policies de catalunya n.8

48
L’ASSASSINAT DEL CARRER SANTALÓ Dossier especial: Vols aconseguir 0,48 punts en un mes per a la teva especialitat? Ara ICES t’ho posa més fàcil. EDITORIAL: UN PAÍS MALALT POLICIES DE CATALUNYA SPC - SINDICAT DE POLICIES DE CATALUNYA PUBLICACIÓ TRIMESTRAL www.spc-me.cat N º 8 2 1 4 3

Upload: marta-miralles

Post on 25-Mar-2016

225 views

Category:

Documents


2 download

DESCRIPTION

Revista editada pel Sindicat de Policies de Catalunya. Nº8

TRANSCRIPT

Page 1: Policies de Catalunya n.8

L’ASSASSINAT DEL CARRER SANTALÓ

Dossier especial:

Vols aconseguir 0,48 punts en un mes per a la teva especialitat? Ara ICES t’ho posa més fàcil.

EDITORIAL:UN PAÍS MALALT

POLICIES

DE CATALUNYASPC - SINDICAT DE POLICIES DE CATALUNYAPUBLICACIÓ TRIMESTRAL

www.spc-me.cat

Nº8

21

4

3

Page 2: Policies de Catalunya n.8

3

4

6

7

7

8

11

12

13

14

16

28

32

36

37

38

42

46

Editorial

Opinió Un viatge de futur Majoritaris per la gràcia de Déu

Cursa ABP 2ª Cursa ABP al Prat de Llobregat Fins sempre Joan Carles

Benvolguts companys de la 25ª Promoció

Armes Walther P99

Policia Local Guàrdia Urbana de Barcelona, més que una “multa”

Full d’afiliació a l’SPC

Per què et convé estar afiliat a l’SPC

On som

Dossier Especial Cas Touriño. L’assassinat del carrer Santaló Enrique Figueredo: “El prioritari per a mi és no fer mal a la gent”

Jurídic Què he de fer si em detenen? Què fer si ens cita la divisió d’afers interns? Nova llei d’agilització processal

Internacional XV Jornadas Mediterráneas de Seguridad Vial

Economat

Èxit de Participació del col·lectiu en totesles concentracions arreu de Catalunya

Actualitat Sindical

Hemeroteca

Cultura Va de policia, va de cultura

Edita Sindicat de Policies de Catalunya (SPC) Floridablanca, n 146 1er 4a

T 93 304 05 00 F 93 318 18 62

E-mail [email protected]

Apartat de Correus 33.092 08011 Barcelona

Publicitat 93 304 05 00

Director Javier Aranda Guardia

Coordinadora de la publicació Núria Berengueras

Maquetació Estudi Purpurink

Impremta PPU S.A.

Dipòsit legal B-22300-2003

Fotografia coberta www.elcorreo.com

Totes les idees i opinions exposades són de responsabilitat exclusiva dels autors i no s’identifiquen necessàriament amb les de la revista Policies de Catalunya.

Page 3: Policies de Catalunya n.8

UN PAÍS MALALT

Us imagineu un País on els prohoms corruptes confessos campin, alegre i lliurament, enfontent-se’n de

Déu i sa Mare, mentre la llei es deixa sentir, amb tota la seva força sobre aquells qui gosen endarrerir-se

un sòl dia en les seves obligacions tributàries? Seria un País en el que alguna cosa no rutlla.

Un País en el que el fet d’aparcar malament el vehicle a Barcelona pot arribar a costar 230 euros; fer pinta-

des a una paret uns 1500€; dipositar un envàs al carrer pot sortir per 500€; viatjar sense bitllet en el metro

100€. Però furtar una cartera resulta uns 200 euros, i excepcionalment es castiga amb el màxim previst

per la llei, uns 400€; agredir a un policia s’arriba a considerar un delicte en contades ocasions, i la sanció

rarament supera els 200€. Un País en el que per mantenir un pres es gasta uns 1900 €/mes, i en pagar la

pensió d’un jubilat un promig de poc més de 550€/mes. Un País així pateix de desorientació moral.

Un País en el que agrada, perquè vesteix, perquè queda millor a les tertúlies, perquè fa més “progre”,

presentar al policia com a delinqüent. El delinqüent com a víctima. I a la veritable víctima d’un delicte, la

gran ignorada, se la fa responsable de tot plegat, amb discursets del tipus: “... d’haver pres les mesures

de seguretat adients es podria haver evitat el que ha passat” o “ha estat mala sort” i que, sobretot, si hom

pateix de sensació d’inseguretat, cal que s’empassi una bona dosi d’estadístiques convenientment “cuina-

des”. Aquest podria ser un País que pateix d’esquizofrènia ideològica.

Un País imaginari en el que no passa res. Perquè en aquest País és públic i notori que la seguretat pública

està fantàsticament ben dirigida, eficaçment planificada i excel·lentment coordinada amb la resta del Món.

És més, no entenem com altres responsables de seguretat, no vénen aquí a prendre nota del mestratge

que transpirem, amb generositat, quan fem qualsevol cosa. I és precisament per això que, quan es retalla

en seguretat pública, es limiten els recursos dels quals disposen els policies per fer front als delinqüents,

no passa res. I no passa res perquè així ho indiquen les estadístiques curosament elaborades, amb mes-

tratge, de la mà dels qui reparteixen tisorades. Un País on es fa trampes al solitari, és un País que s’auto-

enganya. Un País que viu instal·lat en la ficció del políticament correcte.

Un País imaginari en el que els dirigents polítics han preferit pujar les retribucions a determinats asses-

sors/alts càrrecs i invertir més de 140 milions d’euros en una companyia aèria privada, que finalment ha fet

fallida, en lloc de no tancar quiròfans, acomiadar mestres o dotar als seus policies d’armilles de protecció

personal. Un País que de disposar d’aquests més de 140 milions d’euros possiblement, ara, no li caldria

rebaixar el salari a ningú. És un País que pateix de desorientació ètica.

Un País imaginari on el més preocupant no és que hi hagi multitud de mals, és que qui els hauria de solu-

cionar encara no s’hi ha posat. Un País afligit per tot aquests mals és un País malalt; un malalt que encara

no coneix metge, ni remei. Un País en caiguda lliure que, de no canviar, podria acabar cercant sanacions

a la islandesa.

David José Mañas

Secretari General de l’SPC

EDIT

OR

IAL

3

Page 4: Policies de Catalunya n.8

Són les 06:00 hores del dia 27 de setembre de 2011, dijous. Em trobo amb el meu company de Sindicat, en Sergi, a l’estació de Sants, per inici-ar un viatge en direcció a Madrid. Pugem al nos-tre vagó i seiem. Quan ja portem mitja hora de trajecte, començo a reflexionar sobre el motiu d’aquest viatge. Estic una mica neguitós, no pel viatge sinó per la responsabilitat que tinc envers els meus companys i companyes moss@s, ja que a Madrid ens ajuntem una representació de poli-cies de tot l’Estat (COP) per realitzar una concen-tració davant les seus del PP i del PSOE, amb la intenció d’entregar als candidats a la Presidència del Govern de les properes eleccions, una carta en la que es reclama novament l’avançament de l’edat de jubilació dels Moss@s d’Esquadra, Poli-cia Foral de Navarra i Policies Locals.

Continua el viatge i jo continuo reflexionant i se’m passa pel

cap un brífing que vaig fer en una comissaria i en el qual vaig

exposar davant el companys/es l’esforç que el nostre Sindicat

feia en relació amb l’avançament de l’edat de jubilació. Lla-

vors, un company va aixecar la mà i em va dir que ell pensava

que hi havia temes més importants per tractar, que som un

col·lectiu molt jove i que encara havien de passar molts anys

per preocupar-se per aquests menesters. El company feia un

raonament lògic, per ell, encara haurien de passar més de

trenta anys per aproximar-se a l’edat de jubilació; però tot

seguit jo vaig donar el meu parer, i és que jo també vaig co-

mençar a treballar de policia molt jove, tenia divuit anys. Ja

han passat vint-i-dos anys i la veritat és que quasi no m’he

adonat i ja tinc quaranta, i encara els polítics no han donat

una solució a aquest tema tant important.

Després d’això el company va dir que possiblement jo també

tenia raó; que el temps passa molt de pressa.

Són les nou del matí i arribem a Madrid. A la sortida agafem

un taxi a l’estació que ens porta al Sergi i a mi al carrer Géno-

va núm. 13, davant la seu general del PP. Allà ens espera José

Angel, del sindicat ERNE de policies locals del Pais Basc i a cor-

re-cuita despleguem pancartes i comencem la concentració, a

l’hora que una representació s’adreçava a la seu del PP a fer

entrega d’una carta explicant les nostres reivindicacions. Passa

una hora i recollim pancartes i ens dirigim a la seu central del

PSOE al carrer Ferraz 70 i realitzem la mateixa operació: con-

centració, desplegament de pancartes i entrega de la mateixa

carta per part d’una representació de policies.

Quan vam acabar les concentracions, va ser el moment d’apro-

fitar per xerrar amb companys/es de de la Policia Foral de Na-

varra i Policies Locals de València, Madrid, Sevilla, País Basc

i de més que no me’n recordo la seva procedència. Va ser fan-

tàstic poder veure tants policies junts i de diferents llocs, amb

una mateixa idea, avançar l’edat de jubilació de tots nosaltres.

De tornada a casa, al tren, vaig reflexionar de la importància

d’aquest dia 27 de setembre de 2011; feia deu anys que el Sin-

dicat de Policies de Catalunya està lluitant pel tema de la jubi-

lació al nostre col·lectiu i em vaig proposar fer tots els esfor-

ços necessaris per a que tots el meus companys/es poguessin

rebre informació del que va succeir aquest dia a Madrid, on la

veu de la policia es va fer escoltar davant els nostres polítics.

Companys/es la tasca sindical no és exclusiva dels sindicats,

sense el vostre suport no podrem aconseguir l’empenta ne-

cessària per fer força davant els partits polítics i davant les

seves ramificacions.

Per Fran Rein

Delegat SPC

UN VIATGE DE FUTUR

OPINIÓ

Flickr: Noel Feans

Page 5: Policies de Catalunya n.8

5

En un principi no era el poble qui escollia els seus representants, aquesta era una tasca reservada, teòricament, a Déu qui escollia els governants i els representants d’un col-lectiu. El fet de néixer d’una parella de reis era un símbol inequívoc de ser l’agraciat, també Déu podia donar-te el seu beneplàcit, a l’hora de fer ús de la força i les armes o per la “voluntària” acceptació. Aquesta normal-ment sustentada per intimidació i/o coacció (...) amb l’ajut de Déu també, està clar.Així els reis, eren reis, per la gràcia divina, igual que molts dictadors que es van fer seva aquesta fórmula. Alguns recordareu que el Genera-lísimo Franco ho era també por la gracia de Dios, si més no, això és el que ell i els seus as-seguraven, i a la resta, hi havia qui s’ho creia i qui no tenia més remei que creure-s’ho.

Alguns pensàvem que ara i aquí, vivim a un Es-tat europeu, del segle XXI, a un País modern de-mocràtic i de dret, on escollim als nostres re-presentants i governants mitjançant processos electorals nets i transparents. Podríem definir els nostres processos electorals, com un acte, o conjunt d’actes de caràcter democràtics, mit-jançant els quals un col·lectiu determinat escull als seus representants, per a unes funcions de-terminades i un període de temps limitat. No cal dir que el passar del sistema per la gràcia de Déu al sistema democràtic, ha costat sang, suor i llàgrimes a molts, però finalment es va assolir. Com tot en aquest Món, el sistema per escollir als nostres representants va evolucionant, va canviant i, ara i aquí hem estat testimonis del com i el qui ha fet un pas més enllà.

