pla director urbanÍstic del pallars sobirÀ...risc d'allaus plànol 18. zones inundables...

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PALLARS SOBIRÀ

Secretaria de Planificació Territorial

Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Generalitat de Catalunya

Informe de sostenibilitat ambiental

Aprovació definitiva, juliol 2008

ÍNDEX

INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

0. OBJECTE I CONTEXT DE L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL...........1

1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA......................................................................................3

1.1 Característiques generals del territori ........................................................................... 3

1.1.1 Població...................................................................................................................... 3

1.1.2 Orografia..................................................................................................................... 7

1.1.3 Cicle de l’aigua ......................................................................................................... 10

1.1.4 Evolució dels usos del sòl ........................................................................................ 17

1.1.5 Dinàmica de l’espai agrari ........................................................................................ 21

1.2 Espais d’interès natural, cultural, agrícola o paisatgístic.......................................... 26

1.2.1 Espais naturals protegits .......................................................................................... 26

1.2.2 Sòls de protecció especial del PTPAP..................................................................... 32

1.2.3 Hàbitats d’interès comunitari .................................................................................... 36

1.2.4 Hàbitats amenaçats.................................................................................................. 41

1.2.5 Zones de l’Inventari de Zones Humides de Catalunya ............................................ 41

1.2.6 Espais inclosos en el Conveni RAMSAR relatiu a aiguamolls d’importància com a hàbitat d’aus aquàtiques .......................................................................................................... 42

1.2.7 Espais de l’Inventari d’Espais d’Interès Geològic de Catalunya .............................. 42

1.2.8 Forests gestionades pel Departament de Medi Ambient i Habitatge....................... 44

1.2.9 Refugis de fauna salvatge........................................................................................ 44

1.2.10 Reserves Nacionals de caça.................................................................................... 44

1.2.11 Espais en plans de recuperació o de conservació d’espècies amenaçades........... 45

1.2.12 Espais d’interès connector i punts crítics ................................................................. 46

1.2.13 Espais d’interès agrícola .......................................................................................... 55

1.2.14 Espais d’interès paisatgístic ..................................................................................... 57

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PALLARS SOBIRÀ. APROVACIÓ DEFINITIVA, JULIOL DE 2008. I

ÍNDEX

1.2.15 Aqüífers protegits ..................................................................................................... 60

1.2.16 Patrimoni cultural...................................................................................................... 60

1.2.17 Altres espais o elements d’interès............................................................................ 62

1.3 Àrees de risc ................................................................................................................... 65

1.3.1 Risc geològic i d’allaus ............................................................................................. 65

1.3.2 Risc sísmic ............................................................................................................... 66

1.3.3 Risc d’inundacions.................................................................................................... 66

1.3.4 Risc d’incendis forestals........................................................................................... 70

1.4 Model d’ordenació i sostenibilitat ................................................................................ 76

1.4.1 Assentaments residencials....................................................................................... 76

1.4.2 Creixement urbanístic potencial ............................................................................... 79

1.4.3 Activitats i territori ..................................................................................................... 84

1.5 Vectors ambientals......................................................................................................... 85

1.5.1 Aigua......................................................................................................................... 85

1.5.2 Energia ..................................................................................................................... 92

1.5.3 Residus..................................................................................................................... 97

1.5.4 Atmosfera ............................................................................................................... 104

1.5.5 Contaminació acústica i lluminosa ......................................................................... 106

1.6 Diagnosi sintètica......................................................................................................... 110

2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL ...........119

2.1 Relació amb altres plans i programes........................................................................ 119

2.1.1 Pla director d’estacions de muntanya. ................................................................... 120

2.1.2 Pla comarcal de muntanya del Pallars Sobirà ....................................................... 122

2.2 Criteris del Programa de Planejament Territorial ..................................................... 123

2.3 Directrius de la Secretaria de Planificació Territorial del DPTOP per als Plans directors urbanístics................................................................................................................ 125

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PALLARS SOBIRÀ. APROVACIÓ DEFINITIVA, JULIOL DE 2008. II

ÍNDEX

2.4 Objectius ambientals del Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran ................... 128

2.5 Indicacions per a l’avaluació ambiental del Pla derivades del Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran ............................................................................................................... 130

2.6 Obligacions jurídiques en matèria de biodiversitat, sòl, aigua, aire, clima i paisatge sobre les quals el Pla té capacitat d’incidència.................................................................... 131

2.6.1 Biodiversitat ............................................................................................................ 131

2.6.2 Aigua....................................................................................................................... 134

2.6.3 Medi ambient atmosfèric ........................................................................................ 135

2.6.4 Sòl........................................................................................................................... 136

2.6.5 Canvi climàtic ......................................................................................................... 137

2.6.6 Paisatge.................................................................................................................. 138

3. OBJECTIUS AMBIENTALS DEL PLA ....................................................................141

4. ORDENACIÓ GLOBAL DE L’ÀMBIT. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES..........................................................................................................143

4.1 Alternatives generals considerades per a l’ordenació global de l’àmbit ............... 143

4.1.1 L’alternativa zero: desenvolupament del planejament urbanístic vigent................ 143

4.1.2 La proposta del Pla director urbanístic del Pallars Sobirà ..................................... 147

4.2 Avaluació ambiental de les alternatives plantejades d’acord amb els objectius ambientals adoptats................................................................................................................. 150

4.3 Justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa seleccionada ........................... 155

5. DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DEL PLA D’ACORD AMB L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ ADOPTADA..........................................................................................157

5.1 Objectius del Pla........................................................................................................... 157

5.2 Estratègies d’ordenació............................................................................................... 160

5.3 Propostes d’ordenació territorial del Pla................................................................... 162

5.3.1 Sistema d’articulació territorial, regional i transfronterera ...................................... 162

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PALLARS SOBIRÀ. APROVACIÓ DEFINITIVA, JULIOL DE 2008. III

ÍNDEX

5.3.2 Sistema d’espais oberts i sòl no urbanitzable ........................................................ 163

5.3.3 Sistema d’assentaments ........................................................................................ 170

5.3.4 Sistema d’equipaments, dotacions i serveis territorials ......................................... 178

5.3.5 Sistema d’infraestructures territorials ..................................................................... 181

5.3.6 Xarxa patrimonial i del paisatge ............................................................................. 185

5.3.7 Àmbits de cooperació municipal............................................................................. 186

5.3.8 Programes per l’ordenació territorial ...................................................................... 186

5.3.9 Agenda per al desenvolupament territorial ............................................................ 188

5.4 Síntesi de les actuacions que estableix el Pla .......................................................... 189

6. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS SOBRE EL MEDI AMBIENT...........................................................................................201

6.1 Identificació i avaluació d’impactes ........................................................................... 201

6.1.1 Ocupació de sòl...................................................................................................... 202

6.1.2 Sobredimensionament de l'habitatge potencial...................................................... 204

6.1.3 Conservació de la biodiversitat i patrimoni natural................................................. 204

6.1.4 Matriu territorial....................................................................................................... 207

6.1.5 Cicle de l’aigua ....................................................................................................... 208

6.1.6 Cicle de residus ...................................................................................................... 210

6.1.7 Cicle de l’energia i atmosfera ................................................................................. 211

6.1.8 Mobilitat .................................................................................................................. 213

6.2 Mesures preventives, correctores i compensatòries ............................................... 214

6.2.1 Ocupació de sòl...................................................................................................... 214

6.2.2 Sobredimensionament de l’habitatge potencial ..................................................... 215

6.2.3 Conservació de la biodiversitat i patrimoni natural................................................. 216

6.2.4 Matriu territorial....................................................................................................... 218

6.2.5 Cicle de l’aigua ....................................................................................................... 218

6.2.6 Cicle de residus ...................................................................................................... 219

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PALLARS SOBIRÀ. APROVACIÓ DEFINITIVA, JULIOL DE 2008. IV

ÍNDEX

6.2.7 Cicle de l'energia .................................................................................................... 219

6.2.8 Mobilitat .................................................................................................................. 219

7. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA I JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS AMBIENTALS ESTABLERTS...................................................................221

7.1 Coherència entre els objectius ambientals del Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran les estratègies d’ordenació del Pla director urbanístic del Pallars Sobirà............... 221

7.2 Verificació i justificació de la congruència del Pla amb els objectius ambientals establerts................................................................................................................................... 224

7.2.1 Coherència entre els objectius ambientals i les estratègies d’ordenació del Pla... 224

7.2.2 Coherència entre els objectius ambientals i les propostes del Pla. ....................... 231

7.3 Conclusions generals de l’avaluació ......................................................................... 237

8. MESURES DE SEGUIMENT I SUPERVISIÓ PREVISTES .....................................239

8.1 Indicadors de seguiment ............................................................................................. 239

8.2 Periodicitat i moment de verificació del compliment de les mesures adoptades. 248

8.3 Directrius ambientals per als plans d’ordenació urbanística municipal ................ 248

9. SÍNTESI....................................................................................................................257

9.1 Contingut de l’informe de sostenibilitat ambiental................................................... 257

9.2 Aspectes ambientals i territorials rellevants de l’àmbit del Pla .............................. 258

9.3 Plans i programes relacionats, criteris i obligacions en matèria ambiental.......... 262

9.4 Objectius ambientals del Pla....................................................................................... 263

9.5 Alternatives considerades........................................................................................... 264

9.6 Descripció ambiental del Pla....................................................................................... 265

9.7 Identificació i avaluació dels probables efectes significatius sobre el medi ambient i mesures preventives, correctores o compensatòries........................................................ 269

9.8 Avaluació global del Pla i justificació del compliment dels objectius ambientals establerts................................................................................................................................... 271

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PALLARS SOBIRÀ. APROVACIÓ DEFINITIVA, JULIOL DE 2008. V

ÍNDEX

9.9 Mesures de seguiment i supervisió del Pla............................................................... 273

10. CRÈDITS ..............................................................................................................275

11. FONTS CONSULTADES .....................................................................................277

11.1 Bibliografia.................................................................................................................... 277

11.2 Pàgines web.................................................................................................................. 277

11.3 Cartografia, bases de dades i altres informacions consultades............................. 278

CARTOGRAFIA

Plànol 1. Situació

Plànol 2. Pendents

Plànol 3. Hidrologia

Plànol 4. Cobertes del sòl

Plànol 5. Usos agraris

Plànol 6. Espais naturals protegits

Plànol 7. Hàbitats d'interès comunitari

Plànol 8. Hàbitats amenaçats

Plànol 9. Zones humides

Plànol 10. Espais d'interès geològic

Plànol 11. Forest gestionades pel DMAH

Plànol 12. Zones d'interès faunístic

Plànol 13. Espais d'interès connector

Plànol 14. Espais d'interès agrícola

Plànol 15. Patrimoni cultural

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PALLARS SOBIRÀ. APROVACIÓ DEFINITIVA, JULIOL DE 2008. VI

ÍNDEX

Plànol 16. Altres espais d'interès

Plànol 17. Risc d'allaus

Plànol 18. Zones inundables

Plànol 19. Risc bàsic d'incendis forestals

Plànol 20. Zonificació segons la protecció envers la contaminació lluminosa

Plànol 21. Síntesi de la diagnosi

Plànol 22. Planejament vigent

Plànol 23. PTAPiA

Plànol 24. Infraestructures

Plànol 25. Proposta PDUPS

Plànol 26. Nous sòls de protecció especial

Plànol 27. Nous sòls de protecció territorial

Plànol 28. Nivell de protecció dels sòls de valor agrícola

Plànol 29. Zonificació segons la protecció envers la contaminació lluminosa en sistema d'assentaments

ANNEXOS

ANNEX 1. Conques hidrogràfiques

ANNEX 2. Forests incloses al Catàleg d’Utilitat Pública (CUP)

ANNEX 3. Elements del patrimoni arquitectònic i arqueològic

ANNEX 4. Llistat dels espais de la xarxa de connexions ecològiques (Pla Territorial Parcial de l’Alt Pirineu i Aran, informe de sostenibilitat ambiental)

ANNEX 5. Relació de normes amb incidència ambiental aplicables al Pla director

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PALLARS SOBIRÀ. APROVACIÓ DEFINITIVA, JULIOL DE 2008. VII

INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 0. OBJECTE I CONTEXT DE L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

0. OBJECTE I CONTEXT DE L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

El present informe acompanya el Pla director urbanístic del Pallars Sobirà (en endavant PDU PS o Pla) del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

L’informe es formula en el marc de la Directiva 2001/42/CE del Parlament Europeu i del Consell, relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes sobre el medi ambient (DOCE 197/30, de 21 de juliol de 2001) coneguda, també, com l’avaluació ambiental estratègica (AAE), de la Ley 9/2006, de 28 de abril, sobre evaluación de los efectos de determinados planes y programas en el medio ambiente, i s’ajusta als continguts que estableix l’article 63.5 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme (en endavant RLU).

L’objectiu últim de l’informe és facilitar que el Pla director pugui ser considerat i analitzat des de l’òptica del medi ambient per les autoritats ambientals, els agents socioeconòmics, la gent del territori i qualsevol persona o entitat interessada.

L’informe inclou, bàsicament:

Capítol 1. Es descriuen els aspectes i elements ambientalment rellevants de l’àmbit objecte del Pla i se’n fa una diagnosi.

Capítol 2: S’identifiquen els objectius, criteris, i obligacions de protecció ambiental aplicables al Pla.

Capítol 3: Es formulen els objectius ambientals del Pla.

Capítol 4. Es descriuen i s’avaluen les alternatives considerades per a l’ordenació global de l’àmbit i es justifica l’elecció de l’alternativa seleccionada.

Capítol 5. Es descriu ambientalment el Pla d’acord amb l’alternativa adoptada.

Capítol 6. S’identifiquen i s’avaluen els probables efectes significatius sobre el medi ambient derivats de les propostes del Pla i s’estableixen mesures preventives, correctores i compensatòries.

Capítol 7. Es realitza una avaluació global del Pla i es justifica el compliment dels objectius ambientals establerts.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PALLARS SOBIRÀ. APROVACIÓ DEFINITIVA, JULIOL DE 2008. 1

0. OBJECTE I CONTEXT DE L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

Capítol 8. S’estableixen mesures de seguiment i supervisió i determinacions per als plans d’ordenació urbanística municipals i planejament derivat.

Capítol 9. Es realitza una síntesi no tècnica de la informació presentada en els apartats precedents.


INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA

1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA

En aquest apartat es mostren quins són els aspectes més rellevants des del punt de vista ambiental en l’àmbit del Pla director (la comarca del Pallars Sobirà).

La diagnosi realitzada és la que ha permès definir els objectius del Pla director i les propostes d’ordenació per tal d’assolir-los.

Cal dir que part de la diagnosi coincideix amb la realitzada en el marc de l’avaluació ambiental del Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran (en endavant PTP APIA o Pla territorial) i que es recull en l’informe de sostenibilitat ambiental del citat Pla. La inclusió d’elements de diagnosi de l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran s’ha realitzat en aquells casos en els quals la diagnosi general realitzada per aquella avaluació és plenament aplicable a la comarca del Pallars Sobirà.

1.1 Característiques generals del territori

1.1.1 Població

El Pallars Sobirà (plànol 1) és la segona comarca menys poblada de Catalunya, tal i com mostra el padró de l’any 2007 que registra només 7.191 habitants (un 0,10% de la població catalana). L’escàs pes demogràfic junt amb la gran extensió d’aquest territori fan que la densitat de població sigui la més baixa de Catalunya amb 5,22 hab/km2.

L’evolució de la població va patir un procés regressiu que es va iniciar a mitjans del XIX i es va perllongar fins a finals del XX. Aquest descens sembla que va tocar fons al 1991 amb 5.418 habitants, molt per sota de la població de fet que es registrava a mitjans del s.XIX, quan havia arribat a superar els 20.000 habitants. Durant el període de recessió una part de la població es va concentrar en els pobles més grans dels fons de vall, mentre que un bon nombre de persones van emigrar fora de la comarca. Molt recentment sembla que el Pallars Sobirà està sortint d’aquesta crisi demogràfica i es comença a recuperar, sobretot gràcies a l’arribada de nouvinguts vinculats al turisme, principalment de neu. La superació progressiva de l’estacionalitat del turisme està ajudant a assentar població nouvinguda al territori. Si bé els canvis demogràfics són lents i moderats, es pot afirmar que es manté un creixement sostingut i distribuït. La taxa bruta de creixement


1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

natural ha anat millorant durant els darrers anys però al 2006 encara presentava un índex negatiu, de -0,43, molt per sota de la mitjana catalana (3,54). Per contra, la taxa bruta de creixement migratori és superior a la catalana gràcies als immigrants vinculats al sector terciari (aquesta taxa es situava al 2006 en el 20,09, per sobre de la mitjana catalana que era de 1,57). La Figura 1.1 i la Taula 1.1 il·lustren l’evolució de la població per municipis a la comarca entre els anys 1977 i 2007.

EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

1977 1982 1987 1992 1998 2002 2007

Alins

Alt Àneu

Baix Pallars

Espot

Esterri d'Àneu

Esterri de Cardós

Farrera

Guingueta d'Àneu, la

Lladorre

Llavorsí

Rialp

Soriguera

Sort

Tírvia

Vall de Cardós

Total Pallars Sobirà

Figura 1.1. Evolució de la població al Pallars Sobirà. 1977-2007.

Font: IDESCAT

Taula 1.1. Evolució de la població al Pallars Sobirà. 1977-2007.

Municipi 1977 1982 1987 1992 1998 2002 2007 % de canvi 1977-2007

Alins 356 309 292 301 288 272 257 -27,81

Alt Àneu 347 321 333 349 394 442 450 29,68

Baix Pallars 499 455 429 350 340 350 406 -18,64

Espot 244 229 221 241 276 320 359 47,13

Esterri d'Àneu 554 567 575 497 632 677 815 47,11

Esterri de Cardós 61 56 63 66 72 77 71 16,39

Farrera 73 82 96 87 86 95 112 53,42

Guingueta d'Àneu, la 293 262 264 276 290 328 370 26,28

Lladorre 204 185 218 218 207 224 225 10,29

Llavorsí 369 293 275 274 286 286 330 -10,57



Municipi 1977 1982 1987 1992 1998 2002 2007 % de canvi 1977-2007

Rialp 492 411 437 452 535 554 662 34,55

Soriguera 317 258 293 304 298 325 341 7,57

Sort 1539 1593 1554 1645 1715 1895 2264 47,11

Tírvia 125 108 109 106 122 120 130 4,00

Vall de Cardós 483 369 326 329 324 336 399 -17,39

Pallars Sobirà 5956 5498 5485 5495 5865 6301 7191 20,74

Font: IDESCAT

Es fa difícil conèixer la realitat demogràfica de la comarca perquè hi ha una elevada població flotant i empadronaments atípics, la qual cosa complica la planificació de tasques com l’habitatge o els serveis.

Respecte l’estructura poblacional, la comarca ha actuat durant molts anys com a centre d’emissió de població en edat laboral, fet que ha desencadenat l’envelliment i l’asimetria de gènere. La població de 65 anys i més és en general superior a la mitjana catalana. Les noves dinàmiques degudes a la migració i al turisme han suposat un rejoveniment de la població. Els nouvinguts també estan aportant transformacions en l’estructura social tradicional en el sentit que estan incrementant el nombre de llars unipersonals (en 10 anys la proporció de llars no familiars ha passat del 21% al 34%).

Els assentaments estan condicionats pel relleu i els riscos naturals i es concentren sobretot en els nuclis principals de fons de vall. Es caracteritzen per la dispersió territorial en nuclis molt petits, mentre que els nuclis grans que serveixen de nexe d’unió de l’estructura també són de dimensions reduïdes, amb dificultats per assumir serveis públics o privats necessaris per a la població. Sort, la capital de la comarca, l’any 2006 tenia 2.264 habitants; la segona població, Esterri d’Àneu, 815, i el nucli de Rialp, 662. La resta d’assentaments estan per sota de 500 habitants. La dispersió dels assentaments urbans dificulta en alguns casos l’accés als serveis i infraestructures.

Les previsions de futur elaborades per l’IDESCAT són positives perquè mostren una continuïtat en l’augment poblacional (en un escenari mitjà-alt es preveu arribar a 7.333 habitants en l’horitzó del 2015). Alhora s’espera un rejoveniment gràcies als nouvinguts i a la seva descendència, tot i que serà difícil canviar l’estructura poblacional envellida. La Figura 1.2 i la Figura 1.3 mostren la piràmide població per gènere a l’any 2001 i la projectada per al 2015 (escenari mitjà-alt).



PALLARS SOBIRÀ

12% 7% 2% 3% 8%

De 0 a 4 anys

De 10 a 14 anys

De 20 a 24 anys

De 30 a 34 anys

De 40 a 44 anys

De 50 a 54 anys

De 60 a 64 anys

De 70 a 74 anys

De 80 a 84 anys

De 90 a 94 anys

Homes Dones

CATALUNYA

12% 7% 2% 3% 8%

De 0 a 4 anys

De 10 a 14 anys

De 20 a 24 anys

De 30 a 34 anys

De 40 a 44 anys

De 50 a 54 anys

De 60 a 64 anys

De 70 a 74 anys

De 80 a 84 anys

De 90 a 94 anys

Homes Dones

Figura 1.2. Piràmides de població del Pallars Sobirà i Catalunya, 2001

Font: IDESCAT

PALLARS SOBIRÀ

12% 7% 2% 3% 8%

De 0 a 4 anys

De 10 a 14 anys

De 20 a 24 anys

De 30 a 34 anys

De 40 a 44 anys

De 50 a 54 anys

De 60 a 64 anys

De 70 a 74 anys

De 80 a 84 anys

Homes Dones

Figura 1.3. Piràmide de població del Pallars Sobirà projectada per a l’any 2015, escenari mitjà-alt.

Font: IDESCAT



1.1.2 Orografia

El Pallars Sobirà és una de les comarques més accidentades de tot el territori català, amb una altitud que varia des dels 600 m fins als 3.144 m que s’assoleixen a la Pica d’Estats. Aquesta orografia, amb altes carenes i congostos que encaixonen els rius principals configura una comarca marcada pels forts pendents, on només un 8% del territori té un pendent inferior al 10%, i un 19,73% té un pendent entre 10% i 20%. Aquesta morfologia condiciona directament els desenvolupaments urbans i industrials que necessiten en general pendents inferiors al 20% i al 10% respectivament, així com el traçat dels corredors de comunicacions. La manca de terrenys planers també limita l’activitat agrària. que ha anat remuntant les valls a la recerca de terrenys de pendents més o menys suaus.

Amb l’altitud augmenten les precipitacions i disminueixen les temperatures i això fa que a la comarca es passi de la vegetació esclerofil·la mediterrània a les parts més fondes per sota dels 1.000 m sobre el nivell del mar, a les rouredes montanes i les pinedes subalpines, fins als prats alpins i roquissars i petites congestes dels 2.300 m i fins als 3.143 m de la Pica d’Estats. L’exposició solar també és un factor important en la diversitat de la coberta forestal de la comarca. Els boscos mostren encara un predomini sobre les obagues, les àrees més fredes on es conserva millor la humitat; en canvi a les solanes és on històricament han proliferat els conreus i les pastures.

Geogràficament es poden diferenciar diverses zones que presenten una orografia marcada per les valls i les muntanyes que les voregen.

Al nord destaquen les Valls d’Àneu, la Vall de Cardós i la Vall Ferrera. Les Valls d’Àneu es situen al nord-oest de la comarca i inclouen valls més petites com les de la Bonaigua, d’Espot, d’Escart, de Baisca i d’Unarre. Aquesta zona connecta a l’oest amb la Vall d’Aran, al nord amb França i al sud amb la Vall de Cardós. Més al sud trobem la Vall de Cardós que inclou també valls secundàries com la vall de Tavascan, la d’Estoan o la Vall d’Esterri. La Vall Ferrera és més tancada que les altres i té diverses valls menors com la de Tor que és molt feréstega i estreta i la del Burg.

A la zona central entre Llavorsí i la Ribera de Sort trobem la vall d’Àssua que és molt ramificada i que és contigua a la Vall Fosca (al Pallars Jussà) de la qual n’està separada per una carena.

Al Baix Pallars, la zona del sud de la comarca, hi destaca sobretot el congost de Collegats ubicat entre les serres de Peracalç i Cuberes.



La distribució de pics i serralades és diferenciada en el territori, amb la concentració de les zones més elevades i agrestes al nord-est de la comarca on trobem el cim més alt de Catalunya, la Pica d’Estats (3.144 m.) i al nord-oest on també hi ha pics destacats com el Pic de Peguera (2.942 m.). Les serralades més baixes que no solen superar els 2.400 m. es situen sobretot al centre i al sud que és on hi ha les alçades menors (600 i 700 m.) amb indrets destacats com la ribera de Sort, la vall de Soriguera i la d’Escós, i el Pla de Corts, amb la Ribera de Gerri. A la part més meridional, en contacte amb el Pallars Jussà, trobem les serres que formen part dels Pre-Pirineus centrals.

El sistema de valls amb una disposició oest-est ha condicionat les comunicacions tranversals del Pirineu, fet que ha originat que els principals corredors de comunicació segueixin sentit nord-sud. Pel que fa a mobilitat, la comarca del Pallars Sobirà actualment es troba en una situació de cul de sac, deguda als límits orogràfics que dificulten una connexió àgil amb el territori francès i andorrà. La manca de continuïtat en direcció nord origina que el Pallars Sobirà sigui una de les comarques de l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran amb més baixa densitat de trànsit, concretament per sota de la mitjana de 308 vehicles/km2. Un dels efectes d’aquesta baixa densitat és que l’efecte barrera associat a les infraestructures per raó de la quantitat de vehicles que hi circulen sigui mínim.

El sòl topogràficament inadequat per a un desenvolupament urbanístic intens (pendents superiors als 20%) ocupa més del 70% de l’àmbit del PDU PS. Les extensions planeres són escasses en l’àmbit i com a molt s’arriba a superfícies continues de 350 hectàrees –a la plana d’Esterri d’Àneu (vegeu la Figura 1.4 i el plànol 2).



0 5.000 10.000 15.000 20.000 25.000

Alins

Burg

Espot

Esterri d'Àneu

Ribera de Cardós

Gerri de la Sal

la Guingueta d'Àneu

Lladorre

Llavorsí

Rialp

Ribera de Cardós

Soriguera

Sort

Tírvia

València d'Àneu

M és del 20% 14.586 4.260 7.313 500 1.277 7.325 8.728 11.706 5.485 4.684 4.282 6.262 6.387 656 15.847

Entre el 10 i el 20% 2.638 1.570 1.490 100 285 3.675 1.406 1.903 1.026 1.343 876 3.439 3.271 112 4.006

M enys del 10% 1.027 353 880 253 92 1.914 747 1.083 317 319 434 853 868 100 1.895

Alins Burg EspotEsterri d'Àneu

Ribera de Cardós

Gerri de la Sal

la Guingueta

d'ÀneuLladorre Llavorsí Rialp

Ribera de Cardós Soriguera Sort Tírvia

València d'Àneu

DISTRIBUCIÓ DELS PENDENTS PER MUNICIPIS

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Alins

Burg

Espot

Esterri d'Àneu

Ribera de Cardós

Gerri de la Sal


Lladorre

Llavorsí

Rialp

Ribera de Cardós

Soriguera

Sort

Tírvia

València d'Àneu

Pallars Sobirà

Figura 1.4. Distribució dels pendents per municipis. Percentatge i superfície (ha).

Font: Elaboració pròpia a partir de diverses fonts.



1.1.3 Cicle de l’aigua

1.1.3.1 Cursos superficials

El Pallars Sobirà i el Pallars Jussà es configuren com una sola unitat vertebrada dins de l’eix fluvial de la Noguera Pallaresa. El Pallars Sobirà es situa a la conca alta i mitjana de la Noguera Pallaresa i compleix una funció important de captació i emmagatzematge d’aigua dins del context de Catalunya.

Des del punt de vista hidrològic, a la comarca es poden distingir a grans trets tres zones: la vall d’Àneu al nord-oest que inclou des de la capçalera de la Noguera Pallaresa (després de la vall aranesa de Montgarri) fins a Llavorsí, la vall de Cardós que recorre la Noguera de Cardós, la Vall Ferrera que segueix el curs de la Noguera de Vallferrera i finalment la vall d’Àssua, que es situa al tram mitjà de la Noguera Pallaresa.

La Noguera Pallaresa és l’eix principal de la comarca, amb els seus afluents Noguera de Cardós, la Noguera de Lladorre, la Noguera de Vallferrera i la Noguera de Tor. Aquest cursos fluvials capten, per una banda, les precipitacions abundoses dels Pirineus, i per altra, a la primavera reben les aigües resultants del desgel de les masses de neu abundoses que s’acumulen durant l’hivern. Això comporta una menor torrencialitat d’aquests cursos i una major estabilitat temporal dels recursos hídrics. Totes les aigües drenen a la Noguera Pallaresa excepte el riu de Castellàs, que desguassa al Segre, i el riu Malo, que pertany a la conca de la Garona i el riu de Sant Nicolau que pertany a la conca de la Noguera Ribagorçana. La Taula 1.2 i la Figura 1.5 mostren les conques principals de la comarca amb les seves superfícies, on s’observa que el 98% del territori correspon a la conca de la Noguera Pallaresa. En la mateixa figura es mostren les lleres públiques i la resta de masses d’aigua superficial existents. A ANNEX 1 es recull una relació amb les superfícies de les diferents subconques.

Taula 1.2. Conques hidrogràfiques principals del Pallars Sobirà

Conca Superfície (ha)

ARRIU GARONA 1.560

EL SEGRE 847

LA NOGUERA PALLARESA 134.599

LA NOGUERA RIBAGORÇANA 494

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del DMAH



Figura 1.5. Conques hidrològiques

Font: Conques hidrogràfiques 1:50.000. DMAH.



La Noguera Pallaresa rep aportacions d’aigua dels seus afluents, principalment la Noguera de Cardós i el Flamicell com a principals, i d’altres com la Noguera de Lladorre, la Noguera de Vall Ferrera i la Noguera de Tor, però també dels nombrosos llacs d’origen glacial.

La Noguera Pallaresa és un afluent del riu Segre, que té l’origen a la vall d’Aran, al sud del pla de Beret a 2000 m. Dins del Pallars Sobirà es poden distingir tres trams: el que va des del Pla de Beret fins a Esterri d’Àneu, el tram d’Esterri d’Àneu a Llavorsí, on durant uns 30 km el cabal del riu incrementa amb les aportacions de les conques grans com la de la Bonaigua i l’Escrita, el darrer tram de Llavorsí a Gerri de la Sal que s’inicia en el punt on la Noguera Pallaresa s’uneix amb la Noguera de Cardós.

El règim de la Noguera Pallaresa és nival de transició a la capçalera i es mitiga a partir de la Pobla de Segur. Això significa que el pic de cabal es registra al maig amb la fusió de la neu, i amb menys importància també al novembre amb les pluges. El mínim és sobretot a l’agost, amb la sequera estival, i en segon lloc al gener. El riu Noguera Pallaresa és el més cabalós de Catalunya, amb un cabal mitjà anual d’uns 34 m³ per segon a la seva sortida de l’embassament de Camarassa.

A més dels cursos fluvials cal remarcar, des del punt de vista hidrogràfic, la presència en l’àmbit del PDU PS d’estanys i llacs d’origen glacial. Del total de 90 destaquen els de Cercastan, el de Sant Maurici i el de Peguera. L’únic estany d’origen càrstic és el de Montcortès.

El plànol 3 mostra la xarxa hidrogràfica de l’àmbit del PDU PS.

Les pressions, els impactes i els riscos identificats en els cursos superficials de l’àmbit del PDU PS, d’acord amb la diagnosi i l’avaluació realitzada en el document IMPRESS, d’incompliment dels objectius de la Directiva Marc de l’aigua a Catalunya, redactat per l’Agència Catalana de l’Aigua, se sintetitzen a la Taula 1.3.



Taula 1.3. Pressions, impactes i riscos sobre els cursos d’aigua superficials

Noguera de Vallferrera i Noguera de Tor

Noguera de Cardós Riu Sta Magdalena Noguera Pallaresa1 Riu Major

Pressió sobre la massa d'aigua

Preses i rescloses

Nul·la Nul·la Nul·la Nul·la Nul·la

Endegaments Nul·la Nul·la Nul·la Nul·la Nul·la

Captacions d’aigua


Regulació flux Nul·la Nul·la Nul·la Nul·la Nul·la

Derivació a centrals hidroelèctriques

Elevada Elevada Elevada Nul·la Nul·la

Zones urbanes en zona inundable


Zones extractives en zona inundable


Zones forestals en zona inundable


Abocaments industrials no biodegradables


Abocadors de residus urbans


Abocadors de residus industrials


Usos urbans Nul·la Nul·la Nul·la Nul·la Nul·la

Pastures intensives


Conreus intensius de cereals i farratge, conreus extensius de regadiu o en zones plujoses


Conreus intensius d’hortalisses, flors, vinya, fruiters de secà, rosàcies i cítrics


1 Des de la confluència amb la Noguera de Cardós fins a la cua de l'embassament de Talarn





Arrossars Nul·la Nul·la Nul·la Nul·la Nul·la

Dejeccions ramaderes


Excedents de nitrogen de l'agricultura i ramaderia


Abocament de fangs d'EDAR


Sòls contaminats i potencialment contaminats


Vies de comunicació


Zones mineres i extractives


Runams salins Nul·la Nul·la Nul·la Nul·la Nul·la

Espècies invasores (a tota la MA)


Fòsfor total d'EDARs


Càrrega orgànica (DQO) d'EDARs


DQO d'abocaments industrials


DQO de nuclis no sanejats


Descàrrega de sistemes unitaris


Fòsfor total d'abocaments biodegradables (total)


DQO d'abocaments biodegradables (total)


Anàlisi de totes les pressions


Impacte comprovat sobre la massa d'aigua

Substàncies perilloses

Sense dades Sense dades Sense dades Nul Sense dades

Vida piscícola Sense dades Sense dades Sense dades Nul Sense dades

Zones de bany Sense dades Sense dades Sense dades Nul Sense dades





Anàlisi d'impactes comprovats


Impacte probable sobre la massa d'aigua

Qualitat segons elements biològics

Bo Bo Bo Bo Molt bo

Qualitat segons elements fisicoquímics

Sense dades Sense dades Sense dades Molt bo Sense dades

Qualitat segons elements hidromorfològics

Mediocre Deficient Bo Mediocre Bo

Estat ecològic Bo Bo Bo Bo Bo

Impacte per substàncies prioritàries (annex X)


Impacte segons tots els indicadors

Nul Nul Nul Nul Nul

Impacte global (comprovat i probable)

Anàlisi de tots els impactes

Nul Nul Nul Nul Nul

Risc d'incompliment d'objectius de la Directiva

Anàlisi de pressions i impactes

Nul Nul Nul Nul Nul

Font: Consulta IMPRESS interactiva, web de l’Agència Catalana de l’Aigua.

1.1.3.2 Aigües subterrànies

Pel que fa a les aigües subterrànies, en l’àmbit del PDPS es localitzen dues masses d’aigua: la de Tremp-Isona que tant sols afecta parcialment el municipi del Baix Pallars, i la de Massís Axial Pirinenc que inclou totalment els municipis d’Alins, Alt Àneu, Esterri d'Àneu, Espot, Guingueta d'Àneu, Lladorre, Llavorsí, Rialp, Soriguera i Sort i parcialment els municipis del Baix Pallars.

De la Diagnosi i caracterització de les masses d’aigua de Catalunya realitzada en el marc del document IMPRESS se’n desprenen pel que fa a la massa d’aigua Massís Axial Pirinenc, els aspectes significatius que s’indiquen a continuació.

L’agricultura intensiva pot aportar una quantitat notable de nitrogen a l’aigua subterrània. S’ha realitzat el balanç de nitrogen als camps i estimat l’excedent per hectàrea de superfície de conreu. En aquest balanç s’hi tenen en compte les aportacions de nitrogen



per fertilització mineral i orgànica, per fixació biològica, per aigües de reg, per llavors i per aportacions atmosfèriques, i la sortida és per eliminació de manera natural. A tots els municipis sobre que s’ubica aquesta massa d’aigua, els excedents de nitrogen procedent de l’agricultura són inferiors als 68 kg.

Sobre la totalitat d’aquesta massa d’aigua, la pressió per dejeccions ramaderes s’ha considerant nul·la atesa l’extensió total de la mateixa. Pel que fa a l’àmbit del PDUSC, tant sols es detecta pressió baixa en el municipi d’Esterri d’Àneu, on es generen 135 kg N/ha cada any. El bestiar vacum suposa una aportació de 1124 kg de N i l‘èquid 574 kg de N cada any.

Pel que fa a la pressió que exerceix l’agricultura intensiva, aquesta es considera baixa ja que es localitza poca agricultura de regadiu (suposa només un 1% de superfície de la massa d’aigua) i el tipus d’agricultura predominant són els conreus herbacis.

Pel que a la pressió que l’aplicació de biosòlids exerceix sobre la totalitat de la massa, es considera moderada atesa l’extensió total de la mateixa.

La pressió per infraestructures i zones industrials i urbanes sobre aquesta massa d’aigua s’ha considerat nul·la. S’hi podrien destacar les estacions d’esquí les quals s’ha considerat que no suposen una afecció potencial a l’estat químic de l’aigua subterrània.

D’abocaments no biodegradables se’n detecten pocs i amb valors inferiors a 0,1 hm3 l’any. Per a valorar el risc que aquests cabals suposen sobre els cursos d’aigua superficial es té en compte el tipus d’activitat de les indústries i es ponderen els contaminants. Cap dels cursos d’aigua superficials s’estima que es trobi en risc de no assolir objectius. En conseqüència, la pressió per abocaments sobre aigües subterrànies es considera nul·la.

No es coneix l’existència de sòls potencialment contaminats o contaminats afectant sobre aquesta massa d’aigua. En conseqüència la pressió per aquests és nul·la.

La pressió que els dipòsits de residus exerceixen sobre l’estat químic és baixa. L’únic dipòsit de residus municipals és el dipòsit controlat de Sort.

No existeixen runams salins que afectin a aquesta massa d’aigua.

Es coneixen diversos punts d’abocament d’estacions depuradores d’aigua residual sobre cursos d’aigua d’aquesta massa. Es traca d’uns 15 punts on la càrrega abocada és inferior a 1000 kg de DQO per dia.

La pressió que les EDARs exerceixen sobre aquesta massa d’aigua es considera nul·la.



La pressió que l’extracció d’àrids exerceix sobre l’estat quantitatiu, bàsicament, d’aquesta massa d’aigua és baixa. Es comptabilitzen 7 explotacions en total, principalment de graves (alguna de sorres). Les activitats en alguns casos ja s’han finalitzat mentre que en d’altres l’activitat s’ha restaurat amb període de garantia. Hi destaquen dues extraccions per la seva proximitat al riu Noguera Pallaresa.

La Figura 1.6 mostra les pressiona a la massa d’aigua subterrània del Massís Axial Pirinenc segons el document IMPRESS (ACA)

Figura 1.6. Pressions a la massa d’aigua subterrània del Massís Axial Pirinaic.

Font: Consulta IMPRESS interactiva, web de l’Agència Catalana de l’Aigua.

1.1.4 Evolució dels usos del sòl

L’evolució dels usos del sòl a la comarca mostra canvis molt lleugers, amb l’increment de la superfície forestal i la disminució dels conreus. La zones urbanitzades han augmentat una mica sobretot en els nuclis principals i sembla que aquesta tendència va a l’alça a



causa dels canvis socioeconòmics que estan tenint lloc al Pallars Sobirà i en general en moltes zones del Pirineu, amb el pas d’una economia molt centrada en l’agricultura i la indústria a una altra on els serveis i la construcció han pres molta força. En aquest sentit, de l’anàlisi de les cobertes del sòl en destaca la superfície ocupada per boscos, que se situa entorn el 42,1% del territori i s’incrementa fins al 92,7% si tenim en compte matollars, bosquines, prats, roquissars i tarteres. Els boscos i bosquines actuen com a captadors de gasos amb efecte d’hivernacle, motiu pel qual la comarca juga un paper important dins del context català en la fixació de CO2, tenint en compte que la coberta de boscos i bosquines en el conjunt de Catalunya es del 55 % segons dades de l’Inventari Forestal de Catalunya, mentre que a la comarca representen més del 62%.

Els cultius s’ubiquen principalment a les poques zones de plana representant només un 6% del territori.

Les zones que pateixen més pressió urbanística són els fons de vall perquè són les que ofereixen les condicions òptimes per aquest ús. Això genera una pressió creixent sobre alguns usos tradicionals, com els prats de dall i els espais agrícoles que s’ubiquen en els fons de vall i que són un recurs molt important per a les activitats agràries de la zona.

La Figura 1.7 i el plànol 4 mostren la distribució de les cobertes del sòl per municipis.



DISTRIBUCIÓ DE LES COBERTES DEL SÒL PER MUNICIPIS (ha)

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Alins

Burg

Espot

Esterri d'Àneu

Esterri de Cardós

Gerri de la Sal


Lladorre

Llavorsí

Rialp

Ribera de Cardós

Soriguera

Sort

Tírvia

València d'Àneu

0 5.000 10.000 15.000 20.000 25.000

Alins

Burg

Espot

Esterri d'Àneu

Esterri de Cardós

Gerri de la Sal


Lladorre

Llavorsí

Rialp

Ribera de Cardós

Soriguera

Sort

Tírvia

València d'Àneu

Altres 5 2 1 0 12 5 12 5 3 3 2 12 1

Improduct iu art if icial 37 1.204 128 26 6 90 67 55 100 102 36 83 183 29 95

Prats i herbassars 3.689 1.037 2.038 12 200 1.175 2.006 4.825 497 773 566 871 3.265 32 5.150

Conreus 507 284 259 212 153 1.305 813 299 284 431 440 1.053 1.138 143 752

Roquissars i tarteres 2.721 203 2.038 0 61 553 1.029 2.644 82 139 173 174 967 22 3.725

M atollars 3.538 1.204 427 289 289 3.122 2.650 2.969 886 965 1.723 1.861 2.708 83 4.956

Boscos 7.676 3.379 3.309 311 943 6.627 4.247 3.721 4.950 3.917 2.645 6.495 2.223 551 6.904

Aigües cont inentals 78 0 146 3 29 64 188 24 16 6 14 30 7 168


Esterri de Cardós

Gerri de la Sal

la Guingueta d'Àneu Lladorre Llavorsí Rialp


València d'Àneu

Figura 1.7. Distribució de les cobertes del sòl per municipis. Percentatge i superfície (ha).

Font: Elaboració pròpia a partir del Mapa de cobertes del sòl. CREAF. 2001.



Un dels usos que ha anat en augment a la comarca és l’espai destinat a estacions d’esquí. El Pla director de les estacions de muntanya (PDEM) 2006-2011, aprovat el mes de juny de 2006, preveu modificacions de les estacions actuals que es recullen en la taula següent.

Taula 1.4. Dominis esquiables i propostes d’ampliació al Pallars Sobirà.

Nom de l’estació Municipis Domini actual de l’estació

Opció de modificació del domini

Estació de muntanya Port-Ainé

Rialp – Soriguera

325 ha 434 ha.

Estació de muntanya Espot-Esquí

Espot 1.001 ha 752 ha (reduir el domini)

Estació de muntanya Baquèira–Beret

Naut Aran i Alt Àneu

1.992 ha. Ampliar el domini per l’Àrea de Bassibé (unes 600 ha.) i la Bonaigua

Estació de muntanya Sant Joan de l’Erm

Alins 1.697 ha. 2.222 Ha

Estació de muntanya Bosc de Virós

Farrera 1.520 ha. Mantenir actual

Estació de muntanya Tavascan

Lladorre 69 ha. Mantenir actual

Font: Pla Director de les Estacions de Muntanya. DPTOP.

El Pallars Sobirà té una xarxa de carreteres bàsica que segueix els grans eixos fluvials (Noguera Pallaresa, Noguera de Cardós, Noguera de Tor) i els passos de muntanya (Port de la Bonaigua, Port del Cantó).

La xarxa bàsica consta de tres grans vies des d’un punt de vista d’atribució orgànica:

La C-13 o Eix del Pallars vertebra el territori i comunica la major part dels nuclis pròxims a la riera de la Noguera Pallaresa.

La C-28 que va d’Esterri cap a Vielha pel Port de la Bonaigua.

La Nacional 260, o Eix Pirinenc, que dóna accés a la part sud i comunica amb les comarques veïnes pel Congost de Collegats o el Port del Cantó.

L’accés a les valls del nord-est (valls de Cardós i Ferrera) es dóna a través d’una xarxa secundària local.



1.1.5 Dinàmica de l’espai agrari

El sector agro-silvo-pastoral és el principal factor antròpic que ha modelat l’àmbit pirinenc i el seu retrocés porta associades implicacions ambientals negatives, com és un embosquinament i naturalització de bona part dels espais oberts abans aprofitats, amb el que això suposa, per exemple, de pèrdua de biodiversitat. L’activitat agrària, antigament una de les principals activitats econòmiques del Pallars Sobirà, ha anat perdent pes davant de l’increment d’activitats del sector serveis i de la construcció. Així, l’any 2006 l’agricultura tenia un pes de 5,80% al PIB comarcal, amb un 9,9% de la població dedicada a aquesta activitat. La regressió de l’activitat agrària es mostra clarament en la davallada dràstica d’explotacions que en 17 anys, del 1982 al 1999, s’han reduït a més de la meitat (Figura 1.8). Aquesta dada mostra les conseqüències de l’abandonament generalitzat de l’activitat agrària, del despoblament de la comarca durant el passat segle, de l’entrada dels Pirineus a l’economia de mercat, del canvi d’orientació econòmica sobtat cap el sector serveis i de la construcció i la pèrdua sostinguda d’activitat del sector primari.

Els camps de conreu històricament s’han concentrat al sòl planer de fons de vall, en els terrenys més aptes. L’abandonament principal de sòl agrícola s’ha produït a les zones amb una accessibilitat i mecanització difícil: les valls laterals i les zones més enlairades on la climatologia i les condicions orogràfiques penalitzaven més la productivitat. L’activitat agrària a mitja vessant ha esdevingut una activitat escassa i les pastures i els prats dels vessants de muntanya també han patit un notable abandonament.

Aquesta dinàmica comporta un canvi en el paisatge tradicional i una pèrdua del mosaic camp - prat - bosc en favor d’aquest últim, el que genera una homogeneïtzació de la muntanya que té importants conseqüències econòmiques (pèrdua de potencial turístic, el principal recurs de l’Alt Pirineu i Aran) i ecològiques (pèrdua de biodiversitat).



EVOLUCIÓ DEL NOMBRE D'EXPLOTACIONS AGRÀRIES

419

876

1.031

0 200 400 600 800 1.000 1.200

1999

1989

1982

Figura 1.8. Evolució del nombre d’explotacions agràries

Font: Cens agrari, IDESCAT

La Superfície Agrària Útil (SAU) dedicada a terres llaurades és escassa (1.694 ha l’any 1999) (Figura 1.9) ja que està molt condicionada per l’orografia, mentre que les pastures permanents tenen una extensió força més àmplia (50.628 ha). Segons els censos agraris de 1989 i 1999 s’ha perdut un 14% de les terres llaurades i un 11% de les pastures permanents, bàsicament a causa de l’abandonament de les zones més difícils de treballar i de les pressions urbanístiques a les àrees de plana.



EVOLUCIÓ DE LA SUPERFÍCIE AGRÀRIA

0% 20% 40% 60% 80% 100%

1999

1989

1982

Superfície no agrària 12.639 14.803 21.016

Altra superfície agrària 72.643 63.503 99.043

Pastures permanents 50.628 57.331 15.431

Terres llaurades 1.694 1.968 2.114

1999 1989 1982

EVOLUCIÓ DE LA SUPERFÍCIE AGRÀRIA

0% 20% 40% 60% 80% 100%

1999

1989

1982

Superfície no agrària 12.639 14.803 21.016

Altres 33.978 21.479 49.996

Forestal 38.665 42.024 49.047

SAU 52.322 59.298 17.545

1999 1989 1982

Figura 1.9. Evolució de la superfície agrària


La comarca està especialitzada principalment en la ramaderia extensiva, de manera que la major part del territori agrari està dedicat a les pastures. Les àrees de pastura a les zones de plana són molt importants per l’activitat ramadera de la comarca ja que són una font d’aliment propera pel bestiar a l’hivern, quan no és possible treure els animals a pasturar a la muntanya. Aquestes zones són les que estan patint una pressió més forta per part de la urbanització i les infraestructures de mobilitat. Els prats d’alçada en canvi,



s’utilitzen principalment a l’estiu quan la fusió de les neus ho fa possible. Aquests prats tradicionalment han estat molt importants per la pastura del bestiar de llana i de carn. Bona part d’ells són d’origen antròpic a causa de l’eixamplament secular dels prats alpins naturals cap a cotes més baixes, tot i que avui en dia aquesta tendència està canviant i l’aprofitament d’alguns d’aquests espais, els més inaccessibles, està disminuint.

Només un 3% de la SAU es centra en els cultius, que majoritàriament són herbacis de secà i serveixen per alimentar el bestiar (destaquen els conreus farratgers i el cereal per a gra).

En els darrers anys ha tingut lloc una concentració de l’activitat en poques explotacions que ha donat com a resultat que un nombre inferior d’explotacions gestionen més unitats ramaderes (UR). Des de 1987 a 1999 les UR s’han incrementat de 1.008 a 15.056, sent el sector porcí el que ha augmentat més. La ramaderia extensiva vinculada al territori continua sent la dominant a la comarca, dedicada, en ordre d’importància, al boví, l’oví i el porcí (Figura 1.10). Destaca la reorientació d’algunes explotacions de boví cap a la ramaderia ecològica, la qual cosa permet obtenir un valor afegit de la producció.

EVOLUCIÓ DEL NOMBRE D'UNITATS RAMADERES

0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000 14.000 16.000

1999

1989

1982

Equins 1.003 525 498

Conilles mares 27 27 69

Aviram 351 59 108

Porcins 3.064 862 558

Cabrum 170 169 51

Ovins 3.435 3.357 2.485

Bovins 7.009 5.967 6.245

1999 1989 1982

Figura 1.10. Evolució del nombre d’unitats ramaderes




Amb 57.897 ha. de bosc, l’espai forestal ocupa una gran extensió a la comarca (42% de la superfície total), però el seu aprofitament econòmic ha anat de baixa durant els darrers anys a causa de diversos factors com els costos elevats de treballar en zones orogràficament complicades i difícils de mecanitzar, junt amb l’escàs valor afegit del producte forestal i les mancances del sector de transformació. L’any 1999 un 36% de les explotacions agràries (152 explotacions) tenien superfície forestal i un 30% d’aquestes explotaven comercialment el bosc, principalment espècies resinoses.

El plànol 5 mostra el mapa de cobertes del sòl del Pallars Sobirà amb els usos agraris.



1.2 Espais d’interès natural, cultural, agrícola o paisatgístic

1.2.1 Espais naturals protegits

Els espais naturals protegits del Pallars Sobirà sumen més de 95.000 ha, que representen el 70% de la superfície total de la comarca

La Figura 1.11 i el plànol 6 mostren, respectivament, les superfícies i la distribució dels espais naturals protegits per tipologies, que s’analitzen en els apartats següents.

SUPERFÍCIE D'ESPAIS NATURALS PROTEGITS

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Espais naturals deprotecció especial

Espais inclosos alPEIN

Xarxa Natura 2000

TOTAL

Resta comarca 62.137 42.124 51.923 41.918

Supefície protegida 75.467 95.480 85.681 95.685

Espais naturals de protecció especial

Espais inclosos al PEIN

Xarxa Natura 2000 TOTAL

Figura 1.11. Superfície d’espais naturals protegits segons tipologia respecte el total de la comarca (ha)


1.2.1.1 Espais Naturals de Protecció Especial

Els espais naturals de protecció especial (ENPE) estan continguts en el Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya (PEIN) però tenen un grau de protecció especial per protegir-ne el seu interès científic, ecològic, cultural, educatiu, paisatgístic i recreatiu.

La Llei d’espais naturals defineix quatre tipologies de protecció especial:



Els parcs nacionals: espais declarats per Llei, amb una extensió relativament gran. No poden estar alterats per l’acció antròpica i han de tenir interès científic, paisatgístic i educatiu. S’hi prohibeix l’explotació de recursos naturals i l’alteració del paisatge, i només s’hi permeten les activitats que siguin compatibles amb els objectius de la protecció. L’únic parc nacional de Catalunya és el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici que s’estén entre quatre comarques de la zona pirinenca, entre elles, el Pallars Sobirà.

Els paratges naturals d’interès nacional: també són declarats per Llei. Són espais de dimensions mitjanes o reduïdes que tenen trets singulars pel seu interès científic, paisatgístic i educatiu. S’hi permeten les activitats tradicionals agrícoles, ramaderes i silvícoles compatibles amb la protecció d’aquestes zones. A la comarca d’estudi no hi ha cap espai d’aquesta categoria.

Els parcs naturals: es declaren per Decret i tenen valors naturals qualificats. S’hi poden fer determinades activitats compatibles amb la protecció de l’espai. Al Pallars Sobirà s’ha creat el Parc de l’Alt Pirineu, el més gran de Catalunya, que integra espais naturals de 12 municipis d’aquesta comarca, junt amb dos municipis més de l’Alt Urgell.

Les reserves naturals integrals i parcials: espais reduïts que han de ser declarats per Llei en cas de la reserva integral i per Decret quan és reserva parcial. La seva protecció persegueix preservar-ne integrament els seus valors naturals o alguna de les seves parts. Les reserves integrals tenen un elevat interès científic i el seu accés està molt restringit, mentre que les reserves parcials poden tenir valor per protegir les formacions geològiques i geomorfològiques i determinats biòtops, espècies, hàbitats i comunitats o per ser zones importants per les vies migratòries de la fauna salvatge. Només es permet la realització d’activitats que no malmetin els valors naturals de l’espai. El Pallars Sobirà inclou tres Reserves naturals parcials: Alt Àneu, Noguera Pallaresa-Bonaigua i Noguera Pallaresa-Collegats.



Taula 1.5. Espais naturals de protecció especial al Pallars Sobirà

Tipus Nom Superfície (ha)

Parc nacional Parc nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici 5.214

Zona perifèrica de protecció del parc nacional 8.852

Parc natural Parc natural de l'Alt Pirineu 60.915

Reserva Natural Parcial Reserva natural parcial de l'Altàneu 334

Reserva natural parcial de Noguera Pallaresa-Bonaigua 140

Reserva natural parcial de Noguera Pallaresa-Collegats 12

Total 75.467 Font: Elaboració pròpia a partir de dades del DMAH

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici va ser creat per Decret el 21 d'octubre de 1955, i reclassificat per la Llei 7/1988, de 30 de març, de la Generalitat de Catalunya. Ocupa 49.379 ha. (gairebé la meitat correspon a la zona perifèrica de protecció, amb indrets de gran valor natural com el bosc de la Mata de València d’Àneu, al Pallars Sobirà) repartides entre les comarques del Pallars Sobirà, l'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i la Vall d'Aran. El Parc es divideix en dues zones diferenciades: la de Sant Maurici al Pallars Sobirà, accessible des de la Vall d'Espot, i la d’Aigüestortes a l'Alta Ribagorça, amb accés per la vall de Boí. Els municipis del Pallars Sobirà amb superfície inclosa en el Parc són Espot, Alt Àneu, Baix Pallars, Esterri d'Àneu, Rialp, Soriguera, Sort i la Guingueta d'Àneu. És una de les zones més representatives de la geologia, la fauna i la flora dels Pirineus, i dels fenòmens glacials del quaternari amb més de cinquanta estanys, així com del desenvolupament de l’art romànic. Es prohibeixen els usos que poden alterar la fisonomia d’aquest indret, la seva integritat i l’evolució dels sistemes naturals (caça, activitats extractives, etc.). Hi són permesos, si bé amb uns certs condicionants, els usos tradicionals i agraris existents, l’aprofitament de l’aigua i les activitats científiques, educatives i recreatives.

El Parc Natural de l’Alt Pirineu va ser declarat amb el Decret 194/2003, de l'1 d'agost i és el més gran en extensió de Catalunya. La major part del parc és de titularitat pública i destaca l’existència de forests comunals dels veïns de les poblacions. Compta amb 80.149 ha. que es localitzen majoritàriament al Pallars Sobirà (amb 14 municipis inclosos dins d’aquest àmbit) i en menor part a l’Alt Urgell. S’hi integren els espais del PEIN de l'Alt Àneu, Capçaleres de la Noguera de Vall Ferrera i de la Noguera de Cardós i la Vall de Santa Magdalena, junt amb les zones que formen part de la xarxa Natura 2000, a més



d’altres territoris que s’ha incorporat de nou. També s’hi inclouen la Reserva Nacional de Caça de l'Alt Pallars-Aran i la Zona de Caça Controlada de Sort, Soriguera i Rialp. Aquest espai s’estructura sobretot del entorn valls internes del Pirineu axial català, alhora que conté els sistemes muntanyosos més alts de Catalunya amb el cim més at a la Pica d'Estats (3.143 m). Els objectius principals del Parc són la protecció dels valors geològics, biològics, ecològics, paisatgístics i culturals, així com fomentar un desenvolupament sostenible (ex. suport a l’activitat ramadera i a projectes estratègics de desenvolupament local). Es permeten els usos compatibles amb la protecció de l’espai (aprofitaments agrícoles, forestals, ramaders extensius, cinegètics, piscícoles, artesanals i recreatius tradicionals) que estan sotmesos a les regulacions pertinents. El desenvolupament de noves infraestructures, l’impacte d’activitats econòmiques sobre el medi, i la recessió de les activitats tradicionals com la ramaderia extensiva estan incidint negativament sobre aquest espai.

El Decret 123/1987 de 12 març, declara les Reserves Naturals Parcials per a la protecció d'espècies animals en perill de desaparició a Catalunya. En aquestes zones s’hi prohibeixen els aprofitaments cinegètics i les activitat que generin una alteració irreversible de l'hàbitat. Amb la finalitat de protegir l'ós bru (Ursus arctos) i les espècies de la fauna forestal pirinenca, es declaren les Reserves Naturals Parcials del Baish Aran i Alt Àneu. Aquesta darrera conté 346 ha dins del municipi de l’Alt Àneu, al Pallars Sobirà. En aquesta comarca també s’hi localitzen dues Reserves Naturals Parcials que tenen com a objectiu garantir la supervivència de les darreres poblacions de llúdriga (Lutra lutra) a Catalunya: Noguera Pallaresa-Bonaigua (45 km. de longitud que discorren des de la confluència del riu Noguera Pallaresa amb el Bonaigua a Esterri d’Àneu fins al naixements d’aquests rius dins dels municipis de l’Alt Àneu i Val d’Aran) i Noguera Pallaresa-Collegats ( 5 km. de longitud seguint el riu Noguera Pallaresa des de la presa de Sosis fins a la confluència amb el barranc de Morreres).

1.2.1.2 Espais inclosos al PEIN

El PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural) va ser aprovat mitjançant el Decret 382/1992, de 14 de desembre, en desplegament de la Llei 12/1985 d’espais naturals, amb l’objectiu de protegir espais natural destacats per la seva riquesa paisatgística i diversitat biològica (amb l’aplicació d’un règim urbanístic de sòl no urbanitzable i la regulació dels d’usos i activitats) . Els espais PEIN del Pallars Sobirà ocupen una superfície de 95.683,23 ha (DMAH), per tant el 69,52 % de la superfície de l’àmbit està inclosa aquesta xarxa, un valor molt superior a la mitjana catalana que és del 30%. La majoria dels espais naturals protegits es localitzen en zones muntanyoses amb pendents superiors al 20%, la qual cosa posa de relleu la manca de protecció de moltes zones de plana que són les que



pateixen més la pressió urbanística i el canvis d’usos. La Taula 1.6 mostra una relació dels espais inclosos al PEIN.

Taula 1.6. Espais del PEIN al Pallars Sobirà

Codi Nom Superfície (ha)

170 Alt Pirineu, l' 69.506

220 Collegats-Queralt 496

250 Costoja 992

410 Estany de Montcortès 45

590 Marimanha 17

760 Aigüestortes 21.232

Naut Aran 208

1180 Serra de Boumort 2.984

Total 95.480 Font: Elaboració pròpia a partir de dades del DMAH

Tres dels espais inclosos al PEIN tenen una figura de protecció especial: Aigüestortes com a parc nacional, l’Alt Pirineu com a parc natural i Naut Aran com a reserva natural parcial. Aquests espais ja han estat descrits en l’apartat anterior, i aquí només se’n destaca el fet que dins del Parc de l’Alt Pirineu s’hi integren altres espais del PEIN aprovats pel Decret 328/1992, de 14 de desembre: Alt Aneu, les capçaleres de la Noguera de Vall Ferrera i la Noguera de Cardós i la vall de Santa Magdalena.

La resta dels espais del PEIN del Pallars Sobirà són els següents:

L’espai natural Serra de Boumort: el municipi del Baix Pallars (Pallars Sobirà) junt amb dos municipis més del Pallars Jussà formen part d’aquest espai natural que separa la conca de la Noguera Pallaresa de la conca del Segre. Es tracta d’una serralada pre-pirinenca que constitueix un gran anticlinal alpí. Destaca per la seva singularitat amb una gran diversitat de flora i fauna i de paisatges propis del Pre-pirineu central, alhora que també conté alguns elements pirinencs com el Cap del Boumort (2.076m.).

L’espai natural de Costoja: ubicat dins dels municipis del Baix Pallars i Soriguera, Costoja és un espai forestal de transició entre el Pirineu i el Pre-pirineu. Destaca per ser una mostra de la vegetació submediterrània d'aquest sector i per la representació de fauna montana amb alguns elements faunístics euro-siberians.



L'espai natural Collegats: congost d'uns 4 km creat pel riu Noguera Pallaresa. Comprèn territoris dels municipis de Conca de Dalt i la Pobla de Segur dins del Pallars Jussà, i del Baix Pallars dins del Pallars Sobirà. Es considera rellevant per la seva singularitat geològica i bellesa paisatgística.

Estany de Montcortès: És un dels pocs espais de plana que es troba protegit pel PEIN. Es troba a 1.000 m. d’alçada dins del Baix Pallars. Es diferencia de la resta de llacs de la zona pel seu origen càrstic. S’hi troben comunitats d’aigua dolça destacables.

1.2.1.3 Xarxa Natura 2000

La Directiva Hàbitats (Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres), la Directiva 97/62/CE, de 27 d’octubre de 1997, que l’adapta al progrés científic i tècnic i la Directiva de les Aus (Directiva 79/409/CEE, de 2 d'abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres) que queda recollida dins la Directiva hàbitats, configuren el marc legal per la creació de la xarxa d’espais Natura 2000.

Els espais de la xarxa Natura 2000 afegeixen un nou element de protecció dels espais naturals en l’àmbit comarcal. El mes de desembre de 2003, la proposta dels espais de la regió alpina va ser aprovada per Decisió de la Comissió Europea. Posteriorment el Departament de Medi Ambient, a petició de la Comissió Europea, ha revisat els espais i ha portat a terme una proposta d’ampliació aprovada per l’Acord de Govern GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) i s’aprova la proposta de llocs d’importància comunitària (LIC). Les ZEPA deriven de la Directiva de les aus i són designades directament per la Generalitat, mentre que les LIC deriven de la Directiva hàbitats i són proposades pel govern de Catalunya, d’acord amb l’Estat, però han de ser ratificades per la Comissió Europea convertint-se després en zones especials de conservació (ZEC) en base a l’existència d’hàbitats i espècies prioritàries.

Gran part de la superfície del Pallars Sobirà ha passat a formar part de la xarxa Natura 2000. La proposta d’ampliació ha augmentat la superfície del Pallars Sobirà inclosa en aquesta i actualment la comarca compta amb 85.681 ha protegides per la xarxa Natura 2000. En formen part espais ja protegits pel PEIN però també s’han ampliat espais PEIN o s’han incorporat nous espais. Al Pallars Sobirà s’han ampliat els PEIN Serra del Boumort, Aigüestortes, Alt Àneu, Capçaleres de la Noguera de Vall Ferrera i la Noguera de Cardós , i s’han creat alguns espais nous com el conjunt d’espais a l’Alt Pallars (Taula 1.7).



Taula 1.7. Espais inclosos a la xarxa Natura 2000

Codi Nom LIC ZEPA Superfície (ha)

ES0000022 Aigüestortes S S 22.225

ES5130003 Alt Pallars S S 59.872

ES5130010 Serra de Boumort - Collegats S S 3.480

ES5130019 Estany de Montcortès S N 45

ES5130022 La Torrassa S N 60

Total 85.681


Per definir els LIC s’ha tingut en compte l’existència d’hàbitats d’interès comunitari. Respecte la identificació de les ZEPA s’han considerat les espècies d’ocells catalogades d’interès comunitari, de les quals al Pallars n’hi nidifiquen almenys 20. D’entre aquestes destaquen espècies singulars com el trencalòs (Gypaetus barbatus), l’aufrany (Neophron percnopterus), el mussol pirinenc (Aegolius funereus) i el gall fer (Tetrao urogallus), entre d’altres. També s’hi localitzen aus d’interès comunitari en migració o com a hivernants, com l’aligot vesper (Pernis apivorus), o el milà negre (Milvus migrans).

1.2.2 Sòls de protecció especial del PTPAP

El Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran considera els sòls de protecció especial següents:

Espais naturals protegits sectorialment per la legislació ambiental: integra tots els espais naturals de protecció especial, els espais inclosos al Pla d’Espais Naturals (PEIN) de Catalunya, i les zones declarades dins de la Xarxa Natura 2000 en el moment d’elaboració del Pla territorial.

Espais naturals de valor regional i els connectors ecològics: aquests espais han de permetre la connectivitat territorial i ecològica entre els espais naturals protegits (PEIN i xarxa Natura 2000). En formen part les zones proposades d’ampliació de la Xarxa Natura 2000 que estava tramitant la Generalitat en el moment de desenvolupament del Pla i que actualment ja s’han incorporat a la Xarxa.

Sòl agrícola d’alt valor: A part dels espais agrícoles protegits especialment com a part dels espais naturals i dels connectors territorials i ecològics, el Pla territorial protegeix especialment alguns sòls pel seu alt valor agrícola en base als criteris de pendent (espais planers), regadiu i integritat superficial (mida significativa a escala



territorial). Els espais d’alt valor agrícola proposats es localitzen sobretot a les cubetes sedimentàries que es disposen al llarg del riu Segre i no se n’ha declarat cap dins del Pallars Sobirà.

Els espais naturals protegits sectorialment suposen el 58% de la superfície comarcal. A aquests, i seguint la classificació esmentada, el Pla Territorial de l’Alt Pirineu i Aran hi afegeix nous espais naturals formats per espais d’interès natural, connectors ecològics i sòl d’alt valor agrícola, els quals completen la Xarxa d’Espais Naturals del Pallars Sobirà. Cal indicar que a la comarca no existeixen sòls en la categoria d’alt valor agrícola. En total, aquests espais nous tenen una superfície de 33.818 ha, el que representa el 25% de la comarca. La xarxa està basada en 6 eixos principals: 3 fluvials (Noguera Pallaresa, de Cardó i de Vallferrera) i 3 terrestres (les carenes i muntanyes que limiten la comarca al nord, a l’est i a l’oest), junt amb eixos secundaris, intermedis, que connecten els espais protegits.

En conjunt, el Pallars Sobirà té un 87% de sòl declarat de protecció especial pel Pla territorial (vegeu la Figura 1.12).

El plànol 23 mostra les tipologies d’ordenació dels espais oberts del PTP APIA.

Taula 1.8. Espais naturals protegits en l’àmbit del PTP APIA

Espais naturals de protecció especial

A Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici B Parc Natural del Cadí-Moixeró C Parc Natural de l’Alt Pirineu Reserva Natural Parcial del Baish Aran Reserva Natural Parcial de l’Alt Àneu Reserva Natural Parcial de Segre-Isòvol Reserva Natural Parcial de Segre-Prullans Reserva Natural Parcial de la Llosa Reserva Natural Parcial de la Noguera Pallaresa-Bonaigua Reserva Natural Parcial de la Noguera Pallaresa-Collegats Reserva Natural Parcial de la Noguera Ribagorçana-Mont-rebei

Resta d’espais inclosos al PEIN

1 Montanhes de Les e Bossòst 2 Arribèra deth Garona 3 Sant Joan de Toran 4 Eth Portilhon 5 Estanh de Vielha 6 Era Artiga de Lin 7 Marimanha 8 Naut Aran



9 Capçalera de la Noguera Ribagorçana 10 Aigüestortes 11 Gelada 12 Filià 13 L'Alt Àneu 14 Capçaleres de la Noguera de Vall Farrera i la Noguera de Cardós 15 Vall de Santa Magdalena 16 Tossa Plana de Lles-Puigpedrós 17 Tossals d'Isòvol i Olopte 18 Riberes de l'Alt Segre 19 Serra de Boumort 20 Serra de Carreu 21 Estanys de Basturs 22 Collegats 23 la Faiada de Malpàs 24 Estany de Montcortès 25 Costoja 26 Serra de Sant Gervàs 27 Vall Alta de Serradell 28 Serra de Montsec 29 Serra Mitjana 30 Serra d'Aubenç 31 Serres del Cadí-Moixeró 32 Serra de Turp 33 Serres d'Odèn-Port del Comte 34 Serra del Verd

Espais de la xarxa Natura 2000

Baish Aran Alt Pallars Aigüestortes Era Artiga de Lin-Eth Portillon Estanh de Vielha La Torrassa Riu de la Llosa La Faiada de Malpàs i Cambatiri Riberes de l'Alt Segre Beneïdor Vall Alta de Serradell-Serra de Sant Gervàs Prepirineu Central Català Estany de Montcortès Serra de Boumort Serres d'Aubenç i de Turp Serra de Montsec

Font: PTP APIA



Taula 1.9. Espais naturals i connectors territorials declarats pel PTP APIA al Pallars Sobirà

1B Baixos d'Àrreu, Airoto i Moredo 2B Estanyardo, Somis i Veda d'Isil 3B Solana de la Bonaigua 4B Les Estanyeres-Barranc de Pilàs-Riu d'Unarre-la Torrassa 5B Conca del Barranc de les Boïgues 6B Lo Calbo-Berrós 7B Riu de Tavascan-la Noguera de Lladorre- Noguera de Cardós 8B Obagues d'Esterri de Cardós 9B Prats de dall de la Vall de Cardós 10B Ribera d'Estaon 11B Vessant dret de la Noguera Pallaresa 12B La Noguera Pallaresa-Sant Pere del Burgal 13B Solana de la Vall Farrera 14B Bosc de Virós 15B Sinclinal de Llavorsí a les valls de Cardós i Farrera 16B Coma de Burg 17B Urdossa- Juverri-Romadriu 18B Riu de Santa Magdalena-Serrat del Farro- Barranc del Riu 19B Obaga de Montenartó-Costa de les Fontetes 20B Vall de Llessui 21B Noguera Pallaresa (tram de Rialp) 22B Serra d'Altars-Serra del Rei-Serra Mola 23B Barranc de les Espones 24B Massís de l'Orri 25B Obaga de Canals-Lo Tossal 26B Tornafort-Solà de Baén 27B Serra de Costoja 28B Les Obagues-Serrat del Codó 29B Collegats 30B Boumort-Serra de Corrotes 31B Buseu-Sarroca 32B Santa Coloma 33B Verneda de Montardit 34B Geozona de Gerri de la Sal 35B Finestres tectòniques de Rialp 36B Els prats de Son 37B La Solana-Conca del Barranc de Montardit- Serrat del Plans 38B Les bordes de l'Alt Áneu 39B Bordes de la Capçalera de la Noguera de Vall Farrera i de la Noguera de Cardós 40B Prats de dall de Boldís 41B La Noguera Pallaresa (tram Sort-Ribera de Montardit) 42B Pla de Corts 43B Rodalia de Tor

Font: PTP APIA



PERCENTATGE COMARCAL DE SÒLS DE PROTECCIÓ ESPECIAL

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Alt Urgell

A.Ribagorça

Cerdanya

P.Jussà

P.Sobirà

Val d’Aran

Espais sense protecció especial 29 33 29 39 17 23

Espaius d'alt valor agríco la 2 0 1 3 0 0

Espais de valor natural i connector 49 18 33 38 25 28

Espais inclosos al PEIN i a la Xarxa Natura2000

20 49 37 20 58 49

Alt Urgell A .Ribagorça Cerdanya P.Jussà P.Sobirà Val d’Aran

Figura 1.12 Percentatge comarcal de sòls de protecció especial

Font: PTP APIA

1.2.3 Hàbitats d’interès comunitari

La Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres (coneguda també com la Directiva hàbitats) especifica quins són els Hàbitats d’Interès Comunitari (HIC) de la Unió Europea. Gairebé totes les tipologies d’hàbitats existents al Pallars Sobirà tenen la categoria d'hàbitats d'interès comunitari. A continuació es mostren els hàbitats d’interès comunitari i les seves superfícies al Pallars Sobirà. Alguns d’aquests hàbitats estan catalogats com d’interès prioritari. La Taula 1.10 mostra les superfícies globals d’hàbitats d’interès comunitari per tipus d’hàbitat, i la Figura 1.13 i el plànol 7 en mostren la distribució per municipis segons si són prioritaris o no.

Una part d’aquests hàbitats prioritaris es localitzen en sòls de protecció preventiva d’acord amb el PTP APiA. La Taula 1.11 mostra la superfície de cadascun que es troba en aquest tipus de sòl i el total de superfície de l’hàbitat dins l’àmbit. S’observa que la proporció de les superfícies en sòl de protecció preventiva són reduïdes o molt reduïdes (en comparació al total de l’àmbit del PDU), excepte en el cas de la vegetació gipsícola



ibèrica (Gypsophiletalia) i de les vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion), en els que una fracció notable de l’hàbitat queda en sòl de protecció preventiva.

Taula 1.10. Superfície d’hàbitats d’interès comunitari

Tipus d’hàbitat d’interès comunitari Superfície

(ha)

No prioritaris Aigües estagnants oligomesotròfiques, dures, amb vegetació bentònica de carofícies 5

Aigües estagnants oligotròfiques, molt poc mineralitzades (Littorelletalia uniflorae) 371

Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera 0

Alzinars i carrascars 7.863

Boixedes xerotermòfiles permanents, dels vessants rocosos 465

Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola 544

Costers rocosos silicis amb vegetació rupícola 4.674

Estanys naturals eutròfics amb vegetació natant (Hydrocharition) o poblaments submersos d'espigues d'aigua (Potamion) 22

Fagedes acidòfiles 12

Formacions de Juniperus communis colonitzadores de landes o de pastures calcícoles 239

Formacions muntanyenques de bàlec (Genista balansae subsp. europaea = Cytisus purgans) 12.198

Gespets tancats, silicícoles, dels Pirineus 10.316

Herbassars de Molinia coerulea en sòls calcaris torbosos o argilÀlollimosos (Molinion caeruleae) 18

Landes atlàntiques i subatlàntiques seques 668

Matollars alpins i boreals 2.974

Molleres alcalines 3

Màquies i garrigues amb Juniperus spp. arborescents, no dunars 29

Prats calcícoles alpins i subalpins 1.363

Prats de dall altimontans i subalpins (Triseto-Polygonion bistortae) 566

Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana (Arrhenatherion) 3.141

Prats -i fàcies emmatades- medioeuropeus, seminaturals, sobre substrat calcari (Festuco-Brometea) 4.890

Rius de tipus alpí amb bosquines de muntanya 169

Rouredes ibèriques de roure valencià (Quercus faginea) i roure africà (Quercus canariensis) 467

Tarteres de l'Europa meridional amb vegetació poc o molt termòfila 2.679

Tarteres silícies medioeuropees i dels indrets freds i humits de l'alta muntanya (Galeopsietalia ladani i Androsacetalia alpinae) 144

Total no prioritaris 53.821

Prioritaris Boscos de pi negre (Pinus uncinata) sobre substrat calcari 17.014

Boscos de vessants rostos, tarteres o barrancs, del Tilio-Acerion 62

Boscos torbosos 6

Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii) 873



Tipus d’hàbitat d’interès comunitari Superfície

(ha)

Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia) 12

Vegetació gipsícola ibèrica (Gypsophiletalia) 130

Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion) 191

Total prioritaris 18.289

Total hàbitats d’interès comunitari 72.110 Font: Cartografia dels hàbitats d’interès comunitari a Catalunya. DMAH.



SUPERFÍCIE D'HÀBITATS D'INTERÈS COMUNITARI PER MUNICIPIS

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Alins

Burg

Espot

Esterri d'Àneu

Esterri de Cardós

Gerri de la Sal


Lladorre

Llavorsí

Rialp

Ribera de Cardós

Soriguera

Sort

Tírvia

València d'Àneu

0 5.000 10.000 15.000 20.000 25.000

Alins

Burg

Espot

Esterri d'Àneu

Esterri de Cardós

Gerri de la Sal


Lladorre

Llavorsí

Rialp

Ribera de Cardós

Soriguera

Sort

Tírvia

València d'Àneu

No HIC 6.189 2.922 4.706 547 588 7.677 4.871 4.669 3.775 4.912 2.385 5.817 5.179 343 10.942

HIC prioritari 3.998 1.727 1.698 30 429 1.064 706 1.705 1.060 799 561 1.414 105 26 2.968

HIC no prioritari 8.078 1.534 3.279 276 636 4.173 5.305 8.343 1.994 635 2.645 3.322 5.242 498 7.860


Esterri de Cardós

Gerri de la Sal

la Guingueta d'Àneu Lladorre Llavorsí Rialp


València d'Àneu

Figura 1.13. Distribució de la superfície hàbitats d’interès comunitari per municipis. Percentatge i superfície (ha).

Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia dels hàbitats d’interès comunitari, DMAH.



Taula 1.11. Superfície d’hàbitats d’interès comunitari prioritaris situats en sòl de protecció preventiva

Hàbitat Superfície en sòl de protecció

preventiva (ha)

Superfície en el total de l’àmbit

(ha)

Boscos de pi negre (Pinus uncinata) sobre substrat calcari 141 17.014

Boscos de vessants rostos, tarteres o barrancs, del Tilio-Acerion 5 62

Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii) 10 873

Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia) 0,4 12

Vegetació gipsícola ibèrica (Gypsophiletalia) 71 130

Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion) 49 191

Total 276,4 18.282

Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia dels hàbitats d’interès comunitari, DMAH i del PTP APiA



1.2.4 Hàbitats amenaçats

En l’àmbit del PDU es detecten diversos hàbitats amenaçats o probablement amenaçats en el futur en l’àmbit català (Departament de Medi Ambient i Habitatge. 2005-2007). S’ha efectuat una selecció d’aquells que es situen en sòl de protecció preventiva, en aquells casos que aquesta superfície correspon a més del 10% del total de superfície de l’hàbitat en l’àmbit. El resultat es presenta a la Taula 1.12 i al plànol 8.

Taula 1.12. Hàbitats amenaçats amb més del 10% de la superfície total en sòl de protecció preventiva

Hàbitat Freqüència Amenaça Superfície en sòl de protecció preventiva

(ha)

Superfície en el total de l’àmbit

(ha)

Bardisses amb aranyoner (Prunus spinosa), esbarzers (Rubus spp.),... mesòfiles, de la muntanya mitjana

Molt rar Probablement amenaçat en el futur

1,4 6,7

Pinedes de pi roig (Pinus sylvestris), acidòfiles i xeròfiles, dels estatges montà i submontà dels Pirineus

Rar Probablement amenaçat en el futur

554,9 5.119,7

Prats dalladors amb fromental (Arrhenatherum elatius) dels estatges submontà i montà, principalment dels Pirineus

Comú Probablement amenaçat en el futur

1.309,71 2.877,8

Prats dalladors mesohigròfils i comunitats anàlogues, dels estatges altimontà i subalpí dels Pirineus

Rar Amenaçat 153,8 547,2

Vernedes (i pollancredes) amb Circaea lutetiana, de l'estatge montà, pirenaico-catalanes

Comú Amenaçat 48,0 188,9

Total 2.067,81 8.740,3

Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia dels hàbitats de Catalunya, DMAH, i del PTP APiA

1.2.5 Zones de l’Inventari de Zones Humides de Catalunya

La Generalitat de Catalunya ha portat terme l’inventari de zones humides de Catalunya per tal de facilitar el compliment del que disposa la Llei 12/1985, d’espais naturals en relació a la protecció de les zones humides i com a base per poder redactar Plans sectorials de zones humides que permetin protegir-ne i potenciar la diversitat i riquesa d’aquests ecosistemes.

S’han delimitat i caracteritzat 202 zones humides a tot Catalunya, sense incloure els estanys, torberes, mulleres i altres espais afins de l’alta muntanya. Dins del Pallars Sobirà s’han identificat tres zones humides que formen part de la conca de la Noguera Pallaresa:



Cua del pantà de la Torrassa (municipis de La Guingueta d’Àneu i Esterri d’Àneu). Es tracta d’un embassament de 60 ha. que s’utilitza per obtenir energia hidroelèctrica. Destaca la presència de la salzeda que està catalogada com a hàbitat d’interès comunitari. És un espai molt freqüentat la qual cosa pot tenir un impacte negatiu sobre la fauna.

Pantà de Borén (municipi de l’Alt Àneu). Forma part de l’EIN Alt Àneu i té una superfície de 12 ha. Recull les aigües de la Noguera Pallaresa, al sud del poble de Borén i va ser construït també amb finalitats hidroelèctriques. La vegetació de zones humides hi és escassa i només destaquen alguns punts amb salzeda i pollancreda.

Estany de Montcortès (Baix Pallars). És un espai EIN amb una superfície de 45 ha. Està considerat d’interès especial i prioritari perquè és l’únic llac d’origen càrstic de la regió pre-pirinenca i presenta un gran interès científic, paisatgístic i biològic.

El plànol 9 mostra la distribució de les zones humides.

1.2.6 Espais inclosos en el Conveni RAMSAR relatiu a aiguamolls d’importància com a hàbitat d’aus aquàtiques

En l’àmbit del PDU PS trobem un sol espais inclòs en el Conveni RAMSAR i que inclou tant el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici com la seva zona de Protecció. En realitat tot l’espai RAMSAR està inclòs en LIC Aigüestortes (ES0000022).

1.2.7 Espais de l’Inventari d’Espais d’Interès Geològic de Catalunya

L’Inventari d’Espais d’Interès Geològic de Catalunya (IEIGC) és una selecció d’afloraments i llocs d’interès geològic que en conjunt testimonien l’evolució geològica del territori català, i que cal preservar com a patrimoni geològic. Dins del Pallars Sobirà hi ha un bon nombre d’espais amb aquesta categoria, els quals es detallen a la Taula 1.13 i es grafien en el plànol 10.



Taula 1.13. Espais d’interès geològic al Pallars Sobirà

Nom de l’espai Era geològica

Tipus de roca Procés geològic

Geòtops inclosos en aquesta geozona

El relleu glacial d'Amitges i els Encantats

Paleozoic Roques plutòniques hercinianes i filonianes associades, Roques metamòrfiques.

Els Encantats, Agulles d'Amitges

Sinclinal de Llavorsí a les valls de Cardós i Farrera

Paleozoic Tectònica Herciniana

Flanc nord devonià del sinclinal de Llavorsí, Secció de la vall de la Noguera de Cardós, Secció e la vall de la Noguera de Vall Farrera

Gerri de la Sal Paleozoic, Mesozoic

Tectònica Herciniana i Alpina

Congost de Collegats (ubicat entre el Pallars Sobirà i el Jussà)

Mesozoic, Paleogen

Tectònica Alpina, Geomorfologia rellevant

Cretaci inferior de Collegats i estructura del Congost,, Discordança progressiva de l'Espluga de Cuberes, Discordança del Cretaci superior i paleorelleu paleogen

Estanys de Baiau i port de Boet

Paleozoic Roques ígnies prehercinianes

Tectònica Herciniana, Geomorfologia rellevant.

Estanys d'Escorbes (GR-11) i- Estanys de Baiau

Port Vell de Vall Farrera

Paleozoic Roques ígnies prehercinianes, Roques metamòrfiques

Tectònica Herciniana

Romedo – Certascan

Paleozoic Roques plutòniques hercinianes i filonianes associades, Roques metamòrfiques

Tectònica Herciniana, Geomorfologia rellevant

Llac i circ de Certascan, Llacs i circ de Romedo, Estanys de Naorte i Closell, Pista a Certescan i Romedo

Ambients lacustres del Parc d'Aigüestortes (la major part està a l’Alta Ribagorça)

Paleozoic, Neogen i Quaternari

Roques plutòniques hercinianes i filonianes associades, Roques metamòrfiques

Geomorfologia rellevant, Importància hidrogeològica

Estany Redó (dins Pallars Sobirà), i dins Alta Ribagorça: Estany Llong, Planells d'Aigüestortes i d'Aiguadassi, Estany de Llebreta

Espais d'Interès Geològics reduïts

Plecs de la vall de Cardós

Paleozoic Tectònica Herciniana

Finestres tectòniques de Rialp

Paleozoic, Mesozoic

Tectònica Herciniana i Alpina

Font: Mapa Inventari d’Espais d’Interès Geològic a Catalunya. DMAH.



1.2.8 Forests gestionades pel Departament de Medi Ambient i Habitatge

Els boscos inclosos al Catàleg d’Utilitat Pública (CUP) són boscos de propietat pública o privada que han d’ésser conservats i millorats per llur influència hidrològico-forestal. Aquests venen establerts per l’article 11 de la Llei 6/1988, forestal de Catalunya. S’hi inclouen sòls forestals ubicats a les capçaleres de les xarxes hidrogràfiques, boscos de les ribes de rius, rieres i torrents o bé boscos propers a poblacions que són importants per les seves funcions d’esbarjo i paisatgístiques.

El pes de les forests del CUP a la zona pirinenca és molt elevat si el comparem amb el del conjunt de Catalunya (on només un 15% dels boscos estan dins del CUP). Al Pallars Sobirà gairebé el 70% del total de sòl (94.608ha) ha estat declarat d’utilitat pública o protector i, a partir de la Llei forestal, aquests espais han de ser qualificats com a sòl no urbanitzable d’especial protecció. Un 72% d’aquests boscos pertanyen a Entitats Locals (Béns Comunals), un 26% a la Generalitat, i només un 2% provenen de consorcis amb particulars.

El plànol 11 mostra la distribució d’aquests espais, que es relacionen a l’ANNEX 2.

1.2.9 Refugis de fauna salvatge

Les reserves naturals de fauna junt amb els refugis de fauna salvatge són figures de protecció de la fauna creades per la Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals. Les primeres, es creen per protegir espècies en perill a Catalunya (incloses en el catàleg de la fauna amenaçada) de manera que no s’hi permeten activitats que puguin perjudicar-les. Les segones, es declaren per petició del propietari dels terrenys per tal de protegir la fauna i prohibir amb aquest objectiu, l’activitat cinegètica, la captura d'animals o la introducció d'espècies al·lòctones.

Fins a l’actualitat al Pallars Sobirà no s’han declarat reserves naturals de fauna o refugis de fauna salvatge.

1.2.10 Reserves Nacionals de caça

Al Pallars Sobirà hi trobem dues Reserves Nacionals de Caça que són territoris delimitats protegits per la Llei 1/1970, de 4 de abril, de caça i tenen com a finalitat protegir espècies de fauna autòctona en zones de muntanya de gran interès ecològic i paisatgístic. Aquests



espais tenen un tractament cinegètic especial i no s’hi pot caçar sense un permís. De les set reserves declarades a Catalunya (225.000 ha), dues s’ubiquen al Pallars Sobirà: la de l’Alt Pallars, que és la més gran de Catalunya amb 106.661 ha (71.418 ha. al Pallars Sobirà) que s’estenen entre quatre comarques i la de Boumort, amb 13.097 ha. distribuïdes també entre quatre comarques. La primera promou la preservació de l’isard (Rupricapra rupricapra) i el cabirol (Caprolus capreolus), i la segona, la del cérvol (Cervus elaphus).

1.2.11 Espais en plans de recuperació o de conservació d’espècies amenaçades

Al Pirineu trobem una de les grans reserves de biodiversitat de Catalunya, amb espècies emblemàtiques i escasses, com el trencalòs, la llúdriga i la perdiu blanca, per a les quals s’han creat o s’estan elaborant plans de recuperació o conservació.

El Pallars Sobirà és una de les zones del Pirineu on trobem trencalòs (Gypaetus barbatus), aquest rapinyaire va patir una forta regressió durant el segle XX la qual cosa va portar a prendre mesures per protegir-lo i fomentar-ne la població. Es va crear el Pla de Recuperació del Trencalòs a Catalunya (Decret 282/1994, de 29 de setembre) que articula les mesures de protecció de l'espècie per recuperar les seves poblacions. Aquest Pla s’aplica en la totalitat de les comarques d’Era Val d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i la Cerdanya, i integra també àrees pirinenques d’altres set comarques

La llúdriga (Nutra nutra) és també una espècie protegida mitjançant la creació de reserves naturals per a la seva conservació i el desenvolupament d’un Pla de conservació (Ordre MAB/138/2002, de 22 de març). Aquest Pla estableix els cursos i masses d’aigua on és d’aplicació el Pla dins de les comarques de l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, la Noguera, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Solsonès, la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, l’Alt Empordà, el Baix Empordà, el Pla de l’Estany, la Garrotxa i el Gironès:

La perdiu blanca (Lagopus mutus) també es troba catalogada com a espècie en perill d’extinció i se n’està redactant un Pla de Recuperació que ha de garantir la supervivència d'aquesta relíquia glaciar que encara es troba als Pirineus, i evitar així la desaparició de la població més meridional d'Europa.

Altres espècies destacades perquè s'han realitzat o s'estan realitzant diferents programes de seguiment, gestió i/o conservació a Catalunya i que es troben al Pallars Sobirà són: la sargantana pallaresa (Lacerta aurelioi) que és molt rara i es localitza en poques àrees d’alta muntanya del Pallars i Andorra, el voltor (Gyps fulvus), l’aufrany (Neophron percnopterus), el gall fer (Tetrao urogallus) per preservar i evitar la pèrdua del seu hàbitat, el mussol pirinenc (Aegolius funereus) que té al Pirineu la seva població més meridional


http://mediambient.gencat.net/cat/el_departament/actuacions_i_serveis/legislacio/natura/fauna/decret_282_1994.jsp


d’Europa, l’ós bru (Ursus arctos) el qual s’està intentant reintroduir al Pirineu o el gat fer (Felis silvestris).

El plànol 12 mostra aquestes zones d’interès faunístic.

Esmentem que, després d’anys de polítiques proteccionistes, algunes d’aquestes espècies mostren un creixement de les seves poblacions, com és el cas del voltor i la llúdriga. Altres, en canvi, continuen essent altament vulnerables i corren risc d‘extinció; és el cas de la perdiu blanca o el gall fer, per exemple.

Cal indicar que els esports d’hivern i d’aventura han esdevingut activitats rellevants a la comarca del Pallars Sobirà. Aquestes activitats turístiques es desenvolupen en indrets especialment fràgils i vulnerables. A més, han facilitat l’obertura de pistes i camins al trànsit motoritzat i l’augment general de la mobilitat de les persones, fet que ha comportat un increment de l’afluència de persones a la muntanya i una penetració important en zones fins ara força més inaccessibles.

Gran part d’aquestes zones per sobre dels 2.000 m d’altitud són l’hàbitat natural d’espècies incloses en aquests plans, com la perdiu blanca, el gall fer, la llúdriga, el trencalòs, o el mussol pirinenc; i d’altres d’interès per a la conservació com l’almesquera (Galemys pyrenaicus), la sargantana de muntanya (Lacerta bonnali) o l’àliga daurada (Aquila chrysaetos).

A això s’hi afegeix que, segons les previsions més recents, les conseqüències més greus del canvi climàtic al Pallars Sobirà se centrarien en la pujada de la cota de neu (per 1 ºC d’increment de temperatura, la línia de neu pujarà 150 metres, i aquest increment es podria donar en una dècada) i en la reducció de l’àrea biogeogràfica alpina actual de fins un 40-60%. Aquesta pujada de la cota de neu, juntament amb una disminució dels dies d’innivació a l’any, poden tenir efectes importants en la vegetació i en la fauna, especialment sobre les poblacions de certes espècies alpines, com ara la perdiu blanca.

1.2.12 Espais d’interès connector i punts crítics

Els espais d’interès connector tenen en general un caràcter lineal amb una longitud que pot ser més o menys gran. Tenen una funció de facilitar els fluxos ecològics, poden servir com a passos de fauna i donar continuïtat a espais naturals. L’estudi de la Xarxa d’Espais Naturals desenvolupat en el marc del Pla Territorial Parcial (PTP) identifica diversos tipus de connectors dins del Pallars Sobirà:

Els grans rius o els que porten aigua permanentment. Està formada pels rius més importants de la comarca com la Noguera Pallaresa, la Noguera de Cardós i la



Noguera de Vall Ferrera, que la travessen de nord a sud i d’est a oest. També es important la connectivitat de les conques secundàries laterals.

Les tanques vegetals arbòries i arbustives. Es tracta d’espais que estan relacionats amb el paisatge agrari (vores de vegetació al voltant dels camps, mosaic agroforestal, feixes, marges dels camps) i que exerceixen una important funció ambiental i connectora.

Les carenes i tot el paisatge pròpiament alpí. Integra la connectivitat entre carenes i entre aquests cims més alts i les zones de cotes inferiors.

Dins del Pallars Sobirà el PTP identifica sis eixos principals de connexió de nord a sud i set d’est a oest.

Amb orientació nord sud es defineixen tres connexions fluvials que estableixen un continu ecològic a través dels rius i fons de vall mitjançant la unió de les àrees del nord de la comarca amb el centre i el sud (les connexions amb el sud es reforcen amb els connectors terrestres). Aquests connectors són:

La Noguera Pallaresa, que travessa tota la comarca des del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici fins a Collegats com a element estructurador que afavoreix la connexió de diversos hàbitats i uneix tres regions biogeogràfiques.

La Noguera de Cardós - Riu de Tavascan - Noguera de Lladorre, que uneix les Capçaleres de la Noguera de Vall Ferrera i de la Noguera de Cardós i Alt Pallars amb espais naturals del centre de la comarca. Aquest eix fluvial té un paper important de connexió, d’hàbitats diversos, unint els ambients de la Vall de Cardós amb els de la part nord de la comarca, a través de la Noguera Pallaresa,

La Noguera de Vall Ferrera - Noguera de Tor, que serveix també de connector entre hàbitats fluvials i espais naturals del nord i centre de la comarca. Connecta la Vall Ferrera amb la Vall de Cardós i amb la Vall d’Àneu per la Noguera Pallaresa.

Amb orientació també nord-sud s’identifiquen tres connectors terrestres que es localitzen sobretot al centre i sud de la comarca, perquè la zona nord ja forma un continu d’espais naturals protegits. Destaquen els connectors següents:

La Solana de Bonaigua. Uneix l’àrea d’Aigüestortes amb l’Alt Àneu, hàbitats de alpins amb altres de fons de vall.

Les carenes del sud-oest. Es situen entre el Parc d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i Collegats. Inclou una gran diversitat d’hàbitats perquè té un gradient altitudinal elevat i permet la connexió a l’oest cap al Pallars Jussà.



Les muntanyes del sud-est. Està format per ambients d’alta i mitja muntanya ubicats d’est a sud, entre l’espai del PEIN de la Vall de Sta. Magdalena fins a la Serra de Boumort. Posa en relació hàbitats d’alta muntanya amb altres més secs del Prepirineu. En aquest indret destaca l’impacte del parc eòlic projectat a la serra de Taús, amb 75 molins previstos.

Els set sistemes de connexió principals amb orientació d’est a oest són els següents:

El vessant de solell de la Serra de Costuix. S’hi integren diverses àrees que enforteixen la connexió entre els espais protegits de l’est de l’Alt Àneu i la Noguera de Cardós. En formen part els prats de dall de gran interès que es troben al voltant dels nuclis urbans.

La Serra de Màniga - Serra de la Font Negra - Serra dels Canals. Connecta els espais del centre-nord de la comarca amb la Vall de Santa Magdalena, a l’est. S’hi integren una gran varietat d’hàbitats des dels fons de valls fins a la mitjana i alta muntanya

El vessant de solana de la Muntanya d’Escart. Connecta al centre de la comarca, dues àrees de la xarxa Natura 2000 de l’Alt Pallars.

L’espai d’ampliació del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Franja situada al centre-oest de la comarca proposada com a ampliació del parc nacional.

El Massís de l’Orri. Posa en relació l’espai del PEIN de la Vall de Sta. Magdalena amb la Noguera Pallaresa.

Costoja – Tornafort - Solà de Baén. Connecta a la zona sud, el sector est de la comarca amb l’oest.

El Barranc de Morreres. És un espai reduït que permet completar la connexió ecològica i paisatgística al sud de la comarca, i evita l’aïllament de l’estany de Montcortès.

El llistat dels espais de la xarxa de connexions ecològiques, segons l’Informe de Sostenibilitat Ambiental del PTP APiA, es presenta a l’ANNEX 4.

Dels espais connectors esmentats se’n destaquen els fluvials perquè estableixen connexions entre els espais naturals i les àrees més antropitzades dels fons de vall. Els impactes en aquestes zones són destacats a causa d’activitats extractives, infraestructures, creixements urbanístic i altres activitats (càmpings, embassaments, etc.). Els espais connectors del centre de la comarca també es veuen afectats per les



infraestructures que travessen aquesta zona (carreteres, línies elèctriques, embassaments, etc.).

La Figura 1.14 mostra un esquema de l’estructura general de fluxos ecològics.

Figura 1.14.Estructura general dels fluxos ecològics a la Xarxa d’Espais Naturals

Font: Estudi de base del planejament territorial per a la definició d’una Xarxa d’Espais Naturals a la comarca del Pallars Sobirà



L’Estudi de base del planejament territorial per a la definició d’una Xarxa d’Espais Naturals a la comarca del Pallars Sobirà proposa disset nous connectors dins de la comarca del Pallars Sobirà que cobreixen una superfície de 8.334,17 (un 6% de la superfície total de la comarca). Aquests espais són els que han quedat recollits al Pla Territorial Parcial de l’Alt Pirineu i Aran i han estat catalogats d’espais de protecció especial.

Taula 1.14. Proposta d’espais connectors de la XEN del Pallars Sobirà

Nom Superfície (ha) Municipis afectats Interès Habitat principal

Solana de la Bonaigua 781,41 Alt Àneu Regional Prats alpins i subalpins

Les Estanyeres - Barranc de Pilàs - Riu d'Unarre- La Torrassa

308,6 La Guingueta d'Àneu i Espot

Local Prats subalpins

Conca del Barranc de les Boïgues

1.142,26 Sort Comarcal Prats i pastures alpines

Riu de Tavascan - la Noguera de Lladorre - Noguera de Cardós

542,53 Lladorre Comarcal Bosc mixt de bedolls, roures de fulla gran i avellaners

Ribera d'Estaon 102,32 Vall de Cardós Comarcal Freixeneda

La Noguera Pallaresa - Sant Pere del Burgal

155 la Guingueta d'Àneu Comarcal Prats de dall

Riu de Sta. Magdalena - Serrat del Farro - Barranc del Riu

662,99 Llavorsí i Rialp Comarcal Pinedes de pi roig

Obaga de Montenartó - Costa de les Fontetes

743,32 Llavorsí, Soriguera i Rialp

Comarcal Pinedes de pi negre

Noguera Pallaresa (tram de Rialp)

14,44 Rialp Comarcal Vernedes

Serra d'Altars - Serra del Rei - Serra Mola

602,57 Sort, Soriguera i Baix Pallars

Regional Prats alpins i subalpins

Barranc de les Espones 218,04 Baix Pallars Comarcal Prats alpins i subalpins

La Mata 154,48 Soriguera Comarcal Pinedes de pi roig

Buseu-Sarroca 1666,01 Baix Pallars Regional Pinedes de pi roig

Les bordes de l'Alt Àneu 46,06 Alt Àneu Local Avetoses

Bordes de la Capçalera de la Noguera de Vall Farrera i de la Noguera de Cardós

413,58 Alins Local Rouredes de roure martinenc i de roure de fulla gran

La Noguera Pallaresa (tram Sort - Ribera de Montardit)

22,82 Sort i Soriguera Comarcal Vernedes

Obaga de Canals - Lo Tossal

757,67 Baix Pallars Comarcal Rouredes de roure martinenc

Font: Estudi de base del planejament territorial per a la definició d’una Xarxa d’Espais Naturals a la comarca del Pallars Sobirà



Dins de la proposta d’espais oberts de protecció especial, el PTP APIA defineix els espais connectors a protegir els quals coincideixen en general amb els identificats a l’estudi de la XEN. A continuació es detallen aquestes connexions establertes pel PTP APIA:

3B*. Solana de la Bonaigua. Presència d’hàbitats típics de solana en els estatges montà i alpí, amb elements propis d’ambients més humits (peus dispersos d’avet i bosquetons d’avellaner) i altres poc freqüents a la zona (matollars baixos de ginebró). Importància de l’àrea per a la fauna associada. Connectivitat entre els espais del PEIN d’Aigüestortes i d’Alt Àneu. Interès regional.

4B*. Les Estanyeres - Barranc de Pilàs - Riu d'Unarre - La Torrassa. Connectivitat de l’espai de la xarxa Natura 2000 de la Torrassa, tant aigües amunt com aigües avall, amb gran varietat de formacions vegetals i presència de fauna associada. Interès local.

5B*. Conca del Barranc de les Boïgues. Connectivitat entre espais similars, dominats per prats alpins i subalpins. Presència d’avifauna. Interès comarcal.

10B*. Ribera d'Estaon. Espai fluvial –que abasta també una petita zona de conreus i prats de dall, amb gran valor com a connector ecològic i paisatgístic. Interès comarcal.

12B*. La Noguera Pallaresa - Sant Pere del Burgal. Espai fluvial que garanteix la connectivitat entre les dues vores del riu i els espais de gran interès natural que l’envolten. Interès comarcal.

18B*. Riu de Sta. Magdalena - Serrat del Farro - Barranc del Riu. Connectivitat i presència de diverses formacions forestals, camps abandonats, prats de dall, til·lers i prats silicícoles, i de bosc de ribera al riu de Sta. Magdalena. Interès comarcal.

19B*. Obaga de Montenartó - Costa de les Fontetes. Connectivitat, eminentment forestal, entre diversos espais de la pròpia comarca i de la veïna de l’Alt Urgell. Interès comarcal.

21B*. Noguera Pallaresa (tram de Rialp). Connectivitat fluvial entre espais de la XEN. Interès comarcal.

22B*. Serra d'Altars - Serra del Rei - Serra Mola. Rellevància com a connector de carena, fins i tot més enllà dels límits comarcals, amb diferents tipologies de prats, tot i que també hi són presents les ginebredes i, a les parts baixes, alguns claps de roureda. Presència d’avifauna. Interès comarcal.



23B*. Barranc de les Espones. Connexió intercomarcal amb major extensió al veí Pallars Jussà, amb ginebredes i prats. Presència d’avifauna. Interès comarcal.

25B*. Obaga de Canals - Lo Tossal. Connectivitat entre diferents espais. Varietat d’ambients, alguns especialment interessants –com els de caràcter clarament mediterrani– per la seva singularitat en el conjunt de la comarca. Abundància d’espècies cinegètiques menors, que comporta una gran varietat de rapinyaires. Interès comarcal.

31B*. Buseu - Sarroca. Connectivitat ecològica i paisatgística entre espais, que evita la fragmentació dels hàbitats i el risc que això comporta per a les espècies més vulnerables. Presència de fauna, especialment aus i grans ungulats, alguns abundants. Interès regional.

38B*. Les bordes de l'Alt Àneu. Consideració que aquesta àrea (formada per sis subunitats ubicades a l’interior de l’espai de la Xarxa Natura 2000 de l’Alt Pallars i del PEIN de l’Alt Àneu, i que inclou un conjunt de bordes d’ús ramader i els terrenys que les envolten) desenvolupa una funció connectora i les activitats associades no hi són cap entrebanc. Interès local.

39B*. Bordes de la Capçalera de la Noguera de Vall Ferrera i de la Noguera de Cardós. Consideració que aquesta àrea (formada per set subunitats ubicades a l’interior de l’espai de la xarxa Natura 2000 de l’Alt Pallars i del PEIN de les Capçaleres de la Noguera de Vall Ferrera i de la Noguera de Cardós, i que inclou un conjunt de bordes d’ús ramader i els terrenys que les envolten) desenvolupa una funció connectora i les activitats associades no hi són cap entrebanc. Interès local.

41B*. La Noguera Pallaresa (tram Sort Ribera de Montardit). Connectivitat entre diferents espais, tot i l’impacte d’activitats tipus ràfting. Interès comarcal.

43B*. Rodalia de Tor. De la mateixa manera que els entorns de les bordes de l’espai 39, es considera que aquesta àrea a l’entorn de Tor ubicada a l’interior del parc natural de l’Alt Pirineu té una funció connectora que no es veu interrompuda per les preexistències. Interès comarcal.

Si bé es defineixen tots els espais indicats més amunt com a connectors, i així es recullen en el PTP APiA, cal tenir en compte que realment té sentit parlar de connectivitat en territoris discontinus, ja que en territoris continus tots els punts estan connectats (Mayor, 2008). Malgrat això, els cursos fluvials són elements que introdueixen discontinuïtat i, en aquest sentit, cal avaluar-los especialment des del l’òptica de la connectivitat.

Entre els espais naturals protegits (ENPE, EIN o els inclosos en la xarxa Natura 2000) es poden identificar les zones en les que la proximitat entre aquests espais és mínima, i



serien les zones en les que prioritàriament caldria garantir la connectivitat entre els espais. Cal no oblidar, però, que el límit dels espais protegits és un límit administratiu que sovint no reflecteix una realitat territorial.

D’altra part, indiquem que aquests espais naturals protegits mantenen continuïtat més enllà de l’àmbit del Pallars Sobirà, en alguns casos perquè el propi espai supera l’àmbit (Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici, Parc Natural de l’Alt Pirineu...), ja sigui perquè mantenen contacte directe amb l’àmbit d’EINs o espais de la xarxa Natura 2000 (Costoja, Serra del Boumort – Collegats, etc).

Així mateix, el PTP APiA contempla els ENP i els nous espais que el Pla territorial proposa en el marc del seu àmbit territorial, efectuant una proposta de conjunt que inclou els espais del PDU PS. En tant que definits en aquest marc territorial més ampli, els espais de la comarca es troben connectats amb la xarxa del conjunt de l’Alt Pirineu i Aran.

El plànol 1 mostra la xarxa d’espais naturals de la comarca en aquest context ampli.

Una anàlisi de l’àmbit del PDU amb el mètode DISPERSA (Rosell et al. 2003), permet identificar les zones de menor resistència a la dispersió dels vertebrats terrestres. El plànol mostra que tot el territori analitzat presenta resistència baixa o mitjana a la dispersió dels vertebrats terrestres, és a dir, tot el territori es troba ben connectat. S’identifiquen, però, les zones o elements que ofereixen resistència alta als desplaçaments dels vertebrats terrestres, és a dir, les barreres.

A més d’extens, el sòl no urbanitzable del Pallars Sobirà es troba poc fragmentat per les infraestructures de mobilitat i l’espai construït. Les àrees de sòl lliure entre les principals infraestructures viàries són de dimensions molt superiors a les de la resta de Catalunya. L’indicador de quilòmetres de carreteres principals per quilòmetre quadrat a l’àmbit és de 0,17 km/km2, valor inferior a la mitjana de Catalunya, que és de 0,38 km/km2 .

Per tots aquests motius, en un territori com el que s’analitza aquí l’atenció pel que fa a les connexions biològiques s’ha de centrar no tant en delimitar connectors (si bé això en algun indret serà necessari), sinó en detectar els punts crítics, d’una banda, i en identificar trams rellevants per a la connectivitat fluvial, de l’altra.

En relació amb la connectivitat fluvial, cal remarcar que l’espai inclòs a la xarxa Natura 2000 anomenat La Torrassa, al sud d’Esterri d’Àneu, presenta un cert grau d’aïllament respecte a la resta d’ENP. El PTP APiA crea un connector cap el sud que segueix el Noguera Pallaresa i enllaça amb altres ENP, i cap al nord es determina una franja estreta, feble, de connexió al llarg del Noguera Pallaresa i cap el riu de Nyiri.



Els punts crítics poden localitzar-se al llarg dels cursos fluvials, al llarg de la xarxa viària principal, i en àrees de creixement urbà o implantacions diverses (que normalment es situen seguint les infraestructures viàries). Entendríem per punt crític:

Aquells punts de la xarxa viària que intercepten àrees de baixa resistència a la dispersió dels vertebrats (per tant, àrees on es preveu un major flux de desplaçament dels animals). L’àrea interceptada sovint és un curs, i aquí s’han considerat aquells cursos que connecten un territori ampli i amb resistència baixa o mitjana a la dispersió dels animals (per tant, ben connectat internament). En altres casos la via travessa una àrea de baixa resistència: són indrets on es poden produir més atropellaments d’animals o més col·lisions d’animals amb vehicles. Això s’ha considerat, per a les àrees del territori amb major implantació urbana o d’activitats i infraestructures viàries més transitades.

Els trams on s’està conformant un continu urbà, reforçat per la presència d’infraestructures o altres implantacions. L’efecte seria similar a l’indicat en el punt precedent. Això s’ha considerat, igualment, per a les àrees del territori amb major implantació urbana o d’activitats i infraestructures viàries més transitades. S’ha tingut en compte el sòl urbanitzable previst en el planejament municipal vigent, el qual és significatiu per a en el cas de Rialp.

Aquells indrets en els que es produeix risc de reducció de la connectivitat fluvial, per implantacions que intercepten un curs o malmeten la vegetació de ribera i d’ambients naturals disminuint l’efecte de corredor ecològic del riu. Els embassaments també constitueixen una barrera i les activitats turístiques esportives al riu poden crear pertorbacions estacionals.

Els trams i punts crítics identificats es presenten al plànol 13.



1.2.13 Espais d’interès agrícola

La orografia abrupta del Pallars Sobirà amb valls molt encaixonades i pocs espais de plana dificulta el desenvolupament de l’activitat agrícola. Això queda reflectit en el Dictamen preliminar sobre el valor agrícola dels sòls de l’Alt Pirineu i Aran on s’analitza l’aptitud agrícola potencial de les àrees de cultiu a partir del Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya i el mapa de pendents. Per al Pallars Sobirà es constata que les zones més aptes per a l’agricultura, amb pendents inferiors al 10% (molt aptes) i entre el 10% i el 20% (moderadament aptes), són escasses i es troben presents sobretot a les terrasses principals dels rius Noguera Pallaresa i dels seus afluents, com el Noguera de Cardós, el Noguera de Vall Ferrera i més al sud, els rius del Cantó i d’Ancs. La major part de la superfície cultivable es situa per sobre del 30% de pendent i té una aptitud agrícola potencial no apte o molt marginal (un 72% del sòl agrícola).

Els municipis d’Esterri d’Àneu, la Guingueta d’Àneu, Baix Pallars, Sort, Vall de Cardós i Soriguera concentren la majoria de sòls de major aptitud agrícola (S1) de la comarca, on s’hi cultiven principalment cereals per a gra i farratge. El Baix Pallars, Soriguera, Sort, la Guingueta d’Àneu i Alt Àneu tenen un nombre important d’hectàrees amb aptitud no apte (més del 30% de pendent) i amb menys mesura, marginalment apte (20-30% de pendent).

El plànol 14 mostra els espais d’interès agrícola a la comarca.



APTITUD AGRÍCOLA POTENCIAL PER MUNICIPIS

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Alins

Alt Àneu

Baix Pallars

Espot

Esterri d'Àneu

Esterri de Cardós

Farrera


Lladorre

Llavorsí

Rialp

Soriguera

Sort

Tírvia

Vall de Cardós

TOTAL

0 200 400 600 800 1.000 1.200 1.400 1.600

Alins

Alt Àneu

Baix Pallars

Espot

Esterri d'Àneu

Esterri de Cardós

Farrera


Lladorre

Llavorsí

Rialp

Soriguera

Sort

Tírvia

Vall de Cardós

N (no apte) 405,3 581,7 733,8 188,6 39,8 110 280,3 605,3 255,8 260,1 409,2 856 869,3 123,7 305,8

S3 (marginalment apte) 54,9 111,1 369,7 54,9 13,1 19,3 14,8 72,7 33,9 8,4 12,9 134,5 174,2 13,9 71,6

S2 (moderadament apte) 33,7 44,4 175,1 12,7 29,3 21,2 1 46,2 10 3,2 3,6 36,4 47,6 5,3 23,3

S1 (molt apte) 22,5 27,3 78,1 5 130,2 4,6 0 106,2 3,8 11,3 12,4 50,5 72,3 9,6 58,6

Alins Alt Àneu Baix Pallars

Espot Esterri d'Àneu

Esterri de

CardósFarrera


Lladorre Llavorsí Rialp Soriguera

Sort Tírvia Vall de Cardós

Figura 1.15. Classes d’aptitud agrícola potencial dels sòls als municipis del Pallars Sobirà. Percentatge i superfície (ha).

Font: Dictamen preliminar sobre el valor agrícola dels sòls de l’Alt Pirineu i Aran, UdL.



1.2.14 Espais d’interès paisatgístic

El Pallars Sobirà té una orografia molt variada que dóna lloc a una gran diversitat de paisatges, amb estructures geològiques, ecosistemes, hàbitats i comunitats vegetals molt variades. Són elements destacats del paisatge d’aquesta comarca: els rius i els barrancs, els estanys, els llacs i els embassaments, les planes i els fons de vall, els pics i les carenes que defineixen els límits de les valls, així com els elements constructius (ponts, preses, infraestructures, patrimoni arquitectònic, etc.). Aquests valors de paisatge suposen una de les bases de l’economia de la comarca.

El paisatge actual del Pallars Sobirà és el resultat de les activitats que els seus pobladors han portat a terme al llarg de la història. L’activitat ramadera, les explotacions forestals i l’agricultura han modificat l’estructura del paisatge i les cobertes vegetals formant un mosaic agroforestal que ha afavorit l’augment de la biodiversitat. Actualment la dinàmica del paisatge es troba afectada pel fet que aquestes activitats han anat disminuint paulatinament durant els darrers anys, cosa que ha produït un avanç del bosc en detriment de les pastures i conreus, fet que té conseqüències directes en la preservació dels valors socioambientals de la diversitat del mosaic paisatgístic.

El sector primari no només condiciona l’ús del sòl i gestiona el territori sinó que, també, forneix el paisatge d’elements emblemàtics d’arquitectura rural, com les bordes i els pallers, que són edificacions d’interès patrimonial resultat de l’activitat tradicional molt lligada al territori com és la ramaderia extensiva. A aquests elements d’arquitectura rural cal afegir la densa xarxa d’esglésies i ermites distribuïdes a llocs estratègics del territori, molt perceptibles, però en un estat en molts casos de degradació.

L’atractiu turístic del Pallars Sobirà es troba íntimament lligat al paisatge rural i a les reduïdes dimensions i correcta ubicació dels nuclis urbans. Observant les tendències d’ocupació i de canvi d’ús del territori que s’estan produint, no hi ha dubte que aquest atractiu és, avui, un recurs vulnerable.

A la comarca, tant pel que fa als espais naturals com als més antropitzats, es conserven elements valuosos de caire arquitectònic i natural. La dimensió reduïda dels nuclis i la seva compacitat, juntament amb la seva situació estratègica sobre la topografia agresta del terreny conformen una combinació paisatgística d’un interès i valor únic en el context de Catalunya.



Es poden destacar com a elements importants del paisatge:

La Noguera Pallaresa com a eix vertebrador que creua tot el territori.

Els estanys d’origen glacial (ex. Barbote, Certascan, Montcortès).

Els pics, amb algunes de les muntanyes més altes de Catalunya (ex. la Pica d’Estats).

El congost de Collegats com a element singular del paisatge.

Boscos destacats com l’avetosa de la mata de València d’Àneu, el bosc de Virós o el bosc d’Arnui.

A la comarca es poden identificar paisatges culturals formats per la relació entre el capital humà, el capital natural i el capital econòmic del territori, tals com:

El conjunt de Gerri: la zona del riu i de les salines, des del pont romànic fins al Santuari d’Arboló.

La vall Farrera: la presència dominant del patrimoni natural de la Pica d’Estats, la serradora i el molí d’Àreu, l’església de Sant Feliu de la Força, la ferreria Ribes dintre del nucli d’Àreu, excel·lentment conservada.

La Ribera de Sort: l’eix històric -medieval del Pallars, i s’articula entorn de tres grans elements: la Casa Xorret, el castell comtal i la vila closa.

La Vall de Cardós: el Pla de Boet, els estanys de Certascan i Naorte o el Pla de Boavi, la Coma de Burg.

La Vall de Tavascan: la zona dels Estanys de Cardós, articulada per la pista forestal de Tavascan, el patrimoni hidroelèctric amb la central, avui Museu de l’Aigua.

Les valls d’Àneu, amb l’activitat de l’Ecomuseu, important referent per la valorització del territori muntanyenc, el Santuari de santa Maria d’Àneu, etc...

En relació amb els espais protegits pel planejament territorial pel seu valor paisatgístic, el PTP APIA delimita l’espai de la Ribera de Sort com a sòl de protecció territorial pel seu valor paisatgístic, identitari, d’estructuració territorial o d’interès social.

El PTP APIA justifica la inclusió de ribera de Sort dins la qualificació de protecció territorial el fet de tractar-se d’una unitat morfològica clarament perceptible, d’elevat valor patrimonial i paisatgístic que uneix al seu elevat interès paisatgístic i el paper social que pot jugar com àrea de lleure d’una ciutat per a la qual el Pla postula una estratègia de creixement potenciat, un dels altres requisits que poden comportar la seva inclusió dins



d’aquesta qualificació és a dir, el fet que sigui una zona inundable en la seva major part. En el fons de vall sempre estret del Pallars Sobirà, aquesta plana constitueix, juntament amb la d’Esterri d’Àneu una excepció remarcable, clarament perceptible i apreciada socialment. El Pla considera que cal reservar la ribera per a l’activitat agrària i les seves instal·lacions i, excepcionalment, per a alguna infraestructura o equipament d’elevat rendiment turístic, desplaçant els creixements urbans tant residencials com industrials al seu voltant.

En l’Estudi de base del planejament territorial per a la definició d’una Xarxa d’Espais Naturals a la comarca del Pallars Sobirà s’identifiquen un seguit d’elements i àrees de paisatge singular, amb valor estètic, paisatgístic o identitari que es mostren a la Taula 1.15.

Taula 1.15. Elements i àrees de paisatge singular

- Boscos subalpins de Bonabé i Cireres. - Valls d’Àrreu i Airoto. - Avetoses de València d’Àneu i de Sorpe. - Els Encantats i l’estany de Sant Maurici. - Arestui – Baiasca. - Sant Pere del Burgal - Barraonse. - Noarre. - Pla de Boavi. - Estany de Naorte. - Pastures i bordes de la vall d’Estaon. - Pla de la Selva i Pla de Boet (Vall Farrera). - Bosc de Virós. - La Coma de Burg. - Ermita de Santa Magdalena de la Ribalera. - Bago de Llessui. - Santuaris de Santa Maria de Gerri de la Sal i de la Mare de Déu d’Arboló. - Pla de Corts i Estany de Moncortès. - Congost de Collegats.

Font: Estudi de base del planejament territorial per a la definició d’una Xarxa d’Espais Naturals a la comarca del Pallars Sobirà En el marc dels treballs del Catàleg de paisatge de l’Alt Pirineu i Aran es disposa2 d’una primera proposta d’identificació de les unitats de paisatge. En la fase actual dels treballs, no es disposa encara de la caracterització de les unitats identificades, l’avaluació del paisatge, la definició dels objectius de qualitat paisatgística i les mesures i propostes

2 Informació facilitada per l’equip redactor del Catàleg de Paisatge de l’Alt Pirineu i Aran.



d’actuació que poguessin ser incorporades al PDU PS. Les unitats de paisatge identificades en l’àmbit del PDU PS són:

- Cims i estanys d’Aigüestortes i Sant Maurici

- Altes Nogueres

- Plana d’Àneu i Auguabarreig de Llavorsí

- Massís de l’Orri i Valls d’Aguilar

- Pastures de l’Alt Pirineu

- Sant Gervàs i Montcortès

- Boumort i Collegats

Així mateix, el Catàleg identifica com a paisatges d’atenció especial, entesos com aquells paisatges que previsiblement patiran una major transformació en els propers anys i, per tant, sobre els que cal parar especial atenció, els següents:

- Paisatges influenciats per l’existència o la creació d’infraestructures relacionades amb les d’estacions d’esquí i la seva zona d’influència.

- Paisatges en procés de transformació causat per l’abandonament de les activitats tradicionals lligades al territori.

1.2.15 Aqüífers protegits

Dins del Pallars Sobirà no trobem cap aqüífer protegit.

1.2.16 Patrimoni cultural

1.2.16.1 Béns Culturals d’interès Nacional (BCIN) i Local (BCIL)

D’altra banda, la comarca té un bon nombre d’espais classificats com a Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN) -béns més rellevants del patrimoni cultural català, declarats per l’Administració de la Generalitat, que els ha d’inscriure al Registre de Béns Culturals d’Interès Nacional- i de Béns Culturals d’Interès Local (BCIL) -béns que, malgrat la seva importància, no compleixen les condicions pròpies dels BCIN-.



1.2.16.2 Patrimoni arquitectònic i arqueològic

A l’ANNEX 3, i un cop revisats l’Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya i l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, es mostren els ens inclosos dins de l’àmbit del PDU PS.

En l’àmbit del PDU PS no hi ha cap jaciment declarat Espai de Protecció Arqueològica (EPA), és a dir que formi part d’aquells llocs que no han estat declarats BCIN on, per evidències materials, per antecedents històrics o per altres indicis, es presumeix l’existència de restes arqueològiques o paleontològiques.

1.2.16.3 Arbres d’interès

El catàleg d’arbres monumentals elaborat per la Generalitat de Catalunya classifica arbres que es consideren importants a protegir per la seva singularitat (grans dimensions, bellesa o edat considerable, importància històrica o simbòlica) i perquè formen part del nostre patrimoni natural, cultural i històric. El Decret 214/1987 de declaració d'arbres monumentals) regula la declaració d’arbres monumentals mentre que arbres d'interès comarcal.

La Taula 1.16 mostra els arbres monumentals catalogats a la comarca (plànol 15).

Taula 1.16. Arbres monumentals del Pallars Sobirà

Municipi Nom Nom científic

Alins Avet del Pla de la Selva Abies alba

Baix Pallars Om de Peramea Ulmus glabra

Espot Pi d'Amitges I Pinus uncinata Font: DMAH

El marc legislatiu de referència en relació als arbres d’interès local és el Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d’interès Comarcal i Local. Al Pallars Sobirà no s’ha identificat cap arbre declarat d’interès comarcal. Tampoc es té constància d’elements del patrimoni vegetal catalogats pels d’ajuntaments.

1.2.16.4 Camins ramaders

Destaca per la seva singularitat la xarxa de camins ramaders de la comarca, que tradicionalment s’ha utilitzat per traslladar el bestiar de les pastures d’hivern a les d’estiu i



a l’inrevés, i actualment té un paper important com a vies verdes i connectors del territori. La Ley 3/1995, de 23 de marzo, de Vías Pecuarias estableix que els camins ramaders tradicionals tenen un dret de pas i que s’ha de garantir el seu domini públic. El domini públic ve delimitat per l’amplada del camí, que pot variar de 20 a 75 m, així com les zones d’abeuratge, de descans del bestiar i altres llocs associats al trànsit del bestiar.

Els camins públics es troben grafiats al plànol 15.

1.2.17 Altres espais o elements d’interès

Espais inclosos en la proposta de Xarxa d’Espais Naturals

En l’Estudi de base del planejament territorial per a la definició d’una Xarxa d’Espais Naturals a la comarca del Pallars Sobirà s’identifiquen espais que en el PTP APIA no han estat inclosos en el sòl de protecció especial. S’han analitzat rels casos en què el sòl no inclòs supera les 4 ha; aquests es mostren a la Taula 1.17 i es grafien al plànol 16.

Taula 1.17. Espais identificats a la XEN no inclosos en els sòls protecció especial pel PTPAP

Tipologia segons l’estudi de base

Nom Superfície total de l’espai (ha)

Classificació de la part no inclosa segons el PTP APiA

Superfície de la part no inclosa segons el PTP APiA (ha)

Connector La Noguera Pallaresa (tram Sort-Ribera de Montardit)

22,82 Assentament 5

Connector Solana de la Bonaigua 781,41 Assentament 4

Connector Riu de Santa Magdalena – Serrat del Farro – Barranc del Riu

662,99 Sòls de protecció preventiva

34

EIN Finestres tectòniques de Rialp 69,99 Assentament 4

EIN Massís de l’Orri 2.069,73 Assentament 4

EIN Sinclinal de Llavorsí a les valls de Cardós i Ferrera

965,60 Assentament 16

EIN Vessant dret de la Noguera Pallaresa

8.089,46 Assentament 4

EIN Bosc de Virós 2.155,25 Sòls de protecció preventiva

9

EIN Geozona de Gerri de la Sal 390,23 Sòls de protecció preventiva

19

EIN La Solana – Conca del Barranc de Montardit – Serrat del Plans

2.221,27 Sòls de protecció preventiva

1.100



Tipologia segons l’estudi de base

Nom Superfície total de l’espai (ha)

Classificació de la part no inclosa segons el PTP APiA

Superfície de la part no inclosa segons el PTP APiA (ha)

EIN Massís de l’Orri 2.069,73 Sòls de protecció preventiva

40

EIN Sinclinal de Llavorsí a les valls de Cardós i Ferrera

965,60 Sòls de protecció preventiva

79

EIN Solana de la Vall Ferrera 1.617,71 Sòls de protecció preventiva

238

EIN Tornafort –Solà de Baén 3.953,85 Sòls de protecció preventiva

30

EIN Vessant dret de la Noguera Pallaresa

8.089,46 Sòls de protecció preventiva

45

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Estudi de base del planejament territorial per a la definició d’una Xarxa d’Espais Naturals a la comarca del Pallars Sobirà

En la majoria de casos la superfície no inclosa en el sòl de protecció especial és una fracció reduïda del conjunt de l’espai, excepte en el cas de La Solana – Conca del Barranc de Montardit – Serrat del Plans i en el de La Solana de la Vall Ferrera.

En un cert nombre de casos, la part exclosa correspon a entorns immediats a assentaments existents o que queden integrats dins nuclis urbans (per exemple en el cas de valors vinculats a cursos d’aigua que travessen un nucli), o bé en previsibles zones de creixement urbà. Són els casos de: Solana de la Bonaigua, Bosc de Virós, Sinclinal de Llavorsí a les valls de Cardós i Ferrera, Finestres tectòniques de Rialp, Vessant dret de la Noguera Pallaresa, La Noguera Pallaresa (tram Sort-Ribera de Montardit), i Geozona de Gerri de la Sal.

En altres casos, el límit del sòl de protecció especial s’ha ajustat al límit d’ENP, de manera que una part de l’espai proposat com a XEN a l’estudi de base esmentat ha quedat exclosa de protecció especial. En el cas de Tornafort-Solà de Baén la superfície exclosa és reduïda i no presenta una funcionalitat o valors específics que fessin necessària la seva integració com a sòl de protecció especial. En canvi, en altres casos un lleuger reajustament de límits permetria integrar com a sòl de protecció especial els ambients de ribera i, a més, es milloraria la integritat o connectivitat d’ENP: Vessant dret de la Noguera Pallaresa i Riu de Santa Magdalena – Serrat del Farro – Barranc del Riu, Massís de l’Orri, i Solana de la Vall Ferrera (en aquest darrer cas, mantenint com a sòl de protecció preventiva les àrees properes a nuclis o amb majors riscos).



Finalment, com s’ha indicat, una superfície del 49% de La Solana – Conca del Barranc de Montardit – Serrat del Plans ha quedat exclosa del sòl de protecció especial. El criteri de la delimitació adoptada pel PTP APiA en el límit est ha estat ajustar-se a la delimitació del PEIN i de la xarxa Natura 2000. En la delimitació proposada en el treball de base es contemplava la presència dels diferents prats de dall alpins i subalpins presents a la Serra dels Fontanals, Serrat dels Plans i Serrat de Roí. Han quedat excloses, doncs, algunes zones de prats explícitament contemplades en la delimitació inicialment proposada. Cal tenir en compte que la gran diversitat de prats i pastures de muntanya era justament el motiu d’incloure l’espai a la XEN.

Territoris gestionats mitjançant acords de custòdia

A la comarca d’estudi s’han portat a terme acords de custòdia per establir pactes entre la societat civil (ONGs, fundacions, associacions, etc.) i/o administracions i els propietaris per tal de protegir i/o gestionar un territori de valor. S’han desenvolupat acords de custòdia:

Al Mig Pallars, al nord-est de la comarca situat entre set municipis (Lladorre, Alins, Esterri de Cardós, Farrera, Llavorsí, Tírvia i Vall de Cardós) on ha participat l’Associació de Defensa Forestal (ADF) del Mig Pallars per protegir els boscos alpins i subalpins i fomentar un turisme sostenible.

La Fundació Territori i Paisatge de la Caixa Catalunya (FTP) va adquirir, entre 1998 i 2003, 141,8 ha. de drets de tala de boscos d’alguns municipis del Pallars Sobirà (Alins, Esterri de Cardós, Farrera, Llavorsí i Vall de Cardós) amb l’objectiu de contribuir a la conservació dels boscos vells del Pirineu. S’han constituït 25 reserves forestals, dins el marc del projecte LIFE Pirineu Viu, Alguns d’aquests boscos són constitueixen l'hàbitat d'espècies amenaçades com el gall fer i el mussol pirinenc.



1.3 Àrees de risc

1.3.1 Risc geològic i d’allaus

Els riscos geològics són els derivats de l’estretor de les valls i els forts pendents (esllavissaments, despreniments, allaus, arrossegament general de materials, etc...). On trobem més problemes derivats dels riscos geològics és a les valls de les capçaleres (Noguera Pallaresa – Pla d’Esterri, la Bonaigua, Noguera de Cardós i Noguera de Vallferrera).

El plànol 17 mostra la delimitació de les zones amb risc d’allaus elaborada per l’Institut Cartogràfic de Catalunya, i la Figura 1.16 en mostra la distribució per municipis. Aquestes zones es concentren a les cotes altes de les carenes i massissos més perifèrics del Pallars. El Pla territorial considera que les zones delimitades han de quedar excloses de la seva transformació urbanística mentre que en les zones adjacents recomana la realització d’estudis de detall.

DISTRIBUCIÓ DE LES ZONES AMB RISC D'ALLAUS PER MUNICIPIS (ha)

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Alins

Burg

Espot

Esterri d'Àneu

Esterri de Cardós

Gerri de la Sal


Lladorre

Llavorsí

Rialp

Ribera de Cardós

Soriguera

Sort

Tírvia

València d'Àneu

Zona sense risc d'allaus 11.400 5.079 4.788 819 1.301 12.699 7.690 7.096 6.622 5.753 4.456 9.920 7.243 867 10.770

Zona amb risc d'allaus 6.865 1.103 4.894 34 352 216 3.192 7.621 206 593 1.135 634 3.282 0 11.000


Esterri de Cardós

Gerri de la Sal

la Guingueta



València d'Àneu

Figura 1.16. Distribució de les zones amb risc d’allaus per municipis (ha).

Font: Elaboració pròpia a partir del mapa de risc d’allaus de l’ICC



1.3.2 Risc sísmic

Segons les dades del Pla Especial d’Emergències Sísmiques a Catalunya (SISMICAT), els municipis de l’àmbit del PDU PS es troben en zona sísmica d’intensitat d’entre VII i VIII d’acord amb l’escala d’intensitat MSK, com es mostra a la Figura 1.17. Aquests graus impliquen la redacció del Pla d’Actuació Municipal (PAM) on queden reflectides les actuacions d'un municipi davant d'una emergència sísmica i on també consten, les actuacions encaminades a garantir l'operativitat dels mitjans humans i materials de què disposa. Aquesta afectació no té implicacions urbanístiques a nivell del Pla director.

Figura 1.17. Mapa d’intensitat sísmica i mapa Zones sísmiques per a un sòl mitjà

Font: SISMICAT. Departament d’interior, Generalitat de Catalunya

1.3.3 Risc d’inundacions

Tots els municipis de l’àmbit del PDU PS han de redactar el Pla d’Actuació Municipal per inundacions a causa del seu risc alt o molt alt, excepte els municipis de Baix Pallars, Soriguera, Tírvia i Esterri d’Àneu en el que és recomanat, i pel municipi de Farrera on no cal que es redacti (Figura 1.18).



Figura 1.18. Mapa de Risc municipal enfront a inundacions i Mapa de municipis obligats a realitzar el PAM

Font: INUNCAT

El risc d’inundabilitat ha condicionat els creixements urbans a les riberes dels rius principals. El Pla d’Esterri, Llavorsí, Rialp, la Ribera de Sort i la de Gerri són les zones amb alt risc d’inundabilitat tant amb períodes de retorn llargs (500 anys) com curts (50 anys).

Segons la zonificació establerta a la cartografia de la Delimitació de zones inundables per a la redacció de l’INUNCAT (plànol 18), els municipis amb major percentatge de zones inundables amb període de retorn de 500 anys són Esterri d’Àneu i Tírvia (vegeu Figura 1.19). En el cas d’Esterri d’Àneu, les zones inundables representen entorn el 20% de la superfície del municipi, i en el de Tírvia, entorn el 6%. A la resta de municipis de l’àmbit del Pla aquest percentatge es situa per sota el 2%.



DISTRIBUCIÓ DE LES ZONES INUNDABLES Q500 PER MUNICIPIS (ha)

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Alins

Burg

Espot

Esterri d'Àneu

Esterri de Cardós

Gerri de la Sal


Lladorre

Llavorsí

Rialp

Ribera de Cardós

Soriguera

Sort

Tírvia

València d'Àneu

Zona no indundable 18202 6183 9655 684 1644 12804 10681 14701 6733 6276 5490 10458 10372 814 21714

Zona inundable Q500 63 0 28 169 9 111 201 17 95 71 102 96 153 54 56


Esterri de Cardós

Gerri de la Sal

la Guingueta



València d'Àneu

Figura 1.19. Distribució de les zones inundables per municipis

Font: Elaboració pròpia a partir del Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT), Departament d’interior, Generalitat de Catalunya.

Dels 15 municipis de la comarca, 9 presenten un total de 51 ha de zones inundables en sòl urbà (vegeu la Figura 1.20).



ZONES INUNDABLES EN SÒL URBÀ PER MUNICIPIS (ha)

0,0 5,0 10,0 15,0 20,0 25,0

Alins

Alt Àneu

Esterri d'Àneu


Lladorre

Llavorsí

Rialp

Soriguera

Sort

Figura 1.20. Distribució de les zones inundables en sòl urbà per municipis

Font: Elaboració pròpia a partir del Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT), Departament d’interior, Generalitat de Catalunya i d’informació de base del PDU PS.

Si s’analitzen les zones inundables en relació amb les zones planes (pendents inferiors al 20%), s’observa que el 44% de les zones planes d’Esterri d’Àneu, el 10% de les de Tírvia i el 8% de les de la Guingueta d’Àneu són inundables, mentre que a la resta de municipis aquest percentatge no arriba al 5% (Figura 1.21).



DISTRIBUCIÓ PER MUNICIPIS DE LES ZONES INUNDABLES Q500 EN PENDENT INFERIOR AL 20% (ha)

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Alins

Espot

Esterri de Cardós


Llavorsí

Ribera de Cardós

Sort

València d'Àneu

Altres zones del municipi 14.600,0 4.259,8 7.312,8 500,1 1.277,0 7.324,9 8.728,5 11.731,8 5.484,5 4.684,1 4.282,4 6.261,7 6.387,3 655,7 15.869,6

Zones no inundables en pendent inferior al 20% 3.614,5 1.923,1 2.343,1 197,0 368,2 5.587,4 1.986,8 2.971,4 1.294,2 1.613,9 1.253,4 4.266,4 4.101,7 189,5 5.858,4

Zones inundables en pendents inferiors al 20% 50,6 0,0 26,5 156,4 8,0 2,0 166,0 14,5 49,3 48,6 55,8 25,1 36,6 22,2 42,1


Esterri de

Cardós

Gerri de la Sal


Lladorre Llavorsí RialpRibera

de Cardós

Soriguera Sort Tírvia

València d'Àneu

Figura 1.21. Distribució per municipis de les zones inundables amb pendent inferior al 20%

Font: Elaboració pròpia a partir del Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT, actualització 2006), Departament d’interior, Generalitat de Catalunya.

1.3.4 Risc d’incendis forestals

Segons el Pla especial d’emergències per incendis forestals de Catalunya (INFOCAT) (1ª revisió de 2003-actualitzada en 2007), els municipis d’Alins, Alt Àneu, Baix Pallars, Espot, la Guingueta d’Àneu, Lladorre i Sort han d’elaborar Pla d’Actuació Municipal (PAM) front a incendis a causa de la seva vulnerabilitat alta o molt alta. A més es recomana fer el PAM als municipis de Esterri d'Àneu, Esterri de Cardós, Farrera, Llavorsí, Rialp, Soriguera, Tírvia i Vall de Cardós.

Com a elements vulnerables i pel que fa a urbanitzacions, el mateix pla INFOCAT (1ª revisió de 2003-actualitzada en 2007) destaca en el seu annex sisè i dins de l’àmbit del PDU PS la dels Xalets situada en el municipi de Tírvia. En el mateix annex, el pla INFOCAT destaca com elements vulnerables dins de l’àmbit del PDU PS i pel que fa a cases de colònies els següents:



Figura 1.22. Elements vulnerables dins l’àmbit del PDU PS pel que fa a cases de colònies

Font: Pla especial d’emergències per incendis forestals de Catalunya (INFOCAT) (1ª revisió de 2003-actualitzada en 2007)

Per altra banda, el Decret 64/1995, de 7 de març, pel que s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals inclou, en el seu annex, els municipis de Baix Pallars i Soriguera com a zona d’alt risc d’incendis.

El plànol 19 i la Figura 1.23 mostren el risc bàsic d’incendis forestals. Entorn el 60% del terme municipal de Soriguera i del de Gerri de la Sal presenten risc alt o moderat, tot i que en el conjunt de l’àmbit aquest percentatge no supera el 35%.



RISC BÀSIC D'INCENDIS FORESTALS PER MUNICIPIS

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Alins

Burg

Espot

Esterri d'Àneu

Esterri de Cardós

Gerri de la Sal


Lladorre

Llavorsí

Rialp

Ribera de Cardós

Soriguera

Sort

Tírvia

València d'Àneu

Total

0% 500000% 1000000% 1500000% 2000000% 2500000%

Alins

Burg

Espot

Esterri d'Àneu

Esterri de Cardós

Gerri de la Sal


Lladorre

Llavorsí

Rialp

Ribera de Cardós

Soriguera

Sort

Tírvia

València d'Àneu

Risc baix 11836,85 3592,08 8742,35 560,72 840,98 4979,26 7846,08 10868,84 4754,32 3362,64 4215,26 4319,98 5856,27 487,80 18394,80

Risc moderat 5884,51 2228,12 940,09 291,16 551,12 5777,74 2829,30 3683,10 1736,68 2414,22 1351,57 4531,94 3223,77 369,70 3348,74

Risc alt 513,65 362,68 1,57 261,09 2157,37 205,93 145,81 337,05 569,70 24,86 1701,24 1445,47 9,78 4,11


Esterri de Cardós

Gerri de la Sal

la Guingueta



València d'Àneu

Figura 1.23. Distribució del risc bàsic d’incendis forestals per municipis (ha)

Font: Elaboració pròpia a partir del mapa de risc bàsic d’incendi forestal, DMAH



1.4 Model d’ordenació i sostenibilitat

1.4.1 Assentaments residencials

Segons dades del 2005 el Pallars Sobirà és de les comarques menys urbanitzades de Catalunya, amb 468 ha. de sòl classificat com a urbà i urbanitzable que representa menys del 0,5% del territori. Aquests desenvolupaments urbans es concentren a les zones planes i al fons de les valls. Per contra, el sòl no urbanitzable és molt extens i ocupa aproximadament 135.054 ha, el que suposa més del 99,5% de la seva superfície, quan la mitjana catalana és del 94,46 %.

Malgrat això, l’any 2002, quatre comarques del Pirineu (Val d’Aran, Alta Ribagorça, Pallars Sobirà i Cerdanya) presentaven la intensitat de construcció (nombre d’habitatges per cada 1000 habitants) més elevada de Catalunya, comparable només amb la del Baix Penedès.

Segons l’Informe Ambiental del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran (juliol 2006) el sòl no urbanitzable de l’àmbit del PDU PS es troba poc ocupat per edificacions aïllades i instal·lacions. En termes absoluts el nombre d’implantacions3. en sòl no urbanitzable a la comarca és de 2.581, el que suposa una mitjana d’1,9 implantacions / km2 de sòl no urbanitzable. Aquesta mitjana a Catalunya és de 6,4 implantacions / km2.

La Taula 1.18 mostra la situació en la resta de comarques de l’Alt Pirineu, Aran i Catalunya.

* Edificacions aïllades o no classificades: càmpings, construccions, depuradores, dipòsits, coberts, sitges, hivernacles, recintes d’aigua i torres.



Taula 1.18.Implantacions en sòl no urbanitzable al Pallars Sobirà, resta de comarques de l’Alt Pirineu i Catalunya.

Àmbit Nombre d’implantacions en sòl no urbanitzable*

Implantacions / km2 de sòl no urbanitzable

Alta Ribagorça 596 1,4

Alt Urgell 4.179 2,9 Cerdanya 1.503 2,8 Pallars Jussà 3.912 2,9 Pallars Sobirà 2.581 1,9

Val d'Aran 1.155 1,8 Alt Pirineu i Aran 13.926 2,4 Catalunya 192.800 6,4

Font: Informe ambiental. Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran

Els nuclis grans que serveixen de nexe d’unió són de dimensions reduïdes, amb dificultats per assumir serveis públics o privats necessaris per a la població. Sort, la capital de la comarca, l’any 2007 tenia 2.264 habitants; la segona població, Esterri d’Àneu, 815, i el nucli de Rialp, 662. La resta d’assentaments estan per sota del 500 habitants.

Les urbanitzacions i les zones industrials i comercials són els teixits urbans que han tingut un increment relatiu més considerable, mentre que el creixement dels nuclis urbans ha estat molt més contingut en el consum de sòl.

L’anàlisi del parc d’habitatges demostra que el Pallars Sobirà, l’any 2001, es trobava molt per sobre de la mitjana catalana quan a pes de l’habitatge secundari o vacant.

La utilització de les segones residències és estacional; genera fluxos curts en temps però intensos, cosa que provoca la saturació de les infraestructures (trànsit, aigua, residus...), dels espais comuns i dels equipaments (restaurants, espais naturals, monuments...). Per altra banda, el consum de sòl per a la construcció d’habitatges per a població estacional disminueix el sòl apte per a l’agricultura i la ramaderia, la indústria o altres activitats imprescindibles per a la diversificació de l’economia.



Figura 1.24. Habitatges i segones residències a nivell municipal

Font: Pirineus Catalans. Pla Director de les Estacions de Muntanya. Memòria Eix Pallars. Sistema 4. Pallars Sobirà. Maig 2006 (Darrera actualització: 23/01/2007)

La Figura 1.25 mostra la proporció entre població permanent i estacional potencial. En aquest sentit, cal destacar que la població permanent representa només el 37,3% de l’ocupació potencial de la comarca, mentre que la població potencial per segones residències suposa el 42,1% i per turisme el 20,6%.



A la temporada d’estiu és on es dóna la punta de població al conjunt de la comarca, tot i que a l’hivern també hi ha afluència rellevant de visitants, principalment a les zones amb oferta associada a les activitats d’esquí.

El municipi de Sort, que és el nucli on es concentra el major nombre d’habitants de la comarca, acull el 27% de la població fixa total de la comarca i un similar percentatge potencial de població punta.

Figura 1.25. Població permanent i estacional en l’àmbit del PDU PS

Font: Pirineus Catalans. Pla Director de les Estacions de Muntanya. Memòria Eix Pallars. Sistema 4. Pallars Sobirà. Maig 2006 (Darrera actualització: 23/01/2007)

1.4.2 Creixement urbanístic potencial

El creixement residencial de la comarca i de la necessitat de sòl es troben més condicionats per la demanda d’habitatge de segona residència que no pas per la demanda d’habitatge per part de la població resident.

D’acord amb l’estimació de necessitat d’habitatge del PTP APIA, per al 2026 seran necessaris 523 nous habitatges principals al Pallars Sobirà. Si mantenim el seu pes relatiu en el total d’habitatges, transformaríem aquesta necessitat en un total de 1.070 habitatges. Segons la mitjana de construcció de nous habitatges, el nombre de llicències



dels darrers deu anys és de 1.767 nous habitatges. Per tant, si es mantingués un ritme similar per als propers 20 anys, es construirien 3.534 habitatges. El recompte del planejament municipal no desenvolupat al Pallars Sobirà constata un potencial de 8.789 nous habitatges, molt superior a la hipòtesi del Pla territorial i la calculada d’acord amb el ritme de construcció actual.

La Taula 1.19 mostra l’estat actual del planejament urbanístic vigent a cada un dels municipis i els habitatges potencials resultants del seu desenvolupament, i la Figura 1.26 el mapa d’habitatges totals per municipi i segons el tipus d’us.

Taula 1.19. Planejament vigent i habitatge potencial

Planejament vigent Sòl urbà consolidat

Sòl urbà no

consolidatSòl urbanitzable

Creixement potencial

planejament vigent Municipis

Figura any POUM Habitants

(2007) Habitatges (2001) habitatges habitatges habitatges

Alins DSU 1.985 suspeses 257 191 Alt Àneu NSb 1.998 450 203 235 715 949

Baix Pallars en tràmit 406 266 Espot NS 1.997 359 183 365 265 630 Esterri d'Àneu DSU 1.986 en tràmit 815 713 95 467 562

Esterri de Cardós NSb 1.983 Ai 2002 71 58

Farrera en tràmit 112 49

la Guingueta d'Àneu DSU 1.987 Ai 2002 370 156 Lladorre POUM 2.005 225 109 295 13 308 Llavorsí NSb 1.997 330 261 111 35 146 Rialp NSb 1.981 662 510 122 3.171 3.293

Soriguera DSU 1.994 en tràmit 341 310 Sort NSb 1.981 2.264 1.551 177 818 995 Tírvia NS 2.004 130 132 365 116 481 Vall de Cardós NS 2.004 399 400 522 902 1.424 Pallars Sobirà 7.191 5.092 2.287 6.502 8.789 Font: Elaboració pròpia a partir del PDU PS. Pla director urbanístic del Pallars Sobirà.



Figura 1.26 Mapa d’habitatges totals per municipi i segons el tipus d’us (cens de 2001)

Font: Pla Director Urbanístic del Pallars Sobirà. Memòria de la informació i diagnosi territorial. Octubre 2005

El fet que el relleu del Pallars Sobirà sigui abrupte i pronunciat fa escassos els terrenys amb pendents inferiors al 20%. Per aquest motiu, en aquestes àrees escasses de sòl planer i agrícola existeixi una pressió urbanística important. Els prats de dall i els espais agrícoles són elements que cal preservar del creixement urbanístic pel seu valor paisatgístic, la seva funció de connectors ecològics i socials, i la seva vulnerabilitat deguda a la seva escassetat en un entorn muntanyenc.

Segons dades de l’Informe Ambiental del Pla territorial de l’alt Pirineu i Aran (juliol 2006), a l’Alt Pirineu i Aran s’han delimitat 898 ha de teixits especialitzats residencials aïllats, el 23 % de la superfície urbana o urbanitzable de l’àmbit. A la comarca del Pallars Sobirà es localitzen tres teixits residencials aïllats de 96,5 ha amb els projectes de gestió urbanística i d'urbanització suspesos (EDICTE de 20 de juny de 2006, sobre una



resolució del conseller de Política Territorial i Obres Públiques referent al Pla director urbanístic del Pallars Sobirà).

Els Baürsos i Sant Miquel, al municipi de Rialp. Son sectors de sòl urbanitzable residencial, en discontinuïtat amb els nuclis de població i situats sobre sòls de pendents majors al 20%.

Súper Espot. Àrea classificada com a sòl urbà, en discontinuïtat amb el nucli d’Espot, només ha desenvolupat una petita part d’aquest sòl.

D’acord amb el planejament vigent (Figura 1.27 i plànol 22), en el conjunt de la comarca hi ha 360 hectàrees classificades com a sòl urbà i 220 hectàrees com a sòl urbanitzable. La distribució de les superfícies de sòl urbanitzable són molt variables segons els municipis, des d’aquells on no n’hi ha, fins al cas extrem de Rialp on, amb gairebé 100 hectàrees, quasi multiplica per 5 la seva superfície classificada com a sòl urbà.

El planejament general municipal destina gairebé la totalitat del sòl que ordena a usos majoritàriament residencials. Únicament els municipis de Sort, Vall de Cardós i Esterri d’Àneu delimiten sectors de sòl urbanitzable de caràcter industrial.

Pel que fa al sòl residencial de nova implantació proposat pel planejament general municipal, la totalitat dels diferents sectors i/o polígons d’actuació delimitats comportaria un total de 8.789 habitatges nous.

Cal remarcar l’elevat nombre d’habitatges potencials previstos per les Normes de Rialp que, tot i haver estat aprovades l’any 1981, únicament han comportat l’execució de prop d’un centenar dels més de 3.000 previstos. Igualment significatiu és que municipis de menys de 500 habitants hagin proposat creixements de 1.000 habitatges o més, com és el cas de l’Alt Àneu i de la Vall de Cardós.



SUPERFÍCIE DE RÈGIM DEL SÒL SEGONS PLANEJAMENT VIGENT (HA)

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Alins

Alt Àneu

Baix Pallars

Espot

Esterri d'Àneu

Esterri de Cardós

Farrera


Lladorre

Llavorsí

Rialp

Soriguera

Sort

Tírvia

Vall de Cardós

0,0 20,0 40,0 60,0 80,0 100,0 120,0 140,0

Alins

Alt Àneu

Baix Pallars

Espot

Esterri d'Àneu

Esterri de Cardós

Farrera


Lladorre

Llavorsí

Rialp

Soriguera

Sort

Tírvia

Vall de Cardós

Sòl urbanitzable 0,0 20,3 0,0 9,8 11,8 0,0 0,0 0,0 0,9 1,7 99,9 0,0 51,7 2,9 20,9

Sòl urbà no consolidat 0,0 9,2 0,0 49,9 3,5 0,0 0,0 0,0 3,9 2,1 4,3 0,0 21,3 7,4 7,5

Sòl urbà consolidat 15,9 23,0 20,2 14,8 17,4 3,0 7,5 26,9 5,7 10,4 14,4 24,2 42,4 4,5 20,8

Alins Alt ÀneuBaix

Pallars EspotEsterri d'Àneu

Esterri de Cardós Farrera

la Guingueta

d'ÀneuLladorre Llavorsí Rialp Soriguera Sort Tírvia

Vall de Cardós

Figura 1.27. Distribució del sòl urbà i urbanitzable

Font: Elaboració pròpia a partir del PDU PS. Pla director urbanístic del Pallars Sobirà.



1.4.3 Activitats i territori

A més de la incidència que sobre el territori pot tenir l’activitat constructora i el creixement urbanístic, altres activitats poden presentar un condicionament o importància notable sobre el territori, amb una ocupació de superfície notable, increment de mobilitat en determinades èpoques de l’any, etc. En concret, podem esmentar el cas de les activitats turístiques i de lleure d’hivern que, d’una banda, afavoreixen el creixement de les segones residències abans indicades, i de l’altra, suposen l’ocupació de parts del territori, especialment per les estacions d’esquí.

En aquest marc, cal contemplar els futurs efectes del canvi climàtic. Segons s’ha indicat a 1.2.11, i d’acord amb les previsions més recents, les conseqüències més greus del canvi climàtic al Pallars Sobirà se centrarien en la pujada de la cota de neu (per 1 ºC d’increment de temperatura, la línia de neu pujarà 150 metres, i aquest increment es podria donar en una dècada).

Tot això pot produir canvis notables en el model d’ordenació i sostenibilitat comarcal.



1.5 Vectors ambientals

1.5.1 Aigua

Consideracions generals

Al Pallars Sobirà existeixen diverses infraestructures de reserva d’aigua i/o aprofitament hidroelèctric de dimensions relativament petites que es troben seguint el curs de la Noguera Pallaresa, com el pantà de la Torrassa, amb una capacitat de 2 hm3. Però també en trobem d’altres a la Noguera de Cardós, al riu Escrita o en diferents estanys de muntanya. Així, hi ha el pantà de Borén i de Tavascan, amb una capacitat d’1 hm3; el de St. Maurici, amb una capacitat de 2 hm3; i el de Graus, amb una capacitat inferior a 1 hm3.

El Pla sectorial d’abastament i distribució d’aigua en alta a Catalunya (PSAAC) té com a principal objectiu la planificació i programació, amb terminis i imports aproximats, de la previsió de futures actuacions d’abastament d’aigua en alta. Aquesta planificació es basa en el coneixement detallat de la situació actual de l’abastament d’aigua en cada nucli i municipi de Catalunya, i de la situació prevista per als escenaris futurs considerats.

L’informe del PSACC corresponent al Pallars Sobirà (Abril 2005) i recollit en Pla director urbanístic del Pallars Sobirà. Memòria de la Informació i Diagnosi Territorial. Octubre 2005 té com a objectiu el coneixement global de la situació de l’abastament d’aigua de l’àmbit del PDU PS, tant pel que fa a la quantitat i a la qualitat dels recursos disponibles, com a les principals infraestructures. És objecte també de l’informe, la diagnosi de la seva problemàtica i la definició de les actuacions necessàries per a millorar l’abastament, adequant-lo a la demanda actual i futura.

El PSAAC argumenta que l’orografia del Pallars Sobirà, molt accidentada i amb una elevada dispersió de nuclis de petita població, provoca que l’abastament de la comarca estigui constituït per moltes xarxes (pràcticament una per cada nucli de població), amb poques possibilitats de connexió entre elles a causa de l’elevat cost que això suposa.

Segons el mateix informe, la majoria d’abastaments estan constituïts per fonts, de les quals no es té cap dada ni es fa cap aforament del cabal que aporten a les xarxes. Igualment destaca que una altra característica comuna en les xarxes de distribució és la manca de comptadors domiciliaris. La gestió de l’abastament en tots el municipis de la comarca és realitzada per l’Ajuntament corresponent.



En a diagnosi general de la comarca l’informe destaca els punts següents:

La majoria de captacions són surgències de fonts -que no han estat aforades i on no es realitza cap tipus de control del cabal que aporten- el cabal de les quals depèn directament del règim de pluges anual. Hi ha nombroses captacions que pateixen estiatge i, per aquest motiu, en algunes de les xarxes s’han de fer restriccions. En altres casos el problema de manca de cabal ve motivat per l’augment de la demanda de la xarxa. S’han detectat així problemes de quantitat d’aigua en els municipis de Esterri d’Àneu, Baix Pallars, la Guingueta d’Àneu, Lladorre, Rialp i Soriguera.

En la gran majoria dels municipis els problemes relacionats amb les infraestructures són deguts a la manca de manteniment d’aquestes i al fet que només es fan actuacions quan es donen situacions límit. Això ha provocat un progressiu deteriorament de les infraestructures que ha situat en condicions precàries alguns dels abastaments d’aigua potable. Un altre problema és que algunes de les infraestructures existents no tenen suficient capacitat per absorbir l’increment de demanda provocat pel creixement de la població o, en alguns dels casos, la manca d’elements imprescindibles com són els dipòsits reguladors.

Pel que fa a la qualitat de l’aigua, els principals incompliments detectats a la comarca són els bacteriològics a causa de la manca d’instal·lacions de desinfecció d’’una manera generalitzada. En algunes xarxes també es donen incompliments de terbolesa; no obstant, caldria disposar de resultats periòdics per determinar si estan associats o no als períodes de pluges. També es produeixen incompliments de plom en algunes xarxes, a causa bàsicament del fet que les xarxes de distribució són velles i encara hi ha escomeses de plom.

L’informe destaca que la xarxa de Sort (la que ha de subministrar més cabal de tota la comarca), s’abasta mitjançant un pou i una captació superficial. En menor nombre que les captacions a fonts, també hi ha captacions superficials a torrents o barrancs en algunes de les xarxes, aquest tipus de captacions poden provocar problemes puntuals de terbolesa quan hi ha tempestes. L’informe indica, en canvi, els municipis que no presenten problemes de qualitat ni de quantitat són: Espot, Llavorsí, Tírvia i la Vall de Cardós.



Taula 1.20. Principals actuacions previstes pel Pla d’abastament i distribució d’aigua en alta

Municipi Actuació Alt Àneu Nova portada d’aigua al nucli de Borén

Esterri d’Àneu Nova portada d’aigua al dipòsit d’Esterri d’Àneu

Guingueta d’Àneu Nova portada d’aigua al nucli de Berrós Sobirà. La xarxa de Berrós

Guingueta d’Àneu Prolongació de la portada a Berrós Sobirà fins al dipòsit de Berrós Jussà

Lladorre Nova captació al nucli de Tavascan

Rialp Nova portada d’aigua al nucli de Surp

Soriguera Nou pou en al·luvial a Baro i impulsió fins al dipòsit regulador

Soriguera Millora de la captació al nucli de Soriguera

Sort Nova portada d’aigua a Bernui

Sort Substitució de la canonada al nucli de Sorre.

Baix Pallars Nou dipòsit regulador d’aigua potable a Bresca

Font: Agència Catalana de l’Aigua, 2005

Altres mancances detectades per les quals l’informe proposa noves xarxes d’abastament d’aigua es localitzen en els nuclis següents:

Bretui.

Moncortés.

Capestany.

Mallolís.

Consums actuals i potencials

A nivell de l’àmbit del PDU PS, i segons l’informe del PSAAC, el cabal subministrat en alta és d’aproximadament 1,13 Hm³/any i la dotació global mitjana de 376 L/hab.dia. D’altra banda, el cabal consumit en baixa és de 0,76 Hm³/any, obtenint-se uns rendiments globals a les xarxes de la comarca al voltant del 70%. Els rendiments més baixos es detecten als municipis d’Alins, baix Pallars, Esterri de Cardós i Rialp i oscil·len entre el 49 i 60%.

Pel càlcul de les dotacions, l’informe del PSAAC recull les dades de població del 2003 i del 2004 dels municipis del Pallars Sobirà -segregades per nuclis en els casos en que es disposa de la informació- sense citar-ne la font però. L’informe té en compte la població



permanent com la població estacional. L’informe del PSAAC determina en la seva prognosi de cabals en alta –que comprèn el cabal subministrat anual, la dotació total i el rendiment de les xarxes de la comarca als anys 2003 i 2004 i les prognosis pels anys 2015 i 2025- una previsió de creixement del cabal subministrat a la comarca que assoleix els 1,31 Hm3/any al 2015 i els 1,44 Hm3/any al 2025. Les dotacions en alta domèstiques es mantenen estables al voltant dels 250 L/hab/dia.

Aquest increment de cabal ve donat principalment per l’increment poblacional previst –prognosi de població realitzada pels horitzons 2015 i 2025.

De l’anàlisi de les dades es desprèn un índex de creixement anual previst al voltant de l’1,15% anual fins l’any horitzó 2015 i de l’1,10% anual des de l’any 2015 fins l’any 2025. L’informe té en compte el fenomen d’estacionalitat i justifica les seves dades de la manera següent: Fent referència al Pla Territorial de l‘Alt Pirineu i Aran, cal comentar que la prognosi de població que es considera en dit Pla per a l’any horitzó 2026 és de 7.857 habitants i la població fixa considerada en el Pla d’Abastament per a l’any horitzó 2025 és de 7.496 habitants. No obstant, en ser una comarca amb elevada estacionalitat, la població equivalent que resulta per a l’any horitzó 2025 és de 13.634 habitants. D’aquesta manera, en el dimensionat de les noves infraestructures, en aquelles xarxes on sigui necessari, ens quedem del costat de la seguretat.

Les dades disponibles d’extraccions i de recursos disponibles del Massís Axial Pirinenc es mostren a la Figura 1.28 i són extretes de IMPRESS. S’hi pot comprovar que el subministrament és el principal ús que es dóna al recurs hídric.

La major part de captacions per a abastament es realitzen a través de fonts.

S’observa també que la major part de captacions se situen a les proximitats dels cursos fluvials. Si bé no es tenen dades sobre el tipus de captació, aquesta característica pot indicar que majoritàriament es tracta de pous soms i poc cabalosos.

Cal destacar igualment que el balanç recursos disponibles-extraccions és altament favorable. Per tant, i tal i com ja s’ha indicat en punts anteriors, les limitacions vénen més per aspectes infraestructurals que no pas per qüestions de capacitat.



Figura 1.28. Recursos disponibles i extraccions a la massa d’aigua subterrània del Massís Axial Pirinaic.

Font: Consulta IMPRESS interactiva, web de l’Agència Catalana de l’Aigua..

A partir dels paràmetres urbanístics analitzats en el marc de la redacció d’aquest PDU PS s’han fet estimacions dels consums d’aigua actuals i potencials per a usos domèstics, de serveis, i industrials segons el planejament vigent. Per fer aquestes estimacions s’ha considerat el sostre d’habitants potencial del planejament vigent (sòl urbà consolidat i no consolidat i sòl urbanitzable) i un índex de consum de 200 L/habitant/dia en el cas d’usos residencials, 9.461 m3/ha/any i 10 m3 activitat/dia en el cas d’usos industrials, i de 22.995 m3/ha/any en el cas d’usos turístics . El resultat d’aquestes estimacions, força harmònic amb les dades del PSAAC exposades més amunt, es mostra a la Figura 1.29.

CONSUM ACTUAL I POTENCIAL D'AIGUA SEGONS PLANEJAMENT VIGENT (Hm3)

0,00 0,50 1,00 1,50 2,00 2,50 3,00 3,50

Sòl urbà consolidat

Potencial planejamentvigent

Figura 1.29. Estimació del consum actual i potencial d’aigua per a usos domèstics, de serveis, industrials segons planejament vigent

Font: Elaboració pròpia a partir de diverses fonts



Sanejament

Les deficiències en dotacions de depuradores, abocadors i deixalleries dels municipis de l’àmbit del PDUSC segons la Memòria de la Informació i Diagnosi Territorial del PDU PS (Octubre 2005) eren pel que fa a les més grans, a final de la dècada passada, les relacionades amb la depuració de les aigües residuals, abocades de manera incontrolada als rius de la comarca.

Actualment, a la comarca hi ha sis depuradores en funcionament. Destaquen les de Sort, des de l’any 1995, i la d’Esterri d’Àneu, des de l’any 1999 i que dóna servei als nuclis d’Esterri i de València d’Àneu. Totes dues són apliquen un tractament de tipus biològic, la de Sort té capacitat de 1.120 m3/dia i funciona per 5.600 habitants equivalents, la d’Esterri té capacitat de 825 m3/dia per 3.300 habitants equivalents.

A partir dels paràmetres urbanístics analitzats en el marc de la redacció d’aquest PDU PS s’han fet estimacions de la generació actual i potencial d’aigües residuals domèstiques segons el planejament vigent. Per fer aquestes estimacions s’ha considerat el sostre d’habitants potencial del planejament vigent (sòl urbà consolidat i no consolidat i sòl urbanitzable) i un índex de generació de 180 L/habitant/dia en el cas d’usos residencials, 9 m3 activitat/dia en el cas d’usos industrials, i de 20.696 m3/ha/any en el cas d’usos turístics. El resultat d’aquestes estimacions, es mostra a la Figura 1.30.

GENERACIÓ ACTUAL I POTENCIAL D'AIGÜES RESIDUALS SEGONS PLANEJAMENT VIGENT (Hm3)

0,00 0,50 1,00 1,50 2,00 2,50 3,00



Figura 1.30. Estimació de la generació actual i potencial d’aigües residuals domèstiques segons planejament vigent


No es té constància d’actuacions de reutilització d’aigües de depuradora regenerades.

A la taula següent es mostren les depuradores en servei dins de l’àmbit del PDU PS, totes gestionades per l’empresa ISOLUX WAT SA. S’hi observa que la capacitat global



anual de tractament és aparentment suficient per a tractar el volum d’aigües residuals domèstiques estimat, si bé això no vol dir que no es puguin produir problemes puntuals de capacitat en èpoques de màxima ocupació, o en determinats nuclis que encara no tenen resolt el sanejament de les seves aigües residuals.

Taula 1.21. Llistat de Depuradores en Servei dins de l’àmbit del PDU PS (actualitzat a abril 2008)

Municipi

Any

de

posa

da e

n m

arxa

Mun

icip

is

Tipu

s de

tr

acta

men

t

Punt

d’

aboc

amen

t

km

col·l

ecto

rs

Nom

bre

de

bom

bam

ents

Cab

al

diss

eny

(m3 /d

ia)

Cab

al

diss

eny

(Hm

3 /any

)

Pobl

ació

eq

uiva

lent

(h

-e)

Espot 2002 Espot biològic Riu escrità 1 0 912 0,3 3.648

Esterri d'Àneu 1998

València d'Àneu, Esterri d'Àneu

biològic Riu Noguera Pallaresa 5 0 825 0,3 3.300

Guinguetad'Àneu 2002 Guingueta

d'Àneu

biològic amb

eliminació de

nitrogen i fòsfor

Pantà de Torrassa 1 1 168 0,1 420

Rialp 2002 Rialp biològic Riu Noguera Pallaresa 1 1 1152 0,4 2.880

Sort 1995 Sort biològic Riu Noguera Pallaresa 0 1 1100 0,4 5.500

Vall de Cardós 2002 Riera de

Cardós biològic Riu Noguera de Cardós 1 1 264 0,1 1.056

TOTAL 4.421 1,6 16.804

Font: Web Agència Catalana de l’aigua

Dins de l’àmbit del PDU PS no hi ha cap instal·lació de post-tractament de fangs en servei.

Les actuacions programades pel Programa de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes (PSARU), actualització 2007, en l’àmbit del PDU PS són les que es mostren a la taula següent, on cal destacar la nova depuradora prevista al municipi de Llavorsí.



Taula 1.22. Actuacions programades pel PSARU en l’àmbit del PDU PS.

Actuació prevista Municipi Pressupost (€)

100078 Sistema de Sanejament d’Alins Alins 387400 ALN

10100 del nucli d’Àreu. TM Alins Alins 340900 AREU

1005 Sistema de Sanejament del nucli d’Isavarre. TM Alt Àneu

Alt Àneu 674.900 AAIV

10179 Sistema de Sanejament del nucli de Gerri de la Salt. TM Baix Pallars

Baix Pallars 584.500 BPGS

26135 Tractament de Fangs. Esterri d’Àneu Esterri d’Àneu 200.000 EDA

26136 Eliminació d’aigües blanques. Esterri d’Àneu Esterri d’Àneu 70.000 EDA

10362 Sistema de Sanejament Espot Espot 370.584 EPT

2252 Sanejament d’Espot i d’Estais. TM Espot. Complementari

Espot 224.176 EPT

2472 Estació depuradora d’aigües residuals d’Espot Espot 137.314 EPT

100449 Sistema de sanejament del nucli d’Escaló. TM La Guingueta d’Àneu

Guingueta d’Àneu 288.000 GGAO

842 Estació depuradora d’aigües residuals i col·lector en alta de Llavorsí

Llavorsí 724.194 LLV

10551 Sistema de Sanejament del nucli de Tavascan. TM LLadorre

LLadorre 631.700 LDRT

10910 Sistema de sanejament del nucli de Roni. TM Rialp

Rialp 343.700 RIAI

26114 Ampliació EDAR Rialp Rialp 821.809 RIA

11098 Sistema de sanejament del nucli d’Altron. TM Sort Sort 354.138 SORA

11106 Sistema de sanejament del nucli de Saurí. TM Sort Sort 201.940 SORS

16002 Connexió de nuclis al sistema de la Bastida. TMSort

Sort 333.500 SOR

854 Connexió de nuclis al sistema de Sort C-13 Sort 240.000 SOR

26104 Eliminació aigües blanques sistema Vall de Cardós

Vall de Cardós 4000 VDC

11320 Connexió de nuclis al sistema de la Vall de Cardós Vall de Cardós, La

37.263 VDC

Font: PSARU 2005 (Actualització 2007)

1.5.2 Energia

1.5.2.1 Consums

No s’ha pogut disposar de dades en relació al consum d’energia en l’àmbit del Pallars Sobirà, tot i que se n’han fet estimacions a partir dels paràmetres urbanístics analitzats en el marc de la redacció d’aquest PDU PS. Per fer aquestes estimacions s’ha considerat el sostre d’habitants potencial del planejament vigent (sòl urbà consolidat i no consolidat i



sòl urbanitzable) i un índex de consum de 0,35 TEP/habitant/any4 per als usos residencials, 17 TEP/activitat/any per als usos industrials, i 23 TEP/ha/han per als usos turístics. El resultat d’aquestes estimacions es mostra a la Figura 1.31.

CONSUM ACTUAL I POTENCIAL D'ENERGIA SEGONS PLANEJAMENT VIGENT (TEP)

0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000 14.000 16.000



Figura 1.31. Estimació del consum actual i potencial d’energia per a usos domèstics segons planejament vigent


1.5.2.2 Generació

Hidroelèctrica

El riu Noguera Pallaresa és l’eix vertebrador i econòmic de totes les comarques que travessa, i ha estat utilitzat des d'èpoques remotes com a mitjà de comunicació fluvial per a l'explotació i transport de la fusta. En 1914 va ser la primera conca que es va equipar per a la generació d'energia elèctrica, arribant a la instal·lació actual aprox. de 237.000 kW.

Les condicions físiques del Noguera i dels seus afluents va possibilitar la instal·lació d'infraestructures hidroelèctriques a partir dels anys 50. Aquest riu va ser un dels primers que es va preparar per a la producció d'energia elèctrica a gran escala. La construcció de diferents preses i pantans suposa la fi dels aprofitaments tradicionals. En el Noguera Pallaresa es van crear tres grans pantans; el de Sant Antoni a Talarn amb 202 Hm3 de capacitat, el de Terradets amb 33 Hm3 i el de Camarasa de 163 Hm3, sense oblidar la

4 TEP: Tona Equivalent de Petroli, és la unitat que s’utilitza per a comparar diverses fonts d’energia



presa de la Torrassa en La Guingueta que regula les aigües de la zona alta del Pallars. De centrals hidroelèctriques en el Pallars Sobirà se’n van construir fins a 25. La Taula 1.23 i la Taula 1.24 mostren les centrals hidroelèctriques en servei dins l’àmbit del PDU PS de règim ordinari i especial respectivament.

Taula 1.23. Centrals hidroelèctriques de règim ordinari en servei en l’àmbit del PDU PS

Nom de la central Municipi Any de construcció Potencia (KW) Espot Espot 1953 9.760 Espot Salt de Torrasa Espot 1955 4.400 Esterri Esterri d'Àneu 1958 26.640 Esterri Salt d'Unarre Esterri d'Àneu 1958 8.000 Lladres Espot 1967 900 Llavorsí Llavorsí 1966 52.800 Montamara* Lladorre 1974 8.800 Sant Maurici Espot 1954 14.640 Tavascan inferior Lladorre 1971 120.440

* La central de Montamara és la primera central reversible que ha entrat en funcionament a Catalunya i una

de les primeres a l’Estat Espanyol.

Font: Pla director urbanístic del Pallars Sobirà. Memòria de la Informació i Diagnosi Territorial. Octubre 2005, citant la Direcció General d’Energia i Mines

Taula 1.24. Centrals hidroelèctriques de règim especial en servei en l’àmbit del PDU PS

Nom de la central Municipi Any de construcció Potencia (KW) CH Vallespir Rialp 1997 3.305 CH Mal Pas Llavorsí 1997 3.070 CH Montenatró Llavorsí 1997 2.515 CH Berasti Sort 1993 4.500 Llavorsí Llavorsí 1992 100 Alòs d'Isil Alòs d'Isil 1988 558 CH Sort Sort 1988 320 Sant Antoni Rialp 1985 200

Font: Pla director urbanístic del Pallars Sobirà. Memòria de la Informació i Diagnosi Territorial. Octubre 2005, citant la Direcció General d’Energia i Mines

Cal destacar que el Pla únic d'obres i serveis de Catalunya (PUOSC) preveia per al 2006 la realització d’una nova minicentral hidroelèctrica a Esterri de Cardós, i que en el municipi de Llavorsí s’ha construït una nova central hidroelèctrica que es va posar en funcionament a principis d’estiu del 2005.



Gas

Si bé el Pallars Sobirà no està inclòs en el pla d’extensió de la xarxa de gasoductes de Catalunya atesa la llunyania de les xarxes principals i la baixa densitat de població, s’ha avançat en la gasificació mitjançant xarxes locals, amb la instal·lació de dipòsits d’emmagatzematge i xarxes de distribució. En el 2005 els municipis amb projectes per al subministrament de gas són Sort, Llavorsí i Rialp, mentre a València d’Àneu la instal·lació estarà finalitzada en 2006.

Energia solar i eòlica

Alguns municipis del Pallars Sobirà, com Farrera, Esterri de Cardós i Llavorsí, han rebut subvencions per al foment de l’eficiència energètica i les energies renovables.

Per altra banda, es preveu dotar de plaques fotovoltaiques diferents refugis, com el centre de natura de Collegats, finançat per l'ajuntament de la Pobla, o els d’Aigüestortes i la vall Farrera que comptarien amb el finançament de centres excursionistes.

Pel que fa a energia eòlica, el Decret 174/2002 inclou l’aprovació del mapa d’implantació de l’energia eòlica zonifica el territori de Catalunya segons la seva idoneïtat o no, des del punt de vista ambiental, per a la instal·lació de parcs eòlics. En aquest sentit, el Mapa contempla tres zones:

Zona compatible: zona idònia per a la implantació de parcs eòlics pel que fa a la protecció del patrimoni natural.

Zona d’implantació condicionada: zona on l’existència de valors naturals que han de ser protegits exigeix una declaració d’impacte ambiental positiva per a cada projecte que garanteixi la compatibilitat del projecte o l’establiment de mesures correctores que evitin l’impacte sobre els valors objecte de protecció.

Zona incompatible: zona del territori exclosa de la implantació de parcs eòlics on la presència de valors naturals de protecció prioritària aconsellen no fer-hi cap intervenció d’infraestructures d’aprofitament eòlic.

La Figura 1.32 mostra la distribució de d’aquestes zones en l’àmbit del Pla, on s’observa que als municipis d’Alins, Lladorre i València d’Àneu hi ha zones compatibles.



DISTRIBUCIÓ DE LES ZONES DE COMPATIBILITAT AMB LA IMPLANTACIÓ DE PARCS EÒLICS (ha)

0 5.000 10.000 15.000 20.000 25.000

Alins

Burg

Espot

Esterri d'Àneu

Esterri de Cardós

Gerri de la Sal


Lladorre

Llavorsí

Rialp

Ribera de Cardós

Soriguera

Sort

Tírvia

València d'Àneu

Zona incompat ible 17.897 6.183 9.682 853 1.653 12.914 10.881 14.568 6.828 6.347 5.592 10.553 10.526 867 19.281

Zona compat ible 359 129 2.474


Esterri de Cardós

Gerri de la Sal

la Guingueta



València d'Àneu

Figura 1.32. Distribució de les zones de compatibilitat amb la implantació de parcs eòlics


1.5.2.3 Distribució

La dispersió dels assentaments de la comarca ha estat la causa de què el proveïment dels serveis energètics sigui en molts casos insuficient. En la memòria de la Informació i Diagnosi territorial d’aquest PDU PS es comenta que segons l’informe El Sistema Eléctrico Ibérico del desembre 2004 a la comarca hi ha dues línies d’alta tensió: la que arriba a Tavascan i prové de la Pobla de Segur, de 220 KV de potència, i la que ve de Cercs, passant per Llavorsí, fins a Tavascan, també de 220 KV.

Fecsa-Endesa, amb la voluntat de reduir l’impacte de les seves instal·lacions dins del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, ha retirat dues línies aèries en zona protegida (una de les quals comptava amb més de 100 torres al llarg de 6,6 Km), ha desballestat instal·lacions hidroelèctriques abandonades i ha construït un grup electrogen insonoritzat a la presa de Sant Esperit.



1.5.3 Residus

Residus municipals

El Consell Comarcal del Pallars Sobirà és l’òrgan encarregat de dur a terme el programa de gestió de residus municipals elaborat per l’Agència de Residus de Catalunya, adaptant-lo a les particularitats de la comarca. En aquest sentit ha posat en marxa el Pla de millora ambiental que formalitza la línia de desenvolupament d’infraestructures i equipaments necessaris per a la recollida, transport i tractament dels residus generats a la comarca.

D’acord amb les dades disponibles a l’Agència de Residus de Catalunya, en l’àmbit del PDU PS es generen 4.039 tones de residus municipals anuals (2006), de les quals se’n recull selectivament el 27%. El 73,31% restants (2.961,00 tones) es destina a dipòsit controlat.



0 200 400 600 800 1.000 1.200 1.400 1.600

Alins

Alt Àneu

Baix Pallars

Espot

Esterri d'Àneu

Esterri de Cardós

Farrera


Lladorre

Llavorsí

Rialp

Soriguera

Sort

Tírvia

Vall de Cardós

Fracció resta directe per depòsit controlat 104 190 110 235 306 7 30 87 53 214 375 68 962 30 190

Altres recollida select iva 3 8 4 7 14 1 1 7 2 2 6 3 20 1 3

Residus voluminosos 9 0 14 0 1 3 5 0 6 8 20 9 64 5 11

Envasos lleugers 2 6 5 1 14 1 1 4 3 3 10 3 30 1 7

Paper i cartró 8 15 5 20 58 1 1 10 6 19 47 7 141 4 19

Vidre 14 25 15 31 41 1 4 12 7 28 50 9 128 4 25

Alins Alt ÀneuBaix

Pallars EspotEsterri d'Àneu

Esterri de Cardós Farrera

la Guingueta

d'ÀneuLladorre Llavorsí Rialp Soriguera Sort Tírvia

Vall de Cardós

RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS (TONES)

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Alins

Alt Àneu

Baix Pallars

Espot

Esterri d'Àneu

Esterri de Cardós

Farrera


Lladorre

Llavorsí

Rialp

Soriguera

Sort

Tírvia

Vall de Cardós

Pallars Sobirà

Catalunya

Figura 1.33. Recollida de residus municipals en l’àmbit del PDU PS, 2006. Percentatge i pes.

Font: Web de l’Agència de Residus de Catalunya

La Figura 1.33 mostra les estadístiques de recollida de residus municipals en l’àmbit del PDU PS per fraccions, en pes i percentatges. Cal destacar-hi l’important pes del municipi de Sort respecte el total de la comarca i l’elevat índex de recollida selectiva del municipi



d’Esterri de Cardós respecte el global del Pallars Sobirà (46% respecte 27% respectivament). Per altra banda, és important notar que segons aquestes dades, al 2006 no hi havia recollida selectiva de matèria orgànica, i que tota la fracció unitària es destinava a dipòsit controlat.

Pel que fa a l’índex de generació de residus municipals, la mitjana de la comarca és d’1,6 kg/hab/dia, molt semblant a la mitjana de Catalunya tot i que cal destacar la important variabilitat de dades, que van dels 0,5 kg/hab/dia d’Esterri de Cardós als 2,3 kg/hab/dia de Llavorsí (vegeu la Figura 1.34).

ÍNDEX DE GENERACIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS (kg/hab/dia)

1,52

1,47

1,10

2,24

1,48

0,54

1,10

0,91

0,99

2,25

2,14

0,81

1,64

1,02

1,78

1,57

1,54

0,00 0,50 1,00 1,50 2,00 2,50

Alins

Alt Àneu

Baix Pallars

Espot

Esterri d'Àneu

Esterri de Cardós

Farrera


Lladorre

Llavorsí

Rialp

Soriguera

Sort

Tírvia

Vall de Cardós

Pallars Sobirà

Catalunya

Figura 1.34. Índex de generació de residus municipals, 2006.

Font: Web de l’Agència de Residus de Catalunya.

En relació a la planificació de la gestió de residus municipals, a continuació es reflecteix la informació aportada pel DMAH en el document de referència a l’IAP del PDU PS en relació a l’àmbit del Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Alta Ribagorça i Vall d’Aran:

El Pla d’acció per a la gestió de residus municipals a Catalunya 2005-2012 i, en especial, el Pla territorial sectorial d’infraestructures (en fase de redacció), marca les previsions futures de generació de residus municipals per cadascuna de les fraccions recollides i les necessitats d’infraestructures associades.



Per tal de racionalitzar la gestió dels residus municipals, reduir el seu desplaçament reordenant els fluxos actuals i determinar les instal·lacions necessàries en base als principis de proximitat i suficiència, el Pla considera 7 zones que hauran de ser –amb ajustos territorials per complir criteris de proximitat i realitat geofísica- autosuficients en la gestió de totes les fraccions separades dels residus municipals. Aquestes 7 zones es divideixen en 28 àmbits, que com a mínim seran autosuficients en la gestió de les fraccions Resta i Rebuig. El Pallars Sobirà ha quedat englobat en l’àmbit 7.1 que conformen el Pallars Jussà, l’Alta Ribagorça i la Val d’Aran.

La prognosi de generació de residus pel període 2005-2012 es fa a partir dels models de creixement de població elaborats per l’IDESCAT i en base a l’evolució de la generació de residus per habitant extretes de les dades històriques de l’ARC (1998-2004). La taula següent mostra l’evolució prevista de les quantitats de residus generades en l’àmbit 7.1 abans esmentat:

Figura 1.35. Previsions de recollida en l’àmbit de 7.1 del Pla territorial sectorial d’infraestructures.

Font: Document de referència de l’IAP del PDU PS. DMAH, 2007.

Aquestes dades es completen amb les de residus generats per habitant, que augmenten de 1.89 kg/hab.dia al 2004 a 2.03 kg/hab.dia previstos pel 2012.

Per altra banda, la Figura 1.36 mostra una estimació de la generació actual i potencial de residus domèstics segons planejament vigent. Aquesta estimació s’ha fet considerant un índex mig d’1,57 kg/habitant/dia.



GENERACIÓ ACTUAL I POTENCIAL DE RESIDUS DOMÈSTICS SEGONS PLANEJAMENT VIGENT (Tones)

0 5.000 10.000 15.000 20.000 25.000

Actual (2006)

Tones (potencial urbàconsolidat)

Total planejament vigent (sòlurbà i urbanitzable)

Figura 1.36. Estimació de la generació actual i potencial de residus domèstics segons planejament vigent




Residus industrials

Atenent a les dades de les declaracions de residus, en l’àmbit del PDU PS 24 activitats van declarar un total de 2.676 tones de residus a l’any 2005. La gran majoria d’aquests residus són no especials (98,7%), de manera que només l’1,3% (36 tones) corresponen a especials (Taula 1.25).

Dels residus no especials, el 85% correspon a fangs de depuradora, i dels especials, el 64% corresponen a residus hospitalaris.

Taula 1.25. Residus industrials declarats per municipi segons declaració 2005 (tones)

Municipi Nombre d’empreses Especials Inerts No especials Total %

Alins 1 0 0 0 0 0 Alt Àneu 0 0 0 0 0 0 Baix Pallars 0 0 0 0 0 0 Espot 3 0 0 54 54 2,02 Esterri d'Àneu 3 0 0 1.211 1.211 45,25 Esterri de Cardós 0 0 0 0 0 0 Farrera 0 0 0 0 0 0 la Guingueta d'Àneu 1 0 0 199 199 7,44 Lladorre 0 0 0 0 0 0 Llavorsí 3 13 0 18 31 1,16 Rialp 4 1 0 11 12 0,45 Soriguera 0 0 0 0 0 0 Sort 5 22 0 814 836 31,24 Tírvia 1 0 0 0 0 0 Vall de Cardós 3 0 0 333 333 12,44 TOTAL PDU PS 24 36 0 2.641 2.677 100

Font: Web de l’Agència de Residus de Catalunya

Segons informació facilitada pel DMAH en el document de referència a l’IAP del PDU PS, la generació de residus industrials no mostra cap tendència significativa (tret de l’augment provocat per les depuradores urbanes), i a nivell català les 2876 tones del 2004 van significar únicament el 0.06% del total de residus industrials declarats.



EVOLUCIÓ DELS RESIDUS INDUSTRIALS DECLARATS (TONES)

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

Especials 0 0 7 4 15 12 15 26 25 54 36

Inerts 0 0 0 0 0 0 14 0 0 0 0

No especials 6 1.214 1.103 410 380 417 535 798 688 2.823 2.641

Total 6 1.214 1.110 414 395 429 564 824 713 2.877 2.677

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

Figura 1.37. Evolució dels residus industrials declarats (tones)


Infraestructures de gestió

Al Pallars Sobirà hi ha dues deixalleries fixes, la d’Esterri d’Àneu i la de Sort, i una de mòbil, a més del Dipòsit Controlat de residus municipals a Sort. Cal remarcar també el projecte d’un dipòsit controlat de residus de la construcció a Sort que es troba en fase de tramitació (Taula 1.26). A la comarca no hi ha cap instal·lació per a la gestió de residus industrials.

Taula 1.26. Instal·lacions de gestió de residus de tercers existents i previstes al Pallars Sobirà

NOM UBICACIÓ POBLACIÓ ACTIVITAT

Deixalleria d’Esterri d’Àneu Camí vell – Riu de Son

Esterri d’Àneu

Deixalleria

Deixalleria de Sort Carretera d’Enviny km 0.5

Sort Deixalleria

Deixalleria Mòbil Consell Comarcal Pallars Sobirà

Deixalleria mòbil

Dipòsit controlat de residus municipals de Sort

Crta. N-260 (1km de Sort)

Sort Dipòsit controlat (en fase clausura)

Dipòsit controlat de residus de la construcció

Pedrera Enviny Sort Dipòsit controlat (projecte en fase de tramitació)




En relació al Dipòsit Controlat de residus municipals de Sort, cal destacar que es troba en fase de clausura, de manera que actualment la gestió de la fracció resta es gestiona en el dipòsit controlat de Tremp.

El Pla d’acció per a la gestió de residus municipals a Catalunya 2005-2012 i en especial el Pla territorial sectorial d’infraestructures (en fase de redacció), marquen les previsions futures de generació de residus municipals per cadascuna de les fraccions recollides i les necessitats d’infraestructures associades.

La prognosi del Pla d’infraestructures per aquest àmbit dóna una xifra propera als 36.000 habitants en l’horitzó 2012.

1.5.4 Atmosfera

La legislació vigent en matèria de qualitat de l’aire estableix els instruments necessaris per a limitar les emissions a l’atmosfera d’agents contaminants i definir i establir uns valors de referència per als nivells d’immissió. En aquest marc, la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (Direcció de Qualitat Ambiental del DMAH) ha elaborat els Mapes de Vulnerabilitat i Capacitat del Territori per a les 9 zones de Qualitat de l’Aire de Catalunya. Les Zones de Qualitat de l’Aire són zones delimitades a partir de les condicions de dispersió dels contaminants, que depenen bàsicament de la climatologia i l’orografia i de les emissions. El Pallars Sobirà pertany a la zona 8

Els Mapes de Vulnerabilitat i Capacitat del Territori per als diferents contaminats identifiquen les àrees del territori que ofereixen condicions més favorables per a l’establiment de nous focus emissors. Aquests mapes han de constituir una eina per a avaluar la incidència dels contaminants emesos a l’atmosfera en una zona determinada i un element de referència que ha de facilitar l’actuació dels poders públics en matèria de planificació i ordenació del territori per preservar i/o millora la qualitat de l’aire.

En l’àmbit del PDU PS, la vulnerabilitat per exposició als diferents contaminants (monòxid de carboni, partícules sòlides totals i diòxid de sobre) és nul·la en la totalitat del territori (Figura 1.38). No hi ha informació rellevant al Pallars Sobirà en relació a capacitat del territori front a contaminants (Figura 1.39).



Figura 1.38.Mapes de vulnerabilitat del territori per als diferents contaminants. Pallars Sobirà.

Font: DMAH

Figura 1.39.Mapes de capacitat del territori per als diferents contaminants. Pallars Sobirà.

Font: DMAH



1.5.5 Contaminació acústica i lluminosa

Contaminació acústica

La Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, determina l’obligatorietat que els municipis disposin de mapes de capacitat acústica.

Els objectius d’aquests mapes es sintetitzen bàsicament en:

Classificar les zones del municipi, segons la seva sensibilitat acústica (zones amb una mateixa percepció acústica).

Disposar d’una base perquè l’administració municipal pugui definir programes d’actuació, prevenció, determinació de zones urbanitzables, zones de servitud, etc.

La Llei també estableix uns valors límit d’immissió per a les infraestructures i activitats que siguin de creació posterior a l’entrada en vigor de la Llei. Per a les infraestructures i vies urbanes ja existents en el moment d’aprovar-se la Llei, els valors són més permissius i es denominen valors d’atenció (Taula 1.30) Si se sobrepassen aquests valors d’atenció, la Llei preveu l’obligació d’elaborar un pla de mesures de millora acústica.

No es disposa dels mapes de capacitat acústica del conjunt de municipis de l’àmbit del Pla.

Taula 1.27. Nivells sonors establerts en la Llei de protecció contra la contaminació acústica

Valors límit d’immissió Valors d’atenció ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA

Dia Nit Dia Nit

Zona sensibilitat acústica alta 60 50 65 60

Zona sensibilitat acústica moderada 65 55 68 63

Zona sensibilitat acústica baixa 70 60 75 70

Tal com determina la Llei 16/2002, de 28 de juny, les noves infraestructures i activitats que es desenvolupin en l’àmbit de la modificació hauran d’ajustar-se als valors límit d’immissió en funció a la zona de sensibilitat acústica que atorgui el mapa de capacitat acústica del municipi un cop aprovat.



Contaminació lluminosa

El Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn concreta les característiques de les zones en funció de la seva protecció a la contaminació lluminosa. El grau de major protecció serà per a les zones E1 i el de menor protecció seran les E4:

a) Les zones E1 són les zones de màxima protecció a la contaminació lluminosa; corresponen a les àrees coincidents amb els espais d’interès natural, les àrees de protecció especial i les àrees coincidents amb la xarxa Natura 2000.

b) Es considera com a zona E2 el sòl no urbanitzable fora d’un espai d’interès natural o d’una àrea de protecció especial o d’una àrea de la xarxa Natura 2000.

c) Les zones E3 són les àrees que el planejament urbanístic les qualifica com a sòl urbà o urbanitzable.

d) Les zones E4 són àrees en sòl urbà d’ús intensiu a la nit en activitats: comercials, industrials o de serveis i també vials urbans principals. Les determina l’ajuntament de cada municipi, el qual haurà de notificar la proposta de zonificació al Departament de Medi Ambient i Habitatge, que n’haurà de fer l’aprovació. No poden classificar-se zones E4 a menys de 2 km d’una zona E1.

El plànol 20, de protecció envers la contaminació lluminosa, mostra la localització de les diferents zones en l’àmbit del Pla, i la Figura 1.40 la distribució de les superfícies. S’hi observa que prop del 70% de l’àmbit del Pla és zona E1, i que gairebé tota la resta és zona E2, de manera que les zones E3 representen menys de l’1%. En l’àmbit del Pla no hi ha zones E4.



0 5.000 10.000 15.000 20.000 25.000

Alins

A lt Àneu

Baix Pallars

Espot

Esterri Cardós

Esterri d'Àneu

Farrera

Guingueta d’Àneu

Lladorre

Llavorsí

Rialp

Soriguera

Sort

Tírvia

Vall Cardós

Zona E3. Protecció moderada 14 0 27 31 2 26 9 13 85 184 24 102 6 48

Zona E2. Protecció alta 1015 3180 2214 624 362 5487 6267 1894 2455 3159 2540 2183 4730 808 4398

Zona E1. Protecció màxima 17222 3002 7441 198 1289 7427 4588 12789 4361 3103 2868 8346 5693 53 17302

Alins Alt Àneu Baix Pallars

Espot Esterri Cardós

Esterri d'Àneu

Farrera Guingueta d’Àneu

Lladorre Llavorsí Rialp Soriguera Sort Tírvia Vall Cardós

ZONIFICACIÓ SEGONS LA PROTECCIÓ ENVERS LA CONTAMINACIÓ LLUMINOSA

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Alins

A lt Àneu

Baix Pallars

Espot

Esterri Cardós

Esterri d'Àneu

Farrera

Guingueta d’Àneu

Lladorre

Llavorsí

Rialp

Soriguera

Sort

Tírvia

Vall Cardós

Total Pallars Sobirà

Figura 1.40. Zones de protecció envers la contaminació lluminosa per municipis, percentatge i superfície (ha).

Font: DMAH

Aquest mateix Decret també estableix que els ajuntaments poden modificar el tipus de zona de protecció a la contaminació lluminosa que s’assigna al seu terme municipal,



sempre que això no suposi una disminució del nivell de protecció atorgada per aquest reglament. Caldrà informar a l’Oficina per a la Prevenció de la Contaminació Lluminosa.

La il·luminació en sol urbà proper a zones de màxima protecció (E1) o zones aquàtiques marines i continentals, serà especialment respectuosa en evitar efectes pertorbadors en el medi. Si escau, el Departament de Medi Ambient i Habitatge d’acord amb l’Ajuntament pot determinar característiques d’il·luminació corresponents a zona E2 (FHS i tipus de làmpada) per garantir una major protecció en funció de les particularitats de la zona a protegir.



1.6 Diagnosi sintètica

A la Taula 1.28 es mostra una diagnosi sintètica dels principals aspectes identificats en els apartats anteriors.

Taula 1.28. Diagnosi sintètica

Element del medi Diagnosi sintètica

Població Envelliment de la població, que tot i la tendència a la recuperació fa necessari diversificar les activitats econòmiques de la comarca per oferir més alternatives a la població autòctona i, en especial, als joves. Evolució del nombre d’habitants amb tendència a l’alça, després d’una època de regressió que va durar fins a finals del segle XX. Previsió a curt termini de manteniment d’aquest creixement i de cert rejoveniment de la població.

Orografia Orografia molt accidentada que provoca que hi hagi poca superfície de terrenys planers i molta superfície de terrenys amb pendents superiors al 20%. Sistema viari i mobilitat de la població condicionats per l’orografia.

Cicle de l’aigua Important xarxa hidrogràfica vertebradora del territori que juga un paper molt important en el cicle de l’aigua dins de Catalunya i capitalitzada per la Noguera Pallaresa com a eix principal. Pressions nul·les sobre les masses d’aigua superficials, tret de la derivació a centrals hidroelèctriques a la Noguera de Vallferrera i Noguera de Tor, Noguera de Cardós i Riu Sta Magdalena. Pressions nul·les o baixes sobre les masses d’aigua subterrànies, tret de l’aplicació de llots de depuradora en agricultura. Diversitat d’hàbitats limnètics important gràcies al gran nombre d’estanys i llacs.

Característiques generals del territori

Evolució dels usos del sòl

Activitat antròpica que ha modelat el mosaic del paisatge al llarg de la història. Important cobertura forestal amb funció d’embornal de gasos d’hivernacle. Lleugera tendència a l’increment de la superfície urbanitzada i forestal, en detriment de la de conreus. Pes específic rellevant de les estacions d’esquí, amb tendència i previsió a incrementar-se.




Dinàmica de l’espai agrari

Activitat agrària centrada en la ramaderia extensiva. Creixent abandonament de les activitats agràries i disminució del nombre d’explotacions, amb els conseqüents canvis importants en el paisatge. Increment del nombre d’unitats ramaderes, que combinat amb la disminució del nombre d’explotacions, suposa un increment important de la mida mitjana d’explotació. Lleuger retrocés de la superfície de pastures després de l’increment que es va produir als anys 80. Superfície de terres llaurades baixa i en recessió.

Espais naturals protegits

Gran diversitat ecològica marcada pels estatges altitudinals. Inclusió del 58% de la superfície de la comarca en espais naturals protegits, inclòs l’únic Parc Nacional de Catalunya (Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici) i el Parc natural més gran (Parc Natural de l’Alt Pirineu). Comarca que acull reserves naturals parcials per a la llúdriga, l’os bru, i altres especies forestals protegides de Catalunya.

Sòls de protecció especial del PTPAP

El Pallars Sobirà té un 83% se sòl declarat de protecció especial segons el PTPAP, que inclou la totalitat dels ENP (58% de la superfície) i nous espais de valor regional i els connectors ecològics (25% de la superfície).

Hàbitats d’interès comunitari (HIC)

Presència d’hàbitats d’interès comunitari que ocupen el 52% del total de la superfície comarcal. Existència d’HIC prioritaris que suposen més del 13% de la comarca (18.289 ha), amb una representació molt majoritària dels boscos de pi negre sobre substrat calcari. 276,4 ha d’HIC prioritaris situades en sòl de protecció preventiva. En alguns casos, una part important de la superfície de l’hàbitat està en aquesta categoria de sòl (vegetació gipsícola ibèrica, 54%, i vernedes i altres boscos de ribera afins, 25%).

Hàbitats amenaçats Presència de diversos hàbitats amenaçats o probablement amenaçats en el futur situats en sòls de protecció preventiva. Considerant els que tenen més del 10% de la seva superfície total en l’àmbit en aquest tipus de sòl, s’identifiquen 2 hàbitats amenaçats i 3 probablement amenaçats en el futur. En conjunt suposen el 24% del total de la seva superfície a la comarca.

Zones de l’Inventari de Zones Humides de Catalunya

Presència de 3 zones incloses a l’Inventari de Zones Humides de Catalunya: cua del pantà de la Torrassa, pantà de Borén i estany de Montcortès.

Espais inclosos en el Conveni RAMSAR relatiu a aiguamolls d’importància com a hàbitat d’aus aquàtiques

Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i la seva zona de protecció inclosos al Conveni de Premsar.

Espais d’interès natural, cultural o paisatgístic

Espais de l’Inventari d’Espais d’Interès Geològic de Catalunya

Catalogació de 10 espais de la comarca dins l’Inventari d’Espais d’Interès Geològic de Catalunya, 2 d’ells dins la categoria d’Espais d’Interès Geològic reduïts.




Forests gestionades pel Departament de Medi Ambient i Habitatge

Inclusió de gairebé el 70% de la superfície comarcal en el Catàleg de forest d’utilitat pública, amb propietat majoritària (72%) d’Entitats Locals (béns comunals).

Refugis de fauna salvatge

Comarca sense superfícies declarades com a Refugi de fauna salvatge.

Reserves Nacionals de caça

Existència a la comarca de 2 Reserves, una d’elles la més gran de Catalunya, compartides en cada cas entre 4 comarques.

Espais inclosos en plans de recuperació o de conservació d’espècies amenaçades

Existència d’espais inclosos en plans de recuperació (trencalòs, perdiu blanca) o de conservació (llúdriga) d’espècies amenaçades. Presència d’altres espècies objecte de programes de seguiment, gestió o conservació (sargantana pallaresa, voltor, aufrany, gall fer, mussol pirinenc, ós bru, gat fer). Riscos per a les espècies alpines arrel de la pujada de temperatures associada al canvi climàtic, i per la major presència humana en llocs abans força inaccessibles.

Espais d’interès connector i punts crítics

Identificació en el PTP de diversos connectors al Pallars Sobirà, amb 6 eixos de connexió principal nord-sud (3 fluvials i 3 terrestres), i 7 sistemes de connexió principals est-oest . Definició en el PTP de 16 espais connectors a protegir. Conjunt del territori ben connectat, del que es desprèn no tant la importància de delimitar connectors terrestres, sinó de detectar punts crítics i garantir la connectivitat fluvial. Feblesa de les connexions de l’espai de la xarxa Natura 2000 La Torrassa. Punts crítics localitzats al llarg dels cursos fluvials, al llarg de la xarxa viària i en àrees de creixement urbà i d’implantacions diverses. Sovint corresponen a trams. Funció connectora dels cursos fluvials disminuïda per activitats econòmiques i creixements urbanístics. Funció dels connectors situats al centre de la comarca disminuïda per la presència d’infraestructures.

Espais d’interès agrícola

Escassetat de zones aptes i moderadament aptes per a l’agricultura donada l’orografia abrupta de la comarca.

Espais d’interès paisatgístic

Atractiu paisatgístic i patrimonial del Pallars Sobirà d’important valor ambiental, social i econòmic. Identificació de nombrosos elements i àrees de paisatge singular. Pèrdua gradual d’elements del paisatge rural i del patrimoni arquitectònic rural i eclesiàstic.

Aqüífers protegits Inexistència d’aqüífers protegits a la comarca.

Patrimoni cultural Presència d’un elevat nombre d’elements catalogats com a BCIN o BCIL. Inexistència de jaciments declarats Espai de Protecció Arqueològica (EPA). Catalogació de tres arbres com a arbres monumentals. Extensa xarxa de camins ramaders, que actualment tenen importància com a vies verdes i en la connectivitat del territori.




Altres espais o elements d’interès

No inclusió en el PTP de 15 espais superiors a 4 ha potencialment a incorporar a la Xarxa d’Espais Naturals, d’acord amb els treballs de base. S’identifiquen 3 casos en què un reajustament de límits de l’àmbit inclòs permetria millorar substancialment la funció protectora dels valors naturals de l’espai.

Risc geològic i d’allaus Notable superfície amb risc d’allaus, que en alguns municipis suposa el 50% del terme municipal.

Risc sísmic Nivell de risc sísmic que implica que tots els municipis de la comarca hagin de disposar d’un Pla d’Actuació Municipal front al risc sísmic.

Risc d’inundacions Risc d’inundacions molt alt o alt en la majoria de municipis de la comarca, que els obliga a redactar Pla d’Actuació Municipal per inundacions, excepte els municipis de Baix Pallars, Soriguera, Tírvia i Esterri d’Àneu (risc moderat) i Farrera (risc baix). Percentatge de superfície de zones inundables inferior al 2%, tret d’Esterri d’Àneu i Tírvia on aquest percentatge se situa entorn el 20% i 6% respectivament. Presència de 51 ha de zones urbanes en sòl urbà.

Àrees de risc

Risc d’incendis forestals Vulnerabilitat alta o molt alta front al risc d’incendis forestals als municipis d’Alins, Alt Àneu, Baix Pallars, Espot, la Guingueta d’Àneu, Lladorre i Sort, que han d’elaborar el corresponent Pla d’Actuació Municipal.

Assentaments residencials

Baix percentatge de sòl urbà i urbanitzable, que no arriba al 0,5% del total de la superfície de la comarca. Baixa densitat de població i gran dispersió de nuclis petits. Baix nombre d’implantacions en sòl no urbanitzable. Intensitat de construcció elevada i pes del sector de la construcció superior al de Catalunya (any 2002). Percentatge de segones residències que gairebé suposa el 50% respecte el total d’habitatges, xifra molt superior a la mitjana catalana. Elevat percentatge de població estacional, amb pic a l’estiu però també amb presència rellevant de visitants durant l’hivern i la resta de l’any.

Model d’ordenació i sostenibilitat

Creixement urbanístic potencial

Creixement residencial de la comarca molt condicionat per la demanda de segones residències. Sobredimensionament de l’habitatge potencial previst en el planejament vigent en relació a les necessitats estimades en el PTP APIA. Pressió creixent sobre els corredors fluvials i els escassos espais agrícoles de fons de vall. Existència de tres projectes de teixits residencials aïllats de grans dimensions amb projectes de gestió urbanística i d'urbanització suspesos: Els Baürsos i Sant Miquel (Rialp) en sòl urbanitzable residencial i Súper Espot (Espot). En total aquests sectors sumen 96,5 ha.




Aigua Xarxes d’abastament disperses i amb poques capacitats de connexió. Algunes d’aquestes xarxes no tenen control de la qualitat de l’aigua, no reben el manteniment necessari, i no poden fer front a augments de demanda. Episodis d’insuficiència d’abastament d’aigua en les xarxes de distribució d’Esterri d’Àneu, Baix Pallars, la Guingueta d’Àneu, Lladorre, Rialp i Soriguera. Manca de comptadors domiciliaris. Balanç positiu entre els recursos hídrics disponibles i les extraccions. Existència de petits nuclis que encara no tenen resolt el sanejament de les seves aigües residuals.

Energia Presència de nombroses centrals hidroelèctriques en règim especial i ordinari. Existència de zones compatibles per a la implantació de parcs eòlics als municipis de València d’Àneu i Alins.

Residus Índex de generació de residus d’1,57 kg/hab/dia, semblant a la mitjana de Catalunya. Nivells de recollida selectiva del 27%, lleugerament superiors a la mitjana de Catalunya. No s’identifiquen mancances en relació a les infraestructures de gestió de residus existents i previstes.

Atmosfera Vulnerabilitat nul·la per exposició als diferents contaminants en tota la comarca.

Vectors ambientals

Contaminació acústica i lluminosa

Elevat percentatge de superfície comarcal de zones E1, de màxima protecció front a la contaminació lluminosa (70%). Absència de zones E4, de sòl urbà d’us intensiu a la nit.

El plànol 21 recull una síntesi d’aquesta diagnosi en la que es mostren els espais d’interès natural i agrícola, les àrees de risc, els punts crítics per a la connectivitat i els elements del patrimoni cultural.

En síntesi:

El Pallars Sobirà té una gran extensió d’espais oberts poc antropitzats. És un àmbit amb gran riquesa d’hàbitats i espècies, i té una gran superfície d’espais naturals amb algun grau de protecció, i d’extensió molt diversa. Aquests espais es troben ecològicament molt interconnectats, si bé s’identifiquen alguns punts i trams de la xarxa viària que es poden considerar crítics. El planejament pot desenvolupar un paper primordial en la conservació de la biodiversitat i dels altres components del patrimoni natural a través de la preservació de mostres suficients i adequades de la varietat d’ecosistemes i hàbitats existents, el garantir la connectivitat biològica i el control de la fragmentació territorial, el tractament de les xarxes d’espais lliures i l’articulació de mecanismes de gestió apropiats, especialment per a aquelles zones més valuoses, fràgils o amenaçades.



Per aquests motius, en els objectius ambientals del PDU PS es planteja protegir els espais naturals de valor intrínsec i garantir la seva connectivitat paisatgística i ecològica, així com garantir la permeabilitat ecològica del conjunt de la matriu territorial.

El Pallars Sobirà és una comarca vertebrada per una xarxa hidrogràfica amb un bon estat ecològic dels cursos fluvials, i per això cal prevenir la seva contaminació i alteració. Es troben valors naturals associats directament a la xarxa hidrogràfica i les aigües superficials, com són hàbitats d’interès prioritari, espais inclosos en l’Inventari de Zones Humides de Catalunya, etc. A més, aquesta xarxa hidrogràfica ha condicionat el desenvolupament econòmic de la comarca, potenciat en els darrers anys per les activitats dels esports d’aventura. D’això deriva la presència d’activitats econòmiques diverses (activitats extractives, càmpings...) que afecten els cursos com a hàbitat i com a connector ecològic. Alhora, l’abastament d’aigua no està sempre garantit amb la qualitat i quantitat necessària i existeixen algunes mancances en el sanejament.

Per aquests motius, en els objectius ambientals del PDU PS es planteja protegir les zones actives en el cicle de l’aigua (capçaleres hidrogràfiques, zones de recàrrega d’aqüífers, zona fluvial i sistema hídric en general), garantir una bona qualitat de l’aigua i prevenir-ne la contaminació, i regular els usos i les activitats turístiques i d’aventura permeses als cursos de la xarxa hidrogràfica.

La tendència creixent d’ocupació del sòl a les zones planeres és un fet molt rellevant a les àrees de muntanya com és la comarca del Pallars Sobirà. Davant l’orografia abrupta del territori comarcal i el règim pluviomètric i nival que el caracteritza, els riscs naturals associats a l’ocupació del sòl de forma indiscriminada són molt elevats.

Per aquests motius, en els objectius ambientals del PDU PS es planteja prevenir els riscs hidrològics, i el risc d’erosió, esllavissades i allaus.

L’àmbit comarcal del Pallars Sobirà es caracteritza per la bona qualitat del medi ambient atmosfèric, i per això els objectius ambientals que es proposen són d’estalvi energètic i de prevenció de la contaminació. El planejament pot incidir positivament sobre ambdós factors a diversos nivells a través de la implantació de models territorials i urbans que millorin l’eficiència energètica dels sistemes urbans i disminueixin la contaminació generada, especialment amb la reducció de les necessitats de transport. L’estructura més o menys mixta pel que fa als usos dels



teixits urbans i l’estructura nodal del sistema d’assentaments comporta necessitats importants de mobilitat obligada i, per tant, quant a emissió de gasos amb efecte d’hivernacle. A més, la dispersió dels assentaments, el notable creixement de les segones residències i la importància de la població estacional comporten en l’actualitat una forta dependència del vehicle privat motoritzat. Alhora, els efectes del canvi climàtic poden ser remarcables a la comarca, tant pel que fa referència a l’afectació d’espècies alpines com a la incidència sobre activitats econòmiques basades en els esports d’hivern.

Per aquests motius, en els objectius ambientals del PDU PS es planteja minimitzar els efectes del planejament sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic i reduir el màxim les emissions de substàncies contaminants, millorar l’eficiència energètica dels sistemes urbans i reduir la seva contribució al canvi climàtic, frenar el creixement de la mobilitat obligada, adaptar la regió a les conseqüències del canvi climàtic i afavorir modes de transport més eficients.

La tendència d’aquest territori, igual que a bona part de la del Pirineu, és la del canvi en la importància del sector productiu primari cap a un major pes del terciari -especialment turístic- i el de la construcció, sectors d’activitat que comporten en el model actual un elevat consum de sòl. Les superfícies amb pendents adequats per a aquestes implantacions no són abundants a la comarca. Al mateix temps els sòls ocupats per aquestes activitats creixents són els més fèrtils i productius; per tant, controlar la pressió urbanística dels fons de vall per preservar les activitats agropecuàries en els sòls més productius o útils és un criteri de sostenibilitat a llarg termini per garantir la preservació del recurs.

Per aquests motius, en els objectius ambientals del PDU PS es planteja optimitzar funcionalment els teixits existents (rehabilitació, recuperació d’espais intersticials o marginals, etc.), incrementat l’eficiència en el consum de sòl i controlar la pressió urbanística dels fons de vall, gestionar adequadament territoris compartits entre municipis i evitar la dispersió d’actuacions en el territori, i protegir els sòls de major valor per a l’agricultura i la ramaderia extensiva.

El Pallars Sobirà té un atractiu paisatgístic molt important que cal preservar. El sector

agro-silvo-pastoral ha modelat durant molt de temps aquest territori i és una peça clau en la gestió dels extensos espais oberts de l’Alt Pirineu i l’Aran, aquesta gestió té implicacions ambientals importants (diversitat d’hàbitats i paisatgística) i socioeconòmiques (recurs turístic del paisatge). Una de les tendències identificades és la pèrdua dels paisatges rurals, relacionada, amb la davallada de les activitats



agro-silvo-pastorals, pèrdua que també ha tingut conseqüències en la conservació de la xarxa de camins rurals i ramaders. L’important recobriment forestal comporta beneficis com a embornal de gasos d’efecte hivernacle.

Per aquests motius, en els objectius ambientals del PDU PS es planteja afavorir l’activitat del sector agro-silvo-pastoral, protegir els paisatges d’excel·lència i donar directrius paisatgístiques per al conjunt del territori, i promoure la conservació de la xarxa de senders rurals i paisatgístics.

Els models urbans expansius, dispersos o difusos impliquen un consum elevat de recursos naturals amb una ocupació major de sòl, un major consum energètic i, sovint, d’aigua. Consegüentment, és desitjable optar per un model de compactació dels assentaments urbans, centrant el creixement en els nuclis existents i prioritzant el reciclatge d’àrees interiors sobre l’extensió, encara més en una comarca d’orografia abrupta.

Per aquests motius, en els objectius ambientals del PDU PS es planteja afavorir les formes d’implantació urbanística en el territori menys consumidores de recursos.

No es detecten mancances en relació a les infraestructures de gestió de residus existents ni previstes. En qualsevol cas, en el marc de la planificació sectorial en matèria de residus caldrà garantir la suficiència d’instal·lacions necessàries per a la recollida, transport i tractament dels residus a la comarca, en funció del seu creixement demogràfic i les activitats que s’hi desenvolupin.

Per aquests motius, en els objectius ambientals del PDU PS es planteja continuar garantint en el futur la disponibilitat d’instal·lacions adequades per al tractament dels residus urbans.


INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL

2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL

2.1 Relació amb altres plans i programes

El Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’Urbanisme (en endavant TRLU), preveu l’elaboració dels Plans directors urbanístics per a àmbits supramunicipals concrets i contingut similars als existents Plans directors territorials, però amb unes especificacions del contingut més precises respecte a les determinacions d’ordenació urbanística del territori d’abast supramunicipal. En aquesta secció s’exposa la relació dels plans directors amb la resta d’instruments de planificació existents en el context de Catalunya.

D’acord amb la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial, (modificada per la Llei 31/2002), els instruments de planejament territorial són:

- El Pla Territorial General de Catalunya, que comprèn l’àmbit de Catalunya.

- Els Plans Territorials Parcials, que comprenen com a mínim una comarca.

- Els Plans Territorials Sectorials, que comprenen l’àmbit de Catalunya, però específicament destinats a ordenar un aspecte de la realitat territorial: carreteres, ferrocarrils, espais d’interès natural, etc.

- Els Plans Directors Territorials, que comprenen un àmbit supramunicipal segons les necessitats.

La Llei 24/2001, de 31 de desembre, de reconeixement de l’Alt Pirineu i Aran com a àrea funcional de planificació, mitjançant la modificació de l’article 2.2 de la Llei 1/1995, de 16 de març, per la qual s’aprova el Pla territorial general de Catalunya, estableix com a àmbits d’aplicació dels plans territorials parcials de Catalunya l’àmbit Metropolità, l’àmbit de les Comarques Gironines, l’àmbit del Camp de Tarragona, l’àmbit de les Terres de l’Ebre, l’àmbit de Ponent, l’àmbit de les Comarques Centrals i l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran.

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques, mitjançant la Secretaria per a la Planificació Territorial ha elaborat el Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran, aprovat definitivament el juliol de 2006, que comprèn les comarques de l’Alt Urgell, Alta Ribagorça, la Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i la Val d’Aran. El PTP de l’Alt Pirineu i Aran


2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

estableix les directrius i normes que han de respectar les actuacions de desenvolupament territorial, en especial el planejament urbanístic general, la creació de les infraestructures de mobilitat, i les derivades de les polítiques de protecció del patrimoni territorial.

L’article 14 de la Llei 23/1983 determina que el procediment d’elaboració i tramitació dels plans territorials parcials s’ha d’establir mitjançant reglament. En el moment actual, aquest requisit es compleix per als àmbits: Metropolità, de Ponent, de l’Alt Pirineu i Aran i de Terres de l’Ebre mentre que la resta d’àmbits es troben, encara, mancats de reglament d’elaboració. Concretament la planificació de l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran es troba regulada pel Decret 201/2001, de 10 de juliol, sobre el procés d’elaboració i tramitació del Pla territorial parcial de la Plana de Lleida, Alt Pirineu i Era Val d’Aran.

El procés d’elaboració dels plans, d’acord amb la Llei 23/1983, ha de garantir la participació dels departaments de la Generalitat i de les administracions locals dels territoris concernits. Més enllà d’aquest mandat legat, és voluntat del Govern que el procés de planificació es produeixi amb la màxima participació del conjunt d’agents socioeconòmics i de la ciutadania en general.

A nivell sectorial, hi ha dos plans que incideixen en l’àmbit del PDU PS : el Pla director de les estacions de muntanya i el Pla comarcal de muntanya del Pallars Sobirà.

2.1.1 Pla director d’estacions de muntanya.

El Pla director de les estacions de muntanya (PDEM) aprovat pel Govern de la Generalitat el 23 de maig de 2006 (DOG núm. 4669 del 05/07/2006), d’acord amb els objectius adoptats pel període 2006-2011 ha estat elaborat pels departaments de Política Territorial i Obres Públiques, Economia i Finances i Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu de recolzar el turisme de neu i aportar un marc d’actuació clar i estable per a tots els actors implicats, que millori la competitivitat del sector i asseguri la seva viabilitat i el seu paper com a motor econòmic de les comarques de muntanya.

El creixement de les estacions de muntanya que estableix el Pla director de les estacions de muntanya és el següent:

Estació de muntanya Port-Ainé

Terme municipal: Rialp - Soriguera

Domini actual de l’estació: 325 Ha

Cota esquiable: 97% sobre cota 1.800 m

Afectació Sòl Especial Protecció: 8%



Opció de modificació del domini PDEM 2006-2011: 434 Ha

Remuntadors (existents i previstos): 4 existents 2 previstos

Estació de muntanya Espot-Esquí

Terme municipal: Espot

Domini actual de l’estació: 1.001 Ha



Opció de modificació del domini PDEM 2006-2011: 752 ha (reduir el domini)

Accessos i aparcaments: àrea d’aparcament ubicada e Espot

Remuntadors (existents i previstos): 11 existents 1 previstos (reduir-los a només 4)

Estació de muntanya Baquèira–Beret

Terme municipal: València d’Àneu i Naut Aran



Opció de modificació del domini PDEM 2006-2011: àrea Bassibé 589 ha (35% sòl protegit); àrea Corredor Bonaigua 49 ha (100% sòl protegit)

Opció de modificació del domini PDEM 2006-2011: àrea Bonaigua 144 ha (92% sòl protegit)

Límit Pla especial aprovat: 732,18 Ha

Sòl edificable per a serveis: 6,76 Ha

Accessos i aparcaments: 3,75 Ha

Estació de muntanya Sant Joan de l’Erm

Terme municipal: Alins



Opció de modificació del domini PDEM 2006-2011: 2.222 Ha

Estació de muntanya Bosc de Virós

Terme municipal: Farrera






Opció de modificació del domini PDEM 2006-2011: Mantenir actual

Estació de muntanya Tavascan: Situada en el terme municipal de Lladorre

Domini actual de l’estació: 69 Ha



Opció de modificació del domini PDEM 2006-2011: Mantenir actual

2.1.2 Pla comarcal de muntanya del Pallars Sobirà

El Pla comarcal de muntanya és la principal eina de planificació a les comarques de muntanya i respon a la figura legal dissenyada a l’article 4.1 de la Llei 2/1983, de 9 de març, d’alta muntanya, que el defineix com l’instrument bàsic per al desenvolupament i aplicació de la política de muntanya.

El Pla comarcal de muntanya del Pallars Sobirà 2006-2010 programa, per aquest

quinquenni, un seguit d’actuacions que es consideren fonamentals per impulsar el

desenvolupament dels sectors socials i econòmics i, en conseqüència, augmentar la qualitat

de vida i el benestar social de la població del Pallars sobirà. El Pla comarcal programa

actuacions en relació amb les infraestructures de comunicació, equipaments i serveis,

patrimoni cultural i natural i activitat econòmica.



2.2 Criteris del Programa de Planejament Territorial

L’any 2004, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, a proposta del Programa de Planejament Territorial, va dotar-se d’un document de referència que naixia amb la voluntat d’esdevenir un complement de les determinacions del Pla territorial general de Catalunya i de verbalitzar públicament el compromís del Govern quant a l’ordenació del territori, és a dir, dels espais oberts, dels assentaments urbans i de les infraestructures de mobilitat.

El document de Criteris per al desenvolupament del Programa de Planejament Territorial recull 15 criteris fortament centrats en les exigències de preservació de valors, convivència d’usos i sostenibilitat en les opcions territorials. Aquests criteris són els que han de garantir la sostenibilitat dels escenaris econòmics i demogràfics que es puguin formular a cada moment. La majoria de criteris sol tenir projecció en els tres sistemes en què s’articulen les propostes dels plans, per això a continuació s’anomenen els criteris que correspondrien a cada sistema.

Sistema d’espais oberts

1. Afavorir la diversitat del territori i mantenir la referència de la seva matriu biofísica.

2. Protegir els espais naturals, agraris i no urbanitzables en general com a components de l’ordenació del territori.

3. Preservar el paisatge com un valor social i un actiu econòmic del territori.

4. Moderar el consum de sòl.

Sistema d’assentaments urbans

5. Afavorir la cohesió social del territori i evitar la segregació espacial de les àrees

urbanes.

6. Protegir i potenciar el patrimoni urbanístic que vertebra el territori.

7. Facilitar un política d’habitatge eficaç i urbanísticament integrada.

8. Propiciar la convivència d’activitats i habitatge a les àrees urbanes i racionalitzar la

implantació de polígons industrials o terciaris.

9. Aportar mesures de regulació i orientació espacial de la segona residència.



10. Vetllar pel caràcter compacte i continu dels nous creixements.

11. Reforçar l’estructura nodal del territori a través del creixement urbà.

Sistema de mobilitat

12. Fer de la mobilitat un dret i no una obligació.

13. Facilitar el transport públic mitjançant la polarització i la compacitat dels sistemes

d’assentaments.

14. Atendre especialment la vialitat que estructura territorialment els desenvolupaments

urbans.

15. Integrar Catalunya en el sistema de xarxes urbanes i de transport europees

mitjançant infraestructures concordants amb la matriu territorial.



2.3 Directrius de la Secretaria de Planificació Territorial del DPTOP per als Plans directors urbanístics

La Secretaria de Planificació Territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Programa de Planejament Territorial, estableix les directrius que el Pla director urbanístic del Pallars Sobirà haurà de seguir en la seva redacció. Indica el següent:

- “Les directrius per a coordinar l’ordenació urbanística d’un territori d’abast supramunicipal”. Comprendran, entre d’altres determinacions, l’assignació de màxims o mínims de sòl urbanitzable per a habitatge i activitats econòmiques a nivell de cada municipi comprès al pla, així com les reserves necessàries per a equipaments d’abast supramunicipal. Caldrà establir, especialment, criteris d’ordenació espacial i de tipologia i tractament de les edificacions pel que fa als possibles creixements i remodelacions interiors dels nuclis per tal de preservar les característiques pròpies dels pobles d’aquest territori. El Pla director aportarà així mateix criteris sobre els sistemes i les proporcions en què s’ha de produir el desenvolupament urbanístic en relació amb la magnitud dels actuals assentaments per a facilitar el procés d’integració de les noves construccions amb els nuclis i el paisatge existent.

- “Determinacions sobre desenvolupament sostenible, la mobilitat de persones i mercaderies i el transport públic”. Mesures encaminades a evitar la dispersió de l’habitatge i l’activitat, i que afavoreixin la diversitat funcional urbana i un cert equilibri en la distribució de llocs de treball i residència dels potencials treballadors. També preveurà el Pla, en el seu cas, la localització i dimensions de possibles àrees d’activitat econòmica mancomunades per a evitar la tendència a la proliferació d’implantacions aïllades d’activitat en el territori.

- “Determinacions per a la compatibilitat entre les activitats econòmiques entre sí i amb relació al sòl d’ús residencial”.

- “Mesures per a la salut, la seguretat i la igualtat d’oportunitats de les persones en el territori”.

- “Mesures de protecció del sòl no urbanitzable i els criteris per a l’estructuració orgànica d’aquest sòl”. En el marc de les tres categories bàsiques que per al sòl no urbanitzable preveuran els plans territorials: de protecció especial, de protecció territorial i de protecció preventiva el pla director urbanístic, d’acord amb el major detall que li permet la seva escala de treball, haurà de delimitar i regular:



- El sòl de major valor natural i científic intrínsec i aquells espais que garanteixin la connectivitats ecològiques.

- El sòl de major valor agrícola per raons de fertilitat, productivitat, integritat superficial, creació de paisatge o d’embolcall i potenciació del sistema de connexió ecològica.

- El sòl de domini públic i les seves servituds en compliment de la llei d’aigües, de carreteres, de vies pecuàries i altres que hagin de considerar-se.

- El sòl afectat per riscos naturals i aquell que realitza funcions rellevants en el cicle de l’aigua.

- Els entorns d’elements històrics, arquitectònics o culturals situats en sòl no urbanitzable i, en general, aquells espais de major valor identitari, paisatgístic o d’interès per a l’equilibri home-natura i la qualitat de vida de les persones.

- El sòl que per la seva posició territorial es manifesti inadequat per a un desenvolupament urbanístic sostenible.

- Tots aquells altres sòls que l’anàlisi concreta de l’àmbit objecte de planejament determini que ostenten valors especials o realitzen funcions d’interès per a la sostenibilitat del territori.

- En especial, el Pla director urbanístic definirà propostes d’estructuració orgànica de sòl no urbanitzable, a partir dels seus elements significatius com camins, variacions topogràfiques, paratges d’interès, etc. També els plans directors urbanístics establiran una normativa d’abast plurimunicipal reguladora de la implantació de possibles usos periurbans en els sòls de protecció preventiva que precisi i moduli de forma específica les possibilitats que la Llei d’urbanisme estableix de forma general per al sòl no urbanitzable a l’article 47.

- “La concreció de les grans infraestructures”. Definició, amb la precisió que

permeti l’escala de treball, dels traçats i els àmbits afectats per les infraestructures –en

especial les de mobilitat- d’abast supramunicipal, tant les que procedeixen de plans

territorials o sectorials, com les que puguin ser propostes del pla director. L’ordenació de la

relació d’aquestes infraestructures amb els teixits urbans –assumpte d’especial interès en el

cas de les variants viàries o les estacions de ferrocarril, per exemple –s’ha de considerar

com una de les comeses més característiques dels plans directors urbanístics.



- “La programació de polítiques supramunicipals de sòl i habitatge concertades

amb els ajuntaments”. Assenyalament de les actuacions de creació de sòl per a nou

habitatge, per a la implantació d’activitats econòmiques i per a equipaments supramunicipals

que siguin necessàries en funció de la demanda i dels objectius de desenvolupament que el

Pla director urbanístic hagi establert.

La programació comprendrà operacions de reforma interior i d’extensió urbana que siguin

rellevants a l’escala del pla i s’establirà per a aquestes el grau de prioritat i les condicions

econòmiques i de gestió per al seu desenvolupament.



2.4 Objectius ambientals del Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran

D’acord amb el seu informe de sostenibilitat ambiental, els objectius ambientals del PTP de

l’Alt Pirineu i Aran, que constitueix l’instrument de planejament territorial amb incidència

directa sobre el Pla director urbanístic del Pallars Sobirà, són:

En matèria de biodiversitat:

Objectiu ambiental 1: Protegir els espais naturals de valor intrínsec a escala nacional, regional i comarcal i garantir la seva connexió territorial i ecològica mitjançant un sistema d’espais oberts de protecció especial.

Objectiu ambiental 2: Garantir la permeabilitat ecològica del conjunt de la matriu territorial.

En relació amb el sòl:

Objectiu ambiental 3: Ser eficients en el consum de sòl, essent el sòl planer de fons de vall especialment escàs dins l’àmbit.

Objectiu ambiental 4: Afavorir l’activitat del sector agro-silvo-pastoral en tant que gestor principal del territori.

Objectiu ambiental 5: Protegir els sòls de major valor per a l’agricultura i la ramaderia extensiva.

Objectiu ambiental 6: Protegir el sòl forestal de valor per raons de biodiversitat, protecció del sòl i funcions hidrològiques.

Objectiu ambiental 7: Deixar lliures les zones subjectes a majors riscs naturals, especialment pel que fa a inundacions, esllavissades i allaus.

En relació amb l’aigua:

Objectiu ambiental 8: Afavorir les formes d’implantació urbanística en el territori menys consumidores d’aigua i que facilitin la prestació de serveis d’abastament i depuració.

Objectiu ambiental 9: Protecció de les zones actives en el cicle de l’aigua: capçaleres hidrogràfiques, zones de recàrrega d’aqüífers, zona fluvial i sistema hídric en general.



En relació amb el canvi climàtic:

Objectiu ambiental 10: Frenar el creixement de la mobilitat obligada.

Objectiu ambiental 11: Afavorir modes de transport més eficients per no incrementar les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.

Objectiu ambiental 12: Preparar la regió per mitigar els efectes negatius del canvi climàtic.

En relació amb el paisatge:

Objectiu ambiental 13: Protegir els paisatges d’excel·lència i donar directrius paisatgístiques per al conjunt del territori.



2.5 Indicacions per a l’avaluació ambiental del Pla derivades del Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran

En la Memòria ambiental del Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran s’estableix que els plans directors urbanístics que es formulin en l’àmbit del Pla territorial centraran l’avaluació ambiental en l’anàlisi d’aquelles tendències actuals que han motivat la redacció d’aquestes figures i que, en síntesi, són:

a) El canvi de model de desenvolupament i l’especialització de l’economia amb una forta caiguda del sector primari tradicional i una autèntica explosió dels sectors terciari i de la construcció, amb un creixement urbanístic molt notable durant les darreres dècades.

b) L’atracció d’un públic massiu per l’existència d’un recurs turístic com la neu, el

paisatge i el patrimoni arquitectònic i d’un clima alpí que permet, també, oferir un turisme verd a l’estiu, que comporta riscos evidents entre els quals problemes de mobilitat i de congestió del trànsit i la degradació d’un dels principals actius turístics i de desenvolupament de la zona que és el paisatge.

c) La concentració de la major part del desenvolupament urbanístic i de les

infraestructures al fons de les valls, de vegades comportant risc d’anastomosi o unió dels diferents nuclis, degut a la configuració del territori pirinenc i l’estretor de les valls.

d) L’enorme inèrcia del planejament actual, i l’especialització en oferta d’habitatge que

sovint serà de segona residència. La manca de sòl per activitat econòmica, equipaments turístics i d’allotjament col·lectiu.

e) La manca d’ alguns equipaments comarcals necessaris per funcionar de forma molt

més eficient com a sistema urbà.

f) La pèrdua de tipologies constructives o el perill de caure en el pessebrisme.

g) La necessitat de modular els creixements urbanístics per tal que no malmetin la qualitat de vida dels residents i el seu patrimoni.

h) La necessitat de compatibilitzar el desenvolupament dels nuclis urbans i el

manteniment de l’activitat ramadera tradicional al seu interior.

i) L’impacte de les noves infraestructures sobre el desenvolupament del transport col·lectiu.

j) L’abandonament de l’activitat agrària que comporta l’embosquinament de pastures i

conreus en detriment de la diversitat biològica i paisatgística.



2.6 Obligacions jurídiques en matèria de biodiversitat, sòl, aigua, aire, clima i paisatge sobre les quals el Pla té capacitat d’incidència

Les obligacions jurídiques en matèria de biodiversitat, sòl, aigua, aire, clima i paisatge dels plans directors queden definides a diferents nivells que ha continuació es detallen.

En el marc del Programa de medi ambient de la Unió Europea es defineixen quatre àrees d’actuació prioritàries que han de regir les estratègies de planificació territorial dels països de la Unió Europea.

Intentar resoldre el canvi climàtic.

Protegir i restaurar el funcionament dels sistemes naturals i detenir la pèrdua de biodiversitat en la Unió Europea i al món i protegir els sòls contra l’erosió i la contaminació.

Aconseguir prou nivell de qualitat ambiental perquè les concentracions de contaminants d’origen humà, inclosos diferents tipus de radiació, no comportin efectes ni riscs significatius sobre la salut humana; política centrada en el principi de precaució i de prevenció de riscs.

Aconseguir que el consum de recursos renovables i no renovables no superi la capacitat de càrrega del medi ambient; dissociar el consum de recursos i el creixement econòmic mitjançant un augment notable de l’eficiència dels recursos, la desmaterialització de l’economia i la prevenció de la generació de residus.

En l’ANNEX 5 es relacionen les normes amb incidència ambiental aplicables al Pla.

2.6.1 Biodiversitat

Existeixen diverses estratègies i convenis a diferents nivells que defineixen una sèrie de principis per a la prevenció i lluita global vers la conservació de la diversitat biològica. Entre ells destaquen l’Estratègia global per a la conservació de la biodiversitat, el Conveni de Rio sobre la diversitat biològica, l’Estratègia paneuropea per a la diversitat biològica, l’Estratègia de la Unió Europea per a la biodiversitat o l’Estratègia espanyola per a la conservació de la biodiversitat.

A Catalunya s’està elaborant de del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya l’Estratègia catalana per a la conservació i l’ús sostenible de la



diversitat biològica. Aquest document té definits eixos, objectius estratègics i objectius operatius, i s’està definint el contingut de les seves accions concretes. L’Estratègia catalana comparteix els grans objectius del corpus jurídic internacional, però els concreta i adequa a la situació i les especificitats pròpies de Catalunya. La proposta vol ser d’aplicació al conjunt de la matriu territorial i no solament als espais naturals protegits i pretén integrar les consideracions en matèria de biodiversitat al conjunt de les polítiques de desenvolupament territorial i econòmic. En tot cas, el seu objectiu bàsic i central és el d’invertir la tendència actual de pèrdua de la diversitat d’ecosistemes, d’espècies i de dotacions genètiques que configuren la diversitat biològica de Catalunya. En la seva versió actual l’Estratègia catalana consta de:

- 4 Eixos

- 22 Objectius estratègics

- 63 Objectius operatius

- 293 Accions

Els 4 Eixos i els 22 Objectius estratègics són els següents:

1 Sobre la diversitat biològica, i avaluació i seguiment de l'estat dels seus components.

1. Millorar el coneixement dels diferents components de la diversitat biològica i impulsar la recerca relacionada amb la seva conservació i ús sostenible.

2. Disposar d’una avaluació i seguiment efectius i actualitzats dels diferents components de la diversitat biològica.

3. Fer accessible la informació disponible relacionada amb la diversitat biològica a Catalunya.

2 Conservació de la diversitat biològica.

4. Reforçar el sistema d’àrees protegides de Catalunya.

5. Garantir la conservació de la fauna i la flora autòctones i la recuperació de les espècies amenaçades.



6. Garantir la conservació de la diversitat dels hàbitats.

7. Garantir la continuïtat dels processos ecològics essencials i la conservació dels paisatges propis de Catalunya.

3 Ús sostenible de la diversitat biològica.

8. Assolir un model territorial sostenible, que faci compatibles el desenvolupament econòmic, la millora de la qualitat de vida i del medi ambient i la conservació de la diversitat biològica en tots els nivells del planejament i per a totes les zones del territori.

9. Assolir un model d’agricultura i ramaderia sostenible, potenciant les actuacions de l’agricultura i la ramaderia beneficioses per a la conservació de la biodiversitat i limitant els impactes que aquestes activitats generen.

10. Aplicar models de planificació, ordenació i gestió multifuncional de les masses forestals, respectuosos amb la biodiversitat, el manteniment de l’estabilitat ecològica dels ecosistemes i la qualitat del paisatge, i que redueixin les superfícies cremades per incendis forestals.

11. Assolir la sostenