"planejament, infrastructures i paisatge al penedès. el llibre blanc de les estructures...

8/6/2019 "Planejament, infrastructures i paisatge al Penedès. El llibre blanc de les estructures presents i futures", Miquel Vidal

http://slidepdf.com/reader/full/planejament-infrastructures-i-paisatge-al-penedes-el-llibre-blanc-de-les 1/9

Planejament, infrastructures i paisatge al Penedès. Una aproximació a

un llibre blanc de les infrastructures presents i futures.

Miquel Vidal Pla

Dr. Arquitecte.

Master en arquitectura del Paisatge.Profesor Titula Departament d‟ Uurbanisme i Ordenacio delTerritori.UPC.

Com indica el seu títol la present ponència,desenvolupada per a un equip de recerca de l‟ Escola Tecnica

Superior d‟ Arquitectrua de Barcelona de la Universitat Politecnica de Catalunya i amb aportacio puntual

de l‟ Escola Tecncia Superiror d‟ Arquitectura de Reus de la Universitat Rovira i Virgilai s unaaproximació a la temàtica d e les infraestructures que afecte al paisatge viitivnícola del Penedes,com hoforen les anterior respecte del poligons (2009) o la percepció del paisatge (2007).

Abans de seguir amb la ponència,es important assenyalar que la problemàtica del paisatge vitivinicola,entenen el paisatge com a resultat de la interacció entre l‟ home i el lloc, es degut a la no

rendibilitat, suficient o bona rendibilitat de del conreu d ela vinya.El vendre sol agrícola, perdent-se unapatrimoni ancestral , per transformar-se en industrial es la clau de la problemàtica paisatgística

El Penedes esta en una cruïlla vital pel seu futur : vitivinícola-enocultural-proterritorial ( VEP) versusindsutrial –terciari-aterritorial.(ITA). En una aproximació a la situació actual s‟ han de considerar varisaspectes : L‟ alt Penedès bull de nous plantejamente , paràmetres per valorar-ho poden ser la novaforma conreà la vinya absolutament dominant en el tot el Penedes.la millora qualitativa i diversificadadels productes cava i vi. L‟ interès per a noves activitats vinculades amb el mon del vi i el cava:enoturisme, rutes del vi el cava,concert. Projectes com Vinyafranca o Miravinya. El millorcomportament economic del sector enfront del que propugna el Pla Urbanistic Director (PUD) per l‟ Alt

Penedes.Enfront d‟ això el PUD propugna una idea d‟ un Alt Penedes metropolitzat totalment oposada al vitivinícola – enocultural - proterritorial ,fonementada en una concepció rígida de regio metropolitana laqual s‟ estructura en funció de la metròpoli en tots els sentits amb una absència de reciprocitat i simetriai que aposta per a un desenvolupament únic industrial sense atendre a les noves tendències que la crisiseconòmica apunta. El Centre Integral de Mercaderies així com la desproporcionada reserva de sol pel EixNodal de Desenvolupament Nodal afectant des dels Monjos fins a Sant Sadurni ilustren aquestaconcepcio industrial i periferica del Penedes que el Pla proposa.

El tren orbital per la seva banda es la incorporació de Vifranca a l‟ Arc Metropolita : Vilanova de la

Geltru,Vilafranca,Terrassa,Sabadell,Granollers i Mataro.La metropolitzacio de l‟ Alt Penedeas i la ruptura de la continuïtat comarcal Alt- Baix Penedes esinegable el Baix s‟ articula amb el Camp de Tarragona-Valls-Reus i el el Alt ho fara amb Barcelona.



Aquest fet sembla ferm i ireversible i amb la seva perspectiva la millor opció es la definició clara delposicionament de la comarca de l‟ Alt Penedès en quant a la seva funcionalitat. Cal formula unadenominacio adjectiva del rol metropolita que li correspont a la comarca del Penedes; La vinyametropolitana o El jardí regional,etc. Una denominació que fagi èxplicit el rol singular i diferenciat de lacomarca. Aquest posicionament es esencial i no pot ajornar se mes la seva definició, per a una raó deritmes.

Es en el context de reforçar la linia VEP enfront de la linia ITA en el camp de les i infraestructures on es

situa aquesta ponència.La idea basica d‟ aquesta es ,com ho era la ponencia de l‟ anterior congres sobre la concentració del

poligons es la preservació extrema i maxima de sol agricola dedicat a la vinya.

