pla!estratègicderoses! - ignasiballus.com · plaestratègicderoses$ $ ignasiballúsiedo$...

Pla estratègic de Roses

Projecte de fi de carrera

Ignasi Ballús i Edo 5è de Geografia

Universitat de Girona Juny 2011

Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo

5è de Geografia 1 Universitat de Girona

1. Introducció.................................................................................................................2

2. Justificació de la necessitat d’un Pla Estratègic.......................................................................9

3. Metodologia del treball............................................................................................10

4. Presentació de les diagnosis.....................................................................................11

4.1. Introducció........................................................................................................11

4.2. Diagnosis...........................................................................................................11

4.2.1. Dinàmiques de població.........................................................................11

4.2.1.1. Poblament...................................................................................11

4.2.1.2. Immigració..................................................................................16

4.2.1.3. Atur.............................................................................................19

4.2.1.4. Desequilibris socials....................................................................23

4.2.1.5. Identitat.......................................................................................28

4.2.2. Dinàmiques econòmiques.......................................................................31

4.2.3. Dinàmiques urbanes...............................................................................39

4.2.4. Dinàmiques territorials...........................................................................45

4.3. Conclusions........................................................................................................56

5. Objectiu general del Pla Estratègic............................................................................................59

6. Anàlisi i justificació de les línies estratègiques......................................................................60

7. Idees i anàlisi DAFO.........................................................................................................................61

8. Presentació general de les accions proposades....................................................................66

9. Proposta de les accions.................................................................................................................67

Línia 1........................................................................................................................................67

Línia 2........................................................................................................................................80

Línia 3........................................................................................................................................90

Línia 4......................................................................................................................................105

Línia 5......................................................................................................................................114

10. Conclusions.....................................................................................................................................122

11. Bibliografia......................................................................................................................................124



1. Introducció

El terme municipal de Roses té una extensió de 45,87 km2 i està situat a l’extrem nord

del golf de Roses i de l’àrea sud-‐occidental del cap de Creus. El sector de costa

comença a llevant amb la cal Jóncols, situada a la badia del mateix nom compartida

amb el municipi de Cadaqués, i acaba al rec Madral, frontera natural amb el municipi

de Castelló d’Empúries, a ponent. La resta de municipis que circumden Roses són Port

de la Selva i la Selva de Mar al Nord i Palau-‐saverdera a l’est.



Figura 1: Mapa de la localització del municipi de Roses. Elaboració pròpia a partir de dades de l'ICC, juny

2011. Bona part del municipi és accidentat pel fet que coincideix amb els darrers contraforts

pirinencs de la serra de Rodes. Els vessants es mostren desarbrats i rocallosos. Els

punts més alts són el cim de Queralbs (621 m) , punt de confluència entre Roses, la

Selva de Mar i Palau-‐saverdera , i el Pení (605 m), al límit amb Cadaqués . El sector sud-‐

occidental, en canvi, ocupa part de la plana al·∙luvial de la Muga amb terres

tradicionalment dedicades al conreu. A l’extrem oriental del municipi destaca la

presència del cap Norfeu, una península amb penya-‐segats pronunciats. El relleu

abrupte dóna lloc a rieres que s’escorren per valls estretes i fondes, com les rieres de

Montjoi, de Jóncols o la riera de la Vila, que travessa Roses pel bell mig.



Figura 2 : Roses des de Puig Rom. Fotografia de Iullian-‐Barcelona, extreta de Panoramio, juny 2011.

La ciutat de Roses està situada a la badia del mateix nom, a tan sols 5 metres d’altitud i

en un indret on la costa forma un port natural utilitzat des de l’antiguitat. L’expansió

urbanística de les darreres dècades ha sobrepassat amb escreix la Ciutadella i el port,

els quals durant molts anys es constituïen com els límits occidental i oriental de la

població, respectivament. Des dels segles XVII i XVIII s forma la ciutat actual més enllà

del recinte fortificat. Al nucli originari els carrers són estrets i llargs i encara es

conserven alguns exemples de cases de pescadors, mostres de la tradicional

arquitectura. Els eixamples arriben, al sector de llevant i migdia, al peu del Puig Rom, i

es fa sentiren diversos indrets de la ciutat l’impacte negatiu de les edificacions

construïdes aprofitant el desenvolupament turístic. A més de la vila de Roses, el terme

comprèn un gran nombre d’urbanitzacions, aïllades o bé unides al nucli principal,

algunes de les quals són Santa Margarida, el Mas Fumats, el Mas Oliva, Santa Rosa de

Puig-‐rom, l’Almadrava o Montjoi.

Les feixes ermes que encara es perceben en els vessants demostren una gran expansió

que el conreu de la vinya va experimentar abans de l’expansió de la fil·∙loxera. Avui



l’agricultura és una activitat secundària al municipi j queda limitada als sectors plans

propers als aiguamolls. Les terres conreades han anat en retrocés amb el

desenvolupament de la urbanització lligada al turisme. D’altra banda, la pesca es pot

considerar com l’activitat tradicional de Roses i encara avui dia té un paper important

dins de la seva economia. S’entrarà en detall en la diagnosi econòmica. La flota de

pesca juntament amb la de Palamós, és al més important de la costa Catalana al nord

de Barcelona amb una important cooperativa de pescadors.

El fenomen turístic ha marcat un punt d’inflexió en l’economia i molts altres aspectes

del municipi. Es calcula que són 100.000 les persones que arriben a Roses per passar-‐hi

les vacances d’estiu. L’estacionalitat d’aquest fenomen, ocasionarà un problema que

es mirarà d’identificar i combatre més endavant. El turisme ha provocat la difusió

d’apartaments i xalets per la ciutat i tot el terme resseguint l‘arc que dibuixa la a badia

o en els vessants muntanyosos de més a l’interior. Així doncs, no és estrany que el

desenvolupament turístic hagi donat pas a la degradació natural, paisatgística i

urbanística. El turisme, d’altra banda, ha ajudat a concentrar l’activitat industrial en la

construcció, encara que també hi són presents el sector alimentari, metall i tèxtil.

La via de comunicació de més importància és la carretera C-‐260, que connecta Roses

amb Castelló d’Empúries i Figueres. La carretera local GI-‐614 surt de la ciutat per

arribar a Cadaqués a través del coll de Perafita. Un enllaç amb la nacional N-‐260, que

uneix Figueres amb Llançà i Portbou, és la carretera local GI-‐610 per Palau-‐saverdera,

Pau i Vilajuïga.

La potencialitat del territori de Roses està en el valor diferencial dels seus paisatges

per tres motius: un de caràcter mediambiental, el manteniment de la biodiversitat,

l’atractiu potencial de zones com la plana agrícola o els espais naturals protegits de

Cap de Creus i dels Aiguamolls de l’Empordà que constitueixen un recurs tant

important com la qualitat de les seves platges i de la seva costa; un altre de caràcter

cultural, amb la conservació de monuments històric – artístics des dels primers

pobladors de Roses fins l’actualitat; i finalment un tercer de caràcter econòmic, per ser

el turisme un sector econòmic clau.

Caràcter mediambiental



La comarca té tres espais inclosos en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN): el Paratge

Natural d’Interès Nacional de l’Albera, amb una superfície de 4.108 ha.; el Parc Natural

dels Aiguamolls de l’Empordà, amb una superfície de 4.783,5 ha.; i el Parc Natural del

Cap de Creus, amb una superfície de 13.860 ha. D’aquesta manera l’Alt Empordà

constitueix el territori més protegit de Catalunya, la qual cosa significa un important

element per a la configuració d’una activitat turística més diversificada i equilibrada,

mitjançant el desenvolupament d’activitats lligades a la natura i al territori.

Dins el terme municipal de Roses es troben:

-‐ Els aiguamolls de l’Empordà

Ocupaven, antigament, gairebé tota la plana de la badia de Roses i del baix Ter. El

massís del Montgrí estava aïllat per les aigües, i quan els grecs s’hi van establir, ho van

fer en una illa entre les antigues desembocadures dels rius Fluvià i Ter, on

posteriorment van fundar Empúries. Els Aiguamolls són un dels espais naturals de

Catalunya en què s’observa una major varietat d’espècies animals. Els ocells fan dels

Aiguamolls el seu refugi i lloc de descans i en són més de 300 espècies, moltes d’elles

protegides i de gran bellesa. Durant els períodes migratoris milers d’ocells els utilitzen

com un indret de repòs i alimentació, especialment durant la primavera i amb el vent

de tramuntana. El parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà ofereix una gran varietat

d’activitats per conèixer i gaudir d’aquest indret. A més, disposa d’un servei de guies,

excel·∙lents coneixedors del territori.

-‐ El parc natural del Cap de Creus

Fou creat per la Llei 4/1998, de 12 de març (DOGC núm. 2641, 01-‐04-‐1998). Mitjançant

aquesta Llei es protegeix la península del cap de Creus i el seu entorn marí i constitueix

el primer parc marítimo -‐ terrestre del país. La superfície total del parc és de 13.886

ha, de les quals 10.813 corresponen a la part terrestre i 3.073 a la marina. A la zona

terrestre s'estableixen 3 paratges naturals d'interès nacional (PNIN), al nord el de Cap

Gros -‐ Cap de Creus; al sud el de Punta Falconera -‐ Cap Norfeu i a l'oest el de la Serra

de Rodes; també tenen la mateixa condició totes les illes i illots situats dins l'entorn

marí del Parc Natural. Els dos primers inclouen a més dues reserves naturals integrals

(RNI), la de Cap de Creus amb les illes de s'Encalladora i la Maça d'Or i la de Cap

Norfeu. Pel que fa a la zona marina, és parc natural l'entorn de la península del cap de

Creus des de la punta del Bol Nou, a cala Tamariua (el Port de la Selva), fins la punta



Falconera (Roses) amb l'exclusió de la badia de Cadaqués. L'amplitud de la zona marina

protegida oscil·∙la entre les 1,3 i les 0,2 milles. A l'interior d'aquesta zona s'estableixen

3 reserves naturals parcials (RNP); els Farallons (entre el Brescó i la punta dels Tres

Frares); el Cap de Creus (entre l'illa de Culleró i cala Jugadora) i el Cap Norfeu.

Finalment, es crea una reserva natural integral marina s'Encalladora (al nord de l'illa).

Són molts els valors que justifiquen per si mateixos la necessitat de garantir la

conservació d'aquest notable espai.

La Llei permetrà, mitjançant un règim especial, una gestió de caràcter integrat i

especialment acurat L’entorn i la biodiversitat de Roses ofereix el marc idoni per a

gaudir de les platges i els camins de ronda, i per a la pràctica de diversos esports:

senderisme, bicicleta de muntanya, parapent i esports nàutics com la vela, rem,

submarinisme, pesca i surf, que el port esportiu ha permès potenciar.

Caràcter cultural

La bona conservació dels diferents monuments des dels primers pobladors de Roses

fins l’actualitat, constitueixen un conjunt històric, artístic i arqueològic de gran

importància a nivell nacional i local, com les diferents zones megalítiques repartides al

llarg de la muntanya, el Castrum Visigòtic, la Ciutadella, el Castell de Bufalaranya, el

Castell de la Trinitat, ... i d’altres edificis de l’època moderna de reconeguts arquitectes

formen part d’aquest patrimoni cultural a Roses.

Zona megalítica

Els primers pobladors de Roses varen deixar la seva empremta mitjançant edificacions

funeràries que estan disseminades a poca distància del nucli urbà. El dolmen de la creu

de Cobertella, un dels més importants de Catalunya per les seves proporcions i per

haver estat declarat monument històric-‐artístic l’any 1964, és una construcció

mortuòria del neolític. Seguint un itinerari senyalitzat, també es poden admirar els dos

menhirs de la Casa Cremada, que daten del S. IV-‐III a.C., la cista de la Casa Cremada, el

dolmen del Llit de la Generala, el dolmen del Cap de l’Home i finament la cova-‐dolmen

del Rec de la Quana, datada del 2.500ª.C.

La Ciutadella



És un monument històric -‐ artístic que comprèn restes de les diverses civilitzacions que

han poblat aquest port natural des de la fundació de la colònia focea de Rhode que,

segons tradició històrica, es situaria vers el s.VIII a.C.

Són de gran interès els vestigis del barri hel·∙lenístic (s.IV-‐III a.C.), l’anomenat Edifici A,

d’època romana destinat a la producció de salaons de peix(s.IV-‐VI), el monestir i

l’església de Santa Maria (s.XI), les restes de la muralla alt medieval que protegia la vila

medieval (s.XI-‐XII), de la qual es conserven els seus carrers originals. Tot el conjunt

arqueològic es troba englobat dins de la fortificació de planta pentagonal amb

baluards (s. XVI-‐XVII) destinada a defensar la vila davant dels setges.

El Castell de la Trinitat

Està situat com a punt de vigia a la punta de la Poncella, per damunt del far de Roses.

Aquesta construcció militar, que data de l’any 1544, va ser edificada sota el regnat de

l’emperador Carles V, el qual hi col·∙locà la primera pedra.

Caràcter econòmic

Estem en un espai en el qual el sector turístic és predominant, encara que no l’únic

important, ni l’únic a promocionar i potenciar territorialment. Les ofertes turístiques

van perdent el caràcter estacional del seus inicis, allargant la temporada amb activitats

culturals i naturals.

Valors de Roses

D’aquesta lectura se n’extreu que el terme municipal de Roses té els següents valors:

• La seva situació entre les dues estructures territorials diferents: la plana i els

últims estreps pirinencs en la seva arribada al mar, amb el massís de Cap de

Creus.

• El lloc concret que ocupa la vila en el punt d’intersecció de les unitats

territorials plana – muntanya -‐ mar, aprofitant els avantatges territorials que

aquesta posició li dona.

• La doble funció del massís del Cap de Creus com a espai protegit i com a fita

paisatgística de primer ordre. La importància del massís i la badia com a

tancament del golf de Roses participen de les dues característiques definidores



de la costa catalana, en el tram final de la mateixa, amb elements de singular

importància dins del terme com el Cap Norfeu i les cales.

• La posició de la vila en relació al sistema d’accessos de la comarca, al situar-‐se

fora de les principals vies de comunicació, però en relació amb elles i amb la

resta de nuclis importants de la comarca, no quedant en desavantatge a nivell

de comunicacions malgrat la posició de “cul de sac” que té.

• La singular importància que ha pres el fet turístic en els darrers anys, que

s’haurà de reconduir a una major compatibilitat amb les característiques

naturals i paisatgístiques del terme, fent una valoració precisa d’aquests

elements.

• El contrast entre diversos paisatges i utilitzacions del sòl. Les tendències que es

donen es poden reconduir a preservar certs valors que són importants no

només des del punt de vista municipal sinó també comarcal, i fins i tot

representatius a nivell nacional.



2. Justificació del Pla Estratègic

La necessitat d’elaborar un Pla estratègic per a Roses és necessari per diverses raons.

Primer de tot Roses és un municipi plenament turístic que mica en mica ha anat

abandonant els sectors econòmics tradicionals com l’agricultura i la pesca. El turisme

va esclatar a finals del segle XX a la ciutat, ocupant bona part de la superfície municipal

i guanyant alçada en forma d’hotels i apartaments. Ara bé, aquesta infraestructura

s’ha anat deteriorant, i amb aquesta la imatge de la vila. El turisme també s’ha

concentrat molt durant els tres mesos estivals, mentre que la infraestructura que

garanteix aquesta aglomeració s’ha de mantenir tot l’any. Cal doncs, per una banda,

buscar estratègies per intentar desestacionalitzar aquest turisme i potenciar alhora els

altres sectors econòmics per fer de Roses un pol econòmic dins de la comarca de l’Alt

Empordà. Es creu com a peça clau per aquesta desestacionalització posar en valor el

patrimoni tant natural com cultural que el municipi disposa i apropar-‐lo al mateix

temps a la ciutadania per millorar el seu sentiment identitari.

El municipi també necessita una millora de la percepció dels turistes i dels mateixos

ciutadans fruit d’un elevat grau de deteriorament del paisatge i de la degradació

permanent de determinats sectors com el nucli antic.

Per altra banda, arran del desenvolupament turístic, la ciutat pateix un alt grau de

desconnexió interna. Els diferents sectors de la ciutat es troben molt aïllats del nucli

antic, fet que impossibilita la connectivitat social, urbana i l’accés als equipaments

públics de que la ciutat disposa.

Un altre motiu per impulsar aquest Pla Estratègic és la necessitat d’impulsar la xarxa

associativa de la ciutat per tal de donar vida a una ciutat molt apagada durant l’any i

que només bull els tres mesos pròpiament estivals. Cal impulsar la creació de teixit

associatiu i implicar-‐hi la societat.

Per últim s’ha considerat necessari potenciar la relació amb els municipis veïns per tal

de crear un teixit administratiu i social més ampli, i beneficiar la ciutat mentre es

manté la seva capitalitat costanera.



3. Metodologia del treball

La realització d’aquest Pla ha necessitat de dues fases clarament diferenciades. La

primera, ha constat d’un treball en grup per treballar la zona elaborant les diferents

diagnosis que més tard es presentaran. Abans, s’ha visitat l’àrea d’estudi en una estada

que va tenir lloc durant els dies 10, 11 i 12 del més de maig de 2011 a la mateixa ciutat.

Després d’una rebuda i presentació del municipi per part de la llavors alcaldessa

Magda Casamitjana es va presentar el projecte ROAD. Els dos dies següents es va

visitar diferents parts del municipi, com el port, els diferents sectors i el nucli antic, el

Castell de la Trinitat, el Pení, el Cap de Creus, el Club Med i la Ciutadella de Roses.

A partir de la l’observació, la informació generada i petites recerques s’han realitzat les

diferents diagnosis en petits grups:

• Diagnosi de societat

• Diagnosi econòmica

• Diagnosi sobre el turisme

• Diagnosi d’urbanisme

• Diagnosi territorial

Un cop acabades i rectificades, en grup i partint d’aquestes s’ha definit l’objectiu

general del Pla Estratègic. Un cop aconseguit redactar l’objectiu general es van discutir

i redactar cinc línies estratègiques a seguir. Per a cada línia i per petits grups s’ha

elaborat un anàlisi DAFO (Debilitats Amenaces Fortaleses i Oportunitats) i a partir

d’aquests s’ha marcat cinc idees força de cada línia estratègica. Cada alumne i ara sí,

de forma individual ha hagut de pensar i preparar dues accions per a cada línia

estratègica en acord amb dues idees força diferents. Cada acció es presenta

detalladament en forma de fitxa per tal de simplificar la seva comprensió i redacció.



4. Presentació de les diagnosis

4.1 Introducció

Com ja s’ha comentat en la metodologia, la primera part del pla, té un caràcter

descriptiu de la situació actual del municipi per tal d’entendre millor la seva dinàmica,

comportament general i detectar les potencialitats, febleses, amenaces i debilitats.

Es presenten doncs cinc diagnosis per determinar les diferents dinàmiques: població,

econòmiques, urbanes i finalment les territorials.

4.2 Diagnosis

4.2.1 Dinàmiques de població

4.2.1.1 Poblament

4.2.1.1.1 Evolució de la població

Roses ciutat Alt Empordanesa, té una població actual censada de 20.418 habitants.

Com es pot observar a la figura 1 des de l’any 1998 la població ha augmentat de

12.022 a 20.418 amb un increment total de 8.396 habitants, el que representa una

variació relativa de la població del 69,83%.

Aquests increments inclouen el creixement vegetatiu i el creixement per immigració,

així com el pas de segona a primera residència.



!"

#!!!"

$!!!!"

$#!!!"

%!!!!"

%#!!!"

$&&'" $&&&" %!!!" %!!$" %!!%" %!!(" %!!)" %!!#" %!!*" %!!+" %!!'" %!!&" %!$!"

!"#$%&'()

*+"$,&'()-.)$%)/"#$%&'()/.0)1.2.1)

,-./0"

1-2/0"

3-456"

Figura 3: Evolució de la població per sexe. Elaboració pròpia a partir de dades de l'Idescat. Març 2011.

Com podem observar al gràfic, no hi ha una variació destacada entre els diferents

sexes, però si que es veu que hi ha hagut un gran increment sobretot a partir del 2004

on el creixement global és més accelerat.

any 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010població 12.022 12408 12857 13594 14214 14719 14687 15535 17173 18139 19463 20197 20418increment 386 449 737 620 505 -32 848 1.638 966 1.324 734 221taxa 3,21 3,62 5,73 4,56 3,55 -0,22 5,77 10,54 5,63 7,30 3,77 1,09 Taula 1: Evolució de la població i taxa d'increment intercensal mig. Font: elaboració pròpia a partir de

dades de l’Idescat. Padró municipal d’habitants de Roses. Març 2011



4.2.1.1.2 Estructura de la població

Any 0 a 14 anys 15 a 64 anys 65 anys i més total % 0-14 % 15-64 % +65 anys2000 2185 8916 1756 12857 16,99 69,35 13,662001 2266 9449 1879 13594 16,67 69,51 13,822002 2359 9876 1979 14214 16,60 69,48 13,922003 2425 10220 2074 14719 16,48 69,43 14,092004 2462 10220 2005 14687 16,76 69,59 13,652005 2558 10857 2120 15535 16,47 69,89 13,652006 2859 11980 2334 17173 16,65 69,76 13,592007 3031 12610 2498 18139 16,71 69,52 13,772008 3177 13572 2714 19463 16,32 69,73 13,942009 3311 13976 2910 20197 16,39 69,20 14,412010 3437 13991 2990 20418 16,83 68,52 14,64

Font: Idescat. Institut d'Estadística de Catalunya

Taula 2: Evolució de l’estructura de la població per grans grups d'edat. Elaborat a partir de dades de

l’Idescat. Març 2011.

Evolució dels principals grups d'edat

0

5000

10000

15000

20000

25000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

65 anys i més15 a 64 anys0 a 14 anys

Figura 4: Evolució dels principals grups d'edat. Elaboració pròpia a partir de dades de l'Idescat.

Observant el gràfic i la taula anterior podem apreciar l’evolució dels diferents grans

grups d’edat. Podem observar com el grup de 0 a 64 anys hi ha hagut un petit retrocés

en percentatge respecte l’evolució del total de la població, pel grup de 0 a 14 anys s’ha

reduït un 0,16% (del període 2000-‐2010), igualment de 15 a 64 anys amb un petit

retrocés de 0,83%, per altra banda el grup de més de 65 anys augmenta un 0,98%.

Aquests diferències són molt petites però indiquen un cert envelliment de la població

progressiu i coherent amb la dinàmica catalana.

Segons aquestes dades es pot apreciar com hi ha hagut un increment de la població

dependent, pel període 2000-‐2010 ha augmentat un 1%.



4.2.1.1.3 Distribució espacial de la població dependent

D’altra banda, la distribució espacial de la població dependent en el municipi,

corresponen als tres sectors urbans més importants de la vila de Roses (Santa

Margarida, nucli urbà central i Puig Rom), on apareixen localitzades les persones

dependents (menors de 16 anys i més grans de 65 anys), a data de 2007. Pot

constatar-‐se que la distribució d’aquests col·∙lectius en el territori és força desigual.

Així, la població depenent més gran de 65 anys es troba més concentrada, com és

lògic, al centre urbà de la població (nucli antic i extensions, fins al Mas Oliva). Tot i així,

el percentatge més alt, tot i que sobre un volum de població més petit, és el que

correspon a la zona del Puig Rom i Canyelles.

Els menors de 15 anys es concentren de forma molt significada al nucli antic i

extensions. Considerant els dos col·∙lectius conjuntament, és dir, la totalitat de la

població dependent, del centre de la vila és la que concentra més persones, tant en

xifres absolutes com percentuals.

4.2.1.1.4 Població flotant

Aquestes dades s’han extret del padró i el cens municipal, però s’ha de tenir en

compte que una ciutat com Roses, pot tenir més població de la que queda reflectida

en els registres municipals. S’ha de comptabilitzar també la població no censada però

que actua com un ciutadà més. I finalment un grup molt important com són els turistes

que poden fer pernoctació de 3 dies fins a 3 mesos aproximadament a la ciutat. Amb

dades del 2009 aquest volum de persones va arribar als 224.799 turistes, concentrats

sobretot a l’estiu.

Si tenim en compte el coneixement de la població flotant o estacional podem conèixer

el nombre de persones/dia que hi ha a Roses en la mitjana anual. Es tenen en compte

els censos de població més les estadístiques sobre turisme, l’oferta municipal

d’allotjament i els padrons municipals d’habitants. L’any 2003 (darrera dada disponible

a l’Idescat) consta una població no resident present ETCA1 de 15.180 han/any, una

població resident no present de 1.040 hab/any i la diferència entre aquests suposa una 1 Equivalència a temps complet anual



població estacional de 14.140 hab/any cal tenir en compte que la població

empadronada aquell mateix any era de 14.719 habitants.

Figura 5: Població real anual (2003), elaboració pròpia a partir de dades de la memòria social del POUM

de Roses. 2007.

En aquesta gràfica s’observa la gran importància i pes de la població estacional a la

ciutat de Roses, que és pràcticament la meitat de la població que hi trobem. Aquest fet

obliga a la gestió municipal a preveure una sèrie d’actuacions per més població de la

que realment té censada. Tot i tractar-‐se de dades annuals, la major part de població

és concentra als mesos estivals.

