planeas 2012
DESCRIPTION
Revista de l'escola Les Planes de La Llagosta. Planeas 2012TRANSCRIPT
P3 P4
P5 1r
2n 3r
4t 5è
6è
EDITORIAL
Benvinguts i benvingudes famílies, aquest curs l’escola Les Planes publica novament la seva
revista Planeas, on hem col·laborat tots els membres de la comunitat educativa.
Des de l’escola ens agradaria que els nostres alumnes s’adonessin de la importància de
conèixer diferents tradicions, perquè ens aporten una gran riquesa cultural, ens ajuden a tenir
una ment molt més oberta i flexible, alhora que treballem una sèrie de valors. Per aquest
motiu, el tema que hem triat és “Les festes i tradicions populars catalanes”.
Cada curs aprofundirà sobre el tema escollit i ens mostrarà les seves aportacions.
A més a més, es recollirà una mostra dels treballs guanyadors dels Jocs Florals.
Desitgem que tothom gaudeixi amb la nostra revista.
PLANEAS 2012
- 2 -
ÍNDEX
Editorial
1. Conte tradicional: “En Patufet”
2. Tradicions:
a. Castellers
b. Trabucaires
c. La Mona de Pasqua
d. Geganters de La Llagosta
e. Correfocs
3. Festes:
a. Sant Antoni Abat – Els tres tombs
b. Sant Medir
c. La Patum
d. Sant Joan
4. Jocs populars
5. La cuina catalana
6. Fets històrics: “El timbaler del Bruc”
7. Menjador
8. Guanyadors dels Jocs Florals
- 3 -
A LES PLANES els més petits són els cargols i els ratolins. Aquest any, com ja
sabeu, hem treballat un conte tradicional ben maco:
Voleu veure quina manualitat hem fet? Primer, pintem un rotllo de paper de wàter amb pintura de color carn…
PLANEAS 2012
- 4 -
Ara posem llana per fer el cabell.
I a la cara enganxem gomets i Les senyoretes ens ajuden uns ulls ben divertits. a posar la barretina.
I aquí tenim el resultat…
- 5 -
Després de treballar molt el conte i de fer un petit Patufet… per fi ha arribat el dia de Carnaval!!! Ens posem:
Una Una faixa vermella...
i una Ja estem tots ben guapos… i tot el Parvulari disfressat de Patufets!!! Després de passejar pel pati i ensenyar a tots els papes i mames lo guapos que estàvem... I després de veure totes les disfresses que els nostres companys i companyes de l’escola es van preparar... Els Cargols i els Ratolins ens vam fer una foto amb el bou...
Aquí estem els Cargols
PLANEAS 2012
- 6 -
I aquí els Ratolins...
I, per últim, el Patufet, que és molt entremaliat... s’ha amagat a l’hort, a sota d’una col. Ens ajudeu a trobar-lo???
Fins aviat!!! Els Cargols i els Ratolins!!!
- 7 -
LES NENES I ELS NENS DE P4 US CONVIDEM A QUE US ENTRETINGUEU AMB ELS SEGÜENTS PASSATEMPS.
BUSCA LES 7 DIFERÈNCIES.
Fi de pàgina
PLANEAS 2012
- 8 -
BUSCA AL PATUFET QUE TÉ EL DINERET.
- 9 -
COMPTA QUANTS N’HI HA DE CADA.
PLANEAS 2012
- 10 -
AJUDA ALS PARES D’EN PATUFET A TROBAR-LO.
EN PATUFETEN PATUFETEN PATUFETEN PATUFET
- 11 -
Els nens i les nenes de la classe de les Girafes i dels Elefants (P5) us explicarem el conte d’en Patufet.
PLANEAS 2012
- 12 -
- 13 -
PLANEAS 2012
- 14 -
I vet aquí un gos i vet aquí un gat que aquest conte ja s’ha acabat.
- 15 -
ELS CASTELLERS
UNA TRADICIÓ POPULAR CATALANA
A partir dels jocs populars catalans, els nens i nenes de 2n hem descobert una
popular tradició catalana molt coneguda arreu del món per la peculiaritat de construir
torres humanes. Ens hem endinsat en aquest tema per tal de conèixer de més a prop
la seva història. Hem investigat sobre els seus orígens, els tipus de castells que fan, la
seva vestimenta i, sobretot, hem descobert què cal fer per ser un gran casteller.
Per portar-ho a terme hem buscat informació, hem vist moltes imatges i vídeos a
classe i, fins i tot, hem fet de castellers construint petites torres a la classe d’Educació
Física. Veieu com ens ho vam passar!!!!!!
PLANEAS 2012
- 16 -
Per tot aquest valor històric i la conservació d’aquestes arts durant segles hem volgut
fer aquesta auca com a petit homenatge a tot l’esforç, força, equilibri, valor i seny que
mostren tots aquests castellers dia a dia per tal de conservar una part de la nostra
cultura.
Un casteller porta al cap un mocador per a protegir-se del fred i de la calor.
Tota la colla vestida igual esperen que els hi surti una torre genial.
El públic que tot ho mira impacient està desitjant que arribi el moment.
Per fer pinya grans, petits o primets tots s’aixequen com si fossin parets.
L’acotxadora, damunt del tot l’anxaneta, comença la baixada quan aixeca l’aleta.
Com hem vist, fer una torre humana és una tradició popular catalana.
- 17 -
QUI SÓN ELS TRABUCAIRES? ___
Aquest any els alumnes de tercer A hem estat investigant qui són
els trabucaires i una mica de la seva història.
Ha estat molt divertit perquè no coneixíem gairebé res d'ells... En
aquest espai us farem cinc cèntims del que hem treballat, fotos de la
tapa d’àlbum i d’un retallable per pintar i jugar amb les diferents parts
de la seva vestimenta.
Una mica d'història
Els trabucaires rememoren els bandolers del segle XVII. El trabucaire i el trabuc esdevenen
una llegenda més que una realitat. Hi havia gent diversa: bandolers, guerrillers, capellans,
pagesos que defensaven les collites, que convergiren en una lluita contra els invasors
napoleònics que arrambaven amb els escassos bens que la gent posseïa. Després, amb les
revoltes carlines, compaginaven el treball de la terra amb la família i la milícia.
En el fons de cada trabucaire hi ha un Sant Jordi que salva la donzella i mata el dragó. O si
voleu, tots els comportaments propis d’una ordre de cavalleria, plena de virtut, generositat i
bondat.
Què fan?
Podem trobar-los a molts llocs de Catalunya com per exemple: Sant Antoni, Igualada, Llinars,
Berga, Terrassa, el Barri de Gràcia i de Sant Andreu, Santa Coloma i Cardona, entre d’altres.
La finalitat és despertar i cridar la gent a la festa, obrir cercaviles, passejades i altres actes del
poble o de la zona que representen amb el so dels trabucs. Per participar en les actuacions cal
tenir permís d’armes i orelles fortes o disposades!!
