polítiques locals de civisme a espanya, les · 2018-01-30 · 6 col·lecció_estudis...

6

Col·lecció_Estudis

Sèrie_Igualtat i Ciutadania 6

Les polítiques locals de civisme a Espanya

Carolina Galais González

Politiques locals de civisme.qxt:Ordenacio urbanistica 26/10/10 09:08 Página 2

Les polítiques localsde civisme a Espanya


Les polítiques localsde civisme a EspanyaCarolina Galais GonzálezUniversitat Autònoma de Barcelona

Col·lecció_Estudis

Sèrie_Igualtat i Ciutadania, 6


El Centre per a la Innovació Local de la Direcció d’Estudis i Prospectiva

de l’Àrea de Presidència i l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona dirigeixen

aquesta publicació.

Centre per a la Innovació Local

Tel. 934 020 709

[email protected]

www.diba.cat/innovació

Àrea d’Igualtat i Ciutadania

Tel. 934 022 713

[email protected]

www.diba.cat/diversitat

Els continguts que apareixen en aquesta publicació expressen l’opinió de la seva autora,

que no ha de ser necessàriament compartida per la Diputació de Barcelona.

© de l’edició: Diputació de Barcelona

Octubre del 2010

Disseny i producció: Direcció de Comunicacióde la Diputació de BarcelonaComposició: Fotoletra, SAImpressió: mccgraphicsISBN: 978-84-9803-518-6Dipòsit legal: BI-2974-2010


| 7

Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

Introducció: l’origen de les polítiques locals de civisme . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

1. Marc teòric. De què parlem quan parlem de civisme? . . . . . . . . . . . . . . . . . 23

1.1. Els vessants del civisme. Perspectives teòriques . . . . . . . . . . . . . . . . . . 231.1.1. El civisme passiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 251.1.2. El civisme actiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 271.1.3. La perspectiva integral del civisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28

1.2. Les percepcions sobre el civisme de la població espanyola . . . . . . . . . . 321.2.1. Els trets definitoris de «bon ciutadà» . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 321.2.2. Com percep la població espanyola els seus municipis . . . . . . . . . . . 351.2.3. Uns apunts sobre la cultura política de la població espanyola . . . . . 38

1.3. Les polítiques locals de civisme. Aspectes a considerar . . . . . . . . . . . . . 42

2. Les ordenances de civisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45

2.1. L’auge de les ordenances de civisme a l’Estat espanyol . . . . . . . . . . . . . 45

2.2. Els casos analitzats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50

2.3. El marc legal de les ordenances de convivència i civisme . . . . . . . . . . . . 52

2.4. Els objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54

2.5. Abast i ambició de les ordenances . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 562.5.1. Relació de les ordenances amb altres polítiques de civisme . . . . . . . 562.5.2. Neteja, salubritat i animals domèstics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57

Índex


2.5.3. Ús i estètica dels espais públics i problemes socioeconòmics . . . . . 592.5.4. Formes d’expressió pública i diversitat ciutadana . . . . . . . . . . . . . . . 632.5.5. Mesures sancionadores . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65

2.6. Un cas conflictiu: l’ordenança de Saragossa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 652.6.1. Antecedents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 662.6.2. Les crítiques i les reaccions de l’Equip de Govern . . . . . . . . . . . . . . 662.6.3. Què en podem aprendre i què cal millorar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68

2.7. Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68

3. Polítiques de civisme concretes i sectorials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71

3.1. El botellódromo de Granada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 723.1.1. Antecedents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 723.1.2. L’experiència. Objectius i accions concretes . . . . . . . . . . . . . . . . . . 733.1.3. Què en podem aprendre i què podem millorar . . . . . . . . . . . . . . . . . 74

3.2. «Diverteix-te sense molestar» a Castelló de la Plana . . . . . . . . . . . . . . . . 763.2.1. Antecedents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 763.2.2. L’experiència. Objectius i accions concretes . . . . . . . . . . . . . . . . . . 763.2.3. Què en podem aprendre i què podem millorar . . . . . . . . . . . . . . . . . 79

3.3. L’escola de civisme de Pola de Siero . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 793.3.1. Antecedents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 803.3.2. L’experiència. Objectius i accions concretes . . . . . . . . . . . . . . . . . . 803.3.3. Què en podem aprendre i què podem millorar . . . . . . . . . . . . . . . . . 81

3.4. Dispositiu especial per a la Nit de Sant Joan a València . . . . . . . . . . . . . 823.4.1. Antecedents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 823.4.2. L’experiència. Objectius i accions concretes . . . . . . . . . . . . . . . . . . 823.4.3. Què en podem aprendre i què podem millorar . . . . . . . . . . . . . . . . . 83

3.5. Educar i sancionar els propietaris incívics de gossos a Múrcia . . . . . . . . 843.5.1. Antecedents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 843.5.2. L’experiència. Objectius i accions concretes . . . . . . . . . . . . . . . . . . 853.5.3. Què en podem aprendre i què podem millorar . . . . . . . . . . . . . . . . . 86

3.6. Els agents cívics a Galdakao . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 873.6.1. Antecedents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88

8 | Les polítiques locals de civisme a Espanya


3.6.2. L’experiència. Objectius i accions concretes . . . . . . . . . . . . . . . . . . 883.6.3. Què en podem aprendre i què podem millorar . . . . . . . . . . . . . . . . . 89

3.7. El Premi Emili Darder al Civisme a Palma . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 903.7.1. Antecedents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 913.7.2. L’experiència. Objectius i accions concretes . . . . . . . . . . . . . . . . . . 913.7.3. Què en podem aprendre i què podem millorar . . . . . . . . . . . . . . . . . 93

3.8. Campanya «Bilbobus, cede tu asiento» . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 943.8.1. Antecedents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 943.8.2. L’experiència. Objectius i accions concretes . . . . . . . . . . . . . . . . . . 953.8.3. Què en podem aprendre i què podem millorar . . . . . . . . . . . . . . . . . 97

3.9. Fem Barri a l’Erm (Manlleu) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 973.9.1. Antecedents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 973.9.2. L’experiència. Objectius i accions concretes . . . . . . . . . . . . . . . . . . 983.9.3. Què en podem aprendre i què podem millorar . . . . . . . . . . . . . . . . . 100

4. Els pactes pel civisme. La construcció d’una políticades del seu significat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101

4.1. Manifest pel Civisme de l’Hospitalet de Llobregat . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1034.1.1. Antecedents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1034.1.2. L’experiència. Objectius i accions concretes . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1034.1.3. Què en podem aprendre i què podem millorar . . . . . . . . . . . . . . . . . 105

4.2. Pacte Cívic de Torrent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1064.2.1. Antecedents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1064.2.2. L’experiència. Objectius i accions concretes . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1074.2.3. Què en podem aprendre i què podem millorar . . . . . . . . . . . . . . . . . 108

4.3. Manifest «Barakaldo por el civismo» . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1094.3.1. Antecedents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1104.3.2. L’experiència. Objectius i accions concretes . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1104.3.3. Què en podem aprendre i què podem millorar . . . . . . . . . . . . . . . . . 113

4.4. Manifest pel Civisme de Castelldefels . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1144.4.1. Antecedents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1154.4.2. L’experiència. Objectius i accions concretes . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1154.4.3. Què en podem aprendre i què podem millorar . . . . . . . . . . . . . . . . . 117

Índex | 9


4.5. Pacte Cívic de Sitges: deu passos per a una vila cívica . . . . . . . . . . . . . 1174.5.1. Antecedents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1184.5.2. L’experiència. Objectius i accions concretes . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1184.5.3. Què en podem aprendre i què podem millorar . . . . . . . . . . . . . . . . . 119

5. Impulsar el civisme des d’altres tipus de polítiques locals:els plans educatius de ciutat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 121

5.1. El segell educatiu de Manresa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1235.1.1. Antecedents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1235.1.2. L’experiència. Objectius i accions concretes . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1235.1.3. Què en podem aprendre i què podem millorar . . . . . . . . . . . . . . . . . 124

5.2. A Argentona, «La gent gran educa al carrer» . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1265.2.1. Antecedents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1265.2.2. L’experiència. Objectius i accions concretes . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1265.2.3. Què en podem aprendre i què podem millorar . . . . . . . . . . . . . . . . . 127

5.3. Jerez Educa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1285.3.1. Antecedents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1285.3.2. L’experiència. Objectius i accions concretes . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1295.3.3. Què en podem aprendre i què podem millorar . . . . . . . . . . . . . . . . . 130

5.4. La xarxa Gavà Educa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1305.4.1. Antecedents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1305.4.2. L’experiència. Objectius i accions concretes . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1315.4.3. Què en podem aprendre i què podem millorar . . . . . . . . . . . . . . . . . 132

6. Les polítiques de civisme transversals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 135

6.1. Accions cíviques a Saragossa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1366.1.1. Antecedents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1366.1.2. L’experiència. Objectius i accions concretes . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1376.1.3. Què en podem aprendre i què podem millorar . . . . . . . . . . . . . . . . . 138

6.2. Programa «Pamplona por el civismo» . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1406.2.1. Antecedents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1406.2.2. L’experiència. Objectius i accions concretes . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1406.2.3. Què en podem aprendre i què podem millorar . . . . . . . . . . . . . . . . . 142



6.3. «Tu civismo hace más Irun» . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1446.3.1. Antecedents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1446.3.2. L’experiència. Objectius i accions concretes . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1456.3.3. Què en podem aprendre i què podem millorar . . . . . . . . . . . . . . . . . 149

6.4. Les campanyes pel civisme de Mollet del Vallès . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1516.4.1. Antecedents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1516.4.2. L’experiència. Objectius i accions concretes . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1526.4.3. Què en podem aprendre i què podem millorar . . . . . . . . . . . . . . . . . 158

7. Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 161

7.1. Què entenem per polítiques locals de civisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 161

7.2. Concepcions i consideracions sobre el terme civisme . . . . . . . . . . . . . . 163

7.3. Tipus de polítiques en funció de les mesures concretes adoptades . . . . 166

7.4. Condicionants de les polítiques de civisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1687.4.1. El mapa de les polítiques de civisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1687.4.2. Normativa, incentius i recursos supramunicipals . . . . . . . . . . . . . . . 1707.4.3. Magnitud del municipi i voluntat política . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1717.4.4. Necessitats objectives i subjectives dels municipis . . . . . . . . . . . . . . 173

7.5. Incivisme «potencial» i perfils d’incivisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 175

7.6. Decisions estratègiques i èxit de les polítiques de civisme . . . . . . . . . . . 178

Referències bibliogràfiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 183

Índex | 11


En els darrers anys, el foment del civisme s’ha convertit en una de les línies de treballprioritàries de la Diputació de Barcelona, ja que la proximitat i l’àmbit local constitueixenun escenari clau a l’hora de desenvolupar-lo i de lluitar contra les conductes incíviques.La publicació, l’any passat, de Polítiques locals de civisme a Europa: exemples de con-vivència i implicació ciutadana va ser ja una concreció, des d’un punt de vista més con-ceptual, del compromís de la Diputació amb l’impuls d’aquestes polítiques.

Conèixer el context i les referències europees era sens dubte un bon punt de partida perdefinir correctament els objectius i perfilar l’acció política en l’àmbit del civisme a la pro-víncia de Barcelona, però resulta evident que les realitats institucionals i de cultura polí-tica d’aquests països presenten força diferències respecte a les nostres. Per això, caliadonar un pas més i buscar referents locals a Espanya i, en especial, a Catalunya; és adir, anar a pobles i ciutats del nostre entorn més immediat, que comparteixen en bonamanera el nostre ordenament jurídic i presenten alhora una estructura social i una evo-lució similar.

En aquesta ocasió hem volgut aprofundir en diferents tipus de polítiques locals de civis-me, com ara les ordenances municipals, les polítiques sectorials, els pactes de civisme,els projectes educatius de ciutat i les polítiques transversals. Hem buscat exemples depràctiques diverses de governs locals i de territoris heterogenis, les seves especificitatsi les seves fortaleses, però també els seus punts més vulnerables, amb l’objectiu d’o-rientar més bé les nostres pròpies polítiques locals.

La recerca que ara presentem, POLÍTIQUES LOCALS DE CIVISME A ESPANYA, analitza, enconseqüència, 48 experiències locals ubicades a vuit comunitats autònomes, amb pre-domini de Catalunya i del País Basc. Són experiències que reflecteixen les diferentsconcepcions del civisme i els mecanismes elegits per fomentar-lo: mesures normatives,administratives, educatives; accions per construir consens o per augmentar la participa-

| 13

Presentació


ció política; premis i campanyes d’informació o de sensibilització; i, fins i tot, dispositiusespecials per pal·liar els efectes de l’incivisme.

Amb aquest volum, doncs, la Diputació de Barcelona fa una nova contribució en la sevaactiva i compromesa tasca de suport als ajuntaments i de servei a la ciutadania, unatasca que queda reflectida en les polítiques de civisme sorgides a la província que es re-cullen en aquestes pàgines i que tradueixen i concreten l’objectiu del Pla de Mandat2007-2011 de definir un model de polítiques de convivència i civisme de qualitat, eficaçi eficient per als ajuntaments.

Antoni FoguéPresident de la Diputació de Barcelona



| 15

Introducció: l’origen de les polítiques localsde civisme

1. Per a una anàlisi detallada de trenta-set exemples de polítiques locals a l’àmbit europeu, vegeu GALAIS (2008).2. Curiosament, i com veurem més endavant, aquesta concepció de civisme més nova s’ha convertit en lamés bàsica i el primer pas per construir una ciutadania activa, ja que el grau d’esforç requerit al ciutadà ésmenor que en la concepció original de civisme.

Les polítiques locals de civisme són un fenomen que arrenca amb el nou mil·lenni i quehem d’entendre com un pas més en l’evolució dels estats del benestar i de la de-mocràcia. La reflexió sobre el grau òptim de compromís dels ciutadans amb el seu en-torn sorgeix després d’haver assolit els mínims estàndards de sanitat, ordenament urbà,educació o mobilitat. En conseqüència, tant les noves preocupacions al voltant de laconducta ciutadana idònia com les polítiques que se’n deriven són un símptoma de ma-duresa democràtica a les nostres societats. Així ho indica també el fet que, de manerageneral, al territori català aquestes polítiques no hagin complert encara els deu anys devida, mentre que a altres països europeus neixen gairebé paral·lelament als nous reptesderivats de la urbanització o el desenvolupament industrial.1

Tanmateix, la preocupació per la qualitat de la ciutadania no és recent, sinó que neixamb la democràcia, a l’antiga Grècia. Des d’aquest moment, l’adjectiu cívic recull les ac-tituds i els comportaments compromesos amb la comunitat i orientats al bé públic.Segles després, els municipis actuals han assolit quotes d’autogovern i un nombre decompetències sense precedents, però també s’enfronten a un nou conjunt de reptes. Esdiferencien per una població molt més nombrosa i heterogènia i molt menys implicadaen la seva comunitat local. Això ha fet que al conjunt de comportaments i hàbits propisdel bon ciutadà s’hi afegeixi el respecte al proïsme («Els nostres semblants», segons eldiccionari de l’IEC), cosa que enriqueix i fa més complex alhora el concepte de civisme.2

A les darreres dècades s’han produït una sèrie de canvis demogràfics, socials, polítics ieconòmics que justifiquen la preocupació pel dèficit d’actituds bàsiques per a la con-



vivència a l’àmbit local. Hauríem de datar els inicis d’aquests canvis en l’èxode rural iniciatdurant la Segona República i que va continuar a la dècada dels seixanta. Les conseqüèn-cies d’aquest fet són ben conegudes, com ara el creixement de la importància del sectorterciari o l’envelliment de la població. Però també va tenir efectes sociològics, com ara elcreixement de les ciutats i l’abandonament dels usos i costums tradicionals. Així, les xar-xes socials locals van veure minvada la seva capacitat per sancionar moralment els com-portaments indesitjables i perjudicials per a la comunitat, mentre que els governs locals esdotaven d’eines administratives i legals per regular i corregir les actuacions ciutadanes.

La diversitat de les comunitats continuà creixent amb altres moviments poblacionals. Alsimmigrants provinents de la resta de l’Estat, arribats sobretot als anys seixanta, s’hi vaafegir una segona onada de persones nouvingudes nascudes fora de l’Estat espanyol;el cens de l’any 2001 i el procés de regularització efectuat aquest mateix any van evi-denciar que era la immigració més nombrosa i important de la història catalana. Entre el2001 i el 2005 –quan es va normalitzar la situació dels immigrants en situació irregular–,la població estrangera a Catalunya es va multiplicar per cinc.3 Es tracta d’una immigra-ció molt més diferent de la població d’acollida que en altres ocasions i força més diver-sa pel que fa a llengües, hàbits, creences i valors. Aquesta diversitat ha estat assenya-lada massa vegades com a font de conflicte i aquestes persones, injustament, com aprotagonistes de conductes incíviques. El que sí és cert és que aquest fenomen ha al-terat la fesomia dels municipis, l’estructura de les xarxes socials, la composició i la dis-tribució socioeconòmica de la població i altres variables, amb conseqüències sobre lesactituds i els comportaments dels ciutadans cap als seus conveïns.

Un altre canvi social que afecta la conducta dels ciutadans pel que fa al civisme és laincorporació massiva de la dona al mercat de treball, que a Espanya es dóna amb eldesenvolupament industrial de finals dels seixanta. El nou paper públic de la donaaltera els patrons patriarcals, però també les dinàmiques familiars, el rol socialitza-dor de la família i el temps que fills i pares passen a l’àmbit domèstic. A més, una im-portant proporció de les àvies que tenen cura dels seus néts es troben sobrecarre-gades i estressades, cosa que altera la manera com es relacionen amb els nens i elsvalors i tipus d’educació que reben els infants.4 En definitiva, la fi del patriarcalisme

3. BEDOYA, Maria Helena; Eduard SOLÉ (2006). El procés de normalització d’estrangers 2005. Barcelona: Fun-dació Jaume Bofill; LARIOS, María Jesús; Mònica NADAL [dir.] (2007). L’estat de la immigració a Catalunya: Anua-ri 2006. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.4. L’enquesta sobre condicions de vida de les persones grans de l’Imserso (2008) assenyalava que el 70%de les dones espanyoles de més de 65 anys cuiden o han cuidat els seus néts i que un 22% de les que ho


institucional és un dels canvis més visibles a les acaballes del franquisme. Però n’hiha d’altres.

Per entendre la nova atenció al civisme en el context espanyol, també cal destacar la re-acció social a l’excessiva regulació nacionalcatòlica. Les institucions del règim amb fun-cions pedagògiques (Església, Sección Femenina o Sindicat Vertical, entre altres), i es-pecialment l’escola, s’havien excedit en la regulació del comportament dels ciutadans.Aspectes propis de la vida privada, com les creences religioses, la sexualitat o la higie-ne, es van sistematitzar per poder adoctrinar els espanyols en la posició oficial del règimrespecte a aquests temes. És per això que l’oposició al règim franquista va tenir una re-acció liberal quan aquest va acabar: es van emfatitzar aspectes com la privacitat, la lli-bertat o la individualitat i es van ometre durant molt de temps valors relacionats amb la«urbanitat» que predicava el nacionalcatolicisme. Malgrat tot, aquesta matèria s’ense-nyava a l’escola espanyola al primer terç del segle XX –també durant la Segona Repú-blica–, com demostren els documents següents.

Introducció: l’origen de les polítiques locals de civisme | 17

fan actualment, ho fan diàriament. Existeixen diversos treballs que investiguen i quantifiquen el fenomen de lessuperàvies. Un és obra del Grup d’Atenció a les Persones Grans de la Societat Espanyola de Medicina de Fa-mília i Comunitària (2008), segons el qual un 40% d’avis que tenen cura dels seus néts pateixen estrès i es-gotament físic. Un altre estudi, de la Universitat de Lleida (Els súper avis del segle XXI), ofereix un perfild’aquestes persones, majoritàriament dones, que es fan càrrec dels fills de les seves filles.5. Vegeu PASCUAL DE SANJUÁN (1919). Aquesta autora va reeditar aquest mateix tractat, sota el títol Nocionesde urbanidad para las niñas, en plena Segona República (1934).

Figura 1. Fragment de tractat d’urbanitat (1919)5

Font: Biblioteca Manes de la UNED (www.uned.es/manesvirtual).



Figura 2. Fragment de tractat d’urbanitat (1928)6

Font: Biblioteca Manes de la UNED (www.uned.es/manesvirtual).

6. Vegeu PASCUAL DE SANJUÁN Cartilla moderna de urbanidad (1928).


El problema és que aquesta comprensible revolució individualista de tall progressistas’ha sumat a la cultura del consum postmoderna i a l’èxit arreu del món dels valorscapitalistes, des dels anys vuitanta del segle passat. El resultat n’és una noció d’in-dividu molt més forta que la de comunitat, a la qual s’ha girat l’esquena arreu, tambéal nostre territori. Aquests són els canvis demogràfics, socials, polítics i econòmicsque justifiquen el nou compromís de les administracions locals per frenar aquestestendències i aconseguir un model de ciutadania més preocupat pel seu entorn i pelproïsme.

Com qualsevol novetat, les polítiques locals de civisme són una oportunitat, però suposentambé una sèrie de reptes i amenaces. Fan possible poder millorar els valors democràticsi convivencials de la ciutadania. Però poden derivar en polítiques excessivament concretesi ad hoc, orientades a eradicar un comportament inadequat que genera costos econòmics,però perdent l’ocasió de reconduir altres actituds ciutadanes.

Per tal d’aprofitar al màxim els avantatges i les oportunitats que suposen les polítiqueslocals de civisme, tot evitant al màxim les amenaces que impliquen, convé extreure delconjunt de polítiques de civisme que s’han desenvolupat els darrers anys al nostre en-torn una sèrie de lliçons. L’anàlisi detallada d’alguns exemples ens permetrà encarar elsreptes que han motivat aquest nou tipus de polítiques amb un conjunt d’eines analíti-ques, metodològiques i pràctiques que ens serviran per desenvolupar les nostres prò-pies polítiques de civisme. Així mateix, la voluntat d’aquesta anàlisi és orientar personesamb responsabilitat política i tècnica i a la ciutadania en la tria del plantejament i de leseines per impulsar les polítiques de civisme en cada cas. D’aquesta manera, ens cen-trarem en els casos localitzats a l’Estat espanyol. Entre els motius per posar el focus d’a-tenció a Espanya figuren els següents:

• El marc competencial dels municipis catalans està definit en gran mesura per l’or-denament jurídic espanyol, motiu pel qual hi ha poca variació en el rang d’acció i enles limitacions dels municipis de l’Estat.

• Pel mateix motiu, el funcionament i l’organització de les ciutats i pobles espanyols ésmolt més semblant entre ells que si els comparem amb qualsevol altre municipi europeu.

• Tret d’alguns partits polítics d’àmbit no estatal, les forces polítiques locals són moltsimilars a tot el territori espanyol.

• L’estructura i l’evolució de la societat en els darrers anys són similars a tot l’Estat.Els principals fenòmens demogràfics (booms, envelliment de la població, etc.) s’hanproduït paral·lelament a Espanya i a Catalunya i amb intensitat semblant. Per tant, la




composició de la població pel que fa a edat, sexe, origen, nivells d’educació o ocu-pació i els reptes que se’n deriven seran similars i comparables.

• Els aspectes més importants de la cultura política espanyola són similars a tot l’Es-tat. Els problemes que pugui afrontar el Govern local pel que fa a la manca d’afectede la ciutadania envers el sector públic seran similars a tot Espanya.

Els casos que apareixen a les pàgines següents han estat triats perquè han batejat lesseves polítiques municipals amb el terme civisme o bé l’esmenten entre els seus objec-tius principals. Això implica que hi ha moltes polítiques que podrien ser considerades cí-viques entre les que sorgeixen de les àrees d’educació, medi ambient o ciutadania, perexemple, amb objectius relacionats amb els que ens ocupen. Tanmateix, si l’Ajuntamentno les ha vinculat a aquesta preocupació per la convivència i la implicació ciutadana enla comunitat, no han estat considerades per analitzar-les en aquesta recerca.

El treball s’estructura en set capítols, el contingut dels quals resumim a continuació. Enprimer lloc, partim d’un breu marc teòric en què tractem de definir de la manera més ge-neral possible el civisme, les perspectives amb què podem abordar aquest tema i elstipus de polítiques de civisme resultants depenent de les eleccions que facin tècnics ipolítics, a més d’altres aspectes. També ens aturarem en la descripció d’algunes acti-tuds ciutadanes que poden afectar la implementació de les polítiques de civisme, queconsisteixen en la manera com la població espanyola percep els polítics, les institucionsi les relacions interpersonals.

El segon capítol se centra en un dels tipus de polítiques de civisme més populars en elsdarrers anys: les ordenances de convivència i civisme. En aquest cas, analitzarem untotal de 25 ordenances aprovades o proposades recentment, d’acord amb una sèrie deparàmetres i variables: grau d’ambició, abast o inserció en altres plans més amplis, entred’altres. No ens centrarem en cadascun dels municipis, sinó en els temes que tractenaquestes normes i com ho fan. Trobarem les principals semblances i diferències entreaquestes normatives, les agruparem en funció del seu enfocament del civisme i delsseus objectius i plantejarem possibles explicacions per als seus èxits o dificultats.

A partir d’aquest punt, aquesta recerca presenta 22 casos pràctics, seguint una matei-xa estructura. Cada cas comença amb una breu fitxa en què s’esmenta el nom del mu-nicipi i la província a què pertany, el nombre d’habitants (segons les dades de l’INE del’any 2007), l’any, l’agent impulsor de la política (en la majoria de casos, el mateixAjuntament) i un apunt sobre si la política ha tingut continuïtat en el temps i sobre la pers-pectiva de civisme triada, a més del web al qual el lector pot adreçar-se per obtenir-ne


més informació.7 Les dades sobre cada experiència estan organitzades en tres suba-partats: explicació dels antecedents de cada política (condicions objectives del munici-pi que contribueixen a entendre la política implementada), exposició de les accions con-cretes portades a terme i una breu anàlisi dels punts forts i de les debilitats de lesmesures, que s’ha etiquetat com a «Què en podem aprendre i què podem millorar».Aquesta breu avaluació emfatitza les decisions que han estat preses amb més encert iassenyala els efectes negatius de les que no són coherents amb els objectius o la si-tuació real del municipi. Aquests casos pràctics estan organitzats en cinc capítols. Encadascun d’aquests capítols s’incrementa successivament el grau de complexitat de lesexperiències, tant pel que fa al nombre d’accions coordinades dins de la mateixa políti-ca com al grau d’exigència a la població, nombre d’actors en joc, possible pressupostde cadascuna de les mesures, etc.

Així, el tercer capítol recull algunes de les experiències més freqüents a l’àmbit espa-nyol, en les quals trobem una identificació amb l’etiqueta civisme de polítiques sectorialsi molt concretes que només toquen un dels molts àmbits d’aquesta dimensió concep-tual, com ara la circulació, la neteja o el soroll. Malgrat que aquestes polítiques parteixend’un biaix generat per les necessitats urgents de la localitat on neixen –sovint, però nosempre, necessitats objectives–, també podem extreure’n lliçons positives i considera-cions sobre allò què cal millorar. En total, presentarem vuit experiències d’aquest tipus,tan diverses com ha estat possible pel que fa a temàtica, objectius i mesures concretesadoptades.

El quart capítol presenta casos de polítiques que, a diferència de la majoria d’ordenan-ces analitzades, parteixen de la recerca del consens social. Es tracta de la producció demanifestos o pactes de civisme que tenen com a principal objectiu la creació de con-sens al voltant de la definició de civisme i de les necessitats que té la comunitat enaquest sentit. Sovint són la base de polítiques i programes més complexos, però el seuprocés d’elaboració mereix sobradament l’atenció que li dedica aquest capítol, precisa-ment perquè una de les mancances més freqüents en les polítiques que generen dis-sens entre la població és no haver comptat amb l’opinió de la ciutadania.

El cinquè capítol tracta de demostrar que es pot elaborar una política orientada a pro-moure les actituds cíviques –i que compleixi amb una sèrie de criteris de qualitat, comara claredat, participació de la ciutadania i èmfasi en l’educació i no en la sanció– des


7. En el cas dels pactes de civisme, aquestes fitxes, a més, inclouen un apunt sobre el grau de discursivitatdels processos pels quals es van obtenir.



d’un altre tipus de polítiques, sense iniciar un pla de civisme o una àrea o regidoria ques’ocupi només d’aquest tema. En aquest cas, hem triat els projectes educatius de ciu-tat, pel fet que la majoria d’aquests programes expliciten als seus eixos estratègics laseva preocupació pel civisme.

Finalment, la recerca finalitza amb un capítol que recull les polítiques dissenyades mésacuradament, amb més línies d’acció en marxa, més fases, mecanismes de continuï-tat..., i, sobretot, que han estat treballades des de la transversalitat. Aquesta anàlisi de47 casos pràctics finalitza amb un capítol de conclusions en què mirarem de destacarels errors descoberts i, sobretot, les bones pràctiques detectades, per obtenir un con-junt de recomanacions que, esperem, sigui d’utilitat.


| 23

1. Marc teòric. De què parlem quan parlemde civisme?

1.1. Els vessants del civisme. Perspectives teòriques

Probablement és més fàcil entendre el significat del concepte de civisme a través del seucontrari. Per exemple, és evident que fer soroll i molestar els veïns és un acte impropi debon ciutadà. Però, i participar en l’ocupació d’un edifici o fer una pintada reivindicativaen una paret? Trobarem persones que associïn aquests comportaments a actes derebel·lia inacceptables, però també persones que creguin que són actes perfectamentconsonants amb els principis de convivència o democràcia. Per tant, sembla que aquesttema té un component subjectiu, que depèn del punt de vista de les persones, i malau-radament no n’hi ha una definició unívoca.

Per complicar les coses, podem girar la vista enrere i recordar què pensàvem fa vint anysde les persones que no reciclaven o que no recollien les deposicions que els seus gos-sos deixaven al carrer. La resposta és res en particular, no ens ofenia perquè no existiaencara la norma moral que assenyalava com a negatives aquestes conductes. Aquítenim un segon element d’incertesa pel que fa al civisme: és canviant. I sembla, a més,que cada cop s’endureix més i es fa més exigent cap al ciutadà. Per exemple, als anysseixanta se’ns demanava «mantenir neta Espanya», però ara se’ns requereix separar elsnostres residus per reciclar-los.8

8. Aquesta campanya és un antecedent gens menyspreable de les polítiques que ens ocupen en aquesta re-cerca, particularment de les que utilitzen les campanyes de comunicació com a eina principal. Des de diferentssuports (tanques publicitàries i anuncis en premsa, ràdio i televisió), es van traslladar a la població espanyoladiferents missatges relacionats amb la neteja, però prou complexos i exigents per a l’època. «Cuide la limpie-za de su pueblo, que es la continuación de su hogar», «Predique con el ejemplo» i «Piense en los demás», amés del famós «Mantenga limpia España». Lamentablement, durant la transició es va donar l'esquena aaquesta campanya i als valors que impulsava, com a la resta de campanyes franquistes, malgrat que se'npoden extreure unes quantes mesures útils i efectives.



De la mateixa manera, actualment, les administracions impulsen el respecte i la integra-ció de les diferències, però fa alguns anys això no hagués tingut gaire sentit, ja quela població era més homogènia. Podem esperar, en conseqüència, que es dirigeixin a lapoblació nous requeriments i demandes, en funció dels canvis de la societat i de les ins-titucions.

Aquest també pot ser un dels motius per entendre per què les normes que regeixen lesdistintes societats són diferents. Les necessitats són incentius que configuren novesnormes. Això explica per què als països anglosaxons, on plou molt més que al nostreterritori, es considera de mala educació no sacsar el paraigua mullat abans d’entrar a unestabliment. Aquí no necessitarem prou sovint aquest gest per interioritzar-lo i conside-rar-lo part de les bones maneres que hem d’ensenyar als nostres fills. En canvi, darre-rament es comença a donar importància al fet de respectar valors i costums diferentsdels nostres, ja que ha crescut el grau d’heterogeneïtat de les nostres societats. La to-lerància envers els altres ha esdevingut un valor especialment útil per a la convivència alsnostres municipis. Això ens dóna un tercer tret del civisme: el conjunt de normes socialsque aplega es genera en funció de les necessitats de la comunitat.

Figura 3. Cartell de la campanya «Mantenga limpia España»

Font: Fotograma de la campanya de RTVE endegada per Fraga des del Ministeri d’Informació i Turismel’any 1965.


Aquests tres elements d’incertesa (subjectivitat, evolució, necessitat) expliquen per quèexisteixen tantes definicions del civisme. Aquesta diversitat pot generar suspicàciesentre la població. És un concepte comodí on cap gairebé qualsevol cosa? És un con-cepte contenidor modern i que serveix per obtenir més suport per a les polítiques locals?La resposta és que no. El civisme és una idea complexa i multidimensional, però no tots’hi val quan es parla de civisme.

El civisme és el conjunt d’activitats i actituds pròpies dels bons ciutadans. Aquesta és ladefinició que utilitzem en aquestes pàgines, breu, de mínims i compatible amb diversesaproximacions teòriques, perspectives i ideologies. El problema és que no tothom té lamateixa idea de què és ser «bon ciutadà». Alguns es conformen amb que els membresd’una comunitat coexisteixin pacíficament, altres consideraran que, per ser consideratscívics, els ciutadans hauran d’implicar-se més en la comunitat i tractar de decidir sobreel seu futur. En funció de la perspectiva teòrica escollida per parlar d’aquest tema,podem distingir dos tipus de civilitat, o si ho preferim, dos vessants diferents del mateixconjunt de valors. Es tracta del civisme passiu i del civisme actiu, els quals deriven dedues tradicions diferents de la teoria política, amb visions diferents de la comunitat, dela societat i de l’individu.9 Són igualment vàlids i positius per a la convivència, però undels dos pot ser més adient per encarar polítiques de civisme. Quin? Això dependrà deles creences dels decisors, de les percepcions dels ciutadans i dels fets objectius quehagin motivat la creació de la política. Finalment, existeix una «tercera via», una concep-ció integral del civisme que reconcilia totes dues visions aplicant aspectes d’una i de l’al-tra, depenent dels destinataris i dels objectius concrets.

1.1.1. El civisme passiu

No s’ha de confondre amb l’absència de civisme o amb un civisme de mala qualitat.Aquest vessant del civisme recull el conjunt de pràctiques i actituds respectuoses, és adir, que no s’ingereixen en l’espai privat dels altres ciutadans i que no empitjoren la con-vivència. Parteix del valor base dret, entès com la defensa de la individualitat i l’esfera pri-vada. Des d’aquest punt de vista, un ciutadà cívic no pertorba el descans del veïnatge nila seva comoditat, però tampoc és necessari que faci un gran esforç per millorar-los. Unapersona incívica, en canvi, és sorollosa i produeix brutícia, fums o altres tipus de molès-

1. Marc teòric. De què parlem quan parlem de civisme? | 25

9. Aquestes teories són el republicanisme comunitarista, que destaca la virtut cívica i la rellevància del paperde l'individu a la comunitat, i el republicanisme liberal, molt més individualista.



ties per als seus veïns. Des d’un punt de vista lleugerament més exigent, es té en comp-te també el manteniment dels espais públics que compartim amb els altres i, fins i tot, elpersonal que els neteja. Conduirem, portarem els nens al parc i practicarem activitatsd’oci tenint sempre present com això pot afectar les persones que ens envolten i mini-mitzant el nostre impacte negatiu. Probablement, aquest vessant del civisme se solapaamb el que fa mig segle s’anomenava «urbanitat», però aquest terme ha adquirit conno-tacions negatives per la seva associació al règim franquista, que, lamentablement, hanafectat de manera negativa alguns dels valors i hàbits englobats en la urbanitat que avuien dia continuen sent vàlids, útils i beneficiosos per a la vida en comunitat.

Les polítiques locals elaborades des d’aquesta perspectiva fan èmfasi en la brutícia, elsoroll, el vandalisme o la seguretat. Acostumen a centrar-se en els transgressors, a as-senyalar focus o col·lectius potencialment incívics i a fer servir més incentius negatius–per dissuadir el ciutadà de realitzar accions perjudicials–, com ara multes, que incen-tius positius o mesures reeducadores. Entre els avantatges d’aquest enfocament trobemque és més fàcil aconseguir el consens entre els principals agents del municipi per en-degar polítiques d’aquest tipus, la qual cosa en beneficia la continuïtat. A més, pel fet deser menys ambicioses, acostumen a produir resultats a curt i mitjà termini. Per tot això,

Figura 4. Campanya «Torrevieja Contigo + Limpia», realitzada per Gruposkala

Font: www.grupo-skala.com.


són polítiques que aconsegueixen un grau destacable de satisfacció ciutadana.Tanmateix, poden cronificar alguns problemes, sobretot si etiqueten una part de la po-blació com a culpables de la situació. A més de perjudicar el grau de cohesió social,acostumen a néixer llastrades per la urgència, fet que en pot comprometre l’eficàcia.

1.1.2. El civisme actiu

Per entendre què significa aquest vessant de la civilitat, hem d’augmentar el nostre graud’exigència cap a la ciutadania. Parteix del valor base deure, entès com el deure que tél’individu envers la comunitat en què s’insereix. Recull les pràctiques i actituds que ajudena millorar la convivència, la cohesió social i l’autonomia democràtica de les comunitats. Laciutadania cívica activa no només s’absté de fer coses que puguin perjudicar els altres,sinó que porta a terme accions per intentar millorar les relacions entre les persones i l’en-torn. No només no embruta, sinó que separa, recicla i, fins i tot, reutilitza els residus. Nonomés respecta els límits de velocitat i aparca degudament, sinó que acorda amb els com-panys de feina compartir el mateix cotxe per reduir la contaminació i el trànsit. No nomésno molesta la resta d’usuaris de places i platges, sinó que s’associa i reclama el millora-ment d’aquests espais. Augmentant encara més el grau de sofisticació, aquest tipus deciutadà interactua amb els actors polítics i no es limita a demanar millores en l’entorn, sinóque reclama prendre part en les decisions que es prenen sobre el municipi. Les polítiqueselaborades des d’aquesta perspectiva fan èmfasi en la cohesió social, l’associacionisme ila participació política, tot i que alguns dels temes clàssics del civisme passiu poden ela-borar-se amb trets del civisme actiu, com ara donar més importància a les mesures edu-cadores que a les sancionadores o augmentar l’exigència cap als ciutadans.

Entre els avantatges de les polítiques que parteixen d’aquesta visió del civisme trobemque acostumen a estar planejades a llarg termini i que no estan limitades per un proble-ma concret. Intenten treballar pel futur de la comunitat tot generant teixit social i vinclesafectius entre la població i entre aquesta i el municipi. Tanmateix, els resultats d’aques-tes polítiques no són visibles fins al cap de molt de temps i poden veure’s comprome-ses per les suspicàcies dels ciutadans, pel trencament d’acords amb l’oposició, per lalimitació temporal dels mandats locals, etc, la qual cosa pot provocar impaciència i des-contentament, especialment quan la política no ha estat demanada pel poble.10


10. Especialment en els darrers deu o quinze anys, hi ha hagut un boom de les polítiques de promoció de laparticipació política en l’àmbit local. Tanmateix, si aquestes polítiques no han esmentat en la seva denomina-



1.1.3. La perspectiva integral del civisme

Aquest punt de vista comprèn totes les maneres que té una persona per poder ser un«bon ciutadà» o «bona ciutadana», que tot just s’acaben d’exposar. Entén que societatsdistintes poden tenir visions diferents de què els convé i que no totes les comunitats ocol·lectius es troben en un mateix nivell d’evolució pel que fa a la idea d’allò que és pú-blic. És capaç d’identificar i diferenciar en quins aspectes de la política local cal confor-mar-se a demanar als ciutadans que senzillament s’abstinguin d’empitjorar les coses iquan es pot augmentar el nivell d’exigència cap a la ciutadania. També entén que ge-

ció o en els objectius principals el terme civisme, no han estat considerades aquí per analitzar-les. Això expli-ca per què hi ha tan poques polítiques locals de civisme de tipus actiu a Espanya. No és que no es promo-guin les actituds pròpies de la ciutadania activa, és que sembla que els decisors públics no veuen el lligamentre la participació política i el civisme.

Figura 5. Cartell de la fira d’associacions de Moratalaz (districte de Madrid). Any 2007

Font: http://www.edmoratalaz.com/.


neracions distintes d’una mateixa comunitat poden tenir valors diferents, que les sevesvisions del ciutadà i de la societat ideal divergeixen i que cal compatibilitzar-les. Sap quea dins la comunitat hi ha individus amb una total absència del sentit del deure públic,perquè no han interioritzat l’existència del que és comú ni se senten part de res més grano important que ells mateixos, al costat d’individus extremadament implicats en aques-ta mateixa comunitat. Sap, en definitiva, que tots dos vessants del civisme formen partde la mateixa dimensió i que no s’oposen, però que a algunes persones –o a tots, se-gons per a quins temes– només els podrà demanar respecte, mentre que en altrescasos podrà requerir un compromís actiu.

Conscient de la complexitat de la societat, aquesta perspectiva és la que porta a dis-senyar polítiques de civisme per aconseguir, com a mínim, comportaments cívics pas-sius entre aquells ciutadans més aliens a allò que és públic, mentre impulsa mesures perpossibilitar la participació política dels ciutadans amb potencial cívic actiu. Per fer-ho, elsdecisors que adopten aquesta perspectiva elaboren plans o programes de civisme queinclouen més d’una mesura concreta i acostumen a treballar transversalment d’acordamb la seva visió de la complexitat del civisme. A més, treballant des d’aquesta pers-pectiva, s’intenta obtenir els avantatges del vessant passiu (immediatesa de resultats,consens, satisfacció ciutadana) juntament amb els que propicia la visió ideal d’una ciu-tadania activa (cohesió social, planejament a llarg termini, reeducació dels comporta-ments indesitjables), tot evitant les seves limitacions.

Podem entendre que aquesta perspectiva és una estratègia per integrar valors i mesu-res propis de diferents posicions teòriques. Per comprendre això millor, podem fixar-nosen la figura 6, la qual representa els quatre valors bàsics que poden guiar una políticade civisme.11 Aquests valors són: seguretat (que es desprèn alhora de l’ideal liberal dellibertat negativa, entesa com a no-dominació), cohesió de la comunitat (difícilment se-parable de la solidaritat), respecte (que podem també anomenar tolerància o bé identi-ficar amb la característica psicològica de l’empatia) i autonomia o llibertat en sentit po-sitiu (és a dir, per actuar a l’esfera pública). El gràfic mostra que prioritzar el valor de laseguretat donarà lloc a polítiques orientades a controlar el vandalisme o altres tipus decomportaments antisocials. El valor del respecte guiarà les polítiques de civisme méstradicionals, identificables amb els antics valors d’urbanitat i convivència. D’altra banda,


11. Aquests valors es basen en els descrits per Victòria Camps com a base del civisme: responsabilitat, to-lerància i solidaritat a CAMPS (2005) «El sentit del civisme». Ponència a les jornades de debat sobre Civisme iEspai Urbà de Vilanova i la Geltrú (VNGDEBAT, 10/11 de juny de 2005. Text disponible awww.vilanova.cat/doc/doc_13762217_1.pdf).



emfatitzar la cohesió social portarà a polítiques d’integració i revalorització de les comu-nitats locals. Finalment, l’autonomia es relacionarà amb polítiques de participació ciuta-dana. També observem que l’àrea d’intersecció entre seguretat i respecte dóna peu ales polítiques de civisme passiu, mentre que la unió dels valors de cohesió social, soli-daritat i autonomia caracteritza les polítiques de civisme actiu. Finalment, trobem que lespolítiques de civisme integral se situen a les zones en què conflueixen valors propis delcivisme actiu i del passiu i que idealment reflecteixen tots aquests quatre valors.

Figura 6. Valors bàsics de cada perspectiva teòrica del civisme i polítiques resultants

Font: Elaboració pròpia.


Una altra manera de comprendre què signifiquen aquestes tres perspectives del civis-me, alternativa a aquesta aproximació dimensional, és l’aproximació gradual. La figu-ra 7 representa la visió integral del civisme com una progressió.

Concretament, observem una escala en la qual els comportaments i les actituds s’or-denen en funció del grau d’exigència a la ciutadania: de menys (no molestar amb sorolls,respectar les persones amb mobilitat reduïda, netejar la brutícia produïda pels gossos ala via pública, respectar els horaris de descans dels veïns, reciclar, aparcar als llocs des-tinats a tal efecte, etc.) a més (participació ciutadana, responsabilitat en la gestió de lespolítiques públiques). En aquest exemple, les mesures destinades a millorar la cohesiósocial i fomentar els vincles entre els membres de la comunitat constitueixen el nexe d’u-nió o el punt d’inflexió de totes dues dimensions cíviques. Considerem que les actitudsi els comportaments pertanyents a aquest graó són un indicador de la qualitat de la ciu-tadania. Quan en una comunitat no cal recordar que s’ha de cedir el seient a les perso-nes grans o amb discapacitat, que els sorolls produïts, fins i tot a la pròpia casa, poden


Figura 7. Quadre resum dels tipus de conductes cíviques segons les dues perspectivesbàsiques




molestar els altres o que cal recollir la brutícia que generen els nostres animals al carrer,podem començar a pensar en el següent gran objectiu: fer a la ciutadania coresponsa-ble de la gestió pública en l’àmbit local, és a dir, derivar-hi tota la responsabilitat o unapart sobre els assumptes que l’afecten. Així, les persones aportarien els seus coneixe-ments i temps en la implementació de les polítiques i compartirien amb els polítics lesconseqüències en cas d’èxit o de fracàs.

