porjecte interdisciplinari
DESCRIPTION
Projecte cinqueTRANSCRIPT
Projecte interdisciplinar
5è de primària
Curs 2009-10
FASES DEL PROJECTE
QUÈ VOLEM SABER?
- Durant la Prehistòria, hi havia hagut dinosaures a Sant
Vicenç dels Horts?
- Hi ha hagut més d’un mamut?
- Sabem que hi havia hagut un poblat ibèric al Puig Castellar
i en agradaria saber moltes coses d’ells:
. Com era el poblat. Hi havia muralles, fossars? Com eren
les cases i com vivien, com feien el menjar…
. Què menjaven, com vestien…
. Com lluitaven i amb quin tipus d’armes ho feien.
. Quins animals tenien o caçaven. Caçaven en grup o sols?
. Com eren les seves eines i les seves armes? Com les
fabricaven
. Van arribar a lluitar amb els romans?
. Tenien escriptura?
- Quants anys tenen les àmfores que es van trobar al fer les
excavacions de les obres del casc antic del poble?
- Si excavéssim a la plaça de l’església, trobaríem més
restes?
- Quin governant va ser molt important a l’Edat Mitjana al
nostre poble?
QUÈ EN SABEM?
- Que es van trobar restes d’un mamut.
- Que l’ullal del mamut que es va trobar va
servir per construir-ne un que està
actualment al Parc de la Ciutadella.
- El mamut del nostre poble, que es diu
Venux, és la mascota de Sant Vicenç dels
Horts i surt per la Festa Major amb la
colla de diables.
- Que hi havia hagut un poblat ibèric.
- Que s’ha trobat fa poc restes romanes:
un forn i àmfores.
- Que a l’església de Sant Vicenç màrtir es
va trobar la tomba del baró de Cervelló.
PREHISTÒRIA
PREGUNTES QUE VAM FER A L’ARXIU DE
SANT VICENÇ DELS HORTS:
-Hi havia dinosaures a Sant Vicenç dels
Horts?
No, no n’hi havia.
-Durant la Prehistòria, com feien el
menjar? Amb quines eines?
El menjar el feien amb foc. Amb pedres,
branques, etc…
-Quines restes d’aquesta època hi ha
hagut a Sant Vicenç dels Horts?
Coves, estris, monuments megalítics i un
ullal de mamut que fa 35cm de
circumferència i uns dos metres de
longitud.
EL NOSTRE POBLE DURANT LA PREHISTÒRIA
Les terres de Catalunya han estat habitades des del
començament de la Prehistòria, és a dir des de l’inici del
Paleolític Inferior. Això ens ho demostren totes les
restes de coves, estris i monuments megalítics d’aquesta
època que s’han trobat repartits a tot el país.
Sabem que els primers pobladors eren nòmades. Més
tard es convertiren en sedentaris, i ben segur que a Sant
Vicenç dels Horts hi havia hagut algun poblat, però no
disposem de gaires restes prehistòriques.
Segurament que durant el Paleolític Mitjà, l’home de
Neandertal es passejava pels que ara són els carrers del
nostre poble, però realment poques coses hem trobat
d’ell, o com a mínim no les tenim guardades enlloc.
L’única troballa que coneixem és un ullal de mamut de 35
cm de circumferència i uns 2 metres de longitud que es
va trobar als terrenys de Mas Duran (barri de St.
Antoni). Al Parc de la Ciutadella hi ha la reproducció d’un
mamut que es va fer prenent com a referència aquest
ullal i, on fins fa poc hi figurava un rètol informant que
durant l’Era Quaternària aquest animal va viure a Sant
Vicenç dels Horts.
Per això, tenim al nostre poble en Venux, un mamut que
tots i totes coneixem i que surt quan celebrem la Festa
Major, acompanyat de la colla de diables.
