Planificicació

1. La planificació del treball1.1. Introducció a la Planificació

1.1.1. Concepte de Planificació.1.1.2. La programació d´objectius: àmbits que han d´estar presents1.1.3. La periodització dels objectius1.1.4. L´avaluació com a eina per a reajustar la planificació

2. La periodització2.1. La necessitat de la periodització2.2.Compartiments de temps a tenir en compte a la planificació.

2.2.1. Cicles2.2.1.1. Sessió2.2.1.2. Microcicle2.2.1.3. Mesocicle2.2.1.4. Macrocicle

2.2.2. Periodització tipus2.2.2.1. Periode preparatori2.2.2.2. Periode competitiu2.2.2.3. Periode transitori

2.3.Casos pràctics, per etapes de formació2.3.1. Proposta de planificació per a l´etapa d´iniciació.(fins a minibàsquet)2.3.2. Proposta de planificació per a l´etapa de formació general2.3.3. Proposta de planificació per a l´etapa d´especialització

3. La estructura de la pràctica en el basquetbol3.1.La sessió d’entrenament: Definició i caracteristiques

3.1.1. Parts de la sessió d’entrenament3.2.Parts de la sessió en el basquetbol

3.2.1. Adaptació3.2.2. Construcció3.2.3. Readaptació

3.3Classificació de les sessions d’entrenament3.3.1 Tipus de sessió segons l’objectiu principal3.3.2 Tipus de sessió segons l’orientació i el criteri en l’aprenentatge dels

continguts3.3.2.1 Adquisició de continguts3.3.2.2 Fixació de continguts3.3.2.3 Recordatori3.3.2.4 Creativitat i esbarjo

3.3.3 Tipus de sessió segons el moment d’aplicació3.3.3.1 Aplicació en les diferents etapes de formació3.3.3.2 Aplicació a llarg d’una temporada

3.4Com estructurar la sessió

4. Tema 4. L´avaluació en basquetbol4.1.Principis que regulen l´avaluació

1

4.2.Tipus d’avaluació4.3.El procés d’enregistrament de la informació observada4.4.Tipus d’avaluació segons el moment en què es fa.

1.-.La planificació del treball

En aquesta unitat didàctica es fa una presentació general del que s´entén per planificar. En primer lloc s´entra en la definició d´objectius com a element previ i indispensable per a poder després fer la planificació. Es donen unes normes per a que la definició d´objectius sigui completa, no ens deixem cap àrea que sigui bàsica per a una formació integral dels nostres jugadors i jugadores i , es presenten les característiques bàsiques que han de reunir els objectius en basquetbol. Aquestes pautes serà molt important tenir-les presents com veurem a la unitat 2, a l´hora d´entrar en un més gran nivell de concreció, quan tinguem que definir què volem asssolir en cada una de les etapes del procés de formació dels jugadors i jugadores.També, en aquesta unitat didàctica s´explicarà com un cop definits els objectius es poden perioditzar, es a dir marcar uns períodes de temps o terminis en els quals esperem poder assolir-los. Es veurà com la periodització variarà en funció de molts elements i com estarà subjecta constantment a reajustos. Aquestes idees generals arribaran al seu màxim nivell de concreció en la unitat didàctica 3 on s´exposarà quin és el tipus de periodització més idoni en la planificació del treball en equips en etapes de formació.Finalment es parlarà de la importància de l´avaluació com a eina per saber si s´estan assolint o no els objectius planificats i per extensió com a mitjà per a reajustar la periodització.

1.1.- Introducció a la planificació

Per a treballar d´una manera efectiva i que ens doni resultats ho hem de fer orientats cap a la consecució d´uns objectius, sino podem perdre´ns i malbaratar les nostres energies. La planificació serà una eina de gran ajuda per a que això no ens passi.

1.1.1. Concepte de planificació.

Entenem planificar l´acció d´organitzar o dirigir quelcom segons un pla predeterminat.en el cas que ens ocupa, l´esport i concretament el basquetbol, el que hem d´organitzar no es altra cosa que el treball a desenvolupar amb el nostre equip.Com a entrenadors d´una entitat hem d´entendre que no podem funcionar per lliure i per tant el primer a coneixer és la planificació general del col.legi o club. Hem de tenir una idea clara de l´entorn en el que ens movem, quina és la filosofia del club i quins son els seus objectius de tipus global. Els objectius del nostre equip hauran d´anar lògicament, en la línia dels objectius generals de la entitat.D´altra banda, molts de cops, l´entrenador o entrenadora joves que comencen, cauen en l´errada de pensar que en una temporada han d´ensenyar tot el bàsquet

2

als seus jugadors i jugadores. Anem donca a veure algunes idees que ens poden ajudar a l´hora de planificar:

. El primer de tot és saber on ens trobem, per tant hem de fer sempre una avaluació base (nivell de l´equip i els jugadors). Això ens permetrà veure en quin punt ens trobem.

