pla estratÈgic del patrimoni cultural · 2018-12-01 · pla estratÈgic del patrimoni cultural en...

PLA ESTRATÈGIC DEL PATRIMONI CULTURAL

EN EL MARC DE L’ÀMBIT COMPETENCIAL DEL GOVERN DE LES ILLES BALEARS

1



DOCUMENT CONSOLIDAT novembre de 2018



2

Peça del fons del Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera



3

ÍNDEX

Introducció Per què un Pla estratègic del Patrimoni Cultural de les Illes Balears? 5

1. Distribució de competències en matèria de patrimoni cultural.

Propostes de treball dins l’àmbit competencial directe del Govern de les Illes Balears 10

2. Actuacions específiques 32

2.1. Patrimoni arquitectònic 2.2. Patrimoni documental 2.3. Patrimoni arqueològic 2.4. Patrimoni immaterial 2.5. Patrimoni artístic 2.6. Paisatges culturals 2.7. Patrimoni etnològic 2.8. Patrimoni bibliogràfic 2.9. Patrimoni industrial 2.10. Foment de la recerca 2.11. Foment de les professions del patrimoni

3. Els equipaments del patrimoni 59

3.1. Arxius, museus i biblioteques de gestió autonòmica 3.2. Centres de cultura i patrimoni de nova creació

4. El patrimoni autonòmic reconegut per la UNESCO 108

5. Patrimoni i educació 109

6. Patrimoni i turisme 110

7. Objectiu 2027: Decàleg d’objectius generals a assolir en matèria de patrimoni 112



4

Ca n’Oleo, Palma, 2018



5

Introducció Per què un Pla estratègic del Patrimoni Cultural de les Illes Balears?

Aquest document es concep amb l’objectiu de planificar la gestió del patrimoni cultural per part de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, en base a l’atribució de competències en la matèria que li atorguen els diferents textos normatius i tenint en compte l’objectiu a assolir: que el patrimoni de les Illes sigui un eix clau en el desenvolupament social, econòmic i cultural de la societat, amb actuacions equilibrades en matèria de recerca, conservació i difusió. El document desplega una sèrie de propostes basades en les competències directes que la llei atorga al Govern, alhora que preveu processos de treball conjunts amb les altres administracions, i uns objectius finals que seria desitjable assolir entre tots. Tenint en compte que la majoria de les competències en matèria de patrimoni són cedides als consells insulars, i d’altres als ajuntaments, no es pot entendre un document com aquest sense realitzar, prèviament, una clarificació dels àmbits de treball de cada administració, i evidentment sense preveure un procés de treball conjunt per tal de planificar i executar de manera coordinada determinades actuacions. És per això que aquest document ha estat en exposició pública durant quatre mesos, i ha incorporat les esmenes que han arribat des dels consells insulars, els ajuntaments, els agents socials i associacions, la Universitat, i de ciutadans que han volgut aportar la seva visió sobre la matèria. L’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears fa referència a un dels principis que cal aplicar, la transversalitat, a totes les actuacions del Govern de les Illes Balears, i que entén que la cultura és un aspecte fonamental per al desenvolupament sostenible d’una comunitat.

Les institucions pròpies de la comunitat autònoma de les Illes Balears, per complir les finalitats que els són pròpies i en el marc de les competències que els atribueix aquest Estatut, han de promoure, com a principis rectors de la política econòmica i social, el desenvolupament sostenible encaminat a la plena ocupació, la cohesió social i el progrés científic i tècnic, de manera que s’asseguri a tota la ciutadania l’accés als serveis públics i el dret a la salut, l’educació, l’habitatge, la protecció social, el lleure i la cultura.

És en el marc d’aquesta norma que s’ha redactat aquest Pla estratègic de patrimoni, com un dels eixos del Pla de Cultura. La Llei 12/1998 de patrimoni històric de les Illes Balears atribueix al Govern, entre d’altres, les competències en:

L’elaboració, l’aprovació i la coordinació dels programes i actuacions de foment, sense perjudici de les mesures que corresponguin a d’altres administracions. L’elaboració i l’aprovació dels plans de coordinació entre administracions.



6

És per això que es plantegen actuacions que es desenvoluparan des de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports, però també amb la col·laboració d'altres conselleries del Govern que, de manera puntual, poden dur a terme actuacions molt necessàries en àmbits concrets del patrimoni cultural de les Illes Balears. Hem d’entendre, per tant, que la lectura, comprensió i valoració del patrimoni han de ser presents a tots els àmbits de la societat i de l’administració de manera transversal, i no només com una realitat tancada que es gestiona des dels museus o els monuments. Altres articles de l’Estatut fan referència a l’obligatorietat de la defensa del patrimoni i la diversitat cultural:

Art. 18. Els poders públics de les Illes Balears han de vetlar per la protecció i la defensa de la identitat i els valors i interessos del poble de les Illes Balears i pel respecte a la diversitat cultural de la comunitat autònoma i al seu patrimoni històric.

Aquesta participació s’ha de traduir en tota una sèrie d’instruments, programes i projectes que cal desplegar des de la presència física i la virtual, modernitzant instal·lacions, però també webs i continguts digitals, per tal de fer possible, per una banda, l’accés al patrimoni i el seu gaudi per part de tots els ciutadans; i el foment de la recerca i la conservació, per l’altra. D’aquesta manera, en considerar els principals sectors econòmics de la nostra comunitat, com ara el turístic o el relacionat amb l’arquitectura i la rehabilitació, no podem deixar de preveure un diàleg i un enriquiment entre aquest i el sector del patrimoni, com a part del desenvolupament sostenible desitjable d’aquesta comunitat. En aquest sentit, l’article 24 de l’Estatut estipula el reconeixement de l’activitat turística com a sector estratègic a les Illes.

El foment i l’ordenació de l’activitat turística s’han de dur a terme amb l’objectiu de fer-la compatible amb el respecte al medi ambient, al patrimoni cultural i al territori, i també amb l’impuls de polítiques generals i sectorials de foment i ordenació econòmica que tenguin com a finalitat afavorir el creixement econòmic a mitjà i a llarg termini. Des del reconeixement social i cultural del sector primari de les Illes Balears i de la seva important labor en l’activitat productiva, en el manteniment del paisatge, del territori, del medi ambient, de la cultura, de les tradicions i els costums més definidors de la identitat balear, les administracions públiques de les Illes Balears han d’adoptar les mesures polítiques, jurídiques i legislatives que garanteixin els drets d’aquest sector i dels agricultors i ramaders en el seu desenvolupament i protecció.

És per això que en aquest document es proposa arribar, d’acord amb les conselleries

implicades1, al percentatge d’un 20% en inversions de l’impost turístic dedicades a actuacions d’enriquiment del patrimoni cultural, ja sigui en

recerca, adquisició, conservació, rehabilitació o difusió del mateix.

1 S’ha arribat a un acord entre la Conselleria de Cultura, Participació i Esports, la Conselleria d’Innovació,

Recerca i Turisme, i la Conselleria d’Hisenda i Administracions Públiques.



7

Com es veurà més endavant, un dels problemes més destacats que es detecten en la gestió del patrimoni de les Illes és la manca d’actualització dels seus instruments, tant en els museus de totes les Illes com en la gestió de jaciments i monuments. En aquest sentit, cal impulsar la innovació aplicada a l’àmbit cultural i patrimonial, un fet fonamental per a la seva integració en els hàbits diaris dels ciutadans.

Article 29. Noves tecnologies i societat de la informació. En l’àmbit de les seves competències, els poders públics de les Illes Balears han d’impulsar l’accés a les noves tecnologies, a la plena integració en la societat de la informació i a la incorporació dels processos d’innovació.

Si a aquesta realitat hi afegim l’obligació que té l’administració de ser transparent en tot allò que du a terme, la conclusió és que cal modernitzar els actuals instruments de gestió del patrimoni, així com la seva comunicació a la societat, per tal d’augmentar l’eficiència en la gestió i millorar la comunicació de totes les actuacions i continguts. Cal fer un apunt en relació a algunes de les propostes que es fan en aquest pla. En alguns casos, es proposa desplegar plans sectorials, relatius als diferents tipus de patrimoni, als museus, als arxius o a les biblioteques, sempre en col·laboració amb els consells insulars. Això és així perquè la redacció d’un pla, cosa que també succeeix en la catalogació del patrimoni, no es pot entendre com un procés tancat, ni com una etapa poc fructífera de la gestió, sinó més bé el contrari: es tracta d’un mètode de treball imprescindible si es volen assolir els objectius de manera eficient, amb transparència, amb projectes ben dimensionats, fruit de la reflexió col·lectiva i coordinats entre tots els seus agents. És per això que en tot el document hi apareixen projectats tot un seguit de plans específics, projectes i activitats a curt termini que fan possible visualitzar-ne els resultats i que aquests arribin a la societat. A més, cal preveure una revisió periòdica dels objectius plantejats en aquest pla en 10 anys (a partir de 2017, any en què es va iniciar aquest procés). Tots aquests processos formen part del mètode de treball de les institucions culturals del segle XXI: no es treballa a porta tancada, sinó que, de manera transversal, es comparteix el procés de treball, i aquest es fa compatible amb projectes i activitats concretes que permeten visualitzar-ne els objectius finals.

* * *



8

Aquest document s’estructura en set capítols: El primer es dedica a la clarificació de competències de cada administració en matèria de patrimoni. El segon desplega les actuacions del Govern referents a cada tipologia de béns patrimonials. El tercer es dedica als equipaments gestionats pel Govern, que també es potenciaran des de la col·laboració. El quart fa referència als béns autonòmics reconeguts per la UNESCO. El cinquè, al patrimoni i l'educació. El sisè explica les propostes relatives a patrimoni i turisme. I finalment, s’inclou un decàleg d’objectius generals a assolir a les quatre illes, independentment de qui compti amb les competències en un o altre aspecte de la gestió. A cada apartat, es realitza un diagnòstic de la realitat, i a continuació s’assenyalen objectius amb un termini concret, depenent de la seva viabilitat a curt, mitjà o llarg termini. L’objectiu és assolir, amb la col·laboració de tots, la realitat desitjada que es descriu al capítol final.



9

Sa Llotja, Palma



10

1. DISTRIBUCIÓ DE COMPETÈNCIES EN MATÈRIA DE PATRIMONI

Propostes de treball dins l’àmbit competencial directe del Govern de les Illes Balears

Aquest capítol resumeix els trets principals de la distribució de competències en matèria de patrimoni cultural en base als principals textos legislatius, i aporta propostes concretes quan és possible preveure actuacions de millora. La Llei 12/1998 de Patrimoni històric de les Illes Balears preveu la distribució de competències de la següent manera:

Capítol primer. Competències administratives. Article 91. Del Govern de les Illes Balears. Correspon al Govern de les Illes Balears: 1. La gestió del Registre de Béns d’Interès Cultural de les Illes Balears i les comunicacions amb el Registre General de Béns d’Interès Cultural de l’Estat. 2. L’organització i la gestió del Catàleg General de les Illes Balears i les comunicacions amb l’Inventari General de Béns Mobles de l’Estat. 3. Exercir la potestat reglamentària normativa en matèria de patrimoni històric, sense perjudici de la potestat d’auto-organització dels consells insulars. 4. La declaració dels documents que integren els cens de béns del patrimoni documental de les Illes Balears i els que s’inclouen en el Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic de les Illes Balears. 5. L’elaboració, l’aprovació i la coordinació dels programes i actuacions de foment, sense perjudici de les mesures que corresponguin a d’altres administracions. 6. L’elaboració i l’aprovació dels plans de coordinació i entre administracions. 7. Exercir amb caràcter subsidiari els drets de tempteig i de retracte, cas de no fer-ho els consells insulars, en els supòsits d’alienació de béns declarats d’interès cultural, catalogats o inclosos a l’Inventari General de l’Estat. 8. Les relacions i la col·laboració amb l’Administració General de l’Estat i d’altres ens públics per a l’execució d’actuacions de defensa del patrimoni històric. Article 92. Dels consells insulars. Correspon als consells insulars de Mallorca, de Menorca i d’Eivissa i de Formentera, en el seu àmbit d’actuació: 1. La iniciació, la incoació, la instrucció i la resolució dels procediments de declaració de béns d’interès cultural, de béns catalogats i d’espais d’interès arqueològic i paleontològic. 2. L’organització i la gestió del Registre Insular de Béns d’Interès Cultural i del Catàleg insular, i les comunicacions amb el Registre de Béns d’Interès Cultural i el Catàleg General de les Illes Balears. 3. La tramitació i la resolució dels procediments relatius a la conservació, la restauració i la rehabilitació dels béns integrants del patrimoni històric. 4. L’exercici, amb caràcter principal, dels drets de tempteig i de retracte sobre l’alienació dels béns del patrimoni històric.



11

5. L’atorgament de les autoritzacions d’intervencions arqueològiques i/o paleontològiques. 6. L’atorgament de la resta d’autoritzacions, previstes a la normativa de patrimoni històric, quan no estiguin expressament atribuïdes a altres administracions públiques.

7. L’elaboració, l’aprovació, la coordinació i l’execució dels programes d’inversions i ajudes al patrimoni històric, així com les actuacions de foment, sense perjudici de les facultats que es reservi el Govern de les Illes Balears. 8. L’execució de les mesures de protecció del patrimoni etnològic, bibliogràfic, documental i historicoindustrial. 9. La resta de funcions executives i de gestió en matèria de patrimoni històric no atribuïdes expressament per aquesta o altres lleis a qualsevol altra administració pública. 10. Les competències autonòmiques determinades en la Llei 16/1985, de 25 de juny, del patrimoni històric espanyol. A més, també s’estableix: Article 99. Plans insulars de gestió del patrimoni històric. 1. Els plens dels consells insulars aprovaran, cada dos anys, un pla d’objectius, sota el nom genèric de Pla Insular de Gestió del Patrimoni Històric, el qual establirà el conjunt d’actuacions i prioritats de l’acció pública destinades a ordenar i facilitar les tasques preventives, la intervenció, la conservació i la difusió del patrimoni històric. 2. Les determinacions del Pla Insular de Gestió del Patrimoni Històric seran vinculants per a les administracions actuants en relació amb l’atorgament de subvencions i amb el finançament de projectes d’obres o serveis que afectin béns d’interès cultural o catalogats, sense perjudici del que disposi el mateix pla. Article 93. Dels ajuntaments. Correspon als ajuntaments de les Illes Balears: 1. La conservació i el manteniment dels béns del patrimoni històric de titularitat municipal. 2. El dret d’intervenir en totes aquelles actuacions i procediments d’altres administracions públiques en matèria de patrimoni històric que es refereixin a béns radicats en els termes municipals respectius. 3. El dret d’estar representats a les comissions insulars del patrimoni històric, en la forma que reglamentàriament es determini. 4. Senyalitzar l’emplaçament dels béns integrants del patrimoni històric que es trobin en el terme municipal respectiu, ordenar les vies d’accés i adoptar les mesures de protecció respecte del trànsit de persones i vehicles. 5. La inspecció i la vigilància de les activitats urbanístiques dels particulars per assegurar l’observança d’aquesta llei, sense perjudici de les competències atribuïdes a les altres administracions públiques. 6. La resta de funcions executives que els atribueix expressament aquesta llei.



12

D’aquest desplegament genèric de competències, la gran majoria es desenvolupen amb plenitud, i d’algunes en concret se’n deriven una sèrie de propostes d’actuació:

“Exercir la potestat reglamentària normativa en matèria de patrimoni històric, sense perjudici de la potestat d’auto-organització dels consells insulars” Previsió de treball:

Desplegament de la Llei de Museus de les Illes Balears (en procés)

Objectiu: aprovació abans d’1 any

Llei del Patrimoni Immaterial de les Illes Balears (en procés)

Objectiu: aprovació abans d’un any

Modificació de la Llei d’Arxius i del patrimoni documental de les Illes Balears (en procés)

Objectiu: aprovació abans d’1 any

Nova Llei del Patrimoni de les Illes Balears

Objectiu: nova llei abans de 3 anys

Nova Llei de museus

Objectiu: nova llei abans de 5 anys

Revisió de la llei de Mecenatge. Està prevista la seva modificació a través de l’Observatori Cultural de l’Institut d’Indústries Culturals.

Objectiu: aprovació abans de 2 anys

“La declaració dels documents que integren els cens de béns del patrimoni documental de les Illes Balears i els que s’inclouen en el Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic de les Illes Balears”

Iniciar, amb la col·laboració dels consells insulars, el cens de béns del patrimoni documental.

Objectiu: cens abans de 5 anys

1

2

3

4

5

6

7



13

“Les relacions i la col·laboració amb l’Administració General de l’Estat i d’altres ens públics per a l’execució d’actuacions de defensa del patrimoni històric”

Fer visibles les actuacions desenvolupades en el marc de les relacions Govern-Estat. Incloure-les en el nou web de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports: reunions i acords, convocatòries i actes de Plans Nacionals, etc.

Objectiu: abans d’1 any

Periodificar el seguiment de les inversions de l’Estat a les Illes, especialment en aquelles infraestructures més necessitades.

Objectiu a 2 anys: periodificar les inversions més urgents a les infraestructures patrimonials de les Illes, com ara al Museu Etnològic de Muro, les sales d’arqueologia del Museu de Mallorca, el Consorci Militar de Maó, el nou edifici per a l’Arxiu de Maó, etc.

Promoure un paper més actiu de la Comunitat Autònoma en els diferents Plans Nacionals. Analitzar l’estat dels plans i proposar actuacions, amb la col·laboració dels consells insulars.

Objectiu: abans de 2 anys analitzar l’estat de cada un dels plans a les Illes. Objectiu: abans de 5 anys desenvolupar iniciatives integrades en els Plans Nacionals. - Pla Nacional d’abadies, monestirs i

convents. - PN de catedrals. - PN d’arquitectura defensiva. - PN de patrimoni industrial. - PN de paisatge cultural. - PN de conservació del patrimoni cultural

del segle XX. - PN d’arquitectura tradicional. - PN de salvaguarda del patrimoni cultural

immaterial. - PN de conservació preventiva. - PN de conservació del patrimoni

fotogràfic. - PN de protecció del patrimoni arqueològic

subaquàtic. - PN d’investigació en conservació. - PN d’educació i patrimoni. - PN d’emergències i riscos.

8

9

10

11



14

En col·laboració amb els consells insulars, promoure la redacció de plans sectorials de patrimoni, que potenciïn i aportin instruments per a la gestió, i millorin la implicació dels diferents projectes autonòmics en els Plans Nacionals del Ministeri de Cultura. Cada un dels plans es redactarà en processos participatius amb les principals entitats i col·lectius afectats i especialitzats.

Objectiu: abans de 5 anys, i en connexió amb els anteriors, comptar amb Plans sectorials de les Illes Balears, coordinats entre ells i amb els museus i monuments visitables:

- Pla de monestirs i convents de les IB, i catedrals, dins d’un pla del patrimoni eclesiàstic elaborat en col·laboració amb l’Església catòlica.

- Pla d’arquitectura defensiva de les IB. - Pla de patrimoni industrial de les IB. - Pla de paisatge cultural de les IB. - Pla de conservació del patrimoni

cultural del segle XX de les IB. - Pla d’arquitectura tradicional de les IB. - Pla del patrimoni cultural immaterial de

les IB. - Pla de conservació preventiva de les IB. - Pla de conservació del patrimoni

fotogràfic de les IB. - Pla de protecció del patrimoni

arqueològic subaquàtic de les IB, dins d’un pla global de patrimoni arqueològic.

- Pla de conservació del patrimoni (investigació, preventiva, curativa i restauració).

- Pla d’educació i patrimoni. - Pla d’emergències i riscos en patrimoni.

A més, correspon al Govern de les Illes la coordinació de la Junta Interinsular de Patrimoni Històric.

Article 95. La Junta Interinsular del Patrimoni Històric. 1. Es crea la Junta Interinsular del Patrimoni Històric amb la finalitat de coordinar els criteris de protecció, intervenció i gestió del patrimoni històric, dels programes i actuacions de foment, i el manteniment de contactes periòdics que facilitin l’intercanvi d’informació i la coordinació entre els consells insulars i el Govern de les Illes Balears, així com d’exercir la resta de funcions que s’estableixin reglamentàriament. 2. La Junta Interinsular del Patrimoni Històric serà integrada pels membres següents: a) El president, que serà el conseller d’Educació, Cultura i Esports del Govern de les Illes Balears o la persona en qui delegui. b) Quatre vocals: tres que nomenaran els consells insulars, un per cada consell, i un que nomenarà el conseller d’Educació, Cultura i Esports del Govern de les Illes Balears.

12



15

3. La Junta Interinsular del Patrimoni Històric haurà de ser consultada, preceptivament, respecte de la política de protecció, conservació, enriquiment i foment del patrimoni històric, sobre qualsevol projecte de llei o reglament que versi totalment o parcialment sobre les matèries regulades en aquesta llei. 4. La Junta Interinsular del Patrimoni Històric podrà crear les comissions tècniques adients per tractar temes de caràcter general o específics. Les funcions i la composició de les comissions s’establiran reglamentàriament. S’ha de crear la Comissió de Valoració del Patrimoni Històric, encarregada de realitzar els informes tècnics de valoració que se sol·licitin sobre els béns del patrimoni històric. 5. La Junta Interinsular del Patrimoni Històric podrà sol·licitar informes o estudis a especialistes o a institucions sobre temes que afectin el patrimoni històric. 6. La Junta Interinsular del Patrimoni Històric podrà qualificar les entitats que puguin merèixer la condició d’institucions consultives, d’acord amb l’article 96 d’aquesta llei, atesa la seva vàlua i capacitat. 7. La Junta Interinsular del Patrimoni Històric es reunirà, com a mínim, una vegada a l’any i quan ho sol·liciti, almenys, una de les institucions representades o ho determini el president. A les reunions hi podran assistir els vocals, acompanyats dels assessors que considerin oportuns, els quals tendran veu, però no vot. 8. La Junta Interinsular del Patrimoni Històric elaborarà i aprovarà el seu reglament d’organització i funcionament.

Fer visible la tasca de la Junta Interinsular de PH i de la comissió tècnica. Reflectir el reglament i les actes en el nou web de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports.

Objectiu: abans d’1 any reflectir-ho al web.

Fer visible la tasca realitzada en el marc del Consell del Patrimoni h¡Històric Espanyol

Objectiu: abans d’1 any reflectir-ho al web.

Comissió de Valoració del Patrimoni Històric.

Objectiu: Valorar-ne la necessitat i reactivar-la, si és procedent.

Línia de subvencions pels projectes de protecció conservació i posada en valor de béns patrimonials de les entitats locals. Promogudes per la Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat, es destinaran a projectes d’ajuntaments i consells

Objectiu a 1 any: Convocatòria i resolució dels ajuts.

Línia de subvencions per a projectes de conservació del patrimoni eclesiàstic. En el marc de la redacció d’un pla de patrimoni eclesiàstic, elaborat en col·laboració amb l’església catòlica i els consells insulars, obrir línies de col·laboració per a actuacions de recuperació i difusió del seu patrimoni (digitalització d’arxius eclesiàstics, adquisició de béns sortits fora de les Illes, etc.).

Objectiu a 2 anys: Redacció del Pla Objectiu a 5 anys: Projectes concrets de recuperació de patrimoni eclesiàstic.

13

14

15

16

17



16

La mateixa llei, al títol IX. Mesures de foment i difusió, preveu el següent referit a l’1% cultural:

Article 80. L’1% cultural. 1. En el pressupost de qualsevol obra pública, superior a cinquanta milions de pessetes, finançada totalment o parcialment pel Govern de les Illes Balears, els consells insulars, els ajuntaments, els seus organismes autònoms i empreses públiques que en depenguin i els seus concessionaris, s’inclourà una partida d’import igual o superior a l’1% dels fons aportats per aquestes entitats, que es destinarà a la conservació, la protecció i l’enriquiment del patrimoni històric o al foment de la creativitat artística, i s’aplicarà amb preferència en la mateixa obra o en el seu entorn immediat. 7. Les intervencions culturals que l’Estat faci a les Illes Balears en aplicació de l’1% cultural determinat per la Llei 16/1985, de 25 de juny, del patrimoni històric espanyol, es faran d’acord amb els programes d’inversions i ajudes redactats pels consells insulars respectius o pels que pugui elaborar el Govern de les Illes Balears respecte del seu patrimoni històric, sota la coordinació de la Junta Interinsular del Patrimoni Històric. 8. Les inversions culturals que el Govern de les Illes Balears realitzi als diferents àmbits insulars en aplicació de l’1% cultural, es faran sota la coordinació de la Junta Interinsular del Patrimoni Històric. 9. L’aplicació de l’1% cultural serà considerada una inversió de caràcter extraordinari i, en conseqüència, no podrà formar part de les consignacions o partides de l’exercici pressupostari destinades a la investigació, la protecció i el foment del patrimoni històric i de la creativitat artística.

Pressupost 1% cultural

Tal i com preveu la llei, regular l’aplicació del pressupost de l’1% d’acord amb “programes d’inversions i ajudes redactats pels consells insulars respectius o pels que pugui elaborar el Govern de les Illes Balears respecte del seu patrimoni històric, sota la coordinació de la Junta Interinsular del Patrimoni Històric”.

Objectiu: abans de 2 anys revisar la composició i funcionament de la comissió de l’1% Objectiu: abans de 5 anys consolidar una estructura i una regulació al respecte.

Aprovar un augment fins a l’1,5 % en el percentatge de les obres que es facin a tota la Comunitat Autònoma, dedicat al patrimoni cultural, d’acord amb el que també ha dut a terme l’Estat (acord del Ministeri de Foment amb el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, any 2013)2

Objectiu: abans de 2 anys aprovar l’augment del percentatge.

Augment del personal facultatiu de la Conselleria de Cultura, amb motiu de l’atenció a les noves competències en matèria d’1%-1,5% cultural, així com per atendre les convocatòries de projectes europeus.

Objectiu: Abans de 2 anys dos tècnics per a la gestió de projectes, i un tècnic per a la gestió de projectes europeus relacionats amb patrimoni.

2 http://www.mecd.gob.es/mecd/cultura-mecd/areas-cultura/patrimonio/1-cultural/definicion.html

18

19

20



17

Tot i que sovint és un principi que ha passat desapercebut, la mateixa llei de patrimoni preveu, a l’article 1, prioritzar el retorn del patrimoni de les Illes que es troba fora:

Títol preliminar. Principis generals. Article 1. Objecte. 3. El Govern de les Illes Balears promourà una política, en coordinació i col·laboració amb les altres administracions públiques, per al retorn a l’illa d’origen dels béns del patrimoni històric que es troben fora de les Illes Balears.

Una referència a aquesta disposició s’inclou també a la Llei 15/2006 d’arxius i patrimoni documental de les Illes Balears, que en l'article 8 estipula:

D’acord amb allò que disposa la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears, el Govern de les Illes Balears ha de promoure, en coordinació i col·laboració amb les altres administracions públiques, el retorn a les Illes dels béns que integren el patrimoni documental de les Illes Balears i que es troben fora del seu territori, tot respectant el patrimoni compartit amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes.

Per tot això, es proposen dos nivells d’actuacions:

“… retorn a l’illa d’origen dels béns del patrimoni històric que es troben fora de les Illes Balears”

Adquirir aquells béns patrimonials de valor que són fora de les illes la compra dels quals és viable i es pot dur a terme en condicions raonables.

2018: Adquirit el llegat de Baltasar Samper. Ingressat a l’Arxiu del Regne de Mallorca i posat en valor a través de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears, adscrita a la Conselleria. A 5 i 10 anys: adquirir béns del patrimoni cultural d’alt valor patrimonial que es trobin fora de les Illes, amb un mínim d’un 1,5% del pressupost de la Conselleria de Cultura.

Ampliar la política d’adquisicions a l’àmbit privat de les Illes Balears: adquirir béns patrimonials mobles rellevants, que tenen el risc de sortir de les Illes. Digitalització dels béns privats amb conveni, per a la seva posada a disposició dels ciutadans.

