polis1 t10

44
www.vicensvives.com www.vicensvives.com POLIS 1 Ciències socials, geografia i història Primer curs

Upload: epcalop24

Post on 29-Jun-2015

2.331 views

Category:

Education


6 download

TRANSCRIPT

Page 1: Polis1 T10

www.vicensvives.comwww.vicensvives.com

POLIS 1

Ciències socials, geografia i història

Primer curs

Page 2: Polis1 T10

POLIS 1

Índex

Climas y paisajes de España, Europa y la CA

Temps i clima05

Climes i paisatges de la Terra06

07

Societat i medi ambient08

La Terra, un planeta del Sistema Solar01

La representació de la Terra: els mapes02

Les formes de la Terra03

Rius i mars04

La prehistòria09

Les primeres civilitzacions: Mesopotàmia i Egipte 10

El món grec11

Catalunya en temps dels grecs12

L’Imperi Romà13

Catalunya romana14

L’herència de la cultura clàssica15

La fragmentació del món antic16

Climes i paisatges d’Europa i d’Espanya

Page 3: Polis1 T10

POLIS 1

Les primeres civilitzacions: Mesopotàmia i Egipte

5. La religió egípcia

4. L’Egipte dels faraons

3. Egipte, el Nil i el desert

2. L’art mesopotàmic

1. Mesopotàmia, terra entre dos rius

10

6. El temple, residència dels déus

7. Les tombes egípcies

Page 4: Polis1 T10

POLIS 1

Introducció

• Ara fa uns 6000 anys, al Creixent Fèrtil, les millores agrícoles van fer sorgir societats més pròsperes i complexes.

• Molts poblats neolítics es van transformar en ciutats i van sorgir les primeres grans civilitzacions urbanes.

• L’agricultura es va estendre per Mesopotàmia i Egipte.

• En aquestes civilitzacions també es va inventar l’escriptura i, gràcies a aquest fet, la humanitat va entrar en la Història.

10

Page 5: Polis1 T10

POLIS 1

1. Mesopotàmia, terra entre dos rius

1.1. Les primeres ciutats Estat

1.2. Els primers imperis

1.3. L’origen de l’escriptura

10

Page 6: Polis1 T10

POLIS 1

1.1. Les primeres ciutats Estat

• A Sumer, vers el IV mil·lenni a.C., van sorgir les primeres ciutats Estat: Ur, Uruk, Lagaix i Eridu.

• La prosperitat agrícola i ramadera d’aquestes ciutats va permetre que una part de la població es dediqués a d’altres tasques: van néixer els comerciants i els artesans.

• Els sacerdots controlaven les collites i el comerç, imposaven els tributs i garantien l’ordre.

• El cap dels sacerdots tenia el poder religiós i polític de la ciutat.

10

Page 7: Polis1 T10

POLIS 1

1.2. Els primers imperis

• Entre el III i el I mil·lenni a.C., les terres de Mesopotàmia van ser dominades successivament per diversos pobles, que van crear grans imperis.

• Accad (III mil·lenni a.C.).

• Imperi Babilònic (vers el 1800 a.C.).

• Imperi Assiri (vers el 1300 a.C.).

• Imperi Persa (segle VI a.C.).

10

Page 8: Polis1 T10

POLIS 1

1.3. L’origen de l’escriptura

• L’escriptura va sorgir a les ciutats mesopotàmiques vers el 3500 a.C.

• Els funcionaris i sacerdots tenien necessitat de controlar la propietat de les terres, les collites, els impostos, etc., i van començar a fer anotacions per portar la comptabilitat.

• Els reis van utilitzar sistemes d’escriptura per escriure ordres, fixar lleis i redactar codis.

• També es van començar a escriure textos literaris i religiosos.

10

Page 9: Polis1 T10

POLIS 1

2. L’art mesopotàmic

2.1. L’arquitectura

• Reconstrucció d’un ziggurat (il·lustració)

2.2. L’escultura

10

Page 10: Polis1 T10

POLIS 1

2.1. L’arquitectura

• El ziggurat i el palau van ser les dues grans construccions de les ciutats mesopotàmiques.

• Es construïen amb tova i per decorar-los es feien servir revestiments de ceràmica vidriada de colors brillants.

• La gran aportació mesopotàmica a l’arquitectura van ser l’arc i la volta, amb els quals van construir temples i palaus imposants.

