ple municipal sessió ordinària 25 d'abril de 2013 data...

Ajuntament de Viladecans

1

ESBORRANY DE L’ACTA NÚM. 5/2013

PLE MUNICIPAL

Sessió ordinària

25 d'abril de 2013 DATA: 25 d'abril de 2013 HORA DE COMENÇAMENT: 19.00 HORA D'ACABAMENT: 21.00 LLOC: Sala d’actes de les dependències de l’Àrea d’Alcaldia PRIMERA CONVOCATÒRIA. MEMBRES ASSISTENTS:

Carles Ruiz Novella Alcalde-president PSC-PM Maria Salmerón Chacón 1a. Tinenta d'alcalde PSC-PM José Luis Atienza Ferrero 2n. Tinent d'alcalde ICV-EUiA Joaquin Guerrero García 3r. Tinent d'alcalde PSC-PM José Luis Nicolás Arocas 4t.Tinent d'alcalde PSC-PM Gisela Navarro Fuster 5a. Tinenta d'alcalde PSC-PM Pere Gutiérrez Alemany 6è. Tinent d'alcalde PSC-PM Josefa Miret Llauradó Regidora PSC-PM Carmen Cruz Gimeno Berne Regidora PSC-PM Verónica Arasil García Regidora PSC-PM Gracia Sancho Ruiz Regidora PSC-PM Anselmo Sánchez Ramírez Regidor PSC-PM José Padilla Roig Regidor PP María José Diaz Algarín Regidora PP Antonio Casalvazquez Jiménez Regidor PP Sílvia Cangueiro Márquez Regidora PP Carles Lozano i Ferrer Regidor CiU Esther Lligadas Rivas Regidora CiU Idoia Baixench Rodríguez Regidora ICV-EUiA Encarna García Jiménez Regidora ICV-EUiA Alberto Delgado Sánchez Regidor PxC Carmen Tatje Benejam Regidora No adscrita Adrià Muros Alcojor Regidor No adscrit

Marcel·lí Pons i Duat Secretari general, que actua de secretari

fedatari

També hi assisteixen: Laura Almonacid Lamelas Interventora general


2

Susana Closa Castella Directora en cap Emili Galisteo Rodríguez Director de l’Àrea de Planificació Territorial Adela Artero Lozano Directora de l’Àrea d’Empreses, Innovació i

Ocupació NO ASSISTENTS (que excusen la seva absència): Maria Gato Fernando Regidora PSC-PM Sergio García Pérez Regidor PP

1. APROVAR L’ESBORRANY DE L’ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR, REALITZADA EL DIA 21-03-2013.- L’alcalde obre la sessió i sotmet a votació l’aprovació de l’esborrany de l’acta de la sessió ordinària anterior, realitzada el dia 21 de març de 2013, la qual va ser aprovada per unanimitat. 2. CORRESPONDÈNCIA I DISPOSICIONS OFICIALS.- El secretari dóna compte i la corporació resta assabentada de la correspondència i les disposicions per al seu interès: 1) BOP de 12 de març de 2013. Ajuntament de Viladecans. Àrea de Planificació

Territorial. Edicte de 8 de març de 2013, relatiu a aprovar inicialment el projecte d’urbanització del PAU-1 de la modificació puntual del PGM a l’àmbit de la plaça Constitució de Viladecans i carrers perimetrals c. Carles Altés i c. Dr. Reig (Decret d’Alcaldia, de 08-03-2013).

2) Ídem. de 4 d’abril de 2013. Ajuntament de Viladecans. Àrea de Planificació

Territorial. Edicte de 2 d’abril de 2013, relatiu a aprovar inicialment el Projecte d’obres locals ordinàries de nova construcció d’equipament social, mercat municipal i aparcaments a la Plaça Constitució de Viladecans (Decret d’Alcaldia, de 2 d’abril de 2013).

3) Ídem. de 8 d’abril de 2013. Ajuntament de Viladecans. Edicte de substitució

de l’Alcaldia, de 21 de març de 2013, relatiu a la substitució de l’alcalde del 27 de març a l’1 d’abril de 2013, pel 4t. Tinent d’alcalde, Sr. José Luis Nicolás Arocas.

4) Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència. Secretaria del

Govern. Escrit de 18 de març de 2013, pel qual comuniquen que han rebut la notificació de l’acord plenari del 28 de febrer de 2013, en relació a una Moció a favor de la celebració d’una Cimera econòmica i social.

5) Decret del tinent d’alcalde delegat, de 4 de febrer de 2013, relatiu a extingir el

contracte laboral fix del Sr. Antonio Español Becerra, ordenança conserge, amb efectes del 3 d’abril de 2013, atesa la seva petició de jubilació voluntària.

6) Ídem., de 5 de març de 2013, relatiu a l’aprovació de l’Oferta pública

d’ocupació per a l’any 2013.

7) Ídem., d’11 de març de 2013, relatiu a extingir el contracte laboral fix del Sr. Teodoro Andrés Delgado, ordenança conserge, amb efectes del 30 de juny de 2013, atesa la seva petició de jubilació a partir d’aquesta data, i


3

condicionada al reconeixement de la prestació per jubilació atorgada per la Seguretat Social.

8) Ídem., de 20 de març de 2013, relatiu a denegar la intervenció sol·licitada per

la Sra. Montserrat Chamero Medina, en el Ple municipal del 21 de març de 2013.

9) Ídem. d’Alcaldia, de 25 de març de 2013, per a l’autorització al personal de la

SPM Gestió d’Aparcaments Viladecans, SL, per a la seva implementació i gestió per a formular denúncies per infraccions d’estacionaments en zones de càrrega i descàrrega.

3. MOCIÓ DELS GRUPS MUNICIPALS (PSC-PM, ICV-EUiA I PxC), SOBRE LA REFORMA URGENT DE LA RENDA MÍNIMA D'INSERCIÓ I DE SUPORT A LA ILP DE RENDA GARANTIDA DE CIUTADANIA.- “L’increment del nombre de persones i famílies que estan en situació de risc d’exclusió social degut a la pobresa econòmica té dos factors generadors clau: les dificultats per accedir o bé mantenir una ocupació i les dificultats per accedir o bé mantenir un habitatge. Es tracta d’un nou perfil de persones i famílies que s’han vist immerses en situacions de vulnerabilitat econòmica i que poden abocar el futur dels seus fills i filles a la pobresa i l’exclusió social.

La darrera enquesta de població activa (EPA) publicada el mes de gener presenta unes xifres més que preocupants per Catalunya ja que el nombre d’aturats ha augmentat en 109.700 persones en relació a l’any anterior, un 14’15% més, situant la taxa de desocupació en 23’94% amb un total de 885.100 desocupats. El nombre de llars amb tots els actius desocupats és de 266.800 i actualment hi ha 117.000 famílies sense cap ingrés. L’Estatut de Catalunya en el seu article 24.3. estableix que “les persones o famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d’una vida digna”. El 1990 es va establir el Programa Interdepartamental de la Renda Mínima d’Inserció amb la finalitat de donar suport econòmic per atendre les necessitats essencials a persones sense recursos i mentre se les preparava per a la seva inserció o reinserció social i laboral. Posteriorment, l’any 1997 es va donar rang de Llei al Programa. Les reformes de la Llei 10/1997 de regulació de la Renda Mínima d’Inserció que ha realitzat el govern de CiU els anys 2011 i 2012 han deixat fora d’aquest Programa a moltes persones i famílies ja que s’han restringit les condicions per beneficiar-se’n, s’ha limitat la permanència en el programa i s’ha condicionat la prestació econòmica a que el Govern tingui disponibilitat pressupostària, entre altres modificacions. Davant d’aquesta situació va ser presentada el 31 de maig de 2012 al Parlament una proposició de Llei de reforma de la Renda Mínima d’Inserció, amb el clar objectiu de no deixar desassistit un amplíssim col·lectiu de persones que estan patint de manera més dramàtica la política de retallades exercides des del govern de CiU. Aquesta iniciativa va rebre els vots favorables, dels socialistes, del grup d’Iniciativa Verds-Esquerra Unida i Alternativa, Esquerra Republicana de


4

Catalunya, Ciutadans i Solidaritat. no va prosperar pels vots contraris de Convergència i Unió i el Partit Popular. Professionals dels Serveis Socials, món local i entitats socials que treballen amb persones en risc d’exclusió demanen reiteradament al Govern de Catalunya que modifiqui la Renda Mínima d’Inserció per tal d’assegurar una rendes mínimes a les persones sense recursos econòmics. Per aquest motiu s’ ha presentat novament una proposició de llei amb la voluntat que sigui debatuda al Ple del Parlament el més aviat possible per tal de procedir urgentment a la reforma de la llei que permeti retornar el caràcter de dret subjectiu i que cap persona que reuneixi els requisits per accedir es quedi sense una prestació mínima i sense ajut en la seva inserció sociolaboral. A més, actualment, amb l’objectiu de donar resposta a les necessitats bàsiques d’una gran part de la ciutadania catalana que amb independència de la seva situació social veuen com la manca de feina o de llar els aboca a una situació de precarietat econòmica que els condueix cap a l’exclusió social, representants de sindicats, partits polítics i entitats sense ànim de lucre impulsen una Iniciativa Legislativa Popular que té per objecte regular la Renda Garantida de Ciutadania per donar compliment al mandat de l’article 24.3 de l’Estatut d’Autonomia i assegurar els mínims d’una vida digna a les persones o famílies que es troben en situació de pobresa. Aquesta iniciativa legislativa popular vol posar a l’agenda política i social el debat necessari al voltant d’una mínima garantia de rendes imprescindible per minvar el risc de ruptura de la cohesió social. Per tot això, ACORDS.- PRIMER.- SOL·LICITAR al Parlament de Catalunya la reforma urgent de la Renda Mínima d’Inserció (RMI) per tal que totes les persones aturades que avui estan sense prestació ni recursos puguin accedir a un itinerari d’inserció sociolaboral i a la prestació de la RMI. La reforma ha de garantir que aquesta prestació torni a ser un dret subjectiu no condicionat a disponibilitat pressupostària. SEGON.- CELEBREM l’admissió a tràmit per part de la Mesa del Parlament de la ILP sobre la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) per tal de possibilitar la recollida de signatures i un posterior debat i presa en consideració en el Ple del Parlament. TERCER.- DONAR el suport institucional necessari, així com facilitar la difusió del procés de recollida de signatures de la ILP sobre la Renda Garantida de Ciutadania. QUART.- COMUNICAR aquests acords als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, al Govern de la Generalitat, a la Comissió Promotora de la ILP, als mitjans de comunicació locals i a les entitats socials del municipi.”


5

Resultat de la votació: Aprovat per majoria absoluta – 17 vots a favor (PSC-PM, ICV-EUiA, PxC i regidors no adscrits); 2 vots en contra (CiU); i 4 abstencions (PP).

Carles Ruiz Novella Sí PSC-PM Maria Salmerón Chacón Sí PSC-PM Joaquin Guerrero García Sí PSC-PM Gisela Navarro Fuster Sí PSC-PM Josefa Miret Llauradó Sí PSC-PM José Luis Nicolás Arocas Sí PSC-PM Carmen Cruz Gimeno Berne Sí PSC-PM Pere Gutiérrez Alemany Sí PSC-PM Verónica Arasil García Sí PSC-PM Gracia Sancho Ruiz Sí PSC-PM Anselmo Sánchez Ramírez Sí PSC-PM José Luis Atienza Ferrero Sí ICV-EUiA Idoia Baixench Rodríguez Sí ICV-EUiA Encarna García Jiménez Sí ICV-EUiA Alberto Delgado Sánchez Sí PxC Carmen Tatje Benejam Sí NA Adrià Muros Alcojor Sí NA Carles Lozano i Ferrer No CiU Esther Lligadas Rivas No CiU José Padilla Roig Abstenció PP María José Diaz Algarín Abstenció PP Antonio Casalvazquez Jiménez Abstenció PP Sílvia Cangueiro Márquez Abstenció PP

Hi va haver el debat següent: La Sra. Navarro Fuster (PSC-PM), indica que la moció té un doble objectiu: el primer, manifestar la situació d’exclusió social que estan patint moltes famílies en aquesta època tan complicada i, el segon, donar suport i difusió a un procés que va començar per iniciativa ciutadana, la recollida de signatures per a una ILP que promou una renda garantida de ciutadania, que és un model que canvia una mica respecte al redactat anterior vigent, que és el de la renda mínima d’inserció. A partir d’ara li dirà PIRMI, que és com la gent el coneix al carrer. Aquest canvi de model és necessari, ja que actualment s’està vivint una situació d’emergència que s’ha d’aturar. S’han de garantir els drets de les persones, s’ha de garantir que la gent pugui fer la seva vida i que mai traspassi el llindar de la pobresa amb aquest PIRMI. Actualment l’atur va creixent, cada vegada n’hi ha més, i tot i això els ajuts cada cop són menys, la qual cosa fa que la situació sigui de total urgència, això és el que vol aturar la moció. El 63% dels aturats actualment no cobren res, no tenen cap ajut, i això fa que les famílies pateixin molt. Quan les famílies no poden tenir cap tipus d’ajut econòmic comencen a patir exclusió social, malalties mentals (depressions), la qual cosa repercuteix també en el sistema de salut, per tant, el problema cada cop es fa més gran. Tot això ho estan assumint econòmicament els municipis, són els ajuntaments els qui estan donant suport a aquestes famílies, perquè aquesta renda mínima d’inserció actualment no existeix com hauria d’existir. A continuació dóna unes dades resumides per entendre la situació actual d’enguany de Viladecans: en el període del 2013 la Generalitat de Catalunya no ha resolt ni un sol cas de PIRMI dels 46


6

expedients tramitats. Els casos que avui es presenten no són com abans, que els requisits eren més amplis i les situacions laborals no es poden demanar com a PIRMI sinó només aquelles situacions socials molt greus. La realitat diu que si l’Ajuntament hagués de fer front a les necessitats d’aquest trimestre d’any s’haurien d’haver tramitat 126 PIRMI, però com que actualment no es poden tramitar, és l’Ajuntament el qui ha de fer front amb pagaments puntuals, partida que s’incrementa any rere any. Actualment hi ha 110 PIRMI vigents acumulats dels últims 2 anys, dels quals, 27 encara estan pendents de cobrament, és a dir, estan aprovats, però encara no cobren res, perquè només es podrà cobrar quan alguna persona es doni de baixa. No hi ha més PIRMI nous. Recorda que s’està parlant del pressupost de l’any anterior, perquè aquest any la Generalitat encara no té pressupost. Les famílies que necessiten un PIRMI i no el poden tenir aboquen en casos de desnonaments, exclusió social, situacions greus, beques de menjador (que tampoc arriben), etc. Tot això ja comença a ser una emergència social molt greu. Per aturar tot això demanen a tots els grups municipals que donin suport a aquesta iniciativa, que és una ILP, i recorda que hi estan representats molts partits polítics, sindicats, agrupaments de gent, organitzacions no governamentals, etc., i estaria molt bé que es pogués fer front a aquesta situació. La Sra. Diaz Algarín (PP), indica que és impossible que algú no vulgui per a la ciutadania el que es demana a la moció, però s’ha de ser realista. Tothom sap que la crisi econòmica, la falta la recursos públics i la mala gestió de la renda mínima d’inserció, han estat les causants del fracàs del seu veritable objectiu, la qual cosa ha fet que hagi acabat sent una renda de subsistència. En el PP tenen clar i han insistit en la necessitat d’un nou model d’RMI, però aquest model ha de donar una resposta a l’actual situació de crisi econòmica, que ha provocat un increment de beneficiaris i sol·licitants d’aquesta ajuda. El PP creu en la necessitat i així ho han reclamat al Parlament, que aquest nou model compleixi l’objectiu primordial pel qual es va crear la reinserció laboral i la social, és a dir, es parla d’un model que aprofundeixi en els plans individuals de reinserció social i laboral, que permeti fixar un itinerari d’inserció per aconseguir sempre que sigui possible l’entrada al món laboral. La ILP presentada en el Parlament i per la qual avui demanen suport consisteix en una renda complementària o subsidiària que no està condicionada a la participació en itineraris per a la reinserció social i laboral, sense perjudici de la persona titular i sense cap termini màxim de percepció, és a dir, una renda d’aquestes característiques desincentivaria la participació activa en el mercat de treball, la qual cosa suposaria una falta de motivació per part dels beneficiaris a l’hora de buscar feina. El fet de no estar condicionada la participació d’itineraris de reinserció desvirtua l’objectiu final d’aquest ajut, que és pel que es va crear. El PP s’abstindrà en aquesta moció, per tot el que s’ha exposat i perquè és en el Parlament on s’ha de discutir, a més a més, no es poden aprovar drets econòmics que no poden ser satisfets i que només crearan falses expectatives als possibles beneficiaris. Per acabar, es reitera en el fet que estan a favor d’una reforma de la RMI, però una reforma que vagi encaminada a la formació i a la reinserció real. El Sr. Lozano Ferrer (CiU), “El punt de partida és l’Estatut d’autonomia de Catalunya, que estableix en l’article 24.3 que les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d’una vida digna, d’acord amb les condicions que legalment s’estableixen. També és cert que actualment existeixen


7

un seguit d’ajudes i prestacions, de manera que les persones en situació de pobresa o amb risc de pobresa (ja que no arriben a l’indicador de renda de suficiència de Catalunya), tenen en bona mesura uns ingressos, ateses les circumstàncies personals, tot i que en alguns casos són insuficients: prestacions contributives, com la de l’atur; pensions no contributives, com el subsidi d’atur, el SOVI, ajuts per a les despeses de la llar; renda mínima d’inserció; prestacions derivades de la Llei 13/2006, de 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic; ajuts en l’àmbit d’ensenyament: menjador, llibres, desplaçaments; ajuts en l’àmbit de l’habitatge: ajuts al lloguer, prestacions d’urgència per evitar el desnonament i execucions hipotecàries; ajuts en l’àmbit de la justícia: assistència jurídica gratuïta; ajuts d’urgència social: servei de teleassistència, etc.; ajuts per a les persones que finalitzen el seu període d’atur: PREPARA (Estat); i persones amb dependència: Llei de la dependència. Són ajuts que existeixen actualment, moltes de les quals les assumeix la Generalitat . Els ajuntaments s’han implicat molt activament a fer-les possibles en molts casos, i no es pot oblidar que ja cobreixen en bona part les necessitats cada cop creixents de les persones en situació de pobresa o en risc de pobresa. En la legislatura passada es va aprovar una moció al Parlament de Catalunya, la qual instava el Govern a impulsar un estudi sobre el desenvolupament del dret a la renda garantida a la ciutadania. Actualment, el Govern a través dels diferents departaments implicats (Economia, Benestar Social i Família i Empresa i Ocupació) està treballant en l’elaboració d’aquest estudi. L’anàlisi de la implementació de la RGC és d’una gran complexitat, d’una banda, per l’estimació dels possibles beneficiaris i, de l’altra, per les diferents prestacions econòmiques que actualment existeixen. Per tant, si finalment s’aposta per l’elaboració d’una llei que estableixi la renda garantida de ciutadania requerirà la realització d’estudis previs necessaris i en profunditat, ja que en cas contrari, podríem caure en el desastre que ha sigut la Llei de dependència, que va generar expectatives i drets que després, per manca de pressupost, s’han vist frustrats. Es pot preveure que l’impacte econòmic de la implementació de la RGC seria molt gran i difícil d’assumir per la Generalitat de Catalunya, tenint en compte la situació de crisi econòmica actual i la situació economicofinancera de la Generalitat. Una altra reflexió és que en aquest context de crisi econòmica i d’ordenació i racionalització de la despesa de l’Administració és imprescindible que utilitzem correctament les ajudes socials en relació amb la casuística, per tal d’oferir el millor servei possible, ja que cada ajuda té la seva funció i no sabem fins a quin punt l’establiment de la RGC seria la solució, ja que implicaria encaminar o suprimir prestacions vigents, ja que, si no, el sistema seria insostenible. No es tracta d’aprovar moltíssims ajuts, que en alguns casos hi ha persones que en reben varis i d’altres que no en reben cap. Cal reordenar-ho tot i pensar-ho tranquil·lament i fer un sistema ordenat que permeti garantir que els casos de pobresa queden coberts i els drets de pobresa també. Cal tenir present també totes les actuacions que, des de la legislatura passada, el Govern de la Generalitat ja va posar en marxa per pal·liar els efectes que la crisi està causant a les persones vulnerables: grup de treball per la lluita contra la pobresa; elaboració actual del Pacte de lluita contra la pobresa i per a la cohesió social de Catalunya; elaboració del Pacte per a la Infància; el Govern de la Generalitat ha destinat en el darrer període pressupostari 430 milions d’euros en programes de lluita contra la pobresa; compensació entre pensions. El Govern de Catalunya és dels únics que ho està fent; i ajuts per naixement de fills per a famílies en situació de vulnerabilitat, etc. En definitiva presenten una proposta amb bones intencions, no tant la moció, que té un to més dur en aquest sentit, sinó la ILP amb bones intencions, però que està molt lluny d’estar articulada i preparada. Cal una anàlisi