LA COLLA DE DIABLES ÀNGELS DIABÒLICS DE SANT VICENÇ DELS HORTS
La colla de diables Àngels Diabolics, va crèixer
espectacularment l’any 1996. Segons ells mateixos diuen
a la seva web:
“Vàrem tenir l’oportunitat de tenir la nostra pròpia
bèstia de foc, i no la vam deixar perdre. Per fi es podia
arribar a fer realitat aquell somni, aquella il·lusió que
teníem. Coincidint amb el setè aniversari de la colla, el
vàrem batejar amb el nom de “Mamut Venux”, tot
recordant unes importants restes d’un mamut que es van
trobar al Puig Castellar. Hi van assistir com a padrins els
diables del Clot, acompanyats de la seva bèstia, el Tolc,
entre d’altres colles
amigues”
EL MAMUT
VENUX
L’any 2009 es va fer una rehabilitació del mamut:
FITXA TÈCNICA:
NOM COMPLET: Mamut Venux
DATA DE CONSTRUCCIÓ: 1996
PES: 375 Kg
ALÇADA: 4 metres
AMPLADA: 2,5 metres
LLARGÀRIA: 8 metres (amb la trompa
aixecada)
PUNTS DE FOC: 25
CORREFOC DE
FESTA MAJOR
INTRODUCCIÓ
Els pobles ibers van ocupar les costes del sud i de l’est de la Península
Ibèrica des del segle V a.C . Van conviure amb dos grans pobles de la
Mediterrània que van arribar al litoral català per comerciar: els fenicis i els
grecs. De la convivència amb aquests poble en van aprendre moltes coses
noves (el vi, el ferro...)
Estaven organitzats en diferents tribus sense una unió política que les
agrupés. Els pobles ibèrics que van destacar, van ser els laietans i els
indigets.
La civilització ibera estava molt desenvolupada, tenien una llengua i una
escriptura pròpia i ja coneixien la moneda.
Els ibers se situaven en llocs elevats com turons, muntanyes...Eren llocs
estratègics de defensa i des d’on era possible controlar les comunicacions.
Al nostre poble hi havia dos poblats ibèrics: El Puig Castellar i el de la
muntanya de Sant Antoni. El ibers que habitaven en ells rebien el nom de
laietans.
En aquest projecte ens hem centrat només en l’estudi del poblat que estava
situat al Puig Castellar, ja que en tenim més restes.
El poblat ibèric estava situat en una elevació del terreny(el Puig
Castellar)d’uns 187 m. Els seus habitants, que no eren més de 300 o 400,
dominaven els voltants i els camins marítims o terrestres i això els
facilitava la defensa.
Els poble estava emmurallat.
Les cases, de forma quadrada o rectangular, estaven construïdes de pedra,
tova i palla, i les teulades eren de fusta i branques cobertes d’argila .
Tenien llar, magatzem...i tres habitacions.
Els carrers eren estrets i gairebé mai no tenien grans places.
ACTIVITATS ECONÒMIQUES
.
AGRICULTURA I RAMADERIA:
L’activitat econòmica bàsica dels ibers era l’agricultura i la ramaderia, per
tant la majoria de ibers eren pagesos i ramaders.
Principalment conreaven blat per fer pa i civada per fer farinetes i cervesa.
Usaven l’arada de tracció animal i fabricaven estris de ferro de gran
qualitat.
Pasturaven ramats de cabres i ovelles. L’explicació d’això és que les cabres
tenen el morro molt resistent i això era important per alimentar-se en un
lloc on l’herba era molt seca. També criaven porcs i mules. De fe, sabem que
en aquell temps ja feien embotits( pernils, fuets, botifarres...)
PESCA:
La pesca era escassa. Pescaven una mica al riu Llobregat i una mica al
mar(peixos , musclos...), que en aquell temps estava molt a prop, ja que
arribava fins a l’actual Sant Boi de Llobregat tenies que tenir una bona
embarcació per a pescar.
El comerç el feien amb gent de diferents poblats que estaven instal·lats a
l’interior de les comarques, estrangers que estaven a les costes,grecs que
vivien a Empúries, Roses etc...
RESTES TROBADES AL PUIG CASTELLAR
Símbols ibèrics
Els homes vestien amb túniques curtes amb
mànigues. Els nobles vestien amb túniques de lli i
els altres de llana. Les dones vestien túniques.
Cal mencionar el culte que donaven el sol, a la lluna,
els estels, els arbres i les muntanyes.
Els ibers combatien amb espases que es deien falcates,
escuts molt grossos que cobrien tot el cos, i amb llances.
Les falcates estaven pensades per trencar, no per
clavar. Utilitzaven cascos de bronze i
ferro.
Per tenir més
resistència i
més força a l’hora d’atacar, lluitaven
tots junts, apinyats uns contra els altres. Se situaven
com si fos una línea: llança i escut... i ben ajuntats per
resistir bé. Això els permetia lluitar amb exèrcit molt
més poderós i fort que ells; per exemple l’exèrcit del
cartaginès Aníbal que lluitava amb elefants. Eren bons
tiradors da pedra. Des dels 11 anys utilitzaven la fona
que era una corda o un intestí . Tiraven la pedra que
trobaven en el seu camí.