1.2. Les percepcions sobre el civisme de la població espanyola

Atès que un dels aspectes que hem de tenir en compte a l’hora d’elaborar una cam-panya de civisme són les percepcions ciutadanes, cal preguntar-se quina idea tenen elsespanyols i les espanyoles de què és un bon ciutadà, què és el civisme o què els fa faltaal seu municipi. Amb l’objectiu d’acostar-nos a aquests aspectes de la cultura políticaespanyola, analitzarem a continuació algunes dades procedents d’enquestes d’opiniópública del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) que inclouen a la seva mostrapoblació espanyola major d’edat.

1.2.1. Els trets definitoris de «bon ciutadà»

Comptem amb una enquesta realitzada el 2004, en la qual es preguntava a la poblacióespanyola com eren d’importants una sèrie d’actituds per ser considerat un bon ciutadà.Les persones enquestades van donar a deu característiques una nota entre l’1 i el 7 enfunció de la seva importància relativa. En la taula 1 es representen les mitjanes obtingu-des per aquestes característiques cíviques. Entre els aspectes considerats més impor-tants, hi figuren alguns dels que acabem de considerar trets propis del civisme passiu,com ara obeir les lleis i no evadir impostos. A continuació, observem valors relacionatsamb la solidaritat, que, per ser tan vagues i poc concrets, semblen una herència de lacultura catòlica del país. La frase «Ajudar gent que viu pitjor que un mateix» sembla quees relaciona més aviat amb la caritat cristiana que amb un autèntic compromís amb lacomunitat. Seguidament, amb una nota mitjana més baixa, un seguit de virtuts polítiquesrelacionades amb el civisme actiu segueixen en importància les característiques passi-ves. Votar –tot i que aquesta forma de participació és tan convencional i poc costosaque podria argumentar-se que no arriba a formar part del civisme actiu–, fer un esforçd’empatia amb gent que pensa diferent de nosaltres, mantenir-se informat o participaren associacions són les activitats menys necessàries per ser considerat bon ciutadà, se-


gons la població espanyola.12 La menys valorada de totes és el servei a l’exèrcit en casd’emergència, una actitud coherent amb el descontentament popular amb el servei mi-litar, que va posar fi a la seva obligatorietat el 2002.

L’any 2006 es va repetir aquesta pregunta. En aquest cas, es podien puntuar les carac-terístiques amb una nota del 0 al 10. Els resultats s’exposen en la taula 2.


12. Existeix informació sobre aquesta qüestió de l’any 2002 (estudi CIS 2450) i els resultats són molt similars.

Taula 1. La gent té opinions diferents sobre què és «ser bon ciutadà». Puntueuels següents aspectes en una escala de l’1 al 7 en què 1 significa «gens important»i 7, «molt important»

Mitjana

Obeir sempre les lleis i les normes 6,17

No intentar mai evadir impostos 6,09

Ajudar gent que, al nostre país, viu pitjor que vostè 6,05

Ajudar gent que, a altres parts del món, viu pitjor que vostè 5,82

Votar sempre en les eleccions 5,81

Tractar d’entendre les idees de gent amb opinions diferents de les nostres 5,80

Escollir articles de consum que, tot i ser més cars, no perjudiquin el medi ambient 5,36

Mantenir-se informat sobre les accions del Govern 5,23

Participar en associacions de caràcter social o polític 4,46

Estar disposat a servir a l’exèrcit en cas de necessitat 3,70

Font: Elaboració pròpia a partir de l’estudi CIS 2575 (2004). N = 2.481.

Taula 2. Per considerar algú «bon ciutadà», quina importància doneu a cadascundels comportaments i actituds següents? Utilitzeu una escala en la qual 0 signifiquique ho considereu «gens important» i 10, «molt important»

Mitjana

Obeir sempre les lleis i les normes 8,51

Ser solidari amb la gent que està pitjor que vostè 8,31

No evadir impostos 8,24

Votar en les eleccions 7,52

Adoptar una posició crítica davant el sistema polític i econòmic 7,13

Participar en organitzacions i associacions 6,08




La conclusió és evident: per a la població espanyola són molt més importants les ac-tituds pròpies de la dimensió passiva del civisme que les de la dimensió activa. Estracta, a més, d’un tret cultural estable que persisteix en el temps i no d’una aprecia-ció puntual resultat d’un estat d’opinió. Tot el que es relaciona amb els drets i les lli-bertats polítiques és menys central per als espanyols que allò que té a veure amb laseguretat, la previsibilitat i la legalitat, o com a mínim, no es vincula clarament a la ideade bon ciutadà.

Cal tenir en compte que, a més, Espanya és un dels països occidentals on més clara-ment la seva població té una idea passiva de què suposa la ciutadania. En la figura 8veiem els 22 països participants a la primera onada de l’Enquesta Social Europea orde-nats en funció de la importància mitjana que els seus ciutadans donen a ser actius enpolítica. En un extrem, països com Luxemburg, Suècia, Dinamarca, Alemanya o Àustriaconsideren molt important (9 sobre 10) aquest tipus d’activitats per poder dir d’algú queés bon ciutadà. En canvi, a Itàlia, la República Txeca o Hongria, aquest tret no seria tanimportant. El país que menys importància dóna a aquest fet és, curiosament, Espanya

Figura 8. Importància de ser actiu en política per ser considerat «bon ciutadà»(escala 0-10). Mitjana per països

6

7

8

9

Espa

nya

Fran

çaBèlg

icaHon

gria

R. Txe

caItà

liaIrla

nda

Polòn

ia

Païso

s Baixos

Regne

UnitPo

rtuga

lTo

tal

Eslov

ènia

Israe

lFin

làndia

Grècia

Norue

gaSu

ïssa

Àust

riaAl

eman

yaDina

mar

caSu

ècia

Luxe

mbu

rg

Font: Elaboració pròpia a partir de la primera onada de l’Enquesta Social Europea (2002-2003).


(7,5 sobre 10). Aquest és, per tant, el país de l’Europa occidental que menys vincula l’e-xercici de la ciutadania a la implicació en els assumptes públics.

És inequívoc, per tant, que la població espanyola té una idea de la ciutadania vinculadaa valors del civisme passiu, i que aquest és un fenomen únic a l’Europa occidental.Davant d’aquest fenomen, queda preguntar-se a què es deu això. Podem plantejar dueshipòtesis. La primera possibilitat és que els nostres municipis tinguin problemes reals devandalisme i incivisme relacionats amb manques de respecte bàsiques. La segona ésque aquesta relació entre ciutadania, civisme i la vessant passiva del civisme sigui un as-pecte més de la cultura política de la població i que, per tant, estigui fortament arreladaen la història i les institucions de l’Estat.

1.2.2. Com percep la població espanyola els seus municipis

Per esbrinar quina de les dues explicacions és més versemblant, hem de parar atencióa les percepcions de la ciutadania sobre el seu entorn. Una possible font de dades sub-jectives sobre aquesta qüestió és el cens. En el cens de 2001 trobem una preguntasobre els principals problemes detectats als habitatges, que pot apropar-nos a la qües-tió que ens preocupa. La figura 9 mostra aquestes dades per a tot Catalunya i hi podemveure que els tres principals problemes detectats són els sorolls externs, la poca netejadels carrers i la manca de zones verdes, tots tres assenyalats per un 34% dels2.315.774 habitatges censats. A continuació, destaquen la delinqüència o el vandalisme(24% dels habitatges), la contaminació i les males olors (21%) i, finalment, les males co-municacions i la manca de serveis (13% i 1%, respectivament).

A fi de tenir dades a escala municipal –i no només d’habitatge– i tan recents com ha estatpossible, utilitzarem també l’enquesta del CIS 2661, de l’any 2006, sobre participació po-lítica al món local. En aquest estudi es pregunta a la població espanyola quin és el princi-pal problema del seu municipi. La figura 10 recull els deu problemes més esmentats pelsparticipants en aquesta enquesta. La primera dada que crida l’atenció és l’alt percentat-ge de persones que no saben què respondre a aquesta pregunta (12%), seguit per aque-lles que assenyalen el trànsit, la inseguretat ciutadana, la immigració, l’habitatge i l’atur.

Val a dir que només un 1,5% van esmentar que el principal problema era la manca devalors de la població espanyola. Igualment, alguns problemes que han tingut gran ressòals mitjans de comunicació tampoc semblen preocupar extremadament la ciutadania. Ésel cas del botellón, assenyalat com a principal problema del municipi només per un 0,9%




Figura 9. Principal problema del seu habitatge (cens 2001)

Faltade serveis

13

21

24

34 34 34

0

5

10

15

20

25

30

35

Malescomunicacions

Contaminació/olors

Delinqüènciavandalisme

Poqueszones verdes

Sorollsexteriors

%

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del cens de 2001, disponibles a www.idescat.cat.

Figura 10. Quin és el principal problema del seu municipi?

Les obres 6%

N.S. 12%

La immigració 8,5%

L’habitatge 8,2% L’atur 8%

Els aparcaments 5%

La brutícia als carrers 4%

Transports icomunicacions 4%

Infraestructures 2,5%El trànsit 10,5%

La inseguretatciutadana 8,9%

Font: Estudi CIS 2661 (2006). La mostra inclou municipis entre 100.001 i 400.000 habitants. N = 3.994.



de les persones enquestades. Altres problemes rellevants són «l’actuació dels políticsmunicipals» (el principal problema per a un 2,5% dels enquestats), l’urbanisme (2,2%) oel soroll (1,6%).

Podríem agrupar les deu preocupacions en dos blocs, depenent de si fan referència aaspectes socioeconòmics o a aspectes relacionats amb l’entorn físic i les infraestructu-res del municipi. Així, veiem que els temes que més preocupen la ciutadania són decaràcter socioeconòmic, probablement alguns d’ells fora de l’abast de les competènciesdel municipi.

Tret de la menció del trànsit, aquestes dades són coherents amb les que mostra men-sualment el baròmetre del CIS, que des de l’any 2001 pregunta pels tres principals pro-blemes d’Espanya. El més esmentat des de llavors ha estat l’atur, seguit pel terrorisme,l’habitatge (recentment), la inseguretat ciutadana i la immigració. El fet que la poblacióespanyola assumeixi que la immigració és un problema constitueix una distorsió de l’o-pinió pública que caldria treballar des de les institucions educatives i l’Administració pú-blica, ja que en tot cas els moviments de població generen reptes, però no poden serconsiderats un problema a priori. El cas és que així ho entén la població, i també en l’àm-bit municipal (tercer «problema» més esmentat). En aquest cas, la qüestió de com éspercebuda la immigració és encara més preocupant, ja que suposem que quan es parlad’un nivell de govern més proper als ciutadans, aquests es basen amb més probabilitaten experiències reals que quan parlen d’un nivell més general.

Aquesta dada hauria de servir com a avís als decisors de l’arena local per tenir especialcura amb la interpretació que els ciutadans poden fer dels seus discursos i dels seusactes i amb les polítiques concretes dirigides a aquest sector de la població. Veiem, amés, que existeix un 8,9% de persones preocupades per la seguretat ciutadana.Recentment s’ha detectat la tendència dels espanyols a identificar la inseguretat (mesu-rada pel nombre de delictes per capita i any a cada província espanyola) amb la immi-gració i una probable tendència a considerar que nacionals i persones d’origen estran-ger competeixen pels serveis públics (Ahn i Vázquez, 2007).13 Per tant, en l’àmbit localcal treballar per desvincular les percepcions d’aquests fenòmens negatius de la imatgede la població nouvinguda.

13. AHN, Namkee i VÁZQUEZ, Pablo (2007) «¿Por qué preocupa la inmigración? Un análisis de los datos de laencuesta del CIS». Documento de Trabajo 2007/ 11. Fundación de Estudios de Economía Aplicada. Serie In-migración. Cátedra Fedea-Banco Popular. Disponible a www.fedea.es/pub/Papers/2007/dt2007-11.pdf



D’altra banda, trobem una sèrie de problemes relacionats amb les infraestructures i lamobilitat (trànsit, comunicacions, obres i aparcaments) que són font d’insatisfacció ciu-tadana i una de les principals preocupacions dels governs locals. A una certa distància,apareixen els problemes lleus relacionats amb el civisme passiu: brutícia, soroll i valorsciutadans, ja fora d’aquesta llista dels deu principals problemes.

Del conjunt de dades, n’extraiem una sèrie de conclusions. En primer lloc, molts dels as-pectes que generen descontentament en els municipis són les grans qüestions socio-econòmiques, que queden en la major part fora del camp d’acció dels polítics locals. Ensegon lloc, la possible associació de la immigració a problemes d’aquest mateix tipus ésuna distorsió perillosa per a la cohesió social que cal treballar i reeducar des de l’àmbitlocal. En tercer lloc, el que més preocupa la població espanyola és l’estat de l’entorn físicdel municipi (infraestructures, comunicacions, neteja, transport i trànsit), inquietud queapunta directament a la responsabilitat de l’Ajuntament i al seu planejament de l’orde-nament urbanístic, als seus projectes d’obres públiques i a la inversió que destina a lamillora dels espais comuns. Finalment, i a força distància, observem una certa preocu-pació per la brutícia, el soroll i la manca de respecte dels ciutadans. Tot i que no és gaireacurat establir comparacions entre les dades, els resultats extrets del cens contrastenamb els del CIS, i podríem arribar a pensar que han perdut importància en els darrersanys, o que per als catalans són més importants que per als espanyols. Cal reteniraquesta dada per avaluar posteriorment si és justificable que la gran majoria de les ac-cions locals destinades a promoure el civisme vagin en aquest sentit.

En qualsevol cas, podem concloure de les dades obtingudes que la percepció d’inse-guretat als municipis espanyols és un element que afecta la idea de ciutadania que té lagent, perquè es relaciona amb la importància que es dóna al fet d’obeir i respectar leslleis per ser considerat un bon ciutadà i una bona ciutadana. Cada municipi ha d’avaluarsi té un problema real de delinqüència o si n’hi ha prou amb treballar per reduir la sen-sació d’inseguretat i millorar altres aspectes –que, de retruc, afavoreixen l’aspecte estè-tic del municipi–, com l’enllumenat públic, etc.

1.2.3. Uns apunts sobre la cultura política de la població espanyola

A més de les condicions objectives del municipi, hi ha una altra explicació que pot ajudar aentendre per què són tan poc importants per a la població espanyola l’activitat a l’àmbit pú-blic i la preocupació pels assumptes que afecten la comunitat. Els estudis sobre la culturapolítica de la població espanyola coincideixen a assenyalar l’efecte nefast de les elits i les


institucions espanyoles sobre la formació de les actituds de la ciutadania des del períodehistòric de la Restauració. Durant aquesta època s’hauria hagut de produir la integració dela població espanyola en la política de masses, però els partits polítics van néixer associatsa la corrupció, fet que va dificultar la consolidació d’associacions voluntàries i d’actitudscom la cooperació i la confiança interpersonal (Gunther, Montero i Botella, 2004).

La Segona República tampoc va animar els espanyols a la participació massiva en la po-lítica. Els discursos irresponsables de superoferta d’alguns polítics van generar descon-fiança entre els electors (Malefakis, 2006). La Guerra Civil va agreujar aquests trets, per-què va associar la política a la idea de conflicte. Però, sens dubte, el període sota el qualvan consolidar-se les actituds passives i desafectes de la població espanyola cap a lapolítica en general fou el franquista. Durant quaranta llargs anys el règim va transmetreel missatge que la política era un mal assumpte i que els ciutadans havien de mantenir-se allunyats d’aquests temes però adeptes del dictador. Un cop passada una primeraetapa de forta repressió, el final de la dècada dels seixanta es va caracteritzar pel de-senvolupament econòmic, el qual va aconseguir aglutinar la població al voltant d’algunsvalors consumistes. Aquests factors resulten en una disposició d’actituds polítiques de-nominada civisme cínic o cinisme cívic, que es caracteritza per un allunyament porucdels problemes polítics, una gran desconfiança en la pròpia capacitat d’actuar en políti-ca i una orientació a la política per motius d’interessos personals o beneficis materialsmés que per principis o valors (Reig Cruañes, 1999).

Les següents dades reflecteixen aquests trets culturals l’any 2006, tot i que la descon-fiança política i la interpersonal són trets estables de la cultura política espanyola. Així,veiem que les persones espanyoles són desconfiades en general, però que aquesta


Taula 3. Confiança que li mereixen aquests actors i institucions (escala 0-10)

Mitjana

Persones que viuen al meu municipi 6,72

Associacions i ONG 6,24

Serveis del municipi en el seu conjunt 5,44

Ajuntament 5,31

Govern autonòmic 4,94

Govern central 4,60

Partits polítics 3,46




desconfiança és més extrema amb els partits polítics i l’Administració, i s’accentua commés lluny queda el nivell de govern del ciutadà. L’Ajuntament aconsegueix aprovar enuna escala de confiança del 0 al 10, a diferència del Govern autonòmic o del central.

Això no vol dir que la població espanyola és indulgent o confiada amb els seus conciu-tadans, encara que aquests surten més ben parats que les institucions polítiques.Preguntes de la mateixa enquesta s’interessaven per la percepció que tenim de l’opor-tunisme i de la mala intenció de la gent. Els resultats exposats en les següents figurespalesen aquesta desconfiança. Davant de la pregunta sobre què creu que farien les al-tres persones si es trobessin en una situació en què poguessin aprofitar-se de vostè, lamajor part dels enquestats (47%) estan convençuts que intentarien aprofitar-se’n.Només un 40% pensen que la tendència general és intentar ser justos. En el mateix sen-tit, quan se’ls pregunta sobre si es pot confiar en la gent o cal prendre precaucions, lamajoria de persones enquestades (53%) es mostren més aviat desconfiades.

Aquestes dades revelen una amenaça per a la cohesió social als municipis que semblamés evident que el possible descontent generat pel soroll o la brutícia dels carrers. Pelque fa a la pregunta que ens plantejàvem sobre l’origen d’aquesta percepció passiva delcivisme, podríem dir que trets culturals estables i molt arrelats com la desconfiança in-terpersonal afecten tant la percepció de seguretat com la idea del que hauria de ser un

Figura 11. Si la gent tingués l’oportunitat d’aprofitar-se de vostè...?

Intentaria aprofitar-se’n sempre 12%

Intentaria aprofitar-se’ngairebé sempre 35%

N.C. 1%

N.S. 12%

Intentaria ser justagairebé sempre 32%

Intentaria ser justasempre 8%



bon ciutadà. Aquestes actituds posen en perill la correcta recepció i integració de po-blació nouvinguda, les relacions cordials entre les persones, el sentiment de pertinençaa la vila o ciutat i la qualitat de vida en general. A més, dificulten la participació política,ja que moltes de les seves variants requereixen l’associació o el contacte amb personesd’interessos similars. Tanmateix, no és la única percepció que constitueix un obstacleper a la participació política. Com veiem en la taula 4, existeix una incoherència entre lamesura en què la població espanyola creuen que les decisions preses als seus ajunta-ments els afecten i la mesura en què poden participar en aquestes decisions.

El nivell de govern pel qual més persones se senten «molt afectades» és el nivell local,però un 46,8% de les persones enquestades consideren que poden influir «poc» en elque decideix l’Ajuntament. I el que és més greu, la percepció de la població és que elsajuntaments faciliten poc (47,4%) o gens (26,3%) la participació de la ciutadania enaquestes decisions. Això ens parla d’una oportunitat desaprofitada, ja que es tracta delnivell de govern més proper al ciutadà, més ben valorat i el que més confiança des-perta. Seguint aquesta mateixa lògica, hauria de ser el nivell de govern des del qual cal-dria treballar per transmetre els valors de ciutadania activa que tant de temps han estataliens a la població espanyola.


Figura 12. Parlant en termes generals, diria vostè que es pot confiar en la gento que totes les precaucions són poques?

Gairebé sempre, totes lesprecaucions són poques 13%

Gairebé sempre es potconfiar en la gent 6%

Normalment, es potconfiar en la gent 39%

N.S. 2%

Normalment, totes lesprecaucions són poques 40%




1.3. Les polítiques locals de civisme. Aspectes a considerar

A més dels aspectes a considerar en l’avaluació de qualsevol política, hi ha una sèried’elements a tenir en compte en aquest tipus concret de polítiques, que són els que de-terminen el tipus de política resultant. La taula 5 presenta una possible categoritzacióde les polítiques de civisme que podem trobar. Les categories no són excloents, de ma-nera que el més probable és que estem davant d’una política que reuneixi més d’unad’aquestes característiques.

En primer lloc, cal preguntar-se per què posar en marxa una política d’aquest tipus, siés que es vol assolir una fita ideal o bé contenir una sèrie de comportaments inade-quats. La resposta és determinant, perquè ens farà centrar-nos amb més probabilitat enun grup de possibles infractors o en el conjunt de la població. Així, les polítiques que esplantegen en negatiu («contra l’incivisme») són reactives i, a més dels inconvenients pelque fa a la urgència amb què neixen aquestes mesures, acostumen a centrar-se en unúnic col·lectiu: una determinada ètnia, els propietaris de gossos, els patinadors, etc. Encanvi, les que volen promoure el civisme –en qualsevol dels seus vessants– acostumena adreçar-se a totes les persones o, com a mínim, a més d’un col·lectiu. Aquesta éstambé una característica que comparteixen les polítiques que parteixen d’una visió inte-

Taula 4. Percepcions sobre el nivell de govern

% % % % %Molt Bastant Poc Gens Ns/Nc.

Fins a quin punt creu que li afecten lesdecisions que es prenen al govern de la nació? 27 46,6 16,4 5,6 4,4

Fins a quin punt creu que li afecten lesdecisions que es prenen al govern de la sevacomunitat autònoma? 30 46 14,7 5,1 4,2

Fins a quin punt creu que li afecten lesdecisions que es prenen al seu ajuntament? 38 42 11,2 4,8 4

En quina mesura creu que els ciutadanspoden influir en el que es decideix al municipi? 5,5 17 46,8 24,2 6,5

En quina mesura creu que el seu ajuntamentfacilita que els ciutadans puguin participaren les decisions que adopta? 2 11 47,4 26,3 13,3

Font: Estudi CIS 2661. La mostra inclou municipis entre 100.001 i 400.000 habitants. N = 3.994.



gral del civisme. Les que promouen exclusivament valors de ciutadania activa normal-ment sí que se centren en un sector de la població, ja sigui la infància (això és força fre-qüent), la ciutadania associada, els habitants d’un barri determinat o els que pertanyena un col·lectiu per motius d’origen o culturals. Les polítiques de civisme passiu gairebésempre s’adrecen a les persones que no respecten els valors bàsics de convivència obé a les seves víctimes, tot i que a Espanya és més freqüent el primer cas.14

El següent aspecte a considerar és si les accions s’ocupen d’un únic tema (sectorials) ode més d’un (transversals), havent-se de coordinar, en el darrer cas, la col·laboracióentre diverses àrees de l’Ajuntament i altres agents. En aquest supòsit, només un enfo-cament integral porta forçosament a una acció transversal, tot i que no són pocs elscasos en què diferents accions que tenen la intenció de frenar l’incivisme o de potenciarun model de ciutadania actiu obliguen a la coordinació de diverses àrees, com ara se-guretat i educació o comunicació i neteja. Alguns dels valors que poden centrar l’aten-ció dels promotors d’aquestes polítiques i que ja havíem comentat en l’apartat 1.1 apa-reixen en la taula següent. Valors que, juntament amb les condicions objectives que esdonen al municipi, provocaran un protagonisme més gran d’aspectes com la neteja, lamobilitat o el teixit social, entre altres, i que, alhora, tindran molt a veure amb la regido-ria o l’àrea que n’ha estat la impulsora. Els temes condicionarien el tipus de mesuresconcretes, que han estat agrupades en sis famílies: educatives, campanyes de comuni-cació, creació de capital social, mesures jurídiques o sancionadores, solucions adminis-tratives i intervencions a l’espai públic.

Encara podríem tenir en compte el grau de participació de la ciutadania, la continuïtat,la discursivitat, els agents promotors... a l’hora de categoritzar les polítiques que ensocupen. Els criteris plantejats en la taula 5, però, han estat alguns dels aspectes ques’han tingut en compte per a l’elecció dels casos analitzats que es presenten en els pro-pers capítols.

14. En altres recerques hem vist que els països anglosaxons acostumen a donar suport a les víctimes delsabusos incívics en les seves campanyes, la qual cosa produeix resultats no buscats, com ara fer créixerl’alarma social.



Taula 5. Categorització dels tipus de polítiques locals en funció de diferents criteris

Perspectiva/Enfocament/ vessant Abast Valororigen Destinataris del civisme de l’acció predominant Tipus de mesures


Sectorespecífic(joves, nens,gent gran,dones,nouvinguts)

Població engeneral

Passiu

Integral

Actiu

Sectorial

Transversal

Seguretat(vandalisme,criminalitat,salut pública)

Respecte(neteja, mediambient)

Cohesiósocial(integració,solidaritat...)

Participaciópolítica

Educatives (tallersd’ocupació o de lleure,processos departicipació política,premis, concursosi distincions)

Campanyes decomunicació i difusió,concretes o generals.Abast i coberturadependents delpressupost

Creació de capitalsocial (fires d’entitats,festes, esdevenimentso jornades)

Jurídiques osancionadores(reglaments, bans,sancions,ordenances,actuacions policialso dispositius especials)

Solucionsadministratives(creació de cossosespecials com araagents cívics,mesures de mediacióentre particulars,creació d’oficineso organismesespecífics, regidories,etc.)

Intervencions al’espai públic (obres,zones d’esbarjo,equipaments...)

Lluita contral’incivisme =polítiquesreactives

Promociódel civisme =polítiquesproactives


Les ordenances de convivència són mesures jurídiques que parteixen del valor predo-minant de la seguretat. Es dirigeixen al conjunt de la població i acostumen a ser reacti-ves i transversals i a presentar trets predominantment passius, tot i que això no és ho-mogeni. En qualsevol cas, és, sense cap dubte, el tipus de política local de civisme quemés ha proliferat en el context espanyol els darrers anys. Per entendre aquest auge dela regulació en l’àmbit local del civisme, cal conèixer el marc legal en què sorgeixen i lescircumstàncies socials i polítiques que les originen, a més del seu abast i les mesures iobjectius concrets que s’esmenten en el seu articulat. En el present capítol analitzaremalgunes d’aquestes ordenances, assenyalant les seves similituds i diferències, a més deles fortaleses i debilitats que s’hi detecten.

2.1. L’auge de les ordenances de civisme a l’Estat espanyol

Com dèiem en la introducció, alguns canvis socials, econòmics i demogràfics expliquenla creixent preocupació del personal polític i tècnic pel comportament ciutadà a l’àmbitlocal. Però existeixen altres factors necessaris per entendre l’allau d’ordenances de ci-visme a l’àmbit espanyol i les similituds que existeixen entre elles. Podem entendre queaquests factors s’organitzen en quatre grups: necessitats, limitacions, oportunitats i in-fluències externes.

Ja s’han esmentat algunes de les condicions objectives que expliquen que les autoritatslocals creguin que ha arribat l’hora de vetllar pel civisme de la ciutadania, cada vegadamés nombrosa i diversa. Però val la pena remarcar que els comportaments incívics ge-neren costos importants a les comunitats locals i als consistoris. Alguns d’aquests cos-tos són intangibles i no tenen un reflex econòmic clar, com ara el deteriorament de la co-hesió social i de la imatge dels barris o ciutats, tot i que està clar que, a la llarga,generaran despeses relacionades amb la seguretat i la promoció econòmica i que poden

| 45

2. Les ordenances de civisme



perjudicar els ingressos derivats d’activitats econòmiques i del turisme. D’altres tenenuna repercussió negativa immediata en els pressupostos municipals: una ciutadaniadesconsiderada és bruta i causa desperfectes al mobiliari urbà o als parcs, fet que ge-nera despeses extraordinàries relacionades amb la neteja, la reparació i la vigilància delsespais públics. Tot plegat són un munt d’arguments per decidir fer alguna cosa en matè-ria d’educació ciutadana.

Tanmateix, la urgència amb la qual alguns municipis s’acosten a les polítiques de civis-me constitueix la seva principal limitació. Un problema greu i evident de neteja o segu-retat pot portar a fer una diagnosi i definició d’objectius parcial, esbiaixada i en termesnegatius en què s’ometran els aspectes del civisme relacionats amb la participació po-lítica. Aquest excessiu pragmatisme, juntament amb la inexperiència en matèria de ci-visme, pot portar els artífexs de la política de civisme a contenir determinats comporta-ments més que a intentar assolir un canvi real i profund d’actituds polítiques ciutadanes.A més, per fer-ho, s’empra la sanció generalment econòmica, és a dir, la multa.

La principal oportunitat la constitueix la promulgació de la Llei 57/2003, de mesures pera la modernització del govern local, la qual reforma la Llei reguladora de bases del règimlocal de 1985. La modificació, en l’article 139, habilita els municipis per ordenar les re-lacions de convivència d’interès local i l’ús dels seus serveis, equipaments i infraestruc-tures, pel qual poden establir infraccions i imposar sancions.15 Aquests fonaments jurí-dics comuns són un dels factors que han uniformitzat en gran mesura l’estructura i elcontingut de les ordenances. Un factor que se’n deriva és l’augment de la sanció econò-mica establerta per a les faltes molt greus (fins als 3.000 euros, quantia que la majoriad’ajuntaments han establert i aplicat).

El nou marc legal i les noves competències locals han estat aprofitats per alguns consis-toris per refondre i actualitzar diversos bans i ordenances a propòsit de la neteja, la ti-nença d’animals domèstics, l’oci nocturn, les zones verdes o el soroll, sota la forma d’or-denances de civisme i convivència. Així, trobem al preàmbul de l’Ordenança del civismei la convivència de l’Hospitalet de Llobregat: «mitjançant aquesta ordenança es refon enun sol text tota la normativa municipal relativa, d’una o altra manera, a les relacions, acti-

15. Aquesta llei també inaugura un règim orgànic específic per a les grans ciutats (aquelles amb una pobla-ció superior als 250.000 habitants, les capitals de província amb més de 175.000 habitants i els municipis ambmés de 75.000 habitants amb circumstàncies especials). Aquesta reorganització del poder local atorga méspoder als alcaldes per nomenar i cessar membres de la Junta de Govern Local, la qual veu augmentar el nom-bre de les seves funcions gestores i executives i que ara pot estar composta fins a un terç per membres noelectes.


2. Les ordenances de civisme | 47

tuds i actuacions ciutadanes, tant en la via i espais públics [...] i s’incorporen, d’una formaactualitzada, les actuals ordenances de civisme i convivència i sobre la tinença d’animalsi les actuals normatives reguladores sobre retirada de vehicles abandonats [...]».

L’ànim pragmàtic amb què els decisors públics han portat a terme aquesta reestruc-turació de la normativa municipal demostra que els usos i valors han canviat en els dar-rers temps i ens remet a les ordenances de policia i bon govern que van proliferar du-rant els anys vuitanta i principis dels noranta i que tractaven molts dels temes queaborden les ordenances de convivència i/o civisme.16 Les ordenances de policia i bongovern són un dels antecedents immediats de les ordenances de civisme. Tot i que jades del títol denotaven l’ànim regulador i sancionador, també recollien el conjunt depreceptes jurídics promulgats per l’Administració local per regular matèries sobre lesquals tenien competències i que afectaven la vida local. Constituïen un recull delsdrets i dels deures als quals s’havia d’ajustar la vida dels ciutadans. La majoria hanestat substituïdes per les que ens ocupen, i només en alguns casos, actualitzades.17

Molt més estrany és que se n’hagin promulgat de noves en els darrers anys, però ladiversitat del món local a Espanya és gran, per la qual cosa podem esmentar el casde Guadiana del Caudillo, una entitat local menor de Badajoz, que va aprovar la sevael febrer de 2005.

Trobem, també, el factor de la influència externa. Cal destacar el paper en la gènesi deles ordenances de convivència de la declaració de 2005 com a Any Europeu de laCiutadania. Aquesta fita va fer prendre consciència a les administracions europees, es-pecialment en l’àmbit local, de la seva responsabilitat pel que fa a l’educació en drets ideures dels ciutadans. És igualment destacable el paper dels estats d’opinió generatsper algunes notícies especialment polèmiques, com van ser els arguments contraris i fa-vorables al botellón que van desplegar-se durant l’any 2002 després que el Govern delPartit Popular proposés una llei per prohibir el consum d’alcohol al carrer, regular els ho-raris de venda i promoció d’aquest producte al públic, etc.18 La proposta de llei finalment

16. La llista de poblacions espanyoles que van aprovar una ordenança amb aquest nom és extensíssima. Al-guns exemples, vigents encara i que el lector pot consultar, són Zafra, Sanlúcar de Barrameda, Calvià, Siero,Rota, Yecla, Andratx, Catarroja o la Pobla de Mafumet.17. Arenys de Mar va publicar la seva el 1992 i en va aprovar la modificació el 2006.18. Una de les crítiques que es van fer en el seu moment a aquest projecte de llei és que partia d’uns fetsmolt concrets i que era difícil elaborar a partir d’aquests uns principis generals vàlids per a tot el territori es-panyol. Més específicament, els crítics amb el projecte van adduir que l’Ajuntament de Madrid, primer, i el Go-vern d’Espanya, després, volien acontentar els veïns de la madrilenya plaça del Dos de Mayo, concorregudaper joves bevedors d’alcohol els caps de setmana.



es va abandonar, però molts governs autonòmics van generar les seves pròpies regula-cions amb els mateixos objectius i molts ajuntaments van incloure aquests temes en lesseves ordenances de convivència.

En l’àmbit català, va ser igualment determinant l’estat d’opinió generat al voltant deltema del civisme durant l’estiu de 2005 per La Vanguardia. Aquest diari va publicar du-rant aquest temps trenta-dues portades relacionades amb la brutícia i la inseguretat ciu-tadana que, segons algunes veus crítiques, tenien per objecte desestabilitzar el Governsocialista de l’Ajuntament de Barcelona i reclamar mà dura.

Finalment, i potser de manera més determinant, alguns municipis destacables per laseva magnitud i recursos han estat l’avantguarda de les polítiques locals de civisme i hanservit d’inspiració a altres ciutats i viles més petites. Al territori espanyol, pel que fa a lesordenances de civisme, és el cas de Pamplona, Saragossa i, especialment, deBarcelona. Els plans per a la promoció del civisme de la ciutat de Barcelona dels anys2004, 2005 i 2006 van posar a l’agenda pública catalana el problema de l’incivisme. El seuaspecte més polèmic, i per tant més conegut, és l’Ordenança de civisme i convivència,redactada durant el 2005 i que va entrar en vigor el gener de 2006. La influència del casde Barcelona, que no analitzarem aquí en profunditat perquè ja ha estat objecte de nom-brosos estudis i crítiques, és destacable per quatre motius.

En primer lloc, les campanyes de civisme de Barcelona van estendre el missatge que eranecessari el compromís de la societat amb el civisme en tot el territori català i no nomésa la ciutat, com a conseqüència dels suports que van fer servir (anuncis inserits a diarisi anuncis televisius i radiofònics). Amb això, bona part de la ciutadania i decisors públicsvan plantejar-se la possibilitat de desenvolupar una política pròpia en aquest sentit. Ensegon lloc, el contingut d’aquestes campanyes, fonamentalment centrades en els as-pectes de neteja, soroll, convivència i mobilitat (aspectes relacionats exclusivament ambla branca passiva del civisme), va omplir de sentit el mot civisme. Tot i que els anuncisresponien a les necessitats concretes de Barcelona, hom va entendre d’aquesta mane-ra un concepte nou o que fins llavors havia estat força abstracte. El tercer aspecte quecal ressaltar de l’experiència barcelonina és que va presentar amb una paraula de res-sons progressistes un seguit de valors fins fa poc associats al conservadorisme. Aquestfet obre la porta a intentar des de l’acció política local un cert consens polític i social. Nohem de perdre de vista que moltes de les ordenances que esmentarem en aquest capí-tol són versions actualitzades de les antigues ordenances de policia i bon govern.Finalment, l’enorme difusió del redactat de l’ordenança –també com a conseqüència dela seva impopularitat– va convertir en un estàndard de qualitat de la gestió municipal l’a-



dopció d’una ordenança similar. Aquest efecte no es va limitar a Catalunya, sinó que vainspirar altres municipis espanyols.

Aquests són els motius que expliquen que les ordenances de civisme hagin estat darre-rament el tipus de política de civisme més popular a l’Estat espanyol i que mereixin uncapítol a part dins de la present recerca. Intentarem, doncs, esbrinar en què s’assem-blen i en què es diferencien 25 d’aquestes ordenances i per què. Per fer-ho, seguiremuna pauta d’anàlisi descriptiva de les ordenances escollides. Ens fixarem en els termestriats per al seu títol, l’any de publicació, el marc legal del qual parteixen, els objectiusesmentats al preàmbul i una sèrie de variables que tenen la intenció de determinar elgrau d’abast, d’ambició i, fins i tot, d’intrusió d’aquestes normes locals.

Començarem tenint en consideració si les ordenances s’insereixen en un pla de civismemés ampli que inclou altres tipus de mesures destinades a promoure el civisme. A con-tinuació, analitzarem si tracten, i en quins termes, el problema de la brutícia i de les de-posicions canines. Seguidament, veurem si fan referència a aspectes estètics del muni-cipi, com ara estendre roba al balcó. Entendrem que és difícilment argumentable queaquesta pràctica vulneri el benestar de la resta dels veïns.19 Per tant, possiblement laseva menció indiqui la fusió en l’articulat d’elements que abans pertanyien a bans, re-glaments o ordenances amb normes estètiques del municipi. Posteriorment, ens fixaremen alguns aspectes que ens ajudaran a saber si els municipis utilitzen la seva potestatreguladora i sancionadora per abordar problemes que són en realitat socioeconòmics.En aquest sentit, depenent de com es tractin el consum d’alcohol al carrer, la mendici-tat i la prostitució en l’articulat, podríem veure des d’una preocupació superficial per l’as-pecte del municipi fins a una extralimitació de competències, passant per un reduccio-nisme de problemes multidimensionals i complexos. El següent aspecte que avaluaremserà si regulen o limiten activitats que poden ser considerades eines o manifestacionsde participació política (cartells, pamflets, pintades de contingut polític) i si promouen latolerància i la cohesió social (per exemple, sancionant les faltes a la dignitat de les per-sones o les mostres de xenofòbia, racisme, etc.), demostrant així que el consistori apro-fita l’oportunitat que suposa el nou marc legal per potenciar totes les vessants del civis-me. Finalment, posarem la nostra atenció en les sancions que s’estableixen per a cadainfracció o si es fixen prestacions alternatives al pagament d’una multa, com ara la rea-lització de treballs comunitaris.

19. A alguns municipis del sud d’Itàlia, com Nàpols, aquesta pràctica es considera un atractiu turístic.



2.2. Els casos analitzats

Per comparar els objectius, l’enfocament i els temes abordats per les diferents orde-nances de convivència i civisme a Espanya, s’han escollit 25 ordenances d’arreu del’Estat que portessin al títol les paraules convivència o civisme. S’ha intentat que hi figu-rin exemples anteriors a la reforma de la Llei de bases del règim local (2003) i exemplescom més recents millor. De fet, s’han inclòs alguns textos que encara són projectes oesborranys, com el de Saragossa. Entre aquests casos, s’han triat els més diversos pelque fa a situació geogràfica i magnitud.

Així, a la mostra final trobem set municipis catalans, dos de valencians, un d’andalús,dos de Castella-la Manxa, un de Castella i Lleó, un de navarrès, dos de bascos, un demadrileny, dos de càntabres, un d’asturià, dos d’aragonesos, un d’extremeny, un de ca-nari i un de gallec. També trobem diversitat pel que fa a la magnitud del municipi. Hi fi-guren diverses capitals de província de més de 175.000 habitants (Barcelona,Saragossa, Pamplona, Santander, Valladolid o Sant Sebastià), juntament amb capitalsde província no tan poblades (Càceres, Girona, Tarragona, Ciudad Real) i una ciutat demés de 250.000 habitants que no és capital (l’Hospitalet de Llobregat). D’altra banda,trobem municipis mitjans com Paterna, Ejea de los Caballeros, Hernani, Sanxenxo oCarmona, juntament amb petits com Ontur o Pravia. Tots plegats dibuixen un mapaforça divers de les ordenances municipals de convivència.

Entre les ordenances de convivència i civisme pioneres, en trobem algunes de catala-nes. Una d’aquestes és la de Terrassa, que en el seu preàmbul esmenta que actualitzanormes que des de 1918 han regulat la vida quotidiana dels seus habitants. Tanmateix,una primera observació de la taula 6 evidencia el gran nombre d’ordenances aprovadesa partir de 2003 i, especialment, l’any 2006. Això respon a dos motius. Primerament, ala modificació de la Llei de bases del règim local. En segon lloc, a la publicació de lesordenances de Sant Sebastià i Pamplona i al procés de redacció de la de Barcelona, se-guida per la de Saragossa. Aquestes quatre ordenances han estat les més difoses, fetque juntament amb la magnitud d’aquests municipis i la seva condició de capitals lesconverteix en les més influents. A continuació, ens endinsarem en les bases legals d’a-questes ordenances, els seus fonaments i antecedents jurídics, que són la principal ex-plicació per als trets que comparteixen.



Taula 6. Llista d’ordenances analitzades

HabitantsMunicipi Província Títol ordenança Any (2007)

Terrassa Barcelona Ordenança de bon govern i convivènciaciutadana 1995 202.136

Girona Girona Ordenança de convivència ciutadanai via pública 1996 92.186

Las Palmas de Las Palmas Ordenanza general de convivenciaGran Canaria ciudadana y vía pública 1998 377.203

Mollet del Vallès Barcelona Ordenança de convivència ciutadana 2001-2007 51.365

Carmona Sevilla Ordenanza del civismo y la convivencia 2003 27.578

Ontur Albacete Ordenanza municipal sobre protecciónde la convivencia ciudadana y prevenciónde actuaciones antisociales 2004 2.360

Sant Sebastià Guipúscoa Ordenanza sobre el civismo, reguladoradel uso y la limpieza de la vía públicay la protección del paisaje urbano 2004 183.090

Pamplona Navarra Ordenanza municipal sobre promoción deconductas cívicas y protección de espaciospúblicos 2004 194.894

Valladolid Valladolid Ordenanza municipal sobre protecciónde la convivencia y prevención deconductas antisociales 2004 316.564

Mataró Barcelona Ordenança de civisme 2005 119.035

L’Hospitalet Barcelona Ordenança del civisme i la convivènciade Llobregat de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat 2005 251.848Tarragona Tarragona Ordenança de convivència ciutadana i ús

dels espais públics 2005 134.163

Barcelona Barcelona Ordenança de mesures per a fomentari garantir la convivència ciutadana enl’espai públic 2005 1.595.110

Càceres Càceres Ordenanza municipal reguladora de laconvivencia ciudadana y de la proteccióndel entorno urbano 2006 90.802

Paterna València Ordenanza municipal sobre protecciónde la convivencia ciudadana 2006 59.043

(Continua a la pàgina següent)



2.3. El marc legal de les ordenances de convivència i civisme

Els fonaments legals per a aquestes ordenances són els que atribueixen les potestatsreglamentària i, en menor mesura, sancionadora als diferents ens locals. A Espanya,aquesta potestat es recolza en la Constitució espanyola de 1978 i en la Llei reguladorade bases del règim local de 1985. Inicialment, aquestes fonts de dret apuntaven que l’au-tonomia local era administrativa, i no política. Però la Carta Europea d’Autonomia Local(1988) i les successives sentències del Tribunal Constitucional i, fins i tot, els dictàmens

(Continuació)

HabitantsMunicipi Província Títol ordenança Any (2007)

Saragossa Saragossa (Projecte) Ordenanza sobre protecciónde la convivencia ciudadana y prevenciónde actuaciones antisociales 2006-2007 654.390

Ciudad Real Ciudad Real Ordenanza reguladora de la convivenciay el ocio 2006 71.005

Alcorcón Madrid Ordenanza para la convivencia ciudadanay la prevención de actuaciones antisociales 2006 166.553

Ejea de los Saragossa Ordenanza municipal de convivenciaCaballeros y civismo 2007 16.935

Santander Cantàbria Ordenanza municipal sobre protecciónde la convivencia ciudadana y prevenciónde actuaciones antisociales 2007 181.802

Hernani Guipúscoa Ordenanza municipal reguladorade la convivencia ciudadana y del usoy limpieza de la vía pública 2007 19.119

Castro Cantàbria Ordenanza municipal sobre promociónUrdiales de conductas cívicas y protección de los

espacios públicos 2008 23.882

Pravia Astúries Ordenanza municipal de protecciónde la convivencia ciudadana 2008 9.118

Castelló Castelló Ordenanza municipal de convivenciade la Plana ciudadana 2008 172.624

Sanxenxo Pontevedra Ordenanza reguladora de la convivencia 2008 17.077y el ocio



del Consell d’Estat han anat ampliant l’autonomia dels ens locals, de manera que enaquestes matèries actualment tenen pocs límits més que la llei de cobertura i la matei-xa Constitució.20

Però la llei estatal cabdal per entendre la proliferació d’ordenances de convivència o ci-visme en els darrers anys és la Llei 57/2003, de mesures per a la modernització del go-vern local, la qual reforma la Llei reguladora de bases del règim local de 1985. Aquestallei ja havia experimentat importants reformes, com la de 1999, realitzada a partir de l’a-nomenat Pacte Local. Aquesta modificació va enfortir les funcions gestores i executivesdels presidents dels ens locals, alhora que va perfeccionar els mecanismes de controldel Ple. Però la modificació aprovada el 2003 no anava exactament en el mateix sentit iva ser molt més profunda que la de 1999. Es considera que l’aprovació de l’avantpro-jecte de la Carta Municipal de Barcelona, el 1997, va ser la punta de llança d’aquestarenovació del dret local.21 La Llei 57/2003 atorgà més poder encara a la figura de l’al-calde, eliminà la necessitat de majoria absoluta en algunes votacions del ple i atorgà alconsistori noves competències en algunes matèries, com l’urbanisme. El resultat és unreforçament del Govern local que tindrà efectes positius sobre l’agilitat, l’eficàcia i la pro-ximitat a la ciutadania, però que també pot vulnerar alguns principis del dret, com la ga-rantia d’innocència. El motiu és que l’infractor d’una ordenança és automàticament cul-pable fins que demostri el contrari. Igualment, la persecució de la publicitat i de certesexpressions de propaganda política pot vulnerar els drets de reunió i expressió que laConstitució garanteix. És per això que alguns autors han volgut veure en aquesta modi-ficació del règim local el perill d’un gir cap a l’autoritarisme en comptes d’una oportuni-tat per millorar l’eficiència de la gestió local.