8

molt profunda de costos, de possibilitats de dur a terme i de quines cobertures es vol donar. Per això CiU optarà per la prudència i no donarà suport a aquesta moció fins que la Mesa del Parlament, que ha acceptat la tramitació de la ILP, doni els primers passos de cara a articular una proposta molt detallada i que sigui realment viable, que és del que es tracta. El Sr. Delgado Sánchez (PxC), indica que el PxC en aquest tema ho té claríssim, no es pot parlar de prioritats quan hi ha famílies que no tenen ni per menjar. S’està parlant d’un autèntic drama que s’està vivint en els carrers, entre els ciutadans i els representants polítics han d’evitar que això passi, per tant, si els que s’han d’encarregar de crear ocupació, de portar polítiques clares d’ocupació i de creació de noves empreses no fan la seva feina, no poden deixar caure la gent que els necessita, ja que seria un pas més cap a la deshumanització de la societat. PxC votarà a favor de la moció. El Sr. Atienza Ferrero (ICV-EUiA), indica que qualsevol govern hauria de tenir una certa vocació social per atendre les necessitats de la gent sobre la qual governa, en aquest cas, el Govern de Catalunya sobre el conjunt dels catalans i, evidentment, sobre el conjunt de la gent de Viladecans. Està molt bé el que s’ha plantejat, però s’ha de parlar de realitats. A Viladecans hi ha 6.500 aturats el dia d’avui, dels quals, el 40% no cobra cap prestació. L’atur va creixent. Aquí hi havia un instrument que era la renda mínima d’inserció que, l’any 2010 tenien 168 persones que cobraven aquesta RMI. L’atur ha pujat, ha pujat tot i l’únic que ha millorat és que dels 168 se n’ha passat a 116. Aquest any 27 persones han aconseguit, després de molta feina, que els aprovessin la RMI, però no la poden cobrar, perquè no hi ha disponibilitat pressupostària i els qui veritablement no tenen disponibilitat pressupostària són ells. Tothom fa el que pot, però hi ha gent que ho està passant molt malament i no es pot dir que aquest és un país just si la gent no té, com a mínim, un exercici de solidaritat per part del Govern, que ajudi la gent que no té res. Perquè no tenir res és no tenir res. El drama diari és que hi ha gent que ho està passant molt malament i on es dirigeix és a l’Ajuntament no a la Generalitat ni al Govern de Madrid. Els Serveis Socials de l’Ajuntament estan atenent una realitat molt complicada. Amb la moció es demanen solucions sobre el tema del PIRMI, que ha tingut un retrocés incomprensible, ja que la gent està molt pitjor que el 2010, en què hi havia un altre govern. La realitat és que hi ha 53 persones que cobraven el PIRMI i ara no el cobren i 27 que estan esperant cobrar-lo i que tampoc no el cobren. La moció potser no té un efecte immediat, però alguna cosa s’ha de fer i almenys es podrà donar suport a tota la gent de Viladecans que ho està passant fatal. Per tant, el seu grup hi votarà a favor. La Sra. Navarro Fuster (PSC-PM), contesta que el PP ha dit que aquesta proposta no és la solució i els pregunta que si aquesta proposta no és solució, ja que pertanyen al partit que governa l’Estat espanyol, quina és la proposta alternativa? Si aquesta no és la bona, que el PP en posi una altra damunt la taula, perquè el que no es pot fer és no fer res. La situació és greu, no es pot sostenir i s’ha de fer alguna cosa per la gent que no té res per fer la seva vida. Els consta que el PSOE a Madrid va fer una proposta per crear una partida de contingència amb 1.000 milions d’euros per fer front a una situació puntual, i el PP la va rebutjar. Esperen amb moltes ganes l’alternativa. Respecte a CiU, l’ha sobtat molt una frase que ha dit el Sr. Lozano, suposa que sense mala intenció: “pensarem tranquil·lament”. Si es pensa tranquil·lament a resoldre això, no es resoldrà, perquè la situació d’urgència és avui i no d’avui, sinó de fa dos anys. El


9

Sr. Lozano ha fet un relat d’ajuts que existeixen: ajuts de menjador, de lloguer, teleassistència, dependència, etc. És veritat, però s’ha de recordar que fa dos anys que la Generalitat de Catalunya no dóna ni un sol euro a l’Ajuntament de Viladecans (ni en beques de menjador, ni en teleassistència, etc., .etc.). Si se suma això a la situació actual no es pot pensar tranquil·lament, s’ha d’actuar ràpid, per això demanen el suport a la moció. Vol recordar també que Catalunya és pràcticament l’única comunitat autònoma que no disposa d’una renda garantida. CiU va posar en marxa aquest dret en objectiu l’any 95-97 i fa un parell d’anys se la van carregar, perquè actualment la Generalitat disposa d’una única partida de 100 milions d’euros que quan s’acaba s’ha acabat. Això deixa de ser un objectiu i és el que intenta recuperar aquesta moció. A la resta de grups els agraeix el suport i torna a dir que l’emergència social existeix i els diners també, perquè de fet els ajuntaments estan pagant aquesta despesa. Entre tots s’ha de fer el que s’ha de fer, que és resoldre aquesta situació greu i puntual. La Sra. Diaz Algarín (PP), contesta a la Sra. Navarro que tots els grups polítics han presentat iniciatives i propostes en el Parlament, que és on s’han de discutir. Tots coneixen i volen la solució als problemes dels ciutadans, pels quals estan passant desgraciadament en aquests moments, però no poden crear falses expectatives, tal com ha passat amb la Llei de dependència i la Llei integral de violència de gènere. Torna a dir que és en el Parlament on s’ha de discutir aquest tema. El Sr. Lozano Ferrer (CiU), indica que va ser un govern de CiU el qui va introduir el concepte de renda garantida ciutadana el 97 i per això després està a l’Estatut de Catalunya. Vol explicar per què s’ha d’anar tranquil·lament, ja que el cost que s’ha estimat d’implantar aquesta renda puja 3.600 milions d’euros. Aprovar una normativa que digui que això es complirà i després no poder-ho complir perquè la Generalitat no té 3.600 milions d’euros, és fer les coses precipitadament. Igual que es va fer amb la Llei de dependència, que es va aprovar per part de l’Estat (Govern Zapatero) fa uns anys, sense saber com es pagaria, encara pitjor, dient que les autonomies ho pagarien. Va ser un desastre la Llei de dependència. Fer les coses tranquil·lament no vol dir que no es facin sinó fer-ho de manera que es pugui fer, primer quant a les prestacions que s’han de donar, evitant duplicitats, i assegurant-se que tothom que té situació de pobresa o risc de pobresa tingui accés a aquesta renda o a altres prestacions equivalents. En segon terme, aquí s’ha d’anar ràpid, és aconseguir finançament per a això. Que els recursos que necessita la Generalitat hi siguin, aquí el Partit Socialista podria anar més ràpid a prendre decisions, perquè si tots fessin pinya a millorar el finançament de la Generalitat i quan diu tots també hi inclou el PP, per aconseguir recursos per moltes necessitats catalanes, aquesta, la primera que s’ha de cobrir, tot aniria millor. Però si ho hi ha diners el que no pot fer un Govern és assumir compromisos que no podrà complir. Ja hi ha molts compromisos heretats d’anys passats que no es poden complir per falta de liquiditat el que hi ha és molt més endeutament que el que hi havia fa dos anys, perquè la pràctica del Govern tripartit era endeutar-se i el que s’ha de fer és assumir compromisos d’una manera realista. Si hi ha ingressos es podrà solucionar, perquè amb un sistema de finançament diferent hi hauria capacitat de cobrir moltes necessitats, començant per aquestes. Té raó la Sra. Navarro, no s’ha d’anar tranquil·lament sinó ràpidament i de manera unitària a demanar ingressos per cobrir aquestes coses i no cal barallar-se sobre com repartir-los després.


10

El Sr. Atienza Ferrero (ICV-EUiA), indica al Sr. Lozano que com que ell treballa les dades sabrà que el Govern de CiU ha doblat el deute que va haver-hi fins al tripartit, comptant tots els governs que hi havia abans, tot i traient els diners a la gent que cobrava el PIRMI, per tant, ha doblat el deute que va heretar. En aquest sentit no es pot criticar els governs que els van precedir sinó intentar arreglar la situació amb la nova gestió. Evidentment la culpa la té Madrid, però els pobres i la gent que ho passa malament és d’aquí. La Presidència, manifesta que aquest tema sí que incumbeix a l’Ajuntament de Viladecans, perquè l’Ajuntament de Viladecans està aportant un 10% del seu pressupost per cobrir els recursos que no aporta la Generalitat i, per tant, s’han hagut d’obtenir 6 milions amb els quals no comptaven ni estaven previstos, perquè a la gent no se li pot dir que és culpa de la Generalitat que no paga, i la Generalitat no pot dir que és Madrid qui no li paga, i Madrid que és culpa de la Merkel, que li retalla. El problema és que la gent ha de menjar, se li han de donar beques, etc. El que demana a la Generalitat és que faci el mateix que fa l’Ajuntament, retallar d’altres llocs i prioritzar. Malauradament s’ha hagut de treure un 10% del pressupost de l’Ajuntament per cobrir allò que la Generalitat no ha aportat, i això impedeix a l’Ajuntament fer altres coses que són competència municipal i que els agradaria també fer. 4. MOCIÓ DELS GRUPS MUNICIPALS (PSC-PM, ICV-EUiA, CiU I PxC), EN DEFENSA DELS TITULARS DE PARTICIPACIONS PREFERENTS EMESES PER ENTITATS FINANCERES NACIONALITZADES.- “El passat dia 22 de març, el Consell de Ministres va aprovar el Reial Decret-Llei 6/2013, de protecció als titulars de determinats productes d’estalvi i inversió i altres mesures de tipus financer. També, el mateix dia, el FROB va aprovar els fulls de ruta per al bescanvi de les participacions preferents i deute subordinat, de bancs nacionalitzats o que requereixin d’ajudes públiques, en accions d’aquestes entitats. Encara resten vius més de 8.000 milions d’euros en aquests productes híbrids i complexes. Molts d’aquests productes financers van ser comercialitzats de forma enganyosa entre petits estalviadors. Són unes 300.000 famílies les que continuen atrapades en el laberint de les preferents, gairebé totes en entitats bancàries nacionalitzades com són: Bankia, Novagalicia Banco i Catalunya Banc. Ha estat molt el patiment, la lluita i l’esperança per a que es donés una solució justa a aquest problema, que ha malmès greument la credibilitat del nostre sistema financer entre els estalviadors i els mercats financers. Les decisions preses el passat dia 22 de març, tenen per objectiu posar punt i final al problema carregant i causant sobre les persones estafades un enorme perjudici econòmic. La resolució del FROB implica un bescanvi obligatori en accions, com una primera quitació que va des del 38% al 61% dels seus estalvis. Mitjançant aquest bescanvi, els estalviadors, que mai havien d’haver estat titulars de preferents, es converteixen obligatòriament en accionistes dels bancs nacionalitzats. Posteriorment, podran vendre aquestes accions per aconseguir liquiditat. En el cas de Bankia, les poden vendre en Borsa al preu que cotitzin en aquest moment i les de Novagalicia Banco i Catalunya Banc les podran vendre al Fons


11

de Garanties de Dipòsits, a un preu que determinarà un expert independent tenint en compte el valor de mercat. Amb la venta de les accions es produirà la segona quitació, ja que les accions de Bankia previsiblement baixaran molt la seva cotització i les que compri el FGD serà a un preu inferior al de conversió. Després de la venta, els estalviadors perdran gran part dels seus antics dipòsits i podran recuperar una mínima part, que en alguns casos no arribarà ni al 20%. Paral·lelament, aquells que es considerin enganyats podran sol·licitar un arbitratge de consum. Segons estableix l’esmentat Reial Decret-Llei, una Comissió de Seguiment presidida per la CNMV, establirà els criteris per a un arbitratge exprés, a utilitzar principalment pels titulars de preferents de Bankia. Aquest arbitratge ràpid és el que ja va utilitzar Novagalicia Banco i Catalunya Banc per a reintegrar els seus estalvis a un 15% dels afectats. Els que no es puguin acollir a l’arbitratge exprés, podran sol·licitar el procediment arbitral normal, que serà molt més lent i que suposa un important risc afegit, ja que implica renunciar a la via judicial. Ni la resolució del FROB, ni el Reial Decret-Llei contemplen cap solució per als més de 100.000 accionistes de Bankia, que van ser preferentistes de Caixa Laietana, Caja Ávila, Caja Segovia, Caja Rioja, Caja Insular de Canarias o Bancaja, entitats que van fusionar-se amb Caja Madrid. Aquests estalviadors, que no inversors, perdran gairebé en la seva totalitat els diners que tenien en accions de Bankia, ja que el primer que es farà és una reducció de capital perquè els accionistes absorbeixin pèrdues de l’entitat. És evident, quan no són casos aïllats, sinó que s’ha produït una venda generalitzada a petits estalviadors, sent com són molts d’ells productes de baixa remuneració, que han fallat més coses que la seva comercialització. L’episodi de les preferents a Espanya ha posat de manifest la manca de transparència en els productes financers i les seves posteriors modificacions a partir del procés de liberalització de les caixes d’estalvi, l’abús de confiança d'algunes entitats bancàries i d’estalvi sobre els seus clients fidels, una supervisió insuficient sobre la comercialització d’aquests productes i una falta de capacitat de resposta política per a solucionar el problema. El que el Govern ha imposat és una resposta injusta, ja que, a més de ser enganyats, els estalviadors hauran de contribuir al sanejament dels mateixos bancs que els van enganyar. Així no es recuperarà la confiança en el nostre sistema financer i es donarà un pas en fals. Per tot això, ACORDS.- PRIMER.- REBUTJAR les mesures preses pel Govern, a través del Reial Decret-Llei 6/2013 i la Resolució del FROB, que suposa quantioses quitacions als enganyats en la comercialització de participacions preferents i deute subordinat. SEGON.- INSTAR al Govern espanyol a que:


12

- Se suspengui l’aplicació de tots els processos establerts en les normes esmentades, especialment l’operació de bescanvi per accions, amb la corresponent quitança, i l’ arbitratge. - S’encarregui a la CNMV una auditoria que permeti revisar la idoneïtat dels titulars de preferents i deute subordinat, per a detectar l’engany en la comercialització. - Dugui a terme les accions de govern necessàries perquè les persones que, tot i no reunir els requisits de idoneïtat, tinguin dret a un bescanvi per dipòsits en un termini no superior als tres anys. A més, garantir que no tinguin cap pèrdua en el nominal dels seus estalvis. - Remetre el treball realitzat per la CNMV a la Fiscalia General de l’Estat, perquè es depurin responsabilitats per l’estafa que s’ha produït en el nostre sistema financer.” Resultat de la votació: Aprovat per majoria absoluta – 19 vots a favor (PSC-PM, ICV-EUiA, CiU, PxC i regidors no adscrits); 4 vots en contra (PP); i cap abstenció. Carles Ruiz Novella Sí PSC-PM Maria Salmerón Chacón Sí PSC-PM Joaquin Guerrero García Sí PSC-PM Gisela Navarro Fuster Sí PSC-PM Josefa Miret Llauradó Sí PSC-PM José Luis Nicolás Arocas Sí PSC-PM Carmen Cruz Gimeno Berne Sí PSC-PM Pere Gutiérrez Alemany Sí PSC-PM Verónica Arasil García Sí PSC-PM Gracia Sancho Ruiz Sí PSC-PM Anselmo Sánchez Ramírez Sí PSC-PM José Luis Atienza Ferrero Sí ICV-EUiA Idoia Baixench Rodríguez Sí ICV-EUiA Encarna García Jiménez Sí ICV-EUiA Carles Lozano i Ferrer Sí CiU Esther Lligadas Rivas Sí CiU Alberto Delgado Sánchez Sí PxC Carmen Tatje Benejam Sí NA Adrià Muros Alcojor Sí NA José Padilla Roig No PP María José Diaz Algarín No PP Antonio Casalvazquez Jiménez No PP Sílvia Cangueiro Márquez No PP

Hi va haver el debat següent: El Sr. Gutiérrez Alemany (PSC-PM), explica que el tema de les preferents està molt candent, està present a la premsa i al carrer. Les persones afectades estan al carrer defensant els seus drets i, per tant, és una qüestió que els preocupa molt. Indica que el passat dia 22 de març, el Consell de Ministres va aprovar el Reial decret llei 6/2013, de protecció als titulars de determinats productes