Els trabucs són armes de pau que estiren dels llençols i anuncien la festa!!
PLANEAS 2012
- 18 -
FOTOS DE L’ÀLBUM I DEL RETALLABLE FETS A PLÀSTICA
RETALLABLE PER PINTAR I JUGAR A CASA
BARRETINA
PANTALÓ
FAIXA
ARMILLA
ESPARDENYES
SARRÓ
- 19 -
LA MONA DE PASQUA
La Mona de Pasqua és un dolç esponjós que sol menjar-se acompanyat de xocolata. És una tradició que simbolitza que la Quaresma i les seves abstinències s’han acabat. El nom prové de “munnus” que significa regal en grec. D’altres afirmen que el seu origen pot provenir del terme àrab “munna” que significa provisió de la boca i era el regal que els moriscs feien als seus senyors. Inicialment la Mona era una massa de coca elaborada amb sucre, i d’altres llaminadures, amb ous durs a sobre, però amb el temps els ous es van tornar de xocolata i a la fi és la xocolata la que va esdevenir la base de la Mona. Tradicionalment s’elaborava amb tants ous com anys tenia l’infant, encara que la mona mai superava els dotze ous perquè era l’edat en la que el nen feia la primera comunió. La Mona tradicional a Catalunya i la Franja de Ponent, té generalment forma de tortell. Hi ha varietats més senzilles fetes de pa de pessic, gema, xocolata en forma de tortell només amb ous aguantat per unes tires de pasta, si convé, pintades. La presència de l’ou de Pasqua és símbol de la resurrecció primaveral. Al Principat de Catalunya és tradició que el padrí o l’avi regalin la mona al seu fillol i néts el Diumenge de Pasqua o Pasqua Florida, en principi després de missa, tot i que actualment no sempre es va a missa. El Dilluns de Pasqua era tradició que es reunissin dues o tres famílies o un grup d’amics i que anessin a menjar a algun indret la mona plegats, en un àpat en el qual no hi mancava el conill a la brasa, la paella i sobretot, el vi. Aquesta és la tradició: que el padrí o l’avi obsequiïn el fillol amb la mona, en la qual sempre hi ha l’ou. Al segle XVIII ja era l’obsequi clàssic del padrí, i el nombre d’ous que tenia la mona corresponia amb l’edat del nen fins que arribava als dotze anys. En aquest moment, potser com a punt final d’aquests obsequis, el nombre d’ous era de tretze. El pastís que els acompanyava era una confecció senzilla de rebosteria, coneguda com coca de Pasqua, i podia agafar diverses formes d’animals o objectes. La tradició de la Mona s’aparella amb la dels flequers - pastissers, els quals fan autèntiques filigranes arquitectòniques amb la xocolata, i és des de mitjans del segle XIX que les mones perden llur senzillesa inicial i la seva presentació es fa més complicada, ja que s’ha d’enriquir amb ornaments de sucre caramel·litzat, ametlles ensucrades, confitures (els fruits com a donació a la deessa Ceres perquè les collites fossin bones), crocant, anissos platejats i naturalment els ous de Pasqua pintats; tot això coronat per figures de porcellana, fusta, cartró o tela. A Barcelona va destacar en la confecció de la mona Agustí Massana, que tenia la seva pastisseria al carrer Ferran. Massana va aconseguir un gran èxit amb les seves mones rematades per una figura caricaturesca, no poques vegades inspirada en algun polític de l’època.
PLANEAS 2012
- 20 -
5è B
- 21 -
A PRIMER HEM ENTREVISTAT
ELS GEGANTERS DE LA LLAGOSTA!
Els nens i nenes de primer hem anat al Centre Cultural a conèixer els GEGANTS de La Llagosta. Ens ho hem passat molt bé i en Pablo, el cap de colla dels geganters i alguns dels nois i noies de la colla han contestat les preguntes que nosaltres havíem preparat a l’escola. Ara ja sabem moltes coses sobre el tema. Voleu llegir la nostra entrevista? Estem fets uns grans periodistes.
• Com es diuen els gegants de La Llagosta?
La Torradeta, que és la llagosta, el gegant es diu Josepet, la geganta es diu Blanqueta.
• Quants anys tenen els gegants?
Els gegants que tenim a La Llagosta tenen 11 anys, i el capgròs, La Llago, en té 10.
• Quant pesen?
La Blanqueta pesa 50 quilos, en Josepet pesa 52 quilos, la Torradeta uns 60 quilos i la Llago, que és el capgròs, uns 2 quilos.
• I quant medeixen?
3 metres i mig.
• És cansat portar gegants?
Sí, és cansat, però ens agrada i ens ho passem molt bé.
PLANEAS 2012
- 22 -
• Què feu quan esteu cansats?
Ens canviem, perquè a la colla són molts, uns 40, així que entre tots ho fem tot. Uns toquen els timbals, la gralla i la caixa, els altres porten els gegants i es van canviant, i els altres vigilen que no xoquin i puguin caminar bé.
• Com s'hi veuen els gegants?
Els gegants no s'hi veuen, perquè són de cartró pedra, però els geganters que van a dintre s'hi veuen per una finestreta que és un forat que hi ha a la roba del gegant. Només veuen el que tenen al davant, perquè no tenen finestreta al darrera, per això és tant important que els ajudants vigilin bé per on han de passar. El que està agafant el gegant porta una mena de cinturó, que serveix per poder ballar sense que els faci mal l'esquena, que es diu FAIXA.
• Com fan pipí els gegants?
Els gegants no fan pipí, els que en fan són els geganters i si cal es canvien amb un altre geganter i poden anar al lavabo.
• Com es desmunten?
Treuen les peces. Separen el tronc de l'estructura de fusta, que s'aguanten amb uns cargols. Necessiten 5 o 6 persones per moure els gegants.
• Com s'arreglen?
Els portem al taller, allà els arreglen. Una vegada la Blanqueta es va fer mal, perquè va caure i es va fer una marca al front. Allà al taller la van reparar.
• De què estan fets?
De cartró pedra.
• On dormen?
Quan no sortim a passejar els desmuntem i els guardem a una sala del centre cultural.
• Com es mouen?
Un senyor es posa a sota i es mouen mirant per la finestra. Ballen i caminen seguint la música.
• Com surten del centre cultural?
Per la porta, de vegades desmuntats o sinó estirats.
- 23 -
…I TAMBÉ HEM APRÈS MOLTES
COSES DELS CORREFOCS!! Una altra tradició de la que hem parlat són els CORREFOCS. Abans de fer la recerca d’informació, hem parlat de les coses que nosaltres ja sabem sobre els correfocs. I també ens hem fet algunes preguntes... Què sabem dels correfocs?
