pla financer de creació d’empreses materials formatius professionals 3. fons de maniobra el fons...

úm. Curs: 033/FP/2007

PLA FINANCER

N

Servei de Creació d’Empreses Materials formatius professionals

ÍNDEX 1. El Balanç ...................................................................................................... 3 2. Fons propis.................................................................................................. 5 3. Fons de maniobra ....................................................................................... 7 4. “Apalancament” financer ........................................................................... 8 5. Estructura del compte de resultats ......................................................... 10 6. Ingressos ordinaris i extraordinaris........................................................ 12 7. Ràtios (I) ..................................................................................................... 14 8. Ràtios (II) .................................................................................................... 16 9. Cash-flow ................................................................................................... 19 10. Exercici (I) ................................................................................................ 21 11. Exercici (II) ............................................................................................... 23 12. Exercici (III) .............................................................................................. 25 13. Cost dels recursos propis ...................................................................... 28 14. Benefici per acció (BPA)......................................................................... 30 15. ROE........................................................................................................... 32 16. Pay-out ..................................................................................................... 34 17. Ràtios de liquiditat .................................................................................. 36 18. Cicle d’explotació.................................................................................... 38 19. Termini mig de cobrament, de pagament, de magatzem... ................. 39 20. Exercici..................................................................................................... 40 21. Exercici..................................................................................................... 41 22. Estructura del Passiu.............................................................................. 43 23. Cost del Passiu........................................................................................ 45 24. Exercici..................................................................................................... 47 25. Exercici..................................................................................................... 49 26. Costos fixos vs costos variables .......................................................... 52 27. Punt d’equilibri ........................................................................................ 54 28. Exercici..................................................................................................... 56 29. Anàlisi del compte de resultats (I) ......................................................... 58 30. Exercici..................................................................................................... 61 31. Exercici..................................................................................................... 64 32. Estat d’origen i aplicació de fons .......................................................... 67 33. Exercici..................................................................................................... 69 34. Exercici..................................................................................................... 71 35. Exercici..................................................................................................... 73

PLA FINANCER - Núm. 033/FP/2007 Pàgina 2 de 74


1. El Balanç

El Balanç d’una empresa presenta la següent estructura:

(*) Només s’han recollit, com a exemple, algunes de les comptes més significatives.

A l’Actiu es comptabilitza allò que posseeix l’empresa, mentre que al Passiu es recullen les fonts de finançament que ha utilitzat.

Atenció: algunes vegades es tendeix a interpretar el Passiu com allò que deu l’empresa. Aquesta interpretació no és correcta; de fet, al Passiu estan comptabilitzats els fons propis.

Una de les normes bàsiques de comptabilitat diu que l’Actiu sempre serà igual al Passiu (aquesta igualtat es complirà sempre).

L’ordre en el qual es presenten les comptes és:

A l’Actiu les comptes es recullen de més a menys liquiditat.

Al Passiu l’ordre és de més a menys grau d’exigència.

Les principals agrupacions al Balanç són:

Actiu circulant: recull aquells elements que s’utilitzen directament a l’activitat que realitza l’empresa i que van rotant (es mantenen a l’empresa com a mínim 1 any).

Actiu fix: són elements que s’utilitzen a l’activitat que realitza l’empresa però que es mantenen durant diferents exercicis.

Exigible a curt termini: partides que són exigibles abans d’un any.

Exigible a llarg termini: partides que són exigibles en un termini superior a l’any.

Fons propis: recull el patrimoni de l’empresa.



Com a primers conceptes que s’han de tenir en compte:

Els fons propis sempre han de ser positius, si fossin negatius l’empresa faria fallida i no podria seguir funcionant.

Quan més grans son els fons propis més gran és la solvència de l’empresa.

L’actiu circulant ha de ser més gran que l’exigible a curt termini, si no és així, l’empresa en suspensió de pagaments, no seria capaç de fer front a les seves obligacions de pagament del curt termini.

Una empresa pot estar en suspensió de pagaments (problemes de liquiditat), tot i tenir uns fons propis molt elevats.

Aquesta segon idea és general, ja que en certes activitats les empreses poden funcionar amb actiu circulant inferior a l’exigible a curt termini.



2. Fons propis

El nivell de fons propis d’una empresa determina la seva solvència:

Quan més grans siguin els fons propis, més gran serà la solvència de l’empresa. Això permetrà a l’empresa estar millor preparada per passar per situacions difícils sense greus contratemps.

Els fons propis de l’empresa procedeixen principalment de dues fonts:

Aportacions dels socis

Beneficis retinguts per l’empresa: l’empresa decideix el tancament de cada exercici que parteixen dels beneficis obtinguts a l’empresa i que una part reparteix als accionistes en forma de dividends.

Comptablement, els fons propis es comptabilitzen en:

Capital: recull l’aportació que realitzen els socis.

Reserves: recullen els beneficis retinguts.

Hem comentat que una empresa no pot funcionar amb fons propis negatius, ja que estaria en fallida.

Aquesta situació es produiria quan les pèrdues acumulades de diferents exercicis arribessin a superar els fons propis.

No hi ha nivell òptim de fons propis, sinó que això dependrà de:

a) El tipus d’activitat que realitzi l’empresa: en molts sectors els fons propis venen a representar més del 50% del Passiu, mentre que hi ha d’altres, és el cas de la banca, on els fons propis no superen el 5% del Passiu.

b) Elecció entre solvència i rendibilitat

Mentre més elevats siguin els fons propis més gran serà la solvència de l’empresa, però des del punt de vista de rendibilitat pot ser que no sigui una decisió òptima.

Uns fons propis molt elevats dilueixen la rendibilitat que obté l’empresa sobre aquests.

Par mesurar la rendibilitat obtinguda sobre els fons propis, s’utilitza una ràtio anomenada ROE (Return on Equity).

ROE = Beneficio / Fondos propios

Exemple: una empresa té uns fons propis de 100 milions d’euros i obté a l’exercici un benefici de 18 milions d’euros 8 milions d’euros.

ROE = 18 / 100 = 18%

Si aquesta empresa augmenta els seus fons propis a 200 milions d’euros i el benefici es manté inalterat, el seu ROE cau fins el 9%.



Els fons propis, contràriament a allò que puguem pensar, té un cost:

Per una part, l’empresa ha de pagar dividends als accionistes (si no ho fa la cotització de la seva acció caurà).

Una empresa en fase d’expansió haurà d’anar augmentant els seus fons propis perquè no es deteriori la seva estructura financera:

Exemple: si una empresa té un Passiu de 400 milions d’euros, dels quals els fons propis són 100 milions, vol dir que l’estructura del seu finançament és:

25% fons propis

75% fons aliens

Si l’empresa creix i el seu Passiu augmenta fins a 600 milions, l’empresa necessitaria augmentar els seus fons propis fina a 150 milions d’euros, per continuar mantenint la proporció 25% de fons propis i 75% de fons aliens.

Si no ho fa, el pes dels fons propis al Passiu aniria disminuint debilitant així la seva estructura financera.



3. Fons de maniobra

El fons de maniobra és la part de l’actiu circulant finançat amb recursos a llarg termini.

El seu càlcul:

Fons de maniobra = Actiu circulant - Exigible a curt termini

Exemple:

Calcular el fons de comerç del següent balanç:

El fons de maniobra és de 2.000.000 d’euros (5.000.000 - 3.000.000)

El fons de comerç ha de ser positiu ja que d’aquesta manera l’empresa serà capaç d’atendre els seus compromisos de pagament a curt termini.

Si, pel contrari, el fons de comerç fos:

Nul (actiu circulant igual a l’exigible a curt termini), l’empresa corre el risc de, si hi ha endarreriment en el cobrament d’alguna partida del seu actiu circulant (per exemple, clients), no poder fer front als seus compromisos de pagament.

Negatiu (actiu circulant inferior a l’exigible a curt termini), l’empresa estaria en suspensió de pagaments, ja que no seria capaç d’atendre les seves obligacions de pagament a curt termini.

El fons de comerç ha de ser suficientment ampli, d’aquesta manera l’empresa compte amb un marge de seguretat, per si hi ha un retard en el cobrament d’alguna partida del seu actiu circulant, per seguir atenent els seus pagaments.

Però tampoc pot ser excessiu, ja que té un cost de finançament. S’estan destinant recursos a llarga termini a finançar partides (caixa, clients, mercaderia) que aporten molt poca rendibilitat a l’empresa, en lloc de destinar aquests recursos a finançar nous projectes d’inversió.

El nivell òptim de fons propis dependrà del sector en el qual operi l’empresa: Del termini mitjà de cobrament dels clients, del termini mitjà de pagament als proveïdors, de la durada del procés de fabricació, etc. (més endavant s’analitzarà com es pot calcular aquest fons de maniobra).

Hi ha, fins i tot, sectors econòmics en els quals les empreses poden funcionar amb fons de maniobra negatiu, com passa, per exemple, als hipermercats.



4. “Apalancament” financer

L’”apalancament” financer fa referència a la utilització de recursos aliens en el finançament d’una empresa.

Es poden utilitzar diferents ràtios per mesurar el nivell d’”palancament” entre d’altres:

Grau d’”apalancament” = Recursos exigibles / Total Passiu

L’”apalancament” pot ser:

Positiu: si la rendibilitat dels actius en els quals l’empresa inverteix els fons obtinguts és superior al cost d’aquests fons.

Exemple: una empresa sol·licita un crèdit bancari, a un tipus del 8%, i inverteix aquests fons en un projecte dl qual obté una rendibilitat del 10%.

Negatiu: si la rendibilitat dels actius en els quals l’empresa inverteix els fons és inferior al cost d’aquests fons.

Exemple: una empresa sol·licita un crèdit bancari, a un tipus del 8%, i inverteix els fons en un projecte del qual només obté una rendibilitat del 5%.

Des d’un punt de vista empresarial només té sentit l’”apalancament” positiu, ja que el negatiu disminueix el benefici de l’empresa.

L’”apalancament positiu contribueix a incrementar la rendibilitat dels fons propis.

Exemple: una empresa disposa de 10 milions d’euros de recursos propis que inverteix en un projecte del qual obté un benefici anual de 2 milions d’euros.

Rendibilitat fons propis = 2 / 10 = 20%

Es presenta l’oportunitat d’ampliar el projecte en 10 milions més, cosa que elevaria el benefici obtingut fins a 4 milions d’euros. Per a això sol·licita una préstec a un tipus del 10%.

Benefici de l’exercici = 4 - 1 (cost del préstec) = 3 milions d’euros.


Per tant, l’”apalancament” positiu ha premés incrementar la rendibilitat dels fons propis del 20% al 30%.

Per una altra banda, l’”apalancament” negatiu redueix la rendibilitat dels fons propis.