13

d’estalvi i inversió i altres mesures de tipus financer. També, el mateix dia, el FROB va aprovar els fulls de ruta per al bescanvi de les participacions preferents i deute subordinat, de bancs nacionalitzats o que requereixin ajudes públiques, en accions d’aquestes entitats. La Resolució del FROB implica un bescanvi obligatori en accions, com una primera quitació que va des del 38% al 61% dels estalvis d’aquests afectats. La posterior pèrdua del valor d’aquestes accions fa que els seus titulars perdin fins a un 80% dels seus estalvis, en el millor dels casos. Aquesta situació s’agreuja en aquells casos de preferentistes de les caixes fusionades amb anterioritat amb Caixa Madrid. Aquesta fusió va donar com a resultat l’entitat Bankia. Són 100.000 persones, 100.000 estalviadors que perdran tots els seus estalvis. És evident que han fallat moltes coses i no només la comercialització d’aquests productes. L’episodi de les preferents a Espanya ha posat de manifest la manca de transparència en els productes financers i les seves posteriors modificacions a partir del procés de liberalització de les caixes d’estalvi, l’abús de la confiança d’algunes entitats bancàries i d’estalvi sobre els seus clients fidels. Una supervisió insuficient sobre comercialització d’aquests productes i una falta de capacitat de resposta política per a solucionar el problema, ja que el Govern ha imposat, amb el Reial decret esmentat, una resposta injusta, perquè a més de ser enganyats, els estalviadors hauran de contribuir al sanejament dels mateixos bancs que els van enganyar. Això no és recuperar la confiança, al contrari, és fer un pas en fals. A continuació llegeix íntegrament la part dispositiva de la moció presentada. Per totes les raons exposades demana el suport a la moció. La Sra. Diaz Algarín (PP), indica que el tema de les participacions preferents ha estat una estafa perpetrada pels bancs, abusant de la confiança que els clients havien dipositat en els seus directors o agents de sucursals, que són els qui els enganyaven endossant híbrids amb unes dates de venciment impossibles (inclús de més de 1.000 anys) i sabent que podien perdre els seus diners. El Partit Socialista ho sabia, ja que la venda massiva de preferents va ser durant els anys 2008-2009. Només en 2009 es va comercialitzar més d’11.000 milions d’euros i això passa amb coneixement del Banc d’Espanya. Cadascuna d’aquestes estafes estaven avalades pel governador del Banc d’Espanya. Els socialistes van permetre la comercialització fraudulenta de les preferents com l’alternativa al rescat de la banca espanyola, autoritzant una emissió enganyosa i massiva per salvar la falta de liquiditat dels bancs espanyols. Suposa que era més populista dir que es tenia el millor sistema financer del món que acudir a un rescat a Brussel·les, com feien la resta de països. Si s’hagués fet, avui no s’estaria discutint aquesta moció i s’hauria evitat pèrdues inassumibles per a milions de ciutadans, petits estalviadors, que no sabien el que compraven. Ara els demanen que rebutgin les mesures preses pel Govern, i el Govern l’únic que fa és intentar arreglar una situació heretada. El Govern del PP ha aprovat mesures ràpides per a la protecció dels ciutadans enganyats, amb un sistema d’arbitratge ràpid perquè els afectats puguin recuperar els seus diners, com el cas de Bankia, Nova Caixa Galicia Banc i Catalunya Banc. Un procediment més ràpid i econòmic que la reclamació judicial i mitjançant el qual els afectats podran recuperar quasi la totalitat de la inversió nominal. Unes mesures perquè el 50% dels afectats recuperin la totalitat de la seva inversió, en menys de 6 mesos, la qual cosa no estava clara quan van signar la compra de les preferents. A més de controlar, per llei, la seva comercialització, ja no es pot vendre sense la transparència i informació adequades, i només a inversors reconeguts, i es demana als clients minoristes que escriguin que han estat avisats que el


14

producte no és convenient. En definitiva, l’actual Govern ha regulat la comercialització de participacions preferents i deute subordinat, tal com demanen, per evitar que en el futur puguin donar-se casos de comercialització d’aquests productes. El PP votarà en contra de la moció. El Sr. Lozano Ferrer (CiU), indica que CiU votarà a favor de la moció. S’han introduït alguns canvis en la moció original, a proposta de CiU. S’està davant d’un doble escàndol: tema humà i tema polític. Primer, el tema humà: hi va haver una pràctica durant uns quants anys on els bancs, en una posició de superioritat davant dels clients, oferien productes financers complexos a clients que no ho podien entendre. Productes que podien estar destinats a un cert públic, a nivell d’empresa, clients amb coneixement de fons d’inversió, inversió de risc de capital variable, i aquests clients també els tenen contractats. Tothom sap que hi ha tipus de persones que no coneixen aquests productes financers, malgrat que se’ls expliqui per sobre, no per això es pot dir que hagin entès el que se’ls ha explicat. Hi va haver mala pràctica dels bancs i dels professionals del sistema bancari, alguns bancs i alguns professionals, perquè no seria just ficar-los tots dins del mateix sac. Hi va haver una posició d’abús de confiança, ja que la relació entre el client i l’entitat bancària és una relació de confiança. La confiança és sagrada i s’ha de preservar i, malauradament, com s’ha vist en aquests casos, no s’estava preservant sinó que s’estava utilitzant per vendre un producte que en aquell moment li interessava a l’entitat financera. Tema prou conegut i candent, famílies que durant molt de temps han estalviat i que ara es troben que els diners que tenien invertits on els ho havien recomanat és possible que no els tornin a recuperar. I segon, el tema polític: el legislador ha fallat i quan diu això es refereix tant al Govern Socialista (anys 2006-2007-2008), quan va començar a practicar-se, com els darrers dos anys amb les mesures que s’han pres per solucionar-ho. El paper que està fent el FROB no és en absolut satisfactori. S’estan posant més de 20.000 milions d’euros, quantitat immensa de diners, que s’ha dedicat al sistema bancari. Són diners que han sortit del FROB i s’han donat a entitats bancàries. Una petita part s’ha tornat, algunes entitats, casos puntuals com Banca Cívica Caixa Banc han tornat els diners al lloc d’origen, i les gran partides ficades a les tres entitats de referència d’aquesta moció (Caixa Galícia, Caixa Catalunya-Catalunya Banc i Bankia) són dels que no es recuperaran. Si aquesta aportació, a fons perdut als bancs, hagués servit perquè els clients de preferents recuperessin els seus diners, és a dir, ficar diners públics per donar estabilitat al sistema bancari, però els bancs no tornen als seus clients els diners que hi havien posat. Amb aquesta segona part es podria arribar a entendre, però no és el cas. No és normal que es doni diners públics als bancs i després dir a les persones que només recuperaran, en el millor dels casos, una part dels seus diners (38%, 61% o menys). En definitiva, una situació reflex del que va ser una manera d’entendre l’economia i la marxa del país durant uns quants anys. La solució ara no se sap donar de manera adequada, hi ha una necessitat de replantejar aquesta última normativa (Reial decret del Govern Rajoy). Esperaven més d’aquest Decret, considera que s’ha de replantejar una mica i donar més tranquil·litat i més seguretat als inversors en preferents. CiU hi votarà a favor per animar el Govern d’Espanya a replantejar-se aquest tema, perquè considera que no l’està portant adequadament. El Sr. Delgado Sánchez (PxC), manifesta que aquest tema l’han tractat molt a prop en els ajuntaments on tenen representació, amb casos molt curiosos, com el cas de l’Ajuntament de Mataró, on els afectats han estat doblement estafats,


15

pels empleats de la sucursal, que abusant de la confiança dels seus clients, els trucaven i els deien que l’única manera de no perdre els seus diners era canviar les preferents per accions. Durant l’any 2009 es van col·locar fins a 27 milions d’euros en preferents i no estaria malament recordar que a Caixa Laietana, on van ocórrer aquests fets, hi havia representants de PSC i de CiU en el Consell d’Administració. Troba bé que es presentin mocions com aquesta, però no s’ha d’oblidar que les caixes van ser i continuen sent el braç econòmic dels partits polítics i haurien de responsabilitzar-se’n ells també. No obstant això, PxC votarà a favor de la moció. El Sr. Atienza Ferrero (ICV-EUiA), indica que el problema de les preferents avui és un problema social que posa de manifest la inutilitat dels bancs a Espanya (els d’abans, els d’ara i suposa que els de demà), per defensar els interessos de la gent (dels petits estalviadors) i per controlar l’actuació de les entitats. Tampoc ajuda la premsa econòmica que està al servei de les entitats, ja que es diuen coses que després, quan es concreten, no són veritat, per exemple, ell ha llegit que en una determinada entitat ja s’ha arbitrat el 15% i ja han cobrat l’arbitratge, la qual cosa no és veritat. Diuen que la gent que va invertir en preferents era per cobdícia, però a l’entitat que ell coneix es pagava el 0,75% d’interessos mensuals i considera que això no és cobdícia. Aquí no hi ha hagut una investigació rigorosa del Banc d’Espanya per veure quin ha estat tot el procés de comercialització i de legalització per les participacions preferents, per exemple, ell podria demostrar que les participacions que la gent tenia en determinada etapa, que era un producte conservador que garantia que la gent no perdés diners, la mateixa participació al cap del temps es convertia en un producte agressiu amb volatilitat i no s’informava el client que havien canviat les condicions, la qual cosa li sembla greu. Aquí ha fallat l’Estat en el seu paper regulador, han fallat les entitats i els clients, en un 90%, són les víctimes. Quan el FROB decideix que hi haurà quitació de les participacions preferents és una decisió política, no econòmica, perquè igual que ha decidit que hi hauria quitació podia haver decidit que no n’hi hagués . Aquesta decisió ha estat per no carregar el conjunt dels bancs prestataris amb més diners i carregar a l’esquena dels petits estalviadors uns diners que si no fos així els hauria d’haver posat el FROB. Es pren la decisió pel FROB i s’accepten pels governs espanyols (Zapatero i Guindos) aquestes quitacions. Li sembla que és una situació greu. El Decret que ha fet el PP no és el definitiu, perquè no creu que la gent accepti bescanviar en aquestes condicions. És un problema que si no s’agafa de veritat, s’investiga a fons qui són els responsables (el legislador o comercialitzador) i al final es dóna una solució als estafats, no se’n sortiran. El Sr. Gutiérrez Alemany (PSC-PM), contesta a la Sra. Diaz que ells demanen respostes a favor dels afectats, que són els qui els preocupen, persones que tenien uns estalvis i que els perdran. Això és el que demanen: respostes. El PP aprofita la circumstància per fer mal, però els afectats no guanyen res amb això. Si el PP vol entrar en culpabilitats es pot recordar que el “guru” de les finances mundials que van posar en el Fons Monetari Internacional i que després va ser president de Bankia és possible que tingués alguna cosa a veure amb tot això. El PP aquestes responsabilitats no les reconeixen. Es pot discutir aquí les responsabilitats dels uns i dels altres, però els afectats continuen sent els que paguen tot això, per aquest motiu es demana al Govern que reconsideri la seva posició i que reconsideri el fet concret que els afectats perdran els seus estalvis. Respecte al que ha dit el Sr. Lozano, està d’acord que no es van fer tots els


16

controls necessaris en aquests productes i s’haurien d’haver fet, però el que els preocupa és l’efecte que tenen sobre les persones, aquests estalviadors. S’ha de donar confiança i respostes als estalviadors, i això pot alliberar part d’aquest estalvi que és el que necessita l’economia d’aquest país. Confiança i que els estalvis vagin fluint. La Sra. Diaz Algarín (PP), replica que el Sr. Rato no era el governador del Banc d’Espanya durant el 2007-2008-2009 i tampoc el president de la Caixa, Catalunya Caixa i la resta d’entitats. Vol afegir que el Govern del PP està treballant per donar solució a aquest problema, tal com demanen, i els recomana que es llegeixin el Decret.

ÀREA D’ALCALDIA

5. APROVAR LA SELECCIÓ DE LA JUTGESSA DE PAU TITULAR DE VILADECANS (PARTIT JUDICIAL DE GAVÀ) - SRA. SANTOS GODINO VILLAR.- Atesa la comunicació de la Secretaria de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de data 21 de novembre de 2012, en la que es trasllada la certificació de l’acord de data 20 de novembre de 2012, en el qual s’expressen les condolences pel traspàs del Sr. Secundí Roca i Roca, jutge de Pau titular d’aquesta ciutat i es requereix l’inici de nova tramitació pel nomenament de Jutge de Pau Titular. Atès que a l’expedient ha quedat acreditat el compliment dels requisits establerts en el Reglament 3/95, de 7 de juny, dels jutges de Pau, havent-se anunciat la vacant al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, de data 31 de gener de 2013, així com per edictes en el Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de Gavà i en el Jutjat de Pau de Viladecans. Ateses les instàncies presentades que es relacionen a continuació:

• Instància núm. 2214, en data 08/02/13, de la Sra. SANTOS GODINO VILLAR.

• Instància núm. 2241, en data 11/02/2013, del Sr PEDRO GRANADOS GIL.

• Instància núm. 2286, en data 11/02/2013, de la Sra. MONTSERRAT CHAMERO MEDINA.

• Instància núm. 2502, en data 14/02/2013, de la Sra. GEMMA LLIGADAS GONZÁLEZ.

• Instància núm. 2553, en data 14/2/2013, del Sr. FRANCESC CASADO ZURIGUEL.

Vist els perfils de les persones que han presentat la seva candidatura, totes elles amb voluntat d’exercir el càrrec de jutge/essa de Pau. Tenim en compte els requeriments per a l’exercici de les funcions de jutge/essa de Pau. Atès que la Sra. Santos Godino Villar ha desenvolupat les funcions de jutge de Pau substituta durant un període de 13 anys, exercint de forma efectiva durant els períodes de permís, vacances, malalties i vacants dels titulars que han


17

desenvolupat la tasca de jutge de Pau durant aquest temps. Ha celebrat casaments, judicis de faltes, actes de conciliació, signatura de llibres de família i diligenciant exhorts; i que ha estat present en els processos electorals durant aquest període. Atès que aporta coneixement i experiència en el càrrec i funcionament de la institució, i que la seva dedicació, integració i coneixement amb el Jutjat, la fan una candidata coneixedora i mereixedora del seu nomenament. S’ha de fer constar que la Sra. Santos Godino ha respost sempre en el compliment de les seves funcions i ha vist referenciada la seva vàlua col·laboradora pels anteriors Jutges de Pau Sr. Lascorz i Sr. Roca. Vist que la persona escollida no està incursa en cap de les prohibicions establertes a l'art. 303 de la Llei orgànica del poder judicial, i reuneix els requisits legals a judici d'aquesta corporació. Atès el que preveuen els articles 4, 5, 6 i 7 del Reglament 3/1995, de 7 de juny, dels jutges de pau; i els articles 101 i 102 de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial i el Reglament 3/1995, de 7 de juny, dels jutges de pau, acordat pel Consell General del Poder Judicial. Atès l’informe emès per la directora en cap de l’Àrea d’Alcaldia. Atès que és competència del Ple municipal, l’aprovació d’aquest acord. Atès el dictamen emès per la Comissió Informativa de Presidència, en la sessió realitzada en data 22 d’abril de 2013, ACORDS.- PRIMER.- ESCOLLIR a la Sra. SANTOS GODINO VILLAR, com a jutgessa de Pau titular de Viladecans (Partit judicial de Gavà). SEGON.- TRAMETRE l'acord adoptat, acompanyat del currículum vitae i còpia del DNI de la persona escollida, a la Secretaria del Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya TERCER.- NOTIFICAR aquest acord al Deganat dels Jutjats de Primera Instància i Instrucció de Gavà; al Jutjat de Pau de Viladecans i a les persones interessades en l’expedient (Sra. Santos Godino Villar; Sr. Pedro Granados Gil; Sra. Montserrat Chamero Medina; Sra. Gemma Lligadas González; i Sr. Francesc Casado Zuriguel). Resultat de la votació: Aprovat per majoria absoluta – 22 vots a favor (PSC-PM, ICV-EUiA, PP, CiU, PxC i regidora no adscrita); cap vot en contra; i 1 abstenció (regidor no adscrit). Carles Ruiz Novella Sí PSC-PM Maria Salmerón Chacón Sí PSC-PM Joaquin Guerrero García Sí PSC-PM


18

Gisela Navarro Fuster Sí PSC-PM Josefa Miret Llauradó Sí PSC-PM José Luis Nicolás Arocas Sí PSC-PM Carmen Cruz Gimeno Berne Sí PSC-PM Pere Gutiérrez Alemany Sí PSC-PM Verónica Arasil García Sí PSC-PM Gracia Sancho Ruiz Sí PSC-PM Anselmo Sánchez Ramírez Sí PSC-PM José Luis Atienza Ferrero Sí ICV-EUiA Idoia Baixench Rodríguez Sí ICV-EUiA Encarna García Jiménez Sí ICV-EUiA José Padilla Roig Sí PP María José Diaz Algarín Sí PP Antonio Casalvazquez Jiménez Sí PP Sílvia Cangueiro Márquez Sí PP Carles Lozano i Ferrer Sí CiU Esther Lligadas Rivas Sí CiU Alberto Delgado Sánchez Sí PxC Carmen Tatje Benejam Sí NA Adrià Muros Alcojor Abstenció NA

Hi va haver el debat següent: El Sr. Nicolás Arocas (PSC-PM), explica que com tothom sap l’anterior jutge de pau, el Sr. Secundí Roca, va morir, i ara correspon nomenar el jutge o jutgessa de pau titular. La proposta és que sigui la Sra. Santos Godino Villar, que durant 13 anys ha desenvolupat el càrrec de jutgessa de pau substituta, del Sr. Lascorz i del Sr. Roca, a plena satisfacció de la corporació. Per això es demana el vot favorable. La Presidència, proposa que es faci un debat conjunt per l’elecció de la jutgessa de pau titular i de la jutgessa de pau substituta. El Sr. Nicolás Arocas (PSC-PM), continua dient que per a l’elecció de la jutgessa de pau substituta proposen la Sra. Gemma Lligadas González, ja que dels currículums presentats, una vegada analitzats, n’era el més complet. Demana el vot favorable. El Sr. Lozano Ferrer (CiU), indica que CiU hi votarà a favor, ja que era lògic i coherent proposar la Sra. Santos Godino per a jutgessa de pau titular, perquè ha estat 13 anys de jutgessa de pau substituta i els consta que amb una dedicació important i eficient al Jutjat de Pau de Viladecans, per les circumstàncies que s’han donat i per la seva motivació personal. És una tasca poc coneguda per a molts ciutadans, és una peça modesta però important en l’engranatge de l’Administració pública i entenen que és una decisió encertada que la Sra. Santos Godino desenvolupi el càrrec de jutgessa de pau titular de Viladecans, per tant, hi votaran a favor. No tenen el gust de conèixer la nova jutgessa de pau substituta, i li desitgen que tingui la mateixa dedicació que ha tingut la seva predecessora, la nova jutgessa de pau titular, i si és així també tindrà en el seu moment el reconeixement de CiU.


19

El Sr. Muros Alcojor (regidor no adscrit), manifesta que no entrarà a valorar persones, perquè no li correspon, però sí valorarà el que representa una convocatòria pública d’un lloc públic. En aquest sentit, considera que l’Ajuntament, en aquest cas, podria haver fixat uns criteris avaluables objectivament dels mèrits dels candidats, que és el mínim que es pot esperar quan es convoca una plaça pública amb diners públics i, evidentment, amb la importància que té aquesta. No entrarà a valorar els currículums dels candidats, simplement el procediment. Considera que és fonamental que qualsevol lloc públic que s’ofereix ha de tenir uns requisits d’aspecte legal, però després també hi ha uns criteris que als candidats se’ls avalua i se’ls dóna una certa puntuació, per al final decidir quin és el més capacitat per assolir aquest lloc. Després sempre hi ha la potestat, en aquest cas de l’equip de govern, de poder-hi introduir altres criteris. A part de l’explicació que ha donat el Sr. Nicolás, pregunta si hi ha hagut alguna altra valoració quant a mèrits avaluables numèricament, del tipus que sigui, per justificar la decisió presa i per donar resposta i tranquil·litat a la resta de candidats. El Sr. Atienza Ferrero (ICV-EUiA), indica que donaran suport a les dues propostes. La primera proposta són els mèrits acumulats per la pràctica de fer de substitut durant molts anys i si la persona volia ser titular cal reconèixer aquesta possibilitat, perquè ha estat exercint el paper i, per tant, pot continuar fent-lo. Els dubtes eren més grans quant a la substitució, ja que a nivell de currículum estava clar, però no sabien si era o no legal que una persona que no era de Viladecans pogués exercir aquest càrrec. Les consultes i els informes tècnics i jurídics diuen que és legal i possible, per tant, els sembla que és una decisió coherent. El Sr. Nicolás Arocas (PSC-PM), indica que l’elecció de jutge o jutgessa de pau no és un concurs de mèrits ni una oposició, per tant, hi entra molt la subjectivitat, malgrat això han intentat ser el més objectius possible, per això, en la jutgessa de pau titular s’ha valorat l’experiència, la seva dedicació, que sigui de Viladecans, etc. Segurament no és el millor currículum a nivell acadèmic, però sí la que tenia més experiència, i això és el que s’ha valorat. Respecte a la jutgessa de pau substituta sí que s’ha valorat el currículum, que era el millor, tot i que els de la resta de candidats també estaven molt bé. Considera que són dues persones que poden desenvolupar aquesta tasca correctament, una per l’experiència i l’altra pel currículum. El Sr. Muros Alcojor (regidor no adscrit), replica que ell no estava discutint l’objectivitat sinó que prèviament a la convocatòria s’han de fixar els criteris que s’hi aplicaran, per exemple, dir que es valorarà molt l’experiència en el càrrec, i segurament hi haurà gent que sense experiència en el càrrec ja ni s’hi presenta. Simplement és posar prèviament els requisits que tindran valor en els mèrits dels qui es presenten al càrrec, ja que en cas contrari, queda tot en una certa arbitrarietat. S’han d’evitar aquestes coses. Considera que qualsevol concurs que requereixi una meritació de persones ha de ser molt clar i el màxim d’avaluable prèviament, perquè tothom que s’hi presenti sàpiga clarament quins seran els criteris de puntuació. Torna a dir que no té res a dir quant als candidats. Si es fa d’aquesta manera la decisió es veurà justificada, perquè si la formació no es valora prèviament s’està donant un missatge no adequat.


