www.vicensvives.com

POLIS 2

Ciències socials, geografia i història

Segon curs

POLIS 2

Índex

Climas y paisajes de España, Europa y la CA

Catalunya dins la Corona d’Aragó (segles XIII-XV)05

Orígens i expansió de la Corona de Castella06

07

La monarquia autoritària: els Reis Catòlics08

L’Islam i Al-Andalus01

L’Europa feudal02

La ciutat medieval03

Els orígens de Catalunya04

Els grans descobriments geogràfics09

L’Imperi dels Habsburg10

El segle del Barroc11

Catalunya dins la Monarquia Hispànica (s. XVI-XVII)12

Els habitants del planeta13

La població d’Espanya i la de Catalunya14

La ciutat i el món urbà15Renaixement i Reforma

Les societats humanes16

POLIS 2

Catalunya dins la monarquia hispànica (segles

XVI-XVII)

1. Les institucions de poder a Catalunya

2. Una població i una economia afeblides

3. Una societat convulsa

4. La revolta catalana del 1640

5. El Renaixement i el Barroc a Catalunya

12

POLIS 2

Introducció

• El matrimoni de Ferran d’Aragó amb Isabel de Castella va ser

l’origen de la monarquia hispànica.

• Carles I va ser proclamat rei de Castella i de la Corona d’Aragó

el 1517.

• Des de llavors Catalunya va quedar vinculada al conjunt de

territoris governats per la dinastia dels Habsburg.

• Durant tota l’Edat Moderna (segles XVI-XVII) Catalunya va

mantenir les institucions, les lleis, l’administració pública, la

moneda i la llengua.

12

POLIS 2

1. Les institucions de poder a Catalunya

1.1. La monarquia hispànica

1.2. Les institucions reials a Catalunya

• Les vegueries del segle XVII (mapa)

1.3. Les institucions de govern catalanes

12

POLIS 2

1.1. La monarquia hispànica

• L’herència que va rebre Carles I el va convertir en el primer

monarca que ostentava alhora els títols de rei de Castella i de la

Corona d’Aragó.

• En la monarquia dels Reis Catòlics tots dos territoris van

conservar les lleis i les institucions pròpies.

• La nova monarquia hispànica estava liderada per Castella, on

hi havia el rei i la cort, i des d’on es governaven tots els

territoris que tenien sota el seu domini.

• Catalunya va esdevenir un territori perifèric del gran imperi

governat des de Castella.

12

POLIS 2

1.2. Les institucions reials a Catalunya

• Les institucions que vinculaven Catalunya a la monarquia

hispànica es van crear en època de Ferran II el Catòlic.

• El poder de la monarquia a Catalunya s’articulava per mitjà de

dos organismes, que feien d’intermediaris entre el rei i l’antiga

Corona d’Aragó:

• El Consell d’Aragó.

• El virrei.

12

POLIS 2

Les vegueries del segle XVII

12

POLIS 2

1.3. Les institucions de govern catalanes

• A més de les institucions creades per la monarquia hispànica,

Catalunya va continuar mantenint les seves institucions

tradicionals.

• Les Corts.

• La Diputació del General o Generalitat.

• Els consells.

12

POLIS 2

2. Una població i una economia afeblides

2.1. La població catalana

2.2. L’expulsió dels moriscos

2.3. La davallada econòmica

2.4. El redreçament de l’economia catalana

12

POLIS 2

2.1. La població catalana

• A l’Edat Moderna Catalunya era un país poc poblat: la densitat de població era baixa i als nuclis urbans hi havia pocs habitants.

• Al llarg dels segles XVI i XVII la població catalana no va aconseguir de superar mai el sostre dels 500000 habitants.

• Durant el segle XVI la població catalana va créixer lleugerament. Un factor important d’aquest creixement va ser l’arribada d’immigrants procedents del sud de França.

• Al segle XVII, època de crisi demogràfica a tot Europa, a Catalunya va tornar a disminuir la població.

• Una sèrie d’epidèmies van assolar el país a partir del 1629 i posaren fi al període de creixement anterior.

12

POLIS 2

2.2. L’expulsió dels moriscos

• L’any 1609 el rei Felip III va decretar l’expulsió dels moriscos

de tot el territori de la monarquia.

• Aquesta mesura obeïa a motivacions de tipus religiós i social,

entre d’altres.

• A Catalunya l’expulsió va afectar unes 5000 persones, l’1 % de

la població.

• La majoria es localitzava a les comarques de l’Ebre i del Baix

Segre i es dedicava principalment a l’agricultura.

12

POLIS 2

2.3. La davallada econòmica

• Als segles XVI i XVII es va produir una davallada de l’economia

catalana.

• La davallada del comerç mediterrani en favor de les rutes

atlàntiques cap a Amèrica va afectar directament les activitats

comercials dels catalans. Les exportacions se’n van ressentir.

• L’agricultura va esdevenir l’activitat econòmica principal. El

conreu més extens al llarg del segle van ser els cereals,

fonamentalment blat, ordi i sègol.

• A les ciutats l’artesania continuava en mans dels gremis.

