DEPARTAMENT DE DIBUIX

Curs 2017-2018

PROFESSORAT: Vicent Esteve Martínez Inmaculada Ramírez Adam

1

ÍNDEX

1. Introducció.a) Justificació de la programació.b) Contextualització.

2. Objectius de l’etapa respectiva vinculats amb la matèria o l’àmbit.

3. Competències.

4. Continguts.

5. Unitats didàctiques.a) Organització de les unitats didàctiques.b) Distribució temporal de les unitats didàctiques.

6. Metodologia. Orientacions didàctiques.a) Metodologia general i específica. Recursos didàctics i organitzatius (final).b) Activitats i estratègies d’ensenyança i aprenentatge.Activitats complementàries (final).

7. Avaluació de l’alumnat.a) Criteris d’avaluació.b) Instruments d’avaluació.c) Criteris de qualificació.d) Activitats de reforç i ampliació.

8. Mesures d’atenció a l’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu o amb necessitat de compensació educativa.

9. Elements transversalsa) Foment de la lectura. Comprensió lectora. Expressió oral i escrita.b) Comunicació audiovisual. Tecnologies de la informació i de la comunicació.c) Emprenedoria.d) Educació cívica i constitucional.

10. Avaluació de la pràctica docent i indicadors d’èxit

ACTIVITATS EXTRAESCOLARS

LLIBRES DE TEXT PER AL CURS 2016-2017

2

1.INTRODUCCIÓ

A) JUSTIFICACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ

DOGV 7544/ 10.06.2015, DECRET 87/2015, de 5 de juny currículum de las distintes

ensenyances reglades en la Llei, del que formaran part els aspectes bàsics del currículum

que constitueixen las ensenyances mínimes.

B) CONTEXTUALITZACIÓ

El I.E.S Sant Vicent Ferrer és un centre en el que s’imparteixen la Educació

Secundària Obligatòria i dues modalitats de Batxillerat ― Batxillerat de Ciències i

Tecnologia i el Batxillerat d’Humanitats i Ciències Socials―. En el centre s’imparteix també

Cicles Formatius de Grau Mitjà:” SMX - Sistemes Microinformàtics i xarxes”; y de Grau

Superior: “ASIX - Administració de Sistemes Informàtics en xarxa” y “DAI -

Desenvolupament d'Aplicacions Informàtiques”.

En quant a d’ubicació i característiques del area d’influència del centre cap dir que

aquest es troba ubicat a Algemesí,de 27.808 habitants (any 2015) y situada en la comarca

de la Ribera Alta, província de València.

En el que respecta al nivell econòmic, social i característiques de l’alumnat, cap dir

que la majoria dels alumnes pertanyen a una classe social mitjana, i en el que respecta a

l’aprenentatge, hi ha una certa homogeneïtat, malgrat algunes deficiències degudes a la

procedència de centres situats en barris marginals de la localitat. La majoria presenten certa

predisposició a l’aprenentatge a excepció d’aquestos abans esmentats i a alguns repetidors

sense cap gana de estudiar. Aquestos últims, són els que fan que moltes vegades no es

puga assolir els nivells desitjats ni el currículum per a completar els objectius de

l’assignatura. Cal assenyalar que aquest curs s’ha produït una forta merma d’alumnat degut

principalment a que un sector d’alumnat ha preferit canviar a l’altre institut de la ciutat.

Aquesta disminució es deguda principalment a que ela alumnes que han canviat de centre,

no volien acudir a aquest per l’alt nombre de gent d’ètnia gitana i immigrant. El resultat ha

segut que tenim molts menys alumnes i els que tenim són majoritàriament d’aquesta ètnia i

estrangers. Açò està dificultant el poder portar a terme les programacions i complir el

currículum de ESO.

3

2.OBJECTIUSA ) OBJECTIUS GENERALS D’ETAPA

OBJECTIUS GENERALS D’ETAPA

a) Comprendre i produir missatges orals i escrits amb propietat, autonomia i creativitat en valencià i en castellà i, almenys, en una llengua estrangera, utilitzant-los per a comunicar-se i per organitzar els propis pensaments, i reflexionar sobre els processos implicats en l’ús del llenguatge i respectant distintes formes d’expressió.

b) Interpretar i produir amb propietat, autonomia i creativitat missatges que utilitzen codis artístics, científics i tècnics, amb la finalitat d’enriquir les seues possibilitats de comunicació i reflexionar sobre els processos implicats en el seu ús.

c) Obtenir i seleccionar informació utilitzant les fonts en què habitualment es troben disponibles, tractar-la de forma autònoma i crítica, amb una finalitat prèviament establerta i transmetre-la als altres de manera organitzada i intel·ligible.

d) Elaborar estratègies d’identificació i resolució de problemes en els diversos camps del coneixement i l’experiència, mitjançant procediments intuïtius i de raonament lògic, contrastant-les i reflexionant sobre el procés seguit.

e) Formar-se una imatge ajustada de sí mateixos, de les seues característiques i possibilitats, i desenvolupar activitats de manera autònoma i equilibrada, valorant l’esforç i la superació de dificultats.

f) Relacionar-se amb altres persones i participar en activitats de grup amb actituds solidàries i tolerants, lliures d’inhibicions i perjudicis i rebutjant tot tipus de discriminacions degudes a la raça, el sexe, la classe social, les creences i altres característiques individuals, socials i culturals.

g) Analitzar els mecanismes i valors que regeixen el funcionament de les societats, en especial aquelles que fan referència als drets i deures dels ciutadans, elaborar judicis i criteris personals i actuar amb autonomia i iniciativa en la vida activa i adulta.

h) Conèixer les creences, actituds i valors bàsics de la nostra tradició i patrimoni cultural, valorar-los cítricament i escollir aquelles opcions que millor afavoresquen el seu desenvolupament integral com a persones.

i) Analitzar els mecanismes bàsics que regeixen el funcionament del medi físic, valorar les repercussions que sobre aquest tenen les activitats humanes i contribuir activament a la defensa, conservació i millora d’aquest com a element determinant de la qualitat de vida.

j) Conèixer i valorar el desenvolupament científic i tecnològic, les seues aplicacions i repercussions en el seu medi físic i social.

k) Conèixer i apreciar el patrimoni natural i cultural i contribuir activament a la seua conservació i millora, entendre la diversitat lingüística i cultural com a un dret dels pobles i dels individus a la seua identitat, i desenvolupar una actitud d’interès i respecte cap a l’exercici d’aquest dret.

l) Conèixer i comprendre els aspectes bàsics del funcionament del propi cos i de les conseqüències per a la salut individual i col·lectiva dels actes i les decisions personals, i valorar els beneficis que comporten els hàbits de l’exercici físic, de la higiene i d’una alimentació equilibrada, així com dur una vida sana.

B ) OBJECTIUS GENERALS D’ÀREA

OBJECTIUS GENERALS D’ÀREA

1. Percebre i interpretar críticament les imatges i les formes del seu entorn, i ésser sensible a les seues qualitats plàstiques, estètiques i funcionals.

2. Apreciar el fet artístic com a font de plaer estètic i com a part integrant d’un patrimoni cultural, i contribuir activament al seu respecte, conservació i millora, amb especial incidència en les obres artístiques valencianes.

3. Expressar-se amb actitud creativa utilitzant els codis, terminologia i procediments del llenguatge visual i plàstic amb la finalitat d’enriquir les seues possibilitats de comunicació.

4

OBJECTIUS GENERALS

Els objectius generals d’etapa marquen les intencions educatives per a l’etapa i fan referència a capacitats generals, sense estar relacionats exclusivament a cap àrea.

Des de cadascuna de les àrees es contribueix a la consecució dels objectius generals d’etapa, sent els objectius generals d’àrea la referència més concreta als continguts fonamentals del seu camp de coneixement, i expressant-se també com a capacitats.

Per aquest motiu, es procedeix inicialment a la reflexió al voltant de les connexions entre els objectius generals d’etapa i d’àrea, per a poder subratllar en uns i altres, els aspectes relacionats.

Els objectius tant d’àrea com d’etapa no poden ser avaluats directament, per la qual cosa es subratllen també els aspectes amb els quals es relacionen els objectius generals d’etapa i àrea, i els criteris d’avaluació.

Finalment es realitza la gradació dels objectius generals d’àrea per a cada nivell.

4. Comprendre les relacions del llenguatge visual i plàstic amb altres llenguatges, escollint la fórmula expressiva més adequada d’acord amb les seues necessitats de comunicació.

5. Respectar i apreciar altres maneres d’expressió visual i plàstica distintes de la pròpia i dels models dominants en l’entorn, superant estereotips i convencionalismes, i elaborar judicis i criteris personals que li permeten d’actuar amb autonomia i iniciativa.

6. Relacionar-se amb altres persones i participar en activitats de grup adoptant actituds de flexibilitat, solidaritat, interès i tolerància, superant inhibicions i prejudicis i rebutjant discriminacions degudes a característiques personals o socials.

7. Valorar la importància del llenguatge visual i plàstic com a mitjà d’expressió de vivències, sentiments i idees, superar inhibicions i apreciar la seua contribució a l’equilibri i benestar personal.

8. Apreciar les possibilitats expressives que ofereix la investigació amb diverses tècniques plàstiques i visuals valorant l’esforç de superació que suposa el procés creatiu.

9. Planificar, individualment o cooperativament, les fases del procés de realització d’un obra, analitzar els seus components per adequar-los als objectius que es pretenen aconseguir i revisar en finalitzar cadascuna de les fases.

3.Competències bàsiques. Relació entre les competències bàsiques i els objectius de l’àrea o matèria i els criteris d’avaluació.

grad Programació objectius D’ÀREA per nivells

1r ESO i 2n ESO 3r ESO 4t ESO

Valorar la importància del llenguatge visual i plàstic com a mitjà d’expressió de vivències, sentiments i idees, i com a potenciador de qualitats positives de la pròpia personalitat.

Valorar la importància del llenguatge visual i plàstic com a mitjà d’expressió de vivències, sentiments i idees, i apreciar la seua contribució a l’equilibri i el benestar personal.

Realitzar composicions graficoplàstiques que expressen sensibilitat en el traç, personalisme expressiu i resultats originals.

Valorar positivament la precisió, l’exactitud i la neteja en l’elaboració de treballs realitzats tant individualment com en grup.

Participar en activitats de grup adoptant actituds de flexibilitat, solidaritat, interès i tolerància i mostrant un rebuig per les discriminacions.

Relacionar-se amb altres persones i participar en activitats de grup adoptant actituds de reflexió, solidaritat, interès i tolerància, superar inhibicions i prejudicis i rebutjar discriminacions basades en característiques personals o socials.

Comprendre les relacions del llenguatge visual i plàstic amb altres llenguatges, com a mitjà de transmetre i obtenir informació, i elegir-ne l’opció adequada a diferents finalitats comunicatives.

Comprendre les relacions del llenguatge visual i plàstic amb altres llenguatges i seleccionar, en la mesura que siga possible, el mitjà d’expressió que s’adapte millor al missatge que es vol transmetre per tal de que s’adeqüe a les diferents finalitats comunicatives.

Conèixer els traçats geomètrics bàsics i reconèixer les formes geomètriques bàsiques en la natura i en les arts.

Analitzar i interpretar raonadament, a partir de criteris preestablerts, formes i imatges representades de manera objectiva i subjectiva.

Reaccionar críticament a manipulacions i discriminacions (socials, racials, sexuals) fomentades per determinats missatges visuals publicitaris.

5

Observar formes i imatges, o conjunts d’unes i altres, i abstraure’n els elements propis del llenguatge visual i plàstic. Comprendre el lèxic bàsic i el

significat conceptual del llenguatge visual i plàstic, i fer-ne una utilització correcta.

Conèixer i interpretar críticament els diferents tipus de formes i imatges que es produeixen en l’actualitat, i ser sensibles a les qualitats plàstiques, estètiques i funcionals.

Estudiar i preparar formes, tot seleccionant-ne punts de vista i enquadraments, a fi de crear conjunts interessants per ser representats. Objectius D’ÀREA per nivells

1r ESO i 2n ESO 3r ESO 4t ESOReconèixer les

aplicacions pràctiques o estètiques d’imatges bi i tridimensionals, identificant-ne les característiques segons la funció que compleixen.

Observar i interpretar les imatges i les formes de l’entorn més proper, i també del llunyà, i ser sensible a les qualitats plàstiques i estètiques.

Mostrar sensibilitat per la bellesa i l’harmonia del medi natural.

Interessar-se per l’experimentació de materials, la instrumentació i les tècniques, a fi de facilitar la pròpia expressivitat plàstica.

Apreciar les possibilitats expressives que ofereix la investigació amb diverses tècniques plàstiques i visuals.

Apreciar les possibilitats expressives que ofereix la investigació amb diverses tècniques plàstiques i visuals i valorar l’esforç de superació que suposa el procés creatiu.

Aplicar tècniques en la producció d’imatges, amb domini i acabats suficients que permeten interpretar-les amb correcció.

Reconèixer les tècniques de producció d’imatges bidimensionals i tridimensionals, i en el temps. Experimentar i apreciar les possibilitats d’autoexpressió que ofereixen.

Expressar-se amb una actitud creativa utilitzant correctament els codis, la terminologia i els processos del llenguatge visual i plàstic.

