Polítiques educatives, legislació escolar i intervenció psicopedagògicaPAC 2 pag 1 de 11

1.- Paradigmes “RESPONSIVENESS i ACCOUNTABILITY”

a) Explicació i relacions.

Explicar els paradigmes “RESPONSIVENESS i ACCOUNTABILITY” ( responsivitat i rendició de comptes ) i comentar les relacions que s’estableixen entre ells.

Després de la primera crisis socioeconòmica s’introdueixen una sèrie de reformes en el sistema educatiu europeu amb l’objectiu de aconseguir una constant adequació del processos i dels productes educatius a les necessitats del context. La definició del paradigma de la responsivitat és doncs la intenció de millorar la capacitat de resposta als canvis i al context del sistema educatiu i s’articula a través de diferents línees:

- Descentralització o redistribució del control estatal. Es genera la controvèrsia entre prendre les decisions al govern central o localment el mes proper possible a l’alumne. Es tracte de descentralitzar el lloc de la presa de decisions, la forma de les decisions i el domini (organitzatiu, educatiu, econòmic).

- Democratització i participació en la generació del govern dels sistemes escolares. Es tracta de donar protagonisme a professors, famílies, i estudiants predominantment. Altres agents que han de formar part comunitat local, o empresarial. Aquest punt és una conseqüència lògica de la descentralització.

- Obertura als agents econòmics. Com conseqüència de la crisi econòmica els empresaris són els mes interessats que els alumnes surtin formats dels centres educacionals disposats a ser operatius en el mercat laboral. Es per tant mes que una col·laboració d’oferir pràctiques o beques, es tracta d’aconseguir u sistema de formació que inclogui mecanismes d’autoregulació per fer possible la seva adequació continua a les canviants necessitats de l’entorn econòmic.

- Autonomia del centres escolars. Cada escola ha de desenvolupar el seu propi projecte educatiu, amb gestió económica independent i que pugui formar el seu equip docent.

Portar a terme el paradigma de responsivitat, adequació de l’escola a l’entorn, implica un sistema educatiu descentralitzat, amb múltiples participacions i amb autonomia de centres però que sempre ha de garantir la qualitat de l’ensenyança. L’estat té una nova funció que vetllar per aconseguir la qualitat als centres amb les avaluacions oportunes.

Sota aquestos plantejaments es desenvolupa el paradigma de rendició de comptes que no es mes que l’auditoria i l’avaluació dels resultats per part de l’administració educativa que obtenen els diferents centres i els seus alumnes.

Així doncs quan parlem de rendició de comptes volem dir que cal controlar i avaluar, externament a l'escola, el rendiment i l'èxit dels alumnes, i que s'han de trobar noves fórmules que permetin d'auditar com s'esdevé a les escoles i, per tant, en el conjunt del sistema escolar. Es tracta que aquest rendeixi comptes sota criteris de qualitat, com a empresa pública o estatal, a la ciutadania en general i als seus representants.

Polítiques educatives, legislació escolar i intervenció psicopedagògicaPAC 2 pag 2 de 11

Només un apunt per parlar de qualitat que vol dir fer servir aquest concepte com a unitat de mesura de l’excel·lència, les coses i les persones siguin el que han de ser i facin el que duen fer i s’espera d’elles d’acord amb la seva naturalesa. Una educació de qualitat serà, doncs, una educació que compleix amb el que s’espera d’ella.

Resumint en el desenvolupament anterior, es vol que el sistema educatiu sigui adaptatiu al context local amb rapidesa i eficiència sense perdre la qualitat. Per tal de garantir la qualitat i l’eficiencia és necessari un sistema de control i avaluació. b) Comparativa LODE i LOGSE.

