pla local de joventut 2008-2011 · (entesa de manera molt àmplia, dels 13 als 34 anys). o mapa de...

Pla local de joventut

2008-2011

Pla Local de Joventut de Lleida 2008-2011 INTRODUCCIÓ

ÍNDEX

I. Introducció .................................................................................. 4

1. Presentació ....................................................................................... 5

2. Metodologia ...................................................................................... 7

3. Continguts ........................................................................................ 8

II. Diagnòstic ............................................................................... 10

Mapa de la Joventut ......................................................................11

1. Territori ................................................................................ 13

2. Població ............................................................................... 16

2.1. Creixement de la població ........................................ 16

2.2. Pes i estructura d’edats de la població jove ................ 18

2.3. Procedència i nacionalitat.......................................... 20

2.4. Nivell d’instrucció .................................................... 25

2.5. Activitat laboral ........................................................ 27

2.6. Emancipació............................................................. 29

Mapa de Recursos Juvenils ..........................................................30

1. Informació ........................................................................... 32

2. Treball ................................................................................. 35

2.1. Intermediació i orientació laboral ............................. 35

2.2. Formació per al treball ............................................. 36

2.3. Autoocupació .......................................................... 36

3. Habitatge ............................................................................. 38

4. Inserció de joves amb especials dificultats .............................. 39

5. Educació .............................................................................. 40

5.1. Educació formal ...................................................... 40

5.2. Oferta complementària adreçada a secundària ........... 41

5.3. Ensenyaments artístics ............................................ 42

5.4. Ensenyaments d’idiomes .......................................... 42

5.5. Altres ensenyaments ............................................... 42

5.6. Programes de garantia social ................................... 43

5.7. Educació en el temps lliure i en el camp social .......... 44

6. Temps lliure ......................................................................... 45

7. Esports ................................................................................. 48

Regidoria de Joventut – Ajuntament de Lleida 2


8. Cultura ................................................................................. 50

9. Mobilitat juvenil, coneixement de les polítiques europees ......... 53

10. Promoció i accés a les noves tecnologies ............................... 54

11. Ciutat i medi ambient .......................................................... 55

12. Suport a l’associacionisme i als grups no formals ................... 56

13. Participació a les polítiques municipals de joventut ................ 58

14. Cooperació ......................................................................... 59

15. Promoció de la Salut ........................................................... 60

15.1. Promoció de la salut ............................................... 60

15.2. Orientació i atenció de problemàtiques ................... 61

16. Resum transversalitat .......................................................... 63

17. Conclusions del mapa de recursos juvenils ............................ 65

Mapa de Visions juvenils ...............................................................68

Síntesi del diagnòstic ....................................................................78

III. Estratègia .............................................................................. 82

1. Accions ............................................................................ 85

1. Equipaments juvenils ................................................................. 86

2. Lleure i cultura .......................................................................... 88

3. Promoció de la salut .................................................................. 93

4. Habitatge jove........................................................................... 94

5. Transició i accés al treball .......................................................... 95

6. Informació i orientació ............................................................... 96

7. Participació ............................................................................... 98

8. Associacionisme juvenil .............................................................100

9. Comunicació.............................................................................102

2. Temporalització de les accions ...................................... 103

3. Població diana ............................................................... 104

4. Transversalitat............................................................... 106

a. Interdepartamentalitat ..........................................................106

b. Interinstitucionalitat..............................................................107

c. participació...........................................................................109

5. Mecanismes d’avaluació ................................................ 110



I. Introducció



1. PRESENTACIÓ

Lleida és una ciutat que ha apostat pel desenvolupament d’una política de joventut

dissenyada estratègicament i dotada de recursos. Prova d’aquesta aposta ha estat el

desenvolupament del Pla Local de Joventut 2005-2007.

Un cop culminat aquest Pla, l’Ajuntament planteja que cal iniciar-ne un de nou. Un nou

pla que ha de suposar un impuls important per les polítiques de joventut del municipi. Un

nou pla, en definitiva, que aprengui de l’anterior, però que permeti definir i detectar els

nous reptes de futur de la joventut de Lleida i establir una nova estratègia.

La nova etapa que s’inicia amb un nou Pla s’ha de caracteritzar per dos conceptes clau: la

normalitat i la universalitat. La normalitat en el sentit que cal normalitzar l’oferta de

serveis i tractar la joventut com una etapa de la vida de les persones que requereix una

tipologia de respostes des de l’administració pública. És a dir, així com hi ha polítiques

dissenyades per altres àmbits i etapes del cicle de vida que han trobat una certa

estabilitat en els catàlegs de serveis, les polítiques de joventut ja tenen un grau de

maduresa suficient per a la seva consolidació.

La universalitat, cal entendre-la com la voluntat d’estendre els serveis a tota la població

jove. En aquest sentit, lligat a la idea de normalitat, la política de joventut no s’ha

d’orientar a col·lectius determinats sinó que es dirigeix a una realitat heterogènia, la del

jovent, en la qual totes les persones han de tenir el mateix dret i facilitat d’accés.

A l’hora de plantejar l’inici d’un nou procés de planificació, s’ha optat per posar al centre

d’aquest procés la voluntat de que sigui fet des de la consulta als i les joves. És a dir, tot i

que l’Ajuntament el lidera i l’impulsa, és imprescindible que el procés doni veu a la

diversitat social que es reflexa entre la joventut lleidatana. En aquest sentit, caldrà tenir

en compte que la participació ciutadana en l’àmbit juvenil té algunes característiques

pròpies:

- La heterogeneïtat del fet juvenil. Les dificultats a l’hora de tancar el debat

sobre què és ser jove i qui s’hi pot considerar, afecten la definició de la política

juvenil i també la definició de qui protagonitza un procés participatiu.



Alhora, un cop acotats els conceptes, aquesta mateixa heterogeneïtat s’ha de

tenir en compte a l’hora de planificar processos participatius (no tenen la

mateixa manera d’expressar la seva opinió els joves de 16 anys que els joves

de 26 anys, per exemple).

L’edat no deixa de ser una variable que està tallada per altres variables que

condicionen la vida quotidiana de les persones com el sexe o el nivell

socioeconòmic i educatiu.

- Els interessos efímers. L’etapa de vida la joventut està caracteritzada pels

canvis (d’estudis, personals, físics, emancipació...) això fa que els nuclis

d’interès dels joves puguin anar variant amb facilitat. Aquest fet condiciona el

manteniment d’estructures estables de participació que acostumen a tenir un

grau de renovació elevada o bé a desaparèixer amb el canvi d’interessos dels

seus participants.

El Pla de Joventut 2008-2011 recull l’experiència del pla anterior, però mira cap al futur

amb la voluntat d’afrontar els reptes que deriven de les transformacions de la realitat

juvenil els últims anys. És la forma d’expressar una manera de treballar, on la planificació,

la definició d’una estratègia, farà que la tasca desenvolupada per l’Ajuntament en matèria

de joventut s’orienti clarament a la consecució d’uns objectius clars i preestablerts.



2. METODOLOGIA

La metodologia utilitzada per a realitzar el Pla Local de Joventut, combina tècniques

quantitatives i qualitatives. Les primeres han permès fer una aproximació

sociodemogràfica de la realitat juvenil de Lleida, així com fer una fotografia dels recursos

que des de l’Ajuntament, altres administracions i entitats es posen a disposició de la gent

jove.

Pel que fa a l’aproximació quantitativa s’han diferenciat dues tècniques per desenvolupar

el procés de consulta als joves amb un objectiu clar: detectar les principals demandes i

necessitats dels joves per donar-hi resposta amb el Pla Local de Joventut. S’ha considerat

necessària fer una doble aproximació per tal de captar tant els discursos dominants, com

els que, per diferents raons, acostumen a mantenir-se ocults en processos com aquest.

Bàsicament, les dues tècniques són:

Grups de Treball: es convida a participar de forma oberta a joves, sigui quina sigui la

seva realitat. L’objectiu és captar diferents discursos, generin consens o no, sobre les

necessitats dels joves de Lleida i sobre la valoració que fan de l’oferta de recursos

existent. S’ha realitzat una sessió de treball amb cadascun d’aquests grups:

o adolescents (13 -17 anys)

o joves (18-24 anys)

o joves-adults (25-34 anys)

Grups de discussió: es una tècnica d’anàlisi qualitativa que té com a objectiu l’analisi de

discursos de col·lectius de persones amb uns determinats perfils sociològics. Hi han de

participar entre 6 i 10 persones per tal de poder tenir un debat endreçat. Els participant

ho fan de forma anònima i el que interessa és que el moderador/investigador pugui

analitzar i treure conclusions dels discursos dels grups. L’èxit de la tècnica s’esdevé quan

dins el grup es genera consens entorn a les qüestions plantejades. S’han definit quatre

grups de discussió:

o Grup de discussió amb joves participants en programes de garantia social

o Grup de discussió pares i mares de joves adolescents

o Grup de discussió d’educadors i educadores (de diferents centres)

o Grup de discussió amb joves adolescents immigrats



3. CONTINGUTS

Els continguts del Pla Local de Joventut s’estructuren a partir dels apartats:

⇒ Diagnòstic. Els primers continguts tenen per objectiu fer un diagnòstic de la realitat.

Més enllà que una fotografia es tracta d’una mirada intencionada, una mirada analítica

a la realitat juvenil de Lleida. D’aquesta anàlisi s’han obtingut:

o Mapa de la Joventut. Mostra les realitats socio-demogràfiques,

econòmiques i socials de Lleida a partir d’indicadors bàsics d’estructura

social; i analitza concretament la situació de la franja jove de població

(entesa de manera molt àmplia, dels 13 als 34 anys).

o Mapa de visions juvenils. Recull les diferents mirades que aporten els

propis joves i el seu entorn (pares, educadors, etc.) sobre la realitat que

els envolta, les dificultats i avantatges del fet juvenil.

o Mapa de Recursos Juvenils. Recull i analitza l’oferta de recursos de

l’administració i les entitats: formació, lleure, emancipació, etc.

La lectura transversal dels tres mapes permet l’elaboració d’una síntesi que focalitza i

acota els elements dominants del diagnòstic, d’aquesta forma es detecten els

principals reptes per a la política de joventut els propers anys

⇒ Estratègia. Es tracta d’una estratègia plantejada des de principis de transversalitat

per plantejar respostes integrals a les necessitats detectades pels diferents grups

d’edat que conformen una realitat tan diversa com la de la joventut. L’estratègia s’ha

definit a partir del resultat del diagnòstic i és la guia de treball de cara al futur.

Inclou:

o Els objectius. Orienten les polítiques dels propers anys al definir allò que

es vol assolir.

o Els eixos del Pla Local de Joventut. Són el marc en el qual treballar els

programes i actuacions que s’han de desenvolupar per assolir els objectius.

o Propostes. Propostes que concreten actuacions en cadascun dels eixos.


Pla Local de Joventut de Lleida 2008-2011 DIAGNÒSTIC


II. DIAGNÒSTIC

Pla Local de Joventut de Lleida 2008-2011 DIAGNÒSTIC – MAPA DE LA JOVENTUT

MAPA DE LA JOVENTUT



A través del Mapa de la Joventut es realitza una primera aproximació al territori i

l’estructura social on es desenvolupa el Pla Local de Joventut de Lleida. L’objectiu

d’aquest mapa és realitzar una aproximació i caracterització de la joventut de Lleida,

atenent a la seva realitat sociodemogràfica.

Concretament, s’ha analitzat la situació de la població entre els 13 i els 34 anys per tal de

caracteritzar a grans trets aquesta franja d’edat, destinatària de la política de joventut.

Certament, es tracta d’una franja d’edat amb una casuística molt àmplia donat que inclou

anys d’importants transformacions del cicle de vida. Ara bé, s’ha cregut convenient que la

franja fos àmplia ja que diversos aspectes de la realitat actual de la nostra societat fan

que la franja juvenil s’iniciï abans i acabi més tard.

Per fer aquesta aproximació s’ha utilitzat fonamentalment la informació de dades

estadístiques que publica l’Institut d’Estadística de Catalunya. Aquestes dades, que

compten amb un clar reconeixement per part dels investigadors en general, tenen la

dificultat que en alguns aspectes no s’han actualitzat suficientment i, per tant no

reflecteixen del tot la realitat actual. Igualment però, són útils per construir un discurs clar

i acurat sobre la realitat juvenil de Lleida. A partir d’aquestes fonts s’han construït tot un

seguit d’indicadors d’estructura social. En els casos que s’ha considerat oportú s’han

presentat una comparativa temporal que ha permès copsar la tendència evolutiva

d’aquests darrers anys.

Per altra banda, s’han procurat establir comparacions amb altres territoris de referència:

el Segrià i Catalunya. Això pot resultar útil per valorar la situació que es viu a Lleida tenint

en compte com han evolucionat uns mateixos fenòmens en altres territoris.



1. TERRITORI

Lleida és el municipi més extens de la comarca del Segrià, de la qual també n’és la

capital. La ciutat s’estén a banda i banda del riu Segre i limita amb els municipis

d’Alcarràs, Almacelles, Albatàrrec, Artesa de Lleida, Alcoletge, Els Alamús, Corbins,

Gimenells, Torrefarrera i Torre Serona, dels quals és el territori de referència.

En termes geogràfics, Lleida es troba dins d’un entorn natural privilegiat, acollint en el seu

traçat espais naturals tan importants com el parc natural de la Mitjana -un ecosistema de

gran valor natural i ecològic -, el parc del riu Segre o els Camps Elisis, així com l'Horta, el

cinturó verd que envolta la ciutat. El municipi té una extensió de 212,3 Km2 a una altitud

mitjana de 154,65 metres sobre el nivell del mar, que antigament comprenia només

l’horta de Lleida i que, amb l’extensió del regatge al segle XIX fins als antics secans de

ponent, va estendre l’abast del seu terreny.

L’extensió del municipi és elevada i en gran mesura està dedicada a l’activitat agrícola,

per això la densitat de població mitjana (592 habitants/km2 l’any 2006) és força baixa

respecte municipis amb una població semblant (125.677 habitants l’any 2006 en el cas de

Lleida); tot i que, si ho comparem amb les dades de la comarca, quadruplica la densitat

mitjana.

Els dos principals factors que expliquen aquesta situació dintre del Segrià són: la seva

condició de capital de comarca i província; i per una altra banda, el fet de ser un

important punt de trobada comercial gràcies a que ha estat durant segles el mercat

natural de la ribera del Cinca, de les terres limítrofes d’Aragó, del camp de Tarragona, la

Segarra i l’Urgell. Aquests aspectes li confereixen l’estatus de ser el centre demogràfic i

econòmic més important de la Catalunya interior.

Lleida es troba situada en una de les zones més fèrtils i productives d'Europa. A mig camí

entre el mar i la muntanya i perfectament comunicada, és un lloc de pas obligat entre les

vies que connecten l’Estat espanyol amb la resta d’Europa i el Mediterrani; amb una xarxa

de carreteres que la comuniquen fàcilment amb la resta del territori: l’autopista AP-2 i

l’autovia A-2, que la connecten amb Madrid, Saragossa i Barcelona; la N-240, que enllaça



la ciutat amb Tarragona, Osca i Reus; la N-230 que és la via ràpida cap a França; així com

la C-13 cap a Andorra i la C-12 coneguda també com l'eix de l'Ebre.

Quadre 1. Foto aèria del terme municipal de Lleida i situació

Hipermapa de Catalunya de la web de la Generalitat.

Un altre aspecte que ha refermat la importància del municipi és la seva condició, fins fa

molt poc, d’estació d’origen/final de la línia del ferrocarril d’alta velocitat que connecta

Catalunya - Saragossa - Madrid - Andalusia. Això, juntament amb les inversions en

projectes de reequilibri territorial a Catalunya (com ara la construcció de l’Eix Transversal

de Lleida a Girona), ha estat un fort impuls al transport públic, que es preveu que

reflecteixi un creixement encara més important amb l’arribada d’aquesta línia d’alta

velocitat a l’àmbit metropolità. Al seu torn, diverses línies d’autobús connecten Lleida amb

quasi tots els municipis del Segrià i d'altres de la seva província, Catalunya, Espanya i

Europa.



Finalment, per caracteritzar territorialment la ciutat es pot concloure que Lleida és capital

i exerceix com a tal. La ciutat té un entorn metropolità important de qual n’és referència i

està connectada amb la resta de capitals. Una condició, la de capital, que en termes de

política de joventut és important, i que afecta clarament a l’oferta de serveis i

d’oportunitats als i les joves. És a dir, ser motor econòmic, referència territorial i capital

de província facilita, per exemple, aspectes com la possibilitat de tenir una universitat en

funcionament, oferir un mercat de treball que permeti el desenvolupament professional o

comptar amb una l’oferta d’oci més rica i diversa de l’entorn.



2. POBLACIÓ

2. 1. Creixement de la població

Lleida ha experimentat un important creixement de població els últims anys, arribant a la

xifra de 127.314 habitants a 1 de gener de 2007 (últimes dades publicades per

l’IDESCAT). El ritme de creixement ha estat força continu sense salts molt importants amb

una mitjana de 2.160 nous habitants anuals i guanyant des del 2000 més de 15.000

habitants.

Gràfic 1. Evolució de la població. Nombres absoluts 2000 - 2007

39.846

127.314125.677124.709119.935118.035115.000113.040112.194

40.06440.31638.14837.79636.88336.48737.030

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

140.000

2.000 2.001 2.002 2.003 2.004 2.005 2.006 2.007

Població Població jove

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT). Com es comprova en els gràfics 1 i 2 el ritme de creixement de la població jove

(compresa entre 13 i 34 anys) ha estat inferior que el del global de la població. Tot i així,

l’any 2007 la població jove comptabilitza un total de 39.846 habitants.



Gràfic 2. Comparativa creixement de població i població jove de l’any 2000 al 2006

12,02%

8,19%

0%

5%

10%

15%

Creixement població Creixement població jove

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT). Aquest creixement ha estat protagonitzat pel saldo migratori (diferència entre les

persones que han arribat al municipi i les que han marxat). Tot i que hi ha un creixement

natural, els protagonistes d’aquest creixement de la població de Lleida són les persones

que s’han instal·lat a viure a la ciutat. Com es pot comprovar en el gràfic les línies de

taxes brutes de creixement discorren de forma paral·lela el total i el creixement migratori

Gràfic 3. Caracterització del creixement de població. Taxes brutes1 1998 - 2005.

0,05 0,77 1,57 2,34 1,41 2,79 3,72 2,79

-3,65-1,27 -3,41

13,0716,26

18,85 17,97

-3,60-0,49

-1,84

15,4217,66

21,63

34,46

20,76

30,75

-10-505

10152025303540

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

Taxa bruta de creixement total Taxa bruta de creixement naturalTaxa bruta de creixement migratori

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT).

1 Quocient entre la variació en els efectius d'una població, expressada com a diferència entre la xifra d'habitants inicial i final d'un període, i la població a meitat del període. En tant per mil.



2.2. Pes i estructura d’edats de la població jove

El jovent de Lleida representa el 32% del total de la població del municipi, un contingent

important que en nombres absoluts: unes 40.000 persones. La capitalitat de Lleida en

referència al Segrià es reflecteix en el fet que la població jove de Lleida l’any 2006

significa el 68,43% de la població jove de tota la comarca del Segrià. La distribució entre

sexes és equilibrada tot i que amb un lleuger pes superior dels homes joves respecte les

dones joves: hi ha 21.061 homes (53%) i 19.003 dones (47%).

Gràfic4. Pes de la població jove i distribució per sexe de la població jove. 2006.

32%

78%

Població jove Població total

53%47%

Homes Dones


La població jove de Lleida ha perdut pes sobre el total, tot i que és una pèrdua poc

important i més si es compara amb la dinàmica general de Catalunya. Les dades de la

Taula 1 mostren com s’han perdut 4 dècimes respecte el 2001. Però també es pot

comprovar com a nivell de Catalunya aquesta xifra gairebé es triplica. Evidentment,

l’envelliment de la població és una dinàmica general que també afecta a Lleida.

Taula 1 Pes de la població entre 13 i 34 anys. Percentatges 2001- 2006.