Planificar i seguir el procés de producció d’un missatge visual d’acord amb una intenció prefixada: recollida d’informació, maduració de la idea, esborranys, proves tècniques i materials, prototips, realització de l’obra definitiva i valoració dels resultats.

Planificar, individualment i col·lectivament, les fases del procés de creació i realització d’un obra.

Planificar, individualment i col·lectivament, les fases del procés de creació i realització d’un obra; analitzant-ne els components per tal d’adequar-los als objectius i revisar, en acabar, cada una de les fases.

Respectar fets i ambients culturals i quotidians, apreciar-ne les qualitats estètiques i, més àmpliament, valorar el patrimoni cultural i artístic del nostre país.

Respectar i apreciar mitjans d’expressió visual i plàstica diferents i que no siguen els propis d’una manera objectiva.

Respectar i reconèixer altres formes d’expressió visual i plàstica diferents a la pròpia i de les formes dominants en l’entorn, superar estereotips i convencionalismes, i elaborar judicis i criteris personals que permeten actuar amb autonomia.

Distingir les particularitats sintàctiques dels llenguatges seqüencials (còmic, cinema, televisió, animació) valorar-ne l’expressió i la comunicació.

Apreciar els valors estètics de les obres d’art, de disseny i de comunicació visual, fruir-ne i entendre-les com a part del nostre patrimoni cultural que cal respectar, conservar i millorar.

4 . CONTINGUTS CURRICULARS DE L’ÀREA

6

En els anys de L’Educació Secundària Obligatòria els alumnes estan capacitats per a

realitzar anàlisis més particularitzades i d'una major especialització en les tècniques i habilitats

dels diferents àmbits. Açò justifica que, en aquesta etapa, l’Educació Plàstica, Visual i

Audiovisual s’organitza en una àrea independent, distinta de la Música, amb la qual coincidia en

una mateixa àrea en l’Educació Primària.

En l’educació obligatòria aquesta àrea no constitueix una iniciació als estudis artístics o a

les belles arts. Té a veure, més aviat, amb el món d'experiències dels sentits, en particular, amb

experiències de naturalesa visual i tàctil, provinents tant de la natura, com de l’activitat i la creació

humana: les arts, el disseny i, en general, la representació. El punt de partida de l’àrea està, per

això, en el món quotidià d'imatges i fets plàstics en què viuen els alumnes i on troben els

productes de l’arquitectura, del disseny gràfic i industrial, i les múltiples imatges visuals

transmeses pels diferents mitjans: cinema, televisió, vídeo, fotografia; precisament aquest univers

quotidià de formes i imatges, tan pròxim a l’alumne, tan envoltant en la nostra cultura moderna,

representa un poderós centre d’atracció i d’interès, a partir del qual és possible i convenient

desenvolupar l’educació.

Així doncs, i en relació amb una de les finalitats bàsiques de tota educació, la de contribuir

a la socialització dels alumnes en el seu medi, aquesta àrea ha de fer-los capaços d'assimilar

l’entorn visual i plàstic en què viuen establint amb aquest una interacció reflexiva i crítica.

L’enfocament serà diferent segons avancem en els cursos, en qualsevol de les àrees,

optatives o comunes, ja que la capacitat d’aprenentatge i l’apreciació de l’entorn difereixen segons

l’edat. A més a més, donat que en aquest Centre s’imparteix la modalitat de Batxillerat

Tecnològic, els membres del seminari tractarem de reforçar i consolidar tots aquells continguts,

conceptuals, procedimentals i actitudinals, de caràcter tècnic.

L’ensenyament d'aquesta àrea en l’etapa de Secundària Obligatòria ha de fonamentar-se

en dos conceptes bàsics: saber veure i saber fer. *El primer concepte, saber veure, fa referència a la necessitat d'educar la percepció de

l’alumne, que sense aquesta educació es limita a acollir la informació visual exterior de manera

irreflexiva, i rep únicament impressions subjectives, sensacions, emocions, però sense examinar

qualitativament aquesta informació. Ensenyant l’alumne a saber veure, aquest no solament

respondrà a l’estímul emocional de les imatges, sinó que serà també capaç d'analitzar-les

objectivament, exercirà la seua capacitat crítica, el seu intel·lecte, no sols el seu gust personal, i per

tant avaluarà la informació visual en termes més objectius i arribarà a conclusions personals positives

o negatives segons haja establert la seua escala de valors.

7

Cal tenir en compte que l’alumne es desenvolupa en un món on la informació visual és

capital; per tant, fóra absurd que un estudiant que acabés l’Educació Secundària Obligatòria no

tingués un coneixement bàsic d'aquest llenguatge visual i plàstic que l’acompanya constantment.

Cal que aprenga les regles d'aquest idioma, tan familiar per a ell i al mateix temps tan ignorat. És

imprescindible que estudie les emissions i les recepcions, les accions i les reaccions, les

convencions; en suma, tot un codi que ha d’ésser capaç de desxifrar per entendre els missatges

visuals i plàstics que contínuament rep.

La gradual adquisició d'aquests coneixements proporcionarà a l’alumne dues actituds

positives i necessàries per a la seua realització personal.

La primera l’obligarà a enfrontar-se als estímuls visuals de diferent forma, ho farà

críticament i lúcidament amb una ment receptiva, que el farà acceptar o rebutjar de manera

conscient aquells missatges que abans absorbia irreflexivament. Aquesta potenciació de la seua

capacitat analítica comparativa i reflexiva l’ajudarà en el camí cap a la llibertat individual.

La segona afavorirà el desenvolupament de la seua pròpia sensibilitat estètica, de la

capacitat de gaudir visual, i despertarà en definitiva, una inquietud imprescindible per gaudir dels

fets plàstics que el món li ofereix (exposicions, museus, espectacles ... ).

Ara bé, la capacitat d'apreciació de les arts visuals que l’educació es proposa establir en els

alumnes de Secundària ha de consistir bàsicament en la capacitat de fruir d'aquestes, capacitat

d'aconseguir el gaudir artístic i no estrictament un enteniment conceptual o un judici artístic, que

constituiria una especialització pròpia d'estudis universitaris. L’educació de la sensibilitat artística

pot procedir d'altres àrees, però principalment ha de venir del treball educatiu en aquesta. Per a

aquesta finalitat és convenient un apropament al medi artístic en el sentit tradicional del terme en

la mesura que les obres clàssiques són excel·lents educadores d'aquella sensibilitat. En tot cas,

l’educació en aquesta àrea ha de transcendir el camp de les belles arts en el seu sentit

convencional i afectar objectes i imatges de l’entorn ordinari.

*Pel que fa a l’altre concepte, saber fer, és obvi que no es pretén que tots els alumnes

es convertisquen en artistes, sinó que tots siguen capaços de manifestar-se amb imaginació i

desenvolupen una actitud creativa dins del món visual i plàstic. Es tracta que el alumne siga

capaç de realitzar tant representacions objectives com aquelles que requerisquen una major

subjectivitat.

Però, per obtenir aquesta competència expressiva, cal proveir l’alumne dels

coneixements imprescindibles, no solament conceptuals sinó també procedimentals, que li

permeten expressar sense traves tot el seu potencial creatiu.

Els éssers humans hem estat autors i protagonistes, al llarg del temps i de l’espai, de

grans bagatges als quals anomenem cultures. Una d'aquestes, la nostra, és la cultura

8

valenciana amb tota la seua història, els seus trets definitoris i el seu art, inclòs naturalment en

el marc d'una cultura mediterrània, europea i occidental. Es tracta, abans de tot, que l’alumne

assimile l’entorn visual i plàstic on viu, establint un diàleg reflexiu i crític amb ell en la doble

direcció i els diferents nivells del saber veure i el saber fer. En aquesta interacció amb l’entorn,

tenen segurament un paper important i significatiu les manifestacions de l’art popular, que

poden trobar-se en qualsevol lloc, de l’entorn de l’alumne; sempre hi ha objectes artesanals,

que a més de complir funcions d'utilitat, contenen valors estètics, l’anàlisi i apreciació dels

quals contribueixen a educar la sensibilitat artística que s'intenta desenvolupar.

D'aquesta manera s'estableixen quatre eixos fonamentals que articulen el disseny del

currículum:

a) Anàlisi dels aspectes visuals i plàstics de l’entorn físic.

b) Fonaments del llenguatge plàstic.

c) Procediments i tècniques utilitzats en els llenguatges visuals.

d) Apreciació del fet artístic en les arts visuals.

La interrelació entre els dos primers conceptes bàsics i els quatre eixos fonamentals

podria organitzar-se de la manera següent:

Saber veure:

- Anàlisi dels aspectes visuals i plàstics de l’entorn físic.

- Fonaments del llenguatge plàstic.

- Apreciació del fet artístic en les arts visuals.

Saber fer:

- Fonaments del llenguatge plàstic.

- Procediments i tècniques utilitzats en els llenguatges visuals.

L’àrea d'Educació Plàstica i Visual és optativa en el quart curs i serà escollida per

aquells alumnes que hi tinguen un especial interès, com a orientació per prosseguir uns

estudis acadèmics o professionals o per incorporar-se a la vida activa i adulta.

La configuració de l’àrea en aquest últim curs permet d'aprofundir els continguts

abordats en els cursos anteriors, aplicant mètodes més complexos en les dues línies que

planteja el desenvolupament dels continguts de l’àrea: saber veure i saber fer.

Mesures d’atenció a l’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu o amb necessitat de compensació educativa.

9

Un dels principis bàsics que ha de tindre en compte el professor és el de la

individualització de la ensenyança, partint sempre de la situació inicial de cada alumne en

concret. Aquest, de forma única i individual ha de tindre al seu abast una educació basada en

la seua motivació, interessos i capacitats d’aprenentatge.,

Ens proposem així ajustar la Nostra ajuda pedagògica a cada alumne en concret, elegir

amb cura els recursos didàctics i variar sempre que siga necessari la nostra metodologia.

Ens proposem portar avant una metodologia diversa, bassada en :

-S’alternarà el treball individual i amb petits grups.

-Es realitzarà un seguiment diari dels alumnes amb dificultats.

-S’utilitzarà material didàctic proper als seus interessos, però sobretot, pràctic.

-No es compararà a l’alumne amb el grup.

-En tot moment, s’estarà obert a la realització de petites adaptacions si així fa falta i es

requereix. Per a tal menester seguirem una pauta de treball determinant què és allò que

l’alumne no aconsegueix assolir i determinarem quina és la metodologia a treballar i

comprovar quins són els objectius aconseguits per l’alumne.

Per a donar resposta a aquesta diversitat es plantejarà la realització d’activitats i

exercicis apropiats i tan abundants com siga precís amb el fi d’assolir els continguts treballats

en la unitat, tenint en compte que es concedirà gran importància en tot moment al treball

personal i individual; en concret s’aplicarà en les activitats de consolidació i en les de

recuperació i ampliació.

Els grups de treball seran flexibles i el ritme que porten serà acord a les seues

capacitats i el ritme portat per cadascun d’ells serà distint, segons necessiten cadascú més o

menys reforç

Es farà al principi del curs una avaluació inicial. Aquesta avaluació ens donarà

informació al voltant dels coneixements que posseeix l’alumne i els hàbits i destreses en el

desenvolupament de treballs manuals i l’ús del material de dibuix. A partir d’aquesta informació

ja podrem fer les adaptacions curriculars significatives o no significatives que siguen

necessàries.

Es disposa d’una sèrie de treballs i exercicis de diferents fonts i diferents nivells

adequats a les necessitats dels alumnes estructurats de la següent forma :

- Exercicis previs per a una millor comprensió dels conceptes i procediments , aprofitant

els coneixements ja adquirits en altres cursos

- Exercicis pràctics variats per a exercitar els continguts de la matèria.

- Exercicis de repàs per a assentar els coneixements en aquells casos que més ho

necessiten.

10

- Activitats d’assoliment, reflexió i relació entre diferents aspectes i conceptes

aparentment distints.

5. Estructura i classificació. Organització i distribució temporal de les unitats didàctiques.

CONTINGUTS PRIMER I SEGON D’ESO

PRIMER I SEGON D’ESO

UniU Unitats CONCEPTES PROCEDIMENTS ACTITUDSBÀSICS AMPLIACIÓ

1 El color

El color en el paisatge.

La interacció del color.

Materials i tècniques pictòriques.

El valor simbòlic del color.

Llapis de colors.

Les ceres.

Observació i anàlisi del color i experimentació del comportament del color en circumstàncies diferents.

Observació i anàlisi del color en l’obra d’art, en els treballs propis i en els dels companys.

Investigació experimental a partir de l’obtenció de matisos de color.

Recerca de solucions originals en representacions gràfiques i plàstiques.

Actitud oberta i receptiva del color tant en el medi natural com en l’artificial.

2Formes poligonals

Polígons regulars.Mètode particular:

triangle i hexàgon.Mètode particular:

quadrat i octàgon.Mètode particular:

pentàgon i heptàgon.

Mètode general donat el radi.

Polígons estrellats.

Els polígons en l’entorn natural i artístic.

Interpretació de les formes reals.

Utilització i maneig dels instruments i materials adequats a cada tècnica, d’acord amb les intencions expressives i descriptives.

Gust per la precisió, l’exactitud i la neteja en l’elaboració de representacions gràfiques i plàstiques.