Exemple: imaginem que a l’exemple anterior el cost del crèdit sol·licitat és del 30%

Benefici de l’exercici = 4 - 3 (cost del préstec) = 1 milió d’euros.


La rendibilitat dels fons propis disminuiria del 20% al 10%.

El nivell d’”apalancament”, en tot cas, no pot ser excessiu ja que debilitaria l’estructura financera de l’empresa:

Els recursos aliens tenen un cost, per la qual cosa si aquests recursos són molt elevats, els seu cost serà, tanmateix, molt onerós per a l’empresa. En períodes de caiguda de les vendes l’empresa difícilment podrà fer front a aquestes despeses, cosa que portaria a la suspensió de pagaments.



5. Estructura del compte de resultats

El compte de resultats presenta la següent estructura:

Hem de recordar que la comptabilitat funciona pel principi de meritació y no pas pel de caixa:

Per tant, el compte de resultats registra tota operació referida a l’exercici, independentment que hagi produït un cobrament o un pagament.

Després, las vendes recolliran totes les realitzades, tot i que part d’elles encara no s’hagin cobrat.

Tanmateix, les despeses recullen totes aquelles en les quals s’hagi incorregut, tot i que part d’aquest encara no s’hagin pagat.

Per una altra banda, el compte de resultats també recull despeses que no impliquen sortida de diner, no s’ha de realitzar cap pagament, però sí és una pèrdua que pateix l’empresa i que, per tant, s’ha d’enregistrar:

Amortitzacions: és la pèrdua de valor que va patint tots els anys l’immobilitzat de l’empresa (edificis, instal·lacions, maquinàries, vehicles de transport, equips informàtics, etc.) pel seu ús, la seva obsolescència, etc.

Provisions: és la pèrdua de valor que en un moment puntual pot patri algun element de l’actiu: per exemple, clients que probablement no van pagar, existències que s’han deteriorat, etc.

També es doten provisions per possibles pèrdues futures en les quals pot incórrer l’empresa: per exemple, per alguna demanda judicial, impostos reclamats per Hisenda, etc.



El compte de resultats distingeix entre els resultats de l’activitat ordinària i els de naturalesa extraordinària:

Els resultats de l’activitat ordinària són els que indiquen realment com està evolucionant l’empresa, quina tendència està seguint, quina és la seva possible evolució futura.

Les partides extraordinàries són de caràcter puntual y, per tant, no tenen perquè repetir-se en el futur.

La xifra de resultats nets es reflecteix al passiu del Balanç, són fons generats per l’empresa.

L’empresa decidirà posteriorment quina part d’aquests beneficis queden a l’empresa en forma de reserves i quina part reparteix als accionistes en forma de dividends.

Per últim, quan s’analitza un compte de resultats convé comparar, si més no, els tres darrers anys, per veure com va evolucionant, calculant creixements interanuals.



6. Ingressos ordinaris i extraordinaris

Hem comentat a l’apartat anterior que al compte de resultats es distingeix la part corresponent a l’activitat ordinària i la part de caràcter extraordinari.

La valoració dels resultats d’una empresa no es basa únicament en el resultat final obtingut, sinó en la composició del seu compte de resultats.

Exemple: comparem els resultats de dues empreses (milions d’euros):

Si únicament ens fixem en la xifra final de benefici s’hauria de concloure que l’Empresa Utrera ha tingut un millor comportament a l’exercici 2000, ja que els seus beneficis han augmentat un 19%, mentre que els de l’Empresa Jerez han disminuït en un 9%.

Però s’ha d’analitzar la composició del compte de resultats:

Les vendes de Jerez creixen un 33%, davant el 17% de les vendes d’Utrera.

El marge brut de Jerez també es comporta millor: augmenta un 25%, davant a l’estancament que experimenta a Utrera.

Les despeses es comporten d’igual manera a les dues empreses, però el marge d’explotació de Jerez s’ha incrementat un 38%, davant d’una caiguda del13% a Utrera, evolució que s’ha de valorar molt negativament.

La diferència a nivell de resultats ordinaris crida la nostra atenció: a Jerez augmenten un 32%, davant d’una caiguda del 13% a Utrera.

En definitiva, els beneficis més grans d’Utrera es sustenten exclusivament en ingressos de caràcter extraordinari (per exemple, beneficis en la venda d’un immoble).



En definitiva, l’evolució de Jerez s’ha de valorar molt positivament, tret que els seus beneficis nets han disminuït un 9%.

Allò realment important és que els resultats de la seva activitat ordinària, que és allò que mesura realment l’evolució del negoci, s’han incrementat en un 32%.

Per una altra banda, l’evolució d’Utrera és preocupant, tot i que els seus beneficis nets s’hagin incrementat en un 19%.

Els seus resultats ordinaris han caigut un 13%.

La distinció que hem fet entre resultats ordinaris i extraordinaris és fonamental a l’hora d’analitzar el comportament d’una empresa.



7. Ràtios (I)

A l’anàlisi del balanç i del compte de resultats s’utilitzen ràtios o indicadors, entre els quals podem destacar els següents:

Solvència: fons propis / total passiu

Mentre més alt sigui aquesta ràtio més gran és la solvència de l’empresa, per tant, més preparada està per poder passar per situacions de dificultat sense comprometre la seva viabilitat.

No obstant, uns fons propis excessivament elevats penalitzen les seves ràtios de rendibilitat, ja que hauria que distribuir els beneficis entre un volum més gran de fons propis. El mercat penalitza aquesta situació.

Nivell d’endeutament: endeutament bancari / total passiu

Mentre més alt sigui aquesta ràtio més inestable és l’estructura financera de l’empresa. L’endeutament bancari té un cost, i aquest endeutament és molt elevat, l’empresa pot tenir problemes per atendre el pagament en moments de caiguda de les vendes.

A més, l’empresa serà molt dependent de la decisió dels bancs de renovar o no al seu venciment els crèdits concedits. Si un banc decidís no renovar, l’empresa podria tenir seriosos problemes de finançament.

També, s’ha de tenir en compte que la banca acostuma a retirar el seu suport en moments de dificultats, justament quan més necessitada està l’empresa de finançament.

Liquiditat: actiu circulant / passiu circulant

Activo circulant: part de l’actiu que va rotant (existències, clients, disponible, etc.), generant liquiditat amb la qual l’empresa pot atendre els seus pagaments.

Passiu circulant: deutes de l’empresa que vencen abans d’1 any.

La liquiditat determina la capacitat que té l’empresa de poder atendre els seus pagaments.

Si una empresa tingués problemes de liquiditat, podria no ser capaç de fer front als seus deutes, la qual cosa portaria a la suspensió de pagaments.

Aquesta ràtio ha de ser més gran d’un (l’actiu circulant més gran que el passiu circulant), i, també, l’empresa ha de disposar d’algun marge de seguretat (valor de la ràtio d’1,5 o 2).

Rotació de mercaderies: Cost de les vendes / existències mitjanes

Cost de les vendes: és el cost de les existències venudes (aquesta dada figura al compte de resultats).

Existències mitjanes: és el volum mitjà d’existències que manté l’empresa al llarg de l’any. Com aquesta dada es coneix ha de ser tinguda en compte:



Si només es disposa de dades de cap d’any, es calcularia sumant les existències en balanç al tancament de l’any anterior i les existències en balanç al tancament d’aquest any, i dividint la suma entre dos.

S’hauria de tenir molt de compte amb la possible estacionalitat, ja que si, per exemple, les vendes de l’empresa es concentren al 1r trimestre aleshores és previsible que al desembre tingui els magatzems plens d’existències, per la qual cosa en aplicar aquesta fórmula s’obtindria un volum d’existències mitjà molt elevat, que no correspondria amb la realitat.

Quant més gran sigui aquesta ràtio, més eficaçment gestiona l’empresa les seves existències. No s’ha d’oblidar que les existències tenen un cost de finançament, per la qual cosa, mentre més ràpid roten més ajustat serà l’estoc que s’ha de finançar.

No obstant, un magatzem excessivament baix implica el risc que l’empresa rebi una comanda d’un client i no sigui capaç d’atendre’l amb la rapidesa necessària, perdent la comanda i, probablement, el client.

Termini de cobrament: (saldo mitjà de clients / xifra de vendes ) * 365

El saldo mitjà de clients es calcula de la mateixa manera que les existències mitjanes, sumant els imports d’aquesta partida de balanç al tancament de l’any anterior i d’aquest any, i dividit la suma entre dos.

S’ha de tenir present que és important no només vendre, sinó que s’han de cobrar aquestes vendes. És freqüent el cas d’empreses que han desaparegut per incrementar molt les seves vendes i trigar en cobrar-les.

No ens oblidem que qualsevol partida de l’Actiu té un cost de finançament, per la qual cosa un import elevat de client implica un notable cost per a l’empresa.

Per tant, mentre més curt sigui el termini de pagament dels nostres clients més petit serà el cost del seu finançament.

Termini de pagament: (saldo mitjà de proveïdors / compres de l’any) * 365

La situació aquí és just la contrària que en el cas anterior: els proveïdors són una font de finançament (financen les matèries primeres i productes adquirits), normalment més barata que d’altres, per la qual cosa mentre més es triga en pagar-les, més gran serà el seu saldo i, per tant, l’empresa es beneficiarà més d’aquest finançament.

No obstant, el retard en el pagament té un límit:

Per una banda, un retard en el pagament als proveïdors pot ser indici que l’empresa té problemes de liquiditat que provoca un endarreriment dels seus pagaments.

Per una altra banda, un retard excessiu en el pagament a proveïdors podria conduir a aquests a deixar de subministrar a l’empresa.



8. Ràtios (II)

Creixement de les vendes

S’ha de comparar el valor obtingut en aquesta ràtio amb el d’altres anys anteriors, per veure si les vendes de l’empresa es van accelerant o si, pel contrari, es van alentint.

Quota de mercat = vendes de l’empresa / vendes del sector

És important per a una empresa no només com creixen les seves vendes, sinó com compara amb el creixement del sector, per veure si l’empresa està guanyant quota de mercat, enfortint la seva posició competitiva, o si, pel contrari, perd quota.

Composició de les vendes per productes

No només interessa analitzar el comportament de les vendes, sinó que és important veure la seva composició:

No és el mateix una empresa que depengui d’un sol producte, que en un moment donat pot fallar, que una altra empresa que tingui una cartera diversificada de productes, de manera que si fallés algun el podria compensar amb un altre que evolucioni bé.

Tampoc és el mateix si les vendes procedeixen d’un producte innovador, en plena fase d’expansió, que si, pel contrari, provenen d’un producte que s’està quedant obsolet i que les seves vendes tendiran a anar disminuint.

Tanmateix, s’ha de veure si les vendes procedeixen de productes que deixen un alt marge, o si, pel contrari, són de productes amb marges molt ajustats.

