports i l’àrea metropolitanade Madrid.

El tràfic entre Madrid-Coslada i el Portde Barcelona ha ascendit aquest exercici a52.762,5 TEU, davant dels 43.083 TEU ma-nipulats l’any anterior.

Corredors multimodals. La solucióferroviàriaQuant als corredors multimodals de trans-port –que abasten tant les infraestructu-res com els serveis– l’Autoritat Portuàriaha centrat les seves actuacions en l’àmbitferroviari. D’una banda, per assegurar unabona connexió ferroviària amb Europa i laresta d’Espanya i, d’una altra, per disposard’una oferta ferroviària competitiva en elsdos corredors terrestres peninsulars priori-taris, el corredor de l’Ebre i el que connectaBarcelona amb Madrid.

A final del 2007 el Ministeri de Fomentva fer públic l’endarreriment de la conne-xió ferroviària entre Barcelona i la fronterafrancesa amb la nova línia d’alta velocitat,prevista per al 2009. El Port de Barcelona,tal com havia considerat en el seu Plad’Accessibilitat Ferroviària i Viària, comp-tava poder utilitzar aquesta línia d’ampleeuropeu i d’ús mixt per a passatgers imercaderies i millorar la seva competitivi-tat en relació amb els mercats europeus.

Davant aquest retard, l’Autoritat Por-tuària de Barcelona i la Generalitat de Ca-talunya han proposat una soluciótransitòria per accelerar la disponibilitatde la connexió per al 2010 mitjançant laconstrucció d’un tercer carril a la via exis-tent d’ample ibèric entre Girona i Figueresi la construcció de les corresponents con-nexions a la línia d’ample europeu jaconstruïda. Aquestes actuacions, accepta-

des pel Ministeri de Foment i que ja s’es-tan executant, permetran que el Port deBarcelona utilitzi la via d’ample europeufins a Figueres i segueixi pel nou túneltransfronterer o l’actual línia per Portbou,per arribar, en ambdós casos, fins a Per-pinyà. Quan això s’esdevingui, s’esperaque a França el govern hagi resolt els ac-tuals problemes de congestió ferroviàriaentre Perpinyà, Montpeller i Nimes.

Tanmateix, és conegut que a mitjà illarg termini l’ús mixt d’aquesta via d’altavelocitat des del Port a la frontera fran-cesa no tindrà capacitat suficient per en-caminar els volums de tràfic previstos,tant pels usos del passatge com per lescaracterístiques mateixes de la via. La pro-posta de l’Autoritat Portuària de Barce-lona, recollida al Pla d’Infraestructures deTransport de Catalunya, és la creaciód’una via exclusiva de mercaderies d’am-ple europeu, adossant a la doble via ac-tual d’ample ibèric una altra via entreMollet i Sant Celoni, mentre que al nordde Sant Celoni cal transformar una de lesdues vies existents a l’ample europeu.

El futur de l’explotació ferroviàriapassa per l’especialització progressiva dela infraestructura als serveis que dóna, demanera que solucions d’aquest sentit aca-baran sent habituals. En aquest mateixsentit, l’Autoritat Portuària és membreactiu de l’associació FERRMED que té coma objectiu la promoció de l’eix ferroviarieuropeu per a mercaderies MediterraniOccidental - Roine-Rin - Escandinàvia,entre Algesires i Estocolm. L’activitat deFERRMED el 2007 s’ha centrat en l’inicid’un estudi tècnic, socioeconòmic i d’o-ferta i demanda que inclou tota l’àread’influència de l’eix. Les conclusions hande servir perquè aquest gran eix sigui in-clòs com a projecte prioritari en la properarevisió de la política europea de trans-ports de la Comissió Europea.

La millora de la connectivitat ferrovià-ria amb la resta de la Península ha estatuna altra de les prioritats de l’AutoritatPortuària de Barcelona durant aquestexercici. Juntament amb CEDINSA –societat liderada per FCC i Caixa Cata-lunya– s’ha elaborat un estudi sobre lesactuacions necessàries per permetre l’en-caminament de composicions de trens demercaderies de 750 metres de longitud enl’itinerari Barcelona-Madrid, des de la ter-minal ferroviària de Can Tunis fins al portsec d’Azuqueca d’Henares. En l’actualitat,per aquesta línia d’ample ibèric noméspoden circular trens d’una llargària mà-xima de 450 metres, més curts que elsque circulen per la resta d’Europa i poccompetitius, pel volum que poden trans-

portar, davant de l’alternativa de la carre-tera. Això ve provocat per la longitud deles vies d’apartador (PAET) que els trensde mercaderies utilitzen quan han de dei-xar passar els trens de passatgers; peraquest motiu una de les mesures sol·lici-tades per a l’estudi és l’adequació delsPAET d’aquest corredor.

Totes aquestes millores infraestructu-rals són necessàries però no suficients;perquè siguin útils cal assegurar l’organit-zació i la promoció dels serveis ferroviarisal hinterland. Al corredor Barcelona-Ma-drid l’Autoritat Portuària ha participatcom a promotora de negoci i facilitadorade la creació de nous serveis ferroviarisque prestaran les dues terminals de con-tenidors, TERCAT i TCB, entre Barcelona i elport sec d’Azuqueca de Henares. El rol fa-cilitador de l’Autoritat Portuària ha deri-vat en l’acord signat entre els dosoperadors portuaris i RENFE Operadora,mitjançant el qual les terminals es com-prometen a comprar i ofertar uns trensdeterminats independentment del volumde càrrega que manipulin.

En aquest corredor, tmZ podrà funcio-nar com a terminal intermèdia i augmen-tar-ne l’eficiència, ja que els operadors lapoden utilitzar per completar trens, situarcontenidors buits, etc. El nou compromísde servei i el suport d’instal·lacions detmZ resultaran en una oferta fiable i com-petitiva davant la carretera en els corre-dors de l’Ebre i amb Madrid, fonamentalsper a l’ampliació del hinterland del Port deBarcelona

L’enfocament estratègic de la xarxa delport és la resposta de l’Autoritat Portuàriade Barcelona per afrontar les exigènciesde mercat i avançar cap a l’objectiu estra-tègic de convertir el Port en un gran cen-tre de distribució, concentració i logísticade càrregues del Mediterrani. El forelando mercats exteriors prioritaris també sónun element important d’aquesta visió, per això l’Autoritat Portuària ha continuatamb el desenvolupament de projectesinternacionals i aliances estratègiquesamb ports situats a Amèrica Llatina, la Mediterrània i l’Orient Llunyà.

Formació en Gestió PortuàriaLa formació en Gestió Portuària és una deles eines per establir i enfortir vinclesamb ports del foreland estratègic i trobarpossibles vies de col·laboració. El 2007 elPort de Barcelona ha fet tres accions for-matives d’aquest tipus.

Amb la participació i col·laboració eco-nòmica de l’Institut Europeu de la Medi-terrània (IEMED) el mes de maig s’ha fetel curs per a estudiants de Comerç i Trans-

40

port Internacional de l’Acadèmia Àrab deCiència i Tecnologia d’Alexandria (Egipte).Aquest curs es duu a terme anualmentdes del 1997 i en l’edició present ha comp-tat amb l’assistència de 32 estudiants i 6professors provinents, entre d’altres, d’E-tiòpia, Kenya, Sud-àfrica, Sudan, Tanzània iUganda. El mes de novembre el Seminarien Gestió Portuària dirigit a tècnics i di-rectius de ports llatinoamericans ha aple-gat 25 participants de països comArgentina, Veneçuela i Mèxic. La terceraacció formativa ha estat el seminari per atècnics del port de Tessalònica (Grècia) ce-lebrat el desembre, amb l’assistència de33 participants, i fruit de l’acord de col·la-boració signat amb l’Institut Interbalcànicd’Administració Pública.

D’altra banda, el Port de Barcelona pa-trocina la càtedra de logística de la ChinaEurope International Business School(CEIBS), ubicada a Xangai i consideradacom la primera escola de negocis de laXina i una de les 11 primeres del món. Lacol·laboració del Port té com a objectiu larealització d’estudis relacionats amb lagestió, el funcionament i les pràctiquesd’innovació de la cadena de subministra-ment (supply chain management) en elsfluxos de comerç entre Àsia i Europa, te-nint en compte que el 60% d’aquest co-merç es genera amb la Xina i que elsmercats asiàtics constitueixen el principalforeland del port barceloní.

Presència a organitzacionsinternacionalsUna part important de l’estratègia inter-nacional del Port és la seva posició activaen les organitzacions mundials més im-portants dedicades a promoure mesures iprojectes que dinamitzin l’intercanvi demercaderies, per aconseguir un comerçinternacional més àgil i que aprofiti almàxim les noves tecnologies.

En aquest sentit, el Port ha mantingutla presidència del Comitè de Facilitació delComerç i Port Community Systems (Com-

mittee on Trade Facilitation and PortCommunity Systems) dins de l’Organitza-ció Internacional de Ports (InternacionalAssociation of Ports and Harbors, IAPH), ila participació en nom de la IAPH a l‘Orga-nització Mundial de Duanes (World Cus-toms Organisation). A més, manté unapresència activa en el Centre de NacionsUnides per a la Facilitació del Comerç i elComerç Electrònic (United Nations Centrefor Trade Facilitation and Electronic Busi-ness, UN/CEFACT) com a representant dela IAPH, i participa en el Comitè de Trans-ports de l’Organització Europea de Ports(European Sea Ports Organisation, ESPO).

Entre els nombrosos actes i esdeveni-ments internacionals del sector portuari ilogístic en què el Port de Barcelona ha in-tervingut durant el 2007 destaca la parti-cipació al TOC Àsia 2007, en representacióde l’Associació INTERMED que agrupa elsports de Barcelona, Marsella i Gènova.

DIRECCIÓ DE DESENVOLUPAMENTDE NEGOCI

La Direcció de Desenvolupament de Ne-goci (DDN) actua com a interlocutor delsusuaris i clients del Port de Barcelona da-vant la Comunitat Logística i Portuària,amb el desenvolupament d’accions enmatèria d’atenció al client, gestió de la in-formació, promoció i difusió, i a través dela realització de cursos de formació.Aquest conjunt d’activitats s’estructura enprogrames, projectes i serveis l’objectiufinal dels quals és conjugar el creixementsostenible, responsable i respectuós delnegoci portuari amb els interessos de lesempreses que hi participen.

Processos de milloraA través del Servei d’Atenció al Client(SAC) s’atenen, es gestionen i es responenles sol·licituds, les consultes, els suggeri-ments, les queixes o les reclamacions delsusuaris del port, fet que permet traslladar

les seves necessitats a la resta del sector idonar valor afegit al pas de les mercade-ries. A partir de l’anàlisi i gestió de la infor-mació rebuda per aquesta via, tantindividual com de conjunt, el SAC intentadetectar els punts dèbils de cada operaciói servei, així com del sector en general, pertraslladar-los als fòrums adequats. A con-tinuació fa també un seguiment sobre l’a-plicació de les mesures necessàries perminimitzar la insatisfacció d’usuaris ooperadors, corregir-ne les causes i afavorirla readaptació del servei.

El SAC ha realitzat el 2007 un total de323 registres, enfront dels 349 de l’any ante-rior, dels quals 156 han estat reclamacions i167 consultes. El tipus de consulta més des-tacat ha estat sobre conceptes tarifaris (74),i les reclamacions més freqüents, sobre ins-peccions de mercaderia (59). La importació iels exportadors han estat el sector d’activi-tat que ha fet més consultes (91).

La DDN ha mantingut la seva apostaper ajudar clients i usuaris del Port de Bar-celona a aconseguir el màxim nivell deprofessionalitat i d’especialització, oferintcursos cada cop més ajustats a les sevesnecessitats dins del marc del projecte For-mar. L’encert d’aquesta aposta es reflec-teix en què els alumnes han valorat amb4,4 punts sobre 5 la formació impartida el2007. El curs estrella de l’any ha estat el deCrèdit documentari i les UCP600, ambuna assistència de més de 400 professio-nals repartits en quatre sessions. Organit-zat conjuntament amb el Banc deSabadell, ha tingut com a principal objec-tiu presentar les noves regles i usos perals crèdits documentaris que van entraren vigor l’1 de juliol del 2007.

Short Sea ShippingDes que va iniciar la seva activitat el se-tembre de 2006 han passat pels cursos del’Escola Europea de Short Sea Shipping untotal de 804 estudiants de 33 nacionali-tats diferents distribuïts en les tres moda-

La g

estió

41

La g

estió

litats de cursos GLOSS, AVTORITAS i NU-MINA. Les classes han estat impartides enanglès, francès, castellà i català.

Del curs GLOSS s’han fet 9 edicions,amb un total de 539 participants. A peticiódels ports i dels centres de promoció delshort sea shipping, s’han celebrat edicionsespecífiques dedicades a una zona con-creta -com Cartagena o Castelló i els seusrerepaïsos respectius - o a un país, com Por-tugal. També s’han realitzat edicions mo-nogràfiques per als membres integrantsde grups de professionals del negoci marí-tim, cas de West Mos i Medcruise. Quantals cursos AVTORITAS i NUMINA, destacala participació de 14 centres de formació d’Espanya i França en un total de 5 cursosque han sumat 265 assistents.