. Haurem de saber també la situació de l´entorn en el que entrenem: hores que podrem entrenar, material del que disposarem, ...

. Una norma important és que hem de plantejar uns objectius que els nostres jugadors i jugadores puguin assolir. Si posem el llistó massa amunt i ja de sortida els hi demanem impossibles, estem abocant els jugadors cap el fracàs i la frustració.

. Si volem marcar uns objectius assolibles, aquests hauran de ser a la força, adaptats a l´etapa madurativa en la que es troben el jugadors i jugadores.

. Així mateix hem de tenir clar que cadascú és cadascú i per tant té el seu propi ritme d´aprenentatge. No tots els jugadors aprenen les coses a la mateixa velocitat. En aquest sentit hem de tenir clar que hi ha jugadors que van endarrerits respecta a la mitja general i d´altres que per aspectes maduratius van mol per davant. S´ha d´anar molt alerta de no descartar aquests jugadors i jugadores que van per darrera, ja que molts de cops en la seva progressió acabaran sobrepassant els nivells de la mitja.

. L´assoliment d´objectius en aquestes etapes sol anar, generalment, més lent del que tots els entrenadors voldriem. És habitual que hagin de passar mesos per a què tot i un treball acurat els jugadors treguin un determinat moviment, per exemple, en un entrenament. Però en faltaran uns quant més, per a que aquell mateix moviment el tregui en un partit. Això vol dir dues coses, al meu entendre, primordials:una, que s´han de programar pocs objectius i una altra que s´ha de tenir molta paciència.

1.1.2. La programació d´objectius: àmbits que han d´estar presents

Arribem ara, doncs, a la primera de les gran qüestions. Què he d´ensenyar?En primer terme, donem-nos compte de que hem de plantejar objectius a dos nivells:

. Objectius d´equip.

. Objectius individuals.Està clar que el nostre és un esport d´equip i això implica que ens plantegem uns objectius generals d´equip. Això anirà molt lligat amb la filosofia del club, l´etapa de formació i categoria en la que entrenem, el nivell de sortida del grup i les hores que entrenarem, per citar alguns aspectes.Però d´altra banda, és fonamental plantejar-se objectius a nivell individual. Cada un dels nostres jugadors o jugadores ha de tenir uns objectius de millora i progrés individualitzat, perfectament concretats.el seguiment de la progressió en aquest sentit serà una eina molt important per a la motivació i el reforçament positiu dels nostres jugadors i jugadores.Sabem que entrenem equips i jugadors en formació i això no ho hem de perdre mai de vista. Per una banda no hem d´esperar la perfecció en els nostres jugadors i hem d´aprendre a anar assolint petits progressos. El camí més llarg es fa de petites passes.

3

Creiem en la formació integral dels nostres jugadors i jugadores. Per tant la formació que els hi volem donar és el més àmplia possible. Ens plantejarem, per tant, objectius a nivell humà, físic i tècnic. Per donar unes breus pinzellades, a nivell humà ens centrarem en l´adquisició de bons hàbits per a la pràctica esportiva i en la transmissió de valors.

El bàsquet és una escola per a la vida !

A nivell físic ens haurem de plantejar quin tipus de treball fem que ajudi i estimuli el desenvolupament natural i harmònic del cos i haurem de tenir molt clar què no hem de fer per a no perjudicar els nostres nois i noies.Finalment, a nivell tècnic, haurem de veure que necessiten aprendre per a desenvolupar el bàsquet pel qual estan preparats madurativament. La tècnica i la tàctica individual jugaran un gran paper.Haurem de saber, dels objectius que ens plantegem assolir, quines cose van primer i quines després. Tenir clara la seqüenciació natural dels continguts a aprendre, ens ajudarà molt després per a fer la periodització.

1.1.3 la periodització dels objectius

Perioditzar els objectius vol dir ordenar-los cronològicament i assignar-lis un termini de temps orientatiu pel seu assoliment, la qual cosa ens permetrà anar introduint-ne de nous.En el basquetbol, al igual que en altres camps, l´aprenentatge no està totalment compartimentat. Això vol dir, que desde el primer dia els jugadors i jugadores han de practicar basquetbol. Seria un plantejament equivocat dir, primer han d´aprendre a botar, després a passar i llançar, i quan en sàpiguen llavors podran començar a practicar joc d´equip.Per tant, hem d´anar practicant d´una manera paral.lela els diferents elements. Ara bé sí que és veritat que uns van abans que altres. Per dir-ho d´una manera clara, no hi ha que ensenyar la pàgina 25 del llibre, sense haver passat per les altres.Potser l´aspecte més difícil és assignar un temps determinat per a l´assoliment d´un objectiu concret. Haurem d´anar ajustant-lo damunt la marxa i amb el pas del temps anirem adquirint una experiència important que ens podrà donar una mitja aproximada del temps que requereix, com a mitja, cada aprenentatge.A l´hora de perioditzar la programació de la temporada veurem que el marc general canvia depenent de si ens trobem en un equip de formació, en un de rendiment o en un d´alt rendiment (professional). Tots tenen en comú tres grans períodes: preparatori, competitiu i transitori i la diferència principal estriba en la diferent durada d´ells depenent dels objectius generals de cada equip. El període preparatori, com el seu nom assenyala, és el de preparació per a la temporada; el competitiu és el període en el que l´equip es centra en objectius de competició i el transitori, és el que va des de que s´acaba la competició fins que comença la preparació de la següent temporada (estiu).com a idea general, en els equips de formació el període preparatori s´allarga moltíssim a costa del període competitiu, que s´escurça molt, mantenint-se pràcticament igual el període transitori.

