PLAT1. CONTEXT, VIDA I OBRAPlat va viure al final del segle V i al segle IVa.C a Atenes. Va viure la decadncia de la ciutat i de la democrcia.De procedncia aristocrtica, Plat creur en el govern dels millors (aristoi millors). Va ser deixeble de Scrates, per a diferncia dell, Plat va sortir dAtenes i va realitzar tres viatges a la ciutat de Siracusa, on va intentar posar en marxa el seu sistema poltic, encara que va fracassar.Va fundar lescola de filosofia, lAcadmia, on hi havia un escrit a la porta que deia que no hi entri qui no spiga matemtiques a causa de la seva gran influncia pitagrica.T un gust per la literatura i per escriure i va escriure gran varietat dobres. Sempre escrivia en forma de dileg, on un personatge anomenat Scrates (que primer representa el Scrates histric i ms tard noms expressa les idees platniques) discuteix amb alg (qui dona el nom al dileg) sobre alguna cosa. Plat utilitza molts mites que li serveixen com a mtode dexplicaci en un sentit metafric i pedaggic.La seva obra es divideix en quatre etapes:- Etapa socrtica ( o de juventud) destaquen lApologia i Crit, on Plat transmet les idees de Scrates.- Etapa de transici poca de pas entre les expressions de les idees socrtiques a les idees platniques. Destaca Men.- Etapa de maduresa expressi de les idees purament platniques. Destaquen La Repblica, Banquet, Fedre i Fed.- Etapa de vellesa poca de revisi i crtica. Escriu el Timeu, on dona explicaci a la seva teoria dels dos mons.

2. MOTIVACIONS I INFLUNCIESPlat va ser influenciat sobretot pel seu mestre, Scrates, que li va transmetre les seves idees quan Plat era molt jove. A ms, degut a la seva condemna a mort, Plat es replanteja leficcia de la democrcia i simplica en la creaci dun nou sistema poltic que funcioni realment.Tamb va ser influenciat, en negatiu, pels sofistes, ja que va anar sempre en contra del seu relativisme.De Pitgores, Plat treu el seu gust per les matemtiques, que per a ells estudien la realitat a partir de conceptes abstractes, i el dualisme antropolgic, ja que Plat creia que cos i nima eren dues part ben diferenciades de lhome.Plat tamb va ser influenciat pel pensament dHerclit i Parmnides. DHerclit, Plat extreu la idea del mn mutable, que canvia, i de Parmnides, la idea de que all que realment existeix o s realment important no canvia. Daquestes dues teories, Plat crea la seva teoria dels dos mons, un de canviant que forma la nostra realitat sensible, i el mn immutable, el mn de les idees.Aix les seves motivacions van ser trobar un sistema poltic que li permets crear una ciutat justa (poltica), i el coneixement absolut, de tots els valors com la Justcia o la Veritat (que sn absoluts i iguals per a tots, pensament contrari a la filosofia sofista).

3. LA TEORIA DE LES IDEES.3.1. DUALISME ONTOLGIC(Plat, basant-se en les dues teories de Herclit i Parmnidessobre de la natura, desenvolupa una teoria que diu que existeixen dos mons. De Parmnides agafa la idea de lsser, com a entitat eterna i immutable, que s perfecta, i explica que aquestes entitats sn les idees, all que noms es pot captar amb la ra.DHerclit agafa la idea de que les coses es troben en un canvi continu, que sn variables i peribles, i diu que sn les coses sensibles, que participen de les idees (sn com cpies).)Daquesta manera, la realitat est formada per dos mons, un dintelligible que cont les idees immutables, i un altre de sensible que cont les cpies daquestes idees. Per donar una explicaci a lexistncia dels dos mons, Plat explica a la seva obra Timeu com un sser div anomenat Demirg intenta fer una cpia del mn de les idees, i el resultat acaba sent la nostra realitat sensible.3.2 DUALISME EPISTEMOLGICPer a Plat hi ha dos tipus de coneixement:la cincia o episteme, que s el coneixement (racional) ms important que engloba el saber de les idees i s absolut per a tots, i lopini o doxa, que s el coneixement (sentits) de les coses sensibles.La dialcticas el mtode ocam que sha de seguir per tal darribar des de lopini fins al coneixement cientfic. Plat el descriu com un cam difcil per necessari per al filsof.Lnima s, per a Plat, immortal i perfecta, i viu empresonada al cos mortal i defectus que no la deixa expressar-se. Daquesta manera, lnima ha existit des de sempre, i en la seva immortalitat, ja ha conegut les idees. Sent aix, una vegada en un cos hum, lnima oblida tot aquest coneixement, per continua tenint el seu record. Aix, grcies a tot all que susciten les coses sensibles que participen de les idees lnima pot recordar tot all que ja sabia, sent noms un exercici de recordar all que nosaltres anomenem aprendre. Aix s anomenat principi de la reminiscncia.La dialctica i la reminiscncia sn dues formes darribar al coneixement epistemolgic, per nhi ha daltres; La mort, ja que lnima es desf del cos i pot tornar a gaudir de la seva llibertat i tornar al mn de les idees; lamor, que tal i com sexplica en lobra El Banquet, s un mtode de coneixement ja que si ms no, fa un cam semblant a la dialctica (primer observa les coses sensibles, que serien els cossos de les persones, que ens poden atreure mes o menys, i desprs arriba lapreciaci de lessncia daquella persona, la idea en si, que seria arribar a enamorar-se del tot.3.3. EL MITE DE LA CAVERNAPlat utilitza els mites per expressar millor les seves idees. El ms conegut s el mite de la caverna, que mostra la segent escena:Un grup dhomes es troben dins duna caverna (aquests homes seriem tots nosaltres), desquenes a lentrada de la mateixa, i desquenes a un foc que enlluerna la cova. Unes cadenes els hi impedeix moure cames, braos i el cap. Daquesta manera miren sempre fixament a la paret, on apareixen unes ombres creades per uns titellaires que mouen figuretes davant del foc (les ombres representen les coses sensibles). Aix aquests homes creuen que aquelles ombres sn la seva realitat. Diu Plat, que si sagafs un daquests homes i se lobligus a sortir de la cova (aquest cam seria la dialctica), aquest home aconseguiria arribar a lentrada de la caverna on al principi seria difcil que veis res, per poc a poc, els ulls sanirien acostumant i comenaria a veure all ms fcil que serien les ombres de les coses, els seus reflexos, desprs durant la nit, sense claror, aconseguiria veure els astres i per ltim aconseguiria mirar o veure el sol (que representa el b i el coneixement mxim). Aix aquell presoner hauria de tornar a linterior de la caverna per compartir aquell nou coneixement amb la resta de companys (per a Plat aquesta s la feina del filsof).EL SMIL DE LA LNIAPer tal de crear una representaci del coneixement, Plat planteja el smil de la lnia on sobserva que el grau ms baix de coneixement s la imaginaci, on es perceben les imatges de les coses; el segent grau s la percepci, que capta les coses sensibles. Desprs passem al coneixement matemtic que ens permet conixer les entitats de les matemtiques. Per ltim arribem al coneixement cientfic, on es t el coneixement de les idees. Els dos primers graus de coneixement pertanyen a lopini o el coneixement que prov dels sentits, i els dos ltims graus formen part del coneixement cientfic.

