Polítiques educatives, legislació escolar i intervenció psicopedagògicaPAC 1 pag 1 de 6

1. Resum i comentari del text de Tiana i de Dakar

a) Resum dels punts principals de cada document.

LOGROS Y DESAFIOS DE LA EDUCACCIÓ DEL SIGLO XXI. A.Tiana Ferrer,

Reflexions sobre l’educació.Hi ha una sèrie de iniciatives tant publiques com privades per avaluar i millorar el sistema educatiu.

- 1994 Quebec. Necessitat de mobilitzar al conjunt educatiu i als agents participants,- 1996 UNESCO. Informe Delors.- 1996 Frància. Anàlisis sobre 5 qüestions relatives als coneixements principals.- 1997 Anglaterra. Fortaleses i febleses del sistema anglès.

Les característiques comunes que es desprenen són:- Anticipació. Hi ha un intent per tal de preveure les necessitats futures.- Crítica. Es replantegen qüestions de fons de l’educació. Des de l’organització fins als continguts.- Implicació. Obertura de debat públic per tal d’implicar diferent sectors socials i agents educatius.- Actitud reformadora. Es volen treure conclusions aplicables a la política educativa.- Sistema de treball. Es proposa un diagnòstic del sistema educatiu afegint una sensibilització social sobre el tema i es busquen solucions als problemes detectats.

El malestar dels sistema educatiusLes iniciatives anteriors venen donades per un malestar en i contra el sistema educatiu. Es parla de caiguda de nivells educatius, de fracàs escolar, de inadecuació de la formació al mercat laboral i de manca valors. En realitat es tracta de respondre a les demandes generades per noves necessitats produïdes pels canvis social i tecnològics que el sistema educatiu no pot respondre.

Tres àrees problemàtiques als sistemes educatiusDesprés de fer palès els malestar existent s’estudien tres punts claus del sistema educatiu.1.- Caràcter i contingut de l’educació i la formació.Tradicionalment el sistema educatiu havia de complir tres objectius fonamentals: transmissió de cultura i coneixements, formar bons ciutadans i facilitar la inserció laboral.Actualment no es tracta de transmetre coneixements sinó d’ aprendre a aprendre (desenvolupar habilitats, competències o capacitats) i fer una formació en tota la vida de la persona per tal d’adaptar-se als canvis. El problema es que costa abandonar els objectius tradicionals, tant pel sistema educatiu com per la societat i , per una altre banda, hi ha una resposta lenta i limitada del sistema educatiu als nous requeriments.2.- Contribució de la educació a la cohesió social.Des de meitat del segle XIX els sistemes educatius són instruments al servei de la construcció nacional. Actualment es demana a l’educació que faci d’instrument de cohesió social per tal de mitigar la polarització social (diferencies entre rics i pobres) i facilitar la convivència multicultural fruit de la immigració. Aquesta tasca pot generar excessiva expectatives cap als resultats educatius.3.- Educació de qualitat per tothom.S’ha passat d’una educació esglaonada, on cada esglaó implicava més dificultat i per tant menys accessibilitat a un educació democratitzada global. Anteriorment només s’exigia qualitat en els nivells educatius mes alta i ara es demana a tots els nivells. Es difícil compaginar equitat amb qualitat, incrementar la qualitat pot afectar a la igualtat i a l’inrevés. Una altre punt són els recursos, a mes diversificació i mes qualitat són necessaris més recursos que normalment no estan disponibles.

Polítiques educatives, legislació escolar i intervenció psicopedagògicaPAC 1 pag 2 de 6

Elements per una possible estratègia d’actuacióA continuació s’ofereix un estratègia amb 5 elements fonamentals a seguir.1.- Diagnòstic. Objectiu, respectuós amb les diferents perspectives educatives, transparent, revisable en el temps, valoratiu i obert a debat i interpretacions.2.- Fixar objectius intermitjos. Es tracta d’un procés obert a qualsevol participació, per tant, és difícil definir objectius finals.3.- Sensibilitzar i motivar pel canvi. Combatre el derrotisme i desmoralització tant en el cos docent com en l’alumnat.4.- Dissenyar i implantar estratègies de canvi. A més de explicar cal definir curosament l’estratègia a seguir.5.- Mecanismes de seguiment i reorientació. Degut al caràcter processual de l’actuació i l’ambient canviant de l’entorn cal un seguiment, control i modificació (si cal) constant.