Marge brut / vendes

El marge brut és la diferència entre els ingressos per vendes i el preu de cost dels productes venuts (dades que s’obtenen del compte de resultats).

Mentre més gran sigui aquesta ràtio més gran serà el marge que està obtenint l’empresa de les seves vendes.

Eficiència: Despeses d’explotació / marge brut

Les despeses d’explotació són totes aquelles despeses (personal, lloguers, informàtica, llum, seguretat, comunicacions, etc.) que no estan imputats directament al producte.

Aquelles despeses que s’imputen directament al producte es recullen en el cost dels productes venuts (que hem vist anteriorment).

Per a una empresa no és només important el capítol d’ingressos sinó que té igual importància el capítol de despeses. Per tant, és important que aquesta ràtio es mantingui el més baix possible, presenti una bona evolució històrica i que compari bé amb la de la competència.



Una empresa amb una estructura de despeses molt elevada corre el risc d’entrar immediatament en pèrdues si cauen les seves vendes, mentre que si les seves despeses són baixes podria “capejar el temporal” més fàcilment.

Càrrega financera / marge d’explotació

Si l’endeutament de l’empresa és elevat això origina unes despeses financeres importants, per la qual cosa un percentatge considerable del seu marge d’explotació haurà de destinar-lo a atendré aquestes despeses, en lloc de poder dur-lo a beneficis.

A més, en un moment de caiguda de vendes i, per tant, del marge d’explotació, l’empresa podria tenir dificultats en atendre aquestes despeses de finançament.

BAI / vendes

El BAI és el benefici abans d’impostos.

Aquesta ràtio mesura el percentatge de les vendes que, un cop ateses totes les despeses (les d’explotació i les financeres), l’empresa aconsegueix portar a beneficis.

Mentre més alt sigui aquesta ràtio, més rendible és l’empresa.

Evolució dels beneficis

És realment important per a una empresa veure com es comporta la seva xifra de beneficis. Per tant:

S’ha d’analitzar si l’empresa accelera, manté o disminueixi el ritme anual de creixement dels seus beneficis.

S’ha de veure si els beneficis creixen més o menys que els de la competència.

S’ha de comprovar si el creixement dels beneficis està a l’alçada de l’estimació del mercat:

Si el creixement és més gran, això podria reflectir en una pujada de la cotització.

Si, pel contrari, el creixement del benefici no respongués a les expectatives, la cotització podria caure.

Ràtios de rendibilitat

Aquestes ràtios relacionen els beneficis amb diferents magnituds i mesuren la rendibilitat de l’empresa. S’ha d’analitzar quina és l’evolució d’aquestes ràtios de rendibilitat i veure com comparen amb els de la competència.

Les principals ràtios de rendibilitat són:

ROA: beneficis / actiu mitjans

Els actius mitjans es calculen d’igual manera que hem assenyalat per a les existències mitjanes.



Aquesta ràtio posa en relació el benefici obtingut per l’empresa amb la grandària del seu balanç. Mesura si la grandària creixent de l’empresa va acompanyada del manteniment dels seus nivells de rendibilitat o si, pel contrari, aquest creixement està implicant un progressiu deteriorament en els seus nivells de rendibilitat.

ROE: beneficis / fons propis mitjans

Aquesta ràtio de rendibilitat és més significativa, ja que mesura el rendiment que l’empresa està obtenint dels seus fons propis, és a dir, dels fons que els accionistes tenen compromesos a l’empresa.

L’evolució d’aquesta ràtio tindrà un impacte significatiu en la cotització de l’acció.



9. Cash-flow

El cash-flow mesura els recursos generats per l’empresa, concepte que no coincideix amb el benefici net.

Ja que en el càlcul del benefici net s’inclouen una sèrie de despeses (amortitzacions i provisions) que, tot i que són pèrdues per a l’empresa, no generen sortida de diner, sinó que es tracta únicament d’apunts comptables.

En el capítol 5 hem definit aquestes dues partides:

Amortitzacions: és la pèrdua de valor que va patint tots els anys l’immobilitzat de l’empresa (edificis, instal·lacions, maquinàries, vehicles de transport, equips informàtics, etc.) per l’ús, a la seva obsolescència, etc. .

Provisions: és la pèrdua de valor que en un moment puntual pot patir algun element de l’actiu: per exemple, clients que probablement no van pagar, existències que s’han deteriorat, etc.

També es doten provisions per a possibles pèrdues futures en les quals pot incórrer l’empresa: per exemple, per alguna demanda judicial, impostos reclamats per Hisenda, etc.

Per tant, si volem calcular els recursos generats per l’empresa, és a dir, el diner que entra a l’empresa, s’han de deduir.

El cash-flow es calcula:

Cash-flow = beneficis nets + amortitzacions + provisions

Exemple: Calculem el cash-flow generat per l’Empresa Carmona:



Mentre que el benefici net ha caigut un 6%, el cash-flow s’ha incrementat en un 7%. Aquest diferent comportament s’explica pel fort creixement de les provisions (+50%).

Aquestes majors provisions poden respondre a una realitat (per exemple, més saldo de clients de dubtós cobrament), o també pot ser que l’empresa hagi “inflat” voluntàriament la seva xifra de provisions. S’ha de tenir en compte que la xifra de beneficis pot ser, dins de certs límits, "manipulable" per l’empresa, que pot buscar:

Donar menys beneficis per pagar menys impostos.

O donar més beneficis si, per exemple, cotitza a Borsa i vol que la seva acció s’apreciï.

Les partides que l’empresa acostuma a utilitzar per "adequar" els seus beneficis són precisament la de provisions i la d’amortitzacions.

L’empresa disposa de cert marge per decidir quina xifra d’amortitzacions i de provisions porta al compte de resultats. Per tant, el cash-flow, en la mesura que no inclou l’efecte d’aquestes dues partides, dóna una imatge més exacta de quina és l’evolució de l’empresa.



10. Exercici (I)

Exercici: Analitzar el balanç i el compte de resultats de la següent empresa:

Balanç

Compte de resultats

Resposta: Comencem per calcular les ràtios més significatives.

Ràtios



A l’evolució d’aquesta empresa s’observen una sèrie d’aspectes negatius significatius:

Deteriorament creixent de la seva estructura financera, amb un pes cada cop més petit dels recursos propis, al temps que l’endeutament bancari creix ostensiblement.

Creixent moderació de les vendes, que en el darrer any només s’incrementen en un 5%.

Allargament del termini de cobrament dels clients, cosa que comporta més saldo de clients al balanç i, per tant, un cost més gran de finançament.

Fort deteriorament en la ràtio d’eficiència, és a dir, les despeses d’explotació consumeixen una part creixent del marge brut.

Com a conseqüència del fet anterior, el percentatge que representa la xifra de BAI sobre vendes ve disminuint ininterrompudament en els darrers 4 anys.

Estancament dels beneficis respecte a l’any anterior i forta caiguda respecte als de l’exercici 99. Comportament similar s’observa en l’evolució de cash-flow.

Deteriorament notable de les ràtios de rendibilitat (ROA i ROE), si bé aquest darrer segueix presentant uns valors molt destacats.

Com a aspectes positius, s’hauria de mencionar:

Certa millora a la seva ràtio de liquiditat, tot i que segueix presentant valors ajustats.

Millora en la ràtio de "marge brut / vendes".

En conjunt, predominen els aspectes negatius en aquesta evolució de resultats.



11. Exercici (II)


Balanç

Compte de resultats




Ràtios

En l’evolució d’aquesta empresa s’observen una sèrie d’aspectes molt positius:

Acceleració del ritme de creixement de les vendes.

Millora en la ràtio "marge brut / vendes": les vendes aporten cada vegada un major marge.

El creixement dels beneficis es va, igualment, accelerant, assolint en l’últim any un increment del 33%.

Les ràtios de rendibilitat de l’empresa segueixen millorant, a pesar de trobar-se ja en nivells molt elevats:

El ROA supera el 19%

El ROE es situa per sobre del 66%.

Per altra banda, l’empresa està aconseguint aquests forts creixements, sense que se li deteriorin altres ràtios fonamentals:

Manté la seva estructura financera, amb uns fondos propis que van guanyant pes i un endeutament bancari que es situa al voltant del 40%-45% del passiu.

Pràcticament manté el termini de cobrament dels seus clients, que només augmenta lleugerament.

Manté el seu nivell d’eficiència, amb només un lleuger deteriorament.

El més negatiu d’aquests comptes és un nivell ajustat de liquides, encara que ve presentant un lleugera millora.

En definitiva:

Bona evolució, amb fortes taxes de creixement i millora en els seus nivells de rendibilitat, mantenint el nivell d’altres ràtios.



12. Exercici (III)


Balanç

Compte de resultats




Ràtios

Quan analitzem aquests resultats, el que es podria destacar és el fort ritme de creixement de les vendes, al mateix temps que es dispara la xifra de benefici, amb un increment en l’últim any del 54%.

Això comporta una forta millora en les ràtios de rendibilitat, especialment a nivell de ROE, que puja del 34% en 1999 a més del 43% en el 2000.

Amb aquestes dades es podria concloure que aquesta empresa està evolucionant molt positivament, però si s’analitza amb més detall la composició del seu compte de resultats es pot veure com "no és or tot el que lluu":

Marge d’explotació pràcticament estancat, ja que encara que les vendes evolucionen bé, el seu increment és compensat amb un fort creixement de les despeses d’explotació.

Aquest estancament es posa novament de manifest quan analitzem l’evolució dels resultats ordinaris, que porta 4 anys al voltant dels 100 milions d’euros.

El manteniment d’aquests resultats ordinaris s’aconsegueix gràcies a la forta reducció de l’import destinat a amortitzacions, així com de les provisions.

Podria ser que aquestes reduccions responguin a raons objectives, però també podria ser que l’empresa s’hagi vist forçada a les mateixes, amb l’objecte de mantenir la xifra de resultats ordinaris.

El creixement en beneficis s’explica exclusivament pel fort increment de resultats de caràcter extraordinari, resultats que responen a operacions puntuals i que potser no es tornin a produir en propers exercicis.

Si s’analitza l’evolució del cash-flow, en el què es depura l’efecte de les amortitzacions i provisions, l’evolució de l’ empresa és clarament negativa.

Altres ràtios de l’empresa també presenten una evolució preocupant:

Fort deteriorament de l’estructura financera, amb caiguda del pes dels fondos propis i increment de l’endeutament bancari.



El termini de cobrament de clients creix desmesuradament, cosa que incideix en un fort increment del seu cost de finançament.

La ràtio d’eficiència presenta un notable deteriorament, resultat de l’augment de les despeses d’explotació.

Per últim, cal destacar també el fort increment de les despeses financeres.



13. Cost dels recursos propis

En principi, es podria pensar que mentre que l’endeutament bancari té un cost per a l’empresa, els fondos propis no tenen cost.