Hi ha qui pensa que el sistema democràtic, tal qual el coneixem, és a dir, el lliure exercici del

vot, de manera personal i intransferible és, i ha estat durant massa temps, transgressor i poc assegurador vers interessos divins. Hi ha qui s’ha esforçat per a cercar una nova manera de incloure, en el procés democràtic, la ma divi-na. Que no és la voluntat de l’altíssim qui ha fet arribar diners, via subvencions a les grans cen-trals sindicals, partits, fundacions, formació,... etc. perquè els escollits els usin per transfor-mar-los en regals i en vots?... potser no ha estat Déu qui ha modelat i guiat la voluntat d’aquells qui haurien d’haver garantit un procés net, transparent i ajustat a llei, on totes les orga-nitzacions haguessin concorregut en igualtat de condicions? Que no és Déu qui ha decidit el que a prop del 80% dels vots hagin estat per correu?

Certament, si el poder terrenal dels jutges i tri-bunals no ho impedeixen, tornarem a tenir re-presentants, i si no ho para ningú, amb el temps també governants, que ho seran per la gràcia de Déu.

Els qui avui et compren demà et vendranQue dirien de l’ús que en fan aquells qui tant van lluitar per canviar les coses.Ja va bé a qui governa.El descrèdit contra alguns. Confiar en que els jutges ho posaran tot a lloc.

La democracia sustituye el nombramiento hecho por una minoría corrompida, por la elección hec-ha merced a una mayoría incompetente.George Bernard Shaw (1856-1950) Escritor irlandés

David J. MañasSecretari General de l’SPC

MAJORITARIS PER LA GRÀCIA DE DÉU

Page 6: Policies de Catalunya n.8

CURSA ABP

2ª CURSA ABP EL PRAT DE LLOBREGAT El dia 9 de novembre de 2011, a les 10:00 hores, a la localitat del Prat de Ll., es va celebrar la 2ª edició de la cursa de fons ABP El Prat, amb motiu del 5è aniversari de l’obertura de la comissaria al Prat de Llobregat.

La cursa d’11.000 metres aproximadament, va contar amb la inscripció de 135 corredors/es en les diferents categories, dels diversos cossos de policia i serveis d’emergència, com Bombers, Guàrdia Civil, Serveis d’emergències mèdiques (SEM)Seguretat privada de l’aeroport BCN- Prat i Policies locals.

Els guanyadors de les 5 categories de la cursa, homes sènior, homes veterans, dones open, homes ABP Prat i dones ABP Prat van ser:

DONES OPEN• 1ra classificada: Olga ÀLVAREZ 48:18• 2na classificada: Sònia VAQUERO 50:54• 3ra classificada: Sònia CARRASCO 51:47

HOMES SENIOR• 1er classificat: Oscar RODRÍGUEZ 36:56• 2n classificat: Manel TORNERO 38:29• 3r classificat: Israel NÚÑEZ 39:29

HOMES VETERANS• 1er classificat: José Miguel GARCIA 45:20• 2n classificat: Manel SEGURA 45:27• 3r classificat: Xavier VIZCAINO 45:43

DONES ABP Prat• 1ra classificada: Sònia CARRASCO 51:47• 2na classificada. Desert• 3era classificada: Desert

HOMES ABP Prat• 1er classificat: Xavier SAMÓ 45:06• 2n classificat: Manel SEGURA 45:27• 3r classificat: Albert SÀNCHEZ 45:40

EL LLIURAMENT DE PREMIS es va portar a terme a l’arribada i va contar amb la participació de diferents autoritats locals, com els regidors de Serveis Socials i els d’Esports, així com el representant del Sindicat de Policies de Catalunya – SPC.

Tots els participants van rebre una bossa d’obsequis amb productes dels diferents col·laboradors DAMM, UNNIM, Fundació Catalana de l’ESPLAI, RCD Espanyol, Coca-Cola, CEME, Pedro Esports, Aena, Ajuntament del Prat i SPC.

Els organitzadors de la cursa donen les gràcies a tots/es els participants i als diferents col·laboradors per l’ajuda oferta.

Page 7: Policies de Catalunya n.8

Vull amb aquestes humils paraules, acomiadar-me d’en Joan Carles GORDO, el nostre company que desgraciadament ens va deixar el 24 d’octubre.

Recordo, encara ara, quan vas arribar a la tardor del 2005, a peu de les escales ens vas preguntar: “perdoneu, la sala brífing?” i vam pensar... qui és aquest “tiu raro”? I minuts desprès ens presentava al brífing d’una manera “original”, com només ell podia fer.

Em fa mal reconèixer que al principi no vam cuallar gaire, doncs el seu tarannà tranquil i pausat xocava frontalment amb el meu nerviosisme hiperactiu. Però poc desprès vaig començar a entendre que l’errat era jo. La seva experiència a banderí, la seva capacitat de reflexió, nerviós per dintre però tranquil per fora, el seu neguit de no

parar fins trobar resposta...Gat vell, treia informació abans que ningú, un tiu sense complexes. Em va ensenyar a ser pacient. Amb la seva ironia i somriure silenciós, et seguia amb la mirada buscant el teu somriure còmplice.

Li agradava la feina i currant com el que més, quan a manca de 5 minuts per plegar demanaven algú en 74, mentre tots fèiem l’orni, ell sempre contestava.

Picant pedra es va guanyar el cor de tot l’escamot 1.

En memòria del seu llegat, vull aprofitar per animar als companys de proxi que han compartit amb ell els últims anys.

Gràcies Joan Carles, company i amic.

Joan Carles

Primer de tot volem donar-vos la enhorabona per haver supe-

rat la primera part del procés selectiu. Ara inicieu la segona

fase amb el curs bàsic. Us vindrà de nou, hi haurà molta pres-

sió, coneixements, pràctiques, vivències,… tot un seguit d’ex-

periències que fan que us jugueu el vostre futur professional.

El Sindicat de Policies de Catalunya us pot acompanyar

durant tot el curs. Som un sindicat, i com a tal vetllarem per

vosaltres. Podeu conèixer la nostra tasca en el nostre web

http://www.spc-me.cat/ per comprovar de quina manera vet-

llem pels interessos dels companys/es, deixant de banda in-

teressos personals i/o polítics

També ens trobareu a facebook.com/sindicat.spc i

twitter @SPC_me.

Si teniu qualsevol inquietud, ens anireu veient periòdi-

cament per l’Institut, i amb tota llibertat podeu posar-vos en

contacte amb els delegats sindicals:

Jaume Banús 618 619 527 i Jordi Soler 630 513 853

Benvolguts companys/es de la 25ª promoció

FINS SEMPRE

7

Page 8: Policies de Catalunya n.8

ARMES

UN TREBALL DE DOS ANYSCom que la premissa era prescindir de tot el que s’havia fet

abans, es van iniciar estudis ergonòmics centrats en el palmell

de la ma del tirador. Paral·lelament es van fer treballs d’investi-

gació per poder valorar les reaccions i els reflexes dels tiradors

en situacions d’estrès, per treure informació sobre la seguretat

de l’arma i els fiadors de la mateixa.

En definitiva, els enginyers de Walther van tardar dos anys en

dissenyar i construir els primers models, que van ser presen-

tats de manera oficial el 1996 a la fira d’armament de Nurem-

berg. La nova pistola semiautomàtica, batejada amb el nom de

P99, es va treure al mercat amb un majoritari consens i en molt

poc temps es va convertir en una pistola exitosa tant a nivell

comercial com a nivell policial.

L’èxit obtingut amb aquest nou model de pistola, va assen-

tar les bases per un nou concepte a l’hora de millorar tant en

cadència de foc, seguretat (fiadors), portabilitat, ergonomia, etc.

Atès que els enginyers van aplicar en la construcció de la Walther

P99 inestimables aportacions proporcionades per tiradors expe-

rimentats i per altres usuaris que va esdevenir en la fabricació

d’una pistola “a la carta” i que respon exactament a alló que el

client vol. En definitiva, la P99 va ser adoptada immediatament

per la policia alemanya i per molts altres cossos policials.

UNA PARTICULAR ESTRUCTURALa P99 va ser la primera pistola de la casa Walther amb el

bastiment de polímer, peró a diferència de les pistoles semi-

automàtiques que podem trobar al mercat i que ja feien servir

aquest material, cal destacar una petita i a la vegada gran va-

riació. L’empunyadura en lloc de ser d’una sola peça no modi-

ficable consta de dues peces i que la de la part posterior (tres

peces) es intercanviable segons el tamany de la ma del tirador,

WALTHER

L’any 1994 l’empresa alemanya

Walther va decidir començar un nou

projecte en forma d’una més que

innovadora pistola semiautomàtica

enfocada bàsicament als cossos i

forces policials. Els responsables de

la marca, van decidir trencar amb tot

el que havien fet i començar de zero i

no fixar-se en models anteriors.

P99

Page 9: Policies de Catalunya n.8

aconseguint així una bona empunyadura a l’hora d’alinear els

elements de punteria. Aquestes peces posteriors (anomenades

lloms) intercanviables han estat pensades per adaptar-se tant a

mans petites com grans i són molt fàcils de canviar mitjançant

un passador autoblocant.

Aquests anomenats lloms de la part posterior de l’empunya-

dura permeten modificar la manera d’agafar l’arma. Les pro-

ves fetes per Walther van demostrar que al adaptar el gruix del

llom, millorava el resultat dels impactes tant en tir de precisió

com amb tir instintiu. En concret, com més voluminosa sigui

l’empunyadura el punt d’impacte tendeix a ser més alt, mentre

que si és menys voluminosa els trets tendeixen a ser baixos.

SUBSTITUEIX EL MARTELL PER UNA AGULLA LLENÇADALa P99 incorpora un percussor anomenat d’agulla llençada que

pot ser més o menys rearmat. Quan entra un cartutx a la recam-

bra el percussor queda armat només parcialment; en el moment

en que s’acciona el disparador, el percussor completa el movi-

ment d’armat i acciona la seva alliberació i es produeix el tret.

Aquest mecanisme no tindria cap fet destacat envers altres

pistoles de doble acció que funcionen de manera similar, però

el que succeeix és que està vinculat a un altre sistema, paten-

tat per la companyia Walther i que consisteix a incorporar un

dispositiu de desarmat total del percussor, al polsar una petita

palanca que podem trobar a la part posterior de la corredissa, el

percussor es desenganxa i torna al seu estat de repòs. Esmen-

tar que l’accionament de la petita palanca en cap cas desactiva

el fiador automàtic que és el que reté el bloqueig del percussor

a molt poca distància del cartutx.

Quan el percussor està en posició de repòs (doble acció) és

possible efectuar un tret. Si més no la tracció que s’ha de fer so-

bre el disparador pasa de 2 Kg (que es la que es necessita quan

el percussor està rearmat) a 4 Kg. Si estant la pistola en aquesta

situació (doble acció), es desitja tornar a tenir el percussor en

posició de repòs (doble acció), no és necessari estirar per com-

plert la corredissa i treure el cartutx de la recambra. Tan sols

cal un petit moviment enrere de 9,8 mm per que el percussor

torni a quedar armat i a punt per efectuar el tret sense necessi-

tat que el cartutx sigui expulsat.

AVISADORSLa P99 disposa d’uns avisadors tant visuals com tàctics, que

tenen al tirador constantment informat sobre l’estat en que es

troba l’arma. Per posar un exemple; quan hi ha cartutx a la re-

cambra, l’extractor, que podem trobar a la part posterior dreta

de l’arma, sobresurt lleugerament i mostra una part pintada de

color vermell intens que al contrari no es fa visible si a la re-

cambra (buida) no hi ha cartutx; com hem comentat abans quan

l’arma està muntada l’avisador a part de oferir un avís visual

(vermell) també ofereix un avís tàctil que sobresurt de la cor-

redissa, és a dir, si passem el dit per sobre notem una lleugera

protuberància que ens indica la posició de cartutx a la recam-

bra, el que vol dir que l’arma està a punt per efectuar un tret

sense necessitat d’apartar la vista dels elements de punteria

guanyant un temps que pot resultar ser determinant.