Reflexions finalsNo es menciona l’avaluació com una finalitat en sí mateix però si que és una eina fonamental pel seguiment dels processos de canvi.La situació complicada ha de servir per impulsar l’acció decidida encara que amb caràcter reflexiu i sense improvisació.

MARCO DE ACCION DE DAKAR.Educación para Todos: cumplir nuestros compromisos comunes.

IntroduccióPretén ser un compromís col·lectiu de compliment d’objectius i finalitats de l’educció per totes les persones i societats.Breu recordatori dels punt de la Conferència de Jomtien (any 2000) i presentació de dades sobre escolarització mundial.Es reafirma l’educació com a dret fonamental i com element de cohesió i pau en el propi país i entre països. Fites i dificultatsSi be l’índex d’analfabetisme continua sent molt gran hi un increment quantitatiu d’accés a l’educació, en tot cas no es disposa d’informació sobre qualitat ni resultats. Hi ha una correlació entre pobresa i manca d’accés a l’educació. Amb voluntat política, recolzament econòmic i social es pot desfer aquesta correlació.Cal aplicar tots els coneixements aconseguits en educació per tal de millorar l’accés a l’educació.Hi ha dificultats d’accés a l’educació entre països, diferències marcades entre sexes o entre regions planetàries (3er mon), dificultats per recursos econòmics, per la globalització i pel constant canvi.

ObjectiusDavant d’aquesta situació i amb la intenció de fixar un marc d’acció destinat a que totes les persones pugin accedir a l’educació per tal de contribuir al desenvolupament social, es fixen una sèrie d’objectius on cada país ha d’establir les seves fites, objectius intermitjos i calendari.Els objectius són:1.- Estendre i millorar la protecció i educació integral a la primera infància. Sobre tot als mes desafavorits.2.- Abans del 2015, tots els infants tinguin accés a l’ensenyament primari gratuït, obligatori i de qualitat. I que el pugin finalitzar.3.- Que els joves i adults puguin accedir a una educació adequada i equitativa. I també a una preparació per la vida activa.

Polítiques educatives, legislació escolar i intervenció psicopedagògicaPAC 1 pag 3 de 6

4.- Incrementar un 50 % abans del 2015 els adults alfabetitzats (especialment dones) i facilitar l’accés a l’educació bàsica i a la educació permanent.5.- Arribar abans del 2015 la igualtat entre gèneres a l’accés a l’educació.6.- Millorar la qualitat per tal d’aconseguir millors resultats.

EstratègiesPer tal d’aconseguir els objectius és necessiten accions que sobrepassen els sistemes d’educació formal, es defineixen les estratègies a seguir:1.- Compromís polític, elaboració de plans d’acció i increment de inversió en educació bàsica2.- Polítiques de per activitats sostenibles i integrades vinculades a la eliminació de la pobresa.3.- Implicació de la societat civil en el procés.4.- Crear sistemes de bon govern i gestió de l’educació àgils, eficaços i clars.5.- Atendre necessitats de sistemes educatius afectats per tragèdies per fomentar la pau i tolerància.6.- Obtenir la igualtat de gènere.7.- Lluita contra el SIDA8.- Crear un entorn educatiu adequat i amb recursos per afavorir l’aprenentatge.9.- Millorar la condició social, ànim i competència professional dels docents.10.- Aprofitament de les noves tecnologies. 11.- Supervisar es avenços fets en l’assoliment dels objectius12.- Aprofitar qualsevol mecanisme per accelerar l’assoliment d’objectius.