Figura 6 : Població estacionals ETCA (2003). Elaboració pròpia a partir de dades de la memòria social del

POUM de Roses. 2007.



Tal i com s’observa en el gràfic de la població estacional que trobem a Roses la major

part (94%) és població no resident però present.

La quantificació de la població flotant és una operació complexa, però necessària pels

poders públics, ja que han de dimensionar adequadament els serveis públics i, en la

mesura del possible, anticipar-‐se a les seves variacions. D’altra banda, és també un

indicador clar de la pròpia evolució de l’activitat turística. D’acord amb l’informe

socioeconòmic desenvolupat per a Roses el 2007, la següent figura presenta les

estimacions de població flotant a Roses des del novembre de 1991 al desembre de

2007.

Figura 7: Evolució de la població real estimada en el municipi de Roses, des de l'1 de novembre de 1991

fins a la mateixa data del 2007. Extret de l'informe Socioeconòmic de Roses. 2007.

La figura 7 mostra clarament la gran fluctuació que hi ha entre els mesos menys

turístics, com la tardor i la pujada de nombre de població que hi ha al maig, quan

comença la temporada de més afluència turística.

4.2.1.2 Immigració

4.2.1.2.1 Evolució de la immigració

Roses té un alt nivell d’immigració, i les dades així ho constaten. Els nous rosincs, sense

incloure els procedents de la resta de l’estat, no tenen un perfil determinat: l’edat



varia molt segons la procedència, provenen dels cinc continents, però especialment de

la Unió Europea i Àfrica. Els africans, gairebé tots marroquins. Els europeus

comunitaris, provenen principalment de França, Alemanya, Romania, Itàlia i Regne

Unit.

Roses és el municipi amb més francesos de Catalunya i de les comunitats autònomes

veïnes.

!"

#!!!"

$!!!"

%!!!"

&!!!"

'!!!!"

'#!!!"

'$!!!"

'(('" '((%" #!!!" #!!'" #!!#" #!!)" #!!$" #!!*" #!!%" #!!+" #!!&" #!!(" #!'!"

!"#$%&'()

*+,)

,-./0123/"

45-6/"7,"

45-6/",892./"

:;9<=/"

>?@9<=/"A53"B8A"<"C5069/3">?@9<=/"A53"D29A"

Figura 8: Evolució de la immigració a Roses segons procedència. Elaboració pròpia a partir de dades de

l'Idescat. Març 2011.

De la figura anterior cal destacar el pes important de la immigració europea i africana

respecte la resta. Dins d’aquestes, és rellevant el salt que tenen entre el 2005 i el 2007.

És al 2007 quan aquest creixement esdevé més intens, justament coincideix amb un

estancament de la resta, i fins i tot un decrement de la població provinent de la resta

d’Europa.



1991 9425 283 3 521 16 35 20 103031996 10385 492 21 529 15 26 15 114832000 10986 952 44 871 21 55 36 129652001 10848 646 113 939 27 120 27 127262002 11369 833 122 1125 35 201 47 137322003 11388 1014 200 1283 35 313 64 142972004 11602 1247 253 1461 33 411 73 150802005 11828 1568 363 1634 39 494 98 160242006 12322 2889 158 2032 43 636 141 182212007 12547 3563 174 2261 44 704 187 194802008 12478 3395 316 2220 63 822 169 194632009 12665 3661 350 2428 66 840 187 201972010 12781 3642 379 2526 68 826 196 20418

Amèrica del Nord

Àsia i Oceania TotalAny Espanyola Resta

UEResta

Europa Àfrica Amèrica del Sud i

Taula 3: Evolució de la immigració de Roses segons procedència des de l'any 1991. Elaboració pròpia a

partir de dades de l'Idescat. Març 2011.

Figura 9: Població segons procedència l'any 2010. Elaboració pròpia a partir de dades de l'Idescat. Març

2011.

Com s’observa a la taula i figura anterior, el 37% de la població és d’origen estranger

sobretot procedent de la resta de la UE i Àfrica, cal destacar que tot i el gran augment

d’immigració de fora de l’estat, la població espanyola continua essent capdavantera a

Roses.

Població segons procedència, 2010



4.2.1.2.2 Població en funció de l’activitat econòmica

Pel que fa la relació entre la població immigrant i l’activitat econòmica, com veiem en

la taula següent, predomina la immigració no activa, l’any 2001 (últimes dades). Cal

destacar el gran nombre de població jubilada que viu a Roses com a no activa, com ja

s’ha comentat amb anterioritat, formen part sobretot del col·∙lectiu de francesos, i

alemanys que si han anat instal·∙lant.

Espanyola 10843 8837 4802 61 508 5371Resta Unió Europea 646 607 183 8 47 238Resta d'Europa 113 104 50 3 9 62Àfrica 938 668 356 22 81 459Amèrica del N. i cent. 21 20 11 1 3 15Amèrica del Sud 132 102 57 3 7 67Àsia i Oceania 27 22 7 3 4 14Total estrangera 1877 1523 664 40 151 855Total 12720 10360 5466 101 659 6226

Espanyola 1552 148 2261 1003 508 5472Resta Unió Europea 258 6 51 62 31 408Resta d'Europa 15 1 15 12 8 51Àfrica 11 1 265 117 85 479Amèrica del N. i cent. 2 0 1 3 0 6Amèrica del Sud 3 1 31 20 10 65Àsia i Oceania 0 1 6 3 3 13Total estrangera 289 10 369 217 137 1022Total 1841 158 2630 1220 645 6494

Actius

No actius

Total actius

NacionalitatJubilats o

pensionistes

Incapacitats permanents

Escolars i estudiants

Feines de la llar

Altres situacions

Total no actius

Nacionalitat Població activa total

Població de 16 anys i

mésOcupats Busquen 1a

ocupació Desocupats

Figura 5: Activitat de la població segons procedència i ocupació. Elaboració pròpia a partir de dades de

l’Idescat.

4.2.1.3 Atur

Les dades de l’atur registrades al municipi de Roses mostren que al 2010 hi ha 1.602

persones en situació d’atur, amb un 55,97% homes i el 44,03% dones. Aquestes 1.602

persones representen el 15,40% de la comarca de l’Alt Empordà, l’any 2007 suposava

el 17,38%. En aquesta comarca s’han comptabilitzat 10.398 persones en situació d’atur

l’any 2010.



Per intervals d’edat s’observa que l’atur es concentra, majoritàriament, a l’interval de

25 a 39 anys amb un 43,32% (essent un 56,26% homes) i de 40 a 49 anys amb un

23,99% (essent un 55,80% homes). Per tant, en aquests intervals l’atur és,

principalment, masculí.

Atur registrat al 2010

Edat Homes Dones Total % homes % dones

De 16 a 19 anys 18,3 12,1 30,4 60,20 39,80De 20 a 24 anys 59,2 48,9 108,1 54,76 45,24De 25 a 29 anys 93,8 80,2 174,1 53,88 46,07De 30 a 34 anys 126,2 97,1 223,2 56,54 43,50De 35 a 39 anys 130,4 94 224,4 58,11 41,89De 40 a 44 anys 105,8 80,7 186,5 56,73 43,27De 45 a 49 anys 86,4 71,5 157,9 54,72 45,28De 50 a 54 anys 79,3 59,8 139,1 57,01 42,99De 55 a 59 anys 58,8 49,8 108,7 54,09 45,81De 60 anys i més 45 37,8 82,8 54,35 45,65Total 803,3 631,9 1435,2 55,97 44,03

————————————————— ——————————————

Taula 4: Atur registrat (2010). Elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat. Març 2011.

Per sectors d’activitat, al 2010, l’atur registrat es concentra, principalment, en el sector

serveis (60,49%), sobretot en l’hostaleria i el comerç i reparació, seguit a distància per

l’atur registrat al sector de la construcció (24,68%) i de la indústria (7,31%).

Atur registrat, 2001.

Any Agricultura Indústria Construcció Serveis Sense ocupació Total

2005 22,7 26,3 63,8 481,6 15,1 609,42006 17,1 40,3 85 476,2 18 636,72007 19,7 43,9 96,8 454,1 19 633,52008 25,4 65,6 203,2 575,4 21,7 891,32009 27,9 103,2 366,4 784,1 33 1314,72010 41 104,9 354,2 868,2 66,8 1435,2

Taula 5: Atur registrat per sectors (mitjanes anuals). Elaboració pròpia a partir de dades de l'Idescat.

Març 2011.



!"

#!!"

$!!"

%!!"

&!!"

'!!"

(!!"

)!!"

*!!"

+!!"

#!!!"

$!!'" $!!(" $!!)" $!!*" $!!+" $!#!"

!"#$%&'()*+,%*+-'

.+,%'%&/0-+%*+'1&%'-&2+"%-'345657'

,-./01231.4"

567893./4"

:;693.100/<"

=>.?>/9"

=>69>";01@40/<"463>./;."

Figura 10: Evolució de l'atur registrat per sectors (mitjanes anuals). Elaboració pròpia a partir de dades

de l'Idescat. Març 2011.

Finalment, l’anàlisi de l’evolució de l’atur durant els darrers anys mostra que després

d’una sèrie d’anys de diverses fluctuacions, al 2002 (figura 9) aquest toca fons i a partir

d’aquí comença a incrementar el seu nombre d’aturats, aquest increment pren força a

partir de l’any 2008 quan ja immersos en plena crisis l’atur puja dramàticament fins

arribar a la darrera xifra de 1.602 aturats el 31 de març de l’any 2010. Aquest darrer

any va suposar un increment de 300 aturats ver l’any 2009. Són xifres que preocupen

especialment a l’ajuntament de roses i fan necessari l’impuls, dins del propi municipi,

de polítiques actives de foment de l’ocupació.



!"#!!"$!!"%!!"&!!"

'!!!"'#!!"'$!!"'%!!"'&!!"

'(&)"

'(&$"

'(&*"

'(&%"

'(&+"

'(&&"

'(&("

'((!"

'(('"

'((#"

'(()"

'(($"

'((*"

'((%"

'((+"

'((&"

'((("

#!!!"

#!!'"

#!!#"

#!!)"

#!!$"

#!!*"

#!!%"

#!!+"

#!!&"

#!!("

#!'!"

!"#$%&'()*+)$,-.%/)/+0'1./2.)32)45)*+)62/78)

,-./"

Figura 11: Evolució de l'atur registrat (a 31 de març). Elaboració pròpia a partir de dades de l'Idescat.

Març 2011.



4.2.1.4 Desequilibris socials

Les problemàtiques principals a Roses pivoten sobre quatre aspectes concrets:

1. desintegració i escassa cohesió social

2. fragmentació urbana.

3. immigració extracomunitària en general i marroquina en particular

4. l’estructura econòmica.

Respecte de la primera qüestió, trobem una societat formada per quatre capes

juxtaposades que posen en evidència una clara estratificació social:

• En un pla cal situar els “rosincs de tota la vida” (enriquits considerablement

durant el període del boom turístic i, en bona mesura, controladors i

beneficiaris del creixement econòmic de la vila).

• En un segon pla, la immigració espanyola arribada durant els anys 50 i 60 (la

majoria dels quals van anar a treballar als diferents espais laborals creats

durant el període de desenvolupament turístic).

• Un tercer, la immigració estrangera iniciada els anys 80 i 90, i que ha continuat

fins avui (inicialment arriba immigració marroquina i, més endavant, romanesa,

argentina, etc.). Es tracta d’una població immigrada que, en bona mesura, ha

suplantat els nínxols laborals deixats pels antics immigrants andalusos i

extremenys.

• I, per últim, caldria parlar dels estrangers de l’Europa Comunitària rica i

benestant (francesos, alemanys, italians, britànics, etc.) que inicialment

s’establiren a Roses de manera provisional (només a l’estiu i en període de

vacances) en urbanitzacions més o menys aïllades i pensades només per ser

ocupades durant un període de l’any. Amb el pas dels anys, però, s’hi han

establert de manera permanent. Aquests estrangers, a diferència de la resta de

segments de població, es caracteritzen per portar una vida a part en gairebé

tots els sentits.

El cas és que aquesta estructura social quatripartida presenta diferències evidents i

significatives pel que fa a aspectes econòmics (no és comparable la situació dels

“rosincs de sempre” amb els immigrants estrangers, per exemple) i urbanístics (Roses

està feta a partir d’un urbanisme fragmentat i classista: al municipi hi trobem des



d’urbanitzacions prestigiades i d’un alt stànding a zones urbanes clarament

degradades i que conviden poc a viure-‐hi).

Com la majoria d’estructures socials dels països avançats, la de Roses no és del tot

hermètica i impermeable: els nivells de benestar econòmics i d’accés a determinats

béns de consum no només es troben en els rosincs que van prosperar en el boom

econòmic sinó que, amb els pas del temps, també hi ha participat una part dels

immigrants espanyols, alguns dels quals han acabat muntant els seus propis negocis.

Una part de la immigració de l’Europa rica, per condició d’origen, també se situa en el

tram intermedi i alt del nivell econòmic de la gent de la vila.

La segona gran problemàtica és la fragmentació urbana: la vila està feta a partir del

nucli antic de la població (que ocupa el lloc central) més 10 urbanitzacions a més o

menys distància del centre. Exceptuant Mas Mates i Mas Oliva, la resta

d’urbanitzacions es van concebre com a segones residències però amb el pas del

temps han esdevingut moltes d’elles (i amb proporcions variables cada una) primeres

residències i, en conseqüència, d’ús permanent durant tot l’any. Els problemes que

apleguen aquests “nuclis” de població són diversos i notoris:

• molts dels habitatges no tenen l’equipament bàsic per fer front una

habitabilitat permanent, especialment durant el període d’hivern, que és quan

més baixen les temperatures.

• diverses urbanitzacions no tenen els serveis i infraestructura exteriors d’un

nucli urbà “normalitzat” (voreres, clavegueram, enllumenat, etc.).

• algunes experimenten un deteriorament notable, agreujat per la manca de

manteniment.

• aïllament i desconnexió del nucli central on, entre altres coses, s’hi troben quasi

tots els servies.

• desintegració i aïllament social.

• a penes tenen transport públic, llevat de l’època d’estiu. I amb tot això, cal tenir

present que en moltes urbanitzacions hi viu gent gran (sola o amb la parella) i

que cada vegada són més i més dependents. Heus aquí algunes referències

específiques:



o el Mas Boscà és una urbanització bastant mancada de serveis.

Actualment hi ha molta gent de Roses que s’hi ha anat instal·∙lant degut,

fonamentalment, a que els preus són més assequibles.

o Al Mas Fumats hi viuen fonamentalment alemanys i holandesos i és de

nivell més aviat alt. Viuen completament al marge de Roses i compten

amb servei mèdic i un supermercat. Molts hi viuen tot l’any i no parlen

ni català, ni castellà. Compten amb una associació molt activa i que es fa

càrrec del manteniment físic i social de la urbanització.

o Santa Margarida: els habitatges de Santa Margarida són, en general,

apartaments d’estiu; tot i això, hi ha força gent que hi viu tot l’any. Els

únics serveis que funcionen sempre són una farmàcia, un estanc i una

llibreria: per a tots els altres serveis s’han de desplaçar a la vila.

L’edifici més emblemàtic de la urbanització és el dels 600 apartaments,

especialment petits (una sola habitació). Aquí és on hi resideixen més

estrangers, comunitaris i extracomunitaris, molts d’ells sense papers;

donades les dimensions dels apartaments, no és estrany

l’amuntegament. És un dels pocs llocs on es poden trobar habitatges o

apartaments de lloguer per tot l’any a preus relativament assequibles;

alguns fins i tot es relloguen. La gent que viu tot l’any a Santa Margarida

se sent aïllada i marginada.

o Mas Oliva: Compta amb uns 500 habitatges. La major part dels

apartaments eren propietat de persones franceses que hi venien a

passar l’estiu i que a l’hivern restaven tancats. Aquests darrers temps

alguns apartaments s’han venut a gent de Roses, que hi viu tot l’any.

Caldria una renovació de tot l’entorn urbà, que ha envellit sense que s’hi

hagi intervingut: molts carrers, per exemple, tenen l’asfalt aixecat per la

pressió de les arrels dels pins. A Mas Oliva hi viuen també alguns

marroquins.

o Canyelles i Almadrava: són urbanitzacions d’estiu i en força bon estat. A

l’hivern pràcticament no hi viu ningú.



La tercera problemàtica és la immigració extracomunitària, especialment la

marroquina. És important de tenir present que aquest col·∙lectiu representa el 70% dels

estrangers de Roses i el 10% de la població de la ciutat. Com ja s’ha comentat amb

anterioritat, una part important de la població ocupada marroquina ha substituït els

nínxols laborals dels immigrants espanyols dels anys 60 i 70. S’ocupen

fonamentalment en la construcció (mà d’obra masculina), en els serveis i més

concretament a l’hostaleria (homes i dones segons les tasques), i també en la pesca.

Estem parlant de sectors relativament fràgils per la discontinuïtat en el treball

(sobretot el sector serveis), per ser treballs mal pagats (uns més que els altres), que

requereixen poca formació i són escassament qualificats. I si aquesta realitat laboral –

amb clares implicacions socials-‐ és acceptada d’una manera “natural” pels pares (la

primera generació que arriba) no ho és pas per part dels fills, que han estat

escolaritzats amb la resta de nens/es, nois/es i que, en molts casos, participen de les

mateixes aspiracions socials i laborals. Aquest decalatge produït entre aspiració

fabricada i realitat permesa, ha produït en més d’una ocasió una tensió expressada a

través de manifestacions radicals que posen en evidència la manca de cohesió entre la

població, i entre els joves d’origen estranger especialment. En qualsevol cas, l’opinió

sobre el grau de cohesió i integració dels immigrants estrangers i la resta de la població

no és compartida per tothom de la mateixa manera: mentre que hi ha qui considera

que són un grup a part, d’altres afirmen que els immigrants són per definició un grup

heterogeni, repartits en diversos nuclis de població, i que la convivència és, en termes

generals, més que acceptable, i que també hi ha interacció. Hi ha mostres evidents per

pensar que aquesta segona percepció només és acceptable amb nombrosos matisos

perquè, ben mirat, és cert que hi ha concentració d’estrangers en determinats

enclavaments de la vila que molesta a una part de la població (Plaça Pep Ventura, per

exemple, popularment coneguda amb el nom de Plaça Tetuan); que determinats

centres estigmatitzats per la presència d’alumnes d’origen estranger; i és cert que un

nombre significatiu d’alumnes marroquins practiquen d’una manera força sovintejada

l’absentisme escolar. També són assenyalats i relativament malvistos espais de lleure i

de cultura (com el CAR o la biblioteca pública) adreçats a tota la població però on hi va,

gràcies en part al treball que s’hi fa d’integració, un nombre important de joves

estrangers.



La problemàtica que pateix la població estrangera també té a veure amb el racisme

explícit, amb la propagació de llegendes urbanes (no és rar sentir l’expressió “només

s’ajuden els moros”) i amb les dificultats afegides que es troben a l’hora, per exemple,

de llogar habitatge.

La quarta problemàtica, en part ja comentada en les línies precedents, està

relacionada amb el treball i l’estructura econòmica. El creixement econòmic (i també el

demogràfic) de Roses està estretament lligat al turisme. Un turisme que, com en tants

altres llocs de la costa catalana s’està ressituant i es troba en clara competència amb

d’altres destins. Això, juntament amb altres factors, fa que es trobi en un present

relativament complicat i en un futur incert, agreujat per la crisi econòmica, financera i

immobiliària que estem patint.



4.2.1.5 Identitat

Podem admetre que la identitat de la ciutat es construeix com un procés continu en la

mesura que és un procés històric i cultural, el coneixement del passat es transforma

en un element fonamental per ajudar a recuperar la identitat de la ciutat. És essencial

que la població pugui identificar-‐se amb les seves principals característiques, millorar

el sentiment de pertinença i contribuir a transformar de manera positiva la forma en

que la ciutat és percebuda, contribueix a millorar la qualitat de vida dels seus

habitants.

Cal destacar 3 elements que fan única la Ciutat de Roses i per tant que potencien la

identitat de la vila:

o El patrimoni històric i cultural

o Festes i tradicions.

o Associacionisme i entitats

En base al patrimoni històrico-‐cultural, el planejament d’acció municipal degut a la

dinàmica de creixement demogràfic experimentada, ha portat la població de Roses a

un canvi d’escala sòcio-‐urbana i a una nova i complexa realitat social. Durant aquest

mateix període, i de forma paral·∙lela a aquests procés quantitatiu, a Roses s’han

executat un seguit d’inversions en matèria d’equipaments culturals i històrico-‐

patrimonials que, de forma potencial, ha de permetre potenciar els seus equipaments

culturals i posar-‐los en valor, no només de cares al turisme sinó també per la pròpia

població. Per això alguna de les actuacions que s’han pres són: dignificar el patrimoni

històric, cultural i sentimental de Roses, consolidar la sala d’exposicions municipals,

recuperar espais com el far com a indrets públics, convertir la Ciutadella en un espai

cultural i de la relació social.

Per exemple L’Espai Cultural la Ciutadella pretén estar present en el dia a dia dels

rosincs i de totes les persones que el visitin.



Pel que fa a les festes i tradicions, el carnaval de Roses és un dels àmbits de la vida

local que incorpora una major càrrega simbòlica i emocional. En les darreres dècades

ha esdevingut un lloc comú de l’essencialisme local, sense marges, gairebé, per la

dissidència racional o emotiva. El carnaval, doncs, apunta directament a la fibra més

sensible de moltes rosinques i rosincs. De manera imperceptible, la identificació entre

els subjectes Roses i carnaval s’ha convertit en total, absoluta. És evident que, en tot

plegat, hi ha hagut una voluntat de potenciar aquesta festa perquè, al capdavall, ha

servit per cohesionar la comunitat en uns moments en què calia especialment, d’una

banda, refer i/o refermar la identitat col·∙lectiva de la població davant un món modern i

diferent i, d’una altra i conseqüentment, esdevenir una via més d´integració dels

sectors socials nouvinguts que, des dels anys 60, i a redós del desenvolupament del

turisme, han transformat la realitat social de Roses.

I finalment cal destacar l’associacionisme i les entitats de la ciutat de Roses, indicatiu

de la cohesió social existent i la dinàmica social de la vila. Cal destacar que en els

últims anys s’han format un nombre important de noves associacions i entitats de

participació ciutadana. Per exemple, podem trobar per part de la Associació Ciutadana

per a la Participació com l’any 2010 formen un fòrum digital i plural, els continguts,

tant en els articles d'opinió, com en les notícies de participació ciutadana, com en els

comentaris del fòrum, són generats per les persones que lliurament volen col·∙laborar

en aquest web. D’aquesta manera els ciutadans de Roses tenen una pagina on

expressar lliurement el seu benestar o descontent amb la ciutat de forma pública i que

pugui arribar al màxim de població possible. També via intranet, trobem Web

informativa, Plataforma Digital de Participació Ciutadana, amb notícies, opinions i

esdeveniments destacats de la ciutat.

A part dels fenòmens de nova creació aprofitant un mitjà de comunicació tant usat

com és internet, també cal destacar el nombre d’entitats i associacions, sense ànim de

lucre, que podem trobar censades com a tal a la ciutat de Roses.

Tot hi haver-‐hi un volum important d’entitats i associacions, no són el suficientment

actives per a dinamitzar al ciutat, fan activitats per a petits col·∙lectius, però no a nivell

general de Roses, tampoc existeix cap tipus de xarxa i relació entre elles en les



activitats que es fan durant la temporada. Segons la temàtica podem torbar el nombre

d’entitats següents:2

o Educació: 8

o Associacions de veïns: 3

o Gent gran: 3

o Comerciants: 1

o Humanitàries: 5

o Culturals: 23

o Juvenils: 3

o Benèfiques: 5

o Ecologistes: 2

o Carnaval: 2

o Esportives: 19

2 Hi ha entitats que només s’ha comptabilitzat una sola vegada en una sola temàtica.



4.2.2 Dinàmiques econòmiques

4.2.2.1 Contextualització econòmica municipal

Tal com mostra la taula 6, el pressupost del consistori rosinc s’ha reduït de manera

important en els últims exercicis.

Exercici Pressupost (milions !) Variació respecte l’exercici anterior (%) 2007 40,150 2008 34,923 -13,019 2009 42,000 20,265 2010 37,900 -9,762 2011 32,100 -15,303 !

Taula 6: Pressupost de l'Ajuntament de Roses corresponent als exercicis 2007-‐11. Variació anual. Font:

Institut d'Estadística de Catalunya.

El pressupost del 2011 ha perdut un 20% respecte el del 2007, fet que representa un

total de 8,05 milions d’euros menys. Aquesta pèrdua de capacitat econòmica de

l’ajuntament s’emmarca dins la crisis global que estem vivim, i és un fet comú en tots

els municipis del país. En el cas de Roses, a més, la reducció de la construcció ha

encongit una font d’ingressos molt important per les arques municipals.

Així doncs, alhora d’elaborar el pla estratègic pel municipi s’ha de tenir en compte la

delicada situació econòmica, tant la del seu ajuntament com la del conjunt de

Catalunya, per tal d’elaborar propostes i accions realistes, factibles i viables

econòmicament.