És cert que en el compte de resultats apareix una partida de despeses financeres corresponents a l’endeutament bancari, però no apareix cap cost relacionat amb els fondos propis.

Però aquesta interpretació no és correcta: l’empresa ha de remunerar als seus accionistes distribuint part del benefici en forma de dividends.

Com a aproximació, es podria considerar que el cost dels fondos propis és l’import dels dividends distribuïts.

Exemple: Una empresa té fondos propis de 100 milions d’euros i destina al pagament de dividends 5 milions. El cost dels seus recursos propis serà:

Cost dels fondos propis = dividends / fondos propis (*)

(*) El més correcte seria utilitzar com a denominador el saldo mig de fondos propis durant tot l’exercici.

Després,

Cost dels fondos propis = 5 / 100 = 5,0%

Altre aspecte que s’ha de tenir en compte és l’estalvi fiscal:

La despesa financera de l’endeutament bancari, en la mesura en que minora la xifra de BAI (xifra sobre la que es calculen els impostos), comporta un estalvi fiscal.

Els dividends no minoren la xifra de BAI, ja que es calculen a partir del benefici net, i per tant no originen estalvi fiscal.

Per tant, a igualtat de cost, l’endeutament bancari és més barato que el finançament amb recursos propis.

Veiem un exemple: Suposem que una empresa té vendes de 100 milions d’euros i que en principi no té cap despesa. Aquesta empresa necessita 300 milions d’euros i se li plantegen dues alternatives:

a) Endeutament bancari a un tipus del 10%

b) Emetre capital al que remuneraria amb dividends per un import també del 10% del capital emès.

Vegem el cost de les dues alternatives:



(*) Els impostos s’han calculat com un 35% de la xifra de BAI

Amb l’alternativa A (endeutament bancari), aquesta empresa pot destinar un major import a reserves.

El cost dels dos finançaments ha estat el mateix, en un caso 30 milions d’interessos i en l’altre 30 milions de dividends, la diferència està en que en l’opció A, al disminuir la xifra de BAI, també disminueix la càrrega impositiva.

No obstant, a l’hora d’elegir entre aquestes dues fonts de finançament no és el cost l’únic factor que compta, sinó que s’ha de considerar l’estabilitat de l’empresa:

El cost financer és exigible i en caso de no ser atès pot portar l’empresa a la fallida.

El cost dels recursos propis no és exigible, per tant, en un període de dificultats l’empresa pot no distribuir dividends.



14. Benefici per acció (BPA)

El benefici per acció (BPA) es calcula:

BPA = Benefici net / Núm. d’accions

L’evolució d’aquesta ràtio és més important per l’accionista que la pròpia evolució del benefici net.

El benefici net pot créixer molt, però si igualment el nombre d’accions augmenta significativament, el BPA pot disminuir.

Vegem un exemple:

Un accionista té 100 accions d’una empresa. El nombre total d’accions en circulació és de 1.000. L’empresa obté un benefici net de 2.000.000 euros.

Per tant, el BPA serà:

BPA = 2.000.000 / 1.000 = 2.000 euros

Com que l’accionista posseeix 100 accions, el benefici que li correspon és de 200.000 euros. Això no significa que l’accionista hagi de rebre aquest import, sinó que es tracta d’un càlcul teòric de la part del benefici que li correspondria. Després l’empresa decidirà si reparteix dividends o no, i en quina quantia.

L’any següent, l’accionista continua amb les seves 100 accions, però l’empresa ha ampliat capital i el total de títols en circulació és ara de 5.000. El benefici net d’aquest exercici ha estat de 4.000.000 euros.

Si analitzem el benefici, el comportament ha estat molt positiu, amb un creixement del 100%.

Però si calculem el BPA d’aquest exercici:

BPA = 4.000.000 / 5.000 = 800 euros.

Resulta que el BPA ha disminuït un 60%.

El benefici que li correspondria aquest any a aquest accionista és de 80.000 euros, per la qual cosa probablement no estarà massa satisfet amb la marxa de l’empresa.

La cotització en Bola de l’acció depèn en gran mesura del BPA, per tant la cotització d’aquesta acció caurà estrepitosament.

Quan una empresa amplia capital ha de tenir en compte l’impacte que tindrà en BPA. Les ampliacions de capital poden ser:

Dilutives, quan el seu impacte en BPA és negatiu, com en l’exemple anterior.

No dilutives, quan van dirigides a finançar projectes d’inversió que permeten obtenir uns beneficis que mantenen el BPA.

Suposem que en l’exemple anterior, l’ampliació de capital realitzada permet incrementar el benefici fins 10.000.000 d’euros. Per tant:



BPA = 10.000.000 / 5.000 = 2.000 euros.

En aquest cas l’empresa hauria aconseguit mantenir la seva xifra de BPA.

La empresa ha de ser selectiva a l’hora de fer ampliacions de capital. Estan justificades:

Aquelles necessàries per enfortir l’estructura patrimonial d’una empresa en dificultat (en aquesta situació el més important és la supervivència de l’empresa abans que l’evolució del BPA).

Aquelles destinades a finançar el creixement de l’empresa (noves inversions) en la mesura en que el seu impacte (a llarg termini) en BPA no sigui negatiu.

El més important és l’evolució a llarg termini, ja que pot ser que el seu impacte en el BPA del 1r any sigui negatiu (els projectes d’inversió tarden temps en ser rentables), però que a llarg termini sigui positiu.



15. ROE

El ROE mesura la rendibilitat obtinguda per l’empresa sobre els seus fons propis. Es calcula:

ROE = Benefici net / Fons propis mitjans

(*) Es prenen els fons propis mitjos de l’any.

Aquesta és una de les ràtios més seguides pels inversors i que influeix directament en la cotització de l’acció.

És important no només l’evolució dels beneficis nets, sinó el comportament de les ràtios de rendibilitat.

Una empresa pot tenir un fort increment del benefici i al mateix temps, una caiguda del seu ROE.

Veiem un exemple:

La societat Chipiona té uns fons propis mitjos de 500 milions d’euros i obté un benefici net de 100 milions d’euros.

Per tant, el seu ROE serà:

ROE = 100 / 500 = 20%

En el següent exercici, el benefici augmenta fins a 140 milions d’euros, però els fons propis mitjos, després d’una ampliació de capital realitzada, s’eleven ara a 1.000 milions d’euros.

Per tant, el comportament en beneficis és molt positiu, amb un creixement del 40%.

Però a nivell de ROE, el seu valor actual és:

ROE = 140 / 1.000 = 14%

El ROE ha experimentat una seriosa caiguda i la cotització de l’acció d’aquesta societat caurà amb tota seguretat, pel fort deteriorament d’aquesta ràtio, tot i el creixement del 40% dels beneficis.

Quan es realitza una ampliació de capital s’ha d’analitzar el seu impacte en ROE. La norma que s’aplica és la següent:

Si l’ampliació de capital es dedica a inversions en les quals obté una rendibilitat superior al seu ROE, l’impacte en aquesta ràtio és positiu.

Pel contrari, si es fan inversions amb rendibilitats inferiors al seu ROE, l’impacte és negatiu.

Veiem un exemple: partint del cas anterior (fons propis mitjos de 500 milions d’euros i benefici net de 100 milions d’euros), aquesta societat realitza una ampliació de capital de 200 milions d’euros. Calcular el seu impacte en ROE si:

a) El nou import es destina a finançar una inversió en la qual espera obtenir una rendibilitat del 10%.



b) La rendibilitat de la nova inversió serà del 30%.

1ª opció: El ROE actual de l’empresa és del 20%. La nova inversió aporta un benefici de 20 milions d’euros (10% de la inversió), amb la qual cosa el benefici de l’empresa serà ara de 120 milions d’euros, mentre que els seus fons propis medis s’eleven ara a 700 milions d’euros.

ROE = 120 / 700 = 17,1%

El ROE de l’empresa cau quasi 3 punts percentuals, cosa que pot afectar molt negativament a la seva cotització.

2ª opció: La nova inversió aporta un benefici de 60 milions d’euros (30% de la inversió), i per tant el benefici de l’empresa serà ara de 160 milions d’euros, amb uns fons propis medis s’eleven a 700 milions d’euros

ROE = 160 / 700 = 22,9%

En tot cas, l’important quan es fa una ampliació de capital no és el seu impacte en ROE en el primer exercici, sinó com influirà en l’evolució a llarg termini d’aquesta ràtio.



16. Pay-out

El Pay-out indica el percentatge dels beneficis que l’empresa reparteix als seus accionistes com a dividends:

Pay-out = Dividends / Benefici net

Vegem un exemple:

La societat Lebrija obté un benefici net de 100 milions d’euros dels que decideix repartir 35 milions d’euros com a dividends.

Per tant, el seu Pay-out serà:

Pay-out = 35 / 100 = 35%

Quin percentatge de pay-out és l’adequat? No hi ha una resposta única, sinó que dependrà de la situació de cada empresa:

Una empresa en plena fase d’expansió, que ha de fer importants inversions, el més lògic és que el seu pay-out sigui baix i retingui la major part del benefici dins de l’empresa per finançar el seu creixement.

Una empresa madura, les inversions previstes de la qual són limitades, el seu pay-out hauria de ser elevat, repartint als seus accionistes un percentatge important dels seus beneficis.

La política de pay-out incideix directament en la cotització.

Com a regla general, el mercat preferirà un pay-out elevat, en la mesura en què és una remuneració que rep l’accionista.

Però el mercat sap distingir:

Si el motiu de repartir pocs dividends és el finançament d’un interessant pla d’expansió, el mercat seguirà apostant per aquest valor.

Recentment, la companyia espanyola Telefónica va decidir no repartir dividends per finançar la seva agressiva estratègia d’adquisicions en Llatinoamèrica i el mercat va acollir aquesta notícia amb una forta pujada.

Si el pay-out és baix però no està clara la política de creixement de l’empresa, el mercat tendirà a penalitzar a aquest valor.

El que castiga el mercat especialment és quan es produeix una caiguda del pay-out i no queden suficientment explicats els motius. El mercat podria entendre que l’empresa està travessant problemes (seriosos) de finançament.

La política de dividends també depèn de com es comporta el benefici de l’empresa:

Aquelles empreses que presenten una evolució estable en beneficis solen mantenir també una política de dividends molt regular, augmentant lleugerament cada any els dividends distribuïts en l’exercici anterior.



Aquesta és una remuneració esperada per l’accionista, i per tant, trencar aquesta tendència suposa un fet inesperat per a ell, que deixa de rebre uns ingressos amb els que hi comptava. Per això l’empresa haurà d’explicar molt bé els motius del canvi si no vol que el mercat li passi factura.

Aquelles altres empreses amb beneficis més volàtils, el comportament dels seus dividends presenta també fortes oscil·lacions, que el mercat ja té assumides.