10

Page 11: Polis1 T10

POLIS 1

Reconstrucció d’un ziggurat10

Page 12: Polis1 T10

POLIS 1

Reconstrucció d‘un ziggurat10

Page 13: Polis1 T10

POLIS 1

2.2. L’escultura

• En escultura destaquen unes petites estatuetes d’orants i les representacions dels reis (Gudea de Lagaix).

• Per decorar els murs i les portes dels temples i dels palaus es feien servir relleus que representaven les figures de reis o d’animals monstruosos.

10

Page 14: Polis1 T10

POLIS 1

3. Egipte, el Nil i el desert

3.1. El marc geogràfic

3.2. L’aprofitament de les aigües

3.3. Els avenços tècnics• Un poblat agrícola (il·lustració)

• Fases de las crescudes del Nil (il·lustració)

10

Page 15: Polis1 T10

POLIS 1

3.1. El marc geogràfic

• La situació geogràfica d’Egipte presenta dos avantatges: el desert l’aïlla dels seus enemics i el Nil permet regar i fertilitzar les terres de conreu.

• A Egipte es distingeixen dues grans regions: el Baix Egipte, al delta del Nil, i l’Alt Egipte, una terra àrida on només és possible la vida a la zona regada pel riu Nil.

10

Page 16: Polis1 T10

POLIS 1

3.2. L’aprofitament de les aigües

• Des de començament de juny fins a setembre el riu inunda totes les terres de la riba; al setembre es comencen a retirar les aigües i queda un fang negre que fertilitza els camps.

• Per poder desenvolupar l’agricultura es van haver de controlar les crescudes del riu.

• Els egipcis van construir dics i canals per emmagatzemar l’aigua i distribuir-la per les terres del voltant, i així van augmentar la producció agrícola.

• El Nil es va convertir en la gran via de comunicació i a les ribes hi van sorgir grans ciutats, com Memfis o Tebes.

10

Page 17: Polis1 T10

POLIS 1

3.3. Els avenços tècnics

• Per dur a terme aquestes tasques, els egipcis van desenvolupar el càlcul i la geometria, van establir un calendari de crescudes.

• També van crear sistemes de comptabilitat i tècniques constructives i hidràuliques.

• Als temples es feien les observacions astronòmiques i els càlculs matemàtics.

• L’any va ser dividit en 365 dies, i el dia, en 24 períodes.

10

Page 18: Polis1 T10

POLIS 1

Un poblat agrícola10

Page 19: Polis1 T10

POLIS 1

Un poblat agrícola10

Page 20: Polis1 T10

POLIS 1

Fases de les crescudes del Nil10

1. Inundació (juny-setembre)

Page 21: Polis1 T10

POLIS 1

Fases de les crescudes del Nil10

2. Sembra (a partir d’octubre)

Page 22: Polis1 T10

POLIS 1

Fases de les crescudes del Nil10

3. Recol·lecció (febrer-juny)

Page 23: Polis1 T10

POLIS 1

4. L’Egipte dels faraons

4.1. El poder del faraó• El poder del faraó (il·lustració)

4.2. Els privilegiats

4.3. El poble d’Egipte

10

Page 24: Polis1 T10

POLIS 1

4.1. El poder del faraó

• L’organització de l’Estat egipci era dominada per un rei, el faraó, que tenia un poder absolut.

• El faraó garantia l’ordre, la justícia i la defensa contra els enemics. El seu poder es fonamentava en el control i la direcció de les obres de canalització i irrigació de les terres.

• Per governar un territori tan extens, el faraó necessitava servidors fidels i eficaços.

• Els governadors, que, al seu torn, controlaven nombrosos funcionaris, feien complir les ordres del faraó.

• L’altre gran pilar del poder del faraó era l’exèrcit, del qual n’era cap suprem.

10

Page 25: Polis1 T10

POLIS 1

El poder del faraó10

Page 26: Polis1 T10

POLIS 1

El poder del faraó10

Page 27: Polis1 T10

POLIS 1

4.2. Els privilegiats

• Els alts funcionaris, els caps de l’exèrcit i els sacerdots constituïen la classe social més important de l’Antic Egipte, una veritable noblesa.