Transport terrestreEn col·laboració amb el Consell d’Usuarisdel Transport, la DDN ha posat en marxael 2007 el Projecte Mercuri, amb l’objectiude millorar la qualitat del transport percarretera entre els carregadors i les ins-tal·lacions portuàries. Aquest projecteparteix de l’anàlisi de la situació actualper definir i impulsar alternatives en lagestió del transport per carretera vinculatal Port de Barcelona, amb la millora de laseva accessibilitat i dels serveis portuaris.

Les cinc àrees de millora en les quals esfocalitza el Projecte Mercuri són: reduir lacongestió en els accessos viaris; augmen-tar la rotació dels transportistes; reduir elscolls d’ampolla en la recepció dels conte-nidors; millorar la qualitat de serveilogístic ofert als carregadors, i contenir lesdespeses del transport.

El Fòrum del Transport Terrestre (FTT),l’entorn de diàleg del projecte Proatransen el qual participen representants de laComunitat Logística i Portuària, ha conti-nuat celebrant les seves reunions segonsel calendari previst. En aquestes reunionss’aborden les qüestions susceptibles demillora dins del sector terrestre de merca-

deries del Port de Barcelona i enguanys’han traduït en la posada en marxa dedos nous projectes: el desenvolupamentd’un pla de qualitat dels serveis al trans-port i el desenvolupament d’una novanormativa mediambiental que reguli lesemissions de NoX a l’entorn portuari.

En el marc de Proatrans, un altre pro-jecte que continua vigent i en constantevolució és el pla de formació Transfor-mar, vinculat al FTT com a òrganimpulsor de la modernització del sectori el seu avançament cap a un nou modelde transport. Transformar compta ambla col·laboració de les associacions ALTCi TRANSCONT, de la Direcció General dePorts i Transports de la Generalitat deCatalunya i l’Autoritat Portuària de Barce-lona. Dins d’aquest pla de formació s’hadissenyat el Màster de Gestió d’Empresesde Transport Terrestre del Port de Barce-lona, dirigit a empresaris del sector deltransport de contenidors, en el qual participen experts en logística i formacióde la Fundació ICIL i l’APB. Altres cursosduts a terme durant l’any 2007 han estatel d’Obtenció d’ADR, Renovació d’ADRi Funcionament del tacògraf digital.

Des del punt de vista divulgatiu delprojecte s’han editat els números 4 i 5de la revista Proatrans, en els quals es potfer el seguiment de tots els projectesmencionats i els avantatges i requisitsespecífics per a cadascun d’ells. Aquestarevista es dirigeix a totes les empreses iconductors registrats en el SICTT, així comels col·lectius relacionats amb el projecte.

Difusió i promocióEn l’àmbit de la difusió la DDN disposa dedues eines clau: el butlletí electrònicCCLINK i la web. El CCLINK, que el 2007ha celebrat el seu quart any d’existència,s’adreça especialment a receptors i expe-didors de mercaderia i a persones i/oempreses que mantenen relació amb elPort de Barcelona. En les últimes edicionss’han tractat com a temes principals: Madrid i la zona centre i la seva relacióamb el Port de Barcelona, el creixentimperi econòmic de la Xina, el comerçinternacional de cafè i les mercaderiesperilloses.

El DDN ha col·laborat amb altres depar-taments en el disseny i els continguts de lanova pàgina web de l’Autoritat Portuària deBarcelona. A partir d’un exhaustiu estudi demercat, i dels suggeriments i comentarisrebuts dels usuaris s’ha pensat en una pre-sentació de continguts més accessible ifuncional, que faciliti l’accés a la informaciórelacionada amb l’Autoritat Portuària i, engeneral, amb el Port de Barcelona.

42

1.6.

CENTRE INTERMODALDE LOGÍSTICA (CILSA)

CILSA, la societat que gestiona la Zonad’Activitats Logístiques del Port de Barce-lona (ZAL), ha continuat l’any 2007 el pro-cés d’expansió i desenvolupament a les143 hectàrees de la seva àrea del Prat delLlobregat. Ja hi ha disset clients instal·latsa la ZAL Prat, que té comercialitzat el 52%del territori; pel que fa a la resta del terri-tori -en construcció o negociacions- el30% està reservat i només en queda dis-ponible el 18%. La finalització d’aquestasegona fase de la ZAL coincidirà amb laposada en marxa de la nova terminal decontenidors del Port de Barcelona.

Durant el 2007 les obres previstes d’ur-banització de la ZAL Prat han conclòs fa-vorablement, i només ha quedat pendentun vial per al 2008. S’han construït i en-tregat tres naus, amb la previsió de lliura-ment de tres naus més en els primersmesos del 2008.

La ZAL té la missió d’ajudar el Port deBarcelona a créixer i convertir-se en el pri-mer hub logístic euromediterrani. Lesseves bases són una ubicació estratègica,que permet distribuir la mercaderia efi-caçment cap als mercats de la PenínsulaIbèrica, el sud de França, Itàlia, i el nordd’Àfrica, i una oferta immobiliària flexiblei de qualitat. Així ho han entès els clientsde la ZAL, sòlides empreses nacionals i in-ternacionals que en un 45,65% dels casoses dediquen a serveis a la logística, un

28,26% són operadors logístics, un 18,48%són transitaris, un 5,43% són distribuïdorsi un 2,12% són importadors i exportadors.L’activitat total d’aquestes empreses su-posa un moviment de dos milions i migde tones de mercaderies anuals, amb un35% d’origen o final marítim.

D’altra banda, la gamma de serveis quela ZAL ofereix a les empreses instal·ladescomprèn vigilància les 24 hores, tecnolo-gies de la informació (TIC) de darrera ge-neració, la guarderia Simphonie, una zonaesportiva i un edifici d’oficines, el ServiceCenter, amb una amplia oferta comple-mentària: galeria comercial, restaurants,centre de formació i reunions, etc. A més,per als seus diferents tipus de clients laZAL genera paquets de serveis específics.

CILSA té la voluntat de generar siner-gies entre els diferents operadors i aconse-guir economies d’escala amb la gestió dediversos serveis comuns. Els projectes queCILSA desenvolupa es fonamenten en lasostenibilitat i per això s’emmarquen en laresponsabilitat social corporativa (RSC).

ILI Logística InternacionalILI Logística Internacional desenvolupa laseva activitat en dos àmbits d’actuació: laformació i la consultoria. A part d’altres tre-balls habituals de realització d’estudisd’àmbit logístic, l’activitat de consultoriad’ILI l’any 2007 s’ha centrat en tres eixosfonamentals. Per una part, ha consolidat ipotenciat l’estratègia iniciada l’any 2006orientada a involucrar-se activament en elsLa

ges

tió

Empr

eses

par

ticip

ades

43

La g

estió

projectes més enllà dels estudis estratègicsinicials i de viabilitat. En aquest sentit, l’ILIha iniciat a Colòmbia l’assessorament a ungrup d’empresaris privats en la posada enmarxa d’una zona logística, que es tra-dueix en el suport en el desenvolupament ila gestió del projecte. A la Xina ha seguitparticipant en el procés per arribar a unacord de gestió per a una plataforma logís-tica a Nanjing.

Per una altra part, l’ILI ha continuat do-nant suport a CILSA en la seva estratègiad’expansió internacional al Marroc, ambla conclusió dels estudis començats el2006 sobre Casablanca i Tangermed, i alsud de França amb l’inici dels estudissobre nous emplaçaments a la regió delLlenguadoc-Rosselló.

Com a tercer eix en aquest àmbit calmencionar la integració de l’ILI en un con-sorci europeu en el qual participen socisfrancesos, italians i grecs, per dur a termeun estudi orientat a desenvolupar instru-ments estratègics i operatius que poten-cien el transport intermodal en l’àrea delMediterrani Occidental. Aquest projecte,denominat MEDIGATE, no únicament ge-nerarà recomanacions específiques sinóque preveu també la seva validació i con-trast en una prova pilot que es dissenyaràper a aquest objectiu. A més, i a fi de faci-litar la difusió dels seus resultats, es dis-senyaran eines específiques de promociói formació a diferents nivells i per a diver-sos col·lectius.

En el vessant formatiu l’ILI ha realitzatun gran nombre d’accions amb el suport ola col·laboració de diferents entitats i or-ganitzacions: cursos sobre gestió deltransport i de la logística, subvencionatspel Departament de Política Territorial iObres Públiques de la Generalitat de Cata-

lunya; un total de 19 cursos realitzats enseus de la Cambra de Comerç de Barce-lona en els àmbits de gestió d’estocs i in-ventaris, de compres, de magatzems i deproducció; una nova edició del Màster ILI-UAO-Anahuac del Sur, amb la imparticiód’un mòdul a Barcelona; dos edicions(gener i setembre 2007) del Màster ILI-UAO en Logística i Comerç Internacional, ila segona edició del Màster Logística Inte-gral Internacional ILI-UAO-Institut Balmes(Girona).

Pel que fa a convenis i col·laboracions,l’ILI s’ha convertit en partner i patrocina-dor de l’Escola Europea de Short Sea Ship-ping, fet que ha afavorit que els alumnesdels programes màster de l’ILI hagin parti-cipat també en cursos de l’Escola Europeade Short Sea Shipping. A més, s’han signatconvenis de col·laboració amb el Màsterde Logística On Line d’ECA Formació i deconvalidació de titulacions amb ILI-UAO-Anáhuac del Sur. L’ILI ha impartit formaciói ha ofert conferències a l’Uruguai, l’Ar-gentina, la República Dominicana, l’Equa-dor, i a les ciutats de Lima, Barcelona,Madrid, Oviedo, Girona i Manresa, i mésde 1.500 alumnes ja han passat per lesseves aules.

Fundació CARES La Fundació Cares (Centres d’Alt Rendi-ment Empresarial i Social) és una entitatcreada per a la inserció laboral de col·lec-tius discapacitats i en risc d’exclusió, a tra-vés d’operacions principalment de suportlogístic i productiu per a d’altres empre-ses. Els patrons de la fundació són CILSA(societat participada per APB), CTC Inge-niería Dedicada, ADES (Associació per alDesenvolupament de l’Economia Social),Prosegur i Concatel.

44

La g

estió

L’any 2007 s’han acabat les obres d’am-pliació de les instal·lacions a la ZAL BCN,que totalitzen uns espais propis de 3.200m2. Dins i fora de la ZAL Cares ha gestio-nat 12.000 m2 d’instal·lacions i ha gene-rat 5,2 milions d’euros, un 14,8% més quel’any anterior, i un excedent positiu de137.000 euros, segons les dades provisio-nals pendents de tancament.

La Fundació ha finalitzat l’exercici amb143 llocs de treball (137 de mitjana, que re-presenten un 11% de creixement) i 7 al’empresa d’inserció Codec, que depèn del’entitat. Entre el personal amb discapaci-tat de l’entitat hi ha un 53% de retardmental, un 17% de malaltia mental, un24% de discapacitat física i un 6% de dis-capacitat sensorial.

Quant a l’activitat, cal destacar l’en-trada de nous projectes d’embalatge i as-semblatge. Enguany s’han dut a termeprincipalment activitats de suport logísticcom ara emmagatzematge, manipula-cions per a embalatge i logística inversa,així com de suport productiu, com és elcas dels assemblatges. En l’àmbit de lapromoció, Cares ha estat un any més pre-sent al SIL juntament amb l’APB i CILSA, iha posat en marxa el web renovatwww.fundacioncares.com. D’altra banda,durant l’exercici s’ha fet un estudi de mer-cat per tal d’enfocar els nous objectiusd’activitat de la fundació.

Pel que fa a la formació per a coman-daments s’han desenvolupat els següentscursos: Gestió i Intervenció en Serveis So-cials, Tutel·la, Postgrau d’Higiene Indus-trial, Decret per a la Millora delCreixement i l’Ocupació, Absentisme,MTM-2 (Mètodes i Temps), Investigaciód’Accidents i Comunicats de Risc, Curs deSensibilitat en Lluita contra Incendis(pràctica), Prevenció de Riscos, Ofimàtica, iPortal Web. Per als operaris s’han ofertcursos de carreters, manipuladors d’ali-ments, transpalet elèctric, polivalència en

llocs de treball i mesures d’emergència.Com a accions socials, la fundació ha

dut a terme xerrades sobre oci i esportper als pares; ha consolidat el Club Espor-tiu Fundació Cares amb l’equip de futbolsala, on juguen 11 persones a la Lliga cata-lana, 2a divisió, grup B, de l’Acell (FederacióCatalana d’Esports per a Disminuïts Psí-quics); ha editat trimestralment la revistainterna de l’entitat, i ha participat en eldesenvolupament de la Fundació Logís-tica Justa i en el patronat de FUSEAT, enti-tat per tutelar persones discapacitadespsíquiques sense pares.

Fundació Logística Justa La Fundació Logística Justa té com a finali-tat la cooperació internacional per al des-envolupament i foment econòmic delcomerç just i l’economia social, a través del’optimització del procés logístic amb l’objectiu de potenciar el desenvolupa-ment i la sostenibilitat dels productors deles comunitats dels països més desfavorits.