Pel que fa a producte interior brut (PIB) per habitant, l’any 2001 va ser de 20.300 €,

superior al de l’Alt Empordà i inferior a la mitjana catalana. L’any 2006 havia crescut

fins a 22.400 €, però havia perdut pes (8 punts) en relació a l’índex Catalunya=100,

situant-‐se per sota del de l’Alt Empordà en 1.700 €, i el de Catalunya en 4.900 €. Això

vol dir que, malgrat haver augmentat el seu valor en 2.100€, no ha seguit el ritme del

país i tendeix reduir-‐se. Podria ser símptoma de la manca de generació de valor afegit,

conseqüència d’un teixit industrial i productiu molt feble.

En quant a la renda familiar bruta disponible per habitant, l’any 2002 va ser d’11.900 €,

xifra inferior als valors de l’Alt Empordà i Catalunya. L’any 2007 va ser de 14.800 €,

presentant una pèrdua d’1’5 punts en relació a l’any 2002 en l’índex Catalunya=100.

Va ser inferior en 1.900 € a la de l’Alt Empordà, i en 1.500 € a la de Catalunya. Una part



menor, en relació a Catalunya, de la renda bruta familiar disponible a Roses prové de la

remuneració d’assalariats o de prestacions d’atur i jubilació, és a dir del treball

productiu. L’aportació a la renda familiar de l’excedent brut d’explotació és

remarcablement més gran a Roses que a la resta del país. Aquest fet implica, o podria

implicar, que hi ha una part important de les rendes familiars que no deriven del

treball, sinó de l’especulació amb propietats o negocis, fet que ha generat beneficis

fins ara. Per tant, ens trobem davant d’una economia poc productiva, en termes de

generació de valor afegit, i fins ara més eficient en termes d’explotació de recursos en

l’àmbit dels serveis i el patrimoni familiar. La lectura que se’n desprèn és que és el

patrimoni familiar i la seva explotació el que genera aquestes rendes, sense que això

incideixi en l’increment del valor afegit brut. La conseqüència de la reducció del valor i

del rendiment del patrimoni que ha comportat la crisi immobiliària i financera, llegeixis

propietats immobiliàries o negocis en l’àmbit del turisme, posa en una situació

delicada l’economia de la ciutat.

4.2.2.2. Estructura econòmica

Abans d’entrar a valorar l’estructura econòmica de Roses cal dir que en les

fonts consultades s’han trobat poques dades posteriors a l’any 2007. Aquest fet és

important, ja que la majoria de la informació de la que es disposa és anterior a

l’arribada de la crisi financera i immobiliària (2007) que ens afecta. De ben segur que la

crisi ha d’haver alterat necessàriament l’economia rosinca, i per tant la lectura que es

pot derivar de la informació utilitzada pot ser poc rigorosa referida a data d’avui.

Tal i com mostra la taula 7, la majoria dels rosincs treballa en el sector dels serveis.

Aquest sector ha anat prenent força les últimes dècades i el 2001 era el que tenia més

pes econòmic amb molta diferència en el conjunt del municipi. El seguia la construcció,

que si bé ha experimentat un retrocés, més marcat segurament en els últims anys dels

que no en tenim dades, també té un pes rellevant. En tercer lloc hi trobem la indústria,

amb un pes molt petit, però que es va mantenint. I finalment, el sector primari

ocupava el 2001 un pes testimonial, fruit de la reducció considerable dels empleats en

aquest àmbit.



Any Agricultura % Indústria % Construcció % Serveis % Total

2001 262 4,798 507 9,284 1105 20,234 3587 65,684 5461

1996 315 6,579 583 12,176 721 15,058 3169 66,186 4788

1991 390 10,406 388 10,352 903 24,093 2067 55,149 3748

Taula 7: Ocupats per grans sectors d'activitat. Població de 16 anys u més. Font: Idescat

4.2.2.2.1 Sector primari

Any Agricultura i ramaderia % Pesca % 2001 59 1,080 203 3,717 1996 43 0,898 272 4,981 1991 58 1,547 332 6,079 !

Taula 8: Ocupats per branques d'activitat del sector primari. Població entre 16 anys i més. Font: Idescat.

Cal destacar la importància de la pesca dintre del sector primari. S’ha de tenir en

compte que fins a mitjans dels anys 50’s del segle passat, Roses era un municipi

tradicionalment pesquer, on aquesta activitat tenia molta importància, lligada a

l’existència del port. En l’actualitat el seu pes és testimonial, i en els últims anys no ha

parat de davallar el nombre d’ocupats en aquest sector.

Superfície agrària. 1999 Unitats (ha) Terres llaurades 252

Pastures permanents 93 Total superfície Roses 4590

!

Taula 9: Superfície agrària de Roses. Any 1999. Font: Idescat

En relació al subsector agrari, la superfície agrària del municipi de Roses només

representa un 7,5% del total de la superfície del municipi. Així, es pot observar la poca

importància que té actualment l’agricultura davant d’altres sectors econòmics. Cal

destacar que la pèrdua de superfície agrària ha sigut remarcable en relació als

anteriors Censos de 1989 (35% del municipi) i de 1982 (61% del municipi). Les pèrdues

són significatives en totes les qualificacions de la terra amb excepció de les pastures

permanents, que han multiplicat la seva superfície per 31. És altament probable que el

Cens agrari de 2009, no publicat, constati una reducció de la superfície agrària encara

més gran. Segons el Cens de 1999, l’agricultura és en la seva totalitat conreu de secà,

dedicat bàsicament a oliverar, i en menor mesura a la vinya i hortes familiars. La



producció d’oli i vi de Roses està inclosa en les denominacions d’origen D.O.P. Oli de

l’Empordà, i en el cas del vi la D.O. Empordà.

Sense ramaderia 74 Amb ramaderia 13 Total 87

! Taula 10: Explotacions Agràries de Roses segones tenen o no ramaderia. Any 1999. Font: Idescat

Amb el nombre d’explotacions agràries succeeix el mateix que amb la superfície

agrària, és a dir, malgrat ser dades de 1999 es percep la poca importància de la

ramaderia en el municipi, el qual compte només amb 13 explotacions amb bestiar, que

actualment poden ser menys. El bestiar que trobem segons la seva espècie ve

encapçalat per l’aviram, seguit dels ovins i cabrum. La resta d’espècies tenen un pes

irrellevant en el sector primari de Roses.

Pel que fa al subsector pesquer es componia el 2007 de 71 armadors i 212

mariners. Aquell any el port de Roses va ser el primer de Catalunya en captures, i la

llotja de Roses era la segona de Catalunya, darrere de Sant Carles de la Ràpita. L’any

2009 es componia de 125 armadors i de 177 mariners. Les captures principals són

calamar, escamarlà, rap, lluç, maire, sardina i seitó. El sector es troba immers en una

crisi derivada d’una reducció accentuada del núm. de captures, i les dificultats per a

poder fer una primera transformació del seu producte. !

Ports Captures (Tones) Unitats (milions !) Roses 2.423 12,19 Vilanova i la Geltrú 3.106 14,41 St. Carles de la Ràpita 3.073 13,09 Tarragona 3.134 11,59

Taula 11: Rànquing dels Ports Pesquers de Catalunya. Any 2009. Font: Idescat

En la taula es pot apreciar que l’any 2008 Roses era el quart port pesquer en captures

darrere de Vilanova i la Geltrú, Sant Carles de la Ràpita i Tarragona; i en ingressos era

el tercer, darrere de Vilanova i la Geltrú i Sant Carles de la Ràpita.



4.2.2.2.2 Sector secundari i construcció

Any Indústries

extractives %

Indústries

manufactureres %

Electricitat,

gas i aigua % Construcció %

2001 0 0,000 479 8,771 28 0,513 1105 20,234

1996 6 0,110 536 11,195 41 0,856 721 15,058

1991 0 0,000 336 8,965 52 1,387 903 24,093

Taula 12: Ocupats per branques d'activitat del sector secundari i la construcció. Població de 16 anys i

més. Font: Idescat

Pel que fa a la indústria, pràcticament només s’hi desenvolupa el subsector

manufacturer. L’electricitat, gas i aigua hi tenen un pes molt minso. Hi abunden, pel

que fa al nombre d’establiments industrials de l’any 2002 segons dades de l’Idescat, les

de transformació de metalls (18), les d’edició i mobles (14) i les de productes

alimentaris (10).

Energia i aigua Química i metall Transformació metalls Productes alimentaris 2 1 18 10

Tèxtil i confecció Edició i mobles Indústria NCAA Total 3 14 2 50

! Taula 13: Establiments d'empreses industrials segons activitat. Any 2002. Font: Idescat

4.2.2.2.3 Sector terciari

Any Comerç i reparació

% Hostaleria % Transport i

comunicacions %

2001 1050 19,227 926 16,957 224 4,102 1996 699 14,599 1096 22,891 166 3,467 1991 593 15,822 593 15,822 111 2,962

! Taula 14: Ocupats per branques d'activitat del sector terciari (I). Població de 16 anys i més. Font:

Idescat.

Any Mediació

financera %

Immob.lloguers i

serveis empr. %

Adm. pública,

defensa i SS % Educació %

2001 102 1,868 358 6,556 313 5,732 175 3,205

1996 98 2,047 361 7,540 252 5,263 158 3,300

1991 73 1,948 278 7,417 150 4,002 93 2,481

Taula 15: Ocupats per branques d'activitat del sector terciari (II). Població de 16 anys i més. Font:

Idescat



Any Sanitat i serveis

socials % Altres serveis %

Personal

domèstic %

Organismes

extraterrit. %

2001 167 3,058 182 3,333 90 1,648 0 0,000

1996 107 2,235 207 4,323 23 0,480 2 0,042

1991 38 1,014 119 3,175 18 0,480 1 0,027

Taula 16: Ocupats per branques d'activitat del sector terciari (III). Població de 16 anys i més. Font:

Idescat

Dins dels serveis dominava el subsector del comerç, seguit per l’hostaleria, i a més

distància el negoci immobiliari. Aquestes dades ens confirmen que Roses és un

municipi principalment turístic, on predomina el turisme residencial, per això s’explica

la importància destacada de la construcció i el comerç i no tant de l’hostaleria.

Els serveis configuraven el 71,6% del valor afegit brut de Roses l’any 2007, xifra que

està lleugerament per sobre de la de l’Alt Empordà, on els serveis representaven el

70,2% del valor afegit brut, i del total de Catalunya, on la contribució era del 63,1%.

4.2.2.3 Ocupació

Segons el Cens de 2001, Roses presenta unes taxes d’activitat de la població superiors

a les de l’Alt Empordà i del total de Catalunya. La proporció de dones actives és molt

menor a la d’homes actius. La proporció de població ocupada a Roses sobre la població

activa (que evoluciona al revés que la taxa d’atur) és més petita que a l’Alt Empordà o

Catalunya. Tanmateix, com que la taxa d’activitat és major, la proporció d’ocupats

sobre població major de 16 anys és notablement similar.

El sector serveis ocupava gairebé dos terços de la població. Juntament amb la

construcció, el sector serveis donava feina a més del 85% de la població ocupada.

Gairebé el 80% dels residents al municipi treballaven al propi municipi o a la comarca.

4.2.2.3.1 Atur

A l’abril de 2005 es va produir un canvi metodològic que impossibilita la comparació de

les sèries històriques amb les més recents.

L’evolució de l’atur, fins el 2007, mostra un perfil cíclic molt marcat i estretament

relacionat amb la temporada turística, disminuint a partir de febrer, assolint un mínim

durant el mes de juliol i tornant a augmentar a partir d’aleshores.



El grup d’edat amb més aturats registrats és el de 30 a 44 anys, que representa, de

mitjana anual, gairebé un 40% del total dels aturats). El perfil cíclic de l’atur és molt

semblant per als diferents grups d’edat. s’observa una major prevalença de l’atur

femení.

A partir de 2008 el núm. d’aturats creix fins a doblar-‐se l’any 2009 en relació a les

dades del 2007, i el núm. d’homes supera el de les dones canviant la tendència

apuntada en l’Informe Socioeconòmic Roses 2007.

La major part de l’atur es registra en el sector serveis. És justament aquest sector el

que presenta una perfil cíclic més accentuat, relacionat estretament amb la temporada

turística. Per secció d’activitat econòmica, destaca el nombre d’aturats registrats en el

sector d’‘hoteleria’, així com en ‘comerç i reparacions’, ‘activitats immobiliàries i de

lloguer, serveis empresarials’ i ‘construcció’. Tots aquests sectors mostren un perfil

cíclic marcat, disminuint el nombre d’aturats d’acord amb l’arribada de la temporada

turística.

Per gran grup professional el gruix dels aturats el compon el grup de treballadors de

serveis de restauració, personals i de comerç, seguits pels treballadors no qualificats. A

partir de 2008 es registra un increment notable d’aturats en general, principalment en

serveis, construcció i indústria, per aquest ordre.

4.2.2.3.2 Contractació

Hi ha una tendència a la reducció dels contractes temporals. Mentre que el 2005 el

90% dels nous contractes eren temporals, el 2006 ho eren el 80,5% dels nous

contractes i el 2007 ho han estat el 69%. La contractació segueix un patró clarament

estacional, especialment en el cas dels treballadors més joves, ja que és durant els

mesos d’estiu quan es registren la major part dels contractes. La contractació

indefinida no mostra, però, un comportament tant marcadament estacional, és a dir,

que en aquest àmbit es signen contractes repartits durant tot l’any.

La major part de la contractació (tant temporal com indefinida) té lloc al sector serveis,

presentant puntes durant els mesos d’estiu i de Setmana Santa. La resta de sectors no

mostren comportaments estacionals, ni pel que fa a contractes indefinits ni temporals.

La major part de la contractació temporal té una durada indeterminada, tot i que la

contractació d’1 mes o menys, d’1 a 3 mesos i de 3 a 6 mesos també tenen



importància. Els contractes de durada indeterminada augmenten en temporada

turística. En aquest període te molta importància la contractació amb una durada

entre 1 i 6 mesos. La contractació per un mes o menys ja no mostra el patró de 2006,

en què disminuïa molt durant els mesos d’estiu i es tornava a recuperar durant els

mesos de fora de temporada.

El major percentatge de contractes, tant indefinits com temporals, es realitzen en

empreses d’1 a 5 treballadors. No es distingeixen diferències per grandària de

l’empresa en el comportament estacional de la contractació tant en el cas dels

contractes indefinits com dels temporals.

El principal grup professional en nombre de contractes (tant en contractació temporal

com en contractació indefinida) és el de treballadors de serveis de restauració,

personals i de comerç, seguit pel de treballadors no qualificats. La proporció de

contractes a treballadors de serveis de restauració, personals i de comerç augmenta

durant els períodes punta d’ocupació turística.

Pel que fa a la contractació d’estrangers segueix patrons similars als de la població

total. La majoria de la contractació d’estrangers (68% l’any 2007) la conformen els

contractes temporals, si bé el percentatge d’aquest tipus de contractes ha disminuït

molt en relació a l’any 2006, quan era del 80%. Segueix un patró marcadament

estacional durant l’estiu i la Setmana Santa, es dona en el sector serveis i afecta a

empreses d’entre 1 i 5 treballadors.

4.2.2.3.3 Afiliació a la Seguretat Social

La majoria dels treballadors afiliats a la Seguretat Social (tant al règim general com a

règims especials) es troba dins del sector serveis. Gairebé tres quartes parts dels

treballadors afiliats al règim general ho són en empreses de fins a 50 treballadors.



4.2.3 Dinàmiques urbanes

4.2.3.1 Aspectes generals

La realitat urbana de Roses, fins ara, ha mantingut un caràcter molt fragmentari.

Tanmateix, tal i com recull el POUM de Roses, “la realitat urbana de Roses, fins ara, ha

mantingut un caràcter molt fragmentari. Ha estat una població que ha crescut, en base

a la creació de nous paquets urbans escassament relacionats amb els preexistents”

Aquesta situació és la que ha configurat al llarg del temps una morfologia urbana

estructurada al voltant:

-‐ D’un centre que es correspon amb el nucli urbà del municipi i amb els sectors

urbans més densos del municipi.

-‐ D’una perifèria que es correspon amb les zones residencials amb predomini

d’habitatge unifamiliar i amb una elevada presència d’habitatges de

temporada o de segona residència.

El Pla d’Ordenació Urbana Municipal va ser aprovat definitivament l’11 de febrer de

2010, i el 2 de juny es va aprovar el Text Refós.

Podem distingir dues etapes en aquest procés de transformació que va patir Roses. En

una primera fase, entre 1952 i 1964, la resposta a la incipient demanda turística va

consistir en l’adaptació de l’estructura urbana preexistent, amb la creació de petits

negocis familiars, de caràcter totalment improvisat, fenomen que provocà la

transformació arquitectònica del nucli urbà. En una segona etapa, a partir de mitjans

dels anys seixanta, es produeix un creixement de tipus més especulatiu, a partir de

promocions turístiques i urbanitzacions que comencen a ocupar de forma discontínua i

indiscriminada les àrees més properes a la línia de mar, com a les urbanitzacions de

Santa Margarida-‐el Salatà, Puig Rom, Canyelles Petites i l’Almadrava, i també a

diverses àrees més interiors, però sempre amb vistes al mar, com al Mas Oliva, i els

Grecs. A partir dels anys setanta, van aparèixer noves urbanitzacions sobre la

carretera de Figueres: el Cortijo, les Garrigues, Mas Matas, sempre allunyades del

centre urbà i ocupant part del territori agrícola de la plana.



Roses, segons dades de l’IDESCAT ha vist augmentar considerablement el seu nombre

d’habitants en els darrers 10 anys. De 12.022 habitants el 1998 va passar als 20.418 el

2009. Això va ser en bona part, fruit de l’oferta d’habitatge de nova construcció i d’un

augment de la immigració. El POUM preveu una població de 24684 habitants amb

8879 llars l’any 2020 i 26719 habitants l’any 2024 amb un total de 9823 llars. Pel que fa

a habitatge protegit, preveu 2335 habitatges l’any 2020 i 2583 habitatges protegits per

l’any 2024. Però el que es detecta actualment als carrers del municipi, és que hi ha un

gran nombre d’habitatges abandonats o en un estat de conservació pèssim. El

percentatge d’edificis en mal estat o ruïna, en els darrers anys ha augmentat passant

d’un 0’75% el 1980 a un 1’35% el 2001. En canvi, el percentatge d’edificis que es

troben en bon estat ha disminuït passant d’un 96’41% el 1990 a un 92’06% el 2001. Per

tant, destaca una degradació de l’estat de conservació del parc d’habitatges, que

encara avui en molts sectors del municipi són visibles

El municipi també es troba dins del Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines,

aprovat el 14 de desembre de 2010. Aquest Pla defineix les comarques gironines en

29 àmbits, i Roses, concretament es troba en l’ àmbit de la Badia de Roses Nord,

juntament amb els municipis de Castelló d’Empúries, Pau, Palau-‐savardera, Pedret i

Marzà, Riumors i Vilajuïga.



Figura 12: Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines. Font: Generalitat de Catalunya.

Figura 13: Llegenda de la cartografia anterior.

Dins el Pla, el municipi de Roses es considera com una àrea nodal pel que fa a

l’objectiu de vertebració urbana de l’Empordà. Tenint en compte la proporció elevada

de sòl que encara té pendent de ser urbanitzat i tenint en compte també la segona

residència que es vol aconseguir que es vagi convertint en habitatges principals, el Pla

estableix l’estratègia de desenvolupament qualitatiu. Aquest desenvolupament

qualitatiu és el que es considera més adequat per tal de poder orientar aquest tipus de

processos urbanístics fonamentats en el canvi d’ús i la reforma interior.

Un altre aspecte fonamental a tenir en compte pel que fa a temes urbanístics, és

l’aprovació del Projecte Integral del Centre Històric, dins el programa de Pla de Barris

de la Generalitat, i que fou aprovat el març de 2008. Actualment encara està en fase

d’execució, però ja són moltes les fases que s’han executat.



4.2.3.2 Anàlisi detallat dels diferents sectors que conformen el terme municipal de

Roses

Figura 14: Zones urbanes de Roses. Font: Ajuntament de Roses.

Taula 17: Característiques urbanístiques de les diferents zones de Roses. Font: Elaboració pròpia.



4.2.3.2.1 Mas Fumats

Tipologia edificatòria: cases aïllades o unifamiliars amb jardí privat. Sense unitat

urbanística, ni integració del paisatge. Bon estat de conservació.

Estructura: Construcció muntanya amunt, amb habitatges en pendents elevats.

Serveis i equipaments: Manca total de serveis, urbanització fantasma.

Infraestructures (zones verdes, enllumenat i via pública): Escasses zones verdes,

enllumenat deficient en molts carrers. Manca de voreres, d’amplada suficient. Gens

connectada amb centre.

4.2.3.2.2 Mas Buscà – El Cardo:

Tipologia edificatòria: vivenda unifamiliar aïllada envoltada de jardí privat. Unitat

urbanística, però no integrada en el conjunt del municipi.

Estructura: Zona planera amb pendents dins la normalitat.

Serveis i equipaments: Manca de serveis i equipaments.

Infraestructures (zones verdes, enllumenat i via pública): deficiències en les

infraestructures viàries, carrers mal pavimentats i manca de manteniment. Carrers

interiors amb enllumenat insuficient.

4.2.3.2.3 Les Garrigues – “El Cortijo”:

Tipologia edificatòria: vivenda unifamiliar o plurifamiliar de planta baixa o planta baixa

i un pis (anys 70). Baixa densitat.

Estructura: zona planera amb pendents dins la normalitat.

Serveis i equipaments: manca de serveis (un restaurant).

Infraestructures (zones verdes, enllumenat i via pública): accessos complicats i

dificultosos, carrers mal pavimentats i molts d’ells sense sortida.

4.2.3.2.4 Mas Matas:

Tipologia edificatòria: barreja de tipus d’edificacions, amb habitatges unifamiliars i

blocs plurifamiliars. Alguns d’ells de baixa qualitat per la seva antiguitat i manca de

manteniment.

Estructura: zona planera amb pendents dins la normalitat.

Serveis i equipaments: manca total d’equipaments.



Infraestructures (zones verdes, enllumenat i via pública): zona verda principal de

dimensions suficients, però que en l’actualitat no se li dóna massa ús. Alguns carrers

amb manca d’enllumenat.

4.2.3.2.5 Santa Margarida – El Salatà:

Tipologia edificatòria: edificis de gran alçada, especialment a primera línia de mar.

Barreja de tipologies edificatòries a causa d’acollir activitat turística important. El fet

d’estar situat en una zona d’aiguamolls provoca problemes en èpoques de pluja

intensa. Manca de continuïtat urbana.

Estructura: totalment planer, situat en una zona d’aiguamolls.

Serveis i equipaments: estacionalitat en l’oferta de serveis, que causa una manca per

la població resident. Manca total d’equipaments.

Infraestructures (zones verdes, enllumenat i via pública): zones d’esbarjo i espais

verds escasses, la majoria concentrades a primera línia.

4.2.3.2.6 Els Grecs:

Tipologia edificatòria: predomini de vivenda unifamiliar aïllada, amb algun bloc

plurifamiliar.

Estructura: construcció d’habitatges en pendents elevats (>30%).

Serveis i equipaments: equipaments mínims (a destacar l’escola pública) i hi ha una illa

definida com a equipaments, però que no s’ha desenvolupat. Manca d’activitat

comercial.

Infraestructures (zones verdes, enllumenat i via pública): accessibilitat dificultosa

degut al fort pendent dels carrers. Zones verdes de caràcter residual.

4.2.3.2.7 Puig Rom:

Tipologia edificatòria: la tipologia edificatòria predominant és d’habitatge unifamiliar

aïllat, des de l’exterior es pot veure un efecte pantalla amb una manca d’integració

paisatgística.

Estructura: més de la meitat de les edificacions es situen en pendents de més del 30%

Serveis i equipaments: manca de serveis, que no fomenta la vida de barri ni vida



social.

Infraestructures (zones verdes, enllumenat i via pública): accessibilitat rodada molt

restringida, amb carrers mal pavimentats, sense voreres i enllumenat insuficient.

4.2.3.2.8 Canyelles – Almadrava:

Tipologia edificatòria: tipologies diverses, des d’habitatges unifamiliars aïllats passant

per les vivendes en filera i els blocs plurifamiliars, provocant un impacte considerable

des de mar.

Estructura: més del 70% dels habitatges es situa en pendents de més del 30%, degut a

l’especulació urbanística dels anys 60.

Serveis i equipaments: concentrats a primera línia de platja (restaurants, bars,

oficines de lloguer, immobiliàries, etc.)

Infraestructures (zones verdes, enllumenat i via pública): camí de ronda en mal estat

de conservació i a l’interior de les urbanitzacions es troben alguns carrers mal

pavimentats.

4.2.3.2.9 La vila:

Tipologia edificatòria: tipologia variada en cadascun dels seus barris. Principalment al

nucli històric hi trobem habitatges molt antics amb senyals de degradació malgrat les

feines d’adequació del pla de barris.

Estructura: zona planera amb pendents dins la normalitat, ja que es troba situada al

nucli de la població.

Serveis i equipaments: pocs serveis i equipaments on dur a terme activitats lúdiques,

culturals i socials, especialment degut a la manca d’espai que pateix la vila degut a la

estructura del teixit urbà (carrers estrets, sinuosos,...). Barris fragmentats socialment,

que ha causat la desaparició del comerç tradicional i el trasllat cap a altres zones més

noves de la ciutat.