ÀMBIT 2001 2006 Diferència

Lleida - Municipi 32,28% 31,88% -0,40%

Àmbit de Ponent 30,43% 30,37% -0,06%

Lleida - Província 30,12% 30,07% -0,05%

Catalunya 32,30% 30,98% -1,32%




Les dades del Gràfic 5 mostren com els contingents més elevats de població jove

corresponen al grup d’entre 25 i 34 anys. Una dada important de cara a definir prioritats

polítiques, ja que en aquestes edats les necessitats s’expressen vinculades a l’emancipació

i l’habitatge. Per altra banda, el grup més jove (entre 13 i 17 anys) són els que menys pes

tenen. A més a més, cal tenir present que Lleida és una ciutat universitària i, per tant,

atrau a viure població jove d’entre 18 i 24 anys, molta de la qual no s’empadrona i és

difícil obtenir dades fiables

Gràfic 5 Població entre 13 i 34 anys. Lleida 2006.

x

631

636

627

630

624

644

669

753

809

850

919

986

1.101

1.157

1.253

1.302

1.257

1.245

1.300

1.267

1.167

1.234

616

617

536

614

617

598

675

673

761

821

919

931

1.038

998

1.093

1.129

1.128

1.130

1.033

1.046

1.074

956

0 1000 2000 3000

13 anys

14 anys

15 anys

16 anys

17 anys

18 anys

19 anys

20 anys

21 anys

22 anys

23 anys

24 anys

25 anys

26 anys

27 anys

28 anys

29 anys

30 anys

31 anys

32 anys

33 anys

34 anys




2. 3. Procedència i nacionalitat

A Lleida el 24,3% de la població jove2 té nacionalitat estrangera. Es tracta d’un

percentatge molt elevat, per sobre de les mitjanes catalanes (21,21%) i provincials

(23,21%).

El Gràfic 6 permet comprovar com el fenomen migratori afecta d’una manera més

accentuada a la població jove. Així, en el cas de Lleida, mentre els estrangers suposen

gairebé un 14% del total de la població, la xifra arriba al 24,3% per la població jove.

Gràfic 6. Nacionalitat de la població i de la població jove (15 a 34 anys). Comparativa territorial. Percentatges 2006

12,80%

21,21%

12,91%

23,21%

13,73%

24,30%

0%

5%

10%

15%

20%

25%

Catalunya Provícia Lleida Lleida Ciutat

Població estrangera sobre el total de població Població estrangera sobre el total de població jove


Com s’ha vist en apartats anteriors, el creixement de la població l’ha caracteritzat la

migració. En concret, pel que fa a la població jove, en nombres absoluts s’ha passat de

1.508 joves amb nacionalitat estrangera l’any 2001 (4,4% del total) a 9.150 el 2006

(24,3% del total). Certament, es tracta d’un canvi d’estructura social de la joventut de

Lleida molt important i que s’ha produït en un període molt curt de temps. De fet, encara

no s’està en disposició de fer afirmacions sobre com evolucionarà aquest fenomen els

anys propers, fet que pot fer variar encara més aquestes xifres.

2 En el cas de dades de nacionalitat es disposa de dades de 15 a 34 anys i no de 13 a 34 anys.



Gràfic 7. Població estrangera sobre total de població jove. Percentatges 2001-2006.

4,40%

24,30%

0%

5%

10%

15%

20%

25%

2001 2006


Gairebé el 45% dels i les joves amb nacionalitat estrangera tenen la nacionalitat d’un país

africà. En segon i tercer lloc en importància de pes relatiu sobre el total de joves de

nacionalitat estrangera hi ha els dels països europeus de fora de la Unió Europea (22%) i

el dels països d’Amèrica del sud (22%). De fet, aquestes són les tres grans zones d’origen

de la població estrangera, mentre que tenen menor pes els de Amèrica del Nord i central

(4%), de la Resta de la Unió Europea (4%) i d’Asia i Oceania (4%). Per tant, a més de

parlar de grans contingents de joves amb nacionalitat de països determinats, també cal

assenyalar la gran diversitat que mostren aquestes dades. Això fa pensar que la casuística

del jove immigrat és múltiple i que, per tant, cal parlar d’un col·lectiu molt heterogeni.

Gràfic 8. Origen de la població jove estrangera. Lleida 2006.

Amèrica del Sud 22%

Resta UE 4%

Resta d'Europa 22%

Àfrica 45%

Amèrica del Nord i Central 4%

Asia i Oceania 4%




Analitzant la nacionalitat per grups d’edat, dins la franja de població jove, es veuen

diferències importants que permeten caracteritzar més clarament el pes de la població

estrangera dins la població jove. El Gràfic 9, mostra com són les edats més elevades, de

25 a 34 anys les que acumulen un percentatge superior de població jove estrangera. De

fet, es tracta de població jove (en edat) però per a la qual és més real analitzar la seva

situació des de la perspectiva del fet migratori que no pas des de la mirada de la política

de joventut.

La franja 20 - 24 també mostra uns percentatges elevats de població amb nacionalitat

estrangera. En aquesta franja s’hi troba la doble realitat dels joves que fa anys que viuen

a Lleida, sobre els quals es pot fer un treball igual a la resta de joves –vinculat al fet

juvenil- i els que acaben d’arribar, amb característiques més similars a les necessitats de

la població adulta.

Els grups de 10 a 14 anys i de 15 a 19, mostren percentatges de població amb

nacionalitat estrangera inferior a d’altres franges d’edat. Per tant, tot i que hi ha una

realitat específica, cal parlar d’un pes menor. Per altra banda, és on els infants i joves

comparteixen més espais de relació com els centres escolars o espais de lleure.

Finalment, l’anàlisi per grups d’edat aporta una dada important de cara al treball futur.

Per la base de la piràmide d’edats, 0 a 4 anys, guanya pes la població amb nacionalitat

estrangera. Així d’aquí a pocs anys, la política de joventut haurà de fer front a una

realitat on una part important dels joves hauran nascut a Lleida però en famílies que

provenen de l’estranger. De fet, tota la població de 25 a 34 anys de nacionalitat

estrangera està en edats d’elevada fertilitat, per la qual cosa és de preveure que en pocs

anys el seu pes sobre el total de població es reflecteixi també en la població infantil i

juvenil.



Gràfic 9. Població estrangera per grups d’edat. Lleida 2006.

16,5%

13,9%

11,8%

12,8%

23,8%

28,7%

26,7%

24,3%

13,7%

0% 5% 10% 15% 20% 25% 30%

De 0 a 4

De 5 a 9

De 10 a 14

De 15 a 19

De 20 a 24

de 25 a 29

De 30 a 34

Total pobl jove (15 a 34 anys)

Total Lleida


Per poder analitzar amb major profunditat els espais de relació entre joves de 13 a 18

anys, cal prestar atenció a la realitat de les aules. En el Gràfic 10, es pot comprovar com

Lleida té uns percentatges d’alumnat estranger lleugerament menor a les dades a nivell

de Catalunya.

Gràfic 10. Percentatge d’alumnes de procedència estrangera sobre el total d’alumnes matriculats. Curs 2006 – 2007.

12,15 12,3513,5

4,14 4,13

66,93 7,01

9,8

0

2

4

6

8

10

12

14

ESO Batxillerat Cicles formatius

Lleida Segrià Catalunya

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Educació. Servei d’Estadística i Documentació. Es adís ica de l’ensenyament. t t



A la ESO hi ha un percentatge més elevat d’alumnat estranger que al batxillerat o als

cicles formatius. En el cas de l’escola pública, la que està acollint molt majoritàriament a

l’alumnat nouvingut, els percentatges d’alumnat estranger s’eleven molt. Val a dir, que les

xifres recullen mitjanes de tots els cursos de la ESO i no es disposen de dades per cada

curs o aula. Vista la tendència, es pot estimar que en els primers cursos de la ESO els

percentatges d’alumnat estranger són molt superiors i, per tant, que encara s’està en fase

de creixement en aquesta proporció.

Gràfic 11. Pes de l’alumnat estranger de Lleida. Sector públic – sector privat. Curs 2006 - 2007

17,56

4,53 5,61

1,6

7,77

3

02468

101214161820

Secundària obligatòria Batxillerat CFGM

Sector públic Sector privat

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Educació. Servei d’Estadística i Documentació. Es adís ica de l’ensenyament. t t Aquesta tendència de creixement del percentatge d’alumnat estranger a les aules de

l’escola pública de Lleida queda reflectida en el gràfic següent. I, si el percentatge a la

ESO arriba gairebé al 18%, en pocs anys això tindrà una traducció tant als cicles

formatius com al Batxillerat.

Finalment, és de destacar el fet que el pes de l’alumnat estranger és lleugerament

superior en els cicles formatius que en el batxillerat. L’oferta de cicles formatius com a

porta d’entrada al mercat del treball, es mostra com un bon camí per seguir vinculant

bona part d’aquest alumnat al sistema d’ensenyament.



Gràfic 12. Evolució del pes de l’alumnat estranger de Lleida Sector públic Cursos 2001 – 2002 i 2006 - 2007

2,15

17,56

0,98

5,61

1,75

7,77

02468

101214161820

Secundària obligatòria Batxillerat CFGM

2001/2002 2006/2007


2. 4. Nivell d’instrucció

Per poder realitzar comparatives sobre els nivells d’instrucció3 amb altres realitats

territorials només es disposen de dades del 2001. Certament, dades antigues que segur

que s’han modificat el últims anys, però que apunten alguns elements interessants per a

l’anàlisi. Així, com es veu en el Gràfic 13, la població de Lleida mostra uns nivells

d’instrucció més elevats que els dels àmbits territorials superiors. Se situa per sobre de

Catalunya i de la província en pes de població amb nivell d’instrucció elevat amb

diferencials importants de 4 i 6 punts respectivament. De la mateixa manera mostra un

percentatge inferior de població amb dèficit instructiu.

3 S’han agrupat els nivells d’instrucció en tres categories: “dèficit instructiu” quan no se sap llegir ni escriure, no es té cap tipus d’estudis, s’han fet estudis de primària però no s’han finalitzat o tan sols s’ha completat l’EGB1; la “suficiència acadèmica” fa referència a l’EBG-2, Batxillerat-ESO i FP1; i, el “nivell d’instrucció elevat” quan s’han superat els estudis de Batxillerat Superior, FP2, BUP i COU o s’ha obtingut un títol de Grau Mig o de Grau Superior.



Gràfic 13. Nivell d’instrucció de la població de 15 anys i més. Any 2001.

37%

40%

41%

30%

31%

32%

33%

29%

27%

Lleida

Catalunya

Província de Lleida

Dèficit instructiu Sificiència acadèmica Nivell d'Instrucció elevat

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) Precisament, és la població més jove de Lleida la que fa que hi hagi aquest grau

d’instrucció. Com es veu en el Gràfic 14, els grups de població més jove tenen nivells

d’instrucció més elevats que els més grans. Per tant, queda clar que les generacions joves

tenen un major nivell de titulació acadèmica en relació a les precedents. El cas del grup

15 a 24 anys, que sembla trencar la dinàmica de comportament de a menys edat millors

nivells d’instrucció, s’explica, precisament per la joventut del col·lectiu, la majoria del qual

es troba amb estudis en curs.

Gràfic 14. Nivell d’instrucció de Lleida. Per grups d’edat. 2001.

20%

12%

16%

30%

52%

75%

39%

32%

36%

39%

29%

15%

41%

56%

48%

31%

19%

10%

de 15 a 24 anys

de 25 a 34 anys

de 35 a 44 anys

de 45 a 54 anys

de 55 a 64 anys

de 65 i més

Dèficit instructiu Suficiència Acadèmica Nivell d'instrucció elevat

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT)



De cara a elevar el nivell d’instrucció de la població de Lleida és important fer una tasca

específica en la reducció del fracàs escolar. Tot i que Lleida té un percentatge

lleugerament menor d’alumnat que no es gradua en finalitzar la ESO al de les xifres

catalanes, un 21% és una proporció molt alta d’alumnat.

Gràfic 15. Nivell de fracàs escolar. Comparatiu. 2006 – 2007 (pel curs anterior)

79,1%

77,7%

79,6%

20,9%

22,3%

20,4%

Lleida

Catalunya

Segrià

Graduats ESO No es graduen en finalitzar


2. 5. Activitat laboral

El nombre d’aturats entre la població jove, de 16 a 34 anys va produir un creixement

entre el 2.000 i el 2.005 arribant a un màxim de 2.174 persones el 2005. En termes

relatius es va passar d’un 3,5% a un 6%. Tal com es pot observar al gràfic 16, el 2006 i

el 2007, la tendència ha canviat a la baixa fins arribar a 1657 aturats el 2.007 (4,5%).

Per altra banda, és important destacar com afecta la temporalitat dels contractes de

treball a les possibilitats d’emancipació de la gent jove. Tot i que no hi ha dades

publicades a nivell de Lleida, a Catalunya la situació és d’un índex de temporalitat del

43%, un 20% per sobre la mitjana europea, segons publica l’Observatori Català de la

Joventut.



Gràfic 16. Evolució de l’atur població de 16 a 34 anys.

0%

1%

2%

3%

4%

5%

6%

7%

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

% aturats* 3,7% 4,0% 4,1% 4,3% 4,5% 5,9% 5,7% 4,5%Total aturats 1224 1321 1382 1468 1564 2174 2073 1657

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) * El percentatge d’aturats es calcula en relació al total de població de 16 a 34 anys L’atur afecta més a les dones joves (58%) que als homes joves (42%) dada que

reflecteix una important diferència de gènere en el mercat laboral juvenil de Lleida. Més

si es té en compte el que s’ha vist en apartats anteriors: que hi ha més homes que dones

d’edat jove.

Gràfic 17. Atur de la població jove (16 a 34 anys) per sexe. Lleida. 2001.

42%

58%

Homes Dones

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT)



Les dades d’ocupació a la comarca del Segrià, que poden ser representatives de la

situació al municipi, mostren que el sector Serveis aplega més de la meitat dels joves

d’entre 16 i 34 anys (63,6%), mentre que el sector primari només significa un 7,3%. Tot i

així, aquests dos sectors són els que mostren un comportament ascendent a mesura que

augmenten l’edat. Així, destaca que els joves entre 16 i 19 anys que treballen ho fan en

major mesura en la indústria i la construcció que en el cas dels altres grups d’edat.

Taula 2 Sector d’activitat per grups d’edat entre 16 i 34 anys. Segrià. Percentatges 2001.

SECTOR 16-19 20-24 25-29 30-34 Total joves

Primari 6,7% 6,7% 6,8% 8,5% 7,3%

Indústria 20,2% 15,4% 14,2% 13,9% 14,8%

Construcció 23,2% 17,2% 13,5% 11,3% 14,2%

Serveis 49,9% 60,6% 65,5% 66,3% 63,6%

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Estudi sobre la realitat juvenil al Segrià (ObservatoriCatalà de la Joventut).

2. 6. Emancipació

L’emancipació tardana és un fet que es reitera a tot el territori català. Hi tenen a veure

factors com les dificultats d’accés a l’habitatge, la temporalitat dels contractes laborals

dels joves i altres aspectes sociològics i culturals.

Taula 3 Emancipació familiar per grups d’edat entre 15 i 34 anys. Segrià. Percentatges 2001.

ESTAT 15-19 20-24 25-29 30-34

Emancipat 2,6% 13,3% 38,5% 70,1%

No emancipat 97,4% 86,7% 61,5% 29,9%

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Estudi sobre la realitat juvenil al Segrià (ObservatoriCatalà de la Joventut).


Pla Local de Joventut de Lleida 2008-2011 DIAGNÒSTIC – MAPA DE RECURSOS JUVENILS

MAPA DE RECURSOS JUVENILS



El mapa de recursos per a joves de la ciutat de Lleida fa un recull de serveis, projectes i

actuacions que es duen a terme a la ciutat amb una certa continuïtat i que estan adreçats

directament o indirectament als joves a partir de 13 anys.

Per poder analitzar correctament aquest mapa cal tenir en compte els següents aspectes:

S’han contemplat tots els recursos per a joves, tant municipals com gestionats per

altres administracions o entitats.

Els recursos que hi ha recollits estan oferts per les administracions públiques o per

entitats d’iniciativa social. Hi ha altres recursos que són fruit de la iniciativa privada i

que no estan recollits en aquest mapa.

Alguns dels recursos que s’inclouen no són específics per a joves. En aquest sentit

s’han intentat destacar aquells recursos que tot i no ser específics són importants

per als joves.

Es contempla la transversalitat en aquelles accions que organitza o gestiona la

Regidoria de Joventut o en aquelles en que d’alguna manera hi participa.

En aquelles actuacions en què la Regidoria de Joventut col·labora però no n’és

titular, només és detalla la transversalitat amb joventut, malgrat que hi col·laborin

altres entitats, departaments municipals o altres institucions.

Donat que és impossible una major exhaustivitat, hi ha altres recursos que no es

contemplen perquè responen a problemàtiques molt concretes o puntuals, tot i que

en un moment donat poden donar resposta a necessitats juvenils.



1. INFORMACIÓ

ACTUACIÓ: Centre Municipal d'Informació Juvenil.

Equipament adreçat a possibilitar al jove una informació i assessorament que contribueixi a un millor accés a les oportunitats en tots els àmbits, facilitant l’elecció personal i l’accés als recursos. Es presta una atenció personalitzada als joves sobre tots aquells temes que els poden interessar: estudis, treball, vacances, associacionisme, etc. També es duen a terme tràmits d’interès: carnets internacionals, inscripcions, etc. ACTUACIONS DE DINAMITZACIÓ I DESCENTRALTIZACIO DE LA INFORMACIÓ Descentralització informativa als centres d'educació secundària i a la Universitat. - Cartelleres informatives a 23 centres de secundària públics i concertats actualitzats mitjançant

becaris que actuen com a corresponsals. - 5 Cartelleres informatives als campus de la Universitat de Lleida - Xerrades informatives a grups/classe. - Xerrades informatives amb delegats. - Participació en crèdits de síntesi sobre recursos per a joves i coneixement de la ciutat. Assessorament especialitzat - Estudis - Suport legal - Drogodependències - Suport psicològic - Sortides d’estudis i treball a l’estranger Butlletí bimensual informació juvenil “Agenda Jove” Mostres: Viatgeteca i mercat d’esquí de segona mà.

Responsable de gestió: Ajuntament de Lleida – Regidoria de Joventut

Transversalitat Generalitat de Catalunya – Secretaria de Joventut: conveni pel qual el centre municipal és l’únic equipament d’informació de la ciutat. Generalitat de Catalunya – Departament d’Educació: punt

d’informació per l’acreditació de competències professionals. Ajuntament de Lleida – Educació i atenció a la Infància, Institut

Municipal d’Educació Ajuntament de Lleida - Àrea de Drogues: assessoria

drogodependències Ajuntament de Lleida – Oficina Municipal d’Informació

Ciutadana: coordinació per tràmits municipals. Ajuntament de Lleida – Institut Municipal d’Informàtica:

coordinació per la tramitació de signatures digitals i pel telecentre. Ajuntament de Lleida – intercanvi puntual d’informació amb

totes les regidories Associacions i altres entitats: Coordinació d’informació. Centres d’educació secundària. Universitat de Lleida.



ACTUACIÓ: Portal Jove. www.paeria.cat/joventut

Pàgina web d’informació d’interès per als joves, obrint diverses possibilitats a través de la xarxa: informació, assessorament especialitzat i tràmits.

Responsable de gestió: Ajuntament de Lleida - Regidoria de Joventut

Transversalitat Ajuntament de Lleida – Regidories i departaments municipals: Coordinació de la informació. Associacions i altres entitats interessades en publicar informacions.

ACTUACIÓ: www.jove.cat

Pàgina web d’informació d’interès general per als joves amb notícies d’actualitat i informació sobre diversos temes: habitatge, cultura, estudis, salut, etc. També inclou agenda d’activitats i la possibilitat de demanar assessorament on line.

Responsable de gestió: Generalitat de Catalunya – Secretaria de joventut.

ACTUACIÓ: Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana (OMAC)

Servei d’informació general sobre la ciutat i tràmits municipals. Es pot fer gestions on-line mitjançant la web de la Paeria

Responsable de gestió: Ajuntament de Lleida - Oficina municipal d’atenció al ciutadà.

Transversalitat Ajuntament de Lleida – Regidoria de joventut: tràmits municipals. Ajuntament de Lleida – altres departaments municipals

ACTUACIÓ: 010

Telèfon d’atenció telefònica

Responsable de gestió: Ajuntament de Lleida

Transversalitat Ajuntament de Lleida – tots els departaments municipals

ACTUACIÓ: Oficina Municipal d’Informació al Consumidor (OMIC)

Oficina on es pot rebre informació i tramitar queixes o reclamacions en matèria de consum.

Responsable de gestió: Ajuntament de Lleida – Institut Municipal de Mercats i Consum.



ACTUACIÓ: Web: www.paeria.cat

Web que amb informació de totes les notícies de l’Ajuntament de Lleida, els recursos que ofereix, etc. notícies. Conté també informacions d’interès sobre la ciutat de Lleida, un plànol de la ciutat i accés directe a altres pàgines interessants.

Responsable de gestió: Ajuntament de Lleida – Institut Municipal d’Informàtica

Transversalitat Ajuntament de Lleida – Regidoria de joventut: Inclusió en el portal de la web de les activitats i accions municipals per a joves.

ACTUACIÓ: Web: www.lleida.org

Web d’informació general sobre els serveis, associacions, empreses i temes d’interès ciutadà de Lleida. Té enllaços directes a molt serveis i informacions, servei de correu ciutadà, agenda d’activitats, etc.


Transversalitat Ajuntament de Lleida – Regidoria de joventut: Inclusió en el portal de la web de les activitats i accions municipals per a joves.