La Llei de mesures per a la modernització del govern local de 2003 recull la doctrina es-tablerta per la sentència del Tribunal Constitucional 132/2001, en què s’habilita els mu-nicipis per ordenar les relacions de convivència d’interès local i l’ús dels seus serveis,equipaments i espais públics. També s’estableix que els municipis només faran ús d’a-questa potestat en defecte de normativa sectorial específica i sempre respectant les lleisi la Constitució. Com a resultat, s’habilita legalment els municipis per regular les relacionsde convivència al seu territori de manera conjunta i global, i no mitjançant reglaments ibans específics per a cada matèria (salut, urbanisme, publicitat, seguretat, etc.), com finsllavors.


20. GARCÍA MANZANO, Pablo (2004) «La potestad Reglamentaria en el proyecto de ley de medidas para la mo-dernización del gobierno local». Revista Jurídica de Castilla y León. N.º 2, febrero 2004.21. La Carta Municipal va ser aprovada pel Senat el 2006.



Altres fonts de dret que fonamenten aquestes ordenances són la Llei de mesures per a lareforma de la funció pública de 1984, la Llei 34/1988 general de publicitat, la Llei 26/1984general per a la defensa dels consumidors i usuaris, la Llei orgànica de forces i cossosde seguretat de 1986, la Llei 2/1985 de protecció civil, la Llei orgànica de protecció dela seguretat ciutadana de 1992 o la Llei de règim jurídic de les administracions públiquesi del procediment administratiu comú de 1992 (especialment pel que fa a la matèria san-cionadora). Encara que els reglaments municipals no estiguin directament subordinats ala llei bàsica estatal, pot interposar-s’hi la legislació autonòmica, que preval sobre la ca-pacitat d’autoorganització dels municipis.

En aquest sentit, a Catalunya cal destacar la Llei municipal i de règim local de Catalunya8/87, que atribueix la potestat normativa i sancionadora al municipi. Aquesta llei ha estatobjecte de nombroses reformes. L’abril de 2003 se’n va aprovar un text refós, que se-gueix el mateix sentit que la reforma de la llei estatal d’aquell any. Els seus equivalents ales Illes Balears i a Castella i Lleó són les lleis de règim local 20/2006 i 1/1998, respec-tivament, mentre que al País Basc encara està pendent d’aprovació una llei municipalque faci de paraigua jurídic dels ajuntaments bascos, perquè les diputacions forals d’À-laba i Biscaia han recorregut la llei per considerar que envaeix les seves competències.També en aquest nivell trobem normatives sectorials específiques, com ara les lleis sobreactivitats recreatives, establiments públics, venda i publicitat de begudes alcohòliques,drogodependències, etc. Cal esmentar el cas d’Andalusia, on el 2006 es va arribar aaprovar una llei sobre potestats administratives en matèria d’activitats d’oci que és co-neguda popularment com a llei antibotellón. La llei faculta els ajuntaments per sancionaraquesta pràctica, i gairebé totes les ordenances de convivència que han sorgit enaquesta comunitat autònoma des de llavors es limiten a regular aquesta activitat.

2.4. Els objectius

El segon element que mereix la nostra consideració és el títol d’aquestes ordenances.Totes esmenten els termes convivència o civisme, ja que aquest ha estat el criteri fona-mental d’inclusió a l’anàlisi, però en diferents tons i acompanyats de conceptes molt di-versos. En primer lloc, podem deduir aspectes del contingut en aquelles ordenancesque esmenten al seu títol aspectes tan concrets com la neteja (Hernani, Sant Sebastià)o el lleure (Ciudad Real, Sanxenxo). D’altra banda, algunes ordenances destaquen desdel títol la voluntat de «protegir la convivència» (Pravia, Santander, Saragossa, Paterna,Valladolid, Ontur), mentre que d’altres abandonen aquest to paternalista i sembla que


adopten una actitud proactiva, intentant «promoure» les conductes cíviques i la con-vivència (Castro Urdiales, Barcelona, Pamplona).

De la mateixa manera, mentre que a Carmona, Sant Sebastià, Pamplona, Mataró,l’Hospitalet de Llobregat, Ejea de los Caballeros i Castro Urdiales s’empra al títol de l’or-denança algun derivat del terme civisme, a Santander, Alcorcón, Saragossa, Valladolid iOntur es destaca la lluita contra els comportaments «antisocials». En un sentit similar,l’ordenança de Barcelona parla de prendre «mesures», fet que indica la reacció davantd’un problema més o menys greu. El títol, doncs, és un bon indicador de l’enfocamentde la qüestió. Aquests aspectes lingüístics denoten si els decisors públics estan afron-tant el compromís amb el civisme a llarg termini i amb perspectiva de futur o bé han re-accionat davant d’un problema i volen produir resultats a curt termini. És a dir, des deltítol la tria entre promoure el civisme o lluitar contra l’incivisme ja està feta i condicionaràgran part de l’articulat de les ordenances.

En els preàmbuls i en els articles inicials d’aquestes ordenances trobem l’exposició demotius que han portat a la seva redacció. Els objectius esmentats per les ordenancesens permeten saber si es tracta d’una reorganització de la normativa municipal ja exis-tent o si s’ha creat l’ordenança del no-res davant una situació crítica. Aquest sembla queés el cas de Sanxenxo o Ciudad Real, ja que en els seus preàmbuls s’especifica la in-tenció d’harmonitzar els drets a l’oci i al descans i de prevenir el consum abusiu de be-gudes alcohòliques, de la qual cosa podem deduir que els problemes provocats pel bo-tellón han estat l’espurna que ha motivat l’aprovació d’una ordenança de civisme, fetque pot llastrar-la amb una perspectiva força parcial del civisme.22

En termes que impliquen encara més urgència s’expressa el preàmbul de l’ordenançade Valladolid: «els actes de naturalesa vandàlica que suportem i patim tots els ciutadans,sobretot els de les grans poblacions, tenen caràcter preocupant». Però tot seguit con-fessa que «aquesta ordenança [...] no pretén ser la solució a la complexa problemàticaque constitueixen aquests comportaments, sinó una resposta a la preocupació ciutada-


22. Tot i que s’ha triat per analitzar-la, l’ordenança de Sanxenxo, val a dir que té un contingut molt similar alde les ordenances de Pontevedra, la Corunya, Alcalá la Real (Jaén), Ciutadella de Menorca o Àvila. Tant és aixíque la premsa les va popularitzar com a ordenances antibotellón. En el cas concret de Ciudad Real, podemdir que la seva aplicació l’any 2007 va produir un total de 316 expedients sancionadors, 305 dels quals vanser motivats pel consum d’alcohol a la via pública. El 2008 van ser 307 infraccions, de les quals 296 van sermotivades pel consum de begudes alcohòliques a la via pública. Aquesta ordenança n’ha precedit d’altres demolt similars a la mateixa província, com l’Ordenança sobre protecció de la convivència ciutadana i prevenciód’actuacions antisocials de Ruidera (2008) i l’Ordenança reguladora del consum indegut de begudes alcohò-liques, foment de la convivència i prevenció d’actuacions antisocials a Torralba de Calatrava (2009).



na davant d’aquest fenomen». És a dir, es reconeix que la situació que motiva l’adopcióde l’ordenança pot ser només una crisi d’opinió pública i que no s’està intentant solu-cionar autèntics comportaments incívics. Les condicions objectives d’altres municipistriats per a aquesta anàlisi fan pensar el mateix de les seves ordenances, però en capcas s’ha trobat un exemple tan clar de reconeixement per part dels decisors municipalsde les seves intencions: acontentar la ciutadania per evitar la percepció que el Governmunicipal resta aliè i passiu a les seves preocupacions.

Tal com quan parlàvem dels termes triats per al títol de l’ordenança, també algunes ex-pressions en l’exposició de motius denoten un enfocament del civisme com una lluitacontra l’incivisme, i sembla que sospiten d’entrada de les intencions de la població.Algunes, fins i tot, semblen apuntar a tots els habitants del municipi com a potencialsvàndals. És el cas de les ordenances que emfatitzen la protecció del mobiliari i patrimo-ni públic, per sobre no ja de promoure aspectes del civisme actiu i la participació políti-ca, sinó també de fomentar el respecte a les relacions personals.

Són els casos de Càceres, Pravia, Alcorcón, Ejea de los Caballeros, Santander, CastroUrdiales, Ontur o Sant Sebastià. En l’altre extrem trobem que les relacions cíviques i har-monioses entre els ciutadans són un dels principals objectius de les ordenances deCarmona, Mataró o l’Hospitalet de Llobregat. En el darrer cas, en el seu preàmbul esmanifesta la voluntat de «contribuir a l’enfortiment d’un marc de civisme, de convivènciasocial i de respecte mutu entre els ciutadans i les ciutadanes de la comunitat hospita-lenca, fomentant les relacions entre les persones». També a Hernani, on es pretén «es-tablir les normes de convivència a la comunitat i vetllar per al seu acompliment de formaque aconsegueixi el seu desenvolupament en pau, llibertat i igualtat». Finalment, trobemel grup format per Saragossa, Las Palmas de Gran Canaria, Paterna i Barcelona, que enels seus preàmbuls esmenten tots dos aspectes, és a dir, preservar l’espai públic i po-tenciar les bones relacions entre els ciutadans, tot i que en l’articulat es fa molt més èm-fasi en la protecció de l’entorn físic del municipi.

2.5. Abast i ambició de les ordenances

2.5.1. Relació de les ordenances amb altres polítiques de civisme

El primer factor que prendrem en consideració és si les ordenances es troben inserideso parteixen d’un pla de civisme que comprèn més mesures, siguin més o menys trans-versals. Partim del supòsit que les que hagin estat desenvolupades a partir d’aquests


plans tindran una definició del problema i dels objectius més clara, ja que el debat s’hau-rà efectuat amb anterioritat al que suscita la redacció de la normativa. Però, a més, lesordenances sorgides de les línies estratègiques d’un pla de civisme seran més comple-xes; inclouran més escenaris possibles, més contingències i més solucions relacionadesamb l’incivisme, i tindran una visió més àmplia del civisme, que promouran mitjançantpolítiques diverses, a més de l’ordenança.

Les úniques ordenances que sorgeixen com a part d’una estratègia complexa en quès’inclouen més vies d’acció són les de Barcelona, Pamplona (campanya «Pamplonasomos tú»), Mataró (Pla d’Acció per al Civisme a Mataró) i Mollet del Vallès (campanyesde civisme de 2004, 2006 i 2007). D’altra banda, trobem a Alcorcón una ordenança deconvivència que s’emmarca dins d’una campanya («Alcorcón + limpio»), tot i que molt li-mitada pel que fa als seus objectius, que estableix línies d’actuació com ara la sensibi-lització dels ciutadans, una brigada de neteja i una altra de treball específic sobre els gra-fits. És un fet indicador d’una ordenança força orientada al tema de la neteja i queprobablement deixarà de banda altres aspectes que també afecten la qualitat de la con-vivència al municipi. També trobem ordenances, com la de l’Hospitalet de Llobregat, quetenen el seu origen en pactes o manifestos de civisme: documents programàtics que bus-quen el consens dels actors del municipi en la definició del problema i dels objectius.D’aquests pactes ens n’ocuparem en el capítol 4. Finalment, trobaríem municipis on,sense que existeixi un pla o un manifest que articuli les polítiques de l’Ajuntament pel quefa al civisme, s’ha pres més d’una mesura concreta sobre aquest tema, a més de l’or-denança. A Sant Sebastià, per exemple, trobem una campanya recent sota el lema«Donostia sabe a limpio», en què els cuiners més famosos de la ciutat feien una crida ala ciutadania per mantenir netes les seves avingudes, places i platges, uns dels atractiusturístics més importants de Sant Sebastià. També és el cas, tot i que el text no hagi estataprovat, de Saragossa, on trobem un bon grapat de polítiques concretes de civisme queacompanyen el projecte d’ordenança.

2.5.2. Neteja, salubritat i animals domèstics

Pel que fa als aspectes concrets que tracten aquestes normatives, un dels més habitualsi sobre el que existeix força unanimitat en les ordenances analitzades és la reprovació dela conducta dels propietaris de gossos que no recullen les seves deposicions. Molts delsmunicipis analitzats tenien, abans de la publicació d’aquestes ordenances, altres norma-tives relatives a la tinença d’animals domèstics. Algunes eren força restrictives amb la




presència d’animals al nucli urbà, regulant-ne el nombre per domicili o prohibint la criançad’animals de granja, per exemple. D’altres mostraven sensibilitat per la situació dels ani-mals i prohibien el seu abandonament o maltractament. Aquesta normativa prèvia es re-flecteix a les ordenances que ens ocupen, fins al punt que algunes remeten a l’antiga nor-mativa sobre animals domèstics a l’hora d’especificar les sancions per a certes pràctiquesincíviques. És el cas de l’ordenança de Terrassa, que penalitza el maltractament dels ani-mals però esmenta l’ordenança sobre tinença d’animals domèstics pel que fa als propie-taris de gossos que no recullen els seus excrements al carrer. Igualment, l’ordenança deCarmona fa els propietaris «responsables» del que faci el seu animal (art. 65) i remet a l’or-denança de tinença d’animals per conèixer les sancions aplicables a aquest cas.

Sembla que el conjunt de les ordenances catalanes està d’acord a assenyalar la passi-vitat dels propietaris de gossos com una activitat incívica. L’article 10 de l’Ordenança decivisme de Mataró, dedicat al medi ambient, neteja i salubritat, apunta que «Tindrà es-pecial consideració la manca de salubritat i neteja provocada per les actituds incíviquesdels propietaris d’animals que no recullin les defecacions produïdes a la via pública o enqualsevol indret d’ús del comú». L’ordenança de Girona dedica a aquest tema un articlesencer (art. 40), en què s’especifica que el propietari també ha d’evitar que l’animal orinifent malbé façanes o elements del mobiliari públic i que si no pot evitar que embruti, se’lfarà responsable de la retirada de l’element embrutat. També hi inclou les deposicions imiccions humanes, un tema que en l’ordenança de Barcelona ocupa tot el capítol sisè.Tarragona dedica un capítol a la tinença i protecció d’animals domèstics en la seva or-denança de convivència ciutadana. Fins i tot fixa un màxim d’animals per habitatge (tresgossos o gats). Pel que fa al tractament de les deposicions canines, apunta que els pro-pietaris d’animals «en el cas d’inevitable deposició, hauran de retirar immediatament elsexcrements o brutícia produïts». La mateixa indicació es fa per partida doble, en els ar-ticles 138 i 167. Queda clar l’èmfasi del consistori quant al tema.

La norma és que totes les ordenances incloguin alguna menció sobre aquest punt, ambunes poques excepcions (Saragossa, Ciudad Real i Santander) que no l’esmenten enl’articulat. Tanmateix, trobem diversitat pel que fa a la importància que es dóna a aques-ta infracció i al paper que es reserva el mateix Ajuntament. Així, Pravia estableix sancionsde fins a 600 euros per als propietaris de gossos que no recullin els excrements.Valladolid dedica l’article 15 de la seva ordenança als residus orgànics, donant el mateixtractament al fet d’escopir o fer les necessitats a la via pública que al fet de no recollirels excrements sòlids dels animals. Un exemple alternatiu, en què l’Ajuntament proposaincentius positius i no només negatius, ens l’ofereix l’ordenança de Pamplona. En l’arti-



cle 24, l’Ajuntament de la ciutat es compromet a facilitar mitjans i llocs a aquest efecte.A la pràctica, l’Ajuntament ha creat una dotzena de zones d’esbarjo caní (ZEC), quecompten amb sistemes de recollida i contenidors d’excrements.

Uns pocs ajuntaments mostren una visió més àmplia pel que fa al civisme en relació ambels animals domèstics. A més de prohibir abeurar o netejar els animals a les fonts públi-ques o deixar-los entrar en dependències públiques i espais destinats al lleure infantil,han sabut veure els perjudicis que poden causar els propietaris negligents d’animals alsseus veïns. És el cas dels que tanquen el seu gos al balcó o safareig mentre no són acasa per evitar que faci malbé l’interior de l’immoble. Però el que succeeix és que l’ani-mal borda, plora o crida i molesta els veïns. Per a aquestes situacions, l’ordenança deMollet del Vallès prohibeix, en l’article 65, «des de les 22 fins a les 8 hores, deixar enpatis, terrasses, galeries i balcons o altres espais oberts, animals domèstics que amb elsseus sons, crits o cants destorbin el descans dels veïns». Aquesta ordenança està enconsonància amb altres normatives locals europees, encara més restrictives, que am-plien a tot el dia la franja horària. Curiosament, l’ordenança de Mollet del Vallès no es-menta l’obligació dels propietaris de gossos de recollir les seves deposicions a la via pú-blica, perquè ja tracta aquest tema l’ordenança municipal de tinença d’animals decompanyia, que segueix vigent. Aquest fet indica, entre altres coses, que l’oportunitatque suposa tenir tota la normativa relativa a la seguretat ciutadana, la neteja i la con-vivència aplegada en una única ordenança no ha estat una de les seves motivacionsprincipals, sinó més aviat una genuïna preocupació pel civisme dels ciutadans.

2.5.3. Ús i estètica dels espais públics i problemes socioeconòmics

Com ja s’ha esmentat, les ordenances reguladores de la convivència i del lleure són lesque més èmfasi fan en el tema del consum d’alcohol a la via pública. Algunes, com lade la Corunya, estableixen protegir certes zones del consum recreatiu i comunitari d’al-cohol a la via pública (botellón), fet que a la pràctica suposa desplegar vigilància policiala les zones més populars entre els joves –(les places de l’Humor i Azcárraga), alhoraque se’n tolera el consum a jardins i parcs apartats de les zones residencials. Un mesdesprés de l’aprovació de l’ordenança de la Corunya (agost de 2008), s’havien imposat18 multes: nou per molestar el veïnatge amb sorolls i crits, cinc per orinar a la via públi-ca, dues per destrosses al mobiliari urbà, una per ocupació d’un portal i una altra pervendre alcohol més tard de les 22 hores.23

23. Font: La Opinión A Coruña (7 agost 2008). www.laopinioncoruna.es.



Aquestes xifres es queden petites davant de les que genera l’ordenança de Barcelona.Dos mesos després de la seva publicació, l’Ajuntament de Barcelona havia posat 7.056sancions, moltes relacionades amb el fenomen del botellón: un 16,5% pel fet de consu-mir begudes alcohòliques al carrer, un 26,5% per venda ambulant –en molts casos, dellaunes de cervesa– i un 10% per fer necessitats al carrer, conseqüència d’aquestes ac-tivitats a la via pública fora dels horaris comercials i quan no existeixen lavabos públics.

És evident que aquest tipus d’ordenances van dirigides a una forma molt concreta d’in-civisme, amb objectius a curt termini i estan motivades sobretot per la mobilització ciu-tadana; a més, van acompanyades d’un gran protagonisme de la policia local. Perexemple, a Sanxenxo es va donar a conèixer la nova ordenança amb una presència po-licial més intensa a les zones on es reunien els joves. Els policies van incautar-se d’es-tupefaents i van identificar els joves que bevien al carrer, sense posar multes en un pri-mer moment per aquesta darrera infracció. Val a dir que l’Ajuntament ha decidit implicaral jovent a través de la Regidoria de Joventut en la campanya contra el botellón convo-cant un concurs per al disseny del cartell de la campanya.

Al nostre territori aquest tema es recull a les ordenances com un aspecte més relacio-nat amb l’ordre públic, és a dir, com un comportament potencialment generador demolèsties i inseguretat, a més d’insalubre.24 Tanmateix, el grau de restricció varia. Així,l’ordenança de Tarragona prohibeix, en l’article 129, el consum, la venda i la distribucióde begudes alcohòliques als espais públics. També l’article 14 de l’ordenança de Molletdel Vallès prohibeix el consum d’alcohol i drogues al carrer, a més d’establir accions detipus sociosanitari per a les persones que exhibeixin els efectes d’aquestes substànciesal carrer. És una consideració que reconeix la problemàtica social i sanitària que hi hadarrere d’aquesta pràctica i que, per tant, és una autèntica rara avis en el conjunt d’or-denances analitzades, molt més preocupades per dues externalitats negatives del bote-llón: el soroll i la brutícia.

D’altra banda, l’ordenança de Mataró condiciona la tolerància al consum d’alcohol a lamorfologia del carrer, a les conseqüències del seu consum i a si hi són presents me-nors (art. 11). És una intenció recollida també a l’ordenança de Barcelona, la qual de-dica tot el capítol setè a aquesta qüestió. La paradoxa és que el gran nombre de si-tuacions que el capítol estipula en les quals el consum d’alcohol a la via pública ésprohibit permet especular sobre quan es podria consentir. Així, es podria al·legar que

24. Curiosament, l’ordenança de Barcelona esmenta també que aquesta pràctica posa en perill la garantia dela competència lleial en el marc d’una economia de mercat.



en un espai sense menors, sense aglomeracions de persones bevent, sense fer escàn-dol, sense utilitzar recipients de vidre o llaunes (i sí gots o ampolles de plàstic o brics) irecollint els detritus que es generin, es podria tolerar el consum. Evidentment, aquestno és l’objectiu de l’ordenança, però això permet reflexionar sobre els efectes d’una hi-perregulació: com més específiques i exhaustives són les prohibicions, més convidena cercar excepcions a la norma. En l’altre extrem trobem els casos de Pamplona iValladolid, que curiosament no esmenten el consum d’alcohol al carrer en les seves or-denances.

Pel que fa a la regulació del costum d’estendre la roba a les façanes, és una de les prohi-bicions que figurava amb anterioritat en ordenances sobre estètica de façanes i, fins itot, en els plans d’ordenament urbà; sobre aquest tema existeix també normativa enl’àmbit autonòmic. Altres consistoris establien la prohibició d’estendre la bugada al balcóen les seves normatives de neteja dels espais públics (Tudela), juntament amb fer les ne-cessitats fisiològiques al carrer, escopir, etc. És el cas, per exemple, d’Hernani, que con-sidera tots aquests costums nefastos per a la salubritat i la bona imatge del municipi.Tanmateix, la solució que proposa és bastant curiosa: restringir l’horari en què es podenespolsar catifes i escombres per les finestres a la franja que va de les nou del matí a lesnou de la nit.25

Les poblacions turístiques són les més estrictes en la sanció del costum d’estendre laroba a les façanes, fet que subratlla els objectius estètics de la mesura, que sovint s’ex-pliciten en els articulats. Pamplona i Barcelona són dos dels municipis que disposen unasanció més elevada per aquest comportament (fins a 120 i 750 euros, respectivament).26

Tanmateix, l’ordenança de civisme de Barcelona no esmenta el comportament, sinó queel trobem en una altra normativa, mentre que la de Pamplona sí que ho fa, en l’arti-cle 31.

Altres poblacions que també persegueixen aquest comportament com a perniciós per ala convivència són Pravia, Saragossa, Ejea de los Caballeros i Castro Urdiales. Al nostreterritori també es prohibeix a les ordenances de Mollet del Vallès, Tarragona, Terrassa il’Hospitalet de Llobregat. Finalment, trobem de nou l’excepció de Mataró, en una orde-nança que confia més en la maduresa i el bon criteri de la ciutadania i a establir reco-

25. També mereixeria una reflexió el tractament i càstig del costum d’orinar al carrer. Castelló de la Plana ésun dels municipis analitzats que combat amb més força aquest hàbit, amb multes de fins a 750 euros.26. Fora dels casos que analitzem en aquest capítol, trobem que l’Ajuntament de Burgos imposa sancionsde fins a 900 euros, davant dels 30 que fixa l’Ajuntament de Torrent (València).



manacions sense fer prohibicions taxatives ni fixar sancions. Per al cas de la roba este-sa a les façanes, a Mataró es desaconsella aquesta pràctica perquè pot produir molès-ties (i no per raons estètiques) i es considera que aquesta conducta és responsabilitatde les persones que la practiquin.

Seguint amb l’anàlisi d’aspectes que donen una idea de l’ambició dels decisors públicsa l’hora de redactar les ordenances de convivència i civisme, trobem el tractament deproblemàtiques socioeconòmiques, com la prostitució i la mendicitat. Entenem quesón problemes tan complexos que afrontar-los a escala local n’esbiaixa el tractament.Pel que fa a la mendicitat, el dictamen del 3 de juny de 1999 del Comitè de les Regionsja advertia que cap problema relacionat amb els «sense sostre (accés a l’habitatge, men-dicitat, falta de civisme, inserció professional i accés als serveis d’assistència) no pottractar-se exclusivament a escala local. Es tracta d’un conflicte de cooperació entre ter-ritoris que, després de la supressió de fronteres, cal considerar des de noves perspec-tives».27 Igualment, s’indicava que era un problema sense solució a curt termini i que enportava associats d’altres relacionats amb el treball, la salut i el comportament.

Per norma general, les ordenances espanyoles no esmenten la mendicitat ni la prostitu-ció com a infraccions o conductes incíviques. Tanmateix, trobem algunes excepcions.Entre els ajuntaments que esmenten la mendicitat en les seves ordenances trobem Ejeade los Caballeros (art. 30), Paterna (art. 16), Castro Urdiales (art. 24), Sant Sebastià(art. 16), Pamplona (art. 30), Terrassa (art. 16), Barcelona (art. 34) i l’Hospitalet deLlobregat (art. 20). En tots els casos s’especifica que es prohibeix la mendicitat quan s’e-xerceixi amb coacció, impliqui menors o sigui intimidadora, o agressiva. Trobem una ex-cepció a Mollet del Vallès, on la mendicitat queda prohibida incondicionalment. Tot i així,no es fixa cap sanció per la infracció, sinó la identificació dels pidolaires i l’adreçamental servei social corresponent. Exactament la mateixa consideració té la prostitució, laqual està prohibida al municipi, però no s’hi especifica cap sanció.

D’altra banda, en l’exposició de motius de l’ordenança de Barcelona s’afirma que «l’or-denança evita que l’exercici de la prostitució al carrer afecti la convivència ciutadana, iestableix alhora mesures socials com el programa per a l’abordatge integral del treballsexual». Els articles 38, 39 i 40 d’aquesta ordenança prohibeixen oferir, sol·licitar, nego-ciar o acceptar serveis sexuals i s’especifica que és motiu de sanció el fet de no obeirels agents de l’autoritat quan assenyalin la impropietat d’aquestes conductes. A més, si

27. Vegeu el text complet del dictamen (en castellà a l’original) a vlex.com/vid/23810342.


les activitats es desenvolupen a prop de centres docents o es mantenen relacions se-xuals retribuïdes a l’espai públic, les sancions poden arribar als 750 i 3.000 euros, res-pectivament.

2.5.4. Formes d’expressió pública i diversitat ciutadana

Com dèiem a l’inici del capítol, el tractament que han rebut problemàtiques complexescom la prostitució o la mendicitat per part de l’ordenança de Barcelona ha estat una deles principals fonts de crítiques al text. Un altre dels motius pels quals l’ordenança deBarcelona ha estat criticada des d’alguns sectors és per dificultar suposadament la par-ticipació política o, fins i tot, per limitar alguns drets. En l’article 23, l’ordenança afirma que«la col·locació de cartells, tanques, rètols, pancartes, adhesius, papers enganxats o qual-sevol altra forma de publicitat, anunci o propaganda» haurà d’efectuar-se als llocs habili-tats a aquest efecte. De fet, l’ordenança de Mataró es manifesta en el mateix sentit i pràc-ticament amb les mateixes limitacions. Evidentment, dins d’aquestes restriccions podemconsiderar que algunes vies d’expressió de moviments socials, organitzacions del tercersector i de la societat civil en general queden força limitades pel fet de ser potencials in-fraccions. No discutirem aquí la possible contradicció entre els termes que emprenaquestes ordenances i el dret d’expressió garantit per la Constitució espanyola. Però síval a dir que la majoria d’ordenances de convivència prohibeixen la distribució i el fixamentde cartells en els apartats que tracten els temes de neteja o publicitat.

De fet, les ordenances de Barcelona i Mataró es troben en un terme mitjà pel que fa ala limitació de l’expressió pública. Molt més extrem és el cas de l’ordenança de SantSebastià, que prohibeix expressament les pintades, els grafits, els cartells o els pasquinsde contingut polític, tot i que permet els que anuncien puntualment concerts o altresactes d’interès públic. Encara més restrictiva en aquest sentit és l’ordenança de Molletdel Vallès, que regula exhaustivament la publicitat dinàmica, per a la qual es requereixuna llicència. Considera publicitat dinàmica, «de conformitat amb la Llei 9/2000, de 7 dejuliol, de regulació de la publicitat dinàmica a Catalunya, no només aquella amb finalitatscomercials, sinó també la forma de comunicació duta a terme per persones, agrupa-cions o col·lectius sense personalitat jurídica i que difon missatges de naturalesa social,cultural, política». Per tant, cal una autorització prèvia per difondre missatges de natura-lesa política en l’àmbit local.

És més estrany el cas de Tarragona. L’ordenança prohibeix la publicitat en els mateixostermes que ho fan la resta de normes esmentades, però també diu que no entén com




a publicitat les activitats de difusió realitzades per les administracions públiques, les as-sociacions sense ànim de lucre o els partits polítics, sempre que actuïn dins de les fun-cions que els són pròpies (art. 87). L’article 89 també explicita que estan exemptes dedemanar autorització per a la difusió de les seves activitats les organitzacions politíques,sindicals i les que no tinguin ànim de lucre. Tanmateix, en l’article 197 requereix quequalsevol reunió o manifestació popular a la via pública es faci saber a l’Alcaldia, la qualpot imposar determinades condicions.

Pel que fa a determinar i sancionar les conductes contràries a la diversitat, val a dir queles ordenances sorgides a l’àmbit català són capdavanteres. L’ordenança de Terrassa,tot i ser la més antiga de la mostra, ja esmenta que es perseguirà el fet d’obstaculitzarel pas de les persones «amb disminució» i també les faltes de respecte. L’article 8 del’ordenança de Mataró indica que «s’ha d’evitar totes les actituds individuals i col·lectivesque atemptin contra la dignitat de les persones, siguin quines siguin les condicions so-cials, culturals, de gènere, d’edat o d’origen de les persones agreujades» i també fixasancions per a «les persones que conculquin la dignitat de tercers, de fet o de paraula,mitjançant insult, burla, molèsties intencionades i innecessàries, coacció psíquica o físi-ca, agressions, o fets anàlegs». L’ordenança de Tarragona afirma que, a més de fer burlao maltractar els altres (art. 123), també seran considerades infraccions molt greus lespintades que tinguin un contingut racista, xenòfob, sexista o que menystingui algun delsdrets fonamentals o de les llibertats públiques dels ciutadans i ciutadanes. Són igual-ment intransigents amb les actituds ofensives a la dignitat i contràries a la diversitat lesordenances d’Ejea de los Caballeros (art. 8) i Saragossa (art. 9). La resta ignoren aques-tes conductes o bé demanen o aconsellen de manera molt general a la població que norealitzi pràctiques abusives, discriminatòries o violentes física o moralment, com és elcas de Sant Sebastià.

L’ordenança de Barcelona recull, en l’article 7, que l’Ajuntament «promourà, molt espe-cialment des del Centre Interreligiós de Barcelona i des de l’Oficina per la NoDiscriminació, el respecte a la diversitat cultural i religiosa, a fi d’evitar actituds contràriesa la dignitat personal i comportaments discriminatoris, especialment de naturalesa xenò-foba, racista, sexista o homòfoba». L’article 17 els prohibeix expressament i explicita elrègim de sancions, que en el cas de les infraccions molt greus poden arribar a ser de3.000 euros. En aquest cas, podem dir que l’Ajuntament de Barcelona ha estat cohe-rent amb la resta de l’articulat. Si bé és força exhaustiu també té presents els nous rep-tes per al civisme associats a la creixent diversitat de la població.


2.5.5. Mesures sancionadores

La pràctica totalitat de les ordenances analitzades inclouen un capítol sancionador enquè s’esmenten les diferents modalitats d’infraccions i es tipifiquen les quanties que l’in-fractor ha de pagar. Gairebé totes les publicades posteriorment a 2003 tenen la quantiamàxima per a les infraccions molt greus fixada en 3.000 euros. L’única excepció ésOntur. També, la majoria d’ajuntaments fixen la quantia màxima per a les infraccions lleusen 750 euros, amb algunes excepcions (Pravia no puja dels 300 euros i l’Hospitalet deLlobregat, dels 600 euros).

Resulta interessant fixar-se en si les normatives han establert fórmules alternatives al pa-gament de multes per als infractors, la qual cosa permetrà avaluar fins a quin punt elsredactors de les ordenances perseguien un objectiu recaptador o educador de la ciuta-dania. Mataró, per exemple, fixa un sistema de prestació substitutiva de la sanció econò-mica per infraccions a la seva ordenança de civisme (art. 28 i annex), que inclou unaborsa d’activitats, convenis, programes de treball i assegurances de responsabilitat civil.També és el cas de Las Palmas de Gran Canaria, Valladolid, Castelló de la Plana, Molletdel Vallès i Carmona, municipis on es pot sol·licitar la condonació o substitució de la san-ció econòmica per un treball comunitari. Alcorcón és un dels municipis on s’emfatitzamés aquesta voluntat de reeducar els infractors. Tot i multar els grafiters amb quantitatsde fins a 3.000 euros, ofereix la possibilitat de commutar aquestes sancions per la rea-lització de prestacions o treballs socials en favor de la comunitat. A Barcelona, les per-sones que infringeixen l’ordenança, especialment si són menors d’edat, poden commu-tar les sancions per prestacions socials, segons un conveni entre l’Ajuntament, elDepartament de Justícia i altres institucions, com el Parc de Collserola, on el jovent potrealitzar prestacions d’aquesta mena.

2.6. Un cas conflictiu: l’ordenança de Saragossa

Tot i que hem inclòs el text de l’ordenança de Saragossa entre els casos analitzats en elcapítol, cal tenir en compte que no ha estat aprovat encara i que el seu procés d’elabo-ració ha resultat molt accidentat. Per això, és convenient aturar-s’hi i parar atenció a lesseves dificultats.




2.6.1. Antecedents

L’any 2006, l’alcalde de la ciutat de Saragossa va iniciar el procés de redacció de l’es-borrany de l’ordenança cívica de la ciutat amb el nom d’«Ordenanza de la ciudad deZaragoza sobre protección de la convivencia ciudadana y prevención de actuacionesantisociales». Les motivacions principals per a la seva posada en marxa van ser el feno-men del botellón i els seus efectes negatius, solucionar problemes relacionats amb la ne-teja del municipi i adequar la ciutat per a l’acolliment de l’Expo 2008 amb una ordenançade civisme ja rodada i que comencés a fer visibles els beneficis de la seva aplicació.

El primer que cal tenir en compte és la situació de govern en minoria a la ciutat deSaragossa (PSOE i PAR). Això feia necessari que algun partit de l’oposició (PP, IU o CHA)donés suport per aprovar l’ordenança en les successives votacions al Ple, fet que el go-vern en minoria esperava i que no va succeir. De seguida que es va fer públic el primeresborrany es van formar dos fronts, compostos per entitats, associacions i particularsque donaven suport al text o el rebutjaven.

Entre els sectors que donaven suport a l’aprovació de l’esborrany de l’ordenança tro-bem els comerciants i la Unión Vecinal Cesaraugusta. Els primers es mostraven a favorde la seva aprovació perquè afirmaven que havien augmentat els desperfectes en elsaparadors i que a les zones de botellón no hi circulaven clients, a més del fet que lavenda il·legal perjudicava la seva activitat comercial. Els segons opinaven que l’orde-nança podia resultar útil per combatre una sèrie de comportaments indesitjables en alçaa la ciutat.

D’altra banda, trobem el sector crític encapçalat per IU i CHA i constituït per organitza-cions ciutadanes i veïnals com la Federación de Asociaciones de Barrios de Zaragoza(FABZ), el Consejo de la Juventud, la Asociación del Casco Histórico de la Ciudad i al-tres moviments ciutadans. Es van organitzar i van formar la plataforma Red Ciudadanacontra la Ordenanza Incívica, la qual va promoure un debat als mitjans de comunicacióaixí com diferents mobilitzacions a la ciutat, amb un poder de convocatòria gens menys-preable.

2.6.2. Les crítiques i les reaccions de l’Equip de Govern

Les crítiques que va aixecar el projecte tenen el seu origen en la percepció per part d’unsector organitzat de la ciutadania i per part de l’oposició que l’esborrany de l’ordenança


té una motivació repressora i recaptadora, així com una voluntat d’interferir en la vida pú-blica i privada més enllà del que és necessari. Com hem vist, aquesta ordenança feia re-ferència a la prostitució, el consum d’alcohol al carrer, menjar al carrer, no fer servir cor-rectament els contenidors de residus, repartir fulls volants, etc. Tanmateix, tambéentrava en el terreny privat, pel fet de regular els horaris de reg de les plantes i prohibirestendre la roba a les façanes o espolsar-la, posar plantes a les finestres i exposar ele-ments domèstics en galeries o finestres, entre altres prohibicions.

Els retrets que aquestes entitats dirigeixen al projecte també tenen a veure amb el trac-tament d’alguns temes, que oculten problemes que cal tractar en profunditat (consumd’alcohol per part dels joves, prostitució), o amb l’èmfasi en les mesures sancionadores.En aquest sentit, el Consejo de la Juventud va demanar alternatives d’oci a la ciutat encomptes de criminalitzar el consum d’alcohol a la via pública. També es va acusar el pro-jecte de retallar drets de la ciutadania reglamentant actituds quotidianes dels ciutadansi de ser desproporcionat, pel fet de comparar estendre roba al carrer amb mostrar acti-tuds racistes o xenòfobes. Es va argumentar que l’elevat cost de les sancions era unafont de discriminació entre classes.

L’Equip de Govern responsable de la redacció de l’esborrany va considerar algunes deles crítiques rebudes i va modificar el text, per tal de suscitar un consens més ampli. Perexemple, es van retirar les referències a la prostitució i la seva prohibició i es va introduirla possibilitat de substituir les sancions econòmiques per treball per a la comunitat (perexemple, acompanyar la brigada de neteja), a raó de quatre hores de treball per cada 50euros de sanció (no es podien excedir les quatre hores de treball diàries per persona isanció). També, l’alcalde es va comprometre a augmentar les accions reeducadores i apotenciar l’oci alternatiu entre la població jove.

El 16 de setembre de 2008, amb l’Expo finalitzada, l’aprovació del text de l’esborrany esva ajornar per part de la Comissió de Presidència encarregada de la seva redacció.La raó aportada per la Comissió va ser que «no es van respondre de manera adequadales al·legacions presentades al text». Val a dir que en el moment d’escriure aquest llibre,el text està seriosament amenaçat, ja que CHA i IU, amb el suport de la FABZ, dema-naran la seva retirada total. No obstant això, el juny de 2008 es va aprovar l’Ordenançasobre protecció de l’espai urbà, amb gran part dels continguts del projecte que hempresentat.




2.6.3. Què en podem aprendre i què cal millorar

A partir d’aquest cas, podem extreure algunes possibles explicacions dels motius pelsquals el procés de redacció de l’ordenança cívica no s’ha desenvolupat com l’Equip deGovern esperava:

• Potser l’equip encarregat de la redacció va suposar erròniament que la ciutadaniaacceptaria una regulació «integral» de la vida pública de la ciutat i dels espais públicsen un mateix text. Val a dir que moltes de les disposicions que plantejava l’esborranyles contenen diferents ordenances ja aprovades per la ciutat, com és el cas de l’or-denança de «Limpieza pública», «Actividades publicitarias de ámbito urbano», «Ac-tividades comerciales» i «Protección contra ruidos y vibraciones». Refondre i ampliarla normativa municipal, a més d’endurir les sancions, no ha estat ben paït per unasocietat civil poc predisposada a la intervenció pública en els espais comuns.

• No sembla que s’hagi inclòs els col·lectius ciutadans i veïnals en el procés de re-dacció de l’esborrany, ja sigui consultant-los o generant espais participatius on in-corporar les seves aportacions. Aquesta és una font comuna de dissenció i, en elpitjor dels casos per a l’Ajuntament, d’organització de l’oposició des de la societatcivil. No incloure els col·lectius afectats per l’ordenança en el procés de redacció potprovocar protestes, mobilitzacions o desobediència civil. Un altre cas que exemplifi-ca això és el de Leganés.

• Finalment, cal assenyalar que el fet de plantejar un text tan potencialment contro-vertit com aquest en un context de minoria política potser no és la millor de les op-cions.

2.7. Conclusions

La redacció d’ordenances de convivència i civisme ha estat una oportunitat aprofitadanomés en part pels ajuntaments espanyols. Molts municipis han sabut veure un avan-tatge en el fet de poder reorganitzar i fusionar gran part de la normativa específica per al’ordenament d’un municipi en una única ordenança que els permet, a més, augmentarla quantia de les sancions pels comportaments indesitjables. Es tracta d’una política quesuposa un baix cost econòmic i que, a més, és fàcilment rendibilitzable en termes d’o-pinió pública, ja que satisfà certs sectors de la població (especialment, persones gransi propietaris de negocis), alhora que utilitza una denominació amable i gens vinculada ala retòrica tradicional.


Així, ens trobem amb què aproximadament les tres quartes parts de les ordenancesanalitzades constitueixen les úniques polítiques de civisme que han portat a terme elsajuntaments on han sorgit. En alguns casos, les ordenances han coexistit o s’han acom-panyat de campanyes informatives que atacaven alguns dels comportaments incívicsmés insidiosos. Només en pocs casos les ordenances sorgeixen de plans, pactes ocampanyes que persegueixen el civisme de la ciutadania des de diversos fronts (i un d’a-quests fronts és la regulació de la convivència mitjançant una normativa).

No és estrany que un dels aspectes que les fan atractives sigui que no obliguen a resals ajuntaments, tot i que els resultats seran desiguals en funció de si l’Administraciólocal es compromet a alguna cosa en el text de l’ordenança o no. Per exemple, és mésaconsellable presentar a la ciutadania –juntament amb el nou cost que suposa la infrac-ció– un sistema que els farà més fàcil la recollida d’excrements canins que únicamentavisar-los de la quantia de la multa en cas que no recullin la porqueria. En un sentit mésgeneral, és més equànime i ponderat presentar aquest conjunt d’obligacions ciutadanesacompanyades d’uns quants compromisos de l’Administració local. L’ordenança deTarragona, per exemple, esmenta moltes qüestions a les quals l’Ajuntament s’autoobli-ga, totes relacionades amb la democràcia, la integració i l’educació ciutadana. En el casde Pamplona, l’ordenança s’acompanya d’una Carta de Drets i Deures dels Ciutadansdavant de l’Administració municipal que evita la sensació d’assetjament que pot supo-sar una nova norma amb tantes prohibicions i tan específiques. L’ordenança antibote-llón de Ciudad Real només indica que l’Ajuntament promourà accions educatives i d’o-rientació sobre el consum abusiu de l’alcohol.

Molt pocs ajuntaments han abordat la redacció d’aquestes normes amb l’ànim d’edu-car la ciutadania per a la convivència i de millorar les seves habilitats democràtiques. Totsels municipis analitzats han deixat passar l’oportunitat d’incloure entre les pràctiques no-cives per a la convivència els nous hàbits generats als mitjans de transport públics o perl’ús de noves tecnologies, com el telèfon mòbil i altres gadgets, que poden produirmolèsties al proïsme. L’única excepció parcial és Mataró, que en el text de la seva or-denança regula l’ús de videocàmeres i alarmes.28 Aquesta omissió succeeix també enels casos en què les ordenances són més riques en detalls específics, el que sembladonar la raó als que pensen que aquest tipus de normes semblen ancorades al passat


28. Tota l’ordenança d’aquest municipi s’orienta a una ciutadania madura, autònoma i amb un cert grau desofisticació i coneixements. Potser es correspon amb la realitat o bé es tracta d’una estratègia per aconseguiraquesta competència política en un futur.



i només representen el sector de la població més tradicional. En el mateix sentit, peròde manera més greu, la majoria de casos analitzats ometen els reptes per a la con-vivència sorgits de la creixent diversitat de la ciutadania i no fan esment de les actitudsxenòfobes o perjudicials per a la integració social.