Per a això s’han plantejat afavorir l’accés de productes de comerç just i eco-nomia social dels països més desfavoritsal mercat espanyol i europeu, amb l’opti-mització de la cadena de valor; facilitarl’enviament d’excedents dels mercats occidentals als països amb més carències;donar suport a les entitats de comerç internacional i ajuda humanitària per millorar la seva gestió logística i les tas-ques de resposta immediata en casos decatàstrofes humanitàries o naturals, i sensibilitzar el món empresarial, espe-cialment dins de l’àmbit logístic i por-tuari, de la necessitat de la implantacióde polítiques de responsabilitat socialcorporativa (RSC).

El Patronat de la Fundació LogísticaJusta està format per l’organització Glo-bal Humanitaria, la Fundació Cares, CTCIngeniería Dedicada, ADES Associació peral Desenvolupament de l’Economia Social,

45

La g

estió

Fundació Seur i Fundació SEMG Solidaria.El Port de Barcelona manté un conveni decol·laboració amb Logística Justa des delsseus inicis.

Cooperació internacional i trading• Durant l’any 2007 la Fundació ha coordi-

nat o ha participat en les següents acti-vitats de cooperació internacional:

• Enviament d’un contenidor d’ajuda hu-manitària de l’Ajuntament de Barcelonaamb material sanitari per als hospitalsde Beirut (Líban).

• Enviament de material d’ajuda humani-tària del Rotary d’Alacant, en col·labora-ció amb la Fundació Seur, a la RepúblicaDemocràtica del Congo.

• Enviament de dos contenidors amb ma-terial didàctic de Fundació Seur a Hon-dures.

• Enviament d’un contenidor de FundacióSEMG Solidària amb material sanitari aNicaragua.

• Enviament d’un contenidor de l’associa-ció FISC Aragón amb material d’ajudahumanitària a Nicaragua.

• Enviament d’un contenidor de l’associa-ció FAPCI amb material escolar i didàctica Callao (Perú).

• Suport en l’enviament de dos conteni-dors de la Fundació Educació sense Fron-teres amb material escolar a Nicaragua iGuatemala.

A més de continuar col·laborant ambentitats de l’Índia, Bangladesh, Xile i Brasil,la Fundació ha incorporat nous proveïdorsper a les seves activitats de trading–importació, distribució i comercialitzacióde productes solidaris i d’economia so-cial– fet que li ha permès ampliar el seucatàleg. Entre els nous productors amb elsquals ha començat a treballar hi ha lesiniciatives següents:

Una cooperativa de dones de Ciutat delCap (Sud-àfrica) que elabora un vi molt ar-tesanal i dóna formació i capacitació.

Diverses cooperatives de comerç sociala Colòmbia, indígenes gairebé tots, ambproductes artesanals molt variats i degran creativitat.

L’Associació de Productors Artesans deKatmandú (Nepal), que ha desenvolupatun model nou d’autogestió que, desprésd’una àmplia formació, permet a lesdones confeccionar des de casa seva, ambla consegüent millora de la conciliació fa-miliar.

L’Associació Núcleo Cultural A, d’Asun-ción (Paraguai), és una entitat que treba-lla amb artesanes indígenes guaranís delChaco, a les quals capacita.

Consultoria i PromocióDins de l’ampliació del marc d’activitatsde Logística Justa s’ha de destacar la im-plementació de l’àrea de consultoria enmatèria de responsabilitat social corpora-tiva (RSC) i la incorporació d’una respon-sable amb ampli bagatge en l’àmbitprivat i públic. Durant l’exercici s’han des-envolupat treballs de consultoria per aMontes de Cijara, entitat per al desenvo-lupament de parcs sostenibles, i per aCILSA, amb la seva memòria social de RSC.També s’ha firmat el conveni de col·labo-ració amb l’Autoritat Portuària de Barce-lona per al desenvolupament de laimplantació de la seva estratègia de RSC il’elaboració de la memòria social durantels dos pròxims anys. A més, LogísticaJusta forma part de la Comissió de l’Auto-ritat Portuària de Barcelona per al desen-volupament de la RSC a la ComunitatLogística Portuària.

En l’àmbit de la promoció, la Fundacióha elaborat un nou web corporatiu, haestat present al Saló Internacional de laLogística de Barcelona, SIL, i els seus repre-sentants han participat com a ponents ala Taula Rodona Llatinoamericana delCongrés de la Societat Espanyola de Medi-cina General, celebrat a Salamanca.

46

2004 2005 2006 2007

2003 2007200620052004

2003

La g

estió

gen. febr. març abr. maig juny jul. ag. set. oct. nov. des.

Cens Grup 0

21.737

29.145

26.736

28.380

30.979

183.598

203.212

212.189

221.053

239.254

35.000

30.000

25.000

20.000

15.000

EVOLUCIÓ TOTAL DELS JORNALS 2003-2007

250.000

240.000

230.000

220.000

210.000

200.000

190.000

180.000

170.000

160.000

EVOLUCIÓ MENSUAL DELS JORNALS 2003-2007

24.000

22.000

20.000

18.000

16.000

14.000

12.000

MOVIMENT DE PLANTILLA 2007 (En nombre de persones)

PLANTILLA Grup I Grup II Grup III Grup IV Total Cens Grup 0 TOTAL1-gener-2007 12 618 114 79 823 98 921

Total altes 0 104 0 20 124 173 297

Total baixes 4 28 5 8 45 105 150

31-desembre-2007 8 694 109 91 902 166 1068

A 31 de desembre de 2007 la plantilla decens s’ha situat en 902 treballadors, 79més que l’any anterior, amb incrementsen els grups II i IV. D’altra banda, el Grup 0 ha registrat a

finals d’any un total de 166 treballadors. Els moviments que s’han produït en laplantilla durant l’exercici i l’evolució delstres darrers anys es mostren en el quadrei la gràfica adjunts.

ESTIBARNA

La Societat d’Estiba del Port de Barcelona,Estibarna, S.A., ha realitzat durant el 2007un total de 239.254 jornals de cens, un8,23% més respecte de l’any anterior. ElGrup 0 va tancar l’exercici amb un total30.979 jornals treballats, que suposen unincrement del 9,16% respecte del 2006.

La distribució anual del total de jornalsrealitzats per cens segueix un patrósimilar al d’exercicis precedents, tal comreflecteix la gràfica. Destaca el fet que entres ocasions -els mesos de maig, octubrei novembre- s’han superat els 21.000jornals mensuals.

47

2007

2006

2005

gen. febr. març abr. maig juny jul. ag. set. oct. nov. des.

100 %

99 %

98 %

97 %

96 %

95 %

94 %

93 %

92 %

91 %

90 %

MANS SERVIDES (En percentatge sobre el total demandat)

97,3%

98,6%

96,1%

97,4%

96,6%

96,7%

97,0%

99,1%

98,5%

97,5%

98,4%

97,2%

167

98

166

1912 8

564

618

694

118 114 10987 79

91

PLANTILLA PER GRUPS 2005-2007

G0 GI GII GIII GIV

700

650

600

550

500

450

400

350

300

250

200

150

100

50

0

El grau de cobertura del servei, ques’indica a través del percentatge de mansservides, ha estat d’una mitjana del97,6%. La gràfica d’evolució mensualmostra una punta de cobertura màximadel 99,1% el maig, i una mínima del96,1% l’octubre. Els percentatges estanreferits per a un total de 35.248 equips detreball servits sobre 36.121 equips detreball sol·licitats l’any 2007 (33.271 i34.242, respectivament per a l’any 2006).

FormacióEn l’àmbit de la formació, cal destacarque durant l’any 2007 s’han reprès lesincorporacions de personal de Grup 0, fetque ha comportat l’entrada a l’empresad’un nombre important de treballadorsnous després d’un període extens deformació inicial. D’altra banda, s’haconsolidat i ampliat la formació deprimeres especialitats, així com dediversos reciclatges i promocionsinternes a altres grups professionals.

En aquest sentit cal destacarl’acabament d’una promoció interna denous encarregats, en la qual han

participat 12 alumnes. Aquests han rebut216 hores de formació teòrica així comdiversos períodes de formació pràcticatreballant en totes les empresesestibadores i en les operatives queaquestes desenvolupen. També s’ha posaten marxa un projecte de formaciódestinat a preparar 140 capatassosalternatius, amb la perspectiva que unapart d’ells pugui completar la sevaformació i passar en el futur al GrupProfessional IV, ja de forma definitiva.D’aquesta manera s’ha aconseguit ferfront a les puntes de treball en quèl’operativa diària demana la presència depersonal que pugui desenvolupar lestasques de capatàs. Aquest pla deformació estableix inicialment unsmòduls de 40 hores, de les quals ja hancursat un 60%; la resta s’impartirà al llargdel primer quadrimestre de l’any 2008.

El Centre de Formació Portuària hacontinuat donant suport a l’àmbit mésacadèmic de la formació, amb 1.075 horesi 164 accions formatives de diversatemàtica. Paral·lelament, el Centre deFormació Gregal ha continuat cedint les

seves instal·lacions a diversos col·lectiusdel sector perquè puguin desenvoluparles seves tasques formatives respectives,que s’han traduït en 1.580 hores,repartides en 116 accions diverses.

L’any 2007 s’han fet les auditoriesexternes de seguiment per a lescertificacions d’Organització i Planificaciódel Personal Portuari i de ProcessosOperatius del Sector de l’Estiba al Port deBarcelona. Durant el desenvolupament nohi ha hagut no conformitats, i totes hanconclòs de forma satisfactòria.

La g

estió

48

La g

estió

PORT VELL, EL PORT-CIUTAT

Amb una situació única a Barcelona, elPort Vell ha demostrat que la convivènciade les activitats lúdiques, la cultura, elsnegocis, els esports, la pesca professionali la reparació d’embarcacions avui dia nonomés és factible, sinó necessària per ala creació de sinergies. Gràcies a l’esforçde les empreses concessionàries i a lavoluntat del Port de Barcelona permillorar, invertir i donar suport ainiciatives, els molls del Port Vell -històricament dedicats a usosindustrials- s’han consolidat com aespais oberts a la ciutat i amb una ofertad’activitats ben diversa.

El molls de Bosch i Alsina i laBarceloneta, el Portal de la Pau, el molldel Dipòsit, i la plaça del Mar són espaismolt apreciats tant pel ciutadà i pelturista, que hi troben una ofertaeclèctica i sempre canviant, com perempreses i institucions que els escullencom a escenari per a les seves accionspromocionals. A més d’activitatstemporals ja habituals –com La Fira delVi i el Cava, el Circ Raluy, Firagran, el pitlane de BMW durant el Gran Premi deFòrmula 1 de Montmeló, i diversesregates de renom- el 2007 dosesdeveniments excepcionals hancontribuït a difondre el carisma i lainnovadora imatge del Port Vell, del Portde Barcelona i de la ciutat. Un d’aquestsha estat la Barcelona World Race,primera edició d’una regata de volta almón sense escales amb dos tripulants,que ha portat implícites actuacions defoment de l’esport i l’aventura,programes pedagògics, i investigaciónàutica i marítima. La regata va sortir

del moll de Bosch i Alsina el mes denovembre amb el marc excepcional de la mostra flotant internacional delSaló Nàutic.

Per altra part, el mes de juliol eldirector de cinema Woody Allen va iniciara Barcelona el rodatge de la seva últimapel·lícula, en escenaris que precisaven dela implicació dels espais del Port Vell i elseu suport organitzatiu. El primer dia, el9 de juliol, el rodatge es va desenvoluparfins a primera hora de la tarda a laterrassa del Restaurant Barceloneta ambun equip d’una trentena de persones. Acontinuació es van rodar escenes de laposta de sol a les platges de SantSebastià i Sant Miquel, amb l’actriuScarlett Johanson com a protagonistadels plànols. Aquestes localitzacions vanimplicar una gestió de coordinació entreel Port de Barcelona, Barcelona-CatalunyaFilm Comission, Parcs i Jardins i el barride la Barceloneta, a més del restaurantMarina Port Vell i d’efectius de la PoliciaPortuària, Guardia Urbana i Mossosd’Esquadra. Durant el següent dia detreball, centrat a les Rambles i al passeigColom, el moll de Bosch i Alsina es vaconvertir en un campament de rodatgeamb les caravanes de les actriusPenélope Cruz i Scarlett Johanson i les demaquillatge, vestuari, caterings i altresvehicles tècnics. La coordinació de lesforces de seguretat implicades vapermetre un bon desenvolupament deles tasques previstes i una certaprivacitat.

En l’àmbit cultural, a part de lesreferències obligades de cada any alMuseu Marítim i el Museu d’Història deCatalunya, un altre acte destacat ha anata càrrec del Liceu de Barcelona. Aquestainstitució, amb la col·laboració del barride la Barceloneta, ha apropat la culturaoperística al públic amb la celebració

DADES PORT VELL ANY 2007

Club Natació Barcelona 8.682 socisMuseu d’Història de Catalunya 263.864 visitantsMarina Port Vell 1.598 vaixells amarrats

de 6 m a 130 m

Club Natació Atlètic Barceloneta 12.244 socis610.000 accessos

Las Golondrinas 302.401 passatgersImax Port Vell 541.762 espectadorsL’Aquàrium de Barcelona 1.626.068 visitantsMaremagnum 13 milions de visitants

49

La g

estió

d’un concert retransmès en directe desde la plaça del Mar. A més, el 2007 el Portde Barcelona, el Consorci de lesDrassanes i el Consorci El Far han unitesforços entorn d’una sèrie de projectesvinculats a les activitats relacionadesamb el mar i als plans pedagògics.Aquests projectes tenen com a finalitatprincipal la difusió i la preservació delsvalors presents i passats de la culturamarítima, alhora que afavoreixen un nouplantejament de les relacions entre lasocietat civil i el món marítim.

