www.vicensvives.comwww.vicensvives.com

POLIS 4Ciències socials, història

Quart curs

POLIS 4

Índex

Climas y paisajes de España, Europa y la CA

Catalunya, la fàbrica d’Espanya05

L’època de l’Imperialisme06

07

El període d’entreguerres (1919-1939)08

El segle XVIII: la crisi de l’Antic Règim01

Liberalisme i Nacionalisme02

03

04

Temps de confrontació a Catalunya i a Espanya (1902-1939)09

La Segona Guerra Mundial i les seves conseqüències10

Un món bipolar11

Els anys del franquisme12

Democràcia i autonomia13

La Unió Europea14

El món actual15L’art del segle XIX

L’art del segle XX16

La industrialització de les societats europees

Catalunya i Espanya al s. XIX: La construcció d’un règim liberal

POLIS 4

La Segona Guerra Mundial i les seves conseqüències

5. Guerra Freda i coexistència pacífica

4. La formació de blocs antagònics

3. Les conseqüències de la guerra

1. Causes i contendents de la Segona Guerra Mundial

2. El desenvolupament del conflicte (1939-1945)

10

6. La fi dels imperis colonials

7. Descolonització i Tercer Món

POLIS 4

Introducció

• El 1939 va esclatar a Europa la Segona Guerra Mundial. Es va produir per l’expansionisme nazi i la incapacitat de les democràcies occidentals per frenar-lo.

• Des del 1945 fins al 1990, el món va estar dividit en dos blocs antagònics: el socialista, dirigit per l’URSS, i el capitalista, liderat pels EUA.

• La tensió entre aquests dos mons va portar a una situació de constant confrontació, la Guerra Freda.

• Als anys 60 es va inaugurar la coexistència pacífica.

10

POLIS 4

1. Causes i contendents de la Segona Guerra Mundial

1.1. Les causes del conflicte

1.2. La marxa cap a la guerra• El camí cap a la guerra (mapa)

1.3. Les aliances i l’esclat del conflicte

10

POLIS 4

1.1. Les causes del conflicte

• El Tractat de Versalles no va crear un clima de reconciliació sinó un clima de ressentiment entre nacions. Alemanya i Itàlia no van acceptar les imposicions de Versalles.

• La crisi del 29 va crear un context de depressió que va afavorir els feixismes.

• Mussolini, a Itàlia, i Hitler, a Alemanya, van desenvolupar una política exterior agressiva que es justificava per necessitats econòmiques o per prestigi històric.

• Davant de la política agressiva dels règims autoritaris, les democràcies no van intervenir en els problemes del món.

10

POLIS 4

1.2. La marxa cap a la guerra

• Des de principis de la dècada de 1930, els estats autoritaris van impulsar agressions bèl·liques cap a altres països:

• A Àsia, el Japó buscava ampliar els seus territoris a costa de la Xina. El 1937 va iniciar la invasió de la Xina.

• A l’Àfrica, el 1935, Itàlia va ocupar Etiòpia. A Europa, va envair Albània.

• Itàlia i Alemanya van intervenir a la Guerra Civil espanyola, facilitant soldats i armament als militars sublevats.

• Alemanya va desenvolupar una política d’expansió territorial amb la idea de crear un gran imperi.

10

POLIS 4

El camí cap a la guerra10

POLIS 4

1.3. Les aliances i l’esclat del conflicte

• Aquesta política expansionista es va sostenir en tractats internacionals de suport mutu.

• El 1936, Alemanya va signar una aliança amb Itàlia, coneguda com l’Eix Roma-Berlín. Aquesta es va renovar el 1939 amb el nom de Pacte d’Acer.

• Alemanya, el 1936, va signar amb el Japó el Pacte Antikomintern.

• França i Gran Bretanya es van mantenir al marge d’aquestes aliances.

• Per evitar que l’URSS s’aliés amb França i la Gran Bretanya per ajudar Polònia, Hitler va signar amb Stalin el Pacte Germanosoviètic.