Infraestructures (zones verdes, enllumenat i via pública): molts dels carrers tenen el

paviment malmès amb voreres molt estretes que dificulten passejar pel barri i la

interacció social del mateix. Dificultat circulatòria per la pròpia estructura del nucli

antic.



4.2.4 Dinàmiques territorials

4.2.4.1 El lloc de Roses en el territori gironí

Roses és un municipi de 20.418 habitants (segons el cens de l’any 2010, font Idescat),

amb una superfície de 45,9 km2 i una densitat de població de 444,7 hab/km2. Es troba

situat a l’extrem nord-‐est del país, assentat a primera línia de la costa del golf al que

dóna nom, just al sud del Cap de Creus. Pertany a la comarca de l’Alt Empordà, i forma

part de la Costa Brava, en la que es troba a la part nord.

El litoral de Roses va des de cala

Joncols, al límit de Cadaquès, fins a

l’antic grau de Roses, una de les

boques de l’antic estany de Castelló.

El terme comprèn la vila de Roses,

situada al fons de la badia que rep el

mateix nom que aquesta, on es passa

de la costa baixa a un litoral abrupte.

El seu relleu és accidentat i en bona

part muntanyós, malgrat que el sector

situat a l’extrem sud occidental, forma

part de la plana al·∙luvial empordanesa

de la desembocadura de la Muga i el Fluvià, ocupada, aquesta zona, pels aiguamolls,

els estanyols del Salatà i per una zona planera a peu de muntanya on s’havien

localitzat tradicionalment els conreus.

Així doncs, la morfologia del municipi de Roses queda dividida en dues grans àrees: la

regió muntanyosa i la plana al·∙luvial, ambdues obertes al mar, fet que concedeix certa

singularitat territorial al municipi.

Val a dir també que aproximadament el 60% del municipi està inclòs en el Parc Natural

del Cap de Creus, el qual constitueix una un refugi marimo-‐terrestre d’elevat valor

ecològic. Els Aiguamolls de l’Empordà tenen també la seva representació dins del

Figura 15: Topogràfic de contextualització de Roses dins de l'Empordà i part de les Comarques Gironines. Escala 1:660.000. Font Institut Cartogràfic de Catalunya.



municipi, però en un percentatge inferior al 5%, per la qual cosa la seva presència és

gairebé testimonial, encara que omple bona part dels territoris circumdants.

Pel que fa a la relació entre Roses i el conjunt del territori gironí, cal analitzar, en

primer lloc, el rànquing poblacional de les principals ciutats. bon En el següent gràfic es

presenta totes les ciutats (>20.000 habitats) de la província, i es detalla com Roses

ocupa l’últim lloc:

!"#$%$&$' ()*$+,#+-'!"#$%&' ()*+)',"-./#/0' 11*22'34&%/0' 15565'74$#/8'9/':&#' +(;(1'<4$8' ++2=('>&48' +5+51'?&4&@#.-/44' **)**'>&%8',/4".'9/'!.AB$40' *6(;2'C$0/0' *516='

' Taula 18: Població de les principals ciutats gironines. Font : Idescat. Padró 2010.

Però ocupar l’últim lloc de la llista de ciutats significa ser el 9è municipi en població de

la província, passant per davant d’algunes capitals de comarca com Banyoles, Ripoll o

Santa Coloma de Farners. També veiem que és la segona de l’Alt Empordà. En un

rànquing de ciutats costaneres queda un xic més malparada ocupant la 5ena posició.

És remarcable que la seva població és molt més important que la de la veïna Castelló

d’Empúries, amb 12.220 habitants tot i tenir una extensió urbanitzada molt superior.

Un altre indicador important és el PIB, el de Roses és de 396,4 milions € (2006) i

suposa aproximadament un 13% del total de la comarca, el de Figueres suposa quasi

un 33%, per tant, entre Roses i Figueres concentren pràcticament la meitat de la

producció de l’Alt Empordà, el pes econòmic del municipi no es pot menysprear. Si

comparem el PIB amb els principals pobles costaners de la província, Roses ocupa el 6è

lloc. És interessant veure com Palamós, amb menys població que Roses té un PIB

bastant més elevat:



!"#$%$&$' ()*'+,$-$.#/'01'!"#$%&' ()*+)'

,"-.%/'0%'1#.' )(2+3'

4#"#5.67%""' 289+:'

4#"#;<&' 2=9+:'

>#$/'?%"@6'0%'A6BC-"&' 2*(+9'

D-&%&' 98)+2'

E#&/%""F4"#/G#'0HI.-' 99*+3'

J-..-%""#'0%'1-$/7.B' =))+:'

E#&/%""<'0HK;LM.@%&' =9)+('

K&N#"#+'"H' ==2+='

E#"-$7%' =O*+='

J-&&#'0%'1#.' *=*+*'

' Taula 19: Aportació al PIB, en milions d'euros, dels municipis més rics de la província de Girona. Font:

Elaboració pròpia a partir de dades de l'Idescat. PIB a preus de mercat. 2006.

Roses i Empuriabrava són els destins costaners més propers per Figueres, Olot i Ripoll.

Per tant, Roses i Empuriabrava, per un criteri d’eficiència, haurien de ser el destí

principal dels habitants de la Garrotxa i el Ripollès. Aquestes tres localitats haurien de

ser les màximes emissores de turisme de proximitat sobretot pel que fa a les estades

curtes, que és on més quan més importància pren la distància a recórrer. S’entén que

aquesta relació pren sentit només quan fem referència a turisme de mar (no només de

platja), però no si ens referim a turisme en general, ja que el turisme actiu o el cultural

no forçosament ha de visitar destins costaners.

Però els càlculs d’accessibilitat no només serveixen per determinar quines localitats

han d’emetre turisme de proximitat, també és un referent a l’hora de fer estratègies

per atraure indústria, sobretot aquella indústria que necessita estar propera al mar.

Amb la nova estació de Vilafant, Roses juga amb avantatge pel que fa a l’accés a l’alta

velocitat, mentre que queda molt desafavorida en relació a la distància amb l’aeroport

de Girona (69,8 km).

Roses continua essent un destí principalment de platja, sobretot pel que fa a turistes

internacionals. Ara bé, en el turisme de proximitat es denota una valoració a l’alça

d’altres aspectes del municipi, essent el més important l’entorn natural, tal com revela

l’enquesta realitzada a 98 persones de la regió de Girona:



Valors de Roses

El patrimoni cultural

9%

Els serveis4%

La platja22%

L'ambient nocturn2%

L'entorn natural63%

Figura 16: Resultat de l'enquesta de percepció del patrimoni de Roses. Font: Elaboració pròpia.

Aquestes dades ens donen un clar enfocament a l’hora d’atraure turisme de

proximitat, apostant més per vendre l’entorn natural que la platja, que era el que s’ha

vingut fent fins ara, quasi exclusivament. També ens indica allò que el municipi ha de

potenciar, Roses té un important patrimoni cultural que no es valorat pels habitants de

la regió.

Tot i que Roses és el destí lògic de la Garrotxa i el Ripollès no hi ha cap modalitat de

transport públic que connecti directament les localitats, per anar d’un municipi a l’altre

és inevitable haver de fer transbord a Figueres, i a Olot en el cas de Ripoll.

El Pla Director de la Mobilitat de les Comarques de Girona, elaborat l’any 2009, conté

un seguit de fitxes de mesura que pretenen millorar les condicions de mobilitat i accés

a la província gironina. En el cas de Roses, algunes de les mesures destacables que

s’apunten són les següents (consulteu el pla per a informació més detallada).

-‐ Desenvolupament d’un Pla de Mobilitat Urbana de Roses, tal i com preveu la

llei per a tots els municipis més grans de 20.000 habitants.



-‐ Establir dispositius especials de mobilitat en períodes estivals i de cap de

setmana.

-‐ Estudiar els serveis de transport públic discrecionals enfocats al turisme (des

d’aeroports, estacions de tren, etc.).

-‐ Millorar els serveis nocturns de transport públic col·∙lectiu (línia NGI 2: Girona-‐

Figueres-‐Roses).

-‐ Estudiar i executar la creació de plataformes logístiques als accessos a la Costa

Brava. Així, es permetrà la ruptura de càrrega als accessos a aquests municipis,

racionalitzant i optimitzant la càrrega i descàrrega de mercaderies a les zones

turístiques.

-‐ Programar la creació de nous aparcaments de dissuasió o ampliació dels

existents que permetin reduir la congestió als accessos on es detecten més

problemes.

-‐ Creació d’un Eix Pirinenc, des de Roses a la collada de Tosses (també

contemplat en el PITC).

-‐ Potenciació de l’eix ferroviari prepirinenc.

-‐ Potenciació del sistema de ciutats Figueres-‐Roses.

-‐ Implementació del sistema de carril bici.

-‐ Etc.

A nivell gironí, Roses forma part del Consorci de la Costa Brava, fundat el 1971, nasqué

amb l’objectiu fundacional principal de donar resposta a l’aleshores incipient

problemàtica de la gestió dels recursos hidràulics de la zona i a la preservació de la

qualitat de les aigües, especialment les de bany, atesa la creixent importància del

turisme com a principal activitat econòmica de la zona.

4.2.4.2 Roses dins l’Alt Empordà

L’Alt Empordà és una comarca centrada en la seva capital, Figueres, que actua com a

centre d’equipaments, comerç i serveis, encara que recentment pot parlar-‐se d’una

relativa deslocalització cap a d’altres entitats com Roses, L’Escala, la Jonquera, Llançà i

Portbou.



Roses és el segon nucli més important de la comarca amb un 13% del total de població

i un PIB només superat per Figueres. Això dibuixa un eix comarcal molt marcat entre

Figueres i Roses. La proximitat amb la zona industrial de Figueres també pot ser un

atractiu per a la instal·∙lació de noves empreses que els interessi mantenir vincle amb

les que ja hi ha instal·∙lades a Figueres i rodalies. Per tant, aquest eix Figueres-‐Roses

presenta grans oportunitats en quant a possibles sinèrgies entre els municipis que el

ressegueixen.

A més, es dóna un tipus de desequilibri comú a totes les comarques costaneres

catalanes: la oposició entre el dinamisme recent de la costa i el ritme pausat de les

zones agràries del interior. Aquesta oposició costa-‐interior està recoberta per una

factor que pot ser decisiu en el futur: la situació de la capital, en l’interior, sobre l’eix

de la ruta més important que comunica la península Ibèrica amb Europa. El que ens

dibuixa una estructura amb una xarxa clarament marcada entre Figueres i els

municipis costaners que posa de relleu forts desequilibris regionals entre els nodes i

l’espai trivial.

Dins l’àmbit comarcal, Roses forma part de:

- FEE (Federació Eix Empordà): Iniciativa propiciada per les associacions de

comerciants de Figueres, Roses, Empuriabrava, L'Escala i Llançà.

- Consorci Terra de Pas: Acord entre 13 Ajuntaments que aposten per compartir

dinàmiques turístiques i singularitzar el territori a partir del patrimoni cultural,

natural, gastronòmic i etnològic i que te com ha clar objectiu compartir recursos i

dinàmiques per dinamitzar el territori Alt Empordanès tan fora de Catalunya com

a nivell internacional.

4.2.4.3 Roses i l’escala supramunicipal

Els municipis analitzats per a la diagnosi són el que mantenen una frontera física amb

el terme de Roses, però a banda dels municipis estrictament fronterers també

s’afegeixen Pau i Vilajuïga a l’anàlisi ja que tot i no ser fronterers comparteixen amb

Roses el fet de tenir el terme dividit entre dues unitats de paisatge, la plana de

l’Empordà i el Cap de Creus (segons l’observatori del paisatge de Catalunya); una



singularitat que probablement marca, en certa mesura, un caràcter comú a aquests 3

municipis.

Els municipis fronterers de Roses són, en el sentit de les agulles del rellotge: Castelló

d’Empúries, Palau-‐Saverdera, la Selva de Mar, el Port de la Selva i Cadaqués.

D’aquests, els 2 primers formen part de la unitat de paisatge de la plana de l’Empordà

mentre que els 3 últims es troben situats dins la unitat del Cap de Creus. És important

concretar-‐ho perquè tot i que Roses es troba a cavall entre les dues unitats, és

palpable que guarda més relació amb els municipis de la plana que amb els del cap,

per una qüestió orogràfica, però també cultural.

Taula 3: Població resident en l’àrea analitzada

!"#$%$&$' ()*$+)#+,'!"#$#% &'()*%+,#-$../%01234567$#% )&&&'%+,0,89:#% &*;&%<,.,9=#,>$60$6,% )(?@%A7.,B9CD,% ))@@%<"6-%0$%.,%E$.>,F%$.% ;;G%<,9% @HG%E$.>,%0$%I,6F%.,% &&'%

% Taula 20: Població resident en l'àrea analitzada. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'Idescat,

Padró 2010.

Roses lidera la zona i amb una clara diferència respecte el segon municipi que és

Castelló amb quasi la meitat de població. Tots els altres municipis tenen una població

ínfima al costat de Roses, el que li dóna una dominància absoluta en quant a quantitat

de població.



Ocpuació per sectors

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Cadaqu

és

Castelló

d'Empú

ries

Palau-s

averd

era Pau

Port de

la Selv

a, el

Roses

Selva de

Mar,

la

Vilajuï

ga

serveisconstruccióindústriaagricultura

Figura 17: Distribució de la població ocupada per sectors a Roses. Font: Elaboració pròpia a partir de

dades de l'Idescat, Població ocupada per sectors, 2001.

Els 8 municipis comparteixen l’estructura de la població ocupada, amb un clar

predomini dels serveis seguit del sector de la construcció. Allà on la mesura és més

variable és en l’agricultura, on els pobles amb menys habitants (excepte Vilajuïga) són

els que presenten uns percentatges més elevats d’agricultura.

!"#$%$&$' ()"*'+,'-.'&/012%$3')/)214'!"#$#% &'()%*+#,$--.%/0123456$#% &'78%96-+:;<=+% >'&)%?+-+;@#+A$5/$5+% )'>B%?+;% )')8%*+/+C;D#% E'&F%?"5,%/$%-+%G$-A+'%$-% E'EH%G$-A+%/$%I+5'%-+% H'&E%(1)'56&/*-7' 89:;'

% Taula 21: Comparativa d'aturats en l'àrea analitzada. Font: elaboració pròpia a partir de dades de

l'Idescat, 2010.

Roses també lidera els índexs d’atur, tot i no presentar uns índexs massa elevats

respecte el total de la comarca, si que té uns índexs bastant superiors a altres pobles



de la zona analitzada. L’atur presenta una correlació bastant clara amb el nombre

d’habitants de cada municipi, el que significa que els municipis més grossos tenen un

percentatge d’atur més elevat. Tornant a ésser els més destacats Roses i Castelló,

Vilajuïga presenta uns percentatge més elevat del que es correspondria amb la seva

mida.

Naturalesa de la població

0%10%20%30%40%50%60%70%80%90%

100%

Cadaqu

és

Castelló

d'Empú

ries

Palau-s

averd

era Pau

Port de

la Selv

a, el

Roses

Selva de

Mar,

la

Vilajuï

ga

EstrangerResta EstatAltra comarcaMateixa comarca

Figura 18: Percentatge de població segons el lloc de procedència en l'àrea analitzada. Font: Elaboració

pròpia a partir de dades de l'Idescat, 2010.

La majoria de municipis tenen un percentatge similar pel que fa a població estrangera,

essent Castelló el municipi amb un valor més elevat de quasi el 50%, Roses ocupa el

segon lloc amb un valor aproximat del 35%. Roses presenta els major percentatge

d’immigració espanyola de fora Catalunya, mentre que té un percentatge molt baix de

població catalana de fora la comarca. A grans trets, podem considerar que tots els

municipis presenten una estructura de població similar pel que fa a la seva naturalesa.

Realitzant una visió general de totes els indicadors observats, podem concloure que

Roses presenta similituds importants amb els municipis del voltant, sobretot amb els

que pertanyen a la plana de l’Empordà. Però la seva condició de ciutat li fa presentar

també diferències respecte els municipis més petits que té al voltant, amb excepció de

Castelló d’Empúries, però també és aquesta condició de ciutat el que pot afavorir que



Roses sigui el municipi que articuli un treball en xarxa a la zona on els diferents

municipis elaborin polítiques comunes per afrontar reptes comuns.

Segons el Pla Territorial Parcial de les Comarques de Girona, “Els municipis de Castelló

d’Empúries i Roses, com a polaritats amb un paper subcomarcal dins l’Alt Empordà,

hauran de formular i tramitar un actuació urbanística conjunta, amb la finalitat de

desenvolupar una promoció de sòl per a activitats econòmiques, amb el dimensionat i

les condicions de gestió més endavant especificades”.

És important remarcar també les vinculacions que s’estableixen amb altres municipis

veïns com Pau, Palau-‐Saverdera, o Vilajuïga, ja que aquestes poblacions també

experimentaren un boom turístic en el seu moment. En aquests municipis el preu del

sòl, inferior respecte Roses, decantà la balança perquè diferents grups de població

compressin terrenys aquí i no al municipi veí. Ara bé, molts dels residents en aquests

municipis, malgrat que viuen lluny de la platja, es beneficien dels serveis i equipaments

de Roses ja que és l’objectiu últim de la seva residència en l’indret (sobretot pel que fa

a segones residències).



4.3 Conclusions

A tall de conclusió cal dir que Roses es troba en una situació poc controlada

socialment. El gran creixement de la població, la dinàmica d’envelliment d’aquesta, la

falta de llocs de treball que van creixent i l’arribada de nova immigració, fa que la

ciutat no pugui assolir la demanda social de la població. Les problemàtiques socials,

queden agreujades per la dinàmica poblacional, i estan condicionades per l’urbanisme

i les activitats econòmiques de la ciutat, que són inestables, fluctuants i estan entrant

en declivi. A més a més cal afegir el poc teixit associatiu que existeix, eix important,

per tal de crear una cohesió social i dinamitzar la vila. Com a conseqüència, la població

jove autòctona marxa de Roses i per tant es perd una part important del sentiment

identitari.

El municipi de Roses presenta una estructura econòmica basada principalment al

turisme i a l’estacionalitat d’aquest. És per aquest motiu que part dels aspectes

tractats en la diagnosi varien segons l’estacionalitat. Un exemple pot ser l’atur elevat

que presenta el sector serveis degut a la gran estacionalitat que presenta el turisme a

Roses. La major part d’aquest sent de segona residència. Roses pateix una manca de

diversificació de l’economia ja que en els altres sectors com la indústria i l’agricultura

tenen un pes insignificant en la producció econòmica de la ciutat.

Amb tot, Roses pateix una crisi estructural ja que té un grau de dependència del sector

servies i sobretot, del turisme molt important. Dins del turisme depèn del turisme de

segona residència, el qual presenta unes característiques com: presenten una major

estacionalitat i tenen un sentiment menor d’arrelament al territori; fet que explica la

degradació dels espais residencials de Roses.

L’evolució de l’atur mostra un perfil cíclic molt marcat i estretament relacionat amb la

temporada turística. A partir de 2008 el núm. d’aturats creix fins a doblar-‐se l’any 2009

en relació a les dades del 2007. La major part de l’atur es registra en el sector serveis.

La contractació segueix un patró clarament estacional, especialment en el cas dels

treballadors més joves i en el sector serveis. La resta de sectors no mostren

comportaments estacionals, ni pel que fa a contractes indefinits ni temporals.



El major percentatge de contractes es realitzen en empreses d’1 a 5 treballadors. No

es distingeixen diferències per grandària de l’empresa en el comportament estacional.

La majoria dels treballadors afiliats a la Seguretat Social (tant al règim general com a

règims especials) es troba dins del sector serveis. Gairebé tres quartes parts dels

treballadors afiliats al règim general ho són en empreses de fins a 50 treballadors.

Tant el producte interior brut (PIB) per habitant com la renda familiar bruta disponible

per habitant, estan per sota dels de l’Alt Empordà i de Catalunya, mostrant una

tendència a la reducció en termes percentuals tot i que la RFBD ha crescut en termes

absoluts. Els serveis configuren prop de tres quartes parts del valor afegit brut de

Roses.

El sector agrari mostra una reducció preocupant, mentre que el pesquer, tot i la seva

fortalesa relativa en relació a Catalunya, està immers en una crisi de captures. El sector

industrial és pràcticament inexistent.

En quant a urbanisme des de fa anys, Roses ha patit, en opinió dels seus ciutadans i

altres de la mateixa comarca, un procés de degradació, que en certa manera ha donat

una imatge negativa de la ciutat. Però el cas de Roses no és únic i aïllat en el nostre

litoral català. Malauradament hi ha molts altres municipis que han patit aquest

creixement accelerat degut al turisme dels anys seixanta i setanta.

Aquestes pautes de creixement durant aquells anys d’un laissez faire han creat una

ciutat dispersa, sense límits clars i amb unes urbanitzacions que en prou feines

mantenen relacions amb el seu entorn ni amb el nucli urbà. Podem constatar el

predomini d’una imatge poc urbana, amb manca de cohesió social, contraposada a la

del poble convencional i per tant, on hi ha una reducció de la identitat, i amb una

pèrdua del caràcter. A grans trets podem dir que el teixit urbà de Roses ha resultat

molt afectat pel sector turístic. La problemàtica urbanística que presenta el territori es

podria resumir en els següents punts:

-‐ Els servei de transport públic no és molt abundant al municipi de Roses i hi ha

problemes per donar resposta a un comportament de la demanda molt

diferenciat en funció de la temporada de l’any, provocant un aïllament de



moltes de les urbanitzacions i per tant un augment de l’ús del vehicle privat.

Tanmateix hi ha una manca molt clara de carrils -‐ bici que comuniquin les

urbanitzacions i el nucli de la vila.

-‐ Barris i urbanitzacions amb una imatge molt fragmentada, a causa de la seva

manca total de cohesió del teixit urbà, la dispersió i la degradació que

presenten les vies . L’ocupació estacional també provoca una manca de vida en

certs períodes de l’any, adoptant una imatge de barris fantasmes. Moltes de les

urbanitzacions que s’han anat construint al llarg dels anys, no estan gens

integrades en el paisatge.

-‐ Edificacions en pendents del terreny excessivament alts i això produeix un

impacte visual desmesurat des de diferents zones del municipi i fins i tot des

d’altres punts de la comarca. A més, moltes d’aquests habitatges són de baixa

densitat amb tipologies molt concretes com les torres o urbanitzacions d’illes

de cases, construïdes, algunes, de forma il·∙legal en el seu moment, sense cap

mena de planificació i amb resultats molt criticables. Moltes construccions

hoteleres sense seguir una mateixa tipologia a primera línea de mar creen un

efecte pantalla.



5. Objectiu general del Pla Estratègic

L’objectiu que ha de centrar el Pla Estratègic servirà de base per trobar les diferents

línies estratègiques i de referència per tal de l’elaborar les deu mesures o accions que

aquest Pla conté:

Diversificar i desestacionalitzar l’economia i el turisme aprofitant els recursos naturals i

patrimonials que permeti situar Roses com a pol econòmic de l’Empordà. Per

aconseguir-‐ho cal treballar a nivell supramunicipal amb els municipis veïns. Millorar la

qualitat de vida tot estructurant el teixit urbà i dotant-‐lo de serveis i equipaments

descentralitzats per posar en valor el conjunt de la ciutat, així com preservant i millorar

el paisatge. Reforçar la cohesió social, la identitat rosinca i la capacitat associativa.



6. Anàlisi i justificació de les línies

estratègiques

Es marquen cinc línies estratègiques fruit de l’objectiu general del Pla Estratègic:

Línia 1:

Diversificar l'economia apostant per una articulació entre el sector primari tradicional

que ajudi a la preservació del paisatge i una indústria agroalimentària local vinculades

ambdues a la gastronomia local.

Línia 2:

Diversificar i desestacionalitzar el turisme aprofitant del patrimoni natural i cultural i

històric, que permetin una millor relació amb l’entorn paisatgístic, natural i social.

Apostar també per un turisme de proximitat i perquè la pròpia població pugui gaudir

de cada un dels elements que ofereix la vila.

Línia 3:

Estructurar el teixit urbà, dotar-‐lo de serveis i equipaments descentralitzats que

facilitin la compacitat i la connectivitat entre urbanitzacions, tenint en compte la

millora i la preservació del paisatge.

Línia 4:

Combatre la fragmentació social potenciant l’associacionisme, les activitats culturals i

fomentant la participació popular enfocant totes les actuacions a potenciar més la

identitat de la pròpia ciutat.

Línia 5:

Buscar la col·∙laboració amb els municipis veïns per tal de crear un teixit administratiu i

social més ampli, que ajudi a posar en valor a un major nombre d’elements de cohesió.