Analitzar la L.O.D.E. ( 1985) i la L.O.G.S.E. ( 1990) respecte com s’hi reflecteixen els diferents components dels paradigmes “RESPONSIVENESS i ACCOUNTABILITY” ( descentralització , democratització , obertura als agents , autonomia de centres, qualitat , avaluació ).Teniu els dos paradigmes i els seus components definits i explicats a l’apartat 2 del mòdul 3 .

En síntesis la LODE (Llei Orgànica del Dret a l'Educació de 1985) fixa els drets a l’educació recollida a la Constitució, consolida el sistema de centres públics i concertats, i incorpora la figura del Consell Escola que permet a professors, alumnes, pares i personal administratiu participar en al gestió dels centres públics.

Per una altre banda la LOGSE (Llei d'Ordenació General del Sistema Educatiu de 1990) que va ser una llei molt controvertida titllada d’utòpica. Fa una reorganització global del sistema i una revisió completa del currículum. Estén l'obligatorietat de l'educació fins als 16 anys d'edat i reforma la capacitació docent i introdueix més elements de descentralització.

DESCENTRALITZACIÓEn la LODE es desenvolupa per primera vegada la descentralització a nivell local i la democratització de les escoles. Crea la figura del consell locals integrats per apoderats, professors i representants del staff en cada col·legi, triats per la comunitat educativa. També crea el Consell Escolar de l'Estat que debaten, critiquen i fan suggeriments sobre totes les propostes educacionals abans que es converteixin en llei. Posteriorment la LOGSE aprofundeix i desenvolupa mes elements descentralitzadors, fins i tot proposa una descentralització del currículum.

DEMOCRATITZACIÓDes de la constitució es reconeix la participació de pares, professors i alumnes en el control i gestió dels centres sostinguts amb fons públics, però no és fins a la publicació d’aquestes lleis que no es concreten els drets i deures dels alumnes i els seus pares. A través del Consell Escolar es concreta la participació de pares i alumnes en l’organització del centre. Els òrgans de participació previstos son: AMPAS, Consell Escolar i el Claustre de professor.

OBERTURA AL AGENTS ECONÒMICS.La LODE reconeix la presencia en els consell escolars dels centres de formació professional a representats del mon empresarial. Posteriorment la LOGSE amplia la participació de les empreses a la definició del currículum, se incorpora la figura de les pràctiques tant d’alumnes com de professors a les empreses.

AUTONOMIA DE CENTRES:Tant en la LOGSE com en la LODE és recull que els centres disposaran d’autonomia per a adquirir

Polítiques educatives, legislació escolar i intervenció psicopedagògicaPAC 2 pag 3 de 11

bens, de gestió, organitzativa i pedagògica, podran obtenir recursos complementaris i contractar obres. Tant la LODE i com la LOGSE disposen que ha d’haver recursos econòmics, materials i personals per a poder-les portar a terme no van presentar una llei paral·lela de finançament i per tant aquest punt queda confús i sense definir.

QUALITAT:La LODE parla de qualitat del centre, qualitat de l’ensenyança, qualitat en rendiment de l’alumne com condicions necessàries a desenvolupar. En la LOGSE es dedica un capítol sencer a la qualitat de l’ensenyança on es desenvolupa àmpliament. La qualitat es protagonista en la qualificació i formació del professorat, la programació docent, la innovació i investigació, la tutoria, l’orientació educativa i professional, la inspecció educativa i l’avaluació del sistema.

AVALUACIÓ:A la LODE no es parla d’avaluació de forma explícita es menciona en diversos punts el control a fer als centres. És en la LOGSE al desenvolupar el concepte de qualitat quan es dedica atenció a l’avaluació. El Instituto Nacional de Calidad y Educació serà el encarregat de l’avaluació general del sistema educatiu amb la col·laboració de les CCAA. L’avaluació interna i externa dels centres do va a càrrec de d’Inspecció de les CCAA i pels propis centres fent-se públics els resultats, criteris i procediments.