ACTUACIÓ: Web: www.cat365.cat

Web de l’administració de la Generalitat de Catalunya que dóna informació diversa sobre serveis necessaris en la vida quotidiana i permet fer tràmits i gestions on line

Responsable de gestió: Generalitat de Catalunya.

ACTUACIÓ: lleida.mobi

Portal per a dispositius mòbils de l'Ajuntament de Lleida que ofereix informació i serveis actualitzats que es poden rebre directament al mòbil: informació d’agenda, de recursos municipals, directori d’equipaments, servei d’alerta de convocatòries, etc. Responsable de gestió: Ajuntament de Lleida – Institut Municipal d’Informàtica.



2. TREBALL 2.1 Intermediació i orientació laboral

ACTUACIÓ: IMT - Servei d’intermediació laboral

Borsa de treball que gestiona ofertes i demandes per facilitar la col.locació de persones aturades o que cerquen una millora en la seva ocupació.

Responsable de gestió: Ajuntament de Lleida - Institut Municipal de Treball Salvador Seguí

ACTUACIÓ: Servei d’ocupació de Catalunya

Servei d'assessorament i de recerca d’ocupació. Mitjançant el SOC es realitzen les gestions necessàries per rebre la prestació per desocupació i es realitza formació per a aturats i formació continuada

Responsable de gestió: Generalitat de Catalunya – Departament de treball.

ACTUACIÓ: Servei d'orientació laboral – Programa d’Itineraris Personals d’Inserció.

Programa d’orientació professional personalitzat i d’acompanyament a la inserció laboral. Igualment, duu a terme accions d'orientació professional per millorar les possibilitats d'ocupació dels usuaris.

Responsable de gestió: Generalitat de Catalunya – Departament de treball. A Lleida aquestes accions es gestionen per: Ajuntament de Lleida - Institut Municipal de Treball Salvador Seguí. Comissions Obreres. UGT. Altres entitats: CIJCA, Aprendre a aprendre...

ACTUACIÓ: Aprendre a Aprendre

Servei d’orientació i inserció laboral, amb borsa de treball

Responsable de gestió: Generalitat de Catalunya – Acció social i ciutadana

ACTUACIÓ: Web: www.lleidainteractiva.com

Directori d’empreses, d’activitats econòmiques i de serveis de la ciutat de Lleida, amb informació actualitzada sobre cadascuna de les seves empreses. De gran utilitat en el procès de recerca de feina

Responsable de gestió: Ajuntament de Lleida – Institut Municipal de Treball Salvador Seguí.



2.2 Formació per al treball

ACTUACIÓ: Escola Taller

Programa de treball – formació adreçats a joves de 16 a 25 anys, de 2 anys de durada en el què els joves aprenen un ofici i perceben una remuneració, primer com a becaris i desprès mitjançant un contracte de treball en pràctiques. S'ofereixen les especialitats de construcció, fusta, metall i decoració i distribució d’interiors.

Responsable de gestió: Generalitat de Catalunya – Departament de treball.

A Lleida, es realitzen dues escoles taller gestionades per Ajuntament de Lleida - Institut Municipal de Treball Salvador Seguí Diputació de Lleida

ACTUACIÓ: SEFED

Formació en treballs administratius per a titulats amb la metodologia de simulació d’empresa. Els destinataris són joves de 16 a 24 anys.

Responsable de gestió: Ajuntament de Lleida - Institut Municipal de Treball Salvador Seguí.

ACTUACIÓ: Cursos per a la Formació i Inserció Professional (FIP)

Accions formatives que tenen com a objectiu incrementar les possibilitats de que el jove s’insereixi en el mercat de treball. Els destinataris són joves en atur menors de 25 anys

Responsable de gestió: Generalitat de Catalunya – Departament de Treball, en conveni amb diverses entitats de la ciutat. A l’Ajuntament de Lleida els gestiona l’Institut Municipal de Treball Salvador Seguí.

ACTUACIÓ: Centre Especial de Treball (CET)

Serveis per a la inserció laboral de joves amb discapacitats psíquica en el que s'aprenen tècniques i es realitzen treballs relacionats amb el món de la jardineria.

Responsable de gestió: Ajuntament de Lleida - Institut Municipal de Treball Salvador Seguí

2.3 Autoocupació

ACTUACIÓ: Viver d’empreses

Centre que acull durant dos anys les empreses de nova creació que compleixen els requisits mínims de viabilitat. Les empreses es seleccionen mitjançant un concurs. S'ofereix també el servei de domiciliació d’empreses a aquelles iniciatives que no han entrat al viver o que no necessitin infrastructura.

Responsable de gestió: Ajuntament de Lleida - Consorci de Promoció Econòmica.



ACTUACIÓ: Servei auto-empresa

Servei d'informació i assessorament sobre les possibilitats i passos a seguir per crear una empresa: forma jurídica, subvencions i ajuts públics, pla de viabilitat, etc.

Responsable de gestió: Generalitat de Catalunya – Departament de Treball.

A Lleida són entitats autoritzades:

Ajuntament de Lleida. Consorci de Promoció Econòmica de Lleida A.C.G.S. Assessors. ACS, Assessoria Fiscal. Assessoraments i Serveis Lleida, SL ASINSER Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Lleida CENSER, Centre de Serveis 90, SL Centre d’Assessorament Pardinyes, SL Cerqueda Gestió, SL Consell Comarcal del Segrià Contagest, SA CP’AC Diputació Provincial de Lleida. Patronat de Promoció Econòmica Estratègia i Control Assessors, SL Falcó-Guàrdia Associats, SL Gabinet Casas, SL GABSER, Grup de Gestió Jac Consulting, SL

ACTUACIÓ: Centre Europeu d’Empreses i Innovació

Centre de recolzament als emprenedors de Lleida que tinguin idees innovadores. Ofereix serveis de formació empresarial, viver d’empreses, accés a finançaments preferents i suport en tot el procés de creació empresarial.

Responsable de gestió: Fundació privada CEEI promoguda per la Diputació de Lleida.

ACTUACIÓ: Concurs d’Iniciativa Empresarial

Adreçat als estudiants que finalitzen un cicle formatiu. Els concursants han d’elaborar un Pla d’Empresa.

Responsable de gestió: Ajuntament de Lleida – Consorci de Promoció Econòmica



3. HABITATGE

ACTUACIÓ: Borsa d’Habitatge Jove

Servei que facilita l’accés a pisos de lloguer a joves entre 18 i 35 anys i dóna informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge. També es tramiten els ajuts públics per a pisos de lloguer per a joves: Lloguer Just, Renda Bàsica d’Emancipació i Crèdits per a l’Emancipació de la Generalitat de Catalunya i del Ministerio de la Vivienda.

Responsable de gestió: Ajuntament de Lleida – Regidoria de Joventut.

Transversalitat Generalitat de Catalunya – Secretaria de Joventut Generalitat de Catalunya – Adigsa. Ajuntament de Lleida – Oficina Local d’Habitatge.

ACTUACIÓ: Promocions públiques de pisos de lloguer i compra per a joves.

Construcció i rehabilitació d’habitatges al centre històric de la ciutat i posterior concurs per ser ocupats per joves menors de 35 anys en règim de lloguer o compra. Des de l’Ajuntament de Lleida també es realitzen cessions de sòl per a la construcció d’habitatges protegits per part de promotors privats.

Responsable de gestió: Ajuntament de Lleida – Oficina Local d’Habitatge.

ACTUACIÓ: Oficina local d’habitatge

Ofereix informació i assessorament sobre les promocions públiques d’habitatge ja tinguin de lloguer, de compra o en règim cooperatiu. També facilita l’accés a pisos de lloguer mitjançant la xarxa de Mediació per al Lloguer Social. A l’OLH també es poden realitzar tràmits diversos relacionats amb l’habitatge.

Responsable de gestió: Ajuntament de Lleida – Oficina Local d’Habitatge.

ACTUACIÓ: Casa dels artistes i artesans

Pisos en règim de lloguer destinats a joves vinculats amb el món artístic que poden accedir també a tenir un taller per les seves creacions en el mateix edifici Responsable de gestió: Ajuntament de Lleida - Oficina Local d’Habitatge.

ACTUACIÓ: Viure i conviure.

Programa adreçat a donar resposta a dos necessitats: persones grans que viuen soles i es valen per elles mateixes però alhora necessiten companyia i joves estudiants que busquen un lloc econòmic on residir

Responsable de gestió: Ajuntament de Lleida – Regidoria de Serveis Personals.

ACTUACIÓ: Habitatges per al voluntariat universitari

Iniciativa orientada a dinamitzar el teixit social del barri del Centre Històric. Els estudiants becats desenvolupen activitats de caràcter voluntari en aquesta zona i la Regidoria els proporciona allotjament.

Responsable de gestió: Regidoria de Drets Civils, cooperació i Immigració.



4. INSERCIÓ DE JOVES AMB ESPECIALS DIFICULTATS

ACTUACIÓ: EAIA.

Equip d’atenció a infants i adolescents en situacions de risc


Generalitat de Catalunya – Departament d’acció Social i Ciutadania.

ACTUACIÓ: Serveis socials d'atenció primària.

Atenció, seguiment i/ derivació de Joves amb dificultats sòcio-personals. Els equips de serveis socials d’atenció primària estan a tots els barris de la ciutat

Responsable de gestió: Ajuntament de Lleida – Regidoria de Serveis Personals i salut pública

ACTUACIÓ: Centres Oberts Municipals.

Centres oberts de l’Ajuntament de Lleida per a nens i adolescents. Realitzen activitats de dilluns a divendres per les tardes dirigides per educadors, animadors i voluntaris. Actualment n’hi ha 3: Centre Obert Pas a Pas (Barri Mariola), Centre obert Companyia (Centre Històric) i Centre obert Remolins (Centre Històric)


Transversalitat Ajuntament de Lleida – Regidoria de Joventut.

ACTUACIÓ: Centre Obert del Col·lectiu d’Iniciatives Juvenils Contra l’Atur

Centre Obert de l’Associació CIJCA ubicat a l’equipament municipal del Mercat al barri de la Bordeta

Responsable de gestió: CIJCA, en conveni amb l’Ajuntament de Lleida.

Transversalitat Ajuntament de Lleida – Regidoria de Joventut.

ACTUACIÓ: Centre Obert Casal Pare Palau

Centre ubicat a la parròquia de Santa Tereseta

Responsable de gestió: Casal Pare Palau



5. EDUCACIÓ 5.1 Educació formal

ACTUACIÓ: Centres d’Educació Secundària.

Xarxa de centres públics privats i concertats d’educació secundària obligatòria i postobligatòria. A Lleida hi ha 12 centres públics i 13 de privats i concertats.

Responsable de gestió: Generalitat de Catalunya – Departament d’Educació.

ACTUACIÓ: Universitat de Lleida.

Universitat pública que imparteix 43 estudis homologats de primer i segon cicle en les següents facultats: Facultat de Lletres Facultat de Dret i Economia Escola Politècnica Superior Facultat de Ciències de l'Educació Facultat de Medicina Escola Universitària d'Infermeria Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària Centres adscrits: escola de turisme, escola de relacions laborals i INEF

A més ofereix els següents serveis a la comunitat universitària: Servei de Biblioteca i Documentació. Edicions i publicacions de la UdL. Servei d'Esports. Servei d'Extensió Universitària (informació a estudiants, allotjament, borsa de treball...). Servei Lingüístic. Centre de Cooperació Internacional (CCI). Oficina de Relacions Internacionals (ORI). Serveis Culturals. Universitat d'Estiu de la UdL. Centre Dolors Piera d'Igualtat d'Oportunitats i Promoció de les Dones.

Responsable de gestió: Universitat de Lleida. Generalitat de Catalunya –Comissionat per a Universitats i Recerca.

ACTUACIÓ: Escola de Jardineria

Centre d’ESO per a joves amb necessitats educatives especials. Estudis de jardineria i viverisme

Responsable de gestió: Ajuntament de Lleida – Institut Municipal de Treball



5.2 Oferta complementària adreçada als centres d’educació secundària.

ACTUACIÓ: Fira de la Formació Professional i el Treball

Fira on es recull tota la oferta formativa de formació professional a les terres de Lleida així com diverses opcions d’inserció professional.

Responsable de gestió: Fira de Lleida

Transversalitat: Ajuntament de Lleida – Regidoria de Joventut

Ajuntament de Lleida –Regidoria d’Ajuntament de Lleida – Institut Municipal de Treball

Generalitat de Catalunya – Departament d’Educació

Generalitat de Catalunya – Departament de treball

ACTUACIÓ: Joves amb Futur

Programa d’orientació educativa adreçat a joves de 3r i 4t d’ESO i 2n de batxillerat que es realitza durant els mesos de març i abril als centres educatius de la ciutat de Lleida. S’ofereix als joves informació i orientació personalitzada sobre les diferents opcions i possibilitats que tenen un cop acabat el cicle que estan cursant.


Ajuntament de Lleida – Institut Municipal d’Educació.

Ajuntament de Lleida – Institut Municipal de Treball.

ACTUACIÓ: "Educació a l'Abast" . Projecte FRONTALER.

Projecte que engloba activitats per àmbits temàtics ofertes directament per l'IME o per altres departaments municipals als Centres d'ensenyament Secundari

Responsable de gestió: Ajuntament de Lleida – Institut Municipal d’Educació

Transversalitat: Ajuntament de Lleida – Regidoria de Joventut.

Altres regidories i departaments municipals.

Altres entitats i institucions de la ciutat.

ACTUACIÓ: Gimcana europea

Joc de coneixement de la Unió europea adreçat als estudiants de 1r de batxillerat que es realitza anualment el 9 de maig, dia d’Europa

Responsable de gestió: Ajuntament de Lleida - Regidoria de Joventut.

Ajuntament de Lleida - Regidoria de Promoció Exterior.

Alcaldia



ACTUACIÓ: PACK escoles

El “Pack Escoles” està adreçat a tots els centres d’ensenyament secundari de Catalunya, i consisteix en una oferta de xerrades o tallers destinats a treballar capacitats, hàbits i actituds en el camp del desenvolupament personal dels joves.

Responsable de gestió: Generalitat de Catalunya – Secretaria de Joventut

5.3 Ensenyaments artístics

ACTUACIÓ: Conservatori i escola municipal de Música

Estudis musicals reglats i no reglats de diferents disciplines: llenguatge musical, instruments, cant, etc

Responsable de gestió: Ajuntament de Lleida – Institut Municipal d’Educació.

ACTUACIÓ: Escola municipal de Belles Arts

Ofereix cicles formatius de grau superior d’arts plàstiques i disseny i cursos d’expressió artística


ACTUACIÓ: Aula Municipal de teatre

Escola de teatre que realitza tallers de teatre per a joves, tallers de teatre a secundaria, estudis d'art dramàtic (3 cursos) i diferents cursos monogràfics


5.4 Ensenyament d’idiomes

ACTUACIÓ: Escola Oficial d’Idiomes

Escola que imparteix les titulacions oficials d’idiomes. A Lleida es pot estudiar alemany ,anglès, àrab, català, castellà, francès i italià. S’adreça a alumnes a partir de 16 anys.

Responsable de gestió: Generalitat de Catalunya – Departament d’educació.

5.5 Altres ensenyaments

ACTUACIÓ: Centres de formació no reglada

Amplia oferta de centres privats que ofereixen formació complementària d’idiomes, música, arts plàstiques, informàtica, etc

Responsable de gestió: Centres privats de formació.



5.6. Programes de garantia social

ACTUACIÓ: Programa de transició al treball

Programa de formació que te com a objectiu incrementar les possibilitats de que el joves s’insereixin en el mercat de treball o be motivar-lo perquè retorni el sistema educatiu. Els destinataris són joves en atur menors de 25 anys que no han superat la Educació Secundària Obligatòria.

Responsable de gestió: Generalitat de Catalunya – Departament d’Educació. Ajuntament de Lleida - Institut Municipal de Treball Salvador Seguí

ACTUACIÓ: Unitats d'escolarització compartida

Aules d’atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials derivades de la inadaptació al medi escolar en els centres que imparteixen educació secundària obligatòria. A Lleida hi ha tres UECs, dues gestionades per CIJCA i una per PROSEC

Responsable de gestió: CIJCA. PROSEC. Generalitat de Catalunya – Departament d’Educació (acord de

col·laboració).

ACTUACIÓ: Programes de Formació i Garantia Professional (FIAP)

Programes s'adreçats a joves de més de 16 anys que no han obtingut el graduat en ESO i tenen l'objectiu de completar la seva formació i facilitar la seva inserció en el món laboral o la seva continuïtat formativa. Es duu a terme formació d'iniciació professional.

A Lleida es realitza en dos centres: - IES Caparrella (especialitats de jardineria i manteniment)

- IES Josep Lladonosa (especialitat de manteniment).

Responsable de gestió: Generalitat de Catalunya – Departament d’Educació.

ACTUACIÓ: Centre Tècnic Ilerdense. Programes de Garantia Social

El CTI realitza programes de garantia social autoritzats pels departaments d’educació de les següents especialitats: Auxiliar de manteniment de carrosseria de vehicles. Auxiliar de reparació i manteniment de l'automòbil. Auxiliar en fontaneria i calefacció i climatització.

Responsable de gestió: CTI Generalitat de Catalunya – Departament d’Educació.

ACTUACIÓ:. Col·lectiu d'Iniciatives Juvenils Contra l'Atur. Programes de Garantia Social

CIJCA realitza un programa de garantia social autoritzat pel departaments d’educació de l’especialitat d’Auxiliar de fabricació mecànica i d'ajust i soldadura.

Responsable de gestió: CIJCA Generalitat de Catalunya – Departament d’Educació.



ACTUACIÓ: Aules taller (Magí Morera i Acadèmia Giró)

Centres educatius que sorgeixen de la necessitat de donar resposta als nois i noies de 14 a 16 anys que surten de l'escola de forma precoç.

Responsable de gestió: Generalitat de Catalunya – Departament d’educació

ACTUACIÓ:. Escoles Especials Llars de Sant Josep. Programes de Garantia Social

Programa de garantia social autoritzat pel departaments d’educació per a joves discapacitats, de les següents especialitats: Auxiliar de fusteria d'alumini i serralleria. Auxiliar de pintura.

Responsable de gestió: Escoles especials Llar de Sant Josep. Generalitat de Catalunya – Departament d’Educació.

5.7. Formació en el lleure i en el camp social

ACTUACIÓ: Fundació Verge Blanca – Escola de l’Esplai de Lleida

Escola de formació de monitors i directors de temps lliure. Realitza també una programació anual de cursos relacionats amb l’educació social i l’educació en el lleure.

Responsable de gestió: Fundació Verge Blanca

ACTUACIÓ: Creu Roja – Formació

Programació anual de cursos de formació de temàtica social

Responsable de gestió: Creu Roja



6. TEMPS LLIURE

ACTUACIÓ: Clubs Joves

Espais de trobada ubicats als barris del Secà de Sant Pere i Magraners, equipats amb diversos recursos per a joves i amb programació d'activitats. S’adrecen a joves de 13 a 18 anys


Transversalitat: Ajuntament de Lleida – Regidoria de Participació ciutadana. Ajuntament de Lleida – Regidoria de Serveis Personals Ajuntament de Lleida – Institut Municipal d’Informàtica. Associacions de veïns i grups de joves dels barris.

ACTUACIÓ: Borsa de voluntaris joves

Borsa de joves voluntaris a partir de 15 anys que participen en l’organització d’esdeveniments i activitats de la ciutat, així com de diverses entitats d’iniciativa social.


Transversalitat: Entitats Ajuntament de Lleida – Regidories i Departaments municipals

ACTUACIÓ: PACK’S

Els Pack’s són tallers, cursos, festes, activitats esportives... organitzats per entitats o grups de joves amb el suport de la Regidoria de Joventut. S’adrecen a joves a partir de 13 anys.


Transversalitat: Entitats i grups de joves. Ajuntament de Lleida – Institut Municipal d’acció Esportiva. Ajuntament de Lleida – Regidoria de Participació Ciutadana. Ajuntament de Lleida – Institut Municipal d’Informàtica.

ACTUACIÓ: Lleure juvenil al carrer

Projecte que mitjançant l’actuació coordinada dels departaments municipals implicats pretén fomentar el civisme i el respecte pel paisatge i mobiliari urbà. La intervenció es fa en tres àmbits: graffiti, Skate i instal·lacions ludicoesportives al carrer.

Responsable de gestió: Ajuntament de Lleida – Regidoria de Joventut. Ajuntament de Lleida – Regidoria de Medi ambient. Ajuntament de Lleida – Regidoria de Seguretat Ciutadana. Ajuntament de Lleida – Regidoria d’Urbanisme.



ACTUACIÓ: Sortides d’esquí i mercat de material d’esquí i muntanya de segona mà

Sortides organitzades en autocar a esquiar per a joves a partir de 15 anys. A més s’organitza un mercat de material d’esquí i muntanya de segona mà on es pot vendre, comprar o intercanviar material d’esquí i de muntanya..


