pla estratègic cerdanyola del vallès 2014 – 2024 · 2017. 3. 17. · pla estratègic cerdanyola...

Pla EstratègicCerdanyola del Vallès 2014 – 2024

Presentació a l’Equip de Govern9 de Juliol 2014

[email protected] / [email protected]

Amb el suport de la Diputació de Barcelona

1.Síntesi d’Activitats Realitzades

2.Diagnosi de Cerdanyola del Vallès

3.Sistema d’Indicadors d’Estat

4.Definició de Reptes Estratègics

Continguts

Síntesi d’Activitats Realitzades

Octubre-Desembre 2013, Abril 2014

1.- REVISIÓ DE DOCUMENTACIÓ DISPONIBLE. REPOSITORI D’I NFORMES I ESTUDIS

Web d’accés restringit a personal de l’Ajuntament, desenvolupat en l’aplicatiu Joomla, de lliure utilització, que permet desenvolupaments web 2.0 i disposa d’utilitats per a la gestió de bases documentals

http://81.47.175.201/cerdanyola/

Entrevistes amb caps d’àrea de l’Ajuntament, adreçats a identificar els problemes i les fortaleses, les amenaces ioportunitats de Cerdanyola, així com les tendències i visions de futur, d’acord amb l’Oficina de Planificació Estratègica de l’Ajuntament.

2.- ENTREVISTES AMB TÈCNICS MUNICIPALS. ENQUESTA DE PERCEPCIÓ

2.- ENTREVISTES AMB TÈCNICS MUNICIPALS. ENQUESTA DE PERCEPCIÓ

Inma Viera,Cap del Servei de Promoció Social (14/02/2014)

Antoni Quesada,Cap del Servei d’Organització i Recursos Humans (14/02/2014)

Anna Úbeda,Cap de Serveis Econòmics (14/02/2014)

Salud Navarro,Cap del Servei d’Ocupació (20/02/2014)

Jaume Escoda,Cap de l’Àrea d’Urbanisme, Espai Públic i Ecologia Urbana (10/04/2014)

Santi Costa, Cap de l'Àrea d'Alcaldia-Presidència (10/04/2014)

3.- DOCUMENT DE DIAGNOSI DE CERDANYOLA DEL VALLÈS (i nforme MsWord)


4.- DOCUMENT DE SÍNTESI DE LA DIAGNOSI (presentació P PT)


5.- SISTEMA D’INDICADORS DE SEGUIMENT (fulla de càlc ul Excel)

Síntesi de dades estadístiques, indicadors claus i de tendències bàsiques, a partir tant de la informació quantitativa disponible, especialment de tipus demogràfic, d’avaluació de necessitats d’equipaments socials i/o de finançament municipal .

6.- DEU REPTES ESTRATÈGICS (per debatre en fases seg üents del Pla)

1. Ciutat laboratori: una comunitat científica del Vallès

2. Millorar l’atractiu de Cerdanyola per la gent jove

3. Preveure l’impacte de l’envelliment de la població

4. Promoure la cohesió social

5. La Universitat Autònoma més vinculada a Cerdanyola

6. Anticipar l’encaix de projectes metropolitans de gran escala

7. Posar en valor el patrimoni natural i cultural

8. Una administració pública àgil i eficient

9. Sostenibilitat dels serveis públics i capacitat d’inversió

10.Definir els objectius estratègics comuns de ciutat

Síntesi de la Diagnosi

1.- DEMOGRAFIA

2.- MERCAT DE TREBALL

3.- IMPACTE DE LA CRISI

4.- URBANISME, HABITATGE I INFRAESTRUCTURES

5.- COHESIÓ I PROMOCIÓ SOCIAL

6.- MEDI AMBIENT I SOSTENIBILITAT

7.- FINANCES PÚBLIQUES I ADMINISTRACIÓ

BibliografiaAjuntament de Cerdanyola del Vallès (2013). Informe socioeconòmic i territorial del Cerdanyola del Vallès.

Ajuntament de Cerdanyola del Vallès (2007). Diagnòstic sociodemogràfic. Àrea d’estudi Banús - B onasort

Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya (2007). Informe sobre la realitat juvenil a Cerdanyola del Vallès.