• Per atendre els nombrosos temples del país hi havia una casta de sacerdots que dirigien els ritus religiosos, practicaven la ciència, dominaven l’escriptura i administraven les terres del temple.

• Els escribes també gaudien d’una vida privilegiada, coneixien tots els secrets del càlcul i de la complexa escriptura egípcia.

10

Page 28: Polis1 T10

POLIS 1

4.3. El poble d’Egipte

• Els pagesos constituïen la majoria de la població; tot i que eren lliures, estaven lligats a la terra, que pertanyia al faraó, als nobles o als temples.

• També hi havia un abundant nombre de mercaders i d’artesans, que feien les seves activitats en petits tallers privats o en grans complexos que depenien del faraó, dels nobles o dels temples.

• Per sota de la resta de la població i en condicions pitjors hi havia els esclaus.

10

Page 29: Polis1 T10

POLIS 1

5. La religió egípcia

5.1. Els déus d’Egipte

5.2. La vida d’ultratomba

10

Page 30: Polis1 T10

POLIS 1

5.1. Els déus d’Egipte

• La religió egípcia era politeista, és a dir, adoraven molts déus.

• El déu més popular era Ra, déu del sol, al qual es va afegir Ammó, déu de Tebes.

• Fora del culte oficial, la gent adorava divinitats familiars i locals; eren molt supersticiosos i es protegien de la influència dels mals esperits amb amulets.

• Els déus habitaven als temples i es reencarnaven en l’estàtua que hi havia al santuari.

• Els sacerdots els havien de retre culte i obsequiar-los amb les ofrenes.

10

Page 31: Polis1 T10

POLIS 1

5.2. La vida d’ultratomba

• La religió egípcia prometia una vida després de la mort.

• Per als egipcis, els éssers humans estaven formats per un cos i una ànima (el ka).

• Quan el cos es moria, el ka passava a la vida d’ultratomba, però per fer-ho, el cos havia de restar incorrupte (momificació).

• Amb aquesta finalitat, la família embalsamava el difunt, que després de 40 dies es convertia en una mòmia dissecada.

• Els difunts s’havien de presentar davant del Tribunal d’Osiris, que jutjava la seva vida terrenal.

10

Page 32: Polis1 T10

POLIS 1

6. El temple, residència dels déus

6.1. L’arquitectura egípcia

6.2. Els temples

• El temple (il·lustració)

10

Page 33: Polis1 T10

POLIS 1

6.1. L’arquitectura egípcia

• L’art egipci es va caracteritzar perquè seguia unes regles fixes i inamovibles.

• L’arquitectura egípcia era arquitravada, sense arcs ni voltes.

• Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats, escultures i pintures.

• Les grans construccions van ser temples i tombes i tendien al monumentalisme.

10

Page 34: Polis1 T10

POLIS 1

6.2. Els temples

• Tots els temples egipcis es van construir sobre un plànol semblant: avinguda d’esfinxs, obeliscos, pilons a l’entrada i recinte emmurallat, sala hipòstila i Santuari.

• Només el faraó i els sacerdots tenien accés al santuari del temple.

10

Page 35: Polis1 T10

POLIS 1

El temple10

Page 36: Polis1 T10

POLIS 1

El temple10

Page 37: Polis1 T10

POLIS 1

7. Les tombes egípcies

7.1. Com eren les tombes egípcies• Mastaba (il·lustració)

• Piràmide (il·lustració)

• Hipogeu (il·lustració)

10

Page 38: Polis1 T10

POLIS 1

7.1. Com eren les tombes egípcies

• Les primeres tombes egípcies van ser unes construcccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes.

• De la superposició de les mastabes van nèixer les piràmides. Les més destacades són les de Keops, Kefrén y Micerí, a Gizeh.

• Per protegir el repòs dels faraons i impedir el pillatge, les entrades de les de les piràmides estaven camuflades.

• La por dels saquejos i els robatoris freqüents a les tombes va fer que, a l’Imperi Nou, els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus.

10

Page 39: Polis1 T10

POLIS 1

Mastaba10

Page 40: Polis1 T10

POLIS 1

Mastaba10

Page 41: Polis1 T10

POLIS 1

Piràmide10

Page 42: Polis1 T10

POLIS 1

Piràmide10

Page 43: Polis1 T10

POLIS 1

Hipogeu10

Page 44: Polis1 T10

POLIS 1

Hipogeu10