4

El coneixement d´aquesta periodització general és indispensable per a després determinar els objectius de cada cicle de treball. La temporada es va dividint en cicles grans, que poden ser per exemple trimestrals, cicles després mensuals i setmanals, per arribar finalment a la sessió diària d´entrenament.

1.1.4 l´avaluació com a eina per a reajustar la planificació

Una de les característiques fonamentals que defineix la planificació és la següent:“tota planificació està feta per a ser canviada” !

Això significa que l´entrenador no ha de ser víctima de la seva planificació i ser flexible per anar-la adaptant sobre la marxa. D´altra banda per a saber si estem o no en el bon camí hem de controlar si s´estan assolint o no els objectius. Això és el que s´entén per avaluació. L´avaluació és l´eina que ens permet tancar el cèrcol del procés d´ensenyament-aprenentatge i veure si els objectius estan ben plantejats o no i si s´estan assolint. És per tant el mecanisme que ens permetrà reajustar la planificació a la situació real.Tindrem diferents mecanismes per a l´avaluació. En l´àrea humana, haurem de veure si s´estan incorporant els hàbits sobre els que incidim, referits a la pràctica esportiva, bé relacionats amb l´entrenament bé relacionats amb la competició. Així mateix mirarem si estem aconseguint que el basquetbol sigui una eina educatva a les mans dels entrenadors. A nivell físic, és potser molt més fàcil d´avaluar els progressos, ja que disposem d´uns tests específics per a les diferents qualitats, que a més comparen uns valors o xifres objectives, veient d´una manera clara si hi ha progrés o no. A nivell tècnic, torna a ser potser més difícil el procés d´avaluació però disposem d´eines com l´observació directa, el contrast amb els altres entrenadors, el seguiment en video, alguns tests d´habilitats o altres que ens permeten veure si anem o no pel bon camí.

5

2.-.La periodització

L´objectiu d´aquesta unitat didàctica se centra en donar unes pautes a l´entrenador d´iniciació per un cop ja coneix els continguts de la planificació, poder-los distribuir en el temps al llarg de la temporada.Volem resaltar “de l´entrenador d´iniciació” perquè basant-nos en que ens trobem en una etapa de formació els criteris a l´hora de perioditzar la temporada son diferents de si es tracta d´un equip ja en etapa de rendiment o bé professional. En aquest cas es tracta d´una planificació a llarg termini en la que ens interessa més la formació del jugador que l´obtenció d´uns resultats determinats en la competició i la consequent classificació esportiva a final de temporada.

2.1. La necessitat de la periodització

Perioditzar, no es més que ordenar dins del temps i assignar un període de temps determinat per assolir cada un dels objectius que ens hem plantejat.per tant, el primer que cal saber és què volem ensenyar? I després ho hem d´ordenar cronològicament i rerpartir-ho al llarg del període de treball, que en aquest cas pot ser la temporada.En etapes de formació fins i tot és bo que fem una planificació plurianual, que agafi més d´una temporada ja que el procés de formació és de llarga durada.d´alguna manera, comencem planificant i perioditzant la temporada, i anem compartimentant-la en períodes més reduits trimestrals, mensuals o setmanals, per arribar a concretar fins i tot la sessió diaria.

6

2.2. Compartiments de temps a tenir en compte a la planificació.

2.2.1 cicles

2.2.1.1 sessió

És la unitat bàsica de temps que ens permet ordenar el treball diari i que com ja es veu en una altra assignatura té una estructura ben definida, amb un escalfament inicial, un cos, nucli o part central de la sessió i una part final que s´anomena tornada a la calma.

2.2.1.2 microcicle

És una agrupació de varies sessions que solen comprendre un període curt de temps, generalment una setmana en el que sol haver-hi una acumulació de treball que va seguida d´una fase de descans per recuperar energies per afrontar un nou cicle.

