polÍgons d’activitat econÒmica (pae) de la...

PAE de la Comarca del Garraf –Actualització 2015-16 1/53

POLÍGONS D’ACTIVITAT ECONÒMICA (PAE) DE LA COMARCA DEL GARRAF (Actualització dades 2011)

abril 2016

Amb el suport de


Direcció i coordinació: Ramon Llenas i Rafel Florenciano Treball de Camp : Gemma Juncosa i Ramon Llenas Tractament de dades: Yolanda Vallès i Fina Fuster Col·laboracions externes:

• Jordi Jiménez . Arquitecte del Servei d’Urbanisme de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú • Josep Campillo. Tècnic del Servei d’Urbanisme de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú • Elena Martínez. Arquitecta Tècnica. Of. De llicències i disciplina de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú • Neus García. Tècnica dels Serveis d’Urbanisme de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes • Ramon Borrell. Arquitecte municipal. Serveis d’Urbanisme de l’Ajuntament de Canyelles • Marc Balalnza. Coordinador de desenvolupament local de l’Ajuntament de Cubelles • Josep Farrè. Tècnic TIC i Societat de la Informació. Neàpolis. Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Contingut

0.- Objectius i metodologia 1.- Descripció bàsica de la comarca 2.- Situació, comunicacions i eixos viaris 3.- Entorns:

3.1.- Entorn formatiu i emprenedor 3.2.- Entorn tecnològic 3.3.- Entorn socioeconòmic (dades de població. ÎB, VAB , atur,etc.)

4.- Els PAES de la comarca

4.1.- Nombre de PAES 4.2.- Superfície ocupada pels PAES 4.3.- Ocupació dels PAES 4.4.- Antiguitat dels PAES 4.5.-Tipologia dels PAES 4.6.- Elements dels PAES

4.6.1.- Les empreses 4.6.2.- Els solars 4.6.3.- Les naus 4.6.4.- Altres elements

5.- Conclusions


ACTUALITZACIÓ ESTUDI POLÍGONS D’ACTIVITAT ECONÒMICA (PAE) DE LA COMARCA DEL GARRAF

0.- Objectius i metodologia L’anterior estudi que es va realitzar entre el darrer quadrimestre del 2011 i principis del 2012 tenia com a objectiu mostrar una visió general de l’entorn dels Polígons d’Activitat Econòmica (PAE) de la comarca del Garraf i determinar, per mitjà del treball de camp, la realitat de cada un d’ells pel que fa diverses variables com ara són la superfície ocupada, el grau d’ocupació, la relació d’elements i molt, especialment, aquells atributs que els defineixen i determinen la seva competitivitat (serveis bàsics i específics, oferta de sòl i sostre, preus d’oferta, etc.) La metodologia emprada es basà en la recerca d’informació dels diversos polígons al Consell Comarcal, als propis ajuntaments de la comarca, a la PIVSAM, a Neàpolis, a Internet (Web del Servei d’Informació de PAE-SIPAE de la Diputació de Barcelona, la pàgina web de la Unió de Polígons Industrials de Catalunya-UPIC, etc.) i molt especialment en els desplaçaments presencials a tots els PAE comarcals, relacionant i fent fotografies dels elements de cada un d’ells, elaborant una fitxa d’inspecció visual i realitzant , finalment, un dossier de cada PAE que es lliurà conjuntament amb un informe, en format paper i digital. L’actualització de l’estudi ha consistit bàsicament en tornar a fer el treball de camp visitant un altre cop tots els PAE i identificar els canvis que s’han produït a nivell d’ocupació i d’oferta de solars i naus. També s’ha aprofitat per ajustar a la realitat i millorar les dades de l’estudi original pel que fa límits, superfícies i esmenar algunes errades. 1.-Descripció bàsica de la comarca del Garraf La superfície de la comarca és de 185.120.000 m2 (185,12 km2.) i té una població de 145.886 habitants (2014) el que representa una densitat de 788,1 hab./km2. En aquests quatre anys que han passat des de l’anterior estudi la comarca ha guanyat 1.229 hab. La comarca es divideix en sis municipis, quatre litorals i dos d’interior. Els municipis que tenen costa són Cubelles, de 13,5 km2 i 14.481 habitants a l'any 2014; Vilanova i la Geltrú (capital de la comarca), de 34km2 i 65.941 habitants; Sant Pere de Ribes, de 40,8km2 i 29.939 habitants i Sitges, de 43,80Km2 i 28.171 habitants. Els dos municipis d’interior són Canyelles, de 14,20km2 i 4.345 habitants i Olivella, de 38,8Km2 i 3.609 habitants.

Població Comarca del Garraf

Municipi 2010 2014 Variació % Creixement

Vilanova i la Geltrú 66.532 65.941 -591 -0,89%

Sant Pere de Ribes 28.399 29.339 940 3,31%

Sitges 28.130 28.171 41 0,15%

Cubelles 13.995 14.481 486 3,47%

Canyelles 4.196 4.345 149 3,55%

Olivella 3.405 3.609 204 5,99%

Total 144.657 145.886 1.229 0,85%

Font:Idescat

L’únic municipi que perd població és la capital, Vilanova i la Geltrú. Destaca, per altra banda, un fort creixement del municipi d’Olivella en un 6 %.


El Garraf és una comarca petita en dimensió i en nombre de municipis (sis), el seu territori posseeix un alt valor paisatgístic i mediambiental, tant el terrestre com el marí. Té una alta qualitat de vida pel valor de les seves platges, el seu paisatge natural i urbà i per la seva estructura comercial, d'oci i gastronòmica. La seva situació geogràfica determina alguns avantatges estratègics basats en unes bones infraestructures de comunicació i una situació equidistant respecte a dues àrees de forta i dinàmica activitat econòmica com són el Tarragonès i, sobretot, Barcelona i la seva àrea metropolitana. La Comarca del Garraf limita geogràficament al nord i en gran part de l'oest amb el Massís del Garraf i al sud amb la Mar Mediterrània. El 75% de la població es concentra a la plana del Garraf. El Garraf delimita administrativament a l'est amb la comarca del Baix Llobregat, al nord amb l'Alt Penedès i a l'oest amb el Baix Penedès.

2.- Situació, comunicacions, eixos viaris. Des de fa uns anys es pot dir que la comarca està ben comunicada. Amb la inauguració de la l’autopista C-32 (Pau Casals) l’any 1992 el territori deixà de ser un cul de sac des del punt de vista de les comunicacions terrestres. Fins aleshores la comunicació per carretera cap la capital, Barcelona, i l’aeroport del Prat s’havia de fer per la sempre complicada carretera C-246 i superar les costes del Garraf. La comunicació amb el centre d’atracció social, econòmica i cultural que sens dubte, és la capital de Catalunya es feia, preferentment, doncs, per mitjà del ferrocarril. Una de les línies més antigues de l’estat espanyol. Avui la comarca no té cap tipus de problema per la comunicació per terra amb el seu entorn, a excepció del preu del peatge de l’autopista que actua com una veritable barrera a la dinamització econòmica del territori. La renovada carretera C-15, anomenada Eix diagonal, amb un format en alguns trams d’autovia (Vilanova i la Geltrú - Vilafranca del Penedès) possibilita una circulació moderna i eficaç cap a les comarques interiors de l’Anoia (Igualada) i el Bages (Manresa), enllaçant en aquest punt amb l’eix transversal i l’eix del Llobregat.


Per l’Eix diagonal, així mateix s’accedeix des de Vilafranca del Penedès a l’Autopista AP-7 cap a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. També des d’Igualada es pot accedir a l’autovia A-2 de Barcelona a Lleida. La comarca està travessada per la línia del ferrocarril del litoral cap a Barcelona i Tarragona. Cal assenyalar la

posició equidistant de la comarca entre Barcelona i Tarragona. (45-50 Kms.)

3.- Entorns

3.1.- Entorn formatiu i emprenedor D’entre les activitats formatives més relacionades directament amb l’activitat econòmica comarcal cal destacar l’activitat de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG) de la UPC que desenvolupa diverses enginyeries i graus tecnològics. També hi ha l’Escola Municipal d’Art i Disseny de Vilanova i la Geltrú (EMAID) amb cicles formatius relacionats amb els noves tecnologies multimèdia i la formació contínua que es desenvolupa en organismes privats i públics. Evidentment hem d’esmentar tots els cicles formatius i altres modalitats formatives que es fan en diversos centres públics i privats i que no relacionarem ara aquí, ja que no és l’objecte d’aquest treball. Pel que fa a l’emprenedoria hi trobem les activitats de promoció que fan quasi bé tots els ajuntaments de la comarca i el Consell Comarcal a través de diverses eines. Les més significatives són:


• Vilanova i la Geltrú: o L’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. o L’ Institut Municipal d’educació i treball (IMET) que és un organisme autònom que

orienta la seva activitat en quatre àrees, l’educació, la formació, l’orientació i l’ocupació.

o Neàpolis: Centralitza les polítiques actives de la Societat de la Informació participant en projectes de recerca i foment de les TIC.

o Neàpolis Cowork-Espai Emprenedor: Dins de l’edifici Neàpolis s’ha establert una zona de coworking per iniciatives tecnològicament innovadores que fa la funció de Viver d’empreses.

• Sant Pere de Ribes: o L’Oficina de Creixement empresarial (OCE).

• Sitges: o El Centre d’Iniciatives Econòmiques Nivell 10 que pertany a l’Àrea de promoció

econòmica de l’Ajuntament que té com a objectiu afavorir el desenvolupament econòmic del municipi en els àmbits de l’ocupació i de l’empresa.

o El “Centre d’empreses Creatives”que té com a objectiu facilitar un seguit de serveis i la instal·lació temporal d’empreses basades en l’economia de la creativitat. Pretén oferir serveis per a empreses sense necessitat d’allotjament físic.

Les tres àrees de promoció econòmica dels grans ajuntaments de la comarca tenen la qualificació de “Centre Local de Serveis a les Empreses” que atorga la Diputació de Barcelona i la seva actuació dirigida al teixit empresarials està coordinada per Node Garraf , Agència de Desenvolupament que també és Centre Local de Serveis a les empreses. Per altra banda la Mancomunitat de Municipis Penedès-Garraf en coordinació amb els ajuntaments de la comarca dóna serveis de promoció econòmica als emprenedors fent tasques de sensibilització, motivació i difusió de la cultura emprenedora, així com, d’informació i orientació dels diversos aspectes relacionats amb la creació d’empreses. 3.2.- Entorn tecnològic Una de les referències en l’àmbit tecnològic de la comarca és el Centre Tecnològic de Vilanova i la Geltrú (CTVG) que és un centre pluridisciplinar de recerca aplicada i de serveis a les empreses que aglutina les activitats de recerca, desenvolupament, innovació i transferència de tecnologia del campus universitari de la UPC a Vilanova i la Geltrú. També realitza tasques de Recerca i Desenvolupament la Fundació Abat de Vilanova i la Geltrú la qual actualment manté una quinzena de projectes actius.


3.3.- Entorn socioeconòmic 3.3.1.- Dades socioeconòmiques. Sense voler ser extensius recollim tot seguit algunes dades de la comarca a tenir en compte com a marc referencial dels Polígons d’Activitat Econòmica del Garraf (PAES)

• La població: En la projecció més baixa que fa l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) per a la comarca en els propers anys podem veure que els actuals 145.885 habitants (2014) de la comarca es convertirien en 139.317 el 2021 xifra bastant per sota del que preveia el mateix Institut fa quatre anys i que situava la població en un clar creixement i s’assolien els 157.779 habitants en el mateix període, és a dir, la nova projecció indica una reducció de 6.568 persones.

