1. Els plastics INTRODUCCI L'us dels materials plstics,sobre tot desprs de la introducci dels plietilens i del clorur de polivinil (PVC) al comenament dels anys trenta, no ha fet ms que augmentar de forma exponencial. En l'actualitat, en tot el mn es produeixen uns noranta mil.lons de tones al any de plstics, la major part del quals s'abandonen en el medi una vegada utilitzats. A Europa el 60% dels residus de materials plstics es abandonat en abocadors,s un 33% es crema en incineradores i un 7% s'utilitza en el compostatge. A Estats Units, el 73% dels residus plstics est en abocadors de seguretat i un 14% es incinerat. El reciclatge del plstic residual, no es contempla a Europa com un procs industrial (menys d'un 1%) i en Estats Units comena ara a ser considerat com a tal (11%)

2. Introducci: QU S UN PLSTIC? els plstics sn materials orgnics polimrics d'alta massa molecular. Sn molcules gegants formades per toms de carboni juntament amb d'altres d'hidrogen, oxigen, i en menor mesura, clor, fluor, nitrogen o silici. Els plstics sn slids amorfs, sinttics o semisinttics, que tenen una gran utilitat per a la indstria. 3. Tipus de Plstics: Classiificaci Termoplstics Un termoplstic s un plstic el qual, a temperatura ambient s plstic o deformable. Termostables Els plstics termostables sn materials que una vegada que han patit el procs d'escalfament-fusi i formaci-solidificaci, es converteixen en materials rgids que no tornen Elastmers Els elastmers es caracteritzen per la seva elevada elasticitat i la capacitat d'estirament i rebot, recuperant la seva forma primitiva una vegada que es retira la fora que els deformada. 4. Termoestables Tipus de plastics termoestables(Foto de adalt). Els plstics termostables sn materials que una vegada que han patit el procs d'escalfament-fusi i formaci-solidificaci, es converteixen en materials rgids que no tornen a fondre's. Generalment, per a la seva obtenci es parteix d'un aldehid. Els plstics termostables no poden ser reciclats, excepte com a material de rebliment. 5. Termoplstics Tipus de termoplastic (Foto de adalt). Un termoplstic s un plstic el qual, a temperatura ambient s plstic o deformable, es fon a un lquid quan s escalfat i s'endureix en un estat vitri quan s prou refredat. La majoria dels termoplstics sn polmers d'alt pes molecular, els que posseeixen cadenes associades per mitj de febles forces de Van der Waals (polietil); fortes d'interacci dipol-dipol i enlla d'hidrogen; o fins i tot anells aromtics apilats (poliestir). 6. Elastomer Tipus de plastics elastomer (foto del costat). Els elastmers sn aquells polmers que mostren un comportament elstic. El terme, que prov de polmer elstic, s de vegades intercanviable amb el terme goma, que s ms adequat per referir-se a vulcanizados. Cadascun dels monmers que s'uneixen entre si per formar el polmer est normalment compost de carboni, hidrogen, oxigen i/o silici. Els elastmers sn polmers amorfos que es troben sobre la seva Tg, d'aqu aquesta considerable capacitat de deformaci. 7. Processos defabricaci Maquina que es fa servir per a la fabricaci del plstic (foto de dalt a la esquerra). Posteriorment, les empreses que compren aquestes matries plstiques sn les que les transformen i donen forma als objectes de plstic. Existeixen diferents mtodes per donar forma als objectes de plstic: * Extrusi: s'escalfa el plstic fins que es torna manejable, a continuaci es fa passar per un forat especial obert en una placa metllica fins que n'agafi la forma. * Extrusi-bufat (cossos buits): s'escalfa el plstic fins a tenir-ne una massa dissolta manejable a la qual s'insufla aire en el motlle per tal que formi una bombolla que s'expandeix fins a omplir tot el motlle i agafar la forma desitjada mantenint l'interior buit. * Premsatge: s el procediment ms com per a donar forma al plstic, consisteix en premsar i modelar la matria i desprs esperar a que es refredi perqu no es deformi. * Calandratge: consisteix en fer passar una pellcula de matria contnua per uns corrons superposats aprofitant l'acci combinada de la pressi i el lliscament. * Termoconformat:consisteix en aprofitar les qualitats trmiques dels materials per donar-los la forma desitjada grcies a un conformador compost per grans quantitats de pues mbils que, aplicades contra la superfcie d'un cos, permeten reproduir-ne amb exactitud la forma i les dimensions. 