polÍtica indiscret vanaglòria i cobdícia · munt de la nostra política una colla de personatges...
TRANSCRIPT
Paraules, paraules, paraules...
oiga.
— Uix, quin bestiar!
Any IV. Núm.197 - Barcelona, dijous, 10 de novembre, 1932
SErIrIItr1U%I,?I mi:: IITEPLtTLJRIt W'i' 1 POL1TICPreu : 30 cèntims. - Pelai, 62. TelèFon 15300. - Subscripció : 3'50 pessetes trimestre
La cobdícia (renca el sac,segons una difa popular
MIRADOR INDISCRETL'ACTUALITAT POLÍTICA
VanaglòriaDavant de certs fenòmens polítics que
s'esdevenen d'un temps ençà a casa mostra,se'ns acut tot sovint aquella curiosa teoriaburlesca sobre els poetes i la poesia, que,per boca de Sdcra^tes, recita el diví Plató,dintre el seu Ion, de tots els diàlegs, elmés aristofànic. Diu, doncs, Sòcrates:
...«Per això la Divinitat els lleva el senyJals poetes], en pendre'ls per ministres (aixícom els profetes i els endevinaires) ; pertal que tothom que se'ls escolta s'adonicyue no són pas ells qui diu aquelles coses
tan admirables — gent privada de seny —ans 'Ella mateixa qui parla, i que mitjan_çant ells, se'ns fa entenedora.»
0 sigui : si fossin inte•ligents, els poe-tes, hom estaria temptat de creure quela poesia no ve del déu, sinó que neixd'un esforç dels homes. Per això els déusfan curts de gambals els poetes : núngú noes podrà creure que d'un infeliç surtin aque-lles paraules meravelloses, si ino phi ha capdéu que les hi dicta com a cau d'orella.
I, a Catalunya, aquests darrers temps,ens ha passat una cosa per l'estil ; per talque es vegi ben clar qui és que ha dutla República i la llibertat a casa nostra,el Geni tutelar del nostre poble, dins elmisteri dels seus sorprenents designis, féuque en aquells dies passessin pel capda-munt de la nostra política una colla depersonatges una mica tous. Així, mai demai, no hi haurà ningú que pugui oblidarque el qui ens ha portat la República il'Estatut, resplendint més clara la glòriadel veritaib'Ie autor de la nostra grandesa,és el poble, l'ànima de Catalunya, el Gerde la Pàtria.
Però també, per un desvarieig connaturala la feblesa humana, l'instrument moltsde caps s'afalaga d'ésser l'autor. I commés feble és l'instrument, més fortamentes sent decantat a la vanaglòria. Tal ques'encarrega versos i així treu premis peraquests Jocs Florals de Déu, arriba dia quees té a si mateix per un grandíssim poeta.Un polític improvisat que s'estrena ambsort, fàcilment pot creure's cridat als gransdestins de la història. I com més innocent,més predestinat es conceptua.
Aquesta és la tragèdia íntima de i'Es-yuerra : pensar-se que ha fet l'obra de tots.I són tan orbs que no veuen el que tot
-hom s'adona.Però el poble de Catalunya, separat de
]'Esquerra d'ençà que l'Esquerra va dientque és ella el poble de Catalunya, sap quiha fet el miracle i, encara sap una altracosa : que els déus fan miracles de tarden tard, en ocasions solemnes; però noconsenten que un poble vulgui viure, comes diu, de miracle.
Tot això es veu molt bé amb la his-tòria del pobre Pescador i del Fill del Martothom la sap ; però la cantarem, perquèavui ens trobem en vena d'exemples.
Vetaquf que una vegada era un pescador,que vivia dintre una barraca vora el mar,casat i pelat com una •rata. Cada matí, debon matf, s'encaminava a una roca de laCosta i amb ormeigs primaris feia algunpeix per a viure i per a vendre. La donael pregonava pels carrers d'un poble veí.Tot i això, sovint es morien de gama.
Un dia que es desesperava perqucé hihavia tres hores que no en picava ni un,de sobte va sentir una estrebada forta.Ell que sí que tiva amb tota l'ànima i treudel mar el peix més estrany i més estu-pend que mai hagin vist els ulls dels homes.lEra d'or i pedreria. L'home de moment se'nVa esglaiar ; després aré per agafar-lo, quande la gola del peix eixí una veu
--Pescador, bon Pescador — deia la bés-tia prodigiosa —, sóc el Fill del Mar ; tor-na'm a ]'aigua, que tindràs sort.
El pescador, sentimental com tots els hu-mils, oblidà la seva gana i la dels seus,i llançà el peix a l'aigua. Després, melan-còlicament, calà altre cop l'ham. Fillets !allò fou urna benedicció; tota mena de pei-xos s'abocaven i s'anaven a clavar a l'hamde! pobre pescaire.. Cada cop que el treiade l'aigua en penjaven a raïms.
Alegre, tornà a casa i ho conté a ladona. Aquesta, com totes les dones, erapràctica, i renya el marit perquè no haviatíemanat un rescat fart al peix.
I el pescador no tingué més remei, perapaivagar la dona, que anar l'endemà a laroca prop de l'aigua.
i cobdícia—Fill del Mar! Fill del Mar! — cridà,El FiíI del Mar tregué el morro d'or fora
de les ones i preguntà—Què vols?
lE1 pescador es va plànyer de la sevamisèria.
—Torna a casa — féu el peix, i es cap-bussa.
El pobre home tornà a casa no tenint-lestotes. En comptes de la barraca hi haviauna torreta amb um jardí; la seva dona,mudada, discutia amb des minyones. IEII
que es .mira i, de sobte es veu vestit desenyor. Posa mà a la cartera i era plenade -bitllets. Una setmana més tard, la donaja no en tenia prou, i el pescador hagué detornar a demanar més fortuna i honors alpeix.
Al cap de vuit dies, però, la dona voliaésser reina. Fou inútil que el marit lluitésvuit dies més per a treure-li la follia delcap. Calgué tornar a la ribera de 1a mar.
El pescador, crida que cridaràs, ja se n'a_nava quan sentí la veu del Fill del Mar
--Què et passa, encara no en tens prou?—Senyor — féu el pescaire —, la meva
muller ara vol ésser reina.—Vés a casa.Arribat a casa, es tornà a trobar amb la
pobra barraca de tota la vida, a la portal'esperaven la dona i els fu11s plorant. Elpescador, filosòficament, es posà a repas-sar una xarxa vella, tot pensant que emaquest món no es pot tirar massa la corda.
La moral d'aquest conte ofereix l'avan-tatge que talla per les dues bandes. Potaplicar-se als electors de Catalunya, alsquals exhorta a ino esperar indefinidament larepetició deis casos miraculosos, com aquellpescador i la seva muller que tot ho es-peraven del Fill del Mar; car això seriatemptar els déus, que ja han salvat Ca-taluinya més d'una vegada del iz d'abrilença.
També, i sobretot, s'apli•ca a l'Esquerra,que mai no en té prou : el dotze d'abrilvam guanyar les eleccions i es vam trobarfet el triomf de la República ; després vantreure ]es majories de tot Catalunya i, perpatriotisme, els altres els van fabricar unproje^te d'Estatut. Però demanen més, en-cara, i ara volen devorar tothom que nosigui ells.
Quina en fóra que, com el pescador delconte, les eleccions del dia zo vinent no elstornessin a la barraca?
De Dijous -- aDijous
fa fa alguns • mesas, al Palau de la Ge-neralitat va ésser agredí un antic funcio-nari de la casa i periodista. L'agressor noera ni periodista, rti funcionari, ni posssibled'inscriure en cap de les professions queconsten als anuaris, guies telefòniques, etc.
Comentant el fet, un membre de l'Es-querra — encara que no tan significat comvoldria — i diputat de la Generalitat, vaparlar, sense donar-se'n vergonya, de lanecessitat d'implantar un feixisme.
L'afirmació, realment, no hauria tingutgaire im/ ortància si només hagués ex^res-sat el criteri personal d'aquell imprudent.Però en començava a adquiriren constatarque no era ell l'únic de creure en la licitudi conveniència dels procediments feixistes, iencara augmentava pel fet que aquest es-tat d'esperit feixista cada dia guanyava mésterreny, fins arribar a la situació d'avui.
Naturalment, no es tracta pas que els fei-xistes de j5er aquí hagin construït tota unateoria política, social i moral, comparable a¿'elaborada a, Itàlia. La mentalitat dels nos-tres feixistes no dóna pas per tant. Pel que
han demostrat fins ara, només dóna per
copsar la part barroera del feixisme, aquellad les expedicions de càstig i les adminis-tracions d'oli de ricí.
Flquest feixisme, fins fa poc, no es podiasenyalar que existís d'una manera concretai organitzada. Es demostrava de vegadesamb fets imputables a petits grupets. Peròara ja els tenim enquadrats, armats, revis-tats i tot, com si es tractés d'una forçalegal i autoritzada. Una nota, que no perésser de procedència tèrbola deixa de se-nyalar un fet real, ho acaba de fer saber atothom. També tothom ha pogut saber quisón els capdavanters d'aquesta milícia, i aquin partit polític pertanyen.
I aixo és e" qn &hora de greu i desimptomàtic l'existència d'aquesta organit-zació.
La gravetat ve del fet que aquesta forçapertany al partit polític que actualment ocu-Qz el poder a Catalunya, partit que nos'està de declarar-se esquerrà i democràtic i ..tot el que vulgueu, però que tampoc s'està,fel que es veu, de copiar els procedimentsmussolinescos i hitlerians.
El caràcter simptomàtic del fet, li és do-nat per la imminència d'unes eleccions de-cisives. Hem dit decisives ; ho són, en unpla elevat, per a la sort de la nostra terraen un j5la molt més inferior, per a la sortd'aquell partit, que sent la vaga aprensiód'haver malbaratat l'enorme crèdit de con-fiança que els electors havien dipositat enels seus homes, i aquests senten la pord'ésser frustrats en les seves ambicionelespersonals, ja que s'han pees la política i elscàrrecs que deriven del seu exercici, no pascom un servei al país, sinó com un mitjàde servir-se del país.
Es de creure que per mica de sensibilitatpolítica que tinguin els ciutadans, no deixa
-ran d'adonar-se que no s'hi val a parlarde democràcia i practicar simplement lademagògia i utilitzar els procediments mésbaixament dictatorials, més desacreditatsdavant de totes les consciències liberals,
Temps feliçosEn l'excursió electoral que diumenge pas_
sat portà a terme el senyor Macià per lesribes de ]'Ebre, hom es deturà a dinar aGandesa. AI final de l'apart, molts dels ex-pedicionaris restaren sorpresos davant delcompte que particularment els presentavael fondista. Acostumats als viatges oficialsdel senyor President, fins aquell momentno com,prenggeren que quan d'eleccions estracta, cal pagar de la butxaca pròpia.
La sorpresa fou compartida també pelsenyor Rovira i Virgili, que debutava decandidat esquerrà. Després de fer-s'ho ex-plicar diverses vegades, es tragué cinc pes-setes de la butxaca i les allargà al cam-brer i, tot senyalant un nebot seu que l'a-companya en els viatges, digué aquestsmots :
—Cobreu els dos.—Són vint pessetes...—digué el cambrer
molt finament, admirat que hi hagués unsenyor que cregués que un duro era sufi-cient per a pagar dos coberts de categoria.
La culpa la tingué que el senyor Rovirai Virgili es passà el dia submergit en lahistòria, de la qual féu un gran consum enles seves prèdiques electorals. I al tempsde Felip IV, per un duro a Gandesa esmenjava, es bevia i es dormia durant totauna setmana ; veritat, senyor Rovira?
El lerrouxisme viso a MadridA Madrid, on hi ha el costum de posar
sobrenom a tothom i a totes les coses, tro-baren, ja fa algun temps, el que havien
d'aplicar a En Lerroux.Li diuen la Infanta Isabel de la Repú-
blica.Ara, darrerament, n'han trobat, però, un
de millor. L'apliquen als bonafés que,creient que En Lerroux estava a das pas-sos del poder, es passaren al partit radical.
A aquests els diuen los compradores demarcos.
La qüestió és passar l'estona !
L'armari de roba del Sr. Jové
Arriba amb retard fins a nosaltres unabonica anècdota del senyar Jové Sarroca.Data d'uns dies abans de la vinguda delsenyor Azaña a la nostra ciutat. Aleshores,el senyor Jové Sarroca era encara consellerde la Generalitat.
Preocupat el senyor Jové per l'etiquetade les festes a les quals hauria d'assistir,emprengué .un company-de Consell i li pre-guntà :
--Què creieu que necessitaré de roba?Voldria saber-ho per a, em tot cas, donarpressa al sastre.
--Home... Teniu frac?—Si.--Teniu smoking?—Sí.—Teniu jaqué?—Sí.--I vestit negre?—També.—No crec, doncs, que us manqui res.—Voleu dir? Voleu dir que no m'hauré
de fer cap .peça nova?En explicar ]'altre dia aquesta anécdota
a un grup d'amics, l'interlocutor del senyorJové afegí:—'El senyor Jové somiava, potser, en ves-
tir uniforme de ministre.
Propaganda a l'americana
La reobertura del Cine Urquinaona, delqual és empresa d'ara endavant la Metro-Goldwyn, es féu amb tota la solemnitatpossible i a la manera americana.
Els espectadors d'una certa categoria, amida que anaven arribant, eren anomenatsper radio.
Aquest aspecte de la propaga^nda, quecridà molt l'atenció per la seva novetat, té,però, cean tot el que és nou, els seus des-avantatges.
Que ho digui per nosaltres aqueix joveadvocat que anà a veure Mata-Hani acom-panyat d'una gentilfssima dama i que depoc es desmaia en sentir, al vestíbul, eh.speaker que anunciava :
—Ara entra ]'advocat senyor Tal, juntamb..,
—Ep ! No f... !—saltà, ràpid.—... amb uns amics — continué dient el'
speaker.E1 jove advocat comentava després—A casa no hi ha ràdio, però en tenen
moltes amigues de la meva dona.
Tof un candidatEl senyor Simó Bofarull, candidat radi-
cal independent i coalicionat amb 1'Esquer-ra Republicana en• les eleccions de Tarra-gona, té urna bella figura de bandoler, , ro-mán•tic. Alt, cepat i -aq'b uln magmífica'bár-ba negra, iEs un borne di nàmic i optimista,en la companyia del qual s`etibláálnposeibleanar a l'aigua.
En els temps deis cacics i de les elec-cions pintoresques, en un poble collaren('urna damunt la taula per a evitar que l lsenemics la trenquessin. Però vetaquí quearriba Simó Bofarull en el collegi electoral.Aixeca la taula i la rebot contra terra. Elmoble resté potes enlaire i 1'unna comple-tament esmicolada, davant de l'estupefacciódel president i dels interventors. Simó Bo-farull, olímpicament, gira l'esquena i surtamb tota majestat del collegi.
Per a distingir =los...
Les interessants cròniques que el nostrevolgut collaborador Carles Sentís publica aaquestes pàgines sobre la vinguda de mur-cians a Barcelona, hauran donat als lec-tors una idea gairebé exacta de les pro-porcions d'aquesta immigració.
El que anem a contar parla també, res-pecte d'aquesta qüestió, amb molta elaqüdncia i pot servir de colofó als articlesde ]''amic Sentís.
Vora Montcada, a les portes de Barce-lema, els immigrants han arribat a reunir-se en tal nombre, que tenen ja constituït,ells sols, un petit poble.
Es a dir : ells sois, no. Viu al poble unafamilia del pafs.
1 ara ve el bo : per a distingir-los, sabeucom els diuen als components d'aquestafamília? Els diuen : los catalanes.
El català que encara es parla
Tossa, terra de turistes, té un fondista—ja que no una fonda—digne d'ella, de tanservicial i amable.
Aquest fondista, En Rovira, s'entestà fapoc que un hoste, alemany, aprengués elcatalà,
—Es molt fàcil ! —li deia—. Jo l'hi ense-nyaré. Començarem per les coses que tenima mà. Això, per exemple. D'això, en catalàen diem palillos.I li ensenyava un grapat d'escuradents.
Nens prodígísAl Palau donaren diumenge un recital els
nens prodigis germans Corma acompanyatsdels altres nens E. Xancó i J. J. Iñurri-garro.
El públic, amb tot i la seva marcada bonafe, féu certes objeccions en veure el nenCorma (que l'any que ve entra a la quinta)amb pantalon curt i unes cames a l'airebon xic subversives. El seu company Xancótambé resulta tan nen com el Corma iI'1'ñurrigarro té una veu de baix que enter
-neix les pedres.Segons els programes, tots aquests 'nens
prodigis oferiein llur .art als desvalguts de laintelligéncia. Ja hem dit que el públic de-mostrava bona fe, per això va compendreque allò de desvalguts de la intelligèmciano anava per ell, sinó pels analfabets, jaque els beneficis del concert es destinavena la campanya contra l'analfabetisme.
Domador dels elements
Entre les obres teatrals que opten al Pre_mi Ignasi Iglésies n'hi ha una original delsenyor Adrià 'Gual que porta el títol deFoc a muntanya.
Només el senyor Gual .podia atrevir-se aescriure una comedia així, perquè sap perendavant que provocará l'aiguat necessari .per a extingir l'incendi.
Les 28 comèdies del Sr. Bernal
'El fet que Millàs-Raurell, després d'ha-ver acabat una comèdia s'adonés que sem-blava escrita per Oscar Wilde, ha tingut 1avirtut de preocupar seriosament el críticBennat i Duran, el qual no tenia encaraclassificat el plagi inconscient i constatat aposteriori.Davant d'uns amics, el senyor Bernat i
Dui an intentava raonar-ho:—Això a lEn Millàs Ii ha passat perquè
és jove i, naturalment, encara no té tempsd'haver-s'ho llegit tot. Quan tingui els , meusanys...
Els amics callaren, sumits en l'admiració.Bernat reprengué:
—1A mi només em falta llegir , vint-i-vuitcomèdies de totes les que al món s'hanescrit.
No hi hagué manera de fer-li dir quineseren aquestes vint-i-vuit comèdies. Ell de-via pensar que la llista no arribés a mansd'algun autor desaprensiu, el qual les pla-giés i les estrenés, comptant amb la igno-rància del senyor Bernat i Duran.
Els passatgers davavrt"del garatge de Múrcia
., t) .
MÚRCIA, EXPORTADORA D'HOMES
hores en transmiserîà De re publica. — Els milers i milerVint-i-vuit 'homes ue s'atra en a la Rambla ambd q p
mangueren les vint-i-vuit hores restants.Això sí, no deixaren de parlar. Al cap detres hores, tothom sabia la vida de tothom.
El meu veí més immediat, per exemple,havia passat de venedor nàmada de sabó ainventor i fabricant d'un insecticida contrales mosques dels arbres fruiters. Fa pagarals huertanos, 18 pessetes per arbre. Veniaa Barcelona a proveir de primores matèries.Em sondejà sobre les possibilitats de fernegoci amb el seu producte a 1a comarca
Els maleficis de la nata
Una ex-marquesa que manifassejava a laPeña Blanca era més coneguda per la sevaafició a la mata que no pas per les sevesvirtuts caritatives, a tal extrem que en men-java a totes (hores i sota formes diverses.El matí, no podia mancar, entre el desde-juni, una plata de nata amb maduixes;per les postres del dinar se la feia servirdintre pastellets i per les del sopar, mun-tada sobre fulles capricioses. No cal dir queen e1 te de la tarda, la nata rebia un culteespecial i reposat, puix que era saborejadavoluptuosamunt dintre els dolços diminutsapropiats a l'acte.
Aquesta afiéió •boja per la nata fou sacri-ficada, però, en caure 1a monarquia. L'ex-marquesa prometé no tornar-'.a tastar finsla restauració, però com que els dies passeni no fii ha senyals de cap sotragada, 1'ex-marquesa s'impacienta i, tement haver detrencar la prometença, encarregà a un amicque passava la frontera
—Dile al soberano que vuelva pronto,porque ya no puedo resistir más la tenta-ción,
Piquiponiana
Sembla que un d'aquests dies farà vintanys que el periòdic diürn del senyor Pichi Pon va Iniciar la seva publicació. Aixòfa que en aquella casa tot vagi en enrenou.Prdjectes i més projectes. Les coses novan prou bé i cal fer un vaitot. IEs cer-caran eollaboracions de pes, s'augmentaràel nombre de pàgines, es donaran contesï novelles i cada redactor farà miracles perposar el diari a1 nivell dels rotatius euro-peus mLs llegits i més llampants. Ultratot això, el sonor Pidh ha tingut la pem-sada de cellebrar un d'aquells «festivaasmanstress que tant l'engresquen. Totes lescompanyies que actuen a Barcelona desfi-Laran per un dels nostres escenaris des dequarts de . nou fiins a les quatre de lamatinada.
—I encara em sembla poc - deia l'altredia, fregant -se les mans tot satisfet da-vaint dels personatges més conspicus de lacasa —. Tat em sembla poe per solem-nitzar les bodes de plata dels vint anysd'existència d'El Día Gráfico.
Bona propaganda
La literatura fa estralls pertot arreu.Veieu com encapçala els seus programesl'Ideal Cinema, de La Bisbal, els gerentsdel qual ens consta, per altra banda, quesón persones perfectament honorables mal-grat aquestes disbauxes a qué' es lliurendamunt el papee
«...Heus ací l'Ideal Cinema que no téres -de truculent ni desencaixat i fins unorigen de noblesa pura. Atrau per la dis-creta apariencia de la forma i per la sin-cera importància del •seu contingut aon-tiinuat.n
La definició que ens faltava
Posats a ter literatura, aquests sanyorsde l'Ideal Cinema l'aboquen pel broc gros.Ara, per fer la propaganda d'un film, es.posen a filosofar i ens expliquen una deles mdltes (?) accepcions de la paraulaemoció
aS'empra tan sovint la paraula aemocióni davant d'impressions tan contradictòriesque ens veiem obligats a precisar l'abastque volem donar-li em tractar La otranwdre.
((La otra madre pertany al gènere dra-màtic. Es allò que no produeix cap emocióviolenta, cridanera i passatgera. Es allòque comença, s'estén tranquil . i impercep-tible com tima broma lleugera, s'enfila ambuna subtil esgarrifança de fred i esdevé, alcapdavall, amo de tots els vostres sentitsamb un domini irresistible. Es aquell gé-nere que fins a .l'á'Itim manté al públicen un silenci de pregària, trencat noméspel lleu remoreig d'admiracions.))
Entesos? Entesos, doncs. Consti que hemrespectat l'original en tota la seva untegritat.
NOVETATS
EN CAMISES
tJanme I, liTelèf.11655
l'home elegantvisitará aquesta temporada
1
aÍÍa re
q TSE
Ronda de Sant Pere, 24, pral.
Telèfon 18835
Havia badat, i em tocà anar al bario dedarrera de tot, havent d'aguantar a cadarevolt un munt de trastos que amenaçavendesplomar-se sobre meu. Tenia els pels en-tre un cistell d'aus i un maleït trípode-lavabo, rovellat i tronat, que una donas'emportava a Barcel ona : es veu oue nohavia volgut despendre's d'un atuell tanpreciós.
Dies del meu lloc, vaig fer l'inventari delvehicle : das xofers per poder-se alternaral volant, tres quitxalles, quatre noies joves,tretze dones i nou homes. Comptant perfamílies, m'hi havia dues de senceres. A mésa més, entre l'interior del cotxe i el sostre,viatjaven : zg coloms, z galls dindi, r gos,I pollastre que saltava de falda en faldadels passatgers i i6 canaris que un xoferanava venent pel camí a dos duros cadau^n. Com que per l'equipatge no es paga
^plus (mentre hom no abusi, i això és età _.tic), al cotxe hi havia de tat : un llit deferro desmuntat, un raïm de ddtils, cabas-sos, maletes, matalassos enrotllats com ca_Balons monstruosos farcits d'obj actes i'Iver-semblants, etc.
EN socler,\"I'
La primera conversa general que s'esta-blí, versà sobre el mareig i maneres d'evi-tar-lo. Totes les dones sabien un remei in-fallible, però al cap d'una hora de viatgetotes s'havien marejat i en aquest estat ro-
Aquest Cañizares volia posar de valemt.Satisfet de la meva admiració, que no l'hivaig regatejar, volgué forçar-la encara més .Un moment que paràrem prop de Jumilla,passà un carro de verema, carregat d'unraïm negre i petit, compost exelusivamentde pinyol, pell i pols, i del qual el carreterens donà abundosos grapats. El Feo com
-pletó la diversió d'iinsultar algun passant,amb la de tirar uin gotim de raïm a lacara d'un labrador mudat.
—¿Qué te apuestas que ledoy a este que viene?
Foren inútils les advertèn-cies. L'home cebé el raïm iun insult d'aquells que jurí
-dicament podem donar lloc aprocediment d'ofici. Sort que,per més que la và buscar, nova trobar cap pedra en aquellspelats tocoms de la Manxa.Cal afegir que bastants pas-satgers, i àdhuc els xofers,distreien l'avorrim•emt insul-tant i avalotant la poca gentque trobàvem pe] camí.
MUTACIONS D'HUMOR
Sense que se'n puguin es-brinar les "causes exactes, elspassatgers del tramsmiserià al_ternaven els períodes de xer-rameca i xerinola general,amb els de postració més acla-parada. En general, .però, espot dir que els viatgers, se-gons l'estat d'ànim, podienclassificar -se en dos grups.Els que ja havien estat a Bar-celona, eren gptimistes ; elsque hi venien per primera ve-gada, no podien dissimularllur inquietud.
Quan el Cañizares i jo aban-donàrçm^..el sostre del cotxe
—es feia fosc i l'aire es refre-dava—, trobàrem que l'enso-piment regnava dins el trans-miserià. L'espai dels nostresseients s'havia reduït, gairebédesaparegut. Fórem acollitsamb una certa hostilitat ; nos'avenia ningú a perdre elmig pam de banc guanyat acosta de tots els trucs imagi-
iables. Les criatures, rebeques i mal cria-les, eren un gran instrument de conquistar
:erreny.Dintre el transmiserià, l'ambient es con-
vertia en insuportable per moments. Lescriatures ploraven, les dones seguien ma_rejades, els homes encenien cali•quenyos hor-ribles tot renegant, l'inventor no parava dedir imbecillitats : els enginyers eren unsases porqué no feien cas del seu invent,la República ha complicat les coses perquèara hi hauró, per exemple, dos ministresd la Governació, un a Madrid i un altrea Barcelona, etc.
Els xofers, per distreure's, baixavén abeure corajudos a cada aviinentesa que se'npresentava.
Ja em feia càrrec que aquella olla degrills duraria tat. el camí, quan s'operà uncanvi. Un xicot que fins aleshores noméss'havia distingit insultant els vianants, co-mençà a caintar ; al cap de poca estona,tothom corejava o portava el compàs ja.loando. Una veu feia : «Podrás tener no-vios más guapos que yo ; lo que es másflamencos, non, i totes les altres veus core-javen le, le, le, le; le (més de pressa) le, le.o bé: <(Fábrica de tabacos, leré, leré; fá-brica de tabacos, levé, leré; y era un chi-quillo, leré, leré ; y era un chiquillo, leré,leré. ..n
Tothom va engegar la seva; jo, cal dir-ho, vaig fer uin paper ridícul. Vaig callar,a despit de les amables invitacions de tot-hom i dels cops a l'esquena del Cañizares.Molestat per aquesta comminació, vaig estara puint de denunciar-lo : uns moments que,amb gran estranyesa de tothom, no haviacorejat el cante, els havia esmerçat, ompa-rat per la fosca, a beure's dos ous del cis-tell d'urna dona marejada i a xarrupárd'una garrafa aliena.
L'AMO DESPRIíS DE DÍllu
A Alcódia Tres Pins, un xàfec que ensarreplegà després d'una panna, ens consumí
dues hores de les cinc del retard amb quèhavíem d'arribar a Barcelona. Mentre es-peràvem que parés la pluja, sorgí un in-cident.
Dues comares començaren a murmurade dues ,noies que seien darrera mateixdel xofer i a les quals aquest distingia amatencions. Una de les domes assegurà tenirmotius per escandalitzar -se i que aquellomosses eren mueres de la vía. Encara quel'afirma•eió fou feta sotto voce, l'arribaroa saber les interessades i s'armà un batibull en el qual no escassejaren els insultmés clarament proferits.
Una de les masses amó a buscar els xcifers, que prenien el carajillo de rigor. Ud'ells vingué com un bòlid, es repenja d'esquena al volant i, en mig del silenci mérespectuós, engegà un enèrgic discurs.
Començà dient que e11 era, particularment, una pinta, perd dalt del cotxe ertota una altra cosa. El cotxe — afegímereix respecte i dintre d'ell no es pot proluir res en perjudici de la seva fama. E:un recinte sagrat i ell era ]'encarregat dfer-lo respectar. No sabia quin sant el deturava per desembarcar la comare i els seubártulos. No seria la primera vegadaacabà — que prenia aquesta mesura, en elcatorze mesos de servei —.a raó d'almenydos viatges per setmana — que portava.
Segoins, vaig poder comprovar parlant amels viatgers, el xofer és l'amo absolut dintre el transmiserià, l'amo després de Déutalment com el capità d'un vaixell. I ddebò que de vegades ha aplicat sancioncom la que prometé. Fins sospito que deestar autoritzat per celebrar matrimonisbatejar criatures nascudes durant el viatgc
Liquidat l'incident i asserenat el tempesortírem per no aturar-nos ja fiins a Valèmcia, on havíem d'arribar a primeres horede la matinada.
Perd aquesta segona part del viatge, aml'important episodi de l'entrada dels passatgers del transmiserià a Barcelona, csdeixar-la per a un article vinent.
CARLES SENTI
els ulls penjats a urna cotilla mecànica oamorosits pel ventre d'un pardal o per unanunci grollerament filmat que representaun torero i una capsa d'específic per gua-rir la insuficiència cardíaca, els milers imilers d'homes que van en autdmmibus ies topen en els passadissos d'aquestes cases
dedicades a la vida comercial, o els méstristos que van a respirar per les sagristies,i els encara molt més tristos que esclafenun cacauet i dissimulen amb la rialla l'ex-citació que els produeix una ínfima artistade muslohall, tots els pares i tots els fillsde família que se'ls fan genolleres als pan-talons i tenen la mica de la tos produïdapel tabac, tot això que en diem el cos.elee-toral, i que en realitat és urna massa hete_rògenia que té de comú la facultat d'ésserprimàriament entabanab'e, si l'analitzem ianem destriant un per un els elements bu-marts que la componen, veurem que aquestselements en general acostumen a interes-sar-se molt poc per la vida pública del país,i més concretament per la biologia interna,paradoxal i estrafolària de la política.
L'home del carrer va pel carrer amb lespreocupacions característiques del seu pis,dels seus guanys, dels seus deutes, dels seusamors, de la seva baixesa o de 1a seva bonafe. El món comença i acaba en l'egoismede cadascú ; la resta són trons, o són vuitsi nous i cartes que no lliguon. L'homedel carrer accepta I fomenta la conversa so-bre temes polítics perquè acostuma ,a notenir im excés d'imaginació, porqué la po-lítica es belluga sobre realitats, sobre cosesconcretes i fets actuals. L'home parla delparlament, del municipi, dels plans i con-xorxes dels uns i deis altres, d'una maneramolt epidèrmica, la política no arriba maia fer-1i cana incisió a la vora del cor, nitan sols aconsegueix esgarrapar-li una ar-teriola poc important. L'home parla de po-lítica, perquè ols altres em parlen, perquèaixò permet baladrejar,- engegar coses gea-tuitament, sense necessitat d'una gran pre-paració científica, ni de perdre cap quarto.
Passen mesos llargs de 1'a:ny sense que lapassió política commogui la gran massaanónima, sense que les converses sobre d'a-quest .tema ultrapassin la transcendènciad'un terrosset de sucre que essuca a lacapeta de rom i es xucla amb una fantasiagris i desolada. Però quan ve això que endiem el període electoral, les coses can-vien, l'home del carrer es sent vociferador,es sent autoritat, es sent doctrina pura iequació incontestable. Aquesta pass>A: queprodueixen unes eleccions imminents( l'hempogut observar d'ençà que tenim ús de raó,aquí, i en altres ciutats encara més famosesque la nostra. Hem vist de vegades unapassió "sense convulsions, tèbia, gairebémancada de passió i acostant-se més a laindiferència. Hem vist altres moments deroentor i esgarip, de poca-solta candent iavalotada. Pocs moments, però, hem vistcom els actuals, davant de l'elecció del pri-mer Parlament de la Generalitat.
I és lamentable que en l'excitació pro-duïda aquests dies, que en el tema carre-gat de fum i d'explosions personals de totesles penyes de cafè, de tots cls despatxosi de totes les sagristies, s'endevini moltís-simes vegades només que una curta i mes-quina visió de les coses, que els interessosde partit, que les fòbies personals, que lesganes de guanyar ola por de perdre; no-
més que aquest exclusiu interès de guanyo pèrdua sigui l'esperit de les converses.
Els polítics, suposant que siguin políticshonorables, tenen sempre aquest doble in-
terès, l'interès per la cosa pública i l'interèsde triomfar. 'iEl triomf, en un polític ho-norable, és la credencial per poder dirigirdignament la cosa pública ; es naturalíssimque un polític vulgui guanyar; ara el queno és tan natural — o almenys no hauriad'ésser-ho — és que l'home del carrer li im-teressi que guanyin o perdin els que siguin,més que el bé de la cosa pública. No batriad'ésser natural que l'home del carrer sentidavant d'unes eleccions, i sobretot d'uneseleccions com les d'ara, la passió de con-templar un matx de boxa o un campionatde futbol, i fins i tat la passió, interessada,d'un partit de 1ronton.
Si avui, en els moments que vivim, l'ho-me del carrer en lloc de parlar i de discutirtant, en lloc de donar tantes opinions ifer tants calendaris gratuits, s'adonés de lagran responsabilitat que tenim els que elshavem d'elegir ,amb el nostre vot, si ]'!homedel carrer s'adonés que si hi ha un instant
a la nostra vida de catalans en què ens cal-gui ésser essencialment patriotes és aquest,és molt probable que a més a més d'estal-
r viar nos de sentir moltes bestieses, el pri-mer Parla:memt de Catalunya tindria una
b gràcia exemplar.L'home del carrer pot llegir les meves
r paraules com si llegís la Bíblia en japonès,s i fer el que li doni la garra. Tampoc tractoe d'actuar d'apòstol ni de propagandista de
L ningú ; només vull observar que el momentde Catalunya és de màxim compromís i de
s màxima responsabilitat, i que si l'homedel carrer no té prou nas per adonar-se'm,
a té l'obligació de demanar a les persones den la seva confiança, quina és de totes les- candidatures que es presentaran a la lluita,
s la que suma un nombre més elevat de pa-triotisme, d'honradesa i d''intelligència ; il'home de carrer té l'obligació de votar
a _ aquesta candidatura, si vol que se'l con-suden com a fil digne del nostre país, per-què mai com ara no es necessita l'honra-desa. la intelligència i el patriotisme. Na_
e turá'.ment que tots els candidats diran quesón ells els més patriotes, els .més honrats
E i els .més intelligents ; però no val a badar,- fills meus, que ara una badada collectivas fóra irreparable.
s JosuP MARIA DE SAGARRA
b _ _.
del Llobregat i quasi me n'oferí la repre-sentació.
LA RUTA DÈL.TRANSMISERIÁ
Malgrat que el xofer m'havia dit queanàvem a València via Alacant (camí méscurt ï bona carretera), l'auto, fugint d'ex-hibieioms comprometedores, . seguí el camíd'Albacet fins que trenca per una carreterad'ínfim ordre, plena de roderes i de pols,que duia a Jumilla (sud de la Manxa), desd'on havíem d'anar a Yecla i a València.EI cas és mo trobar civils que demanin do-cuments.
Els dos xofers, l'inventor i jo baixàvema fer carajillos per les ventas cervantinosque trobàvem. Aquest dispendi ens situàcom a la high lije de l'expedició, però emcostà trobar el meu lloc ocupat per una
criatura adormida.—Es que, sabe usted — s'excusà la mare,
— mi pobrica niña duerme, y como estáacostumbrada que ni una reina...
Mentre jo acollia l'excusa amb un som-riure çompletament forçat i em buscava unnou seient, les altres mares protestarenles seves criatures dormien a la falda iestaven tan ban acostumades com la quemés... Vaig ocupar un seient que tenia perrespatller una corretja, i encara trencadaal nieu davant, genolls contra genolls, wnadona de les que donava més consells contrael mareig, .anava descolorint-se i desencai-xant-se de cara d'una manera alarmant,sobretot per mi. 'E'lla i quatre passatgeresmés, quasi a l'uníson, xarrupaven, a morro,sengles ampolles d'aigua amb llimona i des-prés es passaven delicadament la màr egapels llavis. Més que el paisatge, havia d'ob-servar la cara d'aquella dona, que prome-tia un fatal desenllaç. Aquesta temença emtenia tan obsessionat, que el desitjava persortir d'angúnies. Al cap de tres hores depatir, el perill s'havia esvaït. No em pucqueixar ni de l'oportunitat de la meva veïna,ni de la capacitat de la finestreta del cotxe.
Arribàrem a la Venta de los Puertos, atrenta quilòmetres de la població més pro-pera (sempre paràvem en llacs així ; alsnuclis urbans, només per fer borizina). iE!sde la high life tens entaulàrem, mentre lamajoria de viatáurs menjaven del que duiensense baixar del cotxe i alguns empaitaven
el pollastre, que, davant la immensa pla-núria, hay:al ,' tit desigs de llibertat.
Gràcies a foli pudent d'uns ous ferratsque cm va servir l'obès mesonero, entrà enescena un company d'expedició, un tal Ca-ñizares, dit El Feo. Aquest personatge es_tava en una taula del costat, tot fumant,i veié que jo deixava tot l'oli al plau. Aga-fant un enorme tros de pa i vig ilant queel mesonera, que era a dar menjar alsporcs, no entrés de sobte, em va dir ambveu persuasiva : «No lo quieres, ¿verdad? nSense esperar resposta, passà el pa pel plat,que quedà més net que un mirall, I sen'anà a menjar a la carretera. Aquellatarda, el Cañizares estava de sort. Ni l'in-ventor de l'insecticida ni jo poguérem donaruna segona mossegada a unes botifarresamb seba, arròs i altres coses més ostra-myes. El Feo, davant un. tal despilfarro,engrapà botifarres, llesques de pa, nous,bocins de formatge i una forquilla, i hoféu. desaparèixer dintre una bossa de roba.
En rependre la marxa, El Feo i jo ensinstallàrem a dalt del sostre, em mig d'unembalum de farcells. Em devia pendre permurcià, perquè em va dir
—¿Has estado nunca en Barcelona?Davant el meu imprecís moviment d'es-
patlles, prosseguí, protector—No te atures, yo te acomga aré. Si lle-
gamos de día, iremos a la Exposición ; si'de noche, a casa Juanito el Dorao, dondese canta el mejor flamenco de Barcelona.
1 després—¿No has oído hablar del barrio chino?
Daremos una vuelta por él. Mira qué cé-dula llevo yo para andar por allí.
Acompanyant aquestes paraules, es traguéde la butxaca un ganivet de molles d'untamany impressionant
A LA RECERCA DEL TRANSMISERIA
Després de pensar-m'hi, opto per resse-nyar en ordre cronològic el meu viatge devint-i -vuit hores en transmiserià, nom ambquè, com recordarà el lector, és designatel servei d'autómnibus que utilitza la ma-joria de murcians emigrants per venir aBarcelona.
Tant a Mdreia com a Lorca, quan vaigvaler saber els dies, hores i punts de sor-tida dels autdmnibus designats amb aquellnom, vaig trobar-me .amb respostes vagues.Es que el transmiserià no té concessió il'organització és, per tant, semi-clandestina.El capità de la guàrdia civil de Lorca nodeixa sortir els cotxes si no van buits. Elsque exploten el negoci són generalmentgrups de xofers que lloguen cotxes a les lí-nies d'autòmnibus entre localitats de perallí, abonant aoo pessetes per viatge (anadai tornada). Si bé hom ainuncia que ellscotxes surten tres dies cada setmana, elcert és que quan hi ha trenta persones de-cidides a traslladar-se a Barcelona, el trans-miserià apareix per un cantó o altre.
Com s'ho fa, doncs, el vjatger? Hi hacorredors, generalment betuneros, camálics,cotxers, etc., que us informen del que cali donen el vostre nom als del transmiseriàpel treball cobren una comissioneta de trespessetes.
Havent donat veus per Múrcia i per Lor-ca, a fi de trobar cotxe, una tarda, tro
-bant-me a la darrera ciutat, em vingué atrobar un d'aquests corredors, per avisar_me que si no volia perdre el darrer autode la setmaina, sortís cap a Múrcia a lessis del matí de l'endemà amb e1 cotxe deservei ordinari ; un cop allí, ja m'informa
-non del que havia de fer. Endebades vaigallegar que, segons m'havien dit, dos diesmés tard en sortia un altre. El corredor,per no perdee la comissió, em va jurar elcointrari.
De Lorca a Múrcia, vaig preguntar alspassatgers de l'auto-correu com mho haviade fer per anar a Barcelona. El meu veí deseient, més explícit que els altres, va dir-mea cau d'orella, amb to de misteri i senya-lant un cotxe aturat a poca dip;tàmcla«Veu aquel] auto buit? Amb ell anirem aBarcelona. Però com que tenen prohibitsortir plens, no hi podem pujar. Fa pocsdies que a l'empresa d'aquest cotxe Ii hatocat el rebre. Ja en té un de precintat, ical .anar amb compte.»
Hom diu que, gràcies a pressions de lescompanyies de ferrocarrils, no és atorgadala concessió per al servei del transmiserià.(En canvi, a Barcelona he sentit dir queles denúncies contra el transmiserià s'ha
-vien perdut pel camí de Jefatura al Governcivil.) També es diu que es crearà un trendirecte Lorca-Barcelona, que sortirà doscops per setmana ; el bitllet costará zqpessetes. 'En transmiserià, Múrcia-Barcelona(66 quilòmetres menys que Lorca-Barcelona)em costa 30 pessetes. La gent, però, diuque el tren estarà hores i hores per fer elviatge; aturat a les vies mortes per deixarpas als altres trens, i que, per estalviar ma-terial, el passatge hi anirà atapeït.
En resum, que, segons diuen, els obsta-cles ais transmiserians no són per impedirl'emigració, sinó resultat d'una competèn-cia comercial.
Arribats a Múrcia, un home pujà al cotxe:cdEis que vagjn a Barcelona — digué —,que no baixin ; els portarem al lloc de sor-tida.» L'auto passà per uns quaints carrersi es ficá a un garatge de darrera el carrerde la Proclamación, prop de la Rosaleda.Ens recomanaren no moure'ns. Al carpd'una hora i mitja, arribà el transmiserià,buit de persones, però ple ja de farcells.
Després d'una estona d'espera, es posà eno marxa sense deixar-me veure el final d'una
bara,1la entre dos corredors de la qual jotenia la culpa : havia preguntat a massagent, i tots dos pretenien la comissió delmeu bitllet.
A BORD DEL TRANSMISEEIÁ
JULIO
4
JENEP
Creacions de Perfumeria
selecta per a homes
entu man _LABORATORIS • APARTAT 23^
GUTEMBERG, S. A.Maquinària, Tipus, Filetatge de
bronze, Tintes i Utillatge per les
Arts Gràfiques
Agullers, 1 1 Vía Laietana, 4Tel. 15524 • BARCELONA
Devastació forestal
. , I,] .
NOTES D'UN. ESPECTADOR Les masses al Poble Sec
PELS DIFÍCILS CAMINS DE LA PAU
L'espanyol,EI Ministeri d'Agricu:tura acaba de fer
pública una circular que probablement seràel cop de gràcia per als pocs boscos quequeden a Espanya. Pot tenir, per taint, con-seqüències desastroses per a l'economia na-cional.
Aquesta circular autoritza l'ocupació (cu-riós eufemisme per no dir tala) dels boscos(montes) catalogats com d'utilitat pública,per tal de destinar-los a l'establiment deconreus agrícoles sempre que aquests si.guin «de més rendiment que el forestal i
que contribueixin a resoldre problemes lo-cals d'intens social. I .més enllà la circu-lar afegeix : «Los concesionarios de terrenospara cultivos que exijan el descuaje delmontebajo susceptible de carboneo...» Arabé : com que el límit entre '^I'amomenatmonte bajo i el monte alto — o bosc prò-piament dit — és molt elàstic, ja tenim totsels boscos que queden a Espanya exposatsa1 caprici dels qui tinguin interès a sacri-ficar-los ! E1 descuaje, Només faltava aixòper 'acabar de deixar .pelat el territori es-pamyol i transformar en .paisatge lunar ]'que encara es .pot eomrear (car prou sabudaés l'enorme importància que la exist& ciadels boscos té, des de 'molts punts de vista,per a l'agricultura i per a la regularitat de1'escolament de l'aigua i evitar que la terravegetal desaparegui dels vessants de lesmuntanyies.
La circular em qüestió és una mena depunyalada a l'esquena per a la ja prouesquifida r quesa forestal i agrícola espa-nyola, car allò de «resoldre problemes lo-cals d'interès social» que se li ha acudital seu autor, sabem molt bé a fovtiori qui-mes conseqüències ha tingut por als boscosespanyols. Un exemple ens rho dirà : enaquella mísera regió de Lorca —sobre laqual iens ha donat detalls taro imteres-sants l'amic Carles 'Sentís —, la gent esmor de fam perquè les plantes es morende set, i les plantes es moren de set .per.que no plou. IEn canvi, quan plou (cosaque succeeix aproximadament amb la ma-teixa freqüència que treure el premi grosa la rifa de Nadal,..) cau un .veritable di-luvi que baixa dels vessants veïns com unNiàgara, •i que en lloc de resoldre la situa-ció encara ve a agreujar-la, destruint-hotot. Per quò passa això? Doncs degut a lamanca de boscos reguladors a les munta-nyes veïnes, pelades com una placa de mar-bre. Ara bé : per casualitat, per miracle,dels boscos abundants que existien en aques-ta regió fa vuit o deu segles, n'ha quedatun tros, que pertany al municipi. Els arbres,tallats, valdran un milió de ;pessetes (se-guiint allà on són tenen un valor illimitat.,.però nio us posaran a la anà les pessetes
—que és el que interessa als qui nio veuenmés que l'immediat interés!) Com donarfeina als obrers ,parats? Els lorquins tin-gueren una idea lluminosa : ocupar-los atallar aquells últims supervivents... A aixòse'n diu, naturalment, «resolver problemaslocales de interés social»!
Com veiem, l'esmentada circular ve adonar encara més empenta a la dèria des-tructora del peninsular. Um cop d'ull ràpida fets ben recents ens edificarà sobre lafòbia arboricida de l'indígena. 1 per cercaraquests exemples nio caldrà anar gairelluny : recordi's el que succeeix amb elsboscos de la Cerdanya, als quals• es vénenfent en els darrers anys talls formidables;recordi's també el que fa algun temps deiaRossend Llates sobre l'amenaça de mortque pesava damunt del bosc d'En Tarrésa la Garriga, com pesà abans sobre el deCan Feu a Sabadell...
MOBILIARI D'ART
BUSQUETSDecorador, mestre ebcaíata f tapls-Iar. Objectes d'art 1 de fantasia per
a obsequis. Sales d'Ez-postcions de Bc(ics Arts.
Feeafp ¿e Qricsa, S& Teli 113$4
BARCELONA
Je 1 arbre'Estadístiques recents ens proven els pro-
gressos del vandalisme destructor. Nomésen quatre anys, de 1922 a 1925, la super-fície dels boscos espanyols cau de 23,810quilòmetres quadrats á 22,044, Són els bonstemps de la dictadura, i Martínez Anido,ministre de la Governació i amo d'Espamyade mil maneres, s'afanya a aprofitar l'avi
-nentesa insospitada ; i una d'elles consisteixa comprar a baix preu extenses zones delPirineu d'Osca i fer talar, contra tota llei,tots els boscos, realitzant enormes beneficis.
Així s'explica que, mentre en igzz homtallà a tot Espanya 564,000 arbres, la xifrapassés l'any 25 a 1.207,000: més del doble!
Però aquestes coses vénen passant des defa segles. I .les conseqüències són 'ben pal
-pables.Un especialista deis estudis de geobotà-
zdca que ha publicat excellents 'treballs,Emilio del Villar, tia dit que 'la pobra floraestepària que cobreix bona part d'Espamyaés el testimoni d'aquest «procés de la ve-getació espanyola sota la influència de l'ho-me, que destrueix despietadament el bosc,i tendeix a convertir la part seca de laPenínsula en quelcom de semblant a um paísde deserts i d'oasis»...
I un gran coneixedor dels problemes agrí-coles del país que nio ocupa en la direcció
de 'l'economia nacional el lloc que li corres_pon, Julio Senador Gómez, entre moltesaltres coses que ha escrit sobre la tràgicadestrucció de l'arbre, ha pogut .presentaraquest quadro lamentable, referint-se al po-ble de Terminón, al partit de Briviesca>(Este pueblo es ilustre. Tiene 2000 añosde antigüedad... Pues bien : ese pueblo quehabía resistido victorioso el embate de másde veinte siglos ; que, bajo la protección deun ejército de pinos se defendía atrinche-rado en un jugoso valle; y que sobrenadabaen la historia como un glorioso vestigio un-sumergible de aquellas conquistas, de aque-llas matanzas y de aquellas hecatombes,umiversabmente famosas, ha entrado ya enpleno trance de agonía, y se muere demuerte 'lenta y amarga ; se muere de lamuerte de sus árboles ; como Poza de 1aSal ; como Cernégula ; como todos los de-más pueblos del contorno ; como toda Cas
-tilla ; como toda España...»Es que la mort de l'arbre és la ferotge
passió secularment arrelada en el camperolespanyol. Els transhumants, animats i pro-tegits per monarques tan perniciosos comels Reis Catòlics — grans impulsors de laMesta —, foren el més terrib:e i constantagent de destrucció. I del que queda homs'encarrega en els nostres dies de donarmecompte ràpid. Es que a l'arbre, diu Serra-dor, «se le considera como un pará'sito quecon sus raíces roba él jugo a las tierras ycon su copa roba el sol a los sembrados.Todo gañán, al pasar junto a él, se creeen la obligacióin de dirigirle urna miradade odio..,» I arriba avui a tal punt la des-trucció, que, com diu també Senador —aquest gram Senador Gómez que podríemdir que per sort ha passat tota la seva vidaarraconat en poblets d'ínfima categoria, carha sabut veure i compondre... —, a la pro-vfncia de Palència ihi ha indrets em elsquals dos maestros tienen que valerse deláminas para darles idea a los niños de loque es un árbol))!
He tingut la paaiéncia de fer recentmenturna petita enquesta. Gràcies a ella he pogutveure com continua a tot arreu, constanti incoercible, l'obra destructiva, aquestaobra d'anorreament a la qual tan brillant-ment ve a collaborar ara... el propi Minis-teri d'Agricultura (paradoxes d''Espamya)...Heus ací alguns exemples, tots recents.Destrucció pels habitants del poble de Pe-deruela de les alzines de la devesa LasFontanillas ; 300 arbres tallats a les portesde Saragossa .a la carretera de Madrid aFrança; tales en massa de pinedes a Ga-lícia denunciades per El Orzán de la Co-runya ; desaparició dd nombrgsos boscosa les províncies d'Alacant i Múrcia, .asse-nyalada fa pocs anys pel botànic ReyesPrósper ; inici de la destrucció de ]'oasisde palmeres d'Elx, denunciat fa pocs mesosper José Francés ; cremes estivals de gransextensions de bosc, denunciades pel savialemany Schultein, a 1a munta;nya de Soria(Schulten, el gran estudiós de Numàmcia,les ha pogut observar, cada any més grans),etcétera, etc...
Res : que aviat semblarà Espanya unpaisatge lunar.., amb la connivémcia delseu ..propi Ministeri d'Agricultura!
GONÇAL nn REPARAZ (Fica.)
A dalt de tot d'un carrer del PobleSec, gairebé a Montjuïc, can el local deit^Centro Espiritista Caridad y Libertad»,timgué lloc dissabte passat la vetllada inau-gural del Teatre de Masses, secció dra-màtica del Bloc Obrer i Camperol.
Com sigui que els critics teatrals bar-celonins no passen del Parallel, nosaltresvolem donar als lectors una lleugera ideade ]'esdeveniment escènic, o si no correríemel perill que la posteritat ignorés els bal-buceigs i les primeres passes que el teatrerevolucionari haurà donat en la nostra Bar-celona. Quan els Piscators i els Meyerholdscatalans commouran les generacions novesamb llurs realitzacions formidables, seriainjust que hom no tingués un record pera aquesta modesta sala del Pobre Sec quesha donat acolliment als comunistes afi-cionats.
L'obra representada era original de JoanCarol i portava el títol de Batecs del car
-rer. La denominació de Teatre de Massesnio deu passar d'una illusió dels promotors,car tant a 1'escemari com a la sala lesrnasses eren poc quamtioses.
S'aixeca el teló. Per comunista i revo-lucionari , que es sigui, hom no pot deixarde seguir aquesta pràctica teatral tan vella]''aixecada del teló. L'escena representa uncarrer. Um carrer bastant tromadet, ambun cartell fixat a la paret, anumciamt uinmíting del Bloc Obrer i Camperol. I aquícomença la revolució escènica.
EI carrer desert, es sent una veu dedona interior — la veu, no la dona — quecrida
—Pepito !...Urna veu de criatura — també interior —
li respon a l'acte una paraula de cinclletres
—M....!El començament ha estat magnífic. Amb
cap personatge i amb dues paraules, l'autprha aconseguit situar exactament el públicen l'ambient renovador de l'obra. Ara, jaestem guarits d'espants. Res ja no enssorprèn ; ni un pobre que demana caritata un sacerdot i que en veure que aquestnomés li dóna cinc oèmtims, diu
--Me c... els capellans de Déu !L'obra avança per aqucsts viaranys auda-
ços i movíssims. Es tracta d'u'na sàtiracontra les elasses opressores. Els clergueshi són presentats presos en la teva inti-mitat. Els dessous de les esglésies hi sónvistos amb tot detall. Per exemple, unsaspirants a esposos que vam a arranjar lacerimònia nupcial. El capellà demana pera casar-los mil cinc centes pessetes! L'ati-tor de Batecs del carrer coneix a fons lestarifes eclesiàstiques, car després el rectordemana ceint pessetes per un acompanya
-ment funerari compost d'un capellà solitarii dos escolans de torna.. Sortosament quea l'església no priva el preu fixe ; així ésque el clergue s'avé a rebaixar un ral iFantracta D'enterrament per noranta noupessetes amb setanta cinc cèntims.
Cal advertir que la pobra doina client fapreu quan el seu marit encara està viu alllit. Cal ésser previsor. Però, ai !, que des-prés sortiran naus en trebancs, car e lls pro-letaris escolans també pugnem per llursreivindicacions de classe. Quan el rectorn'avisa un ,per assistir a l'enterrament,l'escolà respon
—No vurli venir si no em paga el ralde ]',altre dia, que encara me'l deu.
Després, l'escolà es queixa de la gentadaconsiderable que se'n va «al canyet». Quanel capellà el renya per haver-se expressaten .aquests termes, el noi li fa per totaresposta ,aquell gest irndeeorós que han po-pularitzat arguns futbolistes d'anomenada.L'escena produeix sensació en l'auditori.Pobres de nosaltres, que crèiem de bonafe que el teatre proletari tenia una missióeducadora!
Els burguesos també surten molt mal pa-rats en l'obra del camarada Carol. Surtun fabricant vestit amb un jaqué que liarriba als peus i amb els punys girats.Porta barret fort i un bastó amb punyd'or. Es una representació exacta del rè-gim capitalista. Com que l'home es pre-ocupa tant del negoci, paga personalmente1 setmanal als obrers, des de darrera unatauleta d'aquelles en les quals hom fa eldòmino en els cafés de barriada.
Entra um operari vell, i el burgès, enpagar-lo, li dóna la «llauna».
—Om aniré, pobre de mi ! — somica l'a-comiadat.
Però l'amo és insensible. IEl negoci ésel negoci. El vell insisteix
—Qué faran els meus dos néts, tots dosorfes !
El burgès nio està per romainços i se'ltreu del damunt. IEn canvi, segons des-prés entrarà una moleta tota eixerida, perla qual el fabricant del jaqué tindrà lesparaules més dolces :
—Té, maca. La setmana vinent ja pro-curaré apujar-te el sou.
—Que m'és de bo, doni Paco! Si totscls amos fossin com vostè, el móra seriaurna bassa d'oli - respon la dependentetaagraïda.
El capitalista li toca la barbeta, i en-gega:
—Ets molt bona minyona... Quan ple-gues de la fàbrica, on vas?
No cal dir que el públic comunista treufoc pels queixals, i que per un momenttemem que les masses no assaltin l'esce-nari i facin tiretes de 1a pell del fabricantlibidinós.
Pero, sortosament, tot és comèdia. A cadafinal de quadro, l'autor surt en escena isaluda els espectadors amb el més burgèsdels somriures. Això ens tramquillitza. Comtambé, .acabada l'obra, la presència de lesactrius em la platea. Les militants aficio-nades llueixen unes atuells i unes arrecadesmagnífiques. Reminiscències, encara, dél'educació capitalista ! Es d'esperar que ambl'expansió del Teatre de Masses, s'arribaràa una societat _millor, lliure de prejudicis irutines. Ara com ara, els comunistes nioestam pas gaire convençuts. Per això enBatecs del carrer presenciem una reuniórevolucionària, troncada pel crit de «Ve lapolicia !», donat entre bastidors, que té lavirtut de deixar soles en escena urna dot
-sena de cadires de boga. Tothom ha fugit.Fins un terrible militaint de la F. A. I.que era partidari d'encendre-ho tot. A nos-altres, no sabem per què, ens va semblarque a les butaques del nostre voltant s'ini-ciava també un moviment de pànic. Potseres creien que el crit amava de veres...
P. S.
ElprojeciL'oficina de la presidència i les comissions
tècniques de la Conferència del Desarma-ment han reprès una certa activitat, re-nuant les tasques el dia 3 del corrent, enespera de la reunió de la Comissió ge-neral, fixada per al dia zt.
El confusionisme i :es incerteses de lapolítica internacional fan la situació mésgreu del que sembla, però fins aquest mo_ment les aigües ginebrimes són — almenysen aparença — prou tranquiles.La sobtada i inesperada acceptació —
Paul-Boncour
perquè condicionada — del principi de: can-trol per part d'Anglaterra; ha causat nopoca sorpresa, donada la persistent opo-sició del governi de Londres a una talclàusula. Però aquest inesperat penedimentde la Gran Bretanya 'no és tingut gene-ralment per sincer, i és atribuït a algunamaniobra de recòndites fiinalitats nio benclares. Es opinió general que en el momentdecisiu, els anglesos ma acceptarien el con-trol, especialment pe] que fa als armamentsnavals, dels quals ells són gelesíssims. Perquè fer-se illusions sobre les veritables in-tencions dels anglesos, que no renunciaranmai espontàniament a la secular tradiciódel predomini marítim?
Mentrestant Pau4-Boncour ha preseintatel mou pla francés — quart de la sèrie ! —,acollit molt favorablement pels pacifistesde boina fe, els quals han reconegut en leslínies d'aquest pla la mà del líder de la de-mocrácia francesa, Edoúard Herriot. Fran-cament, s'ha de dir que si es volen obtenirresultats seriosos i ,positius, .aquest monprojecte és l'únic que pot permetre'ls, evi-tant així mateix a la Conferència aquellfracàs que es perfilava en l'horitzó.
El projecte d'Herriot es compon de mouarticles, l'últim dels quals —^el concernenta la i^nterdicció de la fabricació privadad'armes — fou afegit en el curs de la dis_cussió a la Cambra de Diputats. Es certa
-ment el pla més hábil ; però també mésatrevit, fiins ara elaborat, i que — cal re-conèixer-ho — confirma una vegada més lesintencions ultrapacifistes de França, diguinel que vulguin em contrari els diaris fei-xistes ita'liams i alemanys, tan gratuita-ment alarmats per la recent visita del capde'. govern francés a Madrid.
Es articles del projecte es basen subs-tancialment en el famós trinomi de ,Paul-$ancour : arbitratge, seguretat, desarma-ment.
Naturalment, el punt principal és el del'arbitratge. Tots els governs haurien decomprometre's a acceptar la regulació ju-rídica de les divergències. Acceptada aques_ta clàusula, fàcilment es resol la de laseguretat. Però serà possible d'arribar aun acord qualsevulla que sigui més eficaçque el pacte Briamd-Kellogg? L'actitud delsEstats Units deixa presumir que enterod'aquest punt decisiu del projecte voltaranles discussions. Cal augurar un canvi en
la tàctica de Simon o del seu eventual
.e francèssuccessor, però no s'ha d'oblidar que elsnordamericans vacillen encara a entrar alTribunal Internacional de La Haia, mal-grat el dret que se'ls ha reconegut de sos-traure a4 judici del Tribunal totes les giies-tions que puguin sorgir entre els païsosde l'altra banda de ]''Oceà.
El projecte d'Herriot comprèn la reduc-ció dels efectius d'una maniera clara i con-cisa, i també s'hi inclou la dissolució detots els organismes que sense tenir l'apa-rença de veritables exèrcits, ho són afecti -
vament, com, per exemple, lesmilícies feixistes italianes, elsnazis alemanys, els 'esportiusrussos i oerts abundants cos
-sos de policia militaritzats.També sabre aquest punt lesdiscussions seran mós àrduesque mai, perquè mi Mussolinini els homes del govern ale-many no renunciaran mai aaquestes institucions que hanestat fins ara llur únic sos:teniment.
Seria per tant necessari des-envolupar una acció coerciti-va. Plantejat el ,problema apa
-reixen immediatament totesles dificultats i tots els perillsde la seva solució.
Finalment, notem que elpla Herriot—.que serà exami-nat el dia zl per 1a Comissiógeneral de la Comferéincia —comprèn també, com el, pre-sentat el g de febrer, la coms-titució d'un exèrcit interna-cional per ésser posat a la dis-posició; de la Societat de lesNacions, la qual ti;ñdria així,a la fi, aquells famosos «gen-darmes> per a l'execució for-çosa de les decisions que, eninterès suprem de la pau, po_drien ésser preses contra unEstat inquiet i bellicós.
No es pot tractar pas d'arna-iitzar en aquest article tots elsdetalls del projecte elaboratpar Herriot, però es pot afir-mar que constitueix un enèr-gic pas donat per França enel camí de la pau, i que si
també aquest pas hagués de fracassar, ambamarg desengany de la humanitat sofrent,no es podrà atribuir al govern de Parísla responsabilitat del fracàs de la Confe-róncia del Desarmament.
Una qüestió preliminar haurà d'ésser re-solta per la Comissió general tan bon puntcomenci a treballar, i és la concernent al'actitud d'Alemanya. Qualsevulla que si-gui la possible mutació en 1a política in-terna, a conseqüenoia de les eleccions dediumenge, les directives d'Alemanya quanta la política internacional i ginebrina nocanviaran gens. Com és sabut, el governdel Reioh s'ha retret de la Conferència is'ha entestat en la posició de : o igualtaten el dret d'armar, o retirar-se de tots elsorganismes ginebrms. !Els bons oficis deMac Donald vers Berlfn fins ara no hanobtingut cap resultat, i creiem que nio entindran en l'esdevenidor. Només un governdemocràtic-social — com els precedents, quetan beneficiosos han estat al poble ale_many — hauria pogut resoldre l'enujosa si-tuació. Però, per dissort, aquesta esperançano és realitzable de moment, i aleshores ?...Prosseguirà la Conferència les seves tas-ques sense la participació dels delegats ale-man ys? I, donada .aquesta hipòtesi, quinvalor tindria i quina aplicació sera pos-sible de donar a un, acord eventual entretotes les altres potències conferenciants?
L'isolament d'Alemanya hauria d'esrserconsiderat com inevitable conseqüència dela seca política agressivament amenaçadoraper a la pau europea. Però, malaurada-ment, més per càlcul erroni que no pasper exacta interpretació dels propis inte-ressos, el govern de Benlímn té en la Itàliafeixista, en l'Hongria de Horthy i fins enla Rússia bolxevista, suports que 1i perme-ten de persistir amb audàcia pel mal camíi que dirfícilment permetrien a la Confe-réncia de pendre sancions contra ella.
TIGGiIS
ESPECIALITAT
EN LA MIDA
Jaume 1, 11Telèf. 11655
enemic
IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII'IIIIIIIIilllllllllllil IIIIuIIIliI111IIIIIIIIIIIiIIIIIII111111111111111111111Illlllllllll=
_= PER A FOTOGRAVATS, LA CASA
_ ^i ANTONI MARTI°= Màxima rapidesa p Màxima qualltat
AVINYÓ, 19, pral.: Telèfon 17047 : BARCELONA=t I I I I I I 11111111111111111111111111111111111111111111111 I I I I 1111111111111111 I l l l l l l l l l l l l l l l 1111111111111111111111111111111111?
ViatgesMarsans, 1 A.Rambla Canaletes, 2 i 4 - BARCELONA
Bitllets de Ferrocarrils Nacionals i Estrangers
Passatges Marítims i Aeris - Viatges a "Forfait"
Excursions acompanyades - Peregrinacions, etc.
Excursions en Autocar
Poblet i Santes Creus -S'Agaró-Centre i Sud d'EspanyaSolliciti opuscles explicatius
EL FILM "REBECA"
ple sol, que sembla realitzar un acord per-fecte amb l'ànim de la portagonista. Noes tracta simplement d'un ban aparell quecapta bones vistes, tècnicament parlant. Esalguna cosa de més subtil. Es un veritabletemperament que es projecta damunt totesaquestes coses. 'El dia que s'escrigui unassaig sobre el sentiment del paisatge enel film americà, hi haurà molt a dir sobreaquesta genuïna visió chirecta del camp,d'una fragància, d'una iluminositat, d''unadolcesa davant la qual el lirisme rural d'unDovjenko o d'un 'Eisemstein resta rígid.
I després un altre encert, la casa quehabita la tia Jaine. Tot en ella, en elsconjunts hàbilment decorats, e1 mateix queen els detalls més insigmificaints, tot té uncaràcter, és d'un gust exquisit, que la ca-mera de SainteIl posa en evidència. L'es-pectador silenciós que ens explica la co-mèdia, la carnera, per la seva posició, perles seves oscil•acions, resoldrà ]'acció enuna munió d'imatges mogudes, que sónencisadores de debò. Trets de comicitat del'enjogassada Rebeca, punts de sentimen-talisme ingenu, el doctor Land tan ple debonhomia, tot marxa de primera fins alfinal, on Samtell té una lamentable fallida..Pere què abandonar el to moderat del filmi 'zolór-ne trencar la uinitat, posant duesvides en perill i abordant així barroeramentel to tràgic. Tota inspiració abandana agual'autor. Cal fer abstracció d'aquesta fallidade darrera hora ; estem tan avesats a aques-tes coses, que no ens serà pas massa di-fícil, i alesmores ratificar l'elogi.
Naturalment les persones capaces d'iin-teressar-se per aquelles históries tan arti-fi!cials, aquells caràcters tan transparentsde les operetes, o bé àvides d'una since-ritat que molts cops no és sinó fanfar-roneria, que veuen en rin rostre com elde Marlene Dietrich no sabem quines com-pleximtats psicolàgiques, o bé que trobemmotius d'admiració per la tècnica encefà-lica dels darrers Pabst i Dupont, trobaranRebeca un film avorridíssim ; però per nos-altres, ja bon xic cansats de tantes his-tdries de cervesa, de baixos fons, de jazz,cançons imbècils, comèdies de luxe, hemtrobat una satisfacció en insistir sabreaquest film que, com hem escrit, és unúillm característic, característic d'una tèc-nica que ha trobat la 'perfecció en la nor-malitat d'una psicologia molt americana.
Josce PALAU
llllIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIUIIIIIIllh^
Passeig de Gràcia, 57 =_
Telèfon 79681
Sessió continua de 3 a 8 i mitja i de 10 a 12 nit
•
NOTICIARI FOX
Reportatge CiueacMISTERIS del YUCATAN— (Documental) EExit de ta Catifa Màgica fox
=DEUS D'ARGENT=Equip sonor R. C. A. Pholophone
iIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIuiiiuiIIIIIIIIC
petits un dels valors més cabdals del ci-nema perquè l'aventura de Marion Nixonno fos .avui una cosa arriscada. A mésa més, el tema és delicat i cal un instintmolt segur per no degenerar-lo tot seguitvers la cursileria. Sortosament, aquest cop,Alfred Szntell, director del fiem Rebeca,ha conduït l'aventura a feliç terme.
Retrobem aquí un motiu molt afí aaquell que fa el fons de tantes narracionsde Dickems : el triomf de la bondat obsti-nada. Hi ha en Rebeca, la protagonistad'aquest romanç idíllic— a desgrat de l'ad-versitat que li va sempre a l'encalç —, unaalegria que res no extingeix, una gene-rositat que de tan irreflexiva sembla tra-pelleria i un coratge moral que no con-tradiu la seva naturalesa dolça i delicada.Es un film simple com un joc d'infants.Perquè a l'entorn d'aquesta noia resolta icandorosa hi haurà les figures que són delcas. La tia malcarada i egoista a la ma-nera del vell usurer d'Una cançó nada-lenca, també l'home sense escrúpols, des-cregut, que fa un infern de la seva llarirregular. Rebeca triomfarà de tot i de tots
i i e]a r nc ^l ac ó di el film acabarà amb ecotots i amb una mena de petoració de l'a-legria simple, que nio és sense afinitatsamb aquella que, transparenten els darrersparàgrafs de mantes narracions de l'autor
ri la llar.d El ll degAlfred Santell ha entès l'assumpte que
tenia entre nans i la seva técnica és sor-prenent de justesa i expressivitat. La ca-mera será qui desenvoluparà aquesta nar-ració amb un sentit de les suggerènciesadmirable, atenta a registrar l'aspecte sem-pre més eloqüent, amb agilitat i elegància.El comerç és ja notable. Aquell comiat deRebeca des de la plataforma posterior deltren, tota atrafegada .amb el seu pintorescbagatge, deixant els seus per anear-se'n aviure amb la seva tia Jame! El film marxaen un moviment lleuger i amb um ritmeperfecte. Les coses i les persones volgudess'allunyen cap al fons amb el moviment
Cinema amateurEn diversos llocs, 'neix l'interès pel film
amateur. Els a4'icionats s'agrupen i semblenanimats de boines ganes de treballar. Nocal ni dir que ens en felicitem i que se-guim amb atenció tot el que es faci enaquest aspecte tan interessant.
Al Centre Excursionista del Vallès deSabadell ha!n organitzat una sèrie de ses
-sions de cinema .amateur, a base de pro-jeccions i conferéncies. Hi ha un cursetelemental de cinema aficionat i una tandade projeccions. Aquestes comencen demàdia j i i en aquesta sessió inaugural elnostre crític cinematogràfic parlarà al pú-blic •sobre diverses matèries relacionadesamb ]'estètica del film amateur.
Les projeccions aniran a càrrec del se-nyor Delmir de Caralt, un dels amateursque compta amb una activitat ben desta-cada en la producció de films, el qual pre-sentarà quatre de les seves produccions.
Sfudío CínaesStudio Ci,nms organitzà divendres passat
una sessió .per a presentar el film Scarface(El terror de l'hampa),' • del qual ens ocu-pem en aquestes mateixes pagines.
Completava el programa un film de lamarca sueca Swenska, obra de Gfista Hells-trdm, titulat Tango, i un film de dibuixosdel cèlebre Walt Disney, Flowers and Crees ..que oferia la particularitat d'ésser en ealoes.
El primer, realitzat amb una tècnica fo-togràfica acuradíssima, comportava un in-tens treball de camera amb una prodigiosamultiplicació dels angles, sense que aixòvulgui dir que aquests angles fossin sempreeficaços. E1 film és una mordaç sàtira delque suposa el tango en la seva accepciócorrent.
El segon és urna obra .mestra del gbnere,una veritable simfonia pastoral que debutaamb el despertar de la natura i que acabaen marxa nupcial. Enginyós, molt ben sin-cronitzat i donant una idea del nou campque s'obre als realitzadors amb la introduc-ció d& color.
TIVOILITots els diesla vigorosa producció de.HOWARD HUGHES
presentada pelsARTISTES ASSOCIATS
.víii1À
r •^
4 qJ
Y
I
0
Scarface(EL TERROR DEL HAMPA)
Per Paul Muni,Ann Dvorak, George Raft
i Osgood Perkins
CAPITOLTOTS ELS DIES
el gran film de FRANK CAPRA
Amorprohibido
Creació de la formosa
BARBARA STANWYCKamb Adolphe Menjou i
Ralph Bellamy
Producció dramàtica de laCOLOMBIApresentada pels
ARTISTES ASSOCIATS
Una obra característicaMarion Nixon en el rol de Rebeca ha enrera de la carnera (la mirada de Rebeca,
tractat de fer reviure avui, en aquest mou ae.,el tren s'enduu ràpidament) . Del trencinema que parla i canta i recull els sorplls a „l'autbmnibus públic i d'aquest al cotxeemocionants del món, aquell tipus de noia del doctor Land, camps a través cap adolça i enèrgica ensems, que en els seus casa la tia.millors temps la inoblidable Mary Pickford Tothora el film registrarà dl paisatgetantes vegades interpretà a meravella. I extern, La prada que s'estén al redós deI M!ary Pickford ha estat per gra;ns i la casa. Visions adorables d'una natura a
Marion Nixon en «Rebeca»
PRINCIPALPALACE
r^
la pel'lícula del misteri méssensacional, per l'encantadora
Charlotte Susa
Hans Albers
¿REIFER'[L AS POLICIACO'
No és una pel'lícula més; ésquelcom únic i insuperable dins
del seu gènere
[1Exclusives BALART i SIMÓ
ÁUšM)JL
EL. CINEMAL'ACTUALITAT CINEMATOGRAFICA
Quatre streneseHo^ward Hughes és un jove carregat de militar que fa Novarro esdevé cec i la
milions i de pretensions. Emn poc temps temible espia és afusellada; níolt malaments'ha fet un nom amb un hàbil reclam, també perquè tot aquest final és llarg iproduint dos films presentats com a rè- absurd.cords. Els seus prodigiosos recursos finan- Greta Garbo fa una tasca excellent, ambciers el senyalen com un concurrent seriós bastantes concessions a la galeria i no ésen el mercat cinematogràfic ianqui i el per ires aquella Greta Garbo insubstituïblemón de Hollywood es com-mou quan Hughes es posa enactivitat. E
L'any passat vàrem veure ï°', 1X t'ola seva producció Angels de ïl'infern que volia eclipsar tot s •?' Jel que s'havia fet sobre laguerra de l'aire. Um film queva causar una decepció a tot-hom. Ara hem vist Scarface,dirigit per Howard Hawks,,el director d'Una xicota acada port i de L'esquadrilla de r'tl'alba.
Ens 'havien dit que Hugheshavia volgut, en produiraquest film, plantar cara a^ 1^ ^tun estat de coses vergonyós g ^tifer un film contra els gangsfers,que delatés sense atenua^nts aquella xacra de la r, , t fvida americana que és cada 1, ldia uin motiu d'escàndol pera la consciència moral detothom.
Sigui el que sigui d'aquests 13^,^`lfpropòsits, que no són pas s ^r` ^"
massa visibles e!n el film, pa ' ^.dem dir que el film de I'Hawks, sense ésser ni de bon 1; jtros el millor film de gangs tfers, és un film tècnicament ^ 3 g a
s
ben 'fet, encara que no exempt • ^^ f ' r' f sgt^ s zd'una bona dosi de puerils ,•_, a tija t3°tat.
La interpretació magistral 3 que els actors realitzen contri-bueix molta realçar aquestfilm ple d'inversemblances i Paul Muni en «Sea rf aceconcebut amb um sentit tru-culent que de tan esfereïdorque vol ésser .acaba per esdevenir inope- que Clarence Brown ha presentat sovint.rant. Totes aquelles escenes, dutes a um El film Dames de presidi ens ha decebutritme veloç, d'assassinats en sèrie, darrera també un xic.No que sigui un film do-res quals s'endevina massa clara la intenci lent, però ,no dóna tot el que promet. Esd'horroritzar al públic, produeixen a la un scenario malaguanyat que en mans d'unllarga una penosa impressió d'excés. Tot director de geni podia haver-nos donat unaaixòno contradiu el que hem dit de la obra farta. Perquè el tema és brillant, itasca del director, que cal qualificar d'ex- comporta moltes possibilitats ialgunes si. -cellent. El film reuineix amb habilitat els tuacioms que l'autor del saenario ha ima-tdpics obligats del gènere, i per bé que gimat són veritables troballes de .tècnicaresta inferior a les obres mestres amb què dramàtica; demés, hi ha Sylvia Sidney quecompta aquesta mena de films, les suposa s'encarrega del rol principal.i n'utilitza les adquisicions tècniques i psi- Marion Guerin no ha aconseguit res deeològiques. particular amb Dames depresidi. Sylvia
Ja n'hem parlat altres vegades, la pro- Sidney porta l'vnterés del film amb el seuducció obeeix a certes modes que deter- talent dramàtic formidable.minen una producció en sèrie. Films de Diguem encara algunes ,paraules sobregangsters que ens portean Scarface, films Coses de solters. No és que tingui res ded'espionatge que avui ens donen Mata- particular — no és sinó un fi'ltn que fa
1—lar. La vida aventurera de la famosa passar bé l'estona — però ofereix la cir-espia ha estat pretext per a un film de cumstància de presentar-nos Menjou en unGreta ,Garbo que la Metro ha encarregat naire del tot unèdit. Es veritat que ena Géptges Fitzmauriee. Film concebut ar- Marroc ja vàrem veure el cèlebre galan enbitràriaunent, pensant en els intèrprets i un posat no gaire airós, però ara és moltsense gran preocupació de la veracitat his- pitjor. 'Es ja l'home decrèpit que fa eltbrica. Um film distret que debuta amb una ridícul al costat de la seva jove muller.important atracció coreogràfica, que dóna Ea que Menjou renuncia al tipus que tant
a Greta Garbo per partenaire a Ramoin va acreditar? 'Es que compré!n a tempsNovarro, que reuneix a més a més dos que els anys són urna realitat temible?actors tan notables com Leuhis Stone i Aquest film significaria doncs el crepuscleLionel Barrymore i que acaba molt mala- d'un dels actors de més historial.ment. Molt malament perquè l'aviador i J. P.
(SLISEU d♦ TELEF•M• 1$4
Deinà e5^rena
Un idil'lí deliciós creatper la casualifaf enireels meravellosos pai=safges de la Cosfa Blava
Director: Joe May
Míllás = Raurell, Apta per a senyores (Teafre Romea)
Amb el títol de la seva producció teatralanterior (La mare de Hàn let); Millès Rau
-rell ens portava a pensar amb Shakespeare.Suara, en les seves declaracions radiadesque precediren l'estrena d'Apta per a senyo-res, e41 mateix va anomenar Oscar Wildecorn a possible antecedent a trobar — en-cara que per ell ha estat trobat a poste-riori—de la nova manera que per al seuart assenyala aquesta comèdia.
Com podem veure, no és la prudència,certament, la principal virtut de Millàs-Raurell dramaturg. Acompanyant-se d'a-quests noms, és ben difícil que pugui sortir
Millàs-Raurell fa marxa , enrera. Aquelldramaturg pessimista i amarg que es com-plaïa a plantejar conflictes intensos, pro-funds i irresolubles, que analitzava les pas
-sions i els sentiments dels seus personatgesamb una fredor implacable i ens n'exhibiatota llur horrible nuditat, que .prescindiadels costums i dels camins .apresos i queesmerçava la seva energia a sotraguejar itrasbalsar les rutines sentimentals i intellec-tuals del nostre públic, aquell dramaturg,diem, ha desaparegut -- gosem esperar quehem de tornar a aplaudir-lo encara — deltot de la nostra migrada vida teatral.
Una escena de l'obra de Millàs-Raurell
guanyant res amb les comparacions que en-tre l'obra que presencia i l'obra que reme-mora s'han d'establir per força en la mentde l'espectador.
IEn el cas present, però, val més deixar-les de banda. Renunciant al fàcil partiaque podríetn treure d'un parallel entre OscarWilde i Millàs-Raurdll, considerem nomésl'obra que ens ha estat presentada, sensetenir en compte altres precedents que lesobres anteriors d'aquest autor.
ujiinaonflAGo
I It
t•
EL FILM DE L'EXPECTACIO
Es despatxen localitats des de les onze del matíper avui i demà, sens augment de preus
uNA'CANCION
GUSTl ° uN eESoUNA It1UJER
EGGP.RTI NUIK A IR ROBERT 5TOtI
EI seu lloc ha estat ocupat per un come-diògraf correcte i ben emmidonat, inteAi-gent i agut en allò que fa referència al cab-dellament de la intriga, en el jac dels :per-sonatges, llur psicologia, el contrast de llurscaràcters, però confús i dilatori en l'expo-sició de la peripècia, sense aquella lleuge-resa i aquella netedat de dibuix qpe fan lesmillors qualitats de les obres mestres d'a-quest gènere. Aquest comediògraf és, segu-rament, més apte per a senyores que eldramaturg que ens ha abandonat, però liés molt inferior.
Apta per a senyores, més que una reei-xida consecució, és um lloable intent ques'ha quedat a mig camí. 'En ella trobemelements estimables com són unes quantesescenes de ben trobada comicitat, frag-ments de diàleg viu i enginyós, la tramageneral de l'obra ; però es perden tots enla feixuguesa de moviment de què es res-sent tota ella.
El llenguatge -hi és excessivament cor-recte, fins a semblar pedant. En el diàlegabunden sentències, ,pensaments" i observa-cions sobre la naturalesa i els defectes delshomes, que en surten ben mal parats i queno són pas d'una gran qualitat filosofieaens fan pensar més aviat en un epígonbenaventià de tercer o quart rengle que noen un .autor català al corrent del teatremundial modern com és Millàs-Raurell.
Em aquesta obra se'ns ha volgut demos_trar com és possible de fer a casa nostrauna comèdia d'embolic sense xavacaneria,de bon gust i de ban to — cosa, però, queja ens havia estat demostrada altres vega-des —. Millàs ho ha aconseguit, però nocreiem que sigui en la comèdia d'embolicallà on ens pugui dar coses més interes-sants.
Resumint, hem de dir que ens estimemmés creure que Apta per a senyores és unatemptativa ,de captació per part del seuautor envers un públie que no es mostravaexcessivament addiote a la tónica que infor-mava la seva anterior producció, que nouna veritable rectificació, pensada i sentida,del camí que Millàs-Raureil havia seguitfins ara.
Quant a la interpretació, correcta perpart de tots ; Giménez Sales potser massaexagerat en alguna ocasió ; em la interpre-tació que IEmma Alonso fa del seu paper,hem pogut corroborar una vegada més lespossibilitats que hi ha en aquesta jove ac-triu.
La presentació, pobra. Un dia o altrehatwíem de parlar dels vestits de les nostresactrius que, "de vegades, són lamentables.
JOAN CORTES
JL ;NERVIOSOS!Prou de patir inútilment, gràcies a les acreditades
GRAGEES POTENCIALS DEL DR. SOIVRÉque combaten d'una manera còmoda, ràpida i eficaç la
Neurastènia Impofencia(en 4ofea lea seves mani4cafacíonsl,mal de cep, censamenf men4al, perdeu de
smemòria, 1e rporahfremolos en general e lessa, pelpififacions, hiferisme i freeforns nervioso,oa en em¢n de lesdones i fofs els frasfona orgánica que finguin per causa o origen escota.ment nerviós.
Lea Gragees potenclais del Dr. Soivré,més que un medicament abn un element essencial del cervell, medul'la i foS el sistema nerviós, reeene-ranE el vigor sexual propi de I'edaf, conservant L salut i prolongant la vida; indicades especialment als cago•tufs en la seva jovgnfuf per fofa mena d'excessos, ala que verifiquen treballs excessius, Sant físics com moralso infel'lecfuals, espurfisfes, homes de ciències, financiera, arEisEea, comerciants, industrial,, pensadors, etc.,aconseguint sempre, amb les Gragees pofencials del Dr. Soivré, tofa els esforços o exercicis fàcilmenti disposant l'organisme per rependre'ls sovint i amb el maxin resulSaí, arriban( a l'extrema vellesa i senseviolentar l'organisme amb energies pròpies de la joventut.
Basa pendre un flascó per convèncer se'n
Venda a 6`60 ptes, flasoó, en toles les principals farmàcies d'Espanya, Portugal i América
ment cirabotes, Déu té la silueta del mestrede 'l'Escola Dominical de la cantoinada.Els prats verds, per exemple, ens mostrala manera com els negres s'imaginen elspersonatges bíblics. Adam, Caín, Abraham,Moisès, desfilem per la comèdia i tenen 'abonhomia i la familiaritat de qualsevolpetit burgés de Harlem.
La primera escena ens descriu la creació.Damunt una taula, gelats, comed beef,sandvitxos, plats de natilla... Angels fe-menins i masculins, els primers amb ca-
p@lls virolats, els segons fumantcigars. Mamàs-àngels que fre-geixen peix... 1 apareix Déu.Un bon vell robust amb levitad'alpaca dels temps del PríncepAlbert, camisa blanca i corbatade plastró. Els petits queru-bins se li pengen al coll, li aga-fen els peus. Un cuiiner li ofe-reix un tall de carn. «No, grà-cies. Estic desganat avui)(, diuDéu que accepta un havà i ungelat. Él gelat no el satisfà. 'Elpreocupa molt, ((No sé què hitrobo. Ah ! Necessita una micamés de firmament. Hauré defer un miracle.» I el fa. Unàngel constata : «Com plou fir-mament!» 1 una mamà-ángelafegeix : ((Bé, Senyor, ja n'hiha prou. IEIs querubins s'estanmullant.Mireu Carlota, Se-nyor! 'Està tota mulladeta decel. Olh 1 Està xopa de firma_ment.» Déu aconsella a la bonadona que tregui els querubinsa fora perquè s'assequin. Peròaquesta s'adona que nomésexisteix el cel. I Déu, amb ban -homia : «Bé, ja que els àngels.necessiten més lloc, hauré defer un altre miracle.» I brollala terra. 1 Déu exclama«Hauré de posar algú, ací. Fa-ci's l'home,» 1 apareix Adam,mentre els cors canten A •leluia.Després coneixem el despatx
de Déu. Un bufet d'un advo-cat negre de la Luisiana. Déuagafa un havà i el fuma sense
encendre'l. L'arcàngel Sant Gabriel li co-munica les notícies del dia : rQuerubinaCristina Montgomery canvia la ploma deles ales, essent l'època de l'any de la mudade poma», diu tot netejant la trompeta.I afegeix ; ((Els predicadors, Senyor ?» «Ah !Si — contesta Déu, avergonyit —. Predica-dors per a la pobreta terra. Ho havia obli-dat. Cada tres cents o quatre cents anysm'ocupo d'allò. No treballo prou en aquestafer. Serà millor que hi °baixi. Desprésde tat, m'haig de perdre uns dies de re-pbs...0 Més tard, a casa de Noé, una menade granja, aquest i Déu conversen. Déu1i mama de construir l'arca. Li dóna ins-truccions. 1 aviat es barallen perquè Noé
vol embarcar-hi dos barrils d'aiguardent.I, ja dins l'arca, veiem Noé, amb copaltai uniforme de capità de la Marina Mor-cant, fumant la pipa mentre Sem, Cam iJafet claven taulons...
En fi.., hem transcrit aquestes escenes,les més vivents de l'obra, .per a donar una
idea de l'infinit lirisme .d'Els prats verds.Aquest xoc d'un present tangible i d'unpassat impalpable, la juxtaposició de l'im-material alat i del material més pedestre,creen una poesia ingènua, amarada defrescor, d'humorisme, de tendresa i de fan_tasia. L'escena de la creació és tan puracom el somni de Chaplin en El noi.
5i:ilnsrtl GUASCHbar l'ofici, es tancavon les portes exteriorsi sorgien, amb indumentària de retaule,les farses bíbliques amb el seu Moisès bar-'b'ut i els israelites negros, agenollats ientonant chors. Modernament, el teatrenegre s'ha refugiat a les sales de colorque hi ha a totes les grans ciutats nord -americanes, Cada barri negre — Harlem a
rubstituït totalment pels sketches. 'El ]libreque comentem' conté, ultra altres obretesno t'i importants, Els prats verds de Marc sCo:lnelly, veritable obra básica del teatre s , smegro. Molts crítics han pretès que aquesta
1 r
farsa tenia un caràcter satíric i que ri-diculitzava la religió. No. Com diu el seu ' 1 s sautor, aquesta obra presenta la religió tal 1 'com l'entenen els milers de negres del Sud 'dels 'Estats Units. Es a dir, uri cel tom- s ^ ^gible de tres dimensions, la Biblia fetabanalitat quotidiana. Per als negres, siviuen en uin barri, com Bronx,' on abu'n-dem els ciraibotes, els àngels són forçosa- „
Segons Abel Gance, els infants i els sal-vatges són els actors millors. Es veritat.Verges, purs, els infants tenen un joc queno és mai repetició amanerada, sinó frescai espontània invenció. L'absència de ma-terialisme en els salvatges determina llurprodigiosa facultat d'evasió. Els negres,per exemple, alleugerits de llast materia-lista, són els que s'eleven amb més faci-litat vers les regions misterioses del somnii de la fantasia. Els negres són poc co-neguts. El cinema, els films americans
sobretot, uns n'han donat una visió mis_tificada. Només una pellícula, Alleluia, noha ridiculitzat els big boys. Però KingVidor no els va deixar volar lliurement.M. Gorel, un exce •lemt crític de cinema,deia d'aquest film : ((Quina descoratjadoraplatitud en aquesta presentació uiniforme-ment protestant, puri,taina, salvacionistadels negres d'Amèrica! Els actors són bells,espontanis, vius, trepidants, grandiosos.I no obstant es té sempre la impressióque estan controlats, que no se'ls permetd'expansionar les seves veritables maturesa,Potser els discos ens donen una idea mésexacta de l'ànima negra. Els discos d'Arms-trong, sobretot, dels quals diu el citat Go-rel que «estan farcits de música sagnant,de bella, fresca i admirable barbàrie so-
nora».Però hi ha el teatre, també. Precisament
ara, un editor madrileny, Aguilar, ha pu-blicat un llibre titulat Teatro burlesco delos negros, qué conté algunes obres com-temporànies de teatre negre, amaradesd'una ingenuïtat i una poesia emocionants,obres fresquíssimes que exhalen un perfum,esbravat temps ha del nostre teatre blanc,premeditat i amaterat.
Segons diu Cristóbal de Castro en ,elpròleg d'aquest llibre, el teatre dels negress'inicia, com els autos sagramentals, enels primers temples baptistes, quan, en aca-
CINEMACATALUNYA
AVUI
VICTORIAY SU HUSAR
Per e,
FRIEOEL SCHUSTER
IVAN PETROVICHmúsica de
Paul AbrahamSUPER OPERETA DE GRAN ESPECTACLE
1 SUGESTIU ARGUMENT
Adam i Eva en una obra de teatre negre
1^ 1
EL TEATREL i: I T I N I Romains i el «bluf " obre teatre negre
Cada época.té els seus temes predilectes.Generalment l'art — i especialment l'art dra-màtic — s'ha inspirat en el tema més uni-versal 'de tots : l'amor. Sembla, però, quedarrerament aquest tema 'va perdent ter-reny, i alhora va deformant-se. A l'amor-passió que ha informat gairebé tot el gè-nere dramàtic, ha substituït ara l'amor-ins-tint, quan no la desviació de l'amor. Aixòpot interpretar-se com un símbol de deca-déncia, o de qualsevol altra manera, segonsel pensament de l'intèrpret. Ara, però, remoés el moment d'entretenir-s'hi.
Al costat d'aquest tema central de ]'amor,el teatre sempre s'ha preocupat d'altres co-ses, i així am mateix serveix l'escenari pera propagar doctrines polítiques i socials,com aWáns — en el segle xvn espanyol
—havia servit per a discutir problemes teolò-gies, que el públic seguia amb tant d'apas_siona.ment com ara pugui seguir les tira-llongues socialitzants o comunistoides dequalsevol producció del novíssim «Teatreproletari».
De 'tot això pot deduir-se que el teatre— com la literatura — ha estat sempre unaexteriorització de determinades tendències oaspectes de l'esperit collectiu, i que si ambels anys erts resulten suportables i trobemd'actualitat obres que es remunten a trescents anys enrera, será perquè entre l'espe-rit de l'autor difunt i el del públic actual,hi ha in acord. Vol dir que el tema tractatés un tema que interessa l'auditori i obtéles seves simpaties.
No fa pas massa temps — tres o quatreanys, potser — que a França i a Alemanyaobtingué un èxit formidable i es representàmolt de temps seguit el Volpone, de BenJor son, el millor dramaturg anglès desprésde Shakespeare. L'adaptació a l'escena ale-manya era obra de Stefan Zweig, i la ver-siófrancesa, de Jules Romains. Totes dueshavien .pres la idea central de l'autor an-glès, encara que els adaptadors d'ara hi ha-vien posat moltes coses seves. De totesmaneres l'obra conservava el regust de lescomèdies del teatre clàssic anglés.
La causa de l'èxit que pertot obtinguéd'obra es deu, sens dubte, al seu tema, queté certes afinitats amb Los intereses crea-dos, de Benavente. Una història del triomfde l'home que aprofita per a enlairar-se elsegoismes, ambicions i defectes dels quel'envolten. A Volpone però encara hi haqui el supera i el perd : el seu criat Mosca.
El públic que arnà a veure l'obra en sortísempre satisfet. Una vegada més triom_fava el anés fort intellectualment, l'homesense escrúpols, observador sagaç dels puntsflacs dels altres homes. I de segur que elnoranta per cent dels espectadors envejareneles qualitats de psicòleg agudís{im i elsavorr-fceire del protagonista. Aconseguirque la gent es convenci d'una cosa que noexisteix més que en la seva ment, i quearribi a barallar-se entre si per a defen-sar-se l'existència, és l'èxit més gran deVolpone. Després, aprofitar l'egoisme pera mantenir la ficció, ja és molt més fàcil.Los intereses creados de l'autor castellà nosón més que e1 tema de Volpone, on larealitat dels fets, encara que és descoberta,s'amaga per acord mutu deis interessats.A l'obra de Ben Jonson, en canvi, al finalles coses es descobreixen i els egoismes des-encadenats ho desfan tot. Tot menys la per-sonalitat del protagonista. Anirà a galeres,però segueix essent el mateix home subtild'abains,
Jules Romains, sens dubte per la sevacol•laboració amb l'autor anglès, s'enamoràdel tema, i e1 repetí dues vegades encara.Knock o el triomf de la Medicina i Dono-goo-Tonka són altres tantes glorificacionsdel bluff, i dels homes plens de barra i d'au
-dàcia que arriben a crear grams coses delno-res. Knock és l'home que servint-sed'una ciència arriba a conquerir una co-marca per a ell i, com afegeix, «per a lacausa de la Medicinan. Gran psicòleg tam-bé; com Volpone — encara que, més pru-dent que aquest, hagi renunciat a les do-nes, que perden Volpone com han estat laperdició de tants personatges més o menyshistòrics i criminals — aconsegueix moureun altre dels grans ressorts de la humani-tat : la por de la mort. Conseqüència : eltriomf de la Medicina, i del seu sacerdotKnock.
Donogoo-Tonka és una altra història debluff, basada en dos grans suports : en unerror geogràfic i en l'especulació i les finan-ces Si el geògraf Le Trouhadec no hag éscollbcat impensadament la ciutat de l ono-goò al Brasil,'en uh llibre de geografia!$me-ricana, no ihauria succeït res. Però no hau-ria succeït res més tampoc si no haguessinexistit tres magnífics barruts : un homed'acció, Lamendin ;,un .metge psicoanalista,barrejat de xarlatà . i de portuguès, i unbanquer en fallida.'' Tres magnífics exem-plars del gcynere que determinen la funda-ció de la ciutat de Donogoo-Tomka. Siaquesta no existeix, pot existir. La publi-citat crearà un estat muindial d'opinió ; l'es-tat d'opinió, un moviment migratori i unasacietat explotadora. I el conjunt serà unbon negoci per a tothom.
Això resulta força divertit per a tothomi ben d'acord amb el gust del triomf ràpidi a poc preu que domina el món. Símboldel temps l'afició al tema aquest del bluff.
RAMON ESQUERRA
NOTA.–Dirlgíot-n 1 tramdenl O'25 pia. en segella de corren per, al ¡ruegaeig a Of'cines Laboratorio Sòka•faro, carrer del Ter, 16, Barcelona, rebeca graéó un llibre eyplieaiiu sobre ¡'origen. desenrnfllament f tracta.ment d'aquextu malaltrea.
: i ; h
trand o un García Mercadal. El tema tanremirat pels erudits resa encara sugges-tiu per a nosaltres.
Es 'una llàstiana que la .noció de paisatge— i diem paisatge referint-nos al rústec ia l'urbà —sigui una conquista tan reras-segada en la història de la cultura. Per atrobar aquelles línies breus que nosaltrescopiàvem en els viatgers del segle xvi i queens presentaven Barcelona com una ciutattípica de jardiins oin els llimoners i els ta-rongers florien, ens calia passar per sdhrede tota una sèrie de dades que fan refe-réncia sobretot al caràcter polític o a lafesomia moral de.s països que visiten.
Penetrant e1 scble xvrr, la mateixa men-talitat continua. Tot just començat, em 1603,Barbhé1emy Joly ans ha deixat uns recordsde les seves impressions de viatger. Laprimera impressió que Joly treu del nos-tre -país en arribar a Girona, és que aquestés un país de badocs insociables. Tots elsgestos de la caravana viamgera són ob-servats, . diu Joly, com si fóssim gent d'unaltre món. Les coses van més lluny i Jolyanota que aquella gent són «sotz par na
-tupe, jusque à nous iniurier dar les rues,nous apellans gavaches». Joly anota, mésendavant, que els espanyols són personesd'alt gust que, cas curiós, no es rentemmai les mans abans de dinar perquè essobreentén que les porten sempre netes.
Altrament Barcelona és una ciutat gran«quasi com Lió», ben murallada, els car
-rers de la qual són però molt estrets, cosaque els naturals del país diuen «ésser fetexpressament per tal de fer les cases mésfresques. lE1s carrers porten els noms delsoficis, Vidrieria, Llibreteria, Argenteria, etc.El vidre com a art famosa dels catalanssembla una cosa molt celebrada. Tirso deMolina, frare de ]'Ordre de la Mercè, queper tant tenia vincles d'afecte a la mostraciutat, descriu els homes d'aquest ofici enel seu llibre intitulat Deleytav aprovechando.Barcelona; tenia aleshores un ferm prestigide ciutat industriosa que remarquen desd'aleshores tots els viatgers. No quedenperd descuidades les característiques morals .Es el moment que Cervantes escriu les fa-moses paraules del Quixot anomenaint Bar-celona archivo de la cortesía. Menys cone-gudes són unes altres paraules cervantinessobre la nostra ciutat, «flor de las más be-llas ciudades del mundo, honra de España,temor y espanto de sus circunvecinos y apar-tados enemigos, regalo y delicia de sus mo-radores, amparo de los extranjeros, escuelade caballería, ejemplo de lealtad y satisfae-ción de todo aquello que de una grandey bien fundada ciudad puede pedir un dis-creto y curioso deseo (Las dos doncellas).Surt al pas la dita veritable que cadascú
BRANB NOVETATS EN
CORBATES INARRUBIBLE9
Jaume 1, 11Telèf.11655
Illlllllllllllllllllllllllllllllllllllulmllllllllilll it?
Demà passat, dissabte, de 5 a 8de la tarda
JOSEP M. 8 DE SAGARRA
v signarà els exemplarde la seva Novella
VIDA PRIVADAque adquireixin els E_
nostres clients
Llibreria Cafalònia- 3, Ronda de Sanf Pere, 3
'i111111111111611111111111111I I11111111111I I l l l l l l l l l l l l l l l lt
eelona «consideró sencillo el trato de susvecinos)), i quant a l'element femení, fa no-tar que les finestres de les cases estan de-fensades amb «las celosías que erigió el re-cato de sus matronas)).
Es fa molt difícil d'assenyalar detallada-ment noves característiques de viatgers. Elsegle xvm, per exemple, la gent que visitàel nostre país eren, o bé erudits rates debiblioteca com Molderthauer, o bé aventu-rers tarambanes com Giacomo Casanova deSeingalt.
IEn arribar el segle xtx els viatgers arri-ben a la recerca d'un exotisme que la moda
romàntica reclama. 'E1 color local és uin im-peratiu dels viatges i l'Espanya de pande-reta comença a tenir cotització literària. IEinaquest sentit Barcelona deixa d'interessar.Barcelona és una etapa de desencant per alviatger que recerca motius càlids i violents;Gautier, que és el prototipus del viatgerromàntic, diu unes paraules sense sentit entravessar la mostra cmtat. Parla una micade la Catedral i de les Rambles. Les casesde Barcelona temen, diu, un «aspecte afee-tat i rígido. Es curiós que oent anys méstard Umamuno dirà que Barcelona és unaciutat fachadosa. I un escriptor americàparlarà de la blancor «insolent)) de les casesbarcelonines. El somni romàntic té moltpoca feina a casa nostra. Amicis, que 'hipassà a fi de segle, no sap què dir. Imme-diatament neix, exclusiva, l'estampa de laBarcelona febril i agitada. Després el des-cobriment del Districte Cinquè de malaven-turada memòria. Finalment dues visionsnovíssimes de Barcelona obra de dos jovesescriptors castellans, Huberto Pérez de laOsa i Benjamín Jamás, que són, en aquestmoment, la darrera fitxa de viatgers a casanostra.
SO'BmRE LA SUBMIISSIO DELS POE-TES. — Allò que cal combatre en els poetesés el fet mateix de la submissió. Dic això,ara que Rossend Llates envesteix un grupde poetes per la ubicació geogràfica de lesseves fonts. Absqrd. Es indiferent que elpoeta es nodreixi de ma,ninàs lírics aindalusoso txeooeslovacs ; la submissió existeix en totcas, i és grotesc que—encara 1,-'la políticapugui fer blasmable l'un, defensable l'altre.Més encara : nosaltres trobarem apreciableun canvi d'orientació poètica que ens alli-beri de la servilitat vers la darrera piruetaparisenca. I fimnalmont: sols justi-ficaria unaatenció, o una imitació, la qualitat líricasuperior, indiferent, com és sabut, a la polí-tica i a la geografia.
LA MANERA ALEMANYA. — M'em-prèm un erudit que ha llegit un comentaria La Publicitat. ))N0 tens raó. Cal fer eru-dició pura. Freda, objectiva. Com la fanels alemanys quanbasteixen una ciència,»«Perdó—cal respondre—. Quimns alemanys?Perquè ara es dóna la curiosa paradoxa queels alemanys se'ns tornen llatins. Als anticscolleccionadors de fitxes, substitueixein elsarquitecturadors de sistemes, sovint verte-brats per la més frenètica de les fantasies.Es el -moment de Spengler, de Keyserliing,que tenen més aviat un temperament es_cenogràfic, meridional, Adhuc Vossler. elfilòleg, és un imntuitiu que parteix de lafitxa com d'un instrument de precisió pera copsar estrelles.))
LLIBRES REBUTS. — Vida privada.Damunt d'un canemàs flonjo — de cotófluix? — Josep Maria de Sagarra passa auna banda i altra una agulla enfilada decolors brillants que dóna lloc a una visiómés de paravent que de retaule. Més degrócia lleugera que d'arquitectura. Vidaprivada és una agrupació — prolongablefins .a l'infinit — de coses vistes — o es-coltades — amb una ingènua picardia demundà satisfet. Fa gràcia. Es llegeix
—mm tota la seva obra —4 duma maneralleugera i divertida. Però manca potser laforça incisiva que centri d'una maneraapassionant l'acció; Com a reportatge ésun document de primer ordre . Hauria fetmés gràcia, pero, conservant els nomsautèntics. En canvi, l'ambient cronològicresta incert, malgrat els esdeveniments po-lític que s'hi alludeixen. Tot i que us parlende manieres actuals, els personatges exiha-lenun tuf decimonómic de figures de daguer
-reotip.-, He rebut Això s'acaba... (Manresa,
193)), llibre de poemes de J. Martí Fer-reres que jo no puc, en aquest moment,
comentar. Porta un pròleg poètic deJosep V. Foix i està constituït per vint-i-vuit poemes.
— Exaltem una vegada més la tascamagnífica de l'Editorial Barcino que enla seva Col•lecció Sant Jordi acaba de pu-blicar el primer volum de La Ciutat deDéu de Sant Agustí, a cura del P. Xavierd'Olot, traductor elegantíssim.
GUILLEM DIAZ PLAJA 1 D.-P,
Hostal barceloní del segle xvtt
; ' O'
LES LLETRE/Viatgers c no traa asa s
III parla dels objectes segons la seva experièn_cia subjectiva. De totes maneres no és im-
Esveren literalment les posssibilitats d'un possible lligar els caps d'aquesta apareinttema com aquest. Per altra banda és aques- paradoxa que fa dels catalans gent cordialte una qüestió molt visitada per la critica i ferrenya alhora, Deia Gracián que dosi la bibliografia. Pot ésser •però que eseas- catalanes saben ser amigos de sus amigos)),segin massa les obres de tipus crític o d'as- però. ((también son malos para enemigos).saig, que són les que realment aporten una Gracián era un anticatalà. Segurament foranoció clara de l'evolució d'aquestes dades dels valencians, als quals tenia una fòbiaque els viatgers ens donen i que cap ull immensa, era el poble català, contra el qualindígena ha copsat o ha descrit perqué li lluità a favor de Felip IV, el qui tania persemblen excessivament normals. Per cada ( a e!1 més antipaties. No pot estar-se de dir,Farine1i, ens quedaríem un J. J. A. Ber- però, per boca d'un personatge, que a Bar-
VARIETATSREVISTES. — No ens acabem d'esverar
quan se'ns parla de la fallida espiritualdel món perquè encara mlii ha esperits qu^es preocupen de construir amb matèria tanfrágil i esfumable com és el pensament.Això será sempre una seguretat de vida.Ara per exemple, damunt la taula, duesrevistes noves, dos edificis delineats, aixe-cant-se de terra. L'una és una revista frau_cesa — Marianne — que s'edita a París ambles millors gràcies de ]'esprit ultrapirenaic.L'altra és urna revista castellana — Azor
—que s'edita a Barcelona, e)n una recollidacoincisió material, que fa més vibrant I'es-fórç encoratjador d'aquest Luye Santa Mari-na, capità infatigable de banderes voleia rts.
Tres anysamb Pompeu Fabra
Mr. Augustus Newton, el meu professord'anglès, em deia un dia que Pompeu Fa-bra fé des dures característiques dels genistalent i senzillesa. Hi ha molta gent queté una sola d'aquestes característiques ; perònomés quan les trobem reunides en unasola persona és quan podem parlar de genis,Pompeu Fabra, doncs, n'és un.
Ara fa tres anys — era el setembre de1929 — que el Mestre va entrar a la im-premta amb la seva primera carpeta d'ori-ginal. Va entrar a 'la impremta exactamentcom hauria entrat a una botiga de que-
tard va entrar a la impremta i quan n'hasortit al cap de tres, porta un total de mouanys d'elaboranió, i d'eiaboraaió düns laconfecció per demés árdues. [Es el treballque jo he vist fer més a conscióncia, ambmés sentit de responsabilitat, amb més ga-nes de destruir aquella nefasta teoria delja està bé..., tan pròpia dels catalans. I ambtot, el qui vegi la fe d'errades, será moltcapaç de creure que, evidentment, el Dic -cionari s'ha fet de qualsevol manera, quanjustament ha estat corregit amb una meti-crdositat extraordinària — la mateixa fe
Pompeu Fabra a la impremta
viures; naturalment, senzillament, sense la d'errades no és un exponent d'aquesta me-més lleu afectació, tot i saber ']''abast de ticu,ositat? —; bastará dir que entre ell'obra que duia sota el braç, sense donar-se mm Mestre, els seus col•aboradors de l'Institutl'entonació pròpia dels no genis. I des da- i jo, cada plec sha estat revisat de sis a setquedi moment fins ara que el Diccionari i fins a vuit vegades.Llavors ?...acaba de sortir del forn, Fabra no ha corn-
,Mireu : el primer plec era a punt d'entrar
tradit, ni amb el gest ni amb la paraula, en màquina. Havia passat per laboriosos1'exactíssima opinió de Mr. Augustas New- processos de correcció, s'havia esmenat iton• s'havia refinat amb una atenció máxima.
Al contrari, l'ha exacerbada. Cada ve- Només hi havia el temor que abans no fosgada que En Lòpez-Llausás, sobretot aquests definitivament tirat no sortís qualsevol d'a-darrers temps, 1'ha innovat de la gropa- ¡ quells inexplicables és clar — misteris, enganda a fer per al Diccionari, tant ell com ! virtut dels quals o es perdés o es capgirésEn Fabra han tingut un disgust ;l'editor, alguna ]nia — perquè, noi, de les imprem-per veure desaprovat l'aspecte més interes- tes no 'te'n pots fiar ; hi has cJ'anar ambsant, comercialment, de la propaganda ; el uns ulls !... —com deia el Mestre .amb aquellMestre, per veure's objecte de ditirambes, seu somriure .ample i aquell gest tan seu iEis té horror, amb els ulls realment 'ben oberts. IEl res-
La senzillesa i 'la bonhomia d'En Fabra j . ponsabie oficial d'aquella eventual desgràciasón proverbials. Ni caldria parlar-ne perquè era e1 corrector. I el corrector era jo. Fabra,tothom que té la sort de coméixerbo i de doncs, va enarborar el plec, i declamà, joio-tractar-lo ho sap perfectament. I ara si jo sament tràgic :en parlo, és perquè estic sota 'la impressió I —Ai de vostè! Ai de vostè, que li passid'haver-lo vist trebailant, donant e's darrers cap errada! Me'n mrespon amb el cap!tocs a la seva obra gegantina. Jo, rient, vaig seguir la facècia, exte-
Fabra — aixà tampoc caldria dir-ho de ' riorment ruboritzat perquè tots els ulls detan sabut — és un dels homes més actius de la impremta em foradaven la testa, peraCatalunya. Té seixanta quatre amnys, però interiorment esverat', no de perdre el cap,qui no el conegués i se ]'hagués d'imagi- sinó que 'els mals esperits o altres de pit_fiar segons la producció, n'hi atribuiria tren- jors no esperessin el més petit descuit queta. Es fatiga, però no es desesma. E1 lector tingués per trabucar totes les línies hagudes'que tingui el seu Diccionari als dits, tat i per haver. La correcció, doncs, era sa-considerant ^el gruix del llibre pot provar de grada ; tan sagrada, que una vegada quefer-se una idea del treball que representa i — cosa massa anormal en composició de li_es pot dir :))N'hi ha un tip, .per fer un motip — corregint una errada se'n produídiccionari!» Dones bé, aquest lector quedarà una nitra de mag^ñitud major, el Mestrecurt. N'hi ha, més d'un tip, perquè el 'llibre va venir a la impremta amb taxi, del qualnomés li donarà una visió superficial del baixà rabe;nt, descompost, el capell tirat en-treball del Mestre. rara... Feia una certa por i tot.
A ull gnu, als esperits simples els ha de —Es horrible ! Es horrible ! N'hauré desemblar que fer un diccionari és d'una parlar amb En López! Si no m'assegurenfacilitat extraordinària. Demaneu los què un tréba'll perfecte...és una cadira ;us la mostraran, però no Va costar quart i ajuda de convèncer-lo.us la definiran, perquè definir és, precisa_ Després, convençut i calmat, espontània-ment, d'urna dificultat extraordinària. I he ment va explicar-nos un seguit d'ainècdo-pogut observar que els mots més simples, tes divertides referents .als lapsus tipogrà-més vulgars i més coneguts han estat els fies. Hi has d'anar amb uns ulls, noi!...més difícils de definir. Més tard, quan ja hi )havia una dotzena
Passeu els ulls per una quartilla autò- de p:ecs tirats va veure's que s'havien es-grafa — no la més eloqüent, no la más fidel 1 l!avissat errades. Mestre Fabra no em va(les més eloqüents, les més fidels han estat pas exigir el cap ni es va enfurir: es vaescrites amb 'llapis i per tant no són aptes arrcnçar d'espatlles i va deixar anar aquestal gravat) — exposadora dels tanteigs mul- comentaritiples que hagin caigut fer abans de fixar —Quam^n un home comença a corregir, hodecididament una definició. S'hi veu una veu tat ;però all cap de dues hores, nopreocupació primordial i una preocupació veu res. Corregint, un hom es torna idiota.accesòria ; les dues, però, importants. Es E1 mot és fort, però Mestre Fabra vatracta de definir el verb cargolar. La idea justificar-:o plenament constatant que ]'aten-hi és ; d'altra banda el verb és prou vulgar ciri no pot estar sempre subjecta a 'la ma-per saber què vol dir. El que costa és dir teixa tensió i fent-hi uns comentaris atina-la paraula justa. 1 per trobar la parau:a díssi^m: s que la gran llàstima ds de nojusta, de vegades el Mestre s'ha posat un haver recollit taquigràficament, perquè re-cap com tres quartans. Ha calgut !''auxili velarien l'home i el geni amb mota mésdel tabac anglès i deu minuts de treva. claredat que ino pas jo amb el meu pobreDesprés tornar-hi amb más empenta, amb article.menys vaci!lacians, i finalment la victòria. JosEe MIRACLEDe vegades la treva i el tabac han estatinútils ; ha calgut un tercer factor, perexemple un carreter que el Mestre m'ha fetanar a cercar al carrer mateix — quin esve-rament, pobre home ! — o un confiter o unfabricant, segons el mot a refinar, que elMestre mateix sha anat a veure. La pre-ocupació primordial ja és dita. L'accessòria,purament tipográfica : que la nova redaccióno alteri la compaginació. D'aquí aquellcomptarlletra per lletra fins a trobar eltotal exacte de línies a suplir... Treball debenedictí, deia el Mestre. I no era pas raóel que li mancava.
Hi ha hagut dies que aquest treba]l haretingut més de dues hores 'En Fabra dinsla impremta. Dies així, Lòpez-L•lausás emdeia: «Heu fet molta feina?» «Sí, senyora»aI què, ja es podrà tirar, aquest plec ?»«No encara ; hi ha uns quants dubtes ques'han de resoldre.» .En Lbpez-Llausàs hifeia una ganyota de contrarietat. «Apre-teú-lo, apreteu-lo...n Ho deia amb to com
-pungit. Ja comprenia que no es podia obli-gar el Mestre a fer de qualsevol manera laseva obra cim.
El Diccionari General de la Llengua Ca-talana va començar a escriure's l'any degràcia i de desgràcia 1923 ; sis anys més
FRANCESC FOLGUERA. — Casa a Collsacabra
JOAN MIRAMBELL — Jardí de la casa •
El pla de Falguera
Rectificació proposada
L'actualitat artística I des alls Í el moviment I El claustre de Sant Pere Áe RodaUna casa de F. Folguera
Coneixedors que a Coilsacabra, FrancescFolguera havia edificat una casa, hem anata visitar-la, i avui voldríem parlar-ne, per-qué la producció d'aquest arquitecte creiemque té un gran interès.
Folguera—ja ho hem dit altres vegades—,que tot i haver-se format en la disciplina
pertany a una generació d'arquitectes tra-dicionalista, ha adoptat, més tard, les novestendències constructives. Folguera, doncs, ésun cas experimental de renovació estilística.
Les noves promocions que de bon comen-çament s'allistin a les files del funciona-lisme no hauran de passar per cap examende consciència, 'E1 camí que han de seguirestà net de cànons acadèmics i sistemesseculars. Ja no seran més esclaus del pas-
sat, però poden devenir esclaus del present.L'arquite(otura anomenada funcionalista
ha enterrat els estils. Però, cal vigilar elsperills del sectarisme, perquè de la preocu-pació de l'antiestilisme pot sortir.ne unafórmula estereotipada que ens privi de lallibertat aconseguida. Per a continuar l'e-volució arquitectònica no hem de caure en'cap hibridisme ; però tampoc en cap sec
-tarisme.I per totes aquestes raons, són interes-
sants les obres dols arquitectes que — comFolguera---ham experimentat l'actual trans-formació constructiva.
Fixeu-vos en 1a fotografia publicada. Esuna casa d'estil funcionalisfa? IEm semblaque no. Es d'algun estil tradicional? Tam-poe. Dones, què és?
Sonsa voler precisar massa la resposta,diríem que «funciona» com una casa fun-cionalista sense haver hagut de renunciara l'expressivitat tradicionalista.
Evidentment, en aquesta casa hi ha unaponderació de masses i una relació de buitsi plens com en les construccions d'estilstradicionals, però, al mateix temps, unaselecció d'elements tan racionalista com enles creacions de Gropius.
Es tracta, doncs, d'un hibridisme arqui-tectònic? De cap manera.
Es tracta, simplement, d'una assimilacióestètica.
La directriu que Folguera assen yala ambaquesta casa, mots arquitectes l'haurien
SYRADiputació, 262
EXPOSICIONS D'ART
Objecfes complementaris pera l'embelliment de la llar
Vidres esmalfafsporcelanes Alemanyes
Crisfalls de Bobèmiarafanç i ceràmigaescafanes i esfrangeres
Nines Lency
de tenir en compte, tant els que practiquenla forma tradicional com la rnaquimsta.Folguera ens diu la .veritat de sempre : ,perdamunt dels dogmes 'hi ha 1''artista.
Al voltant de la casa, Joan M rambell haconstruït wn bell jardí. Un mé íe la sèrievaluosa que aquest úntel•igent •artista dela jard.ineria'ha escampat per tot Catalunya.Fer cm jardí a Callsacabra és una tasca
compromesa, .perquè tot aquell país ja ésun jardí. Hi ha, per tant — i dissimuleul'expressió — una delicada competència en-tre l'home i la Natura. En aquestsentit,el nostre home ens ha fet quedar bé. Asso-lir una convivència efectiva amb el paisatgecrec que ha d'ésser l'ambició màxima detot projectista de jardins. En aquest i enmolts d'altres, Mirambell ho ha aconseguit,
1 per a confirmar el nostre criteri, un
altre dia parlarem especialment de l'obraconsiderable que ja ha realitzat Joan Mi-rambeil.
Les Arfs í els ArfistesA La Pinacoteca tenim la i8. exposició
d'aquesta prestigiosa entitat. Poques aove_tats a remarcar. La majoria d'expositorspresenten l'obra que el seu mestratge feiaesperar; altres, però, ham estat menys en-certats que de costum. Així, per exemple,la Catedral de Tarragona d'0. Jumyent i elPaisatge d'Olot d'Iu Pascual són dues piin-tures que no fan gaire honor a llurs autorsDe Junyent hem vist moltes pintures d,monuments arquitectònics en les quals l'ar-quitectura está expressada, almenys, ambcorrecció. Però en aquesta, balla excessiva-ment i, per altra banda, la tela torna aadquirir unes qualitats escenogràfiques, deles quals crèiem que l'autor ja s'havia des-près.
També crèiem que Iu Pascual s'anavaalliberant del seu formulisme pictòric. Perdaquesta obra ens fa dubtar, 1 més val queems quedem amb el dubte.
La inquietud estètica de Labarta ha .acom-seguit resultats remarcables, fEn els paisat-ges sembla que La^barta s'hagi imposat unestil, o millor dit : una manera de fer, iel remarcable ha estat que l'artista ha ven-çut l'estil. En la figura exposada també hiha, si voleu, una fórmula adoptada i benconeguda : descuidar el segon terme perquèel primer resulti més acusat; però aquesttruc pictòric no fa desmerèixer l'obra. Po-dríem dir, doncs, que la pintura és boina,malgrat el truc.
Joaquim Monbrú se'ns presenta més emo-tiu. En aquesta obra, l'acotació realistad'altres vegades ha estat substituïda per unamajor emotivitat pictórica i tot seguit latela ha adquirit una superior qualitat. En .igual sentit podríem subratllar el dibuix deJosep Ràfols.
Els altores expositors : Carles, Jaume Mee-cadé, Lluís Mercader, Pidelasserra, Casa-noves, Clara, Dunyac i Yng:ada, exhibei-xen les. obres que de tals signatures erend'esperar.
En aquesta i8. a exposició, Les Arts i elsArtistes s'ha fet mereixedora, una vegadamés, del prestigi adquirit.
MARtus GIFREDA
Si prenem el mot «moviment» en el seusontit directe, és a dir, si ens referim ambell a allò que realment i físicament es bellu-ga o és bellugat, trobarem que dins de lesarts elássiques, majors i menors, poquestenien alguna cosa a veure amb el movi-memt,
^Es possible que només la dansa puguiésser- considerada plenament i en justíciauna art de moviment, entre rótes les mani
-festacions altistiques de l'antigor. Perquèquan diem que una façana . gòtica «és mo-guda», o que tal figura de tal quadro bar-roc «té moviment , no volem pas parlar dela qualitat física d'ésser mòbil l'objecte enqüestió.
Per altres menes de raons, tampoc no con-siderem inclosos dins les arts de moviment,ni el teatre, que és fonamentalment lite-ratura i que, en el seu accident escènic elque té de moviment rho té de dansa, ni latitulada art de la guerra, la qual, per gram
-diosa que sigui, no s'acostuma de posarentre les arts pròpiament dites.
Això, antigament. Però quan ve el segleque som, la vella preeminència i gairebésolitud magnífica de la mòbil dansa és as-setjada per competidores plenes d'activitat.Competidores que potser no són «arts» deltot formades, però a les quals no seriapossible negar una qualitat essencial ar-tística, susceptible de creixença. IEl cine-matdgra^f s'ácut al primer moment (no elcinema teatral o de dansa, situó aquest altre,naixent, de les formes de moviment, enconfusió, en destriament, en aparició i endesaparició). Lina altra art , en germen ésla que avui está representada pels anuncislluminosos. Una altra la de les fonts cam-viables de forma i de color, com les deMontjuïc, art que el meq bon amic CarlesBuigas projecta de magnificar, per mar iper terra. I, per fi, hi 'ha la branca mòbilde l'art de la construcció, que anomenemActar, la qual, com sabem, perquè m'heparlat ací mateix altres vegades, inclou totesaquelles formes constructives, filles legíti-mes del moviment mecànic, que els tempsmodenns han aportat a la vella arquitec_turc immòbil.
Aquesta revista de les influáncies del mo-viment dins les arts és incomp.eta. Caldriamés ,ampla informació que la que a horesd'ara tonim, per arribar a arrodonir-la. Pi-casso, per exemple, ha provat la pinturamovible — em diuen. L'escultura agitada,després de les provatures metàlliques deGargallo, i des escultors filferristes de ladarrera formada, no sembla difícil de ferprosperar. Els objectes de les arts menorsestan a punt de començar a saltar i córrerdamunt de les repises, taules i cantarans.Per a totes aquestes manifestacions artís-tiques, una diana — que em ,perdoni Bau-delaire — sona als patis de Llurs casernes.El moviment, la invasió de les ,foranes ofigures mábils en el camp de les arts ésel fenomen característic modern. Més enllàde la temptativa sobrerealista (la qual, tre-ballant com treballa sobre substància fluida,mòbil i transformable, resta esclava, noobstant, fins ara, de la quietud forçada delsseus mitjans d'expressió), hi haurà el sobre-realisme mòbil...
Caldria més ampla informació. El mo-ment és d'un interès inquietant, i fa venirganes d'obrir uns grans ulls a l'espectacledramàtic d'aquest vell món de les arts,agitat diabòlicament, com l'estàtua de ,pe-dra del pobre Ulloa, per una ànsia debellugar. Dispersadameint, un poc .ací, unamica allà, els exemples existeixen. Caldriareunir-los, classificar-los, estudiar-los, me-toditzar-los. Restaríem sorpresos, si ho fés-sim, de l'envergadura del fenomen de mo-bilització física de les arts. Però, com hopodem afer?
D'ur. :a l'altre pensament he vingut aimaginar que una exposició monogràfica,amb el lema o títol: Les arts i el movi-ment, estaria bé que fos celebrada a Bar-celona, a la qual tots aquells exemples, ialtres que espontàniament sorgirien; po-drien ésser convocats. El nostre momentpolític és favorable a aquestes manifesta-cions d'inquietud espiritual, fetes de manerasimple, sense faramalla, sense grans despe-ses, però amb el resultat favorable d'atrau-re l'atenció deis intelligents cap al nostrepaís. Un palau de Montjuïc; la eessiá delqual no fóra difícil d'obtenir, una propa-ganda directa ben feta, i 1a bona fe d'al-gunes persones que mai no falten a Bar-ce.ona, ens podrien proporcionar aquestarevista. general de les formes de les arts,influenciades pel moviment, que a mi, i ad'altres, ens sembla del més interessant queara es produeix dins del món de la creacióartística.
NICOLAU M.a RUBIOArquitecte
BADRINAS MOBLES
Pasta de CeraEI fang preferit pelsnostres millors artistes
Olivera, 25 - Tetèf, 31816
Antoni de Falguera, en fer l'estudi delclaustre de Sant Pere de Roda (Butlletí delCentre Excursionista de Catalunya, n.° 13i,pàgina 373) diu
«Forma el claustre un pati, que és unquadrilàter irregular, amb el costat adossata l'església, parallel a l'eix d'aquesta. Elcostat més petit dels quatre que tanca elpati té g metres, i el major, que és a l'al-tra banda de l'església, té rq'go metres.A tot el seu volt es desenrotl la un pòrtic
que varia entre 2'70 metres i 3'60 metresd'amplada, Els dos costats menors del qua-drilater estan dividits per un ,pilar contra-fort central, en dos trams; els quals, pelsarrencamonts que resten de les arquacions,es veu que estaven subdividits en tres d'a-questes, sostingudes per columnes aparella-des. Els costats majors del claustre, ensentit de l'eix de l'església, estaven divi-dits en quatre cossos, un d'ells per tresdels pilars esmentats, i cada cos en tresarquacions, sostingudes per columnes, il'altre en quatre cossos, també per tres pi-
tars, dels quals cossos dos estaven dividáis,com els altres, en tres arquacions, i els al_tres, dos solament, resultant d'aquí, a partdels quatre pilars angulars, vuit pilars iquaranta quatre columnes. Queden en peuels matxons angulars, alguns dels interme-dis i despulles d'arquaoions que permetendeterminar amb suficient exactitud la plantaque acabo de descriure,»
Com que el dit arquitecte estudié el mo-nestir de Sant Pere de Roda en una èpocaen què només es veien que ruïines, foubastant dificultós ferane un estudi exacte,i molt més tonint en compte que el ditclaustre; en el segle xvit, fou objecte d'al-gunes modificacions, com la de refermarels pilars dels angles a fi de ,poder aguan-tar el pes dels dos pisos de sobre.
En una part de l'aparellament, cosa demig metre, que es veu per sobre dels arcs,fet a la mateixa època d'aquests,, es veuenindicis d'haver-hi hagut fina coronisa, puixper aguantar l'empenta dels pisos es cons
-truí entre pilar i pilar, per sobre dels arcs,una volta en forma ellipsoidal que trencael seguit de l'aparellament. IEn refermar elsdits pilars, calgué segar les arquacions delsangles, la qual cosa dificulta l'estudi delpla primitiu.El pla presentat per Falguera, després
reproduït en l'obra L'Arquitectura romàni-ca a Catalunya (vol. I11, pàg. 3 20), de Puigi Cadafalah, el mateix Falguera i Goday,i el pla de Joaquim Guitert i Fontseré enel seu treball Monestir de Sant Pere de Ro-des, no coincideixen en totalitat amb lesmeves observacions, fetes després de la ne-teja de la runa que envaïa tot el monestir,
Amb un examen detingut del claustre,s'observa que dels costats majors del platrapezoïdal, el tocant a ]'església conté sispilars, comptant-hi els dos dels angles, ambla particularitat que l'espai entre els dosdel mig, units amb una sola arcada, eraun pas al .pati central, on hi ha la cisternai un pou descobert actualment, com així
mateix una enginyosa distribució d'aigua.Aquest portell sembla ésser el veritable oprimitiu, encara que després se'n deguéconstruir un altre, com ho demostra unasenzilla motllura que dóna la volta a totala part superior del mur en què s'assentenlesles bases de les columnes, resseguint a lavegada el petit graó que hi dóna accés,cosa que no passa en l'altre, compost d'unaescala de tres graons oberta posteriormenti tallant per tant la dita motllura. Es com-
prèn que es fes aquest pas a causa d'estarinstailades a mà dreta del claustre, teninta l'esquerra l'església, les dependències queservien de cuina, refetor, etc., suposicióconfirmada pel fet que a la sala centralencara es veuen restes del que degué ésserllar de foc i canalitzacions d'aigua. Ambaquell pas, doncs, no hi havia necessitatde domar la volta quasi a tot el claustreper abastar l'aigua del pou o de la -cisterna.Els altres espais entre pilars contenen duesarquacions cada un, mantingudes per co-lumnes aparellades.
El costat que ve en front del que hemindicat, conté quatre -pilars, en comptesdels cinc marcats en el pla de Falguerahi ha quatre arquacions a cada espai entrepilar i pilar, sobremumtades així mateixsobre parelles de columnes. En el grup cen-tral és on està enclavada l'escala de tresgraons anteriorment dita, oberta en la se-gona arquació.
EI pla de Guitert marca tres pilars en elprimer costat i cinc en el segon, comptamt-hi així mateix els de ]''angle.
Els altres dos costats, o sigui els menors,són tal com marquen el pla de Falguera iel de Guitert, perd no iguals les distribu-cions d'arcades en l'últim .
Així, doncs, aquest claustre, segons lesmeves observacions, tenia quaranta duescolumnes, totes amb base i capitell, encomiptes de quaranta quatre, i dotze pilars,coincidint en això darrer amb el nombrede Falguera, encara que distribuïts de di-ferent manera, en comptes dels deu quesenyala Guitert.
J. DONATk
raspalls per a tots els usosarticles de neteja -- objectes per a presents
rambla de Catalunya, 40'
N^IOÚC^ DOMCG°^^G^Contra el aparells perillososL'Associació d'asseguradors contra inoen-
contra el perill d'incendi que són els apa-
dis dels Estats Units ha insistit prop delgovern federal per tad de protegir el públic
rells mall construïts. S'espera que amb me-sures repressives contra els fabricants i ve-
El Journal des Tabacs pretén que calnedors de tals aparells, minvarà el nombreculpar la ràdio d'una dismúnució de can=.d'aquests.mm de tabac bastant considerable. SegonsDiverses ciutats americanes, San Eran-
l'esmentat diari, abans d'existir la ràdio escisco entre elles, ja han pres mesures entrobava un cert plaer fumant cigar darreraaquest sentit, però els asseguradors creuen cigar durant la vetllada tot reposant de lesque caldria una llei general.fadigues del treball, mentre que avui diales hores de repòs es passen escoltant laReceptors au4omàfícsràdio, la qual fi:,ns fa oblidar de fumar.
Un venedor a terminis d'aparells de rà-dio, no fa gaire, ens deia les quantitats L'aparell més pefH del mónque ha deixat de cobrar. I això deu passar
A la recent Exposició de Londres, s'ex-una mica pertot. El cas és que a Anglater_hibia un receptor que pot ésser installatra, segons llegim, s'han posat a la vendadi!ns d'un barret de copa.uns receptors que al cap d'un nombre de-
Hi ha, no obstant, dues làm•pares, unterminat d'hores ja no funcionen si no se'lsdispositiu d'alimentació complet sobre sec-iintrodueix una moneda, i així es paga delar i un difusor.mica en mica llur import.
El que veritablement difícil, és trobarun aficionat a la ràdio capaç d'usar barretFa vín4 anysde copa per poder- phi dur un receptor.
Les emissores americanes d'aficionats aca-ben de celebrar el vigèsim aniversari de El Metropolífan de Nova Yorkllur existència. Fou l'any 1912 que el go-vern americà reconegué i reglamentà llur Hom sap que el Metropolitan Opera ésactivitat. un dels millors teatres lírics del món. La
gran cadena de la N. B. C., a canvi d'unaAvui dia hi ha més de 30,000 emissoresd'aficionats als IEstats Uinits, agrupades elevada quantitat de dòlars, podrà retrans-dins de la poderosa American Radió Relay metre els concerts i les representacions queLeague. OS faran a- aquest gran teatre.
Aquestes emissions podran ésser escol-La , ràdio i la premsa de Mèxic tades perfectament a Europa, jà que •es
diu que unes quantes graos emissores hanA Mexic acaba d'esclatar un conliote arribat a un acord amb la N. B. C. per
entre la ràdio i les agències telegrúfiques tal de retransmetre aquestes emissions.de premsa. Aquestes constaten que els dia-ris de províncies renuncien a abonar les in- La 4eleaufografiaformacions a les agències, ja que les obte-non més ràpidament i per cap diner escol- Les més importants emissores alemanyes,tant les informacions de les emissores de abans d'acabar l'any, tindran ^installats te_la capital. leautògrgfs per a la comunicació entre elles
Les agéncies han adreçat una petició al de les , notícies d'actualitat.•Govern, i és de creure que s'imposarà a Fins ara, les notícies que eren transmesesles estacions radiofòniques unes noves con- por telèfon a les diferents emissores dedicions per a poder donar llur diari parlat. radiotelefonia, procediment subjecte a errors
causats per una mala audició.La 4elevisió als Esas ÜnifsActualment són trenta quatre les emis-
imatge i el so que l'acom-panya. I ^ IRROMPIBLE^̂ ^^sores de televisió que funcionen als Estats • h D 15j C OUnits, les quals difonen simultuniament la •o
Les emissores més poderoses són les dela General iElectric Company, a Schenec_tady i des de la Westinghouse Company aPittsburg, les quals tenen urna potència deao kw, cada una. Després venen sis emis-ores de 5 kw., una de 2'5 kw., dues de
a kw., tres de i'5 kw, i les restants der kw, aproximadament.
Es una mostra més de I'iEncrement quela televisió ha pres als Estats Units.
Les conversions ie la ràdioEl diari del Vaticà, L'Osservatore Roma-
no, anuncia que de resultes d'una gran cam-panya que s'ha fet als 'Estats Units permitjà de sermons catòlics radiats s'han pro-vocat moltíssimes conversions.
La ràdio aplicada als autosS'ha fet córrer ja moltes vegades que
grans constructors d'autombhils estaven dis-posats a fabricar una gran série d'autosproveïts d'aparells receptors.
Sembla que aquestes noves eren llavorsprematures, però que aviat es veuran Fordsequipats amb ràdio. 'Es diu que les fabri-
ques de Detroit han comptat l a 3 ,000 alta-veus i 5,000 aparells de tensió anbdica perésser installats en els nous models. Buicicsembla que també té la intenció de feruna cosa semblant.
Fumen menys?
RADIODI FUSI0 IELECIíORAL
La veu dels seus amos.(Radio-magazine, París)
f
El .prestidigitador....
:^II!^1W^0 C^ 1a`C• -
...juga a1 tennis(11 Travaso delte Idee, Roma)
Música de jazz i cinema sonorDels films amb els quals ha començat disc per a saber que ens trobem amb aques-
anguamy la temporada tenim diversos discos ta dansa.que sepresontert ` les dues tendsncies dels L'Orquestra Demon's ene ofereix un pas -films sonors que obtenen més el favor del doble, Avellano, brillant, amb abundànciapítblic. L'un, Dos corazones y un latido, de mcèta'll i °fortament rítmic, que aviat en-del qual hi ha un disc que porta un vals comana l'alegria a l'ambient .Rés d'inter-i ana •marxa, aquesta_ darrera tallada de calar melodies sentimentals de les tragèdiesl,z mateixa forma d'altres operetes, però pot- de les curses de braus, ans al contrari,ser amb menys força rítmica. El vals, en força moviment i ritme amb acords 11am-canvi, gens sentimental però prou e:egant pants. El pericon Su caballo blanco, tambéper a servir de mostra d'aquesta nova :mú- ben interpretat, però no ens podem estarsiva vienesa que tan sovint i tan bé inter- de dir que aquesta dansa sembla ben poepreta l'orquestra Marek Weber. escaient per al disc ; aquest ritme sembla
D'Il est charmant, la darrera opereta de haver -se desat una mica i semblen no re-la Paramount, ja abans havíem sentit un cordar-se'n sinó les orquestres de festa ma-disc amb dos fragments i:ntenpnetats per jor, i cal tenir en compte , que bona partl'Orquestra Dempn's i val a dir que aquests dels discos són més per a'ésser escoltatsdarrers no afegeixen més mèrits a l'ante- que no pas per a ésser ballats,rior. Aquesta música de Raoul Moretti, j• G.d'ambient de bulevard, potser no és massaiinteressamt, però es sent amb• gust, i més * * *interpretada pel chansonnier G. Nelson. No
Dos corazones un latido.— a, so eins'hi troba cap orquestració brillant, peròsí una melodia lleugera, la més escaient
yI,iebespaar..—ti als.—Orq. Marek Weber.-
per al caráoter divertit de "l'obra, optimista C•a del Gramòfon, AE 4o56.—Sei mein Ka-
i alegre. IEIs fragments que volen tenir al- mnerad.--Marxa. Ideen íd.guna pretensió lírica i que surten dels nit- 11 est claarmant.—Histoire de voir.—Mo-raes coreogràfics, sán interpretats .per Car- retti.---G. Nelson.—C.' del Gramòfon, AEmen Navascués amb força gust i transorits 4o76.—En parlant un' pau de Paris.—Idemen la millor forma, tant que superen l'ori- ídem.ginal del film, de 'la 'mateixa manera que
lesIl faut encone autre chose.—Navascués i
ja 'ha ocorregut en altres ocasions, en Folçrar.—C. adel Gramòfon, AE S Il3 33—quals és millor l'audició al disc per abres estcharmant.—Vals.—Idem íd.artistes de més facultats vocals que els quesurten a la pantalla. Humming to blyseif.—Fox. Orq. Am-
Un altre fragmant, aquest ja dé més brose.—C. a del Gramòfon; AE 4o6i. —Solt
moviment, és cantat ta^mb per aquesta ltights and sweet music.—Fox. -Idem íd.artista amb el tenor Folgar, al qual potser Rolrita.—Tango.—Orq. Habana Novelty.li sobren mitj^ams vocals i 1i manca en canvi —C, a del Gramòfon, AE 4o7l.--Adi6s.-la suficient agilitat per a aquesta música Rumba.—Idena íd.lleugera
EI bon jazz america amb ritmes meló- Avenarlo. -- Pas-doble. — Or Demon'sJazz.--C.d del Gramòfon, AE 1 qq.—Su ca-
dics agradables i sobretot amb orquestra- ballo hlanco.—Periron.—Ideen íd.cions perfectes, és representat al catàlegdel mes per l'Orquestra Ambrose .amb elfox Soft lights ano sweet music. Ací lamelodia pren un caràcter senzill que l'or_questra desenrotlla fins a diluir el tema ales darreres notes dels instruments de cor-da. L'altre fox, Humming to nsyself, és demoviment més accelerat i amb fort contra-punt variat per una melodia persistent, quees desfigura després per a donar el caràc-ter d'urna orquestra de jazz hot.
De música exòtica hi ha un disc que in-terpreta l'orquestra Habana Novelty, ambl'escaient tango Bonita, portat amb un rit-me accelerat completament optimista, tantque gairebé cal recórrer a l'etiqueta del
.^^oE' olsco^ yIRROfrÎPIBLE^ ^^0
—A' veure, a veure quan inventareu unyo-yo :sense til!
(Lalibre parole, París)
Societat Espanyola de Carburs Motal'IicsCoc,enui Apamat tO BARCELONAhler.i °Carburo." Mallorca, 439 Telèfon yjoil
OPTIMISME
—Contramestre! Contramestre! La feinaes revifa ! Una safata per adobar !
(Simplicissimu.s, Munic)
CARBUR DE CALCI; Fàbriques a Berga (Barcelona) i Corcu-bion (Corunya) :: OXIGEN 99 °J a DE PURESA, Fàbriques aBarcelona, València i Còrdova :: ACETILEN DISSOLT, Fàbri-ques a Barcelona, Madrid, València i Còrdova :: FERRO MAN-GANLS i FERRO SILICI :: SOCARRIMAT i SECAT defila i peces seda, cotó i altres teixits :: CALEFACCIÓ INDUS-TRIAL de laboratoris i domèstica :: GENERADORS, BU-FADORS, MANOMETRES, materials d'aportació per la
SOLDADURA AUTOGLNA
PRESSUPOSTOS, ESTUDIS, CONSULTES 1 ASSAIGS, GRATIS
Suscrivíu=vos a ILIR D ® R
Pelai, 62. = BARCELONA
ELS DIFICILS
--Això t'agrada? No he sentit mai tocarel violí tan malament.
(Fuori Sacco, Torí
Columna de «Vides privades» que esperen, a la Llibreria Catalònia, les sig-natures que hi posarà l'autor diss'ti¢te vinent, de cinc a vuit de la tarda.Hi ha qui augura que Josep Maria de Sagarra està empresonat dintre d'a-questa columna., runliarat les adreces espirituals que posarà en els seus llibres,.
:'•''
BATLLETI DE SUBSCRIPCIO
Et Sr ................................................................................................................................................
que viu a .................................................................................. ............................................... ................
carrer........................n.°........ es subscriu a MIRADOR
bel preu fixat de 3`50 pies. trimestre.
RADIODEAIAL SEMPRE L
MILLOR R OU
de de193.....-
IMPRESOS COSTAAsalto. 45. - Uareslon.