Població projectada a 1 de gener segons l'escenari (base 2013)

Comarca del Garraf Esc. baix Esc. mitjà Esc. alt

2026 137.473 146.928 156.496

2025 137.845 146.526 154.937

2024 138.203 146.129 153.467

2023 138.557 145.730 152.096

2022 138.919 145.351 150.816

2021 139.317 145.002 149.622

2020 139.765 144.682 148.509

2019 140.291 144.411 147.492

2018 140.919 144.195 146.625

2017 141.633 144.069 145.940

2016 142.446 144.087 145.385

2015 143.269 144.180 144.922

2014 143.985 144.324 144.622

2013 144.450 144.450 144.450

Font:Idescat


• El PIB comarcal: El 2012 l’Idescat quantifica el PIB Comarcal en 2.414 milions d’euros en caiguda constant. El 2010 era de 2.715,3 (2010) milions d’euros i el 2011 de 2.551,60 M d’€. El PIB del Garraf representa un 1,15 % del PIB de Catalunya. És a dir, la comarca s’ha anat empobrint tan des del punt de vista absolut com respecte al conjunt de Catalunya

PIB Base 2010

PIB 2011

(Milions

d'euros)

PIB/habitant

2011 (Milers

d'euros)

PIB 2012

(Milions

d'euros)

PIB/habitant

2012 (Milers

d'euros)Ribera d'Ebre 1.098,40 47,00 1.118,60 48,30

Aran 344,40 34,20 354,20 35,50

Barcelonès 76.503,80 34,20 75.789,50 34,00

Tarragonès 8.266,50 33,20 8.006,80 32,10

Conca de Barberà 665,30 31,60 645,00 30,80

Gironès 5.494,20 30,20 5.403,90 29,70

Segarra 654,60 28,20 661,80 28,70

Baix Llobregat 22.798,00 28,50 22.093,20 27,60

Alt Penedès 2.963,90 28,10 2.914,00 27,50

Vallès Oriental 11.337,60 28,60 10.895,60 27,40

Vallès Occidental 24.424,50 27,40 24.438,80 27,30

Osona 4.063,70 26,50 4.096,90 26,70

Alta Ribagorça 112,00 26,60 108,00 26,30

Alt Camp 1.142,30 25,40 1.175,30 26,20

Garrotxa 1.473,80 26,60 1.449,20 26,20

Segrià 5.354,80 25,90 5.289,90 25,60

Pallars Sobirà 185,80 25,10 186,20 25,50

Pla d'Urgell 889,60 24,00 898,30 24,30

Bages 4.245,10 24,00 4.253,70 24,20

Pla de l'Estany 729,50 23,40 751,00 24,00

Solsonès 334,40 24,40 317,00 23,30

Urgell 916,00 24,80 852,50 23,30

Selva 3.706,30 21,80 3.864,10 22,70

Noguera 920,00 23,10 889,40 22,40

Baix Camp 4.326,90 22,60 4.256,60 22,20

Pallars Jussà 295,10 20,90 303,90 22,10

Ripollès 561,10 21,40 545,90 21,00

Alt Empordà 2.966,90 21,40 2.868,70 20,70

Cerdanya 384,80 20,60 382,10 20,50

Baix Ebre 1.660,90 20,30 1.641,70 20,30

Alt Urgell 414,70 19,40 419,70 19,90

Berguedà 835,10 20,20 794,80 19,50

Baix Empordà 2.611,10 19,80 2.553,60 19,40

Garrigues 368,20 18,30 386,20 19,30

Anoia 2.340,00 19,80 2.278,40 19,30

Moianès 234,90 18,10 247,90 19,10

Maresme 8.219,60 19,00 8.196,70 18,90

Terra Alta 223,20 17,70 232,40 18,70

Montsià 1.310,00 18,40 1.183,20 16,70

Garraf 2.551,60 17,60 2.414,00 16,70

Baix Penedès 1.642,30 16,40 1.612,20 16,10

Priorat 145,20 14,60 148,90 15,20

Catalunya 209.716,10 27,90 206.919,90 27,60 Font: Idescat


PIB Comarcal 2012

148,90

186,20

232,40

247,90

303,90

317,00

354,20

382,10

386,20

419,70

545,90

645,00

661,80

751,00

794,80

852,50

889,40

898,30

1.118,60

1.175,30

1.183,20

1.449,20

1.612,20

1.641,70

2.278,40

2.414,00

2.553,60

2.868,70

2.914,00

3.864,10

4.096,90

4.253,70

4.256,60

5.289,90

5.403,90

8.006,80

8.196,70

10.895,60

22.093,20

24.438,80

108,00

75.789,50

0,0

0

10.0

00,0

0

20.0

00,0

0

30.0

00,0

0

40.0

00,0

0

50.0

00,0

0

60.0

00,0

0

70.0

00,0

0

80.0

00,0

0

Alta Ribagorça

Priorat

Pallars Sobirà

Terra Alta

Moianès

Pallars Jussà

Solsonès

Aran

Cerdanya

Garrigues

Alt Urgell

Ripollès

Conca de Barberà

Segarra

Pla de l'Estany

Berguedà

Urgell

Noguera

Pla d'Urgell

Ribera d'Ebre

Alt Camp

Montsià

Garrotxa

Baix Penedès

Baix Ebre

Anoia

Garraf

Baix Empordà

Alt Empordà

Alt Penedès

Selva

Osona

Bages

Baix Camp

Segrià

Gironès

Tarragonès

Maresme

Vallès Oriental

Baix Llobregat

Vallès Occidental

Barcelonès

Elaboració Pròpia


% VAB per sectors del Garraf 2001 2006 2010 Catalunya 2010

Agricultura 1,10% 0,70% 0,66% 1,04%

Indústria 22,00% 18,40% 13,81% 19,93%

Construcció 11,10% 15,60% 13,71% 10,18%

Serveis 65,80% 65,30% 71,82% 68,85%

Total 100,00% 100,00% 100,00% 100,00%

Font: Idescat. Comptes econòmics anuals de Catalunya.

Pel que fa al PIB per habitant la comarca del Garraf es trobava el 2012 a la cua de les comarques de Catalunya amb 16.700 euros per habitant només per davant de dues comarques el Baix Penedès i el Priorat.

Font: Idescat

• Valor Afegit Brut: El VAB de la comarca del Garraf en percentatges i per sectors dels anys 2001, 2006 i 2010 que són les dades més recents que ofereix l’IDESCAT, ens posa de manifest la clara vocació terciària de la comarca i la forta dependència, almenys fins abans de la crisi del 2007, del sector de la construcció en detriment de la indústria.

Elaboració pròpia


0,00%

10,00%

20,00%

30,00%

40,00%

50,00%

60,00%

70,00%

80,00%

2001 2006 2010 Catalunya

2010

% VAB de la comarca del Garraf

Agricultura

Indústria

Construcció

Serveis

• Atur registrat: En el gràfic següent podem veure com la comarca ha estat fortament castigada

per l’atur. Amb un punt d’inflexió molt clar entre la tardor de 2007 i l’estiu de 2008 en que la manifestació de la crisi econòmica es fa evident al duplicar-se la xifra d’atur que durant els anys 2005, 2006 i 2007 s’havia mantingut al voltant de les 4.000-5000 persones fins assolir el 2013 un màxim de 13.671 persones aturades.

Any Total

2001 3.370

2002 3.370

2003 3.498

2004 3.589

2005 4.937

2006 5.088

2007 5.225

2008 6.897

2009 10.570

2010 12.002

2011 12.765

2012 13.593

2013 13.671

2014 12.517

gener 2015 12.379

febrer 2015 12.261

març 2015 12.131

abril 2015 11.840

maig 2015 11.327

Atur Registrat a la comarca del

Garraf

Font: Observatori Empresa i Ocupació. Gencat


Atur registrat a la comarca del Garraf

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

gener 2

015

febre

r 2015

març

201

5

abril

2015

maig

2015

Elaboració pròpia

Font: Observatori Empresa i Ocupació. Gencat

El Garraf ocupa el 12é lloc de les comarques catalanes pel que fa a nombre d’aturats amb 11.132 aturats el novembre del 2015 el que representa un 2,13 % del total d’aturats de Catalunya.


Comarca Nov. 2015% s/ total

aturats

Barcelonés 142.412 27,30%

Vallès Occidental 67.394 12,92%

Baix Llobregat 56.166 10,77%

Maresme 33.270 6,38%

Vallès oriental 29.454 5,65%

Tarragonés 19.137 3,67%

Baix Camp 15.250 2,92%

Segrià 14.214 2,72%

Bages 12.663 2,43%

Selva 12.354 2,37%

Gironés 12.102 2,32%

Garraf 11.132 2,13%

Osona 10.441 2,00%

Alt Empordà 10.187 1,95%

Anoia 10.087 1,93%

Baix Penedès 9.915 1,90%

Baix Empordà 9.657 1,85%

Alt Penedès 7.431 1,42%

Baix Ebre 5.871 1,13%

Montsià 5.037 0,97%

Alt Camp 3.314 0,64%

Garotxa 2.711 0,52%

Berguedà 2.428 0,47%

Noguera 2.367 0,45%

Urgell 2.317 0,44%

Pla d'Urgell 2.078 0,40%

Pla de l'Estany 1.430 0,27%

Ribera d'Ebre 1.345 0,26%

Ripollès 1.310 0,25%

Segarra 1.135 0,22%

Conca de Barberà 1.110 0,21%

Alt Urgell 1.008 0,19%

Garrigues 902 0,17%

Pallars Jussà 715 0,14%

Cerdanya 682 0,13%

Solsonés 681 0,13%

Terra Alta 524 0,10%

Priorat 523 0,10%

Val d'Aran 425 0,08%

Pallars Sobirà 324 0,06%

Alta Ribargorça 157 0,03%

TOTAL CATALUNYA 521.660 100,00%

Font: Observatori Empresa i Ocupació. Gencat Elaboració pròpia


Si fem una comparació respecte a la situació que hi havia el 2011, data de l’anterior estudi, trobem que el Garraf ha reduït el nombre d’aturats en 2.135 persones, el que representa una reducció del 16,09 % sobre el total d’aturats que tenia el 2011. Aquesta reducció és similar a la que s’ha produït en el conjunt de Catalunya que ha estat del 15,07 %.

Comarca 2011 Nov. 2015% s/ total

aturatsVariació % Variació

Barcelonés 170.223 142.412 27,30% -27.811 -16,34%

Vallès Occidental 79.652 67.394 12,92% -12.258 -15,39%

Baix Llobregat 66.359 56.166 10,77% -10.193 -15,36%

Maresme 38.533 33.270 6,38% -5.263 -13,66%

Vallès oriental 35.213 29.454 5,65% -5.759 -16,35%

Tarragonés 22.027 19.137 3,67% -2.890 -13,12%

Baix Camp 16.963 15.250 2,92% -1.713 -10,10%

Segrià 16.111 14.214 2,72% -1.897 -11,77%

Bages 15.758 12.663 2,43% -3.095 -19,64%

Selva 14.157 12.354 2,37% -1.803 -12,74%

Gironés 14.405 12.102 2,32% -2.303 -15,99%

Garraf 13.267 11.132 2,13% -2.135 -16,09%

Osona 13.146 10.441 2,00% -2.705 -20,58%

Alt Empordà 11.036 10.187 1,95% -849 -7,69%

Anoia 11.053 10.087 1,93% -966 -8,74%

Baix Penedès 11.210 9.915 1,90% -1.295 -11,55%

Baix Empordà 11.610 9.657 1,85% -1.953 -16,82%

Alt Penedès 8.508 7.431 1,42% -1.077 -12,66%

Baix Ebre 6.780 5.871 1,13% -909 -13,41%

Montsià 5.464 5.037 0,97% -427 -7,81%

Alt Camp 3.823 3.314 0,64% -509 -13,31%

Garotxa 3.332 2.711 0,52% -621 -18,64%

Berguedà 3.157 2.428 0,47% -729 -23,09%

Noguera 2.829 2.367 0,45% -462 -16,33%

Urgell 2.699 2.317 0,44% -382 -14,15%

Pla d'Urgell 2.389 2.078 0,40% -311 -13,02%

Pla de l'Estany 1.773 1.430 0,27% -343 -19,35%

Ribera d'Ebre 1.491 1.345 0,26% -146 -9,79%

Ripollès 1.617 1.310 0,25% -307 -18,99%

Segarra 1.358 1.135 0,22% -223 -16,42%

Conca de Barberà 1.439 1.110 0,21% -329 -22,86%

Alt Urgell 1.107 1.008 0,19% -99 -8,94%

Garrigues 1.065 902 0,17% -163 -15,31%

Pallars Jussà 828 715 0,14% -113 -13,65%

Cerdanya 908 682 0,13% -226 -24,89%

Solsonés 836 681 0,13% -155 -18,54%

Terra Alta 624 524 0,10% -100 -16,03%

Priorat 580 523 0,10% -57 -9,83%

Val d'Aran 405 425 0,08% 20 4,94%

Pallars Sobirà 352 324 0,06% -28 -7,95%

Alta Ribargorça 157 157 0,03% 0 0,00%

TOTAL CATALUNYA 614.244 521.660 100,00% -92.584 -15,07% Font: Observatori Empresa i Ocupació. Gencat


Si fem una comparació amb la població comarcal veiem que, a excepció del Barcelonès, en la majoria de comarques hi ha una clara proporció entre les persones aturades i la seva població. Concretament en el Garraf el percentatge d’aturats està lleugerament per sobre del que li correspondria.