4. TEORIA DE LNIMA: TICA I POLTICA.4.1. DUALISME ANTROPOLGIC.Influenciat per Pitgores, Plat creia que hi havia dues parts en lhome molt diferenciades; lnima que era la part pura, eterna i perfecta, i el cos, la part bruta, efmera i mutable.Aix, Plat diu cada nima esta dividida en tres parts, la part racional, que s la part calculadora que busca el b per a la resta de lnima, la part irascible, que es deixa portar pels bons sentiments i normalment es posa de banda de la part racional, i per ltim la part concupiscible, que es deixa portar pels desitjos carnals. Tos tenim les tres parts de lanima, per cadascun t una part que controla la resta, i es aix com ens dividim entre persones racionals, irascibles i concupiscibles. Sent aix, cada part de lnima t adjudicada unavirtut tica diferent; per a les nimes ms racionals, la virtut s la saviesa, per a les nimes irascibles s el valor i el coratge, i per a les concupiscibles s la moderaci. Aquest sn els objectius a arribar segons quin tipus dnima es tingui.Per explicar aquesta idea, Plat explica el mite del carro alat que bsicament mostra lanima com un carro alat on trobem el conductor o auriga, un cavall bo i un de dolent. Lauriga que s la part racional ha de conduir el carro de manera que controli el vol i eviti danyar les ales. El cavall bo, que es posa de part del conductor, lajuda a dominar el cavall dolent que intenta sortir-se del cam i danyar les ales del carro. Plat tamb es preocupa de la poltica, i de crear un sistema que esdevingui millor que el democrtic. Per aix parla de la relaci que hi ha entre lindividu i la ciutat ideal (isomorfisme). De la mateixa manera que lindividu presenta tres parts diferenciades en la seva nima, que el fan ser una persona justa en el cas que cada part desenvolupi la seva tasca corresponent, aix Plat creu que per aconseguir una ciutat justa, sha de fer la mateixa divisi que presenta lnima en la societat; persones racionals, irascibles i concupiscibles, que tindran tasques diferents dins la ciutat, i que ajudaran a la creaci duna polis justa i bona per a tots. Els ms racionals, que busquen la saviesa, seran els governants de la ciutat que vetllaran per al b com; els irascibles, que tenen valor i coratge, seran els guardians i protegiran la ciutat; per ltim els concupiscibles, que busquen la temprana, seran qui treballin i alimentin la resta dindividus. Entre tots, cadasc complint la seva funci, es busca el b com, i aix saconseguiria grcies a una bona educaci, que mostraria les aptituds de cada nima.Per tal de que tots exerceixin el seu paper, Plat presenta el mite dels metalls, on diu que sha dexplicar una petita mentida a tots els nens perqu acabin complint aquesta nova disposici social. La mentida consisteix en dir que en comptes de nixer dun pare i una mare, tots els nens han nascut directament de la terra, que en crear-los ha agregat una porci dun metall al seu cos. Aix els qui presentin or, seran els nous governants, els qui presentin plata seran els guardians i aquells que presentin bronze seran els productors. Daquesta manera, tot quedaria molt clar i seria impossible rebutjar el paper de cadascun.Sent aix, en una societat ideal, els governants que busquen el b com, serien els filsofs, ja que posseeixen les nimes ms racionals i busquen el coneixement. Anomenats filsofs reis o guardians perfectes. Plat opina que una vegada aquest tipus de persona ha arribar a conixer el b, s el seu deure fer-lo arribar a la resta, i que per aix el seu model poltic no tracta sobre com fer que els estaments ms alts siguin ms felios, sin de com fer per que cada estament ofereixi als altres el millor de si mateix.