A 1 any: Comptar amb un pressupost dedicat a l’adquisició de patrimoni documental, artístic o bibliogràfic, susceptible de ser dispersat. A 2 anys: línia de subvencions per a la digitalització i posada a l’abast dels ciutadans dels conjunts patrimonials rellevants de titularitat privada. Recuperació i posada a l’abast del públic del portal de patrimoni digitalitzat en anys anteriors.

21

22

23



18

CREACIÓ DEL MUSEU VIRTUAL DEL PATRIMONI DE LES ILLES BALEARS

Crear el MUSEU VIRTUAL DEL PATRIMONI Moltes de les peces que són fora de les Illes han estat adquirides o han ingressat legalment a fons de museus, i per tant, són de difícil retorn. En canvi, això no significa que no es puguin recuperar per a la lectura de la història de les Illes Balears. Per això, es proposa la creació d’un museu online on es reculli el patrimoni dispers, amb una vessant científica però també didàctica, en contínua construcció, on s’hi vagin documentant tots aquells béns del patrimoni de les Illes que es troben a qualsevol indret del món o que han desaparegut. Es proposa una estructura cooperativa, en què investigadors de les Illes Balears i d’arreu del món hi puguin fer aportacions. Cada peça “redescoberta” comptarà amb una difusió individualitzada.

Objectiu: abans de 2 anys incloure la iniciativa al web i preveure un pressupost per a aportacions d’investigadors. Preveure col·laboracions amb la UIB. Objectiu: abans de 5 anys tenir en funcionament el web en forma de base de dades, mapa i eix cronològic.

Minerva, Santanyí, Museu d’Arqueologia de Catalunya, Barcelona; Retaule al Isabella Seward Gardner Museum, Boston (https://www.gardnermuseum.org/experience/collection/10930). Amulet procedent de la necròpolis del Puig des Molins, al MAN de Madrid (http://ceres.mcu.es/pages/Main)

Taula de Santa Anna procedent de l’Almudaina, al Museu de Arte Antica de Lisboa (http://www.museudearteantiga.pt/collections/european-painting/saint-anne-teaching-the-virgin-to-read). Atles d’Abraham Cresques a la Bibliothèque Nationale de France, París (https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b52509636n/f7.image); Bou, Costitx, Museo Arqueológico Nacional, Madrid (http://www.man.es/man/coleccion/catalogo-cronologico/protohistoria/toros-costitx.html).

A aquest museu virtual s’hi podran anar incorporant les bases de dades de les col·leccions existents als museus de les Balears, un cop hagin estat incloses a una base comuna, per part dels consells insulars, per obtenir una lectura conjunta.

24

https://www.gardnermuseum.org/experience/collection/10930

http://www.museudearteantiga.pt/collections/european-painting/saint-anne-teaching-the-virgin-to-read

http://www.museudearteantiga.pt/collections/european-painting/saint-anne-teaching-the-virgin-to-read

https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b52509636n/f7.image



19

La llei 4/2003 de 26 de març, de museus de les Illes Balears estableix la distribució de competències en la matèria de la següent manera:

TÍTOL V COMPETÈNCIES DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES Article 45 De la comunitat autònoma de les Illes Balears Correspon a l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, a través de la conselleria competent en matèria de cultura: a) La coordinació entre les xarxes insulars de museus de les Illes Balears. b) La gestió i l’execució de les competències pròpies del Registre General de Museus i Col·leccions Museogràfiques de les Illes Balears. c) La convocatòria i la presidència de la Junta Interinsular de Museus. d) La projecció exterior dels museus de les Illes Balears, d’acord amb els seus titulars o responsables de la gestió. e) La difusió entre el món escolar dels museus i de les col·leccions museogràfiques, els seus fons i la seva significació. f) Dictar les normes reglamentàries d’ordenació dels museus. g) Exercir els drets de tempteig i retracte, de manera subsidiària. h) Les relacions i la col·laboració amb l’Administració General de l’Estat. i) L’inventari, la gestió i el control del seu fons d’art. j) Totes les altres previstes en la legislació vigent. Article 46 Dels consells insulars Correspon als consells insulars de Mallorca, de Menorca i d’Eivissa i Formentera, en el seu àmbit d’actuació: a) Gestionar els museus i les col·leccions de titularitat pròpia. b) Reconèixer els museus i les col·leccions museogràfiques. c) Revocar el reconeixement de museus i col·leccions museogràfiques. d) Elaborar i gestionar la xarxa de museus de cada una de les illes.



20

e) Inventariar, gestionar i controlar el seu fons d’art. f) Autoritzar les sortides temporals de fons i les reproduccions dins l’àmbit insular que els correspongui. g) Fomentar les activitats culturals pròpies del patrimoni museístic. h) Formar el personal dels museus. i) Crear i actualitzar el Registre Insular de Museus i Col·leccions Museogràfiques de Mallorca, de Menorca i d’Eivissa i Formentera. j) Inspeccionar els establiments esmentats i vigilar el compliment dels deures establerts en aquesta llei. k) Exercir, amb caràcter principal, els drets de tempteig i de retracte. l) Exercir la potestat sancionadora, en els termes d’aquesta llei. m) Disposar d’un fons pressupostari per a l’adquisició i protecció de béns culturals amb l’objectiu d’augmentar els fons de les col·leccions dels museus que gestionin directament. n) Actualitzar i publicar el mapa museístic del seu àmbit insular respectiu, en el que s’inclouran els museus i les col·leccions museogràfiques de titularitat pública i privada, integrats a les respectives xarxes insulars, on s’especifiquin les seves característiques. o) La resta de funcions executives i de gestió en matèria de museus no atribuïdes expressament per aquesta o altres lleis a qualsevol altra administració pública. Article 47 Dels ajuntaments Correspon als ajuntaments de les Illes Balears: a) Organitzar i gestionar els museus de titularitat municipal. b) Fomentar les activitats culturals pròpies dels museus, de difusió i d’investigació i donar-los suport, si procedeix. c) Informar sobre la creació de nous museus que no siguin de titularitat municipal, radicats en el terme municipal. d) Ésser escoltats en els procediments de reconeixement i integració de museus i col·leccions museogràfiques que es relacionin amb el seu territori. e) Inventariar, gestionar i controlar el seu fons d’art.

La mateixa llei preveu la creació i funcionament de la Junta Interinsular de Museus, de la següent manera:

Capítol II De la Junta Interinsular de Museus Article 29 La Junta Interinsular de Museus 1. Es crea la Junta Interinsular de Museus per tal de facilitar l’intercanvi d’informació i la coordinació entre els consells insulars i el Govern de les Illes Balears, a l’objecte de coordinar els criteris de gestió de les xarxes de museus de cada una de les illes, els programes d’actuació, les mesures de foment, així com exercir la resta de funcions que s’estableixin reglamentàriament. 2. La Junta Interinsular serà integrada pels membres següents: a) El president, que serà el conseller competent en matèria de cultura del Govern de les Illes Balears.



21

b) Els vocals, que seran els tres consellers insulars competents en matèria de cultura, i un altre que serà nomenat pel conseller en matèria de cultura del Govern de les Illes Balears. 3. La Junta Interinsular de Museus es reunirà, com a mínim, una vegada a L’any i quan ho sol·liciti una de les institucions representades o ho determini el president. A les reunions hi podran assistir assessors, els quals tendran veu, però no vot. 4. La Junta Interinsular de Museus podrà crear les comissions tècniques adients per tractar temes de caràcter legal o específic. Les funcions i la composició de les comissions s’han d’establir reglamentàriament. 5. La Junta Interinsular de Museus ha d’elaborar i aprovar el seu reglament d’organització i funcionament.

La Junta Interinsular de museus

Fer visible la tasca de la Junta Interinsular de museus i de la comissió tècnica. Reproduir el reglament i les actes en el nou web de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports.


Interlocució CAIB-Estat

Fer visible la tasca d’interlocució de la Comunitat Autònoma amb l’Estat en matèria museus. Reproduir al web de la Conselleria les actes i documents de treball del Observatorio de Museos de España i altres trobades.


A més, l’article 42 estableix que la Conselleria de Cultura ha d’elaborar el mapa museístic de les Illes, i la Disposició transitòria segona estipula que tots els museus i col·leccions s’havien d’adaptar a la normativa en el termini de tres anys des de l’aprovació de la llei (2003-2006):

Article 42 Mapes museístics insulars La conselleria competent en matèria de cultura elaborarà, publicarà i tindrà actualitzat el mapa museístic de cada una de les Illes Balears, integrat en els plans insulars de gestió del patrimoni històric. En aquest mapa s’inclouran els museus i les col·leccions museogràfiques reconegudes, tant si són de titularitat pública com privada, especificant-ne les característiques, l’estat, les mancances i les necessitats que, en l’àmbit territorial o sectorial existeixin i constitueixin objectius de l’Administració. Disposició transitòria segona Els museus i les col·leccions museogràfiques existents en el moment de l’entrada en vigor de la Llei de museus, independentment de la seva titularitat, hauran d’adaptar-se a la normativa vigent en el termini de tres anys a partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei.

25

26



22

Promoure la redacció d’un Pla de museus i col·leccions de les Illes Balears, recollint les directrius dels plans insulars respectius i coordinant-ne iniciatives. El pla ha d’incloure un cens de museus i col·leccions públiques i privades, i preveure mesures de foment, coordinació i professionalització.

Objectiu: abans de 5 anys redactar un Pla de museus de les Illes Balears.

Analitzar, en el marc de la Junta Interinsular de Museus i la comissió tècnica, conjuntament amb els consells, l’estat de reconeixement dels museus en les respectives Xarxes de Museus.

Objectiu: abans de 2 anys analitzar l’estat de reconeixement dels museus a les xarxes insulars. Objectiu: abans de 5 anys planificar mesures, conjuntament amb els consells insulars, per implementar el reconeixement dels museus a les diferents illes.

27

28



23

La Llei 15/2006, d’arxius i patrimoni documental de les Illes Balears es troba en aquests moments en procés de reforma en alguns dels seus articles, tal i com s’ha assenyalat amb anterioritat. Aquesta llei regula dos aspectes fonamentals d’aquests béns: el seu ús en l’administració per part del ciutadà i la salvaguarda dels documents que constitueixen el patrimoni documental. Aquesta llei aplica el mateix criteri descentralitzador de les anteriors, i deriva en els consells insulars la responsabilitat d’elaborar el cens dels arxius de cada illa, així com les competències de gestió. La llei crea el Sistema Arxivístic de les Illes com una estructura jerarquitzada, que compta amb diversos subsistemes arxivístics. La Junta Interinsular d’Arxius exerceix un paper coordinador:

CAPÍTOL I DE LA DEFINICIÓ I L’ESTRUCTURA DEL SISTEMA ARXIVÍSTIC DE LES ILLES BALEARS Article 26. Definició 1. El Sistema Arxivístic de les Illes Balears és el conjunt d’òrgans de les administracions públiques, de normes i de subsistemes autònoms, relacionats entre si per òrgans de coordinació, que garanteix: la identificació, la gestió, la conservació, la protecció, l’accés i la difusió del patrimoni documental de las Illes Balears. 2. El Sistema Arxivístic de les Illes Balears preveu la descentralització, atesa la particularitat dels territoris insulars, la coordinació i la cooperació entre els subsistemes arxivístics per garantir el manteniment de criteris homogenis d’actuació. 3. A cada territori insular, el consell insular respectiu serà l’encarregat de la planificació i la coordinació dels arxius de la seva competència. Article 29. Estructura Formen part del Sistema Arxivístic de les Illes Balears: a) La Junta Interinsular d’Arxius. b) La Comissió Tècnica Interinsular d’Arxius. c) El Subsistema Arxivístic de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears. d) El Subsistema Arxivístic del Parlament de les Illes Balears. e) El Subsistema Arxivístic del Consell Consultiu de les Illes Balears. f) Els subsistemes arxivístics respectius de cada un dels consells insulars. g) Els subsistemes arxivístics de cada una de les entitats locals de les Illes Balears. h) El Subsistema Arxivístic de la Universitat de les Illes Balears. i) Els subsistemes arxivístics públics que es puguin constituir a l’empara d’aquesta llei. j) Tots els arxius privats que sol·licitin i obtenguin la integració en el subsistema corresponent, tot subscrivint un conveni administratiu pel qual es comprometin a assumir els drets i les obligacions que es derivin de la participació.



24

Article 30. La Junta Interinsular d’Arxius 1. Es crea la Junta Interinsular d’Arxius com a òrgan competent per resoldre les matèries referides en aquesta llei i també per a la coordinació entre els subsistemes que formen part del Sistema Arxivístic de les Illes Balears. 2. La Junta Interinsular d’Arxius ha de ser integrada pels membres següents: a) El president o la presidenta, que serà el conseller o la consellera competent en matèria de cultura del Govern de les Illes Balears. b) Els o les vocals, que n’hi ha d’haver set, han de ser els consellers o les conselleres insulars competents en matèria de cultura, que ostentaran anualment i de forma rotatòria la vicepresidència, que serà indelegable en una altra persona que no sigui conseller o consellera; dos o dues que nomenarà el conseller o la consellera competent en matèria de cultura del Govern de les Illes Balears, i un o una representant per cada una de les federacions de municipis de les Illes Balears. c) El secretari o la secretària, amb veu però sense vot, que nomenarà el conseller o la consellera competent en matèria de cultura del Govern de les Illes Balears. 3. Les funcions de la Junta Interinsular d’Arxius són: a) Aprovar les línies generals respecte de la gestió documental que ha de regir en els subsistemes integrats en el Sistema Arxivístic de les Illes Balears, a proposta de la Comissió Tècnica Interinsular d’Arxius i dels òrgans consultius i/o tècnics respectius dels consells insulars. b) Resoldre sobre els arxius dels organismes suprimits, amb funcions traspassades a un altre o privatitzats, a proposta de la Comissió Tècnica Interinsular d’Arxius i dels òrgans consultius i/o tècnics respectius dels consells insulars. c) Resoldre sobre el dipòsit de documents o d’arxius privats dipositats en centres d’arxiu públic segons el que es preveu en aquesta llei, amb l’informe previ de la Comissió Tècnica Interinsular d’Arxius i dels òrgans consultius i/o tècnics respectius dels consells insulars. d) Resoldre sobre totes les qüestions en matèria d’arxius o documents elevades per la Comissió Tècnica Interinsular d’Arxius i dels òrgans consultius i/o tècnics respectius dels consells insulars. 4. La Junta Interinsular d’Arxius s’ha de reunir, com a mínim, una vegada a l’any i quan ho sol·liciti una de les institucions representades o ho determini el president o la presidenta. Ales reunions hi podran assistir assessors o assessores que tendran veu, però no vot. 5. Seran òrgans consultius de la Junta Interinsular d’Arxius els organismes que formin part del Sistema Arxivístic de les Illes Balears, així com les associacions professionals d’arxivers i arxiveres de les Illes Balears. 6. La Junta Interinsular d’Arxius ha d’elaborar i aprovar el seu reglament d’organització i funcionament.



25

La Junta Interinsular d’arxius

Fer visible la tasca de la Junta Interinsular d’arxius i de la comissió tècnica. Reflectir el reglament i les actes en el nou web de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports.

Objectiu: abans d’1 any.

Fer visible la tasca dels organismes estatals on es compta amb representació (patronat Arxiu de la Corona d’Aragó, etc.)

Objectiu: abans d’1 any incloure-ho al web.

Promoure la redacció d’un Pla d’arxius de les Illes Balears, recollint les directrius dels plans insulars respectius i coordinant-ne iniciatives.

Objectiu: abans de 5 anys redactar un Pla d’arxius de les Illes Balears.

Creació de l’Arxiu de les Illes Balears, amb seu a cada illa.

Objectiu: abans de 2 anys, creació de l’Arxiu de les Illes Balears com a ens coordinador en la matèria.

Creació de l’Arxiu digital de les Illes Balears

Objectiu: abans de 2 anys, creació de l’Arxiu Digital de les Illes Balears, que reuneixi tots els recursos documentals digitals existents a la comunitat, en coordinació amb la iniciativa anterior.

Convocatòries de subvencions per a la digitalització i posada en xarxa d’arxius de diferent tipus: de procedència industrial, de l’església catòlica, arxius municipals, etc.

Objectiu: establir objectius a partir del pla anterior, i convocar subvencions per a la digitalització dels diferents conjunts documentals.

29

30

31

32

33

34



26

La llei estructura el funcionament d’aquests subsistemes arxivístics, així com el paper que juga cada arxiu d’aquest sistema en la preservació d’aquest patrimoni:

CAPÍTOL III DELS SUBSISTEMES ARXIVÍSTICS SECCIÓ 1a DEL SUBSISTEMA ARXIVÍSTIC DE L’ADMINISTRACIÓ DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA DE LES ILLES BALEARS Article 33. Estructura El Subsistema Arxivístic de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears ha de ser constituït per: a) Els òrgans i les unitats administratives coordinadors en matèria d’arxius i patrimoni documental de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, adscrits a la conselleria competent en matèria de cultura. b) L’Arxiu del Regne de Mallorca, sense perjudici de la legislació estatal que l’afecta. c) L’Arxiu Històric de Maó, sense perjudici de la legislació estatal que l’afecta. d) L’Arxiu de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears. e) Els arxius centrals de les conselleries. f) Els arxius dels organismes autònoms i de les empreses públiques amb vinculació (o adscrites) a les conselleries del Govern de les Illes Balears. g) Els arxius i documents de titularitat privada que, per la seva naturalesa o àmbit d’actuació pluriinsular, siguin d’interès cultural notable i subscriguin un conveni de caràcter administratiu amb el Govern de les Illes Balears pel qual es comprometin a assumir les obligacions que es derivin de la participació en el Subsistema Arxivístic del Govern de les Illes Balears. Article 37. Els arxius centrals de les conselleries del Govern de les Illes Balears Es creen els arxius centrals, a cadascuna de les conselleries del Govern de les Illes Balears, amb les funcions següents: a) Coordinar i controlar el funcionament dels diferents arxius de gestió que es puguin crear a les conselleries del Govern de les Illes Balears i recollir i organitzar els documents que aquests transfereixin una vegada finalitzat el seu tràmit i quan la seva consulta no sigui constant. b) Els arxius centrals són els responsables de l’avaluació i, si s’escau, de l’eliminació d’aquella documentació que no sigui de conservació permanent, i de la transferència a l’Arxiu General del Govern de les Illes Balears, d’acord amb les taules aprovades per la Junta Interinsular d’Arxius. c) Al capdavant de cada arxiu central hi ha d’haver un arxiver o una arxivera que pertanyi al cos facultatiu corresponent de la comunitat autònoma de les Illes Balears. Disposició addicional sisena En un termini màxim de tres anys la conselleria competent en matèria de cultura del Govern de les Illes Balears, de manera coordinada amb els consells insulars, ha de confeccionar el Cens dels arxius i documents de les Illes Balears a què es refereix aquesta llei. Disposició transitòria segona En un termini màxim de tres anys, els arxius integrants del Sistema Arxivístic de les Illes Balears han d’adaptar les infraestructures materials, els subsistemes de treball i el personal tècnic als nivells que permetin assolir els objectius d’aquesta llei. Disposició transitòria tercera Els arxius de les administracions supramunicipals i municipals s’han d’adaptar progressivament, en un termini màxim de cinc anys, als requeriments establerts per aquesta llei per a formar part del Sistema Arxivístic de Illes Balears.

Arxius del subsistema arxivístic

Dotar cadascun dels arxius del sistema arxivístic d’un arxiver i de les eines per al seu funcionament coordinat (a cada conselleria, UIB, etc.)

Objectiu: abans de 2 anys tenir arxiver a la Conselleria de Cultura. Objectiu: abans de 5 anys tenir un arxiver a cada conselleria i unitat que s’estableix.

35



27

Arxiu General del Govern

Article 36. L’Arxiu General del Govern de les Illes Balears Es crea l’Arxiu General del Govern de les Illes Balears, adscrit a la conselleria competent en matèria de cultura. El seu funcionament s’ha de determinar per via reglamentària sota els principis següents: 1. Ser el centre capdavanter de l’Administració del Govern de la comunitat autònoma de les Illes Balears, responsable de recollir, conservar i servir la documentació generada pels òrgans descrits en els apartats e) i f) de l’article 33 d’aquesta llei. 2. Tenir el caràcter d’arxiu intermedi i conservar la documentació transferida durant un període de trenta anys. 3. Elaborar els informes d’avaluació amb vista a la conservació permanent o no de la documentació custodiada, d’acord amb la Comissió Tècnica Interinsular d’Arxius. 4. Exercir, com a centre capdavanter del sistema i de manera coordinada amb el servei o departament corresponent de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears i amb el departament de cultura del Govern de les Illes Balears, aquelles funcions que serveixin a l’impuls, al foment, a la protecció i a la difusió del patrimoni documental de les Illes Balears. 5. Exercir les funcions de dipòsit final per a aquella documentació generada pels òrgans del Govern de les Illes Balears que, pel seu especial valor històric, sigui d’utilitat per a la investigació, segons es determini de manera reglamentària. 6. Recollir, conservar, servir i divulgar aquella documentació que ingressi, mitjançant conveni de caràcter administratiu, el Govern de les Illes Balears.

Arxiu General de la CAIB

Dotar l’Arxiu General de la CAIB dels mitjans i la seu adients.

Objectiu: abans de 5 anys actualització de mitjans i personal. Objectiu: abans de 10 anys nova seu.

Coordinar i/o unificar l’Arxiu General de la Comunitat (Conselleria de Cultura) i l’Arxiu electrònic únic de les Illes Balears (Conselleria de Presidència)

Objectiu: abans de 2 anys planificar. Objectiu: abans de 5 anys dur a terme les actuacions previstes.

36

37



28

La darrera de les lleis sectorials a tenir en compte és la Llei del sistema bibliotecari de les Illes Balears. Tot i que moltes de les actuacions referents a aquest àmbit de treball i al foment de la lectura s’analitzen en altres apartats del Pla de Cultura, aquí es reflectirà la part referent a l’àmbit estrictament patrimonial. La llei distribueix les competències en la matèria de la manera següent:

Article 34. De la comunitat autònoma de les Illes Balears Correspon a l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears: a) El Sistema Bibliotecari de les Illes Balears. b) La coordinació dels sistemes insulars de biblioteques públiques, sense perjudici de les mesures que corresponguin a altres administracions. c) La Biblioteca de les Illes Balears. d) Els serveis de suport a la lectura pública d’àmbit autonòmic, sense perjudici de les mesures que corresponguin a altres administracions. e) La creació i la gestió del Registre General de Biblioteques de les Illes Balears. f) La convocatòria i la presidència del Consell de Biblioteques de les Illes Balears. g) La projecció, la promoció i la relació exterior de les biblioteques de les Illes Balears. h) La difusió entre el món educatiu de les biblioteques, els seus fons i la seva significació i el foment de la lectura. i) El desenvolupament i el manteniment de les biblioteques dels centres d’ensenyament no universitari i la integració d’aquestes en el seu àmbit local. j) L’exercici amb caràcter subsidiari dels drets de tempteig i retracte, en cas que no ho facin els consells insulars, en els supòsits d’alienació de béns declarats d’interès cultural, catalogats o inclosos en l’Inventari General de l’Estat, tal com estableix la Llei de patrimoni històric de les Illes Balears. k) Les relacions i la col·laboració amb l’Administració General de l’Estat i d’altres ens públics per a l’execució d’actuacions en matèria de biblioteques. l) La gestió que li ha estat transferida de les biblioteques públiques de titularitat estatal, sense perjudici dels convenis que es puguin fer amb altres administracions públiques. m) L’elaboració i l’actualització del Mapa de lectura pública de les Illes Balears i del Pla de lectura pública de les Illes Balears. n) La gestió i la coordinació del Catàleg bibliogràfic de les Illes Balears. o) L’elaboració dels paràmetres bàsics de biblioteca pública i de biblioteca d’ensenyament no universitari.



29

p) La demanda i la recollida de la informació necessària per a la planificació i el desenvolupament del Sistema Bibliotecari de les Illes Balears. q) L’exercici de la potestat reglamentària normativa en matèria de biblioteques, sense perjudici de la potestat d’auto-organització dels consells insulars. r) Totes les altres funcions que li atribueixin expressament aquesta llei i la resta de la legislació vigent. Dels consells insulars Correspon als consells insulars, en el seu àmbit d’actuació respectiu: a) La creació i la gestió de les biblioteques, en cas de titularitat pròpia o d’altra en virtut de possibles convenis. b) El sistema insular de biblioteques públiques de cadascuna de les Illes. c) La Biblioteca Central Insular. d) Els serveis de suport a la lectura pública d’àmbit insular. e) La creació i la gestió del Registre Insular de Biblioteques Públiques i les comunicacions amb el Registre General de Biblioteques de les Illes Balears. f) L’extensió del Sistema de Lectura Pública mitjançant la promoció d’instruments i acords que permetin la col·laboració de les diferents institucions, entitats i associacions ciutadanes envers un sistema àgil d’agències i punts bibliotecaris que apropin els serveis de les biblioteques públiques a tots els indrets en què hi ha població. g) L’elaboració i l’aprovació del mapa insular de lectura pública corresponent al seu territori. h) L’exercici, amb caràcter principal, dels drets de tempteig i de retracte en el cas d’alienacions de fons de biblioteques o col·leccions pertanyents al Sistema Bibliotecari de les Illes Balears. i) L’exercici de la potestat sancionadora, en els termes d’aquesta llei. j) La gestió del Dipòsit Legal. k) El suport a les biblioteques per a l’elaboració de la part corresponent al seu àmbit geogràfic dels catàlegs col·lectius i de la Biblioteca Virtual de les Illes Balears. l) L’elaboració i l’aprovació dels plans insulars de lectura pública. m) La resta de funcions executives i de gestió en matèria de biblioteques no atribuïdes expressament per aquesta o altres lleis a qualsevol altra administració pública. Article 36. Dels ajuntaments Correspon als ajuntaments de les Illes Balears: a) La creació i la gestió de les biblioteques de titularitat municipal d’acord amb les normes establertes per aquesta llei i d’acord amb el Mapa de lectura pública de les Illes Balears. b) La coordinació i la col·laboració entre les biblioteques ubicades en el seu municipi, especialment les biblioteques públiques, les biblioteques d’ensenyament no universitaris, i la integració dels serveis d’informació i documentació municipals amb la biblioteca pública respectiva i amb el Sistema de Lectura Pública. c) La promoció de la creació de punts d’extensió bibliotecària fixos, mòbils, estacionals o de qualsevol tipus que apropin els serveis bibliotecaris a tots els nuclis de població. d) El foment de les activitats culturals pròpies de les biblioteques. e) El dret d’intervenir en totes les actuacions i els procediments d’altres administracions públiques en matèria de biblioteques que es refereixin a béns ubicats en els termes municipals respectius. f) La disposició d’un punt de lectura pública als nuclis de població de menys de 2.000 habitants i d’una biblioteca pública en aquells municipis de més de 2.000 habitants. g) Disposar de l’equipament informàtic necessari per assegurar l’accés dels usuaris a les noves tecnologies i formar part activament en la difusió dels coneixements de les noves tecnologies entre totes les capes de la població. h) L’exercici de la resta de funcions executives que els atribueix expressament aquesta llei.



30

TÍTOL V DEL CONSELL I DE LES COMISSIONS DE BIBLIOTEQUES DE LES ILLES BALEARS Article 37. El Consell de Biblioteques de les Illes Balears 1. Es crea el Consell de Biblioteques de les Illes Balears com a òrgan de coordinació del Sistema Bibliotecari de les Illes Balears, amb l’objectiu d’establir els criteris de coordinació entre els diferents tipus de biblioteques i les de cadascuna de les Illes, els programes d’actuació, els criteris que han de seguir els diferents instruments i controls del Sistema Bibliotecari de les Illes Balears, les mesures de foment, i per exercir la resta de funcions que s’estableixin reglamentàriament. 2. El Consell de Biblioteques de les Illes Balears serà integrat pels membres següents: a) El president o la presidenta, que serà el conseller o la consellera en matèria de cultura del Govern de les Illes Balears. b) Els o les vocals que seran: els consellers o les conselleres insulars competents en matèria de cultura, un o una vocal en representació de cadascuna de les federacions de municipis, un o una vocal en representació de la Universitat de les Illes Balears i dos o dues vocals que nomenarà el conseller o la consellera en matèria de cultura del Govern de les Illes Balears. 3. El Consell de Biblioteques de les Illes Balears es reunirà, com a mínim, dues vegades l’any o quan ho sol·liciti una de les institucions representades o ho determini el seu president o la seva presidenta. A les reunions hi poden assistir, amb veu i sense vot, els assessors o les assessores que es cregui convenient. 4. El Consell de Biblioteques de les Illes Balears pot crear les comissions adients per tractar temes de caràcter general o específic. 5. El Consell de Biblioteques de les Illes Balears ha d’elaborar i aprovar el seu reglament d’organització i funcionament.