Una cosa similar succeeix amb el percussor (agulla llençada);

quan està en simple acció es pot veure lleugerament la senyal

vermella a la part posterior de la corredissa la qual cosa ens

indica clarament que amb només la pressió sobre el disparador

de 2 Kg podem efectuar un tret.

9

Els enginyers de Walther van

tardar dos anys en dissenyar i

construir els primers models, que

van ser presentats el 1996 a la fira

d’armament de Nuremberg

Les aportacions proporcionades per

tiradors experimentats i per altres

usuaris van esdevenir en la fabricació

d’una pistola “a la carta”

Amb la pressió sobre el disparador

de 2 Kg podem efectuar un tret

Page 10: Policies de Catalunya n.8

ARMES

Fitxa tècnica

MIRES Punt de mira intercanviable amb inserció de contrast a 4 alçades.Alça amb inserció de contrast i ajust lateral mil·limètric.Línea de mires llarga.Permet opcionalment mires nocturnes.

POSICIÓ DE LA MABona posició a l’hora d’agafar l’arma ja que disposa de lloms intercanviables segons la mida de cada ma.Gràcies a la curta distància entre el canto superior de la mà al centre del canó s’aconsegueix una posició estable de la P99 quan s’efectua el tret.

DADES GENERALSCalibre 9x19Sistema de tancament sense cos entremig.Altes precisió i reserves de funció.Sistema sense martell.Disparador normal i de doble acció.4 fiadors automàtics (percutor, disparador, desarmat i caiguda).

Senyal tàctil i visual de cartutx a la recambra.Senyal tàctil i visual del percutor.Manipulació optima per tiradors dretans com esquerrans.Temps entre tret i tret extremadament curt.

PESSense carregador 630gCarregador de 16 trets vuit 80gCarregador de 10 trets vuits 70g

FITXA TÈCNICACalibre: 9mm x19Funcionament: Sistema BrowningMides (L/AL/AN.): 180 mm/135 mm/29 (32) mmLongitud del Canó: 101,5 mmCapacitat del carregador: 16 cartutxosPes sobre el disparador (Simple acció): 2,2 Kg Pes sobre el disparador (Doble acció): 4 KgPunt de mira amb inserció de contrastes: Ajustable lateralment

També es pot portar l’arma amb doble acció i el percussor pre-

muntat (cartutx a la recambra). La pistola porta una mena de

memòria mecànica que interactua amb el disparador, el que

obliga a recórrer una distància de 14 mm per efectuar el primer

tret i de solament 5mm per els següents; el que no varia es la

pressió del disparador que sempre es manté en 2 Kg.

Estudis fets per Walther van demostrar el potencial perill

dels reflexes incondicionats d’una persona sotmesa a estrès,

ansietat i altres condicionants psicològics extrems. En aques-

tes circumstàncies i condicions es poden produir tremolors i

tensions musculars internes involuntàries que són capaces de

provocar contraccions de fins 8 mm en el dit índex; el que ac-

tua sobre el disparador. La finalitat d’allargar el seu recorregut

per efectuar el primer tret, disminueix el risc d’efectuar trets

incontrolats, ja que tens de fer tot el recorregut del disparador

però nomes amb 2 Kg de pressió, el que traduït vol dir que l’ar-

ma sols es fa servir de manera intencionada.

SENSE FIADORS MANUALSTots aquests sistemes mecànics i les millores del bastiment per

adaptar l’arma a la ma de cada tirador no han estat en detri-

ment de la simplicitat i manipulació de l’arma, tot al contrari la

Walther P99 no té fiadors manuals i tots son automàtics.

Per altre banda si donem un cop d’ull per sobre no veurem

quasi cap peça que sobresurti i faci de traba a l’hora de treure l’ar-

ma de la funda i els únics comandaments que apareixen són la pa-

lanca de la retinguda de la corredissa a la part posterior esquerra.

A la part davantera del bastiment la casa Walther ha dissenyat

unes guies que permeten afegir un sistema de punteria integrat

d’una llanterna i un punt laser. El carregador es de 16 cartutxos

i està fabricat amb xapa estampada. A la seva base és possible

instal·lar una llanterna elèctrica que, gràcies a la seva especial

construcció, permet seguir portant l’arma a la funda. Un canó

més llarg on es pot adaptar un silenciador (roscat) és un acces-

sori no està disponible per ús civil.

Jaume Banús Iranzo

Delegat del SPC a la RPMN

A la part davantera del bastiment la

casa Walther ha dissenyat unes guies

que permeten afegir un sistema de

punteria integrat d’una llanterna

i un punt laser

Page 11: Policies de Catalunya n.8

GUÀRDIA URBANA DE BARCELONA més que una “multa”…HISTÒRICAMENT LA PERCEPCIÓ PÚBLICA de la Guàr-

dia Urbana, ha sigut la d’una policia que es dedicava a poc

més que fer alcoholèmies i posar “multes d’estacionament”.

Aquesta percepció s’allunya molt de la realitat del que és re-

alment aquest cos.

És cert que les intervencions en l’àmbit viari són moltes,

degut a que té la competència exclusiva a la ciutat de Barce-

lona, però també cal recordar la gran tasca duta a terme com

a policia administrativa i responsable de seguretat ciutadana.

La percepció de la gent del carrer ja no és la mateixa que

fa uns anys, perquè els temps van canviant. El gran actiu de

la Guàrdia a Urbana és la predisposició del seu personal per

treballar bé i la gran experiència de professionals amb molts

anys d’antiguitat (veterans).

La Carta Municipal de Barcelona deixa oberta la possibi-

litat que aquest cos tingui més competències, en un futur no

molt llunyà, al meu parer, i sigui més especialitzat; tot apunta

que s’està treballant en aquesta direcció. Però és de vital im-

portància anar de la mà de la resta de cossos policials (Mos-

sos d’Esquadra, Policia Nacional, Guàrdia Civil,…), perquè la

bona imatge que projectem en la ciutadania es tradueixi en

un reconeixement de la nostra feina i per tant representi una

millora de la qualitat de la nostra feina.

En definitiva, la Guàrdia Urbana de Barcelona és una po-

licia, que amb les limitacions òbvies d’un cos policial local,

té un potencial molt gran que cada vegada va creixent més i

millor, tot arribant a unes cotes de qualitat que es correspo-

nen amb la demanda social de seguretat dels nostres temps.

Iván Parras.

Afiliat SPC

POLICIA LOCAL

Operació de Guàrdia Urbana Barcelona i Grup Operacions Especials CNP contra Criminalitat Organitzada

Page 12: Policies de Catalunya n.8
Page 13: Policies de Catalunya n.8

13

PER QUÈ ET CONVÉ ESTAR AFILIAT A L’SPC?PERQUÈ SOM UN SINDICAT DE POLICIES, PER A POLICIES.

PERQUÈ SOM EL SINDICAT CORPORATIU MÉS IMPORTANT I AMB MÉS AFILIACIÓ DE CATALUNYA.

PERQUÈ SOM L’ÚNIC SINDICAT QUE OFEREIX UN GABINET JURÍDIC AMB EL PRESTIGIÓS EQUIP D’ADVOCATS DEL BUFET FUSTER-FABRA, D’EXTENSA EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL.

PERQUÈ SOM EL SINDICAT QUE HA ACONSEGUIT QUE MÉS COMPANYS EN PRÀCTIQUES EXPULSATS DEL COS SIGUIN READMESOS.

PERQUÈ SOM EL SINDICAT QUE REALITZA DE MANERA EFECTIVA MÉS CURSOS MERITORIS SUBVENCIONATS.

PERQUÈ HEM DEMOSTRAT SER L’ÚNIC SINDICAT QUE FA COSTAT ALS COMPANYS QUAN TOTHOM HI ESTÀ EN CONTRA (ACD de la ABP de les Corts, Companys de Ciutat Vella, ...etc.)

PERQUÈ SOM L’ÚNIC SINDICAT AMB TOTA LA OFERTA FORMATIVA DE CURSOS MERITORIS SUBVENCIONATS APROVADA.

PERQUÈ TENIM DESCOMPTES EN MATERIAL POLICIAL, EN MÚTUA D’ASSISTÈNCIA MÈDICA, ASSEGURANCES PARTICULARS DE VEHICLES, DE LA LLAR...

PERQUÈ REBRÀS UNA ATENCIÓ PERSONALITZADA EN EL TEU LLOC DE TREBALL PER PART DELS DELEGATS TERRITORIALS.

PERQUÈ ET TINDREM DIÀRIAMENT INFORMAT DE LES NOVETATS PROFESSIONALS.

PERQUÈ TENS UN TELÈFON A LA TEVA DISPOSICIÓ PER A EMERGÈNCIES PROFESSIONALS 24 HORES AL DIA, 365 DIES L’ANY.

PERQUÈ SOM INDEPENDENTS; NO DEPENEM DE CAP PARTIT POLÍTIC, NI CAP CENTRAL SINDICAL, I QUI DECIDEIX QUÈ FEM SÓN POLICIES COM TU.

PERQUÈ A DIFERÈNCIA D’ALTRES SINDICATS, LES TEVES DADES ESTAN SEGURES, ATÈS QUE NO SURTEN DE LA BASE DE DADES DE L’SPC. NOMÉS HI TENEN ACCÉS POLICIES.

PERQUÈ DIÀRIAMENT, T’ENVIEM UN RESUM DEL DOGC, DEL BOE I DEL QUE S’HA PUBLICAT A LA PREMSA, DESTACANT EL MÉS INTERESSANT PER AL NOSTRE COL·LECTIU.

PERQUÈ SOM EL SINDICAT AMB MÉS PRESÈNCIA MEDIÀTICA A L’HORA DE DEFENSAR AL NOSTRE COL·LECTIU.

PERQUÈ EL SINDICAT DE POLICIES DE CATALUNYA T’OFEREIX UN CURS GRATUÏT DEL PORTAL DE FORMACIÓ ICES CADA ANY PER SER AFILIAT.

PERQUÈ SOM EL TEU SINDICAT!!!!

Page 14: Policies de Catalunya n.8

Seu social Atenció a l’afiliat de 09:00 a 14:00h.

i de 16:00h a 18:00h.

C/ Floridablanca, 146, 1er. 3a.

08011 Barcelona

Tel. 93 304 05 00

Mòbil 699 94 94 54 (de 9 a 18h)

Fax. 93 318 18 62

e-mail: [email protected]

www.spc-me.cat

facebook.com/sindicat.spc

@SPC_me

ON SOM?Telèfons mòbils Atenció a l’afiliat de les 9h. a les 18h.

Barcelona:David: 667 492 592

Sergi: 628 798 833

RPMNord: Jordi: 630 513 853

Cristian: 661 422 196

Ramon: 654 528 953

Jaume: 618 619 527

RPMSud: Francisco: 647 491 704

Núria: 608 910 797

RP Girona: Jordi: 630 513 853

Víctor: 667 501 482

RPPonent Francisco: 647 491 704

Josep Manel: 686 172 129

RPPirineu Occidental:Àngels: 667 501 482

Francisco: 647 491 704

RPCentral:Jordi: 630 513 853

RP Camp de Tarragona:Francisco: 647 491 704

RP Terres de l’Ebre: Francisco: 647 491 704

TELÈFON MÒBIL d’urgències les 24 hores, tots els dies

666 22 22 11

Page 15: Policies de Catalunya n.8

PROMOCIONS 2012I per aquest any, t’oferim encara més ofertes per a que aconsegueixis tots els mèrits que necessitis al millor preu i amb totes les facilitats:

Bonus Curs gratis 2012: Si ets afiliat al SPC, premiem la teva fidelitat amb un curs gratuït durant aquest 2012

3 cursos online de 30 hores cadascun per 90€. Estalvia diners i gaudeix de 3 cursos per només 30€ cadascun.

5 cursos online de 30 hores cadascun x 140€. Estalvia encara més i gaudeix de 5 cursos per només 28€ cadascun.

Ara ICES t’ho posa més fàcil Informa’t al www.ices.es

facebook.com/ices.formacio

@ICES_formacio

Consulteu condicions d’aquestes

promocions 93 304 05 00

[email protected]

wwwwww.ices.es.ices.es

Aconsegueix 0’48 punts de mèrits en tan sols un mes i amb només 120 hores de formació per a la teva especialitat.

Page 16: Policies de Catalunya n.8

DOSSIER ESPECIAL

A plena llum del dia, al mig del carrer amb un munt de testimonis, el 9 de febrer de 2009 moria d’un tret a la cara el Director del Centre de Convencions Internacional de Barcelona CCIB, Félix Martínez Touriño.

La policia es va trobar amb un cas de característiques úniques que van resoldre en 4 mesos.

La història però no la var escriure únicament la investigació. Periodis-tes de les seccions de successos dels principals diaris buscaven respos-tes a tan estrany assassinat.

Enrique Figueredo, un experimentat periodista català, va informar per La Vanguardia sobre els detalls que s’anaven coneixent. En aquest treball periodístic desvetllarem l’home, el periodista i el cas.

CAS TOURIÑOL’ASSASSINAT DEL CARRER SANTALÓ

ENRIQUE FIGUEREDO NAVARRO43 anys

Llicenciat en Ciències de la Informació.Es dedica al periodisme des dels 22 anys.A Antena 3 ràdio inicia la seva tasca de redactor i la crònica negre des de l’any 95.

Ha cobert els episodis més destacats de la crònica negra a Catalunya i alguns dels més importants d’Espanya, al llarg dels darrers 15 anys. Periodista i redactor de successos del diari La Vanguardia, emmarcat en la secció “Vivir”, s’incorpora al rotatiu català l’any 2005.

Però la seva trajectòria en el periodisme més cruent ja s’havia iniciat a Antena 3 ràdio el 1991. Va treballar al setmanari el Triangle i posteriorment en l’àmbit de la criminalitat en el diari El Mundo.

Fitxa Tècnica

Page 17: Policies de Catalunya n.8

17

>>>>>>> A continuació reproduïm allò que Figueredo ens va anar relatant a partir del 9 de febrer de 2009, quan Félix Martínez Touriño va ser assassinat per un sicari colombià i l’ajut de 8 persones més. Tot plegat ideat per un treballador del Centre de Convencions que anava a ser acomiadat per aprofitar-se dels mitjans que tenia al seu abast per a una altra activitat lucrativa paral·lela.

Page 18: Policies de Catalunya n.8

DOSSIER ESPECIAL

Page 19: Policies de Catalunya n.8

19

Què és el més important per a un periodista en un succés criminal?Per a mi, el més important és intentar no fer mal a ningú. Perquè

en el periodisme de successos entres a la vida de les persones.

Un succés d’una mare que ha ofegat als seus fills a la banye-

ra s’ha de tractar amb molta cura, doncs ella també té família

que es pot sentir profundament afectada. Es pot fer molt mal

a la gent si no ets conscient del poder que tens. S’ha de trobar

l’equilibri per ser just amb tots els implicats i amb les víctimes.

Es va ser just amb el cas de l’assassinat de Félix Martínez Touriño?No, el que es va dir d’aquell pobre home va ser impressionant.

Es buscaven fets irrellevants per la investigació i la difusió de

la mateixa. Es va insinuar que estava ficat en negocis il·legals i

després no va ser cert. Com dic, s’ha d’anar molt al tanto.

S’ha d’estar molt segur per escriure sobre qualsevol taca de la

vida privada d’una persona.

Quins altres elements feien aquest cas tan excepcional?Qui s’havia de pensar que al final havia estat un encàrrec a un Sicari !

El cas era molt complex. Les circumstàncies del crim i la personalitat

de la víctima francament estranyes. Era un crim al que afortunada-

ment no estàvem acostumats; el tir a la nuca és propi d’altres latituds.

Recordem que va ser el segon cas en moltes dècades d’un as-

sassinat per encàrrec. La personalitat de l’autor intel·lectual del

crim era molt rellevant pel cas. Sembla mentida el que la ment

humana és capaç de maquinar!

Es pot dir que el periodista porta una investigació paral·lela?No, la qüestió funciona de la següent manera: Les fonts d’infor-

mació poden ser hostils i no hostils i dins aquestes comptem tan

amb les oficials com les que procedeixen d’altres informadors.

A més a més disposem de la facilitada pels cossos policials que

operen a Catalunya i els contactes personals. Així fa un periodis-

ta la seva investigació. Dur a terme investigacions periodístiques

com si fóssim policies és un error. Nosaltres hem de fer de peri-

odistes. De fet, això passa menys del que es veu a les pel·lícules.

I si un descobreix quelcom que té rellevància penal es comunica

a la policia. No obstant, això que ens fan creure en les sèries que

el periodista s’avança a la policia és exagerat.

I en aquest sentit, quines varen ser les fonts a al seu abast?Al principi els mossos van ser absolutament hermètics i vam

haver de buscar testimonis. El més a l’abast van ser els testimo-

nis del carrer; hi havia desenes de persones allí en el moment

del crim. Vaig parlar amb un testimoni directe que va veure com

el criminal llençava la pistola al carrer.

Es podrà produir mai una comunió perfecte entre la investigació periodística i la policial?Per començar, aquí s’hauria de fer una cosa que fixa la llei però

que no es compleix: les rodes de premsa de la fiscalia. Hauria

de ser el fiscal qui fes públic el desenvolupament d’una investi-

gació criminal. La fiscalia ha de parlar més.

I què més caldria?S’han intentat molts experiments. En general tot va encarrilat

a que les fonts siguin més hermètiques i les informacions més

dirigides. Jo crec que el cos de Mossos d’Esquadra es podria

relaxar una mica més. No passaria res si s’aclarís públicament

que, per exemple, la persona detinguda és la del 3r. i no la del 1r.

Per a que els veïns ho sabessin. Als aparells polítics els agrada

tenir la informació molt controlada.

I a altres països com funciona la relació policia/premsa?En alguns llocs és molt diferent, a Anglaterra, per exemple, hi ha

mecanismes en casos molt concrets de segrestos en els quals

s’incorpora al periodista des del principi de la investigació per a

que no pugui revelar res fins a que finalitzi la mateixa.

I els mitjans de comunicació en què han de millorar?Els mitjans tenim sempre molta pressa i les noves tecnologi-

es estan banalitzant els esdeveniments i provocant errors en la

tasca dels periodistes. Es prima la quantitat sobre la qualitat.

Això passa en general. El meu diari és una excepció, però la pro-

pietat dels mitjans de comunicació ja no és periodística i això es

reflecteix en la informació.

Com valora la tasca policial en aquest cas?Veritablement va ser un èxit perquè el cas va donar un gir pú-

blicament i també va ser ràpida tot i que la investigació judicial

va ajudar molt, autoritzant moltes escoltes telefòniques i in-

tervencions.

Com afecta la seva feina a la seva vida?Tinc una visió bastant esbiaixada de la realitat. Veig coses que els al-

tres no veuen. Prenc precaucions estranyes, veig actituds de la gent...

“ El prioritari per a mi és no fer mal a la gent ”

ENTREVISTA

Page 20: Policies de Catalunya n.8

DOSSIER ESPECIAL

Page 21: Policies de Catalunya n.8

21

No s’ha de portar mai una investigació paral·lela. Nosaltres informem. Els mossos investiguen.

Page 22: Policies de Catalunya n.8

DOSSIER ESPECIAL

Page 23: Policies de Catalunya n.8

23

Ha estat un dels cassos més complexes esdevinguts a Catalunya, tan per la personalitat del culpable com per la de la víctima.

Page 24: Policies de Catalunya n.8

DOSSIER ESPECIAL

Page 25: Policies de Catalunya n.8

25

Page 26: Policies de Catalunya n.8
Page 27: Policies de Catalunya n.8

27

Page 28: Policies de Catalunya n.8

Va explicar un il·lustre pres que el que el va mantenir psicològicament estable a la presó era repetir-se una vegada i una altra “d’aquí se surt, d’aquí se surt”. Això al costat de la vella dita que “un és amo dels seus silencis i víctima de les seves paraules”, són les dues regles d’or a tenir en compte quan algú és detingut i sobre tot si és un policia.

El primer que s’ha de tenir clar, és que la detenció és una situació

temporal sotmesa a termini; el segon que tot el que es digui queda

escrit. El tercer resulta més curiós perquè el policia que és un pro-

fessional, quan li afecta una detenció sol oblidar el que ell mateix

practica, allí dins ja no hi ha amics, ni el col·lega que entra en la cel·la

per donar-te suport, ni el “conegut” que preocupat per tu et diu que

contra tu no hi ha res, que diguis això o l’altre i sortiràs de seguida.

Benvolgut amic, si està detingut encara que sigui injusta-

ment, estàs a l’altre costat de la barrera, i el teu únic aliat és el

teu advocat de confiança. Tu estaràs dins, però ell serà els teus

ulls i la teva veu. Mentrestant recorda que en tot temporal se-

gueixes sent amo dels teus silencis. Tracta doncs, en la mesura

del possible, estar relaxat, no tractis d’humiliar-te ni de ser al-

tiu, com deia el poeta “ ni orgullosos, ni exaltados, ni mínimos”.

Tracta de ser fred, pensa i reflexiona fins que arribi el teu advo-

cat i cenyeix-te a les següents premisses:

— Sigues hàbil quan t’interroguin.

— Analitza per què ets aquí.

— No contestis a cap pregunta la resposta de la qual no

estàs segur. Després durant el devenir processal podràs

demostrar-ho tot.

— Deixa clar als teus que el primer és avisar al teu advocat, si

pot ser que aquests li informin del que sàpiguen del cas o de

la teva situació i confia en el seu treball.

— Mentre repeteix-te una vegada i una altra el que “d’aquí se

surt”. Que ets l’amo dels teus silencis. Que ja no hi ha amics.

— Si ets creient resar és una evasió, sinó pensa en uns altres

que ho van passar pitjor i al final van guanya.

— Recorda que el temps és el teu aliat, que d’aquesta situació

se surt, que el pitjor és el calabós i la incertesa, tindràs

oportunitat d’aclarir-ho tot.

— I sobretot ni t’indignis ni t’humiliïs. Un bons advocat és la

teva presència fora, que els teus companys poden ara ser

els teus enemics, hi haurà temps per tornar a un altre costat

de la llei, enlloc de policia ara ets un presumpte.

Dr. José Mª Fuster-Fabra

Advocat

JURÍDIC

El primer que s’ha de tenir clar, és que

la detenció és una situació temporal

sotmesa a termini

QUÈ HE DE FER SI EM DETENEN?

Page 29: Policies de Catalunya n.8

QUÈ FER SI ENS CITA LA DIVISIÓ D’AFERS INTERNS?

