♦ F. S H " '

Jy

L espectacle al Liceu, el cafè al Jamaica.

COFFEE SHOP

Temporada 2000-2001

O Fundació Gran Teatre del Ticen

Generalitat de CatalunyaMinisterio de Educación, Cultura y Deporte

Ajuntament de BarcelonaDiputació de Barcelona

Societat del Gran Teatre del Liceu

Conseil de Mecenatge

Només tupots viure-la

'la Caixa'jiik"íir

CAIXA CATALUNYA

SantanderCentralHispano

FundacióBancSabadell DBVA Banesijo

gasNaturalFundació Winterthur /Xigúes de BarcelonaAutopistas

ThysMn Bocnkher

DItAGADOS

Televisió de CatalunyaCATALUNYA

RÀDIO

ERICSSON ^®TOYOTA

N0RTELNETWORKSCANAL+ SIEMENS MEDIA PLANNING

SchneiderElectricMeroil Grupo ^Planeta

ACCENTURE - AGFA • GEVAERT - AGROLIMEN - AGRUPACIÓ MÚTUA - ALMIRALL PRODESFARMA - ASEPEYO - AUCAT, AUTOPISTESDE CATALUNYA - BAGUÉS ■ MASRIERA JOIERS - BASF ESPAÑOLA - BOSE, SONIDO PROFESIONAL - BTV, BARCELONA TELEVISIÓCAIXA LAIETANA - CHOPARD ESPAÑA - COBEGA ■ FUNDACIÓN COCA-COLA ESPAÑA - COPCISA - CORPORACIÓN J. URIACH

DAMM - DANONE - DEUTSCHE BANK - DOM PÉRIGNON - EL PERIÓDICO - EPSON IBÉRICA - ERCROS - EUROMADI - EUROPROJECT

FOC CONSTRUCCIÓN - PERRERO IBÉRICA - FUJIFILM ESPAÑA - FUNDACIÓ PUIG - FUNDACIÓN EPSON IBÉRICA - FUNDACIÓN M. FCA.

ROVIRALTA - GRAN CASINO DE BARCELONA, GRUP PERALADA - GRUP SABA - HYMSA, GRUPO EDITORIAL EDIPRESSE - INDRA

INDUSTRIAS MARCA - LABORATORIOS INIB5A - MERUSA - MICROSOFT IBÉRICA - MIELE - MITSUBISHI ELECTRIC EUROPE

PANRICO - PEUGEOT ESPAÑA - PHILIPS IBÉRICA - PORT DE BARCELONA - PRICEWATERHOUSECOOPERS - RECOLETOS. COMPAÑÍAEDITORIAL - RIBERA DEL MALAGÓN - SARA LEE - SEUR - VISA ESPAÑA - VIVES VIDAL, VIVESA - VOLVO CAR ESPAÑA - YUSEN TRAVEL

Fundació Gran Teatre del LieenPer a informació sobre ei programa de Mecenatge i decoi-laboració empresariai, adreceu-vos ai teièfon 93 485 99 25o a l'e-maii mecenas@iiceubarceiona.com

Generalitat de Catalunya, Ministerio de Educación, Cultura y Deporte,Ajuntament de Barcelona, Diputació de Barcelona,Societat del Gran Teatre del l.iceu i Consell de Mecenatge

Canti guerrieri e amorosíMúsica in genere rappresentativo

en el temps de Claudio Monteverdi

Solistes

Montserrat Figueras, sopranoElisabetta Tiso, sopranoCarlos Mena, contratenor

Lambert Climent, tenor

Francesc Garrigosa, tenorFurio Zanasi, baríton

Daniele Carnovich, baix

La Capella reial dl Catalunya

Ll Concert des Nations

Manfredo Kraemer, David Plantier, violinsSophie Watillon, Sergi Casademunt, Lorenz Duftschmid, violes de gamba

Michele Zeoli, violoneJean-Pierre Canihac, Jean Tubery, cornettos

Daniel Lassalle, Richard Cheetham, Thierry Durand, trombonsMarina Bonnetti, arpa doppia Luca Guglielmi, clavicèmbal

Xavier Díaz, tiorba Eduardo Egüez, chitarrone Michael Behringer, orgue di legnoPedro Estevan, percussió

Director

Jordi Savall

Gran Teatre del Liceu

Diumenge, 20 de maig de 2001, 18.00 h, torn L

Programa

IClaudio Monteverdi Sinfonía

(1567-1643) Altri canti d'Amor a 6 voci

Bastiano Chilese Canzon in Echo a 8

(1608-?)

Claudio Monteverdi Gira il nernico insidioso

Samuel Scheidt Lamento Paduan-Courant Dolorosa

(1587-1654)

Claudio Monteverdi Lamento delia Ninfa

Luigi Rossi Simfonia II Planto d'Orfeo(1597-1653)

Claudio Monteverdi SinfoníaAltri canti de Marte

nAndrea Falconiero Battaglia de Barabasso gènere de Satanas

(1585/86-1656)

Claudio Monteverdi Combattimento di Tancredi e Clorinda

Hor ch 'el del e la terra

A l)a¡.\:

líciral (le (Maiidio .M()til<'V(M'<li

a la coharla (ic l·lorípoctici (1644).

El madrigal:un genere de moda

La petjada de Monteverdi sdncalla sovint en elrecord dresser un deis pares de Vòpera. No hern

d^oblidar, no obstant, que la sera fontd''inspiració i allí on deixava rolar la sera ima¬

ginació, ra ser el madrigal. Després de ruitllibres i gairebé 150 madrigals, ningú no

discuteix la sera transcendència en la

modernitat del seu llenguatge en aquest gènere;tot i les trifulques i els retrets públics, la seva

tasca inspirà i produí una nora manera de fermúsica. En el concert d''arni coneixerem perquè.

«-EI madrigal lia mort » -sentenciàim clergue.

Al fons de la sala nn vell arrugat id'nlls jietits i distrets va fer nn gestsorprès i s'inclinà a la seva cadira.-Ara veiem representacions operísti-(jnes arreu i els gustos del poble hancanviat. Niíign no compon ja madri¬gals. Es nn gènere difunt»- afegí totcomplagut.El vell es retirava de la sala en silenci

(]nan el cridarem—1 vós, maestro^ qnè en jiensen?»-|)regnntà el clergue intrigat ¡ler laopinió de Monteverdi.-Miren, senyor, jo ja sóc gran i nomésns diré una cosa: el millor del ma¬

drigal encara ha de venir» -i marxàsense dir res més.

Res d'això mai no va passar peròresulta interessant; especnlar sobretota la sèrie de canvis (|ue es produï¬ren en l'entoin del madrigal des de lamort de Palestrina (1594), lloat iatlnhrat fins a crear escola. 1 Monte¬

verdi es troba al bell mig de tots

afjuests canvis; no com a espectadorinert sinó com a partícip, en ocasionsinconscient i en d'altres no, de resta¬bliment d'nn nou idioma i forma

musicals amb les seves obres. Els

Madrigali giierrieri et aínorosi de1638 són la culminació d'aquest des¬envolupament formal de la música enel cani|) del madrigal.

El madrigal: un gènere de moda

No hem de confondre el terme madri¬

gal andr la forma poètica i musicaldel mateix nom que aparegué al Tre¬cento italià. D'acpiest madrigal pri¬merenc, extingit a mitjans del segleXV, en trobem uns 200 exemples a cà¬rrec de compositors com ara Giova¬nni da Cascia o .lacopo da Bologna.Era un j)oema de dos o tres versets,ambdós amb idèntica música, i una

tornada. Totes les obres estan com-

3íí/íír6<fjinftí68erflcf)t 'Oii&nm·&aB3nrtmtiiítit6ef}c5t: Síucfi&aBmati filler barjitbícftt/©aBliicûulnteinffinacf) gemacÇt ^avDetftlífbnuvDa^íiigerírfit/ Í?it£>fmgUareineinaUgefc^l(ét:

©«©elgen/nJicfidiDasbefïnt)/ Sliiff&aBfieemaiilcítung fet) ©leid&mkaud&tiiatentmfetfSilien^er/rewtirfprimgrecíítnacíigrüiit/ ?urfauten/ juaílcrleii/ ©mmíDòIíenmir ricnoct) erbaitm.

L MADRIGAL: UN G l> N K R K D K M O D A

A dalt:

Retrat de Claudio Monteverdi.

A pagina:Viola de gamba.

postes a dues o tres veus i són moltsil·làbiques i amb una música sorpre¬nentment florida a la part més aguda,recolzada per una altra més greu iaustera.

El madrigal neix molt lligat a la for¬ma poètica, l'estil i el vocabidari deFrancesco Petrarca (1304-1374), ique la forma musical predominant -lafrottola- mai no aconseguiria traduiren música. Quins trets diferencien elmadrigal dels seus antecessors, comara la frottola o la chanson?

Externament s'hi assembla molt,perquè és polifònic com la primera itambé es desenvolupa en acords, ca¬racterística molt lligada a la chanson.Però el madrigal va deixar d'ésser es-tròfic com aquelles i l'ús de la imitaciói el contrapunt fan que tècnicaments'apropi al motet religiós, i ofereix aixíun equilibri entre les diferents veusdel madrigal, sense donar protagonis¬mo a una en concret. L'aplicació de lapolifonia autèntica i no pas figurada,com succeïa a la frottola., en combina¬ció amb la tècnica d'unir les diferents

parts vocals en acords sil·làbics oferíal madrigal uns recursos gairebé il·li¬mitats per contrastar la qualitat i elscontinguts dels texts amb molta mésfidelitat.