ACTUACIÓ: Cursos de lleure a l’Institut Municipal de Treball (IMT)

Cursos i tallers sobre temàtiques diverses

Responsable de gestió: Ajuntament de Lleida – Institut Municipal de Treball.

ACTUACIÓ: Camps de treball

Oferta d’activitats per a joves de 14 a 30 anys consistents en la participació en una tasca de caire social, cultural, humanitari, mediambiental... per un període de 10 a 30 dies durant els mesos d’estiu.

Els camps de treball s’organitzen per part d’entitats d’iniciativa social i ONGs i es gestiona la inscripció des de la Generalitat de Catalunya.

Es realitzen camps de treball a Catalunya, a la resta de l’estat espanyol i a l’estranger. Responsable de gestió: Generalitat de Catalunya – Secretaria de Joventut

ACTUACIÓ: Guia d’activitats d’estiu de la ciutat de Lleida.

Recull de les activitats d’estiu organitzades des de les institucions, associacions i empreses de la ciutat de Lleida adreçades a nens i adolescents fins a 17 anys

Responsable de gestió: Ajuntament de Lleida – Regidoria d’educació i atenció a la infància


Entitats de lleure.

ACTUACIÓ: Escoltes Catalans – Agrupament escolta Alosa.

Agrupament escolta que realitza activitats amb infants i joves els caps de setmana i en períodes vacacionals. Responsable de gestió: Agrupament escolta Alosa.

ACTUACIÓ: Agrupament escolta i guia Sant Jordi - Lo Manaix.

Agrupament escolta que realitza activitats amb infants i joves els caps de setmana i en períodes vacacionals. Responsable de gestió: Agrupament escola Lo Manaix.



ACTUACIÓ: Agrupament Garbí.

Agrupament escolta que realitza activitats amb infants i joves els caps de setmana i en períodes vacacionals. Responsable de gestió: Agrupament escolta Garbí – Col·legi Maristes Montserrat.

ACTUACIÓ: Centres d’Esplai Cristians

El C.E.C. és una agrupació de centres d’esplai cristians amb un projecte educatiu comú que organitzen activitats educatives en el temps lliure: colònies d'estiu, centres d'esplai, casals d'estiu, rutes, campaments, intercanvis. Els centres d’esplai federats són: - Esplai Albatros - Colònies l’anunciata - Colònies Claver - Esplai El Cau - Esplai Epis - Esplai Sant Ignasi - Esplai Sant Jaume - Grup d’Esplai Santa Maria Magdalena - Esplai Mater

Responsable de gestió: Fundació Verge Blanca

ACTUACIÓ: NERET.

Associació cultural que organitza colònies i activitats d’estiu per a nens i adolescents fins a 17 anys.

Responsable de gestió: NERET.

ACTUACIÓ: Orfeó Lleidatà – Cantarelles d’estiu.

Entitat que organitza colònies i activitats d’estiu per a nens i adolescents fins a 17 anys.

Responsable de gestió: Orfeó Lleidatà.

ACTUACIÓ: Altres entitats juvenils.

Són un recurs educatiu i de lleure per als joves que hi participen.

Responsable de gestió: Les pròpies entitats



7. ESPORTS

ACTUACIÓ: Xarxa d'equipaments esportius municipals

Oferta d'instal·lacions esportives ubicades a diferents zones de la ciutat que donen resposta a diferents necessitats juvenils: - Pavellons polisportius. - pistes esportives de lliure accés. - Piscines Municipals - Instal·lacions esportives especialitzades: velòdrom, skate park, rocòdrom - Altres instal·lacions municipals (camps de futbol...)

Responsable de gestió: Ajuntament de Lleida – Institut Municipal d’Acció Esportiva.

ACTUACIÓ: Pistes d’Skate

Pistes especialitzades per practicar l’skateboard ubicades en dos llocs de la ciutat:

- Barri Pardinyes. - Barri Secà de Sant Pere. Responsable de gestió: Ajuntament de Lleida – Regidoria de Joventut.

Ajuntament de Lleida – Institut Municipal d’acció Esportiva.

ACTUACIÓ: Guia d’entitats esportives

Guia informativa que inclou totes les federacions, clubs i entitats esportives de la ciutat de Lleida

Responsable de gestió: Ajuntament de Lleida – Institut Municipal d’Acció Esportiva.

ACTUACIÓ: Programes esportius: dinamització de barris

Espais educatius que contemplen una àmplia oferta esportiva adreçada a adolescents de 12 a 16 anys de tots els barris de la ciutat. Responsable de gestió: Ajuntament de Lleida – Institut Municipal d’Acció Esportiva.

Ajuntament de Lleida – Regidoria de Serveis Personals.

ACTUACIÓ: Agenda activitats esportives

Agenda elaborada per la Regidoria d’Esports de l’Ajuntament de Lleida que inclou activitats organitzades per la regidoria i pels clubs i federacions esportives de la ciutat. Responsable de gestió: Ajuntament de Lleida – Institut Municipal d’Acció Esportiva.

ACTUACIÓ: Federacions i entitats esportives.

Reurs per als joves interessats en participar en esport federat.

Responsable de gestió: Federacions i entitats.



8. CULTURA 8.1. Iniciatives culturals específiques per a joves

ACTUACIÓ: Bucs d’assaig musical El Mercat

Equipament destinat a la creació musical que inclou tres bucs d'assaig insonoritzats i equipats, destinats al lloguer per hores i a activitats de formació musical, sala de concerts i estudi d’enregistrament de maquetes. També s’organitzen tallers, master-class i altres activitats Responsable de gestió: Ajuntament de Lleida – Regidoria de Joventut

Transversalitat: Ajuntament de Lleida – Institut Municipal d’Acció Cultural

ACTUACIÓ: X’PLOSION. Festival de cultures urbanes

Festival en el que es realitzen diferents accions sobre manifestacions culturals juvenils: Skate, Graffiti, Hip Hop i Break Dance.


ACTUACIÓ: Sona Bé.

Projecte d’integració de joves de diferents orígens mitjançant la música.


Transversalitat: Ajuntament de Lleida – Regidoria de Serveis Personals

ACTUACIÓ: Directe

Mostra de grups musicals de joves de Lleida que, mitjançant una convocatòria, realitzen concerts a les diferents sales de la ciutat. Paral·lelament, un jurat selecciona els 3 millors grups perquè actuïn a les festes de la ciutat.


Ajuntament de Lleida - Regidoria de Cultura.

ACTUACIÓ: Casa Taller per a Artistes i Artesans

Edifici amb espais de tallers, sales de reunions i d’exposicions per a que els artistes puguin realitzar i exposar les seves creacions.

Responsable de gestió: Ajuntament de Lleida – Regidoria de Cultura

ACTUACIÓ: Versos de temporada

Recitals de poesia de joves escriptors de Lleida que es realitzen al cafè del teatre

Responsable de gestió: Ajuntament de Lleida – Regidoria de Cultura



ACTUACIÓ: Festinoval

Festival musical i cultural als Camps Elisis de Lleida. Gratuït i obert a tota la ciutadania.

Responsable de gestió: Associació Festinoval

ACTUACIÓ: SenglaRock

Festival de pop-rock i música popular, al Parc Municipal de les Basses.

Responsable de gestió: Ajuntament de Lleida – Institut Municipal d’Acció Cultural

ACTUACIÓ: Festival de l’horta

Festival que inclou concerts de rock, música popular i altres manifestacions culturals catalanes durant un cap de setmana del mes de juliol.

Responsable de gestió: Associació de veïns de Marimunt

ACTUACIÓ: Pepe Marín Rock Festival

Concurs de rock per a grups de Lleida i comarques

Responsable de gestió: Associació Pepe Marín

ACTUACIÓ: Concurs de DJ’s de música electrònica Ciutat de Lleida

Concurs local de dj’s organitzat en col.laboració amb l’associació am+


Associació AM+

8.2 Altres iniciatives culturals

ACTUACIÓ: Iniciatives cinematogràfiques

- Animac: Mostra internacional de cinema d’animació de Lleida. - Mostra de Cinema Llatinoamericà. - Cicle de cinema i drets humans.

Responsable de gestió: Ajuntament de Lleida – Institut Municipal d’Acció Cultural.

Ajuntament de Lleida – Regidoria de Drets Civils, Cooperació i Immigració.

Centre Cultural Llatinoamericà.



ACTUACIÓ: Iniciatives d’arts escèniques

- Temporada estable de teatre: Programació estable d’espectacle teatrals al Teatre Municipal de l’Escorxador i a altres espais de la ciutat

- Mostra d’arts escèniques de Lleida: Mostra dels treballs escènics de tots els grups de teatre, dansa i circ de Lleida

- Fira de titelles: Fira de teatre de titelles que es realitza per diferents espais de la ciutat durant el primer cap de setmana de maig.

Responsable de gestió: Ajuntament de Lleida – Cultura

Centre de Titelles.

ACTUACIÓ: Equipaments culturals

A la ciutat de Lleida hi ha equipaments culturals en diferents àmbits: - 2 Biblioteques públiques - 6 Sales de lectura als centres cívics dels barris. - 6 Museus municipals (5 municipals i 1 provincial i diocesà) - 5 sales municipals d’exposicions Auditori Enric Granados

Responsable de gestió: Ajuntament de Lleida – Institut Municipal d’Acció Cultural. Ajuntament de Lleida – Participació Ciutadana. Generalitat de Catalunya. Diputació de Lleida. Bisbat de Lleida. Associacions de Veïns.

ACTUACIÓ: Programació de concerts

Programació de concerts de música de diferents estils en el marc de diferents events i cicles que es duen a terme durant l'any:

- Cicle de músiques alternatives. - Concerts al Cafè del Teatre: concerts de petit format - Jazz Tardor: Mostra internacional de jazz que aplega bandes de jazz d'anomenada nacional i

internacional - Temporada estable de Jazz: concerts organitzats conjuntament per la Regidoria de Cultura i

l'Associació Amics del Jazz. - Concerts i revetlles de les fetes populars: Concerts que es realitzen en el marc de diferents festes:

carnaval, festa major de maig, festes de tardor... - Nits d’estiu: Activitats que es realitzen en diversos espais de la ciutat a l’aire lliure durant els mesos

d’estiu: cinema, teatre, música...

Responsable de gestió: Ajuntament de Lleida – Institut Municipal d’Acció Cultural. Associacions culturals de la ciutat.



ACTUACIÓ: Mercat de la Música

Fira del disc, música en viu i dj’s als carrers de Lleida. Organitza: Mercats i Consum i Ajuntament de Lleida.

Responsable de gestió: Ajuntament de Lleida – Institut Municipal de Mercats i Consum.

ACTUACIÓ: Concurs de cartells de les festes de Lleida

Concursos per als cartells que hauran d’anunciar les festes de Carnestoltes, les Festes de Maig i les Festes de Tardor. Responsable de gestió: Ajuntament de Lleida – Cultura



9. MOBILITAT JUVENIL, POLÍTIQUES EUROPEES

ACTUACIÓ: Servei Voluntari Europeu

Gestió del projecte Servei Voluntari Europeu des de l’Ajuntament de Lleida tant com a entitat d’enviament de voluntaris com a entitat de rebuda.

Responsable de gestió:

Ajuntament de Lleida – Regidoria de Joventut. Ajuntament de Lleida – Regidoria de Promoció Exterior.

Transversalitat: Ajuntament de Lleida – Regidoria de Serveis Personals. Ajuntament de Lleida – Institut Municipal de Sostenibilitat. Ajuntament de Lleida – Regidoria de Drets Civils, Cooperació i Immigració.

ACTUACIÓ: Projecte d’intercanvis juvenils amb la ciutat de Perpinyà.

Projecte conjunt amb la ciutat de Perpinyà per a la promoció d’intercanvis entre professionals, associacions i grups de joves.



Transversalitat: Entitats juvenils participants en cada intercanvi.

ACTUACIÓ: Amplia Horitzons

Assessorament a joves o grups de joves que vulguin iniciar una experiència formativa o laborar a l’estranger. Es facilita: -Formularis de sol·licituds de beques, programes comunitaris de mobilitat, programes de pràctiques a l'estranger. -Suport a les iniciatives d’intercanvi juvenil -Recerca de socis o partenaires.





10. PROMOCIÓ I ACCÉS A LES NOVES TECNOLOGIES

ACTUACIÓ: Lan Party

Trobada d’internautes que comparteixen espai durant 24 hores ininterrompudes. S’habilita un pavelló de Fira de Lleida amb espai per a més de 500 persones que comparteixen connexió a Internet.


Transversalitat: Ajuntament de Lleida – Regidoria de Joventut

ACTUACIÓ: Mediateca Josep Alcobé

Espai equipat amb material multimèdia i audiovisual i jocs informàtics, que permet als adolescents i joves connectar-se a Internet, cercar informacions útils i jugar amb cd, jocs d'estratègia i jocs en xarxa

Responsable de gestió: Ajuntament de Lleida – Institut Municipal d'Educació.

ACTUACIÓ: Xarxa de telecentres

Xarxa d’equipaments municipals de lliure accés amb serveis d’internet i informàtica on, a més, s’hi realitzen cursos i accions formatives.

Responsable de gestió: Ajuntament de Lleida – Institut Municipal d’Informàtica.


Ajuntament de Lleida – Altres regidories i departaments municipals.

ACTUACIÓ: Projecte Omnia al Centre Històric i a Pius XII

Projecte de suport a la inserció, a partir de l’accés a noves tecnologies. S’adreça a col·lectius amb especials dificultats. Promou tant l’ús individual com l’accés de grups i entitats del barri.

Responsable de gestió: Generalitat de Catalunya – Departament d’Acció Social i Ciutadania. FAVIC

ACTUACIÓ: Premi d'informàtica Ciutat de Lleida

Premi adreçat a estudiants de primària i secundaria que es planteja potenciar l’ús de la informàtica i les comunicacions i promoure el coneixement de la ciutat, element de base per a presentar el treball.

Responsable de gestió: Ajuntament de Lleida − Institut Municipal d’Informàtica

ACTUACIÓ: Concurs d’Informàtica

Anualment, guardona els millors programes informàtics realitzats sobre aspectes econòmics, demogràfics, turístics i lúdics de la ciutat de Lleida.

Responsable de gestió: Accés − Institut Municipal d’Informàtica



11. CIUTAT I MEDI AMBIENT

ACTUACIÓ: Carril bici

Carril bici que facilita la circulació per la ciutat amb aquest mitjà de transport.

Responsable de gestió: Ajuntament de Lleida – Regidoria d’Urbanisme. Ajuntament de Lleida – Institut Municipal de Sostenibilitat.

ACTUACIÓ: Carnet bus d’estudiant

Carnet que permet als estudiants menors de 25 anys obtenir una tarifa més econòmica en el transport urbà de Lleida.

Responsable de gestió: Ajuntament de Lleida. Sarbus (empresa concessionària del transport urbà)

ACTUACIÓ: Sistema tarifari integrat de l’Àrea de Lleida

Sistema que permet la utilització de diferents sistemes de transport a l’àrea del Segrià amb una única targeta. Suposa comoditat i avantatges econòmics

Responsable de gestió: Autoritat territorial de la mobilitat (departament de política territorial i obres públiques, el consell comarcal del Segrià i l’Ajuntament de Lleida)

ACTUACIÓ: Bus nit

Servei de transport nocturn de l’àrea del Segrià per a les nits de divendres i dissabte. Estableixen 4 línies i 4 horaris per línia entre les 22.45 i les 6.45h.

Responsable de gestió: Autoritat territorial de la mobilitat

ACTUACIÓ: Setmana de la mobilitat sostenible

Programa destinat a la conscienciació de l’ús de transports alternatius al cotxe. Responsable de gestió: Ajuntament de Lleida – Institut Municipal de Sostenibilitat.

Transversalitat: Ajuntament de Lleida – Regidoria de Joventut. Ajuntament de Lleida – Altres regidories i departaments municipals.

ACTUACIÓ: Lleida en viu

Programa d’activitats d’educació ambiental per a estudiants de primària i secundaria, per conèixer el funcionament de la ciutat de Lleida des del punt de vista ecològic.

Responsable de gestió: Ajuntament de Lleida – Institut Municipal de Sostenibilitat.

ACTUACIÓ: Cursos naturalistes i ecodescobertes

Visites i activitats de temàtica naturalista (ornitologia, ecologia de rius, reconeixement de plantes...)

Responsable de gestió: Ajuntament de Lleida – Institut Municipal de Sostenibilitat.



12. SUPORT A L'ASSOCIACIONISME I ALS GRUPS NO FORMALS

ACTUACIÓ: Calidoscopi – Hotel d’entitats juvenils

Equipament adreçat a entitats i grups juvenils per donar suport al seu funcionament mitjançant diversos recursos infrastructurals, materials i tècnics: - Préstec i reserva d’espais - Servei de bústia, fotocòpies, telèfon, fax, - Servei d’informàtica - Prestació de recursos d’imatge i só - Assessorament tècnic. - Promoció de les associacions i grups


Transversalitat: Ajuntament de Lleida – Regidoria de Participació Ciutadana. Associacions i grups de joves.

ACTUACIÓ: Projecte Pack’s

Oferta d'activitats realitzades per associacions i grups juvenils per tal que es desenvolupin durant els caps de setmana i hi puguin participar joves de tota la ciutat.

Responsable de gestió: Ajuntament de Lleida – Regidoria de Joventut. Transversalitat: Ajuntament de Lleida – Regidoria de Participació Ciutadana.

Ajuntament de Lleida – Institut Municipal d’Informàtica. Ajuntament de Lleida – Institut Municipal d’Acció esportiva. Associacions i grups de joves.

ACTUACIÓ: Convocatòria de subvencions per a entitats juvenils.

Reserva pressupostaria adreçada a la subvenció de les activitats d'associacions juvenils.


ACTUACIÓ: Convocatòria municipal de subvencions des d’altres àmbits.

Convocatòria de subvencions de diferents àmbits adreçades a associacions i entitats de la ciutat per a projectes relacionats amb cada temàtica.

Responsable de gestió: Ajuntament de Lleida.

ACTUACIÓ: Convocatòria de subvencions a entitats i projectes juvenils.

Convocatòria de subvencions per entitats i associacions juvenil i per a projectes desenvolupats en l’àmbit de la joventut.

Responsable de gestió: Generalitat de Catalunya – Secretaria de Joventut



ACTUACIÓ: Cens d’entitats juvenils.

Registre d’associacions i entitats juvenils de la secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya. És imprescindible estar censat per poder accedir ajuts i subvencions.

Responsable de gestió: Generalitat de Catalunya – Secretaria de Joventut.

ACTUACIÓ: Suport a iniciatives juvenils

Suport en l'organització d'activitats i iniciatives que es desenvolupen des d'associacions i grups de joves. Aquest suport pot ser a nivell econòmic, material o de qualsevol altre tipus. Responsable de gestió: Ajuntament de Lleida – Regidoria de Joventut.

ACTUACIÓ: Cessió d’espais municipals

Cessió d’espais municipals (centres cívics i altres locals) per al desenvolupament d’activitats de les associacions i grups juvenils

Responsable de gestió: Ajuntament de Lleida – Regidoria de Participació Ciutadana.

ACTUACIÓ: Escola de Participació ciutadana

Oferta de cursos relacionats amb la participació i altres de continguts específic.

Responsable de gestió: Federació d’Associacions de Veïns.

ACTUACIÓ: Guia d’entitats juvenils

Guia que recull totes les entitats juvenils de la ciutat de Lleida.


ACTUACIÓ: allert

Sistema d'informació de recursos de finançament que l'Ajuntament de Lleida posa a l'abast de tots els ciutadans i entitats de la ciutat.




13. PARTICIPACIÓ A LES POLÍTIQUES MUNICIPALS DE JOVENTUT

ACTUACIÓ: Fòrum jove

Jornades consultives sobre les polítiques municipals de joventut integrat per joves de la ciutat. Es realitzen de forma anual i es consulta als joves sobre les seves necessitats, sobre el desenvolupament de les polítiques que s’estan duent a terme i sobre per on creuen que han d’anar les polítiques en el futur. Les conclusions es fan arribar a tots els departaments municipals implicats i serveixen per dissenyar els futurs plans de treball.


Transversalitat Ajuntament de Lleida – Altres regidories i departaments segons temàtica

ACTUACIÓ: Plenari dels infants i dels adolescents.

Òrgan consultiu, participatiu i de representació de la població infantil i adolescent de Lleida. Poden participar dos representants per cada centre educatiu de 12 a 16 anys

Responsable de gestió: Ajuntament de Lleida - Institut Municipal d'Educació.

ACTUACIÓ: Web www.jovesdelleida.cat

Web de participació juvenil mitjançant el sistema de fòrum virtual. El canal directe per a que qualsevol jove faci arribar les seves propostes a l’Ajuntament de Lleida. Responsable de gestió: Ajuntament de Lleida - Regidoria de Joventut.

