pla local de residus municipals de rubÍ 2019 -2025...• enquesta sobre la gestió dels residus...

PLA LOCAL DE RESIDUS MUNICIPALS DE RUBÍ

2019 -2025

BLOC 2 – PROCÉS PARTICIPATIU

Juliol 2018

PROCÉS PARTICIPATIU – PLA LOCAL DE RESIDUS MUNICIPALS 2019-2025

BLOC 2 – PROCÉS PARTICIPATIU

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ ......................................................................................................................... 5

2. DESENVOLUPAMENT TEMPORAL I METODOLÒGIC ............................................................. 7

3. SÍNTESI PER SECTORS........................................................................................................ 10

3.1. Ciutadania ................................................................................................................... 10

3.2. Consell d’infants ......................................................................................................... 12

3.3. Consell de la gent gran .............................................................................................. 12

3.4. Entitats, consells, federacions, taules sectorials i associacions veïnals ................ 13

3.5. Partits polítics ............................................................................................................. 15

3.6. Tècnics municipals ..................................................................................................... 17

3.7. Empreses ubicades als Polígons d’Activitat Econòmica .......................................... 19

3.8. Comerços .................................................................................................................... 20

4. CONCLUSIONS ..................................................................................................................... 22

5. ANNEXES ............................................................................................................................. 25

5.1. Enquesta ciutadana ................................................................................................... 26

5.2. Taller amb el Consell d’infants ................................................................................ 121

5.3. Taller amb el Consell de la gent gran ...................................................................... 122

5.4. Tallers amb entitats i associacions veïnals ............................................................ 123

5.5. Tallers amb entitats, consells, federacions, taules sectorials i associacions veïnals

125

5.6. Tallers amb entitats, consells, federacions, taules sectorials i associacions veïnals

127

5.7. Taller amb partits polítics ........................................................................................ 129

5.8. Taller amb tècnics municipals ................................................................................. 136

5.9. Enquesta sobre la gestió dels residus municipals a les empreses ...................... 143

5.10. Enquesta sobre la gestió dels residus comercials als comerços .......................... 200

5.11. Qüestionari ciutadà .................................................................................................. 239

PÀGINA - 4 -


PÀGINA - 5 -


1. INTRODUCCIÓ

L’Ajuntament de Rubí està finalitzant la redacció del Pla Local de Residus Municipals

2019-2025. El Pla pretén fer un pas endavant en la prevenció i la gestió dels residus

municipals definint, en primer lloc, els objectius que es volen assolir com a ciutat en

l’horitzó de l’any 2025, i en segon lloc, les estratègies de prevenció i de gestió de residus

que es volen aplicar dins d’aquest període per tal d’aconseguir els objectius.

En l’elaboració del Pla s’ha partit d’un estudi previ sobre la gestió de residus del municipi

(2016) i s’ha elaborat una diagnosi inicial, per tal de conèixer el context jurídic i posar en

comú la informació del punt de partida del municipi. En concret, en la diagnosi s’ha

realitzat una síntesi de:

• Les accions realitzades, en els darrers anys, en matèria de prevenció i de promoció

de les recollides selectives.

• L’evolució de la generació i de la recuperació dels residus municipals.

• Els costos econòmics i ambientals associats.

• Els àmbits de generació dels residus municipals.

A partir d’aquesta diagnosi, de l’estudi i concreció del conjunt de debilitats, amenaces,

fortaleses i oportunitats detectades, així com de la proposta d’objectius generals del Pla

Local de Residus de Rubí alineats amb el PRECAT20 (Programa General de Prevenció i

Gestió de Residus i Recursos de Catalunya) i PREVOC (Pla de Gestió dels Residus i

Recursos del Vallès Occidental), s’han proposat unes línies estratègiques de treball, les

quals, durant el període marc del Pla, haurien de desenvolupar-se mitjançant un conjunt

d’accions concretes amb la finalitat d’assolir els objectius fixats.

Així doncs, el Pla Local de Residus Municipals afectarà directament al conjunt de la

població de Rubí, ja que fixarà l’estratègia a seguir en matèria de prevenció, reutilització,

gestió i recollida de residus municipals per als propers anys. Per això, l’Ajuntament ha

considerat important donar a conèixer els principals resultats d’aquest pla i poder recollir

l’opinió de la ciutadania respecte les propostes recollides en aquest document.

Per fer-ho possible, s’ha realitzat un procés de participació ciutadana vinculat al Pla.

L’objectiu general d’aquest procés de participació ha estat el de posar a debat les línies

estratègiques definides en la diagnosi del Pla Local de Residus Municipals i formular

accions concretes per tal de que aquestes puguin ser desenvolupades.

En aquest sentit, la participació ciutadana és una peça fonamental del sistema democràtic,

un eix d'unió entre l'acció de govern i les necessitats de la ciutadania que comporta la

millora dels serveis i de la qualitat de vida de les persones, afavorint el diàleg i el consens.

Els principals objectius del procés de participació ciutadana en relació al Pla Local de

Residus Municipals de Rubí són:

• Donar a conèixer al conjunt de la ciutadania la situació actual en relació a la

generació de residus i l’eficiència en la recollida selectiva al conjunt del municipi.

PÀGINA - 6 -


• Presentar i posar a debat les línies estratègiques del Pla Local de Residus 2019-

2025.

• Definir el model de gestió de residus a Rubí en els propers anys.

• Recollir propostes concretes en relació als quatre eixos estratègics del Pla, per tal

d’acomplir els objectius de recollida selectiva a nivell de Catalunya pel 2020.

• Detectar les inquietuds i necessitats de la ciutadania dins l’àmbit de treball del Pla

Local de Residus.

Dins del procés de participació s’han realitzat diverses actuacions participatives orientades

a aconseguir la implicació de tota la ciutadania i els diferents col·lectius i entitats de la

ciutat, així com l’opinió dels tècnics municipals i els partits polítics. Per fer-ho possible

s’han habilitat diferents canals i espais de debat, com ara tallers presencials, enquestes

específiques per a empreses i comerços i un qüestionari on-line obert a tota la ciutadania,

que han permès recollir la percepció i opinió respecte l’àmbit d’actuació del Pla.

El present document és el resultat final de les actuacions de participació realitzades. És

doncs un document resum de tot el procés participatiu, que pretén sintetitzar les principals

aportacions i aspectes destacats pels diferents col·lectius. Amb tot, en els annexes

d’aquest document s’adjunten els informes i documents de retorn complets dels tallers,

enquestes i qüestionari elaborats, disponibles també a la web de l’Ajuntament de Rubí.

https://participa.rubi.cat/processes/plalocalresidus

PÀGINA - 7 -


2. DESENVOLUPAMENT TEMPORAL I METODOLÒGIC

El procés participatiu dissenyat pel Pla Local de Residus Municipals 2019-2025 consta de

tres fases diferenciades:

• Fase I. Inicial

• Fase II. Recollida d’opinions de la ciutadania

• Fase III. Retorn i validació

La fase I, inicial, correspon a la fase de disseny del procés participatiu on s’han dut a terme

diferents reunions amb l’equip tècnic de l’Ajuntament de Rubí, per tal de definir els

objectius i la metodologia dels tallers i eines de participació ciutadana previstes en les

fases II i III.

En la fase II, de recollida d’opinions de la ciutadania, és on s’han desenvolupat el conjunt

d’actuacions previstes pel Pla. En concret s’han realitzat set tallers de participació

presencials dirigits a diferents col·lectius i representants de la ciutadania que l’Ajuntament

de Rubí ha considerat rellevants dins l’àmbit d’aplicació del Pla Local de Residus, una

enquesta ciutadana presencial a les llars, dues enquestes específiques per a empreses i

comerços i, per últim, un qüestionari on-line obert a tota la ciutadania en general.

Relació de tallers presencials realitzats:

• Taller amb el Consell infants – novembre 2016

• Taller amb el Consell de la gent gran – novembre 2016

• Taller amb entitats veïnals – desembre 2016

• Taller amb entitats, consells, federacions, taules sectorials i associacions veïnals –

desembre 2016

• Taller amb partits polítics – febrer 2017

• Taller amb entitats, consells, federacions, taules sectorials i associacions veïnals –

febrer 2017

• Taller amb tècnics municipals – març 2017

Cal destacar que la participació del representants de les entitats i associacions veïnals s’ha

obert a diferents tallers, per tal de facilitar la seva assistència, ja que la participació en la

primera sessió celebrada el 12 de desembre de 2016 va ser molt baixa.

Pel que fa al primer taller amb les entitats, consells, federacions, taules sectorials i

associacions veïnals, del 14 de desembre de 2016, també va comptar amb una baixa

participació, motiu pel qual es va creure convenient realitzar una segona sessió durant el

mes de febrer de 2017.

Els tallers es van plantejar amb dinàmiques de participació actives amb l’objectiu que

fossin sessions on el protagonisme el prenguessin els assistents, de manera que tothom

pogués donar la seva opinió i formular propostes entorn a les diferents línies estratègiques

que planteja el Pla Local de Residus de Rubí.

PÀGINA - 8 -


Cadascun dels tallers ha tingut una organització similar, que s’ha estructurat en els

següents blocs:

• Part introductòria on l’equip de dinamització ha donat la benvinguda als assistents

i ha explicat la dinàmica de treball de la sessió, i posteriorment un representant de

l’equip tècnic de l’Ajuntament de Rubí ha contextualitzat quina és la situació actual

del municipi en relació a la generació de residus i l’eficiència en la recollida

selectiva. En aquest sentit, s’han exposat els resultats de la diagnosi realitzada i

s’ha ofert als assistents tota aquella informació rellevant per garantir una bona

sessió de participació.

• Dinàmica de participació activa en la qual els assistents han pres el protagonisme.

La dinàmica realitzada en els diferents tallers ha estat diferent en funció del

col·lectiu de treball, per tal d’adaptar el contingut a la realitat i interessos de cada

grup.

• Posada en comú en plenari amb tots els assistents.

• Cloenda on l’equip dinamitzador de la participació ha destacat, si és el cas, les

aportacions amb major consens i també aquelles que han generat més

discordança entre els assistents. Per altra banda, també en aquest moment s’ha

informat als assistents de quins seran els propers passos del Pla Local de Residus

Municipals, així com la publicació de la informació de retorn de la sessió de

participació.

Relació de les enquestes i qüestionari realitzats:

• Enquesta ciutadana – novembre i desembre 2016

A l’inici del procés participatiu s’han realitzat enquestes presencials a una mostra

representativa de les llars del municipi de Rubí, amb la finalitat de conèixer de

primera mà la pràctica de la recollida selectiva, el coneixement del sistema i la

valoració del servei municipal.

• Enquesta sobre la gestió dels residus municipals a les empreses – maig 2017

L’enquesta s’ha realitzat a les empreses establertes als polígons industrials de

Rubí, amb l’objectiu d’obtenir informació sobre la generació de residus industrials

assimilables a municipals que aquestes generen i sobre l’ús, la valoració i

percepció dels serveis que ofereix l’Ajuntament en aquest sentit.

• Enquesta sobre la gestió dels residus comercials als comerços– juny 2017

De la mateixa manera, també s’ha realitzat una enquesta estructura destinada als

establiments comercials de Rubí, amb l’objectiu d’obtenir informació sobre la

generació de residus comercials, pel que fa al tipus de residus generats i la gestió

que es fa, així com la valoració i percepció de la recollida dels residus assimilables

a municipals generats en aquestes activitats comercials.

• Qüestionari ciutadà– març i abril 2018

S’ha elaborat un qüestionari on-line a través de la plataforma de participació RUBI

participa, on tots els rubinencs i rubinenques majors de 16 anys han estat

convidats a participar. El qüestionari, que ha estat actiu des del 6 de març al 8

https://participa.rubi.cat/


PÀGINA - 9 -


d’abril, inclou preguntes relacionades amb els diferents eixos estratègics del Pla

per a la prevenció de la generació de residus i la millora de la recollida selectiva.

Una vegada finalitzada la fase de recollida d’opinions de la ciutadania (fase II),

l’Ajuntament estudiarà les aportacions i propostes obtingudes dels diferents col·lectius i

mitjans, per tal de valorar la seva inclusió dins del Pla.

La darrera fase del procés participatiu, fase III, de retorn i validació, en la que està previst

realitzar dues sessions de retorn, una d’elles oberta a tota la ciutadania, amb l’objectiu de

presentar com s’han incorporat en el Pla les aportacions recollides en el procés

participatiu.

En el següent quadre es pot veure de manera esquemàtica cadascuna d’aquestes fases i

quines són les principals actuacions que s’han dut o es duran a terme.

Fase I. Inicial

En aquesta fase s'ha definit el procés participatiu, així com els objectius i la metodologia de les diferents actuacions de participació.

Fase II. Recollida d'opinions de la ciutadania

- 1 enquesta ciutadana presencial a les llars.

- 7 tallers de participació amb diferents col·lectius, elaboració d'un informe de retorn per cadascun dels tallers i difusió dels resultats.

- 2 enquestes específiques a empreses i comerços.

- 1 qüestionari ciutadà on-line.

Estudi per part de l'Ajuntament de Rubí de les aportacions recollides en la fase de participació prèvia i inclusió al Pla Local de Residus Municipals.

Fase III. Retorn i validació

- Realització de 2 sessions de retorn, una d'elles oberta a tota la ciutadania.

- Elaboració d'un informe de retorn per cadascun dels tallers i difusió dels resultats.

PÀGINA - 10 -


3. SÍNTESI PER SECTORS

A continuació es presenta una síntesi de les propostes concretes i aportacions recollides

pels diferents sectors consultats en el marc del procés de participació ciutadana del Pla

Local de Residus Municipals. En els annexes d’aquest document es poden consultar els

informes exhaustius realitzats per cadascun dels col·lectius i les actuacions dutes a terme

durant les sessions de participació.

3.1. Ciutadania

La ciutadania ha estat convidada a participar en el Pla Local de Residus Municipals a

través de diferents vies i col·lectius, i d’una manera més àmplia a través d’una enquesta

ciutadana i d’un qüestionari ciutadà impulsats al llarg del procés participatiu.

L’enquesta ciutadana es va realitzar en la primera fase del procés durant els mesos de

novembre i desembre de 2016, mitjançant entrevistes presencials d’uns 15-20 minuts en

un total de 516 llars del municipi de Rubí. Per tal que la mostra fos representativa es van

tenir en compte tots els barris i la proporció del nombre d’habitants de cadascun d’ells.

L’objectiu de l’enquesta era el d’obtenir informació de primera mà sobre la pràctica de la

recollida selectiva per part dels ciutadans i ciutadanes de Rubí, el coneixement del sistema

i la valoració del servei municipal.

Els resultats de l’enquesta mostren que una àmplia majoria de les llars de Rubí fan

recollida selectiva. En general els rubinencs i rubinenques identifiquen correctament els

contenidors i les fraccions que s’hi dipositen (al voltant o superior al 80% de respostes

correctes), en canvi aquest valor baixa quan es pregunta per residus específics com les

llaunes, bricks de llet, burilles de tabac, les restes de plantes o bolquers, entre d’altres.

També hi ha un cert desconeixement de l’existència del telèfon verd, dels residus que cal

portar a la deixalleria (olis, aparells elèctrics i electrodomèstics, etc.), així com el destí i ús

de la fracció orgànica. Pel que fa a la valoració de la ubicació dels contenidors, al voltant

del 60% afirmen que estan col·locats en llocs propers on acostumen a passar.

En relació a la consciència de la responsabilitat i necessitat de realitzar una bona recollida

selectiva és força alta. Quan es consulta sobre la possibilitat de penalitzar econòmicament

les llars que no reciclen el 63,4% es posicionen en contra (gens i poc d’acord). Per contra,

un 65,7% serien partidaris (bastant i molt d’acord) en dedicar més temps al reciclatge a

canvi d’una bonificació a la taxa.

La valoració del model de recollida selectiva del municipi és positiva (8,5% molt bona i

61,4% bona), en destaca la comoditat que els diferents contenidors estiguin ubicats en el

mateix espai, la freqüència en la recollida, la higiene i netedat del servei, entre d’altres.

Quan es planteja un canvi de model cap a la recollida porta a porta el 76,5% dels

enquestats es consideren gens i poc d’acord amb la proposta (61,8% i 14,7%

respectivament).

Més de la meitat dels enquestats coneix i ha utilitzat els serveis tant de la deixalleria fixa

de Cova Solera, com de la deixalleria mòbil i la valoració és molt positiva. En general però

PÀGINA - 11 -


es desconeix la possibilitat d’obtenir bonificacions en la taxa d’escombraries per

aportacions a la deixalleria fixa. Pel que fa al Servei d’Educació de Residus (SER) de

Rubinet es constata que és poc conegut entre els veïns i veïnes de Rubí.

Per últim, l’enquesta recull els àmbits sobre els quals els enquestats proposen millores,

com són la necessitat de realitzar més campanyes d’informació, disposar de més

contenidors, crear més bonificacions que promoguin el reciclatge, baixar l’impost dels

residus i millorar la conscienciació dels usuaris, entre d’altres.

En l’annex 5.1 es pot consultar l’informe Estudi sobre gestió de residus al municipi de

Rubí, 2016 amb els resultats obtinguts de les enquestes ciutadanes realitzades.

Pel que fa al qüestionari ciutadà, en aquest cas realitzat en la part final del procés

participatiu entre març i abril de 2018, s’ha fet a través de la plataforma de participació

digital RUBI participa. El qüestionari, que inclou preguntes relacionades amb els diferents

eixos estratègics del Pla per a la prevenció de la generació de residus i la millora de la

recollida selectiva, ha rebut un total de 8 respostes.

En general s’han valorat favorablement les línies estratègiques per reduir la generació de

residus. En el cas del malbaratament alimentari s’indica que cal fer un treball tant a casa,

com en menjadors escolars, en comerços rebaixant els productes a punt de caducar i en

establiments de restauració promovent que els clients puguin endur-se el menjar sobrer a

casa. Pel que fa a la reducció d’embalatges i bosses d’un sol ús, aspecte molt vinculat al

consum o compra responsable, s’apunten com a idees reduir els productes envasats en

plàstic, fomentar la compra a granel i de proximitat, substituir les bosses de plàstic per

bosses de paper i recuperar la bossa de roba pel pa. Es veu amb bons ulls també la

implantació d’un sistema de retorn dels envasos tant de vidre com de plàstic. En

l’ambientalització d’esdeveniments i festes es considera que cal millorar la informació del

sistema que s’utilitza (vaixella compostable, got retornable, etc.), reforçar el sistema de

contenidors i fer una millor separació dels residus. Cal fomentar i millorar la imatge dels

mercats de segona mà i d’intercanvi, i potenciar l’ús de les xarxes socials amb aquesta

finalitat. Per últim, es creu interessant l’evolució de l’equipament de la deixalleria cap a un

centre multidisciplinari que permeti la recuperació, restauració i reparació de mobles i

electrodomèstics, així com la promoció de cursos, tallers i formació diversa en aquest

àmbit.

En relació a les línies estratègiques per millorar la recollida selectiva, els resultats del

qüestionari mostren diversitat d’opinions respecte el model actual. En algun cas es

considera que el model vigent funciona correctament i el que cal és millorar el sistema i

ubicació dels contenidors, i en altres casos es proposa començar a introduir el model porta

a porta en determinades zones del municipi, com ara a les urbanitzacions. Pel que fa a les

campanyes de sensibilització i conscienciació en general es consideren necessàries per a

reforçar el missatge tant a infants i joves, com a adults i empreses. Finalment, hi ha

consens en la necessitat de disposar d’una ordenança municipal que reguli la recollida

selectiva i permeti sancionar les accions incíviques i les males pràctiques.

En l’annex 5.11 es pot consultar l’informe detallat de les aportacions rebudes a través del

qüestionari ciutadà.


PÀGINA - 12 -


3.2. Consell d’infants

El 24 de novembre de 2016 es va realitzar un taller participatiu amb els representants del

Consell d’infants amb l’objectiu de conèixer la seva opinió i recollir les seves propostes en

relació a l’àmbit del Pla. El taller va tenir una durada d’una hora i va comptar amb 8

participants.

La dinàmica de participació es va realitzar seguint la metodologia de focus grup amb un sol

grup de debat. Per fomentar el debat entre els assistents i la recollida de propostes, els

dinamitzadors van exposar una sèrie de preguntes associades als dos grans blocs de

debat:

• Com podem evitar generar tants residus?

• Com podem millorar la recollida selectiva?

A més, també es van utilitzar algunes imatges inspiradores relacionades per millorar la

reflexió dels participants.

Les principals aportacions recollides per aquest col·lectiu per evitar generar tants residus

fan referència a la sensibilització de la ciutadania, mitjançant campanyes de compra

responsable i compra de productes amb menys envasos; la sostenibilitat de les activitats

populars i festes locals, gràcies a la identificació i personalització dels gots de plàstic; i la

disminució del consum de piles i la promoció de l’ús de piles recarregables.

Pel que fa a la millora de la recollida selectiva, les propostes van encaminades, per un

costat, a millorar la informació a l’usuari per saber què va a cada contenidor, mitjançant

adhesius, anuncis de televisió, campanyes i documentals pedagògics que mostrin les

conseqüències d’una mala recollida, etc, i per l’altra, al model de recollida que passaria per

la disposició de més contenidors de recollida selectiva a la via pública o la implantació del

porta a porta. Per altra banda, també es considera necessari que l’Ajuntament faciliti

diferents cubells per fer la recollida selectiva a casa i una vigilància més activa al carrer per

detectar els usuaris que no reciclen correctament.

En l’annex 5.2 es pot consultar l’informe detallat de les aportacions realitzades pel Consell

d’infants en el taller participatiu.

3.3. Consell de la gent gran

El taller participatiu del Consell de la gent gran es va realitzar el 28 de novembre de 2016,

va tenir una durada d’una hora i va comptar amb 8 participants. L’objectiu del taller era el

de donar a conèixer els resultats de la diagnosi de la gestió actual dels residus al municipi

de Rubí i recollir les propostes de millora dels assistents en relació a l’àmbit del Pla.


grup de debat. Per fomentar el debat entre els assistents i la recollida de propostes, els

dinamitzadors van exposar una sèrie de preguntes associades als dos grans blocs de

debat:


PÀGINA - 13 -



A més, també es van utilitzar algunes imatges inspiradores relacionades per millorar la

reflexió dels participants.


fan referència a la reducció de l’ús del paper evitant l’edició de tríptics i fulletons; la

penalització dels materials d’un sol ús i, com a contrapartida, la promoció de l’ús de

materials reutilitzables, com per exemple en el sector de la restauració amb l’ús de tovalles

i tovallons de roba i envasos de vidre. En relació a la reducció dels residus orgànics es

demana que l’Ajuntament faciliti i incentivi l’ús de compostadors domèstics sempre que

sigui possible per qüestions d’espai.

Pel que fa a la millora de la recollida selectiva, les aportacions van dirigides a la

conscienciació ciutadana mitjançant la difusió i les campanyes de sensibilització per

explicar els pros i els contres de fer una bona recollida selectiva; potenciar l’ús de les

deixalleries mòbils recordant els horaris i les funcions d’aquestes; i incrementar la

vigilància i control a peu de carrer mitjançant els agents cívics.

En l’annex 5.3 es pot consultar l’informe detallat de les aportacions realitzades pel Consell

de la gent gran en el taller participatiu.

3.4. Entitats, consells, federacions, taules sectorials i associacions veïnals

En el marc del procés participatiu es van realitzar tres sessions amb diferents membres del

col·lectiu d’entitats, consells, federacions, taules sectorials i associacions veïnals. La

primera sessió del taller de participació va tenir lloc el 12 de desembre de 2016 i va

comptar amb la presència de 5 representats de diferents associacions veïnals, la segona

sessió es va realitzar el 14 de desembre de 2016 i la tercera el 28 de febrer de 2017, i hi

van assistir 5 i 12 persones respectivament. Totes les sessions van tenir una durada de

dues hores.

El motiu de la celebració d’una tercera sessió d’aquest col·lectiu va ser la baixa afluència

en la convocatòria del desembre. Per altra banda, els representants de les associacions de

veïns van ésser convidats a assistir als diferents tallers amb entitats, consells, federacions

i taules sectorials planificades per tal de facilitar la seva participació.

L’objectiu dels tallers era el de donar a conèixer els resultats de la diagnosi de la gestió

actual dels residus al municipi de Rubí i recollir les propostes de millora dels assistents en

relació a l’àmbit del Pla.

La dinàmica de participació es va realitzar seguint la metodologia del brainwriting, on les

propostes s’exposen en petit grup de 5-6 persones i s’anoten en un post-it. Per fomentar el

debat entre els assistents i la recollida de propostes, els dinamitzadors van exposar una

sèrie de preguntes associades als dos grans blocs de debat:



PÀGINA - 14 -


A mesura que avançava la sessió, els dinamitzadors plantejaven diversos aspectes

relacionats amb les diferents línies estratègiques del Pla Local de Residus, per tal d’animar

el debat i tocar el màxim de temes possibles.


fan referència a promoure el consum responsable i de proximitat, amb el mínim d’envàs

possible; incidir en els productors, envasadors i comerciants perquè redueixin la quantitat i

qualitat de l’envàs que posen al mercat; facilitar que els envasos puguin ser retornats a

l’establiment o les màquines de vending i bonificar la devolució; eliminar del tot les bosses

d’un sol ús de plàstic, substituir-les per bosses menys contaminants com les de ràfia;

impulsar una campanya de bones pràctiques i màrqueting positiu al Mercat Municipal fent

referència a la reducció d’envasos, el foment de la bossa de paper i la implantació d’un

sistema de devolució d’envasos; potenciar l’ús de la carmanyola o el bock&roll a l’escola;

aprofitar la Festa Major per transmetre el missatge amb algun detall que potenciï la

reducció de residus, de la mateixa manera en esdeveniments i festes utilitzar la vaixella

compostable; reduir el malbaratament alimentari mitjançant una xarxa o plataforma per

reaprofitar i distribuir els excedents o aliments a punt de caducar a entitats o famílies que

ho necessitin; promoure la cuina d’aprofitament a través d’un blog; potenciar la

reutilització i reparació de mobles i aparells vells que arriben a la deixalleria, així com

promoure els tallers de reparació i esdeveniments d’intercanvi com són la trocalleria i el

mercat del trasto; fer ressò de les campanyes de neteja protagonitzades per a nens/es,

com ara els “caçadors de trastets”; i potenciar l’autogestió de la fracció orgànica en les

urbanitzacions a través de compostadors casolans.