Interlocució CAIB-Estat

Fer visible la tasca d’interlocució de la Comunitat Autònoma amb l’Estat en matèria de biblioteques. Reproduir al web de la Conselleria les actes i documents de treball del Consejo de Cooperación Bibliotecaria i del Congrés de Biblioteques.

Objectiu: abans d’1 any publicar-ho al nou web.

Consell de Biblioteques de les Illes

Fer visible la tasca del Consell de Biblioteques de les Illes Balears i de la Comissió tècnica. Reflectir el reglament i les actes en el nou web de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports.

Objectiu: abans d’1 any publicar-ho al nou web.

Creació de la Biblioteca de les Illes Balears que preveu la llei, amb seus descentralitzades.

Objectiu: abans de dos anys, identificació de la xarxa descentralitzada que n’ha de ser seu.

Creació de la Biblioteca Digital de les Illes Balears Objectiu: abans de 2 anys comptar amb la Biblioteca digital, un repositori amb totes les publicacions digitalitzades referents a les Illes, coordinada amb l’anterior iniciativa i amb el CABIB.

Redacció d’un Pla de biblioteques i de patrimoni bibliogràfic de les Illes Balears

Objectiu: abans de 2 anys redactar el Pla.

38

39

40

41

42



31



32

2.Actuacions específiques en matèria de patrimoni cultural

Com s’ha desenvolupat en el primer capítol del document, les competències del Govern de les Illes Balears en matèria de patrimoni es concentren en la planificació i coordinació entre illes, la interlocució amb l’Estat, el patrimoni propi, i la participació directa en projectes concrets, ja siguin centres propis o projectes dels quals els Govern n’és promotor o col·laborador. En aquest capítol es despleguen les diferents iniciatives que el Govern du a terme i/o planifica desenvolupar en referència als diferents tipus de patrimoni cultural, com a projectes propis o en coordinació amb altres administracions. Una de les fórmules més freqüents de col·laboració en projectes ve donada per la seva inclusió en fundacions i consorcis d’institucions que tenen missions patrimonials. 2.1. Patrimoni arquitectònic

El patrimoni arquitectònic de les Balears es pot protegir a través de dos tipus d’instruments: BIC i Bé Catalogat, per als de més rellevància, i Catàleg municipal, per a tota la resta. La competència en la gestió dels Béns d’Interès Cultural i Béns Catalogats correspon als consells insulars, i al Govern de les Illes la gestió del registre central i la interlocució amb l’Estat. L’elaboració dels catàlegs municipals de patrimoni correspon a cada ajuntament, i la seva aprovació als consells insulars. No obstant això, en un document d’aquesta naturalesa, i vint anys després de l’aprovació de la Llei 12/1998 de patrimoni històric de les Illes Balears, no es pot defugir de reflectir l’estat de la disposició que determinava l’obligatorietat d’elaborar i aprovar els catàlegs municipals de patrimoni per part dels ajuntaments i promoure la reflexió i la presa de mesures per pal·liar-ne la degradació. Un termini que s’ha hagut de perllongar repetidament a causa de l’endarreriment en el compliment. A més, la llei 12/1998 de patrimoni estableix que els consells insulars tenen l’obligació de redactar, bianualment, un Pla de Gestió del Patrimoni. En aquest sentit, els plans sectorials de cada tipus de patrimoni que es proposen en aquest document, recolliran les col·laboracions que s’estableixin amb consells i ajuntaments per fer-los possibles.

Detall d’un immoble del centre històric de Pollença, Mallorca

Far de la Mola, Formentera



33

Disposició transitòria tercera. Redacció dels catàlegs municipals. 1. Els ajuntaments de les Illes Balears que no disposin de Catàleg de Protecció del Patrimoni Històric, aprovat definitivament, disposaran d’un termini màxim de dos anys, des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, per modificar els seus instruments de planejament general, amb la finalitat d’incloure-hi el Catàleg de Protecció del Patrimoni Històric. 2. En el cas d’incomplir-se aquest termini de dos anys, la formació del Catàleg de Protecció del Patrimoni Històric haurà de tramitar-se conjuntament amb la primera modificació o revisió de l’instrument de planejament general que es redacti.

És per això que es proposa un anàlisi de la situació d’aquest instrument a totes les Illes a través de la Junta Interinsular, i l’inici d’un procés de reflexió i presa de mesures per estimular la redacció i aprovació dels catàlegs municipals adaptats a la normativa actual. Es pot tenir en compte, en aquesta avaluació, el que disposa l’article 86 de la Llei:

Article 86. Beneficis fiscals. 1. Els propietaris i titulars de drets de béns d’interès cultural o catalogats gaudiran dels beneficis fiscals que determini la legislació de l’Estat, la legislació de les Illes Balears i la normativa de les entitats locals. 3. El Govern de les Illes Balears i els consells insulars promouran una política destinada a les entitats locals, perquè atorguin un tractament fiscal més favorable als propietaris de béns immobles d’interès cultural i catalogats.

Avaluar el compliment de la disposició transitòria tercera a través de la Junta Interinsular de Patrimoni històric: Analitzar l’estat d’aprovació dels catàlegs municipals de patrimoni a través de dades aportades pels consells insulars.

Objectiu: abans de 2 anys obtenir les dades i una avaluació de la casuística. Objectiu: abans de 5 anys aplicació de mesures d’estímul, com ara beneficis fiscals per als edificis catalogats, o qualsevol altra mesura que la Junta Interinsular consideri adient.

Regular l’obligatorietat de comptar amb tècnics de patrimoni a totes les entitats locals, a temps complet o parcial. Aquesta regulació ha d’incloure l’obligatorietat que aquests tècnics participin de la presa de decisions i emissió d’informes sobre tots els béns culturals amb alguna protecció.

Objectiu a 2 anys: Regulació vigent.

Regular la validació dels títols de Grau en Història, Història de l’Art i equivalents, per exercir professions relacionades amb la difusió del patrimoni inclòs als museus i jaciments arqueològics declarats Bé d’Interès Cultural.

Objectiu a 2 anys: Regulació vigent.

43

44

45



34

Una altra competència que recau en el Govern i que ateny al patrimoni arquitectònic és la referent al patrimoni propi. De fet, la Llei 12/1998 cita com a existent el Pla de Gestió del Govern respecte al seu patrimoni històric, que haurà de tenir en compte immobles i béns mobles. Per tant, es proposa redactar/actualitzar el Pla de Gestió del patrimoni propi del Govern, per tal d’incloure una sèrie de premisses, en col·laboració amb les diferents conselleries: -Un Pla de gestió específic per als immobles més significatius de la Comunitat, com són la Llotja i el Consolat de Mar. Cal preveure un pla de conservació preventiva i la difusió dels valors de l’immoble. A més, pel que fa a la conservació curativa de l’immoble, es fa urgent emprendre la recuperació del conjunt d’escultura aplicada de l’immoble, que restà sense intervenir en la darrera restauració de l’edifici, i que és de gran valor.

Pla de gestió de la Llotja

Objectiu a 2 anys: Pla de gestió, amb aprovació de la Comissió de Seguiment de les obres de la Llotja. Objectiu a 5 anys: conservació curativa escultures de la Llotja. Pla de difusió. Pla de conservació preventiva en aplicació.

- Planificar amb totes les conselleries la recerca, conservació i difusió, amb espais interpretatius específics, d’aquells immobles singulars, com ara escoles històriques, edificis com ara l’Hospital General, Ca n’Oleo –propietat de la UIB-, el Museu de Mallorca o el Museu de Muro.

Escultures procedents del jardí de la Llotja i el Consolat, actualment al Museu de Mallorca

Escultura aplicada de la Llotja, obra de Guillem

Sagrera i escola (s. XV), pendent de restauració.

46



35

- Educació: instal·lar espais interpretatius a les escoles singulars (com ara les projectades per Guillem Fortesa), pla de treball amb els arxius històrics d’educació, així com la redacció i execució de projectes educatius vinculats.

- Medi ambient: planificar conjuntament la gestió de finques públiques que contenen béns patrimonials rellevants.

- Ports: En aquells casos en què sigui necessari, es podran redactar conjuntament plans de gestió, com és en el cas dels Fars, sota gestió de Ports, que ja han estat objecte de diferents projectes individuals de cessió o nous usos, a fi de garantir la preservació dels seus valors patrimonials.

Pla de gestió del patrimoni immoble de la CAIB amb valor patrimonial: escoles històriques, possessions i altres edificis de titularitat autonòmica.

Objectiu a 2 anys: Pla de gestió. Objectiu a 5 anys: senyalització divulgativa.

Pla director dels fars de les Illes Balears

Objectiu a 2 anys: Contactes per a la seva elaboració i anàlisi de problemàtica. Objectiu a 5 anys: Pla aprovat.

- Impulsar un pla de difusió i/o el centre d’interpretació del jaciment de Son Espases.

Pla de difusió i/o centre d’interpretació de Son Espases

Objectiu a 2 anys: Pla de gestió. Objectiu a 5 anys: senyalització divulgativa.

- Afavorir l’augment d’aquest patrimoni públic, a través de l’article 87 de la Llei:

Jaciment romà de Son Espases

47

48

49



36

Article 87. Pagament amb béns culturals. 1. Els propietaris dels béns integrants del patrimoni històric podran convenir amb les administracions públiques competents la cessió en propietat d’aquests béns en pagament dels seus deutes, d’acord amb la legislació aplicable i després de l’informe de la Comissió de Valoració del Patrimoni Històric. 2. El lliurament en propietat de béns culturals podrà també convenir-se en favor de les entitats locals com a substitució de les cessions i altres càrregues d’obligat compliment, derivades de l’execució de la legislació urbanística, sempre que garanteixin la satisfacció dels beneficis que a l’interès general reportin aquestes cessions.



37

2.2. Patrimoni documental

Al punt 1 d’aquest document s’avancen les principals mesures que atenyen aquest tipus de béns de titularitat autonòmica, i que tenen a veure amb l’actualització de criteris i mitjans referents als fons documentals públics. Per altra banda, al punt 3.1 s’aborden les propostes d’actuació a l’Arxiu del Regne de Mallorca, l’Arxiu Provincial de Maó, i l’Arxiu Municipal d’Eivissa. També s’ha apuntat la necessitat d’elaborar el Cens d’Arxius de les Illes Balears i un Pla d’Arxius de les Illes Balears. Pel que fa a actuacions transversals, el Govern ha iniciat una línia de projectes basats en l’article 22 de la Llei d’Arxius:

Article 22. Digitalització i microfilmació Les administracions públiques i les institucions han de promoure, dins el marc respectiu d’actuacions, programes per a la digitalització i/o microfilmació del patrimoni documental de les Illes Balears, o qualsevol altra tècnica futura amb capacitat demostrada per a la conservació i la difusió del patrimoni en òptimes condicions.

Per mor de la necessitat de posar al dia el fons d’algunes institucions, s’emprenen actuacions puntuals, com ara la digitalització de fons d’interès per a totes les Illes dipositat a l’Arxiu Històric d’Eivissa i Formentera (AHEiF). N’és un bon exemple la documentació que ateny a la història de Formentera, cartes de Maria Antònia Salvà, etc

Digitalització de fons d’interès per a tota la comunitat autònoma existent a l’AHEiF

Objectiu a 5 anys: Tasca acabada.

La Conselleria de Cultura, Participació i Esports forma part de la Fundació Teatre Principal de Maó. En aquest context, existeix la voluntat de col·laborar amb el Consell de Menorca, l’Ajuntament de Maó i l’Arxiu Històric de Maó (gestionat pel Consell Insular però dependent també de la Conselleria pel que fa a personal funcionari) en la recuperació dels seixanta lligalls d’Òpera, de referència europea, que es troben, entre el fons de l’Arxiu del Teatre Principal de Maó, tot i que amb anterioritat ja s’havia realitzat la restauració d’una desena de lligalls.

Restauració dels lligalls d’òpera de l’Arxiu de Maó

Objectiu a 2 anys: Desenvolupar i acabar tasca.

Convocatòria de subvencions per digitalitzar arxius públics o privats relacionats amb Memòria democràtica

Objectiu a 2 anys: Obrir la convocatòria.

50

51

52



38

PATRIMONI DOCUMENTAL AUDIOVISUAL

Cal fer especial esment al patrimoni documental fotogràfic, documental i sonor, ja que que sovint s'obliden en favor dels suports tradicionals. En aquest sentit, cal promoure instruments per salvaguardar el llegat que formarà el patrimoni del futur, amb una sèrie de mesures:

Gestionar els arxius audiovisuals dels mitjans de la comunitat

Objectiu a 1 any: Regulació del dipòsit dels fons audiovisuals dels mitjans televisius i radiofònics de la Comunitat Autònoma (IB3 TV, ràdio,etc). Objectiu a 2 anys: Dipositar els materials audiovisuals a l’Arxiu de les Illes Balears. Objectiu a 3 anys: Regulació de la incorporació d’altres registres audiovisuals generats per l’Administració.

53



39

2.3. Patrimoni arqueològic

El patrimoni arqueològic –tots aquells béns materials susceptibles de ser estudiats amb metodologia arqueològica- és de competència insular en gairebé la totalitat dels processos que l’atenyen: autoritzacions arqueològiques, titularitat dels béns que són extrets actualment i gestió dels fons museogràfics depenent de la titularitat del museu en qüestió. A més, la Comunitat Autònoma és titular d’una part important del fons del Museu de Mallorca, i actualment és la institució gestora del Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera, i del Museu de Mallorca –en procés d’aprovació d’una llei per a l’encomana de gestió al Consell de Mallorca-.

Llei d’encomana de gestió del Museu de Mallorca i les seves seus al Consell Insular de Mallorca

Objectiu a 1 any: Llei aprovada i gestió traspassada.

A més, la Comunitat Autònoma participa en la gestió d’alguns organismes concrets: El Consorci de la Ciutat Romana de Pol·lèntia, a la qual realitza una aportació econòmica anual, i hi participa amb membres al Patronat i a la Comissió tècnica. El Consorci Eivissa Patrimoni de la Humanitat és participat pel Govern en un terç. Anualment s’hi realitza una aportació de 240.000 euros per desenvolupar actuacions de millora i posada en valor dels béns patrimonials de titularitat municipal. En els pressupostos de 2018 el Govern ha inclòs una partida de 160.000 euros per als dos béns patrimonials no inclosos en les actuacions del Consorci. Una partida a parts iguals, per al Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera, i el jaciment de sa Caleta. L’objectiu és consolidar aquesta aportació.

Dalt Vila, Eivissa

54



40

Un dels projectes que es té previst posar en marxa amb aquest finançament és la museïtzació de nous espais a la Necròpolis del Puig des Molins. Des del museu s’ha treballat en un projecte per a l’adequació i ampliació de l’itinerari de visita, que pugui oferir al visitant una perspectiva més àmplia i que s’avingui més amb la vertadera naturalesa del jaciment. En aquest projecte s’inclouen diversos àmbits d’actuació a la Necròpolis del Puig des Molins, tant pel que fa a l’adequació de nous espais museïtzats per a la visita, com per les tasques de manteniment que el jaciment i les instal·lacions requereixen. Les accions a realitzar se centraran en diversos sectors de la necròpolis, especialment al nord-oest, on se situa l’itinerari exterior de visita al jaciment. Els eixos principals d’actuació són:

- L’ampliació de les àrees museïtzades i visitables del jaciment de la necròpolis. - La millora de l’accessibilitat, el caràcter inclusiu del museu i la comprensió integral

del jaciment arqueològic de la necròpolis del Puig des Molins. - L’increment dels recursos museogràfics apostant per les noves tecnologies. - El manteniment bàsic de les instal·lacions existents i de les estructures

arqueològiques.

Plànol de situació del sector NO de la necròpolis del Puig des Molins, amb les dues zones excavades fins ara (zona 1 i zona 2) i la situació del front de pedrera. La zona 2 és actualment visitable a través d’una passarel·la de fusta, mentre que la zona 1 roman encara desconnectada del recorregut de la visita.



41

Plànol de situació del sector NO amb el recorregut de la futura ampliació de la passarel·la

(tram A en groc, tram B en blau i tram C en rosa), la passarel·la actual i la nova zona de descans amb 2 bancs de fusta.

Vista general des del nord de la zona excavada pendent de museïtzar.

Candidatura “Menorca, cultura talaiòtica” La Conselleria de Cultura ha donat suport a la Candidatura a la UNESCO i ho continua fent en la nova etapa del projecte. Hi fa una aportació econòmica anualment (2017 i 2018). Suport al projecte del museu-jaciment de Son Forners (Montuïri) per obtenir fons de l’impost turístic. La Conselleria de Cultura va donar suport al projecte que obtingué fons de l’impost turístic el 2017, i en l’any 2018 ho fa amb el Parc prehistòric dels Closos de Can Gaià (Felanitx). S’analitza amb més detall aquest apartat al punt 5, dedicat a patrimoni i impost turístic.



42

A més, s’han iniciat contactes per donar suport a la creació del Museu Arqueològic de Calvià, promogut per l’ajuntament amb fons de l’impost turístic. A la convocatòria del 2017 de l'impost turístic sostenible es va obtenir un ajut de 1.765.174,15 € per a la construcció d'un museu. Està prevista la construcció d'aquest edifici durant els anys 2019 i 2020. A la vegada està previst que bona part dels materials arqueològics del municipi de Calvià es dipositin en aquest Museu. Paral·lelament s'està treballant amb la creació d'una fundació per gestionar tot el parc arqueològic, on està previst que hi participin com a patrons permanents l'Ajuntament de Calvià, la Conselleria de Cultura, el Consell Insular de Mallorca i la Universitat de les Illes Balears. El parc arqueològic del Puig de sa Morisca (Santa Ponça, Calvià) està constituit per un espai de 450.815 m2 d'extensió, dels quals 351.514 m2 són de propietat municipal. S'hi localitzen 6 jaciments arqueològics, cronològicament centrats a l'època talaiòtica i postalaiòtica. Aquests jaciments són el reflex dels contactes continuats amb les comunitats punicoebusitanes, fet que li dona una rellevància interinsular. D'entre ells, per la seva importància i trajectòria de recerca, cal destacar el Puig de sa Morisca i el Turó de ses Abelles. Fora dels límits del parc es localitzen 10 jaciments més que també pertanyen al Parc Arqueològic del Puig de sa Morisca. A més del patrimoni arqueològic, el parc inclou un patrimoni etnològic molt ric amb 9 conjunts, un patrimoni paisatgístic amb 5 miradors i més de 6 km d'itineraris. Des del 1997 s'han anat desenvolupant, per part de la Universitat de les Illes Balears, diferents projectes de recerca i el 2006 es va obrir el parc al públic. Actualment, el parc té uns 50.000 usuaris a l'any.

Museu arqueològic de Calvià

Objectiu a 2 anys: Participació del Govern en la Fundació que ha de gestionar el museu.

A més, hi ha altres projectes que requereixen la intervenció del Govern, com ara la recuperació de les restes del jaciment d’Almallutx, situades sota l’embassament del Gorg Blau.

Redacció d’un pla director del jaciment d’Almallutx, situat davall el Gorg Blau, i promoció d’una intervenció d’urgència per a la preservació i/o recuperació de les restes que queden sota les aigües.

Objectiu a 2 anys: Redacció del pla director del jaciment, soterrat per una infraestructura hidràulica del Govern, i promoció d’una intervenció d’urgència.

55

56



43

De fet, aquest és un camp que exemplifica una línia transversal de treball que es proposa: un procés de recull de dades dins de la mateixa organització de la Comunitat Autònoma, per tal d’establir protocols d’actuació en àrees no directament dedicades al patrimoni arqueològic, però que per determinades circumstàncies poden esdevenir-ne gestores. Això pot succeir, per exemple, en la gestió dels ports, dels espais naturals i forestals, en la renovació de xarxes d’aigües o en la gestió d’immobles que compten amb béns patrimonials d’aquesta naturalesa, com l’indicat anteriorment, referit a Son Espases. En aquest sentit, és recomanable iniciar un procés de treball per detectar aquestes situacions i elaborar un protocol d’actuació, en col·laboració amb els consells insulars.

Detecció de processos relacionats amb el patrimoni arqueològic a les diferents conselleries

Objectiu a 2 anys: Detecció d’àrees amb contacte amb aquest patrimoni. Objectiu a 5 anys: Protocol d’actuació aprovat.

57



44

2.4. Patrimoni immaterial

El patrimoni immaterial és un dels que s’han reconegut més tardanament, però és un àmbit on el Govern ha treballat amb intensitat en els darrers anys. De fet, en aquests moments es treballa en una nova llei del patrimoni immaterial, que posa al dia els conceptes i figures de protecció de l’anterior text (2002), i en els darrers anys s’han organitzat diverses jornades científiques dedicades a aquest tipus de manifestacions a les Illes Balears, que han donat com a resultat una sèrie de publicacions de referència. El Govern de les Illes Balears va donar suport a la candidatura de la Sibil·la per formar part de la Llista del Patrimoni immaterial de la UNESCO.

EL CONSELL ASSESSOR DE CULTURA POPULAR I TRADICIONAL

El Govern és responsable de la convocatòria del Consell Assessor de Cultura Popular i Tradicional, que té les següents atribucions:

Article 8. El Consell Assessor de Cultura Popular i Tradicional 1. Es crea el Consell Assessor de Cultura Popular i Tradicional com a òrgan consultiu de les administracions públiques de les Illes Balears en les matèries regulades en aquesta Llei. 2. El Consell Assessor està integrat per un president, per un vicepresident i per deu vocals, nomenats tots ells en Consell de Govern d’entre persones de competència reconeguda en l’àmbit de la cultura popular i tradicional. 3. El president i dos dels vocals s’anomenaran a proposta del conseller competent en matèria de cultura. El vicepresident serà proposat, anualment, pels consells insulars de forma rotatòria. La resta de membres seran proposats, per terceres parts, pels consells insulars. 4. L’organització i el funcionament del Consell Assessor s’han d’establir reglamentàriament. Article 9. Funcions consultives Són funcions del Consell Assessor de Cultura Popular i Tradicional: a) Assessorar l’Administració de la comunitat autònoma i, amb la petició prèvia, els consells insulars i els ajuntaments en l’exercici de les funcions que tenen encomanades en matèria de cultura popular i tradicional.

Balls tradicionals d’Eivissa. Fotografia d’Arxiu Mas,

Institut Amatller d’Art Hispànic, Barcelona



45

b) Emetre informe en els procediments de declaració de festes d’interès cultural i de declaració d’interès cultural de les associacions i fundacions. c) Proposar les accions que consideri convenients per a la protecció i per a la difusió de la cultura popular i tradicional. d) Qualsevol altra que, d’acord amb l’objecte d’aquesta Llei, li encomani el Govern de les Illes Balears o el conseller competent en matèria de cultura. Article 10. Òrgans insulars de consulta En cada consell insular poden constituir-se òrgans similars al Consell Assessor de Cultura Popular i Tradicional per exercir millor les seves competències en les matèries regulades en aquesta Llei. En aquest cas, el consell esmentat i els òrgans insulars de consulta han de col·laborar en la consecució dels objectius legals de defensa i de promoció de la cultura popular i tradicional.

PRIMERA LÍNIA D’AJUTS PER AL PATRIMONI IMMATERIAL

Dins d’aquest àmbit temàtic, està previst obrir una línia de subvencions per a la mobilitat entre illes i la projecció exterior de projectes vinculats al patrimoni cultural immaterial.

Primera línia de subvencions per promoure la mobilitat entre illes i la projecció exterior de projectes del patrimoni immaterial

Objectiu a 1 any: Obertura de la convocatòria a finals de 2018. Desenvolupament el 2019.

La llengua pròpia, un element clau a protegir i potenciar, és tractat a altres apartats del Pla de Cultura, on es planifiquen mesures de promoció i normalització. Pel que fa al patrimoni literari, el Govern participa al patronat de la Fundació Robert Graves, amb finançament anual, i a la Junta Rectora de la Institució Pública Antoni Maria Alcover, de Manacor.

Ca n’Alluny, seu de la Fundació Robert Graves a Deià, Mallorca.

58



46

2.5. Patrimoni artístic

Tot i que les competències en gestió directa del patrimoni artístic es troben sobretot en mans dels consells insulars, el Govern vol marcar una sèrie de directrius de treball en els centres propis i en aquelles institucions en les quals participa. També vol promoure projectes transversals de gestió coordinada entre illes. És per això que, un cop detectades mancances i problemes arreu del territori, es proposa una sèrie de criteris d’actuació per impulsar la qualitat en la gestió dels centres del patrimoni, així com una proposta de suport a les quatre illes.

CRITERIS DE BONES PRÀCTIQUES A SEGUIR EN ELS CENTRES MUSEÍSTICS PROPIS I PARTICIPATS:

-Pressupost i personal suficient per complir la seva missió, desenvolupant les funcions que cal dur a terme envers el patrimoni i la societat. Els centres han de poder programar activitats d’acord amb els seus objectius, amb qualitat i amb els recursos suficients. -Pressupost suficient per a noves adquisicions. El patrimoni del futur el constituiran les col·leccions i fons que s’han llegat, però també els que s’adquireixen en el present. Perquè els fons dels museus siguin coherents, han d’anar incloent peces i aportacions de totes les èpoques i han de poder completar el discurs de les seves col·leccions museogràfiques allà on hi ha mancances. Per això, com a criteri de qualitat en els projectes de la comunitat, s’inclourà pressupost per a noves adquisicions. - Plans per als nous centres. Per crear noves institucions museístiques s’ha de planificar la seva existència i la relació tant amb la comunitat com amb el patrimoni. A més, cal que s’integrin en la resta de l’oferta per no produir duplicitats o visions parcials. En aquest sentit, es promourà un diàleg amb els consells insulars per avançar en la creació d’un pla conjunt de museus, que sigui coherent per als consells dins el territori insular, però que també aporti coherència temàtica i cronològica des d’una visió global de la comunitat. Per això, sempre que es planifiqui la creació de nous museus o centres d’interpretació, s’haurà de fer des de la planificació a tots els nivells, assegurant la coherència i la sostenibilitat de la proposta.



47

En la línia de coordinació i suport a les altres administracions, creació d’un magatzem / reserva d’art central, per acollir fons propis i donar suport a les diferents administracions locals i museus, permetent dipositar col·leccions, arxius o béns culturals de diferent naturalesa, amb les condicions de seguretat i climatització per a cada tipologia de bé.

Creació d’un magatzem / reserva d’art central, per sectors i tipus de béns, per acollir fons propis, però també donar suport a entitats locals amb béns patrimonials de valor

Objectiu a 5 anys: Planificació de la seva creació, redacció d’un projecte i recerca d’espais. Objectiu a 10 anys: Reserva d’art central en funcionament, amb personal especialitzat i normativa interna que en reguli el funcionament.

A més, el Govern promou diverses iniciatives a través de diferents fórmules.

PROJECTES PROPIS

El Centre Internacional de Fotografia Toni Catany, a Llucmajor, es crea

amb el perfil específic de treballar el patrimoni fotogràfic des d’una vessant artística. Compta amb pressupost per a la seva construcció procedent de les inversions estatutàries de l’Estat, i es preveu la seva finalització a finals de l’any 2019 o inicis del 2020, i la incorporació del llegat de l’artista que en permeti la posada en funcionament a continuació. Com a projecte clau de l’àmbit artístic, destaca el paper fonamental que l’equipament desenvoluparà en l’àmbit fotogràfic –l’únic de les Illes que no es restringeix al paper d’arxiu documental- així com la rellevància de la descentralització d’una infraestructura d’aquest tipus, contribuint, com altres projectes a les Illes, a la descentralització de la cultura i la creació d’espais de patrimoni molt lligats a l’entorn, però alhora amb una vocació global.