Les ordenances que destaquen per la brevetat (al voltant de cinquanta articles o menys)també ho fan per concentrar tota la seva energia a regular la neteja, el soroll o el bote-llón; són aspectes relacionats amb el civisme, però que només reflecteixen una petitapart de la problemàtica i exclusivament des d’una de les perspectives amb què enspodem acostar al tema. En l’altre extrem, la majoria de les ordenances analitzades des-taquen per l’extensió: al voltant dels cent articles. En aquests casos –i tot i obviar elsnous reptes per a la convivència que esmentàvem abans–, molts consistoris no hanpogut evitar hiperregular l’ús dels espais públics i incloure consideracions sobre l’estèti-ca municipal que només molt tangencialment podríem relacionar amb la convivència.Amb aquest mateix esperit, han abordat qüestions complexes i problemàtiques com laprostitució, la mendicitat o el consum d’alcohol i l’oci juvenil des dels perjudicis queaquestes activitats causen a l’aparença dels carrers, sense consultar els col·lectius afec-tats, ni establir accions no sancionadores, ni coordinar l’acció de l’ordenança amb altresprogrames sociosanitaris, etc. També, la immensa majoria d’aquestes ordenances sor-geixen exclusivament del treball de les persones amb responsabilitats polítiques i tècni-ques, sense comptar amb l’opinió de la ciutadania abans de ser aprovades. Quan aixòes combina amb un articulat intrusiu com el que acabem de descriure, la conseqüènciaés el dissens ciutadà i, fins i tot, l’organització de l’oposició ciutadana. Això és el que hapassat a Barcelona, Saragossa i Leganés. En aquests dos darrers casos, el rebuig queha suscitat l’ordenança entre l’opinió pública és un dels motius de la seva fallida.29

29. Per conèixer i entendre què va succeir a Leganés, un cas similar al de Saragossa, vegeuwww.aavvleganes.org/category/ordenanza-por-el-civismo/.


Aquest capítol està dedicat al segon grup de polítiques locals de civisme més nombrós,després de les ordenances de convivència. Es tracta de les mesures concretes i pun-tuals que alguns municipis han pres per pal·liar dèficits en la relació dels ciutadans ambl’entorn públic o entre ells mateixos. No formen part d’un conjunt de mesures articula-des al voltant d’un pla estratègic, ni són polítiques complexes que es desenvolupen endiverses fases ni, des de la seva visió limitada del civisme, inclouen totes les vessantsd’aquest concepte, tot i que l’esmenten en el nom de la política o bé entre els objectius.En aquest capítol es presenten nou exemples de polítiques que destaquen per la diver-sitat en el grau d’ambició, en l’enfocament dels problemes del municipi, en el pressu-post destinat i en la forma que han pres finalment.

Com en la resta de casos vistos fins ara, no es pot considerar que aquestes experièn-cies siguin «bones pràctiques», ja que presenten tant solucions enginyoses com pro-blemes que no s’han sabut resoldre. No obstant això, poden resultar alliçonadores pre-cisament per la seva imperfecció. El primer exemple relata com l’Ajuntament deGranada (com molts altres ajuntaments andalusos) ha resolt el botellón. També s’expli-ca una solució diferent per a una situació similar relacionada amb l’oci nocturn del jo-vent a Castelló de la Plana, així com la gestió dels conflictes derivats de la diada deSant Joan a València. També es presenten exemples d’educació i sanció als propieta-ris incívics de gossos a Múrcia, els agents cívics de Galdakao i el Premi Emili Darder alCivisme a Palma. De Pola de Siero se’n presenta l’escola de civisme, amb una possi-ble manera d’afrontar les dejeccions dels gossos a la via pública. També s’explica lacampanya «Cede tu asiento» al bus de Bilbao i es presenta com s’ha projectat el de-senvolupament integral del barri de l’Erm, a Manlleu, incloent-hi les actituds de la sevapoblació o ciutadania.

| 71

3. Polítiques de civisme concretes i sectorials



3.1. El botellódromo de Granada

Municipi Granada

Habitants 236.207

Any 2006-2008

Impulsor Junta d’Andalusia i Ajuntament de Granada

Continuïtat Sí, és un mecanisme estable

Perspectiva del civisme Més aviat passiva

Web www.granada.org

3.1.1. Antecedents

Hem d’anar a trobar els antecedents d’aquestes mesures en la tradició, el clima benig-ne, les formes d’interrelació social i, fins i tot la gastronomia, propis del sud del territoriespanyol, que podrien convidar més que en altres circumstàncies al consum d’alcoholal carrer, especialment en les festes assenyalades. La restricció dels horaris d’oberturadels establiments on se serveix alcohol, les noves formes d’oci del jovent i la seva precà-ria economia han fet del seu consum a la via pública un fenomen de masses associat auna llarga llista de molèsties: soroll, brutícia, accidents de trànsit, baralles...

Aquesta situació va portar a la promulgació de la Llei 7/2006, de 24 d’octubre, sobrepotestats administratives en matèria d’activitats d’oci als espais oberts dels municipisd’Andalusia, coneguda popularment com a Ley antibotellón. En el preàmbul, el text re-coneix que la concurrència i concentració de persones als espais oberts de les ciutatsper beure, parlar i escoltar música entra en conflicte amb els drets de la resta de la ciu-tadania. La llei intenta evitar aquestes repercussions negatives facultant les corporacionslocals per sancionar les persones que beuen al carrer fora d’uns espais allunyats dezones habitades que els ajuntaments han de condicionar, netejar i comunicar mitjançanttransport públic. També permet a les policies locals retirar la beguda als joves que norespectin aquesta limitació, clausurar establiments infractors i precintar vehicles devenda ambulant. Tanmateix, la mesura més polèmica i que ha tingut més repercussiómediàtica és la reserva d’espais específicament destinats al consum d’alcohol. Així, enl’article 4, s’estableix que correspon als ajuntaments decidir quins espais oberts delterme municipal són els que es poden dedicar a aquest tipus d’oci.


3.1.2. L’experiència. Objectius i accions concretes

Arran de la promulgació de la llei, diverses ciutats andaluses van començar a dissenyarels seus espais per al consum controlat d’alcohol. En el cas de Granada, es van dispo-sar 9.500 metres quadrats a la zona de la Huerta del Rastrillo, per donar cabuda a unes20.000 persones a partir de març de 2007.30 L’indret compta amb un espai destinat aconcerts, projeccions, lavabos públics, bancs i carpes per evitar la pluja.

Per a la implementació d’aquesta mesura, es va comptar amb la Comissió deParticipació del Pla Jove, integrada per una vintena d’associacions juvenils, a mésd‘estudiants d’ensenyament secundari no associats. També es va convidar la vocaliajove de les associacions de veïns a reunir-se amb el regidor de Joventut per tal de con-sensuar el futur de l’espai.

Entre les veus crítiques, hi trobem la Confederació d’Empresaris (CEA). El seu presidentva assenyalar que l’Ajuntament competia deslleialment amb l’activitat econòmica regla-da dels hostalers. D’altra banda, la gestió de l’espai en ocasions especials com la de laFesta de la Primavera (març de 2006) també va aixecar polèmica política, ja que IU vaacusar el partit governant (PP) d’haver concedit a una empresa privada la seva explota-ció econòmica, en comptes de fer-ho a associacions d’estudiants.

3. Polítiques de civisme concretes i sectorials | 73

Figura 13. Espai destinat al botellódromo, abans i durant el seu ús

Font: www.ideal.es.

30. Posteriorment, ha quedat demostrat que el recinte se satura amb menys de 15.000 usuaris.



Curiosament, els veïns van semblar estar d’acord amb aquesta mesura, ja que la deci-sió unilateral de l’Ajuntament de prohibir l’accés al botellódromo entre l’1 i el 3 de maigde 2008 (festivitat local del pont del Dia de la Creu) va aixecar protestes de laConfederació d’Associacions de Veïns d’Andalusia (CAVA), perquè, en paraules del seupresident, el recinte és un referent per a la resta de consistoris andalusos i prohibir-hil’accés als joves provocaria que vaguessin pel centre històric, la qual cosa faria més di-fícil controlar-los i produiria més molèsties.

L’Ajuntament ha oscil·lat en poc més de dos anys d’una postura totalment contrària alconsum d’alcohol a la via pública a acceptar-la plenament, sempre que es faci en elsllocs habilitats, com critica l’oposició al Ple. A més, ha incorregut diverses vegades encontradiccions, com voler tancar l’espai destinat a aquest efecte en dies de festa major,després d’adonar-se que provoca «peregrinacions» de joves de localitats veïnes. Però,de fet, era precisament durant aquests dies quan abans es produïen més concentra-cions de persones bevent al carrer.

3.1.3. Què en podem aprendre i què podem millorar

• En el vessant positiu, cal assenyalar la satisfacció que ha generat la mesura entre elsdos grups de ciutadans enfrontats per aquest nou tipus de lleure. El jovent està con-tent amb el nou espai i els veïns poden descansar i, fins i tot, els defensen quan elrecinte tanca. Per tant, ha evitat el conflicte entre les dues parts i l’ha resolt.

• Es tracta d’una mesura destinada a integrar el conflicte, a incorporar al sistema com-portaments antisistema. Dit d’una altra manera, s’internalitzen i s’assumeixen les ex-ternalitats que produeix un comportament molest tot regulant-lo. Com s’acaba de dir,el seu objectiu prioritari (pacificació d’un conflicte) s’aconsegueix sobradament.Podem trobar altres exemples d’aquesta estratègia en polítiques que han quedat forad’aquesta recerca, com ara la mesura presa el març de 2008 per l’Ajuntament de Sa-lamanca a propòsit dels grafits. Des de llavors, les pintades es permeten sempre quees presenti al Punt Jove de la localitat un esbós del disseny i una fotografia de la paretque es vol pintar. Amb referència a la mateixa problemàtica, a Benavente (Castella iLleó) es van instal·lar l’agost de 2008 nou plafons de fusta a una zona residencial des-tinats als grafits per evitar aquest tipus d’expressió artística a les parets dels edificis.31

31. Tot i que cap d’aquestes polítiques ha proporcionat prou informació per elaborar una fitxa com les quepresentem en aquesta recerca, existeixen nombrosos exemples de mesures concretes per lluitar contra els


• La mesura s’ha vist acompanyada d’una ordenança també antibotellón. Aquestanormativa parla de civisme però es limita a una petita parcel·la pel que fa al respec-te als altres i a l’ús de l’espai públic. Es perd, per tant, una oportunitat per educar laciutadania des d’una perspectiva més àmplia dels seus deures i obligacions.

• La mesura ha estat imitada a Màlaga i a Sevilla. En aquesta darrera ciutat hi ha unasessió de tarda per als menors, sense alcohol. Això té dues lectures. D’una banda,s’aprofita l’espai per a més d’un grup etari. Però també es pot interpretar com un«baptisme» per al futur consum tolerat d’alcohol. A més, la presència de menors enun entorn així demana la presència d’educadors i monitors i més control de segu-retat.

• Les conseqüències sociosanitàries del consum d’alcohol no es tracten com un pro-blema. Només es consideren els efectes negatius per al paisatge urbà i el dret aldescans dels veïns. Els hàbits poc saludables no es recondueixen ni es reeduquen,ni tampoc s’ofereix una alternativa d’oci sense alcohol.

• Això es podria reconduir amb un pla d’oci nocturn per a joves, com ja s’ha fet a al-tres ciutats o, com a mínim, aprofitant l’entrada a aquests recintes per distribuir in-formació sobre els efectes de l’alcohol i, per exemple, alternatives (sucs, aigua,begudes energètiques, còctels sense alcohol).

• No evita a l’Ajuntament grans despeses en seguretat, neteja i transport.

• Pateix desbordaments, en especial quan hi ha convocatòries en línia per fer macro-botellones (existeix una mena de competició entre les capitals andaluses per veurequi concentra més gent). Això indica que la iniciativa vol adaptar-se a les noves for-mes d’oci juvenils, però no és del tot realista amb les noves formes d’interrelació icomunicació del jovent.


grafits o assimilar-los a la cultura urbana, totes molt recents (any 2008). A Benalmádena s’imparteix un cursde grafits sostenibles, l’Ajuntament de Leganés ha creat un museu del grafit i a Saragossa s’ha convocat unconcurs de grafits.



3.2. «Diverteix-te sense molestar» a Castelló de la Plana

Municipi Castelló de la Plana

Habitants 172.624

Any 2007

Impulsor Ajuntament de Castelló de la Plana (Regidoria de Sostenibilitat)

Continuïtat No, però s’ha aplicat a altres municipis veïns


Web www.castello.es

3.2.1. Antecedents

Castelló de la Plana és la quarta ciutat més poblada de la Comunitat Valenciana, ambun percentatge important de gent jove, la majoria estudiants de la Universitat Jaume I(13.000 estudiants). El tipus d’oci nocturn és el mateix que a altres poblacions del lle-vant i que a la resta de localitats espanyoles que gaudeixen d’un clima suau: sortides abars, pubs i discoteques fins a l’hora de tancament. Abans d’aquest moment i després,els joves es concentren als carrers, parlant, bevent, etc. Aquesta campanya té els seusorígens en la necessitat d’articular oci nocturn i urbanisme. La problemàtica concretaderiva de les molèsties que genera aquest tipus d’oci, no tan sols pel que fa al nivell acús-tic, sinó també a l’ús indegut dels espais públics.


La campanya es desenvolupa a les zones d’oci nocturn i té en compte diferentscol·lectius i problemàtiques:

• Les persones: l’objectiu és, a través dels denominats mediadors socials del lleure,portar a terme una campanya d’informació a la gent jove que realitzen activitats in-cíviques de manera inconscient, particularment les que generen soroll. Una altra ac-tuació està dirigida a les persones que practiquen el botellón, a fi que aquestaactivitat sigui tan respectuosa com sigui possible, tant amb els veïns com amb l’es-pai on es practica (brossa, restes...).


• Els vehicles: els mediadors socials del lleure també tenen com a objectiu aquellsvehicles que circulen amb un volum de música elevat o que, per un mal estaciona-ment, dificulten la mobilitat dels vianants.

• Locals d’oci: aquesta campanya informativa també inclou els locals d’oci tot recor-dant i recomanant mecanismes d’insonorització.

La durada d’aquesta campanya es va plantejar per a un període inicial de sis mesos quecomprendrien quaranta nits entre les 22 i les 4 h (caps de setmana i festius). Els recur-sos de què disposà van ser deu persones voluntàries, una personsa responsable de lacoordinació i un pressupost de 10.000 euros. A més, es va comptar amb el compromísd’una sèrie d’actors rellevants al municipi, com ara:

• Una ONG (Controla Club). Aquesta associació, que treballa habitualment en l’àmbitde les drogodependències, va col·laborar en la difusió aportant voluntaris a la cam-panya.

• L’associació d’empresaris d’hostaleria del territori (ASHOTUR).


Figura 14. Exemple dels estands per a l’avaluació de la campanya

Font: castellonsinruidos.blogspot.com.



Figura 15. Primera pàgina de l’enquesta que diagnostica la situació de l’ocia Castelló de la Plana i avalua la campanya «Diverteix-te sense molestar»

Font: castellonsinruidos.blogspot.com.

• La Policia Local.

• Les associacions de veïns i veïnes.

• La Universitat de València. La Universitat va efectuar un estudi psicosocial sobre l’im-pacte de l’oci nocturn a la zona d’aplicació de la campanya.

La campanya tenia previst arribar a un total de 25.000 joves i a cent locals d’oci noc-turn. Per fer-ho, es va situar un estand al carrer per avaluar la percepció dels veïns a tra-vés d’enquestes sobre si la mesura estava tenint efectes perceptibles.



• Castelló de la Plana és un municipi on existeix una preocupació evident pel civisme,ja que paral·lelament a aquesta campanya es va redactar l’esborrany de l’ordenançade civisme. Tanmateix, s’està abordant aquesta problemàtica des d’una perspecti-va exclusivament passiva i particularment limitada. S’està perdent una ocasió perimpulsar en un futur una ciutadania activa al municipi.

• És destacable l’esforç per treballar amb diferents agents, implicant-los en la promociódel civisme i propiciant la creació d’una xarxa multinivell que apuntala la campanya.

• Tanmateix, els agents implicats no són representatius de tots els col·lectius afectatsper la iniciativa. La gent jove, tot i ser el grup al qual va dirigida principalment la cam-panya, no han estat consultats.

• Un altre aspecte positiu que ha destacat és la inclusió de persones expertes derenom de la Universitat de València per a la diagnosi i l’avaluació del problema.

• Igualment, són un exemple de bona pràctica els mecanismes d’avaluació dels qualss’ha dotat la campanya, com és el cas de les enquestes a la població del territori.Cal tenir en compte que moltes actuacions d’aquest tipus no disposen de paràme-tres d’avaluació, la qual cosa no permet fer una valoració objectiva de l’èxit o elfracàs de la campanya en qüestió.

• Finalment, la campanya «Diverteix-te sense molestar» s’està estenent a altres muni-cipis, amb el mateix nom i amb un format similar. Aquest és el cas, per exemple, delmunicipi d’Alzira, a València (43.038 hab.), on també el 2007 es va posar en marxaaquesta campanya a diferents zones d’oci nocturn de la ciutat.

3.3. L’escola de civisme de Pola de Siero

Municipi Pola de Siero (Astúries)

Habitants 11.840

Any 2006

Impulsor Ajuntament de Siero

Continuïtat S’han portat a terme més iniciatives amb el col·lectiu gitanoi amb objectius similars, però sense utilitzar l’etiqueta civisme

Perspectiva del civisme Té trets de perspectiva integral

Web www.ayto-siero.es




3.3.1. Antecedents

Pola de Siero (en bable La Pola) és la capital administrativa del concejo asturià de Sieroi és la setena localitat més poblada d’Astúries. Situada al centre de la comunitat autò-noma i de l’àrea metropolitana coneguda com a Ciudad Astur, es pot dir que està bencomunicada i que se’n preveu un proper creixement, seguint una tendència inversa dela de la resta de municipis asturians, que perden població, tret d’Oviedo i Gijón.

La comunitat gitana (186 persones l’any 2006) resident al Concejo de Siero és la mino-ria ètnica més nombrosa del municipi. S’hi concentren problemes de salut, integració idesigualtat social respecte de la resta de ciutadans. Tot i l’existència d’alguns nuclis depoblació gitana normalitzada, el col·lectiu presenta evidents signes de marginació, vivinten infrahabitatges o en la barriada marginal que és La Sierra, a la parròquia de Granada.


Per tal d’evitar la seva progressiva marginalització, el juliol de 2006 l’Ajuntament va cediral col·lectiu gitano UNGA els locals de l’antic escorxador perquè els utilitzessin com aescola de civisme, tot realitzant tallers durant quatre mesos relacionats amb temes d’oci,manualitats, habilitats socials i confecció. Els responsables d’UNGA van estimar que po-drien prendre part en aquestes activitats unes 45 persones entre els set i els trenta anys.El principal objectiu de la iniciativa era evitar que la gent jove a l’estiu estigués al carrerdurant el temps d’oci, a més de controlar-ne el nivell d’absentisme escolar.

Al mateix local està projectada una ludoteca, però es va donar l’oportunitat de prorrogarel seu ús amb tallers en funció de les necessitats d’aquest col·lectiu. En la mateixa línia,l’alcalde va animar el col·lectiu gitano (organitzat en les associacions UNGA i La Polesa)a organitzar un certamen nacional de flamenc. Novament, l’associació UNGA va formaruna comissió per materialitzar el concurs.

Sota un altre nom i des d’altres àrees municipals, però, s’ha continuat treballant ambaquest sistema (tallers periòdics) i amb aquest col·lectiu. Per exemple, durant el 2008 esvan desenvolupar uns tallers de formació de mediadors i mediadores gitanos en salut.L’origen de la mesura està en la detecció de problemes específics, com la desatencióde problemes ginecològics de la dona, l’alt índex de tabaquisme, l’obesitat infantil (un42% dels infants) i l’envelliment prematur de la població.




• La política parteix d’una perspectiva interessant, ja que considera els temes d’inte-gració social com a part de la dimensió conceptual del civisme. Tanmateix, semblaque aquesta novetat va ser flor d’un dia. No s’ha aplicat el terme civisme a altres po-lítiques similars destinades al col·lectiu gitano del municipi.

• Per la manera com s’ha planejat l’activitat, l’Ajuntament incentiva els gitanos perquès’associïn, fet que afavorirà les seves habilitats socials. Alhora, la cessió temporal dellocal ajuda aquestes associacions a plantejar a l’Ajuntament nous tallers.

• La política té trets transversals. Requereix el treball des de benestar social, salut ieducació.

Figura 16. Taller de formació de mediadors gitanos en salut. Estiu de 2008

Font: www.lne.es (26 juny 2008).



• Tot i les bones intencions de la política (integració, lleure educatiu), anomenar esco-la de civisme a una sèrie de tallers destinats a persones d’ètnia gitana implica unamancança d’aquestes habilitats entre aquest col·lectiu. Dit d’una altra manera, exis-teix el perill que la resta de la població etiqueti aquestes persones com a incívics.

• Tot i que el contingut dels tallers s’ha acordat amb les associacions pertanyents alcol·lectiu destinatari, l’Ajuntament hauria pogut introduir algun altre taller o activitatrelacionat amb la ciutadania activa: eines per a la participació local, per exemple. Oforçar l’assistència d’altres col·lectius als mateixos tallers per tal de generar xarxessocials en la qual es relacionen col·lecius diferents.

3.4. Dispositiu especial per a la Nit de Sant Joan a València

Municipi València

Habitants 810.064

Any 2008

Impulsor Ajuntament de València (Àrea de Medi Ambient)

Continuïtat No. Perspectiva de civisme passivaWeb www.valencia.es

3.4.1. Antecedents

València és la capital de la província de València i de la Comunitat Valenciana i la terceraciutat més poblada d’Espanya. Una elevada proporció de gent jove –conseqüència, enpart, de la universitat de la ciutat i de l’atractiu que suposa la seva activitat cultural i d’oci–,unida a un benigne clima mediterrani i a una de les festes més esbojarrades del folkloreibèric, fan cada any imprevisible el resultat de la Nit de Sant Joan, entre el 23 i el 24 dejuny. Entre els aspectes que sí són previsibles, hi ha una enorme despesa en dispositiusde neteja i de vigilància i les molèsties ocasionades pels talls de carrers, a més de les 128tones de residus generades pels que decideixen passar la nit a les platges de la ciutat.


Intentant minimitzar l’impacte negatiu de la festa, l’Ajuntament va planejar un dispositiuper impulsar el sentit cívic de la diada. Concretament, va augmentar respecte de l’anyanterior el nombre de bidons per dipositar la brossa a les platges i la quantitat de lava-



bos químics, personal d’infermeria, ambulàncies i torres de vigilància. A aquestes me-sures s’hi sumà la creació d’un grup de voluntaris anomenats voluntaris blaus, constituïtper nou joves que es van desplaçar a la costa per lliurar fullets informatius amb consellsper a la celebració de la nit, a més d’una carta de serveis de les platges i fins a 50.000bosses per a la brossa. L’objectiu era responsabilitzar el jovent de l’estat de la platja iaconseguir que dipositessin els seus residus a la bossa i a un contenidor quan abando-nessin la platja. D’aquesta manera, es perseguia conscienciar els usuaris de les platgesdel seu impacte mediambiental i reduir els costos associats a la seva neteja.Responsables del consistori van manifestar que se sentirien satisfets si la meitat de lesbosses eren omplertes i llençades als contenidors.

Finalment, van participar-hi entre 130.000 i 200.000 persones, les quals van generar 105tones de residus, retirades per un operatiu de 107 treballadors. Sembla que la granafluència de gent es va deure, en part, a la celebració de la Copa d’Amèrica i a la coin-cidència de tots dos esdeveniments amb el cap de setmana. El regidor de Medi Ambientva declarar posteriorment que la mesura de les bosses no havia tingut l’efecte esperat,potser a causa de l’alcohol o del cansament de la nit.

Figura 17. La platja de la Malvarrosa a la matinada del 24 de juny de 2008

Font: www.que.es.


• Les diades especials poden ser una bona ocasió per educar la ciutadania, sempreque es planegi adequadament l’acció cívica i que es tracti de donar continuïtat d’al-guna manera a la política.



• Lamentablement, sembla que les nits en què el consum d’alcohol és generalitzat iabundant, la gent no està gaire receptiva. Potser seria millor esperar unes festes quees dilatin més en el temps, com les patronals, i que tinguin també activitats diürnes.

• Una possible manera de millorar aquestes mesures seria instal·lar contenidorsoberts provisionals a la sortida de les platges només aquella nit, ja que s’esperavadels usuaris de les platges que traginessin la bossa d’escombraries fins al seu barri.

• Nou voluntaris poden no haver estat suficients per abastir 200.000 persones. Es vasubestimar la capacitat de convocatòria de la festa de Sant Joan, el cap de setma-na i la Copa d’Amèrica.

• Un trasbals tan important com el que suposa la Nit de Sant Joan en aquesta ciutatrequereix el treball coordinat de la Policia Local i el personal sanitari i de neteja, amés de possibles voluntaris. Caldria que aquestes persones comencessin a treba-llar plegades uns dies abans, i per subministrar informació, es pot anar a buscar elsprincipals destinataris de la política (joves, novament) a la sortida d’instituts, univer-sitats, cinemes i altres centres d’oci. En qualsevol cas, es podria considerar donarpublicitat al dispositiu especial uns dies abans del 23 de juny.

3.5. Educar i sancionar els propietaris incívics de gossosa Múrcia

Municipi Múrcia

Habitants 422.861

Any 2002-2008

Impulsor Regidoria de Seguretat i Regidoria de Qualitat Urbana i Parcs

Continuïtat Sí, en el sentit que s’han repetit les campanyes diversos anysi s’han provat noves mesures amb els mateixos objectius


Web www.ayto-murcia.es

3.5.1. Antecedents

Múrcia és la capital de la comunitat autònoma del mateix nom i la setena ciutat més po-blada d’Espanya. Es tracta d’un municipi amb un nombre destacable de zones verdes(Jardín del Chino, Jardín de Floridablanca o el Jardín de las Tres Copas, entre d’altres),


algunes de tan curioses com El Valle, un parc natural a menys de 5 quilòmetres del nucliurbà. Lamentablement, l’Ajuntament de Múrcia recull cada dia 110 quilograms d’excre-ments (equivalents a 650 deposicions diàries) de gossos, que suposen 138.000 eurosde despesa anual en neteja, la qual porten a terme tres operaris en motocicletes equi-pades per a aquesta tasca. Aquesta dada va portar al desenvolupament d’una políticaorientada a perseguir les persones desidioses.


L’any 2007 es va posar en marxa una campanya de vigilància intensiva de parcs, jardinsi zones de vianants. Per detectar i denunciar l’incompliment de l’Ordenança municipalsobre protecció i tinença d’animals de companyia, la primavera de 2007 l’Ajuntament deMúrcia va destinar vuit policies distribuïts per parelles a quatre sectors de la ciutat. Elsagents, vestits de paisà i durant dos dies aleatoris a la setmana, entre les 6.30 i les 10.30al matí i les 18.30 i les 22.00 a la tarda-nit (a més d’una campanya especial intensiva cadatres mesos), es van dedicar a notificar les infraccions als propietaris de gossos que no re-collien les seves deposicions i a prescriure multes entre 30,05 i 300,51 euros. També esfeien càrrec de denúncies particulars per telèfon, correu electrònic o cotxe policial.

Com a resultat, l’any 2007 es van posar 44 denúncies, el doble que l’any anterior, quannomés se n’havien posat 21. Aquesta campanya ja es va intentar els anys 2002 i 2006,però aquest cop es va decidir donar-li continuïtat i permanència.

L’abril de 2008 es va decidir complementar aquestes mesures amb una campanya in-formativa de tall més amable, sense renunciar a les mesures preses l’any anterior.Aquesta campanya, titulada «Soy un parque, no un W.C.; échame un guante», era unainiciativa de la Regidoria de Qualitat Urbana i Parcs. Les mesures concretes que establiaeren les següents:

1. Es van repartir 25.000 unitats de guants dins de fullets distribuïts en mà als quioscosdel municipi.

2. Difusió de la campanya mitjançant cartells i la ràdio i la televisió municipals durant elsmesos de maig i juny de 2008.

3. Es va insistir en el fet que les multes podien ser de fins a 300 euros.

4. L’Ajuntament es va comprometre a la futura construcció d’una zona d’esbarjo alJardín del Chino. Aquesta mesura s’inspira en una de similar realitzada a Barcelona, des-




Figura 18. Acte de presentació de la campanya «Soy un parque...»

Font: www.ayto-murcia.es/Boletines/.

prés de constatar que els pipicans fracassen perquè els propietaris no porten a la sorraels animals només perquè facin les seves necessitats.


• L’Ajuntament ha demostrat insistència i autèntica preocupació per aquest tema. Nos’ha limitat a portar a terme una única política per frenar la desconsideració dels pro-pietaris d’animals, sinó que ha perseverat fins a veure’n resultats, ha reconeguterrors, els ha esmenat i ha intentat accions des de diferents regidories i seguint es-tratègies distintes (sancionadora versus informadora).

• Entre els errors que ha reconegut l’Ajuntament, en trobem dos que ens poden es-talviar tornar a cometre’ls. El primer és que els pipicans no són pràctics, perquè elpropietari ha de fer entrar expressament el gos per tal que faci les seves necessitats.I si l’animal no en té ganes? I si se sent intimidat? Les zones d’esbarjo són més pràc-


tiques, perquè són espais tancats on els animals juguen, es relacionen entre ells i, amés, poden fer les seves necessitats. El segon error és haver preparat campanyesde vigilància puntuals: només l’amenaça constant d’una possible multa sembla aler-tar els propietaris de gossos.

• Amb aquesta mateixa lògica estratègica, els responsables de comunicació de l’A-juntament potser es podrien haver estalviat comunicar l’hora exacta en què es farienles rondes de vigilància.

• Probablement hagués estat més coherent començar per una campanya informativaabans d’enviar «agents especials» de paisà per caçar in fraganti els infractors.

• Entre els incentius positius amb els quals complementar aquesta acció podria in-cloure’s instal·lar, com a mínim durant un temps, recollidors especials del tipus sa-necanes a les zones més afectades.

• Es tracta d’una campanya no gaire original però realista i efectiva, en contraposicióamb d’altres de força mediàtiques i xocants però d’efectivitat dubtosa, com serienels casos que s’han donat en alguns municipis espanyols en què bé un tècnic mu-nicipal esperava sigil·losament que els propietaris abandonessin els excrementsper tornar-los-hi personalment o al consistori, o bé es contracten detectius privats peridentificar els amos de gossos que no recollien els excrements dels seus animals idenunciar-los per incompliment de la llei i atemptat contra el medi ambient. Aquestenfocament tremendista no és coherent si al municipi en qüestió mai s’ha portat aterme cap campanya de conscienciació o informació cívica sobre aquest tema oqualsevol altre relacionat amb el civisme.

3.6. Els agents cívics a Galdakao

Municipi Galdakao (Biscaia)

Habitants 29.183

Any 2004-2007

Impulsor Ajuntament de Galdakao en col·laboració amb patrocinadorscom l’INEM

Continuïtat Sí

Perspectiva del civisme Passiva

Web www.galdakao.net




3.6.1. Antecedents

Amb un passat industrial que va provocar un creixement demogràfic important seguitd’un estancament, Galdakao es troba avui a l’àrea geogràfica d’influència de Bilbao.Governada també pel PNV, és possible que el seu interès recent pel civisme s’inspiri enel d’aquesta gran ciutat. Existeix una gran inquietud al municipi al voltant dels gossos, jaque al 2005 es va crear un registre municipal de gossos potencialment perillosos endonar-se la primera llicència a un rottweiler, i en base a una estimació orientativa que xi-frava en 90 el nombre d’aquests animals.


L’any 2004 l’Ajuntament va contractar per primera vegada agents cívics. Gairebé noexisteixen dades sobre aquesta primera experiència, però sí sobre com s’ha anat per-feccionant any rere any. L’any 2005 eren set les persones contractades a jornadacompleta i durant sis mesos com a agents cívics. Distribuïdes en tres parelles i unacoordinadora, recorrien la vila uniformades, recomanant accions respectuoses i vigi-lant el bon ús dels espais públics, especialment a les franges horàries en què els pro-pietaris de gossos els treuen a passejar. Les seves tasques eren també vigilar les en-trades i sortides dels centres docents, prendre nota dels desperfectes al mobiliaripúblic, recollir suggeriments, etc.

L’any 2006 es va perfeccionar el sistema formant aquests agents abans en un curset,en col·laboració amb l’Àrea de Formació i Treball i l’INEM. Els contractes eren, igualment,per sis mesos, però es va augmentar el nombre d’agents fins a setze. El programa vatenir un cost de 376.428 euros (s’hi incloïen cinc operaris més, destinats a la recupera-ció de camins i zones urbanes).32

L’any 2007 l’Ajuntament va servir-se del programa Auzolan per reclutar els agents cívics.Vuit persones que percebien la renda bàsica o bé havien subscrit un conveni d’insercióamb l’Ajuntament van ser les encarregades de vigilar els parcs i jardins, informar la ciu-tadania dels seus deures i ajudar els vianants. Uns altres vuit ciutadans van ser formatscom a operaris municipals, amb tasques com mantenir i reparar el mobiliari públic ipodar les plantes i els arbres de la vila.

32. Font: www.galdakaohoy.blogspot.com/ (diari digital de Galdakao).



Aquell mateix any també es va posar en mans d’aquests agents la distribució d’un tríp-tic que portava per títol Per un Galdakao més net i segur. En el document s’indicavenalgunes recomanacions pel que fa a la cura dels gossos i altres advertències de caràc-ter general, sobretot en relació amb la normativa municipal sobre tinença i cura d’ani-mals de companyia, ja que Galdakao no té ordenança de civisme. També es feia re-ferència a llençar escombraries al carrer, realitzar pintades al carrer, provocar sorollsmolestos, creuar el carrer per zones no habilitades per a aquest propòsit, espolsar cati-fes després de les 10.30 hores del matí i dipositar mobles al carrer fora de l’horari esta-blert (19.30 hores) o sense avís previ. Aquest tríptic també convidava a reciclar i llençarla brossa entre les 20.30 i les 21.30 hores.


• El més destacable d’aquesta experiència és la voluntat decidida de continuïtat de lamesura triada i la capacitat de l’Ajuntament per avaluar el treball fet i millorar-lo cadaany. En aquest sentit, aquesta experiència supera d’altres que, tot i haver compro-

Figura 19. Casa consistorial de Galdakao

Font: www.galdakao.net.



vat l’eficàcia de la tasca portada a terme pels agents cívics contractats, no la repe-teixen o la suspenen sobtadament.

• Un dels errors més recurrents en els casos en què els ajuntaments s’inclinen per unamesura d’aquest tipus és el solapament de les funcions d’aquests agents amb les d’al-tres voluntaris cívics (com ara persones grans que vigilen l’entrada i sortida dels nensals col·legis) o amb les de la Policia Local. En aquest cas, sembla que les funcions delsagents cívics estan clarament delimitades i no s’ingereixen en les de la Policia Local.

• Alguns aspectes, com l’uniforme identificador dels agents, el seu treball en parella ila seva col·laboració en el repartiment de tríptics informatius, ajuden a conèixer laseva figura i les seves funcions, a què la gent confiï progressivament en ells i, en con-seqüència, a alleugerir la Policia Local d’una part del seu treball.

• Cal remarcar els intents de l’Ajuntament per coordinar la necessitat d’aquesta figu-ra per part del municipi amb les necessitats socials generades per l’atur (9% al mu-nicipi). També és destacable l’esforç per aconseguir patrocinadors que col·laborin enel pressupost del projecte.

• Tanmateix, en aquesta decisió trobem una de les debilitats de la iniciativa, i és el pe-rill que la figura dels agents cívics es converteixi en un infratreball. Amb una duradamàxima de sis mesos, jornades partides, treball al carrer, tracte continuat amb la genti un reclutament basat en la necessitat econòmica (persones a l’atur o que percebenuna renda bàsica), poden acabar tenint problemes per trobar candidats o, fins i tot,per fer-se respectar entre la població. Les condicions laborals d’aquests agents sónun dels punts més febles de tots els casos d’agents cívics consultats. Cal pensar endonar continuïtat no només a la figura, sinó al lloc de treball. Aquesta mesura reper-cutiria en la dignificació de la figura de l’agent cívic i en la qualitat del seu treball.

3.7. El Premi Emili Darder al Civisme a Palma

Municipi Palma (Illes Balears)

Habitants 413.781

Any 2008

Impulsor Ajuntament de Palma (grup municipal del Bloc per Palma)

Continuïtat Els impulsors de la idea volen donar-li un caràcter anual

Perspectiva del civisme Activa

Web www.palmademallorca.es


3.7.1. Antecedents

Com en molts altres dels casos recollits en aquest estudi, el tret més destacable de lahistòria recent de la ciutat de Palma és el seu accentuat creixement demogràfic.L’augment de població des de l’any 2000 fins als nostres dies és gairebé cinc vegadessuperior al que es va produir entre 1981 i 1996. En aquest cas, cal destacar que unapart d’aquests nous residents provenen del turisme: viuen a la ciutat només uns mesosa l’any o bé han triat Palma com a lloc de residència una vegada jubilats. El turisme hacondicionat el model de creixement d’aquesta capital i les seves comunicacions, la so-ciologia i l’economia.

D’altra banda, val a dir que la vida política ha estat bastant agitada els darrers anys. Enl’àmbit autonòmic, en el congrés de 2006 del Partit Socialista de Mallorca (PSM) es vadecidir crear un bloc nacionalista amb Esquerra Unida i Els Verds, fet que va provocarl’escissió d’Entesa per Mallorca. En l’àmbit local, l’any 2007 l’alcaldessa Catalina Cirer(PP) va ser substituïda per Aina Calvo (PSIB-PSOE), amb el suport del Bloc per Palma id’Unió Mallorquina.


Emili Darder i Cànaves fou metge i el darrer batlle republicà de la ciutat de Palma. Coma metge, va promoure el tractament i la higiene de l’aigua. Com a càrrec públic, va im-pulsar la creació de menjadors escolars i llars d’infants que facilitessin la conciliació entretreball i maternitat de les dones, va encarregar obres públiques que garantissin una bonaqualitat de l’aigua potable i va participar en la redacció de l’avantprojecte de l’Estatutd’autonomia de les Illes Balears. Finalment, fou empresonat i assassinat pels reacciona-ris en plena Guerra Civil, el 1937.

L’entitat Obra Cultural Balear (OCB) va instituir el 1987 el Premi Emili Darder com una deles distincions dels Premis 31 de Desembre a persones o associacions que haguessincol·laborat en la defensa de la llengua i la cultura catalanes a Mallorca. En concret, elPremi Emili Darder es va destinar a premiar una iniciativa en el camp de l’educació o ellleure que hagués buscat la normalització del català com a llengua vehicular de l’apre-nentatge, la renovació pedagògica o l’educació mediambiental. D’altra banda, el generde 2008 la Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears va atorgar el primer PremiEmili Darder sobre la Higiene i la Salut Pública, amb una dotació anual de 3.000 euros.Podem considerar que aquestes distincions són antecedents rellevants del premi que




Figura 20. Emili Darder

Font: www.mallorcaweb.net.

ens ocupa, juntament amb la Fundació Emili Darder, fundada també el 1987 i vinculadaal Partit Socialista de Mallorca.

El 26 de juny de 2008 els grups municipals del PSOE i del Bloc per Palma van presen-tar la proposta de constitució del Premi Emili Darder al Civisme, consistent en el lliura-ment d’una medalla i un ajut econòmic. La seva finalitat és «reconèixer la tasca realitza-da per persones, entitats o col·lectius en defensa dels valors de la convivència cívicademocràtica, la solidaritat, el treball social o l’ajut humanitari, tant a Palma com a altresllocs de l’Estat o el món».33 Val a dir que aquest acte s’emmarcava en una altra sèrie depropostes amb les quals el Bloc per Palma pretenia recuperar la memòria històrica delsque van morir a la Guerra Civil i durant la dictadura franquista per les seves idees i la lli-bertat, com ara l’elaboració d’un cens de veïns i veïnes desapareguts durant la guerra ila postguerra i d’una llista dels fossars i enterraments.

33. Text presentat pel Bloc per Palma i publicat a Diario de Mallorca (27 de juny de 2008).


Totes les forces polítiques presents a l’Ajuntament van manifestar-se a favor de la inicia-tiva del premi de civisme, però el grup municipal del PP va abstenir-se en la votació perconsiderar que el premi havia d’incloure’s a la convocatòria dels guardons Ciutat dePalma, però sense que coincidís en el mateix moment ni acte amb aquests darrers,de caràcter literari i artístic.


• Els premis suposen un reconeixement públic a una conducta constructiva i positivaper a la comunitat. Es tracta de treure de l’anonimat iniciatives individuals o sorgidesd’entitats i presentar-les com a exemples davant la societat. Constitueixen un in-centiu per fomentar comportaments d’aquest tipus, i no només per la quantiaeconòmica del premi, sinó perquè la lectura pública que se’n fa és que la virtut pú-blica es reconeix i mereix una recompensa.

• És una política de costos molt raonables i que, a més, pot convertir-se en un actede publicitat institucional beneficiós per a la imatge de l’Ajuntament i que pot aparèi-xer en els mitjans de comunicació aliens al consistori.

• Sovint, per resumir un gruix d’informació, l’opinió pública recorre a associar un con-junt d’actituds, virtuts o defectes a una persona pública. Podríem fins i tot dir que ala societat li calen «sants moderns», persones que encarnin un model de conductaideal. Emili Darder compleix el requisit de ser una persona coneguda, i a més el seutrist assassinat el converteix també en màrtir dels valors democràtics. La seva con-ducta pública ens parla d’una persona molt preocupada pel futur i el benestar de laseva comunitat, per la qual cosa és un bon representant dels valors cívics.

• Tanmateix, la seva figura està molt lligada a un ideari polític concret, perquè ell ma-teix va ser una figura política (fundador d’Acció Republicana de Mallorca). Això potser un dels motius dels recels del PP per donar al guardó amb el seu nom tota la vi-sibilitat que requeriria per ser efectiu. Tampoc l’actitud del Bloc per Palma, que ha lli-gat la instauració d’aquesta distinció amb altres problemes relacionats amb lamemòria històrica, és la més adequada per aconseguir un consens al voltant d’untema sobre el qual, en principi, resultaria fàcil arribar a un acord.

• Finalment, es tracta d’un personatge tan estimat i conegut que existeix un notableconjunt de distincions amb el seu nom, fet que pot generar confusió i problemes perdiferenciar aquest premi dels altres. Podria, fins i tot, produir-se un conflicte entre elsvalors de catalanitat, promoció de la salut pública i civisme que els tres guardons




amb el seu nom volen vincular a la figura de Darder. Aquest problema té difícil solu-ció. Com que les entitats promotores dels premis no s’han posat d’acord, podriaarribar a ser necessari que els hereus del metge constituïssin un patronat o un enssimilar per a la gestió d’aquests possibles conflictes.

3.8. Campanya «Bilbobus, cede tu asiento»

Municipi Bilbao

Habitants 353.168

Any 2008

Impulsor Ajuntament de Bilbao

Continuïtat Sí. De fet, es tracta d’una mostra de continuïtat d’una políticainiciada el 2006

Perspectiva del civisme Passiva

Web www.bilbao.net

3.8.1. Antecedents

Amb més de 300.000 habitants, els transports són un assumpte vital per a la qualitat devida i l’economia del municipi. Bilbao compta amb un aeroport, ferri, tres línies de ferro-carril, tramvia (des de 1876), metro (des de 1995) i 28 línies d’autobús, per la qual cosapodem dir que es tracta d’una ciutat ben comunicada tant entre els seus vuit districtescom amb l’exterior. Tanmateix, el gran flux de passatgers, les presses de les personesque van a treballar i la despersonalització de les interaccions humanes que es donen ales grans ciutats han fet dels mitjans de transport l’escenari de moltes conductes quecompliquen la bona convivència entre la ciutadania.

Per aquest motiu, l’any 2006 es van posar en marxa una sèrie d’iniciatives relacionadesamb el civisme a la ciutat de Bilbao. La primera fou l’acció teatral denominada Bilbaosempre al teu cor, en què la companyia Teatro Mutante recreava bones pràctiques deconvivència relacionades amb l’ús de les papereres i altre mobiliari públic o amb el so-roll. Igualment, es va desenvolupar la campanya «Familia Metro Bilbao», també reforça-da amb actuacions d’actors als espais públics. Set actors van escenificar accions incor-rectes ambientades al metro: viatjar sense bitllet, queixes pujades de to al personallaboral del suburbà o maltractar les infraestructures. L’experiència va tenir tant d’èxit que



34. Trobem una experiència similar i anterior a Barcelona l’any 2004. En aquest cas, uns mims (quatre l’any2005, deu l’any 2006, etc.) recorrien els carrers del centre de la ciutat més freqüentats per les persones quecerquen esbarjo nocturn, instant-les a què abaixessin el volum de les seves converses. Es tracta d’una cam-panya que s’ha repetit cada any des de llavors, que té un cost aproximat de 13.000 euros per campanya (Font:La Vanguardia, 25 juliol 2005) i que ha servit d’inspiració per a moltes altres polítiques similars. Un d’aquestscasos el trobem a Sitges (campanya «No tothom està de festa», de 2004), en què tres mims feien un recorre-gut pels carrers on es concentren més locals nocturns recordant als seus clients que a sobre vivien veïns quepotser volien dormir. Un altre cas és la iniciativa privada de la sala de festes Taboó de Madrid (a prop de lacontrovertida plaça del Dos de Mayo), en què fins i tot es va importar la pràctica barcelonina de regalar alstranseünts un caramel perquè «tanquessin la boca».

l’any 2008 la Unió Internacional del Transport Públic (UITP) va recomanar a totes lescompanyies del món la realització de campanyes similars a la de «Familia Metro Bilbao»per divulgar comportaments correctes entre els usuaris. Tant és així que els represen-tants del metro de Berlín es van posar en contacte amb els seus homòlegs de Bilbaoper conèixer més detalls de la campanya.34


Després d’aquests esforços d’educació cívica al carrer i a l’entorn del suburbà,l’Ajuntament de Bilbao va decidir afrontar el repte del comportament ciutadà als auto-

Figura 21. Acció realitzada a la campanya «Familia Metro Bilbao»

Font: www.deia.com (15 juny 2006).



busos. La Llei d’igualtat d’oportunitats, no-discriminació i accessibilitat universal de lespersones amb discapacitat (2003) i un Reglament municipal de normes d’ús dels mit-jans de transport públic (2007) van ser les bases legals de la campanya «Bilbobus, cedetu asiento».35

El 16 d’octubre de 2008 va ser la data escollida per posar en marxa aquesta campa-nya de sensibilització. El missatge de cedir el seient a «col·lectius vulnerables» i personesque puguin necessitar-lo més es va reforçar amb espots a diferents ràdios i a les televi-sions locals, panells informatius i anuncis a la premsa.36 A més, es van destacar elsseients reservats als autobusos entapissant-los de blau i senyalant-los amb un distintiu.Cal tenir en compte que es tracta de seients més amplis i annexos a espais lliures perpoder-hi deixar una cadira de rodes o un cotxet de bebè. Tal com indicava la campan-ya, aquests seients són reservats per a la gent d’edat avançada, amb mobilitat reduïda,amb discapacitats, dones embarassades i persones adultes amb infants.37

35. Aquest reglament establia clarament l’ordre de preferència a l’hora d’accedir a l’autobús i donava priori-tat a les persones amb mobilitat reduïda en cadires de rodes.36. Font: aula.elmundo.artempus.es.37. Font: www.bilbao.net.