ACTUACIÓ: Xat amb l’Alcalde

Xat directe amb l’Alcalde de Lleida el primer dijous de cada mes.

Responsable de gestió: Ajuntament de Lleida.



14. COOPERACIÓ I DRETS CIVILS

ACTUACIÓ: Projectes de sensibilització

Accions directes de sensibilització i formació a la ciutadania sobre la realitat política econòmica i cultural que envolten les relacions Nord-Sud, la problemàtica dels pobles i col·lectius empobrits i la lluita contra el racisme i la xenofòbia.

Responsable de gestió: Ajuntament de Lleida - Regidoria de Drets Civils, Cooperació i immigració.

ACTUACIÓ: Convocatòria d’ajuts a projectes que promoguin els Drets Humans

Suport a activitats que fomentin el coneixement i l’aplicació dels Drets Humans a la ciutat.

Responsable de gestió: Ajuntament de Lleida - Regidoria de Drets Civils, Cooperació i immigració.

ACTUACIÓ: Solidarium

Fira d’entitats solidàries.

Responsable de gestió: Ajuntament de Lleida - Regidoria de Drets Civils, Cooperació i immigració. Coordinadora d’ONG’s.



15. SALUT 15.1. Promoció de la salut

ACTUACIÓ: Promoció d'estils de vida saludables

Entenem que tota l'oferta d'activitats i recursos sòcioculturals, esportius i educatius configuren un marc preventiu indiscutible com a eina per ajudar els joves a assolir estils de vida saludable.

Responsable de gestió: Ajuntament de Lleida – Regidoria de Joventut. Ajuntament de Lleida – Institut Municipal d’Acció Cultural. Ajuntament de Lleida – Institut Municipal d’acció Esportiva. Ajuntament de Lleida – Institut Municipal d’Educació. Ajuntament de Lleida – Regidoria de Serveis Personals. Ajuntament de Lleida – Regidoria de Salut Pública. Ajuntament de Lleida – Institut Municipal de Treball. Ajuntament de Lleida – Regidoria de Participació ciutadana.

ACTUACIÓ: Prevenció consum de drogues

Històries de Max: projecte de prevenció adreçat a 4rt d’ESO que per mitjà del treball d’uns materials a partir del còmic “Max al planeta J” que pretén prevenir situacions d’abús de drogues i relacions afectivosexuals de risc en l’adolescència.

Max a escena: Representació teatral de situacions quotidianes del lleure juvenil i posterior treball de reflexió i anàlisi. Adreçat als centres educatius.

Som.nit: participació en aquest projecte conjuntament amb la Secretaria General de Joventut d’intervenció preventiva als espais d’oci dels joves que fa arribar als joves informació referent a les conseqüències del consum de les drogues.

Órdago: Programa de prevenció educativa que treballa els factors de protecció personal. Adreçat a joves de 12 i 13 anys.

Saps de què va?: tallers per alumnes de cicles formatius de prevenció de riscos del consum de drogues associat al món laboral.

Saps el teu sí i el teu no? Decideix: tallers per alumnes de batxillerat de prevenció de riscos del consum de drogues.

Enamora’m: Activitat adreçada als clubs joves i centres oberts.

Grups de deshabituació al tabac. Responsable de gestió: Ajuntament de Lleida - Regidoria de Serveis Personals.

ACTUACIÓ: Prevenció de trastorns del comportament alimentari

Programa d'educació sanitària dirigit a segon d'ESO. Comprèn una guia didàctica per a l'alumne i guia didàctica per al professorat i la representació teatral "Menja't una cama".

Responsable de gestió: Ajuntament de Lleida - Regidoria de Salut Pública.



ACTUACIÓ: webs www.elpep.info i www.laclara.info

Pàgines web adreçades a joves a partir de 14 anys d’informació i assessorament sobre consum de drogues, sexualitat, alimentació i addicció a les pantalles.

Responsable de gestió: Generalitat de Catalunya – Secretaria de Joventut. Ajuntament de Lleida – Regidoria de Serveis Personals. Ajuntament de Lleida – Regidoria de Joventut.

ACTUACIÓ: Àrea d’atenció a persones amb discapacitat

Servei d’atenció i orientació per aconseguir la integració de persones amb discapacitat, garantir el compliment del Pla d’accessibilitat vigent, impulsar i regular el transport públic adaptat, donar suport a associacions, gestió de targetes d’estacionament per a persones de mobilitat reduïda.

Responsable de gestió: Ajuntament de Lleida - Regidoria de Serveis Personals.

15.2. Orientació, atenció i tractament de problemàtiques.

ACTUACIÓ: Atenció i assessorament a persones drogodependents i llurs famílies

Atenció individual i familiar a persones amb problemes de consum, per orientar-les cap a tractaments, donar-los-hi suport i potenciar els seus processos de reinserció social. Així mateix des dels Serveis Socials d’Atenció Primària es gestionen ajudes econòmiques per tractaments en centres de desintoxicació.

Responsable de gestió: Ajuntament de Lleida - Regidoria de Serveis Personals

ACTUACIÓ: Programa d’atenció a la sexualitat reproductiva.

Atenció mèdica en temes de sexualitat davant situacions de risc

Responsable de gestió: Generalitat de Catalunya – Departament de Salut.

ACTUACIÓ: Programa d’atenció a la sexualitat reproductiva.

Servei que apropa els serveis de salut als estudiants de 3r i 4rt d’ESO des del propi centre de secundaria per prevenir o detectar situacions de risc així com facilitar l’accés dels joves als serveis de salut

Responsable de gestió: Generalitat de Catalunya – Departament de Salut

Generalitat de Catalunya – Departament d’educació

ACTUACIÓ: Associació Anti Sida

Servei d’informació i assessorament sobre la sida en tots els seus àmbits, tramitació d’analítiques i suport a malalts i a les famílies. També es realitzen accions de prevenció de la sexualitat de risc.

Responsable de gestió: Associació Anti Sida.



ACTUACIÓ: CSMIJ - Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil.

Atenció psicològica per a infant i joves amb problemàtiques de comportament, d’addiccions, etc.


ACTUACIÓ: Centre de dia de salut mental infantil i juvenil.

Centre hospitalari ambulatori d’atenció a infants i joves amb trastorns mentals.

Responsable de gestió: Generalitat de Catalunya - Hospital de Santa Maria

ACTUACIÓ: Unitat d’atenció a les toxicomanies.

Unitat d’atenció a persones majors d’edat amb problemes de toxicomanies.




16. RESUM TRANSVERSALITAT

Quadre 1: actuacions transversals gestionades o co-gestionades des de la Regidoria de Joventut

TRANSVERSALITAT

ACTUACIÓ RESPONSABLE DE GESTIÓ

Aju

nta

men

t de

Lle

ida

Al

tres

Reg

idor

ies

Gen

eral

itat

de

Cat

alu

nya

S

ecre

taria

de

Jove

ntut

Alt

res

inst

itu

cion

s

Ass

ocia

cion

s i

enti

tats

CMIJ Ajuntament de Lleida – Joventut

www.paeria.cat/joventut Ajuntament de Lleida – Joventut

Borsa d’Habitatge Jove Ajuntament de Lleida – Joventut

Joves amb futur Ajuntament de Lleida – Joventut , I.M.T, Educació

Clubs Joves Ajuntament de Lleida – Joventut

PACK'S Ajuntament de Lleida – Joventut

Borsa voluntaris joves Ajuntament de Lleida – Joventut

Calidoscopi Ajuntament de Lleida – Joventut

Fòrum Jove Ajuntament de Lleida – Joventut

Lleure juvenil al carrer Ajuntament de Lleida– Joventut, Urbanisme i Seguretat Ciutadana

Pistes d'skate Ajuntament de Lleida – Joventut i esports

Bucs d'assaig musical Ajuntament de Lleida – Joventut

X plosion Ajuntament de Lleida – Joventut

Sona bé Ajuntament de Lleida – Joventut

DIRECTE Ajuntament de Lleida –Joventut i Cultura

Concurs DJ'S Ajuntament de Lleida – Joventut

Servei Voluntari Europeu Ajuntament de Lleida – Joventut i Promoció Exterior

Intercanvis juvenils amb Perpinyà Ajuntament de Lleida – Joventut i Promoció Exterior

Gimcana Europea Ajuntament de Lleida – Joventut, Promoció Exterior i Alcaldia

Amplia Horitzons Ajuntament de Lleida – Joventut i Promoció Exterior

Calidoscopi Ajuntament de Lleida – Joventut

Convocatòria subvencions Ajuntament de Lleida – Joventut

Guia d’entitats juvenils Ajuntament de Lleida – Joventut

Fòrum Jove Ajuntament de Lleida – Joventut

Promoció d’estils de vida saludables Ajuntament de Lleida – diversos departaments

Webs elpep laclara.info Ajuntament de Lleida – Joventut, Serveis Personals



TRANSVERSALITAT

ACTUACIÓ RESPONSABLE DE GESTIÓ

Aju

nta

men

t de

Lle

ida

Reg

idor

ia

de J

oven

tut

Aju

nta

men

t de

Lle

ida

Altr

es

Reg

idor

ies

i dep

arta

men

ts

Gen

eral

itat

de

Cat

alu

nya

Se

cret

aria

de

Jove

ntut

Alt

res

inst

itu

cion

s

Ass

ocia

cion

s i e

nti

tats

OMAC Ajuntament de Lleida – OMAC

www.paeria.cat Ajuntament de Lleida - Institut Informàtica

www.lleida.org Ajuntament de Lleida - Institut Informàtica

Centres oberts municipals Ajuntament de Lleida- Serveis Personals

Centre Obert CIJCA CIJCA

lleida.mobi Ajuntament de Lleida - Institut Informàtica

Fira de la Formació Professional i el Treball Fira de Lleida

Educació a l'abast Ajuntament de Lleida – Institut Municipal d’Educació

Escola Municipal de Belles Arts Ajuntament de Lleida – Institut Municipal d’Educació

Xarxa d’entitats de lleure Ajuntament de Lleida – Infància

Guia activitats estiu Ajuntament de Lleida – Infància.

Activitats diverses entitats (festival de l’horta, Festinoval...) Entitats juvenils, veïnals, etc

SenglaRock Ajuntament de Lleida – Cultura

Lan Party Ajuntament de Lleida – Institut Municipal d’Informàtica

Xarxa de telecentres Ajuntament de Lleida – Institut Municipal d’Informàtica

Convocatòria de subvencions Ajuntament de Lleida

Cessió d'espais municipals Ajuntament de Lleida – Participació Ciutadana

Plenari dels infants i dels adolescents

Ajuntament de Lleida – Institut Municipal d’Educació.

Xat amb l'Alcalde Ajuntament de Lleida

Atenció drogodependències Ajuntament de Lleida – Serveis Personals

Setmana Mobilitat Sostenible Ajuntament de Lleida - Institut Municipal de Sostenibilitat

Quadre 2: actuacions d’altres departaments, institucions i entitats amb les que participa la Regidoria de Joventut



17. CONCLUSIONS DEL MAPA DE RECURSOS JUVENILS

A partir del recull de recursos juvenils de la ciutat de Lleida, s’observa que són moltes i

molt diverses les accions que es realitzen directament o indirecta per aquest col·lectiu i per

tant són una eina important per donar resposta a les diferents necessitats i interessos dels

joves de la ciutat.

Com a punt feble s’observa que aquesta diversitat sovint provoca que les algunes de les

actuacions tinguin poca visibilitat en el conjunt tot i ser iniciatives interessants i amb

finalitats molt apropiades per als joves.

Un cop analitzat el mapa de recursos, es poden extreure les següents conclusions:

1. A nivell d’informació, Lleida compta amb el Centre Municipal d’Informació Juvenil

que realitza projectes a nivell d’informació tant presencial, des de les instal·lacions

del servei, com d’informació descentralitzada. Aquest servei està en conveni amb la

Generalitat de Catalunya, de manera que des del 2005 és únic servei d’informació

Juvenil de la ciutat de Lleida.

El fet de conveniar els recursos presencials és una tendència cada cop més clara de

la Generalitat que aposta per prestar els serveis des dels municipis.

Des de les administracions s’està posant molt èmfasi en utilitzar internet per aportar

informació als joves i oferir possibilitats de realitzar tràmits i de demanar

assessorament especialitzar on line. Això possibilita la utilització de recursos

informatius de forma menys territorialitzada i els joves poden accedir a serveis

d’altres administracions.

2. Pel que fa a l’àmbit de treball existeixen molts programes de formació per al

treball específics per a joves, doncs la població de 16 a 25 anys és considerada un

col·lectiu amb especials dificultats per a la inserció laboral.

Tot i això, no existeix cap recurs d’orientació i informació específic per a joves en

l’àmbit del treball.

3. En educació són molts els recursos que existeixen a la ciutat tant a nivell formal

com informal i de caire públic i privat.



Destaca l’amplia oferta d’educació formal i de recursos indirectes per a joves que

s’adrecen des de diferents institucions als centres educatius. Malgrat aquesta oferta

hi ha una manca d’ordenació i de coordinació en aquests recursos produint-se

sovint duplicitats.

4. En l’àmbit del lleure, la conclusió més destacada és que existeixen recursos de

lleure per adolescents però cal una oferta més amplia amb major estabilitat i amb

capacitat per arribar a un major nombre d’adolescents.

Les opcions existents són el centres d’esplai (que estan vinculats a escoles

concertades religioses o a parròquies) o agrupaments escoltes, dels quals,

únicament un és laic. Aquestes actuacions tenen una certa afluència de nens, però

també tenen dificultats per trobar joves que vulguin continuar la tasca com a

monitors o caps. En aquest sentit cal un esforç important per recolzar aquestes

iniciatives educatives.

L’amplia oferta d’activitats educatives no formals (escoles de música, d’idiomes,

d’arts plàstiques...) així com les activitats esportives vinculades a clubs i

federacions, ocupen gran part del temps lliure d’un sector important d’adolescents

de la ciutat.

5. Els recursos esportius de la ciutat són importants tant quant a nombre

d’equipaments com de clubs i associacions esportives que ofereixen opcions de

practicar esports molt diversos.

Aquesta és, però, una pràctica federada i la possibilitat de realitzar esport de

manera més lúdica, oberta i no competitiva requereix una major atenció.

6. Quant a recursos de salut, existeixen programes de prevenció de conductes de risc

adreçades, bàsicament, a alumnes de secundària i adaptats a cada franja d’edat i

també recursos d’atenció molt medicalitzats per quan ja es manifesta el problema

concret de salut.

La mancança es troba en els serveis d’orientació i assessorament específics sobre

temes de salut, molt importants en la població adolescent i jove. Excepte en el cas

de la prevenció i tractament de les drogodependències, els serveis en altres àmbits

com la sexualitat i afectivitat i el suport psicològic, són clarament insuficients per

atendre la demanda actual.



7. En l’àmbit de la cultura existeix una programació molt extensa d’activitats

culturals, adreçada a públics amb interessos molt diversos.

Destaca la bona acollida que han tingut iniciatives que sorgeixen d’associacions

culturals (Festinoval, Pepe Marín Rock Festival, Festival de l’Horta) i altres

promotors culturals.

8. El recursos per a l’associacionisme són importants i les administracions

inverteixen esforços en recolzar tant a nivell econòmic com infrastructural les

iniciatives que sorgeixen tant des d’associacions com de grups juvenil.

A nivell d’equipaments per associacions, el Calidoscopi presenta dificultats

d’accessibilitat que s’han de solucionar amb la propera inauguració del nou local de

Joventut “La Palma”.

9. La participació en les polítiques de Joventut està contemplada mitjançant

mecanismes per part de l’Ajuntament de Lleida. Tot i això i donada la importància

d’aquests òrgans per a la planificació i la implementació de les polítiques de

Joventut, caldria reforçar i reformar aquests mecanismes, adequant-los a una

realitat variable.


Pla Local de Joventut de Lleida 2008-2011 DIAGNÒSTIC - MAPA DE VISIONS JUVENILS

MAPA DE VISIONS JUVENILS



El Mapa de visions juvenils és una aproximació de caràcter qualitatiu a la realitat juvenil

de Lleida. Recull les diferents mirades que aporten els propis joves i el seu entorn (pares,

educadors, etc.) sobre la realitat que els envolta, les dificultats i els avantatges del fet

juvenil, els recursos que tenen al seu abast, els que manquen, etc. És el resultat d’un

procés de consulta directa, a través de dinàmiques de treball participatiu. La voluntat és

que en el mapa no es sistematitzi tota la informació rebuda durant les sessions de treball

del procés de consulta sinó de destil·lar-ne els elements dominants.

La lectura d’aquest mapa cal fer-la tenint en compte un breu l’apunt metodològic fet

durant la introducció del present document. S’han realitzat grups de treball i de discussió

amb joves de diferents perfils, pares i mares i educadors/es de Lleida. De tota la

informació i reflexions que s’han realitzat, el mapa en fa una lectura transversal. Per tant,

en la lectura del mapa cal interpretar que s’ha construït a partir de diverses aportacions i

visions subjectives. És a dir, sobre opinions de persones, que, gaudien de més o de

menys acceptació de les altres –més o menys consensuades- però que han de formar part

d’un tot que és aquest mapa.

Evidentment, els discursos sobre Lleida són diversos i depenen de qui els elabori. El Mapa

de Visions permet detectar aquelles qüestions que poden ser la clau de volta per

interpretar la percepció que tenen els i les joves sobre la ciutat, com la viuen, i quines són

les principals virtuts i mancances. Inevitablement, en el procés de debat realitzat en els

grups han aparegut reflexions que es refereixen a qüestions estructurals, comuns a altres

realitats i d’altres que tenen a veure amb l’especificitat de Lleida. En aquest sentit, s’ha

procurat un equilibri entre unes i altres ja que si bé l’objectiu final és definir una

estratègia per Lleida, no tindria sentit no tenir present les dinàmiques externes de les que

la ciutat i la joventut en general participen.



Les visions juvenils

La gent jove té un discurs positiu sobre Lleida com a lloc on viure.

- Entre la gent jove predomina un discurs positiu sobre el fet de viure a Lleida. Se’n

destaquen aspectes com la seva dimensió, la capitalitat i, últimament, una certa

modernització i millora de la projecció exterior.

- La dimensió de la ciutat permet que siguin suficientment accessibles tots els recursos

dels que disposa. Una dimensió que permet tenir l’oferta d’una ciutat gran mantenint

xarxes relacionals i espais de cohesió més propis de ciutats petites. Es valora molt

positivament el fet que és fàcil trobar propostes que satisfacin les inquietuds i els

interessos de la gent jove.

- La capitalitat de Lleida és un factor fonamental que sustenta aquest discurs en

positiu. Certament, el fet de ser capital comarcal i de província, amb una clara

influència sobre el seu entorn (més enllà dels límits administratius de Catalunya) està

en la base de la capacitat de la ciutat per fer una bona oferta de recursos als seus

habitants. Afegit a això, els últims anys, hi ha la percepció que aquesta capitalitat s’ha

reforçat per diferents elements:

Es percep una consolidació de la Universitat de Lleida, que amb el

nou campus i l’oferta de noves carreres, ha fet una aposta pel creixement i

la modernització. En aquest sentit, s’apunta al procés de Bologna com una

nova oportunitat. És cert que es tracta d’un procés polèmic però, més enllà

de la polèmica, cal aprofitar-ne les oportunitats en relació a les possibilitats

de cooperació entre universitats i d’obertura de noves xarxes.

L’arribada de l’AVE, que connecta Lleida amb Barcelona i Madrid.

La construcció i consolidació de l’oferta d’equipaments culturals

(cinemes en l’àmbit privat, el Teatre l’Escorxador, l’Auditori, el Museu de

Lleida i el projecte de la Llotja en l’àmbit públic)

- L’estructura d’una ciutat amb barris amb personalitat pròpia es valora com un

dels atractius de Lleida: alguns barris mantenen un bon nivell de cohesió interna, unes

xarxes socials sòlides que milloren la qualitat de vida dels seus veïns i veïnes. A més

aquests barris cada cop tenen més serveis i equipaments. Els participants als grups



apunten barris com Pardinyes i Magraners. Entorns com la Zona Alta tenen menys

dinàmica de barri.

- Tot i la mirada positiva, hi ha aspectes de la ciutat, com ara la mobilitat que, des de

la perspectiva dels participants tenen un important recorregut per a la millora. En

aquest sentit es creu que cal replantejar l’oferta d’autobús (s’incideix en les línies

nocturnes) com pensar en sistemes de mobilitat alternatius com un carril bici realment

útil i transformar en carrers de prioritat invertida alguns vials de manera que anar

amb bicicleta fos més segur.

El jovent adolescent se situa com el col·lectiu que reclama una major

atenció per part de l’administració local.