Consell Comarcal del Vallès Occidental (2011). Projectes rellevants del Vallès Occidental 2010

COPEVO (2010). Diagnosi i recull de necessitats dels Polígons d’Ac tivitat Econòmica del Vallès Occidental.

COPEVO (2012). Estat dels serveis i mesures per a la millora de le s telecomunicacions als polígons del Vallès Occidental.

Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Generalitat de Catalunya (2006). Pla d’infraestructures del transport de Catalunya 2006-2026 (PITC)

Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Generalitat de Catalunya (2009). Pla de transport de viatgers de Catalunya 2008-2012

Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Generalitat de Catalunya (2010). Pla territorial metropolità de Barcelona (PTMB)

Autoritat del Transport Metropolità (ATM) (2009). Pla Director d’infraestructures del transport públi c col·lectiu de la regiómetropolitana de Barcelona 2009-2018.

Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Generalitat de Catalunya. Autoritat del Transport Metropolità (ATM) (2009). Pla Director de Mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona (PDM)

Diputació de Barcelona (2012). Informe d’indicadors de salut local de Cerdanyola d el Vallès 2009

Fundació Desenvolupament Comunitari (2010). Diagnòstic previ al Pla d'Inclusió Social de Cerdany ola del Vallès

IGREMAP (2012). Estudi de Mobilitat Generada a l'Intercanviador de l a UAB.

Marít, M; Jurado, A; Parés, M. (2007); Diagnòstic per al intervenció integral de l’àrea de la Carretera de Barcelona.Universitat Autònoma de Barcelona.

Ajuntament de Cerdanyola del Vallès (2010). Pla d’acció per l’energia Sostenible (PAES).

Observatori Local per la Immigració (2008). Migració i Ciutadania . Ajuntament de Cerdanyola del Vallès.

Pena L. (2007). Informe previ d’anàlisis del Pla Integral del Barri de Fontetes . Grup SEAE

Universitat Autònoma de Barcelona (2008). Pla de Mobilitat de la UAB 2008-2014.

BibliografiaAjuntament de Cerdanyola del Vallèshttp://www.cerdanyola.cat/

Programa HERMES. Diputació de Barcelona http://diba.es/hg2/menu_ini.asp

MUNICAT. Municat. Server d’informació d’Administraci ó Localhttp://municat.gencat.cat

Instiut d’Estadística de Catalunya. Idescathttp://www.idescat.cat/

Instituto Nacional de Estadística INE http://www.ine.es

Autoritat Metropolitana de Barcelona (AMB)http://www.amb.cat

Consorci per l’ocupació i la promoció econòmica del V allès Occidental (COPEVO)http://www.copevo.cat

Universitat Autònoma de Barcelonahttp://www.uab.es

Parc de l’Albahttp://www.parcdelalba.cat

Parc Tecnològic del Vallèshttp://www.ptv.cat

Catalonia Innovation Triangle (CiT)http://www.cit.cat

BibliografiaMés referències a http://81.47.175.201/cerdanyola/

1. DEMOGRAFIA

Perd població per primer cop en 50 anys

Perd un 1,5% d’habitants en 3 anys (2009 – 2012)

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

1960 1970 1981 2000 2010 2012

Pob

laci

ó

1.- DEMOGRAFIA

Font: Població de fet i padró municipal. IDESCAT, 2013

Tendència a la baixa de la natalitat, com als anys 80

El saldo vegetatiu (naixements - defuncions) cau un 60% des de 2004

0

200

400

600

800

1000

1200

1975

1977

1979

1981

1983

1985

1987

1989

1991

1993

1995

1997

1999

2001

2003

2005

2007

2009

2011

Naixements Defuncions Saldo Vegetatiu

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’IDESCAT 2013

1.- DEMOGRAFIA

L’envelliment es duplicarà en 20 anys

Es preveu que la proporció entre gent gran i població en edat de treball, avui d’1 a 5, es doblarà en els propers 20 anys (índex de dependència senil). El pes demogràfic dels majors de 65 anys ja ha augmentat del 10% al 15% entre 2000 -2012, a diferència de municipis veïns.