Pel que fa a la millora de la recollida selectiva, les aportacions van dirigides a la necessitat

de realitzar rutes populars o campanyes de sensibilització a tota la ciutadania per explicar

el funcionament i els beneficis d’una bona recollida selectiva, així com els efectes

econòmics i ambientals; la disponibilitat de papereres amb protecció pel vent i

compartimentades, i la transformació dels punts d’aportació de residus amb dos

contenidors a illes completes amb totes les fraccions; millorar la ubicació d’alguns

contenidors de pedal que actualment presenten problemes d’obertura i tenir en compte la

facilitat i comoditat d’obertura a l’hora de comprar nous contenidors; reduir les fugues de

cartró mitjançant contenidors soterrats o de boca petita i reforçar la presència d’agents

cívics per detectar accions incíviques, en aquest sentit incrementar també el control sobre

l’empresa que fa el servei per assegurar la correcta separació de les fraccions i bona gestió

posterior; millorar la recollida selectiva de grans productors, com els comerços, restauració

i indústria; fomentar la recollida selectiva creant una competició entre barris; pel que fa a

les urbanitzacions es demana disposar de contenidors d’orgànica resistents a l’embat dels

porcs senglars, habilitar punts fixes de recollida de poda i revisar la ubicació dels

contenidors per millorar l’accessibilitat i reduir les distàncies; potenciar la xarxa de

compostatge casolà mitjançant bonificacions en la taxa d’escombraries; en relació al servei

de deixalleria fixa cal millorar-ne la difusió i l’accessibilitat, valorar la possibilitat d’ampliar-

la o construir-ne una altra, així com potenciar i facilitar-ne l’ús per part dels autònoms; pel

que fa a la deixalleria mòbil a les urbanitzacions es proposa millorar-ne la ubicació en

punts més cèntrics i propers a la carretera, millorar la formació i implicació del personal i

PÀGINA - 15 -


ajustar els horaris a la realitat laboral dels usuaris o reconvertir la deixalleria mòbil en una

minideixalleria fixa; reforçar al difusió del servei gratuït del telèfon verd i la recollida de

voluminosos a domicili; en relació al model de recollida hi ha diversitat d’opinions, per una

part es considera que el model actual funciona però cal introduir millores, i per l’altra es

considera que cal implantar un sistema porta a porta ja sigui o bé parcial, per zones o en

tot el municipi.

En els annexos 5.4, 5.5 i 5.6 es poden consultar els informes detallats de les aportacions

realitzades pel col·lectiu d’entitats, consells, federacions, taules sectorials i associacions

veïnals en les tres sessions del taller participatiu realitzat.

3.5. Partits polítics

El taller participatiu amb representants dels partits polítics amb representació a

l’Ajuntament de Rubí es va realitzar l’1 de febrer de 2017 i va tenir una durada d’una hora i

mitja. L’objectiu del taller era el de donar a conèixer els resultats de la diagnosi de la gestió

actual dels residus al municipi de Rubí i recollir propostes de millora dels diferents grups

polítics en relació a l’àmbit del Pla.


grup de debat. El dinamitzador anava introduint les diferents línies estratègiques del Pla i

vetllava per promoure el debat entre els assistents.

A banda del taller, també es va donar la possibilitat als assistents i també a la resta de

grups polítics que no van poder assistir, l’oportunitat de fer arribar més aportacions amb

posterioritat al taller mitjançant el correu electrònic.

A continuació es destaquen les principals aportacions recollides d’aquest col·lectiu per

cadascuna de les línies estratègiques del Pla.

− Prevenció del malbaratament alimentari. Es proposa incidir a nivell particular en els

hàbits de compra mitjançant campanyes d’informació i sensibilització; i promoure

tallers de cuina d’aprofitament. A nivell de grans productors es proposa canalitzar

els productes processats a punt de caducar cap a entitats i famílies necessitades, i

pel que fa als excedents de productes frescos o restes de producció agrícola

reaprofitar-los en la indústria de sucs i melmelades, per a l’alimentació animal o

compost.

− Minimització d’embalatges i bosses d’un sol ús. Les propostes van encaminades a

reduir la quantitat d’envàs i potenciar els productes a granel, començant pel

Mercat Municipal i d’aquí estendre-ho a la resta de comerços de la ciutat.

− Foment d’envasos retornables, viabilitat d’implantar un sistema de dipòsit,

devolució i retorn. Hi ha divergència entre els diferents grups polítics a l’hora de

considerar la necessitat o prioritat de la línia estratègica. Com a propostes s’indica

la possibilitat d’implantar una sistema de dipòsit, devolució i retorn com a prova

pilot; la utilització de gots de plàstic reutilitzable o vaixella compostable en actes

públics.

PÀGINA - 16 -


− Foment de la reparació i reutilització de productes (intercanvi de productes, segona

mà...). Com a propostes s’indiquen la possibilitat d’ampliar i deslocalitzar el

projecte de “dimecres manetes”; establir un mercat d’intercanvi de productes de

segona mà mensual; i canviar el sistema de recollida de mobles i trastos vells per

tal de poder reaprofitar-los.

− Promoció del consum responsable (consum immaterial, ambientalització

d’esdeveniments, etc.). En aquest cas hi ha consens entre els diferents grups

polítics. A més, es tracta d’una acció que ja s’està duent a terme i que cal mantenir

mitjançant campanyes de sensibilització.

− Increment i millora de la recollida selectiva, a nivell ciutadà i comercial. Algunes de

les mesures que s’apunten fan referència a millorar les illes de contenidors

adequant la mida dels contenidors al volum que es genera i disposant de les cinc

fraccions en totes elles; establir un sistema de recollida porta a porta per a grans

productors; potenciar el servei de deixalleria municipal valorant la possibilitat

d’ampliar-la; i fomentar l’ús de compostadors casolans.

− Anàlisi de la viabilitat d’introduir un canvi de model de recollida selectiva. En aquest

cas hi ha desacord entre els partits polítics a l’hora de considerar la idoneïtat

d’aplicar un canvi de model. Alguns dels grups polítics però consideren necessari

tendir cap al model de recollida porta a porta, començant per les urbanitzacions i

estenent-ho gradualment a tot el municipi, o bé implantar un sistema mixt

mantenint les cinc fraccions al nucli urbà i el porta a porta a les urbanitzacions.

− Anàlisi del model de recollida de residus municipals en polígons industrials,

valorant la idoneïtat de mantenir el servei per part de l’Ajuntament (no obligatori).

Hi ha divergència entre els partits polítics, doncs una part consideren que la gestió

dels residus industrials, encara que siguin assimilables a residus municipals, ha

d’anar a càrrec dels propis industrials.

− Evolució del servei de deixalleria cap a una visió àmplia de “Centre de serveis

ambientals”. Els diferents partits polítics coincideixen en considerar adient la línia

estratègica. Les propostes recollides fan referència a la voluntat de municipalitzar

el servei, així com ampliar o fer una deixalleria nova a la Zona Nord; millorar la

formació del personal; potenciar la reutilització de mobles i trastos vells recollits a

la deixalleria; i la creació d’un Centre Especial de Treball.

− Elaboració d’una ordenança municipal de residus. Tots els grups coincideixen en la

necessitat de la mesura.

− Adequació dels futurs plecs de condicions del servei de recollida amb coherència

amb el Pla de residus. Tots els grups consideren imprescindible aprovar el Pla Local

de Residus i definir el model de gestió de residus municipals abans de licitar els

futurs plecs. Com a proposta s’indica la possibilitat d’incloure clàusules socials per

incorporar als plecs de condicions.

− Revisió de l’ordenança fiscal per ampliar mesures que fomentin la reducció,

reutilització i recollida selectiva. En general es considera adient la proposta.

S’apunten com a propostes el pagament per generació dels grans productors de

residus municipals; la revisió de les bonificacions ambientals de la taxa

PÀGINA - 17 -


d’escombraries, tant a nivell domèstic com comercial; i l’aplicació de mesures per

personalitzar la taxa d’escombraries.

En l’annex 5.7 es pot consultar l’informe detallat de les aportacions realitzades en el taller

participatiu amb els partits polítics, així com les aportacions rebudes amb posterioritat a la

sessió.

3.6. Tècnics municipals

El taller participatiu amb tècnics municipals es va realitzar el 24 de març de 2017, va tenir

una durada de dues hores i va comptar amb 22 participants. L’objectiu del taller era el de

donar a conèixer els resultats de la diagnosi de la gestió actual dels residus al municipi de

Rubí i, aprofitant el coneixement tècnic dels assistents, recollir les propostes de millora en

relació a l’àmbit del Pla.

La dinàmica de participació es va dividir en dues parts: primerament, una reflexió individual

mitjançant una graella en paper amb les diferents línies estratègiques del Pla perquè

cadascú pogués validar i definir propostes d’accions a desenvolupar per assolir-les; la

segona part va consistir en un brainwriting en petits grups de 4-5 persones, on es van

posar en comú les opinions i propostes individuals, i es van incorporar en una altra graella

les idees consensuades. A banda, també es va demanar que cada grup prioritzés 3

actuacions per posar en comú al plenari.

A continuació es destaquen les principals aportacions recollides d’aquest col·lectiu per

cadascuna de les línies estratègiques treballades en el taller.

− Prevenció del malbaratament alimentari. Es proposa establir un conveni a tres

bandes entre l’Ajuntament, els supermercats i entitats per tal d’aprofitar productes

amb caducitat propera; implicar al sector de la restauració per fomentar mesures

com el mig menú, racions personalitzades, etc.; incentivar econòmicament els

comerços que facin educació en matèria de malbaratament; promoure tallers de

cuina d’aprofitament i visibilitzar els receptaris que l’Ajuntament té a la web; i

impulsar la venda a granel.

− Minimització d’embalatges i bosses d’un sol ús. En primera instància es proposa

millorar la conscienciació ciutadana; incentivar als comerços i establiments a

implicar-se en la reducció d’envasos mitjançant, si cal, les ordenances; des de

l’Ajuntament facilitar la compra d’embalatge sostenible; fomentar l’ús de la

carmanyola en les compres al Mercat Municipal i altres comerços; i establir una

figura de control que vetlli pel compliment del cobrament de la bossa de plàstic.

− Foment d’envasos retornables, viabilitat d’implantar un sistema de dipòsit,

devolució i retorn. Es proposa recuperar antigues estructures; promoure l’incentiu

econòmic per a l’usuari en la devolució d’envasos; i crear punts de recollida en

punts estratègics com a prova pilot, com ara el Mercat Municipal, supermercats,

etc.

− Foment de la reparació i reutilització de productes (intercanvi de productes, segona

mà...). En aquest àmbit es proposa promoure accions i espais d’intercanvi de

PÀGINA - 18 -


productes amb garantia, com ara la trocalleria, mercats i fires, una App, etc.;

facilitar una nau municipal on es faci formació i ocupació entorn la reparació i la

reutilització; ampliar el servei de “dimecres manetes”; i fomentar l’economia

circular entre les empreses.

− Promoció del consum responsable (consum immaterial, ambientalització

d’esdeveniments, etc.). Les propostes fan referència sobretot a realitzar accions de

sensibilització a empreses, escoles i ciutadania en general; cal que l’Ajuntament

faci pedagogia en les activitats organitzades des del consistori, fomentant l’ús de la

vaixella reutilitzable o compostable, i també en el seu funcionament ordinari, amb

mesures com l’estalvi del paper.

− Increment i millora de la recollida selectiva, a nivell ciutadà i comercial. Es proposa

millorar el servei de recollida fent que totes les illes de contenidors tinguin les cinc

fraccions i adequant el sistema d’obertura i mida a cada fracció; premiar als barris

que reciclen més bé; identificar la brossa amb l’usuari i bonificar la correcta

separació; i establir una figura d’inspector de contenidors.

− Anàlisi de la viabilitat d’introduir un canvi de model de recollida selectiva. En aquest

sentit, es considera necessari la realització d’un estudi que avaluï diferents casos

d’èxit del model de recollida selectiva, tenint en compte les característiques i

realitat de la ciutat de Rubí i utilitzant els recursos interns per fer-lo; per altra

banda, s’apunta valorar la possibilitat d’implantar el porta a porta, començant per

les urbanitzacions.

− Anàlisi del model de recollida de residus municipals en polígons industrials,

valorant la idoneïtat de mantenir el servei per part de l’Ajuntament (no obligatori).

Es planteja implantar el model porta a porta a les indústries i d’aquesta manera

eliminar la bossa única; per altra banda, es considera que l’Ajuntament ha

d’establir les mesures de control però no s’ha de fer responsable de la gestió; per

últim, es creu convenient realitzar, des del consistori i amb recursos propis, un

anàlisi econòmic per valorar les diferents possibilitats.

− Evolució del servei de deixalleria cap a una visió àmplia de “Centre de serveis

ambientals”. Es considera interessant crear un espai amb funcions múltiples, on

poder oferir cursos i tallers ambientals, serveis i formació entorn la reparació i la

reutilització, així com orientació, assessorament i qualificació professional; es

proposa facilitar una nau municipal per poder acollir aquest espai multidisciplinari.

− Elaboració d’una ordenança municipal de residus. Es proposa realitzar un estudi

econòmic complet de tots els àmbits (industrial, comercial i domèstic) i redactar, a

partir d’aquest, una ordenança que reculli tots els incentius, bonificacions, taxes i

sancions; vetllar perquè la redacció d’aquesta ordenança tingui un caràcter

transversal i participatiu; i per últim, fer difusió i informar a tota la ciutadania sobre

l’existència de l’ordenança.

− Adequació dels futurs plecs de condicions del servei de recollida amb coherència

amb el Pla de residus. S’apunta la importància d’incloure en els plecs el requisit de

que les empreses adjudicatàries siguin especialistes en gestió de residus, i per

PÀGINA - 19 -


tant, que puguin aportar un valor afegit al servei, així com el requeriment de

formació dels treballadors/es del servei de recollida.

− Revisió de l’ordenança fiscal per ampliar mesures que fomentin la reducció,

reutilització i recollida selectiva. Es proposa establir bonificacions per als comerços

que promoguin la reducció i la devolució d’envasos.

Els aspectes que els tècnics municipals van destacar en el plenari, i que per tant es poden

considerar com a línies estratègiques prioritàries, fan referència a la minimització

d’embalatges i bosses d’un sol ús, la devolució d’envasos, les mesures per millorar la

recollida selectiva ciutadana i comercial, l’anàlisi de la viabilitat d’un canvi de model,

l’evolució del servei de deixalleria i l’elaboració d’una ordenança municipal de residus.

En l’annex 5.8 es pot consultar l’informe detallat de les aportacions realitzades pels tècnics

municipals en el taller participatiu.

3.7. Empreses ubicades als Polígons d’Activitat Econòmica

Durant el mes de maig de 2017 es va realitzar un estudi sobre la generació de residus

industrials assimilables a municipals de les empreses establertes als polígons industrials

de Rubí. L’objectiu d’aquest estudi era el d’obtenir informació sobre la generació, així com

recollir informació de l’ús, la valoració i percepció dels serveis que ofereix l’Ajuntament en

aquest àmbit.

L’estudi va consistir en una enquesta estructurada mitjançant una entrevista presencial,

realitzada a 160 empreses de diversos sectors i dimensions.

A continuació es destaquen les conclusions recollides directament relacionades amb els

eixos i línies estratègiques del Pla Local de Residus Municipal de Rubí.

− El grau de coneixement del servei de recollida de residus assimilables a municipals

de les activitats industrials és baix.

− En aquest sentit, la grandària de l’empresa té poca influència sobre el coneixement

del servei.

− L’ús del servei municipal de recollida de residus és molt baix, un 10,6% del total

d’empreses.

− Els principals motius per no utilitzar el servei són l’ús d’un empresa externa que els

fa aquesta gestió i el desconeixement pròpiament.

− Com més gran és l’empresa més probabilitats hi ha de que el faci servir.

− Les empreses que gaudeixen del servei de recollida de residus assimilables a

municipals l’utilitzen entre 1 i 2 cops per setmana.

− Els aspectes més ben valorats del servei són: el servei en sí i la gestió porta a

porta, i entre els aspectes a millorar, destaquen els referents a la freqüència,

regularitat, anuncis de recollida en festius i similars.

− En general hi ha un desconeixement tant del cost econòmic del servei, com de la

possibilitat d’exempció de la taxa de recollida.

− En relació a la valoració dels serveis que ofereix l’Ajuntament predomina la

insatisfacció i el desconeixement.

PÀGINA - 20 -


− Per altra banda, són poques les empreses que recorden la visita d’un informador

ambiental. Entre les que sí que han rebut la visita i ho recorden es valora

positivament la seva aportació.

− Pel que fa a la possibilitat de que l’Ajuntament retiri la prestació del servei de

recollida, la majoria de les empreses expressen indiferència o fins i tot ho valoren

positivament.

En l’annex 5.9 es pot consultar l’informe executiu de l’Enquesta sobre la gestió de residus

industrials de les empreses de Rubí.

3.8. Comerços

Durant el mes de juny de 2017 es va realitzar un estudi sobre la generació de residus

comercials, per tal de conèixer quin tipus de residus es generen i quina gestió es fa, així

com recollir la valoració i percepció que aquest col·lectiu té sobre la recollida dels residus

assimilables a municipals generats.

L’estudi va consistir en una enquesta estructurada realitzada a 153 comerços de diferents

barris i eixos comercials de Rubí, mitjançant una entrevista presencial.

A continuació es destaquen les conclusions recollides directament relacionades amb els

eixos i línies estratègiques del Pla Local de Residus Municipal de Rubí.

− La major part dels comerços enquestats estan satisfets amb el servei de recollida

de residus comercials per part de l’Ajuntament.

− Com a punts forts destaquen la diversitat de residus recollits, la comoditat i

l’eficiència del servei.

− Com a punts de millora assenyalen que cal incrementar la freqüència del buidat

dels contenidors, així com la seva capacitat; millorar la informació del servei i la

gestió que es fa; i reduir les males olors dels residus orgànics.

− El treball dels informadors ambientals és molt ben valorat i ha permès corregir

alguna mala pràctica. Amb tot, només una petita part dels comerços recorden

haver rebut la seva visita.

− La major part dels comerços generen entre dos i tres tipus de residus. Aquests són

majoritàriament: cartró, plàstic, paper, orgànica i vidre. Mentre que en menor

quantitat es generen residus d’olis, pneumàtics, piles, etc.

− Pel que fa a la seva gestió, el vidre i el paper i/o cartró són els residus que millor es

reciclen per part dels establiments comercials, 100% i 95% respectivament. Mentre

que el reciclatge dels residus d’envasos i l’orgànica baixen fins al 31% i 29% de

reciclatge.

− Pel que fa a les vies utilitzades per gestionar els residus, principalment els

comerços utilitzen el sistema de contenidors del servei de recollida municipal i la

recollida a la porta de l’establiment. De manera menys habitual, i en funció del

tipus de residu, és fa a través del servei d’una empresa externa, la pròpia empresa

o el trasllat a la deixalleria.

PÀGINA - 21 -


En l’annex 5.10 es pot consultar l’informe executiu de l’Enquesta sobre la gestió de residus

comercials dels comerços de Rubí.

PÀGINA - 22 -


4. CONCLUSIONS

El present document recull els resultats de les diferents actuacions realitzades dins del

marc del procés participatiu dissenyat pel Pla Local de Residus Municipals 2019-2025,

corresponent a la fase de recollida d’opinions de la ciutadania. Aquestes actuacions, ja

siguin tallers presencials o bé enquestes presencials o qüestionaris on-line, han estat

pensades per oferir un espai on la ciutadania pogués expressar les seves opinions i

realitzar propostes referides a l’àmbit d’actuació del Pla.

A mode de conclusions, aquest darrer apartat resumeix per cadascun dels eixos estratègics

del Pla, per una banda, aquelles propostes que han tingut més consens i han estat més

repetides i que, per tant, es considera que gaudeixen d’un cert consens ciutadà i, per l’altra

banda, aquelles propostes o consideracions sobre les quals el debat no ha conclòs en un

punt de vista mínimament consensuat.

− Cal millorar la conscienciació de la ciutadania per tal d’evitar la generació de

residus, promoure el consum responsable i els beneficis ambientals i econòmics de

millorar la recollida selectiva. Per fer-ho es creu necessari realitzar campanyes de

sensibilització, donar més informació econòmica i ambiental en el rebut

d’escombraries, i aprofitar els esdeveniments i festes populars organitzades des de

l’Ajuntament per ajudar a difondre el missatge.

− En relació a la prevenció de residus i consum responsable (eix estratègic 1), les

línies estratègiques que han generat més debat i també obtingut un major consens

a l’hora de considerar-les com a prioritàries o més factibles han estat: la prevenció

del malbaratament alimentari, mitjançant la creació d’una xarxa o plataforma de

reaprofitament d’aliments, la promoció de la cuina d’aprofitament i la visibilització

del receptari que l’Ajuntament té a la web; l’ambientalització d’esdeveniments i

festes populars, mitjançant l’ús de gots reutilitzables i la vaixella compostable; el

foment de la minimització d’embalatges i les bosses d’un sol ús, començant en

aquest cas per la implantació al Mercat Municipal i estendre-ho a tots els comerços

de la ciutat; i per últim, el foment de l’ús d’envasos retornables i la implantació

d’un sistema de dipòsit, devolució i retorn que permeti rebre un incentiu o

bonificació econòmica.

− Pel que fa a la reutilització i preparació per a la reutilització (eix estratègic 2),

s’evidencia que el municipi ja està duent a terme diverses accions positives en

aquest sentit, com ara els “dimecres manetes”, “caçadors de trastets”, l’espai

d’intercanvi “La Trocalleria”, entre d’altres. De tota manera, es creu convenient

millorar-ne la comunicació i difusió, així com impulsar la creació d’un mercat de

segona mà mensual.

− Per altra banda, una de les propostes que s’ha repetit en més d’un taller ha estat la

de crear un sistema per visibilitzar els voluminosos que arriben a la deixalleria i

millorar també la recollida de mobles i trastos vells, per tal que no siguin triturats

directament i puguin ésser reutilitzats.

PÀGINA - 23 -


− Amb tot, el foment de la reparació de productes ha generat punts de vista diferents,

ja que es considera que en alguns casos es pot entrar en conflicte amb altres

activitats econòmiques o el treball de professionals autònoms del sector.

− Per tal de millorar la gestió de residus municipals i reciclatge (eix estratègic 3), hi

ha un ampli consens en considerar com a necessari i prioritari per millorar la gestió

actual disposar en totes les illes de contenidors de les cinc fraccions de residus.

Cal també que els contenidors tinguin les dimensions adequades i que els sistemes

d’obertura siguin adients i accessibles.

− Es constata la divergència d’opinions pel que fa a introduir un canvi de model de

recollida, concretament en relació al porta a porta. Alguns col·lectius són partidaris

d’impulsar una prova pilot de forma parcial o per zones, com ara en les

urbanitzacions, altres consideren que la implantació s’ha de fer a tot el municipi,

mentre que alguns creuen que és un model inviable a Rubí.

− De tota manera, dins dels diferents àmbits consultats s’observa una tendència en

el desig de personalitzar els residus, per tal d’identificar males pràctiques i al

mateix temps poder incentivar i bonificar la correcta separació dels residus. En

aquest sentit, en general es considera adient impulsar la vigilància i control a peu

de carrer mitjançant la figura de l’agent cívic.

− En relació a la recollida selectiva dels residus generats pel sector comercial, la

valoració i percepció general d’aquest col·lectiu és satisfactòria. De tota manera,

l’estudi realitzat dins del procés participatiu a través de l’enquesta constata que els

nivells de reciclatge dels residus d’envasos i la matèria orgànica són millorables.

− En relació al servei actual de recollida de residus assimilables a municipals de les

activitats industrials, l’enquesta realitzada evidencia que hi ha un gran

desconeixement del servei i, per tant també, un baix nombre d’empreses que

l’utilitzen. Pel que fa a la valoració d’aquest servei per part de la resta de col·lectius

amb els que s’ha treballat en el procés participatiu, en general es considera que

l’Ajuntament ha d’establir les mesures de control però no s’ha de fer responsable

de la gestió. S’apunten com a propostes establir el model porta a porta a les

indústries o que sigui la mateixa indústria qui, a través d’un gestor especialitzat,

s’ocupi de la gestió d’aquests residus.

− Pel que fa als aspectes transversals del Pla (eix estratègic 4), hi ha unanimitat en

considerar que el servei de deixalleria actual, a banda de millorar qualitativament,

ha d’evolucionar cap a un espai amb funcions múltiples, on poder oferir cursos,

tallers i serveis de reparació. A banda, també es constata la necessitat d’ampliar la

deixalleria actual i/o crear-ne una de nova cap a la Zona Nord.

− En relació a les deixalleries mòbils, en general es percep que l’ús que se’n fa no és

l’òptim, s’assenyalen diferents aspectes com ara la freqüència, l’horari i la ubicació,

com a principals desavantatges. En general es considera que caldria tendir cap a

un servei de minideixalleries fixes amb una ubicació més cèntrica i propera a la

carretera.

− Es valora de manera molt positiva la creació d’una ordenança municipal de residus

que ordeni tot el servei de gestió de residus, així com les mesures, incentius i

PÀGINA - 24 -


bonificacions que fomentin les bones pràctiques en la prevenció i gestió dels

residus.

PÀGINA - 25 -


5. ANNEXES

PÀGINA - 26 -


5.1. Enquesta ciutadana

Novembre-desembre 2016

2

Univers: 28.114 llars a Rubí (Font: IDESCAT) .

Mostra: realització de 516 enquestes presencials a les llars.

Distribució de la mostra i selecció dels individus: Polietàpica aleatòria, estratificada segons barri de residència. La distribució de la mostra s’ha realitzat utilitzant dues metodologies:

A. Metodologia CATI: per les urbanitzacions del districte 1 i 2 amb un total de 200 enquestes, repartides proporcionalment al nombre d’habitants de cadascun dels barris.

B. Metodologia CAPI: nucli urbà repartides proporcionalment segons el nombre d’habitants de cadascun dels barris per a un total de 316 enquestes.

Error mostral: ±4,31% pel conjunt de la mostra, per un nivell de confiança del 95,5% (2 sigmes) i sota el supòsit de màxima indeterminació (on P=Q=50%).

Durada de l’entrevista: de 15 a 20 minuts. Supervisió, gravació, depuració i validació de la base de dades: Retailtalent.

Tabulació de resultats: Retailtalent.

Informe de resultats: Retailtalent.

Fitxa tècnica

3

Distribució de la mostra per districte i barri

Dades sociodemogràfiques

Districte

Barri 1 2 3 4 5 6 Total

Can Fatjo 20 0 0 0 0 0 20

Sant Jordi Park 9 0 0 0 0 0 9

Can Serrafossà 25 0 0 0 0 0 25

Can Ximelis 8 0 0 0 0 0 8

Els Avets 28 0 0 0 0 0 28

Castellnou - Can Mir 0 64 0 0 0 0 64

Can Solà 0 17 0 0 0 0 17

Can Barceló 0 23 0 0 0 0 23

Sant Muç 0 35 0 0 0 0 35

Ca n'Alzamora 0 0 16 0 0 0 16

Can Vallhonrat 0 0 3 0 0 0 3

Les Torres 0 0 21 0 0 0 21

Vint-i-cinc de Setembre 0 0 9 0 0 0 9

Centre 0 0 0 53 0 0 53

Plana del Castell 0 0 0 3 0 0 3

Ca n'Oriol 0 0 0 0 36 0 36

El Pinar 0 0 0 0 3 0 3

Can Rosés 0 0 0 0 5 0 5

Zona Nord 0 0 0 0 58 0 58

Progrés - Rubí 2000 0 0 0 0 0 27 27

Sector Z 0 0 0 0 0 7 7

Mercat 0 0 0 0 0 29 29

Plana Can Bertran 0 0 0 0 0 17 17

Total 90 139 49 56 102 80 516

4

Tipus d’habitatge


45,0%

24,8%

28,7%

1,6%

Pis Habitatge unifamiliar adossada o aparellada

Habitatge unifamiliar aïllat o xalet

Altres

El 45,0% de les llars enquestades són un pis, el 28,7% un habitatge unifamiliar aïllat o xalet i el 248% un habitatge unifamiliar adossada o aparellada.