Comarca Nov. 2015% s/ total

aturatsPoblació 2014

% s/ total

població

Dif. % atur/

Població

Barcelonés 142.412 27,30% 2.227.238 29,62% -2,32%

Vallès Occidental 67.394 12,92% 899.532 11,96% 0,96%

Baix Llobregat 56.166 10,77% 806.249 10,72% 0,04%

Maresme 33.270 6,38% 437.919 5,82% 0,55%

Vallès oriental 29.454 5,65% 403.623 5,37% 0,28%

Tarragonés 19.137 3,67% 250.306 3,33% 0,34%

Baix Camp 15.250 2,92% 190.249 2,53% 0,39%

Segrià 14.214 2,72% 209.768 2,79% -0,07%

Bages 12.663 2,43% 184.403 2,45% -0,03%

Selva 12.354 2,37% 170.249 2,26% 0,10%

Gironés 12.102 2,32% 185.085 2,46% -0,14%

Garraf 11.132 2,13% 145.886 1,94% 0,19%

Osona 10.441 2,00% 154.897 2,06% -0,06%

Alt Empordà 10.187 1,95% 140.214 1,86% 0,09%

Anoia 10.087 1,93% 117.842 1,57% 0,37%

Baix Penedès 9.915 1,90% 100.262 1,33% 0,57%

Baix Empordà 9.657 1,85% 132.886 1,77% 0,08%

Alt Penedès 7.431 1,42% 106.262 1,41% 0,01%

Baix Ebre 5.871 1,13% 80.637 1,07% 0,05%

Montsià 5.037 0,97% 69.613 0,93% 0,04%

Alt Camp 3.314 0,64% 44.578 0,59% 0,04%

Garotxa 2.711 0,52% 56.036 0,75% -0,23%

Berguedà 2.428 0,47% 40.039 0,53% -0,07%

Noguera 2.367 0,45% 39.376 0,52% -0,07%

Urgell 2.317 0,44% 36.526 0,49% -0,04%

Pla d'Urgell 2.078 0,40% 37.128 0,49% -0,10%

Pla de l'Estany 1.430 0,27% 31.554 0,42% -0,15%

Ribera d'Ebre 1.345 0,26% 22.925 0,30% -0,05%

Ripollès 1.310 0,25% 25.700 0,34% -0,09%

Segarra 1.135 0,22% 22.713 0,30% -0,08%

Conca de Barberà 1.110 0,21% 20.723 0,28% -0,06%

Alt Urgell 1.008 0,19% 20.878 0,28% -0,08%

Garrigues 902 0,17% 19.762 0,26% -0,09%

Pallars Jussà 715 0,14% 13.530 0,18% -0,04%

Cerdanya 682 0,13% 18.063 0,24% -0,11%

Solsonés 681 0,13% 13.497 0,18% -0,05%

Terra Alta 524 0,10% 12.119 0,16% -0,06%

Priorat 523 0,10% 9.550 0,13% -0,03%

Val d'Aran 425 0,08% 9.993 0,13% -0,05%

Pallars Sobirà 324 0,06% 7.220 0,10% -0,03%

Alta Ribargorça 157 0,03% 3.873 0,05% -0,02%

TOTAL CATALUNYA 521.660 100,00% 7.518.903 100,00% 0,00% Font: Observatori Empresa i Ocupació. Gencat


Finalment si ordenem les comarques catalanes per la taxa d’atur registrat el novembre del 2015 trobem que el Garraf té una de les taxes més altes de Catalunya , un 17,40 % situant-se en el cinquè lloc després del Baix Penedès, el Montsià, l’Anoia i el Baix Ebre.

Comarca Nov. 2015 Taxa d'atur

Baix Penedès 9.915 22,79%

Montsià 5.037 19,79%

Anoia 10.087 18,98%

Baix Ebre 5.871 18,52%

Garraf 11.132 17,40%

Baix Camp 15.250 16,85%

Maresme 33.270 16,74%

Vallès Occidental 67.394 16,29%

Vallès oriental 29.454 15,98%

Alt Camp 3.314 15,91%

Tarragonés 19.137 15,73%

Bages 12.663 15,68%

Alt Penedès 7.431 15,26%

Baix Llobregat 56.166 15,08%

Selva 12.354 14,99%

Baix Empordà 9.657 14,92%

Ribera d'Ebre 1.345 14,71%

Berguedà 2.428 14,58%

Alt Empordà 10.187 14,52%

Osona 10.441 14,06%

Segrià 14.214 13,74%

Pallars Jussà 715 13,70%

Gironés 12.102 13,63%

Urgell 2.317 13,51%

Barcelonés 142.412 13,41%

Alt Urgell 1.008 12,78%

Noguera 2.367 12,71%

Solsonés 681 12,36%

Priorat 523 11,91%

Conca de Barberà 1.110 11,71%

Ripollès 1.310 11,10%

Garrigues 902 10,92%

Segarra 1.135 10,83%

Garotxa 2.711 10,61%

Pallars Sobirà 324 10,31%

Terra Alta 524 10,23%

Pla d'Urgell 2.078 10,20%

Pla de l'Estany 1.430 9,97%

Val d'Aran 425 9,73%

Cerdanya 682 8,87%

Alta Ribargorça 157 8,21%

TOTAL CATALUNYA 521.660 14,89% Font: Observatori Empresa i Ocupació. Gencat

• Altres: L’entitat empresarial representativa més significativa del territori és l’Associació d’Empresaris del Penedès i Garraf (ADEPG). Agrupava 873 empreses a 31.12.2014 (segons dades de la seva pàgina web) i té com a objectiu representar les empreses afiliades de l’espai intercomarcal del Garraf, Alt I Baix Penedès, el foment de l’activitat econòmica i el desenvolupament del teixit empresarial de la comarca (també de l’Alt i Baix Penedès). La seva missió és “mantenir un compromís amb el seu entorn social i econòmic i entén com a

prioritari el progrés del territori en tant que beneficia el conjunt dels ciutadans i entitats que hi

conviuen i garanteix el futur de les activitats que s’hi desenvolupen”.


Entre aquestes activitats hi ha l’edició anual de la interessant publicació “Index ADEG de

Competitivitat Territorial”. Es tracta d’un informe elaborat per la consultora Activa Prospect amb el suport de la Diputació de Barcelona i NODE Garraf, Agència de desenvolupament i compta amb el patrocini de Caixa Bank. L’objectiu de l’informe és analitzar els principals canvis en els factors de competitivitat del conjunt de Catalunya i de les seves comarques. A partir d’aquests factors i dels indicadors que en formen part, es realitza un rànquing comarcal de competitivitat territorial. En l’informe corresponent a l’exercici del 2015 el Garraf es posiciona en el lloc 12é de les 41 comarques catalanes amb una valoració de 35,9/100. Això significa un guany de 1,1 punts respecte a la valoració del 2014. La comarca més valorada a una distància notable sobre les altres és el Barcelonès amb una puntuació de 60,5 /100. Això és degut a que el Barcelonès disposa dels nivells més alts de qualificació de la població, de les millors infraestructures i serveis de transport, major desenvolupament d’activitats d’alt valor afegit i de serveis R+D i, també, de molts serveis de suport a l’activitat productiva. El Garraf, tal com es pot veure en el següent quadre extret de l’Informe, obté posicions avançades de competitivitat en tres factors: la qualificació dels RRHH, l’accés als mercats de clients i proveïdors i en esperit emprenedor i dinamisme empresarial. La més desfavorables en la sostenibilitat social (especialment l’alta taxa d’atur)

Font: Índex ADEPG 2015


4.- Els PAE de la comarca 4.1.- Nombre de PAE Segons l’estudi realitzat el 2011 la comarca del Garraf destina 3.761.678 m2 (376,617 km2) de la seva superfície a Polígons d’Activitat Econòmica, un 2,03 % de la seva superfície Total. En l’actualització de l’estudi que s’ha fet el 2015 s’ha procurat, conjuntament amb els tècnics municipals respectius, definir amb més precisió els límits territorials de cada PAE. Això ha significat incorporar zones verdes, zones d’equipament i altres que no s’havien considerat en l’anterior anàlisi però que estan vinculades als PAE. El resultat ha estat un increment de 26 ha al total de la superfície que es defineix com a destinada a Polígons d’Activitat Econòmica i que es situa en 4.021.960 m2 (402,19 ha). Significa un 2,17 % de la superfície comarcal.

Conceptes Comarca del Garraf m2 Ha% s/total sól

comarcaTotal superfície comarca 185.120.000 18.512 100,00%

Total sól urbà 26.019.600 2.602 14,06%

Total sól urbanitzable 19.735.700 1.974 10,66%

Totqal sól no urbanitzable 139.364.700 13.936 75,28%

Ttoal sól urbà i urbanitzable 45.755.300 4.576 24,72%

Total superfície PAE 4.021.960 402 2,17% Font: IDESCAT

La distribució del sòl del PAES entre municipis és la següent:

Municipi

Total Superfície

sòl PAE 2011

(m2)

%

Total Superfície

sòl PAE 2015

(m2)

%

Canyelles 80.844,00 2,15% 73.149,00 1,82%

Cubelles 209.940,00 5,58% 208.179,00 5,18%

Sant Pere de Ribes 1.100.895,00 29,27% 1.100.895,00 27,37%

Sitges 442.011,00 11,75% 450.590,00 11,20%

Vilanova i la Gaeltrú 1.927.988,00 51,25% 2.189.147,00 54,43%

Total 3.761.678,00 100,00% 4.021.960,00 100,00%

Elaboració pròpia


Total Superfície sòl PAE 2015 (m2)

2% 5%

27%

11%

55%

Canyelles Cubelles Sant Pere de Ribes Sitges Vilanova i la Geltrú

Elaboració pròpia

El municipi que n’hi destina més és el de Vilanova i la Geltrú amb un 55 % del total. Sant Pere de Ribes un 27 % i Sitges un 11 %, Cubelles i Canyelles, tal com es pot veure, són els que hi destinen menys. Aquestes dades tenen una certa correlació amb la població de cada municipi tot i que s’observa una orientació més industrial a Sant Pere de Ribes en comparació amb Sitges que està orientada més cap el sector terciari. La comarca del Garraf disposa de 18 Polígons d’Activitat Econòmica distribuïts de la següent forma: 11 al municipi de Vilanova i la Geltrú, 3 al de Sant Pere de Ribes, 2 al de Sitges, 1 a Canyelles i 1 a Cubelles. Vilanova i la Geltrú és el municipi que concentra la major part dels PAE de la comarca.

Nombre de polígons

1 1

3

211

Canyelles Cubelles Sant Pere de Ribes Sitges Vilanova i la Geltrú

Elaboració pròpia


PAE Municipi

Masia en Barreres Vilanova i la Geltrú

Torrent de Santa Magdalena Vilanova i la Geltrú

Masia en Frederic Vilanova i la Geltrú

Roquetes Vilanova i la Geltrú

La Bòbila Vilanova i la Geltrú

Sínia de les Vaques Vilanova i la Geltrú

La Plana Vilanova i la Geltrú

La Pastera Vilanova i la Geltrú

Masia Notari Vilanova i la Geltrú

Masia Notari Pirelli Vilanova i la Geltrú

Sector Marquès Vilanova i la Geltrú

PI. Vilanoveta Sant Pere de Ribes

Variant C-31 Sant Pere de Ribes

Sector Tecnològic Can Puig Sant Pere de Ribes

Les Prüelles-Mas Alba Sitges

Vallcarca Sitges

Les Salines Cubelles

PI Carretera Canyelles

Elaboració pròpia

La seva situació dins de la comarca és la següent:


Com es pot observar tant en la fotografia anterior com en la següent la majoria s’agrupen en la franja dels límits municipals entre Vilanova i la Geltrú i Sant Pere de Ribes i Sitges, al voltant de la Ronda Europa que més al nord es convertirà en la Carretera C-15 (Eix Diagonal). En aquest mateix eix molt més al nord hi trobem el PAE PI Carretera de Canyelles. Fora d’aquest eix però en la línia que recorre la carretera C-31 (antiga C-246) i l’autopista C-32 hi ha, a l’est, els PAE del PI Vilanoveta, el de la Variant C-31 de Sant Pere de Ribes, a l’oest el de Les Salines ja a Cubelles i, encara més a l’est, el de Les Prüelles-Mas Alba a Sitges i més lluny encara el de Vallcarca, també de Sitges.

El PAE encara no desenvolupat que queda més apartat és el del Parc Tecnològic de Can Puig a Sant Pere de Ribes.


4.2.- Superfície ocupada pels PAE Si analitzem els PAES en funció de la superfície que ocupen obtenim la el següent quadre:

PAE MunicipiSuperfície 2011

(m2)Superfície 2015 (m2)

Masia en Barreres Vilanova i la Geltrú 239.327 279.885

Torrent de Santa Magdalena Vilanova i la Geltrú 381.283 345.070

Masia en Frederic Vilanova i la Geltrú 132.202 169.036

Roquetes Vilanova i la Geltrú 476.246 563.466

La Bòbila Vilanova i la Geltrú 45.017 45.027

Sínia de les Vaques Vilanova i la Geltrú 34.860 31.234

La Plana Vilanova i la Geltrú 181.821 197.298

La Pastera Vilanova i la Geltrú 79.170 92.571

Masia Notari Vilanova i la Geltrú 124.175 176.410

Masia Notari Pirelli Vilanova i la Geltrú 152.510 166.150

Sector Marquès Vilanova i la Geltrú 81.377 123.000

Total PAE Vilanova i la Geltrú 1.927.988 2.189.147

PI. Vilanoveta Sant Pere de Ribes 460.977 460.977

Variant C-31 Sant Pere de Ribes 341.864 341.864

Sector Tecnològic Can Puig Sant Pere de Ribes 298.054 298.054

Total PAE Sant Pere de Ribes 1.100.895 1.100.895

Les Prüelles-Mas Alba Sitges 125.606 134.185

Vallcarca Sitges 316.405 316.405

Total PAE Sitges 442.011 450.590

Les Salines Cubelles 209.940 208.179

Total Pae Cubelles 209.940 208.179

PI Carretera Canyelles 80.844 73.149

Total PAE Canyelles 80.844 73.149

Total PAE Comarca del Garraf 3.761.678 4.021.960 Elaboració pròpia

PAE segons superfície

0,00

100.000,00

200.000,00

300.000,00

400.000,00

500.000,00

600.000,00

Roq

uete

s

PI. Vila

nove

ta

Torre

nt de

Santa

Mag

dale

na

Varia

nt C

-31

Vallcar

ca

Secto

r Tec

nològi

c Can

Puig

Mas

ia e

n Bar

rere

s

Les

Salines

La P

lana

Mas

ia N

otari

Mas

ia e

n Fre

deric

Mas

ia N

otari

Pirelli

Les

Prüel

les-

Mas

Alba

Secto

r Mar

quès

La P

aste

ra

PI Carre

tera

La B

òbila

Sínia d

e le

s Vaq

ues

Elaboració pròpia


4.3.- Ocupació dels PAE Tal com es pot veure en el següent quadre el conjunt de sòl de la comarca delimitat per els PAE està ocupat per empreses en un 38,60 %, un 9,60 % menys que el 2011. Ara bé hem de tenir en compte que més d’un 35 % d’aquest sòl són equipaments i vials.