Tot això es veu recolzat per la comunitat internacional que es compromet a trobar la forma de proveir de fons econòmics per portar a terme el pla. DECLARACION MUNDIAL SOBRE EDUCACION PARA TODOS. Jomtien 1990Un breu extracte de la declaració feta en Jomtien en 1990.Es defineixen 6 objectius:1.- Satisfer les necessitats bàsiques d’aprenentatge.2.- Ampliar l’educació del mar educatiu implicant política, societat i tecnologia3.- Universalitzar l’accés a l’educació i fomentar l’equitat.4.- Concentrar l’atenció en l’aprenentatge5.- Ampliar els mitjans i l’abast de l’educació bàsica6.- Millorar les condicions d’aprenentatge7.- Enfortir la concertació d’accionsPer tal de complir aquestos objectius es van establir unes condicions necessàries:1.- Desenvolupar polítiques de recolzament2.- Mobilitzar recursos3.- Enfortir la solidaritat internacional.

b) Semblances i diferències entre els documents.

En tots dos es parla de l’educació com una tasca que ha d’implicar a mes dels organismes educatius als polítics, a la societat i als agents econòmics. L’educació es considera com un element de cohesió social que va mes enllà de la formació per un lloc de treball.Si be hi ha mes objectius al “Marco de acción “ de Dakar hi son tots els que figuren a l’article de Tiana.

Encara que semblin documents semblants crec que són molt diferents.

Polítiques educatives, legislació escolar i intervenció psicopedagògicaPAC 1 pag 4 de 6

El document de Tiana és un diagnòstic de l’educació al primer mon, de com millorar-la i de com abordar la crisis en que es troba. Es parla de fracàs, de qualitat de l’educació, de cohesió social. L’educació és present amb defectes i mancances, però arriba a la població tant menor com majors d’edat.El document de Dakar es parla d’analfabetisme i de drets bàsics. L’objectiu és que hi hagi educació, es defineixen mínims i característiques que ha de tenir l’educació. Però crida l’atenció com es parla de que la educació bàsica arribi als infants, o de la igualtat de sexe o del tractament de la SIDA.

Resumint, hi ha semblances entre els documents però hi ha un abisme entre les dues situacions. En un es tracta de millorar les condicions existents mentre que l’altre lluita pels drets bàsics de les persones.

2. Comentari segons els paràmetres de les polítiques públiques d’educació

a) A partir dels conceptes de definició de política i desenvolupament de polítiques públiques

El document de Tiana és un punt de partida per generar una política educativa, no es en si mateix objecte de política. No hi ha un contingut, es parla de crisis i s’analitzen punts conflictius però no es busca un resultat o producte concret. No hi ha un programa, s’enumeren una sèrie de punts objecte de conflicte però no ofereix un seguit de intervencions concretes. No hi ha una orientació normativa ni factors de coerció. L’únic element de polítiques públiques existent és la competència social, va clarament dirigit al sistema educatiu tot i que implica a altres organismes socials i econòmics.Aquest document podria ser la primera fase del procés polític, la fase de diagnòstic. Es podrien prendre els elements proposats com estratègies d’actuació com part de solucions alternatives i quedarien pendents la resta de fases. Penso que una vegada es superi la crisi econòmica que absorbeix tota l’energia política, els canvis al sistema educatiu passaran a formar part de l’agenda política.

El de Dakar és una declaració de intencions internacionals. Es el nivell més abstracte de política, es fixen les directrius que els països haurien de adequar a la seva legislació. Hi són casi tots els elements de la política pública. El contingut estaria definit explícitament i implícitament en el lema del document “Educación para todos” i també a través dels diferents objectius , el programa es podria confeccionar barrejant objectius am estratègies. La competència social, si be és mol àmplia, està prioritzada, l’objectiu es la infància i preferiblement ampliada a tothom. Els únics elements no existents són l’orientació normativa ni el factor de coerció, de fet el que s’espera dels països és que facin una aplicació del document a la seva legislació.El document de Dakar compleix i contempla totes les fases de procés. El problema està en que la inclusió en l’agenda dels països, la presa de decisions i l’execució del programa d’actuació queda en mans dels diferents governs. Tan de bo que s’assoleixin aquestos objectius tan fonamentals que semblen aliens al primer mon.