Polítiques educatives, legislació escolar i intervenció psicopedagògicaPAC 2 pag 4 de 11

2- L’educació secundària i els “models comprensius”

a) L’evolució de l’ensenyament secundari a Europa i a Espanya.Descriure, analitzar i comparar els models d’organització dels ensenyaments secundaris a Europa. Quines avantatges i inconvenients, possibilitats i reptes poden presentar aquests models ?

Per tal de centrar breument l’ensenyament secundari dir que els tres element més comuns en l’actualitat són:

- La franja d’edat comprèn generalment des de els 12 fins als 18

- Acostuma a estar dividit en dos cicles, o el primer sol ser obligatori

- El docent és un llicenciat universitari amb mes o menys formació pedagògica.

Si be, a banda d’aquestos trets, no hi ha homogeneïtat en el sistemes educatius europeus, si que trobem una tendència generalitzada: la progressiva generalització de l’educació secundària obligatòria. L’ensenyament secundari a evolucionat des del punt inicial en que era un cicle no obligatori reservat a les classes socials més afavorides fins al punt actual on és un ensenyament a l’abast de tothom i fins i tot, com en el cas del primer cicle, obligatori.

Analitzant per separat els dos cicles en quant a currículum i organització veiem que en el primer cicle hi ha uns objectius comuns per a tot l’alumnat que són bàsicament iguals en tots els països europeus, mentre que en el segon cicle és un esglaó amb la funció de seleccionar i preparar als estudiants que desprès passaran a la universitat o la formació professional.

A l’hora de veure l’evolució del segon cicle de secundaria ens trobem primer amb un tipus l’ensenyament clàssic que es podria equiparar a l’ensenyament més marcadament acadèmic de transmissió de coneixements, posteriorment es veu la importància de les llengües estrangeres i les ciències naturals que s’incorporen però continuant amb una estructura clàssica, aquest ensenyament evoluciona cap a l’educació secundària tècnica o moderna apareixent finalment les que preparen per la formació professional.

Aquestes diferents vies han de poder seguir-se segons els interessos dels alumnes per a no convertir-se en un mecanisme de diferenciació social. Les reformes educatives a Europa i Amèrica llatina han anat dirigides a pal·liar el caràcter selectiu de l’educació secundaria i a donar-li al segon cicle un caràcter més comprensiu com passa al primer cicle.

Models organitzatius

Per tal de explicar els models organitzatius cal dir que la finalitat de l’educació secundària és la preparació acadèmica, tècnica o la formació professional. En funció del grau d’integració de totes tres finalitats es defineixen dos grans models organitzatius de l’educació secundària:

- Educació secundària integrada, totes tres finalitats es reuneixen en una sola institució i amb un mateix marc curricular per a una mateix grup d’edat.

- Educació secundaria diferenciada, en contraposició a l’anterior, els alumnes es reparteixen en funció d’una de les finalitats.

Polítiques educatives, legislació escolar i intervenció psicopedagògicaPAC 2 pag 5 de 11

En l’actualitat no hi ha cap sistema europeu on tota l’educació secundària sigui integrada. Existeixen models totalment diferenciats i d’altres models on el primer cicle de secundaria és integrat i el segon és diferenciat.

A l’hora de veure els models integrats del primer cicle de secundària poden establir dos divisions;

- Integrat comprensiu: hi ha una única modalitat d’ensenyament secundari de primer cicle amb un mateix currículum per a tots, la diversitat entre l’alumnat s’atén amb l’opció triada pels mateixos alumnes.

- Integrat unitari: el primer cicle de secundària i la primària formen un tot.

De la mateixa manera establim dos tipus de model diferenciat:

- diferenciat institucionalment i curricular: els alumnes es reparteixen en dos, tres o més tipus d’institucions sobre la base del rendiment acadèmic en primària, l’alumne té un currículum en funció de la finalitat i ho fa en un centre especialitzat.

- diferenciat per seccions: hi ha un currículum en funció de la finalitat, però els diferents currículums es desenvolupen en el mateix centre.