0

20

40

60

80

100

120

140

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

%

Cerdanyola del Vallès (%) Rubí (%) Sabadell (%)

Sant Cugat del Vallès (%) Terrassa (%) Vallès Occidental (%)

Font: IDESCAT 2013

1.- DEMOGRAFIA

Els joves marxen i se’n van a municipis veïns

El 58% de les persones que han emigrat de Cerdanyola tenen edats compreses entre 20 – 40 anysMés del 50% es desplacen a municipis de l’entorn com Ripollet, Montcada i Reixac, Badia del Vallès, Barberà de Vallès, Sant Cugat, Sabadell, Terrassa o Barcelona.

Font: Padró Municipal d’Habitants

1.- DEMOGRAFIA

Només el 15% de la població ha nascut a Cerdanyola

En línia amb Sant Cugat (14%) i Ripollet (18%); inferior a Sabadell (49%) i Terrassa (47%).

Nascuts a Cerdanyola

15%

Nascuts a un altre municpi

BCN45%

Resta de Catalunya

2%

Nascuts a una altra CA

25%

Nascuts a l’estranger

13%

Sabadell

Nascuts a Sabadell

49%


BCN14%

Resta de Catalunya

2%


22%


13%

Ripollet

Nascuts a Ripollet18%


BCN43%

Resta de Catalunya

1%


25%


13%

2012

Font: Cens Municipal, INE 2012

1.- DEMOGRAFIA

32% dels estrangers tenen educació superiorVinculats en gran mesura a la UAB i a la resta d’equipaments avançats de Cerdanyola. Només el 14% la població de nacionalitat espanyola té educació superior.

Font: Padró Municipal d’Habitants 2013

Nacionalitat espanyola

Estrangers Total

Menor de 10 anys (no aplica) 12,62 9,69 12,36Insuficient 17,68 12,95 17,26

No sap llegir ni escriure 3,73 0,27 3,42Sense estudis 11,63 3,24 10,89

Primària incompleta 2,32 9,44 2,95Graduat escolar i ESO 32,35 19,93 31,24Grau mig 22,98 25,46 23,20

FP 1r Grau 3,76 1,34 3,54Batxillerat +FP2n Grau+eq 19,22 24,12 19,66

Superior 14,18 31,93 15,76Diplomatura 4,16 4,87 4,22Llicenciatura 8,74 22,12 9,93

Doctorat 1,28 4,93 1,60

1.- DEMOGRAFIA

Perfils diferenciats de barris

5 barris concentres més del 50% de la població immigrant i 4 barris concentren més del 40% de la població amb nivell formatiu baix i el 50% de la població major de 65 anys.

Font: Padró Municipal d’Habitants 2013

Graduat escolar i

ESOSuperior % estrangers

Població > 65 anys

Av Catalunya 3,4% 3% 4,0% 4,0%Banús, Bonasort 8,4% 6% 15,0% 16,8%

Bellaterra, Sant Pau, Can Domenech 2,2% 10% 2,7% 4,9% Can Planas, Maiols, Campoamor 2,3% 3% 9,8% 1,0%

Canaletes 5,2% 11% 1,6% 3,2%Centre 1,5% 2% 0,8% 2,0%

Cerdanyola 2000 4,0% 1% 2,2% 2,5% Cordelles, Can Xarau 5,4% 5% 3,1% 4,5%

Ctra Bcn 4,8% 4% 3,9% 4,1%Fontetes 13,7% 7% 14,4% 14,6%Guiera 2,7% 4% 1,0% 3,2%La Clota 3,9% 3% 2,1% 2,2%Montflorit i Can Cerdà 2,3% 2% 0,7% 2,1%Parcers 5,0% 4% 16,3% 4,6%

Riviera, La Sinia 4,0% 4% 4,4% 3,6% Sant Ramon 7,9% 7% 7,6% 7,8%

Santa Rosa, Sant Ramon, Gorgs, Parc Tecnologic 4,3% 5% 2,7% 3,7%Serraparera 10,2% 10% 3,9% 8,3%

Turonet, Altamira 3,6% 3% 1,8% 3,5% Uralita, Farigola 1,6% 4% 1,0% 0,7%

Xops, Parc Tecnologic, Guiera 3,5% 4% 1,1% 2,9%

1.- DEMOGRAFIA

2. MERCAT DE TREBALL

Agricultura0% Indústria

10%

Construcció5%

Serveis85%

Agricultura0%

Indústria13%

Construcció8%

Serveis79%

2012

2008

Major pes del sector serveis que al Vallès Occidental

El 85% del llocs de treball es concerten en els serveis; al Vallès Occidental el 71%.