• Crec que és foc corrents. • Els correfocs fan una festa, tenen una mà, corren així i sembla que escriguin.
Jo ho he vist per la tele!!! • També hi ha correfoc de fills. • Tenen una disfressa de dimoni perquè no es cremin. • Es pinten les cares i les mans. • Tenen màscares. • Hi ha un nen corrents i surt foc. • Vaig veure com un drac i uns pals que tenien, posaven foc. • Són una gent disfressada.
PLANEAS 2012
- 24 -
Què ens agradaria saber?
• Què son? • Corren molt? • Qui els fa? • M'agradaria ser un de correfocs, és super divertit perquè un dia van venir uns
grans que hi havia foc i passaven pel mig. • Per què porten màscares? • Com encenen el foc del cel? • Quan tiren els correfocs?
Què hem après? Finalment hem tingut una conversa, a partir de la informació que hem portat, on hem pogut resoldre alguns dels dubtes que teníem. Hem vist un vestit de diable, una forca (que és el pal on es posen els petards) i també algunes imatges de diables i correfocs. Sabem que els correfocs són una festa tradicional i que els diables porten el foc (uns petards que es diuen carretilles) a la forca. Alguns porten màscares i d’altres no. Però tots van disfressats amb un vestit que fa que no es cremin.
- 25 -
SANT ANTONI ABAT- ELS TRES TOMBS
Per començar a treballar aquesta festa popular, els alumnes de 6è B vam convidar a la Teresa, la secretària de l'Associació de Carreters de Sta. Perpètua perquè ens fes cinc cèntims d'aquesta tradició. Aquesta associació complirà la 96a. festa enguany. Al finalitzar li vam fer una petita entrevista per redactar els nostres articles.
La festa de Sant Antoni Abat
És una festa que es celebra el dia 17 de gener a gairebé tots els pobles de Catalunya. És el patró dels animals de peu rodó i també de tots els animals domèstics. Aquest dia es fa la missa on es beneeixen el pa i/o la coca. En segon lloc, es fan “Els Tres Tombs” on també es beneeixen les persones i els animals domèstics. Als nostres dies es celebra segons un calendari establert i només es celebra el mateix dia 17 a Sabadell. Després de fer “Els tres tombs” es reparteixen el pa i/o la coca que ja van ser beneïts i es mengen, també, a vegades, figues seques i porrons de
barreja o mistela a la plaça del poble. Es menja el pa i la coca perquè segons diu una llegenda quan Sant Antoni vivia al desert un corb li portava cada dia un tros de pa al seu bec. Amb el temps, en lloc de menjar pa es menja la coca.
Nadia, Ingry, Joan i Sergio Els abanderats
Els abanderats són uns nois o unes noies que porten unes cordes que pengen d’un post on hi ha una bandera, d'això ve el nom. Són els capdavanters de la passada de “Els Tres Tombs”. Hi ha anys que arriben a pagar molts diners per portar la bandera. Cada any la porten diferents persones. La història dels abanderats ve de l'època on a Barcelona els gremis utilitzaven els cavalls i carros com a vehicle de transport per repartir les mercaderies. Quan es celebrava la festa de Sant Antoni Abat premiaven al gremi que tenia els
cavalls més forts i més macos deixant-los portar la bandera aquell dia. Els abanderats aquest any emprendran el camí amb la bandera i l’estendard de l’entitat des del carrer de Lluís Millet cap al recinte firal per tal d’iniciar Els Tres Tombs.
Alba , Alex , Edmer , Núria
Per què es diu Els Tres Tombs?
El ritus principal consisteix en donar tres voltes amb els cavalls, carros i altres animals de tir per l'interior de la població. Per això, aquest ritus s'anomena Tres Tombs. El seu origen era fer els tombs al voltant de l'església de Sant Antoni. S’acostuma a portar mascotes com els gats,
PLANEAS 2012
- 26 -
els gossos, les tortugues, etc... per beneir-les. En les voltes es van crear uns grups que transportaven diferents objectes amb els cavalls o animals de tir. A Santa Perpètua només es fan dues voltes perquè s’apunten molts participants, i aleshores es fa molt llarg. Antigament era una festa molt sonada perquè els animals eren molt importants per a les feines del camp. Ara queda una mica anacrònic veure desfilar carros carregats de palla i perxerons per sobre l’asfalt, però és bonic. Aquest any un grup de nosaltres vam anar a veure-ho, hi havia molta participació. És divertit, hi ha molts tipus de carros i llencen també caramels que fan que grans i petits s'ajupin a recollir-los a buscar-los.
Brian , Joanna , Alberto i Aurora
Dani S. Érica, Mikel i Ivan
L'Associació de Carreters
Un diumenge abans de la celebració de la festa fan un dinar tota l’associació. A les vuit del matí fan la missa dels tres tombs, a l'església reparteixen la coca i als més grans els hi donen una ferradura de plata. Després fan un esmorzar al recinte firal i quan acaben comencen la celebració dels tres tombs. Tot això ho fan el primer diumenge de febrer, aquest any el dia 5. Han fet un monument promogut per l’Associació de Carreters de Santa Perpètua inaugurat l’any 2006 arrel del seu 90 aniversari. L’escultura ha estat
realitzada amb gairebé 4.000 ferradures. És una representació a mida real d’un carro tirat per un cavall. El monument es troba a la rotonda d’entrada a Santa Perpètua des de Sabadell. L’associació de carreters és la que fa possible la festa de Sant Antoni Abat. Ella es fa càrrec que els carros que participin estiguin en unes condicions acceptables. Aquesta festa fa uns anys també es celebrava al nostre poble, La Llagosta, i s’ha deixat de fer, a veure si algú s’anima i la tornem a celebrar.
Paula, Jairo, Joel i Meritxell
Qui era Sant Antoni Abat?
Va néixer, el 251 a Coma, prop d'Heraclea (Egipte). Va anar a viure sol a les rodalies del seu lloc de naixement. La llegenda conta que suposadament va viure fins els 105 anys. El 285 es va anar a viure a les muntanyes d'Egipte oriental, a un castell abandonat on va viure 20 anys. A l'any 305 va regressar a la vida comunitària (diuen que feia miracles). Hi ha una llegenda que diu que un dia un porc va néixer amb tres potes. La mare sempre el portava a la boca perquè no podia caminar. Quan Sant Antoni Abat el va tocar, per un miracle li va créixer la quarta pota. Per aquest motiu a les fotos hi ha un porc als peus de Sant Antoni Abat. Va oferir-se com a màrtir per morir, però no ho va aconseguir. Va fundar un nou establiment conegut com a “muntanya de Sant Antoni” i es va relacionar freqüentment amb Sant Atanasi. Sant Antoni va morir el 17 de gener de 356. I va ser enterrat en secret.
Maria, Melina, Daniel i Natalia.