5

Composició de la llar


11,6%

0,2%

2,3%

0,4%

2,1%

4,5%

1,9%

3,3%

3,1%

0,6%

13,6%

18,8%

15,1%

2,7%

16,3%

3,1%

0,4%

Persona que viu sola

Parelles joves (fins 34 anys)

Pis compartit o altres unitats

Persona fins a 34 anys amb fills

Persona de 35 a 64 anys amb fills petits

Persona de 35 a 64 anys amb fills grans

Altres casos (pex. conviuen amb persones grans o dependents)

Parella jove sense fills

Parella jove amb fills

Altres casos (pex.conviuen amb persones grans o dependents)

Parella de mitjana edat sense fills

Parella de mitjana edat amb fills petits

Parella de mitjana edat amb fills grans

Altres casos (pex.conviuen amb persones grans o dependents)

Parelles grans sense fills (de 65 en endavant)

Parelles grans amb fills

No respon

6

Número de persones que viuen a la llar


11,6%

40,3%

20,3% 21,1%

4,8%

1,6% 0,2%

1 2 3 4 5 6 7

Mitjana 2,73 punts

7

Lloc de naixement de la persona principal


0,2%

1,0%

5,0%

8,7%

34,0%

28,7%

22,3%

0,0% 5,0% 10,0% 15,0% 20,0% 25,0% 30,0% 35,0% 40,0%

Resta d'Europa

Païssos de la UE

Resta de Catalunya

Altres zones

Resta d'Espanya

Província de BCN

Rubí

8

Lloc de naixement de la segona persona principal


78,7%

0,6%

9,1%

11,6%

0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0% 60,0% 70,0% 80,0% 90,0%

Espanya

Resta d'Europa

Altres païssos

No hi ha 2a persona

9

Nivell d’estudis acabats persona principal


1,9%

22,9%

27,1%

20,2%

7,0%

19,0%

1,2% 0,8%

Sense Estudis Estudis Primaris

Batxiller elemental

Batxiller superior

Univ. Mig Univ. Superior Postgraduats No ho sap

10

Situació professional persona principal


0,2%

0,4%

0,4%

0,2%

4,7%

27,7%

0,8%

4,7%

5,8%

4,7%

16,5%

17,1%

3,1%

8,1%

5,8%

No respon

No ho sap

Altres

Estudiant

Aturat

Jubilat / Pensionista

Tasques de la llar

Feines tècniques

Feines administratives

Empleat tasques de comandament i direcció

Empleat /industrial (Fàbrica)

Empleat /da Serveis / Comerç

Funcionari /a Empleat Públic

Empresari Autònom / Industrial

Professional Liberal

11

Ingressos totals nets de la llar


5,8%

14,3%

0,2%

1,2%

1,7%

1,0%

7,2%

14,7%

26,4%

27,5%

No respon

No ho sap

Entre 70.001 i 80.000 €

Entre 60.001 i 70.000 €

Entre 50.001 i 60.000 €

Entre 40.001 i 50.000 €

Entre 30.001 i 40.000 €

Entre 20.001 i 30.000 €

Entre 15.001 i 20.000 €

Menys de 15.000 €

12

Anys que fa que viu a Rubí persona principal


3,1% 3,1% 2,9%

8,5% 9,5%

72,9%

Menys de 2 anys Entre 2 i 4 anys Entre 4 i 8 anys Entre 8 i 15 anys Entre 15 i 20 anys Més de 20 anys

P7. Qui realitza les tasques domèstiques de forma habitual a casa seva? A. Recollir plats i llençar les restes

13

Tasques domèstiques i recollida de residus a la llar

12,0%

8,3%

36,2%

0,4% 0,6% 0,4%

41,7%

0,4%

Viu sol/a Membre de la

parella (Masculí)

Membre de la

parella (Femení)

Fills/es grans

Fills/es petits

Altres familiars

Entre tots No respon

El 41,7% dels residents a Rubí enquestats recullen els plats i llencen les restes entre tots els membres de la família.

P7. Qui realitza les tasques domèstiques de forma habitual a casa seva? B. Fer el menjar

14


12,0%

7,0%

57,8%

0,4% 0,6%

21,9%

0,4%

Viu sol/a Membre de la parella (Masculí)

Membre de la parella (Femení)

Fills/es grans

Altres familiars

Entre tots No respon

Més de la meitat de les llars enquestades afirmen que el menjar el realitza el membre de la parella femenina (57,8%).

P7. Qui realitza les tasques domèstiques de forma habitual a casa seva? C. Llençar brossar als contenidors

15


12,0%

25,6%

12,0%

2,7% 1,0% 0,2% 0,6%

45,3%

0,6%

Viu sol/a Membre de la

parella (Masculí)

Membre de la

parella (Femení)

Fills/es grans

Fills/es petits

Àvia Altres familiars

Entre tots

NS/NC

En el 45,3% de les llars enquestades llencen la brossa als contenidors entre tots.

P8. Fa recollida selectiva a la seva llar?

16


Les llars enquestades afirmen quasi majoritàriament que fan recollida selectiva a la seva llar.

92,1%

7,8% 0,1%

Sí

No

NS/NC

P9. Pot dir-me de quin color és contenidor de Matèria orgànica?

17


86,0%

1,7% 0,6% 0,6% 2,3%

8,5%

0,2%

Marró Verd Groc Blau Altres No ho sap No respon

El 86,0% cita correctament el color del contenidor destinat a la recollida de la matèria orgànica.

P9. Pot dir-me de quin color és contenidor de Matèria orgànica?

18


El 13,3% de les llars enquestades que fan recollida selectiva no saben quin és el color del contenidor de matèria orgànica.

Color del contenidor de matèria orgànica

Marró Verd Groc Blau Altres No ho sap No respon Total

Fa recollida selectiva

Sí 86,7% 1,9% 0,6% 0,6% 2,3% 7,8% 100,0%

No 80,0% 17,5% 2,5% 100,0%

No ho sap 100,0 100,0%

Total 86,0% 1,7% 0,6% 0,6% 2,3% 8,5% 0,2% 100,0%

P10A. Em podria dir on es porta la matèria orgànica que es recull a Rubí?

19


29,3%

4,1% 6,6%

1,2% 1,2%

57,8%

Planta Compostatge

Abocador Deixalleria Planta Triatge Altres No ho sap

Més de la meitat de les llars no saben on es porta la matèria orgànica que es recull a Rubí.

P10B. Sap que se’n fa de la matèria orgànica que es recull selectivament, quin ús té? (MULTIRESPOSTA)

20


58,7%

7,0% 4,3% 4,1% 3,7%

0,2%

37,4%

Compost per adob, plantes, conreus, jardineria

Es crema per a fer energia

Se’n fa material de

plàstic

Se’n fa paper

Altres De l’orgànica no se’n fa

res

No ho sap

El 58,7% de les llars entrevistades creuen que la matèria orgànica que es recull selectivament, serveix per a compost per adob, plantes, conreus i jardineria. El 37,4% no sap que se’n fa.

21


Aquelles llars on fan recollida selectiva, tenen una major coneixement del que se’n fa de la matèria orgànica que es recull selectivament.

Ús matèria orgànica recollida

Compost per adob,

plantes, conreus, jardineria

Es crema per a fer energia

Se’n fa material de

plàstic

Se’n fa paper

Altres De l’orgànica

no se’n fa res

No ho sap

Fa recollida selectiva

Sí 60,0% 7,4% 4,4% 4,2% 3,4% 0,0% 36,0%

No 45,0% 2,5% 2,5% 2,5% 5,0% 2,5% 55,0%

No ho sap 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0%

P10B. Sap que se’n fa de la matèria orgànica que es recull selectivament, quin ús té? (MULTIRESPOSTA)

P11. Pot dir-me on llençar els següents materials?

Ampolla de vidre

22


El 90,3% sap on llençar correctament les ampolles.

90,3%

3,9% 3,1% 1,4% 0,6% 0,4% 0,4%

Cntenidor de Vidre (Verd)

Contenidor d´envasos

(Groc)

NS Contenidor de paper (Blau)

Contenidor de Resta

(Gris)

Deixalleria Fixa

Altres


Diari

23


El 88,4% sap on llença correctament el diari.

88,4%

4,1% 1,7% 1,7% 1,6% 1,2% 1,2% 0,2%

Contenidor de paper (Blau)

NS Contenidor d´orgànica

(Marró)


(Groc)

Contenidor de Resta

(Gris)


Altres Deixalleria Fixa


Capsa de cartró

24


El 91,7% sap on llençar correctament les capses de cartró.

91,7%

2,9% 1,7% 1,0% 1,0% 0,8% 0,8% 0,2%


NS Contenidor d´envasos

(Groc)


Contenidor d´orgànica

(Marró)

Contenidor de Resta

(Gris)

Altres Deixalleria Fixa


Restes de menjar

25


El 80,6% sap on llençar les restes de menjar.

80,6%

15,1%

1,9% 1,4% 0,4% 0,2% 0,2% 0,2%


(Marró)

Contenidor de Resta

(Gris)

Altres NS NC Cntenidor de Vidre (Verd)



(Groc)


Restes de plantes

26


46,9%

31,2%

10,1% 7,6%

1,7% 1,0% 0,8% 0,4% 0,2% 0,2%

Contenidor

d´orgànica

(Marró)

NS Contenidor

de Resta

(Gris)

Altres NC Deixalleria

Fixa

Telèfon

Verd

900130130 passan a

recollir-ho

Deixalleria

mòbil

Contenidor

de paper

(Blau)

Contenidor

d´envasos

(Groc)

Només el 46,9% sap on llençar correctament les restes de plantes. El 31,2% no ho sap.


Llauna

27


68,0%

16,5%

9,7%

2,3% 1,2% 1,2% 0,6% 0,4% 0,2%


(Groc)

Contenidor de Resta

(Gris)

NS Altres Cntenidor de Vidre (Verd)


(Marró)

Deixalleria Fixa


Deixalleria mòbil

El 68,0% sap on llençar correctament les llaunes.


Brick de llet

28


73,8%

14,7%

5,4% 3,9% 1,6% 0,4% 0,2%


(Groc)


NS Contenidor de Resta (Gris)

Altres Contenidor d´orgànica

(Marró)


El 73,8% sap on llençar correctament els bricks de llet.


Envàs de plàstic

29


88,6%

4,3% 3,7% 1,4% 1,0% 0,8% 0,4%


(Groc)


Altres Cntenidor de Vidre (Verd)



(Marró)

El 88,6% sap on llençar correctament els envasos de plàstic.


Burilles de tabac

30


56,2%

25,2%

8,3% 7,2%

2,5% 0,6%


NC Contenidor d´orgànica

(Marró)

Altres Contenidor d´envasos

(Groc)

Més de la meitat de les llars enquestades desconeixen on s’han de llençar les burilles de tabac (56,2%).


Bolquers, compreses

31


49,8%

36,8%

6,4% 3,5%

1,4% 1,4% 0,6% 0,2%

Contenidor de Resta

(Gris)

NS NC Contenidor d´orgànica

(Marró)


Altres Contenidor d´envasos

(Groc)


Quasi la meitat de les llars enquestades coneixen on s’han de llençar els bolquers i les compreses (49,8%)


Pols d’escombrar

32


67,1%

17,8%

12,2%

1,6% 0,6% 0,2% 0,2% 0,2% 0,2%

Contenidor de Resta

(Gris)


(Marró)

NS Altres Cntenidor de Vidre (Verd)


Deixalleria Fixa

Deixalleria del Mercat

NC

El 67,1% sap on llençar correctament la pols d’escombrar.


Piles de ràdio

33


73,6%

7,2% 6,0% 5,4% 3,9% 1,9% 1,0% 0,4% 0,4% 0,2%

Contenidor

de piles

NS Deixalleria

Fixa

Deixalleria

mòbil

Altres Contenidor

medicaments

Farmàcia (SIGRE)

Contenidor

de Resta

(Gris)

Contenidor

d´orgànica

(Marró)

Deixalleria

del Mercat

NC

El 73,6% sap on llençar correctament les piles de ràdio.


Mobles vells

34


50,2%

19,0%

14,1% 10,9%

4,5% 1,2% 0,2%

Telèfon Verd

900130130 passan

a recollir-ho

NS Deixalleria Fixa Altres Deixalleria mòbil NC Contenidor

medicaments

Farmàcia (SIGRE)

El 50,2% sap que han de trucar al telèfon verd per a la recollida de mobles vells.


Medicament caducat

35


81,0%

10,9%

2,9% 2,3% 1,0% 1,0% 0,6% 0,4%

Contenidor

medicaments

Farmàcia (SIGRE)

NS Contenidor de

Resta (Gris)

Altres Deixalleria mòbil NC Deixalleria Fixa Telèfon Verd

900130130

passan a recollir-ho

El 81,0% sap que els medicaments es llencen als contenidors de les farmacies.


Aparell de TV espatllat

36


38,2%

24,0%

18,4%

10,1%

6,0%

2,3% 0,4% 0,4% 0,2%

Deixalleria Fixa NS Telèfon Verd

900130130

passan a recollir-ho

Altres Deixalleria

mòbil

NC Contenidor de

Resta (Gris)

Deixalleria del

Mercat

Contenidor

medicaments

Farmàcia (SIGRE)

El 38,2% sap que ha de portar l’aparell de televisió espatllat a la deixalleria fixa i el 18,4% trucant al telèfon verd.


Oli de cuinar

37


31,8%

21,5% 20,7%

15,1%

4,3% 2,5% 1,7% 1,2% 0,8% 0,2% 0,2%

Deixalleria

mòbil

Altres NS Deixalleria

Fixa

Contenidor

de Resta

(Gris)

Contenidor

d´orgànica

(Marró)

Deixalleria

del Mercat

NC Contenidor

d´envasos

(Groc)

Contenidor

de paper

(Blau)

Telèfon

Verd

900130130 passan a

recollir-ho

El 31,8% sap que ha de portar l’oli de cuinar a la deixalleria mòbil i el 15,1% a la deixalleria fixa.


Oli de cotxe

38


56,6%

21,1%

9,3% 6,6%

4,8%

0,8% 0,8%

NS Altres Deixalleria Fixa

NC Deixalleria mòbil

Contenidor de Resta (Gris)

Contenidor de Roba

Més de la meitat de les llars enquestades desconeixen on s’han de llençar l’oli de cotxe (56,6%).


Sabates

39


47,3%

27,3%

11,2% 9,3%

1,7% 1,6% 0,6% 0,6% 0,2% 0,2%

Contenidor

de Resta

(Gris)

Contenidor

de Roba

NS Altres Deixalleria

Fixa

Deixalleria

mòbil

Contenidor

d´envasos

(Groc)

NC Contenidor

d´orgànica

(Marró)

Contenidor

de paper

(Blau)

Només el 27,3% de les llars enquestades saben que les sabates s’han de llençar al contenidor de roba.

P12. Em podria dir si a casa seva normalment recullen la brossa tota junta o separen algun

tipus de brossa?

40

Hàbits de recollida selectiva

7,8%

33,3%

58,7%

0,2%

Tota junta Separen algun tipus

La separen tota No respon

El 92,0% de les llars enquestades fan recollida selectiva (el 58,7% la separen tota i el 33,3% només separen algun tipus).

P13. Dels següents tipus de brossa, em podria dir si a casa separen o recullen selectivament,

sempre, gairebé sempre, de vegades o mai?

VIDRE

41


86,0%

4,3% 4,1% 4,5% 0,8% 0,4%

Sempre Gairebé sempre

De vegades Mai No fa recollida selectiva

No respon

El 86,0% de les llars separen sempre el vidre

P14. Amb quina freqüència llencen cadascun dels següents materials als contenidors corresponents?

VIDRE

42

5,4%

12,4% 10,7%

26,4%

38,2%

5,2%

1,2% 0,6%

Cada dia Dia sí, dia no

Dues vegades setmana

Una vegada setmana

Menys d´una

vegada a la

setmana

No fan Recollida Selectiva

No ho sap No respon

El 38,2% llencen el vidre amb una freqüència menor a un cop a la setmana

Freqüència amb la que llencen les fraccions als contenidors

P15. Els diferents contenidors, estan ubicats a llocs on acostuma a passar, o ha d’anar-hi expressament?

VIDRE

43

Ubicació dels contenidors

64,0%

25,0%

5,4% 5,6%

Em ve de pas Hi he d'anar expressament , el

tinc a prop

Hi he d'anar expressament,i el

tinc lluny

No l'utilitza

El 64,0% dels enquestats afirmen que el contenidor de vidre els hi ve de pas.



PAPER I CARTRÓ

44


80,6%

6,8% 5,2% 6,4%

0,6% 0,4%



No ho sap

El 80,6% de les llars separen sempre el paper i cartró


PAPER I CARTRÓ

45

7,9%

14,3% 14,9%

26,9% 27,1%

7,0%

1,7%



Una vegada setmana

Menys d´una

vegada a la setmana


No ho sap

El 27,1% llencen el paper i cartró amb una freqüència menor a un cop a la setmana i el 26,9% un cop a la setmana



PAPER I CARTRÓ

46


63,0%

25,0%

4,5% 0,2%

7,4%

Em ve de pas Hi he d'anar expressament , el tinc a prop

Hi he d'anar expressament,i

el tinc lluny

No hi ha aquest tipus de

contenidor al meu barri

No l'utilitza

El 63,0% dels enquestats afirmen que el contenidor de paper i cartró els hi ve de pas.



ENVASOS

47


74,6%

7,2% 11,0%

6,4%

0,8%



El 74,6% de les llars separen sempre els envasos.


ENVASOS

48

10,5%

27,1%

22,5% 21,5%

9,3%

7,2%

1,9%



Una vegada setmana

Menys d´una

vegada a la setmana


No ho sap

El 27,1% llencen els envasos dia sí, dia no, i el 22,5% dos cops a la setmana.



ENVASOS

49


63,4%

24,8%

4,5% 0,2%

7,2%



el tinc lluny

No hi ha aquest tipus de

contenidor al meu barri

No l'utilitza

El 63,4% dels enquestats afirmen que el contenidor dels envasos els hi ve de pas.



MATÈRIA ORGÀNICA

50


64,3%

5,0% 7,4%

20,3%

2,7% 0,2%



No ho sap

El 64,3% de les llars separen sempre la matèria orgànica. Cal destacar que el 23,0% no ho fa mai o no fa recollida selectiva.


MATÈRIA ORGÀNICA

51

30,2% 30,8%

5,6% 6,0%

1,9%

23,1%

1,7% 0,6%



Una vegada setmana

Menys d´una

vegada a la

setmana


No ho sap No respon

El 30,8% llencen la matèria orgànica dia sí, dia no i el 30,2% cada dia.



MATÈRIA ORGÀNICA

52


55,8%

20,7%

2,7%

20,3%

0,2% 0,2%



el tinc lluny

No l'utilitza No ho sap No respon

El 55,8% dels enquestats afirmen que els contenidors de matèria orgànica els hi ve de pas.



MATÈRIA INORGÀNICA

53


77,1%

3,3% 8,3% 10,5%

0,8%



El 77,1% de les llars separen sempre la matèria inorgànica.



54


25,6%

23,6%

10,9% 11,2%

16,5%

11,2%

1,0%



Una vegada setmana

Menys d´una

vegada a la setmana


No ho sap

El 25,6% llencen la matèria inorgànica cada dia i el 23,6% dia sí, dia no.



55


60,9%

25,2%

2,7%

11,2%

Em ve de pas Hi he d'anar expressament , el tinc

a prop

Hi he d'anar expressament,i el tinc

lluny

No l'utilitza

El 60,9% dels enquestats afirmen que els contenidors de matèria inorgànica els hi ve de pas.

P16. Em pot dir el seu grau d’acord o desacord amb les següents afirmacions? La Recollida selectiva és imprescindible per garantir la qualitat de vida de les generacions futures

56


54,7%

41,5%

2,1% 0,8% 0,2% 0,8%

Molt d’acord (1)

Bastant d’acord (2)

Indiferent (3) Poc d’acord (4) Gens d'acord (5)

No ho sap

El 54,7% de les llars enquestades estan molt d’acord en què la recollida selectiva és imprescindible per garantir la qualitat de vida de les generacions futures i el 41,5% bastant d’acord.

Mitjana 1,49 punts

P16. Em pot dir el seu grau d’acord o desacord amb les següents afirmacions? Ja paguem suficients impostos, com per a que a més haguem de ser els ciutadans els que fem la Recollida Selectiva

57


16,9%

26,9%

3,9%

23,4% 24,4%

3,7%

0,8%

Molt d’acord Bastant d’acord

Indiferent Poc d’acord Gens d'acord No ho sap No respon

El 24,4% de les llars enquestades estan gens d’acord amb l’afirmació i 23,4% poc d’acord.

Mitjana 3,12 punts

P16. Em pot dir el seu grau d’acord o desacord amb les següents afirmacions? Destrossarem el planeta si no aprenem a produir menys residus

58


52,7%

42,6%

1,7% 1,4% 0,6% 0,6% 0,4%



El 52,7% estan molt d’acord amb que destrossarem el planeta si no aprenem a produir menys residus i el 42,6% hi estan bastant d’acord.

Mitjana 1,53 punts

P16. Em pot dir el seu grau d’acord o desacord amb les següents afirmacions? És insolidari envers la resta de la societat no fer recollida selectiva

59


42,4%

39,0%

5,6% 5,8% 5,0%

1,7% 0,4%



El 42,4% estan molt d’acord amb que és insolidari envers la resta de la societat no fer recollida selectiva i el 39,0% hi està bastant d’acord.

Mitjana 1,90 punts

P16. Em pot dir el seu grau d’acord o desacord amb les següents afirmacions? Crec que el que jo faci amb la brossa no repercuteix en el planeta

60


13,4% 13,6%

3,7%

21,1%

44,2%

3,7%

0,4%



El 44,4% estan gens d’acord amb l’afirmació i el 21,1% poc d’acord.

Mitjana 3,72 punts

P16. Em pot dir el seu grau d’acord o desacord amb les següents afirmacions? No serveix de res que jo faci recollida selectiva, si els veïns, les empreses i els comerços no la fan

61


11,8%

34,1%

4,5%

18,0%

29,5%

2,1%

Molt d’acord Bastant d’acord Indiferent Poc d’acord Gens d'acord No ho sap

En aquest cas hi h diversitat d’opinions, ja que el 34,1% està bastant d’acord amb que no serveix de res que jo faci recollida selectiva, si els veïns, les empreses i els comerços no la fan i el 29,5% no hi està gens d’acord.

Mitjana 3,20 punts

P16. Em pot dir el seu grau d’acord o desacord amb les següents afirmacions? És exagerada la gran quantitat de residus que es generen diàriament a casa

62


39,5%

43,6%

1,9%

9,3%

2,9% 2,3% 0,4%



El 43,6% de les llars estan bastant d’acord que és exagerada la gran quantitat de residus que es generen diàriament a casa i el 39,5% molt d’acord.

Mitjana 1,89 punts

P17. Em podria dir quines dificultats troben alhora de fer recollida selectiva en general a la seva llar? MULTIRESPOSTA

63

Dificultats i motivacions per a no fer recollida selectiva

53,3%

33,9%

15,1% 14,7%

6,6% 6,4% 4,5% 3,3%

1,2% 0,4%

Cap dificultat Problemes d'espais cubells

Desconeixen com es fa recollida selectiva

Manca de temps

No hi he pensat

Altres Contenidors massa

allunyats

Bosses d'orgànica són molt

cares

No hi ha contenidors de totes les fraccions

No ho sap

El 43,6% de les llars estan bastant d’acord que és exagerada la gran quantitat de residus que es generen diàriament a casa i el 39,5% molt d’acord.

P19. Com valora el model de recollida selectiva que es fa a Rubí?

64

Valoració del model de recollida selectiva al municipi de Rubí

8,5%

61,4%

19,2%

3,9% 0,8%

6,2%

0,4%

Molt bé Bé Normal Malament Molt malament

No ho sap No respon

El 61,4% de les llars enquestades valoren bé el model de recollida selectiva que es fa a Rubí

Mitjana 2,22 punts

P20. Com d’acord està amb les següents afirmacions? És higiènic i net

65


5,4%

62,0%

3,5%

10,3%

16,7%

1,2% 1,0%



Mitjana 2,70 punts

El 62,0% de les llars enquestades estant bastant d’acord en què Rubí és higiènic i net.

P20. Com d’acord està amb les següents afirmacions? Recullen sovint els contenidors

66


20,3%

65,3%

1,7%

7,9%

2,1% 1,9% 0,6%



Mitjana 2,04 punts

El 65,3% de les llars enquestades estant bastant d’acord en què a Rubí es recullen sovint els contenidors.

P20. Com d’acord està amb les següents afirmacions? És còmode i pràctic que estiguin tots els contenidors junts

67


56,0%

41,9%

0,4% 0,6% 0,2% 0,8% 0,2%



Mitjana 1,46 punts El 56,0% de les llars enquestades

estant molt d’acord en què a Rubí és còmode i pràctic que estiguin tos els contenidors junts.

P20. Com d’acord està amb les següents afirmacions? Les escombraries queden endreçades i l’entorn net

68


23,8%

49,2%

3,5%

17,4%

4,5% 1,4% 0,2%




estant bastant d’acord en què a Rubí les escombraries queden endreçades i l’entorn net.

P20. Com d’acord està amb les següents afirmacions? Els contenidors estan situats a prop i són accessibles

69


61,0%

31,4%

0,2%

4,1% 2,3%

0,4% 0,6%




estant molt d’acord en què a Rubí els contenidors estan situats a prop i són accessibles.

P20. Com d’acord està amb les següents afirmacions? És beneficiós per al medi ambient que es recicli

70


67,2%

29,1%

1,9% 0,2% 0,6% 0,8% 0,2%




estant molt d’acord en què a Rubí és beneficiós per al medi ambient que es recicli.

P20. Com d’acord està amb les següents afirmacions? Els contenidors fan molta pudor

71


7,2%

23,4%

1,4%

38,0%

26,7%

2,5% 0,8%




estant poc d’acord en què els contenidors facin molta pudor.

P20. Com d’acord està amb les següents afirmacions? Els contenidors habitualment estan nets

72


17,4%

55,2%

4,1%

17,2%

3,3% 1,9% 0,8%




estant bastant d’acord en què els contenidors habitualment nets.

P20. Com d’acord està amb les següents afirmacions? Els contenidors estan sempre plens

73


6,2%

19,8%

2,5%

42,6%

25,2%

2,9% 0,8%




estant poc d’acord en què els contenidors estan sempre plens.

P20. Com d’acord està amb les següents afirmacions? Falten contenidors per reciclar fraccions específiques (Roba, piles, etc)

74


15,1%

22,9%

1,9%

23,1%

31,6%

5,0%

0,4%




estant gens d’acord en què manquin contenidors per reciclar fraccions específiques.