- Els joves adolescents (13 a 17 anys) s’estan configurant com un col·lectiu sobre el

qual cal actuar de forma prioritària i específica. Hi ha diferents situacions i indicis que

així ho recomanen:

Tant els propis joves com els educadors i pares i mares –confirmant alguns

estudis recents–, perceben una tendència a l’avançament de l’edat

d’inici en el consum de drogues i en el sexe sense precaució per

part d’un sector d’adolescents. En aquest sentit, és important assenyalar

que els adolescents participants reconeixen tenir informació suficient i

saben a que s’exposen en cada cas. Per tant, segurament el problema no

és només d’informació.

La immigració és un fenomen que té un clar reflex a les aules.

L’increment actual d’immigrants, dibuixa una realitat diferent. Alguns

participants apunten que s’han consolidat els grups per origen i la majoria

d’adolescents s’agrupen segons la seva nacionalitat fora de l’aula.

Algunes actituds i expressions dels adolescents mostren el reforçament de

valors com el consumisme. Molts joves adolescents reclamen com a

prioritat per a Lleida un centre comercial on poder passar el seu temps de

lleure i, evidentment, comprar articles d’últimes tendències. Certament,

l’exposició a mitjans publicitaris que cerquen en els adolescents un públic i

el pes d’aquests agents en relació als agents socialitzadors tradicionals

comporta aquestes actituds.



Augmenta l’atomització dels grups de relació. La identificació amb

diferents moviments juvenils i modes és habitual entre els adolescents

però, en els últims anys, en resposta a estratègies de mercat, s’estan

diversificant molt els diferents grups segons una estètica, una preferència

musical, etc.

En alguns aspectes, com en l’àmbit de les noves tecnologies de la

informació i la comunicació, els adolescents tenen una formació i un domini

tècnic molt superior al dels seus educadors, ja siguin família o professorat.

En aquest sentit, cal parlar d’uns espais de comunicació propis del seu

grup d’edat –sobretot el messenger- del qual queden fora la resta d’agents

educatius. Espais propis de comunicació que fomenten la inclusió o

exclusió del grup i accentuen el tancament en el grup d’edat propi de la

socialització en edat adolescent.

Des de la perspectiva de l’educació formal alguns professionals creuen en

la necessitat de crear més fórmules que permetin flexibilitat en la

incorporació al mercat del treball amb pràctiques que permetin seguir

formant-se i iniciar la vida laboral. En aquest sentit, també consideren

important l’oferta de cicles formatius, cada cop més prestigiats tant per les

empreses com pel propi alumnat, ja que dóna sortides als joves que volen

incorporar-se al mercat del treball.

S’han detectat casos de conflictivitat en edats cada cop més joves.

- Es pot concloure que els joves adolescents estan protagonitzant i accentuant

alguns dels canvis que caracteritzen la societat occidental actual. És sabut que

estem en una època de canvis accelerats cap a una societat més complexa i aquests

canvis afecten a tota la societat en general. Ara bé, per raons d’edat, pel fet de

trobar-se en diferents etapes en el procés de socialització, tenen una afectació

especial en els i les adolescents.

- Algunes de les reflexions fetes per educadors i pares i mares assenyalen a la

diversitat i incoherència dels missatges que reben els adolescents i la dificultat

de trobar models de comportament o patrons de conducta clars i generen

desorientació. En el grup de pares i mares s’apunta la dificultat de lluitar contra

models de conducta provinents dels mitjans de comunicació.



- El temps de lleure és un àmbit que hauria de tenir una atenció prioritària.

En el temps ens temps lliure s’accentuen les diferències entre els adolescents: mentre

uns accedeixen a activitats formatives, esportives i culturals, altres passen el seu

temps de lleure al carrer. Un tercer grup que acostuma a passar desapercebut és el

de les joves adolescents, normalment immigrades, que dediquen el seu temps a la

cura de la llar o d’un familiar dependent.

La diversitat de vivències i discursos sobre la immigració fan

d’aquesta qüestió un tema complex i, a l’hora, prioritari.

- Al parlar d’immigració en el sector de la gent jove cal dir que és un fenomen

caracteritzat per la diversitat i heterogeneïtat de situacions. D’entrada cal

diferenciar tres grans grups entre la població jove immigrada en funció de la seva

edat i dels seus interessos:

1. Els joves immigrats d’entre 20 o 25 anys i 34 anys. Es tracta de joves que

arriben a Lleida cercant una feina i un lloc on viure. Estan independitzats

de la seva família i tenen un projecte de vida adult.

2. Els joves immigrats entre 16 i 20 anys i que han arribat molt recentment a

Lleida amb la seva família, de la qual encara no s’han independitzat. Es

tracta de joves que no han arribat a temps per rebre una formació en els

sistema d’ensenyament de la ciutat i tenen dificultats per accedir al mercat

del treball. Molts d’ells troben en grups de joves de la seva mateixa

nacionalitat l’únic espai de relació amb altres persones de la ciutat.

3. Els joves immigrats que porten uns anys a Lleida i han passat o resten

actualment en el sistema d’ensenyament obligatori i/o post-obligatori.

Aquests han compartit espais de convivència amb la resta d’alumnat i

tenen una major capacitat d’establir xarxes relacionals diversificades.

- Caracteritzats a grans trets aquests grups, s’evidencia que el segon i el tercer són els

grups sobre els quals que es pot i cal actuar des de la política de joventut tenint en

compte les següents qüestions:

En relació grup de joves recentment arribats, es constata un alt grau de

desconeixement i una clara manca de relació amb altres joves de la seva



edat, més enllà d’entorns molt reduïts. Aquest fet fa que, per exemple, els

joves lleidatans, nascuts a la ciutat, amb 18 anys o més, expressin un clar

desconeixement i una manca de relació amb joves immigrats de la seva

edat. El fet de no haver compartit aules és el que provoca aquest

desconeixement. També són els joves d’aquesta edat els que defensen un

discurs més inclusiu i amb voluntat integradora.

En relació als joves immigrats que ja porten anys a Lleida i comparteixen

aules amb autòctons la situació és diferent. Tant els autòctons com els

nouvinguts expliquen que existeixen majors dificultats i manca de

coneixement mutu entre grups de diferents orígens i entre aquests i grups

de joves nascuts a Lleida.

En conclusió, mentre que per a molts joves de Lleida, sobretot els més

grans, la immigració és un tema que els preocupa però no afecta a la seva

quotidianitat. No es tracta de problematitzar, però sí d’atendre alguns

missatges que els protagonistes d’aquesta realitat apunten: manquen

espais on convisquin els diferents grups de forma positiva i

creativa. En aquest sentit, s’assenyala la pràctica esportiva i la creativitat

artística i cultural com els millors camins a explorar.

El temps de lleure dels joves és un espai on es defineixen realitats i,

per tant, necessitats diferenciades.

- En general hi ha una valoració molt positiva dels recursos que ofereix Lleida

per al temps de lleure. Així, es pot parlar d’una important oferta en l’àmbit de l’esport,

molt practicat pel jovent, i també d’una reconeguda oferta cultural.

- Ara bé, més enllà dels discursos predominants, els dels joves que parteixen d’una

reflexió prèvia i tenen una idea clara de ciutat, cal analitzar alguns discursos menys

estructurats i més espontanis que apunten algunes qüestions importants:

La diferència i desigualtat de gènere en l’accés i ús d’alguns

recursos. En l’àmbit de l’esport, tant ben valorat, el cert és que es

produeix una diferenciació per gènere important, tant en la pràctica

esportiva com en l’oferta que hi ha.



Hi ha joves que reclamen un espais on “estar”, simplement per no estar

al carrer. Locals on fer el que vulguin sense ingerència ni control de ningú.

No el reclamen per desenvolupar cap activitat concreta ni creativa: només

per “estar”.

El reclam d’un centre comercial, com els que hi ha a Barcelona, centra

tot el discurs d’un altre grup de joves. És a dir, volen passar el seu temps

de lleure en un centre de consum.

- En el lleure nocturn l’activitat preferida és anar a bars i discoteques. Ara bé, hi ha

tota una franja d’edat, la més jove, que al no poder accedir a la discoteca,

ocasionalment munten activitats alternatives vinculades a la relació i trobada però

també al consum d’alcohol. És el cas de trobades de “botellón” que es fa a Lleida, de

forma espontània i en petits grups no organitzats.

- De cara a la primavera i l’estiu es reclama una major oferta de concerts i

activitats a l’aire lliure dirigides als joves. En aquest sentit, la Festa Major està

molt ben valorada i és un espai on els i les joves troben una oferta atractiva.

- Un aspecte important que es destaca és el tema de la mobilitat vinculada al oci

nocturn. En aquest sentit sembla que cal incrementar la informació, ja que hi ha

nous serveis de transport que els joves no coneixen.

L’associacionisme juvenil busca un nou model.

- A Lleida existeix un teixit associatiu juvenil que fa una important tasca si bé és cert

que el fet de trobar-se en una situació de transició i canvi, pròpia de la joventut,

comporta intermitència, certa manca d’efectius, problemes d’alternança de lideratge i

dificultats de consolidar els projectes.

- Aquestes reflexions, coincideixen amb un canvi de model de l’associacionisme juvenil,

que s’emmarca en les dificultats de l’associacionisme en general, en consonància amb

la realitat social actual.

- A grans trets, es tendeix a l’agrupament per interessos concrets i es canvien

mobilitzacions vinculades a la millora dels barris (en molts aspectes assolides) per la

mobilització per altres causes (cooperació internacional...). Per altra banda es tendeix

a l’agrupació per damunt de la formalització.



- Algunes reflexions dels grups de discussió apunten el creixent individualisme, la

manca de cultura de l’esforç i la gran quantitat d’oferta d’entreteniment que els joves

tenen a casa (internet, televisió, consoles, etc.), que altre cop cal analitzar com un

reflex de la societat en el seu conjunt.

- Cal obrir una nova línia que suposi el suport a la creació de mecanismes que permetin

el coneixement i la interrelació entre associacions. Així mateix cal potenciar que

l’associacionisme juvenil tingui major visibilitat i major prestigi social.

- Les entitats juvenils demanen una simplificació de la seva relació amb l’Ajuntament.

Certament, es fa difícil combinar l’acompliment de normatives legals i requisits de

transparència que hi ha d’haver en tota relació entre administració pública i entitats

privades, amb la necessitat d’un tracte flexible i àgil que reclamen les entitats. En

aquest sentit, s’han fet esforços importants però cal seguir treballant-hi.

- Cal fer un treball específic en l’àmbit de l’educació en el lleure. Es tracta d’entitats

que passen per moments de dificultat i que fan una important aportació en l’educació

no formal.

- Hi ha un sector de joves interessat en participar en accions altruistes que ho

compagina amb moltes altres activitats i per tant hi dedica menys temps.

Els recursos que gestiona la regidoria de joventut són coneguts però

poden ampliar la seva acció.

- Els recursos que ofereix la regidoria de joventut a través dels equipaments (Centre

d’Informació Juvenil, Calidoscopi i Mercat) són força coneguts. ES constata però que

una part dels joves els coneix però no els utilitza.

- Es valora negativament la ubicació descentralitzada de l’hotel d’entitats per poc

accessible sobretot en hores de reunió (vespres entre setmana).

- La proposta d’activitats arriba correctament a tots els centres de secundària: la

informació arriba però cal un major motivació dels joves per a que s’utilitzi.



L’emancipació és la principal preocupació dels joves al voltant dels

trenta anys.

- L’accés a un habitatge en condicions dignes és el principal reclam dels joves d’entre

25 i 30 anys de Lleida. Hi ha la opinió estesa que els preus de l’habitatge són molt

cars. També és cert que s’accepta que aquesta és una problemàtica general no

específica de la ciutat.

- En relació a les ajudes i promocions a preus protegits hi ha la sensació de que

no arriben suficientment a la població que més les necessita.

- Hi ha una qüestió important en relació als valors i prioritats dels joves per accedir a

un habitatge. S’està comprovant que un sector de joves que s’emancipen a través del

lloguer busquen pisos en condicions òptimes.

- La borsa d’habitatge és un servei molt ben valorat per qui el coneix. Una bona

valoració que fan els joves usuaris, però que cada cop més s’estén entre propietaris i

promotors que veuen en aquest servei una possibilitat de garantia d’uns ingressos

mínims.

- El mercat laboral, i el futur laboral i professional inquieta poc als joves que

han participat en aquesta anàlisi. Hi ha la impressió generalitzada que Lleida és una

ciutat dinàmica econòmicament i que, per tant, hi ha força possibilitats de trobar

feina. Aquest discurs predominant té matisos importants: per una banda, les

limitacions que té una ciutat de les dimensions de Lleida per oferir feina i recorregut

professional a joves especialitzats en determinades indústries o serveis que tinguin

poc pes a la ciutat i, per l’altra, la precarietat i temporalitat amb la que topen molts

joves, fins i tot més sovint els que tenen una formació universitària que els que varen

optar per la formació professional.


Pla Local de Joventut de Lleida 2008-2011 DIAGNÒSTIC – SÍNTESI

SÍNTESI DEL DIAGNÒSTIC



Diagnòstic Repte

La preocupació pels adolescents

Fonament:

o Es donen grans diferències entre la població adolescent pel que fa a l’ús del temps lliure: mentre uns accedeixen a activitats formatives, culturals i de lleure, altres en fan un ús passiu (a casa, al carrer, no fent res,...)

o Pares i mares, professionals i els propis joves perceben que un sector dels adolescents entra en contacte amb conductes de risc en edats cada cop més joves.

o Un 20,9% d’adolescents de Lleida no es graduen en finalitzar l’ESO. Aquest percentatge es situa per sota la mitjana catalana (22,3%).

o Els adolescents entre 13 i 17 anys amb nacionalitat estrangera són entorn el 12% i les dades estadístiques apunten a un increment en els propers anys.

Com es manifesta?

o Elements clars de desigualtat i identificació de col·lectius en risc d’exclusió en la separació de l’activitat fora de l’horari lectiu.

o Canvis en el sistema de valors dels adolescents i en el conjunt de la societat, amb una major tendència a l’individualisme i al consumisme.

o En certs sectors trobem un agrupament dels joves atomitzat i per origen.

o Els adolescents de 13 a 15 anys adquireixen certa autonomia personal davant els pares.

Cal tenir en compte:

o Les característiques d’una ciutat com Lleida (una ciutat intermèdia, amb força recursos específics i amb un alt nivell de cohesió social) faciliten l’abordatge de les necessitats manifestades pel que fa a la població adolescent.

o L’oferta específica d’activitats de lleure per adolescents és fragmentada i amb poca visibilitat.

o Cal incloure aquesta franja d’edat dins el marc de les polítiques de joventut i pensar en projectes amb objectius específics i amb continuïtat.

Intervenir en el model de lleure per a adolescents de manera que sigui:

+ CREATIU

+ INCLUSIU

+ SALUDABLE

Fer-ho de manera:

ATRACTIVA

XARXA (en horitzontal i no en vertical)



Diagnòstic Repte

La necessitat de cercar nous mecanismes d’impuls per a la xarxa associativa i la participació juvenil Fonament:

o Canvi de model de l’associacionisme en general. o Percepció de joves vinculats a associacions: se situen en una

posició de situació “crítica” pel que fa a nombre de joves associats.

o Tot i reconèixer els recursos de l’Ajuntament, demanen major accessibilitat als equipaments.

o Les entitats d’educació en el lleure passen per moments de dificultat en trobar voluntaris i reben molta pressió pel major nivell d’exigència dels pares usuaris que en altres moments ‘implicaven i els recolzaven.

o Lectura positiva de l’increment de joves associats entorn a l’esport.

o Projectes com el de Joves Voluntaris fan veure l’interès dels joves a participar activament en la societat, a partir d’un compromís més acotat.

Com es manifesta?

o Entitats atomitzades, amb certa manca d’efectius, problemes en l’alternança de líders

o Manca de visibilitat i prestigi social. o Tendència i creixement dels models d’associacionisme no

institucionalitzat i amb centres d’interès molt específics (skate, grafit, altres aficions)


o La situació de l’associacionisme juvenil no és especifica de Lleida. Ara bé, des de l’àmbit local es poden generar noves dinàmiques.

o Als joves de Lleida els agrada ser consultats i participar i així ho demostren quan se’ls convoca.

Enfortir l’associacionisme juvenil,

Facilitant la seva activitat (sense burocratitzar les relacions)

Creant nous espais de referència

Creant mecanismes que facilitin la visualització dels joves associats i el contacte entre ells

Acceptant la seva intermitència

Crear sistemes de consulta sobre polítiques que afectin als joves (processos curts i amb resultats en poc temps)



Diagnòstic Repte

L’emancipació juvenil pot ser una oportunitat per la cohesió i pel desenvolupament de Lleida

Fonament:

o La percepció sobre la ciutat per part dels joves en edat d’emancipació és molt positiva.

o El creixement urbanístic planificat (15.000 nous habitatges, 6.000 de protecció oficial) aportarà noves possibilitats d’accés a l’habitatge per part dels joves.

o Lleida està en un moment d’expansió estratègica (econòmic, comunicatiu, universitari, etc.) que pot oferir noves possibilitats als joves. Es pot evitar la fuga de talent i de coneixement i la promoció des de la igualtat d’oportunitats.

o Bona trajectòria en la gestió de la transició al treball. La capitalitat de Lleida permet fer una bona oferta de cicles formatius, des de l’Institut Municipal de Treball es fa una tasca important per facilitat l’accés al món del treball per part dels joves amb més dificultats formatives i el Parc Científic i tecnològic presenta noves oportunitats de treball especialitzat.

Com es manifesta?

o Gran afluència de joves als serveis municipals d’habitatge. o Dinamisme de la Universitat i dels sectors econòmics.


o La dificultat d’establir mesures equitatives i redistributives pel que fa a les polítiques d’emancipació (habitatge i treball).

o Les possibilitats que donen la millor comunicació física i virtual.

Facilitar l’emancipació atenent a la diversitat de necessitats a partir:

De la qualitat, el valor afegit i la diversitat en el mercat del treball

D’una oferta d’habitatge digne ja sigui a través de la compra o el lloguer mitjançant l’oferta pública o els serveis d’intermediació amb l’oferta privada.


Pla Local de Joventut de Lleida 2008-2011 ESTRATÈGIA

III. ESTRATÈGIA



L’estratègia que es defineix respon tant a una trajectòria de treball de l’Ajuntament de

Lleida com a la necessitat d’adaptar la seva activitat als reptes plantejats en el

diagnòstic. Així, mentre hi ha una sèrie de serveis que, com s’ha vist en el Mapa de

Recursos, tenen un important èxit, el diagnòstic assenyala algunes qüestions sobre les

quals des de la Regidoria de Joventut i en coordinació amb altres regidories de

l’Ajuntament, caldrà evocar nous esforços.

L’estratègia d’aquest Pla de Joventut serà l’eina que guiarà les polítiques de joventut

de Lleida els propers anys. Una eina dissenyada per a orientar les accions cap a

l’assoliment d’uns objectius que, com no podria ser d’altra manera, reformulen els

reptes definits en el diagnòstic posant la mirada en el futur. Aquests objectius

generals són:

Afrontar els reptes de la diversitat des de l’oferta

d’activitats que fomentin l’intercanvi i la relació entre joves

de diferents perfils sociològics

Facilitar l’emancipació per garantir la igualtat d’oportunitats

i facilitar itineraris personals i professionals de futur per

als i les joves

Consolidar el teixit associatiu juvenil i fomentar la

participació de la gent jove en allò col·lectiu



Per tal d’assolir aquests objectius es defineixen nou línies estratègiques de treball que

emmarquen les accions a desenvolupar en el Pla Local de Joventut. Totes elles són

importants per a poder assolir els objectius, però, cal destacar la necessitat de centrar

esforços en la intervenció en el temps d’oci i lleure:

Línia 1. Equipaments juvenils

Replantejament d’usos dels equipaments juvenils per adequar-los a la nova

estratègia. Nova xarxa d’equipaments amb un nou espai central.

Línia 2. Lleure i Cultura.

Proposar activitats per treballar en el temps de lleure de forma creativa

fomentant l’intercanvi i la diversitat.

Línia 3. Promoció de la salut

Desenvolupament d’actuacions d’informació i sensibilització en relació a les

necessitats de salut específica dels i les joves.

Línia 4. Habitatge jove

Manteniment de l’activitat de la Borsa d’habitatge i aprofitament del creixement

urbanístic planificat.

Línia 5. Transició i accés al treball

Nova línia de treball per la regidoria que es desenvoluparà amb col·laboració

amb altres regidories.

Línia 6. Informació i orientació

Posar a l’abast de tots els joves informació sobre els recursos existents i

orientar-los en diferents àmbits.

Línia 7. Participació

Renovar processos de consulta intensificant el diàleg des de la regidoria amb els

i les joves.

Línia 8. Associacionisme juvenil

Recolzament a les entitats juvenils i al rejoveniment de les entitats en general.

Línia 9. Comunicació

Noves estratègies comunicatives per fer arribar la informació dels serveis de

manera eficaç.