Ea publicació on s'esmenta per pri¬mer cop la paraula madrigal per de¬signar aquesta nova forma de compo¬sició fou una antologia de diversosautors que aparegué el 1530. El mú¬sic que més hi apareix, i que marcàdefinitivament el camí a seguir, fouPhilippe Verdelot (1485-1552). A ells'uniren llumeneres com Costanzo

Eesta, el flamenc fincat a Itàlia Jac¬ques Arcadelt, i l'encara desconegutAdrian Willaert. L'evolució de la seva

obra ens porta també a determinarquina és l'evolució del madrigal com aforma musical. Són ben conegudes lesseves pràctiques experimentals amb elcromatisme, harmònic i melòdic, d'al¬tra banda tan típic del madrigal italiàque protagonitzarà després Montever¬di. Amb aquest ús, cada vegada méspalès a mesura que passaven els anys,s'intentava conferir a la música l'ex-

K I. M ADRI G A I, U N G È N F. I! K D K M 0 D A

|

9

pressió més fidel possible del text: ha¬via de ser una autèntica traducció

musical d'allò que el text expressava.Monteverdi serà en això un dels mes¬

tres més consumats.

L'interès per posar música a totamena d'expressions poètiques, fins itot les més ínfimes, portà els composi¬tors a crear nous recursos tècnics quecada vegada s'anaven renovant mésràpidament; el més nou i avantguar¬dista era considerat el més autèntic i

es titllava d'antics mestres que encaraeren vius ! Aquesta assedegada fruïcióper la novetat acabà esgotant elgènere, tot transformant-lo en allòque Monteverdi i els seus descriviencom a genere rappresentativo, embol¬callat de la forma externa del madri¬

gal renaixentista però que oferia mol-tíssimes més possibilitats expressivesal compositor i l'intèrpret mitjançantl'ús del baix continu i els instruments

i una nova manera d'entendre la rela¬

ció entre text i veu cantada.

El madrigal, entès com a forma re¬

naixentista, trobà en les mans de En¬ea Marenzio, Giovanni Gabrie-

li. Cario Gesualdo i elmateix Monteverdi els

creadors més il·lus¬

trats i inspirats dela seva generació.

Ells conferiren

el lideratge dela composiciómadrigalistaals italians i

l'arrabassaren

de l'influent

exèrcit de com¬

positors franco-fla-mencs fincats a les

Corts d'Itàlia.

A mig camí entre dues èpoques

A Cremona, el jove Claudio Monte¬verdi ho aprengué gairehé tot a la Ca¬tedral de la mà del seu mestre

Marc'Antonio Ingegneri. Als cpunze

anys despertà prou l'interès de l'in¬fluent editor venecià Angelo Cardanocom per publicar les seves Sacra;Cantiunculœ, segons Monteverdi«mers exercicis de contrapunt». Eraun jove inquiet amb ganes de fer-seescoltar i aconseguí publicar consecu¬tivament un llibre de madrigals esjii-rituals (1583), un altre de canzonette(1584) i els dos primers llibres de ma¬

drigals a cinc veus (1587 i 1590), du¬rant el seu aprenentatge a Cremona.Amb només 23 anys ja havien vist lallum cinc col·leccions seves!

Cap al 1590 trobà un lloc com aviola a la Cort mantuana de Vincenzo

Conzaga, a qui dedicà el seu tercer lli¬bre de madrigals tot just instal lar-s'hi. Ja durant aquests anys Monte¬verdi inicia un periple creatiu que eldurà a modelar els seus madrigals capa formes musicals més innovadores,tot tractant de fer palesa la màxima:«l'oració és la mestressa de l'harmo¬

nia i no pas la serventa». Aqxiesta sen¬tència es formulava en música utilit¬

zant situacions poètiques més tenses iapassionades que en ohres anteriors,amb una càrrega emotiva molt forta iexpressant polifònicament una tensióliterària declamatòria. Al quart i cin¬què llibres de madrigals, hi trobaremgrans salts intervàl·lics i melòdics,una exposició dels temes amb pate¬tisme i agosarades irregularitatsharmòniques que van ocasionar alcompositor una desfermada i incons¬cient polèmica pública arran de la

li E 15 E M 0 D A

publicació el 1600 cle L'Artusi, overoclelle iinperfettioni delia modernamusica^ títol qtie no cal tradtiir, acàrrec de Giovanni Maria Artusi,

alumne de l insigne teòric vene¬cià Gioseí'fo Zarliíio.

Artnsi dentmciava certs passat¬

ges de madrigals de Monteverdi per

l'aplicació iitcorrecta de les regles bà¬siques de la composició tradicional(dissonàncies mal preparades, irregu¬laritats modals i excessiva declamatò¬

ria). Es tracta d'un canvi generacio¬nal d'entendre la música, on les noves

tendències, com gairebé sempre, to¬

pen amb la reticència dels vells mes¬tres. Som davant d'una manera de

tractar el text en música radicalment

diferent, on els compositors cerquenuna fidelitat absoluta per la literaturapoètica de Tassó o Guarini i la miisica

n'és tina traducció sonora. El con¬

trapunt deixa d'ésser escolàstic,alia Palestrina, i les veus es mouen

amb més llibertat individtial, totdonant peu a noves possibilitatsharmòniques i melòdiques. Els

compositors, entre els quals Monte¬verdi s erigí com un líder sense voler,

s'atreveixen cada vegada més a cer¬car aquesta stibordinació de lamfisica al text. La polèmicaamb Arttisi perseguiria duranttota la seva vida Monteverdi.

A Màntua Monteverdi com¬

pongué els seus tercer, quart icinquè llibres de madrigals i les

seves celebrades favole in musicaL^Otfeo i VArianna. La seva mú¬

sica ja s'incloía en nombroses anto¬

logies i el seu nom corria de boca enboca a totes les corts del nord d'Itàlia.

La publicació de les Vespro delia Bea¬

ta Vergine el 1610 respon a l'intentd'allunyar-se de Màntua degut a laseva situació de qtiasi misèria en quèl'havia deixat la mort de la seva espo¬sa el 1607 i els honoraris més aviat

reduïts ; rebia dels Gonzaga; no enCJ1.10 l.V.-i-'AlA .

va, la col·lecció, l'iinica de caràcterreligiós d'aqnest període, està dedi¬cada al papa Pau V. Monteverdi pre¬tenia mostrar-se com un immillorable

compositor de música sacra alsambients de Roma, dominada encara

pel fantasma de Palestrina i la Gon-trarreforma. Però el seu objectiu prin¬cipal, marxar de Màntua, no l'aconse¬guí gràcies a acjtiesta publicació sinó a

l'oportuna mort del Gran Duc deMàntua el 1612. Un anv després eranomenat mestre de capella de la Basí¬lica de Sant Marc, a la SereníssimaRepública de Venècia.

Monteverdi era fins llavors un emi¬

nent compositor de música cortesana

{canzonette, scherzi, madrigals i mii-sica d'escena) perquè aquesta era laseva feina a .Màntua. En aquests gè¬neres més profans expressa aquest«compondre modern» que ja hem es¬

mentat, on la paraula poètica pren elprotagonisme a la música. El compo¬sitor estengué aqtiestes tècniques«modernes» de composició al gènerereligiós amb les Vespres de la Verge:combinació de veus i instruments, úsgeneralitzat del baix continu, cant aveu sola, cromatismes expressius i rit¬mes més ràpids i polifonia de grupsreduïts de veus. Tot això, però, anavaembolcallat del cant pla, vertaderprotagonista de les Vespres. Aquestacol·lecció mostra una fusió gairebéperfecta de l'estil polifònic tradicional(la publicació s'inicia amb una missa

ipMWttTl'fiM tt»—«twjrtntf

A pàgina:Viola (le gamba.

a cappella sobre un motet de Gom-bert) i el noti estil modern que

impregna tota l'obra del cremonès.Així hem d'entendre el cinquè llibre

de madrigals, on per primera vegadaMonteverdi inclou un baix continu

obligat per les sis darreres peces iopcional per a la resta. També tro¬bem acompanyament instrumentalobligat i la publicació de les obresmotiti de la crítica d'Artiisi uns anysabans.

A Venècia Monteverdi gaudiad'una situació econòmica envejable iun poder decisori gairebé il·limitat,millorant molt sensiblement les con¬

dicions de treball de Mànttia, on de¬penia completament dels gustos delsGonzaga. A Venècia el seti geni esmostrà complet i intens. Un any des¬prés d'arribar publicà el sisè llibre demadrigals; tots ells porten imprès unbaix continu i segueixen el rastre del'anterior llibre de madrigals, ja que,a més, tots els aquí publicats perta-

yen encara a l'època mantiiana. Ara,però, Monteverdi exposa els recursostècnics molt més audaçment i amb

resultats musicals més complexos,barrejant el cant a voce sola amb elcant a voce plena., o a més veus, demanera polifònica o bé tieclamada ien blocs d'acords, respostes en eco ianticipacions vocals i instrumentalsdiverses. Tot és possible.

El 1619 aparegué el setè llibre demadrigals, anomenat Concerto. Ambaquesta denominació Monteverdi esrefereix a la diversitat d'obres qne

composen la publicació (madrigals,àries, canzonette, obres in stilo rap-

presentativo -que la veu representa itransmet els afectes del text en can¬

tar- i un ballo). Curiosament, ni un

dels madrigals editats és a cinc veus,com sí que ho era la major part de laproducció anterior del compositor.Aquesta col·lecció foti una apostaimportant de l'autor per aquesta me¬na de peces amb baix continu («con¬certades» amb el baix continu i els

instruments) per a grups reduïts deveus. De fet, Monteverdi no s'arriscàa dedicar el llibre a cap autoritat per

por que no agradés el seu destinatari.Si els moments patètics i dolorosos

12

I

I'. I, M A I) I) I C A I, ; I' N <: f; N K I) K D K M 0 D A

I

eren el costum imhitual en Monte¬verdi els nltiins llibres, aquí la poèticautilitzada incideix més en temes amo¬

rosos menys tensos. Alhora, el compo¬sitor aplica totes les tècniques moder¬nes de composició per a nua menad'obres a poques veus, molt corrents a

l'època, però repetitives i sense gairesdificultats. Monteverdi obre noves

visions als intèrprets cambrístics ambatpiestes obres plenes de dificultatstècniques, però sense refusar el casa¬ment amb la tradició ])olifònica, unacombinació que Monteverdi no deixa¬ria mai en els seus madrigals.

Les passions contràries:madrigals de guerra i d'amor

L'última i més gran publicació demadrigals en vida de l'antor fonaquesta impressionant col·lecció de22 obres, qtie veié la llum el 1638(gairebé vint anys després de la pri¬

mera edició del setè llibre) i fou dedi¬cada a l'Emperador austríac Ferran111, que tot just feia un parell d'anyscjne havia succeït el seu pare al cap¬davant del Sacre Imperi Romà. a quioriginàriament anaven dirigits moltsdels madrigals de Monteverdi.

En el pròleg del llibre, importantís-sim per entendre les claus del pensa¬ment monteverdià. l'autor encunyarànn nou terme per designar un delsafectes Innnans tpie el text jtoèticl'inspira: el genere, concitafo (gènereagitat). Així, Monteverdi vol imitar elritme pírric dels antics grecs amb ladivisió de la semibren en setze semi-

corxeres, tot creant l'efecte de movi¬ment ràpid en notes repet ides de valormolt bren. De ben segtir que això creàmolts problemes a instrumentistes icantants, que s'haurien d'esforçar devalent per aconseginr declamar tot eltext tan ràpidament sense entre¬bancar-se. El mateix autor adverteix

([ue ell és el primer en generar

!•; I, M A D li I C A L t! N C Íí N 1Î 1! K D K VI O I) A j 13

a(|uesta mena d'efecte sonor, lligat al'excitació bèl·lica i a la ira. Per què,però, busca Monteverdi un nou recurstècnic?

El compositor de Cremona semprehavia triat amb cura els texts poèticsf[ue posava després en música; ja hemcomentat la proftmda interrelació quehi ha entre l'evolució del madrigalcom a forma musical lligada a lesnoves tendències i gèneres poètics:madrigals, sonets, octaves, etc. Mon¬teverdi trobà en els textos èpics deTorquato Tassó nna tendència a

l'exposició d'afectes contraris (guerra,amor, oració, ira, lluita, lament) queencara no s'havia traduït en música

convenientment; la pròpia distribuciósimètrica del llibre vuitè en Canti

Guerríeri i Canti Amorosi respon auna voluntat de contraposar dos afec¬tes de l'ànima i a buscar la mateixa

contraposició en música.L'efecte concitato que Monteverdi

teoritza al pròleg d'aquesta magníficacol·lecció, apareix mitjançant la di¬visió dels valors de les notes en d'al¬tres de durada molt més curta i que esdeclamen homofònicament en totes

les veus (polifònicament) o bé nomésper una sola veu (monòdicament);però, l'efecte concitato, el trobemtambé en les fanfares vocals, els ecosde notes repetides de valor molt breu,les escales de notes que pujen i bai¬xen, el contrast entre la línia melòdicapausada i llarga d'un personatge il'agitació de les altres veus o dels ins¬truments. Això és nna de les novetats

que compositors com Adriano Ban-chieri o 1 leinrich Schiïtz (que coneguéMonteverdi a Venècia) mencionaranmés tard com nna de les gestes delcremonès.

El madrigal qne obre la col·lecció.Altri canti d'Amor, tenero arciero,per a sis veus, quatre violes i dos vio¬lins, ja mostra amb tota la seva forçagairebé tot el compendi d'efectes dexoc del concitato, en contraposicióamb moments malenconiosos i d'ex¬

posició de l'acció: després d'una bre-víssima simfonia instrumental quedóna peu a l'entrada del tenor en una

reposada presentació del cant d'amorque uneix dues ànimes bessones enuna. De sobte, es parla de Mart furi¬bund i del cant bel·licós en termes de

concitato. Altres elements «moderns»

apareixen barrejats, com elements defanfara o petites fugues en stretto.L'autor del Sonet, anònim, fa refe¬rència a l'Emperador Ferran al pe¬núltim vers, on diu: «el cor canta leslloances del Gran Ferran».

Si seguim l'ordre del llibre vuitètrobem Hor ch 'el Ciel e la Terra, a sisveus i dos violins. El madrigal, un so¬net petrarqnesc de la Gernsalernmeliberata i la Conquístala, s'iniciaamb tots els efectius vocals i instru¬

mentals en un llarg acord molt tancati greu de 23 compassos ([ue gairebéno es mon, on es descriu el capvesprei el silenci de la natura. Després, laparella de tenors exposen un motiuen terceres que contagia progressiva¬ment; la resta de veus, fins a una gran

cadença. De cop i volta, el baix anun¬cia: guerra è il mío stato, i en setcompassos es desferma la batalla. Unmoment de pausa i novament, tor-nem-hi! La successió contrapuntís-tica de corxeres amb punt i semicor-xera és incessant! A la fi d'aqnestaprimera part, la pau torna amb notesde llarga durada en escriptura polifò¬nica ben tradicional. La segona part.

1*' S

1

14 I KL MADRIGAL: UN GENER E D E M 0 D A

A Tesquerra:Retrat de Samuel Scheldt.

A la dreta:

Probable retrat de Claudio Monteverdi,d'autor desconegut.

Ashmolean Museum d'Oxford.

7; cS.íkVcLD'^sTSÂAWÎt

SCHeiTn? nir.nui

'if../'., fxl^

igualment brillant en contrastos dónafe del domini de Monteverdi en la in¬

tegració de tota mena de recursostècnics (entre ells el concitato) pertraduir perfectament, paraula per pa¬

raula, tot el que diu el text.Al vuitè llibre Monteverdi combina

madrigals de grans dimensions i devastes proporcions, com aquests dosque acabem de comentar, amb d'al¬tres a l'estil del setè llibre, amb re¬

duïts grups vocals però amb el mateixsentit expressiu i usant la mateixateoria dels contraris mitjançant l'e¬fectisme del concitato i la «concerta¬

ció» d'una o diverses veus amb el baix

continu i els instruments. Es el cas de

Gira il nemico insidioso^ a tres veus icontinu, de caràcter estròfic i sobreun text d'Strozzi.

Catorze anys abans de publicar-seaquesta definitiva col·lecció monte-verdiana s'havia estrenat el Combat-

timento di Tancredi e Clorinda, una

obra encarregada pel noble veneciàGirolamo Mozzenigo. Aquest fou elprimer tempteig de Monteverdi en

l'estil concitato^ i amb èxit si jutgeml'acolliment que tingué. L'autor l'a¬nomena obra en gènere representatiu«que s'interpretarà entre els cantssense gest». Per tant, el madrigal,concebut com una favola musicalrepresentada comportava una esceni¬ficació que el mateix Monteverdi es¬

pecificava. El combat amorós entreels dos contendents, que Tassó tan bédescriu, mostra les passions contrà¬ries que suscitaren l'interès de Monte¬verdi: guerra, oració i mort.

Finalment, esmentarem un gèneremolt cultivat pels compositors delprimer barroc, del qual Monteverdicreà alguns exemples ben captiva-dors: el Lament. L'aplicació de la se¬conda pratica a la composició haviad'insistir, per força, en el fracàs del'amor i l'abandó de l'amant; senti¬ments («afectes») de l'ànima tan col¬pidors eren terreny molt favorableperquè el nou recitar cantando dePeri i Caccini exposés tot el seu poderde convicció.

El Lament d'Arianna és la primera

expressió clara d'aquesta idea: és gai¬rebé tot el que ens queda de l'òperaArianna^ composta pocs anys desprésde L'Orfeo. Al sisè llibre de madrigalstrobem una versió polifònica d'aquestlament, juntament amb la Sestina^ unaltre cicle polifònic que declamapolifònicament a cinc veus la tristorde l'estimada als peus de la tomba delseu amant. Ambdós cicles, però, notenen el caràcter monòdic del primerlament d'Arianna, que trobarà ressòen l'últim lament compost per Monte¬verdi: el Lamento delia Ninfa. Aquestsí que és un cant «representat» segonsels afectes de l'ànima. Va precedit perun tercet de veus greus (amb pun¬

yents dissonàncies que introdueixenel lament posterior) que planyen laNimfa en la seva pèrdua.

Es curiós constatar que Monteverdisepara completament ambdós plansmusicals: la introducció polifònica escanta al «temps metronòmic», mentreque la Nimfa ho fa al «temps del'afecte de l'ànima», acompanyadaper un obstinat baix continu que

dóna una terrible sensació d'ofec i

lluita, una vegada i una altra, amb ladebilitada veu de la Nimfa.

L'herència de Monteverdi en el plamadrigalístic, la trobem en aquestmagnífic compendi de Canti Gue-rrieri e Amorosi, un gènere que estavaja en franca decadència. ClaudioAlonteverdi provà amb la publicaciódel vuitè llibre la seva supremaciapràctica a l'hora de representar enmúsica els més variats afectes del text

poètic, l'únic protagonista. 1 deixàuna gran empremta en mestres comFrancesco Cavalli o Giovanni Ro-

vetta, noms il·lustres del panorama

venecià, i a les joves generacions com

Luigi Rossi, VOrfeo del qual s'inspiraen el mateix libretto que el de Monte¬verdi, però compost quaranta anys

després d'aquest.

.1 o RDI A B E 1. 1. ó

16 I

Biografies

Montserrat Figueras

,10 RD I SAVALL (Director d'or¬questra) Nascut a Igualada, de¬senvolupà la seva carrera musicala partir dels sis anys, en el cor denens de la seva ciutat natal, i ambestudis de música i violoncel (juefinalitzà al Conservatori Superiorde Música de Barcelona el 1965.

Aviat s'adonà de la importància dela música antiga, de la necessitatde revalorar un instrument pràcti¬cament oblidat com la viola de

gamba i de fer conèixer l'impor¬tant i poc conegut patrimoni de lapenínsula ibèrica. Des de 1968completà la seva formació a laSchola Cantorum Basiliensis a

Suïssa, on succeix, el 1973, el seu

mestre August Wenzinger.A partir de 1970, enregistrà i donà

a conèixer com a solista les més

importants obres del repertoriviolístic. Permanent descobridor

d'obres oblidades, creà entre el1974 i el 1989 els diferents con¬

junts que li permeten la interpre¬tació d'un repertori molt ampli,des de l'Edat Mitjana fins als pri¬mers anys del segle XIX: Hespè-rion XX (1974), amb la sopranoMontserrat Figueras, l·lopkinsonSmith i Lorenzo Alpert; La Cape¬lla Reial de Catalunva (1987) i LeConcert des Nations (1989); totsells amb una nova concepció ca¬racteritzada per una gran vivacitatmusical compaginada amb unamàxima fidelitat històrica. Amb

aquestes formacions ha visitat re¬

gularment els principals festivalsde música antiga de més de vint-i-cinc països d'Europa, Estats Units,Amèrica Llatina, Orient Mitjà,

Orient Llunyà, Austràlia i NovaZelanda.

A més de les seves activitats concertís-

tiques, pedagògiques i de recerca,ha participat en diverses bandessonores: Tous les matins du monde

d'Alain Cornean (Cèsar a la MillorBanda Sonora), Jeanne la Pucellede Jacques Rivette, El pájaro de lafelicidad de Pilar Miró i Marquisede Vera Belmont, nominada el1998 als Cèsars. Entre les seves

nombroses distincions cal desta¬

car: Officier de l'Ordre des Arts et

Letres, Creu de Sant .Jordi, el Mú¬sic de l'Any per «Le Monde de laMusique», Soliste de l'Année de les«Victoires de la Musique», Meda¬lla de Oro de las Bellas Artes i Pre¬

mi d'Honor Jaume 1. Ha estat no¬

menat membre d'honor del

Konzerthaus de Viena i doctor ho¬

noris causa per la Université Ca¬tholique de Lovaina. També ha re¬but nombrosos guardons per laseva amplia activitat discogràfica.El 1998 creà el seu propi segelldiscogràfic.

Debutà al Gran Teatre del Liceu la

temporada 1990-91 com directormusical (TUna cosa rara de Mar¬

tín i Soler. Tornà la temporada1992-93 per dirigir la producciódel Teatre de L'Orfeo de Monte¬verdi i participà en la temporada1993-94 amb un concert de Le

Concert des Nations.

MONTSERRAT FIGUERAS (So¬prano) Nascuda a Barcelona, co¬

mençà molt jove a estudiar cant

18 li I o (; li A I ic s

amb Jordi Albareda, seguint almateix temps classes d'art dramà¬tic. Col·laborà també amb el con¬

junt Ars Musicae sota la direcciód'Enric Gispert. El 1968, desprésdel seu matrimoni amb Jordi Sa¬

vall, viatjà amb el seu marit a Ba¬silea, on completà els estudis demúsica i cant a l'Scliola Cantorum

Basiliensis i a la Musikakademie.

Treballà el cant amb Kurt Widmer

i Eva Krasznai. Estudià de seguidales tècniques antigues de cant, des¬envolupant un concepte personald'aquestes músiques, lluny de lesinfluències postromàntiques.

Amb Jordi Savall, Hopkinson Smith,Lorenzo Alpert i altres músics par¬

ticipà en la fundació d'HespèrionXX, amb la qual donà nombrososconcerts com a solista en la majorpart de països europeus, als EstatsUnits, al Japó, a Austràlia, a laXina i també a Sud-amèrica. Tam¬

bé participa sovint com a solistaamb La Capella Reial de Catalun¬ya. Ha rebut nombrosos premisper la seva activitat discogràfica.

El seu repertori inclou obres vocalsmedievals, renaixentistes i barro¬ques, que abracen els Cants de laSibil·la, el repertori de les Trobai-ritz, el Llibre Vermell de Mont¬serrat, els diversos cançoners delSegle d'Or i el Barroc espanyol iItalià i la monodia acompanyada[vihuelistes). També aborda lesàries italianes i les seguidillas deEerran Sor. En el camp de l'òperadestaca la seva participació en

L'Orfeo de Monteverdi amb posa¬da en escena de Gilbert Deflo

(Teatro Real de Madrid, 1999) i II

barbero di buen cuore de Martín i

Soler (Montpeller, 1995).Debutà al Gran Teatre del Liceu la

temporada 1990-91 amb Una co¬sa rara de Martín i Soler i tornà la

temporada 1992-93 amb la pro¬ducció del Teatre de L'Orfeo deMonteverdi.

ELISABETTA TISO (Soprano)Nasqué a Itàlia i després d'assolirel diploma de cant al ConservatoriC. Pollini a Pàdua, s'especialitzàen la interpretació de lied i cantdel Reinaixement i el Barroc amb

M. Beverley, A. Rooley i R. Jacobs.Ha seguit regularment seminarisde formació vocal a l'Institut de

Desenvolupament Vocal de Lich-temberg de la Universitat deDarmstadt.

Com a solista ha realitzat nombrosos

concerts al seu país natal i a l'es¬tranger, participant en diversosfestivals de música antiga arreu

d'Europa. Actualment treballa re¬

gularment amb La Capella Reialde Catalunva de Jordi Savall, ambla qual ha realitzat diversos enre¬

gistraments, així com nombrososconcerts a tota Europa.

CAKLOS MENA (Contratenor)Nascut a Vitòria-Gasteiz, realitzàels estudis musicals a l'Escuela de

Superior de Música Jesús Guridide la seva ciutat natal. Va comen¬

çar a especialitzar-se en el reperto¬ri de contratenor en les classes ma¬

is I o c H A V I t; S 19

gistrals de Ch. Brett. El 1992 co¬

mençà els estudis d'Interdiplom enla modalitat de Renaixement /

Barroc a l'Schola Cantorum Basi¬

liensis (SCB) de Basilea sota la di¬recció de R. Levitt i R. Jacobs, quefinalitzà el 1997. A l'SCB assisteix

als ctirsos de professors convidatscom J. Cash i E. Kirby, entre d'al¬tres. Realitzà estudis medievals

amb D. Vellard i estudià als tallers

d'òpera de la SCB.Com a solista cantà regularment amb

Orphenica Lyra, La Capella Reialde Catalunya, Hespèrion XXI, LeConcert des Nations, EnsembleGtiilles Binchois, Il Seminario Mu¬sicale, Ricercar Consort, Colle¬gium Vocale Gent, Concerto Ita¬liano, American Bach Soloist, LaLenice, Wiener Akademie, aixicom amb les orquestres Ciudad deGranada, Eilarmónica de GranCanaria, Sinfónica de Euskadi,Sinfónica de Bilbao, Simfònica delVallès, Comunidad de Madrid,Winterthur Staadt Orchester. Ha

cantat a escenaris de tot Europa,Amèrica, Asia i Oceania, tais com

1'Auditorio de Madrid, Teatro Realde Madrid, Palau de la Música Ca¬talana, Konzerthaus de Viena,Stadtoper de Berlin, Sakura Hallde Tòquio, Alice Tully Hall de No¬va York, Sidney Opera House,Concert Hall de Melbourne, Tea¬tro Colón de Buenos Aires i Grace

Cathedral de San Francisco, entred'altres.

El 1997 interpretà el rol d'Orfeo a Or¬feó ed Euridice de Gluck al TeatroGuaira de Brasil, el 1999 participàen L'Orfeo de Monteverdi al Tea¬

tro Real de Madrid i el 2001 en

Rappr'esentazione di Anima e diCorpa de Cavalieri a La Ylonnaiede Brussel·les.

Enregistrà la banda sonora de lapel licula Stille Ñachi de Levi i es¬tà també interesat en el repertoridel segle XX i ha interpretat obresd'Orff, Aracil, Bernaola, Stravins¬ky, Bernstein i Britten. Ha estat

professor convidat als seminaris demúsica antiga dels conservatorisdel Escorial i als cursos de niiïsica

antiga que organitza la Universi¬dad de Salamanca.

L A M 15 E R T C L I M E N T (Tenor)Nascut a València, estudià al Con¬servatori Sujjerior de la seva ciutatnatal amb la catedràtica Carmen

Martínez i posteriorment ampliàestudis amb Esperanza Abad,Montserrat Figueras, M. van Abe¬na i Bruno Turner.

Ha estat convidat a nombrosos festi¬

vals internacionals de tot Europa,Amèrica i Austràlia, en qualitat desolista o com a membre de La Ca¬

pella Reial de Catalunya i Hespè¬rion XXI. En el camp de l'oratoriha estat convidat per prestigiosesorquestres com Le Concerts desNations, Orquestra Simfònica deBarcelona, Orquestra Nacional deCatalunya, Orquestra de CambraTeatre Lliure, Orquesta BarrocaEspañola, Orquesta Pablo Sara-sate i Orquesta Barroca de Sala¬manca.

També imparteix cursos d'interpreta-ció i tècnica vocal a la Comunitat

PARIS

www.st-dupont.com

33. 28034 Madrid. Teléfono; 91 728 69 0,1Para más información: ORFARLABO, S

Francesc (iarrigosa

Furio Zanasi

B I O (; B A I- I r, S ! 21

Valenciana, Catainnva, Andalu¬sia, Galícia, al Conservatorio deLanzarote i ais cursos internacio¬

nals tie Palma de Mallorca, Peñís-cola i Sant Feliu de Guíxols.

F It A N C E S C G A R R I G 0 S A (Te¬nor) Nascut a Barcelona, començàla seva formació musical als sis

anys. Als deu entrà a formar partde FEscolania de Montserrat, de la

qtial fou solista, sota el mestratged'ireneu Segarra. Estudià cantamb Xavier Torra a Barcelona i a

la Gtiildhall School of Music and

Drama de Londres.

Ha actuat al Teatro Beal i al Teatro de

la Zarzuela de Madrid, La Fenicede Venècia, Palau de la MúsicaCatalana, Auditorio Nacional deMadrid, Goncertgebonw d'Ams¬terdam, Konzerthans de Viena,Boyal Festival Idall de Londres,Festival de Salzburg, CarnegieIlall de Nova York, Teatro Colónde Buenos Aires i Sydney OperaHouse. Ha col·laborat, entre d'al-tres, amb FOBC, ONE, OrquestaSinfónica de Tenerife, OrquestaSinfónica de Galicia, OrquestraSimfònica de Cadaqués, IsraelChamber Orchestra, Royal Phil¬harmonie Orchestra, Orfeón Do¬nostiarra i Royal Chorus Society.

Ha interpretat, entre d'altres, els rolsde Tamino {Die Zauberflôte), Ar-bace {Idomeneo), Basilio {Le nozze

di Figaro) i Sellem {The Rake'sProgess) i ha cantat als oratoris ElMessies de Hàndel, La Creació iLes estacions de Haydn, VElies i

Lobgesang de Mendelssohn, Missaen Si menor. Oratori de Nadal i les

«passions» de Bach, Pnlcinella iLes noces d'Stravinsky i VStabatMater de Dvorák.

Debutà al Cran Teatre del Liceu la

temporada 1990-91 amb Una co¬

sa rara de Martín i Soler. Tornà la

temporada 1991-92 amb L'Atlàn-tida de Ealla i acpiesta temporadaparticipà en D.Q. Don Quijote enBarcelona.

FURIO ZANASI (Baríton) Consa¬grat a la música antiga, el seu re¬

pertori va del madrigal a l'òperapassant per la cantata i l'oratori.Ha col·laborat ami) diversos con¬

junts de prestigi com HespèrionXXI, La Capella delia Pietà deTnrchini, l'Ensemble Daedalus i

Elyma, entre d'altres. Ha estat di¬rigit per directors com Jordi Sa¬vall. René Jacobs, Andrew Parrot,Alan Curtis i Cabiiel Garrido. Ha

participat en diverses manifesta¬cions musicals a Itàlia, com Set-tembre Música (Torí), Festival Ro¬ma Europa, San Manrizio (Milà),Fermo, Trento, Autunno Musicaledi Como, Perugia, Venecia, Cre¬mona, Festival de Ravenna, Festi¬val del Clavicembal (Roma) i Fes-te Musicale Bolognesi, entred'altres. També ha actuat a la res¬

ta d'Europa: Utrecht, Anvers, Bru¬ges, La Chaise Dieu, Beaune,Caen, Stuttgart, Versalles, Arsenalde Metz, Riabauvillé, Ascona, Lu¬cerna, Praga, Segovia, Londres,

22 li i o G H A I' I !•; s

Daniele Carnovich

Salzburg, Innsbruck, Opéra Gar-nier de Paris, Amsterdam, Ambro-nay, Lisboa i Berkeley.

Després de debut ar amb el rol de Mar¬cello de La Bohème al Teatro Rieti,ha cantat a l'Òpera de Roma, alTeatro Bellini de Catania, al Nuovodi Spoleto, al Lodi, al Massimo dePalerm, a Messina, al Theater Basi¬lea. al Teatro Regio de Tori, al Te¬atro San Garlo de Nàpols i al Tea¬tro de la Zarzuela de Madrid, entre

d'altres. D'altra banda, també s'hadedicat al repertori de música decambra, sobretot lied alemany, itreballa regularment amb la Ràdiode la Suïssa Italiana.

Debutà al Gran Teatre del Liceu la

temporada 1992-93 amb L'Otfeode Monteverdi.

O ANÍ ELK CAKNOVICII (baix)Nascut a Pàdua. estudià al Conser¬

vatori de la seva ciutat natal, on

obtingué el diploma de flauta tra¬vessera, i es dedicà posteriorment al'esttidi de la composició i del cant,matèria en la qual s'especialitzà enel repertori barroc.

La seva activitat concertística co¬

mençà el 1981, participant en elsmés importants festivals de músicaantiga, tant a Itàlia com a la restad'Europa, i més tard també al Ca¬nadà, Estats Units, .Vlèxic, Austrà¬lia, Nova Zelanda i Israel, en

col laboració amb diferents grupsvocals i instrumentals: The Concert

of Musicke, II Ciardino Armónico,Ensemble Chiaroscuro, 1 Sonatoridelia Cioiosa Marca, Elyma En¬

semble, Concerto Palatino, Ensem¬ble Daedalus.

El 1986 començà la seva col·laboracióamb Jordi Savall i Hespèrion XX.L'any següent es fundà La CapellaReial de Catalunya, en la qual can¬ta com a baix des de fa més de deu

anvs. Formant part del grup 1 Ma-drigalisti delia RTSl, el 1989 co¬

mençà a col·laborar amb la Ràdiode la Suïssa Italiana. Des de 1991

és membre titular del Concerto Ita¬

liano i de Venexiana, amb els qualsha aconseguit diversos premis pelsseus enregistraments. També esdedica a la didàctica de la música

dirigida als nens. Ha ensenyatEducació Musical durant quasivint anys i ha publicat a Itàlia al¬guns textos destinats als joves mú¬sics.

Debutà al Gran Teatre del Liceu la

temporada 1992-93 amb L'Orfeode Monteverdi.

B I 0 G B A F I E s 23

LA CAPELLA REIAL DL CA¬

TALUNYA La Capella Reial deCatalunya és un conjunt vocal iinstrumental que pren com a mo¬del les diferents capelles reials quevan inspirar, durant tot el Renai-xament i el Barroc, les grans obresmestres de la música sagrada iprofana de la península Ibèrica.Formades, aleshores, per un nom¬bre de cantants que oscil·lava en¬tre vint i trenta, als quals s'afegienun cert nombre d'instrumentsvariables segons les èpoques i uti¬litzats en grups més o menys nom¬brosos segons les necesitáis re¬

querides per la solemnitat de lesdiferents ocasions.

Creada a Barcelona el 1987 pel seudirector Jordi Savall, La CapellaReial està constituïda per un con¬

junt de cantants solistes i un con¬

junt instrumental d'alt nivell (de 8a 60 membres) i té com a objectiufer conèixer universalment el re¬

pertori de la música històrica cata¬lana i per extensió la hispànica i launiversal. Ha actuat als principalsfestivals de Catalunya, Espanya,Portugal, Itàlia, França, Anglater¬ra, Hongria, Àustria, Alemanya,Holanda, Canadà, Estats Units,Mèxic, Austràlia i Nova Zelanda,entre d'altres.

A més de la seva extensa activitat dis¬

cogràfica (per la qual ha rebutnombrosos premis internacionals),cal recordar la seva participació enel Cran Teatre del Liceu de Barce¬

lona, amb l'òpera L'Orfeó de Mon¬teverdi (amb direcció escènica deGilbert Deflo i musical de Jordi

Savall), guardonada per la critica

internacional com la millor repre¬sentació d'òpera de la temporada1992-93 a Barcelona. L'Orfeo fourepresentada de nou el 1999 alTeatro Real de Madrid per inaugu¬rar la temporada i ha rebut unamolt especial acollida del públic ide la critica internacional i na¬

cional. També cal remarcar la

presència de La Capella Reial a labanda sonora del film Jeanne laPucelle de Jacques Rivette.

T !■: X T o s : 25

Claudio

I Altri canti d'amorText: Sonnette d'autor anònim

Altri canti d'amor, tenero arciero,i dolci vezzi e i sospirati baci,narri gli sdegni e le bramate padquand'unisce due aime un sol pensiero.

Di Marte io canto furibondo e fieroi duri incontri e le battaglie audaci.Strider le spade e bombeggiar le facifo nel mió canto bellicose e fiero.

Tu cui tessuta han di Cesáreo allorola corona immortal Marte e Bellona,gradite il verde ancor novo lavoro,

che mentre guerre canta e guerre sona,oh gran Fernando, l'orgoglioso chorodel tuo somme valor canta e ragiona.

Gira il ncmico insidiosoText: Canzonetta de Ginlio Strozzi

Gira il nemicoinsidioso Amorela roca del mió core.

Su presto ch'egliqui poco lontano,armi alla mano!

Noi lasciamo accostar

ch'egli non sagliasulla fiacca muraglia,ma facciam fuoruna sortita bella,butta la sella!

Armi false non son,cli'ei s'awicinacol grosso la cortina.Su presto, ch'egliqui poco discostotutti al suo posto!

i(1567-1643)

Els altres cants d'amorText: Sonet d'antor anònim

Que d'altres cantin d'Amor, tendre arquer,les dolces carícies, els petons sospirats,i narrin les baralles i les anhelades reconciliacions,quan nn sol pensament uneix dues ànimes.

.lo canto de Mart. feroç i cruel,les dures conteses i les audaces batalles.Faig entrexocar les espases desprenent espurnesen el meu cant guerrer i fer.

Tu, per a qui Mart i Bel·lona trenarenla immortal corona de cesari llorer,accepta aquesta obra, encara tendra i verda,

que, mentre el superb corcanta i toca a la guerra, oh gran Ferran,glorifica i celebra el teu immens valor.

L'amor, enemic insidiósText: Canzonetta de Giulio Strozzi

L'amor, enemic indisiós,està rondant la fortalesadel nien cor.

Vinga, de pressa, encaraés una mica lluny,tothom a les armes !

No deixeu que s'acosti,ni que grimpiper la dèbil muralla,val més prepararun bon atac;tothom a la sella!

Les seves armes no són fingides,i s'acosta al hastíoamb el gruix de la seva tropa.Vinga, de pressa,s'està acostant

tothom al seu lloc!

26 I T K X T 0 S

Vtiol (legl'occhiattacar il baloardocon iinpeto gagliardo.Su presto, ch'egli(jui seiiz'alcun fallotutti a cavallo!

Nou è più tempo,oliimè, ch'egli ad uu trattodel cor padrou s'è I'atto.A gambe, a salvochi si può salvareall'audare!

Cor mio uou val fuggir,sei morto e servo

d'uii tiraimo protervo,cb'el viiicitor, cb'e giàdentro alla piazza,grida: Foco, aiuazza!

lAiinciito della ninfa

Vol atacar el baluarddels ulls,amb audàcia impetuosa.Viuga, de pressa,ja és aquí, seus dubte,totbom a cavall!

,1a 110 hi ha temps,¡ai de mil, en un instants'ha fet l'amo del meu cor,

fugim, campiipii pugui,tothom eu marxa!