P20. Com d’acord està amb les següents afirmacions? Els camions fan molt soroll quan recullen els contenidors

75


10,3%

31,2%

6,0%

19,4%

26,7%

6,0%

0,4%



Mitjana 3,23 punts

En aquesta afirmació hi ha diversitat d’opinions ja que el 31,2% de les llars enquestades estant bastant d’acord en què els camions fan molt soroll quan recullen els contenidors i el 26,7% no hi estan gens d’acord.

P20. Com d’acord està amb les següents afirmacions? Es fa una bona promoció de la recollida selectiva per part de l’Ajuntament

76


9,9%

35,9%

5,4%

17,6%

14,0%

17,2%

0,4%




estant bastant d’acord en què es fa una bona promoció de la recollida selectiva per part de l’Ajuntament.

P20. Com d’acord està amb les següents afirmacions? Estaria d´acord amb la penalització econòmica de les llars que no reciclen

77


7,9%

20,9%

1,9%

17,1%

46,3%

5,2%

0,6%




estant gens d’acord en què es faci una penalització econòmica de les llars que no reciclen.

P20. Com d’acord està amb les següents afirmacions? Estaria disposat/da a dedicar més temps al reciclatge, a canvi d’una bonificació a la taxa

78


26,0%

39,7%

8,3% 8,1%

15,1%

2,7% 0,6%




estant bastant d’acord dedicar més temps al reciclatge, a canvi d’una bonificació a la taxa.

P20. Com d’acord està amb les següents afirmacions? Estaria bé que s’eliminessin els contenidors i es passés a recollir les bosses dipositades a la porta de casa

79


3,7%

11,6%

2,3%

14,7%

61,8%

5,6%

0,2%




estant gens d’acord dedicar en què s’eliminessin els contenidors i es passés a recollir les bosses dipositades a la porta de casa.

P21. Em podria dir quan paga pels serveis de recollida de residus actualment?

80


51,4%

0,6%

48,1%

Sí, ho sap

No ho vol dir

No ho sap

Cal destacar que més de la meitat de les llars enquestades no saben quan paguen pels serveis de recollida de residus actualment.

P21. Em podria dir quan paga pels serveis de recollida de residus actualment? BASE: 265 llars que saben el que paguen pel servei de recollida

81


10,9%

47,5%

26,4%

6,8% 8,3%

Fins a 75 De 76 a 100 De 101 a 125 De 126 a 150 Més de 150

El 47,5% de les llars enquestades paguen entre 76€ i 100€ pels serveis de recollida de residus actualment. La mitjana és de 105,05 €.

Mitjana 105,05 €

P22. Ha utilitzat en alguna ocasió la deixalleria de Cova Solera?

82

Deixalleria

Una mica més de la meitat de les llars enquestades han utilitzat en alguna ocasió la deixalleria de Cova Solera (54,3%).

54,3%

45,5%

0,2%

Sí

No

No ho sap

P22A. Si ha utilitzat la deixalleria de Cova Solera, quina valoració en fa? BASE: 280 llars que han utilitzat la deixalleria de Cova Solera

83

Deixalleria

19,3%

65,0%

7,9%

0,7% 1,1%

6,1%

Molt bona Bona Acceptable Dolenta Molt dolenta No ho sap

Mitjana 1,93 punts

El 65,0% de les llars que han utilitzat la deixalleria de Cova Solera la valoren bé.

P22B. Sap que pot obtenir bonificacions en la taxa d’escombraries per aportacions a la deixalleria de Cova Solera?

84

Deixalleria

32,4%

66,3%

1,4%

Sí

No

No ho sap

Hi ha força desconeixement per part de les llars entrevistades de que hi ha bonificacions en la taxa d’escombraries per aportacions a la deixalleria de Cava Solera (66,3%).

P23. Ha utilitzat la Deixalleria Mòbil?

85

Deixalleria

50,8% 48,4%

0,8%

Sí

No

No ho sap

Una mica més de la meitat de les llars entrevistades han utilitzat la deixalleria mòbil (50,8%).

P23A. Si ha utilitzat la deixalleria mòbil, quina valoració en fa? BASE: 262 llars que han utilitzat la deixalleria mòbil

86

Deixalleria

35,1%

54,2%

5,3%

1,9% 1,5% 1,9%

Molt bona Bona Acceptable Dolenta Molt dolenta No ho sap

Mitjana 1,78 punts

El 54,2% de les llars que han utilitzat la deixalleria mòbil la valoren bé.

P24. Ha utilitzat la minideixelleria del mercat?

87

Deixalleria

11,0%

88,2%

0,8%

Sí

No

No ho sap

Només l’11,0% de les llars enquestades han utilitzat la minideixelleria del mercat.

P24A. Si ha utilitzat la deixalleria del mercat, quina valoració en fa? BASE: 57 llars que han utilitzat la minideixalleria del mercat

88

Deixalleria

24,6%

68,4%

3,5% 1,8% 1,8%

Molt bona Bona Acceptable Dolenta No ho sap

Mitjana 1,82 punts

El 68,4% de les llars que han utilitzat la mnideixalleria del mercat la valoren com a bona.

P25. Coneix el telèfon verd per a la recollida d’esporga i de mobles i trastos vells?

89

Coneixement dels serveis de gestió de residus

65,1%

34,9%

Sí

No

Quasi dos terceres parts de les llars enquestades coneixen el telèfon verd per a la recollida d’esporga i de mobles i trastos vells (65,1%).

P25A. Si ha utilitzat el servei, quina valoració en fa? BASE: 336 llars que coneixen el telèfon verd

90

18,8%

48,5%

3,0%

28,6%

1,2%

Molt bona Bona Acceptable No ho sap No respon

Mitjana 1,78 punts El 48,5% de les llars que coneixen

el servei del telèfon verd el valoren bé.


P26. Coneix el Servei d´Educació de Residus (SER) de Rubinet?

91


7,0%

92,1%

1,0%

Sí

No

No ho sap

Les llars entrevistades a Rubí no coneixen el Servei d’Educació de Residus (SER) de Rubinet (92,1%).

P26A. Si ha coneix el SER, quina valoració en fa? BASE: 36 llars que coneixen SER

92

13,9%

38,9%

2,8%

41,7%

2,8%

Molt bona Bona Acceptable No ho sap No respon

Mitjana 1,80 punts El 38,9% de les llars que coneixen

el servei del SER el valoren bé. No obstant, el 41,7% de les llars que coneixen el servei no saben valorar-ho.


P27. Propostes de millora

93

Quasi la meitat de les llars entrevistades citen almenys una proposta de millora en el model de gestió de residus a Rubí (48,4%). Cal destacar que el 42,6% no cita cap perquè troba que ja està bé.

Propostes de millora

48,4% 42,6%

8,5%

0,4%

Cita proposta

No faria cap, tot bé No ho sap

No respon

P27. Propostes de millora (multiresposta)

94

Propostes de millora

Proposta de millora % Proposta de millora %

MES CAMPANYES D'INFORMACIO 18,8% CADA COP HI HA MES CONSCIENCIA 0,4%

MES CONTENIDORS 15,2% CAMPANYES A LES ESCOLES 0,4%

MES BONIFICACIONS PER RECICLAR 12,0% CANVI HORARI DE RECOLLIDA 0,4%

BIAXAR IMPOST DE RESIDUS 8,4% CONTENIDORS MES ESTETICS 0,4%

CONSCIENCIAR A LA GENT 8,0% DEIXALLERIA MOBIL VA MOLT RAPIDA 0,4%

MILLORAR LA GESTIO DE LA RECOLLIDA DE RESIDUS 7,6% ES BENEFICIOS PER A TOTS 0,4%

CONTROLAR INCIVISME 6,8% FER MES PLANTES DE RECICLATGE 0,4%

CONTENIDORS SUBTERRANIS 6,0% FREQUENCIA DEIXALLERIA MOBIL 0,4%

MES NETEJA 6,0% MES COMODE LA GESTIO DELS OLIS 0,4%

ALTRES 3,2% MES CONTENIDORS ESPECIFICS 0,4%

DONAR CUBELLS I BOSES 2,8% MES CONTROL A LA GENT 0,4%

CONTROL A LES EMPRESES I COMERÇOS 2,0% MES LLOCS PER TIRAR LA PODA 0,4%

MANCA ESPAI A LES CASES 1,6% MES NETEJA A L'ESTIU 0,4%

CONTENIDORS MES ACCESSIBLES 1,2% MES PERSONAL EN LES PLANTES DE GESTIO DE RESIDUS 0,4%

SOROLL CAMIONS 1,2% MES RECOLLIDA DELS CONTENIDORS 0,4%

CONTENIDORS DE PILES AL CARRER 0,8% MILLORAR LA NETEJA 0,4%

MANTENIMENT CONTENIDORS 0,8% MILLORAR UBICACIO CONTENIDORS 0,4%

MES COMODITAT PER ACCEDIR ALS CONTENIDORS 0,8% NO FAN BON US DEL RECICLATGE 0,4%

ABANS QUE PASSI EL CAMIO JA HI HA GENT QUE HO RECULL 0,4% NO HI HA ESPAI A CASA PER TANTS CONTENIDORS 0,4%

AGENTS CIVICS PER CONTROLAR LA GESTIÓ DELS RESIDUS 0,4% RECOLLDIDA DE L'OLI 0,4%

AMPLIAR HORARIS DEIXALLERIA 0,4%


5.2. Taller amb el Consell d’infants

Novembre 2016

Com podem evitar generar tants residus?

− Fer una campanya amb frases que promoguin el repensar

alhora de comprar. D’aquesta manera només es comprarà el

que sigui necessari.

− Comprar amb menys envasos (bosses de plàstic).

− En festes, identificar cada got de plàstic amb el nom de la

persona: així no se’n gastaran més dels necessaris, cadascú

tindrà el seu i se’l podrà endur.

− Disminuir el consum de piles, per exemple, mitjançant la

promoció de l’ús de piles recarregables (ex. que l’Ajuntament

regali carregadors).

Com podem millorar la recollida selectiva?

− Explicar millor quin residu va a cada contenidor, mitjançant:

− Adhesius als contenidors (que indiquin quins residus van al

contenidor).

− Anuncis a la televisió, preparats en funció del públic objectiu:

adults (ex. a noticiaris) i infants (ex. a l’InfoK).

− Missatges que expliquin com acabaria el món si es continua

reciclant malament (campanyes fictícies a mitjans de

comunicació).

− Gravació i difusió d’un documental referent als residus i a

com recollir-los selectivament (en comptes de fer anuncis).

− Papereres per fer la recollida selectiva a casa. Aquestes, que

siguin un regal de l’Ajuntament per tal d’incentivar la

segregació de residus.

− Recollida d’escombraries porta a porta.

− Instal·lar més contenidors de recollida selectiva.

− Policies que controlin les escombraries per tal de saber si es

recicla bé.

PÀGINA - 121 -


5.3. Taller amb el Consell de la gent gran

Novembre 2016


− Reduir cada vegada més l’ús del paper (per exemple, editar

menys tríptics, fulletons, etc.).

− Sensibilitzar el sector de la restauració perquè redueixi el

consum de paper, fent ús de materials reutilitzables (tovalles i

tovallons de roba, no de paper).

− Recuperar el sistema de devolució i retorn dels envasos de

vidre (sifó de vidre, cervesa de vidre...).

− Fomentar l’ús de materials reutilitzables, creant/incrementant

impostos que gravin els productes d’un sol ús, penalitzant-los

(ex. compreses, bolquers...)

− Fer pagar les bosses de plàstic que es donen a les botigues,

promovent l’ús del cabàs, la bossa de roba pel pa.. per així

reduir el consum de bosses de plàstic.

− Per a reduir els residus orgànics, potenciar l’ús de

compostadors domèstics per a qui tingui pati a casa. Una idea

és que l’Ajuntament regali compostadors i baixi les taxes de

deixalles a qui l’utilitzi correctament.


− Conscienciar als ciutadans per tal de revertir la situació actual

de “manca de voluntat per reciclar correctament”. Per això, hi

ha diverses propostes:

− Explicar quins són els pros i els contres de fer una bona

recollida selectiva (“quins beneficis té pel ciutadà de Rubí fer

una bona recollida selectiva?”).

− Fer una campanya de sensibilització porta a porta (com es fa

en les campanyes electorals).

− Tornar a donar bosses per fer la recollida selectiva a casa.

− Fer difusió amb anuncis, cartells, etc.

− Beneficiar a les persones que fan una bona selecció dels

residus i “multar” a qui ho fa malament (idea: fer ús dels

agents cívics com a mecanisme de control).

− Recordar els horaris i les funcions de les deixalleries mòbils

per promoure’n l’ús.

PÀGINA - 122 -


5.4. Tallers amb entitats i associacions veïnals

Desembre 2016


− Penalitzar les empreses que malgrat posar al mercat envasos,

no faciliten/permeten al ciutadà el retorn de l’envàs.

− Gravar els productes envasats, fent més atractiu el producte a

granel: per exemple que el kg de carn sense safata sigui més

econòmic que amb molt envàs. Potenciar la venda de residu

mínim.

− Implantar un Sistema de Devolució i Retorn d’envasos que

permeti retornar els envasos a les botigues i supermercats

obtenint una gratificació econòmica.

− Establir acords amb botigues d’alimentació i supermercats

per promoure la recollida d’aliments en bon estat però a punt

de caducar, fent-los arribar associacions i entitats que donen

servei a persones en situació de vulnerabilitat (l’Ajuntament

hauria d’actuar com a facilitador per implantar aquesta

mesura de lluita contra el malbaratament alimentari).

− Ambientalitzar les festes de barri potenciant l’ús de la vaixella

de casa. Posar “en valor” que la vaixella que es facilita en

alguns actes és compostable i que també pot ser reutilitzada.

− Fer pedagogia a tots nivells (nens petits, empreses fabricants,

etc.), amb l’objectiu que tota la societat sigui conscient de la

problemàtica actual en matèria de residus.

− Tornar a fer difusió a la població de Rubí sobre les

bonificacions existents per a les llars que porten a terme

compostatge casolà (les persones assistents tenen la

percepció que no tothom coneix aquest fet).

− Potenciar tallers per ensenyar a la gent a reparar i crear un

punt d’intercanvi de materials regulat per l’Ajuntament

(“mercats d’intercanvi”) amb un lloc i hora fix (que tothom es

pugui anotar a l’agenda).

PÀGINA - 123 -



− Incrementar el control que efectua l’Ajuntament per assegurar

que el servei de recollida de residus fa una correcta separació

de les fraccions i una bona gestió posterior.

− Fer “rutes populars” per tal que els ciutadans sàpiguen on va

el residu des de que el camió recull el contenidor fins que

arriba al centre de tractament.

− Millorar el servei de la deixalleria:

− Reforçar la informació sobre la deixalleria municipal (on és,

quan està oberta, bonificació econòmica per ús, etc.).

− Ajustar els horaris de la deixalleria mòbil a la realitat laboral

dels usuaris i usuàries i/o servei durant el cap de setmana.

− Posar una mini-deixalleria fixa a les urbanitzacions.

− Valorar la possibilitat que els “petits industrials” (autònoms)

no hagin de pagar una taxa a la deixalleria.

− Millorar la ubicació d’alguns contenidors de pedal (alguns no

es poden obrir bé perquè estan massa a prop de la vorera) i

tenir en compte la facilitat i comoditat d’obertura a l’hora de

comprar nous contenidors.

− Complementar les bateries de contenidors actuals amb

contenidors per a piles.

− Sensibilitzar/informar a la ciutadania sobre:

− Com reciclar (possibilitat d’incloure missatges als rebuts

municipals).

− Els costos del servei (qui paga què, penalitzacions per no

reciclar i avantatges de fer una bona recollida selectiva),

essent crítics i informant que “a Rubí anem els últims”.

− Fomentar la recollida selectiva:

− Creant una competició entre barris.

− Instal·lant màquines que retornen una gratificació econòmica

en cas de dipositar-hi envasos.

− A l’hora d’analitzar les dades municipals en matèria de

residus, considerar la influència dels drapaires i la distorsió

que aquests poden generar sobre els resultats (evident, en el

cas del paper/cartró).

PÀGINA - 124 -


5.5. Tallers amb entitats, consells, federacions, taules sectorials i

associacions veïnals

Desembre 2016


− Fomentar el consum responsable (reflexionar abans de

comprar), sobretot en l’etapa escolar.

− Potenciar l’ús de la carmanyola o el bock&roll a l’escola.

− Reduir l’ús de bosses de plàstic i els envasos al Mercat

Municipal amb bones pràctiques i una campanya de

màrqueting positiu:

− Potenciant la bossa de paper.

− Reduint els envasos (safates de plàstic, porexpan, embalatge

innecessari), bonificant la no utilització d’aquests.

− Implantant un Sistema de Devolució d’envasos al Mercat i

petit comerç.

− Incidir en els productors o fonts de generació de residus

(centres comercials, comerços, etc) amb l’objectiu que no

posin al mercat tants envasos.

− Promoure que les màquines de vending permetin recollir

l’envàs i bonificar la devolució. Gravar també econòmicament

les llaunes i envasos.

− Potenciar el producte de proximitat, ja que genera menys

impactes ambientals (transport, embalatges...) i més riquesa

local.

− Aprofitar la Festa Major per fer arribar el missatge, regalant

una “bossa del pa” o algun detall que potenciï la reducció de

residus. Fomentar-ne l’ús amb incentius als comerços (per

exemple regalant un “bastonet”).

− Evitar triturar els mobles vells, fent-ne la selecció i potenciant-

ne la reutilització (“Mercat del trasto”, la trocalleria, la idea

del Garatge...). L’Ajuntament esdevindria agent facilitador i

caldria canalitzar les actuacions a través d’una

web/facebook/centres cívics.

− Reduir el malbaratament alimentari a les residències de gent

gran i grans superfícies al mateix temps que es millora la

recollida de la fracció orgànica en aquests establiments. Es

proposa facilitar els mitjans perquè es distribueixi i aprofiti per

a altres col·lectius.

− Potenciar l’autogestió de la fracció orgànica en les

urbanitzacions a través de compostadors casolans.

PÀGINA - 125 -



− Fer una campanya de sensibilització ambiental a tota la

població (amb major incidència en escoles i instituts) per:

− Informar que no n’hi ha prou en pagar el rebut

d’escombraries, cal generar menys residus i fer una bona

recollida selectiva.

− Explicar com s’ha de reciclar i els efectes econòmics i

ambientals de no fer-ho bé.

− Reforçar la presència d’agents cívics per identificar els punts

conflictius i implantar un sistema de penalització: avís-multa.

− Reduir les fugues de cartró dels contenidors amb contenidors

soterrats o de “boca” petita. Conscienciar també que cal

plegar les caixes de cartró.

− Implantar el model de recollida “porta a porta” (alguns

assistents manifesten que caldria començar per zones pilot,

altres opinen que seria bo fer-ho a tot el municipi). Es planteja

l’opció d’implantar un sistema que consisteixi en la

coexistència del model de recollida actual amb el “porta a

porta”, premiant a qui s’adhereixi voluntàriament al darrer.

− En la prova pilot del sistema de recollida porta a porta de la

urbanització de Serrafossà no es va fer una bona difusió, no

es va entendre bé el propòsit i no va funcionar. Per tant, en

cas que s’opti per un “porta a porta”, caldrà analitzar què va

fallar en l’anterior prova i resoldre-ho.

− Fer més difusió de la recollides de voluminosos a domicili. Es

percep que no es coneix prou el Telèfon verd i tampoc que la

trucada i el servei és gratuït.

− Fer més difusió de la deixalleria fixa, ja que no es coneix el

servei. A més, l’accés no és fàcil si no es disposa de cotxe

propi (sobretot és un problema per la gent gran).

− Replantejar la deixalleria mòbil a les urbanitzacions. Es

proposa ubicar-la en punts més cèntrics propers a la carretera

i amb parades més llargues (reduir punts i incrementar

horari). Transformar-ho cap a una mini deixalleria fixa.

PÀGINA - 126 -


5.6. Tallers amb entitats, consells, federacions, taules sectorials i

associacions veïnals

Febrer 2017


− Fer pedagogia a la població (començant per les escoles) sobre

els perjudicis de generar brossa. Conseqüències ambientals i

també econòmiques.

− Eliminar les bosses d’us sol ús de manera definitiva, com a

opció del municipi. Oferir alternatives de bosses menys

contaminants com les de ràfia.

− Conscienciar als comerciants perquè afavoreixin els

productes amb un envàs més lleuger o menys contaminant.

Per exemple, deixar d’utilitzar les safates de porexpan i

utilitzar paper alimentari. Bonificar al comerç que tingui bones

pràctiques.

− Facilitar que els envasos puguin ser retornats a l’establiment

emissor i aconseguir una bonificació.

− Promoure una xarxa/plataforma per reaprofitar els productes

alimentaris que no es poden comercialitzar per fer-los arribar

a entitats o famílies que ho necessitin. Sobretot per a grans

superfícies, mercat i comerços, però també per a particulars.

− Promoure la cuina d’aprofitament a casa amb idees que es

podrien posar en un blog.

− Potenciar que s’utilitzi la vaixella compostable en

esdeveniments i festes. Informar en el punt d’entrega de que

són biodegradables i on han de ser dipositades després del

seu ús.

− Fer ressò de les campanyes de neteja protagonitzades per a

nens/es “tipus caçadors de trastets”. Potenciar aquestes

accions, especialment entre infants, com a acció

sensibilitzadora.

− Visibilitzar els “residus” que arriben a la deixalleria, a través

de la web, perquè puguin ser reutilitzats o reparats.

− A través dels materials que arriben a la deixalleria, potenciar

els tallers de reparació d’electrodomèstics i altres utensilis, la

trocalleria, etc.

− Potenciar les pràctiques de reutilització entre els diferents

col·lectius d’associacions del municipi.

PÀGINA - 127 -



− Redissenyar les actuals campanyes de sensibilització amb

informació econòmica i ambiental, com ara l’ocupació de

l’espai, la contaminació associada, les emissions de CO2, etc.

Transmetre que fer una correcta recollida selectiva no només

és un benefici per l’Ajuntament sinó també, i principalment,

pels ciutadans.

− Desmentir mites de la recollida selectiva a través dels mitjans

locals i les xarxes socials (per ex. “Jo reciclo, però el camió

s’ho emporta tot barrejat”).

− Difondre i potenciar projectes que fomenten la recollida i

reciclatge de residus al mateix temps que tenen un impacte

social positiu (ex. recollida i reciclatge d’oli domèstic que

efectua l’Associació de persones amb Diversitat Funcional de

Rubí).

− Instal·lar papereres amb protecció pel vent (evitant així

l’escampament de la brutícia), compartimentades per les

diferents fraccions i amb cendrer per cigarretes.

− Eliminar els punts d’aportació de residus de 2 contenidors,

sense penalitzar en excés la distància per a l’usuari. Si cal,

incrementar les àrees de contenidors amb 5 fraccions.

− Cal disposar de contenidors d’orgànica més robustos, doncs

en algunes urbanitzacions són tombats pels porcs senglars.

− Revisar la ubicació dels contenidors a les urbanitzacions: en

alguns casos hi ha molta distància i/o estan situats a zones

on hi ha risc d’atropellament (ex. a Can Solà).

− Habilitar punts fixes de recollida de poda a les urbanitzacions.

− Potenciar la xarxa de compostatge casolà com a acció

positiva que genera també un estalvi econòmic en la taxa

d’escombraries.

− Fer més difusió de la deixalleria fixa ja que és desconeguda

per a molta gent. Valorar si una és suficient o caldria ampliar-

la/construir-ne una altra, i municipalitzar-la.

− Potenciar l’ús de la deixalleria per part dels autònoms,

buscant estratègies per no penalitzar-los pel seu ús (ex.

gratuïtat).

− Centrar els esforços en millorar la recollida selectiva dels

grans productors: comerços, restauració, etc.

− Caldria millorar la implicació del personal que gestiona la

deixalleria mòbil: millor formació i més proactivitat (ex.

notificar als seus responsables l’existència de desperfectes

en contenidors).

− Informar i potenciar el servei de recollida de voluminosos, ja

que actualment no s’utilitza gaire el servei.

− Diversitat d’opinions en relació al model de recollida selectiva

actual: part dels assistents consideren que el model ha

fracassat i caldria passar al porta a porta a tot el municipi. Per

altres, el model funciona, tot i que es podria millorar

incorporant contenidors amb tarja familiar per controlar-ne el

bon ús.

− Disposar d’una Ordenança de residus que reguli drets i

obligacions en la matèria i estableixi règim d’infraccions i

sancions.

PÀGINA - 128 -


5.7. Taller amb partits polítics

Febrer 2017

A continuació es presenten en format de fitxa l’agrupació de les aportacions recollides al

taller presencial amb els representants dels partits polítics, juntament amb les aportacions

rebudes amb posterioritat al taller per alguns grup polítics. En cada fitxa s’indica:

• la línia estratègica a la qual fan referència les aportacions i actuacions concretes,

• la validació de grup en relació a la línia estratègica:

Cercle de color verd: indica que tots els grups van considerar adient la línea

estratègica.

Cercle de color taronja: indica que hi va haver divergència d’opinions a l’hora

de considerar adient la línea estratègica.

Cercle de color vermell: indica que tots els grups van considerar inadequada

la línea estratègica.

• i un apartat d’observacions diverses.

EIX 1. PREVENCIÓ DE RESIDUS I CONSUM RESPONSABLE – EIX 2. REUTILITZACIÓ I

PREPARACIÓ PER A LA REUTILITZACIÓ

Prevenció del malbaratament alimentari.

Validació

Actuacions concretes:

• Elaborar i aplicar un Pla Local de Prevenció de Residus, i realitzar una campanya

permanent per prevenir el malbaratament alimentari.

A nivell particular

• Incidir en els hàbits de compra i millorar la informació sobre la data de caducitat o

consum preferent.

• Repensar campanyes 2x1 en productes alimentaris frescos peribles, per evitar

compres innecessàries o per donar sortida a excedents.

• Promoure tallers de cuina d’aprofitament.

A nivell de grans productors

• Treballar conjuntament amb les grans superfícies, el gremi de restauració, etc. per

obtenir un impacte positiu i visible a curt termini.

• Utilitzar els excedents de matèria prima per fer compost i per alimentar animals de

granja. Pel que fa als aliments processats o cuinats donar-los a entitats i famílies

necessitades.

• Canalitzar les restes de producció agrícola, tant per excés de producció com per

pèrdues pel mal temps, cap a la producció de sucs o melmelades. Evitant així que

vagin cap a abocador.

PÀGINA - 129 -


Observacions:

• PSC i AUP: consideren adient la proposta.

• CIUTADANS: considera que la proposta no és adient perquè és molt difícil de portar

a la pràctica.

Minimització d’embalatges i bosses d’un sol ús.

Validació


• Potenciar la minimització d’envasos a nivell de Mercat Municipal, on a nivell de

consistori s’hi pot incidir i seria una acció visible.

• Fer pedagogia dins del Mercat. Fer campanya als paradistes.