29

En primer lloc hem d’esmentar la multiplicitat d’ac-tuacions en què la divisió d’afers interns pot situar al funcionari, que va des de les actuacions relacionades amb il·lícits penals, actuacions fins i tot de detencions al domicili del mosso d’esquadra, com les que tracta-rem a continuació, també totes aquelles realitzades en el marc d’informació reservada, expedient disciplinari de caràcter administratiu, o fins i tot declaració penal davant els propis agents de la divisió, similar a la decla-ració policial del imputat sense detenció en qualsevol comissaria. Tots elles es realitzen en la comissaria de travessera dels corts 2ª planta.

QÜESTIONS RESPECTE A LA DECLARACIÓ EN INFORMACIÓ RESERVADA

La informació reservada és un procediment administratiu

amb caràcter d’investigació prèvia de la qual pot o no deri-

var-se responsabilitat disciplinària per part d’algun membre

del cos de mmee. La seva regulació és mínima per no dir ine-

xistent, per la qual cosa en la pràctica es regeix pels següents

aspectes materials:

1. La declaració és de caràcter voluntari. Això és important en

tant que des de la dai es planteja amb caràcter semi-voluntari

al qual també ajuda la pròpia consciència de col·laboració del

mmee amb una altra àrea, encara que busquin la responsabi-

litat del propi cos. L’agent no té l’obligació de declarar.

2. Es presta declaració prèvia lectura de drets similar a una

declaració en fase disciplinària administrativa o penal.

3. La intervenció del lletrat és potestativa, és a dir no obliga-

tòria, si bé la política de la divisió és permetre la presència de

l’advocat.

4. Totes les persones que declaren tenen la condició de testi-

moni, si ben òbviament i encara que no formalment, la inves-

tigació va dirigida contra algun/s dels mossos que declaren.

5. Generalment es proporciona una informació mínima o ine-

xistent sobre la temàtica de la declaració.

Per aquest motiu i encara que es pensi que la problemàti-

ca o la possible responsabilitat no incumbeix al funcionari,

aconsellem una mínim assessorament previ amb els serveis

jurídics del sindicat, a fi de valorar la conveniència de l’assis-

tència, o fins i tot en cas de ser necessària la preparació de

la mateixa.

6. La declaració en informació reservada pot finalitzar amb

l’arxiu de la mateixa en el termini de dos o tres mesos, o amb

la incoació d’expedient disciplinari.

QÜESTIONS RESPECTE L’EXPEDIENT DISCIPLINARI

1. Es pot iniciar directament o posteriorment a la tramitació

d’una informació reservada.

2. La citació es realitza per escrit.

3. S’inicia mitjançant la declaració del mmee presumptament

responsable.

4. El mmee té la condició de presumptament responsable

d’una infracció de caràcter disciplinari.

5. L’assistència de lletrat és obligatòria.

6. En aquest procediment, ja reglat, hi ha diferents fases pel pre-

sumptament responsable per efectuar al·legacions, i proposar prova.

7. En la pràctica més del 80% d’expedients iniciats finalitzen en

sanció, en tant en quant s’inicien l’administració, en la pràctica,

té bastant definida la responsabilitat del mmee. La instrucció del

procediment amb prou feines es diferencia de l’òrgan decisori,

així que les propostes de la divisió d’afers interns són habitual-

ment ratificades directament pel director general, produint-se

una confusió absoluta entre organisme instructor i resolutori.

DECLARACIÓ EN DILIGÈNCIES POLICIALS

1. Declaració a la seu policial que donarà lloc a un hipotètic o

futur procediment penal per falta o delicte del funcionari.

2. La declaració i lectura de drets és igual a la que es realitza

a qualsevol àrea d’investigació o abp.

3. Assistència obligatòria d’advocat.

4. El problema que existeix, és que en tant que diligències

policials generalment esdevenen un plet penal amb la pro-

blemàtica afegida que suposa per l’agent que també haurà de

respondre en cas de condemna en un futur procediment disci-

plinari per responsabilitat.

5. Procediments que en molts casos, per la seva gravetat ge-

neren l’aplicació de mesures cautelars com la suspensió pro-

visional o el trasllat.

6. Falta de garanties d’una correcta investigació realitzada

amb un mínim de coherència per part de la divisió com s’ha

acreditat en casos defensats per aquest sindicat com els de

ciutat vella, les corts i la facilitat amb què sense amb prou fei-

nes proves es processa als agents de mmee:

En definitiva és important davant la varietat de supòsits estar

ben assessorats sobre quin tipus de procés ens enfrontem,

els seus avantatges i inconvenients, o en què poden acabar, o

quines responsabilitats exigeix, per la qual cosa aconsellem,

assessorar-se amb els serveis jurídics del sindicat.

Javier aranda guardiaLletrat icab 27.955

Page 30: Policies de Catalunya n.8

JURÍDIC

Indica la llei 37/2011, de 10 d’octubre, de mesures d’agilitació processal, en la seva exposició de motius, que un dels objectius fonamentals que pretén és evitar l’abús d’instàncies judicials. Recull també que les modificacions introduïdes en diferents jurisdiccions no suposen un minvament de les garanties del ciutadà.

En el present article únicament ens referirem a la jurisdicció

contenciós administrativa i, concretament, a una de les modifi-

cacions introduïdes per aquesta llei (la relativa a costes proces-

sals), doncs aquesta jurisdicció és la que resol les reclamacions

plantejades pel col·lectiu de MMEE, en tant personal al servei de

les Comunitats autònomes, (article 1 Llei 29/1998 de la jurisdic-

ció contenciós administrativa).

Des del nostre punt de vista no podem estar d’acord en

què s’empitjori la situació del ciutadà o el funcionari. Al nos-

tre judici el legislador ha posat en una balança, d’un costat,

la possibilitat d’abús d’instàncies judicials, i de l’un altre les

garanties en la defensa dels seus drets del Ciutadà/funcionari,

i ha pesat més el primer, en veure limitat aquests últims la

possibilitat de reclamar totes aquelles resolucions administra-

tives que poguessin ser-li perjudicials.

I això s’ha fet d’una manera tan senzilla com modificant

l’article que regulava les costes processals en primera instància.

L’anterior redacció de la Llei 29/1998 de la jurisdicció contencio-

sa-administrativa, regulava les costes sota el criteri d’imposició

únicament en cas de temeritat. En la pràctica es traduïa que en

primera instància, encara que es desestimessin les pretensions

de la part recurrent, aquesta no havia d’assumir les despeses de

defensa processal de l’Administració.

L’article onze de la citada Llei d’afiliació processal modifica

aquest planejament passant a un criteri de venciment:

“1. En primera o única instància, l’òrgan jurisdiccional, en

dictar sentència o en resoldre per acte els recursos o incidents

que davant el mateix es promoguessin, imposarà les costes a

la part que hagi vist rebutjades totes les seves pretensions, tret

que apreciï i així ho raoni, que el cas presentava seriosos dubtes

de fet o de dret”.

Així, en principi, la part a la qual es desestimi el seu recurs

(generalment el funcionari que reclama alguna cosa a l’Admi-

nistració) haurà de pagar les despeses generades per la inter-

venció en el procés per part de l’advocat de l’administració, tret

que excepcionalment el jutjat entengui que el cas presentava

series dubtes fàctics o jurídics.

Comptat i debatut es pretén que el funcionari tingui els ma-

jors impediments possibles per reclamar els seus drets (p.ex.

una errònia valoració en un concurs, una reducció de jornada,

un determinat plus o paga, una sanció d’ocupació i sou, etc.). A

partir d’ara li serà més onerós reclamar, ja que davant la possi-

bilitat de perdre, pot quedar en pitjor situació que si no reclama.

Això no és garantir els drets, això és gestionar millor les in-

versions en justícia de la manera més senzilla, assegurant drets

al funcionari i fent més difícil la defensa dels mateixos. Lògica-

D’AGILITZACIÓ PROCESSALUn atemptat contra el dret a la tutela judicial efectiva pels funcionaris

NOVA LLEI

Page 31: Policies de Catalunya n.8

31

ment no podem parlar d’abús de la jurisdicció en casos tan ha-

bituals com els ressenyats, i l’única cosa que es persegueix en

introduir aquesta mesura és carregar sobre l’espatlles del fun-

cionari la falta de manca de mitjans i idees per part del govern.

Especialment onerosa és aquesta modificació si la com-

parem amb la regulació de la jurisdicció social (la dels treba-

lladors no funcionaris), on no s’aplica el criteri de venciment

per al treballador (no ha d’assumir despeses d’advocats de la

part contrària), sent les reclamacions dels funcionaris de l’Ad-

ministració pública molt similars als treballadors que presten

serveis en l’empresa privada.

Serveixin aquestes línies per felicitar al legislador per la seva

brillant idea…. basat en una premissa tan simple com: que els

jutjats tenen excessius recursos que resoldre?, doncs que els

ciutadans/treballadors/no recorrin……

simplement es tracta de llançar a l’opinió pública que s’ha

legislat per agilitzar la justícia, i mentre, el ciutadà veu limitat el

seu dret a la tutela judicial efectiva.

Una dada: llei aprovada pel PSOE amb abstenció del PP…..

Javier Aranda Guardia

Lletrat ICAB 27.955

EL DESPATX D’ADVOCATS FUSTER FABRA, UN SERVEI JURÍDIC D’EXCEL·LÈNCIA PELS NOSTRES AFILIATS

El despatx del Dr Fuster-Fabra ha estat col·laborador de l’Escola Judicial i Universitat de Barcelona, Coordinador de la Acusació al “Judici 11-M”, en nom de l’Associació 11-M, responsable dels Serveis Jurídics de l’ACVOT , Responsable dels Serveis Jurídics de l’SPP (inspectors i comissaris), ha estat també Responsable dels Serveis Jurídics de l’Associació Stop Accidents, responsable dels Serveis Jurídics de la Junta Nacional del CEP (Confederació Espanyola de Policia), Membre de la Comissió Tècnica nomenada per l’Ajuntament de Barcelona, etc.

El Dr. Jose Maria Fuster-Fabra Torrelles és degà del Despatx Professional Fuster-Fabra & Posa Advocats.

Per la seva banda, Javier Aranda ha col·laborat al llarg de la seva carrera amb diferents sindicats de treballadors i funcionaris i des de 2007 és l’advocat del Sindicat de Policies de Catalunya. Actualment col·labora amb el Despatx de Fuster Fabra, encarregant-se del àrea laboral i contenciós-administrativa, i en particular dels funcionaris de Mossos d’Esquadra de l’SPC, i policies locals.

Maria Luisa Marzo és llicenciada en Dret per CDES ABAT OLIBA. Sant Pau (CEU) i compta amb 10 anys d’exercici. Col·labora amb el Dr. Fuster Fabra.

Aquests serveis gratuïts del SPC als seus afiliats han proporcionat el suport per a resoldre molts conflictes contenciós-administratius i acusacions a mossos amb resultat d’absolució.

El Sindicat de Policies de Catalunya et defensa!

Page 32: Policies de Catalunya n.8

INTERNACIONAL

El passat dia 10 de novembre de 2011 es van celebrar a Barce-

lona amb gran èxit les XV Jornades Mediterrànies de Seguretat

Vial, organitzades per P(A)T, i com a tema “La responsabilitat

social en la Seguretat Vial”.

Les jornades van comptar amb una gran assistència, perso-

nes procedents de diversos àmbits vinculats a la Seguretat Vial.

La inauguració de les jornades va anar a càrrec del Presi-

dent de P(A)T Sr. Ole Thorson, el Conseller d’Interior de la Ge-

neralitat de Catalunya Sr. Felip Puig i del Director General de

Trafico Sr. Pere Navarro.

La jornada es va dividir en tres sessions;

— La dècada d’acció.

— Accidentabilitat i millores.

— Polítiques preventives en l’àmbit laboral.

S’ha destacat la feina realitzada fins el moment, ja que s’han

complert els objectius marcats en la reducció d’accidents i vícti-

mes i s’aposta per reduir els atropellaments i accidents de mo-

tocicletes.