Podem resumir la classificació en la següent taula afegint alguns països representatius.

Primer cicle secundària Segon cicle secundària

País europeu Inconvenients i avantatges

Mod

el o

rgan

itza

tiu

Diferenciat Instituc. curricular

Diferenciat Alemanya, Luxemburg, Àustria.

Ha d’haver transvasaments i ponts entre les diferents institucions i vies d’aprenentatge. Cap de les possibilitats ofertes ha de ser percebuda socialment com a fracàs. Pot afavorir la diferenciació social

Per seccions Diferenciat Bèlgica, Països baixos

Afegim a l’anterior la dificultat de centres prou grans per tal d’oferir totes les opcions.

Integrat Comprensiu Diferenciat Anglaterra, Itàlia, França, Espanya, Grècia, Portugal

Afavoreix la equitat social. No afavoreix al potenciació del talent.

Unitari Diferenciat Dinamarca, Suècia

Pot dificultar l’especialització necessària pel següent cicle.

Integrat Integrat No existeix

Polítiques educatives, legislació escolar i intervenció psicopedagògicaPAC 2 pag 6 de 11

b) Anàlisis de la “comprensivitat”.

Posar en relació aquests models amb el debat sobre la “comprensivitat “ i el que ha representat de debats , dificultats i crítiques l’aplicació de la LOGSE (model adoptat per la llei ,comprensivitat-diversitat, avaluació de l’alumnat, consideracions sobre la suposada baixada de nivell dels alumnes, limitacions i dificultats... ). Comentar les opinions que expressen A.Marchesi i D.Sevilla sobre la comprensivitat.

En els models diferenciats la comprensivitat no és objectiu primordial, caldria analitzar mes aquestos models doncs pot ser que des de la diferenciació s’assoleixin graus equivalents de coneixements bàsics. En tot cas, es pot pressuposar que en un sistema amb diferents nivells d’ensenyament el nivell bàsic és comú per a tots. Una altre punt d’estudi seria veure si l’ensenyament primari o equivalent ja dona prous coneixements.

El model integrat comprensiu és el que defensa Marchesi, Sevilla i reflectit a la LOGSE, per tant, s’analitza en els punts posteriors.Per últim, el model integrat unitari admet perfectament la comprensivitat, de fet allargar l’ensenyança primària fins als 14 o 15 anys pot implicar que tots els alumnes tenen com objectiu aconseguir el mateix nivell.

La comprensivitat significa que l'educació obligatòria ha de garantir que tots els nois i noies siguin capaços de compartir un conjunt de coneixements que són bàsics i comuns i que representen les demandes bàsiques que cada societat fa en cada moment. Però a la vegada, la comprensivitat no ha d'anular la singularitat de cada alumne i l'ha de potenciar per tal que cadascun d'ells pugui desenvolupar les seves característiques més personals. Una de les dificultats de l'escola és establir quin és aquest currículum comú i bàsic. I la segona és mantenir un bon equilibri entre el que ens uneix -el comú- i el que ens diferencia -allò propi de cada persona.

La comprensivitat té com principal objectiu que el major número d’alumnes arribi a l’educació bàsica que els permeti incorporar-se al mon laboral o continuar el estudis. El principal problema és que no és possible ensenya igual al superdotat que a que te trastorns d’aprenentatge o a l’estranger que no entén la llengua. Els problemes no hi son als alumnes sinó a un sistema educatiu poc flexible. Marchesi inclou en el seu llibre una sèrie de mesures per d’aconseguir un millor funcionament de l’ensenyament comprensiu.

Per Sevilla l’educació comprensiva en Espanya està valorada negativament degut a bàsicament tres raons:

- Sobrevalorar l’escola com a factor de canvi social confonent problemes socials amb problemes psicològics que es poden resoldre actuant des de l’educació. La relació entre igualtat social i igualtat en educació no sempre existeix.