Destí del sòl dels PAE

Concepte m2 % s/ sòl PAE m2 % s/ sòl PAE

Total superfície PAE 3.761.678,00 100,00% 4.021.960,00 100,00%

Total sòl ocupat per empreses 1.813.093,00 48,20% 1.552.499,00 38,60%

Total sòl de solars per comercialitzar 636.589,00 16,92% 769.166,00 19,12%

Total sòl ocupat per naus per comercialitzar 184.720,00 4,91% 257.846,00 6,41%

Ttoal sòl ocupats per vials, equipaments i altres 1.127.276,00 29,97% 1.442.449,00 35,86%

2011 2015

Elaboració pròpia

Si excloem, dons aquests 1.442.449 m2 de sòl destinats a equipaments, vials i altres obtenim el següent quadre:

Destí del sòl dels PAE sense vials, equip. i altres

Concepte m2 % s/ sòl PAE m2 % s/ sòl PAE

Total superfície PAE 2.634.402,00 100,00% 2.579.511,00 100,00%

Total sòl ocupat per empreses 1.813.093,00 68,82% 1.552.499,00 60,19%

Total sòl de solars per comercialitzar 636.589,00 24,16% 769.166,00 29,82%

Total sòl ocupat per naus per comercialitzar 184.720,00 7,01% 257.846,00 10,00%

2011 2015

Elaboració pròpia

Elaboració pròpia


Com es pot veure l’ocupació dels PAE per empreses es situa en un 60,19 % però 8,63 punts per sota de la que hi havia el 2011 que era del 68,82 %. Es detecta, doncs una clara reducció de l’espai ocupat per les empreses que passa de 181 Ha a 155 Ha. Tot i així amb l’anàlisi detallat de cada PAE veurem quins és el grau d’ocupació de cada un d’ells.

PAE Municipim2 de sòl ocupat

per empreses

% Ocupació

empreses

m2 de sòl ocupat

per empreses

% Ocupació

empreses

Variació 2011-

2015

Masia en Barreres 128.730 78,43% 51.946 34,16% -76.784

Torrent de Santa Magdalena 130.619 63,29% 78.379 46,86% -52.240

Masia en Frederic 73.881 87,72% 49.962 62,49% -23.919

Roquetes 337.478 91,79% 304.853 86,34% -32.625

La Bòbila 27.625 99,10% 23.281 90,77% -4.344

Sínia de les Vaques 1.470 10,75% 2.500 10,38% 1.030

La Plana 166.700 95,09% 173.378 95,27% 6.678

La Pastera 55.780 100,00% 59.089 100,00% 3.309

Masia Notari 0 0,00% 4.362 4,20% 4.362

Masia Notari Pirelli 152.510 100,00% 115.100 100,00% -37.410

Sector Marquès 81.377 100,00% 83.280 100,00% 1.903

Total PAE Vilanova i la Geltrú 1.156.170 81,19% 946.130 70,32% -210.040

PI. Vilanoveta 112.050 34,98% 113.518 28,92% 1.468

Variant C-31 62.958 24,58% 43.328 18,49% -19.630

Sector Tecnològic Can Puig 0 0,00% 0 0,00% 0

Total PAE Sant Pere de Ribes 175.008 26,88% 156.846 22,36% -18.162

Les Prüelles-Mas Alba 44.759 61,56% 59.399 67,06% 14.640

Vallcarca 316.405 100,00% 316.405 100,00% 0

Total PAE Sitges 361.164 92,82% 375.804 92,79% 14.640

Les Salines Cubelles 86.774 76,33% 62.185 71,52% -24.589

Total Pae Cubelles 86.774 76,33% 62.185 71,52% -24.589

PI Carretera Canyelles 33.977 60,11% 11.534 28,30% -22.443

Total PAE Canyelles 33.977 60,11% 11.534 28,30% -22.443

Total PAE Comarca del Garraf 1.813.093 68,82% 1.552.499 60,19% -260.594

Sitges

Vilanova i la Geltrú

Sant Pere de Ribes

2011 2015OCUPACIÓ DELS PAE PER EMPRESES

Elaboració pròpia


62

.18

5,0

0

316.405,00

59

.39

9,0

0

11

3.5

18

,00

83

.28

0,0

0

11

5.1

00

,00

17

3.3

78

,00

86

.33

6,0

0

78

.76

1,0

0

78

.37

9,0

0

0,00

50.000,00

100.000,00

150.000,00

200.000,00

250.000,00

300.000,00

350.000,00

M. B

arre

res

T.S. M

agdalena

M. F

rede

ric

Roq

uete

s I

Roq

uete

s II

Roq

uete

s III

Roq

uete

s IV

Roq

uete

s V

La B

òbila

Sinia V

aque

s

La P

lana

La P

aste

ra

M. N

otari

M. N

otari

Pirelli

S. Mar

quès

PI. Vila

nove

ta

Varia

nt C

-31

Secto

ir Tec

nolò

gic

Can

Pui

g

Les

Pueëlle

s- M

as A

lba

Vallcar

ca

Les

Salines

PI Carre

tera

Sòl ocupat per les empreses als PAE

Elaboració pròpia

28,3

0%

71,5

2%

100,0

0%

67,0

6%

0,0

0%

18,4

9%2

8,9

2%

100,0

0%

100,0

0%

4,2

0%

100,0

0%

95,2

7%

10,3

8%

90,7

7%

100,0

0%

93,4

3%

82,9

6%

66,6

6%7

9,0

2%

62,4

9%

46,8

6%

34,1

6%

0,00%

20,00%

40,00%

60,00%

80,00%

100,00%

120,00%

M. B

arre

res

T.S. M

agdalena

M. F

rede

ric

Roq

uete

s I

Roq

uete

s II

Roq

uete

s III

Roq

uete

s IV

Roq

uete

s V

La B

òbila

Sinia V

aque

s

La P

lana

La P

aste

ra

M. N

otari

M. N

otari

Pirelli

S. Mar

quès

PI. Vila

nove

ta

Varia

nt C

-31

Secto

ir Tec

nolò

gic

Can

Pui

g

Les

Pueëlle

s- M

as A

lba

Vallcar

ca

Les

Salines

PI Carre

tera

% Ocupació del sòl del PAE per empreses

Elaboració pròpia

Cal fer notar la desaparició definitiva de l’empresa CEMEX al PAE de la Masia en Barreres que ha passat a ser considerat un solar per comercialitzar. També el cessament de l’activitat de l’empresa HITECSA a la factoria que tenia al PAE de las Masia d’en Frederic. La notable variació que hi ha al PAE del Torrent de


Santa Magdalena és fruit només d’un càlcul més acurat que el que es va fer el 2011 i que contenia algunes errades. També és important la reducció de l’ocupació que s’ha produït en el PAE Roquetes sens dubte amb l’abandonament de l’activitat de nombroses pimes que hi estaven instal·lades. Hi ha alguns PAE que són uniempresarials o amb poques empreses en els que l’ocupació és, òbviament del 100%, o quasi bé. És el cas de La Plana, el subsector V de l’ Ind. Roquetes, La Pastera, la Masia Notari-Pirelli, el Sector Marquès i Vallcarca. El altres presenten diferents situacions. El més destacable des del punt de vista comercial és: � La baixa ocupació del PAE de la Sínia de les Vaques (10,38%) en el qual malgrat haver-se ampliat

els seus usos no s’ha aconseguit implantar-hi quasi cap més empresa. � La important oferta de naus que queda per comercialitzar al PAE del Torrent de Santa Magdalena. � La ínfima ocupació del PAE de la Masia en Notari (Està urbanitzat i quasi tot són solars per

comercialitzar). � L’oferta molt important tant de sòl com de sostre que hi ha en els PAE de Sant Pere de Ribes,

ocupats només en un 28,92 % % el de PI Vilanoveta (hi ha una part molt important encara no urbanitzada) i una ocupació només del 18,49 % % en de la Variant C-31 (part del PAE també permet l’edificació residencial amb usos industrials compatibles amb habitatge en planta baixa). Un 33 % per comercialitzar en el de Mas Alba (Sitges)representa una bona millora de la seva ocupació.

� Un 16 % per comercialitzar al PAE de PI Carretera (Canyelles) que ha millorat molt la seva ocupació. 4.4.- Antiguitat dels PAE En L’estudi dels PAE realitzat el 2011 s’indicava que l’antiguitat dels PAE es determinava segons les dates d’aprovació dels respectius Plans Parcials. Es deia també que calia tenir en compte que des de l’aprovació a la posta en marxa efectiva del PAE en diversos casos havien pogut passar entre dos i cinc anys. Antiguitat del PAE

Municipi PAEAny aprovació Pla

ParcialLa Plana 1980

Sínia de les Vaques 1983

La Pastera 1985

Roquetes 1986-1989

La Bòbila 1991

Masia en Barreres 1992

Sector Marquès 1993

Masia en Frederic 1999

Torrent de Santa Magdalena 2002

Masia Notari Pirelli 2002

Masia Notari 2006

PI. Vilanoveta 1988

Variant C-31 2004 (*)

Sector Tecnològic Can Puig (**)

Les Prüelles-Mas Alba 1992

Vallcarca (***)

Cubelles Les Salines 1993

Canyelles PI Carretera 1998-2004

(**) Encara no està desenvolupat

(***) No s'ha pogut precisar quan es va implantar la únivca empresa existent ( CimentsUniland)


Sant Pere de Ribes

Sitges

(*) Tot i que les empreses insral·lades hi són de fa anys laurbanització actual corespon al PP aprovat el 2004.

(Elaboració pròpia)


Podem dir que n’hi ha tres grups:

• Els més antics, el Pla Parcial del quals es va aprovar fa més de 20 anys. Corresponen al de Vallcarca, PI. Vilanoveta, La Plana, Ind. Roquetes, La Pastera, La Bòbila, Masia en Barreres, Sector Marquès, Les Prüelles, Mas Alba, Les Salines, PI. Carretera i Vallcarca. Si fem una inspecció visual de cada un d’ells podem veure, en molts d’ells, que efectivament les construccions reflecteixen el pas del temps. Aquests PAE més antics representen el 62 % de la superfície dels PAE del Garraf.

• Un segon grup intermedi és el que composen el PAE el Pla Parcial dels quals es va aprovar fa entre 10 i 20 anys. Són els PAE de La Masia en Frederic, Torrent de Santa Magdalena, Masia Notari-Pirelli iel de la Variant C31. Representen el 25 % de la superfície dels PAE del Garraf.

• Els més recents, que són els que fa menys de 10 anys que es va aprovar el Pla Parcial. Inclou el de la Masia Notari i la Sínia deles Vaques. Són el 5 % de la superfície dels PAE del Garraf

• No s’ha inclòs el Part Tecnològic de Can Puig ja que encara no s’ha desenvolupat i que representaria un 7 % del total de la superfície que la comarca destina a PAE.