Fotografies de Toni Catany. © Fundació Toni Catany

59



48

Pel que fa al continent, el projecte fou objecte d’un concurs arquitectònic, que guanyà l’arquitecte Josep Lluís Mateo, i ja s’ha presentat a l’Ajuntament de Llucmajor per obtenir-ne la llicència. En el moment de redactar-se aquest document ja s'havien iniciat les obres. El contingut del centre és objecte de treballs de preparació: restauració de plaques, aplicació de materials de conservació a tot el fons, digitalització, etc. Concretament, en el moment que es redactava aquest document s’havia iniciat la digitalització del fons de 90.000 negatius.

Recreació del projecte guanyador © Josep Lluís Mateo

Centre Internacional de Fotografia Toni Catany (Llucmajor)

Objectiu a 2 anys: finalització de les obres. Objectiu a 2 anys: preparació del fons. Objectiu a 5 anys: posada en funcionament de l’equipament amb una programació estable.

El Centre de Creació de Can Junyer (Llucalcari) és en procés de rehabilitació i es preveu la seva posada en funcionament abans de cinc anys.

Centre de Creació de Can Junyer (Llucalcari)

Objectiu a 1 any: redactat el projecte de rehabilitació. 2019: licitació de les obres. Objectiu a 5 anys: Obres executades i en funcionament amb un reglament propi.

60

61



49

Posada en valor del fons artístic de la Comunitat Autònoma Les col·leccions del Govern són poc conegudes, i es reparteixen entre dipòsits a diferents museus, despatxos i passadissos de dependències administratives. Per això, es proposa dotar-les d’un model de gestió com a col·lecció d’art, que permeti fer-les visibles i que, a més, s’adapti al que preveu la Llei de museus per als fons d’art institucionals. Tal i com s’ha avançat al punt 2.1, es proposa una actualització de la gestió del fons propi segons l’establert a la Llei de museus de les Illes Balears, per tal de fer possible el seu reconeixement i integració a les Xarxes insulars.

Article 13 Formació de les xarxes insulars de museus Sense perjudici de la possible integració dins altres xarxes museístiques, tendran participació en la xarxa de museus de cada àmbit insular: a) Els museus i les col·leccions museogràfiques de titularitat pública. b) Els museus i les col·leccions museogràfiques reconeguts, de titularitat pública o privada, que siguin d’interès cultural notable i que ho sol·licitin i n’hi obtenguin la integració tot subscrivint un conveni de caràcter administratiu pel qual es comprometen a assumir les obligacions que se’n derivin. c) Els Fons d’Art de les administracions públiques del territori, que s’han d’organitzar com a col·lecció.

Integració del fons d’art de la comunitat autònoma a les xarxes insulars

Objectiu a 2 anys: comptar amb un tècnic en història de l’art i un en conservació-restauració per al seguiment i conservació del fons. Actualitzar la catalogació del fons. Objectiu a 5 anys: integració del fons a les xarxes insulars i publicació al web.

62



50

PROJECTES EN COL·LABORACIÓ

El Govern, com a part de les accions de foment d’accés a la cultura, participa de diverses institucions culturals de les Illes. Forma part del patronat del Museu Es Baluard, la Fundació Pilar i Joan Miró, la Fundació Cultural Coll Bardolet i la Fundació Tren de l’Art. A més, col·labora des del 2017 també de manera estable amb el Museu d’Art Contemporani d’Eivissa (MACE). També s’han iniciat tràmits per a la participació en el Museu de la Ciència que promou la UIB.

Amb l’objectiu de potenciar l’equilibri territorial i de crear una xarxa d’espais patrimonials i de creació, es proposa planificar l’elaboració d’un Pla de Museus de les Illes Balears, que inclogui els plans insulars en la matèria, i planifiqui l’actuació del Govern.

Planificar la participació del Govern en museus i projectes artístics a través del Pla de Museus de les Illes Balears, que ha d’incloure un cens de museus i col·leccions, públiques i privades.

Objectiu a 2 anys: iniciar el procés de recull de dades per a l’elaboració del Pla, en col·laboració amb els consells insulars. Objectiu a 5 anys: Pla redactat i aprovat.

Museu Es Baluard, Palma

En aquest sentit, es podrà estudiar la reivindicació d’inversions estatals i implicació del Govern en:

- La creació d’una biblioteca estatal a Eivissa, atès que no en té. - Suport al Museu Puget, obert per l’Ajuntament després d’una donació sense

resultats per part de l’artista a l’Estat. - Planificar aportacions estables per garantir el bon funcionament de Can Saura de

Ciutadella i Ca n'Oliver a Maó.

COL·LABORACIÓ AMB LA FUNDACIÓ “SA NOSTRA”

Tal i com es va avançar a l’anterior document del Pla de Cultura, existeix una preocupació per la preservació i gaudi públic de les obres que configuren la col·lecció de la Fundació “sa Nostra”, la que va pertànyer a l’entitat bancària, una part de la qual fou declarada Bé d’Interès Cultural pel Consell de Mallorca. En aquest sentit, s’han iniciat converses per afavorir el dipòsit de peces en institucions museístiques de les Illes, i diverses pintures són en procés de dipòsit al Museu de Mallorca.

63



51

2.6. Paisatges culturals

El concepte de patrimoni cultural a dia d’avui ha difuminat les fronteres territorials i cronològiques, de manera que comptam amb nombrosos béns culturals de caire etnològic, arqueològic o artístic que s’imbriquen en el territori configurant paisatges culturals amb múltiples valors. En aquest sentit, la candidatura de Menorca talaiòtica a la UNESCO, citada anteriorment, compta amb aquests valors. També el Govern té presència al Consorci Serra de Tramuntana Patrimoni Mundial. La possessió de Son Real (Santa Margalida) fou adquirida amb fons de l’import turístic i és gestionada per la Conselleria de Medi Ambient. En aquesta s’hi conjuguen els valors del jaciment arqueològic, únic a l’illa, amb els d’una possessió amb una història que es remunta a la Conquesta. En els darrers anys s’han iniciat actuacions de restauració de diferents zones de la mateixa, com a part de la cura de la Conselleria de Medi Ambient per a la finca. És per la suma de valors i pel potencial encara pendent de descobrir que seria adient la redacció d’un pla director de la finca que compti amb un pressupost anual per a les tasques d’investigació i conservació del mateix, així com la creació d’un consorci per a la seva gestió. Col·laborar amb la Conselleria de Medi Ambient en la redacció d’un pla director de la finca de Son Real

Objectiu a 2 anys: redacció del pla, incloent activitats de recerca, conservació i difusió, a part de mesures de gestió mediambiental. Restauració de diversos béns de la finca, amb finançament de l'impost turístic (veure punt 4)

Constitució d’un Consorci per a la gestió de Son Real, format pel Govern, el Consell de Mallorca i l’Ajuntament de Santa Margalida

Objectiu a 5 anys: constitució del Consorci.

Vista parcial de les cases de Son Real, Santa Margalida

64

65



52

2.7. Patrimoni etnològic

El patrimoni etnològic és aquell que es fonamenta en la tradició, i no es pot entendre sense tot el contingut immaterial que li dona sentit, ni sense el territori. Dins d’aquesta categoria s’hi troba també el patrimoni agrari, en el qual treballa transversalment la Conselleria d’Agricultura. Des del Govern de les Illes s’ha treballat en una sèrie de projectes concrets: Desenvolupament del Museu Etnològic de Formentera, que es detalla més endavant. La Secció Etnològica del Museu de Muro, en la qual es treballa per calendaritzar la inversió d’actualització per part de l’Estat. Participació en el Consorci del Museu Marítim de Mallorca. Participació en el procés de treball de la candidatura transnacional de la “pedra en sec” a la UNESCO. El 2017 es lliurà l’expedient, que fou acceptat i en tràmit. El Govern participa, també, al Museu Marítim d’Eivissa i al Centre d’Interpretació de la Mar de Sant Antoni (Eivissa). El Govern, així mateix, forma part del Consorci del Castell de Sant Carles i del Consorci del Museu Militar de Menorca, que compten amb fons mixts.

Es Caló, Formentera



53

2.8. Patrimoni bibliogràfic

El Pla de Cultura compta amb un apartat específic dedicat a lectura i biblioteques. Pel que fa al patrimoni bibliogràfic, el Govern és titular d’un dels llegats bibliogràfics més valuosos de la comunitat, com és el Fons Antic de la Biblioteca Pública de Palma. En l’apartat dedicat als centres propis es detallen propostes per a la seva gestió. IMPULS DEL PATRIMONI BIBLIOGRÀFIC COL·LECTIU

A més, el Govern gestiona el Catàleg Bibliogràfic de les Illes Balears (CABIB), instrument bàsic per a la recerca i catalogació basat en fonts bibliogràfiques que fins a l’actualitat es finançava en col·laboració amb els consells insulars. Aquesta iniciativa respon a l’article 51 de la Llei 16/1985, de 25 de juny, de Patrimoni Històric Espanyol, que estableix que l’Administració de l’Estat, en col·laboració amb les altres administracions públiques competents, confeccionarà el Catàleg Col·lectiu dels Béns Integrants del Patrimoni Bibliogràfic. La seva finalitat és la localització, catalogació i/o recollida de dades d’aquelles obres existents a les biblioteques públiques o privades de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, que per la seva antiguitat, singularitat o per les especials característiques dels seus exemplars puguin formar part del nostre patrimoni històric, de cara a la seva protecció i difusió.

Signatura de conveni amb la UIB per a la gestió del CABIB amb finançament del Govern

Objectiu a 1 anys: conveni signat. Objectiu a 5 anys: comptar amb un equip de catalogadors qualificats per al filtratge de dades.

66



54

2.9. Patrimoni industrial

El patrimoni industrial de les Illes Balears és ric i divers, i per la seva obsolescència necessita de línies de tutela i recuperació. Si bé una part d’aquests immobles està protegida, no compta amb polítiques de recuperació, i molts dels seus elements es troben en estat d’abandonament. Per altra banda, bona part no compta amb protecció i es troba en perill de desaparició. En el marc de la redacció del Pla del patrimoni industrial que s’apuntava a l’inici d’aquest document, cal planificar la gestió de les diferents categories del patrimoni industrial: fabril, ferroviari, etc.; així com en totes les seves tipologies: immobles, paisatges culturals, béns mobles, arxius i patrimoni immaterial. Pel que fa a projectes concrets, d’aquest pla se n'han de derivar línies de treball, com ara la relacionada amb arxius industrials que s’apunta al corresponent apartat, o la continuació de la iniciada a partir d’un ajut de l’impost turístic per a la creació d’un museu ferroviari a Son Carrió. El 2018 està previst l’inici del projecte de rehabilitació del Celler Cooperatiu de Felanitx, per al seu ús com a Centre Internacional d’Arts Plàstiques per al foment de la creació i l’ensenyament de l'art.

Signatura de protocol entre el Consell de Mallorca, la UIB, l'Ajuntament de Felanitx, el Govern de les Illes Balears i l’artista Miquel Barceló

Objectiu a 2 anys: conveni signat i redacció de pla director del centre (estudi històric, pla d’usos i directrius d’intervenció). Objectiu a 5 anys: Projecte de rehabilitació i licitació de les obres. Objectiu a 10 anys: Centre en funcionament.

Celler cooperatiu, Felanitx

67



55

2.10. Foment de la recerca

El foment de la recerca fins al moment s’ha dut a terme a través de: - Els museus, arxius i biblioteques gestionats per la comunitat. - Els ajuts a l’edició de revistes i jornades d’estudis locals, que són l’espai de recerca

de cada comunitat. - La participació i aportació econòmica a la Fundació Enciclopèdia de Menorca.

Per afavorir l’aplicació de mesures amb una perspectiva global i interdepartamental, es proposa la redacció del Pla de recerca, de la mà de la Creació de l’IRIB, i donant el seu espai a la recerca en matèria patrimonial en les diferents especialitats.

Foment de la recerca i la investigació: elaboració d’un Pla de recerca de les Illes Balears, en col·laboració amb altres conselleries i els consells insulars

Objectiu a 2 anys: estudis previs. Objectiu a 5 anys: elaboració i aprovació del Pla.

Consolidar les línies d’ajuts a la publicació de les principals revistes d’estudis locals de les Illes (a través de l’Institut d’Estudis Baleàrics s’han donat ajuts a publicacions de l’Institut Menorquí d’Estudis i l’Institut d’Estudis Eivissencs.

Objectiu a 2 anys: consolidar les línies actuals i estudiar-ne d’altres.

La Conselleria d’Innvocació, Recerca i Turisme crea el 2018 l’Institut de Recerca de les Illes Balears (IRIB)

Objectiu a 2 anys: posada en funcionament de l’IRIB. Objectiu a 5 anys: institució en funcionament, amb una secció específica per a la recerca en patrimoni i humanitats.

68

69

70



56

2.11. Foment de les professions del patrimoni

La llei 12/1998 de Patrimoni Històric de les Illes Balears preveu el següent: El Govern de les Illes Balears i els consells insulars promouran el desenvolupament d’ensenyances especialitzades en la conservació i el manteniment del patrimoni històric i podran establir, a l’efecte, els convenis de col·laboració necessaris amb entitats, privades i/o públiques, i centres de formació especialitzats.

Amb l’objectiu d’afavorir la professionalització i l’intercanvi de coneixements entre professionals, i alhora garantir que la recerca i l’augment del coneixement es desenvolupen en les millors condicions, s’ha previst l’organització d’activitats formatives de manera estable, primer una a l’any i després, de manera diversificada, una a l’any en cada una de les disciplines d’interès per als professionals dels arxius, els museus i les biblioteques. En aquest punt, cal tenir en compte que l’Institut d’Indústries Culturals de les Illes Balears, creat a partir de la Llei de Pressupostos Generals de 2018 i ara en procés de consolidació i dotació de llocs de treball, serà un ens de suport important també per a les empreses especialitzades en patrimoni i els seus professionals (veure capítol corresponent del Pla de Cultura).

“El Govern de les Illes Balears i els consells insulars promouran el desenvolupament d’ensenyances especialitzades en la conservació i el manteniment del patrimoni històric”

Objectiu a 2 anys: una sessió formativa a l’any en matèria d’arxivística, biblioteconomia o museologia, en col·laboració amb els consells insulars. Objectiu a 5 anys: una sessió formativa a l’any en cada una de les matèries, i en conservació del patrimoni històric, en col·laboració amb els consells, UIB, COAIB, ARCA, SAL i col·legis professionals.

71



57

Però a més, cal abordar la problemàtica referent a les places en l’administració pública. A totes les administracions (autonòmica i local) hi ha un dèficit de places de tècnics de les diferents especialitats patrimonials, de la mateixa manera per a la creació i la dotació. A més, molt puntualment es convoquen oposicions o concursos per accedir-hi, fet que agreuja la situació d’aquests perfils a l’administració, que es cobreixen sobretot a partir d’interinatges.

Elaboració d’un pla d’actuació de personal especialitzat en patrimoni a les diferents administracions: redefinició de perfils específics d’arxius, de biblioteques i de museus. Regulació de l’obligatorietat de comptar amb tècnics de patrimoni a les administracions locals on es prenen decisions en àmbits patrimonials. Obligatorietat de comptar amb tècnics especialitzats a tots els museus de les Illes Balears i a les administracions locals.

Objectiu a 2 anys: regulació aprovada. Objectiu en 5 anys: convocatòries d’oposicions i borsins de tots els perfils.

Disseny i posada en marxa de convocatòries per a l’intercanvi de professionals d’institucions patrimonials, a través de l’IEB, entre illes i fora de la comunitat.

Objectiu a 2 anys: disseny i posada en marxa de les convocatòries, amb un perfil multidisciplinari.

72

73



58



59

3. Els equipaments del patrimoni: garantia del dret dels

ciutadans d’accés al coneixement

Així com se cita al corresponent apartat del Pla de Cultura, els equipaments culturals de la comunitat són fonamentals per garantir l’accés a la cultura arreu del territori, i alhora són entitats de recerca cabdals a la comunitat. El Govern té les competències de gestió dels centres de titularitat estatal, però a través d’altres fórmules que s’han exposat, participa en nombrosos projectes que s’estenen en el territori, i promou la creació de noves infraestructures vinculades a un patrimoni preexistent.

3.1. Arxius, museus i biblioteques de gestió autonòmica

Els museus, arxius i biblioteques de titularitat estatal que són gestionats pel Govern de les Illes Balears són institucions emblemàtiques, tant per la seva història i contingut -contenen béns patrimonials de màxima rellevància de la comunitat autònoma- com pel pes que tenen com a equipament cultural. És desitjable, per tant, que el paper que tenguin a la societat sigui equivalent a la rellevància del seu bagatge patrimonial. En el document zero del Pla de Cultura, al punt 5 ja s’avançava la necessitat de dotar els centres propis d’una programació que els lligui amb la societat. Alguns ja exerceixen aquest paper amb notorietat, però d’altres estan mancats de recursos i dinàmiques, que cal implementar per fer-ho possible. Aquesta necessitat emergeix d’una obligació: el contingut del Museu de Mallorca, l’Arxiu del Regne, la Biblioteca Pública de Palma, el Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera, el Museu de Menorca i l’Arxiu-Biblioteca de Maó constitueix un patrimoni essencial per conèixer el nostre passat. La gestió ha de passar per línies de recerca, de conservació i de divulgació que connectin aquest patrimoni amb la societat, i que reverteixin en educació, gaudi i activitats culturals de qualitat amb els coneixements que se’n poden extreure. En el primer document del Pla de Cultura, al punt B.5, dedicat a memòria i patrimoni, es desenvolupa aquesta premissa, concretant en una sèrie de línies de treball les aportacions que es van desenvolupant a cada centre, com ara la digitalització de fons i la programació d’activitats mensuals a l’Arxiu del Regne, o l’organització d’activitats al Museu de Mallorca i al Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera. A més, s’apunta la necessitat de projecció entre centres i fora de les Illes (B.7. Projecció internacional i circulació en xarxes), amb la col·laboració de l’Institut Ramon Llull i de l’Institut d’Estudis Baleàrics, entre d’altres. En els documents esmentats es relacionen una



60

sèrie de línies de millora en l’aportació de recursos humans als centres que s’han anat implementant i que es detallen a cada cas. En qualsevol cas, cap institució cultural de referència no pot exercir el seu paper sense repensar-se contínuament, d’aquí la necessitat de revisar, o de redactar-lo si no n'existeix cap, un pla director de cada centre. Aquest pla, que també es diu museològic en el cas dels museus, és el document de referència per analitzar tot el bagatge i potencial de la institució, i projectar-lo al futur des de la reflexió. En el pla director cal fer un diagnòstic tenint en compte tots els actius de la institució, per planificar quin ha de ser el futur d’aquesta. A més, a banda de la redacció d’aquests plans, es preveu continuar amb la dotació de més places i recursos per als centres.

Oferta de places en pràctiques als alumnes de la UIB als museus, arxius i biblioteques gestionats per la CAIB

Objectiu a 1 any: oferta activa per als alumnes d’Història, Història de l’Art i Màster en Patrimoni Cultural. Objectiu a 5 anys: ampliació a altres estudis i/o més places dels abans esmentats.

Augment de recursos humans als centres per a l’ampliació d’horaris i millora dels serveis.

En els darrers 12 mesos s’han dotat 6 centres de 12 places. Aprovades per a 2019: 5 places noves. En els darrers 12 mesos s’han ampliat horaris a l’Arxiu del Regne i al Museu de Mallorca Objectiu 2019: progressiva ampliació horària.

74

75



61

Arxiu del Regne de Mallorca

Descripció general:

L’Arxiu del Regne de Mallorca (ARM) és la institució emblemàtica del subsistema d’arxius de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, encarregada de recollir, conservar, organitzar, descriure, servir i divulgar els fons de les institucions públiques històriques de les Illes Balears i tota la documentació pública o privada que es consideri de caire històric. Des de desembre del 2015, l’ARM ocupa 6.777m2 d’unes noves instal·lacions al carrer Ramon Llull, número 3 de Palma. Té capacitat per uns 22 quilòmetres de documentació, dels quals ja se n'han ocupat uns 11. La documentació està en suport paper majoritàriament. També hi ha un gran nombre de pergamins, més de 6.000, que són consultables i un nombre desconegut (poden ser altres 6.000 unitats) que no ho són perquè necessiten la restauració i la descripció adequades. També es compta amb 60 mapes de gran format procedents de IES Ramon Llull. Els fons documentals s’agrupen en 6 grans grups:

1. Fons de l’Antic Règim. 2. Fons públics contemporanis. 3. Fons de la fe pública. 4. Fons de les institucions religioses. 5. Fons privats. 6. Fons especials.

Personal: 1 Director. 1 Facultativa superior d’arxius . 3 Facultatives tècniques d’arxius (2 interines). 1 Restauradora de documentació (interina). 2 Administratius. 3 Auxiliars administratives (2 interines). 6 Ordenances (3 interins) .



62

Personal de neteja, contractació externa: 4. Personal de seguretat, contractació externa: 1. Personal de digitalització, contractació externa: 1 (extern).

Situació actual:

PUNTS FORTS - RELLEVÀNCIA DEL FONS. La documentació que allotja l’ARM és d’importància

cabdal i única. És molt important, per exemple, la documentació històrica de les institucions de l’antic Regne de Mallorca. El fons de notaris és un de les millors de l’àrea mediterrània.

- SEU. Edifici nou que permet tenir la documentació ben instal·lada. - MOTIVACIÓ DEL PERSONAL. La professió d’arxiver és una professió vocacional.

Personal tècnic amb esperit d’equip i de treball en grup. La relació del personal tècnic i la resta és fluida i de col·laboració.

PUNTS FEBLES - CATALOGACIÓ DEL FONS. Part significativa del fons sense catalogar:

El 45% de la documentació ingressada a l’ARM no es pot consultar perquè no està descrita. El 18% és consultable, però s’ha de revisar intel·lectualment i físicament. El 37% és consultable i, de moment, no necessita cap intervenció.

- PAPER SOCIAL. Poc coneixement per part de la societat, pocs instruments de difusió.

- PERSONAL. Poc personal per gestionar de manera completa el fons. - INVESTIGACIÓ. Relacionada amb la catalogació del fons. - FORMACIÓ. El personal que atén els investigadors (encarregats de la sala de

consulta) no compta amb formació específica. - ORGANITZACIÓ INTERNA. Manca d’instruments d’estímul professional i manca

d’incentius (nivells, complements i jerarquització). Manca de planificació i de funcionament amb objectius explícits. Existència de conflictes interns que han requerit mesures.

AMENACES - CONSERVACIÓ. La conservació de la documentació és un dels principals reptes. Cal

promoure l’eliminació de fotocòpies i potenciar la digitalització. - MITJANS. Es necessita la renovació anual i actualitzacions dels programaris ACCES i

ARCHIDOC. - PLANIFICACIÓ. Cal planificar el futur de l’arxiu per actualitzar-lo, més enllà

d’accions a curt termini (per exemple, afavorir la consulta de documentació online).

- ORGANITZACIÓ INTERNA. Inestabilitat de la plantilla. Rotació freqüent de personal. - CATALOGACIÓ. La feina dels tècnics és poc visible a curt termini. Els resultats

tarden molt a fer-se efectius. La documentació pendent de descriure és molt voluminosa.



63

OPORTUNITATS - COL·LABORACIONS. Establir convenis amb altres institucions, públiques o privades,

per atendre necessitats de l’arxiu (UIB). - PLANIFICACIÓ. La planificació hauria de ser un instrument útil per plantejar

objectius i fer el seguiment amb avaluacions temporals. - INVESTIGADORS. Hi ha un col·lectiu d’investigadors molt actiu i implicat en la

institució, que aporta coneixements sobre el fons i pot aportar activitats.

Principals projectes dels darrers 5 anys:

RECERCA Els anys 2013-2017 es va participar en el projecte de la Institució Milà i Fontanals de Barcelona ( CSIC): HAR2013-48433-C2-1-P-"Tripulacions, armaments, construcció naval i navegació a la Mediterrània medieval", 2014-2017. Investigadora principal: Roser Salicrú i Lluch. Programa sectorial d'I+D agrari i alimentari del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación (INIA). Ministerio de Economía y Competitividad (MINECO). Projecte. Les investigacions que es porten a terme a l’arxiu estan relacionades amb la classificació dels fons. Implica una tasca de recerca de l’organització de les institucions històriques que es descriuen per organitzar les sèries que vertebren els quadres de classificació de cada fons, segons les funcions i de forma jeràrquica. S’ha de conèixer la bibliografia, la legislació i fer investigació de la pròpia documentació per entendre'n el funcionament.

CONSERVACIÓ / TRACTAMENT DE FONS Recursos humans: S’ha augmentat la plantilla tècnica (1 tècnic per a la descripció de fons i 1 de conservació i restauració de la documentació) a través de dos borsins. S’ha aconseguit la plantilla mínima per al funcionament de la sala i del servei directe a l’usuari, segons les hores d’obertura al públic. S’ha aconseguit l’equipament tècnic necessari per al tractament de la documentació, especialment del laboratori de restauració, i que Riscos Laborals exigia per tractar pergamins (2018). Neteja de fons: el 2015 es començaren a tractar 3.000 capses de trasllat (representen un 20% dels fons totals). Alguns dels fons feia més de 75 anys que havien ingressat a l’ARM. Fons més importants: Delegació d’Hisenda (s. XIX-XX), Junta Electoral, Diario de Baleares i Reial Audiència (s. XIV- XIX). Classificació i descripció de fons: Estan en procés de classificació i descripció: IES Ramon Llull, Jutjat de la Catedral i Jutjat Municipal número 1 de Palma, Fons Escat-Palou (acabat). Estan en procés de revisió física, de classificació i descripció: Cadastre d’Urbana, Responsabilitats polítiques, fons de notaris i els pergamins del Marquès de la Torre.



64

Restauració de fons: pergamins del Marquès de la Torre. Digitalització: digitalització de les actes de Gran i General Consell, per part de l’empresa Artyplan.

DIFUSIÓ (dades visitants/usuaris) Des de la reobertura de l’Arxiu al carrer Ramon Llull, els usuaris de l’ARM han demanat insistentment que l’horari d’obertura al públic fos més ampli. Els usuaris anuals des del retorn de l’Arxiu al centre de Palma són els següents: 2015: 2122 usuaris 2016: 1882 usuaris 2017: 2154 usuaris La conclusió de l’augment d’hores d’obertura és que els usuaris de l’arxiu no augmenten, sinó que els investigadors consolidats poden venir-hi més hores. Es fan visites d’alumnes de grau de la UIB. Alumnes de Filologia i de Paleografia que anualment poden suposar unes 60 persones. Es fan visites didàctiques prèvia sol·licitud per part dels centres educatius dels diferents nivells, en el marc del programa “Viu la Cultura”. Visites guiades realitzades: 2015 (3 mesos): 7 centres, 275 alumnes. 2016: 18 centres, 900 alumnes. 2017: 19 centres, 799 alumnes.

Objectius a 2, 5 i 10 anys, principals reptes i projectes de:

RECERCA

Les investigacions que es porten a terme a l’Arxiu estan relacionades amb la classificació dels fons. Implica una tasca de recerca de l’organització de les institucions històriques que es descriuen per organitzar les sèries que vertebren els quadres de classificació de cada fons, segons les funcions i de forma jeràrquica. S’ha de conèixer la bibliografia, la legislació i fer investigació de la pròpia documentació per entendre'n el funcionament.

CONSERVACIÓ / TRACTAMENT DE FONS

Principals línies de treball i prioritats A 2 anys:

- La neteja dels fons documentals de les 3.000 capses s’ha d’haver completat. - Aconseguir 2 tècnics i assolir l’objectiu de rebaixar el 62% de documentació no

consultable, especialment dels fons de l’agrupació 2, fons públics contemporanis

76

77



65

(fons judicials i delegacions de l’Estat). A 5 anys:

- Aconseguir 3 tècnics més per continuar incidint en rebaixar el volum de documentació no consultable. Un ha de ser de restauració.