- Tota macroreforma te un abast limitat, s’aixequen unes espectatives que no sempre es poden complir des de l’Estat. S’orienta cap a la solució de problemes globals i abstractes més que a problemes concrets i quotidians.

- Necessitat de recolzament social i vinculació del professorat. No hi ha hagut una preocupació per la formació del professorat, no en el contingut de matèries sinó en la seva formació pedagògica.

En tot cas, Sevilla és optimista, i si be l’educació comprensiva no ha estat un èxit si que el que s’ha aconseguit, poc o molt, és important i cal continuar en el camí.

Polítiques educatives, legislació escolar i intervenció psicopedagògicaPAC 2 pag 7 de 11

3 – Llibre de A.Marchesi.

a) Comentaris i anàlisis que fa l’autor sobre la LODE i la LOGSE.

Al llibre de Marchesi es volen analitzar la llei anterior d’educació espanyola, la LOGSE comparant-la amb la LODE (llei d’educació vigent 1984/1990). Estudia les principals diferències entre conservadors i progressistes en matèria d’educació en els últims anys, analitza els aspectes relacionats amb l’organització escolar tenint en compte les parts implicades i finalitza amb una valoració personal.

La filosofia de la LODE es basa en una educació obligatòria i gratuïta fins als 16 anys, amb una sola titulació i la reforma de la formació professional. Els trets més importants son apostar per l'autonomia dels centres, descentralització del currículum i atenció a la diversitat, el finançament dels centres concertats i el possible afavoriment dels mateixos, en detriment de l'escola pública.

La LOGSE des de la seva aplicació ha generat nombroses crítiques que l'avalen com una llei utòpica. Un dels punt que ha generat controvèrsia de la llei ha estat la inclusió del concepte de l’educació comprensiva on el principal objectiu és que el major nombre d’alumnes arribi a l’educació bàsica que els permeti incorporar-se al món laboral o prosseguir els seus estudis. Marchesi proposa una sèrie de mesures per tal de millorar aquest ensenyament comprensiu:Cuidar l’educació des d’infantil, millorar i establir les condicions dels centres, elaborar un projecte educatiu i curricular sensible a la diversitat, incorporar programes de diversificació i reduir la grandària dels centres.Un altre punt que ha genera polèmica ha estat la supressió de les humanitat, al llibre s’analitza el tema comparant alumnes que provenen d’ensenyaments científics i d’humanitats pròpiament. S’observa un coneixement per tots dos costats d’humanitats però una mancança de coneixements científics, per tant es proposa incloure una matèria de ciències mediambientals obligatòria.

Marchesi identifica els principals problemes de l'educació espanyola i exposa les possibles solucions en una sèrie de premisses contradictòries que desenvoluparem més endavant. Així doncs, Marchesi apunta quatre unitats fonamentals de treball; la societat, els professors, els centres i l'ensenyament en l'aula.

La responsabilitat de la societat en educació no pot limitar-se a l'escolarització en l'edat infanto-juvenil. L'educació és un procés que ha de durar tota la vida i a la qual hem d'adaptar-nos. Cal transformar l'educació, igual que l'organització dels centres, les condicions de treball dels professors i els seus sistemes d'ensenyament.

Para Marchesi és molt difícil establir una sèrie de millores però les hi ha i han de ser portades a terme per tota la comunitat educativa, per a la recerca del bé comú, l'educació.

Polítiques educatives, legislació escolar i intervenció psicopedagògicaPAC 2 pag 8 de 11

b) Opinions de l’autor sobre els conceptes : “autonomia de centres”, “participació a l’escola”, “nivell educatiu”, “currículum”, “contradiccions en l’educació”.

Autonomia de centresL’autonomia de centres s’ha de basar en la progressió de forma coordinada de tres elements: el compromís de l’Administració educativa amb els centres, l’eficàcia dels equips directius i la tasca professional d’inspecció educativa. En tot cas cal recordar que l’autonomia dels centres no és un objectiu en si mateix sinó un mitja per aconseguir la millora de la qualitat i l’equitat en educació.