Sensibilització per la bellesa i l’harmonia.

11

3 Del pla al volum

Plans i volums.Pas del pla al

volum.Volums a partir

de desenvolupaments.

La composició en l’espai.

Els mòbils creats amb formes planes.

El disseny.

Realització de formes expressives volumètriques.

Representació en el pla de formes tridimensionals.

Hàbit d’observació.Interès per la

recerca de noves solucions.

4 De l’espai al pla

Representació de volums en dues dimensions.

Vistes d’un cos amb volum.

Perspectiva cavallera.

Perspectiva isomètrica.

Disseny de lletres en perspectiva isomètrica o cavallera.

La fotografia, el dibuix i el disseny.

Del volum al pla i del pla al volum.

Anàlisi dels sistemes projectius tridimensionals i de la seua utilització amb finalitats descriptives i expressives.

Classificació, identificació i estudi comparat de formes bidimensionals.

Utilització de tècniques diferents per reproduir signes gràfics i plàstics.

Utilització dels sistemes projectius bidimensionals, amb finalitats expressives i descriptives.

Predisposició per captar efectes de profunditat espacial en obres gràfiques i plàstiques.

Valoració de la capacitat ordenadora.

5 La proporció

La proporció.Obtenció de

figures semblants.Les escales.

Els formats en fotografia, cinema i televisió.

L’estergit.Figures

semblats.

Observació i anàlisi del ritme i la proporció en la natura, en obres d’art i en imatges fixes i en moviment.

Valoració de la proporció en la natura, les obres d’art i de disseny, i els mitjans de comunicació.

Reconeixement de la utilitat del llenguatge gràfic i plàstic i de les seues possibilitats informatives.

6 Llums i ombres

La llum i les ombres.

Tipus i proporcions del focus de llum.

Obtenció d’ombres.

El clarobscur com a recurs.

Ombres xineses.

La llum i la fotografia.

Llums i ombres en el cinema.

La llum en les obres plàstiques.

Realització de variacions lluminoses per produir canvis en l’aparença de volums i ambients.

Anàlisi i observació de variacions de llum en representacions plàstiques.

Interès per captar efectes de llum en obres gràfiques, plàstiques i visuals.

Receptivitat i sensibilització davant la llum en la natura, els ambients urbans i els objectes.

7 El moviment

El moviment.El moviment en

les arts plàstiques.

El moviment en el còmic.

El zoòtrop o l’origen del cinema.

El moviment en el cinema.

Els dibuixos animats.

Observació, recopilació, classificació i anàlisi del moviment en l’entorn, en l’art i en altres canals de comunicació.

Valoració del moviment en la natura, les arts plàstiques i els mitjans de comunicació.

Disposició per explorar les pròpies possibilitats artístiques i gust per posar-les en pràctica.

8El llenguatge del còmic

El còmic.Elements del

còmic.El contingut del

còmic.

Recursos utilitzats en el còmic.

La planificació i l’angulació.

Arxiu d’imatges.

Anàlisi i avaluació de la connexió existent entre resultats i tècniques utilitzats en l’elaboració del còmic.

Actitud de crítica raonada sobre qualsevol missatge, comunicació i obra (gràfica o plàstica), tant pròpia com d’altre.

Interès per la recerca d’informació gràfica.

12

TEMPORALITZACIÓ

Aquesta temporalització és orientativa, donat que els temes es desenvoluparan d’acord a les

necessitats específiques de cada grup. A més a més estem sempre supeditats a activitats que

puguen realitzar-se de manera simultània a la programació, com podran ser participacions en

concursos o altres esdeveniments artístics relacionats amb l’assignatura.

Cal afegir la dificultat d’aquest curs, donat les poques hores que tenim, en primer, segon i tercer

d’ESO, dos a la setmana; i tres en quart.

Manifestem el disgust de l’optativitat en primer, es redueix la formació artística i creativa dels

alumnes.

Fet aquest aclariment passem a descriure en quin ordre s’impartiran els temes a tractar:

Primera avaluació : Tema 2, tema 3 i tema 4

Segona avaluació : Tema 1, tema 5 i tema 6

Tercera avaluació : Tema 7 i tema 8

CONTINGUTS TERCER D’ESO

TERCER d’ESO

UNITATS CONCEPTES PROCEDIMENTS actitudsBÀSICS AMPLIACIÓ

1 Tangències i enllaços.

Tangències entre rectes i circumferències.

Tangències entre circumferències.

Enllaços.Espirals.

Tangències i enllaços en les arts visuals.

Construcció de corbes contínues.

Utilització creativa de l’espiral.

Realització d’una composició lliure en què els elements compositius siguen enllaços i tangències entre rectes i circumferències.

Construcció d’una composició modular.

Interpretació geomètrica d’una imatge.

Apreciació del rigor en tota obra plàstica.

Predisposició per valorar noves experiències.

Atenció a les orientacions i les observacions.

Tendència a la cerca d’informació en les obres d’art i disseny.

2 El color.El color.Qualitats del

color.La relativitat

del color.

Utilització de claus cromàtiques en la pintura.

Variacions cromàtiques.

Modulacions del color.

Composicions mitjançant el collage.

Realització d’una composició en diferents claus cromàtiques.

Manipulació de fotografies per obtenir claus cromàtiques.

Elaboració d’una escala policroma amb quantitats parcials de color.

Anàlisi d’obres pictòriques realitzades amb colors plans o modulars.

Respecte a les obres i els papers dels altres.

Gaudir del color com a font de bellesa.

Esforç personal per realitzar les propostes de treball.

Rebuig de solucions estereotipades.

13

3 El volum.

El volum.El relleu i

l’escultura de volum redó.

Com mirar un obra tridimensional.

Materials, procediments i tècniques escultòriques.

Pas del pla al volum.

Aplicacions del color al volum.

Els plans seriats.Recreació

tridimensional d’una obra d’art pictòrica.

Creació d’un relleu fent talls i doblecs sobre una superfície plana.

Creació d’un relleu amb diferents plans acolorits.

Realització d’una composició tridimensional fent servir seriats.

Predisposició per gaudir de la riquesa de formes, colors, etc. de la natura.

Conscienciació que el medi natural és una font d’informació i d’inspiració.

Gaudir de noves experiències plàstiques.

4

La perspectiva cònica frontal.

Sistema cònic.

Fonaments del sistema cònic.

Elements geomètrics de la perspectiva cònica.

Dibuix de la perspectiva cònica frontal.

La perspectiva cònica en la imatge fotogràfica.

La perspectiva cònica en el disseny d’interiors.

Perspectiva de volums bàsics.

Paisatges dibuixats en perspectiva cònica frontal.

Representació en perspectiva cònica frontal de l’interior d’una habitació.

Creació d’una composició modular en perspectiva cònica.

Realització de composicions polièdriques en perspectiva.

Dibuix de perspectiva en el còmic.

Atenció en l’observació de formes i espais.

Predisposició per gaudir i comprendre perspectives noves.

5La perspectiva cònica obliqua.

Perspectiva cònica obliqua.

Com es dibuixa en perspectiva cònica obliqua.

Altres traçats en perspectiva cònica obliqua.

L’espai en l’obra pictòrica.

Aplicacions de la perspectiva cònica obliqua.

Paisatges dibuixats en perspectiva cònica obliqua.

L’escorç: una aplicació de la perspectiva cònica.

Realització d’un collage en perspectiva cònica obliqua.

Anàlisi de la perspectiva d’obres pictòriques.

Descobriment de l’escorç en fotografies i obres d’art.

Atenció en l’observació de formes i espais.

Disposició per comprendre i valorar nous enfocaments, perspectives i punts de vista.

Apreciació de les característiques intrínseques d’una obra plàstica.

6 La publicitat.

Fonaments i funcions de la publicitat.

Tipus de productes i consumidors.

Els mitjans publicitaris.

EL missatge publicitari.

Fonaments plàstics del disseny publicitari.

Els rols socials en la publicitat.

Lectura d’un missatge publicitari.

Anàlisi de l’ús del color.Creació d’un missatge

publicitari.Anàlisi de missatges

publicitaris.

Reconeixement de la utilitat gràfica i plàstica.

Valoració de la influència artística en la conducta humana.

Predisposició per entendre les creacions de l’ésser humà.

7 El sistema dièdric.

Sistema dièdric.

Projeccions de punts i rectes.

Projecció de figures planes.

Projecció de sòlids.

Projecció de cossos geomètrics.

Representació de cossos complexos.

El sistema dièdric en el disseny.

El sistema dièdric en l’arquitectura.

Dibuix de les vistes de cossos i objectes.

Dibuix de les projeccions d’objectes.

Realització del disseny d’un objecte.

Valoració per l’observació de formes noves, espais, perspectives, etc.

Atenció a l’exemplificació visual oferta a classe.

14

8Anàlisi d’obres pictòriques

La forma i la línia en l’obra pictòrica.

El color i les textures.

La llum.La

representació de l’espai.

La composició.

Estudis temàtics d’obres pictòriques.

Lectura d’un quadre.

Anàlisi de l’espai.Anàlisi de la llum.Anàlisi de la composició.Expressió subjectiva de

diferents tipus de sensacions.

Valoració de les característiques intrínseques de les obres pictòriques.

Valoració del rigor sistemàtic i exhaustiu en les observacions.

TEMPORALITZACIÓAquesta temporalització és orientativa, donat que els temes es desenvoluparan d’acord a les

necessitats específiques de cada grup. A més a més estem sempre supeditats a activitats que

puguen realitzar-se de manera simultània a la programació, com podran ser participacions en

concursos o altres esdeveniments artístics relacionats amb l’assignatura.

Aquest curs hi ha modificacions en el nom de l’assignatura, però nosaltres hem mantingut els

mateixos llibres/quadern, per tant la mateixa programació.

Farem el possible per introduir el tema audiovisual.

Fet aquest aclariment passem a descriure en quin ordre s’impartiran els temes a tractar:

Primera avaluació : Tema 1, tema 2 i tema 3

Segona avaluació : Tema 4, tema 5 i tema 7

Tercera avaluació : Tema 6 i tema 8

CONTINGUTS QUART D’ESO

QUART D’ESO

UNITATS CONCEPTES PROCEDIMENTSactitudsBÀSICS AMPLIACIÓ

1 El dibuix expressiu.

Els elements gràfics en el dibuix expressiu.

Elements de sensibilització de superfícies.

Sintaxi dels elements gràfics.

Representació subjectiva del volum i l’espai.

Tècniques gràfiques.

Ús expressiu de la tinta.

La natura morta.Interpretacions

sobre un mateix tema.

El dibuix de l’arquitectura i els paisatges.

Aplicacions de la línia en el dibuix.

La mesura de les dimensions.

Realització d’un collage amb textures.

Diferents interpretacions d’un mateix tema

Atenció a la dimensió estètica dels objectes funcionals.

Curiositat per l’activitat perceptiva com a motor de creació i de coneixement.

Interès per l’observació sistemàtica.

15

2La composició i el ritme.

La composició en una obra plàstica.

Criteris de composició.

El ritme modular.

Els esquemes compositius.

La llum com a recurs compositiu.

El color com a recurs compositiu.

Op art i ritme modular.

Construcció del rectangle auri.

Realització de composicions seguint els esquemes compositius donats.

Realització de fotografies seguint diferents esquemes compositius.

Anàlisi de la llum en diverses obres pictòriques.

Anàlisi de la composició cromàtica.

Realització de composicions cinètiques.

Apreciació de les variacions visuals produïdes per cavis lumínics i cromàtics.

Valoració del rigor, l’exactitud en les observacions.

Esforç personal per realitzar les propostes de treball.

Refús de solucions estereotipades i propòsit d’originalitat.

3 El disseny gràfic.

El disseny. Classificació.

El disseny de marques.

El disseny de la identitat corporativa.

La maquetació.

EL cartell.Transferència de

llenguatges. La il·lustració.

Disseny de teles i papers pintats.

El packaging.

Anàlisi i creació d’un cartell.

Realització d’un programa senyalètic.

Anàlisi i creació d’un disseny.

Disseny del packaging d’un producte.

Interès per buscar nous ordenaments de formes i imatges.

Bona disposició per descobrir dimensions estètiques a l’entorn immediat.

Atenció a l’exemplificació visual oferta a classe.

Valoració positiva de la fase de maduració de les idees en tot procés creatiu.

4 La fotografia i el cinema.

La fotografia.La càmera

fotogràfica. Com es fa servir.

El cinema.La planificació.

EL fotomuntatge.Altres possibilitats

fotogràfiques.El copy art.Tractament

cinematogràfic de l’argument.

Realització d’un fotomuntatge.

Utilització de la tècnica de transparència d’imatges.

Ús de les tècniques de manipulació en la fotografia.

Anàlisi de les tècniques del copy art.

Anàlisi del guió cinematogràfic.

Valoració de les obres pròpies i d’altres.

Predisposició a copsar formes i conjunts d’especial interès estètic.

Consciència de les diferents alternatives manuals i tecnològiques per a la producció d’imatges.

5 Normalització i escales.

Normalització.Acotament.Escales.

El croquis.

Anàlisi de l’acotament.

Construcció d’una escala volant.

Construcció d’una contraescala.

Realització d’un croquis.

Cura en la correcció terminologia de l’expressió oral i escrita.