- Moment per avaluar la feina feta de classificació i descripció. - La digitalització realitzada haurà acabat. Moment per valorar la feina feta i decidir

continuar amb la digitalització d’altres fons i sèries. - Documentació consultable online.

A 10 anys: - El 18% de la documentació que en aquests moments és revisable ha d’estar

completament revisada o gairebé. - Aconseguir rebaixar fins a un 30% la documentació no consultable. S’ha de tenir en

compte que en 10 anys s’hauran ingressat fons nous.

A més de les feines de conservació i tractament de fons a l’ARM hi ha un servei de referències que atén consultes per escrit d’investigadors i usuaris. La major part de la jornada d’una tècnica es destina a aquest servei. Un altre dels serveis que té l’ARM és el manteniment de la biblioteca auxiliar de l’arxiu, també amb una de les tècniques que hi dedica part del seu temps, a més, alguns dels fons documentals tenen una part que és biblioteca.

DIFUSIÓ

A 2/5 anys: - Realització d’instruments de descripció del fons que són la difusió més genuïna

d’un arxiu. - Establir relacions més fluïdes amb la UIB perquè s’utilitzin les instal·lacions de

l’ARM per impartir algunes classes pràctiques amb documentació original. - Implementació de la plataforma PARES del Ministeri, o bé invertir en el mòdul

d’ARCHIDOC corresponent per tal que l’usuari pugui veure inventaris a nivell de fons i sèries i també imatges de documents online.

- Continuar amb les activitats de difusió que hi fins al moment: visites guiades, visites escolars, el document del mes, etc.

A 10 anys: Els fons més importants han d’estar descrits i ser consultables. El fons de la Reial Audiència és especialment complicat perquè és molt vast. La part que actualment és consultable s’ha de revisar, fer-ne la descripció mecanitzada i descriure tota la part que no es pot consultar en aquest moments. Aprofitant les tasques de descripció es pot pensar en fer publicacions o exposicions sobre els fons, perquè si els fons no estan descrits no es poden divulgar.

78

79

80



66

Tot i que a dos anys vista cal haver redactat el Pla Director del Centre, amb la informació de què es disposa es poden establir una sèrie de necessitats: Edifici: 1. Complir la normativa de Riscos pel que fa a la lluminositat dels dipòsits de documentació, sense que afecti la conservació de la documentació. Personal: 1. Crear el cos d’auxiliars d’arxius i biblioteques, borsins actius. 2. Preveure la cobertura de la plaça de digitalització. 3. Doblar el personal tècnic existent (5 persones) per fer front al treball pendent. Equipament: 1. Les llicències d’ARCHIDOC s’haurien d’augmentar si s’augmenta el personal que pugui introduir-hi les dades. 2. El sistema informàtic de gestió de la sala de consulta (ACCES) està obsolet i té moltes avaries. 3. El servidor del programa ARCHIDOC també ha donat problemes: algunes vegades s’han perdut imatges de documents.

81



67

MUSEU DE MALLORCA


El Museu de Mallorca és el centre museístic de referència a Mallorca. La seva història es va iniciar als anys seixanta (1961) amb la creació de la institució i el dipòsit posterior de col·leccions importants, com la de la Societat Arqueològica Lul·liana. Als inicis el seu paper se centrà en la formació de les col·leccions del museu i la seva exposició. Als anys vuitanta, i sobretot als noranta, del segle XX es realitzà un esforç per a la difusió i l’obertura a la societat, fet que s’ha treballat fins a l’actualitat. El Museu de Mallorca té la seva seu principal al casal de la Gran Cristiana, que fou propietat dels Comtes d’Aiamans. L’edifici és en si mateix d’un gran valor, amb elements rellevants de les èpoques medieval, moderna i contemporània. Es tracta d’un immoble de titularitat estatal, gestionat per la Conselleria de Cultura. La titularitat del fons és de l’Estat, del Govern Balear i del Consell Insular de Mallorca, a més d’altres institucions o societats que hi han dipositat materials. Els conjunts més destacats del seu fons van des de les cultures de l’Edat del Bronze (Cultura de les Navetes) i del Ferro (Talaiòtic) de Mallorca, úniques a les Illes Balears i que només tenen un reflex similar a Menorca. Al mateix temps el fons d’època islàmica també es concreta amb un volum d’objectes molt destacat i que a més fou la base dels estudis sistemàtics andalusins de tot l’Estat espanyol. A més, les col·leccions d’art gòtic són de les més destacades, i es compta amb fons importants d’època moderna i contemporània. El Museu consta de dues seccions: el Museu Etnològic de Muro i el Museu Monogràfic de Pol·lèntia (Alcúdia). També compta amb un magatzem extern.

PUNTS FORTS:

- El Museu de Mallorca conserva un patrimoni arqueològic i artístic excepcional, únic a Mallorca. - Destaquen les seves col·leccions d’una cultura única al món, la dels talaiots.



68

- Les seves col·leccions d’art gòtic compten amb peces clau per a l’estudi d’aquest episodi de la història de l’art. - El Museu de Mallorca, al llarg de la seva existència, ha estat capdavanter en investigació de la Història de Mallorca. - A la seva seu principal existeix una excavació arqueològica in situ, la qual cosa potencia el seu discurs, tant expositiu com didàctic. - Des de fa molts anys el Museu desenvolupa una feina en conservació preventiva molt destacada per evitar la degradació del seu fons. - L’edifici és un atractiu més de la visita, així com la seva ubicació, al centre històric de Palma.

PUNTS FEBLES:

- Personal insuficient, sobretot pel que fa als tècnics en art, arqueologia i conservació-restauració.

- Una bona part de les sales permanents del Museu encara romanen tancades després de la darrera reforma: les seccions de prehistòria, món clàssic i islàmic no es poden veure.

- El Museu és poc conegut pel públic en general, tant de les Illes com de l'exterior. - Compta amb una biblioteca, necessitada d'una actualització i poc utilitzada. - El Museu té problemes d’espai, tant a l’edifici principal com als magatzems

secundaris. - Insuficient infraestructura informàtica. - Problemes generals de manteniment a la seu principal de Palma i, de forma

destacada, a la de Muro.

OPORTUNITATS:

- Si el projecte d’obertura de les noves sales es fa efectiu, l’impuls que es podrà donar al Museu serà important.

- Cal obrir el Museu al món digital, amb una nova pàgina web i una major presència a les xarxes socials.

- Cal potencial la col·laboració entre el museu i els diversos municipis de les Illes per organitzar activitats conjuntes. Especialment amb Muro, on es troba la secció.

- Cal iniciar nous projectes de recerca. - Gran potencial per a les visites escolars i per als milers de turistes que passen cada

dia per davant del museu. - Es pot consolidar com a espai per a l’oferta cultural de Palma, especialment per a

activitats familiars, un aspecte que té molta demanda a Palma.




69

CONSERVACIÓ / TRACTAMENT DE FONS L’any 2013 es varen restaurar 22 peces, majoritàriament ceràmiques i també algunes de pedra. El 2014 es varen restaurar 9 peces, majoritàriament de ceràmica. També es dugueren a terme tasques d’estudi, diagnòstic i documentació de dues taules gòtiques del fons del Museu. Atesos els resultats de l’estudi, les dues taules s’han pogut integrar en el projecte museogràfic de les sales de belles arts. L’any 2015, amb el projecte del muntatge de les sales de Belles Arts, es van netejar totes les peces que havien de figurar a l’exposició. Pel que fa a les peces arqueològiques, es van intervenir seixanta-vuit peces provinents de diferents jaciments de l’edat del bronze inicial i mig. A més, es diagnosticaren 4256 peces seleccionades per formar part del projecte expositiu d’arqueologia. El 2016 s'intervingueren 22 peces. A més, amb motiu de l’exposició “La Gran Cristiana: la dama, la casa” es restauraren 6 peces, i es contractaren tres persones per realitzar assistències tècniques en conservació amb diferents tipus de materials. L’any 2017 es restauraren o s'intervingueren preventivament 179 peces. A més, durant tot l’any, treballaren en el laboratori de restauració, amb contractes d’assistència tècnica, dues conservadores-restauradores dedicades a material arqueològic, i un restaurador de material petri. En aquest darrer cas, dugué a terme el diagnòstic, conservació i restauració d’obres de pedra, guix i morter del segle I al XIV del fons del Museu. En referència a la conservació preventiva, se seguí un control exhaustiu de les variables (humitat relativa i temperatura), per garantir que les obres que actualment estan en exposició, estiguin en les òptimes condicions de conservació. Aquest control es fa diàriament tant a les sales d’exposició com a les sales de reserva de materials més sensibles a aquestes variables (Àrea de reserva de metalls-vidre / material orgànic). Mensualment es treuen unes taules, per tenir constància dels pics que es poden arribar a produir, sobretot pel que fa a la humitat relativa, a conseqüència del mal funcionament del sistema d’humectació. A partir de juny de 2017 es començaren a controlar les mateixes variables per tenir un referent històric de les condicions (HR i T) i, a l’hora de preparar-se la instal·lació pel discurs museogràfic d’arqueologia, hi hagi paràmetres de comparació, per projectar d’inici les instal·lacions necessàries correctament i evitar tenir els problemes que hem patit a les sales de la planta noble. A banda d’això, mensualment es passa per totes les sales i es fa una neteja superficial (amb plomalls i raspalls de pèl suau), per eliminar possibles restes de brutícia superficial (pols…) que es pugui anar dipositant. També s'aprofita per fer una revisió que permeti saber si hi ha variacions en l’estat de conservació de les col·leccions. DIPÒSITS D’INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES La Comissió Insular de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca va assignar al Museu de Mallorca el dipòsit dels materials exhumats en el següent nombre d’intervencions



70

arqueològiques: ANY 2013: 78 ANY 2014: 84 ANY 2015: 98 ANY 2016: 118 ANY 2017: 120 El material dipositat al Museu es revisa segons l’inventari proporcionat pels directors de les intervencions, per tal de detectar possibles errors d’inventariat o d'assignació de sigles. Finalment es cataloga i emmagatzema de forma que es garanteixi la seva adequada conservació. FONS DOCUMENTALS Els fons documentals del Museu inclouen les col·leccions de materials inèdits de caràcter històric o científic, relacionats amb el fons museogràfic o amb l’entorn cultural del centre. Els darrers cinc anys s’ha continuat amb la digitalització de l’inventari general i del fons fotogràfic del Museu.

DIFUSIÓ El Museu de Mallorca es troba obert a tothom per a consultes relacionades amb els fons dels qual en té cura i en tot allò que fa referència al patrimoni històric i cultural de Mallorca. Tots els materials de les col·leccions estan a l’abast d’investigadors i estudiosos, prèvia sol·licitud. El Museu de Mallorca atén consultes externes d’investigadors i entitats que demanen informació: dades tècniques, bibliografia, material gràfic, etc. a efectes d’estudi, documentació o edició. L’any 2013 finalitzaren les obres que es realitzaren a l’edifici del Museu de Mallorca. Per això, el moment va estar marcat pel tancament de l’exposició “Essència i presència del Museu de Mallorca” i el trasllat de la seu provisional, ubicada en el Centre de Cultura de “Sa Nostra”, a la seu permanent de Ca la Gran Cristiana. El mes de gener de 2014 es va completar el moviment de tornada del Museu de Mallorca. EXPOSICIONS DELS DOS DARRERS ANYS: 2016: Exposició accessible: “Avui toca El Prado”. Presentà reproduccions en relleu d’algunes de les pintures més representatives de les col·leccions del Museo del Prado. Es mostrà també la reproducció d’una obra del Museu de Mallorca, Entrebigat de les Justes. Del 13 de maig al 3 de juliol de 2016. Exposició “L’ànima del gòtic mediterrani”. En col·laboració amb la Dirección General de Cultura y Patrimonio del Govern d’Aragó. Del 13 de setembre al 19 d’octubre de 2016. Exposició: “L’evolució del paisatge a Mallorca. Rere la mirada de Rafael Ysasi Ramsone”, 2016 2017: “ La Gran Cristiana. La dama, la casa”. Comissària: Magdalena Quiroga Conrado. “Deposició secundària”. Instal·lació de Catalina Garau a partir de restes humanes del fons del Museu, del segle XIV de la Calatrava, Palma. Inauguració: 18 de maig a les 20 h.



71

“Joan Junyer. De les danses mallorquines al Museu d’Art Modern de Nova York”. El Museu de Mallorca presentà una exposició per conèixer el recorregut que va dur Joan Junyer des de les danses mallorquines, que van despertar el seu interès pel moviment, al reconeixement, molt especialment vinculat al món de la dansa, que feu que el MOMA de Nova York li organitzàs una exposició individual. Comissariat: Fina Duran i Isabel Casanellas. “El Capità Antoni. Un corsari mallorquí, tinent general de l’armada. III centenari del naixement del Tinent General Antoni Barceló”. Comissari: Bernat Oliver.

2.- VISITANTS - 2013: Museu de Mallorca: 4.567; Secció Etnològica de Muro: 2.027; Museu Monogràfic de Pol·lèntia: 4.617. - 2014: Museu de Mallorca: 9.309; Secció Etnològica de Muro: 2.010; Museu Monogràfic de Pol·lèntia: 10.933. - 2015: Museu de Mallorca: 12.246; Secció Etnològica de Muro: 1.739; Museu Monogràfic de Pol·lèntia: 14.143. - 2016: Museu de Mallorca: 15.695; Secció Etnològica de Muro: 1.493; Museu Monogràfic de Pol·lèntia: 13.397. - 2017: Museu de Mallorca: 14.757; Secció Etnològica de Muro: 1.761; Museu Monogràfic de Pol·lèntia: 24.042.

OBJECTIUS A dos anys vista el museu ha d’haver redactat el seu pla director, a més dels següents objectius:

RECERCA

El Museu de Mallorca ha encapçalat projectes de recerca a diferents moments de la seva història, com ara les excavacions i projectes de recerca de s'Hospitalet, Pula, o Son Oms. En aquests moments es vol reiniciar aquesta activitat, desenvolupant projectes, sempre dins de les seves possibilitats, i en col·laboració amb universitats i centres de recerca. - Estudis de fons. De forma destacada s'ha de promoure l'estudi del fons del Museu, de totes les seves obres d'art i conjunts arqueològics. Cal obrir el museu a tot tipus d'investigadors i professionals, degudament acreditats, per millorar el coneixement dels dipòsits. Per aquest motiu també es potenciaran els intercanvis amb altres institucions de l'Estat o de l'estranger, amb estades, si fos necessari, d'alguns d'aquests investigadors. La Biblioteca ha de ser un dels espais que potenciïn la recerca, donant facilitats per a la consulta a totes les persones interessades en consultar els seus fons. Accions i temporalització orientatives: Objectius a 2 anys: - Elaborar convenis amb la UIB i altres universitats per realitzar analítiques que augmentin el coneixement dels materials i també en permetin una millor conservació; en aquest aspecte es pot començar treballant amb materials utilitzats a les pintures de diferents èpoques, composició dels metalls i datacions de C/14. - Promoure almenys un projecte de recerca propi.

82



72

Objectiu a 5 anys: - Promoure com a mínim dos projectes de recerca propis centrats en els dos puntals de les col·leccions del Museu: Belles Arts i l'estudi d'un jaciment arqueològic. Objectiu a 10 anys: - Fomentar els contactes científics i tècnics amb altres museus i universitats d'àmbit estatal i europeu per iniciar projectes i estudis en comú.


Objectius a 2 anys: - Millorar les dinàmiques de catalogació i emmagatzematge del museu. - Difondre a la xarxa una part important del fons. - Contractar almenys una restaurador/a més per avançar en la conservació del fons. - Habilitar un espai segur i pràctic per als investigadors, tant a les diferents seus com al magatzem. Objectius a 5 anys: - Digitalitzar un volum significatiu del fons. - Avançar en la catalogació del fons. - Continuar restaurant part del fons. Objectius a 10 anys: - Arribar a un alt grau de catalogació del fons. - Restaurar i no només de forma preventiva les col·leccions del Museu.

DIFUSIÓ

1. Difusió i promoció. La difusió és sense cap dubte una de les missions destacades del Museu i s'ha de basar en establir uns vincles més dinàmics i vius amb el conjunt de la societat. S'ha d'avançar en la dinamització de l'Associació dels Amics del Museu. Però aquest punt s'ha d'ampliar a més obertura de l'edifici amb exposicions temporals de temes que siguin atractius per al gran públic. També és necessari actualitzar l’exposició permanent del Museu, abraçant en la mesura del possible les diferents fases de la Història de Mallorca. Aquests muntatges han de tenir present la interacció discurs-públic i no tant la peça o l'objecte, que si bé és important, no ha de ser la base del discurs expositiu. Cal, a més, programar activitats complementàries. S'ha d'actualitzar i revisar la imatge que ofereix el Museu. Per aquest motiu, cal crear una línia de reproduccions, llibres, jocs, jocs de pistes, etc. Aquests nous productes atractius pel públic s'han de poder comprar en un espai al mateix Museu. A més, es promourà l’obertura d’una cafeteria que dinamitzi la seu principal de Palma. Cal revisar la pàgina web per incloure una part important del seu fons. Cal fer més visible el Museu a les xarxes, ja que avui en dia és imprescindible per aconseguir l'obertura i la dinamització necessàries. 2. Educació



73

Aquest ha de ser un dels puntals del Museu,. S'han de desenvolupar tot un seguit de tallers escolars i familiars. Aquestes propostes han d'integrar els nous sistemes educatius que en aquests moments es desenvolupen als centres docents de les Illes, potenciant experiències i sensacions en les visites. 3. Formació. La formació és una de les tasques que cal reprendre al Museu. Cal establir vincles per a la realització de pràctiques per part d’estudiants universitaris, així com per a la formació específica de professionals i ciutadans interessats en la matèria. 4. Turisme. Actualment es reben al museu poques visites turístiques. Els viatgers que arriben a Ca la Gran Cristiana ho fan perquè a les guies hi surt referenciat o en tot cas hi topen en les seves rutes pel centre històric, però en cap cas és fruit d’una activitat de difusió específica. Per aquest motiu, és necessari fer una campanya de promoció, iniciant converses amb touroperadors i hotelers de tota l'illa, per oferir la visita al Museu com un marca de distinció cultural de Mallorca i al mateix temps promocionant la possible nova xarxa de museus, jaciments arqueològics i indrets d'interès artístic destacats.

NECESSITATS ADMINISTRATIVES (personal, pressupost, etc)

La previsió en qüestió de personal per al bon funcionament del museu, seria la següent:

1. Cap de Secció. 2. Tècnics de grau mitjà: tècnic en art, tècnic en arqueologia, tècnic en restauració,

per completar l’equip mínim necessari del laboratori de restauració. Tècnic de grau mitjà per a la secció de Muro.

3.- Ordenança per a la secció de Muro. 4.- Auxiliar de biblioteca.



74

BIBLIOTECA PÚBLICA DE PALMA


La Biblioteca Pública de Palma és un centre bibliotecari de titularitat estatal integrat en el sistema espanyol de biblioteques (Reial decret 582/1989, de 19 de maig). La gestió va ser transferida a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears el 24 setembre 1984. La Biblioteca es va crear arran de la desamortització eclesiàstica de Mendizábal (1835-1836). El centre va estar a càrrec de la Diputació Provincial fins l'any 1858, moment a partir del qual la biblioteca va passar a mans de la Direcció General de la Instrucció Pública. L'any 1955 va ser traslladada des del convent de Nostra Senyora de Monti-sion a la Casa de Cultura de Palma, lloc on va romandre fins al mes de setembre del 2004. Després d'aquest any, la biblioteca es va traslladar al nou edifici de Can Sales.

Actualment, entre les seves tasques com a Biblioteca Pública de l'Estat, s'hi troben les de recollir, a través del Dipòsit Legal segons la Llei 23/2011, de 29 de juliol, una còpia de tot el que es publica o té relació amb Mallorca amb l'objectiu de conservar i difondre el patrimoni cultural propi.

La seu actual de la Biblioteca Pública de l'Estat a Palma és obra de l'arquitecte José Luís Martín Clabo. La superfície total es de 4.771 m2 i ha estat construïda pel Ministerio de Educación y Cultura, el qual també ha procedit a la dotació del mobiliari i de l'equip informàtic. La nova seu va ser inaugurada el 12 de març de 2005. La biblioteca disposa de diferents espais i sales per donar serveis específics i amb l'objectiu de cobrir les necessitats de tots els usuaris, sota les condicions i normes establertes per a cadascun. Les diferents sales de la biblioteca pública es distribueixen en les següents plantes amb el contingut que es detalla a continuació.

https://www.bibliotecapalma.com/images/mesinfo/REAL_DECRETO_582_1989.pdf

https://www.bibliotecapalma.com/images/PDF_Articles/Ley%20Depsito%20Legal.pdf



75

Situació actual:

PUNTS FORTS 1. Fons antic i hemeroteca retrospectiva referent a nivell autonòmic i destacable a nivell

estatal. 2. Fons de préstec consolidat i actualitzat constantment. 3. Direcció i personal tècnic estable, format, flexible i altament motivat. 4. Edifici cèntric i amb espais d’accés públic suficients i aprofitats. 5. Vincle social amb la comunitat d’usuaris a través de la participació en les activitats. 6. Espai agradable per a activitats culturals.

PUNTS FEBLES 1. Manca d’espai en els dipòsits. 2. Manca de manteniment general de l’edifici. 3. Falta de personal especialitzat en la conservació i restauració del fons antic. 4. Personal d’atenció al públic de serveis generals, sense formació professional. 5. Canvis excessius de personal al llarg dels anys. 6. Manca de senyalística urbana.

OPORTUNITATS 1. Comunitat d’usuaris participativa i voluntària, que sent l’espai com a propi. 2. Creixement dels mitjans de participació i comunicació amb els ciutadans a través de

les xarxes socials. 3. Millora del reconeixement social de les biblioteques com a espais culturals. 4. Absència d’oferta d’altres espais públics cèntrics i climatitzats per a l’estudi, el treball,

la connexió i la relació social. 5. Millora de la cooperació amb altres biblioteques per aprofitar recursos. 6. Proximitat d’altres centres de cultura per realitzar actuacions conjuntes. 7. Creació de la RLT amb el cos d’auxiliars de biblioteques.

AMENACES 1. Manca de reconeixement del servei públic com a dret de tots els ciutadans. 2. Entorn social i polític que no prioritza la cultura com a font de progrés, prosperitat i

creixement econòmic. 3. Manca de reconeixement i dignificació de la professió bibliotecària. 4. Dotació insuficient, la qual cosa provoca la fugida del personal. 5. Resistència de l’administració a la creació del cos d’auxiliars de biblioteca al personal

de la CAIB. 6. Pressupost insuficient per al manteniment de l’edifici i els equips i per el

desenvolupament dels serveis. 7. Problemes d’accessibilitat. Situació en zona “Acire” i amb falta d’aparcaments.



76

Objectius i projectes:

Objectiu a 2 anys: redacció / revisió del Pla director del centre. Objectius a 5 anys: Prenent com a punt de partida l’anàlisi de la situació actual i les possibilitats de millora amb els recursos actuals i el suport i col·laboració de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports, es podrien dur a terme les següents actuacions:

1. Estudi de les possibilitats de formació inicial i continuada del personal de serveis generals.

2. Revisió i millora de la difusió dels documents reguladors de la relació amb els usuaris: Reglament de la Biblioteca, Carta de Serveis, Normativa de Protecció de Dades Personals.

3. Contractació del disseny i manteniment d’una nova pàgina web que simplifiqui l’accés a la informació bàsica, el catàleg en línia, els serveis electrònics i l’agenda cultural.

4. Coordinació i redacció d’un protocol de difusió de la informació del centre als diferents mitjans (cartells, pàgina web, agenda, xarxes socials)

5. Millora del disseny de la senyalística i el cartellatge. 6. Implantació d’una enquesta de satisfacció dels usuaris. 7. Foment de la constitució de l’Associació d’Amics de la Biblioteca com a entitat

coordinadora de la participació voluntària en les activitats del centre. 8. Millora del servei de préstec electrònic “eBiblio” amb la inclusió en el catàleg de la

biblioteca i la difusió de novetats. 9. Continuar amb el pla d’automatització del fons antic i d’hemeroteca històrica (local i

nacional). 10. Redacció del pla de manteniment de l’edifici i desenvolupament del mateix amb el

pressupost i els contractes necessaris per la seva aplicació continuada. 11. Planificació de la reubicació del Fons Antic per garantir la disponibilitat d’espai als

dipòsits pel creixement al Fons Local i l’Hemeroteca Retrospectiva.

Actuacions a 10 anys: Les actuacions a curt termini s’inclouen a les diferents línies estratègiques en què es basa la planificació a llarg termini: Línia estratègica 1: Desenvolupament, formació i implicació del personal de la Biblioteca Desenvolupar una política de gestió del recursos humans, orientada a la millor atenció dels usuaris als taulells a través de la formació i la implicació del personal. 1.1. Assegurar la cobertura de les places existents a la RLT i la millora de les condicions

laborals per assegurar la permanència als llocs de feina. 1.2. Millorar el procediment d’acollida del personal de nova incorporació. Mantenir

actualitzada i assegurar el coneixement de la documentació que regula els serveis.

83

84



77

1.3. Redactar un pla de formació inicial i contínua, específica de gestió bibliotecària i d’atenció al públic.

1.4. Fomentar les reunions periòdiques de personal, amb la finalitat de millorar la comunicació a nivell horitzontal i vertical, resoldre problemes de l’activitat diària i fomentar les relacions interpersonals.

1.5. Potenciar i coordinar les eines d’informació interna per al suport del personal: correu, normativa, agenda, pàgina web i cartells.

Línia estratègica 2: millora de l’atenció i la comunicació amb els usuaris Desenvolupar la missió de la Biblioteca de satisfer les necessitats d’informació, formació i cultura dels ciutadans millorant els diferents punts de contacte amb la comunitat d’usuaris.Posar a disposició de la comunitat d’usuaris uns documents reguladors del

servei que garanteixin la claredat, la transparència i la homogeneïtat dels serveis. 2.2. Millora de la comunicació amb la comunitat d’usuaris a través de tots els mitjans:

pàgina web, xarxes socials, llistes de distribució, agenda d’activitats culturals, senyalística, cartellatge, taulells, relacions socials, etc.

2.3. Desenvolupar la difusió de la imatge de la Biblioteca com a centre cultural de referència i dels serveis a tots els ciutadans com a usuaris potencials.

2.4. Regulació i desenvolupament de la participació voluntària en les activitats del centre a través d’una Associació d’Amics de la Biblioteca.

2.5. Establir i desenvolupar les relacions amb altres entitats culturals i socials.

Línia estratègica 3: innovar i adaptar els serveis de la Biblioteca a les noves tecnologies Adaptar els serveis de la Biblioteca a l’entorn tecnològic garantint l’accés gratuït a la cultura en format electrònic a tots els ciutadans, i innovar en la prestació de serveis utilitzant les tecnologies.Completar l’automatització del fons antic i d’hemeroteca

retrospectiva (local i nacional). 3.2. Facilitar i simplificar a través del disseny i la tecnologia l’accés a la informació

bàsica, el catàleg en línia, els serveis electrònics i l’agenda cultural. 3.3. Consolidar i millorar el servei de préstec electrònic “eBiblio”. 3.4. Formar i capacitar els usuaris en l’ús de dels serveis de la Biblioteca i les fonts

d’informació. 3.5. Millorar la prestació del servei de préstec a través d’aplicacions mòbils (avisos,

renovacions, reserves i desiderates). 3.6. Redactar el projecte de canvi de sistema d’identificació documental al RFID i

d'instal·lació de sistemes d’autopréstec.