ARRIBADA DELS ROMANS
Al nostre poble va arribar una exèrcit molt gran:
dues legions romanes formades per 6.000 soldats.
Des del Puig Castellar els ibers veien com
arribaven els romans. Els romans van expulsar el
ibers d’aquell turó i van fer-los baixar on
actualment esta l’església. Ho sabem per què s’han
trobat restes d’àmfores i un forn romà.
Els romans s’hi van quedar a viure. Els primers
temps la convivència va ser bastant difícil però
amb el temps la relacions van millorar.
Els ibers van aprendre a parlar llatí, que era la
llengua dels romans. També van aprendre els seus
costums i cultura i finalment van adquirir la
ciutadania de roma. Nosaltres som descendents
dels ibers i dels romans.
La llengua llatina va anar canviant amb el temps a
la Llengua Catalana , per això aquesta es diu que és
una llengua neollatina.
LES CIUTATS ROMANES
Els límits del nostre poble romà eren una banda al
carrer Ribot i l’altre al Pas del Llop, a prop de la
“Farmàcia Vella”. El carrer es deia Pas del Llop per
que per allà hi passava el llop i per sort mai
entrava dins de la ciutat perquè aquell carrer
quedava fora. Als romans van fer baixar els ibers
perquè no volien que els ibers estiguessin en llocs
elevats on era fàcil de defensar-se i a més a més
hi havia molta aigua, i els romans en consumien
molta!
Recollien l’aigua de la pluja amb basses i cisternes
estaven on actualment està el Centre Catòlic i on
guardaven l’aigua que venia del Camp de la Guàrdia
i baixava pel carrer de Cal Reverter.
Aquesta aigua la feien transportar a través d’ uns
petits aqüeductes. De fet, al carrer Nadal, al
costat de l’ església s’ha trobat una resta de
canaló de l’ època romana.
Van construir un temple en el lloc on està l’ actual
església. Molt a prop hi havia el fòrum. També es
va trobar un forn a l’ antic mercat. Forn rom
Els romans es van instal·lar al nostre poble i fins i
tot a Catalunya. Construïen carreteres i ponts fins
a l’ Imperi Romà. El Pont del Diable de Martorell
per exemple va ser construït pels romans.
RESTES ROMANES TROBADES AL NOSTRE POBLE
Les restes arqueològiques romanes que s’han trobat al casc antic
de la nostra població daten del segle II a.C fins a la primera
meitat del segle I a.C. S’han trobat dos forns romans, un de més
gran per coure àmfores, i un altre més petit per coure plats o
altres objectes.
Forn romà
A RELIGIÓ
Els romans eren politeistes (creien en un sol déu)
Els déus més venerats eren:
Júpiter, Juno i Minerva
JUPITER
JUNO
MINERVA
L’origen del nom del nostre poble
Durant un temps Sant Vicenç dels
Horts es va anomenar GARROSA.
Aquest nom surt en alguns documents
del segle X.
Amb el pas del temps va esdevenir un
lloc on hi havia molts horts i en
documents apareix el nom de Ortus Chomitales (Horts del Comte)
Després d’aquest nom, es va
anomenar: Parroquia Sancti Vicenti in Ortis Chomitales (La parroquia de
Sant Vicenç en els Horts del Comte).
Finalment es va dir Sant Vicenç dels
Horts un nom d’uns 1.000 anys.
El BARÓ DE CERVELLÓ
El baró era el propietari de totes les
terres i la gent les treballava. El baró
preferia les terres de Sant Vicenç a les
de Cervelló perquè eren mes fèrtils.
El baró de Cervelló tenia al seu palau
davant de l’actual església.
En aquella època hi havia una muralla que
anava pel carrer Ribot , carrer Barcelona
fins el pas del Llop en direcció al riu i
trencava a l’Ateneu fins arribar Cal
Sagristà. Allà, al costat del palau del
Baró, hi havia el portal de la muralla que
anava cap a Barcelona .
De les primeres edificacions de l’Edat
Mitjana no se’n conserven masses. A
l’Arxiu Municipal vam poder veure una
llosa que es conserva. Aquestes lloses es
posaven a la façana de la casa i hi
constava el nom del constructor de la
casa i la data d’edificació.
FEM ÀMFORES