12

POLIS 2

2.4. El redreçament de l’economia catalana

• A finals del segle XVII el panorama va canviar i l’economia

catalana va iniciar un període de recuperació que va posar les

bases de les transformacions del segle XVIII i de la

industrialització posterior.

• Algunes comarques del litoral van començar a especialitzar-se en

la vinya.

• Algunes famílies pageses van començar a combinar les feines

agrícoles amb l’elaboració de teixits.

• El comerç va tenir una certa recuperació i alguns productes van

començar a ser exportats cap als mercats del Mediterrani i de

l’Atlàntic.

12

POLIS 2

3. Una societat convulsa

3.1. Els diversos grups socials

3.2. Pirates i corsaris

12

POLIS 2

3.1. Els diversos grups socials

• La noblesa i el clero. La noblesa continuà sent el grup social

predominant. L’Església va patir un cert procés de

castellanització.

• La burgesia. Va perdre una bona part de la força que tenia a la

Catalunya medieval. Als mercaders se’ls van reduir els ingressos i

els gremis van créixer en nombre.

• La pagesia. Una immensa part de la població vivia al camp. La fi

del conflicte remença i la Sentència Arbitral de Guadalupe

beneficiaren un sector dels remences, els pagesos grassos.

12

POLIS 2

3.2. Pirates i corsaris

• Durant els segles XVI i XVII els atacs de pirates i corsaris provinents del Magrib i de l’Imperi Otomà van ser força freqüents a la costa catalana.

• Moltes ciutats costaneres van ser saquejades i el comerç mediterrani es va trobar amb noves dificultats.

• Per defensar-se de la pirateria, al llarg de la costa del Principat s’hi van aixecar torres de defensa i a les ciutats costaneres s’hi van construir muralles amb torres de guaita.

• També es van organitzar expedicions corsàries de defensa i la Generalitat va disposar de galeres pròpies per vigilar la costa.

12

POLIS 2

4. La revolta catalana del 1640

4.1. Les causes del conflicte

4.2. La revolta del segadors

4.3. L’enfrontament amb la monarquia (1640-1652)

12

POLIS 2

4.1. Les causes del conflicte

• La revolta catalana del 1640 va tenir un doble component social i

polític.

• Va ser una revolta pagesa contra els senyors i les autoritats com a

protesta per la situació de misèria en què es trobaven i a causa de

les fortes càrregues fiscals que suportaven.

• També va ser una revolta de les classes benestants catalanes

contra els intents del comte duc d’Olivares d’uniformar la

monarquia segons les lleis i les institucions de Castella.

• El conflicte esclatà l’any 1626, en què les Corts catalanes van

rebutjar la proposta del rei d’aportar 16 000 homes al projecte de

la Unión de Armas d’Olivares.

12

POLIS 2

4.2. La revolta dels segadors

• El problema amb els soldats que havien d’allotjar-se a Catalunya es va aguditzar cap a l’any 1640 com a conseqüència de la fam i la guerra de la població catalana.

• La revolta pagesa es va iniciar quan els pagesos es van negar a allotjar els soldats.

• El moment culminant d’aquesta revolta es va produir el 7 de juny amb els esdeveniments del Corpus de Sang, en què un grup de segadors es va enfrontar a les autoritats i hi hagué morts.

• La revolta dels segadors va ser una protesta dels grups més pobres de la societat contra els senyors i contra les autoritats polítiques que els obligaven a fer-se càrrec de les despeses de la guerra.

12

POLIS 2

4.3. L’enfrontament amb la monarquia (1640-1652)

• Les classes benestants i els governants del Principat es van

atemorir davant la revolta pagesa i la van voler capitalitzar en

profit propi. Aleshores la revolta assolí el caràcter més polític.

• Pau Claris, president de la Generalitat, va establir contactes amb

França i va proposar la integració de Catalunya a la Corona

francesa per deslliurar-se del domini castellà.

• Aleshores va començar una guerra que va durar tretze anys i que

va enfrontar catalans i francesos amb la monarquia hispànica.

• La guerra a Catalunya es va acabar el 1652, any en què la ciutat

de Barcelona va capitular davant les tropes del rei Felip IV.

12

POLIS 2

5. El Renaixement i el Barroc a Catalunya

5.1. El Renaixement

5.2. El Barroc

12

POLIS 2

5.1. El Renaixement

• En arquitectura, el Renaixement es presenta sovint com un recurs

decoratiu que servia per ornamentar i complementar l’estructura

gòtica.

• En escultura i pintura les novetats renaixentistes les aportaven

artistes forans: castellans, italians i flamencs.

• Aquestes propostes es barregen amb la tradició pròpia, dominada

encara per l’estil gòtic, com es pot apreciar en molts retaules.

12

POLIS 2

5.2. El Barroc

• En arquitectura destaca la Casa de la Convalescència de l’antic

Hospital de la Santa Creu.

• També són del final del XVII i de principis del XVIII la portalada

de l’església de Caldes de Montbui, la façana de la catedral de

Tortosa, la de la catedral de Girona i la de la Universitat de

Cervera.

• En escultura són molt representatius els retaules que ornamenten

moltes esglésies del Principat, com ara la d’Arenys de Mar.

• En pintura cal destacar, al segle XVII, Francesc Ribalta, i al segle

XVIII, Antoni Viladomat.

12