20

El Sr. Nicolás Arocas (PSC-PM), contesta que suposa que s’explica malament, ja que l’elecció de jutge o jutgessa de pau no té per què tenir requisits, ja que no és cap oposició i no és un càrrec remunerat. S’ha intentat ser el més objectiu possible. És un càrrec al qual es pot presentar qualsevol persona major de 18 anys, tingui el currículum que tingui. No és un concurs de mèrits ni una oposició. 6. APROVAR LA SELECCIÓ DE LA JUTGESSA DE PAU SUBSTITUTA DE VILADECANS (PARTIT JUDICIAL DE GAVÀ) - SRA. GEMMA LLIGADAS GONZÁLEZ.- Atesa la comunicació de la Secretaria de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de data 21 de novembre de 2012, en la que es trasllada la certificació de l’acord de data 20 de novembre de 2012, en el qual s’expressen les condolences pel traspàs del Sr. Secundí Roca i Roca, jutge de Pau titular d’aquesta ciutat i es requereix l’inici de nova tramitació pel nomenament de jutge de Pau titular. Atès que a l’expedient ha quedat acreditat el compliment dels requisits establerts en el Reglament 3/95, de 7 de juny, dels jutges de Pau, havent-se anunciat la vacant al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, de data 31 de gener de 2013, així com per edictes en el Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de Gavà i en el Jutjat de Pau de Viladecans. Ateses les instàncies presentades que es relacionen a continuació:

• Instància núm. 2214, en data 08/02/13, de la Sra. SANTOS GODINO VILLAR.

• Instància núm. 2241, en data 11/02/2013, del Sr. PEDRO GRANADOS GIL.

• Instància núm. 2286, en data 11/02/2013, de la Sra. MONTSERRAT CHAMERO MEDINA.

• Instància núm. 2502, en data 14/02/2013, de la Sra. GEMMA LLIGADAS GONZÁLEZ.

• Instància núm. 2553, en data 14/02/2013, del Sr. FRANCESC CASADO ZURIGUEL.

Vist els perfils de les persones que han presentat la seva candidatura, totes elles amb voluntat d’exercir el càrrec de Jutge/essa de Pau, i en el seu defecte de jutge/ssa de Pau substitut/a. Atesa la selecció realitzada en favor de l’actual jutgessa de Pau substituta, aquest càrrec queda vacant, essent necessari realitzar l’elecció de nou jutge/ssa de Pau substitut/a. Tenim en compte els requeriments per a l’exercici de les funcions de jutge /essa de Pau. Atès que la Sra. Gemma Lligadas González, malgrat no presentar experiència en l’exercici de les funcions de jutge, presenta un currículum formatiu impecable. Atès que malgrat la Sra. Lligadas González no resideix a la ciutat de Viladecans, presenta vinculació amb la mateixa, i que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, pot autoritzar la residència en lloc diferent, d’acord amb allò previst a


21

l’article 17 del Reglament núm. 3/1995, del Consell General del Poder Judicial, de data 7 de juny, dels jutges de Pau. Vist que la persona escollida no està incursa en cap de les prohibicions establertes a l'art. 303 de la Llei orgànica del poder judicial, i reuneix els requisits legals a judici d'aquesta corporació. Atès el que preveuen els articles 4, 5, 6 i 7 del Reglament 3/1995, de 7 de juny, dels jutges de Pau; i els articles 101 i 102 de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial i el Reglament 3/1995, de 7 de juny, dels jutges de Pau, acordat pel Consell General del Poder Judicial. Atès l’informe emès per la directora en cap de l’Àrea d’Alcaldia. Atès que és competència del Ple municipal l’aprovació d’aquest acord. Atès el dictamen emès per la Comissió Informativa de Presidència, en la sessió realitzada en data 22 d’abril de 2013, ACORDS.- PRIMER.- ESCOLLIR a la Sra. GEMMA LLIGADAS GONZÁLEZ, com a jutgessa de Pau substituta de Viladecans (Partit judicial de Gavà). SEGON.- TRAMETRE l'acord adoptat, acompanyat del currículum vitae i còpia del DNI de la persona escollida, a la Secretaria de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. TERCER.- NOTIFICAR aquest acord al Deganat dels jutjats de Primera Instància i Instrucció de Gavà; al Jutjat de Pau de Viladecans i a les persones interessades en l’expedient (Sra. Gemma Lligadas González; Sra. Santos Godino Villar; Sr. Pedro Granados Gil; Sra. Montserrat Chamero Medina; i Sr. Francesc Casado Zuriguel). Resultat de la votació: Aprovat per majoria absoluta – 22 vots a favor (PSC-PM, ICV-EUiA, PP, CiU, PxC i regidora no adscrita); cap vot en contra; i 1 abstenció (regidor no adscrit). Carles Ruiz Novella Sí PSC-PM Maria Salmerón Chacón Sí PSC-PM Joaquin Guerrero García Sí PSC-PM Gisela Navarro Fuster Sí PSC-PM Josefa Miret Llauradó Sí PSC-PM José Luis Nicolás Arocas Sí PSC-PM Carmen Cruz Gimeno Berne Sí PSC-PM Pere Gutiérrez Alemany Sí PSC-PM Verónica Arasil García Sí PSC-PM Gracia Sancho Ruiz Sí PSC-PM Anselmo Sánchez Ramírez Sí PSC-PM José Luis Atienza Ferrero Sí ICV-EUiA Idoia Baixench Rodríguez Sí ICV-EUiA Encarna García Jiménez Sí ICV-EUiA


22

José Padilla Roig Sí PP María José Diaz Algarín Sí PP Antonio Casalvazquez Jiménez Sí PP Sílvia Cangueiro Márquez Sí PP Carles Lozano i Ferrer Sí CiU Esther Lligadas Rivas Sí CiU Alberto Delgado Sánchez Sí PxC Carmen Tatje Benejam Sí NA Adrià Muros Alcojor Abstenció NA

7. RESOLDRE LA SOL·LICITUD DE COMPATIBILITAT DE DETERMINAT PERSONAL DE L'AJUNTAMENT (SR. MIGUEL VALLEJO GONZALEZ).- Vista la declaració d’activitats efectuada pel funcionari Sr. MIGUEL VALLEJO GONZALEZ, funcionari de carrera d’aquest Ajuntament, de l’Escala d’Administració Especial, Subescala Serveis Especials, Classe Comeses Especials, Categoria tècnic superior de Suport, adscrit al lloc de treball de tècnic superior Grup A, subgrup 1, nivell de complement de destí 21, amb una tipologia de jornada ordinària, per mitjà de la qual demana la compatibilitat entre el seu lloc de treball i una segona activitat privada per compte propi consistent en la creació de llibres interactius per a mòbils i tàblets a més d’aplicatius d’oci i entreteniment, a la qual dedicaria un total de 3 hores, en horari de 19:00 a 22:00 hores, és a dir fora de la seva jornada municipal, i amb estricte compliment del seu horari municipal i de la normativa sobre incompatibilitats. Atès que el lloc de treball que ocupa el Sr. Vallejo en aquest Ajuntament no té assignat el factor d’incompatibilitat ni el de dedicació exclusiva o similar. Atès l’informe emès pel cap de la Unitat de Recursos Humans de l’Ajuntament de Viladecans. Atès el dictamen emès per la Comissió Informativa de Presidència, en la sessió realitzada en data 22 d’abril de 2013, ACORDS.- PRIMER.- AUTORITZAR al funcionari del Grup A, subgrup 1, Sr. MIGUEL VALLEJO GONZALEZ, de l’Escala d’Administració Especial, Subescala Serveis Especials, Classe Comeses Especials, Categoria tècnic superior de Suport, de la plantilla d’aquest Ajuntament adscrit al lloc de treball de Tècnic Superior, amb una tipologia de jornada ordinària, per mitjà de la qual demana la compatibilitat entre el seu lloc de treball i una segona activitat privada per compte propi consistent en la creació de llibres interactius per a mòbils i tàblets a més d’aplicatius d’oci i entreteniment, a la qual dedicaria un total de 3 hores, en horari de 19.00 a 22.00 hores, és a dir, fora de la seva jornada municipal, i amb estricte compliment del seu horari municipal i de la normativa sobre incompatibilitats. SEGON.- DETERMINAR que les autoritzacions de compatibilitat amb activitat privada de l’apartat primer restin sense efecte en els supòsits següents: a) Quan el resultat de l’activitat professional hagi de ser sotmès a autorització,

llicència, permís, ajuda financera o control de l’entitat local en què presti els seus serveis el personal


23

b) Quan l’activitat professional es relacioni directament amb la que realitza en la unitat o servei a què estigui adscrit el personal.

c) Quan l’activitat professional requereixi o pugui requerir la coincidència d’horari o la presència física del personal amb el que tingui atribuït en l’entitat local i quan la suma de les jornades de l’activitat pública principal de l’activitat privada superi la jornada ordinària de la corporació incrementada en un 50%.

d) La pertinença a consells d’administració o òrgans rectors d’empreses o entitats privades si l’activitat d’aquestes estigués directament relacionada amb les que realitzi en la dependència, servei o organisme en què presti els seus serveis en l’entitat local.

e) La realització d’activitats privades, incloses les de caràcter professional, ja sigui pel seu compte o sota la dependència o al servei d’entitats o de particulars, en les assumptes en què intervingui o hagi intervingut en els dos darrers anys o en els que hagi d’intervenir per raó del lloc públic.

f) L’exercici de càrrecs de tot ordre en empreses o en societats concessionàries, contractistes d’obres, serveis o subministraments, arrendatàries o administradores de monopolis o amb participació o aval de l’entitat local, sigui quina sigui la configuració jurídica d’aquelles.

g) La participació superior al 10% del capital de les empreses o societats a què es refereix l’apartat f).

h) Les activitats de gestoria, mediació, representació i defensa d’interessos de particulars davant l’entitat local o dels seus organismes.

TERCER.- DETERMINAR l’obligació de tot el personal autoritzat a posar en coneixement d’aquest Ajuntament qualsevol modificació que es produeixi en les condicions de la segona activitat declarada, així com quant al règim de cotitzacions. QUART.- RECORDAR especialment als advocats, tècnics superiors i mitjans, arquitectes i enginyers que la compatibilitat atorgada exclourà qualsevol manifestació de la seva activitat privada professional en el terme municipal de Viladecans per evitar possibles coincidències entre l’activitat pública i privada, i per garantir d’aquesta manera l’objectivitat, imparcialitat i independència que ha de presidir la seva actuació com a personal municipal i, finalment, per salvaguardar l’interès públic que podria resultar perjudicat en produir-se aquesta coincidència. CINQUÈ.- NOTIFICAR aquest acord a les persones interessades. Resultat de la votació: Aprovat per unanimitat de tots els regidors presents. Hi va haver el debat següent: La Presidència, indica que es farà el debat de forma conjunta dels punts núm. 7 i 8, ja que es tracta del mateix tema. El Sr. Guerrero Garcia (PSC-PM), explica que es tracta de dos treballadors de l’Ajuntament que demanen compatibilitat per a exercir de forma privada, fora del seu horari laboral.

8. RESOLDRE LA SOL·LICITUD DE COMPATIBILITAT DE DETERMINAT PERSONAL DE L'AJUNTAMENT (SRA. MATILDE SOLA SÁNCHEZ).-


24

Vista la declaració d’activitats efectuada per la Sra. MATILDE SOLA SANCHEZ, empleada laboral d’aquest Ajuntament, de la categoria tècnica auxiliar d’Informàtica, amb una tipologia de jornada ordinària, per mitjà de la qual demana la compatibilitat entre el seu lloc de treball i una segona activitat privada per compte propi consistent en la venda minorista de roba, joguines i regals infantils a l’empresa Minnistore, ubicada al carrer Major, número 48, de Capellades, a la qual dedicaria un total de 3,30 hores diàries, en horari de 17.00 a 20.30 hores, de dilluns a dissabte, excepte els dimarts, és a dir, fora de la seva jornada municipal, i amb estricte compliment del seu horari municipal i de la normativa sobre incompatibilitats. Atès que el lloc de treball que ocupa la Sra. Sola en aquest Ajuntament, no té assignat el factor d’incompatibilitat ni el de dedicació exclusiva o similar. Atès l’informe emès pel cap de la Unitat de Recursos Humans de l’Ajuntament de Viladecans. Atès el dictamen emès per la Comissió Informativa de Presidència, en la sessió realitzada en data 22 d’abril de 2013, ACORDS.- PRIMER.- AUTORITZAR a la Sra. MATILDE SOLA SÀNCHEZ, empleada laboral d’aquest Ajuntament, amb la categoria de tècnica auxiliar d’informàtica, amb una tipologia de jornada ordinària, la compatibilitat entre el seu lloc de treball i una segona activitat privada per compte propi consistent en la venda minorista de roba, joguines i regals infantils a l’empresa Minnistore, ubicada al carrer Major, número 48, de Capellades, a la qual dedicaria un total de 3,30 hores diàries, en horari de 17.00 a 20.30 hores, de dilluns a dissabte, excepte els dimarts, és a dir, fora de la seva jornada municipal, i amb estricte compliment del seu horari municipal i de la normativa sobre incompatibilitats. SEGON.- DETERMINAR que les autoritzacions de compatibilitat amb activitat privada de l’apartat primer restin sense efecte en els supòsits següents: i) Quan el resultat de l’activitat professional hagi de ser sotmès a autorització,

llicència, permís, ajuda financera o control de l’entitat local en què presti els seus serveis el personal.

j) Quan l’activitat professional es relacioni directament amb la que realitza en la unitat o servei a què estigui adscrit el personal.

k) Quan l’activitat professional requereixi o pugui requerir la coincidència d’horari o la presència física del personal amb el que tingui atribuït en l’entitat local i quan la suma de les jornades de l’activitat pública principal de l’activitat privada superi la jornada ordinària de la corporació incrementada en un 50%.

l) La pertinença a consells d’administració o òrgans rectors d’empreses o entitats privades si l’activitat d’aquestes estigués directament relacionada amb les que realitzi en la dependència, servei o organisme en què presti els seus serveis en l’entitat local.

m) La realització d’activitats privades, incloses les de caràcter professional, ja sigui pel seu compte o sota la dependència o al servei d’entitats o de particulars, en les assumptes en què intervingui o hagi intervingut en els dos darrers anys o en els que hagi d’intervenir per raó del lloc públic.


25

n) L’exercici de càrrecs de tot ordre en empreses o en societats concessionàries, contractistes d’obres, serveis o subministraments, arrendatàries o administradores de monopolis o amb participació o aval de l’entitat local, sigui quina sigui la configuració jurídica d’aquelles.

o) La participació superior al 10% del capital de les empreses o societats a què es refereix l’apartat f).

p) Les activitats de gestoria, mediació, representació i defensa d’interessos de particulars davant l’entitat local o dels seus organismes.

TERCER.- DETERMINAR l’obligació de tot el personal autoritzat a posar en coneixement d’aquest Ajuntament qualsevol modificació que es produeixi en les condicions de la segona activitat declarada, així com quant al règim de cotitzacions. QUART.- RECORDAR especialment als advocats, tècnics superiors i mitjans, arquitectes i enginyers que la compatibilitat atorgada exclourà qualsevol manifestació de la seva activitat privada professional en el terme municipal de Viladecans per evitar possibles coincidències entre l’activitat pública i privada, i per garantir d’aquesta manera l’objectivitat, imparcialitat i independència que ha de presidir la seva actuació com a personal municipal, i finalment, per salvaguardar l’ interès públic que podria resultar perjudicat en produir-se aquesta coincidència. CINQUÈ.- NOTIFICAR aquest acord a les persones interessades. Resultat de la votació: Aprovat per unanimitat de tots els regidors presents.

9. APROVAR PROVISIONALMENT LA MODIFICACIÓ DE LA ORDENANÇA FISCAL NÚM. 1.07 REGULADORA DE LES TAXES PER SERVEIS URBANÍSTICS.- El text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, estableix en els seus articles 15 a 19 el procediment per a l’aprovació i modificació de les Ordenances fiscals reguladores dels tributs locals. En el cas d’imposició de nous tributs, les Ordenances fiscals hauran d’aprovar-se simultàniament a l’adopció dels respectius acords d’imposició. L’article 16.1 del text legal esmentat estableix que les Ordenances fiscals contindran com a mínim la determinació dels elements tributaris, el règim de declaració i d’ingrés, així com les dates d’aprovació i d’inici de la seva aplicació. Quan es modifiquen les Ordenances fiscals, els acords de modificació hauran de contenir la nova redacció dels preceptes afectats. La publicació dels textos actualitzats de les ordenances fiscals municipals resulta necessària, a fi de donar compliment al que estableix l’article 85 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, ja que aquestes han de complir la doble funció de servir com a eina normativa fonamental de gestió dels tributs locals i alhora comunicació informativa amb els ciutadans. Així mateix, la Disposició addicional quarta, apartat 3, de la Llei General Tributària, i l’article 12 del text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals


26

possibiliten que les Entitats locals adaptin l’aplicació de la normativa tributària general al règim d’organització i funcionament propi de cada Entitat, previsió aquesta que justifica la proposta d’aprovar i mantenir actualitzada, amb les modificacions que s’escaiguin, una Ordenança General, redactada a l’empara de l’article 106.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del Règim Local. En aquest sentit, les modificacions introduïdes als textos de les ordenances fiscals municipals obeeixen, tant a l’adaptació normativa corresponent com a la clarificació de la tributació dels operadors de telefonia mòbil per la utilització privativa o l’aprofitament especial del domini públic local. Verificat que, en relació a les taxes per prestació de serveis públics o realització d’activitats administratives de competència local, que s’imposen o es modifiquen, l’import de la recaptació estimada no excedeix, en el seu conjunt, del cost previsible del servei o activitat que es prestarà, conforme al que preveu l’article 24.2 del text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals. Atès la proposta de modificació de la Ordenança Fiscal núm. 1.07 reguladora de les taxes per serveis urbanístics de l’Ajuntament de Viladecans consisteix a incloure els següents serveis prestats mitjançant el contracte administratiu de “Servei de manteniment preventiu i correctiu, així com la inspecció periòdica de la xarxa municipal de clavegueram al municipi de Viladecans” (AEP/AA/Eia/Contractació/2012/55), al quadre d’annex de tarifes de l’ordenança apartat XIII (Drets per llicència de connexió de clavegueram), punt d):

XIII.- DRETS PER LLICÈNCIA DE CONNEXIÓ DE CLAVEGUERAM:

d) Execució d’escomeses: 1a.- Escomesa tipus A, fins a 5 ml. -calçada de terra o paviment macadam 1.173,22 €

1b.- Complementari escomesa tipus A, a partir del 5 ml., per ml. o fracció 176,18 €

2a.- Escomesa tipus B, fins a 5 ml. -calçada paviment de formigó 1.535,25 €

2b.- Complementari escomesa tipus B, a partir del 5 ml., per ml. o fracció 226,51 €

3a.- Escomesa tipus C, fins a 5 ml. -calçada paviment d’asfalt. 2.055,06 €

3b.- Complementari escomesa tipus C, a partir del 5 ml., per ml. o fracció 302,98 €

4a.- Escomesa tipus D, fins a 1 ml. – xarxa a connectar sota vorera 563,38 €

4b.- Complementari escomesa tipus D, a partir del 1 ml., per ml. o fracció. 270,07 €

5.- Complement per m3 o fracció d’excavació mecànica a partir del 2 m3 de profunditat, per qualsevol tipus d’escomesa (A, B, C i D).