El Port Vell té una situació presentben consolidada, però també un granfutur que inclou noves activitats i lareconversió i adaptació d’espais iconcessions. Sobre la taula hi ha unasèrie de projectes nous que dotaranaquest espai d’un vigor sorprenent il’acabaran de congraciar amb la ciutat.D’una banda es planteja obrir al públicl’àrea dels molls de Pescadors i delRellotge, amb l’objectiu de generar novaactivitat que beneficiï el sector pesquer iel barri de la Barceloneta. D’altra banda,als espais generats per la Nova Bocana hiha projectats un hotel i un centre denegocis, a més de nous espais públicsque respiraran aires marítims d’aquí auns anys. Aquestes actuacionscontribueixen a construir un nouconcepte de Port Vell i completaran enels propers anys l’oferta del port ciutadà.

Aquest conjunt d’activitats -queinclou també l’oferta turística i denegocis del World Trade CenterBarcelona- ha propiciat que cada any 16milions de persones visitin el Port Vell.

La seva nova orientació i la implicacióde les empreses concessionàries,veritables “motors” del Port Vell,afavoreixen que les visites a aquestsespais siguin cada cop qualitativamentmillors i, sobretot, es fidelitzin.

WORLD TRADE CENTER BARCELONA

El WTC Barcelona ha estat de nou durant el2007 un dels centres de referència del móndels negocis a Catalunya. L’operació immo-biliària més destacada ha estat la decisióde l’Autoritat Portuària de Barcelona detraslladar les seves oficines a aquest com-plex. Enguany ja han materialitzat la sevainstal·lació al WTCB empreses com TanatexChemicals, Intas Pharmaceuticals, RealEstate Advisory Group, Cent Degres Pulp oEvaluación Médica .

Al Centre de Congressos s’han celebrat750 esdeveniments de tot tipus, que hanaportat un total de 71.500 assistents. L’actemés concorregut del 2007 ha estat el VIIICongrés de Cirurgia Ambulatòria que, alllarg de tres dies, va aplegar més de 1.000persones. També destaquen l’acte impulsatper l’organització d’empresaris catalansFemCat amb la participació, entre d’altres,de l’exsecretari d’Estat dels Estats Units,Colin Powell, i el president del grup Forbes,Steve Forbes, així com la celebració de diver-sos esdeveniments durant el transcurs dela Barcelona World Race. El XII Congrés Na-cional de la Societat Espanyola de Toxico-manies, el Congrés Internacional d’Acollidaper a Persones Nouvingudes i el Congrés In-ternacional de Medicina de la Son hanestat altres esdeveniments amb granafluència de públic.

Altres grans firmes que han escollit elCentre de Congressos durant aquest exer-cici són Motorola, Chupa Chups, Luxotica,Novartis, Nutrexpa, MCE, Caixa Catalunya,Deloitte, UOC, Banc Sabadell, Oracle, Nis-san, Deutsche Bank, Siemens, Panasonic,Unilever o Cisco Systems.

Entre les millores que s’han dut aterme aquest any al Centre de Conven-cions destaquen el nou sistema de conne-xió wireless i la remodelació de totes lessales de l’edifici Sud.

52 Evolució del tràfic

53 Anàlisi per tipus de navegació

54 Anàlisi per tipus de càrrega

56 Passatgers

2

Evol

ució

del

tràf

ic

52

Des de el punt de vista econòmicl’exercici 2007 ha significat unadesacceleració respecte de l’anterior, i elsprincipals indicadors de l’activitateconòmica han ofert un panorama pocencoratjador de cara al 2008. En aquestsentit, s’ha produït una moderació de lademanda interna i de la construcció queha suposat un lleuger creixement delsllocs de treball al voltant del 3%. La taxade creixement de l’IPC s’ha situat entorndel 4,2%, amb un diferencial d’1,2 puntsper sobre de la mitjana d’inflació de lazona euro. El repunt dels preus del petrolia final d’any i els elevats increments dedeterminats productes alimentaris hanresultat en un creixement anual del 3,8%,una dècima menys que l’any 2006, i han

marcat una tendència lleugeramentdescendent del PIB.

Segons les dades de tancament del’ICEX, la balança comercial espanyola haestat deficitària en 98.952.011 milionsd’euros, amb un increment de lesexportacions al voltant del 6,5% i de lesimportacions del 6,7%, però aquest dèficitmodera progressivament els seus ritmesd’avançament. Així, per al proper exerciciles perspectives de vendes a l’exterior sónclarament positives si es té en comptel’increment de la cartera de comandes deles empreses exportadores. Pel que fa alvalor de les exportacions catalanes, lesdades de la Secretaria d’Estat de Turisme iComerç per als set primers mesos de l’anyapunten que ha registrat un creixementEv

oluc

ió d

el tr

àfic

Evol

ució

del

tràf

ic

53

20071998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Evol

ució

del

tràf

ic

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Càrrega contenitzada 10.002 11.532 12.989 13.430 13.842 15.344 18.344 19.929 22.573 25.417

Càrrega convencional 3.078 3.792 4.596 4.706 5.453 5.574 6.437 7.325 9.190 9.768

Líquids a granel 7.238 8.500 8.966 9.515 9.930 10.159 11.071 12.531 10.536 10.991

Sòlids a granel 4.407 4.053 3.254 3.818 3.383 3.698 3.468 4.052 4.108 3.870

Total 24.725 27.877 29.805 31.469 32.608 34.775 39.320 43.837 46.407 50.046

60.000

50.000

45.000

40.000

35.000

30.000

25.000

20.000

15.000

10.000

5.000

0

Càrrega contenitzada

ESTRUCTURA DEL TRÀFIC DE MERCADERIES, 1998-2007 (Milers de tones)

Líquids a granelSòlids a granel Càrrega convencional

del 9,1% i representen una quota del27,6% del total de l’Estat espanyol. Pel quefa a les importacions, l’increment ha estatdel 5,3% i la quota que representa en elconjunt del mercat espanyol és del 28,7%.Aquestes dades continuen posicionantCatalunya com un dels motors del’economia de l’Estat espanyol, i el Port deBarcelona com una eina fonamental per aaquest creixement econòmic i eldesenvolupament del comerç exterior.

Les dades de l‘economia nacionalcontrasten amb l’evolució del tràfic delPort de Barcelona, que manté latendència creixent en sintonia amb laprojecció dels darrers 12 anys. En l’actualsituació de dèficit d’espai, a l’espera quees completin les obres d’ampliació, prenencara més valor l’increment del 7,8%registrat en el tràfic total del Port, ques’ha situat en 50.046.105 tones. En eltràfic de contenidors s’ha notat l’esforç deles terminals portuàries per optimitzar lagestió logística i guanyar en eficiènciaamb els espais disponibles, actuació queha permès assolir la xifra de 2,6 milionsde TEU, un increment del 12,6% claramentsuperior a la mitjana dels ports espanyols.També els dos altres tipus de tràficspreferents han registrat augmentsnotables: els vehicles, de prop de l’11%, iels passatgers, d’un 13,4% global, propiciatpel creixement de quasi un 26% ennombre de creueristes.

ANÀLISI PER TIPUS DE NAVEGACIÓ

Dels més de 50 milions de tones del totalde tràfic registrat, 41.553.416 tonescorresponen al volum de tràfic exterior,xifra que representa un increment del8,5%, pràcticament duplica la de l’any2006. La perspectiva de generació idisponibilitat de nous espais a curttermini ha permès incrementar l’interèsdel Port de Barcelona per captar tràficsasiàtics i ha resultat en un creixementd’aquests del 22,2% pel que fa a la càrregaexpressada en tones i del 21,3% del volumen TEU. Entre els països d’aquesta zona téun paper protagonista la Xina, que entràfic contenitzat ha suposat el 18,2% del

total de les exportacions i el 27,6% de lesimportacions. També destaca l’impuls deltràfic de short sea shipping amb Itàlia queamb un volum d’1.889.507 tones hasuposat un 46,7% del total d’importacionsi un 31,8% de les exportacions. L’evoluciócreixent d’aquests tipus de tràficsconfirma la tendència a la consolidaciódel Port de Barcelona com una portaprivilegiada d’entrada a Europa. El desen -volupament en marxa de línies ferrovià -ries amb Europa permetrà, a més, que enbreu es posicioni com a competidor realdel ports del nord d’Europa.

El tràfic de cabotatge també hapresentat xifres positives, amb un volumtotal de 8.492.689 tones i un increment

54

20071998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

20071998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

250.000

225.000

200.000

175.000

150.000

125.000

100.000

75.000

50.000

Mile

rs d

e to

nes

Nom

bre

de va

ixel

ls 10.000

9.500

9.000

8.500

8.000

7.500

7.000

6.500

6.000

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Nombre de vaixells 7712 9204 9138 8651 8993 8.865 8.610 8.853 9.533 9.942

Arqueig 101.713 118.697 129.158 132.121 146.992 161.820 172.817 192.288 216.251 240.374

Nombre de vaixells Arqueig

EVOLUCIÓ DEL TRÀFIC DE VAIXELLS, 1998-2007

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Exterior 19.780 22.432 24.264 25.289 26.651 28.027 31.977 36.515 38.312 41.553

Cabotatge 4.945 5.445 5.541 6.180 5.957 6.748 7.344 7.322 8.094 8.493

Total 24.725 27.877 29.805 31.469 32.608 34.775 39.321 43.837 46.406 50.046

Exterior Cabotatge Total

EVOLUCIÓ DEL TRÀFIC DE MERCADERIES PER TIPUS DE NAVEGACIÓ, 1998-2007 (Milers de tones)

Evol

ució

del

tràf

ic

50.000

45.000

40.000

35.000

30.000

25.000

20.000

15.000

10.000

5.000

0

del 4,9% respecte de l’exercici anterior.Després d’un 2006 molt bo aquest tràficha tornat als nivells d’equilibri de ladarrera dècada que el consoliden comuns dels tràfics més estables.

L’anàlisi entre els movimentsd’entrada, sortida i trànsit de mercaderiesmostra que el creixement percentual deles exportacions, d’un 9,1% i un volum de13.326.445 tones, ha estat més del dobleque el de les importacions (+3,8%), peròencara està molt per darrere del seuvolum, de 24.541.365 tones. Per la sevabanda, els trànsits han crescut un 15,4%fins assolir la xifra de 12.178.295 tones.

Pel que fa al tipus de navegació en eltràfic de contenidors, del total de2.610.099 TEU moguts, la gran majoria,

2.305.664 TEU, corresponen a tràficexterior, que ha crescut un 14,5%, i els304.434 TEU restants corresponen altràfic de cabotatge, que es manté estable.

ANÀLISI PER TIPUS DE CÀRREGA

Càrrega generalUn cop més ha destacat el boncomportament de la càrrega general,amb un total de 35.185.325 tonesmogudes, un 10,8% més que l’anyanterior, de manera que representa el70,3% del tràfic total del Port deBarcelona. Aquest tipus de càrrega és lade valor afegit més gran i, per tant,desitjada per qualsevol port.

Com a exemples del sector alimentarials quals, com a tràfics estratègics, elDepartament de Màrqueting i Comercialdel Port de Barcelona dedica una atencióespecial destaquen el cafè i cacau, quehan incrementat un 17,6% respecte del2006, i el capítol de fruita i hortalisses,que ha crescut un 20,2%.

ContenidorsTot mantenint la tendència dels anysanteriors, el tràfic de contenidors del Portde Barcelona ha registrat durant l’any2007 un creixement de dos dígits, un12,6%, que ha permès assolir la xifra de2.610.099 TEU. Aquesta ve afavorida tantpel tràfic d’importació i exportació compel transbordament i ha estat possible per

55

20071998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

PARTICIPACIÓ DE LA CÀRREGA GENERALEN EL TRÀFIC TOTAL, 2007 (Milers de tones)

la quantitat més gran d’escales de vaixellsportacontenidors, que han augmentat un5,2% i han ofert més capacitat detransport al mercat del Port de Barcelona.L’augment del registre brut d’aquest tipusde vaixells ha estat del 8,9%.

L’equilibri habitual dels darrers anysentre embarcament i desembarcament es reflecteix de nou en aquest exercici, amb un total d’1.304.635 TEU embarcatsi 1.305.464 TEU desembarcats i uns incre-ments respectius de l’11,9% i del 13,2%.Quant a la distribució total del tràfic decontenidors per tipus d’operació, els trànsits suposen un 38%, els desembarca-ments, un 30% i els embarcaments, un 32%.