7. Idees i anàlisi DAFO

Debilitats Amenaces Fortaleses Oportunitats IDEES FORÇA

L1

-‐ Manca de dinamisme econòmic local

-‐ Mercat laboral temporal i poc

qualificat amb elevades taxes d’atur

-‐ Crisi del sector pesquer i fracàs de la

planta de filets

-‐Polígon industrial de baix dinamisme

-‐ Excessiva dependència del sector

serveis

-‐ Poc pes i poca ocupació del sector

primari i industrial

-‐ Estructura viària deficient

-‐ Aïllament geogràfic

-‐ Paisatge degradat i urbanísticament

fragmentat –

-‐Abandonament de zones agrícoles i

elevat risc d’incendi

-‐ Necessitat d’inversió de capital per dur

a terme l’estratègia

-‐ Dependència excessiva d’un sol sector

econòmic

-‐ Competència amb negocis de baixa

qualitat, molt econòmics i estacionals

-‐ Èxode de la població més jove

-‐ Competència amb productes i altres

pols agraris i industrials així com ports

pesquers

-‐ Grans superfícies comercials a les

afores de la ciutat

-‐ crisi econòmica global actual

-‐ reducció de les captures pesqueres

-‐ Reducció d’ajudes europees per

l’agricultura (2013)

-‐ dificultat de viabilitat econòmica de

l’agricultura tradicional

-‐ Incertesa del futur del Bulli

-‐ En marxa campanyes per revitalitzar

l’economia rosinca (ROAD, Port

Esportiu, etc.)

-‐ Existència d’un dels ports pesquers

més importants de Catalunya

-‐ Elevat patrimoni natural, paisatgístic,

cultural i arqueològic

-‐ Segon pol econòmic comarcal

-‐ Elevada superfície dins del parc natural

-‐ Proximitat a la frontera

-‐ Disponibilitat de sòl industrial

-‐ Disponibilitat d’espais agraris i

ramaders

-‐ Important oferta gastronòmica

-‐ Presència del Bulli

-‐ ACOR: associació de comerciants de

Roses

-‐ DO de vi i oli a la zona

-‐ Espai urbanitzable expectant per a

noves activitats

-‐ El port esportiu pot obrir un nou

impuls econòmic

-‐ facilitat de connexions marítimes

-‐ Augment de la sensibilització vers els

productes ecològics

-‐ El Bulli com a referent gastronòmic

mundial

-‐ Proximitat a l’eix de comunicacions

mediterrani

-‐ La reserva marina pot assegurar més

captures a llarg termini

-‐ Millora del nucli antic amb el pla de

Barris que permetrà una reactivació del

comerç local

-‐ FEE: Federació Eix Empordà

(comercial)

-‐ Crisi acusada en el sector de la

construcció

-‐ Polítiques de paisatge favorables a la

preservació de l’entorn

1.1 Potenciar el sector agrari i ramader i

pesquer, per tal d’obrir nous espais i

instaurar varietats tradicionals i

ecològiques

1.2 Possibilitar la implantació indústria

agroalimentària per donar valor al sector

agrari i al gastronòmic de proximitat

1.3 Fomentar i potenciar el paper del port

de Roses

1.4 Recuperar el comerç local i de qualitat

1.5 Oferir formació professional lligada a

les potencialitats de l’activitat econòmica

del municipi




L2

-‐Degradació paisatgística i imatge general del municipi poc atractiva, que dissuadeix al turista de qualitat.

-‐ Degradació aparent de la infraestructura turística. Presència de negocis estacionals i de baixa qualitat.

-‐Dependència d’un turisme de qualitat mitjana-‐baixa: familiar, residencial i estacional

-‐ El Bulli no ha donat a conèixer la marca turística de Roses.

-‐ Patrimoni poc valoritzat i explotat turísticament tant per part de l’oferta com de la demanda.

-‐No presència d’albergs, cases de turisme rural...

-‐ Manca de llocs de treball qualificats.

-‐ Roses, per la seva localització geogràfica, no és un lloc de pas.

-‐ La majoria del turisme ha d’accedir a Roses amb transport privat: problemes de circulació i manca d’aparcament a l’estiu

-‐Percepció de Roses com a destinació turística que segueixen el model de les 4 s.

-‐Altres destinacions de la Costa Brava més pintoresques i atractives: de més qualitat.

-‐Altres destinacions més barates i menys degradades.

-‐Els pocs beneficis per a la ciutat que pot aportar el turisme residencial, i el turisme que només busca sol i platja.

-‐ La crisi econòmica pot perjudicar la renovació dels equipaments turístics turística.

-‐ Poc interès de gestió del turismes des del Consell Comarcal.

-‐Important infraestructura turística (platges de qualitat, bars, restaurants, hotels, espais lúdics...).

-‐Oferta d’activitats lúdiques, esportives i de Turisme efímer: Carnaval, Festa Major, concerts, fires...

-‐Municipi envoltat d’espais naturals (Cap de Creus i Aiguamolls de l’Empordà), d’espai agrícola, i situat davant de la Badia de Roses.

-‐Presència important de patrimoni històric i cultural.

-‐Gastronomia local de qualitat com ara a la Campanya del “Suquet de Peix de Roses”.

-‐Existència de sòl urbanitzable expectant, per a possibles equipaments turístico-‐culturals.

-‐Existència de masos per a reconstruir (agroturisme i turisme rural).

-‐ Presència del restaurant el Bulli, donant a conèixer la població.

.

-‐La nova Bulli Foundation.

-‐La Creació del projecte ROAD.

-‐L’impuls turístic que ha de portar l’Estació Nàutica.

-‐ La situació estratègica i privilegiada del municipi respecte a altres actius culturals com Empúries i Figueres.

-‐ Platja propera a bona part del Pirineu.

-‐ Proximitat amb França i amb Europa.

-‐El Consorci Terra de Pas (entre 13 ajuntaments).

-‐ El dinamisme i el turisme que poden aportar els creuers internacional.

-‐Auge del turisme actiu, de natura i de qualitat i estancament del model turístic de les 4 s

-‐ Gran massa de turistes que visiten Roses i que poden representar una forma de promoció important.

-‐ Voluntat de les administracions superiors de promocionar el patrimoni i el paisatge com a reclams turístics nacionals.

-‐ Proximitat aeroports Girona i Perpinyà, l’aeròdrom d’Empuriabrava i el TAV a Vilafant-‐Figueres.

2.1 Promoure esdeveniments turístics durant tot l’any i reforçar i potenciar els actuals, per tal de desestacionalitzar el turisme i atraure també el turisme de proximitat. 2.2 Promocionar i revaloritzar el patrimoni natural per tal de desenvolupar i potenciar el turisme de natura, rural, actiu i agroturisme. 2.3 Potenciar i revitalitzar el “casc antic” amb comerç local, restauració de qualitat, albergs, petits hotels i pensions... tant per al turista com per a la població local. 2.4 Promocionar el patrimoni gastronòmic a partir de la producció primària local, aprofitant la figura de Ferran Adrià. 2.5 Fer del patrimoni cultural, històric i natural base del nou model turístic, convertint-‐lo en símbol, icona i element identitari de la ciutat i dels rosincs, tot fomentant la seva cohesió social.




L3

-‐ Insuficient transport públic urbà.

-‐ Cost elevat de manteniment de

les urbanitzacions.

-‐ Manca de zones verdes.

-‐ Habitatges buits i/o en mal estat

-‐ Problemes de mobilitat.

-‐ Trama urbana desestructurada

-‐ Paisatge de baixa qualitat

-‐ Infraestructura turística element

distorsionador de la morfologia

urbana.

-‐ Crisi econòmica

-‐ Falta d’inversió pública en

infraestructures de mobilitat.

-‐ Dificultats legals i econòmiques

per a la intervenció urbanística.

-‐ Insuficient transport públic

interurbà

-‐ Sòl urbanitzable.

-‐ Pla de barris.

-‐ Oferta d’adequada de serveis.

-‐ Passeig marítim com a eix de

connexió.

-‐ Compacitat del nucli principal.

-‐ Recent aprovació del POUM.

-‐ El PTP Comarques Gironines

-‐ El Pla de Mobilitat de la regió de

Girona.

-‐ Augment de la població comarcal

que pot omplir el parc immobiliari

lliure.

-‐ Sensibilització respecte el paisatge

i el medi ambient.

-‐ Catàleg del Paisatge de les

Comarques Gironines i Carta del

Paisatge de l’Alt Empordà.

-‐ Polítiques europees de millora

urbana.

-‐ Baixada del preu de l’habitatge.

3.1 Convertir els habitatges buits en

principals.

3.2 Descentralitzar equipaments i serveis.

3.3 Millorar la mobilitat urbana i

interurbana.

3.4 Crear un continu urbà mitjançant

sistemes oberts i equipaments.

3.5 Millorar la qualitat de la trama urbana

i del parc d’habitatges.




L4

-‐Gran creixement d’immigració

d'ètnies i característiques molt

diferents en els últims anys

-‐Envelliment de la població

-‐Dispersió de la població en

diferents barris i urbanitzacions que

no faciliten la integració.

-‐Atur estacional, que provoca que

durant mig any un gran nombre de

població rosinca es trobi a l’atur,

provocant que sobretot població

jove marxi de Roses.

-‐Absència d'una voluntat

associativa i com a conseqüència

un teixit associatiu feble

-‐Percepció d'inseguretat ciutadana

-‐ Gran percentatge de població

flotant que no crea arrels en el

territori de Roses.

-‐ Existència de pols culturals,

econòmics i socials importants a

l’entorn de Roses.

-‐ Individualisme social creixent

-‐ La crisis, fragmenta la població a

nivell econòmic i social.

-‐És una ciutat petita i és fàcil que

tothom es conegui.

-‐Presència de carnavals i de clubs

de futbol, basquet, piscina,

poliesportiu que pot facilitar la

integració.

-‐Existència de patrimoni històric,

cultural i natural que pot ajudar a

crear identitat.

-‐Carrers peatonals i presència de

centres cívics, que fomenten les

relacions entre els veïns.

-‐Diversitat cultural i ètnica.

-‐El Pla de Barris

-‐Existeixen exemples de projectes

d'altres municipis de

característiques similars.

-‐Implantació de polítiques socials

4.1 Aprofitar el dinamisme de carnaval

per promocionar l'associacionisme

4.2 Realitzar activitats enfocades a

promoure la interculturalitat i que

mostrin Roses com un punt històric de

trobada entre diferents cultures.

4.3 Plans de dinamització de barris amb

actuacions socials per evitar la segregació

4.4 Donar un paper més important als

centres cívics existents per tal de crear un

procés comunicatiu entre diferents grups

de població que permeti la interrelació, la

integració i la implicació de tota la

població en el sentiment d’identitat

rosinca.

4.5 Promocionar el patrimoni cultural,

natural i històric per a incrementar el

sentiment identitari dels rosincs.




L5

-‐Comunicacions deficients i manca

d’un transport públic eficient i amb

freqüència.

-‐Poca capacitat de liderar un

projecte social per tal de crear un

teixit social més ampli

-‐Falta de comunicació, interacció i

voluntat de col·∙laboració amb els

municipis.

-‐Dificultat de trobar vies comunes

de negociació

-‐Influència de la capitalitat de

Figueres i de les seves àrees

industrials i comercials.

-‐Males comunicacions per carretera

amb els municipis veïns del Cap de

Creus.

-‐Possible desinterès col·∙laboratiu

de municipis que tenen una

tipologia turística diferent i que ja

funcionen i tenen qualitat, com

Cadaqués.

-‐ Realitats socioeco-‐nòmiques

diferents entre municipis veïns

-‐La crisis frenarà projectes

intermunicipals per manca de

capacitat de finançament.

-‐Situació en una plana amb facilitat

per a la instal·∙lació d’equipaments

comuns.

-‐Projecte Road

-‐Presència del consorci “Terra de

pas”

-‐ Eficiència econòmica en projectes

comuns

-‐ Aprofitament de la marca Costa

Brava

-‐ Roses segona ciutat de la

comarca.

-‐ La possible ampliació del projecte

ROAD als municipis del voltant de

Roses.

-‐ L’impuls que pot donar la FEE

(Federació Eix Empordà comercial).

-‐Aprofitar les noves

infraestructures (TAV).

-‐Transferència i comunicació

d’experiències i idees

-‐ Comparteixen territoris com el

Parc dels Aiguamolls i el Cap de

Creus, i espais naturals de gran

riquesa paisatgística

-‐ La puixança de la planificació

supramunicipal

-‐Bona comunicació entre altres

municipis veïns i, gran mobilitat de

la gent per dins la comarca

5.1 Elaboració de propostes conjuntes,

amb els municipis veïns, pels tres sectors

econòmics principals i amb el suport dels

agents privats.

5.2 Compartir equipaments i serveis amb

els municipis veïns per reduir costos i

buscar l’eficiència econòmica.

5.3 Promoure la planificació

supramunicipal.

5.4 Establir un sistema de transport

públic eficient amb els municipis del

voltant.



8. Presentació general de les accions

proposades

Idea Força Acció

Figura 19: Esquema des les accions realitzades per a cada idea força. Elaboració pròpia. Juny 2011.



9. Proposta de les accions

ACCIONS PROPOSADES PER LA LÍNIA ESTRATÈGICA 1:

Diversificar l'economia apostant per una articulació entre el

sector primari tradicional que ajudi a la preservació del paisatge i

una indústria agroalimentària local vinculades ambdues a la

gastronomia local.

Accions:

1.4 Creació de la Targeta VIP-‐R.

1.5 Noves línies de Formació Professional



1.4 Creació de la Targeta VIP-‐R

a) Títol de l’acció:

Targeta VIP-‐R (Veritablement implicat per Roses)

b) Referència a la línia estratègica on s’emmarca

Fa referència a la línia 1: Diversificar l'economia apostant per una articulació entre el

sector primari tradicional que ajudi a la preservació del paisatge i una indústria

agroalimentària local vinculades ambdues a la gastronomia local.

c) Reptes a assolir

L’objectiu d’aquesta iniciativa és fomentar la implicació ciutadana i el sentit de

pertinença, alhora que bonifica alguns comportaments i actituds. A més, el comerç

local es pot veure afavorit i potenciat.

Bàsicament es tracta d’adaptar al nostre municipi una idea ja existent: la targeta

VIPSQR (Veritablement implicats per Sant Quirze del Vallès). Es tracta d’una targeta de

serveis ciutadans que pot beneficiar al ciutadà amb bonificacions a taxes i serveis,

accés al Wifi o correu electrònic ciutadà entre d’altres. L’ajuntament millora el control

dels serveis que ofereix, donant-‐los a conèixer, vinculant i potenciant el comerç local.

Primer de tot cal elaborar un llistat dels beneficis que pot aportar l’ús de la targeta:

• Accés gratuït al servei d’internet Wifi municipal: l’ajuntament ha d’oferir un

servei gratuït d’accés a internet via Wifi. Es tracta d’un servei que ofereixen la

major part d’ajuntaments de país, un servei limitat en quant a velocitat de

descàrrega depenent del contingut dels llocs web. Per tal d’accedir-‐hi caldrà el

nom d’usuari i la contrasenya que facilita la tarja VIP-‐R.

• Correu electrònic de roses.cat: és un altre dels serveis directes que pot oferir la

targeta VIP-‐R. L’ajuntament disposa del domini roses.cat el qual pot permetre

oferir un servei de correu electrònic a partir del nom d’usuari que ofereix la

targeta ([email protected]). A més dels usos habituals, aquest correu permetrà

tenir contacte directe amb l’administració, pel desplegament de l’administració

electrònica i, a més, la seva interfície pot incorporar com a valor afegit l’agenda

d’activitats actualitzada del municipi així com els contactes de comerços,

empreses i serveis municipals.



• Descomptes en comerços de la ciutat vinculats amb l’Associació de

Comerciants: A partir d’un acord amb les associacions de comerciants del

municipi, l’usuari de la targeta podrà gaudir de tot tipus de promocions i

ofertes al comerç de Roses. Tot aquest ventall d’ofertes i descomptes es

difondran mitjançant els canals de comunicació locals i els propis comerços.

• Bonificacions en taxes i serveis: l’usuari que adquireix la targeta VIP-‐R es

compromet a utilitzar els serveis de reciclatge, deixalleria i punt d’oli, mirant

de reduir al mínim els residus de rebuig. Quan aquest usuari freqüenti sovint la

deixalleria i el punt d’oli podrà entrar en una llista de bonificació la qual el pot

beneficiar en reduccions en taxes municipals com ara la d’escombraries entre

d’altres, que l’ajuntament ha de valorar.

• Millora en eficàcia de determinats tràmits administratius: la banda magnètica

de la targeta inclourà les dades que vinculen l’administració amb l’usuari,

d’aquesta manera en molts casos només s’haurà de passar per un lector de

targetes i directament es tindrà a l’abast tota la informació referent a l’usuari.

També serà la porta de pas per facilitar una informatització de determinats

processos administratius que estalviaran temps i paper.

El que es pretén amb la targeta és fomentar bones pràctiques ciutadanes amb l’ús de

serveis com el punt d’oli la deixalleria, buscant una millora de l’autoestima municipal

així com una implicació del comerç local.

c.1 Referència a la idea

1.4 Recuperar el comerç local i de qualitat

c.2 Sub-‐accions:

• Implementació del servei Wifi municipal: actualment Roses no en disposa, es

tracta d’un servei municipal que ha tingut bons resultats a molts d’altres

municipis.

• Elaborar una campanya publicitària per fer difusió de la iniciativa: per implicar

la població cal donar a conèixer la iniciativa.

• Elaborar el disseny de la targeta i de tota la imatge de VIP-‐R.

• Crear un lloc web per fer difusió i donar-‐se d’alta del servei.

• Adaptar la deixalleria i l’ajuntament d’un software i hardware capaç de llegir la



targeta així com la inserció de dades a la base de dades.

• Estudiar en quins altres àmbits i serveis municipals es pot implantar l’ús de la

targeta. També es pot mirar altres tràmits i serveis per informatitzar.

c.3 Anàlisi de la influència:

Aquesta acció en concret, es pot vincular a l’acció de la millora de la mobilitat urbana

que s’inclou en aquest mateix pla. Es pot aprofitar la mateixa infraestructura des del

lloc web fins a la base de dades, però aquesta vegada per una vessant més cívica i en

clau administrativa. Com ja s’ha comentat és una acció que treballa també l’esperit

identitari rosinc de la ciutadania. “Som importants per roses, som VIP, hi estem

implicats, i com a ciutadans en podem treure profit”: aquesta frase resumeix el que

pretén l’acció directament, indirectament també s’implica al comerç local i petit

comerç.

c.4 Anàlisi de les conseqüències:

L’acció no segueix estrictament el que proposa la línia estratègica. Abandona el sector

primari i busca un cert grau d’avanç en l’economia local del petit comerç local, el de

barri, donant-‐lo a conèixer i també connectant-‐lo amb la ciutadania. També s’allunya

de la línia estratègica en treballar aquest tipus de comerç concret, s’abandona la

indústria agroalimentària així com la gastronomia local. No es que l’acció es trobi

directament vinculada a la línia estratègica però tampoc s’hi enfronta, en aquest cas

s’ha desenvolupat una idea força en concret que tractava de potenciar el comerç local.

c.5 Coherència horitzontal:

És evident que es tracta d’una acció que treballa en diferents àmbits; identitat, petit

comerç, gestions administratives, reciclatge, vinculació de l’ajuntament amb la

ciutadania, etc. D’aquesta manera l’acció pren sinèrgia amb la quarta línia estratègica

sobretot en l’aspecte identitat de la ciutat i també en el sentit de potenciar a la

participació popular.

c.6 Enfocament global:

Vers l’objectiu general del pla, l’acció de la tarja VIP-‐R és ideal. Tot i que li manca una

vessant més intermunicipal, busca en cert grau la diversificació de l’economia, dota de

nous serveis la ciutat, reforça en certa manera la cohesió social això com la ja

anomenada identitat rosinca.



d) Prioritat de l’acció:

Com altres accions que es presenten en aquest pla, no es tracta d’una acció

indispensable per assolir l’objectiu general del pla. Tot i això és una acció més, que

compleix aquest objectiu i en aquest cas, treballa en molts àmbits. La implantació de la

targeta VIP-‐R pot suposar un actiu molt important per Roses, a més de poder aprofitar-‐

se per a altres necessitats i així assolir nous objectius que l’administració es pot

marcaR en un futur.

e) Agents i institucions implicats:

Es tracta d’una acció que implica els principals elements locals:

• Associacions de comerciants

• Ajuntament de Roses

• Deixalleria Municipal

f) Referència temporal:

CURT TERMINI

Es tracta d’una acció d’aplicació immediata amb obtenció de resultats també

immediatament, en el cas del petit comerç cal marcar l’horitzó a curt termini, però

caldrà aplicar altres accions com aquesta per tal de potenciar-‐lo.

g) VALORACIÓ FINAL DE L’ACCIÓ

Com ja s’ha comentat en diverses ocasions no es tracta d’una acció imprescindible. La

situació que hi ha al municipi és reflexa a les diagnosis i si es realitza un pla estratègic

necessitarem d’un seguit d’accions i mesures que per sí soles no assoliran l’objectiu

general, però totes juntes poden aportar solucions en diversos fronts oberts al

municipi.



1.5 Noves línies de Formació Professional a) Títol de l’acció:

Noves línies de Formació Professional


Fa referència a la línia 1: Diversificar l'economia apostant per una articulació entre el

sector primari tradicional que ajudi a la preservació del paisatge i una indústria

agroalimentària local vinculades ambdues a la gastronomia local. Aquesta acció

pretén contribuir directament en la disponibilitat de noves generacions formades i

especialitzades en altres sectors desvinculats del turisme que permetin certa

diversificació de l’economia municipal en un futur pròxim. Aquesta acció pot generar

noves empreses, tant de forma directa, a partir d’alumnes emprenedors, com de

forma indirecta.

c) Reptes a assolir


La primera línia estratègica encamina les accions proposades buscant un

desenvolupament econòmic diversificat i enfocat al sector primari tradicional, que

s’integri amb el paisatge i una indústria agroalimentària local que vagi de la mà de la

gastronomia local. Cal analitzar doncs el que té el municipi que ens pot diferenciar de

la resta i seguidament, definir uns objectius estratègics per tal de que a mig-‐llarg

termini el nostre municipi d’estudi pugui fer-‐se un lloc i ser competitiu.

Davant una proposta d’obertura de noves línies de Formació Professional cal tenir en

compte que no només afectarà al municipi de Roses, sinó que ha de ser capaç de

captar possibles estudiants de tota la comarca i comarques veïnes.

El següent pas és analitzar l’oferta actual de Formació Professional de Roses.

A Roses hi ha tres centres que imparteixen Cicles Formatius, un d’ells privat:

• Institut Cap Norfeu, de caràcter públic, imparteix:

o CFGM: Gestió Administrativa. 30 estudiants (curs 2010-‐2011).

o CFGS: Administració i finances. 12 estudiants (curs 2010-‐2011).

• Institut Illa de Rodes, de caràcter públic:

o CFGM: Conducció d’activitats fisicoesportives en el medi natural. 23



estudiants (curs 2010-‐2011).

• Empordà -‐San José, de caràcter privat:

o CFGM: Gestió administrativa (concertat) i instal·∙lacions elèctriques i

automàtiques (privat). 17 estudiants (curs 2010-‐2011).

Val a dir que hi ha CFGM que tenen totes les places que ofereixen ocupades, motiu

de més per ampliar l’oferta en Formació Professional.

Per les característiques socials, econòmiques i territorials del municipi de Roses es

proposen diverses línies de Formació Professional:

• Agricultura ecològica

• Oli i vi

• Pesca

Es tracta de preparar i formar als estudiants en funció de les potencialitats del

municipi i dels municipis immediats, d’aquesta manera s’aposta estratègicament per

una possible futura especialització i diversificació de l’economia. No es tracta

d’inventar nous cicles formatius ni crear noves escoles, es tracta d’optimitzar els

centres i aprofitar altres cicles formatius que ja s’imparteixen en altres llocs del país.

Tampoc es tracta d’ampliar de cop l’oferta formativa professional, sinó de valorar i

aplicar alguna de les següents propostes orientades clarament a les necessitats i

especialitats del municipi.

Proposta de Cicles Formatius: Agricultura ecològica

Producció agroecològica: es tracta d’un CFGM, amb titulació de tècnic que

actualment s’imparteix a Manresa. Aquests estudis postobligatoris, capaciten per

obtenir productes agropecuaris ecològics de qualitat amb tècniques agrícoles i

ramaderes que millorin la biodiversitat, l’estabilitat del medi ambient i la fertilitat del

sòl, aplicant la normativa de producció ecològica de benestar animal, de prevenció

de riscos laborals i de protecció ambiental.

Tenen una durada de 2.000 hores (1.584 lectives en un centre educatiu i 416

pràctiques en un centre de treball) distribuïdes en dos cursos acadèmics.



Producció agroecològica, perfil professional de producció agrícola ecològica: es

tracta d’un CFGM, amb titulació de tècnic que actualment s’imparteix a Reus i

Alfarràs. Aquests estudis postobligatoris capaciten per obtenir productes

agropecuaris ecològics de qualitat amb tècniques agrícoles i ramaderes que millorin

la biodiversitat, l’estabilitat del medi ambient i la fertilitat del sòl, aplicant la

normativa de producció ecològica de benestar animal, de prevenció de riscos

laborals i de protecció ambiental.

Tenen una durada de 2.000 hores (aproximadament 1.600 lectives en un centre

educatiu i 400 de pràctiques en un centre de treball) distribuïdes en dos cursos

acadèmics.