Reflexió pel que fa a la causa d’errors freqüents.

Interès per disposar d’eines i materials necessaris durant les pràctiques establertes.

Cura de l’acabat i la presentació dels treballs.

16

6Les vistes dels objectes.

La recta en el sistema dièdric.

El pla en el sistema dièdric.

Aplicacions del sistema dièdric al dibuix tècnic.

El punt de vista.Interpretacions de

vistes i visualització.

Selecció de vistes.

Tècniques plàstiques aplicades al disseny arquitectònic.

Visualització d’una vista no dibuixada.

Anàlisi de les rectes en el sistema dièdric.

Anàlisi de les traces del pla.

Representació normalitzada de les vistes d’una peça.

Dibuix de l’alçat d’una façana.

Valoració dels canvis estètics que es produeixen per variació del punt de vista.

Aportació d’opinions i conclusions personals respecte a manifestacions de comunicació visual.

Mètode en el treball d’acord amb les característiques de la proposta.

7 El sistema axonomètric

El sistema axonomètric.

Traçat de figures planes en perspectiva isomètrica.

Traçat de volums en perspectiva isomètrica.

La perspectiva cavallera.

Ús del paper pautat.

Perspectives axonomètriques en el disseny i les arts plàstiques.

L’ axonometria en l’arquitectura.

Traçat de la circumferència.

Traçat de línies corbes de generatriu desconeguda.

Dibuix d’una composició de volums geomètrics sobre paper pautat.

Representacions d’obres escultòriques en perspectiva axonomètrica.

Apreciació de la importància que té el fet de seleccionar les tècniques, els materials i les eines, en funció de les característiques i necessitats previstes en el projecte.

Valoració de la precisió i el rigor en les realitzacions que ho requereixen.

Respecte pel patrimoni cultural i artístic.

8Anàlisi d’obres escultòriques.

Elements plàstics emprats en l’escultura.

El volum i el tractament de l’espai.

L’escultura: àmbit i contemplació.

El moviment en l’escultura.

Altres factors expressius.

Els valors cromàtics de l’escultura.

L’expressivitat de les formes escultòriques.

Anàlisi del volum.Composicions

cromàtiques.Anàlisi d’obres

escultòriques.Recerca de

documentació.

Consciència de la necessitat d’obtenir la informació precisa per a la realització d’un treball.

Apreciació de característiques intrínseques de materials, condicions lumíniques, tècniques, que vehiculen l’expressió artística.

Predisposició per valorar positivament manifestacions artístiques.

TEMPORALITZACIÓAquesta temporalització és orientativa, donat que els temes es desenvoluparan d’acord a les

necessitats específiques de cada grup. A més a més estem sempre supeditats a activitats

que puguen realitzar-se de manera simultània a la programació, com podran ser

participacions en concursos o altres esdeveniments artístics relacionats amb l’assignatura.

En quart es important per a nosaltres la realització de projectes a gran escala i d’intervenció

en l’edifici, sempre es fa de manera transversal i aplicant conceptes del currículum.

17

Aquest curs seguirem un poc en el tema del pati del curs passat, projecte a nivell de tot el

centre: “REPENSEM EL PATI”. Encara que la implicació no fou la desitjada, encara que

considerem important la personalització del centre, el corredor dels departaments , aquest

curs serà un punt de partida.

Fet aquest aclariment passem a descriure en quin ordre s’impartiran els temes a tractar:

Primera avaluació : Tema 5, tema 6 i tema 7

Segona avaluació : Tema 1, tema 2 i tema 3

Tercera avaluació : Tema 4 i tema 8

7.AVALUACIÓ

CRITERIS D’AVALUACIÓ DE L’ÀREA

CRITERIS D’AVALUACIÓ DE L’ÀREA1 Descriure gràfica o plàsticament objectes i aspectes del seu ambient pròxim, identificant els

seus elements constitutius essencials (configuracions estructurals, variacions cromàtiques, orientació espacial i textures) i deixant de banda la informació supèrflua.És capaç de captar els aspectes de la realitat menys evidents, així com les qualitats que determinen els seu valor físic, funcional o estètic i de descriure mitjançant recursos plàstics (bidimensionals o tridimensionals) les proporcions i les relacions de formes, color, textura, ritme, presents en la realitat per interpretar-la objectiva o subjectivament?

2 Diferenciar els matisos del color en la natura i en els objectes que ens envolten atenent les seues propietats de saturació, valor i to, reproduint diferents matisos mitjançant la utilització de mescles sustractives.Compren l’ús del cercle cromàtic per a realitzar gammes i harmonies?Reprodueix diferents matisos de color observant en el seu entorn, a partir de la realització de mescles amb matèries pigmentaries?

3 Diferenciar la varietat de textures visuals i tàctils que es poden produir mitjançant la manipulació de materials i tècniques diverses, seleccionant la textura més adequada en la representació total o parcial d’una obra.Compren la importància de la textura en la sensibilització de superfícies?És capaç d’experimentar amb diferents materials la varietat de significacions visuals, que es poden produir en superfícies de contorns iguals?És capaç de produir i detectar textures artificials en un missatge proposat?

4 Relacionar adequadament les dimensions d’objectes i espais de l’ambient amb les del cos humà, tenint en compte les relacions de proporció i l’aplicació d’escales en qualsevol representació de la realitat.És capaç d’aplicar, en representacions de la realitat, el concepte de proporció, establint les relacions adequades entre els objectes d’ús quotidià amb les de l’home i aplicar les escales d’ampliació i reducció en les seues composicions?

18

5 Interpretar alguns signes convencionals del codi visual, presents en l’entorn o de producció pròpia relacionant-los amb els objectes i situacions als quals es refereix i analitzant en aquest context la seua estructura i qualitats materials.És capaç d’establir les relacions entre un objecte i el signe a través del qual pot ser identificat ?És capaç de reconèixer les diferents situacions en què es fa necessari utilitzar signes interpretables de manera inequívoca (perill, direcció prohibida, etc.)?Reconeix la seua estructura, les seues qualitats materials (textura, color, etc.), si la relació amb l’objecte és icònica o simbòlica (pictogrames, marques, anagrames, logotips, etc.)?

6 Reconèixer el tipus de suport, el material i instruments adequats a diverses tècniques gràfiques o plàstiques manejant-los amb certa correcció en les seues produccions.Coneix diferents suports bidimensionals i utilitza diferents matèries pigmentàries i gràfiques?Reconeix les possibilitats expressives que ofereixen els materials de rebuig i mal·leables?Selecciona i utilitza correctament els instruments?

7 Buscar diferents significats a un missatge visual present en l’ambient, inserir-lo en altre context i realitzant variacions de color, ordre, supressió, etc. en algun dels seus elements significatius.Utilitza el pensament divergent que propicia l’establiment de noves relacions entre les dades de l’experiència per trobar solucions múltiples, originals i inèdites?

8 Buscar diferents alternatives en l’organització de formes en determinat camp visual i obtenir composicions diverses, tenint en compte els conceptes de dimensió, direcció, llum, proporció i modelatge en els seus elements constitutius i visualitzant el resultat mitjançant esquemes, esbossos i maquetes.És capaç de resoldre problemes tant en l’espai com en el pla, proposant variades alternatives de conjunt i aplicant correctament els conceptes esmentats?

9 Dissenyar seqüències rítmiques sobre una retícula quadrangular o triangular en el pla, a partir d’un model senzill, utilitzant conceptes d’ordre (repetició, alternança, canvi de direcció i simetria).Coneix el concepte de mòdul bidimensional i l’utilitza com a unitat de mesura, el combina amb si mateix i l’identifica en produccions naturals o realitzades per l’home?Compren que la seua disposició crea imatges rítmiques utilitzant diferents seqüències d’una mateixa figura? Grau de correcció en el traçat i complexitat i major nombre tant de mòduls com de seqüències, en la realització de composicions modulars planes.

10 Dissenyar mòduls derivats d’una xarxa normalitzada isométrica, a partir d’un mòdul espacial bàsic, incorporant el clarobscur per definir la direcció d’un focus de llum.Coneix l’ús de la perspectiva axonomètrica per representar en l’espai diverses figures i és capaç d’utilitzar aquest sistema de representació incorporant la llum com a element per a definir volums?

11 Analitzar una imatge tenint en compte alguns elements bàsics constitutius de la sintaxi visual i establir les relacions entre imatge i continent.Coneix i relaciona els elements que intervenen en la fase de la lectura d’un missatge visual, l’anàlisi formal (mesura, direcció, estructura, harmonia cromàtica, simetria, moviment, equilibri i ritme) i l’anàlisi del contingut d’aquest missatge?

12 Seleccionar, entre els diversos llenguatges gràfics i visuals, el més adequat a les seues necessitats d’expressió, integrant si és necessari dos o més llenguatges en les seues produccions.Coneix els trets particulars dels llenguatges d’ús més freqüent (còmic, fotografia, cine, televisió, publicitat), les seues característiques comunes i la seua dimensió social?Ha adquirit la capacitat de selecció per expressar les seues idees o les d’altres?

13 Representar amb formes geomètriques simples (columnes, plans verticals, horitzontals i oblics) la sensació d’espai en un pla, utilitzant com a recurs gràfic la perspectiva cònica.És capaç de representar la realitat tal com la veu sobre un suport bidimensional mitjançant representacions que no requereixen operacions complicades en el seu traçat?Realitza amb correcció el traçat geomètric dels elements utilitzats? Existeix una adequada relació entre distància i dimensió?Utilitza superposicions i transparències per accentuar la sensació d’espai?

14 Analitzar ambients (naturals i artificials), objectes i imatges presents en la seua vida quotidiana, valorant les seues qualitats tècniques i la seua adequació amb l’entorn.És capaç de distingir en un objecte simple, ben dissenyat, els seus valors funcionals junt amb els estètics (proporció entre les seues parts, color, textura, forma, etc.)?És capaç d’apreciar la dimensió estètica que té la natura? I les obres d’art? (no com a un fi a imitar, sinó, com a una referència per a l’anàlisi dels elements visuals i plàstics)

19

L’avaluació és l’anàlisi de l’evolució dels alumnes en el desenvolupament de les capacitats formulades en els objectius d’etapa i àrea. Deu de ser útil a l’alumne per a prendre consciència del seu progrés personal, per tant deu conèixer els objectius de l’àrea i els criteris aplicables a l’hora d’avaluar.

Avaluar no és examinar i qualificar. És interessant que els alumnes entenguen que la qualificació és una imposició legal i social. El professor emet una valoració per a ajudar-los a progressar en el desenvolupament de les seues capacitats, i que açò no suposa l’obtenció d’un premi o una sanció, sinó que forma part del procés d’aprenentatge.

Per a portar a la pràctica aquest sistema d’avaluació s’utilitzaran com instruments:

1. la informació sobre el nivell previ dels alumnes obtinguda mitjançant qüestionaris inicials, intents previs a l’hora de realitzar una activitat i/o les seues aportacions en la fase anterior a l’exposició de nous continguts motivats per preguntes del professor.

2. la valoració de les activitats propostes per a la seua realització individual o en grup, tenint en compte la seua participació individual dins del grup, i la execució puntual i correcta de dites activitats.

3. la valoració de les proves específiques que es realitzen.4. la constància en el treball i el comportament en l’aula.5. el seguiment de l’evolució del treball individual, dels canvis d’actitud en quant a interès,

participació i esforç per comprendre els continguts i assolir els objectius.6. es considerarà negatiu el freqüent oblit del material necessari per a treballar en classe, així

com el no lliurar tots els treballs proposats.7. així mateix un alumne que no lliure tots els treballs, se li podrà considerar com a no superada

l’àrea sempre que aquestos treballs superen el deu per cent del total dels treballs realitzats en el trimestre.

8. al ser avaluació contínua, per a superar una avaluació deurà tenir lliurat tots els treballs pendents de les avaluacions anteriors.

9. també se li podrà negar el dret a l’avaluació contínua a aquell alumne que presente un nombre de faltes injustificades igual o superior al deu per cent del total de les classes del període corresponent.

10. els treballs deuran lliurar-se puntualment i en cas contrari es valorarà amb menys nota degut en primer lloc a disposar de més temps per a fer els treballs i per altra banda la possibilitat de copiar els treballs dels altres, o inclús dels treballs corregits per part del professor.

Tots aquestos instruments es podran agrupar en tres grans blocs per a avaluar, com són el conceptual, el procedimental i l’actitudinal. Es puntuaran per una part el coneixement de continguts que haja assolit al llarg del trimestre, per altra la seua capacitat d’aplicar eixos coneixements a través dels procediments adients i per un altra banda l’actitud i el comportament a l’aula. Aquestos tres blocs es complementaran en percentatges per a obtindre la nota de l’alumne. Dits percentatges podran adaptar-se a la idiosincràsia del grup en qüestió, donat que no serà el mateix impartir classe en un grup que en altre. Així mateix poden haure grups amb unes necessitats educatives determinades que puguen fer necessària una adaptació dels percentatges. No obstant això partirem d’uns valors de referència :

60 % per als conceptes, 20 % per als procediments 20 % per a l’actitud.

Les variacions d’aquestos valors no deuran excedir d’un 10 % i en cas de creure convenient una major variació s’haurà de decidir amb la conformitat i aprovació dels membres del departament.