Figura 22. Autobús urbà de Bilbao

Font: www.bilbao.net/bilbobus/.



• Es tracta d’un exemple de determinació per part de l’Ajuntament pel que fa a donarcontinuïtat a polítiques que s’han demostrat beneficioses en l’àmbit del comporta-ment als mitjans de transport.

• També és un exemple de desplegament progressiu de mesures sectorials: l’any 2006es va afrontar aquest repte al metro, l’any 2008 tocava el torn als autobusos.

• El missatge es reforça amb avisos i anuncis, a més d’una senyalització in situ queno només facilita la comprensió de la norma que es vol inculcar, sinó que tambéajuda a què els comportaments indeguts siguin inexcusables.

• La campanya de comunicació es recolza en una normativa, en comptes de ser a lainversa. De fet, la font tant de la llei com del reglament i de la campanya de civismeés el sentit comú, però es recorda als ciutadans (mitjançant nombrosos anuncis a lapremsa) que, en cas que la trobin qüestionable, infringir la norma és infringir la llei.

3.9. Fem Barri a l’Erm (Manlleu)

Municipi Manlleu (Barcelona)

Habitants 20.091

Any 2005-2008

Impulsor Pla Educatiu d’Entorn: Departament d’Educació (Generalitatde Catalunya) i Ajuntament de Manlleu

Continuïtat Sí

Perspectiva del civisme Integral, predominantment activa

Web www.barrierm.cat

3.9.1. Antecedents

En aquest cas, trobem la gènesi de la política de civisme en un Pla Educatiu d’Entorn,un instrument per donar una resposta integrada a les necessitats educatives proposatpel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.38 El Pla Educatiu d’Entorn


38. Font: www.xtec.cat/lic/entorn/documents.htm.



(PEE) de Manlleu es va començar a desenvolupar l’any 2005, tot equilibrant la poblacióescolar amb necessitats educatives específiques. Amb posterioritat es van ampliar elsobjectius a tota la comunitat educativa amb la finalitat de crear xarxes. Aquesta tempo-rització coincidia amb els principals blocs d’actuació del PEE: el primer relacionat ambl’èxit escolar i la promoció del català com a llengua vehicular i el segon, amb la cohesiósocial i la igualtat d’oportunitats.


En el marc d’aquest segon bloc d’actuació, i en coordinació amb el Pla de Millora delBarri de l’Erm, es va proposar per primer cop la creació de la Coordinadora d’Entitatsdel Barri de l’Erm, que aplega l’Associació de veïns, l’Associació l’Ordit, l’AssociacióCultural Andalusa Penya Flamenca de Manlleu, l’Aula de Formació d’adults Miquel Martíi Pol, Jameiat Essalam i CITE-CCOO.39 Aquesta coordinadora va impulsar el programaanomenat Fem Barri per contribuir a la millora de la convivència i la cooperació, amb elsuport de l’Ajuntament de Manlleu. Els seus principals objectius són fomentar la comu-nicació i cooperació entre les persones i els col·lectius, desenvolupar estratègies per re-soldre conflictes i desenvolupar l’autoestima col·lectiva del barri. Aquest programa s’haemancipat, ha adquirit vida pròpia i ha establert els seus propis vincles amb altres plans,com ara el Pla de Recepció i Acollida de Manlleu. També és rellevant l’inici del Projected’Intervenció Integral del Barri de l’Erm (PIIB) l’any 2006, amb l’objectiu de millorar lescondicions de vida i la convivència al barri i connectar-lo a la resta de Manlleu. En aquestmarc, s’ha desplegat el Pla de Convivència, per garantir la cohesió social dels veïns delbarri de l’Erm, partint de l’ideal democràtic d’igualtat. Organitzat en cinc taules de tre-ball, una d’elles encara es vincula amb el Pla Educatiu d’Entorn.

Per tant, ens trobem davant d’una experiència que enllaça el grup de les polítiques decivisme sorgides d’altres àmbits amb les polítiques específicament de civisme amb en-focament transversal. En aquest cas, ens trobem davant d’un barri amb problemes de-rivats de l’estat de les infraestructures i de la manca de relació entre els veïns.L’Ajuntament no ha cessat de situar-lo al centre de diversos projectes i programes des-tinats a pal·liar aquestes mancances, entenent que els problemes relacionats amb l’en-

39. El Pla de Millora del Barri de l’Erm és gestionat per l’organisme autònom Institut de Desenvolupament del’Erm (IDE), en coordinació amb les àrees de Cultura, Serveis Socials, Serveis Territorials, Habitatge, Oficina dePromoció Econòmica, Joventut, Esports i Educació de l’Ajuntament de Manlleu.


torn físic del barri i amb les relacions interpersonals havien d’abordar-se alhora. A conti-nuació, destaquem algunes de les mesures concretes orientades a millorar les xarxes il’entorn del barri de l’Erm des de qualsevol d’aquests programes i plans.

• Caminada popular pel civisme i la convivència.40 El juny de 2008 es va celebrar latercera caminada popular pel civisme i la convivència, realitzada per primer cop el2006. En aquest cas, associacions de veïns i altres entitats de tot Manlleu –incloent-hi les del barri de l’Erm– convoquen una caminada popular per un circuit de 9 quilò-metres, amb l’objectiu de descobrir l’entorn de Manlleu, parlar, conèixer els veïns iveïnes i propiciar la convivència i les actuacions cíviques al municipi.

• Les festes del barri de l’Erm són una festa pel civisme des del 2005. L’any 2008 esva organitzar l’exposició «Llengües del món», amb el suport de l’Institut de Desen-volupament de l’Erm (IDE), i es va celebrar una trobada per a l’intercanvi de llibres.També es va celebrar el tercer Tast Gastronòmic –(un tast de receptes de cuina apreus populars que es va organitzar per primer cop el 2005) i es va presentar el re-ceptari de l’edició de l’any 2007.

• L’èxit del primer Tast Gastronòmic va propiciar la idea de recollir en un llibre les re-ceptes que es van oferir al públic. El llibre, titulat Cuines des de l’Erm, es va presen-tar el 23 de desembre de 2005 al Mercat Municipal. Existeixen dues edicions més,corresponents als tasts de 2006 i 2007.

• La Fira del Joc. Des de 2006 se celebra al parc de l’Erm la Fira del Joc, una jorna-da adreçada a infants que té el propòsit de fomentar el diàleg, el coneixement d’al-tres cultures i la intergeneracionalitat del joc, a més de millorar les relacions socials ila convivència entre els veïns del barri. Des de la segona edició compta amb dinà-miques participatives per dissenyar jocs del món.41

• Entre l’octubre de 2007 i el juny de 2008 es va posar en marxa un taller de teatresocial al barri de l’Erm, adreçat a joves d’entre tretze i setze anys i destinat a esti-mular la seva promoció personal i social mitjançant la improvisació teatral dirigida perun equip pedagògic especialitzat. L’activitat forma part de les actuacions del Pla deConvivència del barri de l’Erm i va ser impulsada per la taula 3 (participació ciutada-na i inclusió social) i la taula 1 (infants i joves en medi obert).


40. Entre altres fonts, www.osona.com.41. Font: www.barrierm.cat.




• Sovint, els problemes de convivència s’associen al deteriorament de l’espai físic delbarri o municipi en què es produeixen aquests comportaments. Els plans destinatsa millorar les infraestructures poden tenir en compte també mesures per millorar lesactituds ciutadanes o enllaçar-se amb programes específics destinats a aquest ob-jectiu.

• Moltes d’aquestes mesures estan destinades a atreure l’atenció del conjunt de lapoblació sobre el barri de l’Erm, a fer-lo necessari i útil per al poble i a donar incen-tius perquè la resta de ciutadans hi vagin. Això millora la percepció del barri per partde la resta de ciutadans i augmenta l’autoestima dels que hi viuen.

• El conjunt de polítiques que s’estan realitzant al barri des de 2005 demostra la vo-luntat de continuïtat per part de l’Ajuntament.

• D’una banda, trobem una interacció interessant entre el potencial educatiu que tétota la població i la seva participació política. Per aquest procediment aprenen i mi-lloren les seves habilitats cíviques i la seva autoestima. D’altra banda, observem queles mancances que presentava el barri no han estat una excusa per posposar me-sures de caràcter social (millora de la convivència i de les relacions entre els veïns),sinó que s’han interpretat com una oportunitat per abordar aquestes qüestionsalhora.


Una modalitat de política local de civisme prou innovadora són els pactes pel civisme.Un pacte pel civisme és un acord formalitzat per escrit entre diversos agents del muni-cipi, entre els quals trobem la majoria de vegades l’Ajuntament com a impulsor. En el do-cument resultant s’especifiquen els valors i comportaments que es volen eliminar o pro-moure al municipi i un seguit d’objectius més o menys específics relacionats amb laconvivència i la ciutadania. Es tracta d’una política discursiva, en què idealment s’hatractat d’arribar a un consens mitjançant un procés d’intercanvi d’opinions i coneixe-ments. Parteix d’una negociació en què molt sovint ha estat implicada en més o menysmesura la ciutadania mitjançant mecanismes de participació política.

La noció de pacte implica diàleg i acord entre diverses parts. D’una banda, no s’ajustaa la realitat, ja que en cap de les experiències que veurem a continuació existeixen bàn-dols o ciutadans que defensin l’incivisme. Però sí veurem com diferents concepcions delque és cívic es barregen i es compensen. Per tant, es tracta d’una bona manera decomprometre el municipi amb el civisme, tot traspassant a la ciutadania la responsabili-tat de definir aquest complex i polèmic terme. Aquesta mesura permet construir-lo demica en mica i entre tota la població, arribant a compromisos entre posicions que sem-blaven difícilment reconciliables (civisme passiu versus civisme actiu, per exemple).

A més, es tracta d’una política no gaire complexa, adequada per a aquells municipisque no hagin començat encara a desenvolupar ordenances de convivència o altres po-lítiques en aquest sentit. S’adiu a les situacions en què els decisors veuen la necessi-tat de conscienciar la ciutadania que cal fer alguna cosa pel que fa al seu comporta-ment a l’esfera pública, i ho volen fer sense enfrontar-s’hi. Es tracta d’un bon punt departida per a la resta de polítiques de civisme que es vulguin endegar al municipi.Sovint, els pactes pel civisme es converteixen en el primer pas per al desenvolupamentde mesures concretes derivades dels objectius que es reflecteixen en el text del docu-ment. La major part de les vegades són antecedents d’ordenances de convivència que,

| 101

4. Els pactes pel civisme. La construcciód’una política des del seu significat



òbviament, seran menys discutides que les que arrenquen unilateralment de la iniciati-va dels polítics locals. D’altra banda, el sol procés de discussió i redacció del manifestpel civisme és en si una política que tracta de conciliar visions i sensibilitats diferents.Per tant, i a banda dels seus efectes positius sobre polítiques cíviques ulteriors, aquíconsiderem que aquests pactes són en si mateixos polítiques de civisme, les quals, amés, poden ser força constructives i educatives si s’empren els procediments ade-quats i el temps suficient.

Entre els municipis catalans que compten amb un pacte de civisme trobem l’Hospitalet deLlobregat, Castelldefels, el Masnou, Gavà, el Prat de Llobregat i Sant Boi de Llobregat.42 Ala Comunitat Valenciana ha estat força aplaudit i imitat el Pacte Cívic de Torrent, i tantPamplona com Barakaldo compten amb el seu propi pacte de civisme. A continuació,farem un breu resum d’alguns dels pactes més característics. Analitzarem, per ordre cro-nològic, les experiències dels pactes pel civisme de l’Hospitalet de Llobregat (1997),Torrent (2005), Barakaldo (2005), Castelldefels (2006) i Sitges (2007).

En aquest cas, a més de parar atenció a la magnitud del municipi i a l’agent impulsor dela política, tractarem de copsar el grau de discursivitat, és a dir, en quina mesura es vaproduir un intercanvi real de parers fins a arribar a un consens. Veurem que en la fitxa depresentació dels següents casos apareix un petit apunt sobre el grau de discursivitat ge-nerat durant el procés d’elaboració del manifest o pacte. No tindrà el mateix valor un do-cument que únicament s’ha presentat a la ciutadania per a la seva subscripció, sensepossibilitat d’esmenes, que un text construït per la societat civil a partit del treball refle-xiu en grups de discussió o tallers participatius. Tampoc serà igual de ric un text fruit deles reflexions de la ciutadania associada que un altre que incorpori les visions dels ciu-tadans no associats. Totes aquestes variables seran tingudes en compte en l’anàlisi delscasos següents.

42. El cas de Sant Boi de Llobregat és un curiós exemple de pacte cívic sectorial, ja que recull una sèrie decompromisos relacionats amb la mobilitat, la conducció i la seguretat viària. Per saber més del Pacte Cívic perla Mobilitat de Sant Boi de Llobregat: www.santboi.cat.


4.1. Manifest pel Civisme de l’Hospitalet de Llobregat

Municipi L’Hospitalet de Llobregat (Barcelona)

Habitants 264.404

Any 1997

Impulsor Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat

Discursivitat No existeix un debat real a l’hora de redactar el manifest osubscriure’l, però sembla que les persones amb responsabilitatpolítica i tècnica van saber copsar la voluntat ciutadanaen la proposta inicial

Continuïtat Sí. El manifest va donar peu a la modificació de la normativamunicipal per incloure les faltes contra el civisme. També es vancrear una sèrie de cossos especials (policia cívica, voluntaris)i va ser l’antecedent de l’ordenança de civisme

Perspectiva del civisme Integral, amb predominança dels valors passius

Web www16.gencat.cat/idigol/cat/experiències_index.htm

4.1.1. Antecedents

Les dades estadístiques disponibles d’aquesta ciutat de l’any 2007 (Idescat) ens parlend’un gran municipi amb problemes de capital: una taxa d’atur del 9,7%, un 23,76%d’estrangers residents i una renda bruta familiar disponible per habitant de només10.200 euros. Tot plegat ha generat en els seus habitants una sèrie de preocupacionssocials. La inquietud per la cohesió social i les actituds que afecten la convivència va co-mençar al consistori anys abans, amb l’aposta per la sensibilització sobre el bon ús delsespais públics i la implicació de la ciutadania en el seu manteniment.


El projecte va començar amb la difusió d’una primera edició de la campanya«L’Hospitalet pel civisme». El seu objectiu era aconseguir tantes adhesions com fos pos-sible a un manifest a favor de la millora de la ciutat i la rehabilitació del mobiliari urbà.Arran d’aquesta campanya i de la presentació del manifest, es va consolidar un grup devoluntaris permanents pel civisme, format per 4.000 persones, i es va concretar la cele-bració del Dia Cívic del municipi amb una periodicitat de tres mesos. La campanya in-

4. Els pactes pel civisme. La construcció d’una política des del seu significat | 103



formativa va incloure rodes de premsa, tríptics, anuncis i xerrades a associacions i alscentres educatius. Finalment, el manifest va aconseguir unes 20.000 signatures, la qualcosa es pot considerar un èxit.

Els compromisos adquirits per les persones que van subscriure el manifest «L’Hospitaletpel civisme» comencen per contribuir a l’amabilitat del municipi, fent que sigui més aco-llidor i sostenible, a través del diàleg, la tolerància i el respecte. A més, els signants acor-den respectar els principis bàsics d’igualtat i no-discriminació, promoure els valors d’ad-hesió i solidaritat i defensar i prestigiar socialment el patrimoni públic, així com impulsarl’acció educativa com un instrument de consciència social i cívica. En aquest sentit,s’emfatitza el paper de la participació política i la convivència com a eines de l’educaciócívica en què s’han de formar els infants i el jovent de la ciutat.

El text, tot i regular especialment les normes de comportament i conducta ciutadanes,no perd de vista els grans valors cívics relatius a la comunitat i als deures que hi tenim,és a dir, els drets i deures polítics. També es tenen en consideració els nous reptes icompromisos derivats de la creixent diversitat de la població, tractant d’evitar presentarla diversitat com una amenaça. De fet, en el text del pacte es nega la utilització d’espaispúblics de la ciutat per a activitats que incitin a la discriminació racial, ètnica, cultural ode qualsevol altre tipus, un fet que també queda palès en l’ordenança.

Com a resultat del procés, el text també recull la dicotomia entre la confiança en mesu-res pedagògiques orientades a fomentar les relacions respectuoses i la voluntat de crearnormes que regulin, corregeixin i sancionin les actituds incíviques, negligents i irrespon-sables que deterioren la qualitat de vida de la ciutadania. No deixen de ser aspectes re-lacionats amb la vessant passiva del civisme, però sí que reflecteixen dues actituds di-ferents (amb diferents graus de severitat) davant dels problemes relacionats amb eldeteriorament de l’entorn físic del municipi. La conseqüència d’aquestes visions dife-rents sobre la manera com s’hauria de corregir l’incivisme és que d’ençà del manifests’han pres mesures concretes ben diferents.

Per exemple, es van unificar una sèrie d’actuacions de la Policia Municipal i del’Ajuntament sota el lema «L’Hospitalet pel civisme», com ara la sanció dels propietarisde gossos que no porten els animals lligats i identificats i dels conductors de motocicle-tes sorolloses. De fet, l’ordenament municipal va incloure un apartat de sancions exe-cutives per a les denominades faltes incíviques. Aquestes actuacions es feien sota l’em-para de diverses normatives, un fet que es va veure alleujat per l’aprovació del’Ordenança del civisme i la convivència de l’Hospitalet de Llobregat l’any 2005. Ja s’han


comentat alguns dels seus trets més significatius, però val a dir també que el manifestredactat el 1997 va ser-ne l’antecedent immediat, la base sobre la qual es va redactarl’articulat i un dels secrets de la gran acceptació que va suscitar aquesta norma local, adiferència d’ordenances veïnes com la de Barcelona.

Un altre exemple de continuïtat del manifest, a més de l’esmentada ordenança, és l’ex-posició «Gràcies. Fem un bon equip», promoguda per la Diputació de Barcelona ambla intenció de difondre el valor de la neteja, la sostenibilitat, la convivència, la tinençaresponsable d’animals i la mobilitat, que va arribar a l’Hospitalet l’any 2006. També calesmentar la creació de l’oficina i del telèfon d’atenció ciutadana per a incidències rela-cionades amb la convivència, mesures posades en marxa el 2006 i el 2007, respectiva-ment. El gran nombre de persones que han recorregut a aquests mecanismes cercantsolucions de mediació apunta a la continuació de l’esperit del manifest.


• L’alt grau d’acceptació del manifest i el nombre de persones que l’han subscrit indi-quen que realment el text va copsar les preocupacions de la ciutadania, probable-ment a causa d’un intercanvi fructuós de parers entre la classe política del municipi.El text aconsegueix conciliar visions molt diferents sobre la ciutadania i la ciutat.

• No obstant això, és millorable el grau de participació de la societat civil en aquestapolítica. Es podrien haver acceptat esmenes i propostes en un primer esborrany. Ide-alment, les persones associades i no associades podrien haver diagnosticat la si-tuació de la convivència i haver proposat mesures de millora des de l’inici.

• Malgrat això, la fortalesa del manifest és indiscutible. S’ha convertit, literalment, enel fonament de la resta de polítiques municipals de civisme, que comparteixen elsmateixos principis i que han quedat agrupades sota el lema que dóna títol al mani-fest: «L’Hospitalet pel civisme». Les conseqüències a llarg termini d’aquesta políticadissipen qualsevol dubte sobre el seu oportunisme. Aquesta continuïtat pren enca-ra més importància pel fet de tractar-se d’una política pionera, realitzada abans queel civisme estigués a l’agenda pública.




4.2. Pacte Cívic de Torrent

Municipi Torrent (València)

Habitants 75.131

Any 2005

Impulsor Ajuntament de Torrent (Delegació de Valors Cívics)

Discursivitat Les associacions mai van arribar a reunir-se i discutir conjuntament.Se’ls va enviar un esborrany que podien acceptar o esmenar(en aquest segon cas, si els grups polítics del municipi hi estavend’acord)

Continuïtat Sí, amb el desenvolupament del Pla de Civisme. La lentitud enel nomenament de la Comissió Assessora del Civisme i delDefensor del Ciutadà va posar fi al consens polític

Perspectiva del civisme Integral, més aviat activa

Web www.calicanto.actiopolis.com/asociacion/2005_noviembre/torr_pres_pacto_cívico.pdfwww.torrent.es

4.2.1. Antecedents

Torrent és la capital de la comarca de l’Horta Sud, es troba a només nou quilòmetres deValència i forma part de la Mancomunitat Intermunicipal de l’Horta Sud. Des del punt devista demogràfic, va experimentar un acusat creixement a partir del 2001. La seva po-blació, que durant uns deu anys es va trobar al voltant dels 55.000 habitants, va aug-mentar fins als 65.538, que s’han convertit darrerament en 75.000. Aquesta dada xocaamb el fet que el municipi no ha perdut totalment el seu caràcter agrícola i és un llocd’estiueig habitual entre els valencians.

Probablement aquest creixement de la població i la consegüent debilitació dels vinclesentre els habitants van ser alguns dels motius pels quals l’any 2004 l’Ajuntament deTorrent va crear la Delegació de Valors Cívics, encarregada d’implementar el Pla deCivisme. Aquest ens va creure convenient la creació d’un pacte pel civisme, per al qualva recollir les propostes de tots els grups polítics del municipi.



El novembre de 2005, la Delegació de Valors Cívics va enviar aquest primer esborrany atotes les entitats del municipi i en va fer diverses presentacions. Posteriorment, va enviarels suggeriments de les entitats que van presentar propostes als grups polítics. Els par-tits van determinar la seva inclusió al document. Així, a les acaballes del 2005, es va re-dactar el document definitiu del Pacte Cívic, amb la col·laboració i l’acord de més de 180col·lectius de la ciutat, incloent-hi associacions ciutadanes, entitats educatives, empre-sariat, partits polítics i sindicats. Durant els primers mesos del 2006, el document va tor-nar a ser enviat a totes les entitats del municipi, juntament amb formularis d’adhesió. Al’abril va ser definitivament aprovat i a l’octubre es va presentar públicament. Durant l’any2006 es preveia la difusió del contingut mitjançant una campanya informativa, la creaciód’una Comissió Assessora del Civisme i l’inici del Pla Integral de Civisme.

El pacte en si mateix és un breu document que des del preàmbul explica la necessitatd’adherir-se a la virtut del civisme. El document assenyala la necessitat de millorar laconvivència i la qualitat de vida de la ciutadania a través de l’impuls d’una cultura ciuta-dana basada en valors cívics. Aquesta cultura es defineix al text com «una cultura departicipació, creació col·lectiva i responsabilitats compartides, una cultura integradora,que suma esforços, que afavoreix la creació comuna i capacita la societat per a l’adap-tació als canvis ràpids i reptes que planeja el futur». Així mateix, el civisme queda definitcom «la matèria i l’energia amb què es forma la cultura ciutadana». També es diu que ésla característica que diferencia l’individu orientat a les seves necessitats particulars delciutadà compromès de manera efectiva amb els interessos comuns i que és solidari ambl’espai de convivència compartit amb la resta de la ciutadania.

Seguidament, s’exposen alguns dels 23 compromisos col·lectius que les persones quesignen subscriuen.

• Declarar el civisme la virtut que fa possible la convivència i una ciutat més amable.

• Reconèixer el civisme com l’ètica mínima que qualsevol demòcrata ha de subscriu-re i que pot ser acceptada per tothom, independentment de la seva religió, pro-cedència o ideologia.

• Acceptar que el civisme comporta generositat i posar el bé comú davant dels inte-ressos particulars.

• Admetre que la cultura cívica respecta la diversitat i la multiculturalitat.

• Reconèixer que el civisme compromet a ser actors participatius de la ciutat.




• Comprometre’s amb un projecte integral i permanent de civisme, garantint la sevacontinuïtat.

• Informar la ciutadania dels seus drets i deures mitjançant l’elaboració i la difusió dela Carta dels Drets i Deures dels Ciutadans.

• Vetllar pels drets dels ciutadans amb la creació de la figura del Defensor del Ciutadà.

• Implicar-se en un civisme actiu i militant a favor dels valors cívics.

• Desenvolupar el Pla Integral del Civisme de Torrent, en el qual s’implicaran l’Ajunta-ment i la ciutadania.

• Desenvolupar una ordenança municipal de civisme que aglutini i unifiqui les regla-mentacions que en matèria cívica es desenvolupin al Pla Integral de Civisme.

El text del pacte establia la seva continuïtat mitjançant la Comissió Assessora delCivisme i la creació de la figura del Defensor del Ciutadà, encarregada de vetllar pelsdrets de la ciutadania. L’esmentada comissió es perfilava com un òrgan de participacióciutadana que havia de posar en marxa el Pla Integral de Civisme, format per represen-tants de tots els grups polítics municipals, tècnics assessors i representants d’entitatsveïnals, culturals, festives, esportives, religioses, educatives i juvenils.

Tanmateix, es va trigar més de dos anys a constituir i nomenar els membres de laComissió Assessora del Civisme i del Defensor del Ciutadà. Les veus més crítiques ambl’Ajuntament assenyalen que quan finalment això es va fer (ja l’any 2008), no es van di-fondre les competències d’aquests ens. Per tot plegat, el Grup Municipal Socialista vamanifestar nombroses vegades el seu desacord. Seguidament, el Bloc va abandonar elPacte Cívic l’abril de 2008.


• Una avaluació del contingut, el procés d’aprovació i les conseqüències del PacteCívic de Torrent revela tant èxits com fallides d’aquesta iniciativa. En primer lloc, elprocediment ideat per la Delegació de Valors Cívics està molt lluny de cercar la de-liberació i el consens social, tot i que permeti fins a cert punt les aportacions de lesassociacions de Torrent. Les entitats van ser contactades principalment per correu,per la qual cosa mai van arribar a intercanviar punts de vista entre elles o amb altresactors rellevants del municipi. Tot i que se’ls permetia esmenar el text, els suggeri-ments havien de tornar a passar pel filtre dels grups polítics.



• Entre les conseqüències positives d’haver triat aquest procediment per a l’elabora-ció del pacte, hi trobem que el text definitiu es va redactar en menys de dos mesos,període que possiblement s’hauria dilatat si s’haguessin introduït mecanismes parti-cipatius i/o deliberatius en el procés. Això indica que probablement hi ha una bonarelació entre el grau de participació permès a la societat civil i l’eficàcia en l’elabora-ció del text, que, a més, reflectia una gran varietat de preocupacions i visions de futurde Torrent.

• Tanmateix, si mirem més enllà i entenem que el pacte no és una política en si ma-teix, sinó el punt de partida de diverses polítiques de civisme al municipi, l’exclusióde la societat civil en els moments inicials de la seva elaboració és un dels motius dela seva dilació. Les associacions s’han limitat a manifestar acord o desacord amb latotalitat o una part del text, la qual cosa resulta molt menys costosa que exposar ar-guments i arribar a acords. El resultat n’és una societat civil que se sent poc vincu-lada al producte resultant i que, com a conseqüència, no ha exercit pressió perquès’acompleixin els acords que reflecteix. Aquesta passivitat social, juntament amb elcanvi de govern al municipi després de les eleccions municipals de maig de 2007,expliquen per què el pacte no es comença a concretar fins dos anys després de laseva redacció.

4.3. Manifest «Barakaldo por el civismo»

Municipi Barakaldo (Biscaia)

Habitants 96.412

Any 2005

Impulsor Ajuntament de Barakaldo

Discursivitat Escàs debat entre els actors a l’hora de redactar el manifest,però amb un elevat grau de consens, a causa deldescontentament ciutadà amb l’incivisme

Continuïtat Sí, amb dos plans de civisme consecutius amb múltiplespolítiques i molt originals

Perspectiva del civisme Principalment passiva, però amb èmfasi en la cohesió social

Web www.barakaldo.org



4.3.1. Antecedents

Barakaldo és una ciutat industrial que s’ha convertit recentment en un nucli de serveis,en molts sentits satèl·lit de Bilbao, d’on prové part de la població més recent del muni-cipi. D’aquesta manera, i sense que el percentatge de persones immigrades que hi tro-bem superi el 4% (2007), ha esdevingut la segona ciutat més poblada del País Basc, im-mediatament després de la capital de Biscaia. Entre els punts forts de la ciutat trobemles comunicacions i els transports per via terrestre, fluvial i aèria. Entre les amenacesconstants, encara hi plana el tancament dels Alts Forns i la recent crisi del sector de laconstrucció marítima, entre altres aspectes relacionats amb la creació de llocs de treball.Aquesta situació ha generat descontentament entre una part del jovent, que, juntamentamb motivacions polítiques, podrien explicar una certa incidència del vandalisme enaquest grup d’edat. Així, l’any 2005 Barakaldo es va gastar més de 18 milions d’eurosper netejar pintades, renovar el mobiliari urbà (bancs i contenidors, principalment) o ne-tejar orins humans i excrements animals.

Durant la primera fase del Pla de Civisme de Barakaldo, l’any 2005, l’Ajuntament va de-manar a la ciutadania la seva adhesió al manifest que realitzava una reflexió sobre el mu-nicipi com a espai de convivència. La indignació de la ciutadania amb l’incivisme es vaconcretar en més de 3.000 signatures d’adhesió al document i a les iniciatives que s’hiexposaven.


El decàleg resultant demana el foment del tracte respectuós amb les persones i l’entorn,l’ús correcte dels béns públics i el mobiliari urbà, facilitar a la ciutadania la consciencia-ció sobre la dimensió pública o la voluntat que aquests principis de civisme (tolerància,respecte, comprensió) impregnin totes les activitats culturals, esportives i lúdiques.

La primera línia d’actuació sorgida d’aquest manifest fou una campanya de consciencia-ció cívica contra la publicitat indiscriminada, les pintades, l’ús inadequat dels contenidorsd’escombraries, el vandalisme sobre el mobiliari urbà i la passivitat dels propietaris degossos quan aquests defequen a la via pública. La difusió d’aquests missatges es va ferrepartint 100.000 fullets. Curiosament, aquesta xifra és superior al nombre oficial d’habi-tants, de la qual cosa deduïm que la campanya incloïa com a destinatàries persones quehabiten a municipis veïns i que s’acosten a Barakaldo a treballar o esbargir-se. En aquestmateix marc, es va impulsar el programa Ezagutu Barakaldo, per donar a conèixer la


història i l’entorn de Barakaldo entre la població escolar, o el programa d’educació viàriaper al foment d’actituds positives davant la conducció de vehicles i el trànsit de persones.Recentment, aquesta campanya ha estat reeditada, com a conseqüència del seu èxit.

En la segona fase del pacte, s’hi incloïa la realització de programes educatius a les es-coles o la celebració d’un dia cívic, amb activitats com l’elaboració d’un llibre gegant delcivisme o la neteja i renovació dels centres educatius amb la col·laboració de famílies ialumnes. També es dóna importància a la policia de proximitat, que sancionarà les con-ductes incíviques, però centrant-se en les tasques de conscienciació i mediació.Igualment, estableix la implicació i el compromís de l’Administració municipal en la solu-ció d’aquests problemes d’incivisme, augmentant els mitjans per a la recollida de les dei-xalles o instal·lant suports durant el cap de setmana reservats per a la publicitat en al-gunes zones de la ciutat.

La continuïtat del pacte està fora de dubte. Ha estat el fonament d’una política local decivisme transversal i global força completa. Comprèn sobretot aspectes relacionats ambla neteja, la mobilitat i la convivència, però utilitzant recursos educatius molt innovadors,com ara actuacions teatrals al carrer per conscienciar el jovent de les molèsties que cau-sen als veïns de les zones d’oci. Muntatges com una enorme escultura d’un gos ambun excrement també de grans proporcions situada al costat d’una carpa que aixoplu-gava una exposició sobre els efectes d’aquest tipus de brutícia van tenir una gran re-percussió en els mitjans de comunicació. Aquestes mesures, juntament amb la ins-tal·lació d’una sèrie de papereres especials (sanecanes) i una campanya publicitària enel mateix sentit, converteixen les polítiques destinades a posar fi a les deposicions cani-nes a Barakaldo en unes de les més completes.

Com que l’any 2006 la partida del pressupost municipal destinada a la neteja, la reposi-ció del mobiliari públic i l’esmena d’altres accions incíviques va augmentar fins als 19,7milions d’euros, es va posar en marxa el segon pla cívic, amb el lema «Barakaldo és casateva, cuida-la». Per portar-lo a terme, es van realitzar diversos esdeveniments públicsque tenien per objecte assenyalar diverses pràctiques incíviques. Cadascuna d’aques-tes accions va protagonitzar una campanya en els mitjans de comunicació difosa mit-jançant un espot de televisió de contingut general (45 segons), quatre espots específics(20 segons), marquesines d’autobús, opis al metro, cartells i l’edició d’un CD interactiude la Guia cívica.43


43. Font: Banc Internacional de Documents de Ciutats Educadores (BIDCE), w10.bcn.es/APPS/edubidce/pubPortadaAc.do.



Una de les mesures més originals i «exportables» d’aquesta edició del pla cívic va serposar preu al mobiliari urbà. Mitjançant l’empaquetament i la col·locació d’etiquetes a di-ferents elements, els ciutadans van saber que el preu d’un banc o d’un fanal està al vol-tant dels 1.000 euros.

Un altre dels aspectes més visibles d’aquesta edició del pla cívic va ser una campanyapublicitària protagonitzada pels actors del popular programa d’humor d’ETB Vaya se-manita. Però també cal destacar un concurs de fotografia-denúncia de l’incivisme (abrilde 2007) i un concurs per fomentar el civisme a les festes municipals amb premis comestades a balnearis o iPods per als guanyadors. Per participar-hi, calia omplir una but-lleta que es lliurava a cada persona del municipi que fes ús dels contenidors de reciclat-ge durant les festes. Es tracta d’un seguit d’incentius positius interessants i comple-mentaris a les sancions econòmiques (incentius negatius) que es pot implementarpuntualment, en dies assenyalats com són les festes.

Figura 23. Imatges de la campanya per informar sobre el preu del mobiliari pública Barakaldo

Font: www.barakaldo.org/barakaldo/html/civismo/index.htm.




• A diferència del cas de Torrent, presentat en el punt 4.2, l’Ajuntament de Barakaldoha evidenciat la voluntat de continuïtat dels principis expressats en el manifest ambnombroses polítiques inspirades en aquest text.

• No obstant això, existia un Pla de Civisme abans que existís un manifest subscritpels ciutadans, i no al revés, com caldria esperar. Per tant, el manifest és més una

Figura 24. Imatges dels cartells de la campanya «Barakaldo es tu casa, cuídalo!»

Font: www.barakaldo.org/barakaldo/html/civismo/index.htm.



via per legitimar les decisions polítiques que ja s’han pres i que s’implementaran pro-perament que una font real d’aportacions ciutadanes. Tot i que no trobem en aques-ta experiència un exemple de participació real, sí que s’aconsegueix una certaimplicació de la ciutadania en les polítiques resultants del manifest i en el mateix ma-nifest. El motiu és que es fonamenta en un descontentament molt important i tangi-ble dels habitants de Barakaldo amb l’estat dels seus espais públics.

• Si hem de mesurar l’èxit del primer Pla de Civisme (2005) per la disminució del pres-supost destinat a pal·liar els efectes de l’incivisme, podríem dir que el pla va fracas-sar, ja que la despesa va créixer. Malgrat tot, cal assenyalar la perseveració del’Ajuntament, que ha continuat les polítiques de civisme i les ha diversificat.

• Difondre el preu del mobiliari públic és una manera de preparar la ciutadania perquèes responsabilitzi, juntament amb el Govern local, del manteniment. Barakaldo ho vafer d’una manera molt vistosa, però també es pot fer mitjançant cartells o fullets in-formatius. Aquesta informació permetrà també preparar els ciutadans per a una fu-tura participació en l’elaboració dels pressupostos municipals, per exemple.

• L’ús de personatges populars estimats i assimilats a l’humor per a la difusió de lacampanya de civisme també és una estratègia interessant. Es tractarà d’una cam-panya més cara que una protagonitzada per personatges anònims, però el seuressò serà més important i l’efecte dels missatges, més gran, especialment entre in-fants i jovent.

4.4. Manifest pel Civisme de Castelldefels

Municipi Castelldefels (Barcelona)

Habitants 58.955

Any 2006

Impulsor Ajuntament de Castelldefels

Discursivitat El fet que el procés durés només un dia va dificultar un autènticconsens

Continuïtat S’han desenvolupat campanyes de civisme i altres polítiqueslocals sobre el tema

Perspectiva del civisme Fonamentalment passiva

Web www.castelldefels.org/civisme



4.4.1. Antecedents

Castelldefels va posar les bases del seu pacte de civisme el 2004, any en què es va pre-sentar el Reglament de participació ciutadana, aprovat mitjançant un procediment par-ticipatiu que va palesar la principal preocupació de la ciutadania: la convivència, el civis-me i l’ús de l’espai públic. Des de llavors, l’Ajuntament ha intentat millorar aquestaspecte amb cursos d’educació viària en coordinació amb les escoles i la Policia, a mésde crear la figura dels agents cívics.


El 16 de desembre de 2006 es van celebrar quatre tallers participatius que es van orga-nitzar al voltant de quatre temes: mobilitat i civisme; equipaments, espais públics i civis-me; àmbit privat i civisme, i dret al descans i civisme. Aquests tallers van comptar ambl’assistència de seixanta persones i van generar un total de 173 propostes.

El manifest resultant, per si mateix, no és gaire ambiciós ni pel que fa a l’extensió (duespàgines) ni pel que fa als objectius. El document es presenta com «una declaració d’in-tencions que basant-se en la participació ciutadana vol adquirir el compromís d’avançar

Figura 25. Imatges de les campanyes sectorials pel civisme de Castelldefels

Font: www.castelldefels.org/civisme/.



cap a actituds més responsables, que comportin una millora en l’entorn urbà, natural isocial de la ciutat». La majoria dels onze punts tenen un contingut força general. Algunsd’aquests punts, però, aposten per la participació ciutadana; la responsabilitat compar-tida entre l’Administració i la ciutadania pel que fa al foment del civisme, la reeducació ila reparació de les accions incíviques, i el fet que el civisme s’ha d’ensenyar des de totsels àmbits possibles, incloent-hi l’escolar, el familiar i l’associatiu. Després de la redac-ció definitiva, es va obrir un període en què s’acceptaven adhesions al manifest durantel qual es van aconseguir una trentena d’adhesions de diferents entitats.

Figura 26. Imatges de la campanya «Tu i jo fem civisme», que demana l’adhesió al pacte

Font: www.castelldefels.org/civisme/.



• Un aspecte millorable d’aquest procés és el fet que el procés discursiu es limités aun dia. Malgrat tot, és el primer dels pactes analitzats que parteix d’un procés enquè s’intenta implicar la ciutadania.

• Entre els punts forts d’aquesta iniciativa, destaca que, des d’un començament, se’nva garantir la continuïtat, amb la comissió redactora del manifest, una campanya in-formativa prou completa del contingut del manifest (les imatges que il·lustren aques-ta experiència formen part d’aquesta campanya), la recerca de suports entre el teixitassociatiu de Castelldefels i l’inici d’un pla d’acció del pacte pel civisme que incloïabona part de les propostes sorgides en els tallers participatius.

• Cal destacar que, tot i partir d’una concepció de civisme prou restringida, un delstemes tractats als tallers en els quals va sorgir el pacte tracta sobre com pot afectarel proïsme el comportament a l’espai privat, una perspectiva força exigent, sofisti-cada i completa del tema.

• Actualment, la multiplicitat d’accions encarades al civisme al municipi produeix una certaconfusió per situar-les en cadascuna de les fases del pla d’acció. Així ho palesa l’a-bundància d’etiquetes: «Castelldefels cívica», «Tu i jo fem civisme» o «Manifest Castellde-fels pel civisme». Caldria unificar pacte, manifest, campanyes i polítiques sota un mateixlema i logo, com ha estat el cas a l’Hospitalet. El que sí ha fet l’Ajuntament en aquestsentit és donar homogeneïtat a l’estètica i temàtica de les seves iniciatives sobre civisme.

4.5. Pacte Cívic de Sitges: deu passos per a una vila cívica

Municipi Sitges (Barcelona)

Habitants 26.225

Any 2007

Impulsor Ajuntament de Sitges

Discursivitat Una comissió impulsora representava gran part de les posicionsexistents al municipi sobre el tema de la convivència

Continuïtat El pacte ha estat la base de nombroses campanyes i mesuresrelacionades amb el civisme

Perspectiva del civisme Fonamentalment passiva

Web www.sitges.cat/html/sitges_tema_a_tema/participacio_ciutadana/civisme.html




4.5.1. Antecedents

Les peculiaritats de la vila de Sitges (combinació d’urbanisme residencial amb turismetant elitista com convencional i d’oci nocturn) han generat un context en què els ciuta-dans conviuen amb les externalitats i els efectes secundaris del turisme. La situació hadonat peu a una reflexió sobre els nous usos del temps i dels espais a la vila de Sitgesque ha derivat en el denominat Pacte Cívic de Sitges. Aquest pacte es materialitza endeu propòsits que han de contribuir a una convivència ciutadana millor entre la poblacióresident al municipi, però també entre aquesta i visitants.


Una comissió mixta formada per tots els grups polítics, entitats ciutadanes de la vila isectors econòmics (empresariat, hostalers...) va acordar el contingut del pacte, queaborda diferents temàtiques relacionades amb la convivència i el civisme, com són l’es-tacionament indegut, els residus, els sorolls a la nit, el respecte als parcs, els gossos, elsgrafits, el mobiliari urbà, el comportament de la gent a la via pública i les necessitats fi-siològiques. El pacte es va concretar en un decàleg de bones pràctiques difós des del’Ajuntament. Els deu punts que formen el decàleg són els següents:44

– Cal que aparquem bé els vehicles per deixar el pas lliure als vianants. Sobretot hemde respectar els llocs reservats per a persones amb discapacitats. També hem detenir cura quan aparquem a les entrades i sortides de les escoles per no destorbarels infants.

– Hem de ser responsables dels residus que generem. Cal utilitzar correctament elsdiversos tipus de contenidors i respectar els horaris de recollida establerts. Quanhem de llençar mobles, trastos o altres andròmines hem d’anar a la deixalleria o bételefonar al servei de recollida de l’Ajuntament.

– A la nit volem descansar, per això, les motos i els cotxes han de circular amb comp-te per no molestar les persones que dormen. La gent que ha sortit a divertir-se hade procurar no fer gaire soroll.

– Volem gaudir dels nostres jardins i dels nostres parcs. No s’han de malmetre lesplantes, els arbres ni les flors. La gespa dels jardins i la del passeig no es pot trepit-jar, ni tampoc és per estirar-s’hi ni per jugar-hi.

44. Font: www.sitges.cat/html/sitges_tema_a_tema/participacio_ciutadana/civisme.html.



– Ens agrada tenir les platges netes, sense papers, ampolles, cigarretes i altres ob-jectes per terra. Cal fer servir les papereres.

– Hem de portar els nostres gossos sempre lligats i mai els hem de dur a la platja. Sifan caca pel carrer cal recollir-la i llençar-la on toca.

– Ens agraden les parets netes, sense pintades ni grafits.

– Volem que es respecti el mobiliari urbà perquè cal conservar-lo en bon estat.

– A la nostra vila ens agrada veure la gent vestida amb decòrum tant pels carrers comper les places i també pel passeig.

– Hem d’utilitzar els WC públics o els dels establiments quan tinguem alguna neces-sitat fisiològica.

Figura 27. Fragment del fullet de la campanya dirigit als turistes

Font: www.sitges.cat/html/sitges_tema_a_tema/participacio_ciutdana/civisme.html.


• El pacte només reflecteix fins a cert punt diferents visions de la ciutadania. Se cen-tra molt en el perjudici que les actituds incíviques (antiestètiques, insalubres) podencausar a la imatge de Sitges i, de retruc, a la seva activitat comercial. El procés par-ticipatiu escollit no permet recollir de primera mà la visió de les persones no asso-ciades i no pertanyents a col·lectius específics amb interessos econòmics.