8. Extrussi o moldeig per aire a pressi Estrucci o moldeig per aire a pressi. s un procs utilitzat per fer formes buides (ampolles, recipients). Un cilindre plstic de parets primer s extrut i desprs tallat en el llarg que es desitja. Desprs el cilindre es colloca en un motle que es tanca sobre el polmer estovat i li suprimeix la part inferior tallant. Un corrent d'aire o vapor s insuflat per l'altre extrem i expandeix el material fins a omplir la cavitat. El motlle s refredat per l'enduriment. 9. Moldeig per injecci Un mbol o pist d'injecci es mou rpidament cap endavant i cap enrere per empnyer el plstic estovat per la calor a travs de l'espai existent entre les parets del cilindre i una pea reescalfada i situada al centre d'aquell. Aquesta pea central s'empra, donada la petita conductivitat trmica dels plstics, de manera que la superfcie de calefacci del cilindre s gran i el gruix de la capa plstica escalfada s petit. Sota l'acci combinada de la calor i la pressi exercida pel pist d'injecci, el polmer s prou fluid com per arribar al motlle fred on pren forma la pea en qesti. El polmer estar prou fluid com per omplir el motlle fred. Passat un temps breu dins del motlle tancat, el plstic solidifica, el motlle s'obre i la pea s remoguda. El ritme de producci s molt rpid, d'escassos segons. 10. Moldeig per termoconformat Moldeig per temoconformat. El termoconformat s un procs de fabricaci de lmines o pel lcules termoplstiques. Concretament, s ms que un procs de manipulaci, on la lmina o pel lcula de plstic adopta la forma del motlle, i s'obt la pea acabada. La lmina o pel lcula s'escalfa en un forn fins a la seva temperatura de treball, desprs s'estira sobre un motlle i es refreda. La primera generaci de mquines de termoconformat incorporava normalment escalfadors tipus caloria-barra, similars als elements de calefacci que es troben en els forns elctrics de cuina convencionals. 11. Prensat rensat: s el procediment ms com per a donar forma al plstic, consisteix en premsar i modelar la matria i desprs esperar a que es refredi perqu no es deformi.El premsat de plstics es va iniciar a principis d'aquest segle principalment grcies al desenvolupament dels aminoplastos reforats de Baekeland. 12. Calendratge Calendratge. El procs es fa servir per a la fabricaci de xapes i pel lcules plstiques. Consisteix en passar un polmer convertit en una massa tova entre una srie de corrons escalfats. A mesura que el polmer passa a travs dels corrons es forma "un producte uniforme. L'ltim parell do corrons s'ajusten per donar el gruix desitjat. El sistema de rodets de refredament dna a les xapes o pel lcules la seva estructura molecular permanent 13. Procs de reciclatge dels plstics *Els envasos se separen, es premsen i es redueixen a bales que es transporten a la central de reciclatge. * Els plstics, un cop separats, avancen per cintes transportadores, on s'esmicolen. * Els fragments de plstic es renten per eliminar-ne la brutcia i restes d'etiquetes. * Els fragments s'eixuguen amb assecadores industrials. * Els fragments de plstic eixuts sn llenats amb molta pressi, a travs de tubs, cap a uns grans sacs. * El plstic net i triat ja es pot vendre a fabricants, que el transformaran en productes nous.