Proposta de cicles formatius: d’oli i vi

Olis d’oliva i vins: es tracta d’un CFGM, amb titulació de tècnic que actualment ja

s’imparteix en comarques on el vi i l’oli hi té un paper destacat: Alt Penedès, Baix

Penedès, Priorat i la Terra Alta. quests estudis postobligatoris capaciten per extreure

l'oli d'oliva en les condicions establertes als manuals de procediments i qualitat,

conduir les operacions de refinació i condicionament d'oli d'oliva, elaborar destil·∙lats

i begudes espirituoses, portar a terme les operacions d'acabament i estabilització,

controlar les fermentacions, aprovisionar i emmagatzemar matèries primeres i

auxiliars, envasar, etiquetar i embalar els productes elaborats, preparar i mantenir

els equips i les instal·∙lacions garantint-‐ne el funcionament i promocionar i

comercialitzar els productes elaborats.


pràctiques en un centre de treball) concentrades en un curs acadèmic.

Vitivincultura: es tracta d’un CFGS amb titulació de tècnic superior, actualment

s’imparteix a l’Alt Penedès, Priorat i al Maresme. Aquests estudis postobligatoris

capaciten per gestionar la secció vitivinícola de la indústria alimentària, mitjançant la

programació, preparació i supervisió dels recursos disponibles i els treballs necessaris

per complir els plans de producció, qualitat i protecció ambiental.



La durada és de 2.000 hores (1.650 en un centre educatiu i 350 en un centre de

treball) distribuïdes en dos cursos acadèmics.

Proposta de cicles formatius: marítims i pesquers

Pesca i transport marítim: es tracta d’un CFGM amb titulació de tècnic que només

s’imparteix a l’Ametlla de Mar. Aquests estudis postobligatoris capaciten per obtenir

els despatxos del vaixell previs a la sortida o arribada a port, fer les operacions

d'estabilitat i maniobra del vaixell, controlar la navegació i la derrota del vaixell,

organitzar i executar les activitats d'extracció i de conservació del producte obtingut,

organitzar i controlar la seguretat, la supervivència i l'assistència sanitària a bord.


pràctiques en un centre de treball) distribuïdes en dos cursos acadèmics.

Navegació, pesca i transport marítim: es tracta d’un CFGS amb titulació de tècnic

superior que actualment només s’imparteix a l’Ametlla de Mar. Aquests estudis post-‐

obligatoris capaciten per planificar i dirigir la navegació, la seguretat del vaixell i de la

tripulació, les operacions de càrrega, descàrrega, estiba i pesca.

La durada és de 2.000 hores (1.260 en un centre educatiu i 740 en un centre de

treball) distribuïdes en dos cursos acadèmics.

c.2 Sub-‐accions:

En aquest cas no es necessita elaborar sub-‐accions.


L’obertura de noves línies de Formació Professional no només afecta el municipi al

qual s’adreça el pla estratègic, sinó que el seu àmbit d’influència es pot considerar

provincial al afectar més d’una i de dues comarques. Alguns dels Cicles Formatius

que es proposen només es practiquen en un municipi en tot Catalunya, fet que pot

comportar una nova immigració jove de caràcter nacional, que a més de formar-‐se,

pot activar la vida a Roses fora de l’època estrictament estival.




S’analitzen les possibles conseqüències:

• Més estudiants a la ciutat: pot reactivar la vida a la ciutat de Roses durant els

mesos lectius, amb tot el comerç estudiantil que genera, i evidentment

l’ocupació dels pisos durant aquest període lectiu. Per altra banda també

s’espera que augmenti el nombre d’estudiants que un cop acabat l’ESO o el

Batxillerat realitzin la seva formació a la ciutat.

• Mercat laboral municipal més format i capacitat: a mig termini es disposarà

de personal qualificat preparat per treballar en aquests sectors.

• Reactivació del món rural: una bona sortida pel sector agrari a nivell

comarcal és la vinya, així com molins d’oli. Amb accions com aquesta, donem

mitjans per tal de que els fills dels actuals propietaris de les explotacions

tinguin una via per formar-‐se i d’aquesta manera continuar l’explotació

familiar. També pot aportar innovacions i noves vies dins de la mateixa

explotació.

• Enfortiment de l’actiu del port pesquer: Igual que pel sector agrari, per tot el

sector pesquer és bo disposar de nous emprenedors formats adequadament,

de manera que poden generar una bona sinèrgia amb el port. Cal dir que

partim de que el Port de Roses és un dels més importants de Catalunya.

• Canvis que es reflectiran en el paisatge immediat: la revitalització del sector

agrari pot arribar a ocupar de nou moltes de les feixes actualment

abandonades que tenim al municipi i en general a la comarca de l’Alt

Empordà. Es tracta d’un element vertebrador de paisatge i molt eficaç per a

la seva gestió per a fer front a incendis i a altres processos erosius.


És imprescindible que des dels òrgans de poder municipal i comarcal, així com

associacions empresarials, es tinguin en compte accions com aquesta. Cal apostar

per allò que fa falta, allò que el municipi necessita per tal d’aplicar polítiques

conjuntes i preparar el municipi des de tots els nivells a aquesta especialització i

diversificació de l’economia tant desitjada per tots.


Aquesta acció no pretén fer front a tots els punts que incorpora l’objectiu general,



però sí que pot causar impacte en el què fa referència a la diversificació i

desestacionalització de l’economia així com l’aprofitament dels recursos naturals de

que es disposen.


PRIORITAT ALTA

Val a dir, que és una acció que s’incorpora sovint en molts dels programes electorals

de diversos partits polítics, a més, al 2006 des del Consell Municipal Escolar i

associacions de pares i mares d’alumnes, ja es reclamaven noves línies de Formació

Professional. L’increment de la demanda de noves places i la necessitat de formació

per una bona part de la població a l’atur, fa de vital importància l’aplicació d’aquesta

acció, fins al punt de qualifica-‐la d’alta prioritat.


Per tal d’assolir noves línies de Formació Professional cal fer petició d’aquestes des

del Consell Escolar Municipal al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de

Catalunya.


MIG-‐LLARG TERMINI

Com ja s’ha comentat en apartats anteriors, el procés més llarg i segurament el més

difícil de portar a terme és el d’aconseguir el permís i l’elaboració dels cicles

formatius. Un cop es comencin a impartir, es podran començar a valorar resultats a

mig i a llarg termini. Cal dir que la major part de cicles requereixen dos anys d’estudi

abans que els alumnes obtinguin la titulació de tècnics. Tot dependrà del procés

administratiu corresponent.




Per pensar en l’aplicació d’aquesta acció, cal doncs, analitzar la situació actual dels

Cicles Formatius de Grau Mitjà i Superior presents al municipi així com analitzar

l’evolució dels estudiants en nombre a nivell comarcal.

Si observem la figura 17, tot i tractar-‐se d’una comparació relativa pel fet de ser d’un

any concret, es pot dir que el volum d’estudiants de CFGM3 és pràcticament la meitat

dels estudiants de batxillerat (49,9%)

sense comptabilitzar els estudiants de

CFGS4. Es pot concloure que hi ha un

volum important d’estudiants en la

Formació Professional, cal doncs veure-‐hi la idoneïtat d’ampliar l’oferta formativa en

aquest sentit.

Seguidament s’analitza l’evolució, en nombre d’estudiants pels diferents branques

des del curs 2004-‐2005 fins al curs 2009-‐2010:

!"""#

!$""#

!!""#

!%""#

!&""#

'"""#

'$""#

'!""#

$""!($""'# $""'($""%# $""%($"")# $"")($""&# $""&($""*# $""*($"+"#

!"#$%&'(#")%*!+,)

,-.#/012345# 6789#/012345#

3 CFGM: Cicle Formatiu de Grau Mitjà 4 CFGS: Cicle Formatiu de Grau Superior

!"#$%

#"$&%'#(%

#))%

*)+"%

#"&*%'$#%

")!%

,-.% /0123445601% 789:% 789-%

!"#$%&'(#")*++,-*+.+),;1<=30>1;%?41%,@AB6=C% ,;1<=30>1;%/032%5@AB6=C%

Figura 20: Comparativa d'estudiants registrats per les comarques de l'Alt i el Baix Empordà. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'Idescat.2009-‐2010.



!"#"$

!!""$

!!#"$

!%""$

!%#"$

!&""$

!&#"$

%""'(%""#$ %""#(%"")$ %"")(%""*$ %""*(%""+$ %""+(%"",$ %"",(%"!"$

!"#$%&'(#")%*)+'#,&--*.'#)

-./$0123456$ 789:$0123456$

!"#!!"$!!"%!!"&!!"'!!"(!!")!!"*!!"

$!!&+$!!'" $!!'+$!!(" $!!(+$!!)" $!!)+$!!*" $!!*+$!!," $!!,+$!#!"

!"#$%&'(#")%*)+,-.)

-./"0123456" 789:"0123456"

!"

#!"

$!!"

$#!"

%!!"

%#!"

&!!"

%!!'(%!!#" %!!#(%!!)" %!!)(%!!*" %!!*(%!!+" %!!+(%!!," %!!,(%!$!"

!"#$%&'(#")%*)+,-.)

-./"0123456" 789:"0123456"

Figura 21: Evolució de les diferents modalitats de formació des del curs 2004-‐2005 fins al 2009-‐2010 per l'Alt i el Baix Empordà. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'Idescat.

Tal i com és d’esperar, en general la tendència és creixent, fruit del propi creixement

de la població, però aquest creixement és més acusat en les modalitats de CFGM i

CFGS. Per tant, es pot afirmar que hi ha una tendència creixent d’estudiants que

opten per a la Formació Professional. Aquest fet pot ser degut a la crisis actual i a la

necessitat de formació d’una part de població desocupada (amb dades de 2010-‐2011

quedaria més clar) a més de la major dificultat per accedir a la universitat ja sigui per

motius econòmics, com de nota de tall o per manca de places.

Els possibles impactes que pot tenir l’acció ja s’han comentat en punts anteriors. El

que no s’ha comentat és del que pot passar en cas de no aplicar cap acció en aquesta

línia:

• El turisme com a únic pilar fonamental de l’economia municipal.

• No-‐diversificació de l’economia.

• Pèrdua d’importància del port, fruit de l’estancament econòmic i de la

competència internacional.

• Emigració estudiantil cap a altres ciutats i capitals per a realitzar els seus

estudis.

• Increment de l’atur municipal i mercat de treball pobre i poc diversificat.



Especialitzat sols en turisme.




Diversificar i desestacionalitzar el turisme aprofitant del

patrimoni natural i cultural i històric, que permetin una millor

relació amb l’entorn paisatgístic, natural i social. Apostar també

per un turisme de proximitat i perquè la pròpia població pugui

gaudir de cada un dels elements que ofereix la vila.

Accions:

2.2 Creació d’un alberg – centre de natura a Roses

2.5 Ruta Geocaching pel patrimoni de Roses



2.2 Creació d’un alberg – centre de natura a Roses a) Títol de l’acció:

Creació d’un alberg – centre de natura a Roses


Aquesta acció fa referència a la línia 2: Diversificar i desestacionalitzar el turisme

aprofitant del patrimoni natural i cultural i històric, que permetin una millor relació

amb l’entorn paisatgístic, natural i social. Apostar també per un turisme de proximitat i

perquè la pròpia població pugui gaudir de cada un dels elements que ofereix la vila.

c) Reptes a assolir

Roses en data d’avui no disposa de cap alberg ni centre que treballi certs valors

ambientals i de sostenibilitat per famílies, joves i escoles. Roses disposa de valors

culturals i naturals que pot explotar, i la creació d’un alberg, a part de generar llocs de

treball pot suposar un valor afegit molt important al propi municipi. Aquest alberg

podria centralitzar totes les activitats vinculades els parcs naturals que envolten i

impregnar-‐les de caràcter pedagògic i ambiental.

Es tracta d’impulsar la construcció d’un alberg dins el municipi de Roses. No és una

mesura per potenciar el turisme però cal pensar en les oportunitats pedagògiques que

pot oferir Roses i l’entorn immediat de Roses durant tot l’any. Aquest alberg orientat a

escolars, joves i famílies ha de pretendre esdevenir un centre de natura i

d’interpretació dels espais protegits propers al municipi, així com el patrimoni cultural

que hi trobem. Un edifici modern, bioclimàtic5, que prioritzi l’ús d’energies renovables

i el reciclatge entre d’altres valors pro-‐ambientals amb la intenció de sensibilitzar la

societat vers el desenvolupament sostenible i la conservació de la natura i del paisatge.

Objectius del centre:

• Dotar al municipi d’un alberg per a escolars, joves i famílies

• Promoure la cultura de la sostenibilitat

• Promoure la conservació d’espais naturals de gran valor ecològic

5 Edifici bioclimàtic: es tracta d’una construcció que per les seves característiques de disseny i orientació faciliten un nivell adequat de confort amb una aportació mínima i nul·la d’energia suplementària. Solen aprofitar molt bé la radiació solar, corrents d’aire. En general es tracta de construccions amb una alta eficiència energètica.



• Promoure el coneixement i el gaudir del patrimoni natural i cultural de les

comarques gironines.

• Diversificar i desestacionalitzar el turisme del municipi de Roses.

• Fer compatibles les activitats de lleure i de vacances amb els valors de la

sostenibilitat.

• Esdevenir un centre de referència per la interpretació dels parcs naturals

pròxims a Roses.

Un cop definits els objectius es defineix com ha de ser el centre:

• Centre d’informació: a més d’un alberg i d’un centre de natura també pot

esdevenir un punt d’informació sobre els béns patrimonials i naturals que

podem trobar al municipi, així com rutes i camins que travessen el municipi. El

centre també es pot especialitzar en informació sobre els Aiguamolls de

l’Empordà i el Parc Natural del Cap de Creus.

• Alberg: Cal tenir diferents tipus d’habitacions, individuals, familiars i de grups

per tal cobrir totes les edats que interessa albergar. L’alberg ha d’estar dotat de

servei de menjador que prioritzi el consum de productes de la comarca i

ecològics.

• Centre de documentació: a part d’un punt d’informació en clau d’oci i turística,

cal dotar el centre de documentació i bibliografia per tal de poder ajudar a

aquelles persones i estudiants que vulguin realitzar recerca sobre el patrimoni

de Roses i els parcs naturals.

Centre d’educació ambiental: s’ha de poder implantar un pla docent en diferents

formats i durades, destinat a diferents edats per tal de fomentar els valors de

sostenibilitat i de conservació del medi ambient. L’oferta ha de ser molt àmplia, per

diferents grups d’edat, famílies, escolars de totes les edats, etc.


2.2 Promocionar i revaloritzar el patrimoni natural per tal de desenvolupar i potenciar el

turisme de natura, rural, actiu i agroturisme.

c.2 Sub-‐accions:

• Elecció de l’indret on ubicar el centre

• Obrir un procés participatiu per tal d’escollir la millor ubicació



• Construcció del centre.

• Preparar un pla pedagògic pel centre.

• Recopilació de bibliografia i documentació referent a:

o Aiguamolls de l’Empordà

o Roses

o Parc Natural de Cap de Creus

o Patrimoni cultural de Roses

• Crear un ens que vinculi tots els parcs, naturals, el Consorci Terra de Pas6 i

altres entitats vinculades amb els valors i àmbits que el centre pretén treballar.

• Adherir el centre a la Xarxa Nacional d’Albergs Socials de la de Catalunya

(XANASCAT).

• Fer una campanya publicitària a nivell nacional i sobretot a la província de

Girona.


Es tracta d’una acció molt vinculada al territori i a la sostenibilitat ambiental, amb una

vessant molt pedagògica i d’oci. L’única acció de les que es presenten en aquest pla

que es pot veure reforçada és la de la Ruta de Geocaching pel patrimoni de Roses. En

aquest cas aquest centre, també podria incorporar tota la informació per a dur a terme

aquesta ruta així com oferir servei de lloguer de GPS i l’elaboració de noves rutes

Geocaching.


Es tracta d’una acció que obre l’oportunitat d’oferir una nova temàtica turística pel

municipi, vinculat a valors paisatgístics, patrimonials, ambientals i de sostenibilitat

obert a tothom, estrangers o no, escoles municipals o de fora. Tot a partir d’elements

que el municipi disposa i que tant el ciutadà ,com el turista o com l’estudiant,se’n

poden beneficiar, ja sigui pel seu gaudir, recerca o oci.


Hi ha dues línies estratègiques que poden prendre sinèrgies amb aquesta acció. Per

6 Consorci entre 13 ajuntaments que aposten per compartir dinàmiques turístiques i singularitzar el territori a partir del patrimoni cultural, natural, gastronòmic i etnològic i que te com a clar objectiu compartir recursos i dinàmiques per dinamitzar el territori.



una banda es tracta de la tercera al parlar d’una estructuració del teixit urbà dotat de

serveis i equipaments descentralitzats tenint en compte la millora i la preservació del

paisatge. L’altre línia que pot ajudar és la darrera, la quarta, es tracta de implicar

municipi veïns amb els quals es comparteixen els parcs naturals i altres elements

patrimonials importants.


L’acció de l’alberg-‐centre de natura afronta bona part del que s’inclou en l’objectiu

general. Aquest alberg diversifica i desestacionalitza en cert grau el turisme. El turisme

pro-‐ambiental no té temporada alta i és un turisme molt sa que vincula al turista al

territori i als recursos naturals i patrimonials de Roses. És un equipament necessari que

potencia l’interès i la millora del paisatge. En definitiva, un equipament carregat de

valors socials, identitaris, ambientals i de sostenibilitat.


PRIORITAT MITJANA

Un alberg és un equipament car, que necessita finançament que cal buscar i negociar.

Una bona manera per tal d’aconseguir-‐lo poden ser les obres socials de caixes,

fundacions vinculades al territori i al medi ambient o la mateixa Generalitat de

Catalunya. Malgrat les retallades pressupostàries d’aquest 2011, no es poden deixar de

banda projectes com aquest que podran millorar la situació del municipi que s’estudia.

Podem parlar d’una acció de prioritat mitjana.


• Generalitat de Catalunya.

o Agència Catalana de la Joventut (XANASCAT)

o Departament de Medi Ambient i Habitatge

• Parc Natural de Cap de Creus

• Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà

• Consorci Costa Brava



LLARG TERMINI

Entre la negociació per l’obtenció del finançament, l’elecció de l’indret, adquisició de la



finca i l’execució de l’obra poden passar anys. Per això es fixa com a horitzó d’execució

i d’assoliment d’objectius uns set anys, és a dir, llarg termini.


Per realitzar aquesta acció s’ha partit de l’idea del Centre de Natura Planes de Son, mitj

el qual a partir de tota una colla de valors ambientals i de sostenibilitat ofereix un

alberg com el que es proposa molt vinculat al que el municipi i el seu entorn ofereix.

Aquesta és la idea. En definitiva un equipament que respongui a l’objectiu general, que

pugui prendre sinèrgia amb altres línies estratègiques i que treballi idees força en

diferents àmbits. Tot i la seva dificultat d’execució és una acció que pot aportar grans

beneficis socials, turístics i culturals,62 no només al nostre municipi sinó a les terres

gironines.



2.5 Ruta Geocaching pel patrimoni de Roses a) Títol de l’acció:

Ruta Geocaching pel patrimoni de Roses


Fa referència la línia 2: Diversificar i desestacionalitzar el turisme aprofitant del

patrimoni natural i cultural i històric, que permetin una millor relació amb l’entorn

paisatgístic, natural i social. Apostar també per un turisme de proximitat i perquè la

pròpia població pugui gaudir de cada un dels elements que ofereix la vila.

c) Reptes a assolir

El que pretén en aquesta acció és aportar un nou actiu al turisme de la zona de

caràcter cultural que també impliqui als ciutadans. Es tracta d’un joc a nivell mundial

conegut per geocaching i l’elaboració d’una ruta a partir dels elements patrimonials i

naturals més rellevants del municipi.


Es vol aconseguir elaborar una ruta de geocaching pel municipi a partir d’elements

patrimonials i naturals destacats.

Geocaching és un joc a nivell internacional per buscar tresors amagats a qualsevol lloc

a partir de la seva localització per satèl·∙lit. Cada tresor consta d’un tuppeweare de

plàstic que pot ser de diferents mides el qual conté objectes i una llibreta amb un

bolígraf. Cada catxe (tresor), conté una sèrie d’objectes que s’han d’intercanviar, és a

dir, quan un troba un catxe, deixa un objecte i en pren un altre a canvi. La gent que

troba catxés ho fa constar a la web principal de geocaching de manera que es pot

saber quanta gent ha visitat el catxe que un ha instal·∙lat.

Una ruta, en canviés una sèrie seguida de catxés consecutius desconeguts per la

persona que l’inicia. Per elaborar la ruta necessites un document amb pistes i

descripció de cada punt, però necessitaràs trobar un catxe i esbrinar a partir de pistes

on se situa el catxe següent.

És tracta d’una acció que afectarà a turistes de tota mena, especialment als de caràcter

jove i familiar però també a ciutadans de la mateixa ciutat com a una oferta d’oci i

vinculació amb el seu municipi.



Cal doncs elaborar una llista dels llocs i elements que conformaran part d’aquesta ruta

cultural i natural:

• Patrimoni

o Búnquers de falconera

o Camp de presoners de la Pelosa

o Dolmen de la Casa Cremada

o Embarcador del Lledó

o Forn de calç de Montjoi de Baix

o La Torreta

o Llit de la Generala

o Necròpolis de Puig Alt

o Refugi del Renego

o Menhir de la casa cremada

o Torre de Norfeu

o Castell de la Trinitat

o La ciutadella

• Masos

o Mas Marés

o Torre del Sastre

• Coves

o Balma del cap de l’home

o Cova de les Ermites

• Cases de Poble

o Plaça Catalunya

o Barraca de l’Almadrava

o Torre Quimeta

o Safareig Municipal

o Casa Ramon Rahola

Un cop llistats els 22 elements patrimonials caldrà realitzar dur a terme l’elecció

d’aquells que interessi incorporar a la ruta, fer-‐ne una descripció i preparar el tresor.

c.2 Sub-‐accions (si s’escau):



En aquest cas l’acció necessitarà de vàries sub-‐accions per tal d’executar-‐la:

• Elaborar i pensar la ruta

• Preparar tots els catxes

• Recopilar informació per a la descripció de cada element de patrimoni que es

visitarà

• Elaborar un document que es podrà aconseguir a la web de l’ajuntament i la

web oficial de geocaching

• Elaborar una campanya publicitària per fer difusió de la ruta

• Dotar de servei de lloguer de GPS (sota fiança) l’oficina de turisme


Cap de les altres accions que es presenten en aquest estudi es veurà afectada per

aquesta mesura. En tot cas, com ja s’ha comentat en la presentació de l’acció, aquesta,

incorpora un nou actiu turístic al total d’actius ja presents a Roses. En cert grau

diversifica el turisme, en aquest cas molt vinculat a la cultura i patrimoni.


Actualment hi ha prop de 1.421.753 catxés escampats per tot al món perseguits per

prop de 5 milions de persones registrades. Bona part d’aquests cada cop que viatja i fa

turisme arreu està atent dels diferents catxés que hi ha a cada zona i els cerca per tal

de registrar-‐los a les seves troballes personals. A part de turistes, també és un actiu

que pot utilitzar gent habitants residents al municipi i municipis del voltant. Es tracta

d’una proposta oberta, que engloba turistes i no, que no necessita d’un gran

pressupost i que pot donar a conèixer el patrimoni del nostre municipi d’estudi.


Si analitzem les altres línies estratègiques, ràpidament s’observa que es tracta d’una

acció que podria aplegar-‐se tant sota el paraigües de la segona línia com de la quarta.

Aquesta acció tant en el fons com en la forma potencia la participació popular amb la

recerca de catxés però el que és més important, en cert grau potencia la identitat de la

pròpia ciutat mostrant i posant a l’accés de tothom el patrimoni més desconegut i

menys visible del nostre municipi.


A nivell general, partint de l’objectiu general aquesta acció afronta directament la



desestacionalització del turisme aprofitant els recursos naturals i patrimonials a part

de la l’avanç en termes d’identitat municipal. Val a dir que és un turisme d’oci que et

vincula amb el territori, i que en molts casos es relaciona amb l’excursionisme per

necessitat, estem parlant d’un turisme o d’una forma d’oci que pot millorar la salut

pública del municipi.


PRIORITAT ALTA

No es tracta d’una acció indispensable, ni tampoc d’una acció que esperi arribar a

assolir uns grans objectius, es tracta com ja s’ha comentat en apartats anteriors d’una

acció que la seva execució aportarà un actiu més en l’oferta turística del municipi a

més de servir d’una oferta d’oci nova i moderna pels mateixos ciutadans. Finalment

s’ha considerat l’acció de prioritat alta degut al seu baix cost econòmic i la facilitat de

la seva execució.


Per executar aquesta acció no es requereixen cap mena d’agents i institucions llevat

del propi Ajuntament de Roses i el lloc web de Geocaching ja que serà la nostra

finestra a la xarxa i al món. Es podria obrir la iniciativa a diferents municipis de la

comarca i vincular-‐hi el consell comarcal però de moment no es contempla aquesta

opció.


MIG, CURT I LLARG TERMINI

Com en el cas de l’acció de l’impuls de l’ús de la bicicleta, es tracta d’una acció de

longevitat permanent, que no caduca i que en prou feines necessita de manteniment.