Antiguitat dels PAE

5,16%

25,41%

62,01%

7,41%

Menys de 10 anys

Entre 10 i 20 anys

Més de 20 anys

No desenvolupats

Elaboració pròpia

4.5.- Tipologia dels PAE Per classificar els PAE de la comarca hem establert 4 tipologies: Sectorials, Multisectorials, Científico-Tecnològics i Logístics. El Garraf no disposa de cap PAE logístic i les activitats d’aquesta mena estan ubicades dins dels PAE multisectorials. El PAE Parc Tecnològic de Can Puig . que entraria en la categoria de PAE Cientifico-Tecnològic és l’aposta que ha fet l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes i la comarca en el seu conjunt per disposar d’una zona de desenvolupament, recerca i innovació pròpia i propera, però que, malauradament, encara no s’ha pogut desenvolupar. L’únic PAE que tenia una vocació realment sectorial era el de la Sínia de les Vaques ja que en el seu planejament inicial es va definir com de suport a les activitats del Port de Vilanova i la Geltrú. El resultat d’aquesta orientació sectorial no va tenir èxit ja que el PAE segueix amb una ocupació baixíssima del 10,38 % malgrat que el Juliol del 2014 es va aprovar una modificació del PGO desvinculant els usos


exclusius de suport a l’activitat portuària i admetent els següents nous usos: Restauració, comercial petit,oficines i serveis, educatiu, esportiu, sociocultural, públic-administratiu i estacionament. Tot i així podríem considerar que aquells PAE que estan formats únicament per una empresa són sectorials. Seria el cas de la Masia en Notari-Pirelli (Prysmian), Sector Marquès (Venca) i Vallcarca (Uniland). La resta de PAE, es a dir la majoria, són Multisectorials, tot i que en alguns s’hi poden identificar activitats específiques amb una freqüència més intensa com ara és el cas de:

• La del sector comercial tant en el de Les Salines de Cubelles, Mas Alba de Sitges o el de Vilanoveta (Zona Rambla del Garraf).

• Una petita però evident concentració d’activitats de suport a l’hosteleria en el PAE de Mas Alba. • Una presència intensa d’Indústria de venda i reparació d’automòbils al Polígon del Torrent de

Santa Magdalena.


4.6.- Els elements dels PAE En els PAE hi podem trobar quatre tipus d’elements: Empreses ja instal·lades, Solars per edificar, Naus per comercialitzar i altres elements d’ús comunitari o públic o senzillament no vinculats a l’activitat econòmica (zones verdes, equipaments, entitats recreatives, habitatges, etc.) En el treball de camp efectuat s’han identificat els següents elements als PAE del Garraf:

PAE Municipi 2015 2011 2015 2011 2015 2011 2015 2011 2015 2011

Masia en Barreres 18 24 12 3 7 6 5 2 42 35

Torrent de Santa Magdalena 105 71 5 4 148 182 2 2 260 259

Masia en Frederic 31 54 2 2 29 29 2 1 64 86

Roquetes I 45 52 2 3 13 13 1 0 61 68

Roquetes II 31 45 0 0 18 22 1 0 50 67

Roquetes III 37 38 3 2 15 9 6 5 61 54

Roquetes IV 27 30 1 1 6 3 1 0 35 34

Roquetes V 2 2 0 0 0 0 0 0 2 2

La Bòbila 25 25 2 0 4 1 4 2 35 28

Sínia de les Vaques 5 6 1 1 34 42 1 1 41 50

La Plana 2 2 1 1 0 0 0 0 3 3

La Pastera 4 4 0 0 0 0 0 0 4 4

Masia Notari 1 0 10 6 1 0 5 1 17 7

Masia Notari Pirelli 1 1 0 0 0 0 1 0 2 1

Sector Marquès 1 1 0 0 0 0 3 0 4 1

Total PAE Vilanova i la Geltrú 335 355 39 23 275 307 32 14 681 699

PI. Vilanoveta 80 85 8 8 42 30 4 4 134 127

Variant C-31 21 25 12 10 22 23 4 3 59 61

Sector Tecnològic Can Puig 0 0 1 1 0 0 0 0 1 1

Total PAE Sant Pere de Ribes 101 110 21 19 64 53 8 7 194 189

Les Prüelles-Mas Alba 44 44 5 5 18 23 2 2 69 74

Vallcarca 1 1 0 0 0 0 0 0 1 1

Total PAE Sitges 45 45 5 5 18 23 2 2 70 75

Les Salines Cubelles 96 91 1 2 50 56 5 2 152 151

Total Pae Cubelles 96 91 1 2 50 56 5 2 152 151

PI Carretera Canyelles 9 7 10 3 2 5 9 3 30 18

Total PAE Canyelles 9 7 10 3 2 5 9 3 30 18

Total PAE Comarca del Garraf 586 608 76 52 409 444 56 28 1127 1132

Nombre d'elements dels PAE TOTALEmpreses Solars Naus Altres


Sant Pere de Ribes

Sitges

Elaboració pròpia


4.6.1.- Les empreses En els PAE del Garraf hi ha instal·lades 586 empreses 22 menys de les que hi ha via el 2011. La relació de les mateixes es troba en un arxiu a part.

Nombre empreses (2015)

Nombre empreses

(2011)

Diferència nombre

empreses 2015-2011

Empreses PAE Masia en Barreres 18 24 -6

Empreses PAE Torrent de Santa Magadalena 105 71 34Empreses del PAE Masia Frederic 31 54 -23Empreses del PAE Roquetes I 45 52 -7

Empreses del PAE Roquetes II 31 45 -14Empreses del PAE Roquetes III 37 38 -1Empreses del PAE Roquetes IV 27 30 -3

Empreses del PAE Roquetes V 2 2 0Empreses del PAE la Bòbila 25 25 0Empreses del PAE Sínia de les Vaques 5 6 -1

Empreses del PAE La Plana 2 2 0Empreses del PAE La Pastera 4 4 0Empreses del PAE M. Notari 1 0 1Empreses del PAE M.Notari Pirelli 1 1 0

Empreses dels PAE S. Marquès 1 1 0Empreses del PAE PI Vilanoveta 80 85 -5Empreses del PAE Variant C-31 21 25 -4

Empresesm Sector Tecnologic Can Puig 0 0 0Empreses del PAE Les Prüelles- Mas Alba 44 44 0Empreses Vallcarca 1 1 0

Empreses del PAE Les Salines 96 91 5

Empreses el PAE PI Carretera 9 7 2

TOTAL 586 608 -22Total % 96,38% 100,00% 3,62%

PAE

Nombre d'empreses

Elaboració pròpia

1



608

586

0

100

200

300

400

500

600

700

NOmbre empreses als PAE (2011-2015)

Elaboració pròpia


Les empreses dels PAE del Garraf ocupen 154,8 Ha de sòl, 26 menys de les que ocupaven el 2011 el que representa una ocupació mitjana de 0,26 Ha per empresa.

Superfície sòl ocupat empreses

(2015)


(2011)

Diferència 2015-2011

Superfície mitjana

d'ocupació de sòl per empresa

Empreses PAE Masia en Barreres 51.946 128.730 -76.784 2.886Empreses PAE Torrent de Santa Magadalena 78.379 130.619 -52.240 746Empreses del PAE Masia Frederic 46.507 73.881 -27.374 1.500Empreses del PAE Roquetes I 46.617 55.284 -8.667 1.036Empreses del PAE Roquetes II 37.533 31.246 6.287 1.211Empreses del PAE Roquetes III 55.106 69.441 -14.335 1.489Empreses del PAE Roquetes IV 78.761 90.852 -12.091 2.917Empreses del PAE Roquetes V 86.336 88.747 -2.411 43.168Empreses del PAE la Bòbila 23.281 27.625 -4.344 931Empreses del PAE Sínia de les Vaques 2.500 1.470 1.030 500Empreses del PAE La Plana 173.378 166.700 6.678 86.689Empreses del PAE La Pastera 59.089 55.780 3.309 14.772

Empreses del PAE M. Notari 4.362 0 4.362 4.362Empreses del PAE M.Notari Pirelli 115.100 152.510 -37.410 115.100Empreses dels PAE S. Marquès 83.280 81.377 1.903 83.280Empreses del PAE PI Vilanoveta 113.518 112.250 1.268 1.419Empreses del PAE Variant C-31 43.328 62.958 -19.630 2.063Empresesm Sector Tecnologic Can Puig 0 0 0

Empreses del PAE Les Prüelles- Mas Alba 59.399 44.759 14.640 1.350Empreses Vallcarca 316.405 316.405 0 316.405Empreses del PAE Les Salines 61.715 86.774 -25.059 643

Empreses el PAE PI Carretera 11.534 33.977 -22.443 1.282

TOTAL 1.548.074 1.811.385 -263.311 2.642Total % 85,46% 100,00% 14,54%

PAE


Elaboració pròpia

1


(2015)


(2011)

1.811.385

1.548.074

0

200.000

400.000

600.000

800.000

1.000.000

1.200.000

1.400.000

1.600.000

1.800.000

2.000.000

Superfície sól ocupat per empreses als PAE (m2)

Elaboració pròpia


Al marge de la gran ocupació de sòl que l’empresa UNILAND, SA fa al PAE Valllcarca (31,64 ha.) les altres grans ocupacions corresponen als PAE on hi ha establertes les grans empreses de la comarca la majoria d’elles multinacionals:

� 17.3 ha del PAE La Plana amb les empreses Mahle,SA i Megadyne Rubber, SA

� 11,51 ha del PAE Masia Notari Pirelli a on hi ha instal·lada l’empresa PRYSMIAN,SA

� 8,63 ha del PAE Roquetes V o hi ha l’empresa CIE C. Vilanova, SL (Grupo Componentes)

� 8,33 ha del PAE Sector Marqués a on hi ha l’empresa Compañia Internacional para la Financiación de la Distribución, SA (VENCA).

Tal com s’ha dit anteriorment, l’ocupació de sòl per part de les empreses en els PAE es situa, en el seu conjunt, en un 61,23 % més de 7 punts per sota de la que hi havia el 2011. Els PAE ocupats per sota del 50 % i per tant amb una oferta notable de sol i/o naus són: Torrent de Santa Magdalena, Masia en Barreres, Sínia de les Vaques, Masia Notari , PI Vilanoveta i Variant C31. Hi ha menys empreses instal·lades als PAE que el 2011. Concretament en són 22, un 3,75 % menys. Malgrat les 34 noves empreses instal·lades al PAE del Torrent de Santa Magdalena, el degoteig de tancament d’empreses ens altres PAE donen aquest resultat negatiu. Aquesta resultats negatius s’han produït especialment al PAE de la Masia en Frederic (23 empreses menys) i al de Roquetes II (14 empreses menys). També s’observa aquesta baixa quan analitzem l’ocupació de sòl per part de les empreses. S’identifica un 12,44 % menys de sòl ocupat. Si el comparem amb el 3,45 % menys de nombre d’empreses ens fa pensar que les empreses que han anat tancant eren més aviat mitjanes i grans, o si més no estaven per sobre de la dimensió mitjana. Pel que fa a les activitats que hi desenvolupen aquestes empreses s’han classificat en set grans conceptes:

• Sector Primari • Indústria • Construcció i promoció immobiliària • Comerç • Serveis • Transport i logística • Restauració i oci

En l’anterior estudi no es va seguir aquesta classificació sinó una classificació estricta pel CCAE, però ara ens ha semblat més entenedora aquesta classificació, la qual no obstant es basa en el CCAE.


Sector Primari

IndústriaConstrucció i

Prom Immobiliar.

Comerç ServeisTransport i Logística

Restauració i Oci

Total

Empreses PAE Masia en Barreres 0 9 0 7 1 0 1 18

Empreses PAE Torrent de Santa Magadalena 0 16 15 49 18 4 0 102

Empreses del PAE Masia Frederic 0 11 2 6 7 1 1 28Empreses del PAE Roquetes I 0 12 2 23 5 1 1 44

Empreses del PAE Roquetes II 0 6 3 18 2 0 2 31

Empreses del PAE Roquetes III 0 9 1 19 4 2 2 37

Empreses del PAE Roquetes IV 0 3 0 18 4 1 1 27

Empreses del PAE Roquetes V 0 1 0 0 1 0 0 2

Empreses del PAE la Bòbila 2 11 1 8 3 0 0 25

Empreses del PAE Sínia de les Vaques 0 1 0 3 1 0 0 5

Empreses del PAE La Plana 0 2 0 0 0 0 0 2

Empreses del PAE La Pastera 0 2 0 1 1 0 0 4

Empreses del PAE M. Notari 0 0 0 0 1 0 0 1

Empreses del PAE M.Notari Pirelli 0 1 0 0 0 0 0 1Empreses dels PAE S. Marquès 0 0 0 1 0 0 0 1

Empreses del PAE PI Vilanoveta 0 24 8 25 14 5 4 80

Empreses del PAE Variant C-31 0 7 2 8 2 2 0 21

Empresesm Sector Tecnologic Can Puig 0 0 0 0 0 0 0 0

Empreses del PAE Les Prüelles- Mas Alba 0 5 3 28 5 1 2 44

Empreses Vallcarca 0 0 1 0 0 0 0 1

Empreses del PAE Les Salines 0 25 4 52 10 1 3 95

Empreses el PAE PI Carretera 0 2 1 4 1 1 0 9

TOTAL 2 147 43 270 80 19 17 578Total % 0,35% 25,43% 7,44% 46,71% 13,84% 3,29% 2,94% 100,00%

PAE

SECTOR ACTIVITAT(2015)

Elaboració pròpia

Els resultats obtinguts ns revelen que l’activitat més present és la del Comerç amb 270 establiments que representen el 46,71 % del total. L’activitat industrial hi està representada per 147 establiments, es dir la quarta part dels establiments (25,43 %). Els serveis és la tercera activitat més present amb 80 establiments (13,84%). Cal assenyalar que la suma del comerç, els serveis i la restauració i oci representa quasi bé els dos terços ( 63,49 %) dels establiments dels PAE del Garraf ( 367 establiments

Empreses dels PAE per sectors d'activitatRestauració i Oci;

17Transport i

Logística; 19

Serveis; 80

Comerç; 270

Construcció i

Prom Immobiliar.;

43

Indústria; 147

Sector Primari; 2

Elaboració pròpia


Gràficament cada PAE ens dóna els següents perfils segons les activitats de les empreses instal·lades.