17. Ràtios de liquiditat

Per mesurar la situació de liquiditat d’una empresa s’utilitzen les següents ràtios:

Ràtio de liquiditat immediata = Disponible / Passiu exigible c/p

És la ràtio de liquiditat més exigent ja que tan sols considera com actiu líquid els diners que té l’empresa i ho compara amb els deutes que tenen venciment a curt termini (< 1 any).

Coeficient àcid = ( Disponible + clients ) / Passiu exigible c/p

És més ampli que l’anterior, ja que considera com a actius líquids no només els diners sinó els cobraments pendents dels seus clients.

Ràtio de liquiditat = ( Disponible + clients + existències ) / Passiu exigible c/p

És la ràtio de liquiditat més ampli, ja que també inclou les existències de productes acabats (l’empresa els vendrà, generant liquiditat).

No hi ha valors estàndards per aquestes ràtios, sinó que depenen del tipus de negoci.

El més important és veure com comparen amb la mitja del sector i si estiguessin per sota veure si això respon a un fet diferencial de l’empresa o si, pel contrari, manifesta un problema de liquiditat.

També s’ha d’analitzar com venen evolucionant històricament en l’empresa, per veure si s’estan deteriorant.

Alguns manuals parlen d’uns valors mínims (1 pel coeficient àcid i 2 per la ràtio de liquiditat) que s’ha de prendre simplement a títol indicatiu.

Una altra ràtio que s’utilitza per mesurar la liquiditat és:

Núm. de dies de pagament = ( disponible + clients ) / despeses mitges diàries

Aquesta ràtio mesura el número de dies de despeses que l’empresa pot atendre amb la seva liquiditat actual.

Les despeses mitges diàries es calculen dividint les despeses anuals (personal, matèria prima, energia, electricitat, financers, etc.) entre 365.

Aquest càlcul és vàlid si l’empresa funciona uniformement durant l’any, ja que si la seva activitat es concentrés en pocs mesos, aquest càlcul s’hauria d’ajustar.

No hi ha un valor estàndard per a aquesta ràtio, el que si sembla clar és que si l’empresa tan sols té cobertes les despeses dels propers 3 dies, la situació de liquiditat és dramàtica, mentre que si té cobertes les despeses dels propers 300 dies, la situació de liquiditat sembla excessiva.



Un valor acceptable pot ser, per exemple, tenir coberts els pagaments del proper mes. En tot cas, l’important és veure com ve evolucionant aquesta ràtio en els darrers anys i com compara amb la mitja del sector.

Altres ràtios de liquiditat és el fons de maniobra:

Fons de maniobra = Actiu circulant - passiu exigible c/p

En principi:

Fons de maniobra < 0. Situació apurada de liquiditat, ja que l’empresa no cobreix amb el seu actiu circulant els deutes que vencen en el proper any.

Fons de maniobra = 0. Liquiditat molt ajustada; el simple retràs en el cobrament d’un client o la ralentització de les vendes pot fer que l’empresa no pugui atendre els seus pagaments.

Fons de maniobra > 0. Situació adequada. El fons de maniobra ha de ser positiu i en una quantia suficient per què l’empresa disposi d’un marge de seguretat.

No basta únicament amb que el fons de maniobra sigui positiu sinó que s’ha d’analitzar la composició de l’actiu circulant. Podria succeir, per exemple, que l’empresa disposi d’un fons de maniobra molt elevat per tenir el magatzem ple de productes que no és capaç de vendre.

Per últim convé recordar que:

L’empresa ha de disposar d’un nivell de liquiditat suficientment ampli, per poder atendre els seus pagaments sense problemes, disposant d’un coixí suficient per fer front a situacions imprevistes.

La liquiditat és una partida de l’actiu que requereix finançament, per tant, mentre major sigui la liquiditat, major serè el seu cost de finançament.



18. Cicle d’explotació

Es denomina cicle d’explotació al temps que passa des que l’empresa adquireix la matèria prima fins que, una vegada transformada en producte final, ho ven i cobra aquesta venda del client.

Durant tot aquest període l’empresa va fent despeses (que haurà d’anar pagant), mentre que els ingressos només arriben al final:

L’empresa ha d’anar pagant:

Matèria prima

Ma d’obra

Energia, aigua, electricitat

Publicitat

Altres despeses generals

Despeses financeres

etc.

Algunes d’aquestes despeses l’empresa no ha de pagar-les al comptat sinó que disposa de cert aplaçament (per exemple, quan adquireix matèria prima els proveïdors solen permetre el pagament aplaçat). La necessitat financera no sorgeix fins el moment en què efectivament s’ha de fer el pagament.

L’empresa no rep ingressos fins que no cobra del client, per la qual cosa haurà de disposar d’altres recursos financers per atendre aquests pagaments.

Aquests recursos financers constitueixen el fons de maniobra:

Recursos a llarg termini que financen actiu circulant.

La durada del cicle d’explotació varia notablement d’una empresa a una altra:

Des de pocs dies, per exemple, en una empresa comercial que, per tant, no ha de fabricar, fins a diferents anys, per exemple, en unes drassanes.

Per això, l’import del fons de maniobra dependrà del tipus d’activitat que realitzi l’empresa.



19. Termini mig de cobrament, de pagament, de magatzem...

Pel càlcul del cicle d’explotació es poden utilitzar les següents ràtios:

A) Termini mig de magatzem: mesura el número de dies que la matèria prima està en magatzem abans de començar el procés de fabricació. Es calcula:

(saldo mig en magatzem / consum anual de matèries primes) * 365

El saldo mig de matèries primes en magatzem es poden estimar:

(existències inicials + existències finals) / 2

B) Termini mig de fabricació: mesura la durada en dies del procés de fabricació. Es calcula:

(saldo mig de productes en curs / cost de la producció anual) * 365

El saldo mig de productes en curso es pot estimar:

(saldo al començament d’exercici + saldo al tancament d’exercici) / 2

C) Termini mig en magatzem del producte acabat: número de dies que passa en magatzem el producte final abans de ser venut. Es calcula:

(saldo mig de productes acabats / cost de les vendes) * 365

El saldo mig de productes acabats es pot estimar:

(saldo a l’inici d’exercici + saldo al tancament d’exercici) / 2

D) Termini mig de cobrament: número de dies que passen des que el producte és venut fins que el client paga la seva compra. Es calcula:

(saldo mig de clients / vendes) * 365

El saldo mig de clients es pot estimar:

(clients a l’inici d’exercici + clients al tancament d’exercici) / 2

Una vegada calculats aquestes ràtios, la durada del cicle d’explotació seria:

Cicle d’explotació = A + B + C + D

D’aquest cicle d’explotació es podrien depurar els aplaçaments que els diferents creditors concedeixen a l’empresa, sent un dels més rellevants el que atorguen els proveïdors i que es denomina termini mig de pagament.

E) Termini mig de pagament: número de dies que passen des que l’empresa adquireix la matèria prima fins que paga al proveïdor. Es calcula:

(saldo mig de proveïdors / compra de matèries primes) * 365

El saldo mig de proveïdors es pot estimar:

(proveïdors a l’inici d’exercici + proveïdors al tancament d’exercici) / 2

Depurant aquest efecte, el cicle d’explotació quedaria:

Cicle d’explotació = A + B + C + D – E



20. Exercici

Calcular les ràtios de liquiditat de l’Empresa Salmedina:

Balanç

Compte de resultats

Les ràtios que mesuren la liquiditat són les següents:

Atenció: En el càlcul del Núm. de dies de pagament s’han considerat només aquelles despeses que impliquen desembós monetari (cost de les vendes, despeses de personal, altres despeses, despeses financeres i impostos). Per contra, no s’han considerat aquells altres que són simples apunts comptables i que no impliquen sortida de diners (amortitzacions i provisions).

El més destacat de l’evolució d’aquesta empresa és la millora constant en el seu nivell de liquiditat en els darrers 3 anys.

Partia d’una situació delicada, amb fons de maniobra negatiu, i ha anat millorant la seva posició durant aquests anys.

El seu nivell actual de liquiditat es pot considerar de satisfactori.



21. Exercici

Calcular la durada del cicle d’explotació de l’Empresa Picacho:

Balanç

Compte de resultats

Altres dades que necessitem són:



Ja podem calcular la durada del cicle d’explotació (núm. de dies):

Es pot comprovar el deteriorament que ve patint en els dos darrers anys el cicle d’explotació, que s’explica per:

Allargament del termini mig de la matèria prima en magatzem, del termini mig de fabricació, així com per escurçament de l’aplaçament del pagament que concedeixen els proveïdors.

Les úniques ràtios que evolucionen correctament és el termini mig de productes acabats i el termini mig de cobrament de clients.

El creixent termini que passa entre els pagaments que realitza l’empresa i el cobrament de les seves vendes l’exigirà disposar d’un major fons de maniobra amb el què poder finançar aquest desfasi entre ingressos i despeses.

El major fons de maniobra comportarà un major cost de finançament.



22. Estructura del Passiu

L’estructura del passiu d’una empresa, tot i la flexibilitat que pot presentar, ha de complir una sèries de normes bàsiques:

El passiu a llarg termini (bé siguin fons propis, bé passiu exigible) ha de finançar totalment l’actiu fix de l’empresa.

Una situació molt perillosa és finançar inversions en immobilitzat amb recursos a curt termini.

Aquests recursos s’hauran de tornar a curt termini i pot ser que l’empresa no disposi de liquiditat suficient.

A més, el passiu a llarg termini també ha de finançar part de l’actiu circulant (fons de maniobra).

D’aquesta manera, la liquiditat amb la qual l’empresa pot comptar a curt termini (actiu circulant) és superior a les deutes amb venciment a curt termini, evitant problemes de liquiditat.

L’empresa ha de comptar amb una estructura equilibrada entre fons propis i passiu exigible.

No existeix una distribució òptima idèntica per a qualsevol empresa. La decisió entre quin percentatge del passiu ha de ser recursos propis i quina part exigible dependrà:

Dels mitjans amb els quals comptin els accionistes, tret que no els importi donar entrada en el capital a nous accionistes, la qual cosa implica la pèrdua de part del control de l’empresa.

De l’elecció que faci l’empresa entre solvència i rendibilitat. En principio:

Mentre més gran és el volum de fons propis, més gran és la solvència de l’empresa, però més petita és la seva rendibilitat (mesurada en termes de ROE = beneficis / fons propis mitjos).

Mentre més gran sigui l’endeutament més petita és la solvència, però més gran pot ser la seva rendibilitat.



a) Nivell d’endeutament financer

L’empresa només ha de recórrer a l’endeutament financer quan el seu apalancament sigui positiu, és adir, el cost dels recursos aliens sigui inferior a la rendibilitat que obté d’aquests.