Vallès Occidental

Agricultura0%

Indústria23%

Construcció6%

Serveis71%

Font: IDESCAT 2013

Sector serveis vinculat a la recerca i l’educació

Especialització sectorial del mercat de treball

Font: Especialització productiva dels municipis i comarca del Vallès Occidental, COPEVO, 2010

6.800 treballadors al Parc Tecnològic (PTV) i el Parc Recerca UAB (PRUAB), 137 empreses al PTV, 25 centres de recerca al PRUAB, 40.000 estudiants a la UAB.


0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

1996 2001

Residents ocupats fora de Cerdanyola

Residents ocupats a Cerdanyola

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

1996 2001

Llocs de treball ocupats per no residents

Llocs de treball ocupats per residents

El 68% dels residents treballen fora de Cerdanyola 2 de cada 3 residents de Cerdanyola treballen en un altre municipi (autocontenció 32%)1 de cada 2 llocs de treball de Cerdanyola estan ocupats per residents en altres municipis(autosuficiència 42%)

autocontenció autosuficiència

Font: Cens del 2001


El 30% dels aturats són de llarga duració i majors de 45 anys

El principal perfil de persona a l’atur correspon amb una persona amb estudis secundaris o amb formació professional bàsica que exercia en ocupacions no qualificades en la indústria, la construcció, el comerç, la restauració i serveis de neteja, d’acord amb el Departament d’Ocupació.

Font: Departament d’Ocupació, 2014

5%1% 6%

33%

14%

47%

18%

30%

48%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

< 12 mesos Llarga duració (> 12 mesos) Total

< 25 anys 25 - 45 anys > 45 anys


3. IMPACTE DE LA CRISI

Impacte de la crisi menys sever que en altres municipisEntre 2008 i 2010, Cerdanyola perd 6,7% de llocs de treball, mentre el 11% el Vallès Occidental.La taxa d’atur està per sota la mitjana catalana i del Vallès, i molt per sota dels municipis veïns.


Atur 2013Font: COPEVO

Pèrdua d’ocupació s’accentua a partir de 2011, coincidint amb l’inici de les retallades públiques

Durant el període 2008 - 20011, els llocs de treball vinculats als serveis augmenten un 3%; des del 2011 s’han perdut un 5% dels llocs de treball

10.000

12.000

14.000

16.000

18.000

20.000

22.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013*

Núm

ero

de tr

ebal

lado

rs d

el s

ecto

r ser

veis

Font: IDESCAT 2013


Caiguda dels assalariats especialment en els sectors de la indústria i la construcció

16% menys d’empreses, 8% menys d’assalariats i 13% menys d’autònoms. Els sectors afectats són la indústria i la construcció.

-70%

-60%

-50%

-40%

-30%

-20%

-10%

0%

Ass

alar

iats

Aut

ònom

s

Em

pres

es

Ass

alar

iats

Aut

ònom

s

Em

pres

es

Ass

alar

iats

Aut

ònom

s

Em

pres

es

Ass

alar

iats

Aut

ònom

s

Em

pres

es

Industrial Construcció Serveis Total

Cerdanyola del Vallès Vallès Occidental Font: IDESCAT 2013


1 de cada 3 treballadors de la indústria perd la feina entre 2007 i 2012El sector industrial de Cerdanyola està vinculat a la química, al metall, al tèxtil i als mobles

Energia i Aigua0%

Química i Metall9%

Transformació de Metalls

44%

Productes Alimentaris

Tèxtil i Confecció

13%

Edició i Mobles23%

Indústria NCAA7%

Establiments industrials per branques, 2002 Número de treballadors al sector industrial

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Font: HERMES Font: IDESCAT 2013


4. URBANISME, HABITAGE I INFRAESTRUCTURES

Sostre poblacional el 2024, 70.000 habitants amb els desenvolupaments previstos al planejament

Amb el desenvolupament del Centre Direccional, la ciutat de Cerdanyola podrà incrementar el número d’habitants de 57.000 a 70.000 habitants (considerant una ocupació mitjana per llar 2,7hab/ llar)

Font: Elaboració pròpia

57.642 57.642

12.512

25.000

30.000

35.000

40.000

45.000

50.000

55.000

60.000

65.000

70.000

75.000

2014 2024

70.154 habitants


L’habitatge de lloguer és més car que als municipis veïns

El preu mitjà del lloguer de l’habitatge de Cerdanyola (624 €/mes) es manté per sobre de la mitjana de la comarca (565 €/mes) i per sobre de municipis veïns com Ripollet, Montcada i Reixac, Sabadell o Terrassa.