PAE Masia en Barreres

0

9

0

7

1

0

1

0 10 20 30 40 50 60

Sector Primari

Indústria

Construcció i Prom

Immobiliar.

Comerç

Serveis

Transport i Logística

Restauració i Oci

PAE Torrent de Santa Magadalena

0

16

15

49

18

4

0

0 10 20 30 40 50 60

Sector Primari

Indústria

Construcció i Prom

Immobiliar.

Comerç

Serveis


Restauració i Oci

PAE Masia en Frederic

0

11

2

6

7

1

1

0 10 20 30 40 50 60

Sector Primari

Indústria

Construcció i Prom

Immobiliar.

Comerç

Serveis


Restauració i Oci

PAE Roquetes I

0

12

2

23

5

1

1

0 10 20 30 40 50 60

Sector Primari

Indústria

Construcció i Prom

Immobiliar.

Comerç

Serveis


Restauració i Oci


PAE Roquetes II

0

6

3

18

2

0

2

0 10 20 30 40 50 60

Sector Primari

Indústria

Construcció i Prom

Immobiliar.

Comerç

Serveis


Restauració i Oci

PAE Roquetes III

0

9

1

19

4

2

2

0 10 20 30 40 50 60

Sector Primari

Indústria

Construcció i Prom

Immobiliar.

Comerç

Serveis


Restauració i Oci

PAE Roquetes IV

0

3

0

18

4

1

1

0 10 20 30 40 50 60

Sector Primari

Indústria

Construcció i Prom

Immobiliar.

Comerç

Serveis


Restauració i Oci

PAE Roquetes V

0

1

0

0

1

0

0

0 10 20 30 40 50 60

Sector Primari

Indústria

Construcció i Prom

Immobiliar.

Comerç

Serveis


Restauració i Oci


PAE La Bòbila

2

11

1

8

3

0

0

0 10 20 30 40 50 60

Sector Primari

Indústria

Construcció i Prom

Immobiliar.

Comerç

Serveis


Restauració i Oci

PAE Sínia de les Vaques

0

1

0

3

1

0

0

0 10 20 30 40 50 60

Sector Primari

Indústria

Construcció i Prom

Immobiliar.

Comerç

Serveis


Restauració i Oci

PAE La Plana

0

2

0

0

0

0

0

0 10 20 30 40 50 60

Sector Primari

Indústria

Construcció i Prom

Immobiliar.

Comerç

Serveis


Restauració i Oci

PAE La Pastera

0

2

0

1

1

0

0

0 10 20 30 40 50 60

Sector Primari

Indústria

Construcció i Prom

Immobiliar.

Comerç

Serveis


Restauració i Oci


PAE Masia Notari

0

0

0

0

1

0

0

0 10 20 30 40 50 60

Sector Primari

Indústria

Construcció i Prom

Immobiliar.

Comerç

Serveis


Restauració i Oci

PAE Masia Notari-Pirelli

0

1

0

0

0

0

0

0 10 20 30 40 50 60

Sector Primari

Indústria

Construcció i Prom

Immobiliar.

Comerç

Serveis


Restauració i Oci

PAE Sector Marquès

0

0

0

1

0

0

0

0 10 20 30 40 50 60

Sector Primari

Indústria

Construcció i Prom

Immobiliar.

Comerç

Serveis


Restauració i Oci

PAE Vilanoveta

0

24

8

25

14

5

4

0 10 20 30 40 50 60

Sector Primari

Indústria

Construcció i Prom

Immobiliar.

Comerç

Serveis


Restauració i Oci


Elaboració pròpia

PAE Variant C31

0

7

2

8

2

2

0

0 10 20 30 40 50 60

Sector Primari

Indústria

Construcció i Prom

Immobiliar.

Comerç

Serveis


Restauració i Oci

PAE Les Prüelles- Mas Alba

0

5

3

28

5

1

2

0 10 20 30 40 50 60

Sector Primari

Indústria

Construcció i Prom

Immobiliar.

Comerç

Serveis


Restauració i Oci

PAE Les Salines

0

25

4

52

10

1

3

0 10 20 30 40 50 60

Sector Primari

Indústria

Construcció i Prom

Immobiliar.

Comerç

Serveis


Restauració i Oci

PAE PI Carretera

0

2

1

4

1

1

0

0 10 20 30 40 50 60

Sector Primari

Indústria

Construcció i Prom

Immobiliar.

Comerç

Serveis


Restauració i Oci


Respecte al 2011 les variacions del nombre d’empreses instal·lades als PAE del Garraf ha estat la següent.

1

-25

-10

31 33

-12-11

-30

-20

-10

0

10

20

30

40

Secto

r Prim

ari

Indú

stria

Con

stru

cció

i Pro

m Im

mob

iliar.

Com

erç

Serve

is

Trans

port i

Log

ístic

a

Res

taur

ació

i Oci

Variació nombre d'empreses PAE per sector d'activitat (2015-2011)

0,17%

-4,33%

-1,73%

5,36% 5,71%

-2,08% -1,90%

-10,00%

-8,00%

-6,00%

-4,00%

-2,00%

0,00%

2,00%

4,00%

6,00%

8,00%

10,00%

Secto

r Prim

ari

Indú

stria

Constru

cció

i Pro

m Im

mob

iliar.

Comerç

Serve

is

Trans

port i

Log

ístic

a

Restau

ració

i O

ci

Variacions nombre empreses PAE per sector activitat (2015-2011)


4.6.2.- Els solars

S’han identificat 76 solars en oferta en els diferents PAE del Garraf, 24 més dels que es relacionaven el 2011. Això és degut a diverses causes: Una respon que l’espai que ocupava l’empresa CEMEX al PAE Masia en Barreres ha passat ser considerat solar industrial però també altres espais que abans estaven ocupats per empreses del sector de la construcció del mateix PAE que també han desaparegut. També les condicions d’algunes edificacions, molt deteriorades, aconsellen el seu enderrocament amb la qual cosa les hem considerades solars. Una darrera explicació és la redifinició d’espais del PAE Vilanoveta que anteriorment no s’havien considerat per error i que ara han estan inclosos com a solars sense urbanitzar. Finalment també hi ha influenciat la reconsideració d’espais del PAE PI Carretera de Canyelles ocupats en part per l’empresa Madergold i que, amb la nova planificació urbanística, en el futur esdevindran solars per a l’activitat econòmica. Per tant els hem considerat com a tals.

Nombre de solars 2015

Nombre de solars 2011


Superfície mitjana

parcel·la

Solars PAE Masia en Barreres 12 3 9 7.360

Solars PAE Torrent de Santa Magdalena 5 4 1 5.400

Solars PAE Masia Frederic 2 2 0 1.707

Solars del PAE Roquetes I 2 3 -1 1.346

Solars del PAE Roquetes II 0 0 0

Solars del PAE Roquetes III 3 2 1 460

Solars del PAE Roquetes IV 1 1 0 1.060

Solars del PAE Roquetes V 0 0 0

Solars del PAE la Bòbila 2 0 2 385

Solars del PAE Sínia de les Vaques 1 1 0 3.631

Solars del PAE La Plana 1 1 0 8.600

Solars del PAE La Pastera 0 0 0

Solars del PAE M. Notari 10 6 4 9.721

Solars del PAE M.Notari Pirelli 0 0 0

Solars del PAE S. Marquès 0 0 0

Solars del PAE PI Vilanoveta 8 8 0 30.958

Solars del PAE Variant C-31 12 10 2 13.976

Solars del Sector Tecnològic de Can Puig 1 1 0 74.514

Solars del PAE Les Prüelles- Mas Alba 5 5 0 2.485

Solars Vallcarca 0 0 0

Solars del PAE Les Salines 1 2 -1 4.680

Solars del PAE PI Carretera 10 3 7 2.809

TOTAL 76 52 24 10.121

Total % 146,15% 100,00% 46,15%

PAE

Nombre de solars

Elaboració pròpia


Superfície solars per

comercialitzar (M2) 2015



Diferència superfícies (M2)

2015-2011

Solars PAE Masia en Barreres 88.325 29.545 58.780Solars PAE Torrent de Santa Magdalena 26.998 20.930 6.068

Solars PAE Masia Frederic 3.413 3.112 301

Solars del PAE Roquetes I 2.692 5.243 -2.551Solars del PAE Roquetes II 0 0 0

Solars del PAE Roquetes III 1.381 625 756

Solars del PAE Roquetes IV 1.060 1.100 -40Solars del PAE Roquetes V 0 0 0

Solars del PAE la Bòbila 770 0 770

Solars del PAE Sínia de les Vaques 3.631 3.674 -43Solars del PAE La Plana 8.600 8.600 0

Solars del PAE La Pastera 0 0 0Solars del PAE M. Notari 97.213 94.496 2.717

Solars del PAE M.Notari Pirelli 0 0 0

Solars del PAE S. Marquès 0 0 0Solars del PAE PI Vilanoveta 247.664 183.347 64.317

Solars del PAE Variant C-31 167.712 172.271 -4.559

Solars del Sector Tecnològic de Can Puig 74.514 74.514 0Solars del PAE Les Prüelles- Mas Alba 12.426 12.536 -110

Solars Vallcarca 0 0

Solars del PAE Les Salines 4.680 6.590 -1.910

Solars del PAE PI Carretera 28.087 21.284 6.803

TOTAL 769.166 637.867 131.299

Total % 120,58% 100,00% 20,58%

PAE

Superfície solars per comercialitzar (M2)

Elaboració pròpia

D’entre els solars relacionats n’hi ha els següents que estan sense urbanitzar:

• Un de 153.563 m2 situat al PI Vilanoveta. • El del Parc Tecnològic de Can Puig de 74.514 m2. • El de la Variant C-31 situat a la part nord del PAE, tocant, precisament, a la carretera

C-31 de 110.588 m2. • Cinc al PAE PI Carretera de Canyelles amb un total de 24.194 m2.

La resta estan tots urbanitzats. Entre ells la zona més important és la de la Masia en Notari amb una oferta de 10 parcel·les d’entre 2.000 m2 i 17.000 m2 que representen un total de 9,72 ha. Amb les incorporacions com a solars descrites anteriorment ,aquests ocupen un total de 76,92 ha, 13 més de les ocupaven el 2011 ( 63,78 Ha).

Elaboració pròpia


1





637.867

769.166

0

100.000

200.000

300.000

400.000

500.000

600.000

700.000

800.000

Superfície de solars per comercialitzar (m2)

Elaboració pròpia

12.426,00

74.514,00

167.712,00

247.664,00

97.213,00

8.600,00

26.998,00

88.325,00

0,00

50.000,00

100.000,00

150.000,00

200.000,00

250.000,00

M. B

arre

res

T.S. M

agdalen

aM

. Fre

deric

Roq

uete

s I

Roq

uete

s II

Roq

uete

s III

Roq

uete

s IV

Roq

uete

s V

La B

òbila

Sinia V

aque

sLa

Plana

La P

aste

raM

. Not

ari

M. N

otari

Pirelli

S. Mar

quès

PI. Vila

nove

ta

Varia

nt C

-31

Secto

ir Tec

nològic

Can

Pui

g

Les

Pueëlle

s- M

as A

lba

Vallcar

caLe

s Sal

ines

PI Carre

tera

Oferta de sól per comercialitzar als PAE

Elaboració pròpia

La major concentració de sòl edificable es troba a Sant Pere de Ribes amb un total de 489.890 m2 ( 49 Ha aprox.). Cal assenyalar, no obstant que d’aquests 74.514 m2 del PAE del Sector Tecnològic de Can Puig encara no s’han desenvolupat. Per altra banda els 167,712 m2 del PAE variant C31 corresponen majoritàriament a sòl encara per desenvolupar (11 ha) i al resta (5 ha. aprox.) estan situats a la rambla del Garraf i està qualificat com a residencial que permet usos industrials compatibles amb l’habitatge en planta baixa. Així, doncs, podem dir que el caràcter industrial d’aquest sòl és molt limitat. Dels 247.664 m2 del PAE PI Vilanoveta un 62 % (15,4 ha) també estan pendents de desenvolupament. L’altra font important de sòl està al municipi de Vilanova i la Geltrú. Fonamentalment en dues ubicacions: en el PAE Masia Notari ( 9,7 ha) i en el PAE Masia en Barreres (8,8 ha). Aquesta


última amb quasi el 50 % del sòl corresponent a l’espai que ocupava l’empresa CEMEX ( 4,31 ha). La major part dels solars oferts estan entre 2,500 i 10.000 m2 (30) . Les grans parcel·les, es a dir de més 10.000 m2 en són 14. La resta són 32 solars amb una superfície inferior als 2.500 m2.