20

Quan es detecten insuficiències, aquestes seran recuperades mitjançant la repetició de l’activitat, com es desprèn de l’apartat de metodologia. A més a més, quan siga necessari el professor plantejarà una activitat o prova específica diferent, tenint en compte els mínims exigibles i el nivell previ dels alumnes que tinguen que recuperar.

Es consideren mínims els criteris d’avaluació donats per l’Administració educativa. D’aquests criteris es seleccionaran aquells que son adequats per a primer cicle, tercer i quart curs, atenent a l’hora de la seua aplicació al nivell assolit en els continguts que s’hagin abordat en la programació, així com al nivell evolutiu dels alumnes.

PRIMER I SEGÓN CURS

1.Descriure gràfica i plàsticament les formes i els objectes del seu entorn natural o artificial més pròxim, prescindint de la informació supèrflua i utilitzant línies i traços com elements d’expressió.

2.Diferenciar els matisos del color en la naturalesa, en els objectes i en els diferents ambients espacials de l’entorn atenent a les seues propietats de saturació, valor i to, així com utilitzar mescles substantives en creacions pròpies.

3.Observar i reconèixer els valors expressius del color, identificant la seua relació amb l’efecte tèrmic, espacial i de pes a la composició.

4.Diferenciar i valorar la varietat de textures visuals i tàctils que es poden crear per mig de la manipulació de materials i tècniques diversos, així com la creació i utilització de les mateixes en creacions pròpies.

5.Observar i relacionar adequadament les dimensions dels objectes i les persones a l’espai on estan ubicades i representar la realitat considerant les relacions de proporció i l’aplicació d’escales senzilles a les representacions de la realitat.

6.Dissenyar seqüències rítmiques sobre una retícula quadrangular o triangular al pla a partir d’un mòdul senzill, utilitzant conceptes de repetició, alternança, canvi de direcció i simetria.

7.Valorar d’utilització del mòdul com unitat de mesura a la naturalesa o en produccions realitzades per l’home.

8.Representar la sensació de volum i de profunditat en una composició bidimensional per mig dels sistemes de representació.

9.Valorar i utilitzar amb correcció diferents tipus de suports, materials, instruments i tècniques gràfico-plàstiques a l’elaboració dels seus treballs.

10. Descriure gràfica i plàsticament objectes i aspectes de l’entorn per mig del dibuix del natural, utilitzant els elements gràfics del mateix.

11. Conèixer i identificar les relacions cromàtiques i les interaccions del color es produeixen en el nostre entorn, així com valorar el color com a element essencial a la comunicació visual i a l’art i utilitzar el llenguatge del color en creacions pròpies.

12. Observar i identificar els diferents tipus de textures de l’entorn i valorar la importància de les mateixes en l’acabat d’una obra de disseny o artística, siga plana o volumètrica; elaborar textures i aplicar-les en obres concretes amb una intencionalitat determinada.

13. Identificar el tipus de suport, materials, instruments i tècniques utilitzades en la elaboració d’una obra i relacionar els mateixos en funció de l’obra que es vaja a realitzar, siga plana o volumètrica.

14. Buscar diferents significats a un missatge visual inserit a l’ambient, ubicant-lo en altre context i realitzant variacions de color, ordre, impressió, etc., en algun dels seus elements significatius.

21

15. Buscar diferents alternatives a l’organització de les formes d’un determinat camp visual i obtenir composicions diverses, atenent als conceptes de dimensió, direcció, llum, proporció i modulat en els seus elements constitutius.

16. Percebre i valorar críticament les relacions de grandària i proporció entre la forma i l’espai que la circumda i utilitzar escales gràfiques en representacions de la realitat.

17. Representar alçat, planta i perfil de cossos senzills.

TERCER CURS

1. Observar i descriure gràficament formes objectes de l’entorn més pròxim.2. Diferenciar els matisos del color a la naturalesa, als objectes i a els diferents ambientes de

l’entorn atenent a les seues propietats de saturació, valor i to.3. Diferenciar i valorar la varietat de textures visuals i tàctils que es poden crear per mig de la

manipulació de materials i tècniques diverses.4. Observar i relacionar les dimensions dels objectes i persones a l’espai on estan ubicades i

representar la realitat considerant les relaciones de proporció.5. Reconèixer alguns signes convencionals del codi visual, presentes a l’entorn, i relacionar-

los amb els objectes i situacions a les que es refereixen.6. Valorar i utilitzar amb correcció diferents tipus de suports, materials, instruments i

tècniques gràfico-plàstiques a l’elaboració dels seus treballs.7. Buscar distintes alternatives en l’organització de formes a un determinat camp visual i

obtindre diferents composicions a partir de les mateixes.8. Dissenyar seqüències rítmiques damunt d’una retícula quadrangular o triangular.9. Dissenyar mòduls derivats d’una retícula normalitzada isomètrica, a partir d’un mòdul

bidimensional bàsic i passar a la tercera dimensió per mig de talls i incisions.10.Reconèixer en una imatge alguns elements bàsics de la sintaxi visual.11.Seleccionar, entre els distints llenguatges gràfics i plàstics, el més adequat a la idea que se

vullga expressar.12.Representar l’espai al pla, utilitzant com a recurs gràfics la perspectiva cònica i el sistema

dièdric.Valorar les qualitats estètiques de l’entorn, objectes i imatges de la vida quotidiana.

QUART CURS

1. Descriure gràfico-plàsticament objectes de l’entorn per mig del dibuix.2. Conèixer i identificar les relacions cromàtiques i utilitzar el llenguatge del color en creacions

pròpies.3. Observar i identificar els diferents tipus de textures i valorar la seua importància en l’acabat

d’una obra de disseny o artística, tant si és una forma plana com volumètrica.4. Percebre i valorar les relacions de grandària i proporció entre la forma i el espai que la

circumda, i utilitzar les escales gràfiques en la representació de la realitat.5. Conèixer i interpretar diferents signes convencionals inserits a l’entorn i que pertanyen al

codi visual, relacionant-los amb els altres objectes i situacions als que es refereix i analitzant en aquest context la seua estructura i qualitats materials.

6. Identificar el tipus de suport, materials, instruments i tècniques utilitzades a l’elaboració d’una obra i relacionar els mateixos en funció de l’obra que es va a realitzar, be que siga plana o volumètrica.

22

7. Buscar diferents significats a un missatge visual inserit a l’ambient, ubicant-lo a un altre context i realitzant variacions de color, ordre, impressió, etc.

8. Buscar diferents alternatives en l’organització de formes d’un determinat camp visual i obtindre composicions diverses, atenent els conceptes de dimensió, direcció, llum, proporció i modulat als seus elements constitutius, visualitzant el resultat mitjançant esquemes, esbossos i maquetes, i seleccionar, entre totes les obtingudes, aquella que guarde un major equilibri compositiu.

DIBUIX TÈCNIC

BATXILLERAT

INTRODUCCIÓ

23

El dibuix és inherent a la humanitat per una elemental necessitat de comunicació, que és la

seua funció primària. El dibuix tècnic és un mitjà d'expressió i comunicació indispensable en el

desenvolupament de processos d'investigació científica, de projectes tecnològics i d'actuació

científica el fi últim dels quals siga la creació d'un producte industrial o artístic. La seua funció

essencial és formalitzar o veure allò que s'està dissenyant o descobrint, i proporcionar des d'un

primera concreció de possibles solucions, fins a l'última fase del desenvolupament, on es

presenten els resultats en plànols definitius. És un llenguatge obligatori per a totes aquelles

persones que es relacionen tècnicament a qualsevol nivell i vullguen convertir el seu treball en

una activitat creadora. Contribueix eficaçment a comunicar les idees en qualsevol moment del

seu desenvolupament; en fase d'esbós és un instrument ideal per desenvolupar, mitjançant la

confrontació d'opinions, treballs d'investigació o propostes de dissenys. Aquesta funció de

comunicació que caracteritza el dibuix tècnic, afavoreix les fases de creació i la posterior

difusió informativa de l'objecte dissenyat, cosa que fa d'ell un instrument insubstituïble per al

desenvolupament de l'activitat científica, tecnològica, i artística. Permet, a més a més, un

diàleg fluid entre projectista, fabricant i usuari, mitjançant un conjunt de convencions i normes

que caracteritzen el llenguatge específic del dibuix tècnic i que li donen caràcter objectiu, fiable

i universal.

El dibuix tècnic s'ha de veure també des del punt de vista de la lectura i comprensió d'idees i

projectes d'altres. La correcta interpretació de dades de caràcter gràfic és absolutament

necessària per a l'adquisició de sabers bàsics per a la maduresa i progrés en l'Ensenyament

Secundari. En ell es troben perfectament definides les funcions instrumentals d'anàlisi,

investigació, expressió i comunicació al voltant dels aspectes visuals de les idees i de les

formes. El desenvolupament de les capacitats vinculades a aquestes funcions constitueix

l'objectiu educatiu de la matèria. Perquè la comunicació siga efectiva cal que els usuaris es

posen d'acord sobre les relacions existents entre els signes gràfics i els aspectes de la realitat

a què es refereixen. L'expressió gràfica, en els seus aspectes instrumental i formatiu, permet

representar gràficament idees, comunicar-les a altres de forma concisa, i detallar propostes

abans de realitzar solucions finals. El domini de les regles i dels aspectes normatius del dibuix

tècnic és una garantia de posseir la competència adequada en el terreny de la comunicació

tècnica o artística.

Com a aquesta matèria, el dibuix tècnic ha de procurar el desenvolupament de les capacitats i

de les destreses adequades per resoldre les representacions de formes pertanyents al camp

de la indústria, del disseny o de l'art, alhora que ha d'afavorir el discerniment del valor i del lloc

que ocupa la representació tècnica en el procés artístic del disseny i de la cultura

contemporanis.

24

És necessari mantenir continguts tradicionalment bàsics juntament amb continguts educatius

nous reclamats per l'evolució social i pels avanços científico-tècnics. Les activitats de dibuix no

poden dissenyar-se com a models abstractes allunyats de la vida quotidiana.

L'adquisició d'habilitats, destreses i coneixements teòrics s'aconsegueix a través de l'acció

constructiva dels alumnes. Els alumnes posseeixen esquemes previs que se solen manifestar

en forma d'errors o faltes de matisació; de l'anàlisi d'això, el professor pot programar tasques

que permeten superar estadis anteriors. És important que els progressos dels estudiants es

consideren més en relació amb la seua pròpia situació de partida, que no en funció d'un

producte de l'aprenentatge inicialment establert.

OBJECTIUS GENERALS

El desenvolupament d'aquesta matèria contribuirà a fer que els alumnes adquiresquen les

següents capacitats:

Valorar les possibilitats del dibuix tècnic com a instrument d'investigació, apreciant la

universalitat del llenguatge objectiu en la transmissió i comprensió d'informacions.

Conèixer i comprendre els fonaments del dibuix tècnic per aplicar-los a la lectura i interpretació

de dissenys, plànols i productes artístics, i per elaborar solucions raonades davant de

problemes geomètrics en el camp de la tècnica i de l'art, tant en el plànol com en l'espai.

Valorar la normalització com a convencionalisme idoni per simplificar, no solament la

producció, sinó també la comunicació, i donar-li un caràcter cada vegada més universal.

Integrar les activitats del Dibuix Tècnic en un camp cultural on aparega la rellevància dels

aspectes estètics.

Comprendre i representar formes mitjançant croquis acotats, atenent-se a les normes UNE i

ISO.

Apreciar l'enriquiment que la diversitat de tècniques plàstiques proporciona a la concepció

convencional del dibuix tècnic.

Integrar els coneixements que el Dibuix Tècnic proporciona dins dels processos d'investigació,

ja siguen aquestos científics, artístics o tecnològics.

Desenvolupar destreses i habilitats que permeten expressar amb precisió, claredat i

objectivitat solucions gràfiques.

Utilitzar amb destresa els instruments específics del dibuix tècnic i valorar el correcte acabat

del dibuix, així com les millores que puguen introduir les diverses tècniques gràfiques en la

representació.

25

NUCLIS DE CONTINGUTS

Geometria

En aquest nucli s'arrepleguen els traçats geomètrics necessaris per a la representació de les

formes en el pla, és a dir, tot allò relatiu a les qüestions essencials sobre traçats poligonals,

estudis de tangències i d'aquelles transformacions més usuals que convinguen per als

objectius proposats.

Els apartats d'aquest nucli són:

Traçats fonamentals en el pla: paral·leles, perpendiculars, mediatrius. Operacions amb angles.

Arc capaç.

Construcció de formes poligonals: triangles, quadrilàters. Polígons regulars i irregulars.

Disseny de xarxes.

Proporcionalitat i semblança: conceptes fonamentals. Determinació de la mitjana geomètrica o

proporcional. Escales. Construcció d'escales gràfiques i volants per a la resolució de

problemes específics.

Potència. Eix radical i centre radical.

Transformacions geomètriques: translacions, girs i simetries. Homotècia i inversió.

Estudi gràfic i traçat de les còniques.

Sistematització dels problemes de tangències. Estudi dels casos més rellevants en la pràctica

del dibuix tècnic.

Construcció de corbes especials d'interès en el disseny i en l'art.

Sistemes de representació

Aquest nucli es refereix al conjunt més significatiu dels sistemes de representació propis de la

geometria descriptiva, que persegueixen, sobre tot, l'exposició formal dels objectes. També es

contempla l'evolució de la representació de l'espai al llarg de la història.