Font: Departament de Territori i Sostenibilitat

400

500

600

700

800

900

1000

1100

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Cerdanyola del Vallès Sant Cugat del Vallès Ripollet Montcada i Reixac

Sabadell Terrassa Rubí Vallès Occidental


Segons l’últim Cens de Població i Habitatge (INE, 2011), a Cerdanyola hi ha 21.316 habitatges principals, un 10% dels quals construïts entre 2002 i 2011 (2.201), 435 segones residències i 3.549 habitatges buits.

L’ajuntament està realitzant un Registre de pisos desocupats que determinarà en major precisió si les xifres del Cens sobrevaloren la situació real. Entre els factors que poden distorsionar el cens INE cal destacar un nombre important d’estudiants de la UAB, residents però no empadronats.

3.549 habitatges buits, d’acord amb l’INE4.- URBANISME, HABITATGE I INFRAESTRUCTURES

15% de sòl (457 Ha) de Cerdanyola en 7 polígons d’activitats econòmiques (PAE).

Han anat tancat les grans fàbriques (Aiscondel 2011, Uralita 1997) i els nous polígons tecnològics i científics passen a concentrar la majoria del sòl d’activitats de Cerdanyola: el Parc de l’Alba té 340 Ha (en desenvolupament) i el Parc Tecnològic del Vallès (58 ha).


D’activitat industrial a polígons d’activitats avançades

Font: COPEVO 2011

El PDU 2014 preveu un total de 300 ha d’espais lliures, amb un sostre edificable residencial de 2.059.310 m2 amb 4.634 habitatges (un 40% protegit), i un sostre per activitats econòmiques de 1.523.633 m2. Es reserva el 7% del sostre total per a usos comercials.


400 ha a desenvolupar al Centre Direccional

Font: Pla director urbanístic per a la delimitació i ordenació del Centre direccional de Cerdanyola del Vallès, Institut Català del Sòl, 2014

El PTMB (aprovat 2010) preveu el desenvolupament de 2 Àrees de Centralitat Econòmica d’escala metropolitana a Cerdanyola (Can Mitjans-la Clota; Centre Direccional).

Can Mitjans –La Clota, pendent de definir

Centre Direccional, definit al PGM 1976, aprovat Pla Parcial el 2008, i el PDU el 2013

Cal definir la nova centralitat del Pla Territorial a Can Mitjans-la Clota


Pla Integral de la Millora del Riu SecProjecte LIFE OLD NEW RIVER: Pla Integral de Millora del riu Sec amb els objectius següents:

1) Descontaminar o confinar àrees afectades al marge del riu; 2) Millorar l’accessibilitat i connectivitat entre els dos marges del riu; 3) Remodelar els vials laterals del riu i aconseguir que la façana fluvial recuperi el seu valor; 4) Reduir els risc d’inundacions; 5) Dotar l’àrea d’equipaments culturals, de lleure i esportius Àrea cultural de Can Xarau); 6) Adequar carrers i places amb problemes d’urbanització i infraestructures.

Font: Pla Integral de Millora del Riu Sec, Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, 2008.


El PAM com a eina de millora de l’espai públicActuacions en l’àmbit de l’Espai públic (PAM)


Projectes de transport públic previstos al PTMB (2010) Túnel Horta, tramvia, rodalies d’alta velocitat, túnel de Montcada

Túnel de Montcada (R4)

Túnel d’Horta FGC

(R17 i R18) noves parades i intercanviadors R8

(T3) Nova parada rodalies d’altes prestacions

(U14, U15, U16) Tramvia de la UAB

Font: Pla Territorial Metropolità, 2010


Figures de protecció i ordenació del parc dins l’àmbit de Cerdanyola: Pla Especial d’Ordenació i Protecció del Medi Natural del Parc de Collserola (1987) i el PEIN Serra de Collserola (1992).