de menys de 800 m2

de 800 a 2.500 m2

de 2.500 a 10.000 m2

de més de 10.000 m2

Total

Solars PAE Masia en Barreres 0 3 8 1 12

Solars PAE Torrent de Santa Magdalena 0 1 3 1 5

Solars PAE Masia Frederic 0 2 0 0 2

Solars del PAE Roquetes I 0 2 0 0 2

Solars del PAE Roquetes II 0 0 0 0 0

Solars del PAE Roquetes III 2 1 0 0 3

Solars del PAE Roquetes IV 1 0 0 0 1

Solars del PAE Roquetes V 0 0 0 0 0

Solars del PAE la Bòbila 2 0 0 0 2

Solars del PAE Sínia de les Vaques 0 0 1 0 1

Solars del PAE La Plana 0 0 1 0 1

Solars del PAE La Pastera 0 0 0 0 0

Solars del PAE M. Notari 0 2 2 6 10

Solars del PAE M.Notari Pirelli 0 0 0 0 0

Solars del PAE S. Marquès 0 0 0 0 0

Solars del PAE PI Vilanoveta 0 2 4 2 8

Solars del PAE Variant C-31 2 1 7 2 12

Solars del Sector Tecnològic de Can Puig 0 0 0 1 1

Solars del PAE Les Prüelles- Mas Alba 1 2 2 0 5

Solars Vallcarca 0 0 0 0 0

Solars del PAE Les Salines 0 0 1 0 1

Solars del PAE PI Carretera 4 4 1 1 10

TOTAL 12 20 30 14 76

Total % 15,79% 26,32% 39,47% 18,42% 100,00%

PAE

Nombre de Solars segons superfície

Elaboració pròpia

Elaboració pròpia


Respecte als preus dels solars industrials només tindrem en compte els preus de venda ja que l’arrendament de solars industrials no és una operació habitual. Adjuntem tot seguit un gràfic elaborat a partir de les dades que subministra l’Informe Semestral del Mercat Industrial a Catalunya de Finques Forcadell. Com es pot veure el preu mitjà de venda de solar ha anat baixant del 2011 que se situava en quasi 500 €/m2 fins el 2013 que es va estabilitzar sobre els 285 €/m2 , import que es manté fins a l’actualitat. Pel fa al Garraf s’ha fet una petita prospecció entre les ofertes vigents actualment a Internet resultant un preu mig de 253,09 €/m2. Tenint en compte que aquest és un preu d’oferta i que les operacions reals generalment es tanquen entre un 15 i un 30 % per sota de l’oferta, estaríem parlant d’uns preus reals per a potencials operacions d’entre 215 i 180 €/m2 per sota dels que descriu Forcadell pel conjunt de Catalunya.

Preus Venda Solars Industrials (€/m2)

498,00

351,00 333,00312,00 288,00 286,00 285,00 286,00

367,00

600,00

558,00

424,00 404,00380,00

343,00340,00 340,00 343,00

0,00

100,00

200,00

300,00

400,00

500,00

600,00

700,00

1S 2

011

2S 2

011

1S 2

012

2S 2

012

1S 2

013

2S 2

013

1S 2

014

2S 2

014

1S 2

015

Mitjà Màxim

Font: Informe del mercat industrial a Catalunya. F. Forcadell


4.6.3.- Les naus

S’han identificat 409 naus per vendre o llogar als PAES del Garraf. Són 35 menys de les que es van identificar en l’anterior estudi del 2011 (444). L’increment d’ocupació s’ha produït fonamentalment en el PAE del Torrent de Santa Magdalena un dels més moderns dels PAE del Garraf. Per contra la major desocupació s’ha produït al PAE de Vilanoveta amb 12 naus menys ocupades.

Naus per comerciaolitza

r 2015

Naus Per comercialitzar

2011


Superfície mitjana naus

Naus del PAE Masia en Barreres 7 6 1 1.687

Naus del PAE Torrent de Santa Magadalena 148 182 -34 418

Naus del PAE Masia Frederic 29 29 0 1.035

Naus del PAE Roquetes I 13 13 0 745

Naus del PAE Roquetes II 18 22 -4 1.084

Naus del PAE Roquetes III 15 9 6 663

Naus del PAE Roquetes IV 6 3 3 746

Naus del PAE Roquetes V 0 0 0

Naus del PAE la Bòbila 4 1 3 399

Naus del PAE Sínia de les Vaques 34 42 -8 528

Naus del PAE La Plana 0 0 0

Naus del PAE La Pastera 0 0 0

Naus del PAE M. Notari 1 0 1 2.260

Naus del PAE M.Notari Pirelli 0 0 0

Naus del PAE S. Marquès 0 0 0

Naus del PAE PI Vilanoveta 42 30 12 746

Naus del PAE Variant C-31 22 23 -1 1.060

Naus del Sector tecnològic de Can Puig 0 0 0

Naus del PAE Les Prüelles- Mas Alba 18 23 -5 931

Naus del PAE Vallcarca 0 0 0

Naus del PAE Les Salines 50 56 -6 411

Naus del PAE PI Carretera 2 5 -3 568

TOTAL 409 444 -35 641

Total % 92,12% 100,00% 7,88%

PAE

Nombre de naus

Elaboració pròpia

1

Naus per comerciaolitzar 2015

Naus Per comercialitzar 2011

444

409

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

Naus per comercialitzar (m2)

Elaboració pròpia


20.084,00

16.756,00

23.312,00

31.344,00

17.960,00

4.478,00

9.939,00

19.019,00

9.682,00

26.573,00

61.897,00

11.811,00

0,00

10.000,00

20.000,00

30.000,00

40.000,00

50.000,00

60.000,00

70.000,00

M. B

arre

res

T.S. M

agdalena

M. F

rede

ric

Roq

uete

s I

Roq

uete

s II

Roq

uete

s III

Roq

uete

s IV

Roq

uete

s V

La B

òbila

Sinia V

aque

s

La P

lana

La P

aste

ra

M. N

otari

M. N

otari

Pirelli

S. Mar

quès

PI. Vila

nove

ta

Varia

nt C

-31

Secto

ir Tec

nolò

gic

Can

Pui

g

Les

Pueëlle

s- M

as A

lba

Vallcar

ca

Les

Salines

PI Carre

tera

Oferta de naus als PAE (m2 de sòl)

Elaboració pròpia

Malgrat hi ha menys naus per comercialitzar la superfície de sòl ocupat per les naus que s’ofereixen ha augmentat. Ha passat de 184,520 m2 a 262,271 m2. L’explicació la trobem en dues raons. En l’anterior estudi no s’havia comptat com a sòl de la nau el sòl sobre el qual no hi havia edificacions. Ara el criteri ha estat que quan una nau té al seu voltant sòl a la seva disposició i ús privatiu es considera sòl ocupat per la nau. L’altra explicació és que s’han ocupat naus relativament petites i s’han incorporat naus grans que abans eren ocupades per empreses que han cessat en la seva activitat. El municipi que ofereix més sól ocupat per naus és el de Vilanova i la Geltrú amb 16,52 ha. El segueix el de Sant Pere de Ribes a molta distància amb 5,46 ha. El PAE que té més sól ocupat per naus ja construïdes és el del Torrent de Santa Magdalena a Vilanova i la Geltrú amb 3,13 ha. També es troba una significativa oferta de naus al PAE de Vilanoveta a Sant Pere de Ribes amb 3,13 ha. En els polígons de la Masia en Frederic, Roquetes II, Sínia de les Vaques , Variant C31, Les Prüelles- Mas Alba i Les Salines de Cubelles l’oferta de naus està al voltant de les 2 ha de sòl.


Superfície naus per comercialitzar (M2)

2015


2011

Diferència superfícies (M2)

2015-2011

Naus del PAE Masia en Barreres 11.811 5.850 5.961

Naus del PAE Torrent de Santa Magadalena 61.897 54.829 7.068

Naus del PAE Masia Frederic 30.028 7.235 22.793Naus del PAE Roquetes I 9.682 6.278 3.404

Naus del PAE Roquetes II 19.519 9.828 9.691Naus del PAE Roquetes III 9.939 8.300 1.639

Naus del PAE Roquetes IV 4.478 730 3.748

Naus del PAE Roquetes V 0 0 0Naus del PAE la Bòbila 1.596 250 1.346

Naus del PAE Sínia de les Vaques 17.960 8.530 9.430

Naus del PAE La Plana 0 0 0Naus del PAE La Pastera 0 0 0

Naus del PAE M. Notari 2.260 0 2.260

Naus del PAE M.Notari Pirelli 0 0 0Naus del PAE S. Marquès 0 0 0

Naus del PAE PI Vilanoveta 31.344 24.770 6.574

Naus del PAE Variant C-31 23.312 20.925 2.387Naus del Sector tecnològic de Can Puig 0 0

Naus del PAE Les Prüelles- Mas Alba 16.756 15.415 1.341Naus del PAE Vallcarca 0 0

Naus del PAE Les Salines 20.554 20.315 239

Naus del PAE PI Carretera 1.135 1.265 -130

TOTAL 262.271 184.520 77.751

Total % 142,14% 100,00% 42,14%

PAE


Elaboració pròpia

1

Superfície naus per


Superfície naus per


184.520262.271

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

Superfície de naus per comercialitzar(m2)

Elaboració pròpia

El PAE que encara ofereix més naus és el del Torrent de Santa Magdalena amb 148 elements. La majoria són naus noves encara per estrenar i d’una superfície mitjana de uns 300 m2 i moltes d’elles han entrat en greus processos d’abandonament i, per tant, de deteriorament. El segueix l’oferta que hi ha al PAE Ind. Roquetes amb 52 naus amb una superfície mitjana de 840 m2, Finalment el PAE de Les Salines de Cubelles amb 50 elements i amb una superfície mitjana de 411 m2. En aquest cas la majoria corresponen a naus que ja han estat utilitzades, però que es mantenen en un estat de conservació força bo.


De forma similar succeeix en els PAE de Sant Pere de Ribes, el del PI Vilanoveta i el de la Variant C-31. En els dos la superfície mitjana està sobre els 850 m2. En el de la Variant C-31, a més, l’estat de la majoria de naus és bastant deficient, fins i tot, en alguns casos, estan completament abandonades. Finalment el PAE de Mas Alba de Sitges on hi ha 18 naus en oferta, moltes encara per estrenar, i amb una dimensió mitjana de uns 900 m2. Com es pot veure el en quadre que segueix la majoria de naus són petites, es a dir, de menys de 500 m2 (238) que representen quasi el 60 % de les naus que s’ofereixen. De grans naus de més de 5.000 m2 només n’hi ha 4. La resta, 169, tenen dimensions entre 500 i 5.000 m2.

de menys de 500 m2

de 500 a 2.000 m2

de 2.001 a 5.000 m2

de més de 5.000 m2

Total

Naus del PAE Masia en Barreres 1 4 2 0 7

Naus del PAE Torrent de Santa Magadalena 113 32 2 1 148

Naus del PAE Masia Frederic 18 8 3 1 29

Naus del PAE Roquetes I 3 10 0 0 13Naus del PAE Roquetes II 9 8 1 1 18

Naus del PAE Roquetes III 10 4 1 0 15

Naus del PAE Roquetes IV 4 1 1 0 6

Naus del PAE Roquetes V 0 0 0 0 0

Naus del PAE la Bòbila 3 1 0 0 4

Naus del PAE Sínia de les Vaques 0 34 0 0 34Naus del PAE La Plana 0 0 0 0 0

Naus del PAE La Pastera 0 0 0 0 0

Naus del PAE M. Notari 0 0 1 0 1

Naus del PAE M.Notari Pirelli 0 0 0 0 0

Naus del PAE S. Marquès 0 0 0 0 0Naus del PAE PI Vilanoveta 30 8 3 1 42

Naus del PAE Variant C-31 1 19 2 0 22

Naus del Sector tecnològic de Can Puig 0 0 0 0 0

Naus del PAE Les Prüelles- Mas Alba 2 15 1 0 18

Naus del PAE Vallcarca 0 0 0 0 0

Naus del PAE Les Salines 43 7 0 0 50

Naus del PAE PI Carretera 1 1 0 0 2

TOTAL 238 152 17 4 409

Total % 58,19% 37,16% 4,16% 0,98% 100,00%

PAE

Nombre de naus segons superfície (2015)

Elaboració pròpia


Nombre de naus segons superfície

de menys de 500 m2;

238

de 500 a 2.000 m2;

152

de 2.001 a 5.000 m2;

17

de més de 5.000 m2;

4

Elaboració pròpia

Respecte als preus de venda de les naus industrials , l’informe de Forcadell mostra també la significativa reducció dels preus mitjos que s’ha produït dels del 2011 al 2015 en el conjunt de Catalunya, un 37 %, passant de 1.060 a 670 €/m2. De la prospecció de preus feta a la web dels Apis del Garraf obtenim un preu d’oferta de venda de naus industrials de uns 908 €/m2. Si el reduïm entre un 15 i un 30 % obtindrem els preus reals en els que es tancarien les hipotètiques operacions de venda. Es a dir, entre 772 i 636 €/m2 molt similar a la mitjana que identifica Forcadell per al 1er semestre de 2015 en el conjunt català.