Línia estratègica 4: conservació, utilització i difusió del Fons Patrimonial Garantir la conservació del Fons Patrimonial a les generacions futures d’usuaris com a font de coneixement històric i local, i difondre la importància del Fons Patrimonial de la Biblioteca.Assegurar la dotació del personal especialitzat necessari per a la gestió del Fons

Antic i el Fons Local (Tècnic Restaurador i Tècnic Bibliotecari). 4.2. Documentar els procediments i la formació específica necessària per atendre el

taulell de la Sala d'Investigadors. 4.3. Completar l’automatització del fons antic i l'hemeroteca històrica (local i estatal).



78

4.4. Redactar un pla de digitalització i continuar les tasques intermitents duites a terme segons la disponibilitat pressupostària.

4.5. Planificar el trasllat del Fons Antic per garantir la disponibilitat d’espai als dipòsits pel creixement al Fons Local i l’hemeroteca retrospectiva.

4.6. Establir cooperacions amb altres institucions per aprofitar recursos.



79

MUSEU ARQUEOLÒGIC D’EIVISSA I FORMENTERA


El Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera (MAEF) és un museu de titularitat estatal i gestió transferida a la Comunitat Autònoma. El centre inclou dues seus, la del Museu Arqueològic de Dalt Vila (MADV), actualment tancat pendent d’obres de reforma, i el Museu Monogràfic del Puig des Molins (MMPM), que alhora gestiona també el jaciment de la necròpolis punicofenícia del Puig des Molins. Per tant es tracta d’un centre museístic amb un triple àmbit d’actuació (dos museus i un jaciment BIC de 5 ha. i declarat Patrimoni de la Humanitat al 1999) i que comprèn, per tant, la col·lecció general del MAEF, les sales expositives dels dos museus, les activitats de difusió i divulgació i la conservació i gestió de les visites al jaciment de la necròpolis. L’edifici del MMPM va ser construït als anys 60 del segle passat, i gaudí d’una reforma estructural a principis dels s. XXI, de manera que va ser novament inaugurat l’any 2012. En aquest edifici es troben 3 magatzems de materials arqueològics, les sales expositives sobre els materials arqueològics de la necròpolis i la col·lecció Sainz de la Cuesta, la sala d’exposicions temporals, la biblioteca del MAEF (amb més de 27.000 publicacions), els despatxos administratius i de recerca, el laboratori de restauració, la sala d’actes i la de didàctica, i finalment, l’accés al recorregut visitable de la necròpolis. Dins del perímetre del jaciment de la necròpolis també comptam amb altres elements patrimonials de primer ordre, com són part el raval islàmic, la casa pagesa des Porxet, i les antigues instal·lacions militars. L’immoble on s’ubica el MADV correspon a un conjunt d’edificis històrics del s. XV i XVI que, a causa dels greus problemes de filtracions d’aigües, roman tancat des de fa vuit anys. El nou projecte arquitectònic redactat per Luis Arranz Algueró tracta de pal·liar, en la mesura de les possibilitats, les deficiències internes, i en particular els problemes d’accessibilitat i insuficiència d’espai expositiu. Aquest museu albergarà la col·lecció de materials arqueològics. des de la prehistòria fins a l’etapa medieval –moderna d’ambdues illes, Eivissa i Formentera (fins que Formentera compti amb el seu propi museu arqueològic). L’any 2016, el MAEF, amb el consentiment de la Conselleria de Cultura, i per mor del greu problema d’espai d’emmagatzematge de materials arqueològics que pateix el centre3, es va

3 Cal recordar que el MAEF alberga tot el fons de materials arqueològics de les Illes Pitiüses des de

l’any 1903. Es tracta d’un fons que s’ha vist enormement incrementat les darreres dècades a causa de la



80

iniciar el lloguer d’una nau industrial que alberga un quart magatzem de grans dimensions amb el propòsit de solucionar la manca d’espai a mitjà i llarg termini. Aquesta nau de 1.000 m² es troba ubicada a la carretera de Santa Eulària, polígon de Ca na Palava.

Situació actual:

PUNTS FORTS: - El MAEF conserva un patrimoni excepcional, especialment pel que fa a l’arqueologia

punicofenícia. - El Museu Monogràfic del Puig des Molins s'aixeca damunt el jaciment que és Patrimoni

de la Humanitat de la UNESCO. - La necròpolis del Puig des Molins és, de fet, un gran museu a l’aire lliure on al

patrimoni arqueològic i històric s’hi afegeixen elements del patrimoni etnogràfic i natural, amb importants valors paisatgístics.

- El MAEF gaudeix d’un prestigi elevat en el món acadèmic, tant nacional com internacional, mercès a les seves publicacions (Treballs del Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera), la presència dels seus tècnics en congressos i simposis, dels projectes de recerca en què participa i de les activitats de difusió científica que organitza regularment, com ara les Jornades d’Arqueologia Punicofenícia.

- El MAEF ha desenvolupat un programa molt potent d’activitats didàctiques, en contacte directe amb la comunitat educativa, de tal manera que pràcticament la totalitat de centres d’educació primària i secundària tenen en el seu currículum la visita al Museu.

- El MAEF està desenvolupant una política d’increment de col·leccions mitjançant les donacions privades, perquè béns que fins ara han romàs a l’àmbit privat ingressin al museu i entrin a formar part del patrimoni col·lectiu.

- Des de fa anys el MAEF desenvolupa una tasca molt important de conservació preventiva, tant a l’exposició permanent com als magatzems del centre, per prevenir i evitar problemes de degradació del patrimoni emmagatzemat als seus fons.

- El MAEF compta amb la biblioteca especialitzada en arqueologia més important de les Pitiüses, amb més de 27.000 volums, idònia com a biblioteca d’investigació.

PUNTS FEBLES: - Personal encara insuficientment dotat, tant pel que fa als ordenances de vigilància,

com a altres places necessàries com la d’auxiliar de biblioteca o el tècnic de grau mitjà. - Museu de Dalt Vila tancat des de 2010 i amb previsió de seguir tancat encara uns anys

més. - Museu insuficientment conegut pel públic per manca d’una promoció adient. - Biblioteca amb més de 27.000 volums infrautilitzada i tancada al públic per manca de

personal. - Greus dificultats logístiques per dur a terme les tasques d’inventari i catalogació,

actualització de fitxes, etc. perquè només es compta amb un terminal amb accés al catàleg DOMUS. Això tenint en compte que hi ha quatre magatzems, el dipòsit més

intensa urbanització de les illes i de les subsegüents excavacions preventives i d’urgència que marca la legislació.



81

gran dels quals, on s’emmagatzemen els materials provinents d’excavacions (nau Ca na Palava), és extern al museu.

- Infraestructura informàtica i ofimàtica insuficient per realitzar totes les tasques dels diversos departaments del museu.

- Problemes greus de conservació en diversos sectors de la necròpolis del Puig des Molins que contenen restes arqueològiques (problemes geològics, circulació i escorrentia d’aigües que s’haurien de canalitzar, etc.).

- El museu gestiona un espai natural d’enormes dimensions en un entorn urbà, amb la greu problemàtica que això suposa (problemes de seguretat, manca de vigilància, vandalisme, abocaments de deixalles, perill d’incendi, etc.).

- La necròpolis del Puig des Molins no té oberta a la visita zones que mostrin el vertader potencial del jaciment, especialment considerant que es tracta d’un bé inclòs en la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO.

- Manca de consideració pel Patronat del Patrimoni de la Humanitat, que només destina fons a la conservació dels béns de titularitat municipal, obviant la resta.

OPORTUNITATS - El Museu Arqueològic de Dalt Vila, quan s’hagi pogut executar l’actual projecte

d’ampliació i reforma, agafarà embranzida i serà un enorme focus d’atracció, tant per als visitants locals com per als forans.

- El MAEF aposta decisivament per integrar-se en el món digital mitjançant la renovació de la seva pàgina web i la creació d’un blog, alhora que potencia la seva presència a les xarxes socials. Aprofitant tota aquesta plataforma de comunicació i difusió, ens proposam que el museu doni molta més difusió a totes les activitats que desenvolupen els diferents departaments del centre.

- El MAEF fa un esforç per guanyar nous usuaris entre la població local desenvolupant actes a fora del Museu, sobretot a Formentera, en col·laboració amb el Consell Insular, i a altres municipis en col·laboració amb els respectius ajuntaments.

- El MAEF cerca una línia de noves actuacions, que reforcin les seves connexions regionals i internacionals, mitjançant la seva participació en projectes d’àmbit europeu.

- El MAEF, atenent la quantitat de turistes que cada any visiten l’illa, té un enorme potencial per incrementar el nombre dels seus visitants, si es fa una adequada difusió que el doni a conèixer.

- La necròpolis del Puig des Molins té la possibilitat d’anar incrementant progressivament el seu circuit de visita, mitjançant l’adequació de noves zones visitables. Cal tenir en compte que el jaciment té una superfície de quelcom més de 5 hectàrees i actualment l’espai visitable no arriba a 1ha.

- El MAEF pot augmentar la seva projecció nacional i internacional mantenint la línia editorial, essent present als congressos i simposis d’interès en funció de les seves línies de recerca i, sobretot, organitzant trobades científiques nacionals i internacionals, com ara el Col·loqui Internacional Insularitat, îléité i insularització al Mediterrani fenici i púnic, que es va celebrar al MMPdM el 29 i 30 de març de 2017, organitzat en col·laboració amb la Universitat de Tolosa.

AMENACES - El gran magatzem extern de Ca na Palava, on s’emmagatzemen els materials provinents



82

d’actuacions arqueològiques, és de propietat particular i, per tant, s’ocupa mitjançant un contracte de lloguer. Aquest contracte s’acaba d’aquí a dos anys, i haurà de ser renovat. Per evitar aquesta inseguretat permanent, s’hauria de descartar la possibilitat d’haver de desallotjar aquest magatzem si no hi ha enteniment amb el propietari, i fer les gestions oportunes per a l’adquisició del local.

- Un dels valors afegits del Puig des Molins, les oliveres centenàries al seu entorn, està amenaçat per la plaga del bacteri xylella fastidiosa.

- El Museu Monogràfic del Puig des Molins, per les seves característiques constructives, està sotmès als efectes dels factors mediambientals. És particularment greu i preocupant el tema de la humitat per capil·laritat, que afecta greument la planta baixa, en particular la biblioteca i el magatzem 1.


RECERCA El MAEF ha participat i codirigit diversos projectes d’investigació en els darrers anys:

- - Projecte: “La lana en la Ibiza romana. Aspectos del pastoralismo en torno a los talleres de producción de púrpura”. Entitat financera: Pla Nacional I+D+i del Ministeri d’Educació, Cultura i Esports (HAR2010-21065). Institucions participants: Universitat de València. Investigador responsable: Dra. Carmen Alfaro Giner. En aquest projecte hi ha participat com a investigador el senyor Benjamí Costa Ribas.

- - Projecte: “Ciudades y comunidades cívicas en las Baleares romanas”. Entitat financera: Pla Nacional I+D+i (HAR2012-36500). Ministeri d’Economia i Competitivitat Institucions participants: Grup d’Investigació CIVITAS de la Universitat de les Illes Balears. Investigador responsable: Dra. Mª Luisa Sánchez de León. En aquest projecte hi ha participat com a investigador el senyor Benjamí Costa Ribas.

- - Projecte : “Moneda para el más allá. Estudio diacrónico del uso y significado de la moneda en las necrópolis de Gadir, Malaca y Ebusus”. Entitat financera: Plan Nacional de Investigación Científica, Desarrollo e Innovación Tecnológica (2010–2013) Ministerio de Educación y Cultura (HUM 440). Institucions participants: Universitat de Cadis. Investigador responsable: Dra. Alicia Arévalo González. En aquest projecte hi han participat com a investigadors el Dr. Jordi H. Fernández i la senyora Ana Mezquida Orti, i el senyor Benjamí Costa Ribas com a investigador col·laborador. - Projecte: “Following the Phoenicians: An Ancient DNA study of Phoenician Colonization”, dirigit pel Dr. Pierre Zalloua, de la School of Medicine de la Lebanese American University de Byblos (Líban) i la Dra. Elizabeth Matisoo-Smith, del Departament of Anatomy de l’Otago School of Medical Sciences, a Dunedin (Nova Zelanda). Aquest projecte té com a objectiu, a través de l’anàlisi de l’ADN de mostres recollides arreu de la Mediterrània, estudiar l’expansió fenícia i els canvis genètics que es produïren en aquestes poblacions semites, sobretot pel contacte amb altres poblacions mediterrànies. En aquest projecte hi participa el MAEF com a



83

soci i el senyor Benjamí Costa Ribas com a investigador. - Projecte: “La pesca a les Illes Pitiüses, desde els primers habitants fins al segle XX”, desenvolupat des del MAEF sota la direcció del Sr. Benjamí Costa Ribas (Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera”, hi participen altres tres investigadors. - Projecte: “Circulació monetària a l’illa de Formentera”. Projecte d’investigació sobre la circulació monetària a la Pitiüsa menor, des de l’antiguitat fins a l’època contemporània, desenvolupat des del MAEF i coordinat per Benjamí Costa Ribas, en el qual hi participen els investigadors Santiago Padrino, Félix Retamero i Antoni Ferrer Abárzuza. - Projecte: “Ibiza Púnica” El grup d’investigació “Ibiza Púnica”, liderat per la Dra. María José López Grande i vinculat a la Universitat Autònoma de Madrid (F-073 UAM), està radicat al MAEF i dedica la seva recerca a diversos aspectes de l’Eivissa púnica, com les creences religioses i les supersticions, les creences en el més enllà, o la història de la investigació arqueològica a les Pitiüses. Tots aquests i altres projectes, juntament amb altres línies d’investigació realitzades per l’equip del MAEF, han generat un volum molt important de publicacions, assistència a congressos, seminaris i conferències cada any, que fan més visible la trajectòria investigadora del nostre centre. A més a més, el MAEF ha estat el centre de recerca on s’han duit a terme estudis de materials per part de nombrosos investigadors col·laboradors, com per exemple:

- Tesi doctoral de la Sra. Ana Mezquida Orti, amb el títol “Ritual funerario en la necrópolis del Puig des Molins (Ibiza): la excavación de 2006”. Universitat Autònoma de Barcelona.

- Beca d’Investigació del Consell Insular de Formentera 2014, realitzada per Maria Bofill, sota el títol “L’estudi de les comunitats prehistòriques de Formentera a partir de l’anàlisi del material lític i ossi”.

- Beca d’investigació sobre el patrimoni històric i cultural d’Eivissa, Consell Insular d’Eivissa, any 2016, realitzada per Pau Sureda, Sergi Moreno i Maria Bofill, amb el títol “Projecte de revisió, inventari i estudi dels materials arqueològics del Calcolític i l’Edat del Bronze recuperats a l’illa d’Eivissa entre 1977 i 1994”.

CONSERVACIÓ / TRACTAMENT DE FONS La metodologia de treball del Departament de Restauració i Conservació del MAEF s’ha centrat en el darrers anys en reforçar tots els aspectes vinculats a la conservació preventiva que tracta de controlar, en la mesura de les nostres possibilitats, el risc de deteriorament que amenacen als béns arqueològics custodiats. Sempre, abans de plantejar la necessitat d'una intervenció de conservació i restauració, s’avalua l'estat de conservació mitjançant la realització d'un examen organolèptic, on es detallen totes les alteracions i degradacions. Es defineixen els mecanismes d'alteració (tant externs com interns) per definir en origen quines són les causes del deteriorament. S’estableix la importància de la realització d'estudis previs, tant a nivell documental (fotografies antigues, fitxes de restauració de passades intervencions, etc.) com a nivell de laboratori, amb realització d'assajos i proves. Una vegada obtinguda tota la



84

informació possible, es realitzen anàlisis de totes les dades, es defineix un diagnòstic sobre l'estat actual i finalment realitzam una proposta de conservació-restauració. L'objectiu de les intervencions serà eliminar o estabilitzar les causes i mecanismes de deteriorament, i preservar i recuperar valors propis del fons museístic. Tot per poder garantir la seva conservació a llarg termini. A nivell organitzatiu, sempre es prioritzen aquelles peces amb un estat de conservació més deficient, i també tendran especial rellevància aquelles que poguessin ser objecte d'exposició en alguna de les exposicions temporals a realitzar. Tots els treballs de conservació i restauració els executen conservadors-restauradors titulats i s'ajustaran en tot moment a la legislació vigent sobre patrimoni històric (Llei del Patrimoni Històric Espanyol 16/1985, Llei del Patrimoni Històric de les Illes Balears 12/1998), així com a les recomanacions de les cartes internacionals (Carta del Restauro 1987, Carta de Cracòvia 2000, Carta ICOM-CC Nova Delhi 2008). També als documents de recomanacions promoguts per l’Instituto de Patrimonio Cultural de España. Es documenten totes les intervencions i una vegada finalitzades, s'elabora una fitxa informatitzada a l'entorn DOMUS, on s'adjunta la documentació fotogràfica inicial, els processos d'intervenció i el resultat final. Es descriuen les intervencions de forma detallada, es justifiquen i s’especifiquen tots els materials emprats, així com les seves proporcions. Deixar un registre de totes les intervencions és molt important, pensant tant en el present com en el futur. S'esmenten a continuació tots els criteris d'intervenció a seguir en qualsevol restauració realitzada als materials, els que s'exposen i els que estan emmagatzemats: - Mínima intervenció. Es conservaran els elements originals, assegurant-ne una mínima restitució. - Estabilitat i reversibilitat. Sempre que sigui possible, s'utilitzaran materials que tenguin una estabilitat i que puguin ser reversibles tant a curt com a llarg termini. - Compatibilitat i idoneïtat. Cadascun dels materials afegits serà compatible amb els materials i estructures originals. - Llegibilitat. La intervenció serà sempre identificable, encara que mantenint la coherència unitària del conjunt per facilitar la lectura i comprensió. - S’estableix la importància del coneixement previ de l'obra en qüestió. Pel que fa a les tasques d’ingrés de materials i catalogació de fons, seguint la normativa vigent, el Museu rep regularment els materials de totes les intervencions arqueològiques realitzades tant a Eivissa com a Formentera. Aquest procés genera una mitjana d’una vintena d’intervencions cada any. Cada un d'aquests conjunts poden suposar l’entrada d’unes desenes de capses de material arqueològic, arribant fins i tot, en el cas de gran d’intervencions, a l’arribada de 150 capses de cop. El material es revisa seguint l’inventari proporcionat pels responsables de l’excavació, i es tracta d’identificar els possibles errors d’inventari, d'adjudicació de sigles, etc. Una vegada revisat s’inicia la catalogació de les peces al Domus, i finalment s'estotja de forma adequada als magatzems del centre per assegurar-ne la conservació. Es tracta, doncs, de tot un seguit de tasques que impliquen un volum d’hores de feina molt elevat que caldria esmenar amb noves places de personal tècnic al centre, per dur l’ingrés de materials al dia. Finalment, de forma periòdica, el Govern Balear a través del Museu



85

també rep lots de materials arqueològics en forma de donacions particulars, els quals són objecte del mateix tractament i catalogació que el que s'ha descrit anteriorment.

DIFUSIÓ (dades de visitants i usuaris) A causa del tancament del Museu de Dalt Vila en els darrers anys, les visites computades són només les del Museu Monogràfic i Necròpolis del Puig des Molins. Des de l’equip del MAEF es posa especial interès en què les persones amb diferents nivells de discapacitat física o intel·lectual puguin realitzar una visita adequada a les seves circumstàncies, sense sentir-se de cap manera excloses o marginades. Ben al contrari, s'intenta sempre que aquests col·lectius participin en igualtat de condicions amb la resta de persones i, per tant, es fa factible i real una integració per part de tot el públic en condicions de normalitat. El nombre total de visitants dels darrers anys es mostra en la taula següent. Aquestes xifres inclouen tant els visitants locals com els de la resta de l'Estat i d'origen internacional, així com també els nombrosos grups escolars que cada any inclouen la visita en els seus currículums. Els gestors del Museu consideren que malgrat l’increment progressiu del nombre de visitants en els darrers temps continua essent insuficient, sobretot tenint en compte el nombre total de visitants que rep l’illa cada any. Per això, creuen que la promoció realitzada és insuficient. El Museu ha establert alguns acords de col·laboració amb els principals hotels de la ciutat. També edita cada any fulletons en color i en diversos idiomes que es distribueixen al Consell d’Eivissa i a alguns ajuntaments perquè en facin difusió. Tanmateix, el Museu ha estat present, mitjançant les institucions abans esmentades, en algunes de les fires de turisme més importants d’Europa. Però el nombre de visitants anuals, malgrat augmentar, segueix sense situar-se en proporció al nombre de visitants. Cal, per tant, més inversió en promoció i, si s’escau, que es tramitin convenis amb el Consell, ajuntaments, Oficina de Turisme, etc., per a una promoció més decidida del MAEF. Finalment, sobre les activitats de difusió i divulgació, els programes culturals comprenen una part molt important de l'activitat del MAEF. Amb vocació i projecció públiques i decidides, les

Visitants MMPM i Necròpolis

2013 2014 2015 2016 2017

Tarifa normal 2.574 2.474 2.664 3.141 3.078

Tarifa reduïda 299 319 399 378 417

Tarifa gratuïta 12.752 10.569 8.715 9.833 10.847

Visitants escolars/activitats

3.361 3.556 5.289 2.120 1.626

TOTAL VISITANTS 18.986 16.918 17.067 15.472 15.968

Nombre de visitants en els darrers 5 anys al MMPM i a la necròpolis. Recordam que l’altra seu del Museu de Dalt Vila roman tancat i no computa vistes



86

seves activitats s'articulen al voltant de tres eixos: la divulgació científica (seminaris i conferències), la difusió (exposicions, tallers, cicles de cinema, etc.) i l'activitat didàctica, orientada als infants i les famílies. Vinculada a aquests tres eixos, el Museu desenvolupa una política educativa que tracta de fer partícips els públics d'un espai de reflexió i debat.

Objectius a 2, 5 i 10 anys. Objectiu a 3 anys: redacció/revisió del Pla director del centre.

RECERCA

Principals línies de recerca i projectes resultants, amb periodització a 2, 5 i 10 anys: - Projecte: “Following the Phoenicians: An Ancient DNA study of Phoenician Colonization”,

completada la primera fase de recerca, actualment els investigadors principals cerquen esponsorització per desenvolupar una segona fase d’investigació.

- Projecte: “Circulació monetària a l’illa de Formentera”. Aquest projecte té prevista la seva finalització en aproximadament 2 anys, culminant amb la publicació, dins la sèrie de treballs del MAEF, dels resultats assolits. - Projecte: “La pesca a les Illes Pitiüses, des dels primers habitants fins al segle XX”. Aquest projecte de recerca té prevista la seva continuïtat almenys durant els pròxims 4 o 5 anys, culminant amb la publicació de tots els resultats assolits dins la sèrie de treballs del MAEF. - Projecte Ibiza Púnica. Actualment, compta amb diversos projectes de recerca per esser desenvolupats en els següents cinc anys (estudi de les campanetes de bronze púniques en l’àmbit funerari, estudi de diferents tipus d’amulets, etc.). - Pitiüses a la Prehistòria. Projecte marc hereu del projecte anterior “Les comunitats prehistòriques de Formentera. Arqueologia i Societat”, dirigit pel Dr. Pau Sureda Torres. El nou projecte en procés de redacció incorpora les darreres tasques de prospecció, recerca, excavació i conservació de jaciments de les dues illes, Eivissa i Formentera. Aquest projecte està liderat per Pau Sureda (INCIPIT-Cambridge University), Maria Bofill (conservadora del MAEF) i Sergi Moreno (Centmans coop.).

- - Com a línia de recerca dels pròxims anys, hi ha el projecte d’ampliar els equipaments i les línies de treball del Laboratori de Restauració per convertir-lo en el Laboratori de Restauració i Recerca Arqueològica del MAEF. Tal i com s’ha comentat anteriorment, fins ara s’han duit a terme una gran quantitat d’estudis de materials arqueològics dins les instal·lacions del museu. Tot i així, algunes parts dels processos analítics han hagut de ser externalitzades per manca d’equipaments de laboratori necessaris. Així doncs, en funció de les necessitats de l’equip investigador del MAEF i de les línies de recerca que ens vagin desenvolupant a partir d’ara, el centre s’equiparà progressivament amb els dispositius necessaris per potenciar al màxim la recerca realitzada des del mateix centre. Un primer pas serà cercar el finançament necessari per instal·lar una lupa estereoscòpica trilocular (amb adaptador per a càmera fotogràfica) amb l’objectiu de realitzar estudis de materials arqueològics amb més qualitat, i amb la possibilitat d’enregistrar les observacions. S’espera que aquest projecte d’equipament de laboratori es



87

pugui materialitzar a mitjà termini (2-5 anys).

- Projecte de creació d’una Escola d’Arqueologia del Puig des Molins per a estudiants universitaris. Els objectius se centrarien en donar formació pràctica als alumnes de l’especialitat d’arqueologia que es matriculin, en torns d’uns 15 dies, a la vegada que es continuaria amb les tasques de recerca i excavació arqueològica dels diferents sectors del Puig des Molins.


Tot i que es preveu que el museu actualitzi el seu pla director en dos anys, es treballaran les següents línies de treball i prioritats:

- LES COL·LECCIONS DEL MAEF L’objectiu principal del Museu en matèria de conservació i tractament dels fons és desenvolupar una línia activa de restauració que se sumi a les tasques de conservació preventiva que es duen a terme de forma recurrent al centre. La trajectòria que ha seguit fins ara el Museu ha estat prioritzar les feines de conservació preventiva del fons, reservant els tractaments de restauració de peces sempre com a darrer recurs d’actuació. Per tant, per implementar aquestes mesures és necessari, en primer lloc, realitzar una anàlisi exhaustiva de la situació actual del fons del Museu. La tasca de prevenció no es pot realitzar sense posar a punt els 4 magatzems de què disposa el MAEF, cada un d’ells amb unes característiques i necessitats molt diferents. Els principals punts febles en què caldria intervenir amb prioritat a curt termini (2-5 anys) són els següents:

- Eliminar les restauracions anteriors als anys 30, les quals estan destruint les peces. Es tracta d’una intervenció de restauració que ja s’ha aconseguit fer satisfactòriament amb el material de vidre del fons del MAEF.

- Detectar materials amb errors en l'adjudicació de sigles, codificació, localització errònia, etc.

- Identificar i actuar en casos de deteriorament de peces afectades per sals, fongs, etc. - Reactivar el programa de restauració que inclou el tractament sistemàtic de les peces

atenent els criteris d’urgència, estat de conservació i necessitats museogràfiques.

La planificació d’aquesta feina de revisió dels fons s’hauria d’inscriure necessàriament en el projecte d’actuació dels pròxims anys, juntament amb l’establiment d’unes rutines de conservació que permetin reactivar el programa de restauració mencionat anteriorment. Aquesta planificació s’haurà de realitzar mitjançant un calendari d’actuació que permeti actuar en moments puntuals d’urgència sense que es resti atenció als treballs més quotidians de restauració i conservació preventiva. Finalment, aquesta tasca d’actualització també haurà d’incloure la revisió dels protocols establerts fins ara i avaluar l’estat dels materials intervinguts. D’altra banda, tot aquest projecte d’actuacions dels pròxims anys no es podrà dur a terme si

85



88

no es posa al dia també la infraestructura informàtica que requereix el Departament de Conservació i Restauració del MAEF. Ens referim concretament a la necessitat d’instal·lar ordinadors de consulta als magatzems amb accés al servidor (catàleg Domus), de manera que es puguin realitzar les tasques de revisió in situ de les fitxes d’inventari dels materials emmagatzemats. De forma paral·lela, també resulta de màxima prioritat comptar amb l’ofimàtica necessària per emprendre les tasques d’inventari, dibuix, tractament fotogràfic, etc., la qual cosa requerirà la instal·lació dels paquets actualitzats d’Adobe, Office, FileMaker, etc. A més a més, l’actualització dels equipaments informàtics haurà de passar per la renovació dels 2 servidors de la xarxa del Museu (1 servidor pel Domus, i 1 servidor per la xarxa del museu) perquè compleixin els requeriments actuals en qüestió d’actualització i potència necessàries per acomplir totes les tasques del museu. Aquestes mancances a nivell informàtic creen situacions complicades en les quals, per exemple, no és possible traslladar la BD de la biblioteca cap a la pàgina web del Museu, perquè la versió amb què comptam actualment als ordinadors no és compatible amb la versió actual del programari FileMaker. Finalment, pel que fa a la conservació de les col·leccions, el MAEF aposta per crear una línia de digitalització 3D del fons del Museu, tant per l’interès museogràfic que aquests documents suposen a l’hora de ser exposats al públic, com per la vessant de conservació que aquestes noves tècniques permeten. En els darrers anys s’han fet algunes proves amb peces del Museu, tot i que encara no s’ha aconseguit obtenir una resolució satisfactòria dels models 3D. Caldrà, doncs, continuar cercant la col·laboració d’empreses especialitzades de qualitat per aconseguir els nostres objectius.