• Cobrar per les safates de porexpan i destinar una part dels diners a un projecte

d’educació ambiental per conscienciar de les conseqüències de l’ús d’aquest

material. Començar pel Mercat Municipal i estendre-ho a altres botigues de la

ciutat.

• Potenciar que a nivell de Mercat Municipal s’eviti servir paquets individuals.

Conscienciar dels avantatges de la venda “a granel”.

• Exigir a la indústria alimentària i a les grans superfícies que no utilitzin les safates

de plàstic poliestirè.

• Cal prohibir les bosses de plàstic i substituir-les per bosses reutilitzables.

Observacions:

• Els canvis a la normativa ajuden a minimitzar els residus de bosses d’un sol ús.

• Es considera que la problemàtica més important dels envasos és fruit de les

polítiques d’empresa de grans superfícies.

• PSC i Ciutadans: consideren adient la proposta.

• AUP: manifesta que cal realitzar dues campanyes diferenciades: una de

minimització d’embalatges i una altra de bosses d’un sol ús.

Foment d’envasos retornables, viabilitat d’implantar un sistema de dipòsit, devolució i

retorn a Rubí.

Validació


• Podria ser interessant realitzar una prova pilot en un espai concret.

• Instal·lar màquines per reciclar envasos.

• Utilitzar gots de plàstic reutilitzable o vaixella compostable SDDR en actes públics

(Ple, Festa Major, Festes de Barri, etc.), als locals de les Associacions de veïns,

centres cívics, locals municipals amb vending (escoles, instituts, camps de futbol,

etc.).

PÀGINA - 130 -


Observacions:

• Es considera una acció possible i interessant, però no prioritària. Per contra un

altre grup posa en dubte si s’està preparat per portar-ho a terme.

• S’exposa la prova pilot d’un Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn d’envasos que

s’ha fet a la població de Cadaqués.

• Es veu amb dificultat de fer-ho en una sola ciutat, s’entén que caldria implantar-ho

a nivell de comarca.

• PSC i Ciutadans: consideren que la proposta no és adient.

• AUP: considera que és una mesura obligatòria en actes públics, i que per altra

banda, cal implicar també a les grans superfícies que operen a Rubí.

Foment de la reparació i reutilització de productes (intercanvi de productes, segona mà...).

Validació


• Ampliar i deslocalitzar el projecte “dimecres manetes”.

• Establir un dia al mes per fer un mercat d’intercanvi de productes de segona mà.

Es pot fer coincidir la data amb el mercat ecològic i una ubicació propera.

• Substituir l’actual sistema de recollida de mobles i trastos vells, que es realitza

amb un camió trituradora, per poder reaprofitar els mobles que estiguin en bon

estat.

Observacions:

• Un dels grups es manifesta a favor de promoure accions en aquest sentit.


• Ciutadans: considera que la proposta no és adient perquè aquest tipus d’accions la

realitzen empreses o entitats privades.

Promoció del consum responsable (consum immaterial, ambientalització d’esdeveniments,

etc.).

Validació


• Campanyes de sensibilització.

Observacions:

• Es tracta d’una acció que ja s’està duent a terme i que cal mantenir.


• AUP: manifesta que van negociar la redacció d’un protocol de festes sostenibles

dins del projecte Rubí Brilla. Pendent de la seva presentació i implementació.

PÀGINA - 131 -


EIX 3. GESTIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS I RECICLATGE

Increment i millora de la recollida selectiva, a nivell ciutadà i comercial.

Validació


• Continuar incidint en la conscienciació de la generació de les cinc fraccions de

residus.

• Prioritzar la recollida selectiva dels materials reciclables dels residus municipals en

el model de recollida que s’aplica a la ciutat.

• Ajustar la mida dels contenidors al volum de residus generat. D’aquesta manera

s’optimitzaria l’espai destinat a contenidors i a tot arreu es podria ubicar bateries

amb les cinc fraccions.

• Millorar l’eficiència en el sistema de recollida selectiva. Per exemple utilitzar un xip

que permeti monitoritzar el volum de residus generat i d’aquesta manera evitar

viatges innecessaris.

• Establir un circuit de recollida selectiva porta a porta de les cinc fraccions per a tots

els grans productors de residus (bars, restaurants, fruiteries, carnisseries,

peixateries, etc.) amb la possibilitat d’aplicar-hi un pagament per generació.

• Establir un circuit de recollida selectiva porta a porta de restes vegetals a les

urbanitzacions i a les zones residencials de baixa densitat.

• Revisar i potenciar el servei de deixalleria municipal, ampliar-lo amb una segona

instal·lació fixa i optar per la seva municipalització.

• Revisar i potenciar el servei de recollida de mobles i altres voluminosos.

• Eliminar els punts de recollida on només hi ha els contenidors d’orgànica i resta.

Cal que en tots els punts hi hagi les 5 fraccions.

• Fomentar l’ús de compostadors casolans i establir punts de compostatge col·lectiu

(mini plantes de compostatge).

Observacions:

• S’exposa que quan es retiren les bateries de contenidors hi ha queixes dels veïns.


• A més, AUP posa de manifest que l’actual model de recollida no contribueix a una

bona recollida selectiva, ja que la distribució i mida dels contenidors, i la major

presència del contenidor de fracció resta no hi ajuden. Per altra banda, es

considera que el porta a porta dels grans productors hauria de ser d’obligat

compliment, contemplat en l’ordenança reguladora dels residus municipals i

l’ordenança fiscal que regula la taxa de gestió de residus municipals.

• Ciutadans: considera que la proposta no és adient.

PÀGINA - 132 -


Anàlisi de la viabilitat d’introduir un canvi de model de recollida selectiva.

Validació


• Valorar la possibilitat d’implantar un sistema mixt. Mantenir les 5 fraccions al nucli

urbà i realitzar el porta a porta a les urbanitzacions.

• A nivell de grup, l’AUP proposa implantar la recollida selectiva porta a porta de

forma progressiva arreu de la ciutat, començant per zones residencials com la

Plana del Castell, Ca n’Alzamora, Sant Jordi Park o Can Rosés, entre altres.

Observacions:

• Durant la sessió el representant del grup de l’AUP planteja la necessitat de realitzar

una mesura d’impacte per canviar la tendència. S’exposa l’experiència que

s’implantarà a la Seu d’Urgell.

• PSC: considera que la proposta no és adient.

• Ciutadans: considera que la proposta no és adient ja que només funciona en

poblacions molt petites.

Anàlisi del model de recollida de residus municipals en polígons industrials, valorant la

idoneïtat de mantenir el servei per part de l’Ajuntament (no obligatori).

Validació

Observacions:

• PSC: considera adient la proposta.

• Ciutadans i AUP: consideren que la proposta no és adient. La formació d’AUP

manifesta que la gestió dels residus industrials, encara que aquests siguin

assimilables a residus municipals, ha d’anar a càrrec dels propis industrials, i per

tant, cal eliminar aquest servei. Com a excepció, es considera que caldria integrar

dins un nou circuit de recollida selectiva porta a porta als grans bars i restaurants

dels polígons.

PÀGINA - 133 -


EIX 4. ASPECTES TRANSVERSALS

Evolució del servei de deixalleria cap a una visió àmplia de “Centre de serveis ambientals.

Validació


• Formar al personal de la deixalleria perquè puguin atendre els dubtes i preguntes

dels usuaris.

• Revisar a fons el funcionament, la gestió i els resultats ambientals i econòmics del

servei de deixalleria municipal, i optar per la seva municipalització en el moment en

què finalitzi l’adjudicació actual.

• Potenciar la reutilització de mobles i estris vells recollits a la deixalleria municipal

mitjançant l’impuls d’un projecte d’integració social. Dotar la deixalleria de les

eines i recursos adients per maximitzar la reutilització de recursos.

• Dotar la ciutat d’una segona deixalleria municipal fixa, situada a la Zona Nord.

• Promoure els serveis i l’ús de la deixalleria (promoció del carnet de la deixalleria).

• Crear un Centre Especial de Treball.

• Replantejar el servei de deixalleria mòbil atesa la seva baixa eficàcia actual,

sobretot pel que fa a horaris i ubicacions.

Observacions:


Elaboració d’una ordenança municipal de residus.

Validació

Observacions:

• PSC, Ciutadans i AUP: consideren adient la proposta.

• La formació d’AUP considera que és una mesura bàsica per tal de regular de forma

exhaustiva tota la gestió dels residus municipals, per tal de tenir elements per

controlar i corregir conductes no apropiades per part de persones i d’activitats.

PÀGINA - 134 -


Adequació dels futurs plecs de condicions del servei de recollida amb coherència amb el

Pla de residus.

Validació


• Incorporar als futurs plecs de condicions del servei de recollida clàusules socials,

que obliguin a l’empresa concessionària a destinar certes tasques a empreses que

treballen amb persones amb diversitat funcional, en risc d’exclusió social, etc.

Observacions:


• AUP: puntualitza que no es pot licitar el servei actual de recollida de residus

municipals, ni tancar el corresponent plec de condicions tècniques, sense haver

elaborat i aprovat el Pla Local de Residus ni sense haver definit abans quin model

de gestió de residus municipals s’ha d’aplicar.

Revisió de l’ordenança fiscal per ampliar mesures que fomentin la reducció, reutilització i


Validació


• Incorporar el sistema de pagament per generació als grans productors de residus

municipals (bars, restaurants, fruiteries, etc.).

• Revisar les bonificacions ambientals de la taxa de gestió de residus municipals,

tant a nivell domèstic com comercial (fins al 50%), per tal que esdevinguin

instruments reals per fomentar una millora generalitzada de la participació en la

recollida selectiva. Així doncs, cal establir mesures per personalitzar la taxa de

residus.

Observacions:

• PSC, Ciutadans i AUP: consideren adient la proposta.

• AUP: puntualitza que cal una revisió a fons de l’ordenança fiscal, fent èmfasi en

què els establiments comercials hauran d’ajustar-se al model de recollida selectiva

que plantegi l’Ajuntament,i que en cas contrari caldrà fer-ho a través d’un gestor de

residus privat.

PÀGINA - 135 -


5.8. Taller amb tècnics municipals

Març 2017

A continuació es presenten les aportacions recollides al taller amb tècnics municipals en

un format de fitxa. En cada fitxa s’indica:

• la línia estratègica a la qual fan referència les aportacions i actuacions concretes,

• i la validació de grup en relació a la línia estratègica:

Cercle de color verd: indica que tots els grups van considerar adient la línea

estratègica.

Estrella: indica les línies estratègiques que els grups van considerar

destacades i prioritàries.

EIX 1. PREVENCIÓ DE RESIDUS I CONSUM RESPONSABLE – EIX 2. REUTILITZACIÓ I

PREPARACIÓ PER A LA REUTILITZACIÓ

Prevenció del malbaratament alimentari.

Validació


• Vist que el % més elevat és domèstic prendre accions de prevenció amb el sector

alimentació i comerç.

• Promoure incentius i bonificacions a la venda a granel.

• Establir un conveni a 3 bandes (Ajuntament, supermercats i entitats) per tal

d’aprofitar productes amb caducitat propera.

• Incentivar al sector de la restauració a emprendre mesures com ara: mig menú,

racions personalitzades i facilitar que el client es pugui endur el menjar sobrer.

• Establir acords amb supermercats, restaurants i establiments d’alimentació perquè

no llencin el menjar i es porti a menjadors socials o entitats.

• Realitzar tallers de cuina d’aprofitament.

• Realitzar accions de sensibilització de cara al consumidor.

• Incentivar als comerços que facin educació en matèria de malbaratament amb els

seus clients. Incentivar les accions amb reducció de taxes o bonificacions.

• Visibilitzar els receptaris que l’Ajuntament ja disposa a la seva web.

PÀGINA - 136 -


Minimització d’embalatges i bosses d’un sol ús.

Validació


• Conscienciar la ciutadania per tal que esculli alternatives existents més

sostenibles.

• Incorporar-ho a l’ordenança, que estigui regulat per a les empreses i indústries.

Promoure incentius/bonificacions per als consumidors.

• Incentivar als establiments que facin reducció d’envasos i/o reciclatge.

• Establir una figura de control del seguiment del cobrament de la bossa de plàstic.

• Facilitar embalatge sostenible.

• Fomentar l’ús de carmanyola al mercat municipal i altres comerços, amb

descomptes als usuaris i bonificacions als comerços.

• Fer “Rubí lliure de bosses”.


retorn a Rubí.

Validació


• Realitzar proves pilot en punts que es considerin òptims: mercat municipal,

supermercats, etc.

• Recuperar antigues estructures.

• Promoure la legislació en aquest aspecte.

• Bonificar les accions proactives.

• Establir un mecanisme que permeti el retorn de les llaunes i es bonifiqui l’acció.

• Disposar de gots per endur-se’n en les festes.

• Crear punts de recollida d’envasos o aprofitar les deixalleries perquè retornin els

envasos a canvi d’una bonificació econòmica.

PÀGINA - 137 -


Foment de la reparació i reutilització de productes (intercanvi de productes, segona mà...).

Validació


• Crear una App (tipus wallapop).

• Facilitar una nau municipal on es faci formació/ocupació entorn la reparació i

reutilització. Facilitar que en aquest espai s’ofereixin serveis de reparació i hi hagi

l’opció de compra/venda de segon mà.

• Compartir recursos entre entitats.

• Realitzar campanyes de sensibilització, sobretot a les escoles per promoure un

canvi de cultura.

• Fomentar les accions de “dimecres manetes” i de “no lo tiro, lo regalo”.

• Promoure l’economia circular.

• Fomentar els establiments, mercats i fires que promoguin l’intercanvi amb

garantia.

• Ampliar el servei de “dimecres manetes”.

• Promoure una trocalleria a nivell de treballadors.

Promoció del consum responsable (consum immaterial, ambientalització

d’esdeveniments, etc.).

Validació


• Accions de sensibilització a les empreses.

• Fer pedagogia a través de les accions promogudes des de l’Ajuntament, per

exemple: tenir un kit autoconsum per festes, “sense paper a l’Ajuntament”, etc.

• Fomentar la vaixella reutilitzable.

• Realitzar campanyes de sensibilització per promoure el consum responsable.

• Potenciar el consum responsable en festes que organitzi el propi Ajuntament i les

que s’organitzin des de les entitats.

• Potenciar la coordinació amb les escoles verdes.

PÀGINA - 138 -



Increment i millora de la recollida selectiva, a nivell ciutadà i comercial.

Validació


• Millorar el servei de recollida: arribar al 100% de punts de recollida amb les 5

fraccions, ajustar la mida dels contenidors al % de recollida de cada fracció i

millorar el seu sistema d’obertura.

• Traslladar al ciutadà la informació sobre el cost de cada tipus de fracció, proposta

sobre l’estalvi.

• Incrementar el control. Establir la figura d’inspectors de contenidors.

• Promoure beneficis fiscals a la ciutadania.

• Realitzar una campanya adreçada a comerços.

• Premiar als barris que més reciclen.

• Identificació dels usuaris (pèrdua de l’anonimat de la brossa) incentivant la

reducció de la taxa a aquells que reciclen.

Anàlisi de la viabilitat d’introduir un canvi de model de recollida selectiva.

Validació


• Fer una anàlisi amb els recursos interns del porta a porta, sobretot a les

urbanitzacions.

• Implantar el porta a porta a les urbanitzacions.

• Realitzar un estudi per adaptar els models d’èxit al municipi.

• Realitzar un estudi de la realitat específica de Rubí.

• Foment del porta a porta.

Anàlisi del model de recollida de residus municipals en polígons industrials, valorant la

idoneïtat de mantenir el servei per part de l’Ajuntament (no obligatori).

Validació


• Realitzar un anàlisi econòmic per part dels recursos interns.

• L’Ajuntament ha d’establir un control però no ha de tenir la responsabilitat de la

gestió, aquest seria un tema que pertocaria a l’empresa o Generalitat.

• Implantar el porta a porta a les indústries, per tal d’eliminar la bossa única.

PÀGINA - 139 -



Evolució del servei de deixalleria cap a una visió àmplia de “Centre de serveis ambientals”.

Validació


• Informatització del servei de deixalleries mòbils.

• Facilitar una nau municipal amb funcions múltiples, entre les quals: oferir serveis

ambientals; promoure l’ocupació i la formació entorn la reparació i la reutilització; i

promoure la sensibilització.

• Crear un punt fix d’intercanvi d’objectes.

• Fomentar cursos i tallers de medi ambient.

• Crear un espai que tingui funcions d’orientació, assessorament i qualificació

professional.

• Dinamització de xarxes de reutilització.

• Promoure un espai de reutilització per als serveis municipals.

• Convertir la deixalleria en un centre de tractament de residus.

Elaboració d’una ordenança municipal de residus.

Validació


• Elaborar una ordenança que reculli els incentius, bonificacions, taxes i sancions

amb estudi econòmic previ per a tots els àmbits (industrial, comercial i domèstic),

des de la generació fins a la recollida.

• “Es pot prohibir la venda d’envasos?”

• Redacció d’una ordenança amb caràcter transversal i participatiu.

• Dotació dels recursos necessaris pel compliment d’una ordenança municipal de

residus.

• Fer difusió i informar sobre l’ordenança.

• Crear una ordenança com a material per a l’educació i sensibilització ambiental.

• Crear una ordenança que sancioni als usuaris que no compleixen la normativa.

PÀGINA - 140 -


Adequació dels futurs plecs de condicions del servei de recollida amb coherència amb el

Pla de residus.

Validació


• Que les empreses concessionàries siguin especialistes en gestió de residus que

aportin valor afegit.

• Formació als treballadors/es del servei de recollida.

• Establir que el plec de condicions del servei de recollida de les urbanitzacions

contempli el porta a porta.

Observacions:

• És essencial per la seva viabilitat en tots els plecs de l’Ajuntament.

Revisió de l’ordenança fiscal per ampliar mesures que fomentin la reducció, reutilització i


Validació


• Realitzar un estudi econòmic per comprovar el potencial de convertir el cost en

inversió en l’horitzó del Pla.

• Establir bonificacions per als comerços que promoguin la reducció d’envasos.

• Establir bonificacions per la devolució d’envasos.

PÀGINA - 141 -


A continuació es destaquen les accions prioritzades dels diferents grups de treball del taller

de tècnics municipals:

EIX 1. PREVENCIÓ DE RESIDUS I CONSUM RESPONSABLE

EIX 2. REUTILITZACIÓ I PREPARACIÓ PER A LA REUTILITZACIÓ

Minimització d’embalatges i bosses d’un sol ús

• Promoure embalatges sostenibles.

• Fomentar l’ús de carmanyola al mercat municipal i altres comerços, proposant

descomptes als usuaris i bonificacions als comerços.


retorn a Rubí

• Crear punts de recollida d’envasos o aprofitar les deixalleries perquè els ciutadans

retornin envasos a canvi d’una compensació econòmica.


Increment i millora de la recollida selectiva, a nivell ciutadà i comercial

• Eliminació de l’anonimat del propietari de la bossa de residus per tal d’incentivar a

aquells que fan reciclatge.

Anàlisi de la viabilitat d’introduir un canvi de model de recollida selectiva

• Anàlisi amb recursos interns del porta a porta a urbanitzacions.

• Pagament per generació: ser atrevit i imaginatiu i analitzar amb totes les dades

disponibles.


Evolució del servei de deixalleria cap a una visió àmplia de “Centre de serveis ambientals”

• Convertir la deixalleria en un centre de tractament de residus, amb aules de

formació, espais de reparació, etc.

• Centre de foment del reciclatge i la prevenció dels residus.

• Foment de la reutilització a través de mercats de segona mà, intercanvi de

materials, etc.

• Centre d’educació ambiental.

• Espai de trocalleria fix.

Elaboració d’una ordenança municipal de residus

• Regular les sancions i incentius del foment de la recollida selectiva i de la

prevenció de la generació de residus, tant a particulars com a establiments.

• Redactar una ordenança municipal pels diferents àmbits (domèstic, comercial i

industrial) que reculli els incentius, bonificacions, taxes i sancions amb un estudi

econòmic previ, i que tingui en compte les diferents fases: generació, selecció i

recollida.

PÀGINA - 142 -


5.9. Enquesta sobre la gestió dels residus municipals a les empreses

Maig 2017

PÀGINA - 143 -

Pla local de prevenció i gestió de residus municipalsEnquesta sobre gestió de residus industrials de les empreses de RubíInforme Executiu

Rubí, maig de 2017

Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus industrials a Rubí

Índex

01 JUSTIFICACIÓ I OBJECTIUS 3

02 CONEIXEMENT, ÚS I PERCEPCIÓ GENERAL DEL SERVEI 4

03 CONEIXEMENT DE LA FRACCIÓ DELS RESIDUS INDUSTRIALS QUE PODEN ASSIMILAR-SE ALS MUNICIPALS 17

04 SONDEIG DE PERSPECTIVES DE FUTUR 30

05 INFORMACIÓ SOBRE ELS RESIDUS GENERATS A LA ZONA 46

06 CONCLUSIONS 55

07 FITXA TÈCNICA 59


01 Justificació i objectius

L’Ajuntament de Rubí està desenvolupant diverses accions relacionades amb el Pla de prevenció i gestió de residus municipals.

Necessitat d’obtenció d’informació sobre generació de residus industrials per part de les empreses de la zona i sobre l’ús, valoració i percepció dels serveis que ofereix l’Ajuntament en aquest apartat.

Implantació d’una enquesta estructurada per a aconseguir la informació necessària a partir d’una mostra representativa d'empreses, realització del treball de camp i redacció de

l’informe.

Objectius assolits: obtenció de la informació sobre la valoració i percepció de la recollida dels residus assimilables a municipals generats en les activitats industrials, així com del tipus de

residus que es generen i sobre les línies d’actuació que més convencen en el futur desenvolupament del servei ofert per l’Ajuntament en aquest apartat.


02 Coneixement, ús i percepció general del servei

30,0%

70,0%

1. Coneixen l’existència del servei de recollida dels residus assimilables a municipals (de les

seves activitats industrials) que presta l’Ajuntament en els PAE?

Sí No

El grau de coneixement de l'existència del serveide recollida de residus assimilables a municipalsde les activitats industrials és del 30%


1. Coneixen l’existència del servei de recollida dels residus assimilables a municipals (de les seves activitats industrials) que presta l’Ajuntament en els PAEs? Segons la grandària de les empreses

La mostra es composa majoritàriament de micro i petites empreses.

1,3%

16,3%

35,0%

47,5%

0% 20% 40% 60%

Gran

Mitjana

Petita

Micro

Grandària de les empreses

100,0%

38,5%23,2% 30,3%

61,5%76,8% 69,7%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Gran Mitjana Petita Micro

Coneixement del servei i grandària

Sí No

El grau de coneixement del servei de gestió de residus industrials no depèn estadísticament de la grandària de les empreses. És cert que

s’observa tendència cap a una major proporció de coneixement a mida que augmenta la grandària de les empreses però, la relació

no es confirma perquè, en aquesta mostra, el percentatge de micro empreses que coneix el servei (30,3%) és més elevat que el

de petites empreses (23,2%).


2. Utilitzen aquest servei de recollida dels residus assimilables a municipals?

El grau d’utilització del servei de recollida deresidus assimilables a municipals és el 10,6%entre les empreses enquestades.

10,6%

89,4%

Sí No


Creuaments: coneixement i ús del servei i grandària i ús del servei

35,4%

64,6%

100,0%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

El coneixen No el coneixen

Coneixement i ús del servei

El fan servir No el fan servir

50,0%

23,1%10,7% 5,3%

50,0%

76,9%89,3% 94,7%

0%

20%

40%

60%

80%

100%


Grandària i ús del servei

El fan servir No el fan servir

El grau d’utilització entre les empreses que coneixen el servei no és molt alt, ja que només un 35,4% de lesempreses que estan en aquest cas ho fan. D’altra banda, l’ús del servei depèn en un 24,8% de la grandàriade l’empresa. El gràfic que mostra aquesta relació permet veure una associació lineal en que la proporciód’ús augmenta a mida que ho fa la grandària de l’empresa: en el cas de les micro empreses, la proporció ésdel 5,3%, mentre que a les petites puja a un 10,7%, a les mitjanes a un 23,1% i, en el cas de les grans arribaal 50%.


2.1. Per què no l’utilitzen?

Els principals motius per no fer servir aquest servei son els que es mostren a la taula. Cal tenir present que aproximadament la meitat dels que compten amb una empresa externa, incloent TMA, també han dit que

no coneixien el servei.

PRINCIPAL MOTIU PER A NO FER SERVIR EL SERVEI (39,38% de la mostra) %

Compten amb una empresa externa, o contractada, TMA, privada 51,6

Desconeixement del servei 17,2

No generen o gestionen residus 17,2

Gestionen amb gestors autoritzats 3,1

El preu és car 3,1

Ho porten ells on correspon 3,1

Els residus van a gestió 1,6

En els polígons no existeix aquest servei per part de l'ajuntament, ho han de contractar 1,6

L'empresa es dedica als residus 1,6

Total 100,0


3. Si utilitzen aquest servei, quants cops per setmana treuen aquests residus perquè els passi a recollir l’Ajuntament?

La distribució de resposta sobre el nombre de vegades que treuen els residus per setmana ésimprecisa, ja que la majoria (35,3%) no ho sap. Entre els que donen una resposta, el més habitual ésfer aquesta operació un cop per setmana.

11,8%

29,4%

23,5%

35,3%

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

0 1 2 NS


4. Què creuen que és el millor que fa l’Ajuntament en la recollida dels residus assimilables a municipals en els PAEs?

Comentaris sobre quins són els millors aspectes del servei:

QUÈ CREUEN QUE ÉS EL MILLOR QUE FA L’AJUNTAMENT EN LA RECOLLIDA DELS RESIDUS ASSIMILABLES A MUNICIPALS EN ELS PAEs? (10,6% de la mostra)

%

No sap, no el coneix 35,3

El servei en si 11,8

La recollida porta a porta 11,8

Bon tracte i servei 5,9

Periodicitat 5,9

Ho porten ells a la deixalleria 5,9

Que no molesta 5,9

Reciclatge 5,9

Recollida d’escombraries i poda d’arbres 5,9

Regularitat 5,9

Total 100,0


5. De la recollida dels residus assimilables a municipals que fa l’Ajuntament en el seu polígon industrial, què creuen que es podria millorar?

Aspectes que es podrien millorar:

DE LA RECOLLIDA DELS RESIDUS ASSIMILABLES A MUNICIPALS QUE FA L’AJUNTAMENT EN EL SEU POLÍGON INDUSTRIAL, QUÈ CREUEN QUE ES PODRIA MILLORAR? (10,6% de la mostra)

%

No sap/no contesta 35,3

Aclarir quan passen quan la recollida toca en festiu 5,9

Freqüència 5,9

L'ajuntament no recull res 5,9

La periodicitat 5,9

Menys taxes 5,9

Que no hi ha tracte 5,9

Posar contenidor. no sabia que existís aquest servei perquè no es nota 5,9

Puntualitat 5,9

Recollida de banals de deixalleria 5,9

Recollir més coses i més sovint 5,9

Tal i com està, està bé no acumulen molt 5,9

Total 100,0


6. Saben, aproximadament, quin import anual paguen de la taxa de l’Ajuntament per la recollida i tractament dels residus assimilables a municipals? Pels que ho saben: quin import?