Cor meu, és inútil fugir,estàs perdut, ets esclaud'un tirà pervers,perquè el vencedorja ha entrat a la plaçai crida: Foc, extermina!

Lament de la nimfa

Non havea Febo ancora Fel tus no havia encara

recato al mondo il di vingut al món el diach'una donzella l'nora en què una donzella sortídel ¡troprio albergo uscí. de casa seva.

Sui ¡tallidetto volto En el seu pàl·lid rostrescorgeasi il suo dolor. es percebia el dolor.s¡tesso gli venia sciolto sovint se li escapavaun gran sospir dal cor. nn gran sospir del cor.

Si calpestando fiori Trepitjant les florserrava bor qua hor là, vagarejava ací i allà.i suoi perduti amori així anava plorantcosi piangendo va. pels amors perduts.

Amor, dicea, il ciel Amor, deia, i mirantmirando, il pié fermò. el cel aturà les passes.dov'è la fè Amor, on és la fidelitatch'el traditor giurò ? qne el traidor jurà?

Fa che ritorni il mio Fes que torni el meu amoramor com'ei pur fu. tal com era abans

0 tu m'ancidi ch'io 0 mata'm perquè puguinon mi tormenti ¡tiíi. deixar de patir aquest turment.

y K X T os 27

Non vo' più ch'ei sospirise nou lontan da me;

110, no che i suoi martiripiíi non dirammi affè.

Perché di lui mi struggotut t'orgoglioso stache si, che si, se'l fuggoancor mi pregherà.

Se ciglio ha più serenocolei ch'el mio non è,già non rinchiude in seno,amor si bella fè!

Nè mai si dolci bacida qiiella bocca havrai,nè più soavi, ab taci,taci, che troppo il sa.

Si tra sdegnosi piantispargea le voci al ciel,cosi ne' cori amantimesce Amor fiamma e gel.

Altri canti di Marte

.Altri canti di Marte e di sua schiera

gli arditi assalti e I'honorate imprese,le sanguigne vittorie e le contese,i trionfi di morte hórrida e fera.

lo canto. Amor, di questa tua guerrieraquant'hebbi a sostener mortali offese,com'iin guardo mi vinse, un crim mi prese,historia miserabile ma vera.

Due belli occhi fur l'armi onde traffitta

giacque, e di sangue invece amaro piantosparse lunga stagion l'anima afflitta.

Tu per lo cui valor la palma e'l van tohebbe di me la mia nemica invitta.se desti morte al cor, dà vitta al canto.

No vull que els sospirsse m'escapin més,no, no vull que els turmentsdelatin el meu amor.

Perquè per ell em consumeixo,i ell embogit d'orgull està,i encara (¡ne el defugi,sempre em perseguirà.

Si té la miradamés serena (¡ne la mevaés perquè dins el seu pitno hi viu l'amor, tan bella fe!

Mai no obt indré d'aquesta bocapetons dolços,ni de tendresa, -ai, calla,que ¡trou (¡ue ho sap.

Si entre plors de desdenyeleva les veus al cel,així en el cor dels amants

Amor barreja llames i gel.

Altres cantin de Mart

Que d'altres cantin de Mart i les seves tropesels intrèpids assalts i les glorioses gestes,les victòries sagnants i les conteses,els triomfs de la mort borrenda i cruel.

Jo canto, Amor, els mortals afrontsque vaig sofrir d'aquesta guerrera teva,em va vèncer amb una mirada, m'ein¡)resoriá ambuna cabellera,tina història desgraciada, però vertadera.

Dos bells ulls foren les armes causants de la ferida,per<¡né és sang i no amarg plorallò que vessa a bastament l'ànima afligida.

Si ¡tel teu valor la meva enemigíi invictade mi va obtenir victòria i glòria,si vas donar mort al cor, dóna al cant vida.

OPERES CONCERTS

Venda de nous

abonamentsDel 5 al 22 de juny

Venda de localitatsA partir del 9 de juliolVenda d'entrades (es 24 hores

www.serviticket.comServiCaixa

o bé al mèfon 902 33 22 11

Telèfon d'Informació93 485 99D3vvww.liceubarcelona.com

La Bohèmede Giacomo Puccini

Octubre 2001 dies 7,9,10,11,13,14,16,17,19,21,23,25 i 27Bertrand de Billy • Glancarlo del Monaco •Michael Scott • Teatro Real.María Bayo / Elena Zelenskaya, Regina Schorg / CarmenSerrano, Waiter Fraccaro / Vicente Ombuena, ManuelLanza / Luis Ledesma, Stefano Palatch! /.Simón Orfiia,Orazio Mori I altres.

La Fattucchierade Vicenç Cuyàs

Octubre 2001 dies 26 i 28

Josep Pons.Ofèlla Sala, José Sempere, Carlos Chausson,Javier Franco I altres.

Glorianade Benjamin Britten

Novembre 2001 dies 14,17,20 i 22Richard Fames • Phyiiida Lloyd • Anthony V\ferd • Opera North.Josephine Barstow, Nicholas Sears, Ridiard Whitehouse,Mark Beesley, Eric Roberts, Susannahlfiianvllle,Ruth Peel, Hilary Jackson I altres.Orquesta I Cor de l'Opera North.

La petitaguineu astuta

Novembre 2001 dies 15,18,19, 21 i 23Steven Sloane • Annabel Arden • Richard Hudson •

Opera North.Janis Kelly, Christopher Purves, Nigel Robson I altres.Orquesta i Cor de l'Opera North.

de Leos Janácek

La Traviatade Giuseppe Verdi

Desembre 2001 dies 12,15,18, 23,27, 28 i 30Gener 2002 dies 7, 9,12 ¡16 jJulia Jones • Richard Eyre • Bob Grbwley •

Royal Opera House Covent Garden,.Ruth Ann Swenson / Mary Dunleavj)' / Darina Takova,Marcus Haddock / Carlos Cosías, Jòan Pons /Carlos Álvarez, Rosa Mateu I altres.

Henry VIHde Gamille Saint-Saëns

iGener 2002 dies 4, 8,10,11,13,15 i 17José Collado • Pierre Jourdan • Guillefflo Auger.Gran Teatre del Liceu / Théâtre Impérial de Compiègne.Montserrat Caballé / Kassandra Riddià,Nomeda Kaziaus / Ning Liang, Simon Estes,Charles Workman 1 altres.

L'Orfeo Febrer 2002 dies 2,4, 8, 8,10,12,<^4 116Jordi Savall • Gilbert Defic • William Orlandi •

Gran Teatre del Liceu.

de Glaudio Monteverdi Furio Zanasi, Maitsenat Rgueras, Sara Mlngifdo, Gloria BanditelliAntonio Abete, Daniele Camovich, FuMo BéttInI, Gerd Türk,Francesc Garrigosa, Carlos Mena i altres. "iLa Capella Reial de Catalunya / Le Concert des Nations.

La clemenzadi Tito msQ

de Wolfgang Amadeus Mozart

Febrer 2002 dia 27

Març 2002 dia 1Bertrand de Bllly. SDeon van der WalL Juila Varady, Jennifer Üarmore,Montserrat Martí, Heldi Brunner i SlmóoipHiia.

Concert Final Concurs«Francesc Viñas»Gener 2002 dia 20Javier Pérez Batista

Die SchópfungLa creacióFebrer 2002 dies 7 i 9Barbara Bonney,Kurt Azesberger IRobert HaleBertrand de Bllly

Concert Beethoven /Strauss

Juny 2002 dia 29Juliol 2002 dia 3Alícia de LarrochaPeter Schneider

RECITALS

Marjana LipovsekOctubre 2001 dia 6

June AndersonOctubre 2001 dia 20

Waitraud MeierNovembre 2001 dia 9

Frederica von StadeFebrer 2002 dia 26

Roberto Scandiuzzi

Març 2002 dia 18

Elena Prokina

Març 2002 dia 24

Dmitri Hvorostovski

Maig 2002 dia 24

PROGRAMACIÓINFANTIL

La petita Flauta MàgicaWolfgang Amadeus MozartNovembre 2001

dieslO, 11,17,18, 24125Gener 2002 dies 26 i 27Febrer 2002 dies 2, 3, 9 I 10(Foyer)

Pere i ei iiopMarç 2002 dies 23, 25, 26 i 27

Katia

KabanoVade Leos Janácek

Març 2002 dies 17,19, 21, 23, 25 i 27Sylvain Cambreling • Christoph Marthaier • Anna Viebrock.Festival de Salzburg / Théâtre du Capitole.Angela Denoke / Elisabete Matos, Jane Henschel, Rainer Trost,Peter Strcü<a, Hubert Delamboye, Henk Smit, Dagmar Peckova,Frédéric Caten, Ludwig Hampe i altres.

La Favoritede Gaetano Donizetti

Abril 2002 dies 18,19,20,21,23,24,25,28,27 i 29Richard Bonynge • Ariel Garda \^dés • Jean-Rerre Vetgier.Gran Teatre del Liceu / Teatro Real.Dolerá Z^lck / Eugenie Grunewaid, Mariola Cantarero,Josep Bros / José Sempere, Manuel Lanza / Luis Ledesma,Stefano Palatchi / Simón Orfila i altres.

Lady Macbethde Msenkde Dmitri Shostakovitx

Maig 2002 dies 13,18,17,18, 21, 22, 23, 25 i 28Alexander Anissimov • Stein Winge • Benoit Dugardyn.Gran Teatre del Liceu / Théâtre de la Monnaie.Nadine Secunde / Jayne Casselman, Christopher Ventris /Jeffrey Dowd, Francisco Vas, Anatollj Kotscherga /Askar Abdrazakov, Maxim Mikhaiiow, Graham Clark, NinoSurguladze i altres.

Tristanund Isoldede Richard Wagner

Juny 2002 dies 11,15,18, 20,22, 28, 28 i 30Juliol 2002 dies 2,4, 8 i 8Bertrand de Billy • Alfred Kirchner • Annette Murschetz •De Nederlandse OperaDeborah Polaski / Jane Eaglen / Sue Patchell, Lioba Braun /Heidi Brunner, Thomas Moser / Alan Held / John Treleaven,Falk Struckmann, Eric Halfvarson, Wolfgang Rauch, FranciscoVas i altres.