10

POLIS 4

2. El desenvolupament del conflicte (1939-1945)

2.1. Les victòries de l’Eix

2.2. Europa sota el nazisme • L’expansió de les potències de l’Eix (mapa)

2.3. El triomf aliat

10

POLIS 4

2.1. Les victòries de l’Eix

• Amb la invasió de Polònia, Hitler va iniciar la guerra llampec, que va permetre l’atac sorpresa i avançar amb rapidesa. Polònia es va enfonsar i el país es va dividir entre Alemanya i l’URSS.

• El 1940, els exèrcits alemanys van envair la major part de l’Europa occidental.

• L’aviació alemanya va bombardejar els ports i ciutats britàniques: va ser la batalla d’Anglaterra.

• Hitler va desencadenar la batalla de l’Atlàntic per bloquejar les Illes Britàniques.

• El 1941, amb l’Operació Barba-roja va atacar Rússia.

10

POLIS 4

2.2. Europa sota el nazisme

• L’ocupació nazi tenia com a finalitat el sotmetiment dels territoris europeus en benefici d’Alemanya.

• En funció d’això, els nazis van organitzar els territoris conquerits en regions incorporades al Reich, regions colonitzades i Estats satèl·lits.

• L’ocupació va significar també l’extensió del terror i la repressió sobre la població sotmesa. Els alemanys van trobar col·laboracionistes entre la població civil.

• La Gestapo i les SS van implantar un règim de violència i terror sobre la població. La persecució va ser dura, especialment per als jueus, en l’anomenat Holocaust.

10

POLIS 4

L’expansió de les potències de l’Eix10

POLIS 4

2.3. El triomf aliat

• El juny de 1942, la situació de la guerra va fer un tomb quan l’URSS i els Estats Units van reforçar els aliats.

• Els nord-americans van frenar els japonesos al Pacífic (batalla de Midway) i els britànics als alemanys al nord d’Àfrica (El-Alamein).

• El primer gran fracàs de Hitler va tenir lloc a Stalingrad.

• A partir d’aquest moment, els aliats van començar la seva ofensiva.

• Amb el desembarcament nord-americà a Normandia (1944) van entrar a Europa molts soldats. Els angloamericans van avançar des de l’oest i els russos per l’est.

• Hitler es va suïcidar el 1945 i Alemanya va capitular.

10

POLIS 4

3. Les conseqüències de la guerra

3.1. L’impacte de la guerra

3.2. Les conferències de pau

3.3. La creació de l’ONU

10

POLIS 4

3.1. L’impacte de la guerra

• Quan es va acabar la Segona Guerra Mundial, Europa estava materialment i moralment destrossada.

• Llavors van emergir dues noves potències, els Estats Units i l’URSS, que van relegar a Europa a un segon pla.

• Les destruccions materials van ser importants. Els països que van quedar al marge de la guerra van ser subministradors i van experimentar un gran creixement econòmic.

• La guerra va deixar un profund impacte moral.

10

POLIS 4

3.2. Les conferències de pau

• Els tres grans aliats (la Gran Bretanya, els Estats Units i l’URSS) es van reunir per primera vegada a la Conferència de Teheran (1943).

• La segona conferència va ser la de Jalta (febrer de 1945), on es va decidir l’eliminació del règim nazi a Alemanya.

• La tercera conferència va ser la de Potsdam (agost de 1945), on es va establir la línia Oder-Neisse com la frontera entre Alemanya i Polònia.

• A la Conferència de París (1946) es van elaborar els tractats de pau amb la resta d’aliats d’Alemanya.

10

POLIS 4

3.3. La creació de l’ONU

• L’ONU (Organització de les Nacions Unides) es va fundar a la Conferència de San Francisco (1945) per substituir la Societat de Nacions.

• La nova organització va comptar amb 46 estats fundacionals i el seu objectiu era el manteniment de la pau i la seguretat internacional, així com la cooperació entre les nacions.

• A l’ONU, tots els estats membres estan representats a l’Assemblea General i per adoptar una decisió és necessària una majoria de dos terços.

• També existeix un Consell de Seguretat.