99,70 €

Atès l’informe emès per la Interventora General, mitjançant el qual es justifica la necessitat de modificar la ordenança.


27

Atès l’informe emès pel secretari de la corporació en relació a la legalitat de la proposta de modificació formulada. Atès l’informe del cap de la Unitat de Gestió Tributària i Recaptació de l’Àrea d’Alcaldia – Economia i Avaluació. Atès el dictamen emès per la Comissió Informativa de Presidència, en la sessió realitzada en data 22 d’abril de 2013, ACORDS.- PRIMER.- APROVAR PROVISIONALMENT la modificació de l’ORDENANÇA NÚM. 1.07 REGULADORA DE LES TAXES PER SERVEIS URBANÍSTICS, que haurà de regir a partir de la seva aprovació definitiva. SEGON.- EXPOSAR al públic els acords precedents al tauler d’edictes de l’Ajuntament durant trenta dies comptats a partir del següent al de la publicació del corresponent anunci en el “Butlletí Oficial de la Província” i també en un diari de gran difusió de la província. En aquest termini els interessats podran examinar l’expedient i presentar-hi les reclamacions que creguin oportunes. Transcorregut el període indicat sense haver-se’n formulat cap, els acords adoptats restaran aprovats definitivament. TERCER.- En cas de no haver-se produït reclamacions, PUBLICAR al “Butlletí Oficial de la Província” els acords elevats a definitius i el text íntegre de l’ordenança aprovada, la qual entrarà en vigor a partir de la publicació i regirà mentre no se n’acordarà la modificació o derogació. Resultat de la votació: Aprovat per majoria absoluta -15 vots a favor (PSC-PM, ICV-EUiA i regidora no adscrita); 5 vots en contra (PP i regidor no adscrit); i 3 abstencions (CiU i PxC).

Carles Ruiz Novella Sí PSC-PM Maria Salmerón Chacón Sí PSC-PM Joaquin Guerrero García Sí PSC-PM Jose Luis Nicolas Arocas Sí PSC-PM Gisela Navarro Fuster Sí PSC-PM Pere Gutierrez Alemany Sí PSC-PM Josefa Miret Llauradó Sí PSC-PM Carmen Cruz Gimeno Berne Sí PSC-PM Verónica Arasil Garcia Sí PSC-PM Gracia Sancho Ruiz Sí PSC-PM Anselmo Sanchez Ramirez Sí PSC-PM Jose Luis Atienza Ferrero Sí ICV-EUiA Idoia Baixench Rodríguez Sí ICV-EUiA Encarna García Jiménez Sí ICV-EUiA Carmen Tatjé Benejam Sí NA José Padilla Roig No PP María José Diaz Algarín No PP Antonio Casalvazquez Jimenez No PP Silvia Cangueiro Márquez No PP Adrià Muros Alcojor No NA


28

Carles Lozano Ferrer Abstenció CiU Esther Lligadas Rivas Abstenció CiU Alberto Delgado Sanchez Abstenció PxC

Hi va haver el debat següent: El Sr. Gutiérrez Alemany (PSC-PM), explica que es proposa la modificació de l’Ordenança fiscal núm. 1.07, reguladora de les taxes per serveis urbanístics, per tal d’incloure-hi els no supòsits consistents en l’execució de les connexions de clavegueram. Amb aquesta modificació es pretén que la taxa incorpori una millora en la forma de gestió del servei de clavegueram, per donar millor qualitat a les obres que es realitzen sobre aquesta xarxa i facilitar la gestió del ciutadà a la realització, per tal de connectar-se a la xarxa de clavegueram. Aquest sistema intenta ser més eficaç i eficient i incorporar una regularització dels preus públics, en taxa, que ha de cobrir la despesa necessària per a aquesta connexió. El Sr. Padilla Roig (PP), indica que la modificació que es fa ara de la taxa és perquè en el seu moment es va fer una licitació en un concurs per al manteniment del clavegueram, i en aquesta licitació un dels punts era que l’empresa adjudicatària faria totes les connexions al clavegueram, és a dir, se li donava el monopoli de les connexions del clavegueram de Viladecans. Aquest concurs, per qüestió econòmica, el va fer només l’equip de govern, sense poder-hi participar l’oposició, per tant, el PP no va poder dir la seva opinió en aquell moment, però sí tenen l’oportunitat de fer-ho ara: els sembla molt malament que hi hagi un monopoli per a una empresa determinada i també els sembla malament que els serveis s’englobin de tal manera que només pugui presentar-s’hi aquesta empresa (una gran multinacional) i empreses de Viladecans, que podrien fer part d’aquest servei i donar feina a treballadors de Viladecans, que tant els preocupen, i s’està donant a empreses de fora. Per exemple, hi ha dues empreses de reconeguda solvència i professionalitat, que podrien fer part d’aquesta plica, com poden ser Cubas Montoya o Cubas el Tio Paco, que no poden participar en aquesta plica, ja que el volum que es demana no és adient per elles. Per totes aquestes raons hi votaran en contra i si estan tan preocupats per la gent de Viladecans, haurien de fer les pliques perquè la gent de Viladecans hi pogués participar. El Sr. Muros Alcojor (regidor no adscrit), indica que li sap greu coincidir amb el PP, però tenen tota la raó. Té dubtes des del punt de vista administratiu o legal, i demana un aclariment: s’introdueix una modificació de les ordenances en un apartat on es parla de “dret de llicències” . La llicència és un tràmit administratiu i una connexió de clavegueram és un tema constructiu. Són aspectes que, des del punt de vista legal i de responsabilitat són molt diferents. Pregunta si realment és legal, viable o es pot justificar introduir una taxa pel concepte de llicències a un fet que no és una llicència sinó que és un procés constructiu, que té unes conseqüències i unes repercussions. En la Comissió Informativa van dir que això sortiria més econòmic, però ell té dubtes respecte d’això, ja que no fa gaire van haver de pujar de manera escandalosa les taxes dels serveis funeraris perquè a una de les empreses no li quadraven els números, potser aquest any hagin fet una oferta que sembli més econòmica, però no es pot garantir que això es mantingui en el temps. És evident que amb això el que es fa és alimentar un monopoli. Aquesta empresa, el holding AGBAR, el 74% és una multinacional francesa i el 24% és una caixa d’estalvi (La Caixa), per tant,


29

s’estan alimentant multinacionals del sector de l’aigua estranger i de monopolis financers. El més greu és que es crea un impost nou amb unes quantitats que gravaran el ciutadà en funció d’aquesta nova taxa que avui s’aprova. Si aquesta feina la fa la mateixa empresa que està encarregada de vigilar i de controlar el manteniment d’aquesta xarxa, serà jutge i part en el tema, amb la qual cosa dubta que sigui la manera més eficient de controlar realment la bona execució de tots aquests processos, ja que quan ho feia una altra empresa hi havia el control de l’empresa constructora i els seus propis tècnics i després el control dels serveis tècnics de l’Ajuntament. S’hi oposarà clarament. El que més inacceptable troba és que s’ha eliminat el dret al ciutadà de poder escollir qui li fa una part de l’obra de casa seva. Aquest dret de decidir, llibertat dintre d’un procés democràtic, se’l carreguen, perquè no podran decidir qui els connectarà el clavegueram. Considera que això donarà més problemes que avantatges. Hi votarà en contra. El Sr. Gutiérrez Alemany (PSC-PM), contesta al Sr. Padilla que mescla coses, ja que del que es tracta és de parlar de la taxa, i ell mescla la concessió, l’adjudicació, el que l’interessa. Només vol recordar que el concurs és públic i subjecte a legalitat, i totes les empreses tenen el dret a presentar-s’hi. Amb aquesta taxa es pretén ser més eficients i facilitar l’accés a aquest procés als ciutadans. Abans un ciutadà havia de redactar un projecte tècnic, demanar la llicència municipal i pagar la corresponent taxa, havia de dipositar una fiança, contractar el servei industrial corresponent i fer control de l’obra realitzada. I a banda, l’Ajuntament havia de comprovar i autoritzar el projecte presentat, validar l’obra executada i el control de les obres realitzades a la xarxa de clavegueram. L’Ajuntament es trobava amb problemes reals, és a dir, que es produïen errors de connexió, i és l’Ajuntament el qui ha de vetllar pel bon funcionament del clavegueram, ja que no tothom hi connectava igual ni tothom utilitzava les mateixes tècniques ni tenia la mateixa cura. Tot aquest procés el que feia era encarir i perjudicar el mateix ciutadà. Amb l’establiment d’aquesta taxa l’estalvi per al ciutadà està calculat entre un 20% i un 25%, a part d’estalviar-se requisits. Respecte al que comentava el Sr. Muros, contesta que és un servei de construcció, d’obres, subjecte a llicència i, per tant, s’ha de pagar una taxa. No s’ha implementat cap impost nou, és una taxa no un impost. El Sr. Muros aprofita per treure el tema funerari, que sembla que el preocupa molt, però que no té res a veure amb el tema que s’està tractant. El que s’intenta amb aquesta taxa és regularitzar un sistema i intentar ser més eficient, ajudant el ciutadà a fer aquest servei. El Sr. Padilla Roig (PP), pregunta si l’increment en la taxa és perquè així estava estipulat a la plica. A l’art. 9 de la plica... La Presidència, interromp el Sr. Padilla i li diu que ell no va assistir a la Comissió Informativa, per tant, el que no pot fer ara en el Ple és la Comissió Informativa. El Sr. Padilla Roig (PP), replica que no està preguntant sinó afirmant. La Presidència, indica al Sr. Padilla que faci la seva intervenció, després la faran la resta de regidors i al final contestarà el Sr. Gutiérrez. El Sr. Padilla Roig (PP), continua dient que l’increment ve donat per alguna cosa anterior que l’equip de govern ha decidit, no l’oposició, ni el PP, ja que no han


30

consultat a ningú per prendre aquesta decisió. Les pliques s’han de fer perquè les empreses de Viladecans hi puguin participar, no les empreses de fora, i saben molt bé que la plica es pot dividir en trams i fer pliques més petites. Ell no està dient que s’hagi actuat en contra de la llei, al contrari, està segur que la plica està subjecta totalment a la llei, però les coses es poden fer de dues maneres, bé o malament, i l’equip de govern ho ha fet malament. El Sr. Muros Alcojor (regidor no adscrit), replica que per fer la intervenció que ha fet ha tingut en compte les últimes modificacions de taxes que s’han aprovat i, en concret, la taxa 1.07, el punt 13, parlava de drets de llicència de connexió al clavegueram i només hi havia els punts a., b. i c., i amb la modificació que es fa ara s’hi introdueix un punt d., que expressament diu: “execució de connexions”. Ell es referia a això, ja que la taxa parla clarament en aquest punt de “drets de llicència de connexió”, és a dir, un exercici administratiu per poder fer una obra i l’equip de govern ara hi afegeix una execució d’una obra dintre del mateix concepte del punt 13. Aquesta era la seva pregunta, si això realment es podia fer així o s’hi havia d’introduir un altre punt que digués: “execució d’obres subsidiàries del tipus clavegueram o el que sigui”. Ell ha introduït el comentari de la taxa del cementiri, perquè també s’ha aprovat aquí i la justificació per poder pujar molt per sobre del que pujaven la resta de taxes va ser aquesta, que a l’empresa concessionària no li quadraven els números. Ha fet aquesta aportació per aquest motiu. El Sr. Atienza Ferrero (ICV-EUiA), indica que aquesta Ordenança el que fa és regular la connexió al clavegueram. Aquestes connexions històricament sempre han tingut problemes, tothom es treu la culpa de sobre i, al final, sempre paga el mateix (el ciutadà). L’Ajuntament té una certa responsabilitat en aquestes connexions, tot i que la faci una empresa externalitzada, perquè les connexions es faran sobre uns protocols que, en teoria, han de funcionar i, si hi ha qualsevol problema en cap cas el culpable serà el veí, ja que ell ha pagat la seva taxa per tenir un servei. A nivell de competència, si n’hi ha una que està clara és la de gestionar bé el clavegueram. A nivell de gestió, el fet que estigui garantit que la connexió es fa sota la responsabilitat de l’Ajuntament i que no és més costós per al ciutadà, acaba beneficiant no tant les arques municipals sinó el ciutadà, que és el qui fa la connexió i el qui vol que li funcioni. El Sr. Gutiérrez Alemany (PSC-PM), contesta que s’està aprovant provisionalment la modificació d’una ordenança fiscal, la qual tindrà un període per a al·legacions, per tant, en aquest període podran dir tot el que vulguin. El Sr. Padilla diu que l’equip de govern fa les coses malament, és la seva opinió. Aquí només es tracta d’aprovar una taxa que ha de simplificar el procés, ha de ser més efectiva, ha de garantir un millor servei i, a més, a un preu millor de mercat.

ÀREA DE PLANIFICACIÓ TERRITORIAL

10. APROVAR DEFINITIVAMENT L'ORDENANÇA REGULADORA PER A LA INSTAL·LACIÓ D'APARELLS D'AIRE CONDICIONAT DE VILADECANS.- En data 31 de gener de 2013, el Ple municipal, en sessió ordinària, va adoptar, entre d’altres, l’acord següent:


31

“PRIMER.- APROVAR INICIALMENT l’Ordenança reguladora per a la instal·lació d’aparells d’aire condicionat de Viladecans(...)”. L’esmentada aprovació es va sotmetre a informació pública pel termini de trenta dies hàbils, en compliment de l’apartat segon del citat decret d’alcaldia, mitjançant la corresponent publicació en el diari El Punt en data 15 de febrer de 2013; en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona en data 22 de febrer de 2013; en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya en data 25 de febrer de 2013 i en el tauler d’edictes i en la web de l’Ajuntament de Viladecans en data 12 de febrer de 2013. Dins el període d’informació pública, que va finalitzar el dia 3 d’abril de 2013, no s’han presentat al·legacions en relació al contingut de la mateixa. No obstant, a resultes de les reunions desenvolupades amb els representants dels grups polítics municipals on es van proposar suggeriments o aspectes a precisar, s’ha considerat adient introduir una sèrie de modificacions de caràcter no substancial que no alteren el contingut essencial de l’Ordenança aprovada inicialment en data 31 de gener de 2013. Les modificacions introduïdes son, bàsicament, les següents: - L’Article 4. Instal·lació en edificis de nova construcció “4.1.- Els aparells compressors d’aire s’instal·laran a les plantes cobertes dels edificis o espais reservats, amb la finalitat sempre que s’integrin en el conjunt compositiu en què s’implantin. (...) - Quan s’instal·lin a la coberta, s’ha de vetllar que quedin sota la línia del carener i agrupats amb d’altres elements d’instal·lacions. En qualsevol cas la instal·lació conjunta d’aparells de climatització i equips auxiliars haurà de compondre un conjunt endreçat i protegit visualment segons un projecte global, i visible el menys possible des dels espais públics immediats que no els faci visibles des de l’espai públic immediat a l’edifici. (...) 4.5.- En els projectes d’obres dels edificis de nova construcció, s’hauran de preveure espais de pas o conduccions de diàmetre suficient perquè, tots i cadascun dels locals comercials i habitatges de l’edifici puguin connectar, en un futur, la seva instal·lació d’aire condicionat des de les unitats elaboradores interiors fins a les unitats condensadores exteriors (individuals o comunitàries)”. Ara quedarà redactat de la següent manera: “Article 4. Instal·lació en edificis de nova construcció 4.1.- Els aparells compressors d’aire s’instal·laran a les plantes cobertes dels edificis o espais reservats i concretats en el projecte que es presenti per l’obtenció de la llicència, amb la finalitat sempre que s’integrin en el conjunt compositiu en què s’implantin.


32

(...) - Quan s’instal·lin a la coberta, s’ha de vetllar que quedin sota la línia del carener i agrupats amb d’altres elements d’instal·lacions. En qualsevol cas la instal·lació conjunta d’aparells de climatització i equips auxiliars haurà de compondre un conjunt endreçat i protegit visualment segons un projecte global, que no els faci visibles des de l’espai públic immediat a l’edifici. S’entén per espai públic immediat aquell que està en contacte directe amb les façanes de l’edifici. (...) 4.5.- En els projectes d’obres dels edificis de nova construcció, s’hauran de preveure espais de pas o conduccions de diàmetre suficient perquè, tots i cadascun dels locals comercials i habitatges de l’edifici puguin connectar, en un futur, la seva instal·lació d’aire condicionat des de les unitats interiors fins a les unitats exteriors (individuals o comunitàries)”. Es completa el redactat per una millor precisió. Concretament, en relació a la protecció visual dels equips situats en coberta, es defineix com espai públic immediat a l’edifici aquell que està en contacte directe amb les façanes. - L’Article 5. Instal·lacions en edificis existents i obres de rehabilitació “5.1.- Planta baixa.- (...) c) En cap cas serà autoritzable la perforació de la façana per a la col·locació d’aquests aparells o conductes, ni adossar-los-hi. d) En els locals, caldrà incorporar la seva instal·lació en els corresponents projectes quan es tracti d’una nova activitat , canvi de titularitat o bé quan es tracti d’una reforma del local. En qualsevol cas, el seu manteniment i correcte bon ús en les mateixes condicions inicials, abans de la instal·lació de l’equip, seran a càrrec del titular de l’activitat a què estiguin vinculades i han de ser retirades en el cessament de l’activitat, reposant aquelles parts de l’edifici que s’hagueren de modificar per a la seva instal·lació. El present article és aplicable a extractors/ventiladors si bé per a la renovació única i exclusivament de l’aire viciat de locals públics. No així per fums o bafs. 5.2.- Es podrà fer la instal·lació d’equips dins dels forats arquitectònics sempre que no ultrapassin la línia de façana en més de 20 cm., i en el cas que hi hagi balcons, es podran situar damunt del seu paviment i per sota el nivell de la barana, amb la finalitat de minimitzar l’impacte visual. (...)” Ara quedarà redactat de la següent manera:


33

“Article 5. Instal·lacions en edificis existents i obres de rehabilitació 5.1.- Planta baixa.- (...) c) En cap cas serà autoritzable la perforació de la façana per a la col·locació d’aquests aparells, ni adossar-los-hi. d) En els locals, caldrà preveure la seva instal·lació en els corresponents projectes quan es tracti d’una nova activitat, canvi de titularitat o bé quan es tracti d’una reforma del local. En qualsevol cas, el seu manteniment i correcte bon ús seran a càrrec del titular de l’activitat a què estiguin vinculades. El present article és també aplicable a extractors/ventiladors si bé per a la renovació única i exclusivament de l’aire viciat de locals públics. No així per fums o bafs. 5.2.- Per donar servei a la resta de plantes, la ubicació preferent de les unitats exteriors serà als espais comunitaris de coberta. Alternativament i justificada la impossibilitat en l’emplaçament preferent, es podrà fer la instal·lació d’equips dins dels forats arquitectònics sempre que no ultrapassin la línia de façana en més de 20 cm., i es compleixin les condicions d’habitabilitat pel que respecta a il·luminació i ventilació de les estances, i en el cas que hi hagi balcons, es podran situar damunt del seu paviment i per sota el nivell de la barana, amb la finalitat de minimitzar l’impacte visual”. Pel que respecta a la ubicació de les unitats exteriors en edificis existents, i en coherència amb l’establert pels nous edificis, entre les diverses opcions admissibles l’emplaçament preferent serà als espais comunitaris de coberta. Es precisa que l’emplaçament integrat en forat arquitectònic haurà de garantir el compliment de les condicions d’habitabilitat pel que respecta a superfície mínima de finestra per il·luminació i ventilació de les estances. - La Disposició Transitòria. “Dins del termini de tres anys comptats a partir de l’endemà de l’aprovació d’aquesta Ordenança, els aparells d’aire condicionat hauran d’estar adequats al que disposa aquesta ordenança”. Ara quedarà redactada de la següent manera: “Disposició Transitòria. En tant no entri en vigor la present ordenança, la instal·lació dels equips d’aire condicionat es regularà segons el disposat en la normativa del pla general metropolità i resta de normativa d’aplicació”. Es modifica el redactat per una millor precisió en quant a la normativa aplicable.