Participació a l’escolaLa participació dels alumnes es molt difícil o si ho fan no s’arriba al lloc esperat però ha de ser una de les estratègies per crear una escola de ciutadania. Mitjançant la participació es crea un clima basat en la confiança i el respecte que fa que els alumnes amb mes risc de fracàs escolar surtin beneficiats.Juntament amb els alumnes els pares haurien de participar més a l’escola. Els pares cada vegada tenen més preocupació per l’educació dels seus fills però pocs arriben al compromís i deleguen la responsabilitat en els mestres.Marchesi insisteix en la necessitat de una nova organització escolar on el protagonisme de pares i alumnes no es freni com en la situació actual, i on la qualitat de l’educació no depengui nomes de l’esforç del professor.

Nivell educatiuActualment, segons Marchesi, el nivell educatiu es redueix a allò que l’alumne aprèn. Des de la política més conservadora es veu que l’educació comprensiva no pot assegurar el progrés. En tot cas, la realitat és que els estudiants no coneixen tantes dades però sí matèries més actuals (informàtica, treball en grup, solidaritat).

CurrículumMarchesi reflexiona sobre los continguts curriculars i el seu estancament. Destaca tres punts imprescindibles en la confecció del currículum: desenvolupament de la sensibilitat i de la vida afectiva, el desig de saber i el compromís moral. Es necessari per Marchesi un canvi d’objectius, continguts i organització del currículum per adaptar-se als canvis dels temps. En tot cas com que les decisions finals sobre el currículum són polítiques no és fàcil que totes les forces polítiques es posin d’acord en un tema que cal analitzar i canviar.

Contradiccions en l’educació La rapida evolució de la societat no es veu reflectida al sistema educatiu, això genera una sèrie de contradiccions que Marchesi enumera:

- La societat es més exigent amb l’educació però no hi ha un compromís real amb ella.- L’escola està fent tasques educatives pròpies de les famílies que en demanen més- Es produeix una incoherència entre les noves funcions del docent i l’esquema clàssic de

treball- La societat ha evolucionat però troba a faltar l'educació del passat. - No vària l'organització de les escoles que han d'adaptar-se a les seves noves competències. - Els alumnes canvien però la manera d'ensenyar s'estanca.

Polítiques educatives, legislació escolar i intervenció psicopedagògicaPAC 2 pag 9 de 11

c) Comentaris personals al llibre.

M’ha agradat l’exposició que fa Marchesi de la situació de l’educació en l’Espanya del segle passat i que en moltes punts encara és vigent. És interessant veure com el interès de la política en l’educació mes enllà del objectiu de formació de les persones.

He trobat molt interessant l’exposició de com i quins processos es van seguir als anys 80 en la reforma i definició de les lleis d’educació. Com es fa un canvi radical de sistema, sent les primeres lleis molt mes generals i amb l’objectiu de garantir mínims per anar posteriorment definint polítiques educatives reals i orientades cada vegada al major desenvolupament de l’alumne. Va ser una etapa de grans canvis que van aixecar moltes expectatives que no han arribat a complir, és aquí els comentaris de Sevilla sobre la dificultat de l’eficàcia de les macroreformes i que l’educació elimini la desigualtat social prenen un gran sentit.

Trobo molt actual el debat entre igualtat i qualitat. Els pensaments conservadors defensen la qualitat demostrada en una titulació en el punt d’arribada que sembla impedir arribar a la igualtat. En contra els progressistes busquen la igualtat i sent necessaris molt recursos econòmics i humans per arribar a la qualitat sempre discutida i posada en dubte.

Vull destacar la aportació de Marchesi a l’hora de confeccionar el currículum on caldria desenvolupar la sensibilitat i la vida afectiva, el desig de saber i el compromís moral.