2.2.1.3 mesocicle

És una agrupació de microcicles, que pot anar entre 2 i 6 sent força freqüent que englobi un mes de treball. Tot el treball va dirigit cap a la consecució d´un objectiu determinat.

2.2.1.4 macrocicle

És l´agrupació superior, que engloba varis mesocicles i que sol ser freqüent que duri un trimestre encar que pot abarcar fins i tot la temporada sencera.

2.2.2. Periodització tipus

És imposible plantejar-nos que l´esportista es trobi en la seva màxima forma al llarg de tota la temporada. Per això es divideix la mateixa en períodes.La temporada se sol dividir en general en tres períodes:

. Període preparatori.

. Període competitiu.

. Període transitori.

2.2.2.1 període preparatori

És el període inicial de la temporada en el qual l´objectiu bàsic és acondicionar l´equip des d´un punt de vista físic i ón es treballa d´una manera general també a nivell tècnic, sense dirigir el treball de l´entrenament cap a la competició. A cops s´anomenava pretemporada, però és un terme que s´ha de descartar ja que molts de cops, i sempre en formació, el període preparatori es manté fins ben avançada la temporada de competició.El període prepratori té dues fase ben diferenciades:

7

. Fase de preparació general: s´aposenten les bases de l´entrenament, predominant l´entrenament de tipus general sobre l´específic.

. Fase de preparació especial: es va orientant el treball cap a aconseguir la forma, introduint més percentatge de treball específic.

2.2.2.2 període competitiu

Ës el període en el que el treball es dirigeix cap al rendiment en la competició. Es treballa tenint molt present els partits del cap de setmana i s´enfoca el treball físic per adquirir un moment de forma idoni coincidint amb determinats partits i tècnica i tàcticament també el treball va dirigit cap a obtenir un bon resultat en la competició.a mida que ens acostem a la competició important es va disminuint el volum d´entrenament i augmentant la intensitat del mateix, com a norma general.

2.2.2.3 període transitori

És aquell període que abasta desde que s´acaba la competició fins el final de la temporada, moment en el qual els jugadors i jugadores disfruten de les seves vacances.és un bon moment per a millorar aspectes de fonaments individuals, com per exemple millorar o canviar una mecànica de llançament a cistella, i també ón ja es pot començar a treballar amb l´equip de l´any vinent.A l´acabar aquest període és obligat donar vacances als jugadors sempre, i encara més en jugadors en etapes de formació.som partidaris de que durant les vacances es faci activitat física, però descansant de l´esport específic.cap el final de les vacances, si anem justos de temps en el període preparatori perque comencem tard a entrenar, es pot preparar un pla físic perque els jugadors i jugadores arribin en un estat de forma acceptable.Un cop ja coneixem els diferents períodes que configuren la temporada hem de veure com s´ordenen i quina durada tenen, en funció de l´etapa de formació en la qiue es troben els jugadors i les jugadores.no es el mateix planificar la temporada d´un equip de formació que la d´un equip d´èlit o d´alt rendiment.

2.3. Casos pràctics, per etapes de formació

2.3.1. Proposta de planificació per a l´etapa d´iniciació.(fins minibàsquet)

Tal com hem vist a l´unitat anterior, en aquesta etapa no ens preocupa obtenir el màxim rendiment esportiu a la competició. Per tant el que podem entendre com a preparació especial es centra bàsicament en el perfeccionament tècnic (millora dels fonaments-tècnica individual). Per tant no es fan servir les estructuras convencionals de planificació de la temporada; no hi ha períodes i tota la temporada es treballa amb el mateix objectiu.

2.3.2. Proposta de planificació per a l´etapa de formació general

És recomenable un diseny convencional de planificació. En el que s´estructura la temporada en un sol macrocicle (fraccionament simple). El període preparatori (pp) és d´una durada superior als 2/3 del total dominant la fase general (i) sobre l

8

´especial (ii). El període competitiu (pc) és curt.el període transitori té una bona durada.Al llarg d´aquests anys es pot anar evolucionant de manera que el període preparatori es retalli una mica sobretot en la fase general augmentant la fase especial i quasi bé mantenint-se igual el període competitiu.Aquesta evolució es pot anar fent desde la categoria pre-infantil fins el final de cadet.

2.3.3. Proposta de planificació per a l´etapa d´especialització

Depenent de l´equip es pot mantenir el disseny de l´etapa anterior, donant-li més presencia al període competitiu o bé anar cap a una planificació estructurant la temporada en dos macrocicles (fraccionament doble). Augmenta la proporció del treball especial, en base a una major presencia de les característiques d´entrenament de l´etapa especial (ii) del pp.no s´aconsella un allargament excesiu del període competitiu.

3.-.La estructura de la pràctica en el basquetbol

Un cop tenim els objectius a aconseguir, els continguts a treballar i les tasques dissenyades ens cal una estructura que ens permeti organitzar-ho temporalment i de forma coherent per assegurar les progressions d’aprenentatge, afavorir el ritme de la pràctica i mantenir en tot moment l’interès del nostres jugadors.