Els assentaments industrial te un requeriments mínims sobre les caracteristiques del sol, en canvi un solagricola exigeix unes característiques assolides desprès de molts anys d e treball , per tant la preservaciódel sol agrícola i el seu increment son essencials.

El Penedès, esta emmarcat en una situació optima des del punt de vista de les infraestructures i delocalització metropolitana si no fos que aquesta ubicació singular la vinculen a unes opcions dedesenvolupament contraries al desenvolupament de la seva opció identitaria.

L‟ estudi desenvolupat per al Escola Tecnica Superio d‟Arquitectura de Barcelona posa l‟ enfasis enestudiar l‟ impacte que signifiquen les estructures viaries en quant al consum de sol sovint agrícola.

L‟ Estudi es composa de quatre apartats.

1.VALORACIO HISTÒRICA.

2.PARAMETRES QUANTIFICADORS.

3.ESPECIFICITATS REQUERIDES A LES INFRASTRUCTURES VIARIES EN EL PAISATGE VITIVINÍCOLA.

4.RECOMANACIONS.

5.STUDY CASE LA C16.

1.VALORACIO HISTÒRICA.

L‟ estudi contempla tres periodes 1967,1983,2009.

A tall de introducció es important assenyalar el fet de que la comarca del Penedes esta creuda en el sentitaproximadament nord sud pel recorregut de l‟ Arc Mediterani. La via Augusta es potser la primeramaterialització d‟ aquesta mobilitat que ha determinat i determina l‟ evolució de la comarca. Totes lessol·licitacions modernes i contemporànies que afecten el territori del Penedes es fonement en l „



explotació de la mobilitat l‟ accesibilitat , reforçada per a una topografia plana i per tant optima per

assentaments vinculats a les vies de comunicació.

L‟ evolució tecnologia a anant infringint al territori afectacions cada cop mes severes, degut a que s‟

incrementen les seccions per absorbir els fluxes i els traçats cada cop son mes determinants en gran radisde gir i pendent mínimes.

La problemàtica i la crisi,arranquen del conflicte entre la identitat estàtica del Penedès agrícola enfrontde dinamisme forani que cada cop el fragment a mes al interseccionar-se unes estructures naturals Es t-Oest amb unes estructures antròpiques Nord Sud.

1967

L‟ estudi arranca al 1967 quan publicament es poden tenir les primeres fotografies aèries de lapenínsula que permet una valoració de la identitat del territori. En aquestes imatges les infraestructures viaries així com els assentaments tenen una presencia discreta i el predomini de la vinya es elevat. Lesseccions de les vies es reduït i aquestes s‟ ajusten al territori. S‟ observa una estructura carent de

direccionalitat els assentament tan els urbans com els aïllats,estan damunt d‟ una malla.

1983

La situació ha canviat molt amb l‟ aparició de l‟ autopista del Mediterani o AP 7.La implantació de l‟

autopista va ser un factor determinant en la estructura territorial - paisatgística i social del Penedès .Pera una banda es configuren direccionalitats clares des de la serralada Prelitoral Font Rubi, Castellví de laMarca,Sant Jaume del Domenys cap al eix central el qual ja ha agafat un relleu important,doncs entre lanov autopista i la nacional 340 apareixen un espais segregats del global de l‟ espai agrícola, que notardaran en transformar-se en polígons industrial, amb la qual cosa l‟ eix ja no serà un canal deinfraestructures, de pas si no un corredor on les infraestructures delimitaran i donaran servei alspoligons, model que inspirarà la futura area de desenvolupament industrial.

2009

La tendència que es manifesta en forma clara amb la consolidació de la autopista i la seva influencia s‟ accentua, d‟ una forma especial una vialitat a nivell de comarca la cual connecta els polígons industrials ique ha anat apareguen principalment sobre aquest connectors verticals amb l‟ autopista. La vialitatatransversal ,Arc Mediterrani, també es densifica, per la pressió de Barcelona-Tarrragona-Valencia depotenciar aquesta estructura industrial una de les mes importants d‟ Europa. El Centre Integral deMercaderies, es la culminació d‟ aquest procés d‟ interrelació entre mobilitat i industrial.