10

POLIS 4

4. La formació de blocs antagònics

4.1. El deteriorament de les relacions entre els aliats

4.2. La ruptura: el Teló d’Acer• Europa del 1945 al 1947 (mapa)

4.3. La partició d’Alemanya en dos Estats

10

POLIS 4

4.1. El deteriorament de les relacions entre els aliats

• A la fi de la Segona Guerra Mundial, era evident l’antagonisme entre els països occidentals i l’URSS.

• Les Conferències de Jalta i Potsdam van dividir Europa en dues zones d’influència.

• Les discrepàncies eren sobretot de tipus ideològic.

• Per afermar el control de les seves zones, els Estats Units van obligar a expulsar els comunistes dels governs de coalició que s’havien format als països de la seva àrea d’influència.

• L’URSS va propiciar que el Partit Comunista es fes amb el control exclusiu del poder als països de la seva influència.

10

POLIS 4

4.2. La ruptura: el Teló d’Acer

• La ruptura definitiva entre els dos blocs es va produir el 1947, quan el president nord-americà va exposar la Doctrina Truman.

• S’hi denunciava la creació de règims comunistes als països ocupats per l’Exèrcit Roig i proposava la intervenció americana per frenar l’amenaça comunista a Europa.

• Per això es va proposar el Pla Marshall, una ajuda econòmica per reconstruir Europa.

• Com a contrapartida, l’URSS va proposar l’Informe Jdanov, que denunciava l’actuació dels EUA com a via de domini d’Europa.

• El món es va dividir en dos blocs pel Teló d’Acer.

10

POLIS 4

Europa del 1945 al 1947 10

POLIS 4

4.3. La partició d’Alemanya en dos estats

• El primer escenari d’enfrontament entre els dos blocs va tenir lloc a Alemanya.

• Al final de la guerra, aquest país havia quedat dividit en quatre zones ocupades per britànics, francesos, nord-americans i soviètics.

• El 1948, els tres aliats occidentals van decidir unificar els seus territoris i crear un Estat federal alemany.

• En resposta, l’URSS va ordenar el bloqueig de Berlín.

• La crisi va accelerar la divisió d’Alemanya en dos estats:la República Federal, que es va enquadrar al bloc occidental, i la República Democràtica, sota influència soviètica.

10

POLIS 4

5. Guerra Freda i coexistència pacífica

5.1. Què és la Guerra Freda?

5.2. Els conflictes de la Guerra Freda• La crisi dels míssils (mapa)

5.3. La coexistència pacífica

10

POLIS 4

5.1. Què és la Guerra Freda?

• La Guerra Freda va consistir en un model de relacions internacionals que es va desenvolupar després de la Segona Guerra Mundial.

• Es basava en un permanent antagonisme entre els blocs liderats pels Estats Units i la Unió Soviètica.

• Va ser un enfrontament tens, sense arribar mai a una confrontació bèl·lica entre les dues potències, però en el qual aquestes van desenvolupar una gran carrera d’armaments.

10

POLIS 4

5.2. Els conflictes de la Guerra Freda

• La Guerra de Corea. Al final de la Guerra Mundial, el nord de Corea va ser ocupat per les tropes russes, i el sud, per les nord-americanes. Corea es va dividir en dos Estats.

• El 1950 Corea del Nord va envair el Sud amb el suport soviètic, i les tropes nord-americanes van defensar Corea del Sud. El conflicte va finalitzar amb la Pau de Panmunjon (1953).

• La Guerra de Vietnam. Va ser una guerra que va enfrontar Vietnam del Sud, amb l’ajuda dels Estats Units, i Vietnam del Nord entre 1958 i 1975.

• La crisi dels míssils. Després d’instal·lar-se a Cuba el règim de Fidel Castro, el govern nord-americà va boicotejar econòmicament Cuba, que aviat va rebre ajuda de l’URSS.

10

POLIS 4

La crisi dels míssils10

POLIS 4

5.3. La coexistència pacífica

• A finals de la dècada de 1950, el clima de tensió entre els blocs va donar pas a una nova etapa dominada per la distensió (coexistència pacífica).

• Les noves relacions entre els blocs van estar relacionades amb la nova generació de dirigents (Jruschov a l’URSS i Kennedy als EUA).