Entre el 10,6% de les empreses que fa servir aquest servei, només un 23,5% sap quin import anualaproximat paguen per rebre aquest servei. El 76,5% d’aquest grup no sap concretar una quantitat i, laresta, citen quantitats entre els 100 i els 700 euros.

23,5%

76,5%

Sí No

76,5%

11,8%

5,9%

5,9%

0,0% 50,0% 100,0%

NS/NC

100 €

598.39€

700 €

6.Quin import?

Entre els que diuen que saben quina documentació cal presentar,només s’han obtingut dues respostes. Literalment:

-Informe d’autorització denegat dues vegades.-Certificat conforme tenen una empresa que els hi gestiona.


7. Saben que poden demanar anualment davant de l’Ajuntament l’exempció de la taxa de recollida dels residus assimilables a municipals procedents de les seves activitats industrials?

Entre el 10,6% de les empreses que fa servir aquest servei, només un 29,4% sap que poden demanar anualment davant de l’Ajuntament l’exempció de la taxa de recollida dels residus assimilables a

municipals procedents de les seves activitats industrials.

29,4%

70,6%

Sí No

60% sol·licita l’exempció de la taxa i 40% no ho fa

40% sap quina documentació cal acreditar i 60% no ho sap


8. De manera general, estan satisfets amb els serveis que presta l’Ajuntament per a la recollida dels seus residus assimilables a municipals?

En el conjunt total d’empreses entrevistades, predominen la insatisfacció i el desconeixement dels serveis que presta l’Ajuntament per a la recollida dels seus residus assimilables a municipals.

El 28,1% sí estan satisfets.

28,1%

45,6%

26,3%

Sí No No el coneixen / No l'utilitzen


Creuament: grau de satisfacció dels serveis que presta l’Ajuntament per a la recollida dels seus residus assimilables a municipals segons la grandària de l’empresa

En el conjunt total d’empreses entrevistades, el grau de satisfacció dels serveis que presta l’Ajuntamentper a la recollida dels seus residus assimilables a municipals depèn de la grandària de les mateixes: engeneral, la proporció d’empreses satisfetes augmenta a mida que son més grans

50,0%26,9% 26,8% 28,9%

50,0%

34,6%46,4% 48,7%

38,5%26,8% 22,4%

0%

20%

40%

60%

80%

100%


Grau de satisfacció i grandària de les empreses



En el conjunt total d’empreses entrevistades, el grau de satisfacció dels serveis que presta l’Ajuntamentper a la recollida dels seus residus assimilables a municipals depèn de la utilització del servei en un 32,6%.El 70,6% de les empreses que l’utilitzen estan satisfetes, mentre que només un 23,1% de les que no el fanservir estan satisfetes

70,6%

23,1%

17,6%

49,0%

11,8%28,0%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

L'utilitzen No l'utilitzen

Grau de satisfacció i ús del servei


Creuament: grau de satisfacció dels serveis que presta l’Ajuntament per a la recollida dels seus residus assimilables a municipals segons l’ús del servei


03Coneixement de la fracció dels residus industrials que poden assimilar-se als municipals

Resum de resposta afirmativa sobre els següents tipus de residus proposats % Sí

9a. Residus procedents de l’activitat d’oficina (paper, ampolles de plàstic, bolígrafs, etc.) 73,1%

9b. Residus procedents de l’activitat de menjador (restes domèstiques dels esmorzars, dinars, màquines de vending, etc.) 56,3%

9c. Residus procedents de la neteja general dels locals (lavabos, escombrat domèstic, fulles de la possible vegetació dels patis, etc.) 53,1%

9d. Caixes de cartró 63,7%

9e. Plàstics film o de bosses industrials, , draps bruts, olis i materials absorbents, així com les tipologies de econòmica. 48,8%

9f. Fustes, palets 48,1%

9g. Draps bruts, olis i materials absorbents 30,0%

9h. Residus industrials procedents de la transformació i manipulació pròpia de l’activitat 26,9%

Les empreses mostren cert grau de desconeixement sobre els tipus de residus que són assimilables a municipals. Els que més identifiquen com a tals són els

procedents de l’activitat d’oficina i les caixes de cartró.


73,1%

56,3%53,1%

63,7%

48,8% 48,1%

30,0%26,9%

16,9%

30,0%32,5%

28,1%

39,4% 40,0%

53,1%56,9%

10,0%13,8% 14,4%

8,1%11,9% 11,9%

16,9% 16,3%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

9a. Residus procedents de

l’activitat d’oficina (paper, ampolles de

plàstic, bolígrafs, etc.)

9b. Residus procedents de l’activitat de

menjador (restes domèstiques dels esmorzars, dinars,

màquines de vending, etc.)

9c. Residusprocedents de la

neteja general delslocals (lavabos,

escombratdomèstic, fulles de

la possible vegetaciódels patis, etc.)

9d. Caixes de cartró 9e. Plàstics film o debosses industrials, ,

draps bruts, olis imaterials

absorbents, així comles tipologies de

econòmica.

9f. Fustes, palets 9g. Draps bruts, olisi materialsabsorbents

9h. Residus industrials

procedents de la transformació i

manipulació pròpia de l’activitat

Residus assimilables a municipals segons opinió de les empreses

Sí No NS/NC

Creuament: quins son els residus assimilables a municipals segons la opinió de les empreses


La proporció d’empreses que identifica cada tipus de residu com assimilable a municipal varia en funció deconèixer o no el servei municipal de recollida en el cas de les caixes de cartró, els plàstics film o de bossesindustrials, draps bruts, olis, materials absorbents i també les fustes i palets: les que no coneixen el serveiproporcionen majors percentatges de resposta afirmativa que les que el coneixen.

Coneixen l’existència del

servei?

Resum de resposta afirmativa sobre els següents tipus de residus proposats Sí No

9a. Residus procedents de l’activitat d’oficina (paper, ampolles de plàstic, bolígrafs, etc.) 72,9% 73,2%

9b. Residus procedents de l’activitat de menjador (restes domèstiques dels esmorzars, dinars, màquines de vending, etc.) 58,3% 55,4%

9c. Residus procedents de la neteja general dels locals (lavabos, escombrat domèstic, fulles de la possible vegetació dels patis, etc.)

64,6% 48,2%

9d. Caixes de cartró 43,8% 72,3%

9e. Plàstics film o de bosses industrials, , draps bruts, olis i materials absorbents, així com les tipologies de econòmica. 31,3% 56,3%

9f. Fustes, palets 39,6% 51,8%

9g. Draps bruts, olis i materials absorbents 22,9% 33,0%

9h. Residus industrials procedents de la transformació i manipulació pròpia de l’activitat 22,9% 28,6%

Creuament: quins son els residus assimilables a municipals segons si les empreses coneixen o no el servei


La proporció d’empreses que identifica cada tipus de residu com assimilable a municipal no variasignificativament en funció de utilitzar o no el servei municipal de recollida, malgrat que descriptivament elspercentatges de resposta afirmativa apareixen com bastant diferents en els casos dels residus procedents del’activitat de menjador i de les caixes de cartró.

Utilitzen el servei?

Resum de resposta afirmativa sobre els següents tipus de residus proposats Sí No

9a. Residus procedents de l’activitat d’oficina (paper, ampolles de plàstic, bolígrafs, etc.) 82,4% 72,0%

9b. Residus procedents de l’activitat de menjador (restes domèstiques dels esmorzars, dinars, màquines de vending, etc.)

70,6% 54,5%


58,8% 52,4%

9d. Caixes de cartró 41,2% 66,4%

9e. Plàstics film o de bosses industrials, , draps bruts, olis i materials absorbents, així com les tipologies de econòmica.

41,2% 49,7%

9f. Fustes, palets 52,9% 47,6%

9g. Draps bruts, olis i materials absorbents 29,4% 30,1%

9h. Residus industrials procedents de la transformació i manipulació pròpia de l’activitat 23,5% 27,3%

Creuament: quins son els residus assimilables a municipals segons si les empreses utilitzen o no el servei


La proporció d’empreses que identifica cada tipus de residu com assimilable a municipal no variasignificativament en funció de la grandària de l’entitat, malgrat que descriptivament els percentatges deresposta afirmativa apareixen com una mica diferents en els casos d’alguns tipus de residus com ara els deneteja, caixes de cartró i plàstics.

Grandària

Resum de resposta afirmativa sobre els següents tipus de residus proposats


9a. Residus procedents de l’activitat d’oficina (paper, ampolles de plàstic, bolígrafs, etc.)

100,0% 76,9% 73,2% 71,1%

9b. Residus procedents de l’activitat de menjador (restes domèstiques dels esmorzars, dinars, màquines de vending, etc.)

50,0% 61,5% 69,6% 44,7%


100,0% 65,4% 51,8% 48,7%

9d. Caixes de cartró 100,0% 76,9% 62,5% 59,2%

9e. Plàstics film o de bosses industrials, , draps bruts, olis i materials absorbents, així com les tipologies de econòmica.

50,0% 57,7% 60,7% 36,8%

9f. Fustes, palets 50,0% 57,7% 50,0% 43,4%

9g. Draps bruts, olis i materials absorbents 0,0% 34,6% 21,4% 35,5%

9h. Residus industrials procedents de la transformació i manipulació pròpia de l’activitat

0,0% 26,9% 26,8% 27,6%

Creuament: quins son els residus assimilables a municipals segons la grandària de les empreses


10. Concretament, respecte les caixes de cartró, què en fan actualment?

Prop del 60% de les empreses separen les caixes de cartró en un espai de l’empresa i passa algú a recollir-les,mentre que un 13,1% les barreja amb la fracció d’assimilables i un 4,4% les barreja amb la fracció banal derecollida de residus industrials. El 25% restant adopta altres opcions, sent la més freqüent la contractaciód’una empresa especialitzada per a gestionar el seu reciclatge.

13,1%

57,5%

4,4%

25,0%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70%

Les barregen amb la fracció d’assimilables a municipals que recull l’Ajuntament

Les separen en un espai de l’empresa i passa algú a recollir-les

Ho barregen amb la fracció banal de recollida de residus industrials

Altres opcions


10b.d. Qui/altres opcions?

ALTRES OPCIONS: DETALL %

Empresa contractada que recull els residus, privada, ecològica 45,40

No sap 9,23

Auto reciclen, reutilitzen, 9,23

No en fan servir 7,69

Deixalleria de l'ajuntament, de Castellbisbal 6,92

Drapaire, les donen, ambulants, particulars, persones que el recullen 7,69

Reciclen i/o venen al gestor autoritzat 7,69

Ho porten a una empresa propera de reciclatge 1,54

Les tiren a les escombraries 0,77

Utilitzen embalatge reutilitzable 0,77

Com venen ho porten així al client 0,77

Total 100,00

45,4%

45,4%

9,2%

Tenen contractada una empresa externa?

Sí No NS/NC


La gestió de les caixes de cartró no depèn de la grandària de les empreses ja que totes mostren uncomportament estadístic similar: la majoria les separa en un espai de l’empresa i passa algú a recollir-les.Malgrat tot, descriptivament s’observa que quan més petita l’empresa més proporció de casos en que esprenen altres opcions.

11,50% 12,50% 14,50%

100,00%65,40% 62,50%

50,00%

3,80% 3,60%5,30%

19,20% 21,40%30,30%

0%

20%

40%

60%

80%

100%


Gestió del cartró i grandària de les empreses

Altres opcions




Creuament: gestió del cartró segons la grandària de les empreses


La gestió de les caixes de cartró no depèn del coneixement del servei: totes les empreses mostren uncomportament estadístic similar, malgrat que, entre les que no coneixen el servei, hi ha una proporció quebarreja amb la fracció banal de recollida de residus industrials, pràctica que no es dóna entre les queconeixen el servei. La majoria, separa les caixes en un espai de l’empresa i algú passa a recollir-les.

10,40% 14,30%

58,30% 57,10%

6,30%31,30%

22,30%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Sí No

Gestió del cartró i coneixement del servei

Altres opcions




Creuament: gestió del cartró segons coneixement del servei per part de les empreses


La gestió de les caixes de cartró no depèn de la utilització del servei: totes les empreses mostren uncomportament estadístic similar, malgrat que, entre les que no fan servir el servei, hi ha una proporció quebarreja amb la fracció banal de recollida de residus industrials, pràctica que no es dóna entre les que coneixen el servei. En els dos grups predomina la pràctica de separar les caixes en un espai de l’empresa i quepassi algú a recollir-les.

17,60% 12,60%

58,80%57,30%

4,90%

23,50% 25,20%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Sí No

Utilitzen el servei de l’Ajuntament?

Altres opcions




Creuament: gestió del cartró segons utilització del servei per part de les empreses


La gestió de les caixes de cartró depèn un 21,1% de la consideració de les mateixes com residus assimilableso no. Les empreses que diuen que les caixes de cartró son residus assimilables a municipals i les que no hosaben, mostren una major proporció de casos en que aquests residus es separen en un espai de l’empresa ipassa algú a recollir-les. Les empreses que diuen que aquests residus no són assimilables mostren una majorproporció de casos que apliquen altres opcions.

14,70% 11,10% 7,70%

61,80%

46,70% 61,50%

6,90%

16,70%

42,20%30,80%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Sí No NS/NC

Son residus assimilables les caixes de cartró?

Altres opcions




Creuament: gestió del cartró segons opinió de les empreses sobre si les caixes de cartró son residus assimilables


11. Recorden si han estat visitats alguna vegada per un/a Informador/a Ambiental de l’Ajuntament? (resposta curta: si/no, i quantes vegades aproximadament...)

La proporció d’empreses que recorden haver estat visitades alguna vegada per algun informadorambiental de l’Ajuntament és molt reduïda (10,6%). Dins d’aquest subgrup, la majoria (41,2%) recordauna visita i una proporció similar no recorda el nombre de cops.

41,2%

11,8%

5,9%

41,2%

0,0% 20,0% 40,0% 60,0%

1

2

4

NS/NC

11. Quantes vegades?

10,6%

89,4%

Sí No


12. Si han estat visitats, quina valoració en fan?

82,4%

5,9%

11,8%

Si han estat visitants. Van ser correctament informats?

SÍ NO NS/NC

47,0%

5,9%

47,1%

Si han estat visitants. Creuen eficient el treball dels

informadors ambientals per a millorar la seva gestió dels

residus?

SÍ NO NS/NC

11,8%

23,5%64,7%

Si han estat visitants. Han corregit alguna cosa errònia de com

gestionaven els seus residus?

SÍ NO NS/NC

Un 82,4% dels que han estat visitats considera haver estat correctament informat, mentre queun 47% valora el treball dels informadors com a eficient i un 11,8% ha corregit alguna cosa com aconseqüència d’aquestes accions informatives.


04 Sondeig de perspectives de futur

13. Sota una perspectiva de futur, sil’Ajuntament establís un sistema de recollidaque identifiqués algunes fraccions delsresidus assimilables a municipals que generade cada indústria i organitzés un servei quepassés a recollir algunes fraccions a la portade cada empresa com es fa actualment ambla fracció resta d’assimilables a municipals,però recollint, per exemple, el paper i cartróde manera selectiva estaria d’acord enparticipar en aquest sistema de recollida?

75,6%

23,1%

1,3%

Disposat a participar?

Sí No No ho sap

Tres quartes parts de les empreses estarien disposades a participar en aquest tipus d’iniciativa, mentre que una quarta part no ho està perquè…


13.2. Motius per a no estar disposat a participar en un nou sistema de recollida de cartró

MOTIUS PER A NO ESTAR DISPOSAT A PARTICIPAR EN NOU SISTEMA DE RECOLLIDA DE CARTRÓ %

Ja tenen les seves empreses especifiques per cada residu que generen 22,5

Generen molt poc i no els hi seria útil 15,0

No generen 12,5

No sap 12,5

Depèn les condicions/preu 10,0

Auto recuperació 5,0

El cartró costa diners i es pot re valoritzar 2,5

En el cas que no suposi un sobrecost 2,5

És més net i pràctic 2,5

És mínim, el residu 2,5

Ho fa aquest gestor per la quantitat que genera 2,5

Perquè no el llencen 2,5

Perquè ja el porten a una deixalleria 2,5

Si té algun cost adicional no, perquè ja paguen taxa 2,5

Hauria d'apartar unes coses de les altres 2,5

Total 100


50,0%

84,6%

75,0% 73,7%

50,0%

15,4%

25,0% 23,7%

2,6%

0,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

60,0%

70,0%

80,0%

90,0%


Disposició a participar en la proposta de futur sobre recollida de cartró segons grandària de l’empresa

Sí No No ho sap

La disposició a participar en la proposta de futur sobre recollida de caixes de cartró, no depèngaire de la grandària de l’empresa: en tots els tipus d’empreses, la majoria voldria participar,excepte en el cas de les més grans en que, la meitat ho faria i l’altra meitat no.

Creuament: disposició a participar en un nou sistema de recollida de cartró segons grandària de l’empresa


72,90%76,80%

25,00% 22,30%

2,10% 0,90%0,00%

10,00%

20,00%

30,00%

40,00%

50,00%

60,00%

70,00%

80,00%

90,00%

Sí, coneix el servei No coneix el servei

Disposició a participar en la proposta de futur sobre recollida de cartró segons coneixement del servei

Sí No No ho sap

La disposició a participar en la proposta de futur sobre recollida de caixes de cartró, no depèn delconeixement previ del servei: més del 70% de les empreses estan disposades a participar tant siconeixen el servei com si no

Creuament: disposició a participar en un nou sistema de recollida de cartró segons grandària de l’empresa


88,2%

74,1%

5,9%

25,2%

5,9%0,7%

0,0%

20,0%

40,0%

60,0%

80,0%

100,0%

Sí, utilitzen el servei No utilitzen el servei

Disposició a participar en la proposta de futur sobre recollida de cartró segons utilització del servei

Sí No No ho sap

La disposició a participar en la proposta de futur sobre recollida de caixes de cartró, tendeix a sersignificativament diferent en funció de la utilització del servei: la proporció dels que estan disposats adonar suport a la iniciativa de l’Ajuntament és major (88,2%) entre les empreses que fan servir el serveique entre les que no el fan servir (74,1%).

Creuament: disposició a participar en un nou sistema de recollida de cartró segons utilització del servei


74,4%

19,0%

6,6%

Si està disposat a participar: estaria d’acord en adquirir el contenidor necessari?

SÍ NO NS/NC

72,7%

22,3%

5,0%

Si està disposat a participar: estaria d’acord en mantenir i netejar el contenidor, que seria de la

seva propietat?

SÍ NO NS/NC

Prop de la tercera part de les empreses disposades a participar en la iniciativa de futur plantejada perl’Ajuntament sobre la recollida de les caixes de cartró estarien d’acord en adquirir el contenidor necessari ien fer-se càrrec de la seva neteja i manteniment: només per a una mínima proporció dels que estand’acord en participar, aquests requisits serien un problema.

14. Si està disposat a participar: estaria d’acord en adquirir el contenidor necessari i en mantenir-lo i netejar-lo?


AVANTATGES DE POSAR EN MARXA I COMPTAR AMB EL SERVEI: RESPOSTES DESTACADES

Facilitats per a l'empresa, estalviar feina, temps, transport, burocracia

Fer ecosistema, facilitar reciclatge i millorar medi ambient

Proximitat del contenidor

Està bé per a petits volums, però no per a grans

Millor aprofitament dels recursos

Periodicitat, seguretat de la recollida, més control, no acumulació, més net l'entorn

Estalviar el cost actual, economitzar, facilitat per a les empreses

Bona iniciativa, estaria bé, profitós, servei públic

No has de buscar empreses externes

No subcontracten

La classificació de les matèries

Generar conductes respectuoses, que les coses es fan bé, garanties

15. Avantatges de posar en marxa i comptar amb el servei de recollida de caixes de cartró gestionat per l’Ajuntament


INCOVENIENTS DE POSAR EN MARXA I COMPTAR AMB EL SERVEI: RESPOSTES DESTCADADES

Espai físic. contenidors molt grans. impossible moure'ls sense grua. Molestaria veïns Perdre el temps en separar

Depèn del preu del contenidor, el seu manteniment i de l'espai que ocupi Que són més difícils de localitzar si hi ha algun problema

Deixar-lo fora suposa que la gent pugui obrir les bosses, deixar-lo brut o emportar-se el contenidor. Si ho deixen a terra, ells hauran d’escombrar. Aquests contenidors haurien d‘estar aïllats

Quan estigui ple tindrien que esperar fins el dia que passin a recollir-lo, en la empresa que té contractada passen quan esta ple

El cost o més impostos per a l'empresa o pagar dues vegades Més temps per separar, però no ho veu com a gran inconvenient

Irregularitat, periodicitat, disponibilitat, acumulació Que el seu material es mulli

Diversificació de proveïdors del servei L'empresa privada paga el paper i el cartró

Estar pendents de l'horari de recollida, obrir portes, etc. Més empreses diferents, diversificació de proveïdors

Que la gent/els seus treballadors amb els seus contenidors que no faci càrrec de manera correcte

Si l'ajuntament s'encarrega de totes les empreses d'un polígon hauria massa circulació

Ara amb l'empresa externa amb un sol contenidor ho fan tot. pot ser l'ajuntament seria més selectiu i portaria més feina

Encariment de la taxa de l'ajuntament, que a Rubí és més cara que als voltants

El mal ús dels contenidors per part d'externs Possibles robatoris de contenidors i/o cartró

Haurà de competir amb el preu de la privada Competència (l'empresa es dedica a la gestió de residus)

Hauria de separar mes i classificar mes, encara son industrials Creu que és un servei car, s'hauria de saber els casos i zones necessàries

Tindria que tenir una persona que s'encarregués que estigui tot al dia, controlar el dia de recollida, tenir més control

Tenir emmagatzemat un contenidor més

16. Inconvenients de posar en marxa i comptar amb el servei de recollida de caixes de cartró gestionat per l’Ajuntament


17. Si l’Ajuntament optés per deixar de prestar el servei de recollida dels residus assimilables a municipals de les activitats industrials dels PAEs (deixant de cobrar la taxa de recollida), com valorarien aquesta decisió?

18,9%

28,7%45,9%

6,3%

Valoració

Positiva Negativa Indiferent NS/NC


31,3%

46,3%

18,1%

4,4%

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

45%

50%

Recollida selectiva portaa porta per part del'Ajuntament ambpagament de taxa

Recollida gestionada perla pròpia empresa o per

una hipotètica associaciód'empreses i no abonant

taxa

Un altre NS / NC

La majoria de les empreses (46,3%) preferiria un model de recollida gestionada per la pròpia empresa o per una hipotètica associació d’empreses i no abonant taxa.

18. Quin model de recollida preferiria pels residus assimilables a municipals, tenint en compte que s’ha de poder identificar al productor?


Acord amb l'ajuntament i amb tots els gestors hauria d'unificar-se. el gestor dedica a la recollida més industrialitzada i els reciclats per l'ajuntament

La deixalleria

Com està ara

Contenidors al carrer

total

18.a. Pels que han dit altres a la pregunta anterior, quins altres models de recollida peferiria pels residus assimilables a municipals, tenint en compte que s’ha de poder identificar al productor?

Del 18% que esmenta altres models de recollida, el 20% es decanta per la recollida d’empresa externa, opció que forma part de la pregunta principal. De la resta, les principals respostes han estat:


La preferència pel model de recollida no depèn significativament de la grandària de l’empresa, de conèixer elservei municipal o de fer ús del mateix, tal i com mostren les distribucions de resposta dels següents gràficscreuats. La empresa gran es concentra en el model gestionat per la pròpia entitat, però la grandària de lamostra d’aquestes empreses és marginal.

53,80%

30,40% 25,00%

100,00%

30,80%

51,80%46,10%

7,70% 12,50% 26,30%

7,70% 5,40% 2,60%

0%

20%

40%

60%

80%

100%


Model de recollida preferit i grandària de la empresa

NS / NC

Un altre

Recollida gestionada per la pròpia empresa o per una hipotètica associació d'empreses ino abonant taxaRecollida selectiva porta a porta per part de l'Ajuntament amb pagament de taxa

Creuament: model de recollida preferit segons grandària de l’empresa


39,60%27,70%

45,80%

46,40%

12,50%

20,50%

2,10% 5,40%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Coneixen el servei No coneixen el servei

Model de recollida preferit i coneixement del servei

NS / NC

Un altre

Recollida gestionada per la pròpia empresa o per una hipotètica associació d'empreses ino abonant taxaRecollida selectiva porta a porta per part de l'Ajuntament amb pagament de taxa

Creuament: model de recollida preferit segons coneixement del servei


58,80%

28,00%

35,30%

47,60%

5,90%

19,60%

4,90%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Utilitzen el servei No utilitzen el servei

Model de recollida preferit i utilització del servei

NS / NC

Un altre

Recollida gestionada per la pròpia empresa o per una hipotètica associació d'empreses i noabonant taxa

Recollida selectiva porta a porta per part de l'Ajuntament amb pagament de taxa

Creuament: model de recollida preferit segons utilització del servei


05 Informació sobre els residus generats a la zona

La informació sobre els residus generats per la industria de la zona s’ha estimata patir de una bateria de preguntes on les empreses han pogut citar fins a cinctipus de residus principals generats, a més de la quantitat aproximada i les viesde gestió.

Els resultats obtinguts son el producte d’un tractament multi resposta de lainformació, és a dir, que les variables sobre les que s’ofereixen taules resultende fusionar les cinc respostes possibles en una sola variable.

Donat que la mostra es composa de 160 empreses, i que no totes haproporcionat 5 respostes a cada pregunta, s’ha obtingut un total de 498 casoso mencions de residus d’alguna mena.

La distribució d’aquestes respostes un cop fet el tractament multi resposta esmostra tot seguit.


TIPUS DE RESIDUS GENERATS Respostes

% sobre total de

mencions

% sobre mostra

total TIPUS DE RESIDUS GENERATS Respostes

% sobre total de

mencions

% sobre mostra

total

cartró i paper 145 29,10% 90,60% aigües 3 0,60% 1,90%

plàstics, films 76 15,30% 47,50% escombraries no reciclables 3 0,60% 1,90%

fusta, palets 33 6,60% 20,60% residus depuradora i altres contaminants 3 0,60% 1,90%

banals 30 6,00% 18,80% rebuig 3 0,60% 1,90%

olis 24 4,80% 15,00% aglomerats 2 0,40% 1,30%

metalls 23 4,60% 14,40% deixalles 2 0,40% 1,30%

ferralla 19 3,80% 11,90% elèctric 2 0,40% 1,30%

escombraries orgàniques 18 3,60% 11,30% envasos de pintura 2 0,40% 1,30%

roba, draps, teixits, absorbents 14 2,80% 8,80% fleix 2 0,40% 1,30%

productes químics, dissolvents 14 2,80% 8,80% bateries de plom 1 0,20% 0,60%

obra, pedra, arenes, runa, fangs 13 2,60% 8,10% cosmètics 1 0,20% 0,60%

material oficina 12 2,40% 7,50% llantó 1 0,20% 0,60%

aluminis 8 1,60% 5,00% retràctil 1 0,20% 0,60%

envasos contaminats 7 1,40% 4,40% anticongelants 1 0,20% 0,60%

neteja 7 1,40% 4,40% embalatges 1 0,20% 0,60%

vidre 7 1,40% 4,40% escòries de fundació 1 0,20% 0,60%

menjador 6 1,20% 3,80% taladrines 1 0,20% 0,60%

filtres 6 1,20% 3,80% cautxú, pneumàtics 1 0,20% 0,60%

tintes, tòners 5 1,00% 3,10% totals 498 100,00% 311,30%

Cartró, paper, plàstics, films, fusta, palets i banals son els residus que més es generen.