Es important senyalar que malgrat tots el plans focalitzin la intervenció en el eix central, es incontrolable- amb la ideologia subjacent a la interpretació territorial que sustenta el projecte ; escassa protecció de la vinya - la sprawn industrial que es produirà al llarg de la zona d‟ influencia del corredor central que s‟

anirà densificant de polígons i incrementant els viaris connectors els quals configuren un‟ estructura d‟enmellat capaç de generar també fragmentacions complementaries.



Finalment cal assenyalar l‟ escassa fiabilitat que ofereix la pretesa permeabilitat del eix central,la qualcada cop es mes reduïda,principalment amb l‟ incorporació del TGV. Axi com l‟ escàs reconeixement mesenllà de l‟ estrictament legal que tenen els corredors com elements configuradors del paisatge.

2011

Es recullen totes les opcions viaries previstes. Remarcar la presencia del CIM que trenca tota connexióentre els dos Penedès, la zona d e reserva de l‟ Eix Urba de Desenvolupamen Nodal, o sia un nucli urbà.Respecte a a quest eix urbà es bo recordar la proposta presentada en el segon Congres on s‟ agrupava tot

el sol industrial previst en una zona compresa entre la N340 i la AP7 aquesta solució pensadaprioritàriament per industria i activitats vinculades amb la viticultura, donava mes opcions a un realpermeabilitat .L‟ Eix Urba d e Desenvoluapment es una opció que potser en una visiópostcriss estiguidesfasada.

2.PARAMETRES QUANTIFICADORS.

Son referents respecte als aspectes mes crítics de les infraestructures en la seva arelacio amb el paisatge vitivinicola.Aquests son : 1.Ocupació de sol.2.Fragmentacio del territori.3 Inducció de creixements

endògens.

1.Ocupació de sol.

La preservació de la superfície mes extensa posible de vinya ha de ser un dels objectius essencials de laprospecció futura del Penedes. Aquets objectiu xoca frontalment amb el consum de sol que representenles infraestructures. Normalment el criteri que defineix el disseny de les infraestructures es el criterieconòmic. En la valoració econòmica de les infraestructures s‟ ha de tenir en compte en el cas del

Penedes dues consideracions la primera el valor del sol com a element productiu essencial per a laproducció del vi i el cava per tant peça essencial de tot un procés productiu d‟un potencial economic en

desenvolupament i en segon lloc la configuració d‟ un paisatge coherent la qualitat estèlica del qual es un

actiu econòmic de primera magnitud,no podem parlar de enoturismes sense un paisatge coherentatractiu,ben conservat viu.

La ocupacio de sol es vincula directament amb el cost de la infraestructura .Tècnicament lesinfraestructures s‟ encareixen quan aquestes han de soterrar o elevar-se. El soterrament fa mes incisivala ruptura en el paisatge però no distorsiona la seva percepció visual. Quan la cota de la via es superior ala cota cero , la presencia de la intervenció es fa mes evident i a totes les consideració anterior s‟ hi ha d‟

afegir l‟ alteració de la percepció del paisatge i la conseqüent alteració mutilació d‟aquest.

La tecnologia moderna ofereix tres opcions : 1.El Talús,2.El murs de contencio.3.El Pilars.

1.El talus amb una proporció de 3 metres horitzontals per a un de vertical por arribar a ocupar mes espaique la pròpia secció de la via.



2.Els murs de contenció,ocupen aproximadament la projecció de la via. La seva problemàtica radica en laseva “façana” arquitectònica sovint dura i simple,Actualment existeixen solucions que permeten la sevanaturalització murs orgànics,murs de terra,etc.

3.Els pilars, es la solució mes cara. La justificació de considerar la opció pilars,es fonamenta en lahipòtesis en que es sutenta tota la ponència: La singularitat del paisatge agrícola com a base d‟ una

economia de producció a la que si articulen d‟ altres com l‟ enoturisme que exigeixen d‟ aquest una

qualitat estetica com a base d‟ una nova economia. Respecte de la qual es podria fer la següent reflexio :

enfront d‟ una crisis dels models industrials i Economics convencionals,la alternativa vitivinicola-enocultural-proterritori no es una utopia, es una opcio de futur nova. La seva difcultad actual es nogaudir d‟ una reconeixement sòlid.