Preus venda naus industrials ((€/m2)

670,00660,00653,00664,00709,00769,00

829,00873,00

1.050,00

800,00789,00783,00796,00836,00

901,00968,00

1.155,00

1.060,00

0,00

200,00

400,00

600,00

800,00

1.000,00

1.200,00

1.400,00

1S 2

011

2S 2

011

1S 2

012

2S 2

012

1S 2

013

2S 2

013

1S 2

014

2S 2

014

1S 2

015

Mitjà Màxim


Cal assenyalar l’esforç d’adaptació de preus que han fet els propietaris de les naus del Garraf als preus de la competència ja que el 2011 el preu mig de venda de naus industrials al Garraf es situava en 1.550 €/m2 molt per sobre de la mitjana catalana el que representava un fort inconvenient per a la competitivitat del producte.


En el mercat de lloguer de naus industrials la tendència en el conjunt de Catalunya també va ser de baixada de preus però no tant forta com en els preus de venda. Es va passar del preu mig de 4 €/m2/mes a un mínim en el segon semestre de 2013 de 3,42 €/m2/mes, es a dir, un descens del 14,5 %. Fins i tot a partir d’aleshores es va anar recuperant el preu fins al 3,75 €/m2/mes actual. Les dades extretes de la prospecció al Garraf ens indiquen que actualment el preu mig de lloguer de naus industrials es situa en els 2,72 €/m2/mes, per sota de la mitjana catalana. També ens indica una resposta contundent de la propietat de les naus davant d’una baixíssima demanda durant els últims anys.

Preus lloguer Naus Industrials (€/m2/mes)

4,00

3,43

3,93 3,803,58 3,42 3,49 3,71 3,75

4,824,754,384,284,464,66

4,95

5,936,00

0,00

1,00

2,00

3,00

4,00

5,00

6,00

7,00

1S 2

011

2S 2

011

1S 2

012

2S 2

012

1S 2

013

2S 2

013

1S 2

014

2S 2

014

1S 2

015

Mitjà Màxim


4.6.4.- Altres elements

Dins del que originàriament ha estat la delimitació de cada un dels PAE s’han identificat 56 elements que no tenen res a veure amb l’activitat econòmica. Entre ells hi trobem, zones verdes, una església, dos tanatoris, una depuradora, l’arxiu comarcal, diverses masies, un IES, una escola, diversos aparcaments municipals, edificis municipals, dues deixalleries, etc.


5 .- Conclusions a) L’entorn socioeconòmic dels PAE del Garraf influeix decisivament en la dinamització dels espais d’activitat econòmica. Els principals trets que defineixen aquest entorn són:

1. A diferència del que es preveia el 2011, l’IDESCAT preveu una pèrdua de població a la comarca els propers anys. En la hipòtesi més pessimista es calcula que es passarà dels actuals 145.885 habitants (2014) a 139.317 habitants el 2021 i a 137.473 el 2026.

2. Les últimes dades que es disposa del PIB per habitant comarcal són del 2012 i era de 16.100 €/hab. Aquest PIB representa només el 58,33 % de la mitjana catalana que es situava en 27.600 €/hab en la mateixa data.

3. La comarca se segueix sustentant en el sector dels serveis amb un 71,82 % del VAB del territori (2010) per sobre de la mitjana catalana que es situa en el 68,85 %.

4. El sector de la construcció que va arribar a tenir un pes del 15,60 % en VAB comarcal el 2006 ha anat reduint-se i apropant-se més a la mitjana catalana.

5. Es manté la tendència de pèrdua de pes del sector industrial que passa del 22 % el 2001 al 18,40 % el 2006 i al 13,81 % al 2010, molt per sota de la mitjana catalana que es situava en el 19,33 % del VAB ( 2010).

6. El PIB del Garraf (2012) està en el 16è lloc del conjunt de comarques de Catalunya el mateix en que es situava en l’estudi del 2011 i que es referia a dades del 2006. Però el valor absolut del PIB del Garraf ha baixat de 2.838 M€ a 2.414 M€ un 15 % menys.

7. El novembre del 2011 la comarca tenia 13.332 persones aturades. El mateix mes de l’any 2015 l’atur es situava en 11.132 persones aturades un 16,5 % menys.

8. Tot i així la taxa d’atur el novembre del 2015 estava al Garraf en un 17,40 %. Per sobre de la mitjana catalana que es situava en un 14,89 %.

9. Segons l’índex de competitivitat de l’ADEPG la comarca segueix disposant d’una alta qualificació dels recursos humans, està ben posicionada respecte als mercats i ha crescut notablement l’esperit emprenedor i el dinamisme empresarial.

Per tant podem dir que la comarca amb la crisi ha perdut dinamisme econòmic amb la decidida reducció dels sectors industrial i de la construcció en benefici del sector de serveis sempre més precari i inestable. Això s’ha traduït en una pèrdua de població ja que moltes persones ocupades el sector de la construcció, especialment ma d’obra estrangera, va tenir que retornar als seus llocs d’origen per manca de mitjans de subsistència. L’empobriment comarcal és obvi. Ens ho posa de manifest el baix PIB per habitant comparat al de la resta de Catalunya però també la reducció del mateix en un 15 % en sis anys i, sobretot, una altíssima taxa d’atur del 17,40 % encara el 2015. De les conclusions de l’estudi de competitivitat de l’ADEPG en podem fer la reflexió que el Garraf no resulta beneficiari de l’alta qualificació dels recursos humans de que disposa ja que el territori no és capaç d’oferir llocs de treball a aquestes persones i per tant s’han de desplaçar diàriament fora d’ella. La comarca mostra una tendència a ser “territori dormitori”. Per altra banda hi ha condicions per la creació d’activitat econòmica: proximitat als mercats de clients i proveïdors (amb la única pega del preu de l’autopista), oferta d’espais i infraestructures suficients (PAE), etc. Sembla però que en alguna cosa s’ha millorat. En l’índex del 2011 l’esperit emprenedor i la dinàmica empresarial és situava en les últimes posicions als Garraf, ara es troba en les posicions avançades. Sens dubte és una de les condicions necessàries pel millorament socioeconòmic comarcal.


b) Respecte a la caracterització dels espais destinats a PAE de la comarca les principals conclusions a les que podem arribar són :

� La comarca destina un 2,17 % del seu sòl a Polígons d’Activitat Econòmica (PAE). Més de la meitat a Vilanova i la Geltrú i més d’una quarta part al municipi de Sant Pere de Ribes. La resta correspon als polígons de Sitges, Cubelles i Canyelles. El municipi d’Olivella no en té cap.

� L’espai comarcal destinat a PAE està significativament integrat al voltant dels principals eixos de comunicació del territori: l’autopista C32, la variant C31 i la carretera C15. Formen un espai força compacte capaç de ser ofert com un “tot” que el territori dedica especialment a l’activitat econòmica. Només els PAE de Cubelles, Sitges i Canyelles resulten una mica allunyats (dispersos) d’aquest “tot” però estan situats obre les principals vies comarcals.

� La superfície ocupada per activitats empresarials el 2015 és del 60,19 %. Més de vuit punts per sota de la que ocupaven les empreses el 2011 que era del 68, 82 %. On hi ha ocupació més baixa és als PAE de Sant Pere de Ribes. Es per tant el municipi que ofereix més espais de naus i solars per activitat econòmica. A la resta de municipis l’ocupació està entre el 70 i el 80 %.

� Tretze PAE de la comarca tenen més de 20 anys i representen el 62 % del sòl destinat a activitat econòmica. Quatre en tenen en 10 i 20 anys i representen el 25 % del sòl. Només dos tenen menys de 10 anys.

� La multisectorialitat és la característica de la majoria de PAE de la comarca. Per tant podem concloure que la poca dimensió de la comarca, la més petita de Catalunya després del Barcelonès, disposa també d’una petita però proporcional part del seu sòl destinat a Activitat Econòmica. Que aquest sòl només està ocupat per activitats empresarials en un 60,19 % i que hi ha una bona oferta de sòl al municipi de Sant Pere de Ribes. Es pot dir que la majoria d’espais dedicats activitat econòmica (un 87%) tenen més de 10 anys i per tant les edificacions existents responen a uns criteris i a unes necessitats que possiblement han variat significativament en el temps. c) Respecte a la descripció i evolució dels PAE de la comarca es poden fer les següents consideracions:

� Ens els PAE del Garraf s’hi poden identificar 1.127 elements cinc menys dels que es van identificar el 2011. La distribució és la següent: 586 empreses, 76 solars, 409 naus i 56 elements diversos. Destacar que el nombre d’empreses s’ha reduït en 22. Han aparegut nous solars fruit sobretot d’espais que han deixat empreses que han tancat. Generalment corresponen a grans espais com ara el que ocupava l’empresa CEMEX o altres amb edificacions molt antigues i deteriorades que abans s’havien considerat “naus” i ara s’inclouen dins del concepte de “solar”.

� Hi ha 35 naus menys que el 2011 el que reflecteix una certa recuperació de l’activitat econòmica que s’ha instal·lat en petites naus o l’aprofitament de naus, abans industrials, per activitats lúdico-esportives com ara “pàdels”.

� Tal com s’ha vist en l’exposició de dades la comparació entre nombre d’empreses actuals i de fa 4 anys i les superfícies de sòl que ocupen suggereix que la reducció empresarial ha estat d’empreses d’una certa dimensió que es pot qualificar de mitjana.

� Les empreses dels PAE del Garraf responen majoritàriament al sector terciari, només una quarta part responen a un perfil estrictament industrial. La dada ens mostra, però, una certa


concentració de l’empresa industrial als polígons ja que el pes del sector en el conjunt del VAB comarcal està per sota del 14 %.

� En l’anàlisi del nombre d’empreses instal·lades als PAE queda explícita la forta terciarització de l’economia comarcal en la qual perden pes la indústria i la construcció i en guanyen de forma significativa el comerç i els serveis.

� L’oferta de sòl per activitat econòmica més rellevant està al municipi de Sant Pere de Ribes amb 42 ha. als polígons de Vilanoveta i Variant C31 i sense tenir en compte el Parc Tecnològic de Can Puig, un PAE pendent de desenvolupar i amb una orientació molt específica. Al Municipi de Vilanova i la Geltrú hi trobem una oferta 23 ha de sòl bàsicament concentrades als polígons de la Masia en Notari, Masia en Barreres i Torrent de Santa Magdalena. Les grans parcel·les de més de 10.000 m2 només en són 14 ( un 18 %).

� Des del primer semestre del 2011 hi ha hagut una significativa adaptació del preus de venda dels solars a la demanda real del mercat. Ja s’indicava el 2011 que els preus d’oferta estaven molt sobrevalorats i que això era una barrera important a la competitivitat del territori. El preu mig s’ha reduït en 4 anys un 42,6% situant-se actualment en uns 286 €/m2.

� Als PAE del Garraf hi ha 35 naus menys disponibles respecte al 2011. S’observa que aquesta major ocupació es produeix clarament en els PAE més moderns i més ben condicionats. Especialment al del Torrent de Santa Magdalena, el de les Prüelles- Mas Alba i el de Les Salines. Per contra en els més antics creix el nombre de naus disponibles.

� La majoria de naus, un 58 % són petites, de menys de 500 m2. El preus de venda de les mateixes ha seguit també una adaptació a la demanda real del mercat amb una reducció entre el primer semestre del 2011 i el primer semestre del 2015 del 37 % situant-se en uns 670 €/m2. Respecte els preus de lloguer de naus la reducció ha estat una mica per sota dels preus de venda. Des del 2011 s’han reduït en un 32 % situant-se en el 2015 en 2,72 €/m2 al Garraf.

Com a conclusió en aquest apartat assenyalem que els efectes de la crisi econòmica s’han posat de manifest en els PAE de la comarca amb signes com ara el tancament d’empreses de mitjana dimensió instal·lades als PAE. Eren empreses dels sectors industrials i/o vinculades al sector de la construcció immobiliària. Ha aparegut una significativa terciarització de l’ocupació de naus i espais d’activitat econòmica. La comarca, en el seu conjunt, disposa de sòl i sostre per activitat econòmica suficient per a la instal·lació de noves activitats o l’ampliació de les existents. S’imposa, en aquest aspecte, la necessitat d’una visió amb perspectiva comarcal o, fins i tot, supracomarcal, més enllà dels interessos a curt termini de cada un dels municipis. Una actuació que des de la perspectiva público-privada analitzi i planifiqui l’especialització del territori i, en conseqüència, remodeli i reordeni espais, reformuli models urbanístics i de usos i activitats i, en definitiva, respongui a l’activitat econòmica del futur. Constatar finalment que ja s’ha produït el necessari ajustament de preus a la demanda del mercat tant de naus com de solars que actuava com una a barrera a la competitivitat territorial. I també que la modesta recuperació econòmica dels darrers temps també es descobreix en els PAE en forma d’una major ocupació de petites naus.

Amb el suport de

polÍgons d’activitat econÒmica (pae) de la...

Documents