Dins del marc de la Unió Europea s’ha de treballar de ma-

nera conjunta, buscar una unificació de criteris en tots els paï-

sos membres (ús cinturó seguretat, taxes d’alcohol en conduc-

tors novells i professionals, velocitats, bases de dades i retirada

de punts a infractors no residents).

El pla d’actuació a Catalunya preveu la educació i formació,

crear un segell de qualitat en autoescoles, reduir la accidenta-

bilitat en l’entorn laboral, nous sistemes de control de velocitat

per trams, més seguretat en les infraestructures (especialment

interseccions), vehicles més segurs, reduir sinistralitat vianants

i motoristes.

El Parlament de Catalunya ha creat la Comissió de Segure-

tat Viària i properament crearà la Oficina d’atenció a la víctima.

Interessant exposició de Ilyas Daoud, sobre l’ús del alco-

lock en alguns països de la UE. Persones sancionades per con-

duir sota la influència de begudes alcohòliques poden reduir

la seva condemna instal·lant al seu vehicle l’alcolock i seguint

unes revisions periòdiques.

S’ha de seguir treballant, per millorar les infraestruc-

tures i els transports públics, pacificar la circulació en vies

urbanes i interurbanes (vianants, ciclistes, motoristes i vehi-

cles), reduir la accidentabilitat laboral (accidents in itinere, in

mission), potenciar la formació de tècnics de prevenció en les

empreses, estudiar possibles canvis de normativa (reduir les

taxes d’alcohol en conductors professionals i novells).

Les inversions en Seguretat Vial no s’haurien de conside-

rar com un cost

Des del Sindicat de Policies de Catalunya (SPC), volem

agrair la invitació a les jornades

La nostra participació a las Jornadas Mediterráneas

LA RESPONSABILIDAD SOCIAL EN LA SEGURIDAD VIALEn Sesión plenaria celebrada por el Parlamento Europeo a finales

de septiembre se aprobaron una serie de medidas contenidas en

el Informe sobre la seguridad vial europea 2011-2020, presentado

XVJORNADAS MEDITERRÁNEAS DE SEGURIDAD VIAL10 de noviembre de 2011

Page 33: Policies de Catalunya n.8

33

por el diputado alemán Dieter-Lebrecht Koch, quien entre otras

cosas dijo: “Toda persona fallecida o lesionada en un accidente de

tráfico es una víctima que debería evitarse. Incluso si se parte de

la base de que la seguridad absoluta no existe, desde un punto de

vista ético es dudoso el objetivo de reducir simplemente a la mitad

la cifra de fallecidos en las carreteras, por muy ambicioso que sea

dicho objetivo para el período de referencia.”

Queremos reflexionar sobre ello y plantear propuestas de

futuro que ayuden a adoptar a nivel individual y colectivo un claro

compromiso por la seguridad vial y la generalización de los valo-

res de respeto a la vida, a los demás y a las normas, adoptando

como un derecho fundamental en la movilidad el derecho a la

vida y la integridad física de todos los ciudadanos.

Y añadimos una pregunta: ¿Tenemos una sociedad segura

para los ciudadanos cuando se mueven por calles y carrete-

ras? La contestación es “no”.

Es cierto que hemos vivido mucho tiempo con serios pro-

blemas de seguridad vial y hemos mejorado en los últimos

años, pero aún así la movilidad sigue representando un coste

en vidas humanas inaceptable.

Estamos convencidos que podemos acercarnos a la soña-

da visión cero sin costes especiales para la sociedad y con in-

versiones muy asumibles.

Una de las medidas que se ha aprobado en el Parlamento

está relacionada con la incompatibilidad entre alcohol y con-

ducción.

El alcohol sigue siendo un factor importante entre las

causas de los siniestros en la movilidad con fatal desenlace

para los usuarios de las vías públicas. Y corresponde a todos

contribuir a un cambio definitivo en este tema.

Más y más empresas están extremando su política de

seguridad vial para mejorar sus servicios, para aumentar la

seguridad de sus empleados y de pasajeros y mercancías y

también para reducir los costes del propio transporte.

La imagen de responsabilidad es un factor de importancia

en la competitividad. La seguridad empieza a mostrarse con

más peso y la velocidad con algo menos. El comportamiento y

la imagen del conductor tienen un valor en todos los tipos de

transporte.

Un conductor que sacia su sed con bebidas alcohólicas,

atenta contra esta imagen de responsabilidad de la empresa.

Es por esto que, en Europa, gana terreno una actitud em-

presarial de fomentar aparatos de cierre de alcohol en vehícu-

los profesionales, entre otros.

No solamente las empresas, también la administración y otras

entidades y agencias, están introduciendo alcolocks como un

plus y a veces una condición para la contratación pública.

En esta línea, el Parlamento Europeo propone que el límite

de alcohol en la sangre sea cero para los conductores profesio-

nales y para aquellas personas que hace menos de dos años que

disponen de carné de conducir. Los eurodiputados recomiendan la

instalación de sistemas antiarranque de vehículos en caso de alco-

holemia, los conocidos como ‘alcolocks’ (de la terminología inglesa

alcohol interlock), en todos los vehículos industriales de transporte

de pasajeros y de mercancías, y también como una medida de re-

habilitación para los conductores que hayan sido condenados más

de una vez por conducir en estado de embriaguez.

P(A)T quiere llamar atención sobre esta iniciativa y quiere

liderar el cambio en la responsabilidad empresarial y de los tra-

bajadores y conductores profesionales estableciendo una meta

para los próximos años.

El Parlament de Catalunya ha creat la Comissió de SeguretatViària i properament crearà la Oficina d’atenció a la víctima.

Page 34: Policies de Catalunya n.8

Amniocentesis.

Parts assistits per Metge Tocòleg, Nurserie i Incubadores.

Planificació familiar (medicina preventiva ginecològica, vasectomia, lligadura de trompes, etc.).

Dietètica.

Cobaltoteràpia.

Làser.

Transfusions de sang i/o plasma (incloent la despesa de la sang i/o plasma.

Practicant, en consultori i domicili.

Ressonància Magnètica Nuclear.

Escàner (tomografia axial computeritzada).

Ecografies.

Densitometries Òssies.

Servei radiològic complet.

Anàlisis clíniques

Anàlisis biològiques i anatomopatològiques.

Al·lèrgia incloent totes les proves.

Electroradioteràpia, radioteràpia, ona curta, magnetote-ràpia, raigs infrarojos, ultraviolats i corrents elèctriques.

Mitjans complementaris de diagnòstic, electrocardiogra-mes, electroencefalogrames, encefalogrames, metabo-lisme bassal, exploracions elèctriques i endoscòpiques i proves funcionals de ronyó i fetge.

Oxigenoteràpia, anestesiologia i Reanimació.

Litotrícia i Litiasi Renal.

Rehabilitació sense límit de sessions.

Atenció mèdica telefònica 24 hores.

Oncologia (Hospital de Dia).

Radioteràpia amb Accelerador Lineal.

Segona opinió mèdica als EUA.

Convalescència 20 h.

Unitat de deshabituació al tabac.

Servei gratuït de “Farmàcia a Domicili”, trucant al Tel. 93 434 28 30 en el supòsit que compleixi els requisits de prescripció (pacients amb mediació crònica).

Servei gratuït de valoració de riscos i barreres arquitec-tòniques a la llar.

CLÍNICA Les intervencions quirúrgiques que ho requerei-xin, essent a càrrec de la Companyia, les estades, l’inter-nament a U.C.I., manutenció, cures i material, despeses de quiròfan, productes anestèsics i els medicaments ad-ministrats dins del mateix sense cap mena de limitació.

INTERNAMENT EN UNITATS DE CURES INTENSIVES, o vigilància així mateix intensiva que ho requereixi el trac-tament de malalties cardiovasculars i de qualsevol altra etiologia.

HOSPITALITZACIÓ per tractaments mèdics i observació en els casos no quirúrgics.

HOSPITALITZACIÓ PSIQUIÀTRICA fins a 30 dies.

HOSPITALITZACIÓ PEDIÀTRICA nadons sense cap mena de limitació d’estada.

HOSPITALITZACIÓ per Ràdium, Cobalt i Radioteràpia.

MEDICACIÓ en tots els casos d’internament a càrrec de l’Entitat.

PRÒTESIS internes. Fins a un màxim de 1.428€ anuals.

A TOTES LES CLÍNIQUES, les habitacions són individuals, amb llit per l’acompanyant.

PENSIÓ ALIMENTÍCIA de l’acompanyant els tres primers dies d’ingrés.

Servei permanent d’urgències mèdiques i quirúrgiques.

Servei d’urgències pediàtriques.

Trasllats amb ambulància.

Trasllats amb vehicle-incubadora del nadó des del domi-cili al centre especialitzat.

Assistència d’urgència a tot l’Estat Espanyol i a l’Estranger.

Preparació al part.

Recuperació pèlvica postpart.

Triple screening.

ATLÀNTIDA Mèdica d’Especialitats, S.A. d’Asse-gurances, ofereix al col·lectiu de treballadors i familiars dels Mossos d’Esquadra de la Genera-litat de Catalunya, afiliats al Sindicat de Policies de Catalunya (SPC), la possibilitat de subscriu-re una pòlissa d’assegurança mèdica, de lliure elecció dins el quadre facultatiu, en unes con-dicions molt avantatjoses, d’acord amb la se-güent descripció:

ECONOMAT

Page 35: Policies de Catalunya n.8

Incorporació de la recuperació de la incontinència (sòl pèlvic) al nostre Centre Mèdic.

Estalvi del cost de la instal·lació i del dipòsit en cas de contractar el servei de Teleassistència Domiciliària.

ALTA CIRURGIA ESPECIALITZADA, SUPERESPECIALITATS I CENTRE MÈDIC PROPI EXCLUSIU per als nostres assegurats.

EXCLUSIONS Els fets de guerra, els que provinguin de cataclismes, les epidèmies declarades oficialment i les de caràcter

PRIMES TOTALS MENSUAL PER ASSEGURAT:

Prima menors fins a 14 anys: 42,24€

Prima per al col·lectiu i familiars de 15 a 30 anys: 49,16€

Prima per al col·lectiu i familiars de 31 a 55 anys: 50,75€

Prima per al col·lectiu i familiars de 56 a 65 anys: 74,91€

social, els danys produïts per explosions nuclears o radioactives, els contrastos i, en casos oncològics, tota la mediació.

ALTRES SERVEIS ESPECIALS PER AL COL.LECTIU (sense cost)

Podologia.

Odontologia. Assegurança de Salut Dental (prima de 4,85€ al mes) gratuïta per al col.lectiu. Revisions i ne-teja bucal sense cost. Ortodòncia, endodòncies, estètica dental, implantologia i resta de serveis a preus especials.

Psicologia. Plataforma telefònica d’atenció i orientació psicològica. Acupuntura.

Homeopatia.

Preparació i recuperació al part.

Drets immediats en tots els serveis sense cap mena de carència.

Quota d’inscripció gratuïta

Assegurança gratuïta durant el primer mes.

Servei d’autoritzacions via Fax, Telèfon o E-mail.

5% de descompte per pagament anual.

Aquest correu electrònic està protegit contra spam bots i necessiteu JavaScript habilitat per veure’l.