Tampoc es tanquen les portes com s’ha dit al punt e) a exportar la iniciativa a nivell

comarcal amb més rutes i més catxés. És una iniciativa fàcil de dur a terme i molt

econòmica. Els resultats a curt, mitjà i llarg termini.


Es tracta d’una acció assequible, simpàtica i divertida de cara als ciutadans i turistes de

la ciutat de Roses. Que la seva implementació pot aportar coses molt positives pel

municipi i treballar al mateix temps diverses de les línies estratègiques proposades.




Estructurar el teixit urbà, dotar-‐lo de serveis i equipaments

descentralitzats que facilitin la compacitat i la connectivitat entre

urbanitzacions, tenint en compte la millora i la preservació del

paisatge.

Accions:

3.3 Bici-‐Roses

3.5 Elaboració d’un Pla Local d’Habitatge



3.3 Bici -‐ Roses a) Títol de l’acció:

Bici-‐Roses


Fa referència a la línia 3: Estructurar el teixit urbà, dotar-‐lo de serveis i equipaments

descentralitzats que facilitin la compacitat i la connectivitat entre urbanitzacions,

tenint en compte la millora i la preservació del paisatge.

c) Reptes a assolir

El que pretén aquesta acció és contribuir en la implementació de la bicicleta com a un

mecanisme de transport personal diari, indispensable per les persones i turistes de la

ciutat de Roses. D’aquesta manera, es millora la mobilitat dins del municipi.

És evident que la ciutat de Roses pateix un problema de mobilitat interna greu,

acompanyat d’un problema d’aparcament, que és fa més evident durant els mesos

d’alta ocupació turística (estiu). Al tractar-‐se d’una ciutat costanera, on el mar i el seu

passeig marítim és el principal eix vertebrador de la ciutat, disposem d’una superfície

majoritàriament plana per la qual l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport és agraït

i eficaç.

A partir de les anteriors figures es fa evident que cal incidir en l’ús de la bicicleta com a

mitjà de transport per motius laborals. Per altra banda, cal reconèixer que els nens i

joves que estudien, majoritàriament es desplacen a peu o en bicicleta.

Actualment a Roses existeix un carril bici que transcorre per l’avinguda Rhode entre la

carretera de Cadaqués i la carretera de Vilajuïga. És per tant un tram molt petit i que

no té continuïtat.

Existeix un altre espai que presenta unes bones condicions per als desplaçaments en

bicicleta: el passeig marítim. Aquest és un espai compartit entre vianants i ciclistes.

Per tant podem concloure que no existeix una infraestructura viària adequada als

desplaçaments en bicicleta, tot i que les condicions orogràfiques del municipi

permeten que els desplaçaments amb aquest mitjà de transport tinguin un gran

potencial.



La figura 22 es recull el carril bici existent així com el tram de passeig marítim que es

troba condicionat pels desplaçaments en bicicleta.

Figura 22: Estudi d'avaluació de la mobilitat generada del POUM de Roses. Proposta de xarxa ciclable.

Extret del POUM de Roses (2010).

Figura 23: Ampliació de la llegenda de la figura anterior.

Cal doncs en primer lloc aplicar la xarxa proposada pel POUM però també és necessari

que vingui acompanyada d’una sèrie de mesures per promoure l’ús de la bicicleta i així

aconseguir l’objectiu fixat:

1. Creació d’un ens municipal per tal d’impulsar l’ús de la bicicleta:

Aquesta entitat impulsada per l’ajuntament ha de tenir l’única intenció de fomentar

l’ús de la bicicleta a la ciutat. Ha d’anar combinada amb una bona campanya

publicitària i d’una sèrie de xerrades a les escoles, així com l’obertura d’un estand



temporal en un lloc visible i freqüentat de la ciutat.

2. Esdevenir membre de Cities for Cyclists Network: Xarxa de ciutats per a

ciclistes

Cal també adherir-‐se a altres moviments en aquest sentit que comparteixen projectes

tant a nivell internacional com a nivell nacional amb la Coordinadora Catalana

d’Usuaris de la Bicicleta.

3. Creació d’un cens d’usuaris de la bicicleta

Aquesta mesura és la més dificultosa de l’acció. Es parteix de que és necessari saber

qui va amb bicicleta, és més, caldrà saber si canvia el seu hàbit o no. Si volem aplicar

mesures compensatòries cal saber perfectament qui té bicicleta i en fa un bon us. Els

usuaris haurien de matricular via web o via ajuntament la seva bicicleta. D’aquesta

manera l’ajuntament genera una nova base de dades vinculada amb l’ús de la bicicleta.

Amb la creació d’aquest cens i la corresponent base de dades cada usuari o família

s’identificarà a una o vàries bicicletes. Els agents cívics i els agents patrulla de la policia

així com els punts d’informació exerciran la funció d’anotar les bicicletes i la seva

matrícula, de manera que tant sols anotant el número de la matrícula o llegint el seu

codi de barres, es sabrà aproximadament si un usuari fa ús de la bicicleta durant l’any

o no.

Després de mesos recollint dades, ja es podran aplicar les mesures compensatòries:

• Mesures compensatòries zona blava: en funció dels cops que s’ha fitxat un

usuari en un trimestre es podrà veure beneficiat de més o menys minuts

gratuïts a la zona blava:

!"#$%&'()*( +',-($%.",*%/0*1*!"#! !##"#$ %!#&"%! '!%#"'! (!'#"(! &!)(! #%!

Taula 22: Taula de recompensa per l'ús de la bicicleta en minuts per a la zona blava. Elaboració pròpia.

La taula anterior es tracta d’un exemple que pot veure’s modificat d’un



trimestre per l’altre per tal de re-‐encaminar l’acció.

• Rebaixa en taxes municipals: cal estudiar-‐ho des del consistori però l’usuari

compromès pot veure’s clarament beneficiat en taxes com la de circulació.

• Promocions i regals: moltes associacions que potencien l’ús de la bicicleta

regalen als usuaris que utilitzen la bicicleta llums, braçalets, motxilles, gorres,

clàxons i tot de material vinculat amb el món de la bici. Caldria aconseguir-‐ne i

repartir-‐ne als usuaris censats per tal de fer més amable la proposta.

4. Matriculació municipal de les bicicletes:

No es tracta d’una matriculació igual que els ciclomotors i els turismes. Es tracta d’un

adhesiu amb codi de barres i un número que la bicicleta haurà de portar en un lloc ben

visible i en bon estat. Serà el nombre que identificarà la bicicleta.

5. Creació d’un punt d’informació al passeig durant els primers mesos de

funcionament.

En aquest punt, els usuaris podran informar-‐se del servei i donar-‐se’n d’alta així com

fitxar voluntàriament de forma ràpida i senzilla passant l’etiqueta per un lector de codi

de barres i continuar amb el seu trajecte.


3.3 Millorar la mobilitat urbana i interurbana.

c.2 Sub-‐accions:

• Creació d’un espai web per gestionar les bases de dades de forma virtual.

També pot fer el paper de petita xarxa social local, relacionada amb el món de

la bici amb diferents seccions:

o Fòrum de participació

o Rutes pel municipi

o Mercat de segona mà

• Creació d’un ens o secció municipal que gestioni tot el paquet de mesures.

• Millorar el nombre d’aparcaments de bicicleta tal i com preveu el POUM



• Acompanyar l’acció d’una campanya publicitària amb estands, cartells, i anuncis

als mitjans locals en diferents idiomes si s’escau.


Aquest impuls pel foment de l’ús de la bicicleta afecta bàsicament a la mobilitat del

municipi, a part de la salut pública. Per tal d’impulsar-‐la i fer-‐la efectiva caldrà la

implicació de la població i de les seves entitats. Tal i com es preveu en l’acció de la línia

estratègica quarta, també s’han de vehicular estratègies municipals participatives des

de les associacions d’entitats, entitats que també es poden veure afavorides per les

mesures compensatòries.


Es poden preveure diferents escenaris més o menys ideals després de l’aplicació de

l’acció:

Escenari 1: Èxit en l’aplicació de l’acció acompanyada d’un gran nombre d’usuaris i una

millora notable de la mobilitat sobretot a l’estiu. El problema sorgeix quan fa mal

temps i l’usuari utilitza el seu transport privat, és una situació evident i inevitable.

També caldrà vigilar de prop la relació entre la mobilitat a peu de la que utilitza

bicicleta, ja que es pot veure en conflicte. En aquest cas la recaptació en zona blava es

pot veure força perjudicada.

Escenari 2: Èxit en l’aplicació però poca resposta per part dels rosincs i rosinques. En

aquest cas caldrà analitzar els motius que no motiven al seu ús i la possibilitat

d’agregar noves mesures així com modificar si cal les que ja es duen a terme.

Més enllà d’aquí es podrà criticar l’aplicació i les mesures aplicades.


Aquesta acció tot i afrontar temes molt concrets de mobilitat també pot veure’s

enfortida per altres línies estratègiques com la quarta i la cinquena. Un teixit associatiu

compromès i vinculat en campanyes de sensibilització ambiental com l’ús de la

bicicleta entre d’altres. Si l’ajuntament impulsa una acció com la que es proposa, s’ha

de veure potenciat i recolzat per les entitats de la ciutat, així com per programes

supramunicipals a nivell comarcal i nacional.




No es tracta d’una acció de gran impacte ni econòmic ni social. Vers l’objectiu general

del pla estratègic l’acció pot incidir quant parla de la millora de la qualitat de vida tot

estructurant el teixit urbà, en un nou sentit on la bicicleta pren un paper important

sense treure importància al transport privat. Malgrat tot, hi ha usuaris pels quals el seu

vehicle privat és indispensable per la seva mobilitat.


PRIORITAT ALTA

Com s’ha analitzat al principi de l’acció, i més àmpliament s’analitza a l’estudi de

mobilitat del POUM de Roses, el problema de la mobilitat és una certesa a la ciutat de

Roses. El pitjor és que a l’estiu, aquesta dificultat esdevé enorme, fruit del gran

nombre de turistes i residents que conviuen a la ciutat. Ja fa anys que el municipi es

troba en aquesta situació i és un motiu més que suma a la percepció de que Roses és

un lloc inaccessible a l’estiu. Aquesta és la situació actual i la percepció de la gent

actualment, i cal afrontar-‐ho i fer-‐hi front. Tot el que s’apropi a millorar la mobilitat,

fomentant l’anar a peu, la bicicleta i el transport públic afavorirà a la millor de la

mobilitat així com a la millora de la percepció actual.


Per tirar endavant la proposta caldrà primer de tot que l’Ajuntament de Roses

encapçali l’acció, cal també involucrar-‐hi el Consell Comarcal de l’Alt Empordà que a

part d’un cert finançament obrirà la possibilitat de fer de l’acció municipal una acció a

nivell comarcal per tal d’abaratir costos i aprofitar les sinèrgies


CURT TERMINI

Es tracta d’obrir l’acció a una longevitat permanent, en cas d’aconseguir els objectius

esperats, tampoc es tanquen les portes a possibles modificacions de qualsevol part de

l’acció.

Es preveu assolir resultats als tres primers mesos d’execució, per tant, estem parlant

d’una acció amb resultats a curt termini.


Per tal de justificar l’acció s’ha fet una petita recerca per conèixer millor la mobilitat

de RoseS. S’analitza doncs, a grans trets, la mobilitat de Roses:



Figura 24: Distribució de la mobilitat obligada segons el tipus de flux (1r viatge). Extret del POUM de

Roses (2010). Del total de desplaçaments diaris per mobilitat obligada (9.397 desplaçaments) cal destacar que:

• Un 66% (6.247 viatges) són interns, és a dir, tenen com origen i destí el municipi de Roses

(veure la figura següent).

• Un 16% dels desplaçaments totals per mobilitat obligada (1.468 viatges) són

desplaçaments de residents de Roses cap a altres municipis.

• El 18% dels desplaçaments (1.682 viatges) són de residents de fora del municipi que vénen

a treballar o a estudiar a Roses.

En aquest sentit, destacar que el 66% dels desplaçaments són interns, fet que denota una bona

autocontenció del municipi.

En comparar els fluxos d’entrada i sortida dels desplaçaments externs, cal destacar que existeix un

equilibri entre els desplaçaments generats (aquells que tenen el seu origen a Roses i la destinació

en un altre municipi) i els desplaçaments atrets (aquells desplaçaments que tenen l’origen en un

altre municipi i la destinació a Roses). Les sortides són 1.468 i les entrades 1.682.

Aquestes dades demostren que l’aplicació d’una acció com la que es planteja pot tenir realment

capacitat de canvi i esdevenir així efectiva.

S’analitza doncs la tipologia d’aquesta mobilitat per tal de detectar l’actual ús de la bicicleta al

municipi:

Figura 25: Repartiment modal dels viatges en termes absoluts (1r viatge del dia). Extret del POUM de



Roses (2010).

Figura 26: Repartiment modal dels viatges en termes relatius (1r viatge del dia). Extret del POUM de

Roses (2010).

Tal i com mostren les anteriors figures, l’ús de la bicicleta es representa juntament

amb els desplaçaments caminant. Aquests quan és parla de desplaçaments interns

sumen el 45% dels viatges, caldria poder determinar quin paper té exactament l’ús de

la bicicleta.

Figura 27: Repartiment modal dels viatges per motiu de treball (1r viatge del dia). Extret del POUM de

Roses (2010).



Figura 28: Repartiment modal dels viatges per motiu d'estudis (1r viatge del dia). Extret del POUM de

Roses (2010).

A grans trets podem dir que és una acció pot assegurar l’èxit, és necessària i positiva ja

que es pot vincular directament a noves pràctiques més sostenibles i de caràcter

ambiental. Moltes ciutats ja tenen entitats i associacions que potencien l’ús de la

bicicleta però a Roses no n’existeix cap. Cal doncs, tirar endavant accions com aquesta

i vincular-‐les directament a les associacions del municipi i més si d’aquesta manera es

pot resoldre un problema tant important com el de la mobilitat del nostre municipi

d’estudi.



3.5 Elaboració d’un Pla Local d’Habitatge a) Títol de l’acció:

Elaboració d’un Pla Local d’Habitatge


Fa referència a la tercera línia estratègica: Estructurar el teixit urbà, dotar-‐lo de serveis

i equipaments descentralitzats que facilitin la compacitat i la connectivitat entre

urbanitzacions, tenint en compte la millora i la preservació del paisatge.

c) Reptes a assolir

Roses parteix d’una situació delicada en quant al parc d’habitatge:

• 1,35% dels habitatges estan abandonats o en mal estat (2001)

• 92,06% dels habitatges estan en bon estat (2001)

Hi ha una degradació visible del parc d’habitatge que amb dades actuals seria molt

més evident. El parc d’habitatge està molt influenciat per la situació econòmica i si

aquesta empitjora o bé es troba en crisis com ara, la situació de l’habitatge de Roses

també empitjora. Tal i com es marca amb la idea força, cal millorar tant la qualitat de

la trama urbana com la del parc d’habitatges. Puntualitzar que és realment difícil

pensar una mesura que s’afronti a aquesta temàtica ja que s’està parlant de propietat

privada i en molts casos manca molta informació. Es pretén impulsar una política en

forma de pla amb la intenció primera de captar informació per tal d’elaborar un cens

actual del parc d’habitatges de Roses. Aleshores des del pla s’impulsaran i es

vehicularan totes les polítiques i mesures per tal de renovar el parc d’habitatge així

com millorar-‐ne l’estat.

Un Pla Local d’Habitatge és un document que parteix de l’anàlisi de la situació de

l’habitatge en un municipi , i defineix les estratègies per promoure o desenvolupar des

del govern local, en relació al sòl i al sostre residencial. La mesura té un caràcter

planificador i operatiu per tal de fomentar l’assoliment del dret dels ciutadans a gaudir

d’un habitatge digne i en condicions assequibles.

Cal doncs marcar uns objectius per tal d’elaborar el pla:

1. Donar resposta a la demanda interna del municipi amb una oferta que s’ajusti a

les necessitats dels seus habitants.



2. Procurar per el correcte desenvolupament del mercat d’habitatge, per evitar

que es generin tensions entre l’oferta i la demanda, preveient des del

plantejament les reserves de sòl necessàries i dotant dels instruments

necessaris per una adequada gestió del Pla.

3. Detectar possibles àrees susceptibles de transformació, creixement o millora

vinculades al desenvolupament del municipi, que permetin obtenir nous

habitatges, terrenys dotacionals, i que possibilitin la promoció pública

d’habitatges. Atès que les previsions del planejament general vigent es troben

esgotades, aquestes àrees de transformació s’haurien d’identificar a partir

d’una revisió del conjunt del municipi a nivell urbanístic.

4. Impulsar la millora i rehabilitació d’habitatges buits per ampliar l’oferta de

lloguer i adquisició per tal d’evitar la sortida de joves del municipi. Aquesta

mesura tindrà uns efectes immediats.

5. Ampliar els serveis de mediació i borsa d’habitatge de l’Oficina Local

d’Habitatge per tal de promoure l’accés assequible a l’habitatge.

Abans d’aplicar tal mesura cal conèixer i reunir informació de la situació actual del parc

d’habitatge del municipi. Aquesta informació s’aconseguirà elaborant les següents

accions:

• Fer noves previsions demogràfiques tenint en compte el moment de crisis:

observant l’evolució fins ara, la forma de la piràmide de població així com la

immigració i els comportaments de la població ens permetrà determinar la

realitat demogràfica actual. Aleshores caldrà elaborar diversos escenaris de

futur. Partim de la base de que hi ha hagut durant els últims anys una

tendència molt positiva, però que a causa de l’actual crisis econòmica es poden

modificar comportaments socials i per això és necessari fer una nova revisió de

les previsions.

• Elaborar una anàlisi quantitativa i qualitativa de la demanda d’habitatge:

incloent també la demanda de segones residències, per tal de determinar la

necessitat de nou habitatge o bé de restauració d’habitatges actualment en

desús.

• Elaborar un cens del parc d’habitatge: és laboriós però necessari saber qui viu



a cada habitatge, qui n’és el propietari i valorar l’estat de l’edifici. No només

per saber el parc d’habitatge de que es disposa, sinó per saber-‐ne l’estat i si

està buit o no. S’hauran d’incloure les següents dades:

o Dades dels propietaris

o Estat de l’habitatge

o Dades de l’habitatge: calefacció, habitacions, cuina, ascensor ...

o Estacional o permanent

• Elaborar un anàlisi del mercat: cal comparar-‐ho amb altres municipis per veure

com es comporta el mercat actualment i així poder aplicar les polítiques en un

sentit o en un altre.

• Elaborar també un anàlisi del planejament: tenint en compte el grau de

desenvolupament, situació i tipologies

Un cop fet això, s’haurà aconseguit suficient informació per començar a actuar al

municipi. Caldrà doncs elaborar una diagnosi amb tota aquesta informació. Igual que

s’ha fet per a aquest pla estratègic caldrà elaborar les accions i mesures que siguin

necessàries per tal d’assolir els objectius marcats.


3.5 Millorar la qualitat de la trama urbana i del parc d’habitatges

c.2 Sub-‐accions:

• Elaborar el Pla Local d’Habitatge

• Elaborar censos i recerques que es proposen al paquet de mesures

• Crear l’Oficina Local d’Habitatge des d’on es gestionarà tot


Es tracta d’una acció molt general de caràcter planificador, que tan sols pot prendre

sinèrgies amb les accions de la cinquena línia estratègica, i que es basa en la creació

d’un ens supramunicipal per promoure la planificació supramunicipal i que vetlli, entre

d’altres coses, per els diferents parcs d’habitatge dels municipis.


Aquesta acció afronta directament el que es proposa a la tercera línia estratègica i en

concret en l’idea força 3.5. Amb aquesta nova planificació es permetrà poder aplicar

polítiques concretes que afavoriran a la millora urbana en general i del paisatge rosinc.



La imatge i la percepció de la ciutat també es veurà afectada a mitjà termini si

finalment les polítiques de rehabilitació es porten a terme.


Respecte les altres línies estratègiques, pren més sinèrgia amb la cinquena ja que

l’habitatge pot ser un d’aquests elements de cohesió als que la línia fa referència.

Respecte la quarta línia, la millora de les condicions, en general, del parc d’habitatge

permetrà lluitar també per una millora de la qualitat de vida dels habitants de Roses i

fer front d’aquesta manera a la degradació social creant una ciutat millor.


Aquesta acció no té una clara representació en l’objectiu general que s’ha elaborat,

però la seva aplicació pot treballar en certa manera una sèrie d’elements i problemes

que faran front a l’objectiu general.


PRIORITAT ALTA

Davant dels problemes ja existents al municipi, així com l’actual situació de crisis,

obliga a l’aplicació d’una planificació com aquesta el més aviat millor, per tal d’obtenir

resultats el més aviat possible. La imatge i percepció de Roses ja està prou degradada

com per esperar més i veure com encara es degrada més. Cal doncs desenvolupar

aquesta planificació i d’aquesta manera aplicar les accions que comporta tant aviat

com sigui possible.


• Oficina d’Habitatge Local de Roses

• Borsa d’Habitatge de Roses


• Consell Comarcal de l’Alt Empordà

• Consorci Costa Brava


MITJÀ I LLARG TERMINI

La planificació té un horitzó a llarg termini, per tal d’assolir els principals objectius,

però com més aviat es disposi de la informació més aviat es podrà començar a aplicar

polítiques concretes per a la millora del parc d’habitatges. És a dir, que s’esperaren



resultats a mitjà i llarg termini. Es considera que recopilar la informació i elaborar el Pla

necessitarà uns 2 o 3 anys.


La problemàtica del parc d’habitatge és un fet, igual que la desinformació i descontrol,

que existeix per part de l’ajuntament. Un municipi turístic com és Roses no es pot

permetre tenir un nombre alt i creixent d’edificis abandonats i en mal estat, per això es

requereix d’una planificació general de l’habitatge local que permeti millorar i

solucionar aquestes situacions de degradació permanent. L’aplicació de mesures com

la que es proposa poden millorar la situació. Si no s’aplica cap mesura ni política en

aquest sentit, la situació només pot empitjorar i més si la situació econòmica actual

persisteix.




Combatre la fragmentació social potenciant l’associacionisme,

les activitats culturals i fomentant la participació popular

enfocant totes les actuacions a potenciar més la identitat de la

pròpia ciutat.

Accions:

4.1 Creació del Consell d’Associacions i Colles de Roses

4.5 El Joc de Roses



4.1 Creació del Consell d’Associacions i Colles de Roses a) Títol de l’acció:

Creació del Consell d’Associacions i Colles de Roses


Aquesta mesura fa referència a la quarta línia estratègica: Combatre la fragmentació

social potenciant l’associacionisme, les activitats culturals i fomentant la participació

popular enfocant totes les actuacions a potenciar més la identitat de la pròpia ciutat.

c) Reptes a assolir

Tal i com s’ha explicat des de diferents parts de l’ajuntament, el Carnaval és l’únic

esdeveniment que uneix i fa participar el poble en forma de colles de carnaval. La

intenció d’aquesta acció és potenciar l’associacionisme, les activitats culturals i la

identitat de la pròpia ciutat.

Un acte festiu que suma com el carnaval, és una bona oportunitat per tal d’assolir els

objectius de la línia estratègica que ens emmarca. El carnestoltes uneix i diverteix a

més de ser un dels àmbits de la vida local que incorpora una major càrrega simbòlica i

emocional. Aquest esdeveniment ens pot servir per potenciar en certa mesura

l’associacionisme i la implicació dels ciutadans amb la ciutat. L’objectiu és crear un

consell d’associacions i colles de Roses. La intenció és crear un nou ens que aglutini

membres de cada colla de carnaval, amb altres associacions ja existents i l’ajuntament.

Aquest consell, que es reunirà unes 2 o 3 vegades l’any suposarà un pont de diàleg

entre les parts implicades i la seva participació aportarà beneficis notables tant a les

colles com a les entitats. Primer de tot cal marcar unes premisses bàsiques que cal

acceptar per entrar en aquest consell:

• Colla estable: per aportar representants al consell de colles i entitats, la colla

haurà de dur més de tres anys participant del carnaval.

• Colla nombrosa: per tenir representació dins del consell les colles hauran de

ser de més de 15 persones, i més de la meitat hauran de ser majors d’edat.

• Colla participativa: com es presentarà més endavant, per tal d’obtenir recursos

per la seva colla, cada una haurà de vincular-‐se en una o més entitats de la

ciutat, així com muntar una nova entitat.



• Colla amb capacitat d’organització: alguns dels membres que participen del

consell hauran de formar part de l’òrgan gestor i organitzador de la festa si és

necessari.

El fet de participar en aquest consell també pot aportar beneficis directes per a les

colles i entitats que hi participen:

• Subvenció econòmica de 300€ per colla participant.

• Facilitat en la gestió de documentació per elaborar una entitat nova.

• Allotjament per a la carrossa per aquelles colles que no disposen d’un espai

adequat per a la seva construcció i desmuntatge.

D’aquesta manera és fomentarà el carnestoltes i directament l’associacionisme dins la

ciutat, tant reforçant les entitats que ja existeixen com afavorint-‐ne la creació de

noves.