Els pilars representen el consum mínim de sol,la continuïtat de l‟ explotació així com de tots els sistemesnaturals,l‟ alteració mínima en la percepció del paisatge i per fi una alteració aceptable de les estrcturesde propietat.

La fragmentació.

La estructura natural del Penedès esta determina per a una successió de rieres que davallen tant des dela Serralada Litoral com de la Prelitoral aquest sistema hídric discorre per les les depressions que formala topografia en la qual sobresurten els tossal i turons, aprofitant les planes i sovint amb aterradamentss‟hi assenta la vinya que completa aquest singular paisatge penedesenc en el que l‟ acció humana i la

natura dialoguen .

Malgrat l‟ agricultura fins a un limit violenta la natura sense arriba a un punt de no retorn com pasaamb l‟ industria o els asentaments urbans, l‟ agricultura s‟ encaixa dintre de la amtriu geogràfica .Per ladireccionalitat, aproximadament Est –Oest exposada abans que defineixen els elements natural, aquestreforçan l‟a estructura agricola.

Malauradament les infraestructures integrades dintre de l‟ Arc Mediterrani estan direccionades en elsentit Nord sud amb el que les vies que creuen el territori seccionen reiterament aquest taulermediterrani format per rieres,turons – bosc i vinya.

Les traces de la infraestructures cada com son menys dialogants amb el lloc i això genera l‟ aparició d‟

uns interfaces cada cop mes impactans entre la infraestructura i el el lloc. Un dels mes greus respecte dela fragmentació sigui els talussos els quals al introduir un canvi de cota trenquen les continuïtats visualsperó a mes la seva petjada, planta amb un talús de pendent del 1: 3, incrementa molt mes la superfícieafectada .

Si be la matriu fisiogràfica o biologia pot sobreviure, entent per això que els seu sistemes naturalssegueixen funcionant encara que sigui sota limitat : Conservar els cabdals i altres paràmetres biològicssota mínims ,A questa encaixonada enmig d‟ infraestructures poc sensibles , la minim que estableix lanormativa,perden la seva expressivitat la seva aportació al paisatge es debilita, Cal tenir present que laqualitat estètica del paisatge del Penedes es un motor econòmic.



La ruptura dels sistemes naturals comporta per la estreta vinculació existent entre el dos la ruptura delteixir agrícola, del teixit productiu. Aquí a la desestructuració del paisatge agrícola des del punt de vistaestètic cal ajuntar-hi per a una banda la reducció de sol agrícola i per tant merma econòmica així com laobstaculització dels processos productius aïllants cellers de vinyes.

Totes aquestes interferències queden agreujades per la presencia dels talussos,Els quals incorporen a lafragmentació funcional i sistèmica dels element naturals la ruptura de la continuïtat visual, l‟

empetitiment de l‟ espai, tancant la seva percepció històrica.

Una problematic deriva es el posterior tractament del mur ,pel qual es dissenya una reforestació sovintde pressupost minim que magnifica la distorsió original introduint damunt de la discontinuïtat volumètrica un tractament epidèrmic estrany.

Al costat d‟ aquesta fragmentació global cal introduir-hi la residualitat, la creació de residus aquellessuperfícies que atrapades per les normatives del traçats viaris apareixen entre vies , en els accessos. L‟

aparició d‟ aquestes residualitats es relaciona directament amb una filosofia poc sensible amb el consumde sol de tal manera que rarament s‟ adhereix una infraestructura a una d‟ existent..El problema d‟

aquestes residualitat s‟ accentua amb els talussos creant-se en ocasion depressions importants on la visiódel paisatge es nula. Aquesta pèrdua de visibilitat permet introduir el concepte de fragmentació visual, la

que experimenta elconductor..De tal manera que amb un traçat poc acurat un territori es veu abocatquatre fragmentacions : natural, funcional, visual des de l‟ exterior i fragmentació en la percepció delpasisatge.

Inducció

Un‟altre aspecte important de la relacio de les infraestructures amb el territori es la inducció directa iindirecta .Les dues tenen una gran importància referides a la preservació de la identitat del lloc.