- 27 -
LA FESTA DE SANT MEDIR
La festa de Sant Medir és una celebració popular que té lloc a Barcelona i a Sant Cugat del Vallès. Concretament, consisteix en una romeria que es fa cada 3 de març, festivitat de Sant Medir, des de Gràcia i Sant Gervasi de Cassoles, actualment barris de Barcelona, fins a l'ermita de Sant Medir a la serra de Collserola (terme de Sant Cugat del Vallès).
1. UNA MICA D'HISTÒRIA. LA LLEGENDA.
Sant Medir era un pagès que vivia a una masia a Sant Cugat del Vallés. A la vora del vell camí, durant la persecució dels cristians decretada per l' emperador
Dioclecià (303-310), el bisbe de Barcelona era Sever. Quan el bisbe s'assabentà de les rigoroses ordres cursades a Roma contra els cristians va decidir fugir de Barcelona. Amb uns quants cristians més va fugir en direcció Sant Cugat. Van passar pel costat d’una masia on vivia Medir, que en aquell moment sembrava faves i el van saludar.
L’emperador Dioclecià quan es va assabentar que el Bisbe Sever fugia de Barcelona, va enviar els seus homes a perseguir-lo camí de Sant Cugat.
En passar per davant de la masia d'en Medir, li van preguntar si havia vist passar al Bisbe. En Medir va contestar que sí, que havien passat pel camí mentre sembrava les faves que aleshores collia. Llavors el van matar i pel seu martiri, Sant Medir esdevingué el patró de la pagesia catalana.
A Sant Cugat els esbirros de Dioclecià van trobar el bisbe Sever i els seus seguidors, i els van matar. Al bisbe li van clavar un clau fins al cervell, per això hom té a Sant Sever com advocat contra el mal de cap.
2. L’ORIGEN DEL ROMIATGE A SANT MEDIR.
En el lloc on tenia Sant Medir la casa, molts anys després s'hi va construir una ermita on avui s'hi fa el Romiatge. La història d'aquest peregrinatge comença l'any 1830 quan un forner de Gràcia, agraït per una prometença feta al Sant, va decidir fer una peregrinació anual
a l'ermita en el dia de Sant Medir. Aquesta expressió d’agraïment cristià s'ha convertit avui dia en una dolça tradició multitudinària, on hi participen moltes colles de Gràcia i Sarrià. L’anada a l'ermita es fa amb tot tipus de vehicles, especialment amb carruatges i cavalls. Mentre es fa la cavalcada es reparteixen caramels al públic, d’aquí li ve el sobrenom de "dolça tradició".
PLANEAS 2012
- 28 -
3. LES COLLES.
Hi ha un nombre de colles molt gran, que pertanyen a diferents barris de Barcelona: Sants, Sarrià, Sant Gervasi i Gràcia. Avui dia n’hi ha 26 colles, tot i que al llarg de la història s’han creat moltes i han desaparegut un bon nombre.
L’any en què mes colles es van fundar va se el 1922. La més antiga de totes es va formar l’any 1830, s’anomenava: “La Colla d’en Vidal”, que també va desaparèixer. La segona colla més antiga va ser : “L’Antiga de Sant Medir”. Aquesta colla encara existeix avui dia.
En els últims anys s’han fundat una munió de noves colles, la més recent és: “Les Tres Branques”, fundada l’any 2000.
4. LA FESTA DE SANT MEDIR
Ara veurem com es celebra el dia de la festa se Sant Medir
EL MATÍ
Entre les 9 hores i les 13 hores del mati les diferents Colles de Sant Medir participen en la cercavila pels carrers de diferents barris de Barcelona. Les colles acostumen a estar formades per cavalls, carruatges i camions, tot això encapçalat per una banda de música que amenitza la festa. Els romeus i romeves llencen caramels i llaminadures a la gent que troba pel carrer. Les colles acostumen a buscar els mercats, les places i les escoles, ja que és on es troba més gent esperant el seu pas. Al migdia, vora les 13 hores, totes les colles participen a l’aplec que s'organitza al voltant de l’ermita de Sant Medir, a la serra de Collserola. Es celebra la diada amb una missa i es fa entrega a les colles de la llaçada commemorativa.
EL VESPRE Com ja es tradició, les nits de Sant Medir es viuen al barri de Gràcia. Les colles es col·loquen en formació una darrera l´altra i a les vuit del vespre, arrenca la cercavila i van desfilant tot baixant pel carrer gran, encapçalats per la Guàrdia Urbana muntada. La gent espera a les colles amb ganes de dolçor. Al finalitzar el carrer Gran de Gràcia, es col·loca una tarima on es situen les autoritats més destacades del moment, com l’alcalde de Barcelona, dels districtes, etc... i saluden les colles una per una, sovint intercanviant caramels.
- 29 -
Com ja sabeu aquest any la revista tracta de les festes i tradicions catalanes. A nosaltres que som els de 6è A ens ha tocat “la Patum”. La Patum és una festa tradicional a Catalunya que es celebra a Berga a la plaça Sant Pere, que és una plaça molt petita. Els participants aproximats són uns: 280. Berga és una ciutat de la Catalunya Central i està situada al bell mig del Berguedà.
La Patum és una representació sacro-històrica molt popular nascuda d’unes representacions del teatre medieval. Al cap del temps es va anar passant de les representacions (entremesos) a una part més festiva, que amb el pas dels anys, només es feia la part
festiva, obtenint identitat pròpia. Els segles XIX (19) i XX (20) van acabar els canvis importants. A meitat del segle XIX (19), la festa havia viscut la introducció de la primera comparsa, els nans vells. La festa té 5 dies de durada i comença sempre en dimecres (dia anterior al dijous de corpus) i acaba el diumenge. Els principals actes són: � Dimecres: passades en honor a les autoritats � Dijous: Patum de “lluïment” i Patum complerta a la nit � Divendres: Patum infantil i Patum complerta a la nit � Dissabte: entrega de títols de Patumaire � Diumenge: Patum de “lluïment” i Patum complerta a la nit Ara us explicarem les diferents comparses que participen en el desenvolupament de la festa:
“no hi ha Patum sense el repicar pregon del vell i revingut Tabal”
El Tabal és un tambor de grans dimensions i de 18 kg de pes, format per una carcassa circular de fusta i que està tapada amb pell de cabra. És un dels instruments que s’utilitzen més en la
patum. El tabal ve des d’un lloc d'honor de la representació de la Patum.
Aquesta comparsa està formada per set o vuit persones, quatre estan de peu i els altres quatre o tres estan asseguts, que simulen anar damunt d’uns cavalls de pedra o cartró i que representen cavallers cristians. Després d'una desfilada de la dansa, els dos bàndols agafen camins diferents fent voltes.