Per descomptat, també podrà (haurà) de recórrer a l’endeutament quan no li quedi més remei, en aquells casos en els quals es necessitin fons addicionals per poder seguir funcionant i els accionistes no puguin (o no vulguin) invertir més diners a l’empresa.

L’increment de l’endeutament bancari comporta:

Increment del risc de l’empresa: la càrrega financera que haurà d’anar pagant serà més gran, per la qual cosa si els ingressos no evolucionen correctament, l’empresa pot tenir problemes per atendre aquests pagaments.

Derivat d’aquest major risc, els tipus d’interès que exigeixin els bancs pel finançament concedit aniran augmentant, fent la càrrega financera encara més carregosa per a l’empresa.

Més gran serà la dependència de la banca. S’ha de recordar que les entitats financeres acostumen a estar molt disposades a concedir crèdits quan l’empresa va bé, però quan aquesta va malament (que és precisament quan més necessitat acostuma a tenir d’aquest finançament) les entitats financeres acostumen a “desaparèixer”.

b) Nivell de fons propis

Els fons propis permeten a l’empresa comptar amb un "matalàs de seguretat" amb el qual poder absorbir pèrdues que poden produir-se, garantint la seva supervivència.

El nivell de fons propis ha de ser l’adequat: ni molt reduït (que debiliti l’estructura financera de l’empresa), ni excessiu, ja que, segons hem comentat, pot penalitzar la rendibilitat.

A més, un nivell de fons propis suficient és un requisit necessari que exigiran les entitats financeres per concedir finançament a l’empresa.



23. Cost del Passiu

Quan es calcula el cost del passiu d’una empresa s’ha de distingir entre passiu exigible i fons propis. .

El cost del passiu serà la mitjana ponderada entre el cost d’aquestes dues fonts de finançament.

A) Cost del passiu exigible

Analitzarem ara el cost del finançament bancari, que és un dels passius exigibles més importants de qualsevol empresa. La resta de recursos exigibles té un tractament similar.

Cost endeutament bancari = ( Interessos - Impostos ) / Saldo mitjà

Els interessos es calculen aplicant el tipus d’interès acordat amb el banc al saldo mitjà disposat del crèdit.

Els impostos es resten perquè al ser els interessos una despesa deduïble impliquen una menor base imposable i, per tant, una menor càrrega impositiva.

Exemple: Una empresa té concedit un crèdit al 7%. El saldo mitja disposat durant l’exercici ha estat de 10 milions d’euros.

Interessos = 7% * 10.000.000 = 700.000 euros

Impostos = 35% * 700.000 = 245.000 euros

(*) Es considera un tipus impositiu del 35%

Per la qual cosa,

Cost endeutament bancari = ( 700.000 - 245.000 ) / 10.000.000 = 4,55%

B) Cost dels fons propis

Els fons propis tenen un cost per a l’empresa equivalent als dividends amb els quals retribueix als seus accionistes.

Cost fons propis = Dividends / Fons Propis Mitjos

Els dividends no són una despesa deduïble, per la qual cosa no es produeix l’estalvi d’impostos que hem vist en el cas de l’endeutament bancari.

Exemple: L’empresa de l’exemple anterior disposa d’uns fons propis mitjos de 20 milions d’euros i distribueix en aquest exercici dividends per import de 2 milions d’euros.

Cost fons propis = 2.000.000 / 20.000.000 = 10%



C) Cost del passiu

Es calcula com la suma ponderada de les diferents fonts de finançament considerades.

A l’exemple que estem analitzant només hem analitzat dos (endeutament bancari i fons propis), però si hagués d’altres (pagarés, deute subordinat, etc.) el tractament seria similar.

La ponderació es realitza de la següent manera:

Per tant, el cost del passiu és del 8,18%.

Aquesta empresa únicament podrà assumir projectes d’inversió del quals obtenir un rendiment superior a aquest 8,18% perquè li resultin rendibles.



24. Exercici

Analitzar l’estructura financera de l’Empresa Rijerta:

Balanç

Compte de resultats

D’altres dades d’interès:

Solució: Amb la informació disponible calculem les següents ràtios que ens permeten tenir una visió de la situació actual de la seva estructura financera, així com de la seva evolució en els darrers anys:



Ràtios

Podem destacar:

L’aspecte més positiu és que el passiu a llarg termini és cada cop més gran que l’actiu fix, cosa que es tradueix en un fons de comerç creixent.

L’empresa disposa d’una còmoda situació de liquiditat, ja que una part cada cop més significativa de l’actiu circulant es finança com a passiu a llarg termini.

No obstant, s’hauria d’analitzar la composició de l’actiu circulant: no és el mateix que estigui constituït per disponible o per deutes de clients solvents, a que estigui format per existències de productes de difícil venda.

Tot i això, el pes dels fons propis dins del passiu és cada cop més petit: en només 3 anys el seu pes ha disminuït en quasi 10 punts percentuals.

Això es tradueix en un creixent pes de l’endeutament financer: el seu pes al passiu està creixent significativament: del 40% al 97, a prop del 55% al 2000.

Com a resultat d’això, les despeses financeres augmenten considerablement:

L’any 1997 absorbien el 5% del marge d’explotació, mentre que al darrer exercici representen el 47%: quasi la meitat del marge d’explotació l’ha de dedicar l’empresa a pagar interessos.

Això porta a un deteriorament de les ràtios de rendibilitat (ROE y BPA): mentre que el marge d’explotació està estabilitzat, el fort creixement dels interessos fa caure la xifra de benefici.

En definitiva, l’empresa Rijerta presenta una bona relació entre passiu a llarg termini i passiu a curt termini.

El problema radica en que està finançant el seu creixement bàsicament amb endeutament bancari, amb un recurs molt limitat a fons propis, cosa que està afectant severament al seu compte de resultats. Aquesta empresa hauria de realitzar una ampliació de capital, amb la qual reduir part del seu endeutament bancari i equilibrar la seva estructura financera.



25. Exercici

Comparar l’estructura financera de les següents empreses:

Balanç

Compte de resultats

Altres dades d’interès:



Solució:

Amb la informació disponible calculem les següents ràtios:

Ràtios

(*) Rendibilitat de l’Actiu; s’ha calculat abans d’interessos i després d’impostos: (marge d’explotació – provisions) * 0,65 / Actius totals mitjos.

(**) Cost financer: s’ha deduït l’estalvi fiscal: cost financer * 0,65.

Podem destacar:

L’estructura financera d’aquestes dues empreses és molt diferent: l’Empresa Lebrija utilitza en gran part recursos propis, mentre que l’Empresa Trebujena es finança fonamentalment amb endeutament bancari.

L’apalancament més gran de l’Empresa Trebujena comporta un alt nivell de risc, que porta a la banca a encarir el cost dels seus crèdits.

En ambdós casos, l’apalancament és positiu a l’exercici 99 (cost de l’endeutament inferior al rendiment de l’Actiu), però aquest apalancament es fa negatiu a l’exercici 2000.

Això es deu a l’encariment a ambdues empreses de l’endeutament bancari.

A l’exercici 99, el cost dels fons propis és superior al de l’endeutament bancari, degut a l’estalvi fiscal d’aquest darrer (és una despesa deduïble).

És per això, que l’Empresa Lebrija, que recorre en major part a fons propis, té un cost del Passiu superior.

A l’exercici 2000 la situació és diferent a ambdues empreses:

A l’Empresa Lebrija el cost dels fons propis segueix sent més elevat.

A l’Empresa Trebujena l’endeutament ha arribat a uns nivells tan elevats que ha portat a la banca a encarir substancialment el cost dels seus crèdits, fent que aquesta font de finançament sigui ara la més cara.

En ambdós casos, l’encariment de l’endeutament bancari és el responsable de la caiguda dels beneficis a l’exercici 2000.



Aquest encariment ha esta molt superior a l’Empresa Trebujena, circumstància que ha fet que la caiguda del seu benefici hagi estat molt més intensa.

En definitiva, veiem com l’empresa més apalancada (Empresa Trebujena) estava obtenint unes rendibilitats superiores (ROE y BPA).

Però aquest apalancament ha arribat a uns nivells que ha disparat el risc d’aquesta empresa, cosa que ha portat a la banca a encarir el cost del seu finançament, amb un efecte molt negatiu en resultats.

L’apalancament financer contribueix a incrementar la rendibilitat d’una empresa, però si aquest apalancament es fa excessiu acaba per disparar el cost de l’endeutament bancari.



26. Costos fixos vs costos variables

Els costos d’una empresa es poden classificar en dos grans grups:

a) Costos fixos

b) Costos variables

a) Costos fixos

Són aquells que no depenen del nivell d’activitat de l’empresa, sinó que són una quantitat determinada, independentment del volum de negoci.

Exemple: el lloguer de les oficines. L’empresa haurà de pagar tots els mesos el mateix lloguer amb independència del comportament de les seves vendes.

D’altres costos fixos: el sou de la secretaria del President, el cost de finançament dels equips informàtics, la minuta anual de l’advocat, la retribució de l’assessor fiscal, etc.

Els costos fixos no són permanentment fixos, sinó que arribant a certs nivells d’activitat poden variar:

Exemples: les despeses de lloguer. Si l’activitat de l’empresa augmenta molt, aquesta es pot veure obligada a contractar més personal i, per tant, pot ser que hagi de llogar espai addicional d’oficines.

De la mateixa manera, si la seva activitat cau molt, l’empresa pot començar a reduir plantilla, amb la qual cosa l’espai actual d’oficines pot quedar gran i hagi de decidir de traslladar-se a d’altres oficines més petites.

Per tot aixó, allò que s’anomena costos fixos seria més correcte anomenar-los costos semi-fixes.

b) Costos variables

Són aquells que evolucionen en paral·lel amb el volum d’activitat de la companyia. De fet, si l’activitat fos nul·la, aquests costos serien pràcticament zero.

Exemples: en un bar el cost de les begudes depèn del nombre d’ampolles servides. En una empresa constructora, el cost dels totxos depèn del volum d’obra, etc.

Tota empresa tindrà una sèrie de costos fixos i de costos variables. Inclosos alguns costos que són fixos per a una empresa, poden ser variables per a una altra, i viceversa.

Exemple: Si un hotel té subcontractat el servei d’esmorzar a una empresa de càtering, aquest cost és variable (depèn de l’ocupació de l’hotel). Pel contrari, si té la seva pròpia cafeteria que s’encarrega dels esmorzars, aquest cost és fix (li costa pràcticament el mateix amb independència dels esmorzars servits).

Dins de cada activitat, l’empresa pot tenir certa flexibilitat per escollir el tipus de cost en el qual vol incórrer, fix o variable.

Exemple: una impremta pot establir el seu propi servei de repartiment, adquirint vàries furgonetes (cost fix), o subcontractar aquest servei a una agència de missatgeria (cost variable).