Per àrees geogràfiques, l’ExtremOrient, amb Japó i Espanya són elsprincipals mercats del Port de Barcelonaen mercaderia contenitzada. Lamercaderia procedent d’aquestes zonesasiàtiques ha augmentat un 21,3%, demanera que els tràfics entre Barcelona iaquests països representen més d’unacinquena part de tota la mercaderiacontenitzada que passa pel Port deBarcelona. Pel que fa als tràfics amborigen i destí a Espanya, suposen el 14%de tota la càrrega en contenidormanipulada al Port.

També destaca l’augment dels tràficstotals amb el països asiàtics en general,que constitueixen un mercat prioritariper al Port de Barcelona. Així, el volum deTEU amb origen o destí a l’Índia, Pakistani Bangladesh ha crescut un 32,6%, mentreque els tràfics amb el sud-est asiàtic hanexperimentat uns increments mitjans del30,2%. Igualment significativa és

l’evolució de mercats més propers itambé estratègics per al Port deBarcelona, com el Mediterrani oriental, elmar Negre i el Pròxim Orient, que hancrescut a un ritme superior a l‘11%. Unaltre tràfic remarcable és el mantingutamb el nord d’Àfrica, que ha registrat unincrement del 8,5% en TEU i consolidaaquesta com a quarta àrea geogràficad’importància.

Aquestes dades demostren el bonposicionament del Port de Barcelona perassolir el seu objectiu estratègic deconvertir-se en la porta d’entrada delsproductes asiàtics al sud d’Europa iconsolidar-se, a més de com a portd’importació i exportació, com a port dedistribució al hinterland i al foreland. Lesprincipals destinacions de la càrrega encontenidor van ser, per ordre en volum deTEU: la Xina, Espanya, Estats Units,Emirats Àrabs Units, Turquia i Itàlia.L’apartat de les descàrregues està tambéliderat per la Xina, seguida d’Espanya,Estats Units, Japó i Hong Kong.

Líquids a granel El moviment de granels líquids ha experi-mentat durant el 2007 un augment del4,3% respecte l’any anterior i ha assolit laxifra total de 10.990.527 tones. El percen-tatge mitjà de creixement d’hidrocarbursha estat del 4,3%, lleugerament superioral d’altres líquids a granel (olis, productesalimentaris, etc.), que ha estat el 4,2%.L’increment de la capacitat de lesinstal·lacions del Port de Barcelona, sobretot la destinada a la recepció d’olisper a biocombustibles, fa preveure que

Càrrega general: 35.185

70%

Resta tràfic: 14.861

30%

Evol

ució

del

tràf

ic

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Tones 10.002 11.532 12.989 13.430 13.842 15.344 18.344 19.929 22.573 25.417

TEU 1.095 1.235 1.388 1.411 1.461 1.652 1.916 2.071 2.328 2.610

EVOLUCIÓ DEL TRÀFIC DE CÀRREGA GENERAL CONTENITZADA, 1998-2007 (Milers de tones i TEU)

TEU Tones

10.00211.532

12.989

13.43013.842

15.344

18.344

19.929

22.573

25.417

1.095

1.235

1.388

1.4111.461

1.652

1.916

2.071

2.328

2.610

3.000

2.500

2.000

1.500

1.000

500

0

Mile

rs d

e to

nes

Nom

bre

de va

ixel

ls

30.000

25.000

20.000

15.000

10.000

5.000

0

56

Evol

ució

del

tràf

ic

aquest tràfic augmenti considerablementen poc temps.

Sòlids a granelEn l’exercici 2007 el tràfic de sòlids agranel ha representat un total de3.870.253 tones, un 49% inferior al de l’anyanterior. Aquest descens ha estat motivatper una forta baixada del tràfic de carbó,que no ha pogut ser contrarestada pelsconsiderables increments registrats en elsaltres productes. Així, el tràfic de cereals ifarines ha crescut un 16% i el de ferrallaun 18,4%. Els moviments de farina de soja,per la seva part, han augmentat un 0,4%.

AutomòbilsEl tràfic de vehicles al Port de Barcelonaha mantingut pràcticament el mateixpercentatge de creixement del darrer any,un 10,8%, amb un total de 801.406unitats manipulades. Gairebé el 90%d’aquest volum correspon al tràficexterior, que ha representat 697.843vehicles. Pel que fa al tipus d’operació,s’han carregat un total de 447.949 unitats(més del 80% per tràfic exterior), 169.059unitats han estat descarregades (un 86%de tràfic exterior), i s’han registrat 184.398unitats de trànsit (totes de tràficexterior). Novembre ha estat el mes enquè s’han mogut més vehicles, amb80.841 unitats.

A l’espera de la reorganització d’espaisque es produirà quan acabin les obresd’ampliació de les dues terminals decontenidors, aquest tràfic ha optat per laconstrucció de nous espais verticals pertal d’incrementar la capacitatd’emmagatzematge i de manipulació devehicles al Port. Aquest esforç inversors’ha vist compensat per la confiançadipositada en les terminals SETRAM iAUTOTERMINAL per part dels principalsfabricants en territori espanyol i per lesprincipals marques japoneses.

Short sea shippingEl Port de Barcelona s’ha consolidatdefinitivament com el port mésimportant i de referència a la Penínsulaper al tràfic marítim de curta distància(TMCD) o short sea shipping (SSS). D’unabanda, s’ha incrementat l’oferta delsserveis diaris ja existents amb Itàlia, quehan posat en funcionament nous vaixellsamb més gran capacitat de càrrega, laqual cosa permet transportar méssemiremolcs i més camions. Per altrabanda, s’ha posat en marxa un nouservei amb el port italià de Livorno, amb3 sortides setmanals fixes i unad’ocupació progressiva del vaixell. El

tràfic amb Itàlia ha sumat 3.623.055tones de càrrega, un 20,6% més que el2006, i 316.227 passatgers, que mostrenque un nombre cada vegada més elevatde persones utilitza aquestes línies perals seus desplaçaments.

A més, el Port de Barcelona hadesenvolupat també línies amb el nordd’Àfrica, com la que l’uneix amb Tànger,que facilita que els transportistes puguinposicionar la seva càrrega a la ciutatmarroquina en menys de 24 hores. Quanta la línia estival amb Argèlia, ha permèsque 18.882 passatgers viatgessindirectament des de Barcelona i 5.021vehicles fossin transportats en vaixell, iaixí s’ha evitat el tradicional recorregutpeninsular per carretera.

El Port de Barcelona aposta perl’eficiència dels serveis de SSS i per laintegració de noves línies que s’adaptin ales necessitats dels seus clients. D’aquestamanera, contribueix a descongestionar laxarxa de carreteres, i en conseqüència a lareducció d’emissió de gasos, com a partdel seu compromís per a la sostenibilitat.A més, proporciona una eina perincrementar la competitivitat de lesempreses a través d’un transport marítimmés flexible i més competitiueconòmicament, que alhora acompleix elsprincipals criteris de qualitat que la UnióEuropea exigirà per a desenvolupar lesfutures autopistes del mar.

Corredor ferroviari Barcelona-MadridDurant l’any 2007 s’ha produït unanotable consolidació del corredor ferroviaride mercaderies que connecta el Port deBarcelona amb el centre de la península,segons les darreres dades disponibles. Elprincipal tràfic ferroviari amb el mercat deMadrid es produeix a través de la TerminalMarítima de Azuqueca de Henares,corredor que enguany ha canalitzat untotal de 17.973 TEU.

El servei va començar l’octubre del2006 i fins a finals d’any van operar 69trens; mentre que en aquest exercici hancirculat pel corredor Barcelona-Azuquecade Henares un total 425 trens. El mesd’agost ha estat el principal pel que fa alvolum de mercaderies transportades(2.453 TEU) i dels trens operats (51).

PASSATGERSEl Port de Barcelona ha acollit durant el2007 - inclosos creuers, ferris a les IllesBalears i tràfic de SSS- un total de2.879.864 passatgers i el nombred’escales d’aquests vaixells s’ha situat en

57

20071998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

20072004 2005 2006

Evol

ució

del

tràf

ic

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

P. Cabotatge 588.946 836.656 847.973 790.260 855.865 820.737 946.788 983.755 1.136.108 1.114.026

P. Creuer turístic 476.476 541.596 576.648 652.800 834.659 1.049.230 1.021.405 1.224.575 1.402.643 1.765.838

Total 1.065.422 1.378.252 1.424.621 1.443.060 1.690.524 1.869.967 1.968.193 2.208.330 2.538.751 2.879.864

3.000.000

2.800.000

2.600.000

2.400.000

2.200.000

2.000.000

1.800.000

1.600.000

1.400.000

1.200.000

1.000.000

800.000

600.000

400.000

200.000

0

P. Cabotatge (inclòs SSS) P. Creuer turístic Total

EVOLUCIÓ DEL TRÀFIC DE PASSATGERS, 1998-2007

728.953

686.048

723.016

801.406

VEHICLES

820.000

800.000

780.000

760.000

740.000

720.000

700.000

680.000

660.000

640.000

620.000

EVOLUCIÓ DEL TRÀFIC D’AUTOMÒBILS, 1998-2007 (Nombre de vehicles)

2004 2005 2006 2007

Vehicles 728.953 686.048 723.016 801.406

Tràfic d’automòbils per navegació

2006 2007 % variació

Cabotatge 89.788 103.563 15,34

Internacional 633.228 697.843 10,20

Tràfic internacional d’automòbils

2006 2007 % variació

Importació 143.493 145.117 1,13

Exportació 334.585 368.329 10,09

Trànsit 155.150 184.397 18,85

4.237. Un any més ha estat el tràfic queha presentat un índex de creixementmés gran, un 13,4%, afavorit pelconsiderable augment del passatge decreuers.

CreuersEl Port de Barcelona es consolida com elprimer port d’Europa i de la Mediterràniaen aquest tipus de tràfic i entre els deuprimers del món. El 1.765.838 depassatgers de creuers que ha passat pelport aquest any suposen un creixementdel 25,9% i un nou rècord de tràfic. Elnombre d’escales de creuers ha ascendit a820, un 16% més que el 2006. Aquestadiferència d’increment percentual entrenombre de passatgers i d’escalesdemostra la tendència del mercat a

utilitzar vaixells cada cop més grans.Pel que fa a les infraestructures, el 24

d’abril es va inaugurar la nova terminaldel Grup Carnival, PalaCruceros. A més, hacontinuat la construcció de la novaterminal A, que entrarà en funcionamentel 2008 i comptarà amb un gran dissenyexterior i una disposició interior semblanta la de la terminal B.

FerrisDel total del 1.114.026 passatgers de ferrisregistrat el 2007, un 70%, és a dir, 779.413persones, provenen del tràfic amb les IllesBalears. El tràfic de short sea shipping haarribat als 313.148 passatgers i els restants21.465 passatgers corresponen a altresferris.

60 Exercici econòmic i financer

65 Estat d’origen i aplicació del fons

66 Comptes de pèrdues i guanys

67 Balanç de situació

3

Exer

cici

eco

nòm

ic i

finan

cer

60

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

IMPORT DE LA XIFRA DE NEGOCI (Milers d’euros)

3.000

2.500

2.000

1.500

1.000

500

0

+2%

1.411

+4%

1.461

+13%

1.652

+16%

1.916

+8%

2.071

+13%

2.610

EVOLUCIÓ DEL NOMBRE DE TEU (Milers)

+12%

2.318

2007 2006 Var %Var

Taxes i serveis a vaixells 31.769 30.630 1.139 4%

Taxes i serveis a mercaderies 51.336 46.813 4.523 10%

Taxes i serveis a passatgers 6.144 5.390 754 14%

Taxes i serveis de la pesca fresca 251 233 17 7%

Taxes i serveis de les embarcacions esportives 689 673 16 2%

Taxes i serveis a les concessions 62.971 51.698 11.274 22%

Altres taxes per l’aprofitament del domini public 89 91 (2) -2%

Serveis específics 4.858 3.832 1.026 27%

158.107 139.360 18.747 13%

Al tancament de l’exercici, i amb elscomptes pendents d’auditar, l’AutoritatPortuària de Barcelona ha obtingut unbenefici net de 73,8 milions d’euros, unamillora de 57,6 milions d’euros respectedel benefici de l’exercici anterior.

Gràcies als bons registres dels tràficsi al fort increment dels ingressos de lesconcessions del domini públic portuari, la xifra de negoci ha registrat uncreixement del 13% fins a assolir un totalde 158,1 milions d’euros.