Les respostes a les crítiques a la LOGSE es centren en tres aspectes: el denominat descens del «nivell», la controvèrsia entre la necessitat de major recolzament a l’ensenyament pública y la falta de recolzament a la ensenyament privat, i en el desprestigi dels centres públics. Marchesi ofereix dades per refutar aquestes crítiques.

M’agradaria fer una nota d’atenció al dir que el llibre no és del tot parcial, encara que fa un veritable esforç per criticar, buscar punts febles i reformar la LOGSE, l’autor és part integrant important del sistema educatiu. Es ben cert que en un debat polític no hi ha imparcialitat, tothom pren la seva pròpia postura com la correcta, caldria veure un anàlisi extern del nostre sistema educatiu o revisar-ho dintre de molts anys per tenir un judici crític mes imparcial sobre les bondats de la LOGSE. Per curiositat he buscat per Internet un parell d’opinions critiques (realment són de caràcter molt conservador), he trobat dos autors que fan una crítica demolidora de la LOGSE i la gestió política.

- Francisco Lòpez Rupérez “Los 15 años de LOGSE han dejado enfermo al sistema educativo español”, on presenta un llibre escrit per ell amb crítiques a la LOGSE.

- Carlos X. Blanco dos articles, un molt divertir encara que sense cap tipus de rigor: “Contra la pedagogia ‘progre’” i altre una mica mes rigorós amb punts per la reflexió “¡Si es verdad! La LOGSE fue un desastre y no quieren rectificar”

No pretenc que siguin contra-argumentacions, simplement són punts de vista contraris.

Resten moltes coses a dir, no hem parlat de professors, de gestió de centres, de família, de currículum, d’economia, de relació educació – empresa entre d’altres. En tot cas, només espero que davant de el que sembla un imminent canvi de rumb polític no ens anem a l’altre extrem i desfem les coses bones que ha hagut a la LOGSE-LOE.

Polítiques educatives, legislació escolar i intervenció psicopedagògicaPAC 2 pag 10 de 11

4 – Opinions sobre la LODE i la LOGSEA partir de les lectures de les lleis, llibre Marchesi i altres documents, expresseu la vostra opinió sobre alguns dels elements d’aquestes lleis que han presentat més dificultats en la seva aplicació i que convenia modificar per millorar el sistema educatiu.

Per tal de veure els elements problemàtics i a modificar només caldria revisar les lleis posteriors. La LOCE es centra en el tema de qualitat. La LOE fa una reforma mes profunda i vol millorar la qualitat de l’educació però també la intenció de que aquest benefici arribi a tots els alumnes sense exclusió. Per tant entenc, que s’intenten corregir i afrontar les crítiques respecte a la qualitat, sobre tot en la comparació de rendiment amb altres països de la Comunitat Europea.

A banda de la informació recollida crec que les principals dificultats han estat dues:- la incorporació a l’aula ordinària del alumnat amb necessitats especials (siguin per necessitats

físiques, psíquiques o socials) sense donar prou suport econòmic, docent ni pedagògic- Els moviments demogràfics. La velocitat dels fluxes migratoris ha estat un element que no

s’havia previst, no s’ha reaccionat amb prou rapidesa ni efectivitat i ha desbordat a gran par del sistema educatiu.

Sent la solució aportada l’aplicació de la LOGSE (definida des dels seus orígens com utòpica) baixant les ratis d’alumnes per aula, cosa que no ha estat suficient. En un moment de bonança econòmica semblava que una educació comprensiva i inclusiva que donava resposta a la diversitat, suposava un gran avenç social i educatiu. El problema principal rau en que l’escola inclusiva accepta la diferència i proposa un camp d’actuació des de la cooperació però en contrapartida es troba en un marc legislatiu en que es prioritza la homogeneïtat (els infants se’ls agrupa per edat sense tenir cap altre consideració) per sobre la diversitat.