• Gran part de les actituds incíviques que apareixen en aquest decàleg són practica-des majoritàriament per turistes o, en qualsevol cas, per població no resident (com



és el cas d’anar pel carrer nu de cintura cap amunt). És a dir, assenyala directamentun grup de persones com a potencials incívics, amb la indignació que això pot cau-sar entre els turistes i la «mala premsa» que suposa per a ells entre els autòctons.D’altra banda, també pot provocar que la població resident se senti eximida de res-ponsabilitat pel que fa a l’estat de la vila. Delimitar una sèrie de destinataris és pro-blemàtic, però a Sitges s’ha estat coherent amb aquesta decisió, enfocant lacampanya resultant als turistes estrangers i publicant aquest decàleg cívic en anglèsi castellà, a més d’en català.

• De la mateixa manera, aquest decàleg ha donat peu a altres polítiques específica-ment orientades a persones i situacions que, puntualment, provoquen crisis d’inci-visme, com ara el popular carnaval de Sitges. L’any 2008 es va posar en marxa unacampanya titulada «Per un carnaval amb civisme», de poques setmanes de durada,que recomanava als visitants un consum moderat d’alcohol i una actitud respectuo-sa cap a les comparses i el públic. Els diferents cartells, realitzats per Manel Fuen-tes, mostraven un individu realitzant una acció inacceptable (pujar a un llum, orinara un arbre) al mig d’un grup de gent que gaudeix cívicament de la festa.

• Un altre exemple de continuïtat és l’edició del conte cívic (gener de 2007), una polí-tica orientada a educar en els valors de respecte i convivència l’alumnat del cicle su-perior de primària i d’educació secundària. Cal destacar també que a Sitges s’hacreat l’Observatori del Civisme, s’han difós diverses campanyes de civisme, s’ha ela-borat i aprovat l’Ordenança de civisme, s’ha posat en funcionament un grup d’a-gents cívics...

• L’Ajuntament ha establert mecanismes d’avaluació per a les polítiques que parteixendel Pacte Cívic, com ara l’enquesta cívica realitzada per l’Institut Cerdà el gener de2008. Aquesta recerca reflecteix la satisfacció de la ciutadania amb les polítiques lo-cals sobre aquest tema. Segons les 502 persones enquestades, la vila mereix unanota de 6,8 en civisme, l’Ajuntament és puntuat amb un 6,6 pel que fa a les sevesactuacions sobre el civisme i el Pacte Cívic és conegut per un 40% de la mostra ivalorat positivament per un 76,6%.


Existeix una altra via per incorporar la promoció del civisme a les polítiques locals, i ésreflectint la preocupació per la qualitat de la ciutadania en els objectius d’altres plans iprogrames municipals. En aquest capítol, ens ocuparem d’alguns casos en què els ajun-taments, sense haver desenvolupat plans específicament de civisme, han compromèsla seva acció amb aquest conjunt de valors a partir d’un tipus especial de polítiques: elsplans educatius de ciutat.

S’ha triat el cas dels plans educatius de ciutat (PEC d’ara endavant) per dos motius.El primer és substantiu: els PEC comparteixen amb l’ideal més ampli de civisme una ideamolt vasta de què és l’educació i què han de ser els agents educatius, a més de la con-vicció que el Govern local ha de ser l’impulsor dels valors que ha de compartir la comu-nitat. Aquests valors inclouen virtuts liberals clàssiques com el respecte, així com acti-tuds actives i exigents amb la ciutadania, d’acord amb les exigències sorgides de lacreixent heterogeneïtat de les societats actuals.

Els PEC són instruments programàtics, dinàmiques de treball o plans que serveixen perdefinir el paper del municipi com a agent educador, el model de ciutat al qual es vol arri-bar i la sèrie d’eines que es faran servir perquè administracions, famílies i centres esco-lars treballin conjuntament en l’educació adequada i permanent de tota la ciutadania, enel sentit de pertinença a la comunitat i en l’aprenentatge dels valors democràtics i de laparticipació política. Són, per tant, un model específic de direcció i gestió estratègicadels recursos educatius del municipi i comprenen tant l’educació formal com la no re-glada.

Tot i que el primer PEC es va desenvolupar a la ciutat de Barcelona l’any 1999, aquestsprogrames tenen el seu antecedent en els compromisos adquirits per l’AssociacióInternacional de Ciutats Educadores, creada el 1994, després del primer Congrés Inter-nacional de Ciutats Educadores (1990). Una altra data important en la història d’aquests

| 121

5. Impulsar el civisme des d’altres tipusde polítiques locals: els plans educatius de ciutat



programes és l’any 2004, quan es va desenvolupar una metodologia unificada perl’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP), promoguda per la Diputació deBarcelona i sota la direcció del catedràtic de Ciència Política Joan Subirats. Un dels tretsmés destacables d’aquesta metodologia (adoptada per tots els PEC redactats a partirde 2005) és l’ús de tècniques participatives per a la diagnosi de la situació del municipi,per recollir les percepcions i propostes de la ciutadania per a la seva pròpia formació envalors democràtics. És un tret que provoca que, des de l’inici, un PEC obligui a la pràc-tica de la democràcia a cada municipi on es posa en marxa.

Podem copsar l’èxit dels PEC en termes quantitatius, ja que actualment són 47 els mu-nicipis que, només a la província de Barcelona, han desenvolupat aquest tipus de pro-grames. També són destacables experiències com la de Cambrils, que, tot i pertànyer ala província de Tarragona, ha decidit seguir la metodologia recomanada per la Diputacióde Barcelona per als PEC. Fora de Catalunya, són moltes les ciutats que han desenvo-lupat els seus propis plans educadors, com ara Bilbao, Gijón, Tudela o Jerez de laFrontera. Des del punt de vista qualitatiu, els PEC han contribuït a estendre la idea queles ciutats han de ser educadores i la creença que tots els programes i les accions deles institucions i de la societat civil han de resultar impregnats d’aquesta voluntat edu-cadora.

Entre els canvis socials i econòmics que motiven els PEC, hi trobem moltes de les cau-ses que han originat la majoria de polítiques de civisme que tractem en aquestes pàgi-nes. Aquests canvis són una evolució del model familiar tradicional i un desborda-ment dels agents educatius clàssics, un enfortiment del sector terciari associat a unacreixent mobilitat dels treballadors, una revolució tecnològica que ha donat peu a mol-tes facilitats (per participar en política, comunicar-se, formar-se i trobar ocupació) peròque també planteja noves necessitats educatives i un nombre creixent de població d’ori-gen estranger que ha modificat l’entorn cultural i físic de les ciutats i les relacions inter-personals. Per això, no és estrany que els PEC de municipis com Sant Adrià de Besòs,Badalona, Vilanova i la Geltrú, Arenys de Munt, Alella, Manresa o Cambrils incloguinentre les seves línies estratègiques aspectes com el civisme i la convivència.

A continuació, recollim quatre accions concretes sorgides dels PEC de Manresa,Argentona, Jerez i Gavà destinades a promoure el civisme, unes polítiques que es veuenbeneficiades, a més, per la perspectiva transversal d’aquests programes i per la decisiód’implicar la ciutadania en aquests projectes des de la diagnosi a la implementació.


5.1. El segell educatiu de Manresa

Municipi Manresa (Barcelona)

Habitants 73.140

Any 2008

Impulsor Regidoria d’Educació i Regidoria de Participació Ciutadanade l’Ajuntament de Manresa

Nucli Impulsor de Manresa

Continuïtat Sí, és un mecanisme estable


Web nimpecmanresa.blogspot.com

5.1.1. Antecedents

Manresa té un passat industrial (tèxtil, concretament) i ha experimentat darrerament latransformació en una ciutat de serveis, a més d’haver incrementat la seva població nonomés amb persones d’origen estranger, sinó també amb persones procedents deBarcelona o que treballen a la capital, situada a 60 quilòmetres. Així, la seva situació pri-vilegiada al cor del Principat i les seves bones comunicacions són un avantatge i tambéuna font contínua de reptes i heterogeneïtat poblacional. Els seus 76.000 habitants s’en-fronten ara a les dificultats per a la cohesió social que suposa un nombre creixent de po-blació no autòctona, sense arrels al municipi i, sovint, amb un total desconeixement delsseus costums. Val a dir que el percentatge de població estrangera a Manresa ha passatd’un 5% el 2001 a un 14,4% el 2007, fet que denota un creixement d’aquesta tendèn-cia més acusat que a la resta de Catalunya.45


L’any 2005 l’Ajuntament de Manresa va endegar el procés de redacció del PEC amb unadiagnosi participativa en què van participar membres dels consells territorials de la vila idel Consell Escolar Municipal, el personal tècnic municipal de les àrees afectades i per-

5. Impulsar el civisme des d’altres tipus de polítiques locals: | 123els plans educatius de ciutat

45. Dades calculades a partir del padró continu, disponible a www.idescat.cat.



sones interessades pel tema, fins a un total de 158 persones.46 El resultat fou un mapaeducatiu i tres eixos estratègics prioritaris: el civisme (entès com el respecte a la ciutat ials qui hi conviuen), la cohesió social (entesa com la millora de les relacions entre les per-sones i el seu mutu coneixement) i la potenciació de la ciutadania activa, entesa com laimplicació de tota la població en la vida social i col·lectiva del municipi. Entre les 88 pro-postes sorgides d’aquest treball, hi destacava el segell educatiu, un reconeixement dela tasca educativa de les entitats i dels ens del municipi.

Sota el lema «Tot el que fem educa», aquest projecte pretenia donar valor a les activitatsdels col·lectius manresans que desenvolupen activitats educatives orientades a millorar elcomportament públic i la participació ciutadana de la població, reconeixent la seva impli-cació en l’educació i posant-les a l’altura dels centres escolars. A més, es volia motivar laresta del teixit social del municipi a prendre un paper actiu en la tasca de millorar l’entorni la relació entre la ciutadania, coresponsabilitzant-los juntament amb l’Ajuntament.

Inicialment el projecte va prendre el nom de segell educatiu i distingia fins a tres tipus depremis en funció de si el candidat havia desenvolupat una activitat educativa o diversesd’acord amb els eixos del PEC de Manresa o bé si es tractava d’un reconeixement a unapersona de comportament exemplar. El jurat, format per representants de l’Ajuntamentde Manresa, del Nucli Impulsor de Manresa i de diferents entitats locals, havia de pren-dre en consideració les iniciatives en projecte o realitzades que treballessin un dels treseixos del Projecte Educatiu de Ciutat. El premi, consistent en una dotació de 3.000 eurosper als projectes guanyadors, es va decidir el novembre de 2008. Amb aquesta pro-posta, el segell educatiu va ser considerat projecte pilot i innovador per la Diputació deBarcelona (la qual també va aportar recursos per al seu desenvolupament) i es va in-cloure en el banc de bones pràctiques de les ciutats educadores.


• Es tracta d’una experiència pionera la vàlua de la qual ha estat reconeguda per di-verses institucions. Trobem lliçons positives en el Premi Educa’m Manresa des delseu naixement, arran d’un procés participatiu de la ciutadania.

• També trobem una adequació de l’eina (un concurs que premia un projecte poten-ciador del civisme i de la cohesió social) als objectius, fonamentalment fer visibles

46. Font: www.ajmanresa.cat/web/imatges/continguts//doc_contingut_719.pdf.



aquest tipus d’iniciatives i encoratjar altres accions similars provinents de la societatcivil. Tot plegat és coherent també amb el plantejament de l’Ajuntament, que haapostat per una progressiva coresponsabilització de la ciutadania i el Govern local.

• Tanmateix, l’aplicació d’aquesta política es va endarrerir més de dos anys. En aquestperíode, es va concretar que el premi tenia com a finalitat reconèixer la tasca edu-cadora d’agents col·lectius (entitats, empreses, ONG...), per la qual cosa es va aca-

Figura 28. Cartell de la convocatòria del Premi Educa’m Manresa

Font: www.ajmanresa.cat.



bar reduint a dos el nombre de premis, eliminant el reconeixement a persones exem-plars, i, finalment, es va canviar el nom del premi per Educa’m Manresa.

• Per tant, cal aprendre d’aquesta experiència que els bons propòsits han d’estaracompanyats d’un calendari d’aplicació exigent amb l’Ajuntament, que comprome-ti el personal tècnic i polític amb la posada en marxa immediata de la política, espe-cialment quan ha estat premiada.

5.2. A Argentona, «La gent gran educa al carrer»

Municipi Argentona (Barcelona)

Habitants 11.402

Any 2006

Impulsor Ajuntament d’Argentona en col·laboració amb la Diputacióde Barcelona

Continuïtat No

Perspectiva del civisme Integral

Web www.argentona.net/media/1383.pdf

5.2.1. Antecedents

Aquesta antiga vila d’estiueig es troba a només 33 quilòmetres de Barcelona i a quatrede Mataró. Tot i que es tracta d’un municipi amb baixa densitat de població, també harebut progressivament població provinent d’aquestes dues ciutats properes. Aquest fe-nomen ha propiciat el creixement de diversos nuclis i urbanitzacions dispersos que mo-tiven un trànsit de vehicles considerable dins el municipi i expliquen per què el mapa devisions del PEC (2006) reflecteix el desig de la ciutadania de tenir un nucli urbà més ama-ble, amb voreres més amples, menys circulació i més zones per a vianants. A aquestadada hi hem d’afegir que es va detectar una absència d’activitats destinades a la gentgran, un fet que es va saber convertir en una oportunitat.


Una de les mesures que es van concretar a partir del PEC d’Argentona va consistir a comp-tar amb les persones grans per completar l’educació viària de l’alumnat dels centres es-



colars. L’any 2006 es va formar un grup de persones voluntàries entre la gent gran delpoble i la Policia Local va formar-los en seguretat i mobilitat urbana, amb la col·laboració dela Casa d’Avis d’Argentona. Així, els voluntaris acompanyarien els infants a les hores d’en-trada i sortida dels centres per evitar embussos i accidents, a més d’aconsellar els pares iles mares sobre l’estacionament correcte dels vehicles a les zones properes a les escoles.

Aquesta experiència té el seu antecedent immediat en la «patrulla escolar» establerta aRubí l’any 2005. Igualment, el PEC de Manresa també va establir posteriorment mesu-res: la gent gran considerada un potencial educatiu per a les escoles, acompanya els in-fants a l’entrada i la sortida del centre.


• Es tracta d’una activitat en què dues necessitats del municipi (educació viària i for-mació per a les persones grans) es cobreixen alhora i es complementen, convertintun punt feble en una oportunitat.

• L’activitat dóna visibilitat i autoritat a les persones grans davant dels infants i de laseva família i els dóna l’oportunitat de guanyar-se el seu respecte. A més, les per-

Figura 29. Un dels voluntaris gestionant la sortida dels nens d’una escola d’Argentona

Font: www.diba.cat/educacio/bpe/fitxa16.asp.



sones voluntàries van adquirir coneixements tècnics sobre mobilitat urbana. Peraquests motius, la Diputació de Barcelona va premiar la iniciativa com a exemple debona pràctica educadora i va ser exposada al World Trade Center en el simposi«Ciutat.edu: nous reptes, nous compromisos» (9-11 octubre 2006).

• La mesura inclou tant aspectes del civisme passiu (educació viària, circulació, res-pecte per la gent gran) com de l’actiu (cohesió social i relacions intergeneracionals,autonomia i millora de les competències del voluntariat).

• Tanmateix, va ser una experiència que només va durar tres mesos, tenint en comp-te també el temps que es va tardar a formar els voluntaris. Tot i que ha tingut ressòfora del municipi i ha inspirat projectes similars, pateix una manca evident de conti-nuïtat. En cas que s’hagin solucionat els problemes de mobilitat a les zones prope-res a les escoles d’Argentona, potser es podria considerar constituir un grup establede voluntaris entre la gent gran amb un paper educador i amb tasques i activitats di-verses.

5.3. Jerez Educa

Municipi Jerez de la Frontera (Cadis)

Habitants 202.687

Any 2007-2008

Impulsor Ajuntament de Jerez de la Frontera

Continuïtat Sí


Web www.jerez.es

5.3.1. Antecedents

Jerez de la Frontera és el municipi més poblat de la província de Cadis, encara que nosigui la seva capital. Pertany a la Mancomunitat de Municipis de la Badia de Cadis i esconsidera el nucli d’aquesta àrea metropolitana per la seva influència sobre altres viles iciutats. La seva expansió s’ha concretat els darrers anys en la inauguració de la novacircumval·lació oest de l’autovia A-4, l’ampliació de l’aeroport i la futura creació d’unanova estació de ferrocarril. Des del punt de vista demogràfic, la ciutat va viure un perío-de d’estabilitat entre 1991 i 2001, amb una població d’uns 183.000 habitants. Des de


llavors, la seva població no ha cessat d’augmentar cada any, fins a arribar als 202.687.Aquest fet ha propiciat que alguns nuclis rurals hagin estat absorbits per l’urbs i que,després de les eleccions municipals de 2007, des de l’Alcaldia es creessin tres delega-cions territorials noves, a partir de la Llei 57/2003, per afavorir la descentralització de lesfuncions de l’Ajuntament i les polítiques de proximitat.


La ciutat de Jerez va acceptar el compromís de formar part de l’Associació Internacionalde Ciutats Educadores l’any 2007. Des d’aquest moment, l’Ajuntament va definir les lí-nies d’actuacions per al període 2008-2009 que concreten aquest compromís. En pa-raules de l’alcaldessa, «la ciutat educadora és un agent educatiu, sí, però també un dretciutadà, un motor cultural, social i econòmic i, sobretot, un projecte compartit. Desitjofermament que tots vostès l’adoptin amb l’entusiasme, l’energia i la il·lusió amb què hofem nosaltres, la mateixa que posen vostès en la seva impagable tasca diària com a pro-fessionals de l’educació».47

Aquestes mesures, ja en funcionament, inclouen una guia d’activitats en l’àmbit de l’e-ducació no formal sota el nom «Jerez Educa». Es tracta d’un catàleg d’activitats educa-tives fora de l’àmbit escolar, que impliquen serveis, comerços i entitats de la ciutat en vi-sites guiades a hotels, associacions, oficines de policia, de correus o dependències del’Administració local. També s’hi inclouen activitats esportives, culturals, tallers d’educa-ció ambiental, d’orientació professional, de dietètica, de formació per a pares i mares,concursos, exposicions itinerants i fins a un total de 153 activitats. Els destinataris sónels centres educatius i les associacions de pares i mares d’alumnes. La Delegaciód’Educació i Joventut és l’encarregada de coordinar la tasca educativa de la resta dedelegacions municipals. Es pot considerar que aquesta oferta educativa ja es troba ple-nament consolidada, ja que el curs 2007-2008 va comptar amb la participació d’uns80.000 alumnes. Pel que fa a les activitats destinades a la formació de pares i mares,van comptar amb la participació d’unes 1.029 persones.

Una altra mesura concreta és la creació d’uns premis a l’excel·lència educativa, similarsals de Manresa però més centrats en l’educació formal. Hi poden concórrer l’alumnat deprimària i secundària amb els millors expedients escolars, els millors projectes educatius


47. Diari Bahía de Cádiz (30 setembre 2008).



de cada centre i iniciatives particulars destinades a fomentar la innovació, la solidaritat oel civisme.

Entre altres mesures puntuals, hi trobem la futura celebració del fòrum «Un model edu-catiu de ciutat» i de les jornades de treball «Jerez, ciudad educadora». El pla d’actuacióprevist per al període 2008-2010 estableix la creació de taules de treball i fòrums quedefiniran el model educatiu de ciutat. Així mateix, es constituirà des de la Delegaciód’Infraestructura i Habitatge una nova brigada d’intervenció ràpida per millorar el man-teniment dels centres escolars de la ciutat. Finalment, en el camp de l’educació viària,s’obrirà una escola de pilots en la línia de les que ja existeixen a la Comunitat Valencianao a Catalunya.


• Entre els aspectes positius d’aquesta experiència, cal destacar la voluntat de l’Ajun-tament de donar continuïtat a aquest tipus de polítiques. Trobem evidències d’aixòen la creació d’òrgans i eines permanents, com ara la Comissió Local d’Absentisme,destinada a eradicar aquest fenomen tractant individualment cada cas detectat.Un altre exemple és el Consell de la Infància de Jerez.

5.4. La xarxa Gavà Educa

Municipi Gavà (Barcelona)

Habitants 44.678

Any 2007

Impulsor Ajuntament de Gavà i Diputació de Barcelona

Continuïtat Sí, amb un seguit de polítiques impulsades des de la xarxa

Perspectiva del civisme Integral, més aviat activa

Web xarxagavaeduca.blogspot.com/

5.4.1. Antecedents

El Pla d’Actuació Municipal de Gavà (2008-2011) esmenta, en relació amb el PEC, que«educar en valors per formar ciutadans i ciutadanes més cívics i cíviques és una altra de


les línies estratègiques del Govern municipal en el camp de l’educació. Amb aquest ob-jectiu es planteja el desenvolupament de plans i programes per formar i conscienciar envalors cívics els diferents agents de la ciutat, des dels ciutadans i ciutadanes fins a lesempreses i institucions que puguin actuar com a altaveu d’aquestes iniciatives».48

El concepte de civisme amb què es treballa a Gavà va quedar definit en el programa «Gavàx civisme». En aquest pla es treballaven quatre grans objectius: promoure el respecte perl’espai col·lectiu, millorar la convivència ciutadana, reduir els actes incívics i implicar la ciu-tadania. En definitiva, quatre eixos que gairebé es corresponen fil per randa amb els qua-tre valors bàsics que guien les polítiques de civisme, presentats en el primer capítol. El con-cepte de civisme que tenen les autoritats locals a Gavà és, doncs, clarament integral.

Quan Gavà va subscriure els compromisos de les ciutats educadores, ho va fer amb laprioritat de promoure l’equilibri i l’harmonia entre la identitat i la diversitat de la seva ciu-tadania. En el procés de redacció del PEC (presentat l’any 2007), es va pretendre impli-car-hi el conjunt de la comunitat i va sorgir la idea de crear una xarxa educativa integra-da per relacionar centres educatius, famílies, entitats culturals, associacions de lleure i elconjunt de la ciutadania, sempre de manera coherent amb la idea que la ciutat passa deser un simple escenari a ser un agent educatiu. Per tant, es va vincular el PEC de Gavàa la idea de millorar la convivència i la implicació ciutadana.


D’aquesta manera, neix la xarxa Gavà Educa, com un conjunt d’agents procedents dediferents estaments i vinculats a àmbits diversos, però compromesos amb els principisdel PEC i de la Carta de les Ciutats Educadores. Els seus objectius són potenciar els re-cursos educatius de la ciutat des del compromís i la responsabilitat, crear espais de tre-ball i pensament col·lectiu per abordar aspectes educatius d’interès comú i assolir unGavà més cohesionat, tant des del punt de vista territorial com social. El treball en xarxasuposa compartir la responsabilitat de les decisions, trobar respostes col·lectives, sumaresforços i establir relacions d’interdependència per assolir els objectius particulars i co-muns dels diversos agents socioeducatius. Els principis directors de la xarxa són l’aten-ció a la diversitat, la diversitat familiar, l’educació en valors, la igualtat d’oportunitats i l’e-ducació dels zero als cent anys.


48. Font: www.gavaciutat.net/Uploads/docs/ProgPAMCatWebok.pdf.



Podem concebre la xarxa Gavà Educa com una mesa integrada pels agents educatius,el teixit associatiu i l’Ajuntament. S’estructura en tres espais de participació:

• Un grup impulsor integrat per personal tècnic de l’Ajuntament i ciutadans, que pro-posa projectes concrets.

• Una taula d’entitats.

• Persones adherides. Aquest darrer espai s’articularà a través de jornades, grups detreball i el bloc Gavà Educa, instrument per materialitzar el diàleg continu entre ciu-tadans al voltant de l’educació. El bloc és alhora un tauler d’anuncis per informar-sesobre els processos, una eina que permet construir i exposar el discurs dels ciuta-dans i un full d’adhesió a la xarxa.

Entre les tasques de la xarxa Gavà Educa figura l’establiment del calendari d’accions delPEC, així com escollir les persones, entitats i institucions mereixedores dels Premis GavàEduca, una distinció força similar a la presentada en aquesta recerca per al cas deManresa. Entre els projectes impulsats per la xarxa fins ara, destaquen la iniciativa delscamins segurs a l’escola (que comprometrà l‘Administració, els comerciants i els via-nants en la seguretat dels nens en el trajecte als centres educatius), la millora de la in-versió en les infraestructures de les escoles i dels instituts i l’obertura dels patis més enllàdels horaris escolars, com a política de proximitat.

El tinent d’alcalde de Benestar, Família i Educació, Xavier Esteban, considera que laxarxa Gavà Educa «constitueix una acció social de caràcter comunitari que permetràparticipar a la ciutadania en la creació de nous espais i models de convivència» i que«aquesta és l’eina que farà possible la transformació de Gavà en una ciutat educado-ra».49 La xarxa es considera un exemple de les noves polítiques que s’acosten a les ne-cessitats personals des de la proximitat i la integralitat.


• Gavà és un municipi amb un alt grau de compromís amb l’objectiu de fomentar elcivisme de la seva població. L’existència d’una Regidoria de Civisme, Immigració,Cooperació i Drets Civils ho demostra, però també altres indicadors, com ara la de-signació del civisme com a línia estratègica pel Pla d’Actuació Municipal 2008-2011(figura 30).

49. Font: www.gavaciutat.net/cat/asp/noticiaImportEB.asp?not=28661.



• El concepte de civisme que es treballa i s’impulsa des de les diferents polítiques lo-cals és coherent i integral. Tanmateix, el PEC s’encarrega més aviat d’aspectesactius.

• L’Ajuntament ha deixat clara en diversos documents la seva voluntat de transversa-litat tant en els programes de civisme del municipi com en el PEC i en la resta deqüestions relacionades amb l’educació. Això provoca que els objectius d’alguns d’a-quests programes se solapin, que les diferents àrees de l’Administració local treba-llin conjuntament de manera permanent i que alguns dels seus objectius (com ara elcivisme) tinguin molta més visibilitat i publicitat, constituïnt-se en nodes o punts de

Civisme

Actuació Descripció

Desenvolupament del Plade civisme

Creació d’una jornada cívica

Potenciació de les campanyesde comunicació perconscienciar els propietarisd’animals domèstics de lanecessitat de mantenir netala ciutat

Foment de la cultura de latolerància i el respecte a totesles persones a través del’acció pedagògica, preventivai sancionadora

Font: PAM de Gavà, p. 46 (www.gavaciutat.net/cat/asp/noticiaImportEB.asp?not=28661).

Figura 30. Pla d’actuació sobre civisme. PAM de Gavà 2008-2011

L’actuació es basa en la posada en marxade les accions previstes al Pla de civisme.

L’actuació es basa en el disseny i la implementaciód’una jornada cívica a la ciutat.

Amb l’objectiu d’educar en els valors cívics elspropietaris d’animals domèstics, especialment degossos, l’Ajuntament de Gavà realitzarà campanyesde conscienciació per subratllar la importància demantenir comportaments cívics que redundin en unmanteniment adequat de la ciutat en matèria de netejade carrers, places i parcs, entre altres llocs públics.

L’actuació es basa en la inclusió en el dissenyd’activitats, programes i serveis del foment de lacultura de la tolerància i el respecte a totes lespersones a través d’accions pedagògiques,preventives i sancionadores.



contacte entre àrees. Únicament falta que la xarxa Gavà Educa tingui un paper actiui unes responsabilitats delegades en els successius plans de civisme que es desen-volupin al municipi.

• El concepte de xarxa, tal com s’utilitza a Gavà, deixa de ser una expressió i esdevéun actor tangible del PEC. El conjunt d’agents implicats està perfectament definit i,tot i que pot ampliar-se amb particulars no associats, això facilita la identificació deles seves tasques i responsabilitats. Igualment, la constitució de la xarxa i les sevestasques són un element de continuïtat tant del PEC com de l’objectiu de foment delcivisme i la convivència.

• Una altra lliçó positiva i exportable és l’ús d’eines telemàtiques autogestionades peral treball dels particulars no adherits. Els blocs no necessiten ser coordinats o diri-gits per un tècnic informàtic i el seu manteniment i la seva accessibilitat no són genssofisticats.


En aquest capítol, tractarem alguns dels casos més complexos i complets que s’handonat al nostre territori. Es tracta de polítiques amb una llista d’objectius que les ha obli-gat a perseguir el seu ideal de civisme coordinant diverses actuacions. Són les polítiquesde més abast entre les que hem vist fins ara, amb un disseny acurat que inclou diverseslínies d’acció, més fases i mecanismes de continuïtat, i, sobretot, estan caracteritzadespel treball transversal.

La transversalitat és un concepte nascut a Suècia, en el marc de la promoció de gène-re. Entenem que es tracta d’una eina organitzativa interna, d’un tipus de gestió que pre-tén superar les dificultats per a l’actuació de les estructures clàssiques. El seu objectiués acostar l’organització a les dimensions del problema, la qual cosa resulta força con-venient per a un tema com el civisme, que té, com a mínim, les dues dimensions es-mentades en el marc teòric d’aquesta recerca.

Els mecanismes que proporcionen transversalitat a les polítiques públiques són espe-cialment importants en els processos d’anàlisi, disseny de l’actuació, relació amb l’en-torn i avaluació, i poden consistir en sistemes d’informació horitzontal o en la creació decomissions interdepartamentals, comitès de govern o grups de treball. En el marc de lespolítiques de civisme, això es concreta en l’existència de regidories específicament decivisme, en plans o programes de civisme, en campanyes de conscienciació cívica –queobliguen a la cooperació de diverses àrees– i en els pactes i manifestos, que necessitenper al seu èxit una discussió prèvia entre els grups municipals i un acostament de posi-cions. D’altra banda, trobem casos com el de Saragossa, on hi ha una llarga llista de po-lítiques de civisme recents sense cap connexió aparent. El seu autèntic vincle és el pro-jecte d’ordenança de civisme presentat el 2006, un text que no ha arribat a bon port.Com que és un cas en què es fan evidents algunes de les dificultats a l’hora de treba-llar la transversalitat, el presentem en primer lloc.

| 135

6. Les polítiques de civisme transversals



6.1. Accions cíviques a Saragossa

Municipi Saragossa

Habitants 654.390

Any 2006-2008

Impulsor Ajuntament de Saragossa (Área de Serveis Públics, Policia Local,Instituto de Seguridad Vial de la Fundación Mapfre i Regidoriade Medi Ambient)

Continuïtat Sí, en el cas de les accions contra les deposicions canines.També, l’oficina de «Zaragoza limpia» garanteix durant un tempsla continuïtat de la campanya


Web www.zaragoza.es/weboficial/

6.1.1. Antecedents

La capital de la comunitat autònoma d’Aragó és la cinquena ciutat més poblada del’Estat. Amb una economia que es caracteritza per la fortalesa dels petits comerços i dela indústria lleugera del metall, és una de les zones amb menys atur d’Espanya en l’ac-tualitat.50 Podem dir que és una ciutat ben comunicada, tot i que pateix problemes detrànsit intern. Ha experimentat una elevada matriculació de motocicletes i ciclomotors,fins a arribar a les 36.451 unitats, l’11,7% del parc mòbil de la ciutat. D’altra banda, unaltre dels problemes que més preocupen la ciutadania és la neteja del municipi, particu-larment la que té a veure amb les deposicions canines. La quantitat mitjana d’aquestsresidus recollida diàriament és de 30 quilograms (només als carrers, sense comptarparcs ni jardins) i el cost anual del servei per fer-ho ascendeix a 78.639 euros, la qualcosa significa que cada gos censat costa 7,35 euros a l’any.

Políticament, l’Ajuntament de Saragossa va estar dominat pel PSOE fins al 1991, any enquè va perdre les eleccions, tot i que no l’alcaldia, que va conservar fins al 1995. Peròno ha estat fins al 2003 que ha pres el poder al PP, tot i que amb un marge molt ajus-tat. Entre les mesures que el nou Equip de Govern ha impulsat, hi ha un conjunt de po-

50. L’any 2007, la província de Saragossa presentava una taxa d’atur d’un 5,29%, en contrast amb una taxad’un 8,60% a tot Espanya. L’any 2008, la taxa d’atur a Saragossa (província) era d’un 10,54% i d’un 13,91%a tot l’Estat.


lítiques de civisme que esmenten aquest valor entre les seves fites i que tenen com a palde paller el projecte d’ordenança de civisme, ja analitzat en el segon capítol d’aquestarecerca, tot i no haver estat aprovat.


En aquest cas, tindrem en compte tres campanyes diferents que cerquen promoure elsvalors del civisme: «Zaragoza limpia», «Motocivismo» i «¿Quién recoge la caca de perro?».

• «Zaragoza limpia» (2008). Aquesta mesura pretén establir una plataforma de co-municació amb la ciutadania en tots aquells aspectes relacionats amb els serveisde neteja de la ciutat i la recollida de residus. La plataforma porta per nom «Zara-goza limpia» i es desenvoluparà a través de l’OAC (Oficina d’Atenció al Ciutadà),que manté un horari estable (de les 10.00 a les 13.30 hores i de les 17.00 a les20.00 hores) sis dies a la setmana. El seu servei d’informació es pot rebre de ma-nera presencial o per telèfon i el seu principal objectiu és informar les personessobre els serveis de neteja i recollida de residus de què disposa la ciutat: horaris,telèfons, procediments, situació dels «punts nets», drets i deures ciutadans i bonespràctiques en matèria de medi ambient, etc. També intenta fomentar la participacióciutadana per tal de millorar les prestacions del servei, rebent queixes i suggeri-ments i facilitant la comunicació entre l’Ajuntament, l’empresa concessionària delservei de neteja i la ciutadania.

• «Motocivismo» (2008). La Policia Local, en col·laboració amb l’Instituto de SeguridadVial de la Fundación Mapfre, va decidir impulsar la campanya quan es va constatarque un 46% dels ferits greus i un 50% dels morts en accidents de trànsit a la ciutateren conductors de motocicletes.51 Això va fer prendre consciència de la necessitatde planificar la prevenció i la sensibilització en els valors de la conducció segura, elcontrol i el respecte.

– Per fer-ho, es van utilitzar pancartes a la via pública, per reproduir l’ambient debenvinguda de les grans concentracions de motos. Es van col·locar fullets infor-matius als manillars d’aquests vehicles per cridar a la conducció responsable.

6. Les polítiques de civisme transversals | 137

51. Les dades apunten a un increment en les matriculacions d’aquests vehicles a partir de la possibilitat queatorga el Reglament general de conductors de 2004 que conductors amb carnet de classe B (cotxes) i ambtres anys d’antiguitat puguin conduir ciclomotors de 125 cc sense passar per l’autoescola, fet que redueix laperícia dels conductors d’aquestes motocicletes.



Aquestes accions es van reforçar amb d’altres de més convencionals, com sónmissatges i anuncis en el mobiliari urbà, els autobusos, la premsa i la ràdio.

– D’altra banda, al llarg de 2008, es van substituir les barreres conegudes com a qui-tamiedos per altres proteccions en forma de U i de cantons arrodonits al llarg de3.000 quilòmetres de camins i carreteres rurals del terme municipal de Saragossai de 500 metres dispersos entre trenta i quaranta punts del nucli urbà. Cal tenir encompte que aquesta era una de les reivindicacions més insistents dels col·lectiusde motociclistes espanyols. També es va revisar la pintura dels passos de vianantsper garantir-hi l’adherència de les rodes de les motos i es va encarregar un estudiper conèixer les causes dels accidents en què es veuen involucrats aquest tipusde vehicles.

• «¿Quién recoge la caca de perro?» (2006-2008). L’acció es dirigeix a escolars de ter-cer de primària a través d’un concurs en què els infants elaboren cartells i eslògansper reconduir l’actitud d’alguns propietaris de gossos. Els alumnes premiats rebenun lot de llibres, un reconeixement en un acte públic i el compromís que les sevesil·lustracions i missatges s’integraran en diverses campanyes. En la primera ediciód’aquest concurs (2006), hi van participar 2.000 alumnes de tercer de primària de64 centres de la ciutat. Aquest concurs va estar acompanyat d’una tasca d’infor-mació de l’Ajuntament, que va editar 75.000 butlletes i 300 cartells i va enviar 11.000cartes als propietaris dels gossos censats a la ciutat per demanar la sevacol·laboració als carrers. L’any 2007, hi van participar 4.242 alumnes de tercer deprimària de 92 centres educatius de la ciutat.


• La campanya «Zaragoza limpia» uneix una conscienciació mediambiental dels ciuta-dans a un compromís de l’Ajuntament, que ha remodelat el servei de recollida i triad’escombraries i ha modernitzat els serveis de neteja urbans. Aquest fet, com jahem vist en altres casos, pot contribuir a fer la sensació que la ciutat està treballanten el tema (no només informant i sensibilitzant) i que es produeixen resultats a curto a mitjà termini i legitima l’Ajuntament per augmentar el nivell d’exigència a la ciu-tadania.

• Pel que fa a «Motocivismo», és destacable el treball conjunt de la Policia Local id’una agència d’assegurances, a més de la capacitat de detecció de problemes queha demostrat l’Ajuntament. No obstant això, la campanya s’ha fet sense incloure en


el disseny ni en la planificació el punt de vista del col·lectiu que es pretén protegir,els moters, tot i compensar-los amb algunes mesures per facilitar-los la conducció.

• Les conseqüències han estat fortes protestes i importants mobilitzacions contraaquesta campanya. L’argument és que s’està criminalitzant el col·lectiu de conduc-tors de motos i es deixa de banda que molts accidents són causats per vehicles dequatre rodes; també es destaca que les multes a motos per mal estacionaments’han disparat des de l’inici d’aquesta campanya. En aquest cas, la principal obser-vació que podem fer és que l’Ajuntament ha passat per alt que orientar l’acció de lapolítica a un col·lectiu concret pot criminalitzar-lo davant de l’opinió pública.

• D’altra banda, existeixen col·lectius amb una tendència més gran a associar-se, i elsmoters són un d’aquests col·lectius: tenen unes xarxes de socialització molt densesque inclouen els seus propis bars, concentracions, mitjans de comunicació, cam-panyes de solidaritat, recollides de signatures, llistes de distribució i fòrums a Inter-net. No tenir en compte un col·lectiu així d’organitzat en el disseny d’una política quel’afecta, la condemnarà al fracàs. Implicar-lo, en canvi, permet aprofitar els avantat-ges que suposen unes xarxes socials com les que s’han descrit.

• L’estudi sobre les causes dels accidents en què es veuen implicades les motocicle-tes hauria d’haver-se realitzat abans de la campanya «Motocivismo». El resultat i lespersones destinatàries, haurien pogut ser molt diferents.

• La campanya al voltant dels gossos ha tingut un gran èxit de participació i cal des-tacar els efectes positius de fer dels infants agents cívics temporals. Els infants ad-quireixen habilitats socials, implicació en la comunitat i l’entorn o preocupacionsmediambientals; els propietaris de gossos se senten avergonyits per qui els retreu laseva acció, i cada infant es converteix en una mena d’ambaixador antibrutícia a casaseva. Tanmateix, aquesta campanya no ha estat acompanyada de la instal·lació d’in-fraestructura adient per solucionar aquesta problemàtica (pipicans, dispensadors debosses, senyalització, etc.). Una bona manera de complementar tots aquests es-forços de participació i difusió seria incorporar noves infraestructures d’aquest tipusa la ciutat.

• La crítica que es pot fer a aquest conjunt de polítiques és que no tenen un fil con-ductor. Són un seguit de mesures atomitzades, que comparteixen una preocupacióper l’entorn de la ciutadania i les seves actituds, però no s’ha creat una marca, uneslògan i molt menys un programa del qual es desprenguin aquestes campanyes.

• Sembla que l’Ajuntament confiava en què el fil conductor fos l’ordenança de con-vivència, que, precisament, no ha prosperat. En una situació bloquejada d’aquesta




manera, cal replantejar tota la situació des dels fonaments: redefinir la idea de civis-me implicant la ciutadania tant com sigui possible. Potser convindria pensar en la re-dacció d’un pacte o d’un manifest pel civisme a Saragossa.

6.2. Programa «Pamplona por el civismo»

Municipi Pamplona (Navarra)

Habitants 194.894

Any 2005-2008

Impulsor Ajuntament de Pamplona (Àrea de Participació Ciutadanai Àrea de Noves Tecnologies)

Continuïtat Sí

Perspectiva del civisme Integral, però més aviat passiva

Web www.pamplona.es

6.2.1. Antecedents

Una enquesta de l’OCU, l’any 2007, va deixar Pamplona al primer lloc de la llista de ciu-tats espanyoles on es viu millor, tenint en compte el grau de seguretat, el mercat labo-ral, l’habitatge, l’assistència sanitària, la mobilitat i el transport. Tanmateix, els crítics ambl’Equip de Govern (dirigit ininterrompudament per UPN des de 1987) assenyalen que lamajor part de la seva acció s’ha centrat en grans projectes urbanístics, tot i que no haresolt la manca d’aparcaments ni els problemes socioeconòmics.

La campanya de civisme «Pamplona por el civismo» és una intervenció transversal queté com a objectiu posar a l’agenda municipal el civisme des de diversos àmbits (educa-tiu, sensibilitzador, legislatiu i urbanístic). Inclou diverses àrees de l’Ajuntament en la de-finició i l’execució de la campanya, així com part del teixit empresarial del municipi (so-bretot l’hostaleria), entitats ciutadanes (149) i mecanismes de participació ciutadana.


Aquesta campanya actua treballant el civisme des de diversos àmbits. No es basa enuna única actuació o en una parcel·la concreta del teixit social o urbà, sinó que aglutina


una sèrie d’accions que tenen lloc de manera paral·lela i continuada en el temps. Unaprimera categorització de les accions portades a terme per l’Ajuntament de Pamplonaés la següent:

• Accions de difusió i sensibilització. L’Ajuntament va enviar una carta a cada llar de laciutat per explicar els propòsits i els objectius de la campanya, que incloïa una targe-ta per adherir-s’hi. Existia, a més, la possibilitat d’adherir-s’hi a través d’un telèfon, elweb municipal o diferents dependències de l’Ajuntament i punts d’informació. El re-sultat van ser 5.000 adhesions particulars i 149 adhesions d’entitats i associacions.

A banda d’aquesta resposta ciutadana, a través de processos participatius, els ciu-tadans van assenyalar com a problemàtiques de civisme més rellevants de la ciutatels sorolls, les pintades, les destrosses al mobiliari urbà, els excrements de gossos,la brutícia i la publicitat incontrolada. Es va elaborar una campanya de difusió a lapremsa local per assenyalar aquests comportaments negatius.

Es va signar un conveni de set punts entre l’Ajuntament de Pamplona i diferents as-sociacions de l’empresariat de l’hostaleria. Els signants es comprometien a respec-tar els horaris de tancament, a no superar l’aforament ni els decibels de sopermesos i a tenir en compte el descans del veïnatge. Aquesta mesura s’ha ano-menat pacte pel civisme.

• Accions educatives. La població de referència són els infants i el jovent escolaritzatal segon i al tercer cicle d’educació primària i a l’ESO de centres públics i concer-tats de la ciutat. O el que és el mateix, tota la població escolaritzada entre els vuit iels setze anys. En total, s’han beneficiat d’aquestes accions educatives 4.000 es-colars repartits en dotze centres de la ciutat. Les accions s’orientaven a fomentarentre infants i joves el respecte envers les persones i l’entorn urbà de la ciutat a tra-vés d’unes «classes cíviques». Aquestes sessions tenien continguts i dinàmiques di-ferents depenent de l’edat dels escolars. Les portaven a terme pedagogs ambmaterial i exercicis específics. L’alumnat que va participar al programa va rebre unquadern que recollia els principals valors cívics i jocs perquè els infants els cone-guessin, practiquessin i interioritzessin. Una de les accions concretes que es van de-senvolupar en aquest sentit va ser un concurs de fotografia a fi que esdocumentessin conductes cíviques per difondre-les i conductes incíviques per de-nunciar-les.

• Accions jurídiques. L’afany per promoure el civisme des de diversos àmbits va pro-piciar que l’Ajuntament elaborés el 2005 l’Ordenança municipal sobre promoció de




conductes cíviques i protecció d’espais públics. Com s’ha comentat en el segon ca-pítol, un dels principals objectius de la normativa és fusionar en un únic text legaltotes les disposicions sobre civisme presents en altres bans i ordenances, així comdefinir el concepte de civisme, identificar actituds no desitjades i dotar-se de capa-citat sancionadora. L’ordenança compta amb cinc títols: «Disposicions generals»,«Promoció del civisme», «Comportament ciutadà», «Règim sancionador» i «Rehabi-litació». Podem considerar-la una de les més exhaustives, però l’Ajuntament pre-senta, com a complement i contrapartida d’aquesta ordenança, una Carta de Dretsi Deures dels Ciutadans davant de l’Administració Municipal.

• Accions reparadores. L’Ajuntament de Pamplona ha iniciat un procés «d’arranjamentgeneral» de la ciutat dins d’aquesta iniciativa de foment del civisme. Sembla com siaquestes accions de reparació marquessin l’inici d’una nova etapa en què el ciutadà,a partir d’aquesta campanya que combina sensibilització, educació i legislació, trac-tarà amb més respecte l’entorn, així com els nous espais i el mobiliari urbà. Les ac-cions inclouen la neteja de pintades i grafits (sobretot en els entorns dels centresescolars) i la signatura de nous contractes de neteja de la ciutat. L’Ajuntament tambées compromet a reposar els senyals de trànsit deteriorats i a establir suports per aanuncis de particulars que es netegin periòdicament.