34

Respecte a la resta de modificacions de l’ordenança són de detall i consisteixen majorment en l’eliminació de frases o reiteracions sense més transcendència jurídica. Ateses les facultats i competències conferides legalment al Ple de la corporació per l’article 22 de la Llei 7/1985 de 2 d’abril, reguladora de les Bases de Règim Local i l’article 52 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. Atès que l’acord d’aprovació definitiu de l’ordenança ha de ser tramés a l’Administració de l’Estat i a la Generalitat de Catalunya, en el termini de quinze dies, junt a la copia íntegra i fefaent del text normatiu. Atès l’informe emès en data 17 d’abril de 2013 pels serveis tècnics i jurídics de l’Àrea de Planificació Territorial. Atès el dictamen emès per la Comissió Informativa de Promoció del Territori, en la sessió realitzada en data 22 d’abril de 2013, ACORDS.- PRIMER.- APROVAR DEFINITIVAMENT l’Ordenança reguladora per a la instal·lació d’aparells d’aire condicionat de Viladecans que s’adjunta al present acord. SEGON.- PUBLICAR en el Butlletí Oficial de la Província l’aprovació definitiva de l’ordenança, la qual entrarà en vigor transcorregut el termini de quinze dies. TERCER.- DONAR TRASLLAT a l’Administració de l’Estat i a la Generalitat de Catalunya de l’acord d’aprovació definitiva junt amb la còpia íntegra i fefaent del text normatiu. QUART.- NOTIFICAR l’acord adoptat a la direcció de totes les Àrees de l’Ajuntament de Viladecans, perquè en preguin coneixement i tingui els efectes que correspongui. Resultat de la votació: Aprovat per unanimitat de tots els regidors presents. Hi va haver el debat següent: La Sra. Salmerón Chacón (PSC-PM), explica que com tothom coneix l’objectiu d’aquesta Ordenança: és la regulació de la instal·lació d’aparells d’aire condicionat i intentar minimitzar les molèsties que puguin ocasionar de soroll, emissió d’aire, etc., i minimitzar el seu impacte en el paisatge urbà. Ha estat una ordenança que s’ha discutit àmpliament i vol agrair la col·laboració de tots els grups per enriquir el que considera que ha estat una bona experiència de treball. El Sr. Padilla Roig (PP), indica que, a diferència del punt anterior, votaran a favor d’aquesta Ordenança, perquè hi han participat, hi han participat tots els grups, s’ha millorat i també vol agrair a l’equip de govern i al Sr. Nicolás la seva disposició.


35

El Sr. Lozano Ferrer (CiU), manifesta que CiU també hi votarà a favor, perquè hi ha hagut un procés per debatre amb els partits polítics i rebre idees i això sempre és positiu. L’ordenança se centra molt en el que es farà a partir d’ara en aires condicionats, no tant en les instal·lacions que ja estan fetes, perquè seria molt difícil d’aplicar. El que es farà ara és començar a sembrar perquè el dia de demà quedi el tema més ordenat, però trigarà temps que les instal·lacions antigues es puguin regularitzar i algunes no ho faran mai. Els demanen que s’iniciï un procés actiu d’informar tots els instal·ladors de la ciutat. És molt important que els instal·ladors tinguin coneixement de les exigències de l’ordenança, per tranquil·litat d’ells i dels que els contractin, per evitar sancions posteriors. Val la pena fer les coses ben fetes des del començament. El Sr. Muros Alcojor (regidor no adscrit), indica que també votarà a favor de l’ordenança, però té les seves reticències quant a la idoneïtat en aquests moments. L’objectiu de l’ordenança és netejar la imatge dels edificis d’aparells d’aire condicionat i evitar possibles danys que es puguin produir per interaccions entre diferents propietaris. Aquesta ordenança introdueix moltes més coses que aquestes, ja que té una afectació important en els projectes de construcció, perquè obliga que tota la instal·lació s’hagi de fer a través d’uns espais comuns, que s’han de preveure en el projecte inicial, que obliga que hi hagi un acord de tota la comunitat per unanimitat, és a dir, el procés és molt més complex que no ara en aquests moments, que de manera arbitrària i individual es demana una llicència i qualsevol particular el pot instal·lar. Aquest punt és el més discutible, perquè a partir d’ara serà més difícil i més costós que un ciutadà es pugui posar una instal·lació d’aire condicionat, ja que requerirà el consentiment de tots els veïns, que el projecte hagi disposat una sèrie d’espais que, fins ara, no hi havia cap normativa que obligava a preveure’n i, evidentment, això dificultarà la seva implantació. Actualment s’està en una situació econòmica que fa que sigui difícil que la gent pugui posar-se aire condicionat, no cal dir-ho. Vol fer una proposta, pensant sobretot a intentar assolir l’objectiu d’aquesta ordenança, que és tenir unes façanes netes d’aparells d’aire condicionat, l’única manera és implementar algun sistema d’ajuts als ciutadans que voluntàriament vulguin adaptar-se a la normativa, en lloc d’obligar-los, com era un plantejament inicial, que s’ha fet enrere, doncs donar algun incentiu per aquells ciutadans que vulguin adaptar la seva instal·lació d’aire condicionat a la normativa actual. Considera que tots sortiran beneficiats amb aquesta iniciativa. La Sra. Salmerón Chacón (PSC-PM), contesta que la voluntat és incorporar l’ordenança als cursos homologats que s’imparteixen a Can Calderon sobre instal·lacions, per tant, l’ordenança hi quedarà afegida i incorporar-la a tots els nous projectes constructius que hi hagi a la ciutat. Contesta al Sr. Muros que el que era costós i car era avui en dia i ja no només per la qüestió econòmica sinó per la qüestió cívica, per l‘enfrontament directe entre veïns per les molèsties ocasionades per aires condicionats, que va ser el principal motiu pel qual es va tirar endavant aquesta ordenança. Hi ha enfrontaments que s’allarguen en el temps i que després són molt difícils d’arreglar. És cert que s’ha de tenir el vistiplau de tots els veïns per instal·lar en zones comunes, com poden ser les cobertes, però també és cert que es donen alternatives si no pot ser així, perquè l’aire condicionat quedi instal·lat adequadament. No descarta mirar fiscalment si se’n pot fer alguna cosa, però no li pot garantir subvencions ni bonificacions, ja que considera més important donar subvencions per a la instal·lació


36

d’ascensors, per exemple, que no pas d’aires condicionats. Torna a dir que no descarta la possibilitat que es pugui fer alguna cosa respecte d’això, però en aquests moments no és la prioritat de l’equip de govern. El Sr. Muros Alcojor (regidor no adscrit), replica que ell no ha dit en cap cas que sigui una prioritat, prefereix que es resolguin abans altres problemes, com ara el tema del PIRMI, dels aturats o dels desnonaments, vol que quedi clar. No té cap negoci en empreses d’instal·lació d’aire condicionat.

ÀREA DE MEDI AMBIENT I CIUTAT SOSTENIBLE

11. APROVAR L'ADHESIÓ DE VILADECANS ALS COMPROMISOS DE L'ACORD DE LA XARXA DE CIUTATS I POBLES CAP A LA SOSTENIBILITAT PER UN AIRE MÉS NET.- La Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat és una associació de municipis, liderada per la Diputació de Barcelona i de la qual l’Ajuntament de Viladecans en forma part, que estan compromesos amb el medi ambient per avançar cap a un desenvolupament sostenible. La Xarxa fou creada el 16 de juliol de 1997 en l’assemblea constitutiva que va tenir lloc a Manresa i actualment constitueix una plataforma de cooperació i intercanvi on els municipis tenim un marc adequat per a la discussió, per a l’intercanvi d’experiències i coneixements i per promoure i dur a terme projectes d’interès comú. La Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat en la 13a. Assemblea General, celebrada a Vic el passat mes de març, va proposar l’adopció dels compromisos en relació amb el fet que la Comissió Europea ha declarat el 2013 com a Any de l’Aire arran del procés per a adoptar una nova estratègia pel que fa a la qualitat de l’aire i preparar noves propostes per millorar-la a tot Europa. La contaminació de l’aire segueix sent una preocupació per a la salut pública i el medi ambient. Es considera que és una de les causes principals de diverses malalties cardiorespiratòries. El Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, organisme responsable de l’avaluació de la qualitat de l’aire a Catalunya va declarar zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric a l’àmbit de diversos municipis per sobrepassar el valor límit establert per al diòxid de nitrogen (NO2) i de partícules de diàmetre inferior a 10 micròmetres (PM10). Viladecans va ser definit com a zona de protecció especial mitjançant el Decret 226/2006, de 23 de maig. La millora de la qualitat de l’aire té com a objectiu preservar la salut de les persones i el medi i , per això, l’Assemblea General de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat va proposar als municipis l’adopció dels compromisos de l’Acord de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat per un Aire més Net i que es detallen al document que s’adjunten i que, en resum, són els següents: • Col·laborar i difondre l’any 2013 com a Any Europeu de l’Aire.


37

• Col·laborar amb la Generalitat de Catalunya per avançar de forma consensuada i coordinada en l’abordatge de les causes que afecten la qualitat de l’aire atmosfèric al conjunt del territori i a cadascun dels municipis.

• Aprovar els Plans Locals de la Qualitat de l’Aire o incorporar els criteris de

millora de la qualitat de l’aire als respectius Plans de Mobilitat i d’Energia Sostenible Local.

• Aplicar i impulsar accions en concordança amb les mesures que es detallin en

el Plan Nacional de Calidad del Aire, en el Pla d’Adequació per la Millora de la Qualitat de l’Aire a Catalunya 2011-2015 i previstes en els nostres Plans locals per tal de millorar la qualitat de l’aire a l’àmbit de la Regió Metropolitana de Barcelona.

Atès que en data 19 de marc de 2013 la directora de l’Àrea de Medi Ambient i Ciutat Sostenible informa favorablement en relació a l’aprovació de l’Acord de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat per un Aire més Net i proposa notificar aquest acord a la presidència de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, a la Comissió Europea, al Govern de l’Estat i al Govern de la Generaliat de Catalunya. Atès que corresponen al Ple municipal els acords relatius a la participació en organitzacions supramunicipals, de conformitat amb allò establert a l’article 22.2 lletra b) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, i l’article 52.2 lletra b) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. Atès el Decret d’Alcaldia de 14 de juny de 2011 pel qual es determinen les competències de l’Àrea de Medi Ambient i Ciutat Sostenible, i entre d’altres li correspon el control de la qualitat ambiental. Atès l’informe emès amb data 27 de març de 2013, per la tècnica d’administració especial. Atès que correspon al Ple municipal els acords relatius a la participació en organitzacions supramunicipals, de conformitat amb allò establert a l’article 22.2 lletra b) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, i l’article 52.2 lletra b) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. Atès el dictamen emès per la Comissió informativa de Promoció del Territori, en la sessió realitzada en data 22 d’abril de 2013, ACORDS.- PRIMER.- APROVAR l’adhesió de Viladecans als compromisos de l’acord de la Xarxa de ciutats i pobles cap a la sostenibilitat per un aire més net, aprovats per l’Assemblea General de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat el mes de març de 2013.


38

SEGON.- NOTIFICAR aquest acord a la presidència de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, a la Comissió Europea, al Govern de l’Estat i al Govern de la Generalitat de Catalunya. TERCER.- DONAR TRASLLAT d’aquest acord a les direccions d’Àrea de l’Ajuntament, perquè en prenguin coneixement i adoptin les mesures necessàries en compliment d’aquest acord i tingui els efectes que corresponguin. Resultat de la votació: Aprovat per majoria absoluta -22 vots a favor (PSC-PM, ICV-EUiA, PP, CiU, PxC i regidora no adscrita); cap vot en contra; i 1 abstenció (regidor no adscrit).

Carles Ruiz Novella Sí PSC-PM Maria Salmerón Chacón Sí PSC-PM Joaquin Guerrero García Sí PSC-PM Jose Luis Nicolas Arocas Sí PSC-PM Gisela Navarro Fuster Sí PSC-PM Pere Gutierrez Alemany Sí PSC-PM Josefa Miret Llauradó Sí PSC-PM Carmen Cruz Gimeno Berne Sí PSC-PM Verónica Arasil Garcia Sí PSC-PM Gracia Sancho Ruiz Sí PSC-PM Anselmo Sanchez Ramirez Sí PSC-PM José Padilla Roig Sí PP María José Diaz Algarín Sí PP Antonio Casalvazquez Jimenez Sí PP Silvia Cangueiro Márquez Sí PP Jose Luis Atienza Ferrero Sí ICV-EUiA Idoia Baixench Rodríguez Sí ICV-EUiA Encarna García Jiménez Sí ICV-EUiA Carles Lozano Ferrer Sí CiU Esther Lligadas Rivas Sí CiU Alberto Delgado Sanchez Sí PxC Carmen Tatjé Benejam Sí NA Adrià Muros Alcojor Abstenció NA

Hi va haver el debat següent: La Presidència, indica que es farà el debat conjunt dels punts núm. 11 i 12. El Sr. Atienza Ferrero (ICV-EUiA), explica que Viladecans forma part com a ciutat de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, que es reuneix una vegada a l’any en una ciutat catalana. Allà s’aprova una Declaració que després ha de ser ratificada pels plens municipals. Aquest any ha estat a Lleida i la Declaració que es porta per a l’aprovació acorda fonamentalment l’impuls de l’educació ambiental, perquè els protagonistes reals de la situació ambiental són les persones, i fent pedagogia es pot avançar en aquest sentit. La Comissió Europea va declarar, aquest any 2013, l’Any de l’Aire, compromís per un aire més net. És un tema important per a la salut col·lectiva, perquè és causa de malalties cardiorespiratòries. En 30 anys s’ha duplicat el percentatge de la gent que pateix asma. Hi ha estudis que afirmen que reduir les partícules contaminants permetria guanyar 14 mesos d’esperança de vida. En aquest


39

sentit, Viladecans, com a ciutat, no està estratègicament ben situada, perquè està dins dels municipis declarats de protecció especial de l’ambient atmosfèric, això vol dir que hi ha menys ventilació per la situació geogràfica i més exposició perquè hi ha vies importants de trànsit rodat que passen dintre de la ciutat. En resum, es pateix un excés de diòxid de nitrogen a causa del trànsit rodat i un excés de micropartícules, que és fonamentalment pols. L’acord té tres parts: una, que insta la Comissió Europea, el Govern de l’Estat i la Generalitat, perquè legislin i prenguin mesures; una segona, que determina fer fiscalitat ambiental en funció de l’emissió contaminant de l’aire, impuls dels vehicles de baixes emissions i, sobretot , insistir en l’educació i pedagogia ambiental, perquè els consumidors comprin amb criteris de solidaritat ambiental; i, per últim, el compromís de tot un seguit de mesures a nivell de Viladecans, que és l’aplicació de les mesures incloses en el Pla de millora de la qualitat de l’aire de la Generalitat, del 2011-2015. Les dues declaracions són consensuades pel conjunt dels ajuntaments de tots els colors polítics i considera que es poden aprovar. 12. APROVAR L'ADHESIÓ DE VILADECANS A LA DECLARACIÓ DE LLEIDA “LES CIUTATS I ELS POBLES PER L'EDUCACIÓ AMBIENTAL”.- La Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat és una associació de municipis, liderada per la Diputació de Barcelona i de la qual l’Ajuntament de Viladecans en forma part, que estan compromesos amb el medi ambient per avançar cap a un desenvolupament sostenible. La Xarxa fou creada el 16 de juliol de 1997 en l’assemblea constitutiva que va tenir lloc a Manresa i actualment constitueix una plataforma de cooperació i intercanvi on els municipis tenim un marc adequat per a la discussió, per a l’intercanvi d’experiències i coneixements i per promoure i dur a terme projectes d’interès comú.

La Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat en la 13a. Assemblea General, celebrada a Vic el passat mes de març, va presentar el document “Declaració de Lleida. Les ciutats i els pobles per l’educació ambiental” . Aquest document , que s’adjunta a l’expedient, vol reconèixer el paper decisiu que ha protagonitzat l’educació ambiental en la transformació de la nostra societat. Per aquest motiu l’Assemblea General de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat va proposar als municipis l’adopció dels acords que es recullen en el text de document “Declaració de Lleida. Les ciutats i els pobles per l’educació ambiental” i que són els següents: • Potenciar les polítiques d’educació per la sostenibilitat en el món local, que és

el que està més proper a la ciutadania, perquè estem convençuts que són una font de valors ambientals i de coneixement i perquè constitueixen una de les garanties d’èxit de la gestió ambiental municipal i de l’eficiència en l’ús dels recursos naturals i econòmics.

• Impulsar l’educació ambiental per avançar en la implementació d’un nou

model de governança participativa que ens porti a una societat més sostenible.

• Demanar la màxima coordinació entre les administracions per tal de crear

sinergies que condueixin a optimitzar la sensibilització ciutadana i els resultats de la gestió ambiental. Per part nostra, ens instem com a ajuntaments a ser


40

generosos a l’hora de compartir els nostres recursos amb altres entitats locals i ens comprometem a adherir-nos i participar activament en alguna de les campanyes de sensibilització que s’organitzin des de la Xarxa.

• Reconèixer el paper que tots els actors intervinents han jugat en la

implementació de la conscienciació ambiental en la societat catalana, i en particular el de les entitats d’educació ambiental i el tercer sector ambiental de Catalunya amb qui cal potenciar sinèrgies mútues.

• Continuar promovent la participació de la ciutadania, perquè el món local

entén que la gestió ambiental es mou cada cop més en el marc de la corresponsabilitat.