Els apartats d'aquest nucli són:

Fonaments dels sistemes de representació. Característiques diferencials. Utilització òptima de

cada un d'ells.

Sistema dièdric. Representació del punt, recta i plànol; les seues relacions i transformacions

més usuals. Sòlids. Seccions i desenvolupaments.

Sistemes axonomètrics: ortogonal i oblic. Isomètrica i cavallera. Representació de sòlids.

Sistema cònic. Fonaments. Perspectiva frontal i obliqua amb dos punts d'eixida. Representació

de sòlids.

Comparació i elaboració de conclusions sobre l'ús dels diferents sistemes per representar un

mateix objecte en diverses posicions.

La representació de l'espai al llarg de la història.

26

Normalització i croquització

Aquest nucli fa referència a tots els convencionalismes que permeten que el llenguatge gràfic,

específic del dibuix tècnic, tinga una interpretació única i universal. Junt amb els dos anteriors,

forma un conjunt que podem denominar «elements de representació». Amb ells s'obté un

panorama complet dels elements que fan possible l'execució del plànol o projecte per què

puga ser dissenyada qualsevol forma.

Els apartats d'aquest nucli són:

La normalització com a factor que afavoreix el caràcter universal del llenguatge gràfic. Normes

ISO, DIN, UNE i ASA. ús de les fonamentals UNE, ISO.

Principals aspectes que la norma imposa en el dibuix tècnic.

El croquis a mà alçada. La croquització normalitzada. L'esbós i la seua gestació creativa.

L'acotació. Normes generals. Tipus de cotes. sistemes d'acotació.

Maneig d'instruments de mesura.

Instruments, materials i tècniques

En aquest nucli s'escometen tots aquells aspectes relatius als instruments, materials i

tècniques de dibuix que es poden utilitzar en el dibuix tècnic, formant un ample i ric repertori

que permeta el correcte acabat i la millor representació dels projectes, adequant-se en cada

cas al treball que es realitzarà i a l'espectador al qual es dirigeix.

Els apartats d'aquest nucli són:

El material fonamental i els seus usos. Llapis, plantilles, regles, compassos i bigoteres,

estilografs.

Coneixement i utilització dels suports. Papers. Vegetals i acetats. Cartolines especials.

Tècniques d'esborrat i de restauració. Eliminació d'errades.

Ús del material transferible. Lletres, línies, trames. Textures i color.

Aplicacions de les noves tecnologies al dibuix tècnic.

Qualitat en l'acabat i en la presentació de tot el treball.

Ús correcte, cura i conservació de tot el material que s'utilitza en el dibuix tècnic

Art i Dibuix Tècnic

Aquest nucli es refereix a les relacions existents entre l'estètica i el dibuix tècnic. Per una

banda, s'han de tractar les relacions entre la geometria i l'art al llarg de la història i, per una

altra, les relacions matemàtiques que propicien aconseguiments d'abast estètic. A més en

aquest nucli s'inclouen els aspectes que són determinants en l'acabament de qualsevol dibuix

i/o projecte i en la representació d'aquests.

27

Els apartats d'aquest nucli són:

Principals fites històriques del dibuix tècnic i la seua contextualització en la cultura general de

cada època.

La geometria en l'art: relacions matemàtiques i geomètriques d'ús més freqüent pels artistes al

llarg de la història.

Recerca de relacions geomètriques en productes del disseny i en obres d'art que les

continguen.

Apreciació de l'estètica del dibuix tècnic.

SEQÜENCIACIÓ I TEMPORITZACIÓ DE CONTINGUTS

1r TRIMESTRE: GEOMETRIA.

2n TRIMESTRE: SISTEMES DE REPRESENTACIÓ

3r TRIMESTRE: NORMALITZACIÓ I CROQUITZACIÓ.

El bloc “Art i Dibuix tècnic” s’anirà impartint al llarg de tot el curs, de manera simultània a la

resta de continguts. Es mostraran reproduccions d’art i disseny on es puguen trobar els

exemples del continguts impartits, per a que puguen apreciar l’utilització d’aquestos i extraure

conclusions. Es proposarà que l’alumnat realitze treballs d’investigació buscant en revistes,

catàlegs i llibres, reproduccions d’art i de disseny on l’element objecte d’estudi estiga present, i

així anar creant el seu propi arxiu d’imatges analitzades i comentades.

També el bloc de “Instruments, materials i tècniques” s’anirà desenvolupant al llarg dels curs.

Els seus continguts s’aniran veient a la vegada que la resta de blocs i de forma progressiva

s’aniran introduint els materials, instruments i tècniques en funció dels continguts objecte

d’estudi.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

Resoldre problemes de configuració de formes amb traçaments poligonals i amb aplicació de

recursos de transformacions geomètriques sobre el plànol: girs, translacions, simetries o

homotècia.

Amb aquest criteri es pretén saber si els alumnes han comprés la naturalesa i abast de les

transformacions en el plànol, copiant formes donades, introduint modificacions o creant formes

inèdites.

28

Construir escales i utilitzar-les en l'execució d'exercicis concrets i en la lectura i interpretació de

mesures reals sobre plànols ja dibuixats.

Amb això es tracta de valorar en quina mesura els alumnes han comprés el fonament de les

escales, sobretot en l'aplicació a la configuració dels seus propis dibuixos, resolts a distinta

grandària de la realitat, i a la comprensió dels plànols tècnics, mapes, diagrames, etc., i en

general, a la lectura de mesures d'informació visual proporcionada a distintes escales. És

important avaluar la construcció i l'ús d'escales volants per dibuixar a escala un objecte donat i

per llegir les mesures d'un dibuix fet a escala.

Dissenyar objectes d'ús comú en els quals intervinguen problemes de tangències entre

circumferències, arcs i rectes indistintament.

S'intenta conèixer, d'aquesta forma, si els alumnes utilitzen amb fonament la teoria bàsica

sobre tangències, i són capaços de representar formes concretes en les quals es donen

problemes del tipus esmentat, amb un nivell acceptable en la qualitat de l'acabat en la

resolució dels enllaços. A l'hora de fer servir aquest criteri, ha de tenir-se en compte el dibuix

realitzat a partir d'un objecte real on hagen hagut de calcular radis, deduir centres i determinar

punts de tangència. Els alumnes indicaran el procés seguit per a la resolució del problema,

inclosa la ubicació dels diversos punts de tangència que n'hagueren resultat.

Aplicar tangències a corbes mitjançant procediments geomètrics o amb l'ajuda d'instruments

adequats de traçament: plantilles.

la realitat, el sistema dièdric serveix per realitzar plànols tècnics i aquests no tenen sentit si no

van proveïts de cotes i no La proposta d'aquest criteri és la conveniència de jutjar les

destreses aconseguides en el maneig del material específic per als traçaments a l'hora de

configurar corbes d'aparença complexa. Ha de valorar-se no solament com a instrument per

mesurar l'habilitat aconseguida en la resolució de corbes proposades, sinó també en la del

disseny de corbes creades pels alumnes.

Obtenir la definició gràfica d'una cònica a partir del coneixement dels seus eixos, que, en el

cas de l'el·lipse, poden ser reals o conjugats.

La principal intenció d'aquest criteri és la de valorar la capacitat per a configurar gràficament

una cònica, tant per la comprensió que s'haja adquirit com per la destresa aconseguida en l'ús

dels instruments específics per a configurar-la.

Realitzar el croquis acotat, en el sistema dièdric, d'objectes comuns i senzills, ajustant-se a

normes UNE o ISO.

29

Es pretén, amb aquest criteri, comprovar si els alumnes són capaços d'utilitzar el sistema

dièdric amb una finalitat utilitària. Per a això, hauran de ser capaços de resoldre exercicis per a

obtenir vistes d'objectes senzills d'ús quotidià incloent els tallaments, les seccions o les

trencadures escaients, així com de col·locar les cotes necessàries per a la comprensió de

l'objecte representat.

Aplicar el sistema dièdric i la normalització per a la representació de plànols tècnics necessaris

per descriure i poder fabricar objectes amb cares obliqües als plànols de projecció.

Amb aquest criteri es vol valorar el nivell aconseguit en el coneixement del sistema dièdric

aplicat, intencionadament, a la normalització referida a les qüestions essencials sobre

acotació, talls, trencaments, etc. En recorren a certs convencionalismes que simplifiquen la

representació i faciliten la lectura. Davant d'aquest criteri resulta imprescindible recórrer a

objectes reals.A partir de la seua representació dièdrica, desenvolupar i construir un sòlid,

polièdric o de revolució, fer-li un tall oblic als plànols fonamentals i representar-lo

axonomètricament.

La intenció és avaluar la capacitat de comprensió de l'espai i d'anàlisi de la forma, alhora que

valorar el grau de comprensió aconseguit en la relació i correspondència entre els diversos

sistemes de representació estudiats. Indubtablement, el criteri incorpora una certa destresa,

necessària per a la materialització visual del sòlid, la qual, si és de revolució, encara resulta

d'un nivell més alt.

Analitzar el muntatge d'objectes compostos utilitzant el dibuix isomètric i les normes sobre

acotació ajustades a aquest sistema.

Es proposa aquest criteri com a mitjà insubstituïble per mesurar el nivell aconseguit en

l'expressió i comprensió del sistema en el seu vessant de visió espacial, sobretot en l'ús de la

perspectiva d'explosió o expansió, en la qual els components del conjunt es mantenen

relacionats axialment entre ells, però suficientment separats perquè la representació d'uns no

impedesca la lectura dels altres; d'aquesta manera es fa palès l'ordre de muntatge i encaix. El

nivell de dificultat no ha de ser molt alt ja que el treball és ardu. En general, serà suficient un

conjunt amb quatre o cinc components.

Dibuixar en perspectiva cònica i, preferentment, a mà alçada formes de l'entorn amb distints

punts de vista, tant dels seus aspectes externs com, si cal, dels interns.

L'ús d'aquest criteri permet esbrinar el nivell desenvolupat quant a la seua capacitat per a

comprendre l'espai, així com valorar la destresa aconseguida en quant a facilitat de traç i

qualitat gràfica d'aquest. Per altra banda, el present criteri facilita, millor que cap altre, el

coneixement de les habilitats aconseguides pels alumnes en l'ús de les distintes tècniques

gràfiques que poden anar des de les purament lineals fins a les que requeresquen un gran

contingut de textures o de color.

30

Diferenciar les possibilitats de comunicació i d'anàlisi dels principals sistemes de representació

(dièdric, axonomètric i cònic) en relació amb el receptor.

Mitjançant aquest criteri es pretén mesurar el nivell d'enteniment respecte a les finalitats

pràctiques que persegueixen els distints sistemes de representació, en dues direccions. La

primera contempla la comprensió de cada sistema per l'usuari (l'emissor) i la segona, la

comprensió del sistema utilitzat per qui ho llegeix (el receptor). Igualment haurà de poder

valorar-se la capacitat dels alumnes per a realitzar l'elecció correcta d'un sistema o d'un altre,

mitjançant l'adequació dels coneixements a la millor expressió i comprensió dels seus

projectes.

Utilitzar recursos gràfics com el color, les textures, lletres, signes o símbols transferibles,

trames, etc. per exposar amb major evidència les dades i la informació que el dibuix tècnic

propicia tant tècnicament com científica.

La finalitat d'aquest criteri és jutjar si ha comprés l'aportació que en el camp de la comunicació

o de l'estètica implica recórrer a les tècniques gràfiques esmentades. La qüestió és més

important pel fet que, tradicionalment, aquests aspectes gràfics s'han descurat en el Dibuix

Tècnic. D'altra banda, serveix per mesurar el nivell de destreses aconseguit i l'interès per la

bona qualitat en l'acabat i presentació dels treballs.

Identificar en obres d'art elements del dibuix tècnic, i poder establir així uns nivells elementals

d'integració que faciliten la comprensió dels aspectes artístics i tècnics del dibuix.

S'intenta conèixer, amb aquest criteri, la capacitat per a assumir el concepte de dibuix tècnic

en la seua totalitat, i especialment respecte a la implicació que té en l'art (no sols actual, sinó

de tots els temps) i també l'aportació de la geometria i les matemàtiques a l'art, i de l'art al

dibuix tècnic.

DISTRIBUCIÓ DELS CRITERIS D’AVALUACIÓ

Primer trimestre:

Resoldre problemes de configuració de formes amb traçats poligonals i amb aplicació de

recursos de transformacions geomètriques sobre el pla: girs, translacions, simetries o

homotècies.

Construir escales i utilitzar-les en la realització de exercicis concrets i en la lectura i

interpretació de mesures reals sobre plànols ja dibuixats.

Dissenyar objectes d’ús comú en els quals intervinguen problemes de tangències entre

circumferències, arcs i rectes indistintament.

Aplicar tangències a corbes mitjançant procediments geomètrics o amb l’ajuda de instruments

adequats de traçat: plantilles.

31

Obtindre la definició gràfica d’una cònica partint del coneixement del seus eixos, que en el cas

de l’el·lipsi poden ser reals o conjugats.

Utilitzar recursos gràfics com el color, les textures, lletres, signes o símbols transferibles,

trames, etc., per a exposar amb major evidència les dades i la informació que el dibuix tècnic

propicia tant tècnica com científicament.

Identificar en obres d’art elements del dibuix tècnic, i establir nivells elementals d’integració

que faciliten la comprensió d’aspectes artístics i tècnics del dibuix.

Segon i tercer trimestre:

Construir escales i utilitzar-les en la realització de exercicis concrets i en la lectura i

interpretació de mesures reals sobre plànols ja dibuixats.

Realitzar croquis acotats, en sistema dièdric, d’objectes comuns i senzills, ajustant-los a

normes UNE o ISO.

Aplicar el sistema dièdric i la normalització per a la representació de plànols tècnics necessaris

per a descriure i fabricar objectes amb obliqües als plànols de projecció.

A partir de la seua representació dièdrica, desenrotllar i construir un sòlid, polièdric o de

revolució, practicant-li un tall oblic als plans fonamentals i representant-lo axonomètricament.

Analitzar el muntatge d’objectes compostos utilitzant el dibuix isomètric i les normes sobre

acotació ajustades a aquest sistema.

Dibuixar en perspectiva cònica i preferentment a mà alçada, formes de l’entorn amb diferents

punts de vista, tant dels seus aspectes externs com si procedeix dels interns.

Diferenciar possibilitats de comunicació i d’anàlisi dels principals sistemes de representació

(dièdric, axonomètric, i cònic) en relació amb el receptor o espectador.

Utilitzar recursos gràfics com el color, les textures, lletres, signes o símbols transferibles,

trames, etc., per a exposar amb major evidència les dades i la informació que el dibuix tècnic

propicia tant tècnica com científicament.

Identificar en obres d’art elements del dibuix tècnic, i establir nivells elementals d’integració

que faciliten la comprensió d’aspectes artístics i tècnics del dibuix.

INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ

Valoració de les proves específiques.

Valoració i seguiment de les activitats proposades, tant individuals com en grup.

Seguiment del treball diari a l’aula tant pel que fa a la realització de tasques com a l’atenció, la

participació i l’esforç per comprendre els continguts i aconseguir els objectius.

32

CRITERIS DE CORRECCIÓ

Grau de precisió, claredat i objectivitat en les resolucions gràfiques.

Que el procés d’execució siga l’ adequat.

Els traçats auxiliars.

Tots i cadascun dels passos fins a obtenir el resultat final.

La qualitat d’acabat.

La comprensió de les formes, i el correcte ús de les normes.

El grau d’originalitat, quan la proposta ho requeresca.

L’apreciació d’elements del Dibuix Tècnic en obres d’art.

DIBUIX ARTÍSTICProgramació dibuix artístic. Batxillerat

- Competències específiques de la matèriaLes competències pròpies d'aquesta matèria són:La co m petènc i a e n l a r e p r es e nta c i ó g r à f i ca o b j ect i va es refereix a la capacitat de descriure amb dibuixos d'intenció analítica referents observats o imaginats.La co m petènc i a e n l a sen s i b il i tat estè t i ca s'entén, d'una banda, com la facultat de percebre les qualitats plàstiques de les formes de l'entorn per tal de

33

comunicar-les gràficament amb el llenguatge visual i plàstic; i, d'una altra, la capacitat de reconèixer la poètica que inspiren les obres artístiques de diferents moviments, estils i èpoques.La co m petènc i a e n l a c r e a t i v i tat a r tís t i ca es manifesta en la recerca per part de l'alumnat de l'expressió original de la seva sensibilitat.La co m petènc i a c u l t u r a l a r tís t i ca s'entén com la capacitat de conèixer, comprendre, apreciar i saber analitzar, des del seu context social i cultural, obres graficoplàstiques i visuals a partir dels diferents codis artístics emprats en cada època.

- ObjectiusLa matèria de dibuix artístic del batxillerat té com a finalitat el desenvolupament de les capacitats següents:1. Conèixer la terminologia i el vocabulari específic, els procediments tradicionals i les noves tecnologies, els materials i els estris propis, i saber-los emprar de manera adient en descripcions verbals o escrites i en realitzacions graficoplàstiques.Objectiu continuat.2. Aprofitar els mecanismes de la percepció aplicats a la memòria visual i la retentiva per distingir en la realitat observada els trets essencials dels superflus i enriquir el bagatge imaginatiu personal capaç d'impulsar la creativitat.Objectiu aplicat . 1ª. Avaluació3. Descriure gràficament formes naturals i artificials, a partir de l'observació directa dels referents, tot atenent al seu aspecte visual, geometria i estructura d'acord amb la intencionalitat representativa pretesa.

Objectiu aplicat. 1ª. Avaluació

4. Representar en el pla formes tridimensionals, reals o imaginàries, concretant-ne la posició en l'espai, les proporcions relatives i els efectes lumínics.Objectiu aplicat. 1ª. Avaluació

5. Conèixer els fonaments fenomenològics i físics del color i adequar la seva aplicació plàstica a la intencionalitat compositiva i expressiva de les representacions.

Objectiu aplicat. 3ª. Avaluació

6. Compondre imatges amb mitjans graficoplàstics bidimensionals per obtenir resultats estètics creatius que permetin transmetre continguts mentals, sensacions o emocions provinents de la realitat exterior o de l'imaginari personal.

Objectiu aplicat. 2ª. Avaluació

34

7. Desenvolupar habilitat i destresa expressiva en l'ús dels mitjans graficoplàstics, com a resultat de la recerca i l'experimentació constants, de manera que possibilitin la millora de la sensibilitat i facilitin el desenvolupament de la pròpia personalitat.

Objectiu continuat

8. Saber identificar i explicar els elements formals i els valors semàntics presents en obres del patrimoni artístic, atenent al context social i cultural, per tal que esdevingui recurs propedèutic per a les pròpies creacions. Objectiu aplicat. 1ª avaluació /primer curs. 3ª. avaluació/ segon curs.

9. Mantenir una conducta respectuosa i una disposició participativa en el desenvolupament de les activitats d'aprenentatge que possibiliti l'intercanvi d'experiències creatives i promogui les diverses sensibilitats.

Objectiu continuat.

- CONTINGUTSContinguts comuns per als dos cursos Representació graficoplàstica de la realitat i de les idees. Ús eficient de la terminologia, els materials, les eines i els

procediments propis de la matèria. Aproximació als conceptes fonamentals de la teoria de l'art i a les

obres rellevants del patrimoni artístic i cultural: diferents moviments, estils i autors.

Valoració de la necessitat de protegir i difondre el patrimoni com a herència cultural dels grups humans.

Recerca, experimentació i valoració de solucions creatives en les concrecions plàstiques.

Valoració reflexiva i crítica envers les realitzacions pròpies i les d'altri, i interiorització de les experiències.

- Primer curs

- Analisi de la forma Anàlisi de la percepció visual: els hemisferis cerebrals, funcions i

implicacióen la conceptualització i interpretació dels referents. Diferenciació

entre percepte i concepte. Experimentació de l'observació, la retentiva i la memòria visual.

Anàlisi dels elements que intervenen en l'observació de les formes (contorn, dintorn, silueta). Utilització de la línia en el dibuix de contorns.

35

Anàlisi de la tipologia de la forma: forma orgànica i forma geomètrica; forma visual i forma estructural. Interpretació de les formes i les seves proporcions per mitjà de l'encaix.

Identificació i caracterització de la línia com a element configurador de la forma tridimensional. Representació de talls i seccions planes intuïdes a partir de formes tridimensionals observades.

Experimentació de l'expressivitat de la línia i el traç en la interpretació imaginativa de la forma.

Organització i composició de les formes planes. Estudi de les regles compositives i la seva expressivitat (figura-fons, proporció, nuclis, masses, equilibri, direcció, ritme i textura), i identificació en obres d'art representatives.

Representació graficoplàstica amb intencionalitat descriptiva, esquemàtica i simbòlica.

Dibuix descriptiu d'objectes Anàlisi de les característiques de la il·luminació. Representació del

volum per mitjà de la interpretació dels efectes de llum i ombra. Classificació de les escales tonals i valoració de la seva

expressivitat segons l'harmonia o el contrast en el context. Configuració gràfica de referents tridimensionals amb l'ajut de la taca

i de la textura. Anàlisi estructural de formes a partir de la representació d'objectes

tridimensionals utilitzant la perspectiva axonomètrica. Determinació de les representacions segons la posició de l'espectador en relació amb l'objecte.

Ús d'estratègies de configuració gràfica en la representació d'objectes, per mitjà de la combinació o la subdivisió de les formes volumètriques. Destresa en la concreció de les parts vistes i ocultes. Aplicació dels efectes del clarobscur.

- El color Estudi del color com a fenomen físic. Experimentació de les seves

qualitats i relacions (harmonia i contrast, interacció i color local). Elaboració de barreges additives i substractives mitjançant

procediments tradicionals i les noves tecnologies. Aplicació de les qualitats del color en la creació de composicions amb finalitats expressives. Anàlisi de l'ús simbòlic del color.

36

- Dibuix descriptiu d'espais Representació de la profunditat en el pla i anàlisi dels seus indicadors gràfics. Caracterització dels elements definidors de la perspectiva cònica. Interpretació i determinació gràfica d'aquests elements a partir d'una representació fotogràfica. Aplicació dels efectes lumínics a la perspectiva cònica i en la representació de les ombres.

Realització de perspectives intuïtives per a la representació d'espais interiors i exteriors amb diferents intencionalitats expressives.

Anàlisi de l'ús de la perspectiva cònica en obres del patrimoni artístic.

- 1er curs.1ª. AvaluacióIntroducció al dibuix de representació

Anàlisi de la forma Anàlisi de la percepció visual: els hemisferis cerebrals, funcions i

implicació

en la conceptualització i interpretació dels referents. Diferenciació entre percepte i concepte. Experimentació de l'observació, la retentiva i la memòria visual.

Anàlisi dels elements que intervenen en l'observació de les formes (contorn, dintorn, silueta). Utilització de la línia en el dibuix de contorns.

Anàlisi de la tipologia de la forma: forma orgànica i forma geomètrica; forma visual i forma estructural. Interpretació de les formes i les seves proporcions

per mitjà de l'encaix. Identificació i caracterització de la línia com a element

configurador de la forma tridimensional. Representació de talls i seccions planes intuïdes a partir de formes tridimensionals observades.

Experimentació de l'expressivitat de la línia i el traç en la interpretació imaginativa de la forma.

Organització i composició de les formes planes. Estudi de les regles compositives i la seva expressivitat (figura-fons, proporció, nuclis, masses, equilibri, direcció, ritme i textura), i identificació en obres d'art representatives.

Representació graficoplàstica amb intencionalitat descriptiva, esquemàtica i simbòlica.

- Dibuix descriptiu d'espais Representació de la profunditat en el pla i anàlisi dels seus

indicadors gràfics.

37

Caracterització dels elements definidors de la perspectiva cònica. Interpretació i determinació gràfica d'aquests elements a partir d'una

representació fotogràfica. Aplicació dels efectes lumínics a la perspectivacònica i en la representació de les ombres. Realització de perspectives intuïtives per a la representació

d'espais interiors i exteriors amb diferents intencionalitats expressives.

1er curs- 1ª. Aval. Activitats. Hores programades

1.1 Avaluació inicial 11.2 Observació intuïtiva 81.3 Contorns 41.4 Representació d’objectes 8

1.5 Fonaments de la perspectiva cònica

4

1.6 Anàlisi perspectiva1.7 Perspectiva frontal 41.8 Perspectiva obliqua 41.9 Previsualització d’espais 4

1.10 Avaluació conceptes 140

- 1er. Curs2.a. avaluació

Composició Organització i composició de les formes planes. Estudi de les regles compositives i la seva expressivitat (figura-fons, proporció, nuclis, masses, equilibri, direcció, ritme i textura), i identificació en obres d'art representatives. Representació graficoplàstica amb intencionalitat descriptiva, esquemàtica i simbòlica.

- LlumDibuix descriptiu d'objectes Anàlisi de les característiques de la il·luminació. Representació del volum per mitjà de la interpretació dels efectes de llum i ombra. Classificació de les escales tonals i valoració de la seva expressivitat segons l'harmonia o el contrast en el context.

38

Configuració gràfica de referents tridimensionals amb l'ajut de la taca i de la textura. Anàlisi estructural de formes a partir de la representació d'objectes tridimensionals utilitzant la perspectiva axonomètrica. Determinació de les representacions segons la posició de l'espectador en relació amb l'objecte. Ús d'estratègies de configuració gràfica en la representació d'objectes, per mitjà de la combinació o la subdivisió de les formes volumètriques. Destresa en la concreció de les parts vistes i ocultes. Aplicació dels efectes del clarobscur.

1er. Curs. 2ª.Avaluació. Hores

2.1 Anàlisi compositiu 42.2 Creació compositiva 62.3 Anàlisi lluminositat i escala de

lluminositat.8

2.4 Projecció de la llum 82.5 Construcció de la llum: forma

i espai8

2.6 Composició i clarobscur 8

2.7 Avaluació conceptes 244

1er. Curs3ª. Avaluació- Color Estudi del color com a fenomen físic. Experimentació de les seves qualitats i relacions (harmonia i contrast, interacció i color local). Elaboració de barreges additives i substractives mitjançant procediments tradicionals i les noves tecnologies. Aplicació de les qualitats del color en la creació de composicions amb finalitats expressives. Anàlisi de l'ús simbòlic del color.

1er. Curs . 3ª.Avaluació hores

3.1 Procés de visió del color.Anàlisi i classificació del color.

4

39

3.2 Color-matèria. Sistema d’ordenació

8

3.3 Color i forma. 43.4 Color i espai. 43.5 Color i composició. 43.6 Avaluació conceptes 2

34

CRITERIS DE PROMOCIÓ

Els criteris de promoció generals d’un curs al següents estaran decidits per la comissió

de coordinació pedagògica del centre.

Per a establir uns criteris de promoció dins de l’àrea, hem de atendre als mínims fixats

als criteris d’avaluació anteriors. Aquestos podran fer-se valdre pel professor implicat, tenint

aquest la potestat de modificar-los per a adaptar-los a cada alumne en particular, sempre amb

la conformitat i consens dels membres del departament.

ACTIVITATS PER A L’ALUMNAT AMB L’ÀREA NO SUPERADA

S’organitzaran programes específics de seguiment per als alumnes que no arriben als

objectius previstos. Per a facilitar la superació d’aquestos el professorat fixarà exercicis

pràctics i/o teòrics.

L’alumnat que cursa segon d’ESO i no va superar l’àrea al primer curs, rebrà

instruccions del departament durant el primer trimestre de curs..

L’alumnat que cursa tercer i quart d’ESO tenint l’àrea no superada de cursos anterior,

serà responsabilitat del professorat que impartisca classe al present curs el valorar la

superació o no dels cursos anteriors.

Per a l’alumnat de quart d’ESO que no imparteix l’àrea com a optativa i té no superat

algun curs anterior es donaran instruccions des del departament.

PROVA PER ALS ALUMNES AMB L’ÀREA NO SUPERADA EN JUNY

40

Aquells alumnes que no hagen obtingut la qualificació d’aprovat en juny deuran

presentar per a les proves de juliol aquells treballs que no hagen realitzat o no tinguen

superada la nota per damunt de cinc. Així mateix deuran realitzar una prova escrita que es

basarà en els treballs efectuats al llarg del curs. Aquesta prova podrà tindre un caràcter

eliminatori o no, a criteri del professor. No obstant açò, el no presentar els treballs realitzats al

llarg del curs, aprovats o no, podrà ser motiu de la no superació de l’àrea.

8.ADAPTACIONS CURRICULARS

Es realitzaran les adaptacions curriculars, tant significatives com no significatives, que el

professorat implicat considere oportú. Aquestes consistiran en treballs de cursos inferiors

(etapes si és significativa ), amb els mateixos objectius que la resta de companys però amb

una dificultat inferior. Açò no exclueix a l’alumne de realitzar proves específiques d’acord amb

el seu nivell i buscant un mateix aprenentatge.

9. ELEMENTS TRANSVERSALS

a) Foment de la lectura. Comprensió lectora. Expressió oral i escrita.

b) Comunicació audiovisual. Tecnologies de la informació i de la comunicació.

c) Emprenedoria.

d) Educació cívica i constitucional.

TRANSVERSALITAT

A més a més de tots els blocs i continguts de les assignatures específiques que treballem en

el departament, hem de procurar per tindre sempre present també aquells temes transversals

que afecten a l’educació de l’alumne com ésser humà i que deguem inculcar-li aquells valors

que ens fan persones raonables i preparades per afrontar els avatars de la vida actual. Aquest

treball s’efectua no només dintre l’aula amb xerrades i recomanacions, sinó que serà una taca

contínua a tot moment i en qualsevol lloc. Serà un viure amb uns valors i unes actituds

constants que inculcaran a aquells que ens puguen observar, alumnes o no, un referent moral

i de bon fer de cara a les circumstàncies actuals.

No obstant això, podem especificar uns valors concrets que podem reflectir en paper i que ens

emparen tots els governs, com són els Drets Humans. L’educació en drets humans és una

parcel·la de l’educació en valors i com a tal, els seus objectius es refereixen sobretot a la

formació d’actituds, més que a adquirir coneixements.

Es tracta d’educar en uns valors que tenen un ampli consens universal que, a més, està

recolzat per la Declaració Universal dels Drets Humans, codi acceptat per la pràctica totalitat

de les nacions, independentment de la seua cultura, la seua religió o el seu sistema polític.

41

No eduquem en valors només perquè seguim un criteri propi sinó perquè a més, ens ho

exigeix l’esmentada Declaració. Esta exigència, més que una obligació de tipus jurídic, hauria

de reforçar la nostra convicció personal, atés que si no estem convençuts de la conveniència

d’esta educació no la realitzarem com cal, ja que la primera condició per a transmetre un valor

és que qui ho ha de fer crega en allò que vol transmetre.

PRINCIPALS VALORS QUE HA DE CONTEMPLAR L’EDUCACIÓ

En primer lloc, hem de destacar aquells que la Declaració considera com a objectius i que són

la llibertat, la justícia i la pau. A continuació es declara la dignitat i el valor de la persona

humana i , en l’article primer, a més de la llibertat, el dret a la igualtat i el dret i deure de la

fraternitat. Aquestos són, per tant, els valors bàsics que la Declaració estableix i aquells en els

quals ens hem d’esforçar per educar els alumnes que estan sota la nostra responsabilitat.

Aprofundim una mica més en estos valors:

Fraternitat

Aquest valor és alhora un dret i un deure. Considerar els altres com a germans és una

condició indispensable per a valorar i defensar la igualtat i la llibertat. Educar en l’estima, a si

mateixos i als altres, és absolutament necessari perquè les persones puguen interioritzar,

comprendre i estimar el valor de la dignitat humana.

El valor de la solidaritat o fraternitat implica a més, la responsabilitat, per tal de comprometre’s

amb la problemàtica de l’altre i prendre’s seriosament tal compromís.

Igualtat

La igualtat és una aspiració universal que té diverses accepcions: d’una banda la igualtat dels

ciutadans davant la llei, d’altra la igualtat d’oportunitats, i finalment la igualtat en les

prestacions socials.

Totes estes vessants estan resumides en el primer article dels Drets Humans: Tots els éssers

humans naixen lliures i iguals en dignitat i en drets.

La garantia d’estos drets correspon als governs i, per tant s’ha d’iniciar en l’educació.

D’aquesta manera els joves aprendran a apreciar que els altres són iguals a ells, siguen quins

siguen el seu sexe, raça, habilitats, religió, edat o condició social.

Llibertat

La llibertat és un dels valors més preats de la humanitat i també té múltiples vessats: en primer

lloc la llibertat com a participació en els assumptes públics, en segon, com a independència,

una tercera com a responsabilitat i una quarta vessant de llibertat entesa com autonomia

42

Pau

Actualment la pau no es defineix només pel seu aspecte negatiu, com a absència de guerra o

de conflicte, sinó que s’entén en el seu sentit positiu, com a absència de violència estructural,

l’harmonia del ser humà amb si mateix, amb els altres i amb la naturalesa. La pau implica la

justícia, la igualtat, la llibertat i la solidaritat entre les persones i les col·lectivitats.

La pau, entesa d’esta manera, engloba tots els valors de que hem parlat, ja que els inclou i els

transcendeix. D’esta manera la pau és complementària i inseparable de l’educació en drets

humans.

Com que els conflictes estan presents en les relacions humanes, hem de fer conscients als

alumnes d’eixes dificultats, no sols a nivell social i polític, sinó també en l’àmbit de petites

comunitats, com la família i el centre educatiu. Hem de donar-los tota mena de recursos

per a la resolució no violenta de conflictes i el cultiu de la capacitat de comunicació amb la

creació d’un clima de confiança en la classe i en el centre.

10. AVALUACIÓ DE LA PRÀCTICA DOCENT I INDICADORS D’ÈXIT

Difícil de fer aquesta reflexió i ’anàlisi sobre l’actuació docent què permeta obtenir uns

indicadors o pautes per a reorganitzar, si cal, el nostre treball. L'avaluació té caràcter

formatiu i constitueix una oportunitat perquè el docent es conega millor des del punt de

vista professional, identificant tant les seues fortaleses com els aspectes que pot millorar.

La reflexió sobre la pròpia pràctica docent, és la millor via possible de formació permanent,

especialment, quan es fa amb rigor i amb l'ajuda d'instruments vàlids. L'organització actual

dels centres educatius fa molt necessari el treball en equip, la col·laboració d'uns amb

altres a fi que s'assegure l'intercanvi i la coordinació entre iguals, sense que ningú veja

arbitràriament limitada la seua autonomia i la seua creativitat. D'esta manera, tots podem

sentir-nos enriquits i satisfets a causa del treball col·lectiu ben fet.

Perquè l’avaluació tingui sentit s’haurà d’establir el nivell o la meta que es pretén assolir.

Com veiem, es tracta de passar dels criteris de judici a finalment indicadors. Un indicador

és una xifra representativa d'una magnitud. És el resultat d'una mesura expressada en

termes numèrics i és necessari que sigui així, ja que quan una magnitud no pot expressar-

se amb nombres, la informació sobre aquella magnitud es torna “dubtosa”.

Un indicador és, d’aquesta manera, una dada o un conjunt de dades que ajuden a mesurar

objectivament l'evolució d'un procés o d'una activitat. No tenim una bateria de preguntes

per tal de posar un numero , però si fem una reflexió i uns canvis en el moment, per tal de

millorar.

43

Nosaltres com a departament, en les sessions de reunió avaluem el resultat de la practica

docent , i els canvis que es podrien fer. Necessitem pensar que l'alumnat reb la millor formació

possible i cal pensar en el fracàs escolar com una prioritat a solucionar. Pensem i repensem la

nostra practica docent i així ho reflectim en la memòria de final de curs amb unes propostes de

millora.

ACTIVITATS EXTRAESCOLARS

Des de l’àrea Educació Plàstica i Visual es realitzaran diverses activitats extraescolars al llarg

del curs. Aquestes activitats van dirigides a una major realització de l’alumnat de cara als

treballs que ells puguen realitzar al llarg de la seua etapa escolar al centre. De vegades es

tractarà d’activitats a realitzar fora del centre i d’altres aquestes es podran portar a terme dins

de les instal·lacions. Unes aniran dirigides a alumnat de l’àrea optativa de DIBUIX ARTISTIC i

altres a alumnat de “plàstica”, podent inclús compartir alumnat de les dues àrees en alguna

d’elles. Aquestes activitats que es detallen a continuació són les que els membres del

departament a hores d’ara estimem que es podran dur a terme. No obstant això pot donar-se

el cas que surgisca algun altra activitat al llarg del curs que no estiga ací exposada, bé perquè

es tracte d’una exposició no programada, bé perquè siga una activitat que el departament

considere prou interessant per a la formació de l’alumnat.

Aquestes activitats seran:

Durant tot el curs PASSAT es dugué a cap un assumpte que interessa al AMPA i al

professorat, però el beneficiari es l’alumnat: “REPENSEM EL PATI”. Aquest curs si podem

seguirem personalitzant el pati amb idees de l’alumnat, com banc i parets.

Visita al museu i tallers a realitzar en l’IVAM, el MUVIM, el Museu Etnològic o altres museus de

València.

Realització d’una activitat per a la decoració nadalenca dins del recinte de l’ institut. Aquesta

activitat es realitzarà bé sola o amb coordinació amb altres departaments si fos el cas de

necessitar infraestructures o suport d’altres departaments.

Coordinació i direcció del concurs de targetes de Nadal dirigit a alumnes de tot el centre.

Coordinació i direcció del concurs de fotografia, dirigit a alumnes de tot el centre si es dóna el

cas.

Exposicions de treballs diversos d’alumnes de l’àrea de plàstica i dibuix.

Visita a possibles exposicions locals que resulten interessants i relacionades amb les arts

plàstiques, tant situades al Museu de la Festa, la Sala de Exposicions Municipal, com altres

que es puguen presentar.

Eixides pel poble, per tal de buscar racons que dibuixar i valorar.

44

Així mateix es podran fer visites a exposicions en la ciutat de València o voltants si ens poden

aportar un engrandiment del coneixement del medi plàstic o audiovisual.

RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS

Distribució de cursos:

Vicent Esteve Martínez: 1r i 3r d’ESO, 1r i 2n batxillerat de Dibuix Tècnic, Informàtica, tutoria i cap de departament.

Inmaculada Ramírez Adam: 2n d’ESO i 4t ESO, 1r i 2n batxillerat de Dibuix Artístic.

LLIBRES DE TEXT PER AL CURS 2017-2018

PLÀSTICA ESO:

PRIMER D’ESO MATERIAL DEL DEPARTAMENT SEGÓN D’ESO 9788470635052 EDITORIAL donostiarra

TERCER D’ESO 9788470635199 EDITORIAL donostiarra

QUART D’ESO 9788470635380 EDITORIAL donostiarra

BATXILLER

PRIMER: DIBUIX TÈCNIC DONOSTIARRA 9788470634949 DIBUIX TÈCNIC. QUADERN DE TREBALL 9788470634963

SEGON: DIBUIX TÈCNIC II DONOSTIARRA 9788470635397

DIBUIX TÈCNIC QUADERN DONOSTIARRA 9788470635403

PROGRAMACIÓ DEPARTAMENT DE DIBUIX

45