- LA RENOVACIÓ DEL MUSEU ARQUEOLÒGIC DE DALT VILA Aquest Museu va ser creat el 1907, i té com a origen la donació a l'Estat de la col·lecció reunida per la Societat Arqueològica Ebusitana. Aquesta societat, des de la seva fundació el 1903, va promoure la recerca a diversos llocs d'Eivissa i Formentera (principalment a les necròpolis del Puig des Molins, sa Barda i ses Torres, i als santuaris de l'Illa Plana i des Culleram). El resultat d'aquestes campanyes va constituir la base de la primera exposició permanent del Museu Arqueològic. Des de 1907, el primitiu Museu estava compost per la Capella del Salvador, la Sala de la Universitat, totes dues aixecades durant el segle XV, i fins el 1838 seu de l'Ajuntament d'Eivissa. Posteriorment, durant els anys setanta del segle XX, el Museu va ser ampliat amb el Baluard de Santa Tecla (segle XVI). Totes aquestes antigues construccions varen ser cedides per l'Excm. Ajuntament d'Eivissa. Les tres construccions, sense reformes que afectin la seva estructura original, al llarg del segle XX han estat adaptades a la seva funció com a seu del Museu. Això no obstant, a ningú no se li escapen les dificultats de conciliar les necessitats d’un programa museístic actual amb les restriccions que imposen els edificis que integren el museu. En efecte, els trets i l’estructura dels espais museogràfics, ubicats en diferents nivells, causen greus inconvenients, com per exemple, una àrea de recepció insuficient, inadequada per a un centre públic amb nombrosos visitants; recorreguts confusos, gairebé "laberíntics", amb grans desnivells que han de ser salvats amb llargs trams d'escales; dificultats de definir espais



89

diferenciats en funció dels temes i materials exposats; altres problemes d'infraestructura, com ara la insuficient entrada de llum natural, humitats en sostres i parets, etc. i manca de serveis complementaris. Tota això fa, a més, que es plantegin greus dificultats davant una evacuació de públic en cas d'emergència. Per tant, era un museu no apte per a discapacitats, i amb força dificultats fins i tot per a gent gran o amb problemes de mobilitat. Però, amb tot això, el principal problema era, sens dubte, la insuficiència d'espai físic per exposar adequadament una mostra significativa de les col·leccions tan diverses que el MAEF conserva. Després de més d'un segle d'existència, i de diverses reformes prèvies, el 2010 l'actual Museu Arqueològic d'Eivissa i Formentera va haver de tancar a causa de l'agreujament d'un problema recurrent de filtracions d'aigua. Per això, durant el període 2011-2012 es va realitzar una intervenció dirigida pel Sr. Fernando Cobos, redactor del Pla Director de les Muralles d'Eivissa, finançada per l'1% cultural i sota la supervisió de l'Ajuntament d'Eivissa, en tractar-se d'una obra situada dins del PEPRI de Dalt Vila. La intervenció va consistir, principalment, en aixecar la coberta de la plataforma del Baluard de Santa Tecla, segellar les esquerdes de les voltes de les estances interiors i instal·lar un sistema de drenatge amb coberta ventilada. Aquesta etapa de tancament, i la conseqüent evidència del deteriorament de les infraestructures i instal·lacions antigues, ens va convèncer que per obrir novament el Museu calia un nou projecte arquitectònic. Així, el 2013, per solucionar, o pal·liar en la mesura del que era possible, les deficiències internes de les instal·lacions, la Gerencia de Infraestructuras y Equipamientos del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte va decidir encarregar la redacció d’un nou projecte al Sr. Luís Arranz Algueró, arquitecte d’aquesta institució. Però aquest projecte aviat va assolir molta més envergadura que la que s'havia previst inicialment: es plantejaren alguns canvis en la configuració del que fins ara havia estat l'estructura del MAEF. Això va donar peu a què també es plantejàs una reforma integral de l'exposició permanent. El primer avantprojecte contemplava, com a mesures més importants, dotar el Museu amb un muntacàrregues, per salvar el desnivell de més de vuit metres d’alçada entre la capella del Salvador i la Sala de la Universitat i l’accés al Baluard de Santa Tecla, cosa que permetria l’accessibilitat a persones amb problemes de mobilitat. També, per pal·liar el problema de la manca d’espai, es pretenia cobrir els patis del Baluard. Això no obstant, aquesta mesura va ser considerada inadequada per la Ponència Tècnica del PEPRI de Dalt Vila, i se suggerí que la solució més adient a la manca d’espai seria buidar el farciment interior del Baluard de Santa Tecla. Va ser així com el Sr. Arranz va realitzar un replantejament complet del projecte, i l'enfocà cap a la nova solució plantejada, de manera que buidar parcialment el farciment del Baluard permetria la construcció de dues sales, en dos nivells, d’uns 200 m2 cada una. D’aquesta manera, el Museu triplicaria la seva superfície útil respecte a l’actualitat:

Superfície construïda original ------------------------- 332,00m2 Superfície construïda final amb ampliació ---------- 910,00m2 Superfície expositiva inicial ---------------------------- 198,00 m2



90

Superfície expositiva final amb ampliació ----------- 647,00 m2

Això suposa un increment del 326%. El projecte bàsic ja ha estat redactat i aprovat per la CIOTUPHA a juny del 2015. D’altra part, el Programa Expositiu, prèviament sol·licitat per la Subdirección General de Museos Estatales, va ser redactat per l’equip del Museu i lliurat a la subdirecció esmentada la primavera de 2015. El projecte executiu, on es desenvolupen totes les qüestions tècniques de la reforma (obra, enllumenat, climatització, etc.), segons les nostres informacions està essent revisat per adaptar-lo a les indicacions de la CIOTUPHA. El pressupost total de l’obra ascendeix a quasi 3,4 milions.

- LA BIBLIOTECA DEL MAEF La Biblioteca del MAEF se situa a una de les sales de l’edifici del MMPM. S’organitza a través d’una sèrie de compactes que alberga una col·lecció de més de 27.000 títols de llibres i revistes que s’obtenen regularment a través de donacions, intercanvis i compres que realitza el Museu. Es tracta d’una biblioteca especialitzada en arqueologia única en el context pitiús i una de les poques del territori balear, la qual necessita ser objecte urgentment d’un projecte de remodelació i reorganització interna del fons bibliogràfic. L’entrada de nous fons a través d’intercanvis, donacions i compres no ha cessat mai, i en diversos períodes el volum d’entrada ha superat amb escreix la capacitat del nostre personal de catalogar i col·locar els nous títols a la Biblioteca. La Biblioteca no ha disposat mai encara d’una persona encarregada del seu funcionament a temps complet. Tot i que la plaça d’auxiliar de biblioteca ha estat proposada per esser dotada des de fa temps, encara no hi ha hagut avenços en aquest sentit. Un dels objectius històrics per part de l’equip del MAEF en relació a la seva biblioteca ha estat oferir un horari de visites al públic de forma estable, i no funcionar únicament a través del sistema de cites, que ocupa molt de temps a la treballadora subalterna que actualment s'ocupa de la recepció i catalogació de nous fons bibliogràfics. Per oferir aquest servei, s’hauria de, d’una banda, dotar la plaça d’auxiliar de biblioteca que reclamam, i d’altra banda, habilitar l’espai de la Biblioteca per rebre visites: activació de l’arc de l’alarma, incorporació del xip d’alarma a tots els llibres i instal·lació d’ordinadors nous de consulta amb connexió en xarxa al Catàleg Digital de la Biblioteca.

DIFUSIÓ

Els objectius del MAEF en matèria de difusió i divulgació científica s’orienten cap a una doble fita. D’una banda, continuar les línies de treball dels darrers anys, les quals obtenen bons resultats, i d’altra banda, obrir nous camps d’actuació per enfortir la presència del centre en els diversos contextos (escolar, familiar, turisme cultural, món digital, etc.). El projecte del Departament de Didàctica té com a objectiu central estrènyer els llaços de col·laboració amb els centres educatius de les Pitiüses, innovant en les activitats proposades (tallers diversos, maletes didàctiques, visites teatralitzades, etc.) i desenvolupant nous projectes que motivin els infants i les famílies a visitar i viure més de prop el nostre patrimoni arqueològic. Programes en què el MAEF participa de forma regular són els de “Viu la Cultura”,



91

“Feim Barri – Feim Necròpolis” (organitzat per l’Ajuntament d’Eivissa, juntament amb el MAEF, l’Associació d’Amics del MAEF i la Conselleria de Transparència, Cultura i Esports). Altres programes estables del Museu continuaran endavant, com la peça del mes, les Jornades d’Arqueologia Punicofenícies, la línia editorial del Museu, l’aula de cinema històric, així com els col·loquis i les conferències científiques. Una altra línia de treball a la qual voldríem donar més èmfasi en els pròxims anys és la realització de més activitats en col·laboració amb altres institucions i sales d’exposició de Formentera i de la resta de municipis de l’illa d’Eivissa. Així, com a exemple del que s'ha fet els darrers anys, s’han organitzat exposicions i jornades divulgatives a Formentera sobre la prehistòria de l’illa, ja que compta amb un notable patrimoni objecte de nous projectes d’investigació i difusió. Aquesta nova sinergia entre administracions locals en matèria de patrimoni històric i arqueològic és la que voldríem mantenir en els pròxims anys fent-la extensiva a tot el territori pitiús.

NECESSITATS ADMINISTRATIVES (personal, pressupost, etc.)

Un cop analitzada la situació actual del centre i els projectes de cada una de les àrees del Museu descrites anteriorment, la previsió en qüestió de personal pels pròxims anys és la següent: - Tècnic de grau mitjà en conservació. - Contractes temporals de tècnics arqueòlegs per inventariar i registrar totes les campanyes d’excavacions que en el segle passat varen ser incorporades al Museu sense completar el procés d’inventari. - Auxiliar de biblioteca. - Personal bàsic d’ordenança per a les sales. Finalment, caldria dur a terme inversions en infraestructures per:

- Augmentar el circuit visitable de la necròpolis, tant per la seva vessant externa (ampliar el recorregut per les àrees excavades del jaciment, restaurar el camí intern del museu) com interna (prolongar i habilitar per a la visita el circuit intern dels hipogeus de la Mula, connectats en forma de galeria subterrània).

- Adequar els espais visitables de la necròpolis fins aconseguir la màxima accessibilitat per a tot tipus de persones. Tant pel que fa a l’accessibilitat física (rampes, espais adequats, etc.) com a la sensorial i intel·lectual (materials adaptats al braille, material figuratiu, etc.).

- Remodelar la biblioteca, per fer front als problemes d’entrada d’humitats pel mur extern de l’edifici del Museu, o com a alternativa, proposar el trasllat de la biblioteca a un altre espai de l’edifici (per exemple, intercanviar-la per un dels magatzems de materials).

- Obres de restauració de la casa pagesa des Porxet utilitzada en les activitats de didàctica (restaurar el forn de pa, millorar els accessos als hipogeus on es duen a terme les excavacions simulades i restaurar el camí intern de la necròpolis que dona accés a la casa pagesa).

- Millorar les infraestructures en matèria informàtica (actualitzar els ordinadors perquè



92

siguin compatibles i útils per a les tasques que duen a terme els diversos departaments del Museu) i els serveis d’ofimàtica (actualització de software i adquisició de nous paquets informàtics necessaris de disseny gràfic, etc.). En aquest apartat inclouríem la millora o replantejament de la gestió i el manteniment dels recursos informàtics, cosa que en l'actualitat i de forma recurrent ha limitat i alentit molt la feina diària de l’equip del Museu.



93

BIBLIOTECA-ARXIU DE MAÓ


Tot i que la gestió del centre va passar al Consell de Mallorca el 2011, el Govern en gestiona el personal. En coordinació amb la direcció del centre, i com a part del projecte comú, s’integra la informació sobre aquest equipament en aquest Pla. La Biblioteca Pública de Maó va ser creada el 1861 i està ubicada en un edifici emblemàtic de 1761, catalogat com a bé patrimonial. Ofereix els serveis més actuals de foment de la lectura. Està dotada d'un fons de més de 100.000 títols i presta especial atenció a la col·lecció de contingut menorquí. Organitza activitats durant tot l'any i per a totes les edats. L’edifici també acull l’Arxiu Històric de Maó i guarda el patrimoni documental més extens de Menorca. Després d’unes obres, la Biblioteca es reobrí el 1988 amb una superfície útil de 2.254 m². La limitació de capacitat dels dipòsits obliga a tenir un local llogat al carrer Oquendo per a l’emmagatzemament d’alguns fons de l’Arxiu i la Biblioteca. La missió bàsica de la Biblioteca és el foment de la lectura en totes les franges d’edat des de diversos formats i facilitar l’accés als productes culturals. La Biblioteca és un servei públic que garanteix a tots els ciutadans i a les diferents entitats en l’àmbit local i insular l’accés lliure i gratuït a la informació, la formació i l’oci, per així contribuir al desenvolupament personal i



94

col·lectiu. És un espai de convivència i de cohesió social. D’altra banda és la responsable del Dipòsit Legal de Menorca i té la missió de preservar el patrimoni bibliogràfic. També pretén difondre i crear continguts d'interès per a la comunitat, usar i actualitzar les TIC per millorar la qualitat del servei i col·laborar amb la xarxa ciutadana, cívica i institucional de l’illa.

Situació actual:

PUNTS FORTS La Biblioteca i Arxiu està ben consolidada en la dinàmica cultural de la ciutat i té una llarga tradició com a equipament cultural.

PUNTS FEBLES La Biblioteca Pública de Maó depèn de la Direcció General de Cultura de la Conselleria de Transparència, Participació i Cultura del Govern de les Illes Balears pel que fa a la gestió del personal que hi treballa, funcionaris de la CAIB. Però depèn del Departament de Cultura del Consell Insular de Menorca pel que fa a la gestió i els pressupostos, atesa la transferència d’aquesta competència. Alhora, també depèn del Ministerio de Cultura del govern central pel fet de pertànyer a la Red de Bibliotecas Públicas del Estado. D’altra banda la Biblioteca també col·labora amb l’Ajuntament de Maó i exerceix en certa manera de biblioteca municipal. Tot plegat fa que el repartiment de les responsabilitats sigui dispers i això, en tot cas, no afavoreix la gestió d’alguns assumptes. Les diverses participacions de la Biblioteca en les entitats de les quals depèn fa que les reunions, les funcions i les col·laboracions es multipliquin.

OPORTUNITATS Habitualment es té en compte la Biblioteca, però el centre també és l'Arxiu Històric. Són dos serveis paral·lels, que tot i tenir les seves connexions, atenen missions, objectius i usuaris ben distints. Cal incidir en la necessitat de separar els dos serveis en un plantejament de futur. Existeix l'oportunitat de dotar la Biblioteca de perfils professionals més actualitzats. Caldrà evolucionar des del perfil convencional cap a un de més dinàmic, perquè les biblioteques passen de ser contenidors d’informació a proveïdors de continguts; passen d'oferir serveis generals a personalitzar-los; passen de ser magatzems de documents a centres d’interacció social i cultural, lligats a l’entorn; passen de ser llocs de col·lecció a nuclis de connexió. Açò implica un canvi de rol dels bibliotecaris.

AMENACES Segons la Llei de traspàs, la Biblioteca hauria de ser atesa per 13 persones. Actualment n'hi treballen deu, i dues més de contractades amb el pressupost propi. La urgència més important és dotar el centre d’un arxiver per atendre l’Arxiu Històric. Tot i que atén bàsicament la població de Maó, d’unes 30.000 persones, la Biblioteca dona servei també a la població d’altres pobles propers com es Castell, Sant Lluís i Alaior. D’altra banda està consignada com a Biblioteca Insular Central, per la qual cosa assumeix algunes funcions que abasten tota l’illa. Aquests fets fan que la Biblioteca quedi actualment mancada d’espai i personal. Igualment és d’ús insular l’Arxiu Històric, que consulten tots els investigadors de dins i fora de Menorca. Per manca d’espai es compta amb un magatzem extern a uns 900 metres de distància de la



95

Biblioteca que no reuneix les condicions adequades per a les funcions de dipòsit de documents.


RECERCA La Biblioteca i, sobretot, l'Arxiu no poden engegar programes i projectes a mitjà termini atesa la manca de professionals. Difícilment es poden planificar i organitzar línies d’innovació bibliotecària. A més, a l’Arxiu no s'hi pot dur a terme cap tipus de recerca. En disposar de personal qualificat i de major pressupost, les línies d’actuació s’han de centrar en la descripció més acurada dels fons històric, la restauració de documents sensibles i la digitalització. Una de les necessitats és disposar d’una eina informàtica de recerca de documentació que no tenim per a la catalogació de l’Arxiu Històric. Amb tot, la Biblioteca s’ha obert a noves formes de préstec com el d’obres d’art i organitza mostres en exposicions temàtiques, com les realitzades el 2017 amb els artistes il·lustradors i la dedicada el 2018 amb les entitats editores de Menorca. Igualment, la Biblioteca ha incentivat la lectura d’autors locals amb l’edició d’un Plec de lectura mensual amb una tirada de 8.000 exemplars distribuïts per tot Menorca.


DIFUSIÓ (dades visitants/usuaris) Quadre de dades comparades

Qu

adre

co

mp

arat

iu d

’ind

icad

ors

m

2 bib

liote

ca x

1.0

00

h.

Do

cum

ents

x h

abit

ant

Cre

ixem

ent

de

la c

ol·l

ecci

ó %

Ad

qu

isic

ion

s x

1.0

00

h.

índ

ex d

e ro

taci

ó c

ol·l

ecci

ó

Po

bla

ció

insc

rita

%

Pré

stec

s x

hab

itan

t

Vis

ites

x h

abit

ant

Des

pes

a en

co

l·lec

ció

x h

abit

ant

Des

pes

a co

rren

t x

hab

itan

t

Hab

itan

ts x

per

son

al e

n E

TC*

Maó

35,71 4,14 1,75 127,6 0,73 83,48 3,01 3,55 2,22 19,37 2.801

Illes

Bal

ears

24,08 1,89 3,25 84,28 0,42 28,31 0,79 1,38 0,62 4,14 5.392

Mit

jan

a Nac

io

nal

24,08 1,89 3,25 84,28 0,42 28,31 0,79 1,38 0,62 4,14 5.392



96

Xifres bàsiques comparades 2015- 2017

ítem 2015 2016 2017 Diferèn-cia

%

Dies oberts al públic 285 288 282 -2 1%

Hores setmanals d'obertura al públic 44 44 44 = 0%

Revistes de nova adquisició 12 20 3

Documents incorporats 2443 2394 3101 +707 +22%

Documents sonors 331 152 256 +97

Documents audiovisuals 437 300 413 +113

Nous usuaris 976 915 896 -19 -2%

Prestataris actius 4998 5.558 4535 -1.023 -18%

Préstecs llibres 40.638 43.410 40.252 -3.158 -7%

Préstecs audiovisuals 23856 20.885 17879 -3.006 -14%

Autopréstecs 8025 15.862 26.926 +11.064

+70%

TOTAL DE PRÉSTECS 70.758 70.676 62.933 -7.743 -10%

Serveis a investigadors: documents consultats 1683 2.033 1.849

Visites a la Biblioteca 115.19

6

112.225

121.512 +9.287 +8%

Visites concertades 33 46 59 +13 +28%

Visites a la pàgina web 73.099 92.428 106.668 +14.240

+15%

Sessions d’accés a Internet (reserves MYPC) 15.664 17.324 18.238 +914 +5%

Consultes OPAC via web 5.687 8.716 8.797 +81 +1%

Activitats organitzades per la Biblioteca 33 50 68 +18 +36%

Activitats celebrades a la Biblioteca 52 44 58 +14 +32%

Objectius a 2/5 i 10 anys, principals reptes i projectes de:

RECERCA

Principals línies de recerca i projectes resultants, amb periodització a 2, 5 i 10 anys Una de les línies iniciades i aturades per manca de personal i pressupost és la restauració i



97

enquadernació del Fons Musical, especialment valuós atès que compta amb les partitures històriques de les òperes representades al Teatre Principal de Maó durant el s. XIX. Un altre projecte pendent és una catalogació més minuciosa de l’Arxiu Històric. Pel que fa a l’edifici, convé fer una intervenció a la fusteria exterior, ja que es troba deteriorada, pendent d’execució per part de l’Estat. D’altra banda seria desitjable que es redactàs i s’executàs un Pla de lectura a Menorca de la mà de la Xarxa de Biblioteques, associat a un programa i una campanya lectora en consonància amb els plans del ministeri.

DIFUSIÓ

La Biblioteca exerceix aquesta funció amb la seva activitat diària, ja que és un espai emblemàtic de difusió de la cultura a Maó.


1. Hi ha una necessitat d’augmentar els recursos humans i el pressupost anual. 2. Resulta urgent per a l’Arxiu un professional arxiver a temps complet per oferir els

serveis bàsics. 3. La Biblioteca i l’Arxiu haurien de ser dues entitats separades amb edificis, personal i

pressupostos propis.

Pel que fa a la dotació de personal per a la Biblioteca i l'Arxiu caldria completar les places que estan pendents de cobrir. En concret, a curt termini necessitam: 1r. Arxiver tècnic superior (F01920022) 2n. Tècnic de grau mitjà, especialitat en biblioteconomia (F00320001) 3r. Tècnic superior, especialitat en informàtica (F0167004A) 4t. Auxiliar de biblioteca, especialitat en biblioteca (F02760005) A més, a mitjà i llarg termini caldria cobrir la resta de les places. És a dir: 1 Cap de secció (F0113053A) 1 Restaurador (F01710005) 2 Tècnics mitjà, especialitat Bibl. i Doc. (F00320001) 1 Administratiu/iva (F00070008) 3 Auxiliars de biblioteca (F02760005) 1 Auxiliar administratiu (F00190007) 1 Ordenança (F01330012) Pel que fa al pressupost, si consideram la mitjana dels pressupostos de les biblioteques (que no tenen arxiu) de mides similars a la de Maó, el pressupost actual hauria d’augmentar en 150.000 € per arribar als 350.000 € de mitjana. L’Arxiu, per la seva part, hauria de tenir el seu propi pressupost. Com es pot comprovar al quadre següent, la Biblioteca i Arxiu Històric de Maó està en despesa total molt per sota de les altres biblioteques públiques de l’Estat. Les dades es poden consultar al web:

86



98

http://estadisticasbp.mcu.es/ Quadre comparatiu de biblioteques similars en població atesa:

indicador Maó Terol Sòria Osca Segòvia Conca

Població 30.000 35.000 40.000 52.000 54.000 55.000

Pressupost 193.56

9

142.83

0

327.59

8

989.512 87.303 281.414

Despesa de personal 309.19

6

709.31

0

831.25

1

2.103.029 637.04

0

1.280.531

Despesa total 502.76

5

852.14

0

1.158.81

3

3.092.541 724.34

3

1.561.945

Despesa x habitant 19.37 23.94 29.59 22.91 13.74 28.18

Despesa/personal/hab

.

11.04 19.93 21.22 18.26 12.08 23.10

http://estadisticasbp.mcu.es/



99

MUSEU DE MENORCA


Tot i que la gestió del centre va passar al Consell de Mallorca el 2011, el Govern en gestiona el personal. En coordinació amb la direcció del centre, i com a part del projecte comú, s’integra la informació sobre aquest equipament en aquest Pla. El Museu de Menorca, ubicat a la ciutat de Maó, té la seva seu a l’antic convent de Sant Francesc (s. XVII-XVIII). És propietat del Ministeri de Cultura i gestionat pel Govern de les Illes Balears des de 1984. No va ser fins el 2011 que la seva gestió econòmica es transferí al Consell Insular de Menorca. El passat 19 de juliol de 2018 es va inaugurar la nova reforma del Museu de Menorca on es va presentar la museografia totalment renovada, després de més de tres anys d’obres, en què se solucionaren deficiències de climatització. El nou projecte museístic ha encetat una nova etapa passant d’un discurs generalista a ser el Museu d’Història de Menorca. El Museu té una superfície de 5.900 m², dels quals més de 2.500 estan oberts al públic. Pel que fa a les infraestructures, el Museu compta actualment amb el propi centre, on hi ha 7 àrees de magatzem (amb una àrea freda); i les sales expositives, situades en dos pisos: el primer comprèn des de Prehistòria fins al Medieval Islàmic. El segon pis, des



100

del Medieval Cristià fins al s. XX. L’edifici compta amb diversos espais per a exposicions temporals, àrea de despatxos, la biblioteca i un taller de restauració. També disposa d’un espai familiar i una sala de didàctica. A més, té espai de recepció de visitants, una sala d’actes i una cafeteria. Finalment, el 2015, es va aconseguir un nou espai de magatzem extern, situat molt a prop del Museu, què és propietat del Consell Insular de Menorca. Els objectius principals són: -Custodiar el patrimoni moble arqueològic, historicoartístic i etnològic dipositat al Museu de Menorca, així com les seves col·leccions. -Realitzar tasques d’investigació, catalogació, conservació i restauració dels béns dipositats. -Transferir, acostar i difondre el coneixement sobre la història de Menorca i el seu patrimoni, a partir de diverses accions didàctiques i divulgatives. Pel que fa a la història del Museu, aquest va néixer a finals del s. XIX, quan es va fundar el Museu Municipal de Maó. Ja entrat el s. XX va passar a dependre de l’Estat. El 1944 es va convertir en el Museo Provincial de Bellas Artes i, a partir de 1975, s’integrà a la xarxa del Patronat Nacional de Museus, amb el nom de Museu de Menorca. Respecte a la formació de les seves col·leccions cal dir que s’iniciaren a partir de donacions particulars amb fons arqueològics provinents d’excavacions arqueològiques, fòssils, obres d’art i pintures del s. XIX, amb l’afany de custodiar i catalogar un volum d’objectes de naturalesa diversa i vinculats a la història de la ciutat. Durant l’etapa del Museu Provincial, la col·lecció s’incrementà amb béns de la Comissaria d’Excavacions i la Subcomissió de Monuments, així com amb altres objectes provinents de col·leccions privades. També s’incorporà un dipòsit de quadres del Museo del Prado. El 1946 s’integrà al Museu un nou dipòsit, la col·lecció Vives Escudero, un fons de gran rellevància, amb béns arqueològics, numismàtics i artístics, del qual el 2016 se’n va fer una exposició temporal. Igualment, se seguí una política d’adquisició de peces provinents de Menorca entre els quals hi trobam cartografia del s. XVIII, quadres de pintors dels segles XVIII i XIX, escuts dels consolats, etc. Durant el període de M. Lluïsa Serra Belabre (1953-1967) es combinà la integració de nous béns amb tasques de documentació i difusió de les col·leccions. D’altra banda, el volum de materials arqueològics es va incrementar gràcies a la tasca científica de Lluís Pericot i M. Lluïsa Serra a jaciments com la Naveta des Tudons i Rafal Rubí, Torelló, Alcaidús i Talatí, i a les excavacions arqueològiques de les basíliques paleocristianes des Fornàs de Torelló, Son Bou, Cap des Port de Fornells i la basílica de l’Illa del Rei. També se cediren obres de pintors del s. XVIII, com Chiesa i Calbó, del fons artístic actual. Des de 1975, amb Lluís Plantalamor com a director del centre, les incorporacions continuaren arribant, la majoria provinents de les excavacions arqueològiques promogudes des del mateix Museu. Igualment es continuà amb la política d’adquisició d’objectes i obra menorquina. Els fons museístics s’han anat incrementant de manera exponencial, sobretot per la gran activitat arqueològica que s'ha desenvolupat a l’illa en els darrers 20 anys. Tot i així, ja sota la direcció de Carolina Desel, han arribat noves donacions, la



101

més important de les quals és la col·lecció Flaquer, ingressada el proppassat juny de 2017.