Die ZaubèrflôteLa flauta màgicade Wolfgang Amadeus Mozart

Juliol 2002 dies 18,19,20,22,23,24, 25,28,27 i 28Josep Pons • Joan Font (Comediants) • Joan Guillén.Gran Teatre del Liceu / Festival Mozart de A Coruña / FestivalInternacional de Música y Danza de GranadaOfelia Sala / Isabel Monar, Milagros Poblador / Tina Schienker,Deon van der Walt / Marcel Reijans, Wolfgang Rauch /Wolfgang BankI, Reinhard Hagen / Matthias Hollé, OlatzSaitua, Francisco Vas, María Rodríguez, Mireia Pintó,Itxaro Mentxaka i altres.

DANSA

San FranciscoBallet /

Setembre 2001 dies 4, 5, 6, 7, 8 I 9El Mac dels cignes Música: Piotr Txaikovski.Coreografia: Helgi Tomasson.Setembre 2001 dies 12,13,14,15 i 16Prism Música: Ludwing van Beethoven.Coreografia: Helgi Tomasson.In the Night Música: Frédéric Chopin.Coreografia: Jerome Robbins.The Vertiginous Thrill of ExactitudeMúsica: Franz Schubert Coreografia: William Forsythe.The Sandpaper Ballet Música: Leroy Anderson.Coreografia: Mark Morris.

CompañíaNacional Danza

Febrer 2002 dies 19, 20, 21, 22, 23 I 24Arcangelo Música: Arcangelo Corelli.Coreografia: Nacho Duato.Lamento Música: Henryk Górecki.Coreografia: Nacho Duato.

FOYER

L'altra Bohème«En ocasió de La Bohème»Octubre 2001 dia 24.^'Marató Vincenzo BelliniCommemoració del bicentenaridel naixement de Vincenzo BelliniNovembre 2001 dia 3

Gloriana: el film«En ocasió de Gloriana»Novembre 2001 dia 10

La dame aux camélias:de la novel·la a l'òpera«En ocasió de La Traviata»Desembre 2001 dia 14

Saint-SaënsI els seus contemporanis«En ocasió de Henry VIU»Gener 2002 dia 19

El mite d'Orfeu a la música«En ocasió de L'Orfeo»Febrer 2002 dia 15

Música de cambrade Leos Janácek«En ocasió de Katia Kabanova»Març 2002 dia 16

Els italians a París«En ocasió de La Favorite»Abril 2002 dia 5

Música a la Unió Soviètica«En ocasió de

Lady Macbeth de Msenk4Maig 2002 dia 12

Homenatge a Conxita Badiai Anna Ricci VfMaig 2002 dia 30

El jove Richard Wagner.«En ocasió de Tristan und Isolde»Juny 2002 dia 27

SESSIONS «GOLFES»

«Tórtola Valencia»Setembre 2001dies 20, 21 i 22(Foyer)

«The divine Sarah»

Homenatge a Sarah BernhardtMarç 2002 dies 7 i 9Sara Walker

(Foyer)

Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu

GranjTeatre del Liceu

;5() r I-; X r o s

Conibalimcnto di Tancredi el Clorindal'ext: Signbor l orquato l^asso

Testo:"I'ancredi clie Clorindaun liomo stima vol ne rarrni

provaria ai paragoneVa girando coiei i'aipestrecima ver aitra porta ove d'entrar dispone•segue egli impetuosoOnde assai prima ciie giungain guisa avien che d'armi suonech'ella si voige e grida:

Clorinda:O tu ciie ])orte correndo si?

Testo:

íiis[)ose

Tancredo:E guerra e morte

Clorinda:Cuerra e mort'havrai lo no rifuito dar lati se leicerchi e ferino attendi

Testo:Ne vol Tancredi ch'ehhe a pié veduto¡I suo neniico usar cavalloe scende e impugnal'un i'altro il ferro aculo

e aguzza l'orgoglio e l'ira accendee vansi incontroa passi tardi e lenti(|uai due tori gelosie 'ira ardenti

Notte che nel profondooscuro seno chiudeste e nell'ohliofatto si grande degno d'un chiaroSol degno d'un pienoThe atro opre sarian si memorande.

Piaci at i ch'indi il traggaE'n hel sereno alie future età lo spieghi e mande,viva la fama lor e ira lor gloria splendedal fosco tuo I'alta memoria.

El combat dc Tancrcd i ClorindaText: Torquato Tasso^ Jerusalem alliberada, XII

Text:

Tancred, qui creu que Clorindaés un home,vol desafiar-la amh les armes.

Ella rodeja el cim d'una muntanyabuscant l'altra porta per entrar a la ciutat.Ell, impetuós, la segueix,però abansd'atrapar-la sonen les seves armes;ella es gira cridant:

Clorinda:Oh tu!, (]uè portes corrent d'aijuesta manera?

Text:Ell resjion:

Tancred:Guerra i mort.

Clorinda:Guerra i mort tindràs, no em negaré a donar-te-lessi així ho busc[ues.

Text:1 s'atura tot esperant-lo.Tancred, ipie veu el seu enemic a peu,no vol anar a cavall,i en baixa;tots dos desembeinen les afilades espases,l'orgull s'aguditza, la còlera s'encén;van l'un cap a l'altre a passes lentes, calmoses,com dos toros

engelosits inflats d'ira.

Dignes d'un sol clar, dignes d'un teatreple serien fets tan memorables.Nit, que en el teu si fosc i profundi en l'oblit amagares tan grans gestes,permet tjue les tregui a la llumper explicar-les als temps que vindran.

Que en visqui la flama!Que, voltada de glòriasurti de la foscor la seva alta memòria!No volen esquivar, ni rendir-se, ni cedir:

l'I-: X r o s

Non schivar no [larar non purritarsi voglion costor ne (|ui destrezza ha jiarte.Non dannoi colpi hor fini i bor pieni hor scarsi;loglie l'ombra e'l furorI'uso dell'arte.Odi le spadeorribilmente urtarsi a mezzo

il Ierro e'l |)iè d'orma non partesem|)re il piè fermoe la man sempre in molone scende taglio invanne punta a votoPonía irrita lo sdegno alia vendettae la vendetta poi e la vendetta poil'onta rinova on de senqire al ferirsempre al ferir sempre alla frettastimol novo s'aggiunge piage novad'hor in lior più si mesce e piùristetta si fa la pugna e s|)ada oprar non giova:dansi con pomi e infeliiiiti e crudicozzan con gli elnii insieme e congli scudid're volte il cavalier dona stringecon le robuste braccia e altre tante poi(la (|nei nodi da (piei nodi tenaci ella si scinge,nodi fier nemico e non d'amantelorna no al ferroe l'on e l'altro tinge di moho sanguee stanco e anelante e (¡uesti e quegli al fin|)ur si ritira e dopo lungo faticar respiral'un l'altro guarda e del suo corpo e sanguesiil pomo delia sjiada ap])oggia il pesogià de Pultima Stella il raggio languesul ])rimo albor che in oriente accesovede Tancredi in maggior copia al sanguedel suo nemico e se non tanto ofléso ne gode e insuperliisce.0 nostra folle mente ch'ogiii aura di fortuna estollemisero di che godi o (|uanto niesti siano i trionfee infelice il vaiito gli occhi tuoi pagherans'invitare resti di quel sangue ogni stillauna mar di pianto cosítacendo e rimandando questi sanguinosi guerrier cessaro ahjuantoHnjipe il silenzio alfin Tancredie disse perche il suo nome l'un l'altro scoprisse:

Tancredi:nostra sventura benchè qui s'impieghi tanto valordove silentio il copra

aquí l'habilitat no lu té res a fer.Ni co})s fingits ni mesurais;l'ombra i el furor anul·len tol art.

So sent el xoc terrible de les espases,en ple metall; el peu no s'aparta de la seva

empremta;el [)eu sempre immòbil,i la mà sempre en moviment.El bran no s'abat en va,ni la punta s'enfonsa en el buit.E'ultratge incita el fnror a la venjançai la venjança després renova l'ultratge:sense jiarar de tustar, ni d'encalçar,sorgeix un nou fibló, una nova desgràcia.Gom més va més dura és la lluita,més acarnissada, ja no n'hi ha prou amb l'espasa,(ís colpegen amb els poms mestpiins i furiosos,s'escometen amb els elms i els escuts.

Tres vegades el caveller estreny la damaamb els seus braços vigorosos; i tres vegadesella es deslliura dels obstinats llaços,llaços d'enemic feroç i no d'amant.De non empunyen l'espasa, tots dos la tenyeixende sang en abundor, cansats i panteixant,per fi tots dos es retireni, després de la llarga fatiga,res|)ir(m.Es miren, repengen el pes del seu cos exhaustsobre el puny de l'espasa..la empal·lideix la resjilendorde l'última estrella amb la primera aurora(|ue il·lumina l'orient.Tancred veu la sang del seu enemic(pie ha vessat més abundosament: ell està menysferit, això el complau, se n'ahígra. Ai, el nostre senyinsensat s'exalta al més petit senyal de fortuna!Malaurat, de què t'alegres?Que tristos són els triomfs, cpie sinistres les glòries!Els teus ulls (si sobrevius) pagarancada gota d'aquesta sangamb un oceà de llàgrimes!Així, callats i mirant-se, els guerrersensangonats s'aturen un moment.Einalment Tancred romp el silenci, i diu,percjuè l'enemic li reveli el seu nom:

Tancred:Es la nostra desgràcia que aquí s'empritant valor, on el silenci el recobreix.