A més, el novembre de 2008 l’Àrea de Conservació Urbana va quantificar en 1,5 milionsd’euros anuals els costos del vandalisme. En aquesta partida, destaquen els 240.000euros gastats en enllumenat públic, els 200.000 euros dedicats a l’arranjament debancs, uns altres 200.000 euros que costen els desperfectes que causa el botellón i els150.000 euros que costa el manteniment dels parcs infantils. Per això, s’ha posat enmarxa, en el moment d’escriure aquestes pàgines, la campanya «Cuidar tu ciudad no tecuesta nada, a Pamplona 1.500.000 euros». Aquesta campanya de conscienciació se-guirà el mateix procediment que la de Barakaldo: s’etiquetarà amb el seu preu els fanals,arbres, senyals, bancs, papereres i jardins mitjançant 633 etiquetes de grandària diver-sa. En aquesta campanya, hi han col·laborat les àrees de Conservació Urbana, d’unabanda, i de Participació Ciutadana i de Noves Tecnologies, de l’altra.


• Les persones responsables de la campanya han volgut abordar la temàtica del ci-visme des d’una perspectiva transversal poc corrent. Han construït un fil conductorque connecta totes les accions destinades a promoure el civisme a la ciutat. Aquest


fil és un programa amb quatre sectors: difusió i comunicació, educació, normativa iaccions reparadores de l’entorn, i la campanya «Pamplona por el civismo» n’és lacara més visible i més fàcilment identificable.

• S’hi combina l’activitat educativa i sensibilitzadora amb les sancions i amb el treballsobre el territori per part de l’Ajuntament, fet que pot transmetre al ciutadà la sen-sació que s’estan obtenint resultats a curt termini i que val la pena fer sacrificis pertenir una ciutat cuidada.

• Com ja havíem destacat quan parlàvem de l’ordenança de civisme de la ciutat, Pam-plona és un cas d’una ciutat que «s’obliga». El consistori adquireix una sèrie de com-promisos abans d’exigir res als ciutadans. Això no només és elegant, és equànimei convida la ciutadania a comprometre’s amb els objectius en la mesura en quèpuguin.

• En algunes d’aquestes línies d’accions trobem tímids trets de ciutadania activa, es-pecialment en les sessions d’educació destinades als infants. Però aquesta accióens demostra que es pot planejar una política de civisme transversal i complexa ique, alhora, hi predominin aspectes del civisme passiu: neteja, soroll, etc.

• Tanmateix, és cert que no s’aborden qüestions com ara l’ús dels espais públics pera activitats polítiques, actes folklòrics o festes de celebració identitària. Les autori-tats poden estar ometent el conflicte en nom del consens pel que fa a aquests as-pectes bàsics de la convivència. Però en una ciutat amb un centre petit i unapoblació polaritzada com és Pamplona, el cert és que aquest conflicte existeix i quepotser caldria tornar a obrir el debat, assumir que no serà ràpid de resoldre i convi-dar els sectors de la població que se senten afectats per mesures com l’ordenançade convivència.

• També és cert que es troben a faltar mesures destinades a promoure la implicacióde la ciutadania en el teixit associatiu i en les festes del municipi o a promoure unarelació més directa d’aquesta amb el municipi. No s’entén, sobretot, perquè la regi-doria impulsora del programa és la de Participació Ciutadana. A més, Pamplona s’hacompromès a portar a terme una elaboració participativa dels seus pressupostos,però no ha inclòs aquesta acció dins del programa «Pamplona por el civismo». Perquè? La resposta és que parteix d’una concepció negativa i parcial del problema.Han partit de la definició d’un col·lectiu molest, els incívics, i això (juntament amb lavoluntat d’eludir el conflicte i la polèmica) ha condicionat totes les mesures. Manca-ria, doncs, establir una clara relació entre el civisme i la participació ciutadana.




6.3. «Tu civismo hace más Irun»

Municipi Irun (Guipúscoa)

Habitants 60.416

Any 2005

Impulsor Ajuntament d’Irun

Continuïtat Sí, actualment hi ha diverses accions en marxa

Perspectiva del civisme La definició és integral, però les accions potencienpredominantment la vessant passiva. Inclou accions aïlladesde potenciació de la participació a barris i entre infants

Web www.irun.org/micros/civismo/caste/apuntate.asp

6.3.1. Antecedents

Irun és la segona ciutat més important de la província de Guipúscoa, tant pel que fa alpes demogràfic com a l’estratègic i territorial. És el pol central de la comarca deTxingudi, formada pels municipis d’Irun, Hendaia i Hondarribia. Aquesta agrupació terri-torial, considerada com l’àrea d’influència d’Irun, agrupa un total de 95.000 habitants.La seva peculiar arquitectura, formada per grans blocs d’habitatges, propicia la con-centració de la població en zones concretes de la ciutat, com és el cas dels barris delPinar, Artia, Dumboa i San Miguel. Val a dir que la principal característica de la ciutat, quedetermina en gran part les seves dinàmiques econòmiques i productives, és la condicióde ciutat fronterera entre França i Espanya. Aquest fet comporta que Irun sigui el nus fer-roviari i logístic de més importància de l’Estat, així com un dels nuclis industrials i detransports més influents.

En l’àmbit del civisme, el 2005 s’aprovà l’Ordenança sobre el comportament cívic d’Irun,que incorporà la visió ciutadana a través d’una enquesta a 1.060 persones, prèvia a laredacció de l’ordenança, per tal d’identificar quins eren els comportaments incívics quemés preocupaven la població. Aquesta enquesta va revelar que les problemàtiques decivisme que més afectaven la població d’Irun tenien a veure amb el comportament delsamos dels gossos, els usos de la via pública i el maltractament del mobiliari públic, elssorolls i les actituds incíviques derivades del trànsit i de l’aparcament indegut. El mateixany, l’Ajuntament, mitjançant els serveis de comunicació i participació ciutadana, va con-vocar públicament els veïns i les veïnes dels barris per reflexionar sobre el civisme i ela-


borar una diagnosi dels seus problemes. Fruit dels resultats de l’enquesta i de la refle-xió, es defineixen els quatre eixos principals de les futures polítiques de civisme del mu-nicipi: gossos, via pública, soroll i trànsit.


La primera campanya «Irun por el civismo» s’aprovà poc després de l’ordenança de ci-visme i es va concebre com a complementària.52 Des del primer moment, es va buscarla complicitat de la ciutadania, ja que l’acte inaugural de la campanya incloïa la lecturad’un manifest de vuit punts que expressava el desig d’una ciutat «més amable» i acolli-dora que destaqués pel tracte respectuós a les persones i a l’entorn, i que també plan-tejava la necessitat d’educar la ciutadania en la importància de la dimensió pública ide la participació activa a la vida del municipi. El manifest recull els compromisos del’Ajuntament i la ciutadania amb la ciutat i es dóna la possibilitat a la ciutadania d’adhe-rir-s’hi a través de diversos mitjans (a través del telèfon d’atenció ciutadana, el web del’Ajuntament o formularis en paper). Aquesta possibilitat d’adhesió encara està oberta alweb de l’Ajuntament avui dia.

Potser la característica principal d’un programa d’intervenció transversal i integral ésl’acció múltiple i paral·lela que es desenvolupa des de diversos àmbits. Sembla queaquest sigui l’ànim i l’objectiu de les campanyes «Irun por el civismo», ja que són diver-sos els àmbits de treball i els objectius que es persegueixen.

• Les campanyes de comunicació es van dissenyar utilitzant tot tipus de suports: re-vistes municipals, televisions locals (a través de tres espots publicitaris diferents),emissores de ràdio (quatre falques diferents), marquesines i publicitat als transportspúblics, banderoles, panells electrònics i distribució de fullets informatius. Com sid’una campanya publicitària per a un producte es tractés, es van distribuir milers debolígrafs, samarretes, gorres i adhesius promocionals a les entitats adherides a lacampanya i a les dependències i espais públics com biblioteques, punts d’informa-ció de l’Ajuntament, oficines de joventut, etc.

– La primera d’aquestes campanyes es va desenvolupar el 2006 sota el lema «Cuidael carrer com casa teva» i era molt similar a la que ja hem vist per al cas de Bara-kaldo. Les temàtiques principals que incloïa eren el reciclatge de residus i els bons


52. La campanya utilitza indistintament els lemes «Irun por el civismo» i «Tu civismo hace más Irun».



usos dels espais públics. A través dels mitjans de comunicació locals es va trans-metre la conveniència de reciclar i utilitzar convenientment els contenidors depaper, vidre, envasos, piles, oli d’automòbil i medicaments. També es va demanarun comportament respectuós als espais públics com ara els jardins i les zonesamb mobiliari públic.

– El mateix any, però amb posterioritat, es va posar en marxa la campanya «El teugos a la ciutat». Aquesta campanya no fa només referència a les deposicions degossos, sinó que vetlla per la seguretat de la resta d’usuaris dels espais públics icombina informació preventiva, difusió de consells, obligació dels amos (lligar elgos a les zones transitades i dispensar-li les atencions mínimes, així com despa-rasitar-lo i portar-lo al veterinari) i sancions econòmiques. En aquest cas, la difusiód’informació a l’espai públic i a la premsa es reforça amb fullets i correus informa-tius als amos dels gossos censats. Per donar un punt extra de suport a la cam-panya, el consistori d’Irun ha dotat la ciutat d’infraestructura específica per pal·liarel problema dels amos de gossos incívics: 62 papereres dispensadores de bossesper a les deposicions, una zona d’esbarjo caní de 2.000 metres quadrats i unasèrie de cursos d’ensinistrament.

– Després dels primers dos anys d’èxits, l’any 2007 es va portar a terme una cam-panya d’agraïment als ciutadans pel seu civisme. Entre 2005 i 2006, les actuacionsde la Unitat de Convivència de la Policia Local relacionades amb el vandalisme vanpassar de 1.202 a 1.130, i pel que fa a desperfectes en el mobiliari urbà, es va pas-sar de 627 actuacions a 303. Malgrat que durant aquest període van augmentar lesactuacions relacionades amb la tinença d’animals i el dipòsit incorrecte de residus,les autoritats locals d’Irun van destacar positivament l’actitud proactiva dels veïnsen la denúncia de les males pràctiques.53 D’aquesta manera, la campanya animaels habitants d’Irun a seguir en la mateixa línia de treball, a més de donar la imatgeque ja s’estan obtenint resultats positius gràcies a la col·laboració ciutadana.

– Finalment, i d’acord amb un dels eixos de les polítiques municipals de civisme, el2008 va portar-se a terme la campanya «Irun sin ruido». El seu objectiu va ser pre-venir i sancionar els sorolls que ocasiona la circulació de vehicles motoritzats dela ciutat mitjançant el control periòdic de soroll dels vehicles de transport públic i lasenyalització de zones on alguns vehicles no poden circular. La campanya adver-tia sobre la quantia de les sancions per accions com ara circular amb un tub d’es-

53. Dades extretes del diari Noticias de Gipuzkoa www.noticiasdegipuzkoa.com (9 gener 2007).



capament que facilités l’emissió de soroll, forçar les marxes del motor, tocar el clà-xon sense justificació i circular amb les finestres abaixades i amb la música a unvolum elevat (1.500 euros de multa).

• Accions d’educació cívica. Entre aquestes accions trobem la designació d’agents cí-vics, el desenvolupament de sessions participatives a associacions de veïns i dedones i entre els infants i la creació del jardí/viver escolar de plantes i del Ple infan-til. A continuació, es destaquen els trets definitoris i la informació bàsica de cadas-cun d’aquests recursos educatius:

– Els agents cívics treballen directament amb la població i en reben els comentaris iles aportacions. També adverteixen els ciutadans de les seves accions incíviques,fan xerrades informatives a centres d’educació i a entitats i col·laboren en la cam-panya d’adhesions al manifest cívic que va elaborar l’Ajuntament d’Irun el 2005 ien la difusió del material editat per a la campanya.

– Les xerrades participatives a entitats de veïns i de dones, dirigides per un tècnicen participació de l’Ajuntament, comencen per una sessió informativa en què s’ex-plica què és el civisme i l’incivisme. Segons el consistori, el civisme consisteix a te-

Figura 31. Exemple d’un dels fullets distribuïts a Irun

Font: www.irun.org/micros/civismo/caste/apuntate.asp.



Figura 32. Exemples de missatges als panells electrònics i d’un fulletó distribuït a Irun


Figura 33. Imatges dels cartells de la campanya «Tu civismo hace más Irun»



nir una actitud educada, respectar els drets i els deures, associar-se i participar,tenir una actitud responsable i tenir una vida de qualitat. L’incivisme s’identificaamb la brutícia, el soroll, l’incompliment de les normes per part dels vehicles i lesdificultats per compartir els espais públics. A continuació, es desenvolupa una ses-sió participativa en què els veïns assistents diagnostiquen els problemes de civis-me que afecten el seu barri. En l’actualitat, aquestes sessions s’han desenvolupata tres entitats veïnals (AAVV Santiago, AAVV Anzaran i AAVV Ventas) i a una enti-tat de dones (Argoiak).

– El jardí/viver escolar va ser una acció dirigida a la població escolar d’entre set i nouanys que es va desenvolupar durant l’any 2006 i de la qual van poder treure pro-fit 266 alumnes i 22 professors i professores. L’alumnat aprenia a plantar plantes iflors i a interioritzar el respecte envers aquest tipus de decoració urbana.

– El Ple infantil va ser dissenyat com una acció participativa per als escolars dels úl-tims cursos de primària, que havien de redactar de manera conjunta durant unsmesos el seu propi manifest cívic infantil. Aquest manifest conté les actituds i si-tuacions incíviques a evitar i les actituds i situacions cíviques a potenciar entre elsinfants de la ciutat, així com una definició de civisme. Fins ara, s’han realitzat tresedicions d’aquest Ple infantil.

• Dotació de noves infraestructures que contribueixen a la neteja de la ciutat. Entre elsequipaments, destaquen les noves papereres i els contenidors, la neteja i la rehabi-litació de mobiliari urbà (baranes, zones de jocs infantils i bancs), la instal·lació de 37panells per a anuncis i de panells informatius a parcs infantils i jardins amb resumsde l’ordenança de civisme i la instal·lació d’onze lavabos públics gratuïts a diferentspunts de la ciutat.


• Irun és el primer cas de programa de civisme transversal i integral entre tots els trac-tats en aquesta recerca. La transversalitat es palesa en què es treballa des de di-verses àrees de l’Ajuntament i també en què les mesures utilitzades inclouen lesinformatives, educatives i sancionadores. La perspectiva integral es concreta en quèes promouen actituds i comportament propis del bon ciutadà independentment decom es concebi aquest ciutadà. En el manifest pel civisme observem que lluita con-tra el soroll, respecte, neteja i participació política s’entenen com a accions quepoden potenciar-se alhora i que són facetes del mateix tema. De fet, cal destacar




que l’Ajuntament respecta els resultats de l’enquesta de percepció ciutadana sobreincivisme, però no es resigna a no intentar millorar les seves competències en l’àm-bit de la participació política.

• Cadascun dels eixos estratègics del programa té la seva pròpia campanya de di-fusió, amb una estètica unificada i un planejament exhaustiu, extensiu i amb ac-cions sobre el terreny, com, per exemple, la creació d’agents cívics que informenla població. També cal destacar les accions informatives destinades a infractorspotencials, fet que augmenta la seva eficàcia sense ofendre els ciutadans, per lamanera discreta com es fan (correus electrònics, panells resum de l’ordenançaa zones freqüentades per famílies). Alhora, combina recomanacions concretesi obligacions recolzades en sancions econòmiques establertes per l’ordenança,fet que previsiblement tindrà efectes multiplicadors sobre la percepció de la ciu-tadania.

• Es pot considerar una bona pràctica de retorn la segona fase de la campanya decomunicació, que se centra en l’agraïment a la ciutadania per l’esforç realitzat.

• Haver portat a terme una enquesta d’abast municipal prèvia a l’ordenança és unaacció que ha provocat un doble efecte. Per un cantó, s’ha aconseguit fer una tascade difusió molt important sobre continguts cívics, així com donar a conèixer la ini-ciativa de l’ordenança. En segon lloc, l’ordenança resultant comptarà amb un graud’aprovació per part de la ciutadania que la farà més resistent a les crítiques, perquèserà percebuda com un element propi, i no com una normativa estranya imposadades de dalt.

• Un altre element generador de consens és el manifest cívic, que té, a més, una ver-sió infantil amb un format molt més participatiu i continuat en el temps.

• Com a Pamplona, observem una actitud de compensació per part de l’Ajuntamentdavant del conjunt de requeriments que fa a la ciutadania. Aquesta compensació esconcreta en el fet de facilitar estris i infraestructura als propietaris d’animals domès-tics per tal que es comportin correctament i de substituir el mobiliari públic malmèsper tal que sigui més fàcil implicar-se en el seu manteniment. En aquest cas, l’Ajun-tament d’Irun va un xic més enllà i instal·la una infraestructura cada cop més rara alsnostres municipis: lavabos públics gratuïts. És una mesura que cal considerar si eltipus d’oci que es practica al municipi es desenvolupa majoritàriament a l’aire lliure,si el clima convida a aquest tipus d’activitats i si es tracta d’una localitat turística. Calpensar que quan els serveis no existeixen, estem derivant les persones que els ne-cessiten als bars i restaurants (amb el consegüent perjudici per als hostalers) o bé


els empenyem a fer les seves necessitats fisiològiques al carrer. Amb aquesta me-sura, l’Ajuntament es legitima per imposar les sancions que consideri oportunes. Al-hora, evita als hostalers la tasca ingrata de netejar els seus lavabos embrutats pertranseünts i no per clients.

• Potser caldria incloure de manera més evident la participació ciutadana en la con-fecció d’accions concretes, així com en l’elaboració de continguts. La campanya potguanyar un impuls definitiu si la ciutadania s’implica de manera vinculant en l’elabo-ració i la posada en marxa d’accions i mesures.

6.4. Les campanyes pel civisme de Mollet del Vallès

Municipi Mollet del Vallès (Barcelona)

Habitants 51.365

Any 2004-2008

Impulsor Ajuntament de Mollet del Vallès

Continuïtat Sí

Perspectiva del civisme Integral, predominantment passiva

Web www.molletvalles.cat

6.4.1. Antecedents

Trobem l’origen dels esforços de l’Ajuntament de Mollet del Vallès (Vallès Oriental) en re-lació amb el civisme en l’aprovació de l’Ordenança de convivència ciutadana l’any 2001(modificada el 2007). Des de llavors, i amb especial intensitat des de 2004, el consisto-ri ha treballat des de diversos fronts aquesta àrea temàtica. L’estratègia que està de-senvolupant l’Ajuntament es basa en una successió de campanyes de civisme que abor-den un conjunt de temes concrets amb diferents mitjans i missatges. Les campanyess’acompanyen de la participació en conferències per presentar el cas de Mollet i de l’or-ganització d’actes i cursos en què la temàtica del civisme és la protagonista i que situenMollet del Vallès al territori en qüestió de civisme.54


54. Alguns exemples recents d’això són l’exposició «Gràcies. Fem un bon equip» (tardor de 2008) i l’organit-zació (juntament amb la Universitat de Barcelona) del curs d’estiu «Civisme/incivisme: reptes, polítiques i po-lèmica» (juliol de 2008).



A continuació, es desenvolupa un seguiment cronològic de la successió de campanyesi accions que ha desenvolupat l’Ajuntament per impulsar el treball en civisme, així comles característiques principals i les motivacions d’aquestes campanyes.


• «Amb el civisme tots hi guanyem». La campanya, iniciada l’any 2004, té un caràctercontinu, és a dir, no és una campanya de tipus puntual, sinó més aviat una platafor-ma des d’on treballar els diversos aspectes del civisme. La campanya va originar-seper un augment de les denúncies rebudes per la Policia Local en el camp de la con-vivència ciutadana, especialment pel que fa a tres aspectes: la tinença d’animalsdomèstics, els vehicles (sorolls i estacionaments indeguts) i la neteja viària. Amb laidentificació d’aquests tres ítems a partir d’una consulta de l’Ajuntament a la PoliciaLocal, es van definir els futurs eixos d’intervenció de la campanya «Amb el civismetots hi guanyem».

També es va tenir en compte la diversitat de concepcions sobre què és l’espai pú-blic, motiu pel qual l’Ajuntament va considerar oportú encetar un debat al voltant dequins són els deures de la ciutadania en aquests espais públics. Finalment, la cam-panya també perseguia l’objectiu d’aconseguir la coresponsabilització de la ciuta-dania en l’impuls del civisme, és a dir, conscienciar la ciutadania de què l’Ajuntamentno pot aconseguir les fites en civisme si no és amb la col·laboració i la implicació es-treta de tota la població.

Per assolir aquests objectius, la campanya es va dotar de mesures generals i espe-cífiques per treballar els tres eixos d’intervenció identificats arran del volum de de-núncies rebudes per la Policia Local (tinença d’animals, sorolls i estacionamentsindeguts de vehicles i neteja viària). Les mesures generals volen exercir una acció pe-dagògica treballant al carrer, cosa que vol dir que intenten millorar el comportamentdel ciutadà al carrer (especialment pel que fa als excrements de gossos i l’ús delscontenidors) i treballar la prevenció, així com posar l’accent en què el treball en ci-visme és una prioritat del municipi. Les seves principals eines van ser:

– 35 voluntaris cívics que van informar dels continguts de les campanyes municipalsi del règim sancionador davant els actes incívics.

– Vuit agents cívics que van treballar a diferents barris de la ciutat i en diferents ho-raris, d’acord amb els espais i les hores més conflictius des del punt de vista del’incivisme.


Les mesures específiques van orientar-se a reconduir l’incivisme detectat en cadas-cun dels eixos plantejats. Concretament:

– En el terreny de la tinença d’animals, es va optar per una campanya de comuni-cació. El consistori va elaborar un full informatiu que es va repartir juntament ambbosses de plàstic per a la recollida de deposicions a punts on els veïns acostumena passejar els seus gossos. Val a dir que aquesta campanya de conscienciació esva recolzar en una capacitat sancionadora per a qui incomplís les normes de con-vivència en aquest aspecte. També es va impulsar una campanya per tal que elsamos de gossos i gats els inscrivissin al cens d’animals domèstics i els posessinun xip identificatiu. Com a mesura addicional, es van tancar les àrees infantils delsparcs per evitar l’entrada d’animals amb amos incívics.

– Per reduir les emissions acústiques i els estacionaments indeguts, es va optar peruna intervenció directa al territori. Així, es van ampliar els controls de sonometria devehicles a la via pública per part de la Policia Local. Per als casos en què els con-ductors superen els nivells màxims, aquests tenen un termini de deu dies per por-tar el vehicle al taller per solucionar el problema que causa l’emissió acústica. Si hantranscorregut deu dies des de la sonometria i el conductor del vehicle no ha solu-cionat el problema, es procedeix a la seva retirada de la circulació. D’altra banda,pel que fa a l’impuls de la conducció respectuosa, es va llençar la campanya de lestres R: recorda normes i casc, respecta la gent i la vida i redueix velocitat i soroll.

– En el camp de la neteja viària, es va optar per una millora del servei. Va consistir amillorar la recollida selectiva, renovant i augmentant el nombre de contenidors alcarrer, de vehicles de recollida i la freqüència de buidatge dels contenidors, a mésde posar a disposició dels ciutadans un telèfon per a la recollida de residus volu-minosos. També es van instal·lar 23 unitats de minideixalleries urbanes per a la re-collida selectiva de residus (piles, bombetes, CD, DVD, cartutxos, bateries demòbils, etc.). Una segona via d’acció ha estat la creació de la figura de l’informa-dor ambiental, novament de manera coherent amb la intenció pedagògica de lescampanyes de l’Ajuntament. Un total de 16 informadors treballen en la difusió alterritori de bones pràctiques en matèria de recollida i reciclatge de residus, cons-cienciant, a més, els col·lectius específics, com ara la població immigrada i comer-ciants (comerços i mercat setmanal). Val a dir que aquesta mesura informadoras’acompanya de l’obertura d’expedients sancionadors a les persones que llencenles escombraries indegudament.

A més, es va desplegar un nombre important d’altres mesures i accions concre-tes, com ara l’actualització del cens de gossos, l’enviament de cartes a col·lectius




específics, la col·locació de dispensadors de bosses per recollir excrements a di-ferents punts de la ciutat, una campanya de captació de voluntaris joves per a unaconducció cívica, l’edició d’un fullet per al foment del reciclatge en cinc llengües(català, castellà, anglès, francès i àrab), la implantació de la recollida selectiva almercat setmanal i l’obertura de dos canals de diàleg amb l’Ajuntament: el telèfondel civisme i una bústia de suggeriments.

• «Mollet també és casa teva». Aquesta campanya, iniciada el 2006, desenvolupa untreball de conscienciació i de detecció d’activitats incíviques al territori. El consisto-ri va detectar que mentre les detencions per denúncies relacionades amb delictesa Mollet del Vallès disminuïen, les faltes en contra del patrimoni i de l’espai públicaugmentaven. La motivació principal d’aquesta campanya, doncs, és la de reduiraquest volum de faltes, tot assimilant l’espai públic de Mollet del Vallès a la casa

Figura 34. Material informatiu de la campanya «Mollet també és casa teva»

Font: www.molletdelvalles.cat.


dels ciutadans, en una estratègia similar a la seguida a Barakaldo. La principal me-sura que inclou la campanya és la intervenció directa al territori mitjançant el treballde sis agents cívics amb funcions pedagògiques i educadores, els quals van apro-fitar l’experiència acumulada a la campanya «Amb el civisme tots hi guanyem»(2004).

Es poden identificar dues fases en aquesta campanya en relació amb el grau d’im-plementació de mesures. En la primera fase (febrer de 2006), els agents cívics tenencom a principal objectiu modificar les actituds incíviques als espais públics, com lano-recollida de les deposicions dels gossos, els estacionaments indeguts i llençarescombraries en llocs no adients, continuant amb els eixos de treball de la cam-panya de civisme de 2004. Els agents cívics desenvolupen la seva tasca principal-ment als parcs i places del municipi, així com a zones on les actituds incíviques esreiteren. A més de la tasca de conscienciació, els agents cívics també actuen coma pont entre el ciutadà i la Policia Local per tal de tramitar denúncies ciutadanessobre actes i accions incívics. La segona fase (desembre de 2006) s’inicia amb ladetecció per part del consistori d’un ús indegut dels diferents contenidors de deixa-lles. En conseqüència, els agents cívics es concentren en la intervenció directa en laseparació domèstica de residus, observant si aquesta activitat es realitza correcta-ment i, en cas contrari, informant de com es fa correctament i de la sanció associa-da al fet de desfer-se de les escombraries incorrectament (entre 150 i 300 euros).

Com a resultat d’aquesta campanya, el consistori afirma que s’ha donat una dismi-nució de les sancions per llençar les escombraries fora del contenidor o en llocs im-procedents d’un 50% respecte de l’any 2005.

• «Viure i conviure depèn de tu». La campanya se centra en la convivència veïnal i tras-passa l’àmbit públic per començar a actuar també en una parcel·la de l’àmbit privatcom és la comunitat de veïns i el comportament cívic dintre dels immobles. La prin-cipal motivació de la campanya és fer convergir cap a una convivència respectuosala diversitat social present al municipi i, per extensió, també present a les comunitatsde veïns dels blocs de pisos. També s’ha intentat traslladar el missatge que ser cívi-ca és una obligació de la ciutadania, ja que així consta en l’Ordenança de convivèn-cia ciutadana.

La principal mesura que inclou la campanya és la difusió mitjançant cartells, trípticsi sessions informatives a comunitats de veïns i veïnes d’una sèrie de normes de con-vivència que el consistori considera bàsiques. El material gràfic utilitzat per a aques-ta difusió destaca per la seva qualitat, claredat i potencial educatiu. Els tríptics




Figura 35. Tríptic enviat als veïns

Font: www.molletdelvalles.net.


(elaborats en castellà, català, francès, anglès i àrab i enviats a tots els domicilis) pre-senten un Decàleg del bon veïnatge, així com un recull de normes de convivència,com, per exemple, què s’ha de fer quan s’entra a formar part d’una comunitat deveïns, normes de manteniment de la neteja de les escales, els patis interns o els so-terranis, sorolls i horaris i consells sobre el reg de plantes, l’espolsament de catifes,la instal·lació d’antenes parabòliques o l’estesa de la roba. Els tríptics també repre-nen antics cavalls de batalla del consistori, com ara els usos de les instal·lacions derecollida de residus i de residus voluminosos, la tinença d’animals domèstics i el res-pecte envers els espais públics.


Figura 36. Cartell de la campanya «Viure i conviure depèn de tu»

Font: www.molletdelvalles.net.



Igualment, els cartells (penjats a les comunitats de veïns que així ho decideixen) reforcenen clau de còmic quines actituds són positives i quines negatives, així com el missatgede la campanya («Viure i conviure depèn de tu») en diversos idiomes.

A més, a petició de les comunitats de veïns, un tècnic de l’Ajuntament es desplaça a unareunió de veïns per realitzar una xerrada informativa al voltant dels continguts de la cam-panya (convivència cívica i normes de comportament en espais comuns respectuosesamb el descans i la qualitat de vida dels altres veïns). Finalment, el consistori també pre-veu difondre els continguts d’aquesta campanya a través del Pla d’Entorn.


• Com a punt positiu, cal destacar l’interès primerenc per les problemàtiques de ci-visme manifestat des de l’any 2001, que ha servit perquè Mollet del Vallès acumuliun bagatge contrastat pel que fa a intervencions potenciadores del civisme.

• Amb la campanya «Amb el civisme tots hi guanyem» (2004), es van assentar lesbases que guien la intervenció municipal en el camp del civisme i es va crear unaplataforma des d’on començar a construir polítiques de civisme cada cop més am-bicioses i complexes.

• Aquest desplegament de campanyes de civisme demostra una voluntat de conti-nuïtat per part de l’Ajuntament, i no només del tema, sinó dels objectius específicsde cada campanya (vegeu la coherència entre les campanyes de 2004 i de 2007).També s’ha detectat un augment progressiu de l’exigència als ciutadans, començantper les normes de respecte més bàsiques als espais públics i finalitzant pel requeri-ment d’actituds respectuoses dins el mateix immoble. Això denota una certa pers-pectiva integrada del civisme per part de l’Ajuntament. Tot i que gairebé no estoquen aspectes relatius a la participació política, sí que es fa èmfasi en la cohesiósocial i s’aprecia una evolució des de la primera mesura (ordenança de l’any 2001)i la font de les primeres preocupacions (denúncies a la Policia Local, fet que indicauna preocupació important per la seguretat).

• En les tres campanyes de civisme descrites es treballen, amb una intensitat o altra,tres grans blocs temàtics. Aquesta constància ha permès refinar els continguts a tre-ballar, així com cercar noves fórmules i materials per tal de treballar-los i assolir elsobjectius.

• Des d’un primer moment, les campanyes de civisme s’han desenvolupat a peu decarrer a través del treball individual d’informació i conscienciació. S’ha portat a terme



una tasca activa d’informació des del voluntariat i des del consistori i no tant una in-formació recolzada per elements passius com plafons, banderoles, tríptics...

• Segons el consistori, les campanyes potenciadores del civisme portades a termeestan donant els fruits esperats, ja que indicadors negatius com el nombre de san-cions anuals per males conductes relacionades amb les deixalles han disminuït.

• Davant la creença popular que els col·lectius de persones nouvingudes es compor-ten de manera incívica a causa d’un desconeixement de l’idioma i de les normes so-cials de la comunitat d’acollida, s’ha decidit traduir el missatge de la campanya«Viure i conviure depèn de tu» a cinc idiomes diferents.

• Sembla que la detecció de problemàtiques de civisme a través del sistema de bui-datge de les denúncies rebudes per la Policia Local ha estat un mètode eficaç dediagnosi de problemàtiques candents i d’avaluació dels resultats de les campanyes.Tanmateix, potser caldria incorporar en la diagnosi i l’avaluació les visions subjectives dela ciutadania mitjançant alguna mecànica participativa. El motiu és que la Policia Localno és un ens a qui recorri tota la població de manera homogènia, per la qual cosa lesdenúncies podrien estar recollint la visió d’un sector dels ciutadans, i, a més, aportantuna perspectiva massa catastrofista, centrada en la seguretat, la delinqüència, etc.

• Respecte a la segona fase de la campanya «Mollet també és casa teva» (2006), calindicar que diversos veïns sancionats per no fer correctament la separació de resi-dus es van queixar de no haver rebut prou informació sobre aquesta qüestió. Aques-ta crítica és habitual quan s’implementen mesures que sancionen aspectes pochabituals o relativament nous. Potser seria beneficiós ampliar el temps destinat a lainformació o instal·lar estands informatius als punts de recollida per tal de minimitzaro eliminar les situacions de desinformació, així com fixar un temps d’adaptació entrel’anunci de les sancions i la seva execució.

• Tot i que els resultats relatius a l’acció dels agents cívics van ser avaluats molt posi-tivament des de l’Ajuntament, aquesta figura no es va incorporar en la següent cam-panya. Actualment no existeix la figura dels agents cívics a Mollet.

• Poden haver-hi posicions que opinin que les dues darreres campanyes tenen unpunt d’intrusió en la intimitat de les persones, ja que la intervenció per millorar el ci-visme a la ciutat passa dels carrers i parcs a l’interior de la llar dels ciutadans. La crí-tica la pot originar el fet que el consistori ha volgut regular molts aspectes del dia adia de les persones a la seva llar (escombraries domèstiques, horaris d’estendre laroba, reg de plantes, instal·lació d’antenes, etc.). Aquesta apreciació no és en si ma-teixa un punt a millorar, sinó més aviat una reflexió perquè en casos similars es tin-gui en consideració el tipus de situacions que es poden arribar a donar.


En aquest capítol, recollim les principals conclusions sobre les 48 experiències presen-tades fins ara, parant especial atenció a les característiques de les polítiques i com esrelacionen amb resultats exitosos o conseqüències no previstes. Recuperarem, en pri-mer lloc, la definició i les polítiques de civisme. A continuació, establirem una sèrie de ti-pologies, aturant-nos especialment en les mesures concretes adoptades. Presentaremels condicionants de les polítiques de civisme (geografia, administració local supramuni-cipal, magnitud del municipi i voluntat política i necessitats objectives del municipi).Plantejarem la qüestió polèmica de si existeixen col·lectius potencialment incívics i comenfrontar-s’hi i, finalment, resumirem les principals decisions estratègiques que els deci-sors públics han de prendre per donar forma a la seva política de civisme.

7.1. Què entenem per polítiques locals de civisme

La complexitat creixent de la societat i altres canvis socials en direcció a l’atomització i al’individualisme han possibilitat més comportaments contraris al bé comú i suposen quesigui més complicat reconduir-los. També s’han diversificat els valors personals, de mane-ra que no és tan evident què resulta convenient o desitjable en un ciutadà. Tot i així, exis-teix un cert consens pel qual l’Administració local és la més ben situada per intentar cons-truir un consens sobre què és el ciutadà i la ciutadana ideal i promoure aquest perfil.

En l’estudi, hem vist que les polítiques de civisme són totes aquelles mesures portadesa terme per l’Administració local orientades a promoure el conjunt de valors i pràctiquescívics. Aquestes polítiques poden ser específicament de civisme o bé incloure aquestobjectiu entre un conjunt de fites.

Hem distingit entre les polítiques reactives i les proactives, segons si reaccionen a unasituació indesitjada o planegen amb temps l’assoliment d’uns objectius. També hem vist

| 161

7. Conclusions



que poden comprendre només un aspecte dels hàbits ciutadans, treballant-lo des d’unaàrea o departament (polítiques sectorials), o bé afrontar les actuacions en matèria de ci-visme assumint la seva complexitat o la diversitat social del municipi i implicant-hi diver-ses mesures i àrees de l’Ajuntament, idealment a partir d’un pla o programa de civisme(polítiques transversals).

També hem vist que la primera característica que es reflecteix a les polítiques de civis-me, condicionant els destinataris i la metodologia de les decisions que es prendran, ésla mateixa concepció del terme civisme. En el context espanyol, podem simplificar-la iestablir una divisió entre, d’una banda, el conjunt de normes d’educació, cortesia i con-vivència que abans s’anomenava urbanitat i, d’altra banda, una visió del civisme que exi-geix a les persones una actitud més activa i compromesa amb el que succeeix al seumunicipi.

Definició de polítiques de civisme i tipus• Entenem per polítiques locals de civisme aquelles iniciatives impulsades des del’Administració local, especialment per part dels ajuntaments, orientades a pro-moure una sèrie de comportaments propis de la ciutadania cívica o a eradicaruns hàbits considerats perjudicials per a la comunitat.

• Podem establir diverses distincions i tipologies de polítiques locals de civisme.Vegem-ne algunes:

– En funció del detonant: polítiques proactives versus polítiques reactives. Lesprimeres no parteixen d’un problema urgent i objectiu, sinó que planegen amitjà/llarg termini mesures per millorar la ciutadania futura. Les segones re-accionen davant d’un problema. A la pràctica, el primer enfocament dónacom a resultat polítiques per al civisme, mentre que el segon genera políti-ques contra l’incivisme.

– En funció de l’abast o radi d’acció: polítiques sectorials versus polítiquestransversals. Les primeres promouen el civisme (o lluiten contra l’incivisme)des d’una àrea concreta de l’acció municipal (neteja, ordre públic...). Les se-gones utilitzen la transversalitat com a eina de gestió, partint d’una concep-ció més àmplia del civisme.

– En funció del vessant del civisme que es vulgui potenciar (vegeu l’apar-tat 7.2).


7.2. Concepcions i consideracions sobre el terme civisme

De manera esquemàtica, hem vist en el primer capítol que podem agrupar el conjunt devalors i creences al voltant de la ciutadania entorn de quatre valors base o guia que con-dicionaran les decisions a l’hora de donar forma a la política. Aquests valors són segu-retat, respecte, cohesió social (o solidaritat) i autonomia. Mentre que els dos primers per-tanyen al vessant tradicional del civisme, els dos darrers destaquen per esperar delciutadà un paper més actiu. Val a dir que s’ha detectat que un terme alternatiu per re-ferir-se a les polítiques de civisme és polítiques de convivència. En aquest sentit, es de-tecta en alguns casos, convivència s’utilitza com a sinònim de respecte mutu, i més enel sentit de coexistència pacífica que d’interacció i intercanvi autèntics, que es corres-pondrien amb la cohesió social o solidaritat.

Aquestes dues perspectives es corresponen amb dos vessants teòrics que aborden laqüestió de la ciutadania i la virtut cívica a la filosofia política: el republicanisme comuni-tarista i el republicanisme liberal. Resumint els seus plantejaments, el primer entendriaque un ciutadà virtuós (cívic) ha d’implicar-se en els assumptes del seu municipi, adop-tant una actitud dinàmica, preocupant-se pel seu proïsme, identificant-se amb la comu-nitat i tractant d’intervenir en les decisions públiques que l’afectin (ciutadania activa).El segon es conformaria amb què les persones no es perjudiquessin entre elles ni im-pedissin l’acció del Govern local. Per tant, la bona educació, el respecte i la no-ingerèn-cia en l’àmbit privat serien els seus valors fonamentals.

Tot i que aquestes dues perspectives podrien arribar a veure’s enfrontades en algunessituacions molt concretes, són en principi compatibles. La pitjor situació per a un mu-nicipi no és la preponderància d’una perspectiva sobre l’altra, sinó l’absència absolu-ta de civisme, una societat totalment atomitzada on els individus únicament es preo-cupen d’ells mateixos, no s’aturen a pensar en els seus conveïns, competeixen perl’espai públic i no es priven de cap comportament davant la possibilitat que pugui per-

– En funció del valor predominant (vegeu l’apartat 7.2).

– En funció de les eines i mecanismes concrets utilitzats a la política (vegeul’apartat 7.3).

– En funció de les persones destinatàries de la política (vegeu l’apartat 7.5), etc.

7. Conclusions | 163



judicar els altres. En societats més cíviques, trobaríem ciutadans que, com a mínim,tenen l’empatia necessària per inhibir-se als espais públics de les conductes que pu-guin perjudicar els altres. Aquí englobaríem les normes de cortesia més bàsiques iclàssiques: no llençar papers a terra, limitar el volum de soroll en públic, etc. Es trac-ta, en definitiva, de mostrar deferència pels desconeguts, una actitud que potser esbasa en el temor que puguem patir algun dia les conseqüències d’aquests actes oque ens cridin l’atenció per fer-los. El problema és que les tendències socials ens em-penyen cada cop més a l’atomització, les persones cada cop tenen menys poder san-cionador perquè la densitat de les xarxes socials ha minvat i, a més, el ventall de pràc-tiques molestes és ara més ampli que anys enrere. Els usos socials s’han diversificattant i tan ràpidament en els darrers anys que potser serien necessàries noves normeso l’actualització de les ja existents, però no hi ha hagut temps per consensuar i assu-mir aquestes normes.55

Les persones i les societats que han assimilat la necessitat del respecte mutu podensentir-se més fàcilment part d’una comunitat i, en conseqüència, orientar-se al bécomú. Novament, l’empatia és una aptitud que portarà amb més probabilitat a la uti-lització considerada dels espais i serveis comuns: la capacitat de posar-nos a la pellde les persones que hi vindran després, o que netejaran el que nosaltres embrutem oque pagaran els desperfectes del que trenquem. Assumint aquest valor com a propi inecessari, les persones i les comunitats poden orientar-se a millorar les relacions in-terpersonals, augmentar la densitat de les xarxes de què parlàvem abans i, augmen-tant encara més el grau d’exigència, participar activament en les decisions que lesafecten.

A l’hora de definir els objectius d’una política de civisme, les persones amb decisió pú-blica poden partir d’una concepció més aviat passiva o més aviat activa, en funció de laseva pròpia voluntat política i dels seus valors, però també en funció de les condicionsobjectives que hi ha al seu entorn. Així, si una política neix després de l’observació ob-jectiva d’una conducta nociva per a la comunitat (vandalisme, brutícia, consum d’alco-hol a la via pública), la política s’orientarà a la lluita contra l’incivisme, partirà d’una con-cepció de què és cívic molt particular i concreta (l’absència de la conducta indesitjable)

55. Actualment, som més persones compartint les places, els carrers i el transport públic que anys enrere. Amés, a l’anomenada societat del benestar s’ha generalitzat tecnologia portàtil (mòbils, PDA, reproductorsd’MP3 o consoles) que possibilita comportaments sorollosos i irrespectuosos. El mateix succeeix amb els ani-mals domèstics: avui en dia és més freqüent l’adquisició de gossos, amb les possibles conseqüències nega-tives que aquests animals poden generar en els altres (brutícia, soroll, agressivitat, etc.).



i, probablement, la urgència per implementar-la farà que manqui d’una reflexió sobre elsseus punts febles o que no hagi aprofitat totes les oportunitats que ofereix una políticade civisme. Les polítiques actives no necessàriament es basen en la detecció d’una con-ducta indesitjable, sinó que persegueixen a llarg termini un tipus de ciutadania que esconsidera ideal. Finalment, una minoria de les polítiques analitzades aprofiten el repte dedissenyar una política local de civisme per eradicar els comportaments que pertorben laconvivència als espais comuns alhora que impulsen actituds més exigents i relacionadesamb les competències democràtiques entre els ciutadans que ja són respectuosos i quetenen aquest potencial participatiu. Aquesta darrera opció és la que hem anomenatperspectiva integral del civisme, i hem descrit no pocs casos de polítiques fonamenta-des en aquesta visió, a mig camí entre l’idealisme i el pragmatisme.

Valors i denominacions de les polítiques de civisme• S’ha detectat que les polítiques anomenades de civisme poden tenir fins aquatre valors guia: seguretat, respecte, cohesió social i autonomia. De cadas-cun d’aquests valors deriven, respectivament, polítiques contra els comporta-ments antisocials, polítiques d’urbanitat, polítiques d’integració social i polítiquesde participació ciutadana.

• Un cop analitzades les 48 experiències recollides en aquest estudi, es consi-dera recomanable reservar el terme polítiques de civisme per a aquelles que in-tentin promoure un mínim de dos d’aquests valors guia. Cal tenir en compteque si emfatitzem només el respecte i la seguretat, promourem un ideal de ciu-tadania passiu, i si apostem per l’autonomia i la cohesió social o solidaritat, es-tarem apostant per una ciutadania activa.

• Cap d’aquests vessants del civisme és millor que un altre. Una ciutadania quemanté una actitud continguda i respectuosa als espais públics és cívica, tot ique des d’una visió més exigent es podria dir que no n’hi ha prou amb inhibir-se de destorbar els altres. Uns ciutadans crítics davant les accions dels seusgovernants que s’associen per proveir-se dels serveis que necessiten i que cui-den i fomenten les relacions i la confiança interpersonal són uns ciutadans cí-vics des d’una perspectiva activa de la ciutadania. Tanmateix, des de visionsmés tradicionals es pot argumentar que aquestes persones poden provocarinestabilitat i desordres, en el sentit d’abusar de l’ús dels espais públics o d’in-terferir en la vida dels altres.



7.3. Tipus de polítiques en funció de les mesuresconcretes adoptades

Agrupant les 48 experiències analitzades en funció de les eines concretes que les per-sones amb responsabilitats tècniques i decisió pública han escollit per impulsar el seuideal de civisme, podem distingir vuit tipus de polítiques, que detallem a continuació:

• Mesures de tipus normatiu o jurídic. A més de bans o ordenances més concretes (ti-nença d’animals domèstics, lleure, etc.), les més freqüents per al cas que ens ocupasón les ordenances de civisme i convivència, que poden, alhora, acompanyar-sed’altres mesures o no. Un altre tipus de política molt coherent amb aquesta són elsdispositius especials per sancionar els comportaments: patrulles de policia local oagents cívics, depenent de si l’objectiu final és estendre la multa o prevenir els po-tencials incívics sobre les conseqüències dels seus actes.