Catalunya Març 2012

PER A QUALSEVOL INFORMACIÓ, ACLARIMENT

O AMPLIACIÓ D’INFORMACIÓ TRUQUEU AL

626 11 61 19 (Sr. Francesc Isern)

O be envieu un correu electrònic a [email protected]

35

Page 36: Policies de Catalunya n.8

TRUCA’NS JA AL

CONDICIONS ESPECIALS en assegurances de vida i accidents per als mebres del Sindicat de Policies de Catalunya

902 25 27 27

Page 37: Policies de Catalunya n.8

El 14 de desembre va tenir lloc la primera de les mobilitzacions

convocades per tal de mostrar al Govern Català que els funcio-

naris públics no estem disposats a acceptar noves retallades en

els nostres salaris i condicions laborals. Totes les concentraci-

ons convocades arreu de Catalunya han estat un èxit de partici-

pació absoluta a les quatre províncies catalanes, en les quals hi

ha participat la major part dels mossos i mosses d’esquadra que

es trobaven fora de servei, fent una demostració de força que

el Govern de la Generalitat ha d’escoltar. Una representació del

sindicat ErNE, sindicat majoritari a l’Ertzaintza, també va fer-

nos costat i ens va donar suport durant la concentració d’ahir.

Gràcies a tots els companys que han estat allà per repre-

sentar el nostre col·lectiu, el format pels agents i les agents

del cos de Mossos d’Esquadra, els quals encara no hem assolit

una retribució d’acord amb la dedicació, la responsabilitat i la

perillositat de la nostra feina. Perquè per les peculiaritats de la

nostra professió i la situació de precarietat laboral en la que ens

trobem, els mossos i mosses d’Esquadra no podem acceptar

cap altra rebaixa salarial.

Hem estat allà per recordar que a més de l’aplicació de la reduc-

ció salarial aplicada a tots els funcionaris el maig de 2010, els

mossos i mosses d’Esquadra van patir una altra retallada afegi-

da, per l’ incompliment de l’”Acord sobre equiparació retributiva

del personal funcionari del Cos de Mossos d’Esquadra”, signat

en data 13 de febrer de 2008 per les organitzacions sindicals re-

presentatives i el Departament d’Interior.

Hem estat allà per reivindicar que nosaltres no gaudim

dels mateixos avantatges laborals que la resta de funcionaris,

ni pel que fa a feina que desenvolupem, ni pel que fa l’organit-

zació del temps de treball, ni pel règim disciplinari al que estem

sotmesos, ni, per descomptat, pel que fa a la certesa de tenir un

lloc de treball per temps indefinit. Hem estat allà per defensar

els nostres drets laborals i, sobre tot, salarials.

Aquesta ha estat la primera de les mobilitzacions, però n’hi

haurà més, perquè els mossos i mosses d’Esquadra estem en

lluita!:

Perquè el Cos de Mossos d’Esquadra no està representat en la Mesa General de Negociació de la Funció Pública on se’ns man-té al marge de les grans negociacions on s’han tractat millores per a tots els funcionaris

Perquè el nostre col·lectiu pateix condicions laborals diferents a la de la resta de funcionaris de la Generalitat de Catalunya.

Perquè al nostre col·lectiu no s’han complert les millores eco-nòmiques i d’equiparació salarial pactades amb l’administració.Perquè el nostre col·lectiu té la jornada anual més llarga de tota la funció pública catalana, sense cap mena de compensació.

Perquè en el context socioeconòmic actual el nostre col·lectiu ha de fer front a un increment notable de càrrega de feina amb menys recursos.

Perquè no volem tornar a ser moneda de canvi, en mans de ningú.

PERQUÈ ESTEM DEL TEU COSTAT! SPC, EL SINDICAT DELS POLICIES PELS POLICIES!!!

ÈXIT DE PARTICIPACIÓ DEL COL·LECTIU EN TOTES LES CONCENTRACIONS ARREU DE CATALUNYA

Page 38: Policies de Catalunya n.8

ACTUALITAT SINDICAL

AQUÍ TENIU UNA BREU INTRODUCCIÓ DEL QUE PODEU TROBAR

ACTUALITZAT A WWW.SPC-ME.CAT, FACEBOOK: /SINDICAT.SPC I

TWITTER: @SPC_ME. AQUESTS TEMES HAN ESTAT LA NOSTRA

LLUITA DELS DARRERS MESOS:

Aquest matí, la intersindical Mossos en Lluita ha citat a la premsa per tal d’explicar públicament la situació actual de les retallades aplicades al Cos de Mossos d’Es-quadra i l’efecte de les que es volen aplicar per aquest any i que van ser defensades

ACCIÓ SINDICAL - Mossos en lluita

RODA DE PREMSA (27/GENER/2012). DENUNCIEM PÚBLICAMENT L’EFECTE DE LES RETALLADES AL CME

ES CONCRETA LA REBAIXA SALARIAL PER AL 2012

L’article 34 de la Llei de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l’exer-cici 2012 autoritza el Govern a adoptar mesures excepcionals de reducció de la despesa de personal que poden afectar, preferentment i amb caràcter proporcio-nal sobre el total de les retribucions anuals, les pagues addicionals dels conceptes que tinguin consideració de complement específic o equivalent.

Aquesta mesura afectarà tots els empleats públics de l’Administració de la Generalitat i del seu sector públic (personal funcionari, personal estatutari i per-sonal laboral) i s’aplicarà de manera proporcional sobre el total de les retribuci-ons anuals del personal, i per tant, s’han de prendre com a base totes les retribuci-ons percebudes pels treballadors. Els mossos i mosses d’Esquadra, doncs, també patirem aquesta nova retallada salarial. En el nostre web trobareu especificat en què es concreta aquesta mesura.

ACCIÓ SINDICAL - Mossos en lluita

Divendres, 17 de febrer de 2012

MANIFESTACIÓ MOSS@S EN LLUITA! 9 DE FEBRER DE 2012

Volem agrair a tots els que vàreu assistir ahir a la tarda a la manifestació de MOS-SOS EN LLUITA , així com també als que treballàveu i no vàreu poder assistir però que ens vàreu fer arribar el vostre suport.

Ahir varem demostrar als polítics que tot el Cos de Mossos d’Esquadra està en Guerra amb el Departament i que no volem les retallades.

Ahir varem demostrar que aquesta lluita és de tots els moss@s i que no res-pon a cap “litúrgia sindical” tal i com es pretenia fer veure a l’opinió pública.

El vídeo amb algunes de les imatges de la manifestació està penjat al nostre web. Com veureu, va ser multitudinària, pacífica i molt, molt sorollosa.

ACCIÓ SINDICAL - Mossos en lluita

Divendres, 10 de febrer de 2012

Page 39: Policies de Catalunya n.8

39

Ahir dimecres i avui dijous, han continuat les accions de protesta de la intersindi-cal de Mossos en Lluita que diàriament es fan als diferents actes on assisteixen el M. Hble. President de la Generalitat i l’Hble. Conseller d’Interior.

Ahir al matí, representants de la intersindical Mossos en Lluita van esperar el Conseller a la Plaça de la Paeria de Lleida, on va assistir a la reunió de la Junta de Seguretat Local de Lleida i posteriorment a la Plaça de la Vila d’Almacelles (Segrià), on Puig va signar el conveni de cessió d’un terreny on es construirà el nou parc de bombers voluntaris d’Almacelles. Com ja ve sent habitual, a la seva arribada, se’l va rebre amb crits i xiulets. A la tarda, també va ser rebut per repre-sentants sindicals van rebre al Conseller a la Plaça del Blat de Valls (Alt Camp) on va assistir a la reunió de la Junta de Seguretat Local de Valls.

Avui un delegat del SPC, en representació de la intersindical Mossos en Lluita ha rebut al President de la Generalitat, Artur Mas, a Vic, on a partir de les 10:00h del matí ha visitat l’empresa Girbau, coincidint amb la celebració de la Internacti-onal Workshop Event 2012.

Aquells agents que vulguin col·laborar arreu del territori en aquestes rebu-des als nostres responsables polítics, podeu contactar amb el nostre sindicat a través del telèfon 933 040 500 o per mail a [email protected] Fem-nos sentir! Mossos en lluita!

MOSSOS EN LLUITA: CONTINUEM FENT-NOS SENTIR

ACCIÓ SINDICAL - Mossos en lluita

Dijous, 26 de gener de 2012

La Direcció General de la Policia ha anunciat mesures temporals en relació amb la instrucció 5/2001, de 21 de juny, reguladora de la tramitació de sol·licituds de reposició de vestuari formulades per les unitats centrals i territorials del cos de Mossos d’Esquadra. Així, amb les retallades aplicades al Departament d’Interior, es deixen sense efecte les sol·licituds de reposició periòdica de vestuari d’estiu que els agents van realitzar dins del període establert per la pròpia DGP, entre l’1 d’octubre i el 30 de novembre de 2011. També es deixa en suspens la reposició or-dinària establerta en el punt 3 de la Instrucció 5/2001 i únicament es tramitaran les reposicions extraordinàries.

Així doncs, companys i companyes, qualsevol peça d’uniformitat que neces-siteu demanar s’haurà de fer per la via de reposició extraordinària, amb la corres-ponent nota informativa, acompanyant el material malmès i que es vol restituir.

RETALLADES TAMBÉ PEL QUE FA A LA UNIFORMITAT

ACCIÓ SINDICAL - Mossos en lluita

Divendres, 27 de gener de 2012

pel Conseller d’Interior, Felip Puig, ahir al Parlament. En el nostre web us adjuntem per ordre cronològic alguns dels moments de dita roda de premsa i de les interven-cions fetes pels portaveus dels diferents sindicats integrants. La qualitat de repro-ducció no és bona però si disposeu d’un bon equip o podreu escoltar bé.Dilluns, 30 de gener de 2012

Tal i com insisteixen els nostres governants, “la crisi ens obliga a retallar despesa pública”. Per tant, per contribuir a la reducció de la despesa pública i per eviden-ciar la mancança real de personal que estem patint, us demanem que NO PARTI-CIPEU VOLUNTÀRIAMENT DELS SERVEIS DETERMINATS PER HORES EXTRES. Podeu llegir el comunicat conjunt al nostre web.

MOSSOS EN LLUITA (VIII): NINGÚ AL VAR15 NI A HORES ESTRUCTURALS!

ACCIÓ SINDICAL - Mossos en lluita

Dijous, 26 de gener de 2012

Page 40: Policies de Catalunya n.8

ACTUALITAT SINDICAL

Una vegada més, volem felicitar al col·lectiu de Mossos d’Esquadra. El passat di-vendres vàrem poder demostrar a l’Administració el nivell d’ emprenyament que té el Cos de Mossos d’Esquadra. A l’ABP de Les Corts ENS VAM CONCENTRAR MÉS DE 3000 MOSS@S mentre els representants sindicals estaven a la mesa de negociació amb els alts càrrecs del nostre Departament per tal de trametre’ls els punts recollits a les distintes assemblees, és a dir, NO A LES RETALLADES!

MOSSOS EN LLUITA (VII): US HEM DE FELICITAR!

ACCIÓ SINDICAL - Mossos en lluita

Dimecres, 25 de gener de 2012

El Sindicat de Policies de Catalunya va estar present ahir a la manifestació con-vocada pels sindicats representatius de la funció pública. Uns 15.000 treballadors públics ens vàrem manifestar ahir fins a les portes del Parlament, en una nova mostra de rebuig a les retallades impulsades pel govern d’Artur Mas, que suposen rebaixes de sou i condicions laborals. La mobilització convocada pels sindicats representatius dels diferents col·lectius, ha coincidit amb el debat de les esmenes a la totalitat als pressupostos del 2012.

Donem les gràcies a la gran quantitat d’agents que en representació del col.lectiu dels Mossos d’Esquadra van asistir a la manifestació, demostrant un cop més la indignació i el rebuig per les mesures anunciades pel Govern de la Genera-litat. Les retallades suposen un atac directe a la qualitat del servei públic de segu-retat i l’empitjorament de les condicions laborals dels mossos i mosses d’Esqua-dra. Hem demostrat que la crispació dins del col.lectiu és creixent, a mesura que s’han anat concretant els efectes de les retallades sobre el nostre col.lectiu. Ara no podem defallir. Hem de continuar fent-nos sentir i mostrant el nostre rebuig cap a la totalitat de les mesures anunciades pel Departament d’Interior.