El 45% del territori dins el Parc del Collserola (1.400ha)

Font: Mapa Urbanístic de Catalunya, Departament de Territori i Sostenibilitat

Sòl urbà33%

Sòl urbanitzable

delimitat13%

Sòl urbanitzable no delimitat

9%

Sòl no urbanitzable

45%

Classificació del sòl, Cerdanyola del Vallès


5. COHESIO I PROMOCIÓSOCIAL

Els usuaris dels serveis socials es multipliquen per cinc

Des que s’inicia la crisi, els usuaris que s’atenen els serveis socials passen de vora 1.500 el 2003 a 8.000 el 2012. Tot i això, no s’identifiquen problemes de congestió crítics.


Font: Departament de Benestar i Família, 2013

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

2002 2003 2004 2005 2006 2009 2010 2011 2012

Causes de l’exclusió social: l’atur, la baixa formació i l’accés a l’habitatge

Font: Diagnòstic previ al Pla d'Inclusió Social de Cerdanyola, Fundació Desenvolupament Comunitari, 2009

Cerdanyola (2008) redacta El Pla d’inclusió social per coordinar a mig i llarg termini les polítiques socials i de benestar de l’ajuntament amb les accions de les entitats dels Tercer Sector


Joves: dificultat per accedir a l’habitatge i atur elevatL’estudi Realitat juvenil a Cerdanyola del Vallès (Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya, 2007) identifica com a problemes principals pels joves de Cerdanyola:

1- L’accés a l’habitatge (la presència de la UAB pressiona els preus del lloguers)2- Manca d’oferta d’oci 3- Manca de infraestructures i comunicacions (només hi ha l’Ateneu com espai de trobada)4- L’atur juvenil (taxa de gairebé el 20%)

El fenomen de joves que canvien el seu domicili per municipis propers a Cerdanyola va en alça.


El Pla d’Acció Municipal com a eina de treball socialActuacions en l’àmbit dels Serveis Socials incloses en el Pla d’Acció Municipal (PAM)

Garantir el manteniment dels recursos humans de Serveis Socials

Actualització del Pla d’Actuació Local en Matèria de Serveis Socials

Millora de la implementació de la Llei d’Autonomia Personal

Drets i oportunitats en la infància i la adolescència

Potenciar el Servei de Mediació Hipotecària

Aprovació del Pla d’Acció per a la Inclusió i la Cohesió Social de Cerdanyola

Actualització del Pla Municipal de Polítiques de Dones

Promoure l’envelliment actiu de la ciutat

Mantenir el compromís de la ciutat amb l’atenció a les Persones Immigrades


El Pla d’Acció Municipal com a eina de servei públicActuacions en l’àmbit de l’Educació, la Cultura i els Esports (PAM)

Difondre el patrimoni històric i artístic local

Foment de la cultura de proximitat

Pla de la Lectura

Pla d’equipaments culturals

Pla Educatiu de la Ciutat

Pla Local per afavorir l’Èxit Escolar

Pla de Viabilitat de l’Escola Municipal de Música Aulos

Manteniment i millora dels centres escolars

Adequació i millora de les instal·lacions esportives de titularitat municipal de la ciutat

Mapa d’Instal·lacions i Equipaments Municipals

Pla emancipació Jove

Pla de Creació de Joves

Pla de Lleure

Potenciar la participació ciutadana


1. CEIP Carles Buïgas2. Escaladei (concertat)3. FEDAC (concertat)4. Waldorf-Steiner el Til·ler

(privat)5. Escola Montserrat (concertat)6. IES Forat del Vent7. CEIP Saltells8. IES Pere Calders9. CEIP Serrapera10. Ramon Fuster (concertat)11. IES Jaume Mimó12. Escola la Sínia (municipal)13. CEIP Collserola14. IES Banús15. EB Tic – Tac (privada)16. Llar d’infants Ninot (privada)17. Llar d’infants Nins (privada)18. CEIP Bellaterra19. Llar d’infants Montflorit20. CEIP Turó de Guiera21. Llar d’infants Gespa (privada)22. CEIP Sant Martí23. Llar d’infants Disney (privada)24. CEIP Xarau