1. ACCIONS

Les accions del Pla Local de Joventut s’estructuren en les nou línies estratègiques. Es

tracta d’actuacions que impulsarà la Regidoria de Joventut de Lleida en els àmbits

d’actuació definits. Algunes d’elles són actuacions que ja s’estan desenvolupament des

de la regidoria; d’altres, reformulen algunes de les accions actuals i, finalment, es

defineixen actuacions noves. En els quadres següents es caracteritzen segons

aquestes tres tipologies:

C = continuïtat en l’acció

N = nova acció

R = reformulació d’accions actuals

Per a cadascuna de les accions es defineixen un o dos objectius operatius fàcilment

quantificables. Es tracta de tenir una eina que permeti l’avaluació del nivell de

desenvolupament del Pla.

Es defineixen, també, els organismes responsables de desenvolupar les accions. Així,

la transversalitat, que caracteritza les polítiques de joventut, s’explicita i reforça

amb un bon treball de coordinació entre àrees. Concretament s’assenyalen els

diferents implicats en cadascuna de les actuacions i es marquen amb negreta els

gestors o cogestors de l’acció

Finalment, es calendaritza l’actuació fixant una data d’inici de posada en funcionament

de l’activitat o de la seva reformulació.



Pla Local de Joventut 2008 – 2011 • Afrontar els reptes de la diversitat des de l’oferta d’activitats que fomentin l’intercanvi i relació entre joves de diferents perfils sociològics • Facilitar l’emancipació per garantir la igualtat d’oportunitats i oferir itineraris personals i professionals de futur per als i les joves • Consolidar el teixit associatiu juvenil i fomentar la participació de la gent jove en allò col·lectiu

Línia 1. Equipaments juvenils

Acció Tipus Descripció Objectiu operatiu Organismes implicats4 Calendari

1.1. El Mercat: reordenació de l’espai

R Especialització del Mercat en equipament adreçat a la pràctica musical

Disposar de 3 nous bucs d’assaig a finals del 2.009

Joventut Urbanisme Cultura

2.009

1.2. El Mercat: creació d’un espai de difusió de grups emergents

N Creació d’un espai de concerts que fomenti la interrelació entre els joves músics i alhora contempli un espai d’exposició per a joves creadors

Tenir la sala de concerts condicionada i en funcionament el 2.011, amb una cessió externa.

Joventut Cultura

2.011

1.2. El Mercat: creació d’un telecentre especialitzat en la creació i audició musical

R Adequació d’un dels nous espais per al treball d’edició i audició musical.

Ampliació de l’equipament actual el 2.010

Joventut Institut Municipal d’informàtica

2.010

1.3. La Palma. Centre de Recursos juvenils (les actuacions concretes del nou equipament s’expliciten a les diverses línies de treball)

N Inauguració del centre de recursos juvenils La Palma que suposarà la unificació en un mateix espai de l’hotel d’entitats, el servei d’informació juvenil, la borsa d’habitatge jove, els serveis tècnics i administratius de la Regidoria de Joventut així com la implementació de nous serveis adreçats als joves

Incrementar els usos dels serveis de joventut que s’ofereixen des de la Palma en un 50% respecte al total d’usos del Centre d’informació juvenil i e l Calidoscopi.

Joventut Secretaria de Joventut Entitats juvenils Altres departaments o institucions

2.008

1.5. Pistes de skate del Secà de Sant Pere i Pardinyes

C Manteniment i dinamització de les pistes Dos activitats de dinamització anuals

Joventut Esports

2.008

4 En negreta: organismes gestors



Acció Tipus Descripció Objectiu operatiu Organismes implicats Calendari

1.6. Nova pista de skate a la zona alta

N Per completar els equipaments d’skate està previst un skatepark amb la modalitat d’street a la Zona Alta de la ciutat

Disposar de noves pistes de skate a la zona alta el 2.011

Joventut Urbanisme Esports Entitats i grups de joves patinadors

2.011

1.7. Nous equipaments esportius oberts a la ciutat

R Col·laboració en la planificació i ubicació d’instal·lacions esportives obertes d’interès per a joves.

Creació d’una comissió de treball dels departaments implicats que es reuneixi semestralment per tal d’unificar criteris i elaborar un plànol de perspectives d’equipaments a la ciutat amb estratègies a mig i llarg termini.

Esports Urbanisme Joventut

2.009

1.8. Carril bici N Col·laboració en la planificació i promoció del carril bici

Augmentar els km de carril bici de la ciutat i les accions de promoció i dinamització de l’ús del carril bici

Urbanisme Esports Medi ambient Joventut

2.011

1.9. Graffit-art C Manteniment del treball conjunt de cessió de parets

Incrementar en un 20% els murs o les parets d’obra

Joventut Urbanisme

2.008




Línia 2. Lleure i cultura.


2.1. Bucs d’assaig musical: programació d’activitats paral·leles de formació i difusió dels grups

R Estudi de noves línies de treball en la programació d’activitats paral·leles a la cessió dels espais d’assaig

Creació d’un grup de discussió amb els joves músics de Lleida per recollir propostes sobre el servei dels bucs i el panorama musical local Organització d’unes jornades tècniques que permetin l’intercanvi entre professionals

Joventut Cultura Secretaria de Joventut

2.009

2.2. Bucs d’assaig musical: programació de concerts de grups emergents. Espai per a exposicions de nous artistes o altres temes d’interès

N Iniciar una programació estable al Mercat temporada 2011

1 concert cada mes 6 exposicions anuals

Joventut Cultura

2.011

2.3. Promoció de l’art multimèdia

R Manteniment del concurs de DJ’s ciutat de Lleida Creació d’un festival de música i art multimèdia que combini la presència d’artistes locals amb la presència d’artistes de prestigi en aquest àmbit.

Concurs de dj’s amb un format major i implementació del festival de música electrònica el 2.008

Joventut Cultura Museu La Panera Associació AM+ Altres entitats i fundacions privades

2.008




2.4. Festival X-plosion R Festival dedicat a la promoció de la cultura urbana com a manifestació juvenil. Realització de diverses actuacions que s’aixopluguin sota el nom de Xplosion però que suposin una millora i especialització de cadascuna de les disciplines

Participació com a mínim d’un col·lectiu de joves lleidatans interessats per a cada disciplina Consolidació del públic assistent

Joventut Esports Fundació la caixa Comitè català de l’Skate Col·lectius de graffit i altres joves interessats

2.008

2.5. Graffit-art C Interlocució entre el col·lectiu de graffiters i l’Ajuntament de Lleida per a la promoció del graffiti com expressió artística i la mediació per a una pràctica legal del graffiti als murs de la ciutat designats per a aquesta pràctica. Coordinació interdepartamental respecte als graffitis il.legals i els joves que fan treballs en benefici de la comunitat

Reducció en un 20% de les pintades il.legals a partir de l’acció coordinada d’urbanisme, guàrdia urbana, serveis personals i joventut.

Joventut Urbanisme Medi ambient Guardia Urbana Serveis Personals

2.008

2.6. Directe. Concurs de música per a grups novells

C Consolidació del format actual amb major promoció mitjançant les noves tecnologies

Increment del públic en un 20% Regidoria de Joventut Regidoria de Cultura

2.008




2.7. Clubs joves R Espais de trobada als barris de Magraners i Secà de Sant Pere. Els clubs joves han de convertir-se en els referents de la regidoria als barris, dinamitzant i donant suport a les iniciatives juvenils i/o veïnals, més enllà de l’activitat generada amb els joves que fan us de l’espai.

1 activitat anual organitzada amb un grup de joves extern a la dinàmica diària del club jove 3 activitats anuals a partir de la demanda dels joves dels clubs. 1 activitat anual organitzada en col·laboració amb l’associació de veïns.

Joventut Participació ciutadana Serveis Personals

2.008

2.8. Desenvolupament d’un projecte específic de lleure per als caps de setmana i/o períodes vacacionals per a joves de 13 a 17 anys

N Projecte que suposi una vinculació important entre els joves i els educadors del projecte, la consolidació de grups de relació entre iguals i el contacte amb les famílies. Inclusió d’activitats esportives des d’una perspectiva lúdica Inclusió dins de l’oferta de lleure activitats que siguin d’interès per a diferents col·lectius d’immigrants. Programació d’activitats de coneixement del patrimoni de la ciutat a través del joc, la tecnologia i la imatge (jocs de rol, gimcanes, tallers d’imatge...) Coordinació amb els centres de secundaria per a la presentació i coneixement del projecte. Es preveu un grup de discussió sobre el lleure, sobre interessos, horaris, etc de les activitats

Aconseguir treballar amb joves de diferents realitats socioeconòmiques. Que un 15% dels participants siguin immigrants Que un 5% siguin joves amb discapacitats (amb el suport dels joves voluntaris de joventut quan sigui convenient)

joventut Serveis personals Educació i atenció a la infància Esports Cultura Turisme altres regidories

2.008




2.9. Programació de lleure adreçada a tots els joves de la ciutat

R Desenvolupament d’una programació d’activitats que abasti els interessos d’un ampli col·lectiu de joves de la ciutat. Promocionar la creació de grups estables amb centres d’interès concret (grup de capoeira, grup de teatre, etc). Creació d’un banc d’activitats que permeti conèixer i programar les propostes de les entitats. Suport a les activitats promogudes des de les entitats. Creació d’un mecanisme de programació “a la carta” a partir de la demanda, com a mínim, de 10 joves a nivell individual. Manteniment de la programació especialment sol·licitada pels centres oberts i clubs joves. Inclusió dins de l’oferta de lleure activitats que siguin d’interès per a diferents col·lectius d’immigrants. Programació d’activitats de coneixement del patrimoni de la ciutat a través del joc, la tecnologia i la imatge (jocs de rol, gimcanes, tallers d’imatge...)

Que un 15% dels participants siguin immigrants Que un 5% siguin joves amb discapacitats (amb el suport dels joves voluntaris de joventut quan sigui convenient) Que un 30 % de les activitats siguin promogudes per entitats o grups juvenils 3 grups estables

Joventut Serveis personals Esports Cultura Turisme Altres regidories

2.008

2.10. Dinamització esportiva

N Dinamització de les pistes esportives obertes i les pistes escolars durant els caps de setmana. Desenvolupament d’activitats directes i també d’activitats programades: tallers, entrenaments, campionats.

Dinamització esportives de 5 equipaments el 2011

joventut Esports AMPAs Centres de Secundària Serveis personals

2.010




2.11. Intervenció amb joves immigrants

C Desenvolupament d’una tasca d’acompanyament de joves immigrants a través del carrer, els centres educatius i les associacions d’immigrants per a que participin al projecte de lleure de la Regidoria. Participació en una comissió de treball amb professionals de diferents àmbits, per a l’anàlisi de la realitat i el plantejament d’actuacions conjuntes

15% de participants immigrants en les activitats de lleure de la regidoria. 1 reunió mensual entre professionals que intervenen directament amb els joves. 1 activitat de formació anual per als professionals

Joventut Serveis Personals Representants de centres secundaria Institut Municipal de Treball Mossos d’esquadra Polítiques d’igualtat Educació i atenció a la infància

2.008

2.12. Presència de la Regidoria de joventut en esdeveniments multitudinaris de la ciutat

C Presència i recolzament a esdeveniments adreçats majoritàriament al públic jove

Estar presents anualment en 3 grans esdeveniments de ciutat organitzat per altres regidories, institucions o entitats

Altres regidories Altres institucions Entitats Joventut

2.008

2.13. Mercat d’esquí i de muntanya

R Reconvertir el mercat d’esquí en una fira d’una setmana dins el marc de les activitat de Nadal de la Fira de Lleida. Ampliar a altre material de muntanya

Primera edició de la fira el Nadal 2.008-2.009 Aconseguir un mínim de 300 productes

Regidoria de Joventut Fira de Lleida Regidoria d’Esports

2.009

2.14. Carnet cultural N Promoció de l’accés als espectacles musicals, teatrals i esportius mitjançant un obsequi de 6 entrades.

Tramesa del nou producte a partir del 2.009

Joventut Cultura Esports Alcaldia

2.009




Línia 3. Salut


3.1. Campanya d’informació en els espais d’oci nocturn

C Informació sobre prevenció de riscos ubicada en festes, discoteques, etc. Suport a altres actuacions adreçades a la prevenció de riscos en el consum i en la conducció

30 joves voluntaris formats per a aquesta tasca

Serveis personals Joventut

2.008

3.2. Iguals N Formació de joves voluntaris en matèria de prevenció de drogues i lleure saludable

Sessió formativa anual adreçada als joves corresponsals dels IES Sessió formativa anual adreçada als joves voluntaris interessats

Serveis personals Joventut Educació

2.008

3.3.Famílies R Treball de prevenció amb famílies d’adolescents a través del contacte amb els pares de joves participants en el lleure i els pares vinculats als centres educatius a través de les AMPAS o a través del programa Moneo de l’Àrea de Drogues amb pares dels centres educatius.

Activitat anual de contacte amb pares dels adolescents participants a les activitats. Publicació sobre temes de salut juvenil per a pares i tramesa a tots els pares de 2n d’ESO 1 xerrada a cada centre en dos anys

Serveis personals Joventut Educació

2.009

3.4.Servei de Salut jove

N Espai de salut ubicat a la Palma amb un equip multidisciplinari de salut que pugui fer una primera orientació en temes de suport psicològic, prevenció de drogodependències i salut afectiva i sexual, etc.

Aconseguir la implicació municipal i interinstitucional per al disseny i aportació de recursos i implementació del projecte

Joventut Serveis personals Departament de salut de la Generalitat

2011




Línia 4. Habitatge jove


4.1. Intermediació C Borsa de pisos de lloguer per a joves provinents del mercat privat. Es realitzen tasques de captació d’habitatges, negociació del preu, elaboració de contractes i mediació durant la relació contractual.

Assolir una mitjana de 120 contractes anuals

Joventut Secretaria de joventut (gestió de la xarxa de borses joves)

2008

4.2 Informació integral en l’àmbit de l’habitatge adreçat als joves

C Servei d’informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge tant de compra com de lloguer. Aquest servei d’informació es presta de manera presencial o virtual mitjançant el correu electrònic i la web.

Assolir una mitjana de 150 consultes mensuals (telèfon, presencials o virtuals)

Joventut Oficina local d’habitatge

2008

4.3. Noves promocions d’habitatge de compra i lloguer per a joves

C Incrementar la coordinació amb l’oficina local d’habitatge en relació a l’habitatge de protecció oficial per afavorir una orientació més completa als usuaris de la borsa.

Comissió de treball entre l’oficina local i la borsa jove

Empresa Municipal d’Urbanisme. Oficina local d’habitatge Joventut

2.008

4.4. Gestió d’ajudes per l’accés a l’habitatge dels joves.

C Gestió dels ajuts públics per a l’accés a l’habitatge dels joves: Renda bàsica d’emancipació. Lloguer just Crèdits a l’emancipació Altres

Assolir una mitjana de 100 tramitacions mensuals

Joventut Secretaria de Joventut (gestió xarxa de borses joves)

2.008




Línia 5. Transició i accés al treball


5.1. Promoció dels nous jaciments d’ocupació de la ciutat

N Donar a conèixer els nous jaciments d’ocupació promoguts per l’Ajuntament de Lleida: Parc científic i tecnològic, Magical, etc

Realitzar una campanya d’informació i coneixement el 2.009

Joventut Parc científic i tecnològic Consorci de Promoció econòmica Altres regidories o departaments implicats

2.009

5.2. Servei d’orientació laboral N Servei adreçat a facilitar la inserció laboral dels joves mitjançant l’orientació en la recerca de feina, l’assessorament laboral, el treball a l’estranger i l’autoocupació.

Posada en funcionament el 2.010

Joventut Secretaria de Joventut Institut Municipal de treball Consorci de promoció econòmica Diputació de Lleida(CEEI) Seccions juvenils dels sindicats

2.010




Línia 6. Informació i orientació


6.1. Servei d’informació juvenil

C Nova organització de servei d’informació per adequar-se a la nova realitat comunicativa i informativa dels joves

Nou sistema d’organització de la informació i la documentació 10 noves fitxes temàtiques sobre temes d’informació penjades a la pàgina web

Joventut 2.008

6.2. Assessoraments especialitzats i serveis d’orientació.

C Assessorament mitjançant professionals especialistes en temes d’interès per als joves:. Assessorament d’estudis mitjançant diverses accions:

- Assessorament directe al Centre d’Informació Juvenil

- Participació en la fira de la FP - Joves amb Futur / orientació acadèmica i

professional. Assessorament psicològic Assessorament legal Amplia Horitzons: assessorament per estudiar i treballar a

l’estranger

Increment d’un 20% en els assessoraments al CMIJ Creació d’un grup de treball interdepartamental per definir les tasques i l’actuació dels departaments implicats en l’orientació educativa iprofessional.

Serveis Personals

Joventut Institut Municipal de Treball Educació i atenció a la infància

2.008




6.3. Descentralització informativa als centres educatius de secundaria

C

Manteniment del sistema de cartelleres i corresponsals. Manteniment del format xerrades als grups classe (activitats i recursos de la ciutat, estudis) Estudi d’altres formules de transmissió de la informació entre iguals.

Desenvolupament del projecte passa’l (que els joves corresponsals reenviïn informació als seus contactes a través del correu electrònic)

Joventut Institut Municipal d’educació

2.008

6.4. Descentralització informativa a la Universitat

R

Estudi de nous mecanismes per arribar als joves universitaris a nivell informatiu Estudi d’un punt d’informació mòbil adreçat als campus universitaris Presència a les activitats dels estudiants

Tramesa de 10 notícies anuals des del sistema de correus electrònics de la UdL Treball amb el consell de l’estudiantat per la gestió de les cartelleres dels campus Activitat sobre estudis i treballs a l’estranger per a joves universitaris Crèdit de síntesi sobre recursos per a joves.

Joventut

2.009

6.5. Agenda de secundaria C

Agenda per a estudiants amb un apartat d’informació juvenil. A més conté altres informacions com tècniques d’estudi, etc.

Canvi de format per a una major personalització de l’agenda Joventut 2.009




Línia 7 Participació


7.1. Joves voluntaris

C Borsa de joves voluntaris interessats en donar suport a iniciatives que requereixin el suport. Puntual en diversos àmbits: esdeveniments culturals, esportius, infància, gent gran, medi ambient...

Mantenir el creixement de joves que es fan voluntaris Implementació del projecte Voluntaris per voluntaris (desenvolupament formules de captació de nous voluntaris)

Joventut Esports Serveis personals Educació i infància Cultura Altres departaments Entitats

2.008

7.2. Grups d’interlocució amb joves

N Reformulació del fòrum jove vers un format de grups de discussió orientats a la consulta i la interlocució en àmbits concrets en funció dels projectes a endegar, interessos assenyalats pels joves o problemàtiques .

Celebrar un mínim de tres grups de discussió cada any, reconvertint el fòrum jove en un fet més quotidià Rellançament de la web www.jovesdelleida.cat

Joventut Consell local Departaments de l’Ajuntament implicats en el tema a treballar

2.008

7.3. Plenari dels infants i adolescents

C Òrgan de representació de la població de 12 a 16 anys

Consulta anual en relació a noves propostes de la regidoria de Joventut.

Educació i atenció a la infància Joventut

2.008

7.4. Intercanvis internacionals

C Mantenir els intercanvis amb la ciutat agermanada de Perpinyà Treballar intercanvis amb la ciutat de Ferrara

Participació anual de 50 joves lleidatans vinculats a Joventut o a les associacions juvenils en les activitats d’intercanvi Tancament del projecte amb Ferrara el 2.009

Joventut Relacions externes Ajuntament de Perpinyà Ajuntament de Ferrara

2.008




7.5. Voluntariat europeu

R Represa d’aquest projecte gestionat per la regidoria de Joventut i Relacions internacionals. Acció per la qual joves de Lleida poden participar en tasques de voluntariat en un altre país i en diversos àmbits. L’Ajuntament de Lleida, com entitat d’acolliment, rep voluntaris europeus

Assolir l’enviament de 6 joves a projectes estrangers i la rebuda de 6 voluntaris implicats en la tasca de diversos departament s municipals

Regidoria de Joventut Relacions institucionals Secretaria de Joventut Serveis personals medi ambient cooperació

2.009

7.6. Cooperació C Accions adreçades a un major coneixement de les possibilitats d’aquest àmbit

Campanya informativa específica Cooperació i drets civils Joventut

2.010




Línia 8. Associacionisme


8.1. Consell local de joventut

N Suport a la creació del consell local de joventut, com un organisme interlocutor extern a la regidoria de joventut

Creació del consell el 2.009 Cogestió Fira entitats el 2010

Entitats juvenils Consell nacional de la Joventut de Catalunya Joventut

2.009

8.2. Hotel d’entitats C Increment de la interlocució amb les entitats de l’hotel d’entitats Prestació de nous recursos per a les entitats: equipament autoedició i impressió/ informació / suport a la demanda de subvencions / espais equipats per a les activitats de les entitats Increment de les activitat directament proposades per les entitats Increment del suport a la difusió de les activitats mitjançant els mecanismes de la regidoria Treballar el sentiment de pertinença a l’hotel d’entitats per part dels joves usuaris d’aquest servei a través de les reunions i altres mecanismes que fomentin la trobada i l’intercanvi

Increment dels usos de l’hotel d’entitats en un 30%. Espai de treball amb les entitats de l’hotel. Un cada dos mesos amb la Participació del 80% de les entitats de l’hotel. Que el 30% de la programació de la Palma sigui proposta o iniciativa de les entitats juvenils de la ciutat Informació de les activitat pròpies de les entitats a la difusió de la regidoria de Joventut tant a nivell paper com a nivell telemàtic Celebració d’una activitat festiva a l’any.