Exer

cici

eco

nòm

ic i

finan

cer

Exer

cici

eco

nòm

ic i

finan

cer

61

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Exer

cici

eco

nòm

ic i

finan

cer

Tràfic Ingressos d’explotació

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Tràfic (Milers de tones) 31.470 32.608 34.775 39.321 43.837 46.406 50.046

Ingressos d’explotació (Milers d’euros) 89.855 97.078 101.895 117.315 129.671 145.030 160.913

Mile

rs d

’euro

s

Mile

rs d

e to

nes

60.000

50.000

40.000

30.000

20.000

10.000

0

180.000

150.000

120.000

90.000

60.000

30.000

0

EVOLUCIÓ DELS INGRESSOS I DEL VOLUM DE TRÀFIC

EVOLUCIÓ DE LES VARIACIONS ANUALS DEL TRÀFIC I DELS INGRESSOS EN RELACIÓ AMB EL PIB (%)

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Tràfic 5,6 3,6 6,6 13,1 11,5 5,9 7,8

Ingressos d’explotació 5,7 8,0 5,0 15,1 10,5 11,8 11,0

TEU 1,7 3,5 13,1 16,0 8,1 11,9 12,6

PIB 3,6 2,7 3,1 3,3 3,6 3,9 3,8

PIB

16 %

14 %

12 %

10 %

8 %

6 %

4 %

2 %

0 %

TEUIngressos d’explotacióTràfic

IMPORT NET DE LA XIFRA DE NEGOCI 2007

157.927 Milers d’euros

Taxes i serveis a les concessions: 40%

Taxes i serveis a vaixells: 20%

Taxes i serveis a passatgers: 4%

Taxes i serveis a mercaderies: 33%

Resta de taxes i tarifes: 3%

El volum total de tràfic del Port de Barce-lona ha superat per primera vegada els 50milions de tones i ha pujat un 8% res-pecte de l’any anterior. El tràfic de conte-nidors ha sumat 2,6 milions de TEU i uncreixement anual del 13%, fet que ha pro-piciat que els ingressos per la taxa a lesmercaderies s’hagin incrementat en un10% i els ingressos per la taxa al vaixell hohagin fet a un ritme del 4%. Per la seva

part, els 2,9 milions de passatgers quehan passat pel port durant aquest exercicihan fet pujar un 14% els ingressos de lataxa corresponent.

Com a primera font d’ingressos s’hanconsolidat els procedents de les conces-sions del domini públic, amb una participa-ció del 40% del total de la xifra de negoci.Aquesta representació s’ha incrementat detres punts respecte de l’exercici anterior.

62

2001 2002 2003 2004 2005 2006

66%

45%

66%

42%

65%

59%

55%

50%

43%

37%

32%30%

2007

52%

30%

80%

60%

40%

20%

CF1: Cash Flow abans del resultat financer i del finançament.CF2: Cash Flow abans del finançament al Sistema Portuari.CF3: Cash Flow net.CF4: Necessitat de finançament de les inversions amb altres orígens de fons.

Exer

cici

eco

nòm

ic i

finan

cer

CF1 Resultatfinancer

CF2 FinançamentSistemaPortuari

CF3

CF4

87.170Inversió 07

186.758 m €

99.588

(9.945)(9.674)

109.533119.207

RECURSOS GENERATS I CAPACITAT DE FINANÇAMENT (Milers d’euros)

Despeses corrents= Despeses de personal + Serveis exteriors + Altres despeses de gestió corrent

RÀTIOS D’ABSORCIÓ D’INGRESSOS

Despeses d’explotació/Ingressos d’explotacióDespeses corrents/Ingressos d’explotació

Els ingressos d’explotació han totalitzat160,9 milions d’euros, un 11% més que enl’exercici anterior. En la partida d’altresingressos s’ha produït una disminucióprovocada per un excés de provisions pervalor de 4 milions d’euros comptabilitzatel 2006. D’altra banda, l’incrementmoderat del 6% en les despesesd’explotació ha permès situar el resultatd’explotació un 16% per sobre del nivellde l’any anterior. La principal partida dedespeses ha estat la de personal, amb unaugment del 10%, mentre que els serveisexteriors han generat un volum dedespesa inferior al de 2006. Ambaquestes dades la ràtio d’absorció de lesdespeses corrents sobre els ingressosd’explotació s’ha mantingut al nivell del29,6% i ha disminuït en més de 15 puntsen els darrers sis anys.

Pel que fa a la resta del capítol dedespeses, el total de les dotacions al’amortització de l’immobilitzat tan solss’ha incrementat un 1% i la despesadestinada al finançament de l’organismepúblic Ports de l’Estat ho ha fet en un 8%.

Seguint la tendència dels darrersexercicis, l’augment de l’endeutamentbancari per finançar l’ampliació del Portha suposat unes pèrdues financeres de9,7 milions d’euros. No obstant això, elresultat de les activitats ordinàries s’hasaldat amb un benefici de 71 milions

2007 2006 Var % Var

Ingressos d’explotació 160.913 145.030 15.883 11%

Import net de la xifra de negoci 158.107 139.360 18.747 13%

Altres ingressos d’explotació 2.806 5.670 (2.864) -51%

Despeses d’explotació 80.243 75.468 4.775 6%

Despeses de personal 30.098 27.416 2.682 10%

Dotacions per a l’amortització de l’immobilitzat 26.663 26.426 237 1%

Variació de les provisions per a insolvències de tràfic (361) 234 (595)

Serveis exteriors 14.619 14.780 (161) -1%

Tributs 923 878 45 5%

Altres despeses de gestió corrent 2.871 687 2.184 318%

Finançament de Puertos del Estado 5.430 5.047 383 8%

80.670 69.562 11.108 16%

RESULTAT D’EXPLOTACIÓ (Milers d’euros)

El concepte de finançament del Sistema Portuari inclou la despesa d’explotació del finançament del’organisme públic Ports de l’Estat i l’aportació neta al Fons de Compensació Interportuari.

63

12%13%

16%

25%

35%

44%47%

50%

40%

30%

20%

10%

0

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

2001 2002 2003 2004 2005 20072006

Exer

cici

eco

nòm

ic i

finan

cer

Endeutament bancari/Fons propis

EVOLUCIÓ DE LA RÀTIO D’ENDEUTAMENT

400.000

350.000

300.000

250.000

200.000

150.000

100.000

50.000

0

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Inversió 118.570 72.472 132.953 151.433 213.602 238.006 186.758

Endeutament 70.222 77.818 105.414 166.010 253.606 326.202 383.601

Inversió Endeutament

EVOLUCIÓ DE LA INVERSIÓ I DE L’ENDEUTAMENT BANCARI A LLARG TERMINI (Milers d’euros)

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Finançament privat 4.073 0 14.813 25.100 0 74.000 13.350

Subvencions de capital 11.068 7.316 36.776 61.196 61.848 56.032 38.744

Endeutament 33.000 20.000 50.000 63.000 90.000 75.000 58.000

Cash Flow 45.243 49.549 53.807 63.716 82.000 83.030 104.103

300.000

250.000

200.000

150.000

100.000

50.000

0

Finançament privat Subvencions de capital Cash FlowEndeutament

FINANÇAMENT DE LES INVERSIONS

d’euros i s’ha situat en un 13% per sobredel de l’exercici anterior.

El resultat extraordinari ha representatuna millora neta de 49,3 milions d’euros,motivada principalment pel resultatextraordinari negatiu de 37,8 milionsregistrat el 2006 per l’accident del mollPrat. Un cop aplicada l’aportació neta alFons de Compensació Interportuari, elbenefici net de l’exercici ha reportat unsguanys de 73,8 milions.

El flux de caixa (cash flow) de l’exerciciha superat per primera vegada la xifradels cent milions d’euros; concretamentha significat una generació de recursosper valor de 104,1 milions, un 24% mésrespecte de l’exercici anterior.

D’altra banda, l’Autoritat Portuària deBarcelona ha executat un volumd’inversions de 186,8 milions d’euros, el57% del qual s’ha destinat a les obresd’ampliació del port. Cal remarcar quedurant aquest exercici ha entrat enexplotació el nou dic del Sud, el qual harepresentat una inversió acumulada de229,8 milions d’euros. De cara al període2008-2010, l’entitat preveu invertir 512milions d’euros més, 142 milions delsquals s’aplicaran a la construcció del mollPrat. La inversió privada ha estat de 385milions d’euros el 2007 amb la previsiód’aportar un total de 1.050 milions durantels dos propers anys.

64

32%33% 34% 36%

43%45% 45%

51% 53% 54%55%

64%60%

66%

100%

80%

60%

40%

20%

0

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

10.000

8.000

6.000

4.000

2.000

0

Exer

cici

eco

nòm

ic i

finan

cer

RÀTIOS DELS PRINCIPALS INDICADORS ECONÒMICS

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Cash flow 45.243 49.549 53.807 63.716 82.00 83.868 104.103

Import net de la xifra de negoci 88.386 94.170 100.202 114.829 127.971 139.360 158.107

Resultat d’explotació 30.604 33.064 35.485 43.462 58.033 69.562 80.670

175.000

150.000

125.000

100.000

75.000

50.000

25.000

0

Cash flow Resultat d’explotacióImport net de la xifra de negoci

EVOLUCIÓ DELS PRINCIPALS INDICADORS ECONÒMIC (Milers d’euros)

Aportació total

APORTACIÓ APB AL SISTEMA PORTUARI ESTATAL (Milers d’euros)

3.756

4.5584.965 5.456

7.990

9.5739.945

Resultat activitats ordinàries /Xifra de negociCash flow/Xifra de negoci

* Aportació net al Fons de Compensació Interportuari + Finançament OPPE (Llei 48/2003)

Pel que fa al finançament de les inver-sions al marge dels recursos generats, lasubvenció de capital del Fons de CohesióEuropeu destinada a finançar la construc-ció dels nous dics ha meritat un total de37 milions d’euros durant aquest exercici.Quant a l’endeutament bancari, l’entitatha obtingut orígens de fons per valor de58 milions d’euros a través de dues vies.D’una banda, la subscripció el mes de des-embre d’un nou préstec del Banc Europeud’Inversions, per valor de 25 milions. Peraltra, la disposició de 33 milions del crèditsindicat; durant l’exercici l’Autoritat Por-tuària de Barcelona ha formalitzat uncontracte de novació modificativa d’a-

quest crèdit sindicat amb el Banc Santan-der Central Hispano i Dexia SabadellBanco Local.

En l’àmbit de les societats participades,cal remarcar l’operació mitjançant la quall’Autoritat Portuària ha adquirit el 49% dela nova societat Catalana d’Infraestructu-res Portuàries SL, propietària del 100% deMuelles y Espacios Portuarios SA. MEPSA ésla titular d’una concessió de 49 ha situadaal moll d’Inflamables i la seva activitatprincipal és la de gestionar el parc de ter-minals portuàries ubicat en aquest espai.Amb aquesta decisió l’Autoritat Portuàriade Barcelona pretén adaptar l’oferta por-tuària al creixement dels nous tràfics.

65

Exer

cici

eco

nòm

ic i

finan

cer

ESTAT D’ORIGEN I APLICACIÓ DE FONS (Milers d’euros)

APLICACIONS DE FONS 2007 2006 ORÍGENS DE FONS 2007 2006

Altes d’immobilitzat 186.758 245.214 Recursos procedents de les operacions 104.103 83.868

Adquisicions d’immobilitzat Immaterial 1.001 1.465 Resultat de les operacions 78.327 20.723

Adquisicions d’immobilitzat Material 132.464 231.684 Dotacions a l’amortització de l’immobilitzat 26.663 26.426

Adquisicions d’immobilitzat Financer 51.469 12.065 Dotacions a les provisions de l’immobilitzat 422 2.478

Procedents de concessions revertides 1.824 - Amortització de despeses a distribuir 684 255

Dotacions a les provisions per a riscos i despeses 5.389 3.748

Fons de Compensació Interportuari aportat 4.827 4.838 Pèrdues procedents de l’immobilitzat 1.476 39.376

D’altres 48 15

Cancel·lació o traspàs a c/t de deutes a l/t 2.649 4.308 Excés de provisions de l’immobilitzat (2.225) (1.035)

Deutes amb entitats de crèdit 601 2.404 Excés de provisions per a riscos i despeses (693) (3.983)

De proveïdors d’immobilitzat i d’altres 2.048 1.904 Beneficis procedents de l’immobilitzat - (692)

Subvencions de capital traspassades a resultats (2.269) (802)

Ingressos traspassats al resultat per concessions revertides (848) (761)

Provisions per a riscos i despeses 14 - Altres ingressos a distribuir (2.871) (1.880)

Crèdits comercials a llarg termini - 8

Ingressos a distribuir meritats 56.126 137.656

Despeses a distribuir en diversos exercicis - 2.650 Subvencions de capital 38.744 56.448

Altres ingressos a distribuir 17.382 81.208

Fons de Compensació Interportuari rebut 312 312

Deutes a llarg termini 58.000 77.650

Amb entitats de crèdit 58.000 75.000

Amb proveïdors d’immobilitzat i d’altres - 2.650

Baixes d’immobilitzat - 1.186

Alienació d’immobilitzat material i immaterial - 1.186

Altres orígens 7.617 2.070

TOTAL D’APLICACIONS 194.248 257.018 TOTAL D’ORÍGENS 226.158 302.742

EXCÉS D’ORÍGENS SOBRE APLICACIONS 31.910 45.724 EXCÉS D’APLICACIONS SOBRE ORÍGENS - -

66

Exer

cici

eco

nòm

ic i

finan

cer

COMPTE DE PÈRDUES I GUANYS (Milers d’euros)

2006 2005 %Var 2006 2005 %VarDESPESES INGRESSOSDespeses de personal 30.098 27.416 10% Import net de la xifra de negoci 158.107 139.360 13%