18. Tipus de residus generats


Les quantitats de residus generats per les empreses són molt variables i difícils de calcular en molts casos. Lainformació que s’ofereix en aquest apart s’ha extret a partir de les respostes vàlides en mesures de quantitat pertemps, respostes que s’han homogeneïtzat en kg/mes. No obstant, cal tenir present que moltes empreses han facilitatrespostes qualitatives, com ara: molt poc, poc, moltes tones, contenidors i altres, que no permetien una quantificacióobjectiva.

Els càlculs es basen en una mostra de 148 respostes quantificables i representen una estimació imprecisa del volummig de residus generats per les empreses de la zona en estudi. La utilitat d’aquesta descripció és, sobre tot, l’estimaciódel volum mitjà produït per tipus de residu. Els totals queden infravalorats degut al fet de que no totes les empreseshan reportat les quantitats de forma quantificable.

Estimació del volum de residus totals generats per les empreses en Kg/Mes

Mitjana Desv. Est. Mediana Moda Mínim Màxim Suma

1.116,12 2.585,32 167,00 84,00 3,00 20.000,00 165.186,16

Percentil 10

Percentil 20

Percentil 30

Percentil 40

Percentil 50

Percentil 60

Percentil 70

Percentil 80

Percentil 90

11,00 30,00 84,00 100,00 167,00 266,80 554,60 1.250,00 3.374,70

Les empreses generen una quantitat mitjana de residus de 1116 kilograms al mes amb una desviació propera als 2600kilograms al mes. El 10% de les empreses genera quantitats molt baixes d’11 kg/mes i només un 10% passa dels 3375kg/mes. El 50% genera, com a molt, 167 kg/mes i el més freqüent és generar 84 kg/mes, que suposa una tona a l’any.

19. Quantitats de residus generats


Aigües contaminants i rebuigsón els residus queproporcionen mitjanes méselevades de quantitatsgenerades al mes. Tambédestaquen els envasoscontaminants i la ferralla.

El cartró i el paper donenuna mitjana de quasi 870kg/mes per empresa, si bé,moltes de les que reportenaquest residus donaven lesquantitats en metres cúbics,contenidors sense precisióde volum i altres sistemes demesura no quantificables.

TIPUS DE RESIDU MITJANA DESV. EST. N

olis 141,57 133,01 7

aigues 8334,00 1

cartró i paper 868,58 2101,15 36

fusta, palets 1036,27 1492,91 11

metalls 1247,60 1471,62 10

aglomerats 250,00 1

al·luminis 162,80 88,15 5

plàstics, films 420,64 613,34 22

obra, pedre, arenes, runa, fangs 139,33 95,84 3

banals 1634,89 2209,39 9

escombreries orgàniques 5,00 0,00 2

ferralla 2434,64 5936,70 11

cosmètics 167,00 1

deixalles 167,00 1

roba, draps, teixits, absorbents 118,56 166,85 9

envasos contaminats 3744,00 4848,52 5

filtres 17,00 1

llantó 125,00 1

vidre 143,00 148,82 3

tintes, toners 84,00 1

productes químics, disolvents 1470,50 1803,08 4

residus depuradora i altres contaminants 1950,50 1249,46 2

rebuig 8958,50 884,59 2

Total 1116,12 2585,33 148

19. Quantitats de residus generats: estimacions de quantitats mitjanes


Via de gestió n % Continuació n %

Empresa externa, contractada, autoritzada 224,00 44,9 Els venen a empreses o els hi venen a recollir 4,00 0,8

TMA 46,00 9,2 Agencia de residus 3,00 0,6

Contenidors indicats o de l'Ajuntament 38,00 7,6 Una compactadora 2,00 0,4

Gestor autoritzat 38,00 7,6 Associació que ho recicla 1,00 0,2

Deixalleria, Centre de reciclatge, deixallers, drapaires i similars 32,00 6,4 Bugaderia industrial 1,00 0,2

Ajuntament 14,00 2,8 CEPSA empresa contractada 1,00 0,2

Foment 8,00 1,6 Clemente Silvente 1,00 0,2

VILA VILA 8,00 1,6 DELTA 1 0,2

Escombraries 7,00 1,4 Depuradora 1 0,2

Altres 7,00 1,4 EKOCLEEN 2012 SL 1 0,2

Autònom 6,00 1,2 Total de respostes vàlides 462 92,6

Ferrovial 6,00 1,2 NS/NC 37 7,4

Auto reciclen 4,00 0,8 Total multi resposta 499 100

CATOR empresa contractada 4,00 0,8

Marrones 4,00 0,8

A partir de les cinc opcions de resposta sobre les vies de gestió, el tractament multi resposta ha donat com a resultatuna utilització majoritària d’empreses externes contractades, moltes de les quals estan autoritzades per a fer gestió deresidus de diversos tipus. Algunes empreses citen el nom d’aquestes empreses, com ara TMA, CATOR i altres.L’ajuntament també té un paper destacat en aquest procés, així com les deixalleries de la zona i els drapaires i personesque recullen residus d’alguns tipus.

20. Vies de gestió dels residus generats


55,0%

13,8%1,9%

3,8%

25,6%

Un cost determinat a l'any Cap cost, cost 0

Taxa de l'Ajuntament Li paguen

NS/NC

Estadístics Resultats sobre cost

Mitjana 6.480 €/any

Desv. Est. 42.538 €/any

Mediana 1.000 €/any

Moda 1.800 €/any

Mínim 36 €/any

Màxim 400.000 €/any

Percentil 10 200 €/any




Percentil 50 1.000 €/any





A partir de la mostra de respostes vàlides i quantificables (55% del total),s’estima que el cost mitjà està en torn als 6500 euros per any, si bé elscasos atípics distorsionen aquest estadístic. La mediana, de 1000 euros al’any és més representativa del conjunt, i la moda o cas més freqüent essitua en 1800 euros a l’any.

21. Quin cost aproximat li suposa la gestió d’aquests residus?


21. Gestiona algun residu com a subproducte? N %

No 136 85,00

SÍ, sense especificar 4 2,50

Cable sobrant 1 0,63

Caixes cartró i palets 2 1,25

Deixalla 1 0,63

El pa i altres pastes (entra com a subproducte) 1 0,63

Escòria alumini/pols d’alumini 2 1,25

Fer un reciclatge d'aigua de pintura, destil·lant per la neteja 1 0,63

Metall 1 0,63

Ocasionalment ferro 1 0,63

Palets 1 0,63

Paper, cartró, metall, olis 1 0,63

Plàstic, cartró, ferro (els hi recompren) 1 0,63

Pols de pigment 1 0,63

Reutilitza els metalls 1 0,63

Reutilitzen palets 1 0,63

Roba trencada per fer draps industrials 1 0,63

Si deixalles de carn 1 0,63

Si s'aprofita metall per estructures 1 0,63

Tots 1 0,63

Total 160 100

La gran majoria de les empreses(85%) no gestionen residus com asubproductes, mentre que un 15%síquehofa.

22. Gestiona algun residu com a subproducte?


23. Quins residus teniu especial interès per convertir en recurs? N % Continuació N %

Cap 85 53,13 No poden, no tenen fabricació ni transformació 1 0,63

Paper, cartró 25 15,63No, ja estan fent amb el gestor, ho pregunten quan tenen un dubte i ell

indica si son assimilables 1 0,63

Plàstic 9 5,63 Olis, plom 1 0,63

Palets, fusta 8 5,00 Pedra, per poder ser reutilitzada per altres obres 1 0,63

No ho sap 7 4,38 Perlita rebuig 1 0,63

Tots 3 1,88Res, si ho fan s'encarrega l'empresa que tenen contractada, ja depenen

d'ells 1 0,63

Ferro i llautó 3 1,88 Residu d’espuma que es valoritza 1 0,63

Alumini 2 1,25 Residus líquids 1 0,63

Ferralla 2 1,25 Reutilitzen en el mateix procés els residus plàstics 1 0,63

Ja ho fan 2 1,25 El metall, si que es pot 1 0,63

ABS, propilè 1 0,63 Si es pogués fer sí, però creuen que els seus, no 1 0,63

Coure 1 0,63 Si, el que es pogués 1 0,63

Draps 1 0,63 te molts palets trencants com fusta i es crema bé, el especialista d'aquest tipus no ho valora bé, cobren el transport (no volen ningú) es un problema. també, els bidons croft son de cartró de 200 litres i es difícil eliminar-los 1 0,63

El pa i altres pastes 1 0,63

Els que es pugessin fer 1 0,63

Els tòners 1 0,63 Tots: son una empresa de reciclatge 1 0,63

Escòries utilitzant el seu gestor, són unes vies de valorització per gestionar-ho 1 0,63

Tots, plàstics (els trituren i aprofiten perquè torni al mercat), cartró, fustes 1 0,63

Indiferent perquè no es neutralitza 1 0,63 Total 160 100,00

Fangs aspiració per a cimenteres 1 0,63

Material de construcció gestionat per fer servir per altres obres 1 0,63

No es pot, és químic 1 0,63

23. Quins residus teniu especial interès per convertir en recurs?


06 Conclusions

• El 30% de les empreses enquestades coneix el servei de recollida de residus assimilables a municipalsde les activitats industrials: `el grau de coneixement és relativament baix.

• La grandària de l’empresa té poca influència en el coneixement del servei, però la tendència és: a mésgrandària, més probabilitat de conèixer el servei.

• El 10,6% de les empreses fa servir el servei municipal.

• El 35,4% de les empreses que coneixen el servei el fan servir.

• La grandària de l’empresa influeix en la utilització: quan més gran l’empresa, més probabilitats de queel faci servir.

• El principal motiu per no utilitzar el servei és tenir una empresa externa contractada per fer aquestatasca; el segon motiu és el desconeixement.


• Les empreses que gaudeixen del servei de recollida de residus assimilables a municipals l’utilitzen,habitualment, 1 o 2 cops per setmana, però en un 35% dels casos no es dóna una resposta sobre laperiodicitat.

• Els aspectes més valorats del servei són: el servei en sí i la gestió porta a porta i, entre els aspectes amillorar, destaquen els referents a la freqüència, regularitat, anuncis de recollida en festius i similars.

• Entre el 10,6% de les empreses que fa servir el servei, només un 23,5% sap quin import anualaproximat paguen per rebre’l.

• Entre el 10,6% de les empreses que utilitza el servei, només un 29,4% sap que es pot demanaranualment davant de l’Ajuntament l’exempció de la taxa de recollida dels residus assimilables.

• Entre les empreses privades entrevistades, predominen la insatisfacció i el desconeixement delsserveis que presta l’Ajuntament per a la recollida dels seus residus assimilables a municipals. Unaquarta part està satisfeta.

• Es percep un cert desconeixement sobre els residus que son assimilables a municipals per part d’unnombre significatiu d’empreses.

Conclusions


• Només el 10,6% de les empreses recorda haver estat visitades per algun informador ambiental del’Ajuntament, una visita en que la informació va ser correcta (82,4% dels casos), l’informador va sereficient (47% dels casos) i, en alguns casos (11,8%) ha derivat en correccions.

• La majoria de les empreses considera indiferent o positiu que l’ajuntament deixi de prestar el servei(retirant la taxa)

Conclusions


07 Fitxa tècnica

• Univers d’estudi: Empreses establertes als Polígons de Rubí.

• Mètode de recollida de la informació: Presencialment, formulant les preguntesl’enquestador i omplint-se el qüestionari segons les respostes donades pelresponsable de l’empresa.

• Treball de camp: Entre els dies 11 i 18 de maig de 2017.

• Mostra: 160 entrevistes a empreses.

• Procediment de mostreig: Aleatori dintre de cadascú dels polígons visitats,mantenint el % de la mida del total de les empreses establertes.


5.10. Enquesta sobre la gestió dels residus comercials als comerços

Juny 2017

PÀGINA - 200 -

Pla local de prevenció i gestió de residus municipalsEnquesta sobre gestió de residus comercials dels comerços de RubíInforme Executiu

Rubí, juny de 2017

Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus comercials a Rubí

Índex

01 JUSTIFICACIÓ I OBJECTIUS 3

02 ASPECTES GENERALS 4

03 CONEIXEMENT DE LA GESTIÓ DELS RESIDUS COMERCIALS 11

04 CONCLUSIONS 36

05 FITXA TÈCNICA 40


01 Justificació i objectius

L’Ajuntament de Rubí està desenvolupant diverses accions relacionades amb el Pla de prevenció i gestió de residus municipals.

Necessitat d’obtenció d’informació sobre generació de residus comercials per part de les empreses comercials de la zona i sobre la valoració i percepció de la recollida dels mateixos

Implantació d’una enquesta estructurada per a aconseguir la informació necessària a partir d’una mostra representativa d'empreses comercials, realització del treball de camp i redacció

de l’informe.

Objectius assolits: obtenció de la informació sobre la valoració i percepció de la recollida dels residus assimilables a municipals generats en les activitats comercials, així com del tipus de

residus que es generen i quina gestió fan del mateixos.

02 Aspectes generals

81,7%

18,3%

1. De manera general , estan satisfets amb els serveis que presta l’Ajuntament per a la recollida dels seus residus comercials?

Sí No

El percentatge d’establiments comercials satisfetsamb els serveis que presta l’Ajuntament per a larecollida dels residus comercials, és molt elevatarribant a pràcticament un 82% dels comerços



83,7%

16,3%

2. Coneixen quina és la gestió correcta per a reciclar cada fracció dels residus que generen

les seves activitats comercials?

Sí No

El percentatge d’establiments comercials que coneixen quina és la gestió correcta per a reciclar cadafracció dels residus que generen les seves activitatscomercials, és molt elevat arribant a pràcticamentun 84% dels comerços

Aspectes generals: coneixement de gestió correcta de residus


3. Què creuen que és el millor de la recollida dels residus comercials que fa l’Ajuntament?

%

Recollida de diversos materials: plàstic, cartró... 20,30

Comoditat, facilitat: recollida en la porta de l'establiment, poder posar tot en contenidors 16,30

Desconeix el servei 15,00

És eficaç, correcte, funciona bé, no dona lloc a queixes, venen ràpidament quan truques 13,70

Constància, regularitat, recollida diària, horaris adequats 7,80

Proximitat dels punts de dipòsit i recollida (contenidors de vidre, cartró, residus orgànics...) 6,50

No ho sap 5,90

Cap cosa en especial 5,20

Que el que recullen es recicla, es classifica, ja que es paga un servei 3,30

Altres 6,00

Total 100,00

El punt més destacat del servei és la capacitat de recollida de diferents materials com plàstic, cartró i altres. El segon puntés la comoditat que proporciona el servei al recollir els residus pràcticament en la porta dels establiments i amb certaclassificació en diferents contenidors. El tercer punt, pels que coneixen el servei és la seva eficàcia, bon funcionament iràpida resposta quan son trucats.

Aspectes generals: punts forts del servei


Aspectes generals: punts a millorar

4. De la recollida dels residus comercials que fa l’Ajuntament, què creuen que es podria millorar:

Res en especial, ja està bé així, és satisfactori, funciona bé, és un bon servei

Buidar més freqüentment els contenidors. Son massa petits i s'omplen de seguida. Posar contenidors més grans

Manca d'informació. No se sap si es fa el reciclatge

Controlar pudor dels residus orgànics, amb més freqüència, soterrar contenidors o similars, insectes

No sap, indiferent

Augmentar el nombre i tipus de contenidors

Baixar la taxa

Que l'Ajuntament reculli, que ho faci porta a porta

Controlar acumulació de residus al costat dels contenidors

Contenidors exclusius per el comerç i no saturar els de la població normal

Més concienciació

Les opinions son disperses i, a continuació, es mostren algunes respostes:


79,1%

20,9%

5. Recorden si han estat visitats alguna vegada per un/a informador/a ambiental de

l’Ajuntament?

No Sí

69,70

21,20

6,10 3,00

5. Pels que han estat visitats: quantes vegades aproximadament?

1 2 3 NS/NC

Quasi el 21% dels comerços ha rebut la visita d’un informador/a mediambiental de l’Ajuntament. Lamajoria d’ells ha estat visitat en una ocasió, però hi ha casos en que el nombre de visites és de 2 i fins a 3.

Aspectes generals: visites d’informadors mediambientals


Aspectes generals: valoració de visites d’informadors mediambientals

90,6

9,4

6b. Valoració - Creuen eficient el treball dels informadors ambientals per a millorar la seva gestió

dels residus comercials?

Sí No

75,0

25,0

6c. Valoració - Han corregit alguna cosa errònia de com gestionaven els seus residus comercials?

Sí No

El 100% dels que han rebut una visita d’informadors considera que ha estat correctament informat.Un 90,6% opina que el treball dels informadors ambientals per a millorar la seva gestió dels residuscomercials és eficient i, un 75% d’aquest col·lectiu ha corregit alguna cosa errònia de com gestionavenels seus residus comercials.

03 Coneixement de la gestió dels residus comercials


L’estudi dels residus generats pels comerços es realitza a través de les respostes sobreels que són generats. Els comerciants han pogut citar fins a cinc tipus de residus,proporcionant 765 casos.

Les dades s’han tractat com a multi-resposta, de forma que s’ha establert unadistribució de freqüències dels tipus de residus generats en total, les quantitats en quees generen i la forma de gestionar-los.


Coneixement de la gestió dels residus comercials

43,1

27,5

15,011,1

2,60,7

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

30,0

35,0

40,0

45,0

50,0

2 tipus 3 tipus 1 tipus 4 tipus 5 tipus No generen

Número de tipus de residus que generen els comerços

La majoria de comerços generen dos o tres tipus de residus i un 2,6% arriba a generar fins a cinc tipus, mentre que només un 0,7% declara que genera cap tipus.


Coneixement de la gestió dels residus comercials: tipus de residus generats

Residus generats n % Residus generats n %

NS/NC 258 33,7 Al·lumini 2 0,3

No genera més 149 19,5 Fondo gabies animals 1 0,1

Cartró 118 15,4 Plaguicides 1 0,1

Plàstic 75 9,8 Agulles de tatoo i piercing 1 0,1

Paper 31 4,1 Caixes de fusta 1 0,1

Orgànic 31 4,1 Cartuxos tinta, tonner, buits 1 0,1

Vidre 17 2,2 Material d'oficina 1 0,1

Envasos 14 1,8 Plaques electròniques 1 0,1

Olis 12 1,6 Porexpan 1 0,1

Piles 10 1,3 Silicones 1 0,1

Cabell humà o animal 8 1,0 Tints 1 0,1

Penjarobes de plàstic i altres 7 0,9 Cera 1 0,1

Rebuig 5 0,7 Mobles 1 0,1

Deixalleria, metalls 3 0,4 Palets 1 0,1

Pneumàtics, restes de goma 3 0,4 Pols de polir fusta 1 0,1

Restes de carn 3 0,4 Tubs de tints 1 0,1

Bombetes 2 0,3 Total 765 100,0

Medicaments 2 0,3

Cartró, plàstic, paper i orgànic, son els residus més comuns que generen els establiments comercials:


Coneixement de la gestió dels residus comercials: quantitats de residus generats

El tractament d’aquesta variable s’ha fet com amultireposta i traslladant totes les quantitats, deforma aproximada, a bosses diàries normals deresidus, ja que les unitats emprades son diferentsdepenent del tipus de residu. El resultat és unaestimació diària aproximada del que s’arriba agenerar per part del comerç de la zona.

Per terme mig un comerç genera unes sis bossesdiàries, si bé, el més freqüent és generar una. Hiha casos extrems que generen al voltant de 400 ialtres que no arriben a una bossa. En total,s’estima que cada dia es produeixen al voltant de2.145 bosses. Aquests càlculs s’han fet sobre eltotal de casos de residus generats.

Estadístics Valors

Casos de resposta 340

No han pogut calcular una quantitat 17

Mitjana 6,3 bosses/dia

Mediana 0,8 bosses/dia

Moda 1,0 bosses/dia

No generen una quantitat 408 respostes

Desviació estàndard 38,4

Mínim 0,02

Màxim 400

Suma 2145,66 bosses/dia

Percentil 10 0,13

Percentil 20 0,20

Percentil 30 0,33

Percentil 40 0,40

Percentil 50 0,80

Percentil 60 1,00

Percentil 70 1,00

Percentil 80 2,00

Percentil 90 4,94


Coneixement de la gestió dels residus comercials: vies o sistemes d’eliminació dels residus

El tractament d’aquesta variable s’ha fet com a multiresposta. De les 765 respostes obtingudes sobre cinc possibles tipus deresidus, la majoria (un 28,8% del total) posa el residu en el contenidor adequat i el servei municipal ho gestiona. El segonsistema més utilitzat és posar el residu a la porta i el servei de recollida s’ho emporta. En un 3% dels casos actua una empresaexterna; en un 2,2% la pròpia empresa i un 1% es traslladat al Punt Verd: tot depèn del tipus de residu. Cal tenir present queuna proporció dels comerços fa servir més d’una via i, també, que la majoria genera 2 o 3 tipus de residus, de manera que jano responen sobre un quart o cinquè, la qual cosa implica que hi hagi un nombre elevat de casos de no resposta. Les dosdarreres columnes de la taula mostren els resultats sense casos de no resposta. Així, del total de casos de generació deresidus, la majoria (quasi un 62%) els posa en el contenidor adequat, mentre que un 21,6% és recollit a la porta.

Sistema N incloent ns/nc % incloent ns/nc N sense ns/nc % sense ns/nc

No menciona cap 409 53,5

Al contenidor adequat 220 28,8 220 61,8

A la porta, carrer i és recollit 77 10,1 77 21,6

Empresa externa 23 3,0 23 6,5

Ho gestiona la pròpia empresa 17 2,2 17 4,8

Trucada al punt verd 8 1,0 8 2,2

Deixalleria 6 0,8 6 1,7

Donació 3 0,4 3 0,8

S'ho enduen els proveïdors 1 0,1 1 0,3

Escombreries normals 1 0,1 1 0,3

Total 765 100 356 100


Tipus de residu N Mitjana (bosses/dia) Desviació estàndard

Palets 1 80,0.

Mobles 1 40,0.

Envasos 13 31,5 110,7

Orgànic 30,0 19,0 74,7

Penjarobes de plàstic i altres 6 14,4 19,9

Al·lumini 1 10,0.

Cartró 115,0 6,8 37,9

Piles 10 4,2 5,3

Cartuxos tinta, tonner, buits 1 2,0.

Vidre 16,0 1,3 1,4

Porexpan 1 1,0.

Cera 1 1,0.

Olis 12 1,0 1,1

Restes de carn 3 0,9 0,1

Cabell humà o animal 8,0 0,9 0,9

Plàstic 71,0 0,8 1,3

Paper 30,0 0,8 0,8

Rebuig 4 0,7 0,3

Fondo gabies animals 1 0,4.

Medicaments 2 0,4 0,1

Bombetes 2,0 0,3 0,0

Deixalleria, metalls 1 0,3.

Pneumàtics, restes de goma 3 0,3 0,1

Plaques electròniques 1 0,2.

Tints 1 0,2.

Pols de polir fusta 1 0,2.

Material d'oficina 1 0,0.

Tubs de tints 1 0,0.

Agulles de tatoo i piercing 1 0,0.

Plaguicides 1 0,0.

Total 340 6,3 38,4

Tipus de residus i quantitats

Malgrat que els càlculs són aproximats ien termes de bosses diàries, elsresultats indiquen que els palets imobles son els tipus que generenquantitats mitjanes més elevades, si bé,hi ha pocs casos.

Li segueixen els envasos i els residusorgànics, amb mitjanes notables idesviacions estàndard força elevadesque indiquen que hi ha molta dispersióentre els comerços, de manera que hi haalguns que estan generant quantitatsmolt elevades i altres molt més baixes.

En el cas de les piles, cal entendre quees parla de contenidors específics per ales mateixes, molt més petits que unabossa i gestionats mitjançant trucadesperiòdiques al punt verd.


Tipus de residus i vies d’eliminació

A la porta, carrer i és recollit

Al contenidor adequat

Deixalleria Donació Empresa externa

S'ho enduen els proveïdors

Trucada al punt verd

Escombreries normals

Ho gestiona la pròpia empresa

Total

Paper 16,1% 83,9% 100,00%

Cartró 55,9% 39,0% 0,8% 4,2% 100,00%

Plàstic 1,3% 89,3% 1,3% 8,0% 100,00%

Bombetes 50,0% 50,0% 100,00%

Cabell humà o animal 75,0% 12,5% 12,5% 100,00%

Orgànic 6,5% 87,1% 3,2% 3,2% 100,00%

Vidre 87,5% 6,3% 6,3% 100,00%

Envasos 100,0% 100,00%

Deixalleria, metalls 33,3% 66,7% 100,00%

Fondo gàbies animals 100,0% 100,00%

Medicaments 100,0% 100,00%

Olis 8,3% 83,3% 8,3% 100,00%

Alumini 100,0% 100,00%

Penja-robes de plàstic i altres 71,4% 14,3% 14,3% 100,00%

Piles 10,0% 10,0% 20,0% 50,0% 10,0% 100,00%

Plaguicides 100,0% 100,00%

Pneumàtics, restes de goma 66,7% 33,3% 100,00%

Agulles de tatoo i piercing 100,0% 100,00%

Caixes de fusta 100,0% 100,00%

Cartutxos tinta, tòner buits 100,0% 100,00%

Material d'oficina 100,0% 100,00%

Plaques electròniques 100,0% 100,00%

Porexpan 100,0% 100,00%

Rebuig 100,0% 100,00%

Restes de carn 100,0% 100,00%

Silicones 100,0% 100,00%

Tints 100,0% 100,00%

Cera 100,0% 100,00%

Mobles 100,0% 100,00%

Palets 100,0% 100,00%

Pols de polir fusta 100,0% 100,00%

Tubs de tints 100,0% 100,00%

Total 21,6% 61,8% 1,7% 0,8% 6,5% 0,3% 2,2% 0,3% 4,8% 100,00%


Dins de l’establiment, com realitzen la separació o reciclatge de les següents fraccions?: vidre

13,1%

86,9%

0,0% 20,0% 40,0% 60,0% 80,0% 100,0%

Sí generen

No generen

Vidre

Al voltant d’un 13% dels establiments comercials genera residus de vidre. El més habitual ésguardar el residu darrera de la barra i en bosses, tasca que fan habitualment els treballadors, jasiguin dependents, cambrers o d’altres tipus. També és freqüent que ho facin els propietaris ientre tots els que treballen al comerç indistintament


Dins de l’establiment, com realitzen la separació o reciclatge de les següents fraccions?: vidre

45,0%

15,0%

15,0%

15,0%

10,0%

0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0%

Bosses

Cubell

Caixes de proveïdors

Acumulen

Contenidor

Com el posen: VIDRE?