4.1 Aprofitar el dinamisme de carnaval per promocionar l'associacionisme.

c.2 Sub-‐accions:

• Entrar una partida pressupostària per l’execució de l’acció

• Creació legal de la nova entitat

• Adequar naus i espais municipals per a les colles

• Programar reunions del consell un cop cada tres mesos

• Preparar una base de dades amb tota la informació que aplegui al consell

• Preparar un calendari de reunions

• Vincular el consell amb la Fira de Lleure i Oci que se celebra al municipi


Aquesta acció treballa en la mateixa línia que la 4.5 en el sentit de l’interès per

l’augment del sentiment identitari de Roses. El carnaval és una peça fonamental de la

ciutat que aplega i implica a les persones que en participen.

Una altra acció que es pot veure reforçada per aquesta mesura és la 1.4, el fet de

pertànyer o no a un entitat, pot veure’s reflectit a la targeta VIP-‐R, ja que es tracta

d’una persona que realment s’implica amb la seva ciutat.


La mesura de crear el Consell és una mesura clarament potenciadora de



l’associacionisme, no només afavoreix la implicació de les persones en formar noves

entitats sinó que també s’incideix en implicar-‐les en entitats ja existents. Tot plegat

beneficiarà a la ciutat i es potenciarà la lluita contra la fragmentació social per la via de

la participació i la implicació popular.


En certa manera, tenir una ciutat activa socialment amb les entitats implicades a

l’agenda cultural de la ciutat, dóna vida més enllà de l’època pròpiament estival. Tal i

com fixa la segona línia, el Consell, a part de fomentar la importància del Carnaval i el

bullit d’activitats a l’estiu, obrirà un nou ventall d’activitats durant la resta de l’any,

que obrirà la ciutat i a la seva població dels elements que els ofereix la vila. En sentit

més geogràfic, en certa manera la mesura ens permetrà una estructuració de la ciutat

així com una millor compacitat i connectivitat a nivell social d’acord amb la tercera línia

estratègica.


De l’objectiu general del Pla Estratègic, s’incideix bàsicament en el darrer punt:

reforçar la cohesió social, la identitat rosinca i la capacitat associativa. No podem

esperar que una mesura de caràcter plenament social pretengui afrontar tots els trets

que ressalta l’objectiu general, però en aquest cas aquesta mesura pot incidir en tots

aquells aspectes per la qual ha estat pensada.


PRIORITAT ALTA

Tal i com reflecteix l’objectiu general i la presència d’una línia estratègica com la

número quatre de caire plenament social i associatiu, aquesta acció és fruit d’una

necessitat de mesures en aquest sentit a la ciutat de Roses. Les mesures de caire social

i associatiu són necessàries i molt importants per poder fer front als problemes

d’integració d’una ciutat. El carnaval és una festa molt popular especialment a Roses,

per això cal tibar del fil per utilitzar una festa com aquesta per forjar un nou teixit

associatiu que vinculi ciutadans de diferents religions, nacionalitats i edats al poble.

Es tracta d’una acció de prioritat alta ja que la tradició associativa necessita d’uns anys

per guanyar experiència i d’aquesta manera poder calar. Cal executar-‐la ara i anar

treballant i avançant en aquest sentit els propers anys amb l’esperit de recollir



resultats més endavant.


• Consell d’Associacions i Colles de Roses


• Associació de Carnaval de Roses

• Altres entitats i associacions de la ciutat disposades a col·∙laborar-‐hi


MITJÀ TERMINI

No s’espera aconseguir objectius just al mateix any d’aplicació de la mesura, la

implicació de les persones en el teixit associatiu no és fàcil i abans no es recullin els

resultats previstos en els objectius caldrà esperar uns anys.


Incidir en el teixit associatiu d’una ciutat és molt important i necessari. Cal potenciar i

reforçar el teixit existent i implicar la societat en la l’organització de noves entitats. Per

treballar a aquest nivell social cal dur a terme mesures com aquesta. L’assoliment dels

objectius no és fàcil, però cal prendre accions per a fer front a tots els problemes que

afloren a la ciutat en clau d’integració i fragmentació social. Per això es parteix d’un

esdeveniment clarament popular i majoritari com el carnaval per treballar aquesta

necessitat.



4.5 El Joc de Roses


El Joc de Roses


Fa referència a la línia 4: Combatre la fragmentació social potenciant

l’associacionisme, les activitats culturals i fomentant la participació popular enfocant

totes les actuacions a potenciar més la identitat de la pròpia ciutat.

c) Reptes a assolir

Es tracta d’elaborar un joc de preguntes a l’estil trivial o el savi, sobre Roses i el seu

patrimoni. La intenció es donar a conèixer allò de què disposa la ciutat, culturalment i

socialment amb un joc de preguntes per a la mateixa gent de la vila.

El primer que cal fer és determinar quins són els objectius del joc:

• Donar a conèixer particularitats del municipi a la societat Rosinca

• Implicar entitats i associacions així com particulars i escoles

• Divertir i ensenyar

Continguts del joc:

• Caixa del joc

• Instruccions

• 4 blocs de targetes de preguntes, un per a cada color

• Taulell de joc

• 2 daus

• 4-‐5 fitxes, una per participant

El joc consta en dividir el terme municipal en unes 70-‐80 caselles numerades per tal de

fer un recorregut per tot el municipi. D’aquest, cal ressaltar aquells elements

patrimonials o no que interessi ressaltar. Cada casella ha de tenir un color diferent en

funció de la temàtica de pregunta que es realitzarà:

• Groc: Llengua, patrimoni i cultura popular

• Vermell: història, festes i personatges de Roses

• Verd: geografia i patrimoni natural



• Blau: esports, anècdotes i curiositats de la vila

A partir d’aquí els participants començaran arribant per mar, al port de Roses. A partir

d’aquí per torns tot tirant amb daus (2 daus) s’anirà avançant fins arribar a la darrera

casella. Cada tirada et portarà a una nova casella d’un color determinat, aleshores es

llegirà la pregunta sobre la temàtica que correspon. En cas d’encertar la pregunta el

jugador tornarà a tirar els daus, en cas contrari passarà el seu torn.

El joc acaba quan un jugador participant arriba a la darrera casella i contesta

correctament la pregunta.

Es tracta d’elaborar un joc molt popular i vincular-‐hi la gent i entitats del poble. Només

el joc ha de ser el final d’un procés participatiu on esplais i entitats en participen. Les

preguntes les proposarà aquell qui vulgui classificant-‐les en una de les 4 categories que

es proposa, llavors un grup d’experts les verificaran i aprovaran. Un cop es tinguin

totes les preguntes del joc, es tirarà endavant la seva producció.

Per tal de popularitzar el joc, els rosincs el podrà aconseguir de dues maneres

diferents:

• Comprar el joc tot de cop (no gratuïta)

• Aconseguir les preguntes repartides per diferents comerços i equipaments de la

ciutat (gratuït)

Llavors es disposarà d’un nou element: el Joc de Roses. Un joc divertit per a totes les

edats, per jugar en família, que no només divertirà, sinó que permetrà conèixer més i

millor la ciutat i el seu entorn immediat.

Cal implicar la població, difonent i implicant en el procés d’elaboració a entitats i

associacions.


4.5 Promocionar el patrimoni cultural, natural i històric per tal d’incrementar el

sentiment identitari dels rosincs.

c.2 Sub-‐accions:

• Campanya publicitària per difondre i popularitzar el joc

• Creació d’una comissió que gestioni tot allò relacionat amb la producció del joc

• Execució del procés participatiu per a l’elaboració de les preguntes a escoles,

entitats i particulars, a partir d’unes bústies repartides per tota la ciutat



• Crear i executar tot el disseny i la gràfica del joc

• Distribuir el repartiment de preguntes pels comerços interessats, fer-‐ne una

llista i fer-‐ne la difusió

• Elaborar un grup de treball amb historiadors i intel·∙lectuals de la vila per

verificar i elaborar preguntes.


Per a l’elaboració d’aquest joc serà important tenir en funcionament el Consell

d’Associacions i Colles de Roses (4.1) i dels comerços implicats en la targeta VIP-‐R (1.4).

Aquesta estructura associativa ens permetrà vincular l’idea del joc i la seva producció a

la participació ciutadana. També es podran aprofitar els punts d’informació i control de

la Bici-‐R (3.3) com a punts d’informació, venda i difusió del Joc de Roses.


Es tracta d’una acció molt positiva, que implica persones i entitats en un projecte comú

de ciutat, del qual tothom se’n podrà beneficiar i en aquest cas, divertir. Com marca la

quarta línia estratègica, aquesta fomenta la participació popular i millora el

coneixement i sentit identitari dels rosincs vers la ciutat de Roses.


Un Joc de Roses aporta un cert grau de coneixement per part dels ciutadans

participants cap al mateix municipi. Aquell jugador que en participi, de ben segur que

aprendrà coses i elements de Roses que no coneixia, fet que compleix el que es

proposa a la segona línia estratègica.


L’objectiu general del Pla l’elaboració del Joc de Roses afronta el que exposa el mateix

objectiu en el seu final, posar en valor el conjunt de la ciutat, així com preservant i

millorar el paisatge. Reforçar la cohesió social, la identitat rosinca i la capacitat

associativa. D’aquesta manera es destaquen elements més o menys importants,

donant-‐los a conèixer a tota la població, millorant la identitat rosinca i reforçant la

seva capacitat associativa.


PRIORITAT BAIXA

No és una acció imprescindible ni urgent, però el Joc de Roses a part de divertir pot



esdevenir un projecte social de ciutat molt interessant i amb una certa facilitat per

assolir objectius. Cal doncs destinar-‐hi recursos, buscar patrocinadors i portar-‐lo a

terme.


• Associació de Comerciants de Roses


• Consell Comarcal

• Col·∙lectiu de comerciants vinculats a la targeta VIP-‐R

• Arxiu Municipal de Roses

• Consell d’Associacions i Colles de Roses


CURT TERMINI

L’acció en sí, es pot dur a terme quan interessi, i un cop començat el procés, amb un

any ja es podrà tenir el material apunt per editar i imprimir. Tot i que el Joc es

popularitzarà molt al principi, al cap dels anys s’anirà envellint però sempre quedarà

en el saber popular i a cada casa com un element de distracció per participar amb

amics i en família.


Com ja s’ha comentat anteriorment no es tracta d’una mesura urgent, és més un

procés participatiu de caire popular que implica i diverteix a la gent. Però la seva

elaboració pot ajudar a estructurar i vertebrar una nova societat rosinca més

participativa i organitzada pel bé de la ciutat.




Buscar la col·∙laboració amb els municipis veïns per tal de crear un

teixit administratiu i social més ampli, que ajudi a posar en valor

a un major nombre d’elements de cohesió.

Accions:

5.3 Creació de la Mancomunitat Municipal del Golf de Roses

5.4 Trans-‐App



5.3 Creació de la Mancomunitat Municipal del Golf

de Roses a) Títol de l’acció:

Creació de la Mancomunitat Municipal del Golf de Roses


Fa referència a la línia 5: Buscar la col·∙laboració amb els municipis veïns per tal de crear

un teixit administratiu i social més ampli, que ajudi a posar en valor a un major nombre

d’elements de cohesió.

c) Reptes a assolir

Es tracta de crear una mancomunitat de municipis veïns de l’àrea costanera del Golf de

Roses per tal d’exercir força per l’aplicació de polítiques concretes a nivell nacional,

com ara millorar la connectivitat territorial, guanyar eficiència respecte les inversions

municipals, etc.

Es basarà en un òrgan legislatiu i administratiu que obligarà el diàleg entre els

consistoris que en formin part. La mancomunitat serà l’eina clau per impulsar la gestió

supramunicipal i la millora de la eficiència per a la gestió d’equipaments,

comunicacions, gestió de les escombraries, parc de bombers, entre d’altres.

Primer de tot cal fer una llista dels municipis que poden formar part de la

Mancomunitat:

• Castelló d’Empúries

• Fortià

• Palau-‐Saverdera

• Pau

• Riumors

• Roses

• Vilajuïga

• Altres consistoris disposats

Un cop definida la llista de municipis que en poden formar part, es fixen els objectius

principals de la Mancomunitat:



• La mancomunitat tindrà competències en:

o Qüestions urbanístiques que afectin a més d’un municipi

o Sanejament

o Transport públic

o Residus

• Elaborar un pla estratègic comú pels àmbits els quals té competència

• Impulsar la planificació supramunicipal


5.3 Promoure la planificació supramunicipal.


Vers la resta d’accions que es proposen, l’única que pot prendre sinèrgia amb aquesta

és la d’implantar nous cicles formatius de grau mitjà i superior. Al tractar-‐se de pobles

i ciutats petites, seria interessant gestionar-‐ho des de la mancomunitat per tal de no

cometre errors i poder fer més força tant per a la seva implantació com per a la seva

difusió i captació d’estudiants.


Crear una Mancomunitat de Municipis afronta per complet el que es proposa a la

primera línia estratègica. Es tracta de buscar elements de cohesió entre municipis per

millorar eficiències en la gestió i fer un front comú pels interessos de l’àrea geogràfica

interessada.


Un cop formada la mancomunitat es pot treballar i potenciar diferents sectors així com

aplicar determinades mesures. És per això que si a nivell supramunicipal es defineixen

unes determinades estratègies que coincideixen amb les que aquest pla treballa,

aleshores s’estarà treballant alguna de les línies estratègiques que el mateix pla

contempla. Però també es poden aplicar estratègies i mesures contraries al camí

marcat per les línies estratègiques d’aquest pla.


Aquesta acció actua directament a la planificació supramunicipal que ens marca

l’objectiu general, però igualment, com s’ha comentat en l’apartat anterior, en el

moment en que intervenen diferents consistoris els objectius del pla poden variar, i



per tant, es pot donar el cas en que aquesta acció no treballi el que es marca com a

objectiu general del pla.


MITJANA

La creació d’una Mancomunitat Municipal és necessària però no urgent. Així que es

proposa executar-‐la com més aviat millor però després de l’aplicació d’aquelles

mesures més urgents.


• Consistoris dels Municipis Implicats

• Consell Comarcal de l’Alt Empordà

• Consell Comarcal del Baix Empordà


MITJÀ TERMINI

Un cop creada la mancomunitat s’haurà d’elaborar el pla estratègic, definir les línies

estratègiques que interessi, etc. Tot plegat no permetrà obtenir resultats fins al cap

d’uns 4 o 5 anys.


Si es segueix sense gaudir d’un òrgan que aplegui uns municipis amb necessitats i

interessos semblants, es tancarà la porta a la possibilitat de la millora de l’eficiència en

la gestió i fins hi tot a un cert estalvi en front a l’execució de determinades polítiques i

assoliments d’objectius.



5.4 Trans-‐App


Trans-‐App


Fa referència la línia 5: Buscar la col·∙laboració amb els municipis veïns per tal de crear

un teixit administratiu i social més ampli, que ajudi a posar en valor a un major nombre

d’elements de cohesió.

c) Reptes a assolir

Es tracta de crear una aplicació per diferents sistemes operatius per a mòbils: iOS,

Android, Ovi i Windows Mobile. Aquesta aplicació funcionarà per als dispositius que

disposin de connexió a internet 3G i GPS.

Objectius de Trans-‐App:

• Modernitzar i popularitzar el transport públic

• Millorar l’eficiència del transport públic existent

• Fomentar el transport públic

• Facilitar informació a l’usuari en tot moment

Avui en dia bona part de la població ja utilitza internet en el seu mòbil, la tendència és

creixent i obre un nou ventall de possibilitats per a la gestió municipal així com pel

transport públic. Per on passa l’autobús, horaris, últimes informacions, retards... són

preguntes que sovint l’usuari es fa i que les podem respondre amb l’aplicació Trans-‐

App.

Primer de tot cal definir les funcions de Trans-‐App:

• GPS: partim de que els autobusos, trens i usuaris disposen d’aquest dispositiu.

o Distància de la propera parada

o Per on passa l’autobús o tren

o Podem sol·∙licitar aturada des del nostre mòbil

• Informació:

o Horaris

o Modificacions, retards, i informacions de darrera hora

o Rutes i línies



o Preus

o Mapes

o Servei de consulta a un operador informatiu

Aquest servei és car d’executar i mantenir, per això cal estudiar-‐ne bé la viabilitat i

finançament. Seria interessant l’aplicació d’un servei com aquest a nivell comarcal i

fins hi tot a nivell de comarques gironines, ja que es disposaria de més informació i

més infraestructura.

L’usuari amb el mòbil a la mà o també des de casa amb l’ordinador, disposarà d’un

punt de referència per qualsevol ús que necessiti del transport públic per la zona. A

l’usuari se li posa fàcil, se li dóna informació i se li posa a l’abast el transport públic.

La forma de descàrrega de l’aplicació es farà o via lloc web o a través de les diferents

plataformes d’aplicacions per a cada sistema operatiu.

La implantació d’aquesta aplicació suposa una modernització de la xarxa ja que en tot

moment es rebrà molta informació sobre els autobusos, amb la possibilitat d’incloure-‐

hi si hi ha gent, si no, on passen, etc. L’anàlisi i estudi d’aquesta informació ens

permetrà millorar-‐ne la gestió i fer-‐la més eficient. Tot plegat enfortirà i potenciarà el

transport públic així com de ben segur en millorarà la seva eficiència.


5.4 Establir un sistema de transport públic eficient amb els municipis del voltant.

c.2 Sub-‐accions:

• Disseny i programació de l’aplicació

• Difondre l’aplicació per mitjà d’una campanya publicitària

• Dotar els autobusos de GPS o un mòbil amb capacitat d’aportar informació a

l’aplicació

• Buscar finançament i patrocinis

• Vincular la diputació i la resta de comarques de Girona


Aquesta acció és desmarca de la resta que es proposen en aquest Pla, ja que és de

caire més general en clau supracomarcal, tot i que es podria vincular com una

proposta de la mateixa Mancomunitat de Municipis. Des d’aquest òrgan es podria fer

pressió a la diputació i a la Generalitat per tal de dotar al servei de recursos i



finançament.


La línia estratègica busca justament el que proposa l’acció, però aquesta només

treballa el tema del transport públic. Evidentment però, com més gran sigui el

paraigües que aixoplugui a l’aplicació més eficient serà i el nombre d’usuaris serà més

gran, es a dir, com més municipis implicats millor. En aquest cas l’element de cohesió

és el transport públic i la millora de la seva eficiència.


En quant a coherència horitzontal i respecte a les altres línies estratègiques, aquesta

acció es queda sola. No pot prendre sinèrgies amb cap altre línia. Això és degut a que

és una acció concreta de caire global i no municipal, però que no deixa d’interessar al

municipi.


Igual que en el punt anterior, l’objectiu general és molt municipalista, tret del punt que

fa referència a la necessitat de treballar a nivell supramunicipal amb els municipis

veïns. Segurament es tracta d’una acció molt general i difícil però Roses i la seva

ciutadania se’n pot veure beneficiada.


MITJANA

Ara s’està vivint el moment ideal per dur a terme aquestes tecnologies, molts usuaris

ja disposen d’aquests dispositius, i alhora tindria el valor afegit de ser una aplicació

pionera. Tot i això no deixa de ser una estratègia poc necessària, per el municipi, per

tant la prioritat és menor. Es recomana aplicar abans aquelles accions més urgents i

necessàries.


• Diputació de Girona

• Consistoris implicats

• Consells comarcals

• Generalitat de Catalunya, transport públic


CURT TERMINI



L’horitzó fixat per tal d’obtenir resultats és proper, per no dir immediat. Un cop

executada i publicada l’aplicació l’usuari ja en podrà fer ús i ja es podrà treballar amb

les dades per tal de millorar-‐ne la gestió i fomentar-‐ne l’ús.


És necessari un increment de l’ús del transport públic, i per fer-‐ho cal modernitzar-‐lo i

popularitzar-‐lo. Les noves tecnologies i la xarxa poden ajudar a resoldre els actuals

problemes i alhora apropar el transport públic a l’usuari i ser-‐li més pròxim. L’aplicació

d’una mesura com aquesta pot fomentar l’ús el transport, millorar-‐ne la seva eficiència

i garantir-‐ne una millor gestió.



10. Conclusions

L’aplicació i execució de totes les accions que es proposen en aquest treball tenen la

finalitat, d’assolir conjuntament l’objectiu d’aquest Pla Estratègic, a fi de poder

millorar la situació actual del municipi.

Cada acció per si mateixa, aporta uns beneficis concrets al municipi, que aïllats no

poden assolir l’objectiu del pla, però que complementat-‐se els uns amb els altres,

solucionen la problemàtica que es planteja. Al llarg de tot aquest estudi, s’ha procurat

ser molt estricte en la tria de les accions, tenint en compte que no hi ha una acció

“miracle” que pugui solucionar la problemàtica per si sola. Alhora, s’ha tingut en

compte la situació actual de crisis, que condiciona l’aplicació de segons quin tipus

d’accions i que delimita el pressupost per aquest projecte. Al mateix temps, s’ha

procurat confeccionar accions que involucressin en major o menor mesura a la societat

i al teixit associatiu d’aquesta.

Cal destacar la importància d’aquesta col·∙laboració per part dels ciutadans, ja que gran

part dels engranatges que permeten que una ciutat funcioni, són impulsats per la

mateixa gent que l’habita. És a dir, els mateixos ciutadans són responsables de l’èxit o

el fracàs de la societat en la que viuen. És imprescindible doncs, involucrar al màxim la

població, perquè aquesta es senti pertinent a la seva ciutat i orgullosa de formar-‐ne

part, i així col·∙labori per ella mateixa amb totes les iniciatives que es duguin a terme.

A nivell personal, l’elaboració d’aquest Pla Estratègic m’ha permès aprofundir en

l’àmbit d’implantar mesures i polítiques municipals de caire estratègic. Al mateix

temps, aquest projecte m’ha obligat no només a solucionar problemàtiques a curt

termini, sinó a fer previsions de futur i preveure-‐hi possibles errors i mancances.

Destaco que la part més problemàtica del treball, ha estat l’elecció de les accions

concretes per diversos motius: per una banda per la manca d’experiència personal en

aquest àmbit i per l’altra el desconeixement del municipi de l’estudi. Aquest

desconeixement, no es fruit d’una manca d’informació, sinó del fet de tractar-‐se d’un



municipi estrany i poc conegut per mi. Per aquest motiu, ha sigut difícil posar-‐se en la

pell dels ciutadans de Roses, conèixer de prop la seva problemàtica i intentar buscar

solucions que s’adaptessin totalment a les característiques del municipi. Tot i així,

l’esforç d’empatia envers la gent de Roses, m’ha aportat nous coneixements i m’ha

donat un altre punt de vista sobre la mateixa ciutat.

Per aquesta mateixa raó, penso que si cada alumne hagués pogut escollir el municipi

sobre el qual realitzar aquest mateix treball, el resultat hagués estat més interessant i

possiblement, molt més realista i pròxim.

La confecció d’aquest treball ha estat un repte personal al tractar-‐se d’un àmbit

desconegut en tots els sentits, tret del purament descriptiu. Això ha fet que

l’elaboració del treball hagi estat complicada i laboriosa, però al mateix temps, ha estat

enriquidora pel meu coneixement tant acadèmic com personal.



11. Bibliografia

Ajuntament de Roses, Memòria social, del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal.

Ajuntament de Roses. Març 2010.

Ajuntament de Roses. PAM, Pla d’Acció Municipal 2009-‐2011. Ajuntament de Roses,

2009.

FEU, J., BESALÚ, X., Pobresa, marginació i exclusió social de l’Alt Empordà, document

de síntesi. Figueres, 2009.

FLUVIÀ, M., RIGALL, R. Informe socioeconòmic Roses 2007. Ajuntament de Roses,

Roses, 2008.

OLLER, S. Menys Sardines. La Vanguardia, Barcelona, 18 de febrer de 2011.

Ajuntament de Roses:

<http://www.roses.cat >

Consultat durant el mes de març de 2011

Confraria de Pescadors de Roses

<http://www.confrariaroses.cat>

Consultat durant el març de 2011

Diari de Girona:

<http://www.diaridegirona.cat/opinio/2010/02/09/recerca-‐duna-‐nova-‐

identitat/386532.html>




Diputació de Girona

<http://www.xifra/ddgi.cat>

Constultat durant el mes d’abril de 2011

Fòrum Roses:

<http://www.forumroses.eu/QuiSom.htm>


Generalitat de Catalunya

Departament d’agricultura, ramaderia i pesca

Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines

<www.gencat.cat>

Consultat durant el març de 2011

Guia de Roses:

<http://guiaderoses.net/opinio/butllet%C3%AD-‐de-‐la-‐guia-‐de-‐roses-‐costa-‐brava/si-‐les-‐

festes-‐si-‐les-‐associacions>


ICC – Institut cartogràfic de Catalunya

<http://ww.icc.cat>

Consultat el juny de 2011

Institut d’estadística de Catalunya:

<http://www.idescat.cat/>


Neopolis:

<http://www.neopolis.cat/index.php?c=15&veurefitxa=500>




Roses Digital:

<http://www.rosesdigital.com/>

Consultat durant el mes de març.

Roses en 3D, bloc:

<http://roses3d.blogspot.com/2007/10/els-‐nous-‐rosincs.html>

Consultat durant el mes de març. de 2011

pla!estratègicderoses! - ignasiballus.com · plaestratègicderoses$ $ ignasiballúsiedo$...

Documents