• Mesures de tipus administratiu. La constitució d’un cos d’agents cívics (Galdakao,Mollet del Vallès, Castelldefels, Irun) formaria part d’aquest tipus de mesures, junta-ment amb altres cossos especials i l’establiment d’oficines, àrees o regidories espe-cífiques de civisme.

• Premis i distincions. Hem constatat que l’atorgament de premis (Manresa, Palma,Gavà) a col·lectius, entitats o persones reconeixent el seu mèrit cívic és una maneraeficient de donar visibilitat als comportaments que es volen potenciar. Fixen lesnoves normes socials i constitueixen un incentiu per als ciutadans.

• Mesures de construcció de consens. Hem vist també que els pactes cívics (l’Hospita-let, Torrent, Barakaldo, Castelldefels, Sitges) poden considerar-se un tipus especial depolítiques de civisme que aconsegueix generar consens al voltant d’un tema potencial-ment conflictiu. Aquests pactes i manifestos impliquen tants ciutadans com és possibleen la definició de què és ser cívic i animen els ciutadans a pensar prospectivament, aimaginar el futur ideal –i els potencials problemes– de la seva comunitat. Per tant, són

• Les combinacions de valors actius i passius (idealment, dels quatre valors al-hora) donaran lloc a polítiques amb una visió integral del civisme. També hemvist situacions en què els ajuntaments entenen que el grau d’exigència al ciu-tadà és variable i l’augmenten cada any des de l’inici del seu compromís ambel civisme (Mollet del Vallès).


per si sols una política amb trets participatius i una base excel·lent per desenvolupar unconjunt de mesures amb un grau important d’acord per part de la ciutadania.

• Campanyes informatives/educatives o de conscienciació. Els exemples de Castellóde la Plana, Múrcia, Bilbao, Barakaldo, Pamplona, Irun o Mollet del Vallès han mos-trat la importància de la comunicació política en els temes relacionats amb el civis-me. Aquestes campanyes de comunicació poden constituir en si mateixes unapolítica de civisme o bé reforçar el missatge d’una política més complexa, desple-gada mitjançant diferents iniciatives.56 A més, poden tenir com a objectiu principaldifondre una nova ordenança o mesura sancionadora (Múrcia) o bé concebre’s comuna eina educativa (Mollet del Vallès). També tenen la funció d’augmentar el grau deconeixement de la ciutadania per evitar l’excusa del desconeixement de la normaper part dels ciutadans displicents.

• Mesures de participació política. Les diferents eines de participació política podenveure’s com una manera d’augmentar l’eficiència de la política resultant o com unavia per millorar les competències democràtiques de la ciutadania. Des del primerpunt de vista, es poden incloure mecanismes participatius per recollir les percep-cions ciutadanes en la diagnosi i la programació de les polítiques i assegurar-se, d’a-questa manera, que el retrat de la societat és fidel i que els objectius de la políticano trobaran resistència entre la societat civil. Des del segon punt de vista, la partici-pació no seria tan instrumental i ocuparia un lloc molt més important a la política decivisme: per aquests processos, els ciutadans adquiririen un conjunt d’aptituds co-herents amb el valor cívic de l’autonomia i amb la democràcia participativa.

• Mesures educatives (Pola de Siero, Argentona, Bilbao, Irun o Jerez de la Frontera,d’una banda, i, en menor mesura, Múrcia o Castelló de la Plana). En primer lloc, calaclarir que mesura educativa no significa que les persones destinatàries hagin de sernecessàriament infants en etapa escolar, tot i que hem vist uns quants exemplesd’això. Reconduir actituds incíviques des d’activitats educatives pot necessitar d’in-centius que premiïn la participació dels agents interessats o treure l’acció educa-tiva al carrer (Múrcia, Bilbao, Mollet del Vallès). D’altra banda, com totes les mesuresorientades a un sector específic de la població, poden aconseguir l’efecte no desit-jat d’etiquetar el col·lectiu protagonista com a «incívic» davant de tota la ciutadania.


56. A l’hora de fer la selecció de casos, es va excloure un cas de campanya informativa força completa, aGijón, perquè no estava connectada amb cap altra mesura i era purament un exemple de comunicació insti-tucional. Per conèixer en profunditat la campanya «Gijón, mejor contigo», visiteu docs.gijon.es/fijas/civismo/home.htm.



Poden projectar-se com a metodologia central de la política de civisme (Pola deSiero) o bé com una fase prèvia (informativa, més que educativa) abans de l’execu-ció de les sancions establertes per als comportaments incívics (Bilbao).57

• Dispositius especials per pal·liar els efectes de l’incivisme (Granada, Pamplona, Mo-llet del Vallès, València, Múrcia, Barakaldo, Manlleu, etc.). Aquestes iniciatives con-sisteixen a millorar les infraestructures i els serveis. En l’epígraf incloem els gransprojectes urbanístics de millora del territori (Manlleu), que contribueixen a enfortir elsvincles de la ciutadania amb el seu entorn i a millorar l’autoestima dels habitants dela zona afectada, però també les petites millores en les infraestructures que tenenper objecte evitar els comportaments indesitjables (instal·lació de lavabos públics ode sanecanes). Ambdós tipus d’iniciatives augmenten els costos socials de la rein-cidència en el vandalisme i redueixen els costos de manteniment tant per al consis-tori com per a la ciutadania, tot i que suposen una inversió inicial molt forta que notots els ajuntaments es podran permetre. Davant aquest inconvenient, convé pen-sar transversalment i intentar vincular projectes de rehabilitació o ordenament urba-nístic ja en marxa amb els objectius de civisme i convivència, així com consideraroptar al finançament que reserven les entitats supralocals.

7.4. Condicionants de les polítiques de civisme

Aquest estudi no ha intentat que els casos analitzats fossin representatius de la realitatespanyola en relació amb cap criteri, tampoc per motius de procedència geogràfica ocolor polític. Al contrari, s’ha buscat mostrar un seguit de casos tan diversos com fospossible per tal d’extreure’n un conjunt de bones pràctiques i d’errors evitables per a fu-tures experiències. No obstant això, sí que s’han detectat uns certs patrons d’homoge-neïtat que es comentaran a continuació, per tal d’identificar possibles factors capaçosde condicionar l’èxit de les polítiques que ens ocupen.

7.4.1. El mapa de les polítiques de civisme

Pel que fa a la procedència dels casos, el lector haurà copsat una sobrerepresentacióde les experiències provinents de Catalunya i del País Basc. La figura 37 mostra la dis-

57. L’experiència de Bilbao ens ensenya també que, dins aquest grup de mesures, les tècniques poden sermolt diverses, incloent-hi accions teatrals al carrer.



tribució de les 22 experiències presentades en els capítols 3, 4, 5 i 6 per comunitatsautònomes. Hi observem una clara concentració d’aquest tipus d’experiències a l’est delterritori espanyol, i especialment a Catalunya i al País Basc, seguits per la ComunitatValenciana i Andalusia i, a més distància, per Múrcia, Aragó, Navarra, Astúries i les IllesBalears. Pel que fa a la particular distribució de les polítiques, molt concentrades al lle-vant i al nord, podem pensar en xarxes de difusió de coneixements i afinitats entre go-verns autonòmics que expliquin aquesta sintonia. De fet, quan parlàvem de les orde-nances de civisme, vèiem que moltes de les més recents s’inspiraven en les normativespromogudes per grans ciutats de la seva mateixa comunitat autònoma o, en qualsevolcas, properes.

Pel que fa al gran nombre d’experiències provinents del País Basc i de Catalunya, val adir que això no ha estat premeditat ni buscat. Ans al contrari, ens hem inhibit d’inclouremés experiències catalanes i basques perquè hem considerat que podrien oferir una

Figura 37. Distribució de les 22 experiències de polítiques locals de civismeper comunitats autònomes


Astúries

Navarra

Aragó

Balears

Múrcia

Andalusia

ComunitatValenciana

Catalunya

País Basc

Casos de polítiques de civisme analitzats

1

2

3

4

7

Cap



visió esbiaixada de què són en el conjunt del territori espanyol. El cas és que els governslocals d’aquestes dues comunitats s’han bolcat molt més que d’altres en la qüestió deles actituds ciutadanes. Podem pensar que això pot deure’s a un nombre més grande localitats de gran magnitud –partint del supòsit que l’incivisme té lloc amb més pro-babilitat a les ciutats, més poblades i atomitzades–, però el cert és que les experiènciesdescrites pertanyen majoritàriament a localitats mitjanes (Galdakao, Barakaldo, Manlleu,Castelldefels, Sitges, Argentona, etc.).

També existeix la possibilitat que aquest fenomen es relacioni amb l’organització territo-rial i les aspiracions de les diferents administracions (també és el cas, a més distància,d’Andalusia, la Comunitat Valenciana o Navarra). Efectivament, trobem que els munici-pis catalans i bascos han estat capdavanters en el procés d’assumpció de les com-petències locals, coherentment amb el procés d’assumpció de responsabilitats a esca-la autonòmica. Les administracions locals reflectirien els processos de transferència decompetències que s’han donat també en l’àmbit autonòmic.

7.4.2. Normativa, incentius i recursos supramunicipals

Una altra qüestió relacionada amb el mapa de les experiències de polítiques locals decivisme és el paper de les administracions supramunicipals. Algunes administracions es-pecialment actives i compromeses amb la ciutadania poden desenvolupar un paper im-portant en la configuració de les polítiques de civisme. La Diputació de Barcelona, perexemple, està al darrere –com a impulsora directa o indirecta– de moltes de les políti-ques de civisme sorgides a la província. També hem vist que les polítiques de determi-nades comunitats estan força condicionades per l’ordenament jurídic autonòmic. Així,les lleis autonòmiques sobre drogodependències i oci han condicionat gran part del con-tingut d’ordenances de convivència i d’altres polítiques locals relatives al consum d’al-cohol a la via pública (botellón).58 Quan analitzàvem el cas del botellódromo de Granada,vèiem els efectes directes de la promulgació d’una llei autonòmica que augmenta el radid’acció dels ajuntaments en matèries relacionades amb el civisme, però també hi hahagut altres casos, com el de l’Avantprojecte de llei contra les drogodependències a

58. Existeixen normatives d’aquest tipus a Andalusia, Galícia, Extremadura, Madrid, Castella i Lleó, la Comu-nitat Valenciana i les Illes Balears. Podem considerar que les més restrictives són les de Madrid (2002) i Cas-tella i Lleó (2007) i que les d’Extremadura (2003), la Comunitat Valenciana i Andalusia (2006) són les més laxes,en el sentit que permeten el consum en espais pensats per a aquest ús. Font: www.lavozdegalicia.es/galicia/2008/03/03/0003_6618841.htm.


Galícia, impulsat per la Conselleria de Salut l’abril de 2008. La intenció del text era prohi-bir la publicitat i el consum indiscriminat d’alcohol a la via pública, deixant als ajunta-ments la possibilitat d’establir excepcions, com ara festivitats, fires gastronòmiques, etc.Abans que el text s’aprovés definitivament, i enmig de la polèmica generada pel seu re-dactat, diversos municipis gallecs (Vigo, Pontevedra i la Corunya entre ells) van anunciarles seves noves ordenances o mesures antibotellón.

Finalment, hem de considerar que les comunitats autònomes i les administracions lo-cals supramunicipals proporcionen una sèrie d’incentius i de recursos per a l’elabo-ració d’aquestes polítiques. En la recerca hem abordat en profunditat el cas delsplans educatius de ciutat, però també hem vist un exemple de política sorgida en elmarc dels plans educatius d’entorn, i podríem haver parlat també de les subvencionsde la Generalitat de Catalunya incloses al pla de suport als ens locals per a la pro-moció de la participació ciutadana des de l’any 2005 o de l’aprovació de la Llei 2/2004,de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció es-pecial (coneguda popularment com a Llei de barris). Aquestes mesures promouenacostar-se als problemes dels ciutadans recollint les seves opinions i implicant-los enels processos decisoris, la qual cosa s’enllaça clarament amb la vessant activa del ci-visme. Cal esperar en un futur no gaire llunyà normatives similars en altres comunitatsautònomes, de la mateixa manera que s’han estès les ordenances de convivència pelterritori espanyol en els darrers anys.

7.4.3. Magnitud del municipi

A més de la situació geogràfica, un seguit de factors podrien condicionar la naturalesade les polítiques de civisme. Entre aquests factors, ens ocuparem del nombre d’habi-tants i els posarem en relació no tant amb l’existència de polítiques de civisme o no, sinóamb les característiques fonamentals d’aquestes polítiques. La taula 7 presenta algunesde les característiques més rellevants de les experiències analitzades, juntament ambtrets relatius al municipi d’on s’han extret.

Pel que fa a la magnitud de l’hàbitat, val a dir que entre els casos analitzats en els capí-tols 3, 4, 5 i 6 no trobem municipis petits i que entre els casos d’ordenances de civismenomés n’hi ha un provinent d’una localitat de menys de 10.000 habitants (Pravia, aAstúries). Això apunta que aquest tipus de polítiques no és una matèria habitual a les lo-calitats menys poblades, pels motius presentats a l’inici d’aquesta recerca. Als entornsrurals trobaríem un conjunt de normes socials més clares i senzilles que als entorns ur-




bans, així com realitats socials menys complexes i més homogènies, xarxes socials mésdenses capaces de fer complir aquestes normes, etc.

Concentrant-nos en les experiències presentades en els capítols 3, 4, 5 i 6, observemque aproximadament una cinquena part provenen de localitats d’entre 10.000 i 50.000habitants, com ara Argentona, Pola de Siero, Manlleu, Gavà, Sitges i Galdakao. També

Taula 7. Característiques dels municipis i de les polítiques analitzades

Nom Municipi Habitants Any inici Abast Perspectiva

La gent gran educa al carrer Argentona 11.402 2006 Transversal Integral

Escola de civisme Pola de Siero 11.840 2006 Sectorial Integral

Fem barri Manlleu 20.091 2005 Transversal Activa

Pacte cívic Sitges 26.255 2007 Transversal Passiva

Agents cívics Galdakao 29.183 2004 Sectorial Passiva

Xarxa Gavà Educa Gavà 44.678 2007 Transversal Integral

Campanyes pel civisme Mollet del Vallès 51.365 2004 Transversal Integral

Manifest pel civisme Castelldefels 58.955 2006 Transversal Passiva

«Tu civismo hace más Irun» Irun 60.416 2005 Transversal Integral

Segell educatiu Manresa 73.140 2008 Transversal Activa

Pacte cívic Torrent 75.131 2006 Sectorial Integral

Manifest «Barakaldopor el civismo» Barakaldo 96.412 2005 Transversal Passiva

Diverteix-te sense molestar Castellóde la Plana 172.624 2007 Sectorial Passiva

«Pamplona por el civismo» Pamplona 194.894 2005 Transversal Integral

«Jerez Educa» Jerez de laFrontera 202.687 2007 Transversal Activa

Botellódromo Granada 236.207 2006 Sectorial Passiva

Manifest pel civisme L’Hospitaletde Llobregat 264.404 1997 Sectorial Integral

«Bilbobus, cede tu asiento» Bilbao 353.168 2008 Sectorial Passiva

Premi Emili Darder Palma 413.781 2008 Sectorial Activa

«Soy un parque, no un W.C.» Múrcia 422.861 2002 Sectorial Passiva

Accions cíviques Saragossa 654.390 2006 Transversal Passiva

Nit de Sant Joan València 810.064 2008 Sectorial Passiva



hem vist casos localitzats a ciutats mitjanes, com Mollet del Vallès, Castelldefels, Irun,Manresa, Torrent i Barakaldo, juntament amb ciutats grans de més de 150.000 habi-tants, com Castelló de la Plana, Pamplona, Jerez de la Frontera, Granada, l’Hospitaletde Llobregat, Bilbao, Palma, Múrcia, Saragossa o València.

Entre les sis localitats menys poblades trobem més casos de polítiques integrals (3) itransversals (4) que de polítiques que s’ocupin d’un únic vessant o sector relacionat ambel civisme. Entre les sis localitats mitjanes (entre 50.000 i 100.000 habitants) predominenclarament els casos de polítiques transversals (5) i de polítiques que potencien el ves-sant passiu del civisme (3). Finalment, entre les deu grans ciutats predominen claramentles polítiques sectorials (6) i les passives (6).

Això ens indica que la magnitud de les localitats –i, per tant, el seu pressupost– no ésun condicionant clau per determinar l’abast o la perspectiva de les polítiques de civis-me. Tot i que sembli que les polítiques transversals requereixen una inversió i un esforçmés importants per coordinar diferents mesures, àrees o regidories, són més freqüentsentre les localitats que tenen entre 10.000 i 100.000 habitants que entre les més grans.El mateix ocorre amb el vessant del civisme al qual es vulgui donar protagonisme. Es po-dria pensar que les ciutats grans poden permetre’s planejar a més llarg termini les sevespolítiques i, per tant, incloure aspectes del civisme actiu o de tots dos vessants, peròaixò no és així. Les polítiques passives són majoria a la mostra analitzada, i presumimque també a la realitat de l’univers de polítiques de civisme espanyoles, atesa la culturapolítica del país. Però el fet d’inclinar-se per aquesta opció no sembla tenir relació ambla magnitud del municipi. En canvi, sí que sembla que els municipis d’entre 10.000 i50.000 habitants podrien tenir més facilitat per elaborar polítiques des d’una visió inte-gral d’aquest fenomen que les localitats més poblades.

7.4.4. Necessitats objectives i subjectives dels municipis

Finalment, cal fer referència a les condicions del municipi, l’estat objectiu del seu entorn físic,els indicadors de comportament i hàbits ciutadans i les percepcions de les persones, quesovint són l’espurna que explica el disseny de les polítiques de civisme. De l’observació deles experiències analitzades s’ha deduït que l’estat del municipi o barri condiciona –junta-ment amb els valors, la concepció del civisme i la voluntat política– de manera molt impor-tant la política que s’hi realitzarà. Per tant, resultaria recomanable iniciar el disseny de la po-lítica amb una diagnosi del territori, especialment quan existeixin motius per pensar que ladegradació física d’un espai podria tenir a veure amb el comportament dels ciutadans.




Per a l’èxit de les polítiques de civisme, interessa conèixer els recursos que té la pobla-ció afectada (educatius, serveis públics), l’estat de les infraestructures i dels espais pú-blics i l’estructura de la població (per edats, per nivell d’educació i per característiquessocioeconòmiques). El motiu és que hem vist que la cohesió social és un pas importanten el desenvolupament de les actituds cíviques de la població, just el punt d’inflexió delgrau d’exigència al ciutadà, és a dir, la porta d’entrada a les polítiques de civisme acti-ves. Però les maneres de recollir aquesta informació són molt diverses, i van des de con-sultar les denúncies més freqüents a la Policia Local (Mollet del Vallès) fins a encarregarun estudi a experts, com ara consultories (Gavà) o universitats (Castelló de la Plana), oconstituir taules cíviques convidant-hi determinades persones (Barcelona). No totsaquests processos tindran el resultat òptim de reflectir el més fidelment i objectivamentpossible la situació municipal. Entre els exemples que acabem d’esmentar, tant el primercom l’últim procediment poden esbiaixar aquest resultat, perquè faran més visibles lesopinions de persones amb preferències molt intenses sobre el tema de la convivència.Cal anar a buscar persones amb un perfil menys sensibilitzat i evitar limitar-se a, perexemple, persones associades afectades pel soroll.59

Hem vist que gairebé tots els casos de pactes cívics comencen amb un procés méso menys participatiu de construcció del consens, que inclou entrevistes, grups de dis-cussió, tallers o recollides de firmes, entre altres tècniques. Aquest també és el pro-cediment de la diagnosi i la programació dels plans educatius de ciutat. També s’haobservat que en tres casos de polítiques que podem qualificar d’èxits pel complimentd’objectius s’han portat a terme enquestes per conèixer l’opinió dels ciutadans sobreles pràctiques i els hàbits que afecten la convivència. És el cas d’Irun, Castelló de laPlana i Sitges.

59. Les persones grans, associades o no, tindran gairebé sempre un punt de vista més conservador i menystolerant amb el comportament ciutadà. Pertanyen a generacions en què l’ensenyament de la urbanitat de quèparlàvem a l’inici d’aquestes pàgines s’efectuava a casa, al col·legi, a l’església, per la qual cosa resultarà di-fícil que coneguin i acceptin noves formes d’oci o interrelació social que poden resultar molestes. Cal tenir-hoen compte i assegurar-se que a qualsevol procediment de sondeig, consulta o participació ciutadana es res-pecta la quota d’edat (per no sobrerepresentar aquest col·lectiu). D’altra banda, el biaix de l’edat pot presen-tar-se sense avisar. Per exemple, les noves generacions estan deixant de banda les associacions de veïns is’estimen més organitzar-se en plataformes per temes i interessos transversals. Així, si cridem a aquests tipusde processos només les associacions de veïns, probablement estarem reflectint què pensa la tercera edat delnostre municipi.


7.5. Incivisme «potencial» i perfils d’incivisme

Tret de les polítiques impulsades en darrera instància per administracions públiques di-ferents dels ajuntaments (PEC, plans educatius d’entorn), la gran majoria de les políti-ques analitzades sorgeixen de la constatació d’un problema amb el comportament ciu-tadà més o menys urgent. Com ja hem vist, això condiciona les polítiques i les fa molt(massa, a vegades) pragmàtiques. Com a resultat, els seus objectius poden ser exces-sivament modestos i pensats a curt termini; tant, que tinguin poc a veure amb la inten-ció de potenciar una determinada concepció de la ciutadania. A més, les polítiques re-actives es formulen contra el vandalisme o els comportaments antisocials, tenen unantagonista i aquest apareix de forma més o menys específica en el discurs dels polí-tics, en la campanya de conscienciació o en altres manifestacions.

Potser l’exemple més clar el trobem en els propietaris de gossos, autèntic cavall debatalla de gran part de les ordenances analitzades en el capítol 2, així com de les po-lítiques de Múrcia, Barakaldo, Mollet del Vallès, etc. Assenyalar un col·lectiu especí-fic com a destinatari de l’intent reeducador o sancionador té l’efecte de fer-lo recog-noscible per a la resta de la societat i d’avergonyir aquest col·lectiu per la sevaconducta impròpia, però pot tenir altres conseqüències no previstes. A continuació,proposem l’exercici de designar altres col·lectius potencialment incívics, els motiuspels quals ho serien i les possibles conseqüències de fer-los protagonistes d’una po-lítica de civisme.

• Adolescents. El jovent d’aquesta edat passen per una fase de la seva maduraciópsicològica que sovint els fa rebel·lar-se contra les normes establertes. A més, esgeneren subcultures on s’accepten i es premien determinades conductes (el vanda-lisme seria un dels exemples més extrems), i l’adolescent trauria més rèdit d’aquestreconeixement intergrupal que dels retrets socials per la seva conducta. A més, unasanció podria veure’s com un triomf o un trofeu. En canvi, es podria intentar enfortirels seus lligams amb els espais públics, el seu sentit de la responsabilitat i l’empatiaamb les persones que se’n cuiden.

• Turistes. Quan les persones marxen del seu entorn habitual, relaxen els seus cos-tums. La societat que les acull només ho fa temporalment, per la qual cosa no tenenincentius per integrar-se en les xarxes socials, i la capacitat sancionadora moral deles persones autòctones és nul·la. A això hi hem de sumar, en alguns casos, el des-coneixement dels hàbits autòctons i, en el pitjor dels casos, el seu menyspreu. Enaquest cas, fer-les objecte d’una campanya d’informació evitaria el recurs a la des-




coneixença dels esmentats hàbits i intentaria promoure la idea que la societat queles acull temporalment és tant sofisticada com la seva o més.

• Població immigrada. Alguns dels motius pels quals aquest col·lectiu podria assenyalar-se com a potencialment incívic se solapen amb els que s’acaben d’exposar per al casdels turistes. Val a dir que les polítiques reactives de civisme que escullen aquestcol·lectiu com a objectiu són especialment delicades. L’any 2005, SOS Racisme es vapronunciar en contra de la proposta del grup municipal del PP de Barcelona que pre-tenia no concedir o no renovar els permisos de treball i residència als immigrants queincomplissin les ordenances municipals sobre civisme. SOS Racisme va manifestar quela manca de civisme afecta de la mateixa manera el veïnatge, els comerciants o els in-fants independentment del seu origen i que posicions com aquella fomentaven la frac-tura social i atemptaven contra la convivència.60 Per tant, si malgrat tot es decideixorientar-se específicament a les persones nouvingudes, podria resultar convenient evi-tar assenyalar-los com a culpables de l’estat de l’espai públic i alleugerir el to de la cam-panya (vegeu el llenguatge visual utilitzat a Mollet del Vallès). Igualment, podriaconsiderar-se transmetre una visió tan a llarg termini com fos possible de la seva esta-da a la comunitat receptora i una visió tan micro com fos possible d’aquesta comuni-tat (ciutat millor que país, barri millor que ciutat, comunitat de veïns millor que barri, etc.).

• Les persones en situació (o risc) d’exclusió social. Apartades del centre de les xarxessocials, poden reaccionar contra la comunitat o establir les seves pròpies regles, amés de tenir una sèrie d’hàbits que el consistori o la resta de ciutadans poden jutjarantiestètics, insalubres, etc. A més, en aquest sector de la població trobem una granincidència de les malalties mentals, per la qual cosa no és gens útil fer-les objected’una campanya educativa/conscienciadora. Les mesures sancionadores difícilmentes podran executar, a causa de la situació socioeconòmica d’aquestes persones, iqualsevol altra iniciativa que les assenyali com a incíviques reforçarà la seva margina-ció i exclusió social. En aquest respecte, cal reprendre el que s’exposava quan parlà-vem de les ordenances de civisme i el dictamen del Comitè de les Regions quedesaconsella relacionar el col·lectiu amb problemes d’incivisme i recomana abordar-lo des de les àrees municipals que poden intervenir en qüestions de benestar social.

• Persones en moments de lleure o esbarjo. Com succeeix amb el turisme, una per-sona extreta del seu medi social habitual i del seu entorn físic quotidià (casa, barri)

60. Font: www.sosracisme.org/accions/comunicat.php?doc=25&cat=0.61. Font: www.deia.com.


relaxarà les seves normes de conducta. Les situacions encara poden agreujar-semés quan s’acompanyen de grans concentracions de persones (celebracions, fes-tes), fet que ajuda a què la percepció que aquests comportaments són normals arre-li. I no diguem si també hi concorre l’alcohol o el consum d’altres substàncies quedesinhibeixen el comportament. En el cas dels comportaments incívics als trans-ports públics de Bilbao, els usuaris van afirmar en el seu moment que la majoria d’in-cidents desagradables es produïen els caps de setmana, quan era freqüent trobarjoves saltant, increpant altres usuaris i trencant coses sota els efectes de l’alcohol.61

El més interessant de la situació de potencial incivisme és la possibilitat d’entendreque tots podem ser uns autèntics energúmens en un moment donat. En momentsd’eufòria, la racionalitat no funciona com hauria de fer-ho. Les mesures educativesa priori tindran un impacte escàs, perquè no podem preveure quan i com ens veu-rem en una situació així ni hom se sent identificat amb el col·lectiu de «personesocioses molestes». D’altra banda, les mesures sancionadores constituiran, en el mi-llor dels casos, un precedent que elevarà en un futur el cost de l’acció no desitjada.Depenent del tipus de comportament incívic a evitar (necessitats fisiològiques a lavia pública, llençar escombraries, soroll, etc.), cal assegurar-se abans d’impulsarqualsevol política orientada a aquest col·lectiu que l’Ajuntament ha posat tots elsmitjans per facilitar a aquestes persones o aquests grups l’evitació de la conductamolesta. És a dir, el que hem anomenat en altres capítols d’aquesta recerca exem-ples de compromís o autoobligació del consistori amb els objectius del respecte i laconvivència.

Sobre les «persones potencialment incíviques»• En definitiva, establir un col·lectiu com a objectiu, destinatari o protagonista deles polítiques de civisme pot tenir efectes adversos, com ara perjudicar la co-hesió i la integració social, etiquetar l’esmentat col·lectiu com a «incívic» de ma-nera permanent –i agreujar els problemes de prejudicis que ja existeixin a lacomunitat– o provocar que una part de la societat es reconegui de sobte coma víctima i que s’agreugi el seu sentiment de desconfiança, por o desgrat.

• Tanmateix, si el Govern local opta per aquesta opció, cal preveure els efectessobre el col·lectiu i la resta de la societat que aquesta decisió pot comportar.


61. Font: www.deia.com.



7.6. Decisions estratègiques i èxit de les polítiques de civisme

En aquest darrer apartat de la recerca, es presentaran algunes de les conclusions méssignificatives de l’anàlisi de les 48 experiències vistes fins ara. Per fer-les més útils per alpúblic lector, i de manera coherent amb la perspectiva pragmàtica que ha guiat aquestestudi, es presenten no com un conjunt tancat de recomanacions, sinó com un seguitde decisions que les persones responsables de la política han de prendre. Del resultatde la tria estratègica, se’n desprendrà un tipus de política o un altre.

• En primer lloc, cal escollir un vessant del civisme o bé afrontar el repte de millorar lesactituds i els comportaments ciutadans des d’una perspectiva tan integral com siguipossible. Hem vist que entre els avantatges del vessant passiu hi figura la immedia-tesa de resultats, a més de la facilitat per generar consens i satisfacció ciutadana. Encanvi, la creença que el ciutadà ideal ha de ser un individu actiu i implicat en la políti-ca local fomentarà la cohesió social, el planejament de mesures a llarg termini, etc.Pel que hem vist, no és tant una decisió que es faci de manera raonada com un supò-sit de partida, ja que la percepció de què és el civisme sembla estar molt relaciona-da amb els valors de les elits polítiques, el grup municipal impulsor i els tècnics locals.

• En un sentit similar, cal aclarir quina percepció es té de l’espai públic. És un lloc depas i d’interacció casual o accidental o és un lloc de trobada per al coneixementmutu i l’establiment de xarxes? Els ciutadans ideals, hi coexisteixen o hi conviuen?La realitat és que compartir un mateix hàbitat sovint és motiu suficient perquè lespersones es trobin i es coneguin, encara que no comparteixin altres interessos.

• Pel que fa a l’abast de la política, cal decidir si és necessària i eficient la gestió trans-versal. Malgrat el conjunt d’avantatges assenyalats respecte a la transversalitat, noserà necessària en tots els casos. Les polítiques amb una llarga llista d’objectiuss’han vist obligades a perseguir-los coordinant actuacions molt diverses, però lesque tenen fites més modestes no necessiten aquest esforç. Malgrat tot, en el cas deles polítiques sectorials, podria resultar aconsellable definir el civisme de la maneramés àmplia possible, encara que, per qüestió de voluntat política, condicions ob-jectives o recursos, només s’impulsi un petit conjunt de valors.

• Un punt que mereix certa reflexió és el grau d’implicació del Govern local en el ci-visme. A més compromís, el tema s’hauria d’abordar a més llarg termini, intentantaconseguir el grau de consens més ampli entre la ciutadania. En aquest mateix sen-tit, a més compromís, més centralitat i visibilitat hauria de tenir aquest eix, també enl’organigrama municipal. Té el municipi o necessita una regidoria, un pla, un progra-ma, una comissió, etc. de civisme?


• Un aspecte relacionat amb això que tot just s’ha exposat és si l’Ajuntament ha ma-nifestat el seu compromís públic amb el civisme i si s’obliga a alguna cosa. En aquestsentit, hem vist casos de governs locals que, quan exigeixen un determinat compor-tament a la ciutadania, es comprometen també a una sèrie d’aspectes (ofereixencontrapartides), com ara millorar les condicions físiques de l’espai públic o posar mit-jans que facilitin el compliment de la norma, actitud que fomenta la confiança en lespersones amb capacitat de decisió pública. A més, resulta especialment adient encasos en què les conductes ciutadanes podrien derivar d’una debilitació dels vinclesamb l’entorn com a conseqüència del seu estat, i també en les situacions en què elcompliment de la norma cívica és més costós, de manera que les contrapartides queofereix l’Ajuntament abarateixen aquests costos i donen exemple.

• Com en tota política local, els responsables de portar-la a terme han de decidir si im-pliquen en alguna mesura els afectats i fins a quin punt. Les eines de participacióciutadana tenen efectes pedagògics en si mateixes, perquè fomenten les aptitudsdemocràtiques i el valor de l’autonomia propi del vessant actiu del civisme. Però, al-hora, asseguren un cert grau de consens pel que fa al producte resultant i minimit-zen els riscos de contestació i dissidència per part de la societat civil. En aquestsentit, resulta especialment destacable –pels seus baixos costos i per la senzillesade la mesura– iniciar el compromís de l’Ajuntament amb el civisme per un pacte omanifest cívic, que permetrà conèixer les percepcions ciutadanes sobre aquestaqüestió i vincular-les més intensament al resultat.

Sobre la transversalitat, la visibilitat i les regidories de civisme• En aquest treball, hem conegut els casos de Pamplona, Irun, Mollet del Vallèsi Gavà, en què les regidories de Participació Ciutadana i Noves Tecnologies, deRelacions Ciutadanes, de Nova Ciutadania i de Civisme, respectivament, por-ten la major part del pes dels programes de civisme, amb una col·laboraciócreixent amb altres regidories i àrees municipals.

• El fet que existeixi una regidoria de civisme, convivència o ciutadania és un bonindicador de la implicació permanent del consistori en aquest tema, però nol’única manera d’abordar-lo amb transversalitat. Saragossa, per exemple,compta amb una Comissió Plenària d’Infraestructures i Participació Ciutadana.No obstant això, també és el municipi que presenta menys connexió entre lesseves diferents accions orientades a promoure el civisme.




• Independentment de si es decideix emprar aquest tipus de mecanismes, el Governlocal ha de tenir present la possibilitat d’incorporar la percepció ciutadanamitjançantaltres eines (enquestes o entrevistes, per exemple) en les fases de diagnosi i de pro-gramació de la política. Val a dir que les experiències que han pogut acomplir mésobjectius i amb menys complicacions han inclòs la quantitat més gran possible d’ac-tors implicats en el tema.

• Davant d’una conducta incívica particularment molesta, l’Ajuntament ha de decidirentre plantar-li cara (prescriure sancions, establir dispositius especials per perseguir-la) o integrar-la. L’exemple del botellódromo a Granada ens suggereix que la sego-na estratègia resol els conflictes i evita que neixi una consciència de grup entre lespersones que tenen aquest hàbit o que s’organitzi una resistència contra el Governlocal. Per tant, podria resultar convenient pensar en maneres de redirigir aquestesconductes (grafits, pícnics, etc.) per reduir el seu grau de conflictivitat sense elimi-nar-les, perquè formin part de la vida quotidiana del municipi.

• Dues decisions fonamentals són quines mesures concretes s’impulsaran per po-tenciar el civisme i si es coordinarà més d’una acció o no. En el cas d’inclinar-seper la primera opció, és recomanable mantenir un mateix llenguatge visual i utilit-zar els mateixos termes i expressions, en cas que es vulgui donar continuïtat a lapolítica a través dels anys. També convé establir alguna connexió entre les dife-rents mesures (una campanya de comunicació, un pacte o manifest cívic, un logo,un web o, fins i tot, integrar-les en un pla de civisme o posar-les en relació ambuna ordenança) per evitar confusions i donar força a l’acció pedagògica de les po-lítiques.

• Què és preferible, castigar o educar? O és el mateix? En qualsevol cas, si s’opta perla primera via (i, amb una alta probabilitat, això es materialitzarà en una ordenança

Un municipi «amable»• Casualitat o no, absolutament en tots els casos en què s’ha analitzat el con-tingut de pactes cívics o manifests pel civisme figura l’objectiu d’«assolir unaciutat més amable».

• Val la pena reflexionar sobre el valor de l’amabilitat. Òbviament, es relacionaamb el valor del respecte, però també amb el de la convivència. Pot semblarnaïf, però aconseguir una ciutat més amable és tot un repte. Depenent de lesactituds ciutadanes, podria estar significant un procés de reeducació profund.



de civisme), cal decidir si s’establiran accions alternatives al pagament de les san-cions pels infractors.

• Una de les polítiques que s’estan aplicant amb més freqüència els darrers anys ésla designació d’agents cívics. Cal delimitar molt bé les seves funcions perquè no sesolapin amb les dels agents de la policia local, els policies de barri o proximitat i elsvoluntaris cívics (si existeixen). Convé preguntar-se si és més convenient un cos d’a-gents cívics professionals (Galdakao, Mollet del Vallès, Sitges, Castelldefels, Irun) onomés de voluntaris cívics (Saragossa, Argentona, Castelló de la Plana, València,l’Hospitalet de Llobregat). En el cas d’inclinar-se per la primera opció, convé tenirpresent la responsabilitat social de l’Ajuntament i donar continuïtat a aquesta figura;no només per garantir el compliment de les seves funcions en relació amb el civis-me, sinó també per evitar la precarietat laboral dels agents.

• Les persones amb responsabilitat política han de preguntar-se per la mesura enquè consideren acceptable immiscir-se en la vida dels ciutadans. No és el mateixrecomanar una sèrie de conductes als espais públics que prohibir o obligar als ciu-tadans que es comportin d’una determinada manera. D’altra banda, és molt mésintrusiu i exigent reglamentar el comportament a l’esfera privada de les personesque a l’espai públic. També convé recordar que una combinació desafortunadad’objectius i metodologia amb un grau elevat d’exigència i intervencionisme en lavida privada de les persones conduirà molt probablement a una forta oposició veï-nal a la política resultant.

• Els poders públics han de decidir si cal acompanyar la política de civisme d’unacampanya que palesi el compromís polític amb el tema, el significat del terme ci-visme i el conjunt de pràctiques que es volen evitar i les que es volen potenciar.Això és especialment important en cas d’establiment de noves normatives i desancions associades al seu incompliment. Els efectes d’aquestes campanyes sóntan positius i la relació amb els recursos invertits tan adequada que molts ajunta-ments limiten les polítiques de civisme a aquestes campanyes d’educació/cons-cienciació.

El secret de l’èxit?• Per política exitosa entenem aquella que ha acomplert tots els objectius o lamajoria dels que es va marcar en el seu moment. No hi ha una combinacióúnica de factors que resulti en l’èxit d’una política de civisme.



• Per poder acomplir els objectius, s’ha de partir d’una diagnosi realista de la situa-ció del municipi, i algunes de les més realistes entre les analitzades han incorpo-rat les percepcions de la ciutadania a la diagnosi i la programació de les polítiques.

• Per evitar la dissensió i l’oposició veïnal a algun aspecte de la política implemen-tada, també resulta convenient incloure la ciutadania des de la mateixa definicióde la societat que volem i del significat del civisme. Una altra conseqüència po-sitiva d’aquesta decisió és evitar biaixos o oferir una visió molt concreta –i quesatisfarà només un sector de la població– sobre què hauria de ser la ciutadania.

• Les polítiques exitoses no són les més costoses ni les realitzades a les ciutatsmés grans. Un exemple de relació correcta entre resultats i inversió és la cre-ació de blocs per generar xarxes socials, intercanviar informació o adherir-se ales iniciatives cíviques, ja que no requereix coneixements informàtics o tècnicsavançats.

Trets associats a les polítiques que han assolit els seus objectius1. Definició realista de la situació municipal i dels objectius de la política.

2. Continuïtat de les polítiques al llarg del temps.

3. Coherència i connexió entre les diferents mesures.

4. Campanyes de comunicació soles o acompanyant altres eines (especialment lesordenances).

5. Proporcionalitat en la definició de sancions.

6. Establiment de sancions no econòmiques alternatives a les multes.

7. Evitar la criminalització o la victimització d’un col·lectiu concret.

8. Incorporació de les percepcions ciutadanes.

9. Recerca del consens i de la complicitat del conjunt d’actors més gran possible.

10. Oferir contrapartides (autoobligar-se) a canvi de les conductes exigides als ciu-tadans.

11. Nivell raonable, realista i gradual d’intrusisme i exigència cap al ciutadà.

12. Informació convenient als ciutadans de les decisions preses i retorn de l’ava-luació dels resultats.


Bibliografia

AHN, Namkee; Pablo VÁZQUEZ. ¿Por qué preocupa la inmigración? Un análisis de losdatos de la encuesta del CIS. Documento de Trabajo 2007/11. Madrid: Fundación deEstudios de Economía Aplicada. Serie Inmigración. Cátedra Fedea-Banco Popular.

BEDOYA, Maria Helena; Eduard SOLÉ. El procés de normalització d’estrangers 2005.Barcelona: Fundació Jaume Bofill, 2006

CAMPS, Victòria (2005) «El sentit del civisme». Ponencia a les jornades de debat sobreCivisme i Espai Urbà de Vilanova i la Geltrú (VNGDEBAT 10/11 de Juny de 2005). Textdisponible a www.vilanova.cat/doc/doc_57878284_1.pdf

GALAIS GONZÁLEZ, Carolina. Les polítiques locals de civisme a Europa. Barcelona:Diputació de Barcelona, 2008.

GARCÍA MANZANO, Pablo. «La potestad reglamentaria en el proyecto de ley de medidaspara la modernización del gobierno local». Revista Jurídica de Castilla y León. Número2 (febrer 2004).

GUNTHER, Richard; José Ramón MONTERO; Juan BOTELLA. Democracy in Modern Spain.New Haven: Yale University Press, 2004.

LARIOS, María Jesús; Mònica NADAL [dir]. L’estat de la immigració a Catalunya: Anuari2006. Barcelona: Fundació Jaume Bofill, 2007.

MALEFAKIS, Edward. «Perspectivas históricas y teóricas de la guerra». La Guerra CivilEspañola. Madrid: Taurus, 2006

PASCUAL DE SANJUÁN, Pilar. Breve tratado de urbanidad para las niñas. Barcelona: Ed.Hijos de Paluzíe, 1919. Aquesta autora va reeditar aquest mateix tractat sota el títolNociones de urbanidad para las niñas en plena II República (1934).

| 183

Referències bibliogràfiques


PASCUAL DE SANJUÁN, Pilar. Cartilla moderna de urbanidad. Barcelona: Editorial F.T.D.,1928. Disponible a www.fedea.es/pub/Papers/2007/dt2007-11.pdf

REIG CRUAÑES, José. Opinión pública y comunicación política en la transición democráti-ca. Tesis doctoral. Departamento de Humanidades Contemporáneas. Área de HistoriaContemporánea. Facultad de Filosofía y letras. Universidad de Alicante, 1999.

Bibliografia web

Ajuntament de Barcelona: www.bcn.es/civisme

Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat: www.canal-h.net/docs/cbonus04/index.htm

Ajuntament de Mollet del Vallès: www.molletdelvalles.net

Ajuntament de Sant Boi de Llobregat: www.santboi.cat

Ajuntament de Sitges: www.sitges.cat/content/CTS_Dades/OrdenancaCivisme.pdf

Ajuntament de Terrassa: www.terrassa.cat/civisme/index.htm

Ajuntament de Vilafranca del Penedès: www.vilafranca.org/html/convivencia/civisme.html

Bones pràctiques del PSOE. Base de dades: experiencias.psoe.es

Campanya «Barakaldo es tu casa, cuídalo»: www.barakaldo.org/barakaldo/html/civismo/index.htm

Campanya «Gijón, mejor contigo»: docs.gijon.es/fijas/civismo/home.htm

Campanya «Tu civismo hace más Irun»: www.irun.org/micros/civismo/caste/apuntate.asp

Consell d’Europa amb l’educació i el civisme: www.coe.int/T/E/Com/files/Themes/ECD

Diputació de Barcelona: programa de civisme: www.diba.cat/diversitat/civisme.asp

L’Hospitalet pel civisme. Experiència premiada en el Concurs de Bones Pràctiques deDubai 1998: habitat.aq.upm.es/bpes/onu98/bp434.html

Lucha contra el ruido: www.ruidos.org / www.sorolls.org

Pla educatiu d’entorn. Plafons de l’espai «experiències»: www.xtec.net/lic/entorn/espai.htm



Sèrie_Igualtat i Ciutadania 6

La Diputació de Barcelona és una institució de govern local que treballa conjuntament amb els ajuntaments per impulsar el progrés i el benestar de la ciutadania.

La col·lecció Estudis posa a l’abast del món local coneixement teòric i empíric per promoure la reflexió i l’anàlisi en temes d’interès per als governs locals.

La present recerca vol aprofundir en les polítiques de civisme que es promouen dins l’àmbit local a Espanya, a partir de normatives, polítiques sectorials, pactes de civisme o projectes educatius de ciutat.

L’estudi es complementa amb exemples de diverses experiències locals realitzades a vuit comunitats autònomes, amb predomini de Catalunya i el País Basc. Unes experiències que reflecteixen les diferents concepcions del civisme i els mecanismes elegits per fomentar-lo, com poden ser les mesures normatives, tant administratives com educatives, les accions per construir consens o per augmentar la participació política, els premis i campanyes d’informació o de sensibilització, així com els dispositius especials per pal·liar els efectes de l’incivisme.

Àrea de PresidènciaDirecció d’Estudis i ProspectivaCentre per a la Innovació LocalRambla Catalunya, 12608008 BarcelonaTel. 934 020 [email protected]/innovacio

Àrea d’Igualtat i CiutadaniaTravessera de les Corts, 131-159Recinte Maternitat. Pavelló Mestral08028 BarcelonaTel. 934 022 [email protected]/diversitat

ISBN 978-84-9803-363-2

9 7 8 8 4 9 8 0 3 3 6 3 2