Joventut Institut Municipal d’informàtica Participació Cooperació Serveis personals Altres regidories Entitats juvenils

2.008




8.3. Convocatòria de subvencions a entitats juvenils

C Increment de la partida de subvencions per poder donar un major suport a les entitats

Dotació econòmica que tripliqui l’anterior

Joventut 2.008

8.4. Xarxa d’educació en el lleure

C Anàlisi de la situació de les entitats d’educació en el lleure i definició d’una estratègia per als propers anys.

Actuació específica adreçada a la promoció de la tasca dels monitors

Serveis Personals Joventut Educació i atenció a la infància

2.009




Línia 9. Comunicació


9.1. Nova web de la regidoria de Joventut

R Portal de la Regidoria de Joventut renovat quant a disseny i sistemes d’actualització constant dels continguts

Increment d’un 50 % la consulta de la web Incrementar un 20% els tràmits a través de l’Oficina local d’Atenció al ciutadà

Joventut Institut Municipal d’Informàtica

2.008

9.2. Reformulació de l’Agenda Jove

R Per tal d’adaptar-nos a les noves estratègies del pla local es preveu un canvi en la publicació de la Regidoria de manera que pugui incloure tota la programació pròpia i informació d’altres departaments, institucions i entitats.

Aconseguir 10.000 subscripcions 30 % de notícies externes a la Regidoria de Joventut

Joventut 2.008

9.3. Reformulació dels mecanismes de difusió puntual

R Revisió dels sistemes de promoció impresa i increment de la promoció digital

Tramesa en format digital de tota la informació impresa Increment d’un 50% de receptors de butlletí digital de Joventut Tramesa setmanal del butlletí

Joventut 2.008

9.4. Missatges SMS al mòbil

C Tramesa d’informacions puntuals als joves que sol·licitin rebre els missatges, tant de projectes de joventut com d’altres

Increment del nombre de demandants del servei en un 40%

Joventut Institut Municipal d’Informàtica

2.008

9.5. Campanya tu mous Lleida

R Rellançament de la campanya desenvolupada el 2.006 amb el doble objectiu de donar a conèixer l’acció de la regidoria i transmetre una imatge positiva dels joves

Disseny i aplicació de la campanya el 2.010 Joventut 2.010



2. TEMPORALITZACIÓ DE LES ACCIONS En el present quadre s’oberva com bona part de les actuacions s’inicien el 2.008, ja

que també s’hi inclouen les accions inicades i s’implementen projectes que s’estan

preparant des del 2.007.

El 2.009, és un any en què es preveu l’inici de molts projectes nous, a consolidar els

dos anys següents. El 2.010 i 2.011 es preveu sobretot la implementació de projectes

de major abast que cal planificar amb temps.

2.008 2.009 2010 2011 1.3. La Palma.Centre de Recursos juvenils 1.5. Pistes de skate del Secà de Sant Pere i Pardinyes 1.9. Graffit-art 2.3. Promoció de l’art multimèdia 2.4. Festival X-plosion 2.5. Graffit-art 2.6. Directe. Concurs de música per a grups novells 2.7. Clubs joves 2.8. Desenvolupament d’un projecte específic de lleure per adolescents 2.9. Programació de lleure adreçada a tots els joves de la ciutat 2.11. Intervenció amb joves immigrants 2.12. Presència de la Regidoria de joventut en esdeveniments multitudinaris 3.1. Campanya d’informació en els espais d’oci nocturn 3.2. Iguals 4.1. Intermediació 4.2 Informació integral en l’àmbit de l’habitatge adreçat als joves 4.3. Noves promocions d’habitatge de compra i lloguer per a joves 4.4. Gestió d’ajudes per l’accés a l’habitatge dels joves. 6.1. Servei d’informació juvenil 6.2. Assessoraments especialitzats i serveis d’orientació. 6.3. Descentralització informativa als centres educatius de secundaria 7.1. Joves voluntaris 7.2. Grups de discussió 7.3. Plenari dels infants i adolescents 7.4. Intercanvis internacionals 8.2. Hotel d’entitats 8.3. Convocatòria de subvencions a entitats juvenils 9.1. Nova web de la regidoria de Joventut 9.2. Reformulació de l’Agenda Jove 9.3. Reformulació dels mecanismes de difusió puntual 9.4. Missatges SMS al mòbil 6.5. Agenda de secundaria 8.4. Xarxa d’educació en el lleure 1.1. El Mercat: reordenació de l’espai 1.7. Nous equipaments esportius oberts a la ciutat 2.1. Bucs d’assaig musical: programació d’activitats paral·leles de formació i difusió 2.13. Mercat d’esquí i de muntanya 2.14. passaport cultural 3.3. Famílies 5.1. Promoció dels nous jaciments d’ocupació de la ciutat 6.4. Descentralització informativa a la Universitat 7.5. Voluntariat europeu 8.1. Consell local de joventut 1.2. El Mercat: creació d’un telecentre especialitzat en la creació i audició musical 2.10. Monitoratge esportiu als IES 7.6. Cooperació 5.2. Servei d’orientació laboral 7.6. Cooperació 9.5. Campanya tu mous Lleida 1.2. El Mercat: creació d’un espai de difusió de grups emergents 1.6. Nova pista de skate a la zona alta 1.8. Carril bici 2.2. Bucs d’assaig musical: programació de concerts 3.4.Salut jove



3. POBLACIÓ DIANA

Aquest pla s’adreça a la població de 13 a 35 anys, que suposa 1/3 del total de la

població lleidatana.

L’allargament de la joventut tant per la franja baixa (sobretot amb la incorporació a la

secundaria als 12 anys) com per la franja alta (per la tendència a retardar

l’emancipació plena), fa necessari desenvolupar línies d’actuació per a un col·lectiu

molt ampli.

Òbviament, els espais i temps des d’on s’intervé, les necessitats, els interessos i els

objectius de la intervenció han d’adequar-se a aquesta realitat.

Es presenta un quadre on consta l’edat diana de cadascun dels projectes, malgrat que

els marges concrets són flexibles perquè els processos de maduració personal,

adquisició d’autonomia i emancipació també ho són.

Potser on es planteja major rigidesa d’edat, és en el sector d’adolescents amb els que

es cal treballar uns objectius educatius que requereixen una intervenció de continuïtat

i grups d’edat més homogenis.



EDAT 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35

El Mercat: creació d’un telecentre especialitzat en la creació i audició

La Palma. Centre de Recursos juvenils

Pistes de skate del Secà de Sant Pere i Pardinyes

Nova pista de skate a la zona alta

Nous equipaments esportius oberts a la ciutat

Carril bici

Graffit-art

Bucs d’assaig musical: programació d’activitats de formació i difusió

Bucs d’assaig musical: creació espai i programació de concerts de grups emergents

Promoció de l’art multimèdia

Festival X-plosion

Directe. Concurs de música per a grups novells

Clubs joves

Projecte específic de lleure per adolescents

Programació de lleure adreçada a tots els joves

Monitoratge esportiu als IES

Intervenció amb joves immigrants desdel lleure

Presència de la Regidoria de joventut en esdeveniments

Mercat d’esquí i de muntanya

Carnet cultural

Campanya d’informació en els espais d’oci nocturn

Iguals

Famílies

Salut jove

Intermediació habitatge

Informació integral en matèria d’habitatge

Noves promocions d’habitatge de compra i lloguer

Gestió d’ajudes per l’accés a l’habitatge dels joves.

Promoció dels nous jaciments d’ocupació de la ciutat

Servei d’orientació laboral

Servei d’informació juvenil

Assessoraments especialitzats i serveis d’orientació.

Descentralització informativa als centres de secundaria

Descentralització informativa a la Universitat

Agenda de secundaria

Joves voluntaris

Grups de discussió

Plenari dels infants i adolescents

Intercanvis internacionals

Voluntariat europeu

Cooperació

Consell local de joventut

Hotel d’entitats

Convocatòria de subvencions a entitats juvenils Xarxa d’educació en el lleure

Nova web de la regidoria de Joventut

Reformulació de l’Agenda Jove

Reformulació dels mecanismes de difusió puntual

Missatges SMS al mòbil

Campanya tu mous Lleida


Pla Local de Joventut de Lleida 2008-2011 ESTRATEGIA

4. TRANSVERSALITAT

Tant en l’anàlisi de la transversalitat actual com les accions previstes en el nou pla,

s’observa una tendència creixent a la transvesalitat, que aquest pla local vol ordenar per

facilitar una major influència de la perspectiva de la regidoria de joventut a altres

departaments així com una major permeabilitat de la regidoria de Joventut a altres punts

de vista o plantejaments de treball.

1. Interdepartamentalitat

A nivell interdepartamental, més enllà dels contactes puntuals s’estableixen coordinacions

a tres nivells:

- Coordinació en projectes desenvolupats per la regidoria de Joventut

- Coordinació de la regidoria de Joventut en projectes que realitzen altres departaments

- Cogestió de projectes entre regidories, amb tendència a l’alça.

Per altra banda segons s’observa al mapa de recursos, existeix transversalitat en matèria

de joventut entre 12 regidories de les 19 existents i es dona una tendència creixent al

codesenvolupament de projectes adreçats a joves (nombre d’accions gestionades

conjuntament)

Per tant, si be existeix una fluïdesa de treball indetedeparamental interessant, ens

adonem que cal encara aprofundir en l’estratègia del treball transversal, ja que si bé hi ha

importants coordinacions alhora de desenvolupar projectes, sembla necessari crear eines

de coordinació situades en el pla del diagnòstic i la planificació a mig i llarg termini.

L’actual esquema organitzatiu de l’Ajuntament ho facilita ja que compta amb una gran

gerència de serveis a les persones que inclou les regidories de Serveis Personals, Cultura,

Educació i atenció a la infància, esports, drets civils, immigració i cooperació, participació

ciutadana i polítiques d’igualtat.

En aquest nou pla, es proposa la creació o consolidació dels següents mecanismes de

coordinació:

- Comissió de treball amb els responsables tècnics dels diferents departament de

la Gerència de Serveis a les persones que, a partir d’aquest document base,

consensuï anualment les actuacions a adreçar als joves. A més dels contactes ordinaris de



coordinació entre departaments, aquesta reunió es reunirà un cop a l’any, per planificar i

revisar totes les actuacions prèviament a l’elaboració dels plans de treball anuals.

- Comissions adreçades al seguiment, coordinació, ... de temes específics:

o Coordinació permanent en l’àmbit de l’habitatge: oficina local d’habitatge – borsa

d’habitatge jove

o Estudi realitat i propostes en l’àmbit de salut jove: Serveis personals, joventut,

polítiques d’igualtat

o Anàlisi de la situació actual i coordinació en l’àmbit d’orientació educativa i

professional: educació, institut municipal de treball, joventut

o Grup de treball d’equipaments esportius oberts. Urbanisme, esports i joventut

o Grup de treball de seguiment i propostes en el carril bici. Urbanisme, esports, joventut

i medi ambient.

B. Interinstitucionalitat

Més enllà de la relació puntual, a partir del mapa de recursos juvenils s’observa

coordinació institucional amb les següents institucions i entitats:

- Institucions amb coordinació:

o Generalitat de Catalunya – Secretaria de Joventut

o Generalitat de Catalunya – Departament d’Educació

o Generalitat de Catalunya – Secretaria d’Habitatge.

o Centres d’Educació Secundària

o Universitat de Lleida

o Fira de Lleida

o Ajuntament de Perpinyà.

- Altres entitats:

o Associacions juvenils

o Grups informals

o CIJCA

o PROSEC

o Associacions de Veïns



o Grups de joves de Barri

o Consell Nacional de la Joventut a Lleida

o Fundacions i altres institucions privades

Per altra banda, la regidoria de Joventut participa en les següents òrgans estables que es

mantindran i donaran fruit durant aquesta legislatura:

Pla local d’inclusió:

Eina de planificació transversal de les polítiques locals per tal d’afavorir la millora de la

qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes que, a partir de l’anàlisi i la reflexió per part

dels diferents agents locals, vol realitzar una valoració diagnostica i consensuar les

accions a desenvolupar per tal de fer de Lleida una ciutat inclusiva i cohesionada. Tenint

en compte els diferents àmbits on poden sorgir processos d’exclusió- inclusió social s’han

format les Comissions de treball: Cultura, esports i lleure, promoció econòmica i treball,

educació i formació, serveis socials i salut i Urbanisme i habitatge.

Juntament amb altres agents interinstitucionals, la regidoria de Joventut participa a totes

les comissions establertes, aportant la perspectiva de la realitat juvenil.

Grup de treball sobre la realitat dels joves immigrants a la ciutat de Lleida

Grup de treball per a l’anàlisi, el seguiment i la proposta d’accions en aquest àmbit.

Liderat pels departaments de serveis personals i joventut al grup intervenen professionals

de diferents àmbits: centres educatius, mossos d’esquadra, guàrdia urbana.

Xarxa d’entitats de lleure liderada per la regidoria d’educació i atenció a la infància

amb la participació de les regidories de serveis personals, joventut i totes les entitats

vinculades a aquest àmbit

A part d’aquests òrgans estables, la Regidoria de Joventut manté una relació constant

amb la Secretaria de Joventut, derivada de la coordinació puntual de projectes

diversos i sobretot en relació als dos convenis actualment en vigència:

- Conveni relatiu a la borsa d’habitatge jove. Les relacions derivades d’aquest

conveni es basen sobretot en la gestió de les borses i la informació / formació del

personal que gestiona les borses.



- Conveni relatiu a la unificació dels centres d’informació juvenil a Lleida. Una

de les línies estratègiques del pla local és l’adequació dels serveis d’informació juvenil a la

nova realitat. En aquest sentit es preveu una major treball interdepartamental que

possibiliti trobar formules informatives adequades als joves lleidatans i també dels d’altres

municipis de la demarcació de Lleida.

3. PARTICIPACIÓ JUVENIL

El pla local contempla els mecanismes de participació dels joves. Concretament en el

desenvolupament del pla es compta amb la participació dels joves mitjançant els següents

mecanismes:

1. Grups de discussió per a l’elaboració del pla local. S’ha comtat amb joves de

realitats diverses als quals s’ha fet una consulta sobre la seva realitat i la seva visió

de la ciutat.

2. Grups d’interlocució. Es preveu substituir el Fòrum Jove plantejat a l’anterior pla

local per un mecanisme de participació que possibiliti una major interlocució al

treballar amb grups més homogenis pel que fa a edats, interessos, etc i obtenir a

partir d’aquí línies de treball més concretes a aplicar.

Es una formula de participació més quotidiana, per la qual cosa es crearan grups en

funció dels projectes, els interessos dels joves o aquelles problemàtiques que

requereixin una interlocució entre l’Ajuntament i els joves.

D’entrada es plantegen grups de 20 joves (en funció de l’interès a la participació es

poden fer diversos grups sobre un mateix tema) que treballarien dos hores sobre un

aspecte concret (amb la possibilitat de fer altres sessions si és necessari).

Aquest plantejament obert dels grups d’interlocució suposarà que la participació al pla

local serà constant durant tot el seu desenvolupament

3. Impuls a la creació d’un consell local de la joventut, extern a l’ajuntament i

com a interlocutor vàlid en el disseny de les polítiques municipals com a representant

de les entitats.

La creació del consell local suposarà tenir una valoració de l’actual pla des del punt de

vista de les associacions, que d’aquesta manera quedaran millor representades.



5. MECANISMES D’AVALUACIÓ

El pla local és una eina base que planteja mecanismes de transversalitat i participació. No

és per tant una eina tancada sinó que ha d’anar introduint reorientacions i canvis a partir

de l’anàlisi de tots els agents implicats en el pla local.

Per que aquesta retroalimentació sigui possible, cal establir els mecanismes d’avaluació.

En aquest pla es plantegen tres moments d’avaluació:

Avaluació continuada

Avaluació continuada que mesura les diverses actuacions a partir d’uns indicadors

establerts per a cada acció o projecte.

Es valora la implementació (assoliment dels objectius establerts) i el disseny inicial

(adequació i possibles canvis)

Avaluació anual

Es tracta d’una memòria anual a partir de la base informativa de les fitxes de cada acció,

l’avaluació anual dels tècnics de la gerència i les aportacions dels processos participatius o

altres mecanismes que s’estableixin d’avaluació o consulta. És la eina a partir de la qual

es fa una valoració global dels projectes i s’estableix el pla de treball anual.

Avaluació final

Avaluació global que ens ha de permetre analitzar el grau en què el pla ha aconseguit els

resultats buscats a partir dels objectiu plantejats, és a dir, en quina mesura hem

aconseguir desenvolupar les actuacions i en quina mesura hem aconseguit canvis en el

diagnòstic inicial.



gidoria de Joventut – Ajuntament de Lleida 111

Temporalització Indicadors a mesurar Eines Agents de l’avaluació AV

ALU

ACIÓ

CO

NTI

NU

A

L’avaluació es fa quan finalitza l’acció o activitat. En activitats decontinuïtat alfinalitzar l’any

En funció dels tipus d’acció i el moment en que es trobi un projecte els indicadors a analitzar seran variables, però es faran referència a la implementació concreta de l’acció:

- Acompliment temporalització

- Visibilitat de l’acció

- Cobertura i accessibilitat

- Recursos(pressupostaris, humans, materials…)

- Participants, perfils, nivell de satisfacció

-Transversalitat

- Altres

Per a la realització d’aquesta avaluació, cal que estiguin definits a priori els objectius i els indicadors. Per aquest motiu, abans de la implementació es crearà una fitxa base amb la descripció del projecte i les pautes de l’avaluació.

A part d’aquesta fitxa, necessària per a totes les actuacions que es desenvolupin, es podran preveure en el disseny del projecte altres eines de valoració:

- Qüestionari als participants

- Valoració d’altres agents no beneficiaris directes (professors, famílies, educadors implicats, tècnics d’altres departaments institucions)

Grups de discussió per a la valoració del desenvolupament del projecte amb els beneficiaris

Responsable de l’activitat.

En funció d’allò previst, es comptarà també grups de discussió amb joves o reunions de valoració amb tècnics d’altres departaments implicats

AVAL

UACI

Ó DE

PRO

CÈS

Presentació a finals de cada any

Valoració del disseny anual i propostes de canvi en relació a les propostes del pla a partir del resultat de les actuacions implementades.

Fitxes de les diverses accions desenvolupades durant l’any a avaluar

Altres eines desenvolupades per analitzar de forma participativa algunes de les actuacions desenvolupades (tal com es defineix a l’avaluació continuada)

Equip tècnic de joventut

Tècnics gerència

AVAL

UACI

Ó FI

NAL

Presentació al final de l’aplicació del pla local i enllaçant dins el diagnòstic del nou pla local

Indicadors de resultat establerts a cadascuna de les actuacions del pla

Indicadors de valoració dels fonaments metodològics sobre els que es recolza el pla (interdepartamentalitat, interinstitucionalitat i participació)

Anàlisi i evolució de les fitxes d’actuacions i les memòries anuals

Enquesta als joves lleidatans per avaluar l’impacte del pla a nivell dels serveis i coneixement dels serveis i projectes que l’Ajuntament de Lleida, des de les diverses regidories posa l’abast del jove

Grups de discussió enfocats a l’avaluació i al diagnòstic del nou pla de joventut

Reunions d’avaluació amb un equip interdepartamental de tècnics que des del seu sector intervenen amb joves

Equip tècnic de Joventut

Valoració del consell local de joventut

Grups de discussió

Equip interdepartamental

Re

Pla Local de Joventut de Lleida 2008-2011 AGRAÏMENTS

Volem agrair a totes aquelles persones, entitats i institucions que

han participant i fet possible aquest Pla local de Joventut de Lleida,

a tots ells moltes gràcies pel seu temps i dedicació.

Esperem comptar amb les vostres aportacions a través de la nostra

pàgina web (www.paeria.cat/joventut), qualsevol comentari,

proposta i suggeriments seran ben rebuts.

Lleida, juny de 2008


pla local de joventut 2008-2011 · (entesa de manera molt àmplia, dels 13 als 34 anys). o mapa de...

Documents