3.1. La sessió d’entrenament: definició i caracteristiques

La sessió d’entrenament és l’organització bàsica de la pràctica del procés d’aprenentatge del basquetbol.

9

La sessió ha ser operativa, ha d’ajudar a assolir uns aprenentatges que modifiquin el comportament del jugador en el joc.La sessió malgrat ser una unitat bàsica i operativa, no pot actuar de forma aïllada, hi ha un passat i un futur abans i després de cada entrenament. La sessió forma part d’una estructura superior, que va des del microcicle i la unitat didàctica, fins a la temporada i l’etapa formativa, per això totes les sessions tindran una unitat d’acció que vindrà marcada pels objectius generals i específics d’aquestes estructures.La sessió ha de tenir una organització que ens permeti:Seqüènciar les tasques en el temps, segons els objectius i els continguts a assolir.Controlar i dosificar el ritme de la pràcticaMantenir l’atenció i la motivació dels nens i les nenes durant tot l’entrenament.Assegurar el fil conductor que dona coherència a l’estructura superior que l’acull.Per tant és fonamental que les sessions i les tasques que la configuren, des de la primera fins a la última, siguin una conseqüència dels objectius a assolir i així poder aconseguir mantenir una unitat d’actuació durant tot l’entrenament, que també es mantindrà al llarg de totes les sessions que configuren l’estructura superior del procés d’ensenyament - aprenentatge.

3.1.1. Parts de la sessió d’entrenament

La sessió d’entrenament gairebé tots els autors coincideixen en dividir-la en tres blocs que tenen la seva base en conceptes fisiològics i pedagògics, cada un d’ells té una finalitat pròpia, però entre tots hi ha una unitat coherent d’actuació.

Parts de la sessió

Escalfament o part inicial que serveix per despertar el cos i posar-lo en marxa preparant al atleta per una pràctica física més o menys intensa. També ha de servir per aconseguir captar l’atenció i prepara’l per una actuació relativament ordenada.Assoliment d’objectius o part principal, és la part més operativa, està destinada a assolir nous aprenentatges i a millorar els aprenentatges ja adquirits, en l’àmbit cognitiu, coordinatiu i condicional, tant a nivell individual com de grup.Ha d’ajudar a donar continuïtat al procés de formació esportiva.

Refredament o part final, que té com a missió rebaixar el nivell d’activitat pràctica per normalitzar les constants vitals dels jugadors i jugadores

3.2. Parts de la sessió en el basquetbol

En els esports d’equip i concretament en el basquetbol hem de mantenir aquesta divisió però cal ampliar-ne els seus objectius, doncs els nens i les nenes quan venen a jugar a bàsquet, necessiten preparar-se per una pràctica que els exigirà unes coordinacions específiques, una presa constant de decisions i una disponibilitat física d’intensitat variable i els cal assolir els objectius des del primer minut fins al darrer de l’entrenament, per això proposo una nomenclatura amb uns conceptes més amplis que puguin englobar aquestes necessitats.

10

Adaptació (escalfament o part inicial)Construcció (assoliment d’objectius o part principal)Readaptació (refredament o part final)

3.2.1. Adaptació

En aquesta fase busquem principalment preparar als jugadors per la pràctica del bàsquet, apropant-los progressivament però de forma específica al nucli central de la sessió, hem de preparar als esportistes, per una activitat concreta que porta implícita una sèrie d’elements coordinatius, cognitius i condicionals que cal que quedin reflectits des del primer moment de la sessió.També busquem en les primeres etapes d’iniciació un petit recordatori dels continguts tècnics i tàctics individuals treballats en altres sessions perquè els puguin vivènciar d’una forma més espontània, per ajudar a desenvolupar la seva habilitat - creativitat.Les tasques d’aquesta fase estaran dissenyades sota la premissa dels objectius previstos per la sessió, hi haurà dos blocs de tasques, un de curta durada que els seus continguts estan relacionats amb les capacitats condicionals, flexibilitat i treball abdominal, i un de més extens que els seus continguts seran de bàsquet, però amb la particularitat de que els joves jugadors ja els dominin per tal de poder progressar adequadament en les adaptacions condicionals, coordinatives i cognitives.Les tasques de bàsquet, tindran un contingut coordinatiu específic conegut per el jugador, un ritme progressiu i variat d’execució i estaran estructurades sota una base més o menys cognitiva que anirà variant al llarg del procés d’adaptació – escalfament.