La AP7 l‟ objectiu de la qual es la connexio entre Barcelona-Tarragona-Valencia primordialment haesdevingut una important difusora d‟ activitats a la comarca les quals han unit l‟ accessibilitat laproximitat a Barcelona , un territori topogràficament còmode i la crisi de l‟agricultura vitivinícola que

reemplaçava la vinya per sol industrial, en polígons precàriament equipats. La conjunció de la debilitatde la agricultura amb la presencia de la l‟ autopista esta l‟ origen bona part de l‟ actual problemàtica delpaisatges vitivinícola. Els accesos a la autopista Sant Sadurni Vilafranca es converteixen en el punts deconfluència d‟ un recorreguts viaris estranys a l‟ estructura agrícola. El quals amb els temps anirantematizan el territori doncs les zones industrials que originàriament penjan de l‟ autopista, aniran

generant nuclis complementaris En aquest sentit BP 5121 de Sant Sadurni a Sant Pere de Riudabitlles hoil·lustra molt be. La concentració de poligons industrial a Santa Margarid ai els Monjos, esta directament vinculada a la aparició de l‟ autopista.

La inducció indirecta apareix quan el desenvolupament industrial amb el pas del temps reclama la

millora / l‟ ampliació de les infraestructures , la seva modernitzacio. Aquesta demanda va vinculada auna oferta de nou sol industrial i aquests es un procés que en un desenvolupament econòmicconvencional no te límit.



Resulta important veure com aquestes consideracion que en un‟ altre àmbit territorial podrien no tindremes problema que el respecta al llindar de transformació assumible d‟ una forma autostenible en un

territori, el Penedès el gran dilema es que el consum de sol per a infraestructura es fa perdent unelement de producció de primer ordre el sol agrícola. La productivita del qual, que ha costat anys d‟

esforç i dedicació queda sepultat sot al‟ asfalt o paviments industrials i altres usos perfectament

localitzables e altres indrets

La logística del transport es vincula modernament cada cop mes amb l‟ industria i amb el canvi de mitja

de transport vaixell-tren, tren-camio,avio-tre, etc. ajustant-se el mitja de transport a la distancia, elreceptor el producte, etc.

Veritablement el transport ferroviari al nostre pais esta poc desenvoluapt i cal potenciar-lo ,el CentreIntegral de Mercaderies, es una excel·lent idea i necessària, però al Penedes no pot perdre 168 Ha, deterrens per usos industrials. La clau esta en el tipus de desenvolupament es vol pel Penedes industrial-terciari- aterritorial versus vitivinicola-enocultural ( que inclou l‟ enoturisme i mes )-proterritori. En larecerca d‟eficàcia logística el CIM s‟ hauria de situar a Martorell on l‟ arc mediterrani es creua amb elfluxe que ve de l‟ interior de la península Madria-Saragossa.

La opció vitivinícola-enocultural-proterritori en aquest moments d‟ incertesa en la seva capacitat de

configurarse en una alternativa econòmica solida ha de adoptar com a guia basica la preservació integrali si es possible incrementar las superfície de vinya i adoptar una posició altament critica respecte de totesaquelles intervencions terciàries i industrials que nos‟ articulin amb la identitat vitivinícola de la

comarca.

ESPECIFICITATS REQUERIDES A LES INFRASTRUCTURES VIARIES EN EL PAISATGE VITIVNÍCOLA.

De forma general l‟ estructura i el disseny de les infraestructures es deriva d‟ una cascada de programes

el Plan estrategico de Infraestrcuturas de Transporte ( PEIT) del Ministeri de Foment, defineixaquelles que han d‟ estructurar el territori nacional. I el Pla d’ infraestructures de Transport de

Catalunya, (PITC )defineixen les infraestructures viaries i ferroviàries que vertebren Catalunyael qualesta elaborat per la Secretaria de Mobilitat del Departament de Politica Territorial i ObresPúbliques.Generalitat de Catalunya i finalment el Pla director d‟ Infraestructures (PDI) 2001-2010 de l‟

Autoritat de Transport Metropolitá, Infraestrcutures de Trasnport Públic i Ferroviari per l‟ àmbit

metropolita .

Les consideracions mes remercables a les finalitats de les infraestructures definides per la Genralitatexpressades en paraules claus son :

1.Contribuir a estructurar els assentaments urbans El Penedes no te necessitats de nous

assentaments urbans, la resposta si cal a noves demandes ha de ser reestructurant els

nuclis existents. No son acceptables els creixements especulatius que han trinxat el



territori amb urbanitzacions i polígons industrials amb mes parcel·les per edificar que

edificades .