• Potenciar l’educació ambiental formal ja que els centres educatius segueixen

sent un espai de creació de coneixements i de consciència ambiental i un àmbit d’aprenentatge de la corresponsabilitat ambiental. Alhora, aprofitar l’espai educatiu per donar a conèixer la tasca municipal en matèria de sostenibilitat i capacitar el professorat i els alumnes; i afavorir la creació de xarxes escolars i espais d’intercanvi entre actors educatius, com a elements de potenciació de la sostenibilitat i de la cohesió territorial.

• Promoure l’educació ambiental no formal en l’àmbit dels adults i del públic

familiar, i en particular amb la població amb més dificultats d’accés a la informació ambiental.

• Treballar plegats amb el sector empresarial a través de polítiques de

responsabilitat social, per fomentar l’activitat econòmica verda i les possibilitats d’ocupació en el sector de l’educació ambiental i la sostenibilitat.

• Incorporar les noves tecnologies de comunicació per tal d’aprofitar els

avantatges que proporcionen en matèria de sensibilització i per facilitar l’accessibilitat als recursos de comunicació, així com per assegurar drets fonamentals com ara la garantia d’accés a la informació ambiental i la participació pública en la presa de decisions.

• Establir lligams amb les xarxes educatives nacionals i internacionals, a través

de la mateixa Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, per desenvolupar objectius i projectes comuns que promoguin la complicitat de la ciutadania en l’impuls de les polítiques ambientals locals.

• Introduir la transversalitat de l’educació per la sostenibilitat en el propi àmbit

municipal, per tal que el personal dels ajuntaments exerceixi com a actor exemplaritzant de la corresponsabilitat ambiental i dels comportaments ambientalment correctes.

• Invertir en educació ambiental per l’efecte multiplicador que els efectes de la

inversió tenen en eficiència i estalvi dels recursos. Vist que l’Ajuntament de Viladecans desenvolupa des de fa temps accions d’educació ambiental tant per escoles com per al públic general i que té la ferma voluntat de continuar treballant en aquesta línia tal i com es va posar de manifest amb l’aprovació per unanimitat en el passat Ple municipal del mes de juliol en


41

què es va aprovar “L’Estratègia per un Viladecans Sostenible. Agenda 21 2012-2020” que té una línia d’actuació orientada a “Promoure la participació i l’educació per a la sostenibilitat”. Atès l’informe emès en data 19 de marc de 2013 per la directora de l’Àrea de Medi Ambient i Ciutat Sostenible en relació a l’aprovació de la “Declaració de Lleida. Les ciutats i els pobles per l’educació ambiental” i que s’adjunta a l’expedient. Atès el Decret d’Alcaldia de 14 de juny de 2011 pel qual es determinen les competències de l’Àrea de Medi Ambient i Ciutat Sostenible, i entre d’altres li correspon l’educació ambiental. Atès l’informe emès amb data 27 de març de 2013, per la tècnica d’administració especial. Atès que corresponen al Ple municipal els acords relatius a la participació en organitzacions supramunicipals, de conformitat amb allò establert a l’article 22.2 lletra b) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, i l’article 52.2 lletra b) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. Atès el dictamen emès per la Comissió informativa de Promoció del Territori, en la sessió realitzada en data 22 d’abril de 2013, ACORDS.- PRIMER.- APROVAR L’ADHESIÓ de Viladecans a la “Declaració de Lleida. Les ciutats i els pobles per l’educació ambiental” aprovada per l’Assemblea General de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat el mes de març de 2013. SEGON.- NOTIFICAR aquest acord a la presidència de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. TERCER.- DONAR TRASLLAT d’aquest acord a les direccions d’Àrea de l’Ajuntament, perquè en prenguin coneixement i adoptin les mesures necessàries en compliment d’aquest acord i tingui els efectes que corresponguin. Resultat de la votació: Aprovat per majoria absoluta -22 vots a favor (PSC-PM, ICV-EUiA, PP, CiU, PxC i regidora no adscrita); cap vot en contra; i 1 abstenció (regidor no adscrit).

Carles Ruiz Novella Sí PSC-PM Maria Salmerón Chacón Sí PSC-PM Joaquin Guerrero García Sí PSC-PM Jose Luis Nicolas Arocas Sí PSC-PM Gisela Navarro Fuster Sí PSC-PM Pere Gutierrez Alemany Sí PSC-PM Josefa Miret Llauradó Sí PSC-PM Carmen Cruz Gimeno Berne Sí PSC-PM Verónica Arasil Garcia Sí PSC-PM Gracia Sancho Ruiz Sí PSC-PM


42

Anselmo Sanchez Ramirez Sí PSC-PM José Padilla Roig Sí PP María José Diaz Algarín Sí PP Antonio Casalvazquez Jimenez Sí PP Silvia Cangueiro Márquez Sí PP Jose Luis Atienza Ferrero Sí ICV-EUiA Idoia Baixench Rodríguez Sí ICV-EUiA Encarna García Jiménez Sí ICV-EUiA Carles Lozano Ferrer Sí CiU Esther Lligadas Rivas Sí CiU Alberto Delgado Sanchez Sí PxC Carmen Tatjé Benejam Sí NA Adrià Muros Alcojor Abstenció NA

ÀREA DE SERVEIS PERSONALS

13. APROVAR LA PRÒRROGA DEL VIGENT PLA D'IGUALTAT DE GÈNERE DEL MUNICIPI DE VILADECANS (2013-2016).- Atès que les actuacions i les polítiques orientades a millorar la qualitat de vida de les dones de Viladecans tenen una llarga trajectòria començant per la creació del Programa de la Dona a l’any 1991. Atès que en els darrers anys s’ha donat un canvi de plantejament en relació a la planificació d’accions per a les dones amb l’objectiu de treballar el principi de la igualtat entre les dones i els homes de manera transversal i integrada en els diferents àmbits que afecten la ciutadania del municipi. Atès que L.O. 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes estableix com a mesures a implementar l’avaluació sobre la igualtat en la ocupació, la informació desagregada per sexes de l’aplicació efectiva del principi d’igualtat de dones i homes; el foment de la corresponsabilitat en l’atenció a les responsabilitats familiars a través de la millora dels drets de conciliació de la vida personal i laboral; la projecció decidida del principi d’igualtat i no discriminació per raó de gènere a l’àmbit de les relacions laborals i a l’ocupació pública i el desenvolupament de Plans d’Igualtat i impuls d’accions positives dirigides a la ciutadania. Atesa la necessitat de dotar el Programa d’Igualtat de gènere de l’Ajuntament de Viladecans de les eines corresponents per al compliment de la Llei L.O. 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes i per al desenvolupament de les accions necessàries per a corregir el biax de gènere en tots els àmbits de participació i exercici de la ciutadania plena a la nostra societat. Atès que a finals de 2008 i al llarg del primer semestre de 2009, l’Ajuntament de Viladecans va treballar en el disseny del I Pla d’igualtat de gènere municipal 2009-2012. Atès que els objectius d’aquest procés foren múltiples. Entre ells, endreçar i fer visibles totes les accions que s’estaven desenvolupant ja en relació a la millora de la qualitat de vida de les dones per tal de revisar-les i en els casos en què es considerés necessari replantejar-les.


43

Atès que la intenció fou establir unes línies de treball que permetessin seguir un camí coherent a fi d’optimitzar recursos i assegurar la viabilitat de les accions plantejades. Atès que el Pla fou aprovat pel Ple municipal el passat 30 de juliol de 2009. Atès que l’objectiu general del Pla, impulsar la incorporació de la perspectiva de gènere a tots els àmbits socials, econòmics, polítics i culturals del municipi de Viladecans, per tal d’aconseguir la igualtat real i efectiva entre dones i homes, tot afavorint l'apoderament de les dones i la seva veritable ciutadania, així com la implicació dels homes en la definició de nous models de masculinitat i en la lluita per a la igualtat, segueix vigent. Atès que els dos objectius específics del Pla segueixen vigents, OBJECTIU I.1. Promoure la integració de les dones com a ciutadanes plenes, amb una perspectiva de gènere, entenent-la com l’equilibri entre les noves masculinitats i els nous rols de ciutadania per a les dones i els homes de Viladecans. OBJECTIU I. 2. Introduir la perspectiva de gènere amb una visió transversal a totes les polítiques municipals, amb la definició dels recursos necessaris per fer-ho, afavorint canvis estructurals en la població i esdevenint model de referència per a la ciutat. Atès que tècnicament es valora el Pla d’igualtat de gènere municipal 2009-2012 com a una eina útil i indispensable per al desenvolupament de la igualtat de gènere al territori. Atès que moltes de les accions plantejades al pla s’estan implementant satisfactòriament i amb bons resultats, Atès que la situació socioeconòmica actual requereix d’una aproximació a la realitat de la ciutadania del municipi des de la perspectiva de gènere a fi de garantir la igualtat d’oportunitats en moments de crisi. Atès que malgrat s’ha avançat molt a nivell municipal en matèria d’igualtat encara resten molts espais on intervenir degut les discriminacions de gènere. Atès que moltes de les accions recollides al Pla estan sent actualment implementades, com el disseny i execució del Pla d’igualtat intern o la consolidació del centre d’informació i recursos per a dones de la Masia Can Palmer. Atès que alguns dels resultats previstos estan en procés de ser assolits. Atès que el pla d’igualtat de gènere 2009-2012 segueix vigent com a instrument i full de ruta de la planificació municipal de Viladecans en matèria d’igualtat.


44

Atès que tècnicament es valora que els àmbits on cal seguir fent incidència en matèria d’igualtat coincideixen amb les 7 línies estratègiques que planteja el pla d’igualtat de gènere 2009-2012. I. Impuls a les Polítiques d'Igualtat de Gènere a Viladecans II. Abordatge integral de la violència de gènere. III. Foment de la participació sociopolítica de les dones de Viladecans. IV. Promoció de canvis en el repartiment de treballs i usos del temps a

Viladecans. V. Foment de la coeducació, la formació i la producció cultural de les

dones a Viladecans. VI. Inclusió de la perspectiva de gènere en el disseny de la ciutat de

Viladecans. VII. Promoció de la salut de les dones de Viladecans. Atès que la implementació del Pla d’igualtat de gènere municipal 2009-2012 ha beneficiat no només a les dones de Viladecans sinó a tota la ciutadania del municipi. Atès l’informe emès per la tècnica de Polítiques d’Igualtat de l’Àrea de Serveis Personals, sol·licitant la pròrroga del Pla d’igualtat de gènere per als propers quatre anys 2013-2016. Atès el dictamen emès per la Comissió Informativa de Serveis a la Ciutadania, en la sessió realitzada en data 22 d’abril de 2013, ACORDS.- PRIMER.- APROVAR LA PRÒRROGA DEL PLA D’IGUALTAT DE GÈNERE del municipi de Viladecans, per als propers quatre anys, de 2013 a 2016, a fi de poder consolidar les polítiques d’igualtat desenvolupades fins ara i de seguir donant impuls al treball per a la igualtat d’oportunitats per a les dones i els homes de Viladecans. SEGON.- FACULTAR la Tinencia d’Alcaldia de l’Àrea de Serveis Personals, per a la signatura de tota la documentació que calqui per a l’efectivitat d’aquest acord. TERCER.- COMUNICAR aquest acord a l’Institut Català de les Dones de la Generalitat de Catalunya, a l’Oficina de Promoció de Polítiques d’Igualtat Dona Home de la Diputació de Barcelona i al Consell Comarcal del Baix Llobregat. QUART.- NOTIFICAR aquest acord a la direcció de totes les Àrees d’aquesta corporació. Resultat de la votació: Aprovat per unanimitat de tots els regidors presents. Hi va haver el debat següent: La Sra. Arasil Garcia (PSC-PM), explica que es tracta de la pròrroga del vigent Pla d’igualtat de gènere 2009-2012, per a 4 anys més (2013-2016), principalment per dos motius: un, és un Pla molt ampli que defineix els objectius


45

i les línies estratègiques que hi ha en matèria d’igualtat de gènere i considera que s’ha de treballar en la mateixa línia consolidant totes les actuacions que s’han fet els darrers anys; i, en segon lloc, perquè s’ha de tenir aquesta pròrroga aprovada per poder accedir a les subvencions que tenen per als municipis altres administracions, com l’Institut Català de les Dones o la Diputació de Barcelona. La Sra. Diaz Algarín (PP), manifesta que el PP igual que va aprovar el Pla anterior n’aprovarà també la pròrroga. La Sra. Lligadas Rivas (CiU), indica que és un Pla on s’ha fet molta feina, però encara queda molt per fer, per tant, per donar l’oportunitat de finalitzar-lo, també hi votaran a favor. El Sr. Muros Alcojor (regidor no adscrit), es queixa que ha rebut avui a les 14.30 hores l’informe de 632 pàgines, s’ho ha mirat i li sembla que hi votarà a favor. La Sra. Arasil Garcia (PSC-PM), replica que li va enviar ahir i no aquesta tarda. La Comissió Informativa on ho va demanar va ser el dilluns. S’han de dir les coses tal com són. El Sr. Muros Alcojor (regidor no adscrit), contesta a la Sra. Arasil que si ho va enviar ahir, ell ho ha vist avui a les 14.30 hores. Tot i això s’ha llegit les 632 pàgines, està ben especificat i, per tant, hi votarà a favor. La Presidència, indica que aquest és el mèrit remarcable.

Control i fiscalització plenària

14. MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL PXC, EN CONTRA DE LA CONSTRUCCIÓ DEL OUTLET EN CA N'ALEMANY.- “Després de veure en diversos mitjans de comunicació la notícia de que el nostre municipi albergarà un nou espai de venda “outlet” amb més de 2,5 hectàrees i amb una inversió de 80 milions d’euros. Després de la visita d’un conseller de la Generalitat el passat dia 18 d’abril acompanyat del nostre alcalde de Viladecans i un directiu de l’empresa promotora Neinver, en la qual exposaven el projecte que tenen pensat iniciar. Atès que el faraònic projecte que volen instal·lar en el nostre municipi atempta directament contra el petit i mitjà comerç de la nostra ciutat i la resta de poblacions limítrofes. Atès que l’esmentat projecte segueix les receptes del “pelotazo” i l’especulació immobiliària que ens han portat fins l’actual crisi, i no afrontar un model productiu basat en la indústria o l’empresa d’alt valor afegit. Atès que el projecte que vostès presenten és un complex que afavorirà a les grans marques en detriment del comerç tradicional, el qual forma el 80% del teixit comercial del nostre país. Atès que la política d’aquest equip de govern no és la de promoure, reactivar o dinamitzar el comerç proper o el sector industrial, sinó tot el contrari, com ja han


46

demostrat en diverses ocasions, com pot ser el Centre Comercial Vilamarina, el projecte que tenen pensat per a la plaça Constitució que inclou una gran superfície i ara aquesta macro-estructura que acabarà de posar “en jaque” als nostres comerços. Atès que aquests projectes pels quals vostès aposten han estat un autèntic daltabaix, no només aquí, en països com França ja han reconegut que es van equivocar a l’apostar per aquest tipus de política comercial i ja estan rectificant. Tenint en compte la repercussió a nivell comercial i a nivell medi ambiental que un projecte d’aquestes magnituds tindrà per molt que es vulgui minimitzar. Tenint en compte que les prioritats del nostre municipi i de la Generalitat haurien de ser la construcció d’un institut de secundària del qual manquem i tenim la necessitat i l’ampliació del nostre hospital. Tenint en compte que vostès venen juntament amb aquest projecte la creació de 1.000 llocs de treball, però no contemplen la quantitat de llocs de treball que destruiran i la quantitat de petits i mitjans comerciants que arruïnaran les seves vides. Tenint en compte el que s’ha exposat anteriorment, ACORDS.- PRIMER.- ACTIVAR tots els mecanismes necessaris per replantejar el macro-projecte “outlet”. SEGON.- PROMOURE, DINAMITZAR i POTENCIAR el comerç local i de proximitat, col·laborant amb totes aquelles associacions i departaments que apostin per aquest tipus de comerç.” Resultat de la votació: Rebutjat per majoria absoluta – 2 vots a favor (PxC i regidor no adscrit); 15 vots en contra (PSC-PM, ICV-EUiA i regidora no adscrita); i 6 abstencions (PP i CiU).

Alberto Delgado Sanchez Sí PxC Adrià Muros Alcojor Sí NA Carles Ruiz Novella No PSC-PM Maria Salmerón Chacón No PSC-PM Joaquin Guerrero García No PSC-PM Jose Luis Nicolas Arocas No PSC-PM Gisela Navarro Fuster No PSC-PM Pere Gutierrez Alemany No PSC-PM Josefa Miret Llauradó No PSC-PM Carmen Cruz Gimeno Berne No PSC-PM Verónica Arasil Garcia No PSC-PM Gracia Sancho Ruiz No PSC-PM Anselmo Sanchez Ramirez No PSC-PM Jose Luis Atienza Ferrero No ICV-EUiA Idoia Baixench Rodríguez No ICV-EUiA Encarna García Jiménez No ICV-EUiA


47

Carmen Tatjé Benejam No NA José Padilla Roig Abstenció PP María José Diaz Algarín Abstenció PP Antonio Casalvazquez Jimenez Abstenció PP Silvia Cangueiro Márquez Abstenció PP Carles Lozano Ferrer Abstenció CiU Esther Lligadas Rivas Abstenció CiU

Hi va haver el debat següent: El Sr. Delgado Sánchez (PxC), llegeix íntegrament la moció presentada. El Sr. Padilla Roig (PP), indica que el seu grup no pot estar totalment d’acord amb aquesta moció, ja que, d’una banda, considera que el projecte pot ser bo, perquè pot portar molta feina, però també pot ser dolent per al comerç local. No ho tenen clar del tot, els manca molta informació. L’única que tenen és la que ha sortit en els mitjans de comunicació i la que li han donat a la Junta de Portaveus. A la Generalitat no ho tenen tampoc massa clar, perquè hi ha consellers que opinen diferent sobre això. També tenen coneixement que aviat es portarà una llei al Parlament de Catalunya, del comerç, que regularà els outlets. Davant de tots aquests fets, de moment, esperaran i no es posicionaran. El Sr. Lozano Ferrer (CiU), “La moció que presenta Plataforma per Catalunya planteja el comerç local i la implantació del nou outlet com dos fets contraposats i irreconciliables. Nosaltres creiem que les administracions públiques i, en particular, l’Ajuntament de Viladecans, han d’implicar-se a fer que tots dos puguin conviure: el petit comerç és una realitat i el nou outlet és una oportunitat. El comerç de proximitat és sempre una de les claus en la vertebració de la ciutat; no només és el mitjà de subsistència de centenars de famílies, és el que articula i dóna personalitat a Viladecans. El comerç de barri genera riquesa, i a més, després la reinverteix en la mateixa ciutat, així que genera riquesa doblement. L’altra és una oportunitat: a partir de les gestions de l’INCASÒL s’ha portat a la nostra ciutat dues grans inversions, la logística de Desigual i l’outlet, que es preveu que generin 500 i 1.000 llocs de treball, respectivament. No es pot rebutjar a la lleugera. Tampoc es pot legalment tancar les portes a un projecte que, en el moment que es va presentar, complia la legalitat. A més d’altres conseqüències positives, com l’augment notable de les freqüències de pas dels trens pel baixador de Viladecans, que passarà a ser una estació, o l’atracció que desperta l’arribada d’inversions a l’hora de captar altres inversions. Si el que necessitàvem era un punt d’inflexió, aquest podria (i dic podria) ser-ho, i mereix ser tingut en compte. L’obligació de l’Ajuntament ara és que no despullem un sant per vestir-ne un altre. D’entrada, ens costa creure que hi hagi un efecte de desplaçament dels clients de l’outlet cap a les botigues del nucli urbà. Caldrà treballar molt per fer atractiu i fàcil als clients (que en principi vénen només per unes poques hores) el moviment fins als eixos comercials. Caldrà, i des d’avui mateix ho demanem a l’equip de govern, una implicació activa, amb mesures concretes, per exemple suggerim: aprofitar l’increment en la recaptació d’impostos municipals (construcció, IAE, IBI), ja ho van preguntar i no hi ha cap exempció per a les empreses que vinguin aquí, per augmentar les partides de dinamització i de suport al comerç local. En aquest sentit, volem recordar que en el pressupost de 2013 aquestes assignacions anaven a baixar, i va ser gràcies a la petició de Convergència i Unió que s’han mantingut. Ja que