Un gran punt diferenciador de la LOGSE sobre la LODE va ser el fer coincidir la finalització dels estudis a l’edat laboral. Aquest punt va ser considerat un gran avenç social ja que aconseguia que molts joves que no romanguessin a casa o al carrer en espera de tenir l’edat laboral per aconseguir una feina, i de retruc una mesura preventiva per que no es generin nous delinqüents. El problema real és que aquesta obligatorietat ha esta un punt clar de fracàs escolar. L’obligatorietat de romandre dins d’un sistema obligatori que no dona resposta a aquest alumnat ha disparat els índex d’absentisme escolar. S’han dedicat molts recursos per incorporar l’alumnat a aquestes aules, quan potser hauria estat una resposta més coherent poder derivar a aquest alumnat a poder realitzar una formació professional inicial.

Com conclusió dir que avui dia està molt de moda parlar de l’educació, de lo bé o lo malament que està estructurada, de que si els centres no donen resposta, de que si el professorat viu bé, de si el professorat està cremat, si l’alumnat a baixat en coneixements, si l’ensenyament dona resposta o no als mercats i si aquest ha d’estar adreçat a ells... però jo em pregunto... Realment podem valorar els sistemes educatius que s’han portat a terme al nostre país? Tothom estem d’acord que una bona educació és el futur del país, però, són els nostres polítics coherents en aquesta premissa? Perdoneu-me, però crec que no. Les polítiques educatives actuals estan responent a interessos d’imatge i vot i s’agafa l’educació i es retoca allà on fa més efecte, que no allà on és millor. Una bona política educativa, és al meu parer, aquella en la que es deixa un temps de funcionament, el suficient per poder avaluar, desgranar, investigar i veure realment allò que funciona, millorant i donant resposta tenint en compte l’espai-temps i el context històric i cultural d’allà on es porta a terme.

El que no pot ser és que en 30 anys haguem tingut 7 lleis educatives diferents, això sí totes són les millors però totes han pecat de coherència en la seva aplicació i de manca de recursos econòmics.

Polítiques educatives, legislació escolar i intervenció psicopedagògicaPAC 2 pag 11 de 11

Bibliografia.

Ley Orgánica 8/1985, de 3 de julio, Reguladora del Derecho a la Educación.

Ley orgánica 1/1990, de 3 de octubre, de ordenación general del sistema educativo (LOGSE)

Marchesi Álvaro (2000), Controversias En La Educación Española, Alianza Editorial, Madrid

Sevilla, D, (2003). La educación comprensiva en España”. Revista de Educación: Reflexiones sobre política educativa. Enero-Abril 2003 número 330. Ministerio de educación.

Francisco López Rupérez; (ABC.es 25-04-2006). «Los 15 años de Logse han dejado enfermo al sistema educativo español» En http://www.abc.es/hemeroteca/historico-25-04-2006/abc/Sociedad/francisco-lopez-ruperez-los-15-a%C3%B1os-de-logse-han-dejado-enfermo-al-sistema-educativo-espa%C3%B1ol_1421278104948.html

Carlos X. Blanco; (Asturbulla, 21-06-2009). ¡Si es verdad! La LOGSE fue un desastre y no quieren rectificarEn http://www.asturbulla.org/index.php?option=com_con tent&view=article&id=4446:isi-es-verdad-la-logse-fue-un-desastre-y-no-quieren-rectificar

Carlos X. Blanco; (Asturbulla, 15-06-2009). Contra la Pedagogía “Progre”En http://www.asturbulla.org/index.php?view=article&catid=118%3Aeducacion-y-cultura&id=4313%3Acontra-la-pedagogia-progre&option=com_content&Itemid=73

Marquès Graells, P. (2000). EL SISTEMA EDUCATIVO ACTUAL: PROBLEMAS Y PROPUESTAS DE MEJORA en http://peremarques.pangea.org/leycalidad.htm