Sous i salaris 20.655 18.819 10% Taxa del vaixell 25.834 24.951 4%

Indemnitzacions 1.521 992 53% Taxa de la mercaderia 42.780 39.011 10%

Seguretat Social a càrrec de l’empresa 5.145 5.042 2% Taxes d’ocupació i aprofitament Altres despeses de gestió 2.777 2.563 8% de les inst. portuàries 52.691 43.217 22%

Altres taxes de la utilització especialde les inst. portuàries 5.903 5.248 12%

Taxes dels serveis no comercials 26.041 23.101 13%

Dotacions per a l’amortització de l’immobilitzat 26.663 26.426 1% Altres ingressos 4.858 3.832 27%

Variació de la provisió per a insolvències de tràfic (361) 234 Altres ingressos d’explotació 2.806 5.670 -51%

Ingressos accessoris i altres de gestió corrent 2.764 1.616 71%

Altres despeses d’explotació 23.843 21.392 11% Subvencions 42 72 -42%

Serveis exteriors 14.619 14.780 -1% Excés de provisions per a riscos i despeses - 3.982

Reparacions i conservació 3.400 3.015 13%

Serveis de professionals independents 2.928 3.568 -18%

Subministraments 1.347 1.290 4%

Altres serveis exteriors 6.944 6.907 1%

Tributs 923 878 5%

Altres despeses de gestió corrent 2.871 687 318%

Finançament Puertos del Estado 5.430 5.047 8%

TOTAL DE DESPESES D’EXPLOTACIÓ 80.243 75.468 6% TOTAL D’INGRESSOS D’EXPLOTACIÓ 160.913 145.030 11%

BENEFICIS D’EXPLOTACIÓ 80.670 69.562 16%

Interessos de deutes a llarg termini 12.518 8.429 49% Ingressos de participacions en capital 334 252 33%

Altres despeses financeres i assimilades 1.609 7 Ingressos d’altres valors neg. i crèditsde l’actiu immob. 557 462 21%

Altres interessos i ingressos assimilats 3.562 864 312%

TOTAL DE DESPESES FINANCERES 14.127 8.436 67% TOTAL D’INGRESSOS FINANCERS 4.453 1.578 182%

RESULTATS FINANCERS NEGATIUS 9.674 6.858 -41%

BENEFICIS DE LES ACTIVITATS ORDINÀRIES 70.996 62.704 13%

Variació de les provisions d’immob. materiali financer (1.803) 1.443 Beneficis en l’alienació de l’immobilitzat - 692

Pèrdues procedents de l’immobilitzat 1.476 39.376 Subvencions de capital traspassades al resultat 2.268 802

Despeses extraordinàries 4.926 3.816 Ingressos extraordinaris 8.334 1.146

Despeses i pèrdues d’altres exercicis 701 829 Ingressos i beneficis d’altres exercicis 2.029 843

TOTAL DE DESPESES EXTRAORDINÀRIES 5.300 45.464 TOTAL D’INGRESSOS EXTRAORDINARIS 12.631 3.483

RESULTATS EXTRAORDINARIS POSITIUS 7.331 RESULTATS EXTRAORDINARIS NEGATIUS 41.981

BENEFICIS DE LES OPERACIONS 78.327 20.723 278%

Fons de Compensació Interportuari aportat 4.827 4.838 Fons de Compensació Interportuari rebut 312 312

BENEFICIS ABANS D’IMPOSTOS 73.812 16.197 356%

Impost sobre societats - -

RESULTAT DEL PERÍODE (BENEFICIS) 73.812 16.197 356%

67

VARIACIÓ DEL CAPITAL CIRCULANT (Milers d’euros)2007 2006

Augments Disminucions Augments DisminucionsExistències - 30 - 88

Deutors - 49.770 31.947 -

Creditors 13.227 - 35.001 -

Inversions financeres temporals 67.334 - - 19.071

Tresoreria 1.013 - - 2.077

Ajustaments per periodificació 136 - 12 -

81.710 49.800 66.960 21.236

Variació del capital circulant 31.910 - 45.724 - Exer

cici

eco

nòm

ic i

finan

cer

BALANÇ DE SITUACIÓ (Milers d’euros)

ACTIU 2007 2006 PASSIU 2007 2006

IMMOBILITZAT 1.525.573 1.372.818 FONS PROPIS 823.449 749.637

Immobilitzacions immaterials 7.454 8.109 Patrimoni 512.743 512.743

Aplicacions informàtiques 12.273 11.627 Patrimoni inicial 510.451 510.451

Altre immobilitzat immaterial 4.841 4.841 Patrimoni Llei 27/1992 2.195 2.195

Amortitzacions (9.660) (8.359) Patrimoni adscrit 97 97

Immobilitzacions materials 1.418.582 1.310.720 Resultats acumulats 236.894 220.697

Terrenys i béns naturals 364.844 363.844 Reserva per beneficis acumulats 282.225 261.502

Construccions 848.024 595.719 Fons de compensació aportat (8.994) (4.468)

Maquinària i equipament tècnic 6.978 6.892 Immobilitzat lliurat a l’ús general (36.337) (36.337)

Acomptes i immobilitzacions materials en curs 465.701 595.684

Altre immobilitzat material 31.474 30.113 Pèrdues i guanys 73.812 16.197

Provisions (707) (3.253) Resultats de les operacions menys Impost de societats 78.327 20.723

Amortitzacions (297.732) (278.279) Fons de Compensació de l’exercici (4.515) (4.526)

Immobilitzacions financeres 96.208 47.489 INGRESSOS A DISTRIBUIR EN DIVERSOS EXERCICIS 448.002 397.864

Participacions en empreses del grup 35.286 35.286 Subvencions de capital 289.584 253.109

Crèdits a empreses del grup 810 1.214 Altres ingressos a distribuir 158.418 144.755

Participacions en empreses associades 15.025 719

Crèdits a empreses associades 226 452 PROVISIONS PER A RISCOS I DESPESES 16.173 11.492

Altres inversions financeres permanents en capital 1.576 1.666 Provisions per a pensions i obligacions similars - -Altres crèdits 45.690 12.266 Provisions per a impostos - -Dipòsits i fiances constituïts a llarg termini 675 675 Provisions per a responsabilitats 15.673 10.992

Provisions (3.080) (4.789) Provisions per a grans reparacions 500 500

Deutes per operacions de tràfic a llarg termini 3.329 6.500 CREDITORS A LLARG TERMINI 385.483 330.132

Deutes amb entitats de crèdit 383.601 326.202

DESPESES A DISTRIBUIR EN DIVERSOS EXERCICIS 12.662 13.345 Deutes amb empreses del grup i associades - -Altres creditors - 1.472

Creditors per operacions de tràfic a llarg termini 1.882 2.458

ACTIU CIRCULANT 179.850 161.167 CREDITORS A CURT TERMINI 44.978 58.205

Existències 278 308 Deutes amb entitats de crèdit 1.681 3.313

Deutors 62.269 112.039

Clients per serveis comercials 24.986 4.114 Deutes amb empreses del grup i associades 421 248

Deutors per taxes portuàries 23.582 44.784 Deutes amb empreses del grup 176 (10)

Empreses del grup, deutores 4.547 2.875 Deutes amb empreses associades 245 258

Empreses associades, deutores 66 80

Deutors diversos 627 35.878 Creditors comercials 5.569 4.720

Administracions públiques 9.269 25.476

Provisions (808) (1.168) Altres deutes no comercials 37.050 49.811

Administracions públiques 934 1.427

Inversions financeres temporals 112.562 45.228 Proveïdors d’immobilitzat 33.675 45.475

Crèdits a empreses del grup 405 405 Altres deutes 1.387 1.436

Crèdits a empreses associades 452 226 Remuneracions pendents de pagament 1.054 1.473

Cartera de valors a curt termini 111.500 44.000

Altres crèdits 205 597

Tresoreria 4.358 3.345

Ajustaments per periodificació 383 247 Ajustaments per periodificació 257 113

TOTAL ACTIU 1.718.085 1.547.330 TOTAL PASSIU 1.718.085 1.547.330

70 Dades tècniques

71 Terminals especialitzades

4

Gui

a de

l Por

t de

Barc

elon

a

70

A

Gui

a de

Por

t de

Barc

elon

a

SituacióLatitud: 41º21´ NLongitud: 2º 10´ E

MareesCarrera: 125 cm

EntradaOrientació: 191,8º Amplada: 370 mCalat: 16 m

Bocana SudOrientació: 205ºAmplada: 145 mCalat: 11,5 m

Bocana NordSuperfície terrestre: 830,4 haMolls i atracadors: 20.300 kmRampes ro-ro: 32Calats: fins a 16 m

Remolcadors9 (1.213 kW / 2.943 kW)

EmmagatzematgeCobert: 121.035 m2

Descobert: 2.941.339 m2

Grues de moll32 (28 de contenidors)

Dic SecEslora: 215 mMànega: 35 mCapacitat: fins a 50.000 t de pes mort

Dic FlotantEslora: 101 mMànega: 19 mCapacitat d’elevació: fins a 4.500 t

PORT DE BARCELONA. DADES TÈCNIQUES

71

2

1

2

B. 1

B. 2

Gui

a de

Por

t de

Barc

elon

a

1. TCB, SLTel.: 93 441 00 66; Fax: 93 441 04 18www.tcbcn.cominf@tcbcn.comSituació: moll 24 SudCaracterístiques:Superfície: 46,1 ha Línia d’atracada: 1.362 m Calat: fins a 16 mGrues: 9 (5 Post-panamax)Straddle-carriers: 64 Terminal ferroviària (5 ha)Duana Marítima i PIF integrats a la terminalConnexions frigorífiques: 486Container freight station: 13.800 m2

Magatzems coberts: 3.600 m2

2. TERMINAL CATALUNYA, SATel.: 93 298 64 00; Fax: 93 298 64 01www.tercat.esterminal.catalunya@tercat.es Situació: molls 29 Príncep d’Espanya i 30Dàrsena SudCaracterístiques: Superfície: 33,9 ha Línia d’atracada: 1.653 mCalat: 8,70 / 14 mRampes ro-ro: 2

Terminal polivalent, contenidors: Grues: 8 (8 Post-panamax)RIG (o RTG): 11; reach stacker: 30; tractores: 32

Container freight station: 3.607 m2

Magatzems coberts: 14.225 m2

Terminals càrrega general:Grues: 8 mòbilsreach stacker: 6; màquines frontals: 60;pales carregadores: 5Magatzems coberts: 7.920 m2

3. TERMINAL PORT-NOU, SATel.: 93 227 38 00; Fax: 93 441 21 05

www.portnou.comportnou@portnou.com Situació: Molls 01 Adossat i 20 PonentCaracterístiques:Superfície: 4,9 haLínia d’atracada: 1.050 m Calat: fins a 16 mRampes ro-ro: 5Magatzems coberts: 9.000 m2

Grues: 4 (1 portacontenidors, 3 pòrtic)RTG: 2; reach stacker: 7; tractores: 8

1. ESTIBADORA DE PONENT, SATel.: 93 223 88 00; Fax: 93 223 88 53jgomez@ral.es

2. Acciona Trasmediterránea, SATel.: 93 295 91 00; Fax: 93 295 91 65

TERMINALS ESPECIALITZADES. TERMINALS DE CABOTATGE

TERMINALS ESPECIALITZADES. TERMINALS DE CONTENIDORS I POLIVALENTS

72

B. 3

B. 4

B. 5

Gui

a de

Por

t de

Barc

elon

a

TERMINALS ESPECIALITZADES. TERMINALS D’AUTOMÒBILS

TERMINALS ESPECIALITZADES. TERMINAL DE FRUITA

TERMINALS ESPECIALITZADES. TERMINAL DE CAFÈ I CACAU

1. AUTOTERMINAL, SATel.: 93 223 48 33; Fax: 93 223 42 68www.autoterminal.escorreogeneral@autoterminal.esSituació: Molls 30 Dàrsena Sud i 31 DàrsenaInteriorCaracterístiques:Superfície: 29,2 ha d’esplanada i 37,8 had’aparcament verticalLínia d’atracada: 850 m Calat: fins a 12 m4 aparcaments verticals de 377.975 m2 i 26.981places. Disposa d’un centre de personalització devehicles i un túnel de desprotecció

2. SETRAM, SATel.: 93 289 57 94; Fax: 93 223 45 59setram@setram.comSituació: Molls 30 dàrsena Sud i 31 dàrsenaInteriorCaracterístiques:Superfície: 8,7 ha Línia d’atracada: 850 m Calat: fins a 12 mCapacitat: 10.000 places. 1 aparcament verticalde 88.700 m2

4 atracadors ro-ro

BIT, SATel.: 93 223 33 14; Fax: 93 223 29 83Situació: moll 26 Álvarez de la CampaEs_Barcelona_bit@sgsgroup.comCaracterístiques:Superfície: 11.000 m2

Capacitat: 14.000 tEn règim de zona francaÚnica terminal a la Mediterrània occidental ambl’homologació del LIFFE (London InternationalFinancial Future and Options Exchange)

TERMINAL PORT NOU, SATel.: 93 227 38 17; Fax: 93 227 38 20Situació: Moll 20C PonentCaracterístiques:5.556 m2 de magatzem frigorífic, en tres cambres de temperatura independentEmmagatzematge simultani de fins a6.000 paletesSistema informatitzat de control per codide barresPlataforma de càrrega amb capacitat de finsa 150 camions diaris