El nom de Maces, es dona als diables pels seus instruments: les maces són uns pals de més de dos metres d’alçada i a dalt del pal hi ha una compra rodona de fusta i pell que hi porta un cor. Entre mig Sant Miguel i un altre àngel van cremant-se amb els diables, fins que tenen els petards i els maten amb llances o espases. Els plens són el moment més emocionant de la patum. El nom de ple prové del fet que els diables van plens de foc. El
PLANEAS 2012
- 30 -
salt de plens només es fa a la nit al segon i quart salt del ritme de la música, s’apaguen els llums de la plaça i comencen a saltar, i en aquell moment comencen a tirar els mil coets. Les guaites són dues bèsties amb cos de mula, coll de girafa i un cap de drac. A la patum actuen dues guaites, la grossa i la xica, que persegueixen al
públic que participa a la festa amb tres coets a la boca. L’àliga de la Patum representa una bèstia de cartró, pedra i fusta, que és com una d’ocell de grans dimensions, amb una corona al cap, amb les ales plegades i
el bec obert. L’àliga fa el ball més important de la patum. Els nans vells són quatre capgrossos que representen homes. Porten barret de tres puntes i llargues perruques recollides al darrere amb un llaç, van vestits amb botes blaves i vermelles i ballen tocant les castanyoles.
Els Nans nous són quatre figures diferents que representen dues parelles, una jove i l'altre de vella. Ballen al ritme d’una melodia juganera, que és la més popular de les músiques de la Patum. GEGANTS
Els Gegants que participen a la Patum són dues parelles, conegudes popularment com el Gegants Vells i els Gegants Nous. Es tracta de quatre figures de quatre metres d’alçada i cent quilos de pes cadascuna, que van vestides de sarraïns i fan una dansa al temps de vals. La primera actuació es va fer a l’any 1472. El tirabol té lloc cada dia en finalitzar la Patum i hi prenen part els Gegants, les Guaites, els diables i la gent assistent, acompanyats
del Tabal que en marca el ritme. La Patum Infantil té lloc el divendres de Corpus i els moviments que fan són els mateixos que es fan a la Patum. Totes les coses dels entremesos són de mida petita per tal que els nens els puguin portar. El naixement d’aquesta festa va ser casual i sense pretensions. L’any 1956 Joan
Rafart i Montraucta, va construir un gegant casolà per a que les seves filles poguessin jugar a la Patum. A la gent li va agradar i es va repetir fins que al 1964 va ser una tradició. Com no podem anar a Berga, hem decidit entrevistar a
gent que hagi anat a la festa de la Patum. Ens ha costat molt perquè no hi ha molta gent que hagi anat. Has estat a la Patum de Berga? Sí Ens podries explicar que és el que se sent allà a la plaça, perquè suposo que no és el mateix veure vídeos o imatges? Sí, perquè és inoblidable sentir-se entremig dels focs. Quan estàs en el moment del Tirabol sents una pujada d'adrenalina i a la mateixa vegada estàs amb el cos tens. Alguna vegada has participat a una comparsa? Sí Què se sent? Una mena de satisfacció i alegria Quina comparsa et va agradar més? El ball de l'àliga És perillós, hi ha lesionats? Sí que és perillós, però hi porten bastant protecció. Alguna cremada i trepitjades.
- 31 -
Els nens i les nenes de 4t A i B hem treballat la festa tradicional. catalana que se celebra el
24 de juny i que porta com a nom la Revetlla de Sant Joan.
La Revetlla de Sant Joan, també anomenada popularment com la Nit del Foc o la Nit de les
Bruixes, és una celebració que es realitza arreu del Països Catalans i més enllà, durant la nit
entre el 23 i 24 de juny, una de les més curtes de l'any degut a la proximitat del solstici d'estiu.
El solstici d’estiu és als voltants del dia 21 de juny. És quan el dia és més llarg i la nit més
curta.
Igual que el solstici d’hivern, la majoria de cultures antigues festejaven aquesta data amb
celebracions rituals encenent fogueres amb el propòsit d’ajudar el déu Sol a mantenir el seu
poder. Aquestes festes celebraven l’alegria de la vida i l’abundor de la naturalesa. Era quan ja
s’havien segat els camps de blat, es guardava la farina per a tot l’any, les collites estaven en el
seu moment més esplèndid i les fruites eren madures. També era el moment de recollir les
herbes medicinals perquè a l’estiu tenien més potents les seves propietats curatives.
LA FLAMA DEL CANIGÓLA FLAMA DEL CANIGÓLA FLAMA DEL CANIGÓLA FLAMA DEL CANIGÓ
L’any 1955 al Vallespir, en Francesc Pujades veí d’Arles de Tec, enamorat del Canigó i inspirat
en el poema del mateix nom Mn. Cinto Verdaguer, va prendre la iniciativa d’encendre un foc la
nit de sant Joan al cim del Canigó, des d’allí repartir la seva flama per totes les terres de parla
catalana, com a símbol d’una identitat comuna.
FOGUERESFOGUERESFOGUERESFOGUERES
Es fan fogueres grans, en una plaça o carrer en concret. És normal que per a aquest
esdeveniment s'acumulin objectes inservibles de fusta durant tot l'any. Hi ha qui creu que les
fogueres tenen la virtut de netejar el cel de les nuvolades
malignes capaces de dur calamarsa, de manera que cal
encendre-les un cop l'any perquè no pedregui ni faci mal
temps.
PLANEAS 2012
- 32 -
BALLS I DANSESBALLS I DANSESBALLS I DANSESBALLS I DANSES
Els balls i danses més populars de la Nit de Sant Joan són els balls rodons o sardanes, que es
fan al voltant de la foguera amb tots els seus participants agafats de les mans però sense altra
coreografia que voltar entorn al foc.
Molts d’aquests balls acaben amb els salts rituals de la foguera, que segons la creença,
aquesta nit tenen propietat terapèutiques per a qui els efectua.
Avui en dia, els balls romanen reduïts a l’àmbit estrictament folklòric, han acabat
desapareixent, o si més no, han esdevingut festes de música enllaunada.
LA PIROTÈCNIALA PIROTÈCNIALA PIROTÈCNIALA PIROTÈCNIA
La dèria de jugar amb foc ens ve de lluny. Antigament es jugava amb foc grec o amb torxes, de
les quals han quedat els diferents tipus de falles.
La pirotècnia d’avui és molt variada i atorga a la festa soroll i lluminositat.
La diferència entre la pirotècnia d’un castell de focs que es fan per la Festa Major i la que es
crema la nit de Sant Joan, es basa en la participació de la gent del carrer.
Els nens comencen a participar en la festa des de ben petits, brandant bengales i llençant
bombetes. A mesura que es fan grans, els pares els van permetent fer ús d’explosius més
potents, començant amb petards de metxa i traques i acabant amb petards ben potents que cal
manipular amb molta precaució.
La nit s’emplena de fonts de llum i el cel de coets artificials de molts colors diferents.
- 33 -
MITOLOGIA I CREENCES POPULARSMITOLOGIA I CREENCES POPULARSMITOLOGIA I CREENCES POPULARSMITOLOGIA I CREENCES POPULARS
Una de les formes amb què popularment s’anomena aquesta vetllada és la Nit de Bruixes, i és
que es creu que aquesta nit és maleïda i que els més fantasiosos éssers surten amb més
intensitat que qualsevol altra nit de l’any.
Es diu que qui neix aquesta nit queda marcat per tota la vida. Se’ls anomena Joanencs i duen
marcades creus en el paladar i els palmells de la mà, en lloc de la M que tenim tots.
Propietats de les herbes
Es creu que aquesta nit és un moment únic per les herbes, ja que hom creu que a mitjanit Sant
Joan Baptista les beneeix per tot l’any, d’aquí el refrany:
- Les herbes de Sant Joan tenen virtut per tot l’any.
Era doncs costum d’aquesta nit sortir al bosc a collir tota mena de
plantes, ja que les virtuts guaridores que tenen, serveixen pels
més diversos remeis.
Actualment encara hi ha herbolaris que van a collir herbes
aquesta nit.
MENJAR TÍPIC DE LA NIT DE SANT JOANMENJAR TÍPIC DE LA NIT DE SANT JOANMENJAR TÍPIC DE LA NIT DE SANT JOANMENJAR TÍPIC DE LA NIT DE SANT JOAN
Coca de Sant JoanCoca de Sant JoanCoca de Sant JoanCoca de Sant Joan
Ingredients:
- 390 gr. de farina. – 600 gr. de fruita confitada.
- 65 gr. de sucre. – Sucre blanc fi.
- 6 gr. de llevat de forner. – Pinyons.
- 230 gr. de mantega. - Unes gotes d’anís
- 120 ml de llet. – 9 gr. de sal.
- 4 ous.
PLANEAS 2012
- 34 -
Elaboració:
1. Escalfem la llet al microones perquè sigui tèbia (de 32 a 38ºC).
2. Triem un bol gros i hi aboquem els 65 g de farina. Desfem el llevat amb els dits i el
barregem amb la farina.
3. Tirem la llet al bol i, amb un batedor de mà, barregem els ingredients del recipient. Hem
de fer-ho a poc a poc, perquè no faci grumolls.
4. Un cop ben remenat, ho deixem descansar al voltant de 30 minuts a temperatura
ambient perquè faci esponja.
5. Passats els 30 minuts, batem els ous i els anem incorporant, a poc a poc, a la massa.
6. És el moment d'incorporar-hi la resta de la farina, sense parar de remenar.
7. Deixem reposar la massa 5 minuts a temperatura ambient i afegir-hi la mantega.
8. Tirem un rajolí d'oli damunt de la massa i l'emboliquem amb paper film, sense prémer
gaire i la deixem a la nevera unes 4 hores com a mínim.
9. Perquè la massa no s'adhereixi, impermeabilitzem la superfície on la treballarem amb
un rajolí d'oli.
10. Estenem la massa amb un corró i la decorem amb fruites confitades, sucre, uns
pinyons i unes gotetes d'anís pel damunt. Deixem reposar la coca un parell d'hores
perquè fermenti.
11. Posem la coca al damunt d'una superfície antiadherent i a sobre de la safata del forn.
Introduïm la safata, al voltant de 200 graus, durant 20 minuts i... BON PROFIT!!!!
- 35 -
ELS NENS I LES NENES DE SEGON ESTUDIEM
ELS JOCS TRADICIONALS CATALANS
Els nens i les nenes de segon hem estudiat algunes de les tradicions catalanes més
conegudes, però el que més ens ha cridat l’atenció han estat els jocs, és clar! Ens hem dedicat
a buscar informació sobre una pila de jocs catalans, d’alguns ja n’hi havíem sentit a parlar i,
fins i tot, ja hi jugàvem, en canvi d’altres, ni tan sols els coneixíem. Ha estat interessant
aprendre a jugar tots plegats i ens ho hem passat molt bé. Jugant a aquests jocs tradicionals
ens hem adonat de la importància que té ajudar-se, de saber solucionar conflictes sense
arribar a enfadar-nos, a compartir, a cooperar i a gaudir amb els companys i companyes, a
més a més de fer molt exercici, que no deixa de ser molt important per a la nostra salut perquè
ens permet créixer sans i forts.
Hem fet servir un munt de material com cordes, bitlles, pilotes, un guix i una pedra, un
mocador... i només amb això hem pogut jugar a mooooltes coses!! Fins i tot hi havia jocs en
els quals no hem necessitat res!!
Aquests són alguns dels jocs que hem après:
• El mocador
• Les bitlles catalanes
• La xarranca
• Estirada de corda
• L’arrenca cebes
• El joc de les cadires...
PLANEAS 2012
- 36 -
• ...i molts més...
- 37 -
La cuina catalana s'emmarca dins la
cuina mediterrània.
El que mengem o bevem és fruit del passat
i totes aquelles civilitzacions que han passat
per aquests territoris han deixat una petjada
en la cuina dels Països Catalans.
A l’aula d’acollida hem investigat i hem après
moltes coses. Hem preparat un petit
menú perquè coneixeu alguns dels plats
típics de la nostra terra.
I com preparant aquest deliciós menú ens ha entrat
gana, hem decidit entre tots preparar-nos un bon
esmorzar: Pa amb tomàquet!!
Tranquils! Ho expliquem i ensenyem pas a pas per si a vosaltres també us ve de gust.
Talleu els tomàquets per la meitat.
Els tomàquets han de ser ben madurs i no àcids.
Fregueu amb el tomàquet tota la superfície de cada llesca de pa.
Regueu les llesques amb un setrill ple d'un bon oli d'oliva.
Espolseu una mica de sal pel damunt.
Ànim, a gaudir cuinant i BON PROFIT!!!!!!!!!!!!
Primers:
- Escalivada - Esqueixada - Calçotada
Segons: - Fricandó - Botifarra amb mongetes - Caldereta de llagosta
Postres: - Crema catalana - Carquinyolis - Coca de Llavaneres
Preu: Convida l’aula (IVA
inclòs) (amb pa amb tomàquet i
beguda)
PLANEAS 2012
- 38 -
I per saber-ne més ... hem preparat per vosaltres uns passatemps per llepar-vos els dits!!!!!!!!! Així també coneixereu altres plats típics que tenim a Catalunya i que val la pena que els tasteu.
Endevina, endevinalla ...
Sopa de Lletres
• Trinxat
• Cargols a la Llauna
• Canelons
• Escudella
• Paella
• Músic
• Peus de Porc
• Coca de Sant Joan
• Tortell de Reis
• Panellets
Com més fresc, sóc més
calent,
i em fan de distintes formes
em vol el pobre i el ric,
i per amar-me, em devoren.
___ ___
N'hi ha de negre,
n'hi ha de blanc,
la dolçura
al cor s'atura
i és molt bo,
sols que no dura.
__ __ __ __
Jo sóc filla de muntanya
i vinc al món quan ve el fred,
i al posar-me al foc no t'estranyis
que al cremar-me faci un pet.
__ __ __ __ __ __ __ __ __
- 39 -
EL TIMBALER DEL BRUC
Els alumnes/as de 5è A vam treballar la festa
tradicional catalana del “Timbaler del Bruc”.
Primerament ens vam preguntar què volíem saber
sobre aquesta tradició. I a partir d’aquí vam començar
a buscar informació a diferents fonts de les quals vam
trobar algunes llegendes que ens explicaven la història
del que va passar al Bruc. De tota la informació vam
fer un resum entre tots/es i vam acabar la nostra feina
tot fent un treball plàstic- artístic del nostre personatge:
“el timbaler”.
A continuació us presentem el resum de la llegenda
que ens recorden un fet històric que va succeir fa molt i
molt de temps.
“Vet aquí una vegada pels volts de 1808 a Catalunya s’estava lliurant una guerra, la Guerra del
Francès, i el temut exèrcit napoleònic avançava imparable. A punt d’atacar El Bruc un poblet
de l’Anoia a prop de les muntanyes de Montserrat, els seus habitants estaven desesperats.
El poble es va armar com va poder amb llances, pedres i pals, i un noiet del poble que anava
sempre amb el seu timbal va preguntar que què podia fer ell. Els homes del poble li van
contestar que no fes res i es quedés a casa.
Els homes que es coneixien tots els racons i amagatalls,
van poder, amb un primer atac dels francesos, que es
disposaven a tornar amb més força i més nombre de
soldats. El noi va tornar a preguntar què podia fer, i va
rebre la mateixa resposta que la vegada anterior.
Empipat se’n va anar cap a casa i va començar a tocar el
PLANEAS 2012
- 40 -
timbal a veure si es calmava, però ben al contrari encara s’anava enrabiant més. Tant va ser
així que va agafar el seu timbal i enfila que t’enfilaràs va fer camí cap a les muntanyes de
Montserrat.
Al arribar-hi veu des de les muntanyes com s’acosten els
francesos i el noi s’exclama: “Ai mareta!”, i sent que les
muntanyes retornen el seu so. Aleshores repica el seu
timbal i les muntanyes de nou amb el seu eco fan
ressonar el so del seu apreciat timbal.
Aleshores el noi ho va veure clar, el que havia de fer era tocar cada vegada més i més fort per
fer creure als francesos que de la muntanya de Montserrat se sentien milers de timbals. El seu
pla va funcionar, els francesos en sentir tan soroll es van espantar creient que s’enfrontarien a
milers d’homes i van fugir cames ajudeu-me.
Tot el poble es va adonar de la gesta del noiet del timbal i amb els anys se’n va fer una estàtua
per recordar a aquest petit heroi.”
- 41 -
GUANYADORS DELS JOCS FLORALS 2012
1ER PREMI Sara Hussain Chahba P3 A David Molina Corral 2 B
Guillermo Merino Rescalvo P3 B Paula García Sabaté 3 A Eva Rodríguez Sánchez P4 A Laura Martínez-Alcocer Cid 3 B
Mariam Ezzamouri P4 B Verónica Perea Cruz 4 A Ian Espinosa Cáceres P5 A Marina Rubert García 4 B
Margarita Sánchez Anchundia P5 B Albert Santaeularia Criado 5 A Paula Marruecos Castrillo 1 A Yeray Dos Santos Llandres 5 B
Eloy Mendieta Cabrera 1 B Inmanol García Rodríguez 6 A Paula Bayón Martín 2 A Brian Rufián Ortíz 6 B
2ON PREMI Noa Llibre Fernández EI-3 A Araceli González Jiménez 2n B
Sohaila Jaha EI-3 B Yasmina Cinchilla Kaddouri 3r A Marc Arriaza Pedraza EI-4 A Carla García Rico 3r B
Ingrid Pachamango Barrientos EI-4 B Gerard Castillo Hernández 4t A Jihane Boulahrouz EI-5 A Naïm Muñoz Blanco 4t B
Lucía López Martínez EI-5 B Marc Alarcón Mechó 5è A Yasmine Hussain Chahba 1r A Irene Uceda Baile 5è B
Aleix Sánchez Castro 1r B Cristian Lafuente García 6è A Ainoa Garrido Martínez 2nA Aurora García Silvestre 6è B
PERMI A L’ESFORÇ Iker Sánchez Barrionuevo EI-3 A Amanda Rodríguez Vaquero 2n B
Daniel Torres Moreno EI-3 B Ainara Bonilla Cañas 3r A Paula Molina Sánchez EI-4 A Anaïs Zurano Martínez 3r B
Iris Arenas Liarte EI-4 B Joan Raúl Jiménez Ávila 4t A Iker López Rodríguez EI-5 A Alba Díaz Gómez 4t B
Yeray Hernández Pena EI-5 B Mª del Mar Vílchez Gris 5è A Carla Checa Liébana 1r A Núria Flores Corral 5è B
Sandra Egea Cruz 1r B Meritxell Catalán Valle 6è A Laura Mesa Peña 2n A Alba Liñán Dorado 6è B
GUANYADORS PUNT DE LLIBRE
INFANTIL P5A Carla García Pajares
C. INICIAL 2N B Marc Ortiz Segura
C. MITJÀ 4T A Sara Varón Puerta
C.SUPERIOR 5È A Joel Díaz García
PLANEAS 2012
- 42 -
Aquests són els dibuixos premiats d’Educació Infantil
P3
SARA HUSSAIN LA RINXOLS D’OR I ELS 3 ÒSSOS GUILLERMO MERINO
P4
EVA RODRÍGUEZ LES 7 CABRETES I EL LLOP MARIAM EZZAMOURI
P5
IAN ESPINOSA EL MEU CONTE PREFERIT MARGARITA SÁNCHEZ
- 43 -
I AQUESTS HAN ESTAT ELS RODOLINS PREMIATS DE CICLE INICIAL!
RODOLINS DE SANT JORDI
ELS COLOMS DE LA PAU
Paula Marruecos Castrillo Eloy Mendieta Cabrera
Paula Bayón Martín David Molina Corral
PLANEAS 2012
- 44 -
3A: PAULA GARCÍA SABATÉ “La fada dels somnis” Hi havia una vegada una nena que es deia Natacha. Ella somiava que podia volar. Els seus pares li deien una vegada i una altra que els somnis no es fan realitat, però ella cada dia tenia el mateix somni fins que un dia va veure una estrella i va desitjar amb totes les seves forces poder volar, però no es va complir. Una nit, mestre dormia, se li va aparèixer una fada. Aleshores la fada, que ja havia escoltat el somni de la Natacha i que s’havia portat tan bé, li va concedir el seu desig. Va llençar-li pols de fada i la Natacha va complir el seu somni de volar. 3B: LAURA MARTÍNEZ-ALCOCER CID “En Lluís i els seus amics” Hi havia una vegada un nen que es deia Lluís i li agradava molt jugar amb els amics. Un dia estava a casa seva i va escoltar un soroll molt fort i va dir: - Què és aquest soroll tant fort?
Va anar a mirar què passava. El seu amic Óscar i la seva germana Júlia s’anaven del poble i estaven fent els preparatius. En Lluís es va posar molt trist. Al dia següent la mestra del Lluís va explicar que l’Óscar i la Júlia s’havien anat del poble perquè el seu pare havia trobat una altra feina, però era temporal, i el proper curs tornarien de nou al poble. El Lluís es va posar molt content, doncs l’Óscar i la Júlia eren els seus millors amics i s’estimaven molt. Vet aquí un gos i vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat.
- 45 -
4A: VERÒNICA PEREA CRUZ
“Les estacions de l’any”
Quan arriba la primavera,
ningú a casa seva.
Tothom a passejar
que jo estaré cantant.
Quan arriba la tardor,
fa una mica de calor,
una mica de fresqueta i una mica
oloreta.
Quan arriba l’estiu
canta la perdiu, i tots els ocells estan al seu
niu.
Quan arriba l’hivern,
no hi ha cap valent.
Tothom a casa seva
que jo estaré a la meva.
4B: MARINA RUBERT GARCÍA
“El germà estimat” Al meu germà estimat
li agrada molt ballar, però quan ens barallem... ell sempre acaba perdent.
Jo no faig res,
ell sempre em ve a molestar, els meus pares em castiguen perquè sempre em fa cridar.
Sempre escoltem que som pesats,
la mare, el pare i tots plegats, diuen que s’aniran a un hotel
per estar una setmana amagats.
PLANEAS 2012
- 46 -
5A: ALBERT SANTAEULARIA CRIADO
“L’hivern” L’hivern sever, cobre les muntanyes de neu. L’hivern matiner, ho fa quan ningú el veu.
El fred gelat, amic de l’hivern. El fred arriscat, que congela el vern. El vent fred, les fulles porta. El vent grisenc, el fred se’n porta. La primavera contra l’hivern. La primavera guanya al dolent. 5B: YERAY DOS SANTOS LLANDRES “La primavera”
Les papallones omplen el cel, els cargols van de passeig, els ocellets tornen aquí, la primavera arriba per fi. La primavera posa content el meu cor. La primavera canta amb mi una cançó. La primavera grans núvols de pluja, en les flors unes gotes d’aigua pura, els cargols treuen les banyes i pasturen per la muntanya. Fins l’any vinent no tornarà la primavera, que el meu cor espera.
- 47 -
6A: INMANOL GARCÍA RODRIGUEZ “Dels romans a la inspiració” Els romans, al estar debilitats els van poder conquistar. Els visigots com estaven més forts es van quedar amb tot.
En l'alta edat mitjana, la societat estava basada, en el rei, la reina, la donzella i el cavaller, aquest últim per demostrar el saber fer.
Però va arribar l'imperi Islam, que amb la seva economia gran tres continents agafarien, tot i que això després ho perdrien
Feien vida social en el centre del castell, on el senyor vivia amb la seva gent. En el camp els camperols treballaven terra i d'aquesta feina donaven una part d’ella.
No agafarien tot, perquè una part era dels visigots. Uns es van quedar en la part superior i els altres en la part inferior.
L'art estava basat en la religió, molt important la musulmana, de fet tenim la Giralda, que es mereix una admiració, per els seus elements i la seva inspiració.
Castella era per un costat i Lleó per un altre part. Ajuntar-se es van plantejar i les tropes van agrupar
6B: BRIAN RUFIAN ORTIZ
“L’home valent” Hi havia una vegada un home que és deia Pep. Vivia en un poble molt antic en l'època de l'edat mitjana. La gent no el volia gens. Ell era molt maldestre per als treballs, com per exemple: conrear el camp, ser artesà o cavaller. Un dia li va arribar una nota al rei sobre que els musulmans vindrien a envair aquelles terres. El rei va donar l'ordre que tothom es posés en acció. Ell sempre tractava molt malament el Pep. Es reien d’ell quan el veien menjant dins d’una paperera o jugant amb pedres. El Pep va anar a demanar al rei que si podia ser soldat i anar a lluitar. Ell li va contestar. - Podràs combatre, però hauràs d’anar davant de tot, perquè ets maldestre. li va dir el rei.
Va arribar aquell dia que tots esperaven. Es podia veure com tots els musulmans arribaven amb espases, escuts, cavalls i armadures. Tots es van preparar. Era una lluita de musulmans i cristians. Va començar la batalla. Els cristians guanyaven de pallissa. Però va sorgir un imprevist, quan només quedava el rei dels musulmans van començar a desplomar-se tots els cristians. Va ser per causa del menjar que havien dinat, perquè l'àpat l'havien portat els musulmans. Estava enverinat.
El rei dels cristians era l'únic que no havia menjat d'aquells aliments. És van quedar el rei i el califa .Va haver un enfrontament.
Finalment el califa anava a matar al rei dels cristians quan va aparèixer el Pep. Es va llençar i va aconseguir salvar el rei i matar al musulmà. Per desgràcia l’espasa es va clavar al pit del Pep. Ell va morir, però ho va fer d'una forma honrada.
MENJADOR
L’àpat és el moment clau per a reforçar i establir noves relacions, et retrobes amb la família, expliques moments emocionants del dia o fins i tot recordes què vas fer fa molt de temps. En definitiva, el moment de menjar es converteix en temps personal. Per això a MENJARES volem que el moment de menjar es converteixi en un moment únic i irrepetible. És el lloc ideal per enfortir les relacions amb el amics, no només del mateix curs sinó amb més grans i més petits, fent de la solidaritat i el respecte peces claus per al servei. Des de que vam començar el curs els nens i nenes de l’escola que venen al menjador no només han après que el respecte cap als altres i el diàleg són eines útils per a relacionar-se, sinó que a més a més cada setmana aprenen jocs i tallers nous. No podem oblidar el fet més important: el menjar. Els infants reben menús diferents i gairebé no es repeteixen plats en el mateix mes, fet que fa que no s’avorreixin i tastin nous aliments. A MENJARES podem garantir que els nens i nenes de les Planes que venen al menjador tenen una dieta variada i equilibrada elaborada diàriament a la cuina de l’escola.
P3 P4
P5 1r
2n 3r
4t 5è
6è