• A finals de la dècada de 1970 es van produir nous focus de conflicte que van provocar una altra vegada les tensions de la Guerra Freda.

• Els soviètics van envair l’Afganistan i els nord-americans, l’illa de Granada (Petites Antilles).

10

POLIS 4

6. La fi dels imperis colonials

6.1. Les causes de la descolonització

6.2. El procés descolonitzador• Etapes de la descolonització (mapa)

6.3. El conflicte de l’Orient Mitjà

10

POLIS 4

6.1. Les causes de la descolonització

• El desig d’independència de la majoria de la població de les colònies.

• La puixança dels moviments nacionalistes.

• La disminució del prestigi de les potències colonials.

• L’expansió d’una opinió internacional contrària a la colonització.

• El suport a la descolonització de les dues grans potències.

10

POLIS 4

6.2. El procés descolonitzador

• La primera etapa es va iniciar a Àsia després de la fi de la Segona Guerra Mundial, quan els moviments nacionalistes es van oposar al retorn a la situació anterior.

• La segona etapa va afectar el nord d’Àfrica i es va iniciar el 1951, quan la colònia italiana de Líbia va accedir a la sobirania.

• La tercera fase va afectar l’Àfrica subsahariana i es va estendre entre 1955 i 1965, quan la majoria de les colònies britàniques, franceses i belgues es proclamaren independents.

• L’última fase va afectar el con sud africà i va ser tardana.

10

POLIS 4

Etapes de la descolonització (1945-1994)10

POLIS 4

6.3. El conflicte de l’Orient Mitjà

• Palestina era un protectorat britànic habitat per musulmans, però amb un contingent de jueus important.

• El 1947, una resolució de l’ONU va proposar la partició en dos estats, un de jueu i un altre palestí i el 1948 es va proclamar l’Estat d’Israel.

• Els palestins i els seus veïns musulmans no van reconèixer el nou Estat israelià i van formar la Lliga Àrab i van desencadenar la primera guerra araboisraeliana.

• Es van desencadenar dues guerres més i el 1964 es va crear l’OAP (Organització per a l’Alliberament de Palestina), dirigida per Iàssir Arafat, per defensar els interessos palestins.

• El 1993 es va acordar la creació a Israel d’un territori autònom sota autoritat palestina.

10

POLIS 4

7. Descolonització i Tercer Món

7.1. El sorgiment del Tercer Món

7.2. El neocolonialisme, una herència colonial• Les desigualtats econòmiques al món (mapa)

7.3. Disputes ètniques i territorials

10

POLIS 4

7.1. El sorgiment del Tercer Món

• La majoria dels nous estats sorgits de la descolonització se sentien marginats de la política internacional.

• El 1955 es va reunir la Conferència de Bandung, que va acollir els representants de 29 països africans i asiàtics recentment descolonitzats.

• A Bandung es va acordar la condemna del colonialisme, la sobirania i igualtat de les nacions, el rebuig de la ingerència en els assumptes interns dels estats, juntament amb altres mesures.

• Com a resultat, a la conferència de Belgrad (1961) es va establir el Moviment de Països No Alineats.

10

POLIS 4

7.2. El neocolonialisme, una herència colonial

• El neocolonialisme era una nova forma de domini que comportava una dependència econòmica i cultural de l’antiga metròpoli per part dels països descolonitzats.

• L’estructura econòmica dels nous països era dèbil. Havien d’exportar matèries primeres i importar productes industrials.

• Aquesta dependència comercial és l’intercanvi desigual.

• En conseqüència, aquests països pateixen una forta dependència financera de l’exterior.

10

POLIS 4

Les desigualtats econòmiques al món10

POLIS 4

7.3. Disputes ètniques i territorials

• El traçat de les fronteres dels països que s’independitzaven responia a interessos colonials i, freqüentment, aquests països agrupaven tribus i ètnies diverses.

• A més, alguns dels nous dirigents van instaurar governs dictatorials i corruptes, sostinguts per l’exèrcit, que satisfeien els interessos de les velles metròpolis.

• En alguns països van sorgir moviments revolucionaris per fer-se amb el poder, i a molts d’ells s’hi va desencadenar una guerra civil.

10