73

B. 7

B. 6

INTERLOGÍSTICA DEL FRÍO, SATel.: 93 443 68 20; Fax: 93 443 68 30Situació: Moll 19 Sant BertranCaracterístiques:Capacitat cambres: 75.000 m3

Túnel de congelacióHomologat per a l’emmagatzematge intracomunitari

Gui

a de

Por

t de

Barc

elon

a

TERMINALS ESPECIALITZADES. MAGATZEM FRIGORÍFIC

TERMINALS ESPECIALITZADES. TERMINALS DE LÍQUIDS A GRANEL

1. Enagás, SA (gas natural)Tel.: 93 223 53 06; Fax: 93 223 46 86www.enagas.es

2. Relisa (líquids oliosos)Tel.: 93 223 40 02; Fax: 93 223 46 10www.relisa.comrelisa@relisa.com

3. Tepsa (químics i refinats)Tel.: 93 289 55 40; Fax: 93 223 45 79www.tepsa.estepsa@tepsa.es

4. Terquimsa (químics)Tel.: 93 223 48 80; Fax: 93 223 45 19www.terquimsa.comdptocial@terquimsa.com

5. Decal (refinats)Tel.: 93 223 87 40; Fax: 93 223 80 95www.decal.itbcn@decalesp.com

6. Koalagás, SA Tel.: 93 289 51 76 Fax: 93 289 51 73

7. MeroilTel.: 93 206 16 00; Fax: 93 204 61 16www.meroil.esinfo@meroil.es

8. CLH, SA (refinats)Tel.: 93 289 54 00; Fax: 93 223 20 59

9. Sadesa (líquids oliosos) Tel.: 93 442 78 15; Fax: 93 442 23 39

10. Loiret & Haëntjens España, SA (melassa)Tel.: 93 443 10 60; Fax: 93 442 27 77

Situació: Molls 32 Inflamables, 22 Contradic iTram IVCaracterístiques: Superfície: 61 haLínia d’atracada: 2.390 m exclusiusCalat: 12 mNbre. dipòsits: 497 (líquids); 8 (gasos)Tipus: acer suau, inoxidables, isotèrmics,escalfats, revestits i de qualitat alimentàriaCapacitat total: 2.001.977 m3 (líquids); 544.000 m3 (gasos)Instal·lacions d’ompliment de bidonsInstal·lacions d’ompliment de contenidors CIGTerminals ferroviàries pròpies

74

B. 8

B. 9

Gui

a de

Por

t de

Barc

elon

a

1. Terminal Marítima Internacional A (en procésde remodelació)

2. Terminal Marítima Internacional B Tel.: 93 221 83 67

3. Terminal Marítima Internacional C

4. Terminal Marítima Internacional DTel.: 93 487 40 45

5. Terminal Marítima Nord (World Trade Center)Tel.: 93 412 79 14

6. Terminal Marítima Sud (World Trade Center)Tel.: 93 412 79 14

7. TrasmediterráneaTel.: 93 295 91 00; Fax: 93 295 91 65

8. Estació Marítima Barcelona-GènovaTel.: 93 443 98 96

9. Estació Marítima DrassanesTel.: 93 441 58 00; Fax: 93 441 30 31

10. Estació Marítima MaremagnumTel.: 93 225 81 46

Situació: tràfic nacional als molls 18 Barcelona i19 Sant Bertran; tràfic internacional als molls 01Adossat, 15B Espanya i 20 Ponent

CIMENT1. PORTCEMEN, SA

Tel.: 93 443 05 14; Fax: 93 443 10 29portcemen@entorno.es

2. CEMEX ESPAÑA, S.A.

Tel.: 977 73 70 00Situació: Molls 01B Adossat, 22C Contradic Característiques: Sitges amb capacitat per a104.800 t

GRA 3. ERGRANSA

Tel.: 93 443 37 16; Fax: 93 443 44 39silo@ergransa.esSituació: Moll 22B Contradic. 1 terminalCaracterístiques: Sitges multicel·lulars ambcapacitat per a 145.000 tRendiment pràctic de descàrrega pneumàtica:900 t/h

FAVA DE SOJA4. Cargill España, SATel.: 93 223 04 54; Fax: 93 289 51 05

5. BUNGE IBÉRICA SA

Tel.: 93 230 24 00; Fax: 93 443 42 90

Situació: Molls 26B Álvarez de la Campa, 22B Contradic i 23A Oest. 2 terminalsCaracterístiques: Amb indústria per a laproducció de farines i oli cruPlantes de mòlta amb capacitat per a 1.400.000t/any

POTASSA6. TRAMER, SA

Tel.: 93 442 19 40; Fax: 93 443 20 73Situació: Moll 22A Contradic. 1 terminalCaracterístiques: capacitat màximad’emmagatzematge de 80.000 tEquip: un pòrtic de càrrega de 700 t/h derendiment

TERMINALS ESPECIALITZADES. TERMINALS DE PASSATGERS

TERMINALS ESPECIALITZADES. TERMINALS DE SÒLIDS A GRANEL

75

C. 2

C. 1TERMINAL MARÍTIMA DE SARAGOSSA

TERMINAL MARÍTIMA DE TOLOSA

Gui

a de

Por

t de

Barc

elon

a

Terminal marítima

Apartador ferroviari

Naus a partir de 4.500 m2

Naus a partir de 2.000 m2

1ª FASE

2ª FASE

1ª FASE

2ª FASE

1. Zona aparcament de camions i cambres frigorífiques

2. Magatzems logístics

3. Zona de moviment de contenidors

4. Ampliació TM2

Dire

ctor

i del

Por

t de

Barc

elon

a

5

78

Autoritat Portuària de BarcelonaEdifici Portal de la PauPortal de la Pau, 6 08039 BarcelonaTel.: +34 93 306 88 00 Fax: +34 93 306 88 11web: www.apb.es

SAU (Servei d’Accés Unificat)Tel.: +34 93 298 60 00 a/e: sau@apb.es

SAC (Servei d’Atenció al Client) Tel.: 900 210 938a/e: sac@apb.es

Representació del Port de Barcelona al JapóMr. Takeshi SuzukiDE TOK LTD.1-34-1505, Toranomon 4-ChomeMinato Ku, Tokyo 105-0001 – JapóTel.: +81 3 3436 11 17Fax: +81 3 3436 11 19a/e: Suzuki@detokltd.jp

Representació del Port de Barcelona a la XinaSr. Joan Dedeu CHINA CONSULTANTSRoom 101 1/F., Chung Nam Bldg1, Lockhart Road, Wan ChaiHong KongTel.: +852 2866 88 41Fax: +852 2866 75 54a/e: jdedeu@netvigator.com

Representació del Port de Barcelona aArgentinaSr. Hugo Norberto LejtmanCharcas 2715 PB “B”1425 Buenos Aires, ArgentinaTelefax:+54 11 4824 36 01a/e: h.l@abaconet.com.ar

Representació del Port de Barcelonaa MadridSr. Miguel Ángel PalomeroC/ Jorge Juan, 19, 6è28001 Madrid – EspanyaTel.: +34 91 781 54 45Fax: +34 91 781 54 48a/e: mapalomero@apb.e

Terminal Marítima de Zaragoza (tmZ)Sra. Silvia MartínezCamino de la Cogullada, s/nMercazaragoza50014 Saragossa Tel.: +34 976 464 439Fax: +34 976 476 406a/e: info@tmzaragoza.comweb: www.tmzaragoza.com

Terminal Maritime Toulouse (tmT)Mme. Nathalie Thomas82, Chemin de la Plaine 31790 Saint-Jory – FrançaTel.: +33 561 357 389 / +33 624 01 09 02Fax: +33 534 275 764a/e: n.thomas@tmtoulouse.cominfo@tmtoulouse.comweb: www.tmtoulouse.com

Port Vell Gerència Urbanística Port 2000C/Josep Anselm Clavé, 2708002 BarcelonaTel.: +34 93 317 61 35Fax: +34 93 317 41 48a/e: port.2000@bcn.servicom.es

Dire

ctor

i del

Por

t de

Barc

elon

aD

irect

ori d

el P

ort d

e Ba

rcel

ona

79

Dire

ctor

i del

Por

t de

Barc

elon

a

ZAL (Zona d’Activitats Logístiques)CILSA (Centre Intermodal de Logística, SA)Av. Ports d’Europa, 100 4a pl.Service Center08040 BarcelonaTel.: +34 93 552 58 00Fax: +34 93 552 58 01a/e: info@zal.esweb: www.zal.es

PortIC Barcelona, SAWorld Trade Center, moll de BarcelonaEdifici Est, 6a pl.08039 BarcelonaTel.: +34 93 508 82 82Fax: +34 93 508 82 92a/e: comercial@portic.netweb: www.portic.net

World Trade Center Barcelona, SAMoll de Barcelona, s/nEdifici Est, 2a pl.08039 BarcelonaTel.: +34 93 508 80 00Fax: +34 93 508 80 10a/e: comercial@wtcbarcelona.esweb: www.wtcbarcelona.com

ESTIBARNA (Societat Estatal d’Estibai Desestiba)Ctra. Circumval·lació, Tram V08039 BarcelonaTel.: +34 93 223 18 22Fax: +34 93 223 17 33a/e: estibarna@estibarna.es

Capitania Marítima de BarcelonaCtra. Circumval·lació, Tram VI08040 BarcelonaTel.: +34 93 223 53 94Fax: +34 93 223 46 12

Centre Regional de Coordinació de Salvamentde BarcelonaEdifici Torre de Salvament, Tram VI, 9a pl.Ctra. Circumval·lació, Tram VI 08040 BarcelonaTel.: +34 93 223 47 33Fax: +34 93 223 46 13a/e: barcelon@sasemar.es

Duana de BarcelonaPg. Josep Carner, 2708004 BarcelonaTel.: +34 93 443 30 08Fax: +34 93 443 19 83

Punt d’Inspecció FrontererEdifici PIFCtra. Circumval·lació, Tram IV08039 BarcelonaSanitat ExteriorTel.: +34 93 520 91 80 Fax: +34 93 443 16 32Equip de Qualitat (EQ) Tel.: +34 93 306 88 18

CATICE (Centre Assistència Tècnica i Inspecció ComerçExterior)Moll Príncep d’EspanyaEdifici Tersaco, 4a pl.Tel.: +34 93 289 66 10Fax: +34 93 223 48 64a/e: buzon.oficial@barcelona.catice.mcx.es

Associació de Consignataris de Vaixells de BarcelonaPlaça Tetuan, 40-41, 2a, ofic. 3708010 BarcelonaTel.: +34 93 265 07 32Fax: +34 93 246 29 76a/e: acb@consignatarios.comweb: www.consignatarios.com

Associació d’Empreses Estibadores Portuàriesde BarcelonaCtra. Circumval·lació, s/n, tram VI, edifici Gregal08040 BarcelonaTel.: +34 93 442 88 24Fax: +34 93 442 90 62a/e: aeepb@aeepb.comweb: www.aeepb.com

Associació de Transitaris, ExpedidorsInternacionals i Assimilats de Barcelona (ATEIA)Via Laietana, 32-3408003 BarcelonaTel.: +34 93 315 09 03Fax: +34 93 310 62 47a/e: ateia@bcn.ateia.comweb: www.bcn.ateia.com

Col·legi Oficial d’Agents i Comissionistes deDuanes de BarcelonaDiputació 295, baixos08009 BarcelonaTel.: +34 93 329 27 58Fax: +34 93 441 24 82a/e: coacab@coacab.comweb: www.coacab.com

Cambra de Comerç, Indústria i Navegacióde Barcelona Av. Diagonal, 45208006 BarcelonaTel.: +34 93 416 93 00Fax: +34 93 416 93 01a/e: barcelona@cambrescat.esweb: www.cambrabcn.es

Consell d’Usuaris Marítims de CatalunyaAv. Diagonal, 452-454, 4a pl.08006 BarcelonaTel.: +34 93 416 94 84Fax: +34 93 416 93 01a/e: shippers@cambrescat.es

Corporació de Pràctics del PortFinal pg. Gabriel Roca. Edifici Porta Coeli, 3r08039 BarcelonaTel.: +34 93 221 95 67Fax: +34 93 221 38 95a/e: pracbarn@accessnet.es

Port Sec d’AzuquecaAutovia A-2 (Madrid-Barcelona),Km 42,500Av. de París, s/n. Pol. Sena19200 Azuqueca de Henares (Guadalajara)Oficines:Tel.: +34 949 261 207 Fax: + 34 949 262 551Terminal: Tel.: +34 949 263 770 Fax: +34 949 263 848a/e: puertoseco@terra.eswww.puertosecoazuqueca.com

Portal de la Pau, 608039 BarcelonaTel.: 93 306 88 00 / 93 298 21 00Fax: 93 306 88 11www.apb.es

© Autoritat Portuària de Barcelona

Producció i impressió

Novatesa Gràfiques, SL

Disseny gràfic

El taller interactivo, s.l.

Fotografia

Taller de Fotografía de Alta Definición, S.L.Lluís Castellà Bel (Tracte Comunicació Global)Juanjo Martínez

D.L.: B-23461-2008