Situació actual:

PUNTS FORTS -El Museu de Menorca s’ubica a l’antic convent de Sant Francesc, un edifici dels segles XVII i XVIII, molt ben conservat i amb un claustre de gran qualitat artística. -El Museu de Menorca conserva un conjunt de béns de caire excepcional, especialment en l’àmbit arqueològic. No es pot menystenir la qualitat artística del conjunt de pintura principalment dels segles XVIII i XIX, així com la cartografia de la mateixa època. -El Museu de Menorca és el centre de referència per acollir el conjunt més complet de béns arqueològics relacionats amb la prehistòria de Menorca, gràcies al seu bagatge com a centre investigador d’aquesta època. Aquest fet ha propiciat col·laboracions estretes amb el Consell Insular en el marc de la candidatura de la Menorca Talaiòtica, ja que els béns referents a aquesta època formen part de la col·lecció del Museu. -El Museu de Menorca ha participat i participa dels fòrums d’investigació a nivell local, nacional i internacional, tot col·laborant en excavacions arqueològiques i fomentant el coneixement des de la vessant científica. Així, promou la participació en jornades, congressos i trobades, així com la publicació científica i divulgativa dels resultats de les excavacions dels diferents equips de col·laboradors vinculats al Museu. De fet, es compta amb una línia de publicacions pròpia, “Treballs del Museu de Menorca”. -Un dels punts més forts és la gran i variada activitat en relació a la programació sobre divulgació i les activitats didàctiques. Actualment es treballa en els nous guiatges per a les renovades sales del Museu. Es realitzen dos tipus d’activitats didàctiques. En primer lloc, les desenvolupades en el marc del curs escolar i que s’ofereixen als centres d’educació primària i secundària a través del programa del Consell Insular de Menorca “Salut Jove i Cultura”. Per altra banda, s’hi troben les activitats familiars que desenvolupa el Museu. Aquest fet ha propiciat un augment important de visitants. Val a dir,que s’ha creat també una sala familiar on es poden desenvolupar activitats autoguiades.

DEBILITATS -Personal insuficient. Tot i la incorporació de dos tècnics cal seguir reivindicant la necessitat d’una plantilla tècnica adequada per a les noves necessitats del Museu. -Necessitat de mitjans per realitzar una promoció més potent de les activitats que desenvolupi el Museu. -Per mor de les obres el magatzem s’haurà de redistribuir per assegurar la conservació de les peces i s’haurà de controlar amb el Domus.

AMENACES -La conservació preventiva és un dels principals reptes del Museu, tot i que actualment s’han realitzat tasques de millora en les instal·lacions, encara no funcionen com caldria per la reutilització de tubs antics. És quelcom que s'està tramitant amb el Ministerio de



102

Cultura per resoldre el problema. -Planificació de l’emmagatzematge. Tot i que el 2015 es va habilitar un espai extern al Museu per dipositar materials (principalment lítics i maquinàries del s. XX, a més de materials provinents d’excavacions en curs), aquest ja comença a ser insuficient.

OPORTUNITATS -Aposta per la difusió a través de les xarxes socials i la seva pàgina web actualitzada (museudemenorca.com) que ha de donar visibilitat a les accions i activitats que es desenvolupen des de la institució. -Establir noves connexions amb el públic local i illenc, però també amb els visitants i turistes a partir de diverses accions divulgatives que facilitin el recorregut expositiu. -Augmentar la presència de llengües (anglès, francès i italià, a més del català i castellà), a fi de facilitar la visita al Museu i millorar-ne la oferta. -La difusió en el sector turístic pot ser un dels nous reptes de futur per donar a conèixer el museu i arribar a un públic més ampli. - Mantenir la presència del Museu de Menorca en congressos, simposis i jornades divulgatives, així com de la seva línia editorial i de catàlegs, la qual cosa augmentaria la presència a nivell nacional i internacional. Mantenir l’intercanvi de publicacions amb altres institucions i museus enriquirà el fons de la biblioteca del Museu. -Convenis de col·laboració amb altres institucions i associacions, com s’ha vingut fent fins ara. Això ha fet augmentar la presència del Museu arreu de l’illa i ha donat a conèixer la seva cultura. -Investigació. Mantenir la investigació és crear coneixement i aportar noves fonts per a futures activitats vinculades a la cultura de Menorca. Obrir el Museu a la investigació i la col·laboració és establir noves xarxes de coneixement.


RECERCA El Museu de Menorca col·labora amb les tasques de recerca i ofereix les instal·lacions als investigadors i col·laboradors del Museu: Principal projecte: -“Projecte d’intervenció arqueològica al jaciment talaiòtic de Cornia Nou (Maó, Menorca)”. Associació Arqueologia i Patrimoni -Donar suport logístic a diversos grups d’investigadors com són els projectes quinquennals de: -“Escola d’arqueologia de Torre d’en Galmés (Alaior, Menorca)”. Associació Amics del Museu de Menorca. -“Intervenció arqueològica al recinte de taula de sa Cudia Cremada (Maó)” Associació sa Cudia Cremada Fieldschool-Archaeology -“Intervenció arqueològica a al talaiot oest de Sant Agustí Vell (Es Migjorn)”. Associació Arqueologia i Patrimoni -Intervenció arqueològica al derelicte de Binissafúller. Associació Amics del Museu de Menorca.



103

Des del Museu es continuarà amb les tasques de recerca i catalogació així que es vagin incorporant nous béns al fons museístic, com ara la nova col·lecció Flaquer, just integrada al Museu el passat mes de juny del 2017. El Museu de Menorca ofereix un servei de consultes del fons del Museu a través del seu web. Disposa d’un espai perquè els col·laboradors hi desenvolupin les tasques d’investigació.

CONSERVACIÓ / TRACTAMENT DE FONS El Museu de Menorca fins ara no comptava amb un tècnic restaurador en plantilla per la qual cosa havia d’externalitzar aquestes tasques, en la mesura que els recursos ho permetien, tenint en compte les necessitats del moment (urgències, exposicions, etc.). A nivell d’organització, els treballs executats s’ajusten a la legislació vigent, així com a les cartes de recomanació internacionals (Carta del Restauro 1987, Carta de Cracòvia 2000, Carta ICOM-CC Nova Delhi 2008). Les intervencions també s’ajusten a les recomanacions de l’IPCE. La documentació és una part important del procés de conservació-restauració. Tota la informació s’integrarà dins el programa DOMUS per dur un registre més acurat. Es troba en procés tota la informació generada en la restauració de les peces del nou projecte museogràfic. SALES D'EXPOSICIÓ: -Actualment el Museu de Menorca fa un gran esforç en aquest aspecte, formant un equip de conservadors-restauradors per posar a punt diversos objectes del fons del Museu. Amb motiu de la integració de noves peces i objectes a la nova exposició permanent, s’han duit a terme tasques de conservació i restauració d’una gran quantitat d’objectes (peces arqueològiques, documents, pintures, indumentària, etc.). -Igualment, el muntatge de la nova museografia a les sales ha comptat amb un equip de conservadores i restauradores, i d'una tècnica restauradora en plantilla per escometre les tasques de conservació durant tot el procés. -Conservació preventiva a les noves sales del Museu: la zona oberta al públic compta amb un sistema de climatització que permet controlar les condicions climàtiques de les diferents àrees on es disposen els objectes, segons la seva naturalesa. S’han climatitzat i estabilitzat les vitrines amb productes d’aclimatació tipus Art Sorb calibrat. Resta pendent un sistema de control digital (datalogers, etc.). Tot i així, les sales es troben en clima museu per la qual cosa estan en condicions òptimes per a la conservació. També es va realitzar un registre de control lumínic per avaluar la incidència de la llum sobre els objectes exposats (lux). TALLER DE RESTAURACIÓ: -Actualment s’està condicionant el nou taller de restauració. Es realitzen inventaris i registres de materials de conservació i restauració, així com d’equipaments disponibles per avaluar possibles necessitats. MAGATZEM: -A causa de les obres de climatització s’han de realitzar tasques de reordenació, registre i control dels materials dipositats als magatzem de la seu del Museu. -El magatzem disposa d'aclimatació generalitzada per una bona conservació de les



104

peces, i d'una “Zona Freda” per als materials més sensibles, on s’hi dipositen els que necessiten unes condicions d’aclimatació especials. Disposa de pintes, calaixeres, caixes de conservació i d'un gabinet d’ossos on es diposita el material antropològic.

DIFUSIÓ Horaris d’obertura i visita: De dimarts a dissabte de 10h a 14 h i de 18h a 20h. Diumenges i festius de 10h a 14h. Dilluns tancat. Fins dia 30 de setembre de 2018 l'entrada va ser gratuïta, amb motiu de la nova obertura del Museu. Visitants (tenint en compte que el Museu ha estat parcialment tancat per obres): 2015: 20.693 visitants. 2016: 25.870 visitants. 2017: 22.450 visitants. El Museu de Menorca ofereix una sèrie d’activitats educatives que han de servir per acostar el patrimoni menorquí a tots els fillets i filletes. Aquest ampli patrimoni, que configura part del paisatge humà de Menorca, és una font indiscutible de coneixements en tots els àmbits, una excusa inestimable per descobrir el territori i la seva història. Aquestes propostes tenen com a únic objectiu la valoració, la cura i el gaudi d’un patrimoni que vol ser conservat i transmès. I, com diuen els experts en didàctica, cap d’aquests conceptes s’assoleix sense un treball previ de coneixement i comprensió que adobarà el camí cap al respecte. Oferim teoria, però ho feim a través d’una oferta més lúdica que la que es desenvolupa en el marc propi de l’escola. A més a més, poder treballar directament amb el patrimoni ajuda a generar més fàcilment una situació d’empatia envers el mateix. L’oferta educativa del curs 2017-2018 permet treballar l’època prehistòrica, la Menorca britànica, els segle XIX i XX i temes transversals i universals com les creences, la vida quotidiana, la medicina i la higiene, l’art, etc. i com no, acostar-nos a l’art de Pasqual Calbó en la celebració del bicentenari de la seva mort, a través de l’exposició “Pasqual Calbó i Caldés” i les activitats que hem preparat al respecte. Resta només dir-vos que la nostra institució, que és la de tots els menorquins i menorquines, està sempre oberta a la col·laboració i les propostes que el professorat dels centres educatius vulgui aportar. La difusió és un dels objectius claus del Museu. De forma il·lustrativa, es presenta el programa educatiu d’activitats escolars realitzat durant el curs 2017-2018: 1. ITINERARIS EDUCACIÓ INFANTIL 1.1. Com es vestien els talaiòtics? 1.2. Calbó i la família. 1.3. Cornia Nou. Un poblat talaiòtic per descobrir. 2. ITINERARIS EDUCACIÓ PRIMÀRIA



105

2.1. Ajuda’ns, necessitem un arqueòleg! 2.2. Playstories. Construint la Menorca Talaiòtica. 2.3. Cornia Nou. Un poblat talaiòtic per descobrir. 2.4. Teixint la cultura Talaiòtica. Gimcana a la Torre d’en Galmés. 2.5. Menorca en mans dels corsaris 2.6. Calbó i la família. 2.7. A ritme de Calbó. 2.8. Vestim Calbó. La vestimenta tradicional menorquina al segle XVIII. 3. ITINERARIS EDUCACIÓ SECUNDÀRIA 3.1. Interpretem la mort. La cova des Càrritx. 3.2. Cornia Nou. Un poblat talaiòtic per descobrir. 3.3. Teixint la cultura Talaiòtica. Gimcana a la Torre d’en Galmés. 3.4. Classe de dibuix tècnic amb el mestre Calbó.

Objectius

RECERCA

Principals línies de recerca i projectes resultants, amb periodització a 2, 5 i 10 anys -Continuar amb les línies de recerca i investigació que s’han duit a terme des de l’àmbit de l’arqueologia, l’art i l’etnologia. -Augmentar la participació investigadora i les col·laboracions i intercanvis amb altres centres de recerca i innovació. -Millorar el projecte de conservació-restauració, establint noves línies de recerca, principalment en matèria de conservació preventiva i restauració. Es pretén crear un laboratori que permeti establir noves vies de recerca per millorar les tècniques d’anàlisi i aplicar els tractaments adequats als objectes, gràcies a uns equipaments millorats.


Principals línies de treball i prioritats El Museu de Menorca té dues prioritats actualment: -Establir els dispositius necessaris per assumir les tasques de conservació preventiva. Així es realitzarà un pla on s’establiran rutines i controls periòdics per al manteniment i conservació de les peces exposades i de les emmagatzemades. -Es realitzaran tasques de restauració, sempre que siguin necessaris per a l’estabilitat de les peces, tot aplicant els criteris de mínima intervenció, lectura i reversibilitat. A curt i mitjà termini s’haurien de controlar els béns de sala i del magatzem per valorar: -Detectar processos de deteriorament el més aviat possible, per la bona conservació de les peces -Aplicar el programa de restauració segons criteris d’urgència, estat de conservació i necessitats expositives. El registre dels materials que s'ingressen al Museu a través de les excavacions duites a terme anualment es realitzarà seguint la normativa vigent segons Decret 14/2011, de



106

25 de febrer, pel qual s'aprova el Reglament d'intervencions arqueològiques i paleontològiques de les Illes Balears i Llei 4/2003 de 26 de març, de museus de les Illes Balears.

DIFUSIÓ

Les tasques de difusió són claus per donar a conèixer les feines i accions que es desenvolupen al Museu. Es mantindran les connexions amb els usuaris a través de les xarxes socials i el web del Museu, tot esforçant-nos en captar-ne de nous. S’avaluarà quina incidència hi ha segons edat, municipi, etc. per reforçar les activitats segons els sectors de població amb menys presència al museu. Es treballarà en les tasques d’accessibilitat i inclusió perquè el Museu sigui accessible a tothom. La nova incorporació d’una nova tècnica permetrà organitzar i gestionar noves activitats de difusió i didàctica.


-Necessitat d’un augment pressupostari per les noves demandes, sobretot tenint en compte les noves despeses de climatització. -Necessitat d’augment del personal auxiliar de sales i de personal tècnic. -A causa de l’augment de demandes de la realització de tallers escolars, s’han augmentat les despeses en material i personal i de gestió. -Noves necessitats en la gestió de la recepció, en què s'ha incorporat la venda de productes de matxandatge. -Augment de recursos personals: Tot i l'augment i la incorporació de dos tècnics, som molt lluny de complir amb la plantilla que es va establir en la llei de traspàs de gestió del Museu, del Govern de les Illes Balears al Consell Insular Llei 3/2011, de 25 de març, per la qual es fa la delegació de competències al Consell Insular de Menorca de les facultats que, com a administració gestora, exerceix fins ara l’administració de la CAIB en relació al Museu de Menoría, la Biblioteca Pública i l’Arxiu Històric de Maó, institucions culturals de titularitat estatal.

87



107

3.2. Centres de cultura i patrimoni de nova creació

A l’apartat 2.5 es descriuen les iniciatives que donaran lloc a la creació del Centre Internacional de Fotografia Toni Catany i al Centre de Creació de Can Junyer, a Deià. A més, existeix un projecte històric per crear el Museu de Formentera, que figura, de fet, a la Llei 12/1998 de patrimoni històric de les Illes Balears:

Disposició addicional quarta. Creació i manteniment del Museu de Formentera. 1. En el termini màxim de tres anys, a partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei, el Govern de les Illes Balears atorgarà un conveni de finançament amb el Consell Insular d’Eivissa i Formentera amb l’objecte que aquesta corporació insular creï el Museu de Formentera. 2. Aquest instrument de col·laboració, que no suposarà cap càrrega econòmica per al Consell Insular d’Eivissa i Formentera, inclourà les despeses anuals de manteniment del Museu de Formentera.

El futur Museu i Centre Cultural de Formentera ha de respondre a una concepció que garanteixi la conservació, la recerca i la difusió del patrimoni cultural i ha d’esdevenir una plataforma de presentació de l’illa. El Museu ha d’oferir una visió clara de la diversitat i la riquesa del patrimoni cultural i natural de Formentera, la seva significació històrica i la connexió entre la tradició, el present i els reptes del futur que afecten la comunitat, en el benentès que el gran patrimoni inicial és tot el paisatge cultural de l’illa, amb la tradició i la capacitat creativa de la gent. Així mateix,

ha de tenir un paper de centre d’interpretació de l’illa de Formentera, que cal preservar per a futures generacions i envers el qual cal garantir una actitud de respecte i bon ús. És per això que després d’un llarg període d’inactivitat s’ha reactivat la Fundació del Museu i Centre Cultural de Formentera, que reuní el seu Patronat el 26 de juny de 2017 per acordar temes com el canvi d’inscripció al Registre de la Propietat de Formentera del solar cedit al seu moment per la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de les Balears “Sa Nostra” per posar-lo a nom de la Fundació, o la revisió del projecte arquitectònic per adequar-lo a les normes urbanístiques vigents i el model de gestió per al futur Museu de Formentera, entre d’altres. En aquest sentit, el 18 de desembre de 2017 el Protectorat de Fundacions va emetre un informe en relació a les gestions efectuades per dur a terme el canvi de titularitat del solar cedit per la fundació “Sa Nostra” a la Fundació Museu i Centre Cultural de Formentera per a la construcció d’un museu de titularitat pública en aquesta illa. Amb fons de l’impost turístic de l’any 2017, es va adquirir la finca i la casa pagesa de sa Senieta (1.000.000 eur), a Formentera, d’alt valor patrimonial, perquè aculli la seu del futur museu. A aquesta quantitat, el Govern hi ha afegit 500.000 euros. El futur museu serà gestionat pel Consell de Formentera, amb aportació econòmica estable del Govern.

Museu i centre cultural de Formentera

Objectiu a 2 anys: redacció/actualització del Pla director, en col·laboració del CIF Objectiu a 7 anys: A través de la col·laboració amb el CIF, museu obert i en funcionament.

88



108

4.El patrimoni de la Comunitat Autònoma reconegut per la UNESCO

El Govern de les Illes Balears mantindrà una política estable de suport als projectes que es concebin entorn als béns que són reconeguts per la UNESCO a les corresponents llistes. Com s’ha apuntat als corresponents apartats, es desenvoluparan línies de suport estables per als béns esmentats, en col·laboració amb els consells insulars, a través del Consorci Serra de Tramuntana i Eivissa Patrimoni de la Humanitat. A més, es tendrà en compte aquesta directriu en el desenvolupament de projectes de conservació, investigació i difusió dels altres béns declarats (la tècnica de la Pedra en Sec, el cant de la Sibil·la, a Mallorca) o en vies de reconeixement (Menorca Talaiòtica). També es treballarà en futures candidatures.



109

5.Patrimoni i educació

Qualsevol projecte patrimonial desenvolupat amb criteris del segle XXI té l’educació com a eix clau. Així ho reflecteixen totes les cartes i recomanacions de la UNESCO, ja que que no té sentit treballar en el llegat del passat sense que la societat el gaudeixi i s’impliqui en la seva projecció de futur.

La llei 12/1998 també fa referència a la difusió necessària en l’ensenyament dels continguts patrimonials.

LLPHIB. Article 89. Difusió en l’ensenyament. 1. El Govern de les Illes Balears ha d’incloure en els currículums dels diferents nivells del sistema educatiu reglat obligatori el coneixement del patrimoni històric de les Illes Balears. 2. El Govern de les Illes Balears ha de promoure els projectes educatius d’investigació i desenvolupament per a la conservació i el manteniment del patrimoni històric de les Illes Balears.

ACTUALITZACIÓ DEL PROGRAMA VIU LA CULTURA

Aquest és un camp amb una llarga trajectòria a la Conselleria de Cultura, que a través del programa Viu la Cultura ha desenvolupat nombroses activitats per posar en valor el patrimoni, tant a l’aula com a diferents espais patrimonials.

Viu la Cultura

Objectiu a 2 anys: ampliar la programació habitual a noves línies, amb l’objectiu d’afavorir l’intercanvi cultural entre illes i l’entrada a l’aula de creadors plàstics, escriptors i visites a llibreries, entre d’altres. Objectiu a 2 anys: activitats de foment de la visita de béns clau del patrimoni cultural de les Illes per part dels escolars, entre illes. L’objectiu és difondre els valors patrimonials de les quatre illes i afavorir la mobilitat territorial. Objectiu a 5 anys: “Viu la Cultura” digital. Idear materials didàctics sobre patrimoni, en col·laboració amb educació i/o els consells insulars.

A més, quan es parla d’educació, cal no restringir-ho a l’àmbit curricular i acadèmic, sinó fer extensiu aquest principi a tota la societat, entenent aquesta línia de treball de manera àmplia, garantint el retorn dels coneixements, valors i possibilitats de gaudi cap a la societat. En el marc del Pla autonòmic de Patrimoni i Educació, i relacionades amb les propostes del pla nacional corresponent, s’elaboraran iniciatives per garantir aquest retorn.

89



110

6.Patrimoni i turisme

L’aplicació d’un impost a les estades turístiques, per desenvolupar projectes que compensin el consum de recursos territorials, ecològics i culturals d’aquesta activitat ha tengut dues etapes. La primera va comptar amb inversions en patrimoni cultural, com ara l’adquisició de la finca de Son Real, a Santa Margalida, del casal gòtic de Can Serra, a Palma, de Can Portmany, a Eivissa, o la rehabilitació de l’església de Sant Francesc de Pàdua com a centre d’Interpretació de ses Salines d’Eivissa.

La segona etapa de l’impost s’inicià l'1 de juliol de 2016. En aquesta nova fase s’han establert una sèrie d’objectius als quals es dedicarà aquest fons anual, i una sèrie de blocs temàtics que els engloba:

- Medi ambient. Protecció, preservació i recuperació del medi ambient.

- Turisme sostenible. Projectes que promoguin el turisme sostenible i la desestacionalització.

- Patrimoni històric. Rehabilitació d’edificis, adquisició de béns culturals o projectes de millora de monuments o jaciments arqueològics.

- Recerca científica, per contribuir a l’ampliació de coneixements en les diverses matèries relacionades amb el medi ambient i el turisme.

- Formació i ocupació, sobretot en temporada baixa.

La decisió sobre els projectes a finançar recau en la Comissió d’Impuls de Turisme sostenible4, de la qual en formen part més de 30 membres, nomenats en representació de les diferents conselleries del Govern, els consells insulars i diferents entitats i associacions. Les dues darreres anualitats (2016 i 2017), han aprovat el finançament per a més de 130 projectes, que temàticament, a grans trets, responen al perfil següent:

2016: 9 projectes de patrimoni cultural: 1.905.695,84 € 5 projectes mixts cultura-natura: 1.520.413,18 € 31 projectes de natura i altres temàtiques: 17.826.699,54 € 4 http://www.caib.es/sites/impostturisme/ca/funcionament/



111

D’entre els primers destaquen:

- Projecte d’excavació, documentació, consolidació i adequació del jaciment arqueològic des Figueral a la finca pública de Son Real.

- Projecte d’obra al refugi de la casa de ses Collidores, a la finca pública de Planícia. - Nova seu de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears. - Rehabilitació patrimoni i dotació Convent de Sant Diego (Menorca).

2017: 15 projectes de patrimoni cultural: 11.152.275,15 10 projectes mixts cultura-natura: 12.737.731 45 projectes de natura i altres temàtiques: 40.797.932,02 Entre els projectes patrimonials s’hi troben:

- Recuperació i rehabilitació de les cases de Can Morell a la finca de Son Real. - Son Forners: Centre d'Investigació i Documentació del Patrimoni Arqueològic. - Adquisició de la finca i la casa pagesa de sa Senieta.

Per a la convocatòria de 2018, la Conselleria de Cultura ha donat suport al Parc prehistòric dels Closos de Can Gaià (Felanitx), l’adquisició de la Capella de Sant Josep de Ciutadella i per a l’adquisició i restauració de la Torre des Verger d’Eivissa. Tots tres projectes han obtingut el finançament sol·licitat..

Com a criteri general, a través d’aquest pla s’ha acordat amb les conselleries implicades que la proporció de projectes finançats amb l’impost turístic de naturalesa patrimonial sigui, com a mínim, d’un 20%.

Objectiu a 10 anys: fixar el criteri que els projectes finançats amb l’impost turístic de naturalesa patrimonial passin a ser, progressivament, d’un 20%.

La col·laboració entre Turisme i Cultura, a més, s’ha concretat en dues col·laboracions més. El 2017 es va signar un protocol general entre la Conselleria de Transparència, Cultura i Esports del Govern de les Illes Balears i l’Agència de Turisme de les Illes Balears per internacionalitzar la cultura de les Illes Balears a través de l’estratègia turística (pluriennal 2016-2017). També es va crear la Mesa Estratègica de Cultura (Conselleria de Turisme).

90



112

4. Objectiu 2027: Decàleg d’objectius generals a assolir en matèria de patrimoni

La realitat patrimonial a assolir en deu anys és aquella en la qual, amb l’esforç de tota la societat, comptam amb:

1. El patrimoni cultural material protegit. Els municipis compten amb un catàleg de patrimoni aprovat i adaptat a la normativa vigent. Els béns immobles més singulars compten amb la protecció i delimitació adient com a Bé d’Interès Cultural o Bé Catalogat. El patrimoni moble està protegit amb instruments de tutela i gestió: censos d’arxius i biblioteques, col·leccions integrades en xarxes de museus, i amb una gestió professional, catàlegs actualitzats i d’accés públic. Existeix fluïdesa i bon enteniment entre el sector públic i privat en la gestió del patrimoni. 2. Els principals museus, jaciments i monuments són visitables arreu del territori de les Illes i compten amb una gestió professionalitzada que complementa de manera equilibrada la difusió amb la conservació i la recerca. La comunitat està implicada en la seva gestió. 3. Els museus exerceixen un paper social i educatiu clau, compten amb recursos suficients i conserven el patrimoni amb eficiència. Estan integrats en xarxes que comparteixen projectes i es coordinen en recerca, conservació i difusió. 4.El patrimoni immaterial és viu. La llengua, les tradicions i els coneixements orals són transmesos entre generacions i compten amb instruments de tutela i dinamització. 5.Existeix una consciència social del valor que aporta el patrimoni cultural i de la rellevància de la seva preservació. Exerceix un paper clau en la definició de la comunitat i en el seu desenvolupament sostenible. La societat percep la tutela del patrimoni com un reconeixement i un avantatge, i no com un impediment. 6.La gestió del patrimoni és eficient i interdisciplinària. Les entitats locals i autonòmiques compten amb tècnics de patrimoni de les especialitats adients en tots els àmbits de gestió: arxius, urbanisme, patrimoni, etc. 7.Existeix un sector del patrimoni viu, tant privat com públic, que participa activament dels projectes patrimonials locals, estatals i internacionals. Les administracions el dinamitzen a través de plans sectorials i actuacions adequades a cada tipus de patrimoni, així com per als museus, arxius i biblioteques.



113

8.El patrimoni forma part de l’educació dels ciutadans, de l’oferta cultural habitual i genera consciència i coneixement. La investigació en patrimoni cultural està integrada en la gestió, i compta amb recursos per generar coneixements i transmetre’ls a la societat. La conservació preventiva forma part de les pràctiques habituals, i existeixen pressupostos per a la conservació i restauració a tots els projectes patrimonials.

9.La innovació ha entrat en la gestió del patrimoni i s’ha implantat amb seny, aportant nous instruments que faciliten la conservació, la recerca i la transmissió de coneixements de manera didàctica, al mateix temps que el patrimoni es gestiona amb criteris d’estricta conservació i mínima intervenció. 10.La singularitat, la monumentalitat i la qualitat dels projectes patrimonials de les Illes Balears són valorades i conegudes i mobilitzen els diferents sectors de la societat per gaudir-los i viatgers que visiten les Illes per participar de l’experiència.