48

entraran diners per aquest via, seria molt important que els comerços locals es beneficiïn, per exemple, de no haver de pagar l’impost de recollida d’escombraries o bonificacions en la contribució que han de pagar; exempció d’impostos pels nous comerços que s’obrin en el nucli urbà, ja es fa en alguns municipis, per fomentar que s’articuli una xarxa de carrers comercials amb continuïtat. És important aprofitar aquests fons que entraran per articular més activitat al carrer, per fer més atractiu el comerç de Viladecans i, per extensió, la ciutat. Amb això volen dir que no només hagin de pagar-ho les associacions de comerciants sinó que l’Ajuntament pot dedicar aquests ingressos. Tot això, evidentment, en estreta col·laboració amb els comerços de Viladecans, que són els millors coneixedors de la dura realitat que pateixen ara, en moments de crisi, i els que millor saben anticipar quin efecte negatiu pot tenir i quina és la forma de pal·liar-ho. És més necessari que mai un nou pla de dinamització del comerç local. En definitiva, no podem donar suport a la moció, perquè no pensem per ara dir que no a l’outlet, hi veiem una oportunitat i, com a mínim, s’ha d’estudiar, no podem rebutjar-la d’entrada. Sí que exigirem que s’estigui, per part de l’Ajuntament, al costat del comerç, que es doni ajut des del començament i amb perspectiva que d’aquí a dos anys hi haurà canvis en el teixit comercial. Si ens anticipem podem i, espero que així sigui, articular-ho tot, si no, ens trobarem un gegant que s’implanta a la nostra ciutat i que pot fer molt de mal a l’estructura ja existent. Animen, per tant, que hi hagi diàleg des de l’Ajuntament. Els precedents, com el de la reforma de Montserratina, sabem que han tingut implicacions negatives i ha portat les seves tensions. No s’ha de repetir aquesta forma d’actuar sinó que s’ha de buscar el consens, la participació del comerç, que és qui millor coneix la seva situació i, a partir d’aquí, sí que és possible la convivència entre la realitat i l’oportunitat.” El Sr. Muros Alcojor (CiU), recorda que ell va votar que no a Eurovegas i votarà que no a l’outlet, està clar. Sobretot quan es llegeix la premsa i el mateix conseller d’Empresa, Sr. Felip Puig, està dient que això no és el model que interessa a Catalunya. Ho diu quan el 2011 li donen una llicència i, al cap d’una setmana canvien la llei (la famosa Llei Guadiana). Davant d’això diu no, però no perquè el Sr. Puig ho digui sinó perquè considera que no és un model bo per cohesionar un poble. Quan té una implicació molt directa amb el municipi, amb la seva estructura urbana sí que es poden revertir certs beneficis, és a dir, que la gent hi anirà, però també anirà a la botiga o al restaurant del poble. Tal com s’està plantejant això no serà així, perquè serà un lloc tancat connectat amb l’autopista (C-32), la gent vindrà, farà les seves despeses i marxarà. No vindrà a Viladecans, la gent vindrà a l’outlet de Viladecans. Això no generarà cap riquesa econòmica directa per a la gent que vingui. Una altra cosa pot ser la incidència que pot tenir durant el procés de construcció, els llocs de treball que pugui generar per als ciutadans de Viladecans. També, quan es va parlar d’altres obres, no d’aquesta envergadura, però sí similars, com pot ser el Vilamarina o el Parc de Negocis, això també eren grans oportunitats de negoci, hi vindrien moltes empreses, es generarien molts llocs de treball, es tindrien molts ingressos i es pagarien menys impostos. I ni s’han generat llocs de treball ni es paguen menys impostos. Tot continua igual. Per tant, les experiències anteriors reforcen la seva opinió: serà més del mateix. Els ciutadans no tindran un benefici directe, els impostos no milloraran, al contrari, continuaran augmentant. S’oposa clarament, sense intenció d’anar en contra de ningú. Considera que hi ha models molt millors per a un poble, més equilibrats i no aquesta aposta d’anar omplint tota la franja prelitoral amb grans centres comercials (Barnasud,


49

outlet, Sant Boi...) Tot això el que fa és aïllar la ciutat de moltes possibilitats de millorar econòmicament. Pensa que no és una aposta bona per al futur de Viladecans i per al comerç de Viladecans, per això hi està en contra. El Sr. Atienza Ferrero (ICV-EUiA), “Nosaltres compartim la preocupació que expressa la moció, però no els arguments ni les conclusions que fa la Plataforma i, per això, hi votarem en contra. Cada Pla d’ocupació és una desfilada de molta gent amb esperança d’aconseguir la loteria d’alguns dels pocs llocs de treball que donen dret a sis mesos de feina. Necessitem activitat econòmica per a la nostra gent. Són temps d’emergència en els quals ni podem fer-nos els estrets ni tenim possibilitats per escollir, sempre que no es traeixi, com passava a Eurovegas, el model territorial que hem anat acordant els últims quaranta anys. Hem passat del Parc Aeroespacial d’alta tecnologia a les botigues de roba i sabates de fora de temporada, dit amb tots els respectes als outlets. En aquests moments no hi ha polígon industrial a Catalunya millor que Ca n’Alemany quant a situació estratègica, amb mercat de treball, possibilitats de fibra òptica, comunicacions per terra, mar i aire, però els polígons industrials són cars i els sectors productius es deslocalitzen de les nostres àrees metropolitanes. I això no és un tema de l’Ajuntament, és un tema de país, i potser d’Estat, propi o aliè. Aquests terrenys són de l’INCASÒL, una empresa pública de la Generalitat, que hauria de saber que vol ser la Catalunya poc triomfant per tornar a ser rica i plena quan acabi la crisi. Aquest és el model. A nosaltres no ens queda més remei que jugar-hi, però nosaltres plantegem les nostres distàncies. A nosaltres ens toca ajudar el comerç de proximitat de Viladecans, que no només ho està passant malament, sinó que en general, amb els qui han parlat, uns més, uns menys, estan desmoralitzats i atemorits davant el futur. Els comerços ens han de sentir al seu costat ara més que mai, per solidaritat, per responsabilitat, i perquè no pensin que ens fa més il·lusió i dediquem més esforços a aconseguir atraure nous negocis i llocs de treball que a mantenir els negocis i els llocs de treball de la gent i dels comerços que donen vida als nostres carrers. Aquí tenim una responsabilitat històrica, perquè també és històrica aquesta implantació. Al marge de simpaties o antipaties els outlets són aquí per quedar-se i esperen que amb èxit. La nostra responsabilitat com a ciutat és anar a l’ofensiva, millorar l’autoestima i fer que Viladecans vegi, no tant els clients que es poden perdre amb les botigues que vindran, sinó els clients que poden guanyar entre la gent que hi vindrà i que no la tenim avui aquí. No és fàcil, serà molt complicat, però si aquí hi col·laborem comerciants, Ajuntament i Generalitat tampoc ha de ser impossible. Votaran en contra de la moció de PxC.” La Sra. Gimeno Berne (PSC-PM), indica que, evidentment, el comerç està en una situació precària en aquests moments, a causa de la situació econòmica actual, però no es poden “posar barreres al camp”. El municipi no depèn d’ell mateix sinó que depèn de les administracions i de tot allò que fins ara no s’ha arribat a aconseguir, ja que els recursos han estat minsos. L’Ajuntament ha fet una aposta i han continuat fent el mateix que fins ara, dinamitzar, fa més de 15 anys que s’està fent dinamització a Viladecans. Els recursos són de l’Ajuntament, perquè aquest any encara no han rebut cap subvenció de les administracions. Tal com deia el Sr. Atienza, s’ha de treballar i es continuarà treballant fent plans de dinamització i adequació als moments, perquè els moments van canviant i l’Ajuntament ha de canviar amb els moments. Ella va de la mà de les associacions i en tot moment que la requereixin hi serà.


50

Evidentment que s’anirà a la Generalitat a demanar recursos superiors als que fins ara han donat, per poder fer front a una implantació que ha estat de la Generalitat, ja que l’Ajuntament no ha pogut dir en cap moment que no, donada la situació que hi ha amb tota la gent que hi ha a l’atur i, en aquests moments, dir el contrari seria d’irresponsables, no treure inversions com n’hi haurà i llocs de treball. S’ha d’intentar beneficiar la ciutat i no al contrari. Ella és més positiva que negativa. El Sr. Delgado Sánchez (PxC), indica que són formes diferents de veure les coses, ja que cadascú té un nivell ideològic. Uns aposten per un tipus de comerços i uns altres per un altre tipus o model diferent de desenvolupament. La realitat és que està tot molt malament i un projecte d’aquesta magnitud, pel que ell entén, no repercutirà positivament en els petits comerciants de Viladecans, ja que, tal com s’ha explicat, es farà un accés exclusivament per a l’outlet. Respecte al tema dels llocs de treball que han esmentat el PP i el PSC, sí que es crearan llocs de treball, però no es consideren ni els llocs de treball que es destruiran ni les empreses que tancaran, per la repercussió que pugui tenir això. El que no es pot dir és que es farà un camí fins al centre de Viladecans, perquè quan acabin de fer les compres a l’outlet puguin continuar gastant en el poble. S’ha de ser realista i no s’ha d’enganyar la gent. Respecte a atracció turística, lamenta dir que la Sagrada Família no és a Viladecans, per tant, troba complicat que hi hagi una atracció turística perquè l’outlet hi repercuteixi positivament. El Sr. Padilla Roig (PP), demana al Sr. Delgado que quan tingui un estudi sobre els llocs de treball que es guanyaran i els que es perdran l’hi doni, per sumar-lo a la informació que li fa falta per prendre una decisió respecte a aquest tema. El Sr. Muros Alcojor (regidor no adscrit), comenta que ell no necessita cap estudi per veure el que passarà, ja que és el que ha passat en els últims anys. Pregunta què és el que ve a fer aquesta empresa a Viladecans. Apostar per la ciutat, fer que la gent estigui contenta, augmentar l’autoestima de la gent (com ha dit el Sr. Atienza)... Contesta que aquesta empresa ve a fer negoci, exclusivament a això, i no està pensant a millorar la convivència a Viladecans, ni millorar el petit comerç, ni generar llocs de treball per a la gent de Viladecans. Contractaran la gent que considerin més adequada sigui o no de Viladecans, o igual vénen d’un altre lloc que es deslocalitza. Per tant, realment el sorprèn la posició del Sr. Atienza, perquè hauria de ser més contundent. Evidentment si tothom fes les coses bé potser seria positiu, però com que això no passa mai ni creu que passi, el més fàcil en aquest cas és pensar que serà negatiu. Considera que el Sr. Atienza, com a partit d’esquerres, hauria de replantejar-se aquesta posició . La Sra. Gimeno Berne (PSC-PM), contesta que el projecte del que ve a Viladecans, i això és una realitat, no és un model que hi ha ara a Viladecans. La gent que vol comprar roba de marca de la temporada passada a un preu més econòmic ho fa, se’n va a la ROCA o per Internet (la qual cosa no es pot quantificar). Això existeix i no es pot negar l’evidència. A Viladecans hi ha un model determinat i l’outlet serà complementari. Es lluitarà perquè així sigui. Aquesta empresa fa ciutat, no és una multinacional que s’oblidi de la ciutat. Serà diferent al centre comercial Vilamarina, ja que la situació també era diferent. Abans de la construcció del Vilamarina hi havia comerciants de Viladecans que


51

hi volien accedir i, malauradament, per la crisi, alguns van caure. L’Ajuntament hi va ser des del començament. Respecte al tema turístic, evidentment, no hi ha la Sagrada Família, però ella s’estima molt Viladecans, és una ciutat molt viva en la qual es fan moltes fires, hi ve molta gent, també hi ha un teatre, unes platges i moltes més coses que s’hauran de promocionar per arribar a la gent. Aquesta empresa no ve a la ciutat a consumir, ja que el negoci que tenen és de centres a Espanya i a Europa i, per tant, saben a quin públic han d’adreçar-se. Seran els turistes que vinguin a Barcelona els qui es poden captar. Haurien de ser capaços de fer un itinerari, perquè a Viladecans hi ha molta restauració, s’està potenciant molt i, evidentment, no aniran a totes les botigues, però s’ha d’intentar. Es faran tots els plans de dinamització possibles i s’adequaran als moments. El Sr. Atienza Ferrero (ICV-EUiA), indica que, en part, està d’acord amb el que diu el Sr. Muros. No és fàcil. D’entrada aquí no s’està votant si ve o no ve l’outlet a Viladecans sinó una moció de PxC, ja que aquesta decisió s’ha pres, s’han signat uns contractes i vindrà aquí. Ara s’està en una situació molt complicada i qualsevol cosa que es faci per millorar serà complicada. Com a regidors i regidores de Viladecans els toca ajuntar la ciutat per intentar sortir-se’n el millor possible i aprofitar, en benefici de la ciutat i en benefici del comerç. No serà automàticament i serà complicat. Això ha de fer que l’Ajuntament s’espavili i estigui clarament al costat del comerciant per donar iniciatives, buscant la major empatia i confluència. No saben si seran capaços de fer-ho, però ho intentaran, ja que l’outlet serà a Viladecans, per tant, es pot queixar, però considera que és més important intentar traduir a favor de la ciutat i fer tot el possible per traduir això a favor de la ciutat, perquè la decisió no passarà per aquest Ple municipal. La decisió vindrà com a activitat, es mirarà si es compleixen les condicions i, si és així, tirarà endavant. Al final serà un informe tècnic, perquè la decisió política l’ha pres la Generalitat. Aquesta és la realitat. Hi haurà gent que estarà més contenta i una altra més descontenta. Davant d’això, Viladecans s’ha de comportar com una ciutat valenta que no té por al futur i tirar cap endavant, perquè és complicat, es competeix amb els outlets, amb els comerços, amb les grans superfícies, amb les altres ciutats. I cada vegada la competència serà pitjor. Les llibreries cauen, s’està en un món que canvia i això significa que o t’esforces o perds i considera que toca esforçar-se i fer complicitats, que potser avui no en tenen, doncs s’han de construir. 15. PRECS I PREGUNTES.- Es van formular els precs i les preguntes següents: La Sra. Lligadas Rivas (CiU), formula les preguntes presentades prèviament per escrit, que són les següents: “Primera. Volem conèixer la previsió de futur que té l’equip de govern pel que fa la masia de Can Ginestar. L’any 2012 es va completar el condicionament dels espais verds de Can Ginestar, però volem saber: quin ús es preveu donar a la masia; i si hi ha una finalitat concreta, si són necessàries obres d’adequació i quin cost tindrien. Segona. La vorera del c. Balletbó: encara té els guals antics, cosa que la fa perillosa per a les persones amb mobilitat limitada. S’ha pensat a fer alguna adequació de l’esmentada vorera per a evitar caigudes? I tercera (és un prec). El paviment de la cruïlla del c. Dr. Reig amb Àngel Arañó es mou. Hi ha pensada alguna actuació per a fixar les rajoles?”


52

La Sra. Salmerón Chacón (PSC-PM), contesta a la primera pregunta dient que és propietat municipal i que està qualificada d’equipaments i d’acord amb la figura de planejament aprovada el 2006, els usos admissibles d’aquesta pastilla de planejament poden ser culturals, esportius, docents i administratius. L’objectiu és que la masia, una vegada reformada, es potenciï el seu caràcter representatiu per a la ciutat i que esdevingui un equipament de referència del barri on conflueixin serveis cívics, culturals o esportius, que estan dintre dels que es preveuen. Perquè això passi calen unes obres d’adequació, ja que l’edifici no està actualment condicionat per admetre l’ús públic. És una masia molt antiga que té algunes parts bastant afectades, i la valoració de les obres que s’han de realitzar dependrà de quins siguin els usos futurs. Dintre del marc de la Llei de barris hi havia una de les fitxes, un dels projectes que es preveien, era començar a fer aquesta pluja d’idees i avançar el possible projecte dels usos de l’equipament. Ara per ara el que s’està fent és un estudi patrimonial de la masia de Can Ginestar consistent en una anàlisi històrica i la descripció arquitectònica per identificar els elements més destacats i aquells que s’haurien de tenir en compte en una futura actuació (els que són necessaris preservar i els que no) i, a partir d’aquí, fer-se’n una idea per poder començar a treballar en un futur equipament que encara no té data. Respecte a la pregunta del c. Balletbó, contesta que des de Planificació està redactat el projecte bàsic d’urbanització i s’està acabant la majoria dels carrers del Barri Antic, on està inclòs el c. Balletbó. El projecte pretén fer una nova secció amb una plataforma única, ja que com saben el c. Balletbó té diferents amplades i aquesta plataforma permetrà l’accessibilitat al carrer, només cal eliminar-hi una mica d’aparcament. En altres casos podran conviure la plataforma única i l’aparcament. S’està acabant d’enllestir els projectes. Si hi ha alguns guals que estiguin en desús, internament es col·laborarà amb l’Àrea d’Espai Públic per determinar quins són i regularitzar-ne la situació. Respecte al prec del c. Àngel Arañó, són conscients que el paviment es mou a la cruïlla amb el c. Dr. Reig. S’ha fet un informe en el qual reclamen a l’empresa constructora el seu arranjament, ja que és un carrer que encara està en garantia (fins al juny 2013). Per recepcionar les obres d’aquest carrer el que fan els tècnics municipals és supervisar tot el projecte, veure que tot està en perfecte estat i, en cas contrari, no es recepcionarà. Dintre d’aquesta garantia, l’Ajuntament exigirà el seu dret que es condicioni tot correctament. El Sr. Padilla Roig (PP), indica que tot el que envolta l’aeroport té uns planejaments diferents del que es considera normal i vol saber quin problema existeix amb l’activitat de restauració emplaçada dins de l’aparcament de taxis a la zona de Viladecans. La Sra. Lligadas Rivas (CiU), indica que enllaçant amb el punt núm. 11, de la sostenibilitat per un aire més net, no saben si s’han rebut queixes sobre el tema de la neteja dels carrers amb bufadors, ja que s’aixeca molta pols i ara és una època complicada pel tema de les al·lèrgies. Demana que tinguin en compte la possibilitat de fer la neteja d’una altra manera, almenys en aquesta època. La Presidència, indica que és un prec el que ha fet la Sra. Lligadas i que el tindran en compte. El Sr. Atienza Ferrero (ICV-EUiA), indica que és una pregunta complicada la del Sr. Padilla i que, per tant, li contestarà per escrit.


53

I sense cap més assumpte a tractar, l’alcalde clou la sessió, de la qual, com a secretari del Ple municipal, estenc aquesta acta i en dono fe.

ple municipal sessió ordinària 25 d'abril de 2013 data...

Documents