Equipaments educatius: 32 centres de formació reglada

Font: http://www.gencat.cat/equipaments

19 centres públics (CEIP, IES i EB), 4 centres concertats i 9 centres privats


1. Museu d’Història2. Arxiu General i registre UAB3. Teatre ATENEU4. Centre Cívic Montflorit5. UAB – Biblioteca Humanitats6. UAB – Biblioteca Medicina7. CSIC8. CSIC9. UAB – Biblioteca Ciències

Socials10. UAB – Veterinària11. Centre Cívic Bellaterra12. Museu d’Art13. UAB – Biblioteca Ciència i

Tecnologia14. Arxiu Central Jutjats15. Centre Cívic Bamus –

Bonasort16. CSIC17. UAB – Biblioteca comunicació18. Espai Enric Granados19. Arxiu Municipal20. UAB – Centre documentació21. Centre Cívic Serrapera22. Biblioteca ca n’Altimira

Equipaments culturals: 22 centres culturals

Font: http://www.gencat.cat/equipaments

D’aquests, només 10 són municipals: 2 museus, 4 Centres Cívics, 1 Teatre, 1 Biblioteca, 2 arxius


Equipaments esportius: 9 centres esportius

Font: elaboració pròpia


6. MEDI AMBIENT I SOSTENIBILITAT

1,00

1,10

1,20

1,30

1,40

1,50

1,60

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Cerdanyola del Vallès Vallès Occidental

La producció de residus per càpita és de 1,27 kg/ hab. i dia, per sobre de la mitjana de la comarca (1,20 kg/ hab. i dia). Es reciclen el 36% dels residus.

Producció de residus: 1,27 kg/ hab. i dia

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Cerdanyola del Vallès Vallès Occidental

Reciclatge de residus: 36%


Disminueix la producció de residus i augmenta el reciclatge

Font: Agència de Residus de Catalunya

El consum promig per habitant de Cerdanyola és de 113 litres/ hab. i dia, superior als 107 litres/ hab. i dia de la comarca

Consum d’aigua: 113 litres/ hab. i dia

Disminueix el consum d’aigua per càpita, però es mantéper sobre de la mitjana AMB

Font: Dades ambientals. Àrea Metropolitana de Barcelona


L’adhesió al Pacte d’Alcaldes per l’Energia Sostenible (PAES) defineix 74 accions centrades reduir el 20% el consum energètic i augmentar el pes de les energies renovables.

Compromís per reduir consum d’energia 20% el 2020

Font: Pla d’Acció per l’Energia Sostenible 2009 (Diagnosi)

Els sectors que més energia consumeixen són l’industrial (31,8%) i el transport (29,9%). El gas natural és la font energètica més consumida la municipi (37,5%), seguida dels combustibles líquids, principalment d’automoció (36,5%).


El PTMB (2010) estableix la necessitat de crear un connector entre els continus urbans de Sant Cugat i Cerdanyola. Al 2013 El PDU Pla Direccional estableix la protecció del Torrent de Can Fatjó com element del connector verd St. Llorenç – Collserola.

Connector verd Sant Llorenç del Munt – Collserola

Sant Llorenç del Munt i l’Obac

Collserola

Can Fatjó

Font: Pla Territorial Metropolità, 2010


Els terrenys agrícoles com element de connexió

Font: ADENC

Els terrenys de la plana agrícola de Cerdanyola queden inclosos dins l’àmbit del Parc Agrari dels Vallès que té per objectiu protegir el valor natural, cultural social i paisatgístic de la plana vallesana


Els abocadors en l’àmbit del Centre DireccionalCan Planas, clausurat i segellat al 1995 i dipòsit controlat de l’antiga ARGILERA ELENA, que, un cop va cessar l’activitat el 2007, es va començar a reomplir amb bales de residus inertitzats. El PDU del Centre Direccional soluciona l’encaix dels abocadors a la ciutat

Font: Observatori de projectes i debats territorials de Catalunya


7. FINANCES PÚBLIQUES I ADMINISTRACIÓ

Contenció en el pressupost municipal i sanejament de les finances públiques


El pressupost liquidat de 2012 ascendeix a 52 milions d’euros. El 2009, era de 70M€. Tres anys consecutius de reducció de la despesa pública.