Una empresa pot tenir a la seva plantilla els seus propis tècnics informàtics (cost fix) o subcontractar aquest servei a una empresa especialitzada (cost variable).

Una empresa pot tenir el seu propi servei de vigilància, o subcontractar aquest servei a una empresa de seguretat (cost variable).

El fet d’escollir entre costos fixos o costos variables té les seves avantatges i inconvenients:

Costos fixos: el cost no varia, per la qual cosa si l’empresa augmenta la seva activitat el cost és el mínim i l’empresa es beneficia d’economies d’escala (el cost unitari per producte va disminuint).

Tanmateix, l’empresa incorrerà en aquest cost tot i que la seva activitat sigui molt reduïda, circumstància que pot convertir-se en una càrrega considerable que porti a donar pèrdues.

Costes variables: la seva avantatge és que varien amb el nivell d’activitat, per la qual cosa si l’activitat és reduïda el cos és, també, reduït, circumstància que evita que l’empresa entri en pèrdues.

Però, si l’activitat augmenta el cost també augmenta, per la qual cosa l’empresa no es beneficia d’economies d’escala.



27. Punt d’equilibri

El punt d’equilibri és aquell nivell d’activitat en el qual l’empresa aconsegueix cobrir la totalitat dels seus costos, tant fixos com variables, obtenint un benefici zero.

Per sota d’aquest punt l’empresa genera pèrdues

Por sobre, l’empresa es situa en beneficis

La línia de cost representada és la suma dels costos fixos i dels costos variables:

La fórmula que permet calcular aquest punt d’equilibri és:

P * X = CF + ( Cv * X )

On:

P: és el preu de venda de cada unitat de producte

X: és la quantitat venuda

CF: són els costos fixos de l’empresa

Cv: és el cost variable per unitat de producte



Podem veure un exemple:

Una empresa fabrica rellotges. El preu de venda de cada rellotge és de 3.000 euros, el cost variable per unitat és de 1.000 euros i els costos fixos pugen a 10 milions d’euros. Calcular el punt d’equilibri.

3.000 * X = 10.000.000 + ( 1.000 * X )

Deixant sola la X:

X = 5.000

És a dir, el punt d’equilibri d’aquesta empresa és de 5.000 unitats:

Si ven 5.000 unitats el seu benefici és zero

Si ven més de 5.000 obté beneficis

Si ven menys té pèrdues

Suposem que ven 6.000 unitats:

Bº = ( P * X ) - CF - (Cv * X)

Bº = ( 3.000 * 6.000 ) - 10.000.000 - (1.000 * 6.000)

Bº = 2.000.000

Suposem que ven 2.000 unitats

Bº = ( 3.000 * 2.000 ) - 10.000.000 - (1.000 * 2.000)

Bº = - 6.000.000

A mesura que els costos fixos siguin més grans el punt d’equilibri és més elevat: l’empresa necessita un major volum de negoci per cobrir els seus costos:



28. Exercici

Dues empreses es dediquen a la fabricació d’embarcacions esportives:

L’Empresa Malandar té costos fixos de 50 milions d’euros, costos variables per embarcació de 200.000 euros i el preu de cada una d’elles és de 700.000 euros.

L’Empresa Picacho té costos fixos de 30 milions d’euros, costos variables per embarcació de 300.000 euros i el preu per unitat és també de 700.000 euros.

1.- Calcular el punt mort d’ambdues empreses:

Empresa Malandar

700.000 * X = 50.000.000 + ( 200.000 * X )

Deixem sola la X:

X = 100

El seu punt d’equilibri està en 100 unitats.

Empresa Picacho

700.000 * X = 30.000.000 + ( 300.000 * X )

Deixant sola la X:

X = 75

El seu punt d’equilibri està en 75 unitats.

A mesura que els costos fixos són més grans, el punt d’equilibri és també més alt, per la qual cosa l’empresa corre un risc més alt, ja que si les vendes no aconsegueixen aquest nivell, l’empresa obté pèrdues.

2.- Calcular el nivell de producció que iguala els resultats d’ambdues entitats.

Com el preu per embarcació és idèntic, calculem el nivell de producció que iguala el cost de les dues empreses:

50.000.000 + ( 200.000 * X ) = 30.000.000 + ( 300.000 * X )

Deixant sola la X:

X = 200

Amb un nivell de producció de 200 embarcacions els resultats d’ambdues companyies serien idèntics:



Empresa Malandar:

Bº = Ingressos - despeses = ( P * X ) - CF - ( Cv * X )

Bº = ( 700.000 * 200 ) - 50.000.000 - ( 200.000 * 200 ) = 50.000.000

Empresa Picacho:

Bº = ( 700.000 * 200 ) - 30.000.000 - ( 300.000 * 200 ) = 50.000.000

3.- Què passaria amb nivells inferiors a 200 embarcacions?

L’Empresa Picacho, al tenir menys costos fixos, ha de dedicar un percentatge inferior de les seves vendes a cobrir aquestes despeses, cosa que li permet obtenir un benefici més alt.

Suposem que el nivell de producció és de 150 unitats:

Empresa Malandar:

Bº = ( 700.000 * 150 ) - 50.000.000 - ( 200.000 * 150 ) = 25.000.000

Empresa Picacho:

Bº = ( 700.000 * 150 ) - 30.000.000 - ( 300.000 * 150 ) = 30.000.000

L’Empresa Picacho obté un benefici més gran.

4.- Què passa amb nivells superiors a 200 embarcacions?

L’Empresa Malandar té més costos fixos, però també obté més marge per producte venut, la qual cosa li permet, a partir de cert nivell de producció (200 unitats), obtenir un benefici superior.

Suposem un nivell de producció de 250 unitats:

Empresa Malandar:

Bº = ( 700.000 * 250 ) - 50.000.000 - ( 200.000 * 250 ) = 75.000.000

Empresa Picacho:

Bº = ( 700.000 * 250 ) - 30.000.000 - ( 300.000 * 250 ) = 70.000.000



29. Anàlisi del compte de resultats (I)

Quan analitzem un compte de resultats hem de tractar de cercar respostes a una sèrie de preguntes.

Entre elles podem destacar:

Vendes

Com venen creixent en els darrers anys, es van accelerant o, pel contrari, tendeixen a un cert estancament.

Creixen més o menys que les del conjunt del sector, cosa que es tradueix en guany o pèrdua de quota de mercat.

Estan concentrades en pocs productes, o pel contrari estan diversificades.

Quina és la seva distribució per mercats geogràfics, com evolucionen en aquells mercats que resulten més interessants per a l’empresa.

Calcular la ràtio "vendes / treballador" i veure com evoluciona en el temps i com compara amb el dels competidors.

Marge brut

Calcular la ràtio "marge brut / vendes": si va augmentant indica que les vendes de l’empresa deixen un marge cada cop més gran.

Com compara aquesta ràtio amb el de la mitjana del sector.



Despeses de personal

Ritme de creixement: més o menys que el d’anys anteriors.

Com evoluciona la ràtio "despeses / treballador”.

Aquesta ràtio és similar, més gran o més petit que el dels principals competidors.

Altres partides de despeses

Ritme de creixement i com compara aquest creixement amb el de la competència.

Calcular la ràtio "altres despeses / vendes", veure com evoluciona i com compara amb el de la competència.

Amortitzacions

Calcular la ràtio "amortitzacions / actius fixos" que ens permet veure si l’empresa segueix realitzat el mateix esforç d’amortització o si, bé al contrari, ha reduït les seves amortitzacions amb vistes a donar més beneficis.

Marge d’explotació

Com creix, més o menys que en anys anteriors.

Com compara aquest creixement amb el dels competidors.

Calcular la ràtio “marge d’explotació / vendes” i veure com evoluciona en el temps i com compara amb el dels competidors.

Despeses de finançament

Calcular el pes de les despeses financeres sobre les vendes (es tracta de veure quin percentatge dels ingressos ha de dedicar l’empresa a atendre el cot del seu endeutament).

Veure com evoluciona aquesta ràtio i com compara amb la dels competidors.

Provisions

Com venen evolucionant en el temps.

Analitzar la naturalesa d’aquestes provisions (quin tipus de pèrdues estan anticipant). Si cobreixen el possible impagament de clients, es pot calcular la ràtio “provisions / clients dubtosos” i veure si l’empresa manté el mateix ritme de sanejament del seu saldo de clients en dificultat, o si ha pogut reduir aquest sanejament a l’objecte de donar un més alt resultat.

Resultats d’activitats ordinàries

Com venen evolucionant en els darrers anys.



Com compara aquesta evolució amb la de la competència.

Calcular la ràtio “resultats ordinaris / vendes” i veure com es venen comportant en els darrers exercicis.

Impostos

Calcular la ràtio “Impostos / BAI” per veure si l’empresa segueix mantenint la mateixa pressió impositiva d’anys anteriors, o si aquesta ha pogut variar.

Beneficis nets

Com venen evolucionant en els darrers anys.

Com compara aquest comportament amb el dels principals competidors.

Calcular la ràtio "beneficis / treballadors" i veure com evoluciona i com compara amb el sector. Aquesta ràtio ens pot indicar si la plantilla està ajustada o, si pel contrari, es troba sobredimensionada.



30. Exercici

Analitzar l’evolució del compte de resultats de l’Empresa Pierdeanzuelo:

Compte de resultats

Altres dades d’interès

Resposta:

Comencem per analitzar els creixements de les línies principals del compte de resultats:

Es pot destacar:

Les vendes creixen a un bon ritme, si bé mostren certa desacceleració.

El més significatiu és que el creixement més alt de les diferents partides de despeses (cost de les vendes i despeses d’explotació) ocasionen un fort deteriorament en resultats que porten a aquesta empresa a entrar en pèrdues.

Si analitzem la composició de les vendes s’observa el creixent pes que sobre el total de la xifra de negoci va tenint el Producte C:



% Vendes de cada producte / Total de vendes

El Producte C és precisament aquell que té un marge més baix:

Marge brut / Vendes (per producte i total)

Això explica el deteriorament que pateix la ràtio "Marge Brut / Vendes":

Tot i créixer la facturació, el marge que obté l’empresa d’aquestes vendes és cada cop menor. .

Per una altra banda, es pot veure com les despeses van absorbint un percentatge creixen dels ingressos de l’empresa.

Despeses / Vendes

El creixent pes de les despeses de personal respon a que la plantilla de l’empresa està creixent a un ritme superior a l’increment de la xifra de vendes.

Això es reflecteix en el deteriorament que presenta la ràtio "Vendes / Treballador”.



Dels altres dos conceptes de despeses que hem diferenciat:

Les despeses financeres evolucionen bé, ja que el seu pes sobre la xifra de vendes es va reduint lleugerament.