Gràcies a tots els companys que han estat allà per representar el nostre col-lectiu, el format pels agents i les agents del cos de Mossos d’Esquadra, els quals encara no hem assolit una retribució d’acord amb la dedicació, la responsabilitat, la perillositat i la penositat de la nostra feina. Perquè per les peculiaritats de la nostra professió i la situació de precarietat laboral en la que ens trobem, els mos-sos i mosses d’Esquadra no podem acceptar cap altra rebaixa salarial.

Hem estat allà per recordar que a més de l’aplicació de la reducció salarial apli-cada a tots els funcionaris el maig de 2010, els mossos i mosses d’Esquadra van patir una altra retallada afegida, per l’incompliment de l’”Acord sobre equiparació retribu-tiva del personal funcionari del Cos de Mossos d’Esquadra”, signat en data 13 de febrer de 2008 per les organitzacions sindicals representatives i el Departament d’Interior.

Hem estat allà per reivindicar que nosaltres no gaudim dels mateixos avantatges laborals que la resta de funcionaris, ni pel que fa a feina que desenvolupem, ni pel que fa l’organització del temps de treball, ni pel règim disciplinari al que estem sotmesos, ni, per descomptat, pel que fa a la certesa de tenir un lloc de treball per temps indefinit. Hem estat allà per defensar els nostres drets laborals i, sobre tot, salarials. La manifes-tació ha finalitzat amb la lectura d’un manifest a càrrec d’un bomber de la Generalitat.

En el text s’ha reclamat que el Govern no prossegueixi amb les retallades que han afectat els sous dels treballadors del sector públic. Com a nota negativa, el fet que algun sindicat representatiu va trencar el compromís pres pels representants de tots els sindicats en les assemblees de Barcelona i Girona, de no dur pancartes ni logotips de cap organització sindical durant els diferents actes reivindicatius, tal i com es va demanar per part dels assistents.

MOSSOS EN LLUITA. MANIFESTACIÓ CONTRA LES RETALLADES DIMECRES 18 DE GENER

ACCIÓ SINDICAL - Mossos en lluita

Dijous, 15 de gener de 2012

El Sindicat de Policies de Catalunya ha participat avui en la concentració que s’ha portat a terme a Tarragona. Aquest acte ha estat consensuat per la plataforma d’unitat sindical per tal de donar suport a la iniciativa sorgida a petició del col-lectiu de la Regió Policial del Camp de Tarragona i mostrar el nostre rebuig per les retallades que vol imposar el Govern de la Generalitat sobre el nostre col·lectiu.

CONCENTRACIÓ A TARRRAGONA

ACCIÓ SINDICAL - Mossos en lluita

Page 41: Policies de Catalunya n.8

41

La manifestació unitària del passat dia 29 de desembre va ser el punt de partida d’un seguit d’accions proposades i focalitzades a cada un dels quatre cossos que ens varem manifestar. La primera d’aquestes accions, és la que es proposa en aquest comunicat conjunt, sorgida i aprovada pels/les propis/es agents del cos reunits en l’assemblea que es va realitzar ahir a Barcelona, i on també hi vàrem assistir tots els sindicats re-presentatius, per tal de debatre amb els/les companys/es quines mesures de pressió es podien emprendre. N’hi haurà moltes mes, anirem informant.

MOSSOS EN LLUITA !!!

COMPANY, SI HO CREUS CONVENIENT PER A LA TEVA SEGURETAT, POSA’T L’ARMILLA

ACCIÓ SINDICAL - Mossos en lluita

Dimecres, 4 de gener de 2012

REUNIÓ AMB EL DEPARTAMENT: MOSSOS EN LLUITA! (II)

CONFIRMAT: DECLARACIÓ DE GUERRA PER PART D’INTERIOR. NO TENIM DRET A LA NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA Avui les organitzacions sindicals del Cos hem assistit a un escenari lamentable en el qual ens han estat manifestades les retallades que finalment s’imposaran per als membres del Cos de Mossos d’Esquadra. 1. Reducció del complement específic (quantitat encara no determinada) 2. Reducció de 9 a 6 dies dels Assumptes Personals (45 Hores). 3. Supressió del Complement de productivitat (Bufanda) 4. Supressió del FAS. 5. Supressió per A TOTHOM del val menjador (a comptar a partir del 1 de gener del 2012 amb caràcter retroactiu) 6. Congelació de les aportacions al Pla de Pensions. 7. Reducció del tant per cent de les retribucions per tenir cura d’un fill a partir del primer any. 8. Reducció en un 25% a partir del tercer mes de les retribucions en casos de baixes no laborals (contingència comuna i accidents no laborals). 9. No convocatòries de noves promocions d’accés al Cos. 10. Supressió de noves convocatòries de promoció. Per tant davant d’aquesta situació, totes les organitzacions sindicals del Cos hem manifestat als responsables del Departament que estem en una situació de CON-FLICTE COL·LECTIU!!

Totes les organitzacions sindicals convoquem a tot el col·lectiu a assistir a les assemblees que es realitzaran arreu dels territoris, on es consensuaran les mesures de pressió que a dia d’avui iniciem!!!

JUNTS SOM MÉS FORTS!

ACCIÓ SINDICAL - Mossos en lluita

Dimecres, 11 de gener de 2012

Hem reclamat més diàleg, més informació i marge de negociació amb Interior per poder conèixer com ens afectaran les retallades salarials i drets laborals que té previst aplicar el Departament. Les mobilitzacions s’aniran radicalitzant en funció de la resposta del Departament.

Des del Sindicat de Policies de Catalunya continuarem participant i donant suport de tots aquells actes reivindicatius consensuats des de la unitat sindical i aquells, els quals es publiciten a través dels diferents comunicats. Un anirem informant puntualment. Dilluns, 16 de gener de 2012

Page 42: Policies de Catalunya n.8

RECULL DE PREMSAHEMEROTECA

EL PAÍS _ 27 de gener de 2012

Page 43: Policies de Catalunya n.8

EL PAÍS _ 27 de gener de 2012 EL PUNT _ 13 de febrer de 2012

43

EL PERIÓDICO_ 10 de febrer de 2012

Page 44: Policies de Catalunya n.8

HEMEROTECA

EL MUNDO _ 06 de setembre de 2011

20MINUTOS _ 05 de octubre de 2011

Page 45: Policies de Catalunya n.8

20 M

INU

TOS

_ 08

de

nove

mbr

e de

201

1EL

PER

IÓD

ICO

_ 0

1 de

des

embr

e de

201

1

45

Page 46: Policies de Catalunya n.8

CULTURA

Marta Miralles

VA DE POLICIA, VA DE CULTURA

El GrisDe Javier Pérez. 2010. Ediciones B

El Gris de Javier Pérez, no és el típic llibre de novel·la negra. La història s’ambienta al 1923 a Munich, període en que Alemanya passa per la major crisis econòmica de la seva història, i a la trama apareixen les lluites polítiques, la ruïna, la inflació descabellada, la fam, el fred, els in-tents dels comunistes d’estendre a Alemanya la revolució soviètica i els intents dels nazis de recuperar l’orgull perdut para treure endavant el país encara que sigui en mig d’un bany de sang. En aquest context, un comissari atabalat de feina i complicacions, ha de buscar un as-sassí múltiple que en el fons no importa a ningú perquè el depòsit s’omple a diari de víctimes. Tot i així, el comissari creu que trobar a aquest criminal pot marcar un abans i un després en la confiança de l’opinió pública en la policia i farà tot el necessari per donar amb ell.

Magistralment, l’autor sap barrejar els in-gredients de novel·la negra amb tocs de novel·la històrica. A més, aquesta no és una història de bons i dolents, si no que els protagonistes bal-len en els límits de la ètica i la moral en un mo-ment en que els valors depenen de la realitat que viu cadascun. L’obra està molt encertada en la descripció dels seus personatges així com en l’ambient que els envolta, el qual ens dóna una visió molt allunyada dels tòpics sobre la lluita del proletariat i l’ascens del nazisme que sempre se’ns ha explicat. Per tot això, us reco-manem la lectura de El Gris.

» Aquesta no és una història de bons i dolents, si no que els protagonistes ballen en els límits de la ètica i la moral en un moment en que els valors depenen de la realitat que viu cadascun »

Page 47: Policies de Catalunya n.8

47

The WireDavid Simon. Produïda per HBO

The Wire va començar el 2002 i consta de cinc temporades. La sèrie, tracta de ser una visió realista de la vida de Baltimore, es-pecialment centrat en el tràfic de drogues. Molts dels seus per-sonatges es basen en personatges reals de Baltimore i alguns dels seus actors secundaris són amateurs que interpreten els seus propis personatges.

The Wire és el contrari de les sèries policíaques deductives d’avui en dia. Està basada en el detall a diferència de sèries com CSI, en que tot es resol ràpidament. The Wire és la veritat, és real. Els testimonis no parlen, els acusats no s’enfonsen, els policies tenen família i problemes per arribar al lloc del delicte a temps, els jutges estan més interessats en la seva carrera que no pas en la justícia, balística no sempre fun-ciona, la burocràcies és esgotadora, els micròfons amagats s’acoblen, els sergents s’emborratxen, el cafè està fred i els dolents, a vegades, són més nobles i millors que els bons.

Un Profeta (Un prophète) Jacques Audiard. 2009. En DVD.

Malik El Djebena (Tahar Rahim), un jove àrab de 19 anys que no sap ni llegir ni escriure, ingressa a presó per a complir una pena de 6 anys. Dins de la presó la vida és dura i ell està completament sol, però Malik aprèn molt ràpid i gràcies al seu carisma, poc a poc és capaç de guanyar-se als duríssims membres de la màfia corsa que tenen subornats als guàrdies i controlen tot el que passa dins la presó.

Un Profeta va sorprendre positivament tant a crítica com a públic i va ser una pel·lícula molt guardonada quan es va estrenar al 2009. Se’n va emportar el Gran Premi del Jurat a Cannes i diversos premis en festivals europeus, a més de ser nominada a l’Òscar i al Globo de Oro com a millor pel·lícula de parla no anglesa.

El llargmetratge és un exercici de sobrietat narrativa que no té perquè ser necessàriament una radiografia sociològica típica ni tampoc una imitació dels tòpics del gènere que Hol-lywood ha reproduït habitualment. Amb mestratge, Un Profe-ta aconsegueix plasmar una història de superació, brutalitat i violència que provoca un mimetisme en l’espectador davant la cruesade l’ambient de la presó i l’instint per sobreviure. Estem, sense dubtes, davant d’una de les gran pel·lícules franceses de la dècada.

» Amb mestratge, Un Profeta aconsegueix plasmar una història de superació, brutalitat i violència que provoca un mimetisme en l’espectador »

» The Wire és el contrari de les sèries policíaques deductives d’avui en dia »

Page 48: Policies de Catalunya n.8

Apunta’t a tots els cursos que desitgis. Sense límits

Promocions a la teva mida i per a totes les butxaques

Inscripció immediata online a www.ices.es

Tots els nostres cursos estan validats

Seguretat total en els teus pagaments avalat per La Caixa

Totes les facilitats a l’hora de fer el teu examen

Et tramitem els teus diplomes per a la teva comoditat

El teu diploma disponible al Campus ICES en menys d’un mes

Cursos en col•laboració amb la UB

Els nostres alumnes ràpidament aconsegueixen tots els mèrits de formació.

Saps com ho fan?

facebook.com/ices.formacio

@ICES_formacio

[email protected] 304 05 00

wwwwww.ices.es.ices.es