Font: MUNICAT

0

10.000.000

20.000.000

30.000.000

40.000.000

50.000.000

60.000.000

70.000.000

80.000.000

1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Despeses Ingressos

Pressupost per càpita per sota de la mitjana catalanaEl pressupost liquidat de 2012 per càpita és de 908€/ persona, per sota de la mitjana catalana i de la dels municipis entre 20.000 – 75.000 habitants

Font: MUNICAT

Pressupost per càpita (Cerdanyola del Vallès)

Pressupost per càpita (mitjana munis Catalunya)

Pressupost per càpita (mitjana munis 20.000 - 75.000 habitants)600

800

1.000

1.200

1.400

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


Principals despeses: personal i serveisLes despeses de personal suposen un 39% de la despesa muncicipal. Les inversions realssuposen el 4% del pressupost

Font: MUNICAT (Liquidació despeses 2012)

Despeses de personal

39%

Despeses en béns corrents i

serveis36%

Despeses f inanceres

2%

Inversions reals4%

Actius f inancers0%

Transferències de capital

0%

Passius f inancers

10%

Transferències corrents

9%


Principals ingressos: tributs municipals Els recursos propis provinents dels diferents tributs municipals (impostos directes, indirectes i taxes) representen una mica més de la meitat del conjunt de recursos de la hisenda local (58%). Les transferències d’altres administracions (27%) es destinen a la inversió

Font: MUNICAT

Impostos directes

44%

Impostos indirectes

2%

Taxes i altres ingressos

12%

Transferències corrents

27%

Alienació d'inversions

reals0%

Transferències de capitals

0%Ingressos

patrimonials1%

Passius f inancers

14%

Actius financers

0%

Font: MUNICAT (Liquidació ingressos 2012)


Sistema d’Indicadors d’Estat

35 Indicadors de Seguiment de Tendències de Fons

Repartits en 5 àrees temàtiques: demografia / economia i mercat de treball / cohesió social / urbanisme, medi ambient i sostenibilitat / administracions públiques

Font: MUNICAT

SISTEMA D’INDICADORS DE SEGUIMENT

35 Indicadors de Seguiment de Tendències de Fons

1. Demografia (8)1. Població total2. Natalitat

3. Immigració estrangera4. Emigració a l’estranger5. Balanç de població6. Envelliment7. Població en edat de tenir fills8. Població en edat de treballar

2. Economia i Mercat de Treball (5)1. Nombre d’empreses 2. Nombre d’autònoms3. Nombre de comerços

4. Població activa estimada5. Treballadors en sectors avançats de l’economia

3. Cohesió social (10)1. Renda bruta familiar disponible per càpita2. Taxa d’activitat3. Nombre d’aturats4. Taxa d’atur5. Aturats majors de 55 anys6. Usuaris d’equips i serveis bàsics d’atenció social (EBAS)7. Nombre d’estudiants de primària

8. Nombre d’estudiants de secundària9. Nombre d’alumnes matriculats a la UAB10. Preu mitjà de l’habitatge de lloguer a Barcelona

4. Urbanisme i Medi Ambient i Sostenibilitat (7) 1. Consum d’energia

2. Generació de residus3. Recollida selectiva4. Consum domèstic d’aigua per càpita5. Qualitat de les aigües del Riu Sec6. Qualitat de les aigües de la Riera de Sant Cugat7. Usuaris del transport públic municipal

5. Administracions públiques (5)1. Pressupost liquidat2. % del pressupost en inversions3. Pressupost liquidat per habitant

4. Pressupost de l’EMD Bellaterra5. Nombre de treballadors públics

SISTEMA D’INDICADORS DE SEGUIMENT

Definició de Reptes Estratègics

10 Reptes a debatre

DEFINICIÓ DE REPTES ESTRATÈGICS: 10 REPTES A DEBATRE

MÉS INFORMACIÓ:

Oficina de Planificació Estratègica, Ajuntament de Cerdanyola del Vallès:Diego Rodríguez ([email protected])Dàmaris Ronquillo ([email protected])

MCRIT SL:Oriol Biosca ([email protected])Marta Calvet ([email protected])

Pla EstratègicCerdanyola del Vallès 2014 – 2024

Presentació a l’Equip de Govern9 de Juliol 2014

[email protected] / [email protected]

Amb el suport de la Diputació de Barcelona

pla estratègic cerdanyola del vallès 2014 – 2024 · 2017. 3. 17. · pla estratègic cerdanyola...

Documents