2.Asegurar nivells de connectivitat vinculat a les previsions de desenvolupamentCal invertir la

eq uació , els desenvolupaments s’ han de vinculats al assentament ja existents i

referenciat-se a aquells que potenciïn o articulin la identitat vitivinícola.

3.Facilitar l‟ accessibilitat adequada als usos programats Aplicable la mateixa consideració

anterior , el nous usos han de estar vinculats a la identitat i no supera el seu llindar de

fragilitat i per tant el mateix succeirà en les vies de comunicació.

4.Completar les xarxes viaries existents Encara que aquesta opció es oportuna pel Penedes

,cal matisar-la el Penedès necessita una xarxa per potenciar l’ enoturisme, carreteres

turístiques,panoràmiques, paisatgístiques,etc. no simples connexions autopista

polígons. Una xarxa local polivalent amb noves prestacions com miradors, aparcaments

que complementa les prestacions convencional i que s’ articula amb les vies d’ ordres

superior que han fet les previsions de connexions precises.

5.Definir les condicions dels elements de d‟ infraestructures Aquest punt es vincula amb els

parametres quantificadors que regulen per exemple el consum de sol que representen les

infraestructures amb solucions econòmiques però no les convenients com son els nous

peatges o la ampliació del eix Vilanova Igualada.

6.Propiciar un bon ajustament dels traçats a la matriu biofisica de territori i minimitzar l‟ afecta barrera

de les infraestructures lineals moderant l‟ us de sol per infraestructures de mobilitat i evitant duplicitatsinnecessàries Aquest punt es clau i en aquest cas cal diferenciar entre l’ aproximació

biològica incomplerta del paisatges. En el sentit de que considerant la identitat cultural

del paisatge vitivinícola , la seva gestió no pot limitar-se únicament als paràmetres d’

ordre biològic si no que cal introduir altres consideracions formals i estètiques

7.Establir les prioritats d‟ actuació , concretades a partir del plans dels organismes responsables de laregió metropolitana de Barcelona La coresponsabilitat en la presa de decisions compartida

amb el territoris afectats pren una espacial rellevància en el cas de Penedes doncs la

major par de les infraestructures que l’ afecten actualment no son generades per activitats

propies..

8.Assenyalar possibles opcions a llarg terminiLes opcions de les infraestructures tant a llarg

com a curt termini, el territori de l’ Alt Penedes han d’ complir sempre la opcio

equilibrada entre el respecte a la identitat del paisatge vitivinícola i la funcionalitat

territorial.

9.Potenciar canvis modals per els mitjans mes autososteniblesCal valorar la incidència territorial

que la materialització del canvis modals signifiquin respecte del consum de sol.



10.Promoure l‟ estalvi de infraestructures Aquest es un aspecte tambe important atenent a que

com s’ indica abans la major part de les infraestrcutures que consumeixen sol agricola no

son servidores del Penedès.

En resum

1.Presencia de les mínimes infraestructures a nivell estatal i a nivell català, dissenyades atenent a lasingularitat del paisatge vitivinícola consum mínim del sól i sensible a les especificitats estètiques i biològiques del paisatge d e

la vinya.

2.A nivell comarcal desenvolupament de xarxes interrelacionades que compatibilitzen els usos funcional basic i l‟ explotació del enoturisme.

3.Prticipar en el disseny de les vies des del seu inici en forma partitaria i simetrica.

4.Interpretar les infraestructures com arquitectura/ arquitectura del paisat.

ESTUDI CASE.

La nova C16 de Vilanova a Igualada.

1,L‟ autopista inagura una ocupacio altament agresiva aquesta agresivitat es concreta en un consum

elevadisim de sol ,ja que es tracte de

La vialitat contemporania i els centres intercambiadors.

Casos d‟ estudi. La C16.

Recomanacions. La arquitectura de la infraestructures,

L‟ increment de accesibilitat de la AP 7.Recenment han estat inagurat el peatges de Gelida i modificat elde Vilafranca.Respecta al gran consum de sol algunes agricola que s‟ ha produït , es logic fer la reflexió

de si la comoditat de no haver de parar d e Barcelona fins a Valencia o Saragossa ho justifica .El mateixes pot considerar, respecte del peatge de Gelida.

"planejament, infrastructures i paisatge al penedès. el llibre blanc de les estructures...

Documents