3.2.2. Construcció

La fase de construcció es la fase més llarga de la sessió per això alguns autors la anomenen fase principal, parteix del treball fet en la fase d’adaptació i té com a objectius ensenyar nous continguts tècnic - tàctics, fixar i automatitzar els aprenentatges ja adquirits treballant-los amb relació amb altres elements tècnics i amb tasques de presa de decisions i adaptar i vevènciar els aprenentatges en el joc reduït i real.En aquesta fase hi ha doncs dos blocs d’objectius, un bloc que fa referència a l’aprenentatge i automatització de la tècnica i la tàctica i un altre bloc que fa referència a la aplicació i adaptació dels aprenentatges al joc.Aquesta dualitat pot quedar reflectida:Dividint la fase de construcció amb dues parts, això significa treballar en una primera part les situacions d’aprenentatge i automatització amb tasques selectives que resolguin el procés d’una manera més analítica i treballar en una segona part l’aplicació d’aquests continguts al partit, amb tasques més globals de joc reduït i real.També podem aconseguir-ho intercalant al llarg de la fase de construcció, els dos blocs d’objectius, treballant una situació d’aprenentatge amb una o dues tasques selectives i a continuació una fase de joc reduït i tornant a treballar una nova

11

situació d’aprenentatge o automatització amb una o dues tasques selectives i finalitzar amb una fase més extensa a on hi tinguin cabuda el joc reduït i el joc real.En la fase de construcció, sempre hem de controlar i equilibrar la intensitat i la dificultat del treball, per tal de mantenir l’atenció i la motivació del jugador i el ritme adequat d’entrenament.

3.2.3. Readaptació

Es una fase que comença a la pista i acaba al vestuari i a casa de cada jugador, en ella busquem principalment recuperar als jugadors de l’esforç físic i mental realitzat i ajudar-los a retornar a l’equilibri desprès del desgast provocat per la durada i la intensitat de l’entrenament.Per tant també és el moment de fer una ràpida reflexió sobre el que hem fet en l’entrenament, recordant primerament allò que ens cal millorar i finalitzant amb les actituds positives i les coses assolides i que evolucionen favorablement.Es una fase curta a pista en la que hi conviuen tasques condicionals principalment de flexibilitat amb un treball compensatori d’abdominals i tasques coordinatives, de manipulació de la pilota o de tir de personal i les impressions dels jugadors i de l’entrenador sobre la sessió d’entrenament.Es una fase llarga fora pista, amb una bona hidratació, amb l’hàbit higiènic de la dutxa, amb una alimentació adequada a l’edat i al desgast provocat per l’esport i amb el descans, les hores de son necessàries per recuperar-se de la fatiga física i mental de tota la jornada.Aquesta readaptació física i psíquica ha d’ajudar al jove jugador a recuperar-se de l’esforç puntual de al sessió i la d’estimular positivament per al proper entrenament.

3.3. Classificació de les sessions d’entrenament

Més que donar una classificació tancada dels tipus de sessió, m’agradaria donar una estructura oberta i flexible, que tingui com a premisses bàsiques conceptes com, els objectius, els continguts i el moment d’aplicació, i que serveixin com a punt de referència per orientar correctament l’entrenament de cada dia.La sessió d’entrenament podem classificar-la en tres grups que tindran com a referent:L’objectiu principal de la pràctica.La orientació i el criteri en l’aprenentatge dels continguts.El moment d’aplicació de la sessió.La sessió d’entrenament ha de pertànyer, al mateix temps, als tres apartats de la classificació, ja que tant en el seu disseny teòric, com en la seva aplicació pràctica, sempre hi contemplem un objectiu principal, una orientació en l’aprenentatge i una aplicació temporal, conjuntament relacionat amb el procés de formació esportiva.

3.3.1. Tipus de sessió segons l’objectiu principal

12

A cada sessió poden conviure diversos objectius, un dels quals serà el principal i marcarà el desenvolupament de la sessió

Tipus de sessions segons l’objectiu principalObjectius a millorar Tipus de sessió Tipus de tasquesTàctica individual i col·lectiva

Cognitiva Monogràfic: jocs, joc reduït i real

Tècnica individual Coordinativa Analítiques del gest específic

Preparació física Condicional Analítiques de capacitats físiques

Tècnica individual Tàctica individual

Coordinativa / cognitiva Integrades de gest específic i de presa de decisions

Tàctica individual i col·lectiva tècnica individual

Cognitiva / coordinativa Integrades de conceptes de joc i de gest específic

Preparació físicaTècnica individual

Condicional / coordinativa Integrades de capacitats físiques bàsiques i de gest específic

Tècnic – tàctic – físic Coordinativa / cognitiva / condicional

Integrades i properes al joc

Durant tot el procés de formació esportiva, en la majoria de les sessions d’entrenament, s’haurien de poder treballar de forma integrada tots els conceptes que constitueixen el basquetbol i que mitjançant aquesta pràctica única, el jugador pogués aconseguir millorar les seves capacitats condicionals coordinatives i cognitives al llarg de tota la vida esportivaAixò es difícil d’aconseguir ja que en fases concretes de la formació esportiva, cal incidir amb més força en una determinada capacitat del jugador sense que això signifiqui deixar de treballar les altres, per tal de poder respectar tant com podem aquest equilibri al llarg de tot el procés de formació esportiva, hem de tenir clar quin tipus de sessió podem construir, quantes n’apliquem, com les combinem i quin percentatge de cada una d’elles tenim al final d’una setmana, d’una temporada o d’un cicle formatiu, ja que segons entrenem, jugarem i es faran com a jugadors els nostres joves esportistes.

3.3.2. Tipus de sessió segons la orientació i el criteri en l’aprenentatge dels continguts

Cada sessió tindrà un nivell d’aprenentatge dels continguts, que estarà en funció del domini d’aquests per part dels jugadors i del plantejament que com educadors li donem.

13

Segons aquests conceptes la sessió d’entrenament podem classificar-la en quatres grups:Adquisició de continguts.Fixació de continguts.Recordatori de continguts.Creativitat i esbarjo.

3.3.2.1. Adquisició de continguts

Són aquelles sessions que el seu fil conductor està orientat de manera preferèncial a l’aprenentatge de continguts tècnics, tècnics – tàctics i físics, que el jugadors encara no dominen.Al llarg de les pràctiques, anirem apropant progressivament els nous continguts als nens i les nenes, perquè mitjançant les vivències experimentades a traves de les tasques en puguin anar adquirint el control i els puguin desenvolupar en el seu joc.

3.3.2.2. Fixació de continguts

Són aquelles sessions que el seu fil conductor està orientat de manera preferèncial, a que el jugador pugui automatitzar ampliar i millorar els continguts ja adquirits, tant a nivell tècnic, com tècnic – tàctic o físic.Al llarg de les pràctiques, anirem variant la relació dels continguts tècnics entre ells i dels continguts tècnics amb relació amb els tàctics, adequant el ritme de treball a cada tasca i apropant les noves vivències a l’estructura del seu joc.

3.3.2.3. Recordatori

Són aquelles sessions que el seu fil conductor està orientat de manera preferèncial a treballar els continguts tècnics, tècnics – tàctics i físics bàsics per la millora del jugador o per el bon desenvolupament del joc i que per la seva importància o dificultat personal o tècnica en el seu aprenentatge i desenvolupament, cal dedicar-hi una sessió especifica, o una atenció especial durant una altra sessió.Al llarg de la pràctica, anirem treballant aquests continguts puntuals relacionant les característiques del jugador amb les del gest i la seva aplicació al joc.

3.3.2.4. Creativitat i esbarjo

Són aquelles sessions que el seu fil conductor està orientat de manera preferèncial a potenciar la creativitat del jugador a traves de la pràctica lúdica i competitiva dels continguts tècnics, tècnics – tàctics i físics.Al llarg de les pràctiques, el jugador experimentarà de forma lliure els continguts escollits i proposats. Les tasques tindran un disseny flexible tant en la pràctica individual com en el joc.

3.3.3. Tipus de sessió segons el moment d’aplicació

14

Les sessions és van succeint en el temps i en cada moment d’aplicació tindran unes característiques determinades.Segons el moment d’aplicació la sessió d’entrenament podem classificar-la en dos grups:Aplicació en les diferents etapes de formacióAplicació a llarg d’una temporada

3.3.3.1. Aplicació en les diferents etapes de formació

Cada etapa de formació en la vida esportiva d’un jugador, té unes característiques concretes de raonament, comprensió i motivació que tenim de conèixer, per poder adequar els mètodes d’ensenyament als continguts a transmetre perquè els nens en les diferents edats els puguin aprendre i vivenciar de forma eficient.

3.3.3.2 aplicació a llarg d’una temporada

La sessió ha de prendre unes característiques determinades a nivell d’orientació de la carrega d’entrenament, d’intensitat i volum de treball que dependran directament del moment de la temporada en que s’apliquin, del dia en que treballem dins d’un microcicle cocret, de les característiques particulars de cada equip i de la competició en que participen i de l’etapa de formació esportiva en que es troben els jugadors.

3.4. Com estructurar la sessió

Per estructurar correctament les sessions cal primerament recollir el màxim d’informació sobre l’esport, els seus practicants, els mitjans de treball i organitzar totes les dades per tal de que els objectius plantejats es puguin portar a la pràctica de forma correcta i mitjançant l’entrenament es puguin assolir.

1. Recull de dades dels nens i nenes:projecte formatiu de la persona.projecte de vida esportiva.objectius assolits.nivell d’aprenentatge específic.perfil condicional, coordinatiu i cognitiu dels nens i nenes.

2. Recursos humans i materials per desenvolupar l’aprenentatge:suport humà.instal·lacions genèriques i específiques.temps destinat a la pràctica.

3. Plantejament d’objectius:ajustats a la realitat de la persona i l’esport.específics per la persona i per l’esport.definir – los de forma clara i concisa.

4. Calendari de competicions:

15

categories inferiorscategories sèniors: competicions principals i competicions

secundàries.

5. Estructures temporals:tasques.partits.

6. Procediments per l’entrenament i distribució de les carregues:mètodes d’entrenament.tasques d’entrenament.

4.-.L´avaluació en basquetbol

El procés d´ensenyament-aprenentatge en basquetbol arriba al seu final quan l´entrenador comprova si s´han assolit els objectius que s´ha plantejat. Aquest procés de comprovació es fa mitjançant l´avaluació.En el cas del basquetbol aquesta avaluació pot referir-se a la planificació d´objectius d´una temporada, d´un mes, setmanal o de la pròpi sessió d´entrenament. Pot fer-se a nivell individual, la progressió d´un jugador en concret, o a nivell d´equip, la progressió de l´equip.Domingo blázquez ens diu que:“l´avaluació és contemplada com un procés dinàmic continuat i sistemàtic dirigit vers els canvis de la conducta de l´alumne mitjançant els quals comprovem els èxits assolits segons els objectius proposats”De fet es tracta de veure si els objectius proposats i els assolits coincideixen o no.

4.1. Principis que regulen l´avaluació

. L´avaluació s´ha de fer d´una manera continuada, seguint una sistemàtica i com tot dins del procés educatiu d´una manera no rígida.. Les eines per a fer l´avaluació han de tenir un ventall ampli. No podem avaluar només sota un únic prisma.. Es bo que no la faci només l´entrenador sino que sigui conjunta amb totes les persones que intevenen en el procés d´ensenyament-aprenentatge del jugador: entrenador ajudant, preparador físic, coordinador tècnic o altres.. S´ha de veure si hi ha errades en el procés, quines són i com es poden corregir.L´avaluació ens permet veure si estem en el bon camí o no, si hem de rebaixar els objectius inicialment proposats o no, si hem de dilatar el temps per assolir-los, ...També ens serveix l´avaluació per poder crear grups de treball més homogenis, segons el nivell dels jugadors.

4.2. Tipus d’avaluació

Podríem veure diferents classificacions, però nosaltres ens centrarem en la que es basa segons els mètodes emprats.

Tipus d’avaluació segons el mètode

16

Mètode objectiu Mètode subjectiu Mètode mixte. Tests o proves standars mesurables.. No hi ha judici de l’entrenador. S’apliquen a aptituds físiques i a les habilitats i destresses esportives. Aptitud física: al laboratori o a la pista (proves de camp). Habilitats motores: proves de camp referides a la percepció, al domini motor general i al domini d’habilitats esportives – bàsquet. S’ha de dur un registre

. Es basa en l’experiència de l’entrenador. El judici de l’entrenador és un element determinant. Mètode més emprat: observació directa de la pràctica. S´ha de tenir molt clar què es vol observar. S´ha de repatir diferents cops i en diferents circumstàncies. S´ha de dur un registre

. Es basa en la combinació d’ambdós mètodes. És el més adequat per a l’avaluació motora. Ajuda a fer un seguiment al llarg del temps de l’evolució del jugador. S’ha dur un registre

4.3. El procés d’enregistrament de la informació observada

Hi ha diferents maneres d’enregistrar la informació.Veurem algunes possibilitats.Registre descriptiu: es fa una breu descripció del que s’ha observat. És un mètode poc sistemàtic i ajuda poc per a l’avaluació.Llistes de seguiment: són una relació de conductes adequades o no del jugador, per exemple si és capaç de fer una cosa o no, i que es valoren només amb si/no.Escales de puntuació: l’entrenador ha d’emetre un judici que pot ser qualitatiu (molt bé, bé, normal, insuficient, molt insuficient, o altres criteris) o quantitatiu (del 0 al 10).Escales gràfiques: s’assenyala en un gràfic el nivell o grau assolit (per exemple podria ser en percentatge).Escales descriptives: per exemple dins de l’aprenentatge d’un fonament es descriuen breument els elments més significatius a avaluar i l’entrenador atorga un grau d’assoliment de cada d’un d’ells.

4.4. Tipus d’avaluació segons el moment en què es fa.

Tipus d’avaluacióInicial o de base Progressiva Final. Permet conèixer el nivell de sortida dels nostres jugadors. Necessària per a pertir d’ella poder definir els objectius a assolir. Serveix de referència per les següents avaluacions

. També s’anomena formativa. Determina el grau en què es van assolin els objectius. Permet comparar la situació actual amb la inicial

. També s’anomena sumativa. Serveix per comparar els objectius assolits amb els proposats inicialment. Es pot realitzar al final d’un microcicle o de tota la temporada

17

al llarg de la temporada . Es basa en l’observació de l’entrenador

18