32 j I' K X T 0 s

Ma poi che sorte ria vien che ci nieghi e IodeE testimon degni de l'opra pregotiSe fra l'armi han loco i prieghiCh'eltuo nome el tuo stato

A me tu scopra acció ch'io sappiaO vinto o vincitore chi la mia morte

O la mia vita honore

Testo;

Rispóse la feroce

Clorinda;Indarno chiedi quel ch'ho per usoDi non far palese ma chiunque io misiaTn innanzi vediu un di quei duo che la gran torre accese

Testo:Arsse fi sdegno a quel parlar Tancredi

Tancredi:E in mal punto il dicesti el tuo direl tacer di par m'allettaBárbaro di scortese alia vendetta

Testo:Torna l'ira nei cori e li trasporta benchedebo il guerra afiera pugna uTartebando ù già la forza è mortaove invece d'entrambi il furor pugnaO che sanguigna e spaziosa porta fa l'una e l'altra spadaOvunqne giugna neU'armi e melle carniE se la vita no esce sdegno tienla al petto imitaMa ecco homai l'liora fatal è giunta ch'el viver di ClorindaAl son fin deve spinge eglli il ferro nel bel sendi puntaChe vi s'immerge e'l sangue ávido heveE la vesta che d'or vago trapunta le mamelle stringea teneiE lleve l'empie d'un caldo fiumeItlla già sente morirsi el pié le mancaegro languente se gue egli la vittoriae la trafitta Vergine monaciando il calza e premeella mentre cadea la voce afflitta movendodisce le parole e streme,parole le párelo ch'a lei novo spirto aditaspirto adita spirto di fè di caritadi speme virtii che Dio l'infondee se rubella in vitafu la vol in morte an cella

Puix que la injusta sort ens negatestimonis i lloances dignes de la gesta,et prego (si entre les armes hi caben els precs)que em revelis el teu nom i el teu estat,amb l'únic propòsit que jo, vencedor o vençut,sàpiga qui honora així la meva mort0 la meva vida.

Text:Ella respon, feroç:

Clorinda:En va preguntesallò que tinc per costum no revelar,però sigui jo qui sigui, veus al davant teuun dels dos que van incendiar la gran torre.

Text:En sentir aquestes paraules, Tancred enfelloneix.

Tancred:En mala hora ho has dit,les teves paraules m'inciten tant com el teu silenci,bàrbar descortés, a la venjança.

Text:Torna la ira als cors empenyent-los,tot i estar dèbils, al combat feroç!On l'art està desterrat i la força morta,la crueltat lluita ara en ambdós bàndols.Oh, quina porta tan sagnant i espaiosaobren ambdues espases, tant si encertenen l'arma o en la carn! 1 si la vidano en surt és perquè la ira la lliga al pit.Però vet aquí arribada l'hora fatalque la vida de Clorinda ha d'acceptar com la fi.Ell penetra amb una estocada el bell pit,hi enfonsa la fulla que, àvida, en beu la sang;1 els seus vestits, finament d'or brodats,cjue li cenyien tendrament i suau les sines,s'inunden d'un riu calent. Ella se sent

morir; les cames, febles i tremoloses, li flaquegen.Ell, aprofitant l'avantatge, amenaçala verge ferida, l'assetja i l'escomet.Ella, tot caient, amb veu afligidapronuncia les últimes paraules,paraules dictades per un nou esperit,esperit de fe, de caritat, d'esperança,virtuts que Déu li infon: si fou rebelen vida. Ell la vol en la mort com a serventa.

T K X T O S 33

Clorinda:Amoco hai vinto lo ti perdónPerdona tu ancora al corpo che nulla pave all'almaSi Deh per lei prega e dona hatesmo a me

Ch'ogni mia colpa lave

Testo:In queste voci languide risuona unnon so che di flebile e sonava

ch'al cor gli scende e ogni sdegno amorzae gli occhi a lagrimar l'invoglia e sforzapoco quindi lontan nel sen d'un montescaturia mormorando un piciol rivoegli v'accorse e l'elmo empiè nel fonte,e tomó mesto al grande ufficio e piotramar sentir la man mentre la frontenon conosciuta ancor sciolse e scoprio.La vide la vide e la conobbe e restó senza e voce

E moto Ahi vitta ahi conoscneza.

Non mori già che sue virtuti accolse tutteIn quel punto e in guardia il cor le mise;e premendo il suo addanno a darsi cose vitacon l'acqua a chi col ferro uccise mentr egliil suon de Sacri detti sciolse,Colei di gioia trasmusossi e rise e in atto di morrilieta e vivace dir parrea:

Clorinda:

S'apre il ciel io vado in pace.

Hor ch'el ciel e la terra

Versi di Erancesco Petrarca

Hor che'l ciel, e la terra, e'I vento tace,e le fere, e gli augelli il sonno affrena,notte il carro stellato in giro mena,e nel suo letto il mar senz'onda glace,

Veglio, penso, ardo, piango; e chi mi sface,sempre m'è innanzi per mia dolce pena.Guerre è il mio stato, d'ira e di duol plena,e sol di lei pensando ho qualche pace:

Cosí sol d'una chiara fonte vivamove il dolce e l'amaro, ond'io mi pasco.Una man sola mi risana e punge;E perché il mio màrtir non giunga a riva,mille volte il di moro e mille nasco;tanto dalla saluta mia son lunge.

Clorinda:

Amic, has vençut. Et perdono... perdonatu també, però no el eos, que res no tem,sinó l'ànima: ai! prega per ella i dóna'mel bateig, per rentar totes les meves culpes.

Text:Mentre diu aquestes paraules moribundes,ressona un no sé què dolç i planyívolque li davalla fins al cor, amansa la ira,després aviva i vessa el plor en els seus ulls.No gaire lluny, en el cor d'una muntanya,brotava murmurant un rierol.Ell hi va anar corrent, va omplir l'elm a la font,i va tornar, trist, per complir l'alt i pietós deure.Va sentir que la mà li tremolavaen descobrir el front desconegut encara.La va veure, la va reconèixer, es quedàsense parla, sense moviment. Ah! Quina visió!Ah! Quin trist reconeixement!Va ser a punt de morir, però reuninttotes les forces, els confià el seu cor,i, contenint el dolor, només pensà a donaramb l'aigua vida a qui amb l'espasa havia donat lamort.

1 mentre ell pronunciava les paraules sagrades,ella, transfigurada de joia, va somriure,i, morint feliç i joiosa,semblava dir:

Clorinda:El cel s'obre, me'n vaig en pau.

Ara que el cel i la terraSonet de Erancesco Petrarca

Ara que el cel, la terra i el vent calleni les feres i els ocells es lliuren al son,la nit fa girar el carro estrellat,i el mar jeu en el seu llit sense onatge:

Vetllo, penso, friso, ploro, perquè sempreal meu davant està la meva dolça pena:La guerra és el meu estat, plena d'ira i de dol,només pensant en ella trobo algun moment de pau.

Així d'una sola font pura i viva brollenla dolçor i l'amargor que m'alimenten.La mateixa mà guareix i traspassa.1 perquè el meu turment mai no trobi la ribamil vegades al dia moro i mil neixo,tan lluny sóc de la felicitat.

Pròximes funcions Recital María BayoObres de Pasquini, Carissîmi, Stradella, Busatti, Cavalli, Mozart,Montsalvalge, Ravel i Granados.

Solista: María Bayo, soprano

Piano: Brian Zeger

Dilluns, 21 de maig, 20.30 h, torn E

L'orientalisme a la música«En ocasió dVlíV/w»

Sessions al Foyer

Britten: Cançons xineses, op. 58Szymanowski: Schehérezade, op. 34, núm. 1 pertany al cicle])ianístic Ma.$(pies.Domeniconi: Variacions sobre un tema ture

Kodi•íguez Picó: Raga Vasanta MukhariSzymanowski: Cançons d^amor de Hafiz., op. 24

Lectura de fragments deis poemes de Les mil i una nits

Solista: Begoña Alberdi, soprano

Aga Mikolaj, soprano

Piano: Fluís Avendaño

Guitarra: David Sanz

Recitador: .laume Greus

Dimecres, 23 de maig, 20.30 h.

I' H Ò X I M K S |- V N C IONS

Concert Schônberg / Brahms

Schonberg / Bach: Preludi ifuga en Mi bemoll majorScliónberg: ErwarlungBrahms: Segona Simfonia en Re major., op 73

Solista: Anja Silja, .loprano

Orquestra Sind'ònica del Gran Teatre del Liceu

Director d'orquestra: Bertrand de Billy

Dijous, 24 de maig, 20.30 h. torn ADissabte, 26 de maig, 20.30 h. torn H

Recital Barbara BonneyObres de Schubert, Brahms, Liszt i Strauss

Solista: Barbara Bonney, soprano

Piano: Alalcolm Martineau

Diumenge, 27 de maig, 17.00 h, torn T

Recital Felicity Lott / Ann MurrayObres de Lachner, Schumann, Scháf'fer, Gounod i Rossini

Solistes: Felicity Lott. sopranoAnn Murray, rnezzosoprano

Piano: Graham .lohnson

Dimecres, 30 de maig, 20.30 h, torn D

Coordinació: Juan Carloh Ouivahks.

Direcció ivart i disseny gràfic: Josep Bagà Associats.

Preimpressió: Susana Rodríguez, Quintana, S.I..Impressió: Igol

Edició i pubeigi pat: Art-Co/Prensasi Ta.m S.L.Fotografia de portada: Hugo Menduiña.

Traducció: Lourdes Bigorra (L'Avenç, S.L.).

nndante. fiLLegro. vLvace.TÚ decides cómo Quieres dirigir tu vida.

Información/prueba: 902 300 503* Servicios exclusivos de la Red de Ceñiros Aulorizados Lexus en Peninsula v Baleares.

interpreta la vida a tu manera. Diferénciate del resto y crea tu propio estilo. Siéntate al volante deun Lexus RX300. Déjate llevar por la belleza de su diseño, por su completo equipamiento y, claro está, por toda

la fuerza de su motor Confia en una máquina absolutamente perfecta, con los últimos avances en materia deseguridad, además de 6 años de garantía* y 3 de mantenimiento gratuito. Descubre una nueva forma de expresarte.

l.pxLis Mecenas del

(iran Teatre del Liceu