Pels que reciclen vidre

30,0%

35,0%

30,0%

5,0%

0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0%

Propietaris

Dependentes, treballadors,…

Entre tots

Un encarregat

Qui s'encarrega: VIDRE?

5,0%

5,0%

5,0%

10,0%

10,0%

15,0%

50,0%

0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0% 60,0%

Llençat directament

Acumula

A la cuina

Contenidor vidre

Cubell gran

Magatzem o rebotiga

Sota la barra

A on guarden: VIDRE?


Dins de l’establiment, com realitzen la separació o reciclatge de les següents fraccions?: paper, cartró

94,8%

2,0%

3,3%

0,0% 20,0% 40,0% 60,0% 80,0% 100,0%

Sí reciclen

No generen

No reciclen

Paper / cartró

El 94,8% dels establiments comercials genera residus de paper i/o cartró. El més habitual ésguardar el residu en el magatzem o rebotiga (53,1% dels casos), i plegat o desmuntat, tasca quefan habitualment els propietaris i treballadors, ja siguin dependents, cambrers o d’altres tipus,depenent, segurament, de la grandària de l’empresa. En el cas dels treballadors, algunesempreses han especificat que ho fan els treballadors des torn de tarda, ja que és llavors quan télloc la recollida.


Dins de l’establiment, com realitzen la separació o reciclatge de les següents fraccions: paper, cartró

0,7%

0,7%

0,7%

0,7%

0,7%

0,7%

0,7%

0,7%

1,4%

1,4%

1,4%

2,1%

2,1%

2,1%

2,8%

5,5%

6,2%

7,6%

9,0%

53,1%

0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0% 60,0%

Caixa de cartró

A la escala

A la furgoneta

En una zona apart de la botiga

Al costat del mostrador

Al porxo

En un carroEn un passadís

Al carrer

A la cuina

Al lavabo

Zona de probadors

Al pati

Al taller, obrador

A la barra

En una bossa, cubell o contenidor especial

Sota el mostrador

A la botiga

Directament al contenidor

Magatzem, rebotiga

A on guarden: PAPER-CARTRÓ?

Pels que reciclen paper i/o cartró


Dins de l’establiment, com realitzen la separació o reciclatge de les següents fraccions: paper, cartró

0,7%

0,7%

0,7%

0,7%

0,7%

0,7%

1,4%

5,5%

6,2%

6,2%

76,6%

0,0% 20,0% 40,0% 60,0% 80,0% 100,0%

Directament al contenidor

Contenidors de l'empresa

Plegats i el paper a dins

Triturat

Unes caixes dins de les altres

El fan servir per a guardar coses…

Acumulat

Cubells

Plegat en una gran caixa

En bosses

Plegat, desmuntat

Com el posen: PAPER-CARTRÓ?

0,7%

0,7%

0,7%

0,7%

1,4%

9,0%

11,0%

32,4%

43,4%

0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0%

Director tècnic

Mosso auxiliar

Personal de neteja

Secretaria

La pròpia empresa de reciclatge

Entre tots

Encarregat

Treballadors, cambreres,cuineres, dependents...

Propietaris

Qui s'encarrega: PAPER-CARTRÓ?

Pels que reciclen paper i/o cartró


Dins de l’establiment, com realitzen la separació o reciclatge de les següents fraccions: envasos

30,7%

66,0%

3,3%

0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0% 60,0% 70,0%

Sí reciclen

No generen

No reciclen

Envasos

El 31,7% dels establiments comercials genera residus d’envasos. El més habitual és guardar elresidu en el magatzem o rebotiga (27,2% dels casos), i en bosses, tasca que fan habitualment elspropietaris i treballadors, ja siguin dependents, cambrers o d’altres tipus, depenent, segurament,de la grandària de l’establiment.


Dins de l’establiment, com realitzen la separació o reciclatge de les següents fraccions?: envasos

2,1%

2,1%

2,1%

2,1%

2,1%

4,3%

4,3%

8,5%

10,6%

14,9%

19,1%

27,2%

0,0% 5,0% 10,0% 15,0% 20,0% 25,0% 30,0%

Acumulats

En bosses

En una paperera

Ho separen

Dins de la furgoneta

Al pati

A la botiga

Sota el mostrador

Directament al contenidor de plàstics

A la barra

En un cubell

En el magatzem o rebotiga

A on guarden: ENVASOS?

Pels que reciclen envasos


Dins de l’establiment, com realitzen la separació o reciclatge de les següents fraccions: envasos

2,1%

2,1%

2,1%

4,3%

4,3%

4,3%

6,4%

23,4%

51,1%

0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0% 60,0%

Sense tap

Al contenidor amb rodes

Ho separen

En caixes de cartró

Directament al contenidor…

A la paperera

Apilats, acumulats

En cubell

En bosses

Com els posen: ENVASOS?

2,1%

12,8%

17,0%

31,9%

36,2%

0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0%

Director tècnic

Encarregat

Entre tots


Propietaris

Qui s'encarrega?: ENVASOS

Pels que reciclen envasos


Dins de l’establiment, com realitzen la separació o reciclatge de les següents fraccions?: orgànica

29,4%

66,0%

4,6%

0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0% 60,0% 70,0%

Sí reciclen

No generen

No reciclen

Orgànica

El 29,4% dels establiments comercials genera residus orgànics. El més habitual és guardar el residuen cubells classificats (47,8% dels casos), a la cuina o a la barra i en bosses, tasca que fanhabitualment els propietaris, si bé, la proporció de casos en que ho fan els treballadors i tots éselevada. Cada cas depèn, segurament en algun grau, de la grandària de l’empresa i del tipusd’activitat.


Dins de l’establiment, com realitzen la separació o reciclatge de les següents fraccions: orgànica

2,2%

2,2%

2,2%

2,2%

8,7%

8,7%

8,7%

17,4%

47,8%

0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0% 60,0%

En bosses

Ho donen a persones necessitades

Ho separen

Sota la pica

Directament al contenidor d'orgànica


Darrera del mostrador

A la cuina i/o barra

En cubells classificats

A on guarden: ORGÀNICA?

Pels que reciclen orgànica


Dins de l’establiment, com realitzen la separació o reciclatge de les següents fraccions: orgànica

2,2%

2,2%

2,2%

4,3%

6,5%

23,9%

58,7%

0,0% 10,0%20,0%30,0%40,0%50,0%60,0%70,0%

Calaix del cafè

Donació

Caixa

Contenidor marró

Directament al contenidororgànic

Cubells

Bosses

Com el posen: ORGÀNICA?

13,0%

26,1%

26,1%

34,8%

0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0%

Encarregat


Entre tots

Propietaris

Qui s'encarrega: ORGÀNICA?

Pels que reciclen orgànica


Dins de l’establiment, com realitzen la separació o reciclatge de les següents fraccions?: resta

49,0%

51,0%

48,0% 48,5% 49,0% 49,5% 50,0% 50,5% 51,0% 51,5%

Sí generen

No generen

Resta

El 49% dels establiments comercials genera resta de residus i el 51% no ho fa. El més habitual ésguardar el residu en cubells darrera del mostrador i en bosses, tasca que fan habitualment elspropietaris o els treballadors depenent en algun grau, de la grandària de l’empresa i del tipusd’activitat.


Dins de l’establiment, com realitzen la separació de les següents fraccions?: resta

Pels que separen resta

1,6%

1,6%

1,6%

3,1%

3,1%

3,1%

6,3%

32,8%

46,9%

0,0% 5,0% 10,0% 15,0% 20,0% 25,0% 30,0% 35,0% 40,0% 45,0% 50,0%

En bosses

A la cuina

Papereres

Al costat de la barra

Al lavabo

Taller, obrador


Darrera del mostrador

En cubells

A on guarden: RESTA?


Dins de l’establiment, com realitzen la separació de les següents fraccions?: resta

3,1%

18,8%

21,9%

56,3%

0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0% 60,0%

Galledes

Papereres

Cubells

Bosses

Com el posen: RESTA?

1,6%

3,1%

7,8%

10,9%

29,7%

46,9%

0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0%

Secretaria

Personal de neteja

Encarregat

Entre tots


Propietaris

Qui s'encarrega: RESTA?

Pels que separen resta


Dins de l’establiment, com realitzen la separació o reciclatge de les següents fraccions?: altres

41,8%

57,5%

0,7%

0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0% 60,0% 70,0%

Sí reciclen

No generen

No reciclen

Altres

El 41,8% dels establiments comercials genera altres tipus de residus. El més habitual és guardar elresidu en el magatzem o rebotiga (34,4% dels casos), i en bosses, tasca que fan habitualment elspropietaris, si bé, la proporció de casos en que ho fan empreses externes de reciclatge i elstreballadors és notable. Cada cas depèn, segurament en algun grau, de la grandària de l’empresai del tipus d’activitat


Dins de l’establiment, com realitzen la separació o reciclatge de les següents fraccions: altres

Pels que reciclen altres

1,6%

1,6%

1,6%

1,6%

1,6%

1,6%

1,6%

3,1%

4,7%

4,7%

4,7%

4,7%

6,3%

7,8%

9,4%

9,4%

34,4%

0,0% 5,0% 10,0%15,0%20,0%25,0%30,0%35,0%40,0%

Al lavabo

Directament al contenidor adequat

Dins de la furgoneta

Directament a la deixalleria

En un dipòsit

Nevera, frigorífic

Pica

En bosses

A la botiga

Amb els plàstics i/o envasos

En caixes de cartró

En garrafes

En cubells

Taller, obrador

A la cuina

En contenidors específics (piles, medicaments...)


A on guarden: ALTRES?


Dins de l’establiment, com realitzen la separació o reciclatge de les següents fraccions?: altres

1,9%

1,9%

1,9%

1,9%

5,6%

5,6%

5,6%

5,6%

9,3%

14,8%

16,7%

29,6%

0,0% 5,0%10,0%15,0%20,0%25,0%30,0%35,0%

Ocupa volum i molesta

Una dins l'altra

Ampolles de plàstic

Dipòsit especial

Cubells

Directament al contenidor…

Bidons

Apilades, acumulen

Caixa

Contenidor específic o especial

Garrafes

Bosses

Com el posen: ALTRES?

1,6%

1,6%

1,6%

1,6%

3,1%

6,3%

7,8%

15,6%

15,6%

45,3%

0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0%

Director tècnic

Mosso auxiliar

Clients + Personal

Transportista

Cuiner/a

Entre tots

Encarregat

Treballadors, cambreres,…

La pròpia empresa de…

Propietaris

Qui s'encarrega: ALTRES?

Pels que reciclen altres


Altres residus: quins son, en què consisteixen?

Altres residus % sobre casos vàlids

Olis, industrials, de motor, de cuina 23,4

Penja-robes i penjadors de plàstic i altres 17,2

Piles de rellotge i altres tipus 14,1

Cabell 6,3

Tòners i/o cartutxos de tinta d'impressora 4,7

Medicaments 4,7

Residus sanitaris incloent els veterinaris 4,7

Mòbils i bateries de mòbils 3,1

Vidres que no son envasos, de cotxe, silicones 3,1

Aerosols 1,6

Bombetes 1,6

Bosses de plàstic 1,6

Expositors metàl·lics 1,6

Ferralla 1,6

Goma de sabates 1,6

Higiènics 1,6

Mobles 1,6

Pel de gos i animals 1,6

Plaguicides 1,6

Plàstics 1,6

Residus electrònics 1,6

Total 100,0

El 41,8% dels comerços de la zona generaaltres tipus de residus que s'associen anegocis més específics i que representenproblemes de reciclatge menys comuns.

Els residus més esmentats son els olis, delsquals, a més, hi ha diferents tipus: olis fregitsprocedents de cuines; olis de motorsprocedents de tallers; olis industrials que esfan servir per a altres propòsits.

Li segueixen els penja-robes, procedents detendes de roba i similars; les piles, de les qualstambé hi ha diversos tipus i el cabell,procedent de perruqueries.

El ventall és molt ampli i compren materialsmés i menys perillosos tant per a les personescom per al medi ambient.

04 Conclusions

• El 82% dels comerços enquestats està satisfet amb el servei de recollida de residus comercials per partde l’Ajuntament.

• El 84% dels comerços afirma tenir els coneixements bàsics per a fer una gestió correcta dels residusque genera.

• Els comerços identifiquen com a punts forts del servei municipal, el que recull diferents tipus deresidus, de forma còmoda, efectiva, correcta, puntual i regular.

• Els comerços destaquen com a punts de millora del servei: el buidar més freqüentment elscontenidors, ja que s’omplen molt de pressa i son una mica justos pel que fa al volum diari que esgenera; el donar més informació i demostrar que el reciclatge pel qual es paga una taxa s’està fentrealment i controlar el tema de la pudor dels residus orgànics, mosques i mosquits i altres problemesque es deriven de la gestió d’aquesta part en concret.


• Quasi el 21% dels comerços recorda haver rebut la visita d’un informador/a mediambiental del’Ajuntament. Un 90,6% opina que el treball dels informadors ambientals per a millorar la seva gestiódels residus comercials és eficient i, un 75% d’aquest col·lectiu, ha corregit alguna cosa errònia sobrecom gestionaven els seus residus.

• La majoria de comerços generen dos o tres tipus de residus i un 2,6% arriba a generar fins a cinc tipus,mentre que només un 0,7% declara que no genera cap tipus.

• Cartró, plàstic, paper i orgànic, son els residus més comuns que generen els establiments comercials,però hi ha molts més que comprenen olis, pneumàtics, piles, medicaments i altres.

• Pel que fa a les vies d’eliminació, la majoria (el 28,8% del total), manifesta que posa el residu en elcontenidor adequat i el servei municipal ho gestiona. El segon sistema més utilitzat és posar el residu ala porta i el servei de recollida s’ho emporta. En un 3% dels casos actua una empresa externa; en un2,2% la pròpia empresa i un 1% es traslladat a la deixalleria: tot depèn del tipus de residu. Algunscomerços fan servir més d’una via, depenent del tipus de residu.

• Al voltant d’un 13% dels establiments comercials genera residus de vidre que sovint es guardendarrera de la barra i en bosses. El 100% dels establiments que generen vidre manifesta que el reciclen.


Conclusions

• Quasi el 98% dels comerços genera residus de paper i/o cartró i, el 95% manifesta que el recicla. El méshabitual és guardar el residu en el magatzem o rebotiga, plegat o desmuntat.

• El 34% dels establiments comercials genera residus d’envasos i, el 31% manifesta que els recicla. El méshabitual és guardar el residu en el magatzem o rebotiga i en bosses.

• Prop del 34% dels establiments comercials genera residus orgànics i, el 29% manifesta que els recicla.El més habitual és guardar el residu en cubells classificats a la cuina o a la barra i en bosses.


Conclusions

05 Fitxa tècnica

• Univers d’estudi: Comerços als diferents barris de Rubí

• Mètode de recollida de la informació: Presencialment, formulant les preguntesl’enquestador i omplint-se el qüestionari segons les respostes donades pelresponsable del comerç.

• Treball de camp: juny de 2017

• Mostra: 153 entrevistes a comerços de Rubí

• Procediment de mostreig: Aleatori dintre de cada eix comercial i barri de la ciutatde Rubí



5.11. Qüestionari ciutadà

Març i abril 2018

Per quina via s’ha assabentat de l’existència del Pla de Residus Municipals que impulsa

l’Ajuntament de Rubí?

Ha assistit a alguna de les sessions participatives presencials que s’han organitzat sobre la

matèria?

Considera important per aconseguir generar menys residus les següents línies d’actuació?

50%

25%

12%

13% Ajuntament (web, correu, personal, etc.)

Premsa

Xarxes socials

Correu electrònic

75%

25%

No

Sí

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Lluitar contra el

malbaratament

alimentari

Reduir els

embalatges i bosses

d’un sol ús

Potenciar un sistema

de retorn dels

envasos

Ambientalització

d'esdeveniments i

festes populars

Promoure el consum

responsable

Potenciar els

mercats d´intercanvi

i segona mà, la

reparació i

reutilització

Evolucionar

l’equipament de la

Deixalleria

Sí No NS / NC

PÀGINA - 239 -


Què faria per aconseguir lluitar contra el malbaratament alimentari?

− Una bona educació de com menjar sa i intentar canviar els envasos més

contaminants és una manera de començar.

− Campanyes a la ciutadania.

− Treball amb menjadors escolars, domicilis i comerços de restauració.

− Fomentar que els restaurants ofereixin endur-se el menjar que sobra, com passa

en altres països, ara es fa per voluntat del restaurant. Caldria que fos obligatori.

− Que els supermercats rebaixessin a determinada hora del dia el preu del menjar

que es fa malbé, per tal de poder vendre’l i no llençar-lo.

− Fer un estudi per saber on es malbaraten més aliments al municipi i intentar

redistribuir aquests aliments a qui ho necessita: entitats sense ànim de lucre,

protectores animals, ONGs, persones amb risc d'exclusió social, menjadors

solidaris, campanyes internacionals, etc.

Què faria per aconseguir reduir els embalatges i bosses d’un sol ús?

− Fer ús de les eines “smart cities” per optimitzar i millorar la gestió de la recollida de

residus.

− Campanyes a la ciutadania.

− Treball amb supermercats i comerços.

− Reduir les coses que s’envasen en plàstics i la quantitat que s’utilitza.

− Eliminar tots els envasos de plàstic i sobretot les safates de porexpan en les que

s'envasen els aliments als supermercats i grans superfícies.

− Comprar productes en format familiar i a granel

− No donar la possibilitat de pagar les bosses de plàstic. Oferir bosses de paper.

− Disposar d’embalatges mes fàcils de degradar i no el porexpan o plàstic en el que

s’envasen els productes frescos al supermercat.

Què faria per aconseguir potenciar un sistema de retorn dels envasos?

− Disposar de llocs propers per fer el retorn.

− Comprar el pa amb bossa de tela de casa i no de paper de la botiga.

− Utilitzar el vidre com a envàs reciclador, com anys enrere.

− Pagar pels envasos que siguin retornables i recuperar l’import en retornar-los.

− Posar dispensador de retorn d'envasos de vidre.

− Abonar una petita quantitat al retornar els envasos de vidre. Vendre a pes el paper i

cartró com es feia antigament, etc., o bé tenir algun tipus de descompte en l’impost

municipal, a banda del que ja hi ha per fer servir la deixalleria municipal.

− Impulsar un sistema de retorn en col·laboració amb els supermercats (ex. Països

nòrdics, Holanda, etc.).

PÀGINA - 240 -


Què faria per aconseguir incorporar criteris ambientals en esdeveniments i festes

populars?

− En aquest sentit considero que ja es fa molt. Papereres extra de cartró i amb

separadors pels diferents residus.

− Potser caldria augmentar el número de papereres en els esdeveniments. Per

exemple, durant la festa major al carrer major amb les papereres fixes no n’hi ha

prou.

− Campanyes a la ciutadania amb visualització de resultats. Informar què es fa amb

la selecció dels residus.

− A banda d’utilitzar envasos compostables, cal reduir-ne la quantitat ja que sovint

se’n llença en excés.

− Promoure que els participants d'esdeveniments esportius portin el seu got de

plàstic de casa.

− Assegurar com s’eliminen els plats, gots, etc., perquè encara que es facin servir

reciclables a les festes no sempre van a parar al contenidor que toca.

− Realitzar activitats individuals i familiars per conscienciar a la població. Per

exemple, recorreguts pels voltants del nucli urbà recollint brossa com ja fa alguna

agrupació, tallers de reciclatge, exposicions fotogràfiques, intercanvi de mobles i

trastos vells, etc.

− Fer servir gots reutilitzables i penalitzar les entitats que no fan un ús adequat de la

vaixella.

− Prioritzar els gots de plàstic reutilitzable, doncs els de plàstic compostable sovint

no es reciclen bé.

Què faria per aconseguir promoure el consum responsable (per exemple: compra a granel,

compra en envasos reutilitzables, productes de proximitat, comerç ecològic, regals

immaterials, etc)?

− Al final tot es resumeix en educació a les escoles. Facilitar l’emmagatzematge de

residus als habitatges i negocis i aportar valor als negocis que millorin això

incentivant amb ajudes, descomptes.

− Al final estalviem tots i totes.

− Disposar de llocs on fer-ho.

− Incentivar i promoure que hi hagi comerços amb venda a granel de tot tipus de

productes alimentaris o venda de material de neteja de la llar, com hi ha al barri de

Gràcia.

− Tornar a posar un mercat de pagesos tal i com es feia antigament els dissabtes al

mercat.

− La major part de residus es generen en la compra diària: safates de porexpan,

bosses de plàstic, recobriments de plàstic, etc. Utilitzar les bosses de compra

reutilitzables, i en cas de no portar-ne facilitar bosses de paper o de materials

reciclables. Eliminar la possibilitat de comprar bosses de plàstic d’un sol ús.

PÀGINA - 241 -


Què faria per aconseguir potenciar la reutilització com a recursos, fomentant la segona mà,

els mercats d’intercanvi, la reparació, etc?

− Potenciar l’economia col·laborativa i l’economia circular.

− Una bona xarxa entre administració, entitats, cooperatives i ciutadans, fent servir

les xarxes socials, la web de l’Ajuntament i els canals de comunicació habituals pot

fer que tot això vagi a més.

− Disposar de llocs on fer-ho.

− Organitzar més fires d'intercanvi de mercat de segona mà, venda de roba,

reutilització de mobles i varis, com ara el Mercantic de Sant Cugat amb periodicitat

setmanal.

− Per exemple els dissabtes podria haver diversos mercadals, una setmana de cada

material, intercanvi, venta, antiguitats, mobles, restauració, etc.

− Fomentar els comerços de segona mà, “rastros”, intercanvis a preus populars, fires

de conscienciació, etc., així com les pàgines web com el “No Lo Tiro, Te lo Regalo”,

etc.

Com s’imagina el nou concepte o equipament de la deixalleria?

− Ampliar l’horari d’obertura i millorar la informació.

− Ben preparat. Amb diferents departaments, un d'entrada de mercaderies on es

triaria si pot tenir un segon ús o no, i un altre departament tipus botiga "de segon

ús", on es poguessin trobar mobles restaurats, aparells reparats, objectes de

decoració, etc.

− Amb un personal ben format i motivat. Millorant la senyalització i la classificació

dels residus.

− Els centres cívics podrien fer cabuda a aquesta idea.

− Disposar de diferents ubicacions a la ciutat.

Quins serveis li agradaria trobar en el nou concepte de l’equipament de la Deixalleria?

− A part de rebre els aparells també es poden fer tallers per aprendre a fer petites

reparacions.

− Oferir xerrades sobre reciclatge, medi ambient, economia col·laborativa i ciutadana,

etc.

− Serveis de reparació, reutilització i intercanvi.

− Millora de la informació, recollida de tot tipus de materials, millorar l’accés.

− Aconseguir una bonificació per portar-hi coses.

Quines altres propostes concretes faria per aconseguir generar menys residus?

− Amb la globalització tots els productes porten molt embalatge tant els que adquirim

als locals com els que rebem mitjançant el comerç electrònic (e-commerce). Caldria

fer una normativa concreta que regulés aquest aspecte.

− Començar pel cabàs de la compra, sense bosses de plàstic i envasos innecessaris.

PÀGINA - 242 -


− Portar una bossa de roba a la bossa per fer-la servir quan la necessites.

− No comprar res innecessari i tenir un comportament minimalista a la vida: fer servir

la biblioteca per l'adquisició de llibres, fer mercat de roba amb les amistats,

comprar productes de neteja que no siguin contaminants i amb envasos

reutilitzables.

− Promoure un canvi en la filosofia de vida i d'actitud.

− Tallers de reparació i reutilització de residus.

− Tallers per aprofitar el menjar.

− Conscienciar del cost mediambiental, reutilitzar les bosses, etc.

− Donar més informació a la població amb xerrades a les associacions de veïns dels

diferents barris i urbanitzacions. Repartiment de bosses per separar deixalles.

Disposar de més contenidors, sobretot a les urbanitzacions, i millorar la seva

ubicació.

− Pensar dos cops el que necessito abans d'anar a comprar.

Considera important per aconseguir millorar la recollida selectiva de residus les següents

línies d’actuació?

En cas que consideri necessari canviar l’actual model de recollida selectiva, quin model

proposaria?

− Porta a porta a les urbanitzacions.

− Més contenidors selectius, més propers uns dels altres, sobretot a les

urbanitzacions.

− Aquest model no deixar de ser una recollida selectiva de residus sense una

reutilització posterior pel ciutadà. Caldria una recollida d'objectes amb possibilitats

de segona vida útil però controlant bé que no hi hagin abusos.

Quins són els motius per considerar que no cal canviar l’actual model de recollida

selectiva?

− Ja és més que suficient el que hi ha i com està plantejat. Potser el que caldria

incorporar és la recollida porta a porta d'aquells ciutadans que així ho vulguin.

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Canviar l’actual model de

recollida selectiva

Fer campanyes de sensibilització

i conscienciació sobre l’impacte

ambiental dels residus

Disposar d’una ordenança

municipal que reguli la recollida

selectiva

No

Sí

PÀGINA - 243 -


− Primer caldria que la gent aprengués a utilitzar aquest model abans de plantejar-ne

d’altres.

En cas que consideri necessari realitzar campanyes de sensibilització i conscienciació

sobre l’impacte ambiental dels residus per millorar la recollida selectiva, com ho faria? A

quins col·lectius?

− Utilitzar elements visuals, doncs una imatge val més que mil paraules.

− Cal conscienciació per a infants i joves (escoles), adults, comerços i indústries,

mitjançant publicitat a les bústies, anuncis al diari de Rubí, cartells a les botigues,

etc.

− Fira d’"una segona vida és possible" amb venda o intercanvi d’objectes, més

publicitat de la trocalleria, etc.

− Encara queda molt per fer en educació sobre els residus i les seves conseqüències

mediambientals.

Quins són els motius per considerar que no cal realitzar campanyes de sensibilització i

conscienciació?

− Portem més de 20 anys fent campanyes i el que no vol saber no ho farà per molta

campanya que estigui activa. El que s'ha de fer és sancionar a comerços, indústries

i particulars que deixin els residus fora dels contenidors, etc.

Quines altres propostes concretes faria per aconseguir millorar la recollida selectiva de

residus?

− Fer un bon estudi de la recollida porta a porta.

− El millor reciclatge de residus comença per no generar-lo.

− Aplicar més sancions i vigilància.

− Millorar l’atenció del telèfon verd, doncs moltes vegades cal trucar diverses

vegades per ser atès.

− Millorar la recollida selectiva de les urbanitzacions: incrementar el nombre de

contenidors, disposar de contenidors de piles, els contenidors d’orgànica malgrat

són grans encara resulten petits i obliguen a deixar residus fora.

− Garantir que els camions de recollida selectiva agafin la fracció que pertoca. Per

exemple que el camió retolat amb “Avui recollim cartró” no reculli residus d’altres

contenidors.

PÀGINA - 244 -

pla local de residus municipals de rubÍ 2019 -2025...• enquesta sobre la gestió dels residus...

Documents