El contrari succeeix amb la partida de provisions. Aquesta partida es dota per cobrir les possibles pèrdues que pot patir l’empresa per clients de dubtós cobrament. El percentatge que representa sobre la xifra de vendes és cada cop més gran.

Això indica que el creixement de la xifra de negoci s’aconsegueix, en part, a base de vendre a clients que cada cop tenen menys solvència.

% s/ Venta

En definitiva:

L’Empresa Pierdeanzuelo té un seriós problema de despeses que l’ha dut a presentar pèrdues.



31. Exercici

Analitzar l’evolució del compte de resultats de l’Empresa Rijerta:

Compte de resultats

Altres dades d’interès

Resposta:

Comencem per calcular els creixements de les línies principals del compte de resultats:



Es pot destacar:

Les vendes estan totalment estancades, si bé el marge brut i el marge d’explotació creixen, especialment aquest darrer. Això és degut a que els costos creixen menys que els ingressos.

Analitzem com evolucionen les vendes dels diferents productes:

Evolució de les vendes per producte

L’evolució dels tres productes és molt diferent:

Les vendes del producte A estan caient.

Les vendes del producte B creixen a un ritme moderat.

Les vendes del producte C s’estan accelerant.

Això queda reflectit en el pes creixent del Producte C a les vendes totals de l’empresa.

% Vendes de cada producte / Total de vendes

Analitzem ara el marge brut que obté l’empresa de cada producte:

Marge brut / Vendes (per producte i total)

Resulta que el producte on l’Empresa Rijerta obté el marge més alt és el producte C, precisament aquell que més està creixent.

Això explica la positiva evolució del marge brut, ja que tot i les vendes estan estancades, les del producte C creixen, aportant un marge més alt.

A continuació, estudiem el comportament de les despeses d’explotació, calculant el pes de cada component sobre el volum de facturació.



Despeses / Vendes

Tot i que les despeses es deterioren lleugerament, representant un percentatge creixent de les vendes, al créixer menys que el marge brut contribueixen al fort increment del marge d’explotació.

En definitiva:

La part alta del compte de resultats evoluciona bé gràcies a la substitució de productes de baix marge per altres de més marge, així com per la moderació de les despeses.

Si analitzem la part baixa de la cascada, destaca el fort increment de les despeses financeres.

% s/ Venda

Aquest elevat creixement s’explica pel ràpid augment de l’endeutament bancari:

Aquesta empresa està finançant tot el creixement del seu balanç acudint a l’endeutament bancari, sense gaire increment dels seus fons propis.

L’Empresa Rijerta està tractant de compensar aquestes altes despeses financeres dotant menys provisions, en definitiva, deixant de cobrir possibles riscos futurs.

D’aquesta manera tracta d’evitar a tota costa que la seva xifra de resultats reculli tot el deteriorament originat per les creixents despeses financeres.

Per últim, el creixement del BAI es beneficia d’un millor comportament de partides de caràcter extraordinari, si bé, aquests ingressos no són recurrents i no són indicatius de la capacitat real que té aquesta empresa de generar beneficis.

En definitiva:

Mentre que la part alta del compte de resultats evoluciona bé, la part baixa es veu enormement afectada per unes despeses financeres descontrolades.

Aquesta empresa no pot continuar finançant el seu creixement a base d’endeutament bancari, sinó que es veu obligada a enfortir els seus fons propis per reduir la càrrega financera que tant mal li està fent.



32. Estat d’origen i aplicació de fons

L’Estat d’origen i aplicació de fons és una informació addicional que faciliten les empreses als seus comptes anuals, en el qual es detallen:

Els recursos que han entrat a l’empresa durant l’exercici i la utilització que se’ls ha donat.

L’efecte que aquest moviment d’entrada i aplicació de recursos ha tingut a l’actiu circulant.

Aquesta informació ens permet conèixer si els recursos generats a l’activitat han estat suficients per atendre el finançament requerit o si, pel contrari, l’empresa ha tingut que recórrer a fonts addicionals de finançament.

Aquesta informació distingeix:

Orígens: són els recursos que entren a l’empresa.

Aplicacions: són el destí que se’ls hi dona a aquests fons.

Als Orígens s’inclou:

Beneficio de l’exercici

Augment de l’exigible a llarg termini

Augment dels fons propis

Disminució del fons de maniobra

Disminució de l’actiu fix

A les Aplicacions entren:

Pèrdues de l’exercici

Augment del fons de maniobra

Augment de l’actiu fix

Reducció del passiu exigible a llarg termini

Reducció dels fons propis

Per tant:

L’augment de comptes del Passiu i la disminució de comptes de l’Actiu són orígens.

L’empresa pot generar fons augmentant els seus fons propis o recorrent a endeutament bancari (augments del Passiu), o bé venent un immoble (disminucions de l’Actiu).



L’augment de comptes de l’Actiu i la disminució de comptes del Passiu són aplicacions.

L’empresa pot utilitzar aquests fons adquirint un immoble (augment de l’Actiu), o bé tornant un crèdit (disminució del Passiu).

L’Estat d’origen i aplicació de fons presenta la següent estructura:

En definitiva:

Es presenten els balanços del darrer exercici i de l’anterior i es calculen les diferències que han produït les diferents pèrdues.

Es calculen les variacions que han afectat al circulant (Actiu i Passiu), o tanmateix, la variació que ha experimentat el fons de maniobra.

Es calcula el moviment d’orígens i aplicacions de fons de la resta de comptes (excloses ja les del circulant).

S’elabora un quadre resum, distingint:

Fons generats a l’activitat de l’empresa (resultats).

Altres fons generats.

Aplicacions que s’han aportat a aquests fons.

Variació del fons de maniobra.



33. Exercici

Calcular l’estat d’origen i aplicació de fons de l’Empresa San Jacint.

Balanç

Resposta: calculem l’Estat d’origen i aplicació de fons.

Es poden realitzar les següents consideracions:

L’Empresa Sant Jacint ha obtingut a l’exercici uns resultats de 100 milions d’euros.

A més, ha generat recursos addicionals per uns altres 60 milions d’euros (50 milions d’euros per increment dels fons propis i 10 milions d’euros per augment del seu deute amb d’altres deutors a llarg termini).



En total, aquesta empresa ha generat a l’exercici recursos per import de 160 milions d’euros. Tot i això, ha utilitzat fons (sense incloure el circulant) per import de 300 milions d’euros:

Inversió en immobilitzat material per 275 milions d’euros.

Cancel·lació de crèdits a llarg termini amb la banca per import de 25 milions d’euros.

Aquesta actuació ha generat un dèficit de 140 milions d’euros, que ha cobert disminuint considerablement el seu fons de maniobra.

El seu circulant ha generat fons per import de 220 milions d’euros (155 milions d’euros, augmentant el seu endeutament a curt termini i 65 milions d’euros reduint algunes pèrdues del seu actiu circulant).

D’aquests 220 milions d’euros només ha destinat 80 milions d’euros a d’altres partides del circulant (existències i clients), mentre que la resta l’ha dedicat a cobrir el seu dèficit de finançament.

Amb això, el fons de maniobra ha patit al darrer exercici un greu deteriorament, disminuint en 140 milions d’euros, amb la qual cosa ha passat a ser negatiu:

La situació actual de l’Empresa Sant Jacint és preocupant, presentant un seriós problema de liquiditat que hauria de solucionar en breu.

La política financera seguida és molt poc recomanable: no es poden realitzar fortes inversions en immobilitzat sense disposar dels recursos necessaris i havent d’utilitzar recursos a curt termini i reduir partides de l’actiu circulant.



34. Exercici

Calcular l’estat d’origen i aplicació de fons de l’ Empresa Sant Joan del Mar.

Balanç

Resposta: calculem l’Estat d’origen i aplicació de fons.




L’Empresa Sant Joan del Mar ha obtingut a l’exercici uns os resultats de 250 milions d’euros.

A més, ha generat recursos addicionals per una altres 150 milions d’euros (25 milions d’euros per increment dels fons propis, 100 milions d’euros de crèdits a llarg termini i 25 de deutes amb d’altres deutors a llarg termini).

En total, aquesta empresa ha generat a l’exercici recursos per import de 400 milions d’euros.

D’aquest import, ha utilitzat fons (sense incloure el circulant) per import de 200 milions d’euros:

Inversió en immobilitzat material.

Tot i això, encara han quedat uns altres 200 milions d’euros per finançar un increment del seu fons de maniobra que ha millorat a l’exercici significativament.

Per tant, ha aconseguit solucionar en aquest exercici un seriós problema de liquiditat que venia presentant.

La política financera d’aquesta empresa ha estat correcta:

Amb els fons generats a la seva activitat (resultats) ha finançat la totalitat de l’increment del seu fons de maniobra, i la part restant, junt amb d’altres fons generats, els ha utilitzat per finançar l’increment del seu immobilitzat.



35. Exercici

Calcular l’estat d’origen i aplicació de fons de l’Empresa Vera del Mar:

Balanç

Resposta: calculem l’estat d’origen i aplicació de fons.




L’Empresa Vera del Mar ha tancat l’exercici 2000 amb pèrdues de 25 milions d’euros. En aquest cas, els resultats de l’exercici en lloc de ser un origen de fons com als exemples dels apartats anteriors, són una aplicació (consum) de fons que s’han de finançar.

Els fons generats a l’exercici són de 195 milions d’euros i no procedeixen, per tant, de l’activitat ordinària, sinó que són el resultat d’una ampliació de capital (100 milions d’euros) i d'un recurs més gran a l’endeutament a llarg termini (95 milions d’euros).

El destí (aplicació) donat a aquest fons ha estat:

Cobrir les pèrdues de l’exercici (25 milions d’euros)

Increment del fons de maniobra (95 milions d’euros)

Inversió en immobilitzat (75 milions d’euros)

L’empresa, tot i estar en pèrdues, aconsegueix millorar el seu fons de maniobra, que passa a ser positiu.

En definitiva, l’empresa Vera del mar ha seguit una política financera correcta:

Ha cobert les pèrdues de l’exercici amb endeutament a llarg termini, cosa que també ha permès solucionar el greu problema de liquiditat que presentava.

Només la resta de fons els ha dedicat a noves inversions en immobilitzat material, amb l’esperança que nous projectes li permetin millorar la seva activitat i entrar en beneficis.

En definitiva, una gestió financera correcta no és exclusiva d’empreses amb beneficis:

Empreses amb pèrdues poden seguir una adequada gestió financera, i també probablement sigui aleshores quan més necessitat tinguin de gestionar correctament els seus recursos financers.

El fet que l’empresa estigui en pèrdues no respon a la seva gestió financera, sinó que és el resultat d’una problemàtica diferent que l’empresa haurà de solucionar.


pla financer de creació d’empreses materials formatius professionals 3. fons de maniobra el fons...

Documents