Polítiques educatives, legislació escolar i intervenció psicopedagògicaPAC 1 pag 5 de 6

b) A partir dels valors que poden orientar les diferents polítiques educatives: eficiència, equitat, excel·lència i llibertat

Document de Tiana Document de DakarEficiència Es proposa millorar la qualitat buscant

l’eficiència dels sistemes educatius però no reconeix que no sempre es possible aconseguir-ho.

No és un objectiu encara que si forma part de les estratègies proposades.Tenint en conta els objectius i la manca de recursos (sobre tot econòmics) és vital la eficiència en l’assignació dels recursos.

Equitat Surt el concepte en nombroses ocasions. Es planteja el estudi i la reflexió sobre aquest punt per tal de no caure en situacions desequilibrades. En tot cas, es pressuposa que el sistema educatiu es equitatiu.

Fa nombroses mencions específiques i forma part dels objectius. Es menciona especialment la equitat entre sexes.

Excel·lència Sorgeix en contraposició a l’equitat. Com es pot arribar a afavorir l’equitat contra la excel·lència.

Es menciona a lo llarg del document, no es pot deixar de banda però no és un objectiu a assolir.

Llibertat S’analitzen les polítiques de llibertat d’elecció de centre. Es a dir, existeix aquest concepte, en tot cas, es qüestiona el seu us i aplicació.

No te molt de sentit. Si el principal objectiu és eliminar l’analfabetisme no es molt probable que hi hagi diversitat educativa

En resum, són dues situacions molt diferents, per una part tenim un sistema educatiu que ho té tot, on cal revisar i modificar per eliminar la sensació de crisis i ineficàcia. Per una altre banda es traca d’establir uns mínims educatius per la població mundial, i en tot cas, definir les característiques ideals que haurien de tenir.

3 – Presenteu breument un cas, real o hipotètic, de política educativa descrivint dues de les fases que travessa: la identificació del problema i la formulació de solucions.

Implantació de la 6ª hora.A partir de l’article www.joanteixido.org/pdf/sisena/sisenahora_integra.pdf s’analitzen les fases de identificació del problema i formulació de solucions.

Identificació del problema:

1.- Valoració de dades desconegudes, ignorades o no preocupants.a) Percentatge d’alumnes de 4t d’Educació primària que assoleixen les competències bàsiques per àmbits: Matemàtic 61 %, Català escrit 70 %, Català Oral 74%, Castellà escrit 68 %, Castellà Oral 80%, Socionatural 75% (pag 14 “La sisena hora a primària”) b) A moltes escoles publiques i casi totes escoles privades concertades hi ha una hora més voluntària de pagament.c) L’horari escolar finalitza a les 17 hores mentre que el laboral s’allarga molt més

Polítiques educatives, legislació escolar i intervenció psicopedagògicaPAC 1 pag 6 de 6

2.- Identificació de problema públic.Existeix un important nivell de fracàs escolar.Hi ha una diferència pel que fa a hores de d’escolarització entre escola pública i escola concertada.Els horaris laborals i escolars són diferents.

3.- Interessos en joc.Alumnes: millorar les competències bàsiques.Alumnes i pares: millorar la equitat entre escola pública i concertada.Pares: conciliar vida laboral i vida familiar.Docents i personals dels centres: incrementar el número de docents o el número de hores per docent.Govern: incrementar el pressupost

4.- Intervenció de l’autoritat publica.L’autoritat recull tota la informació i decideix incrementar 1 hora lectiva diària a l’ensenyament públic.

5.- Procés de diàleg entre les parts implicades.- Es recullen aportacions i es constitueixen grups de treball sota la responsabilitat d’un expert.- Es fan trobades d’intercanvi de punts de vista i negociació amb diversos interlocutors socials (sindicats, federacions de centres, associacions de pares, etc). - Opinions diverses a mida que avança i es fa públic el procés.(pag 10 “La sisena hora a primària”)

Formulació de solucions.

Incrementar 1 hora lectiva diària a l’ensenyament públic. Es publica l’ordre pel qual s’estableix el calendari escolar en el DOGC de 28 d’abril de 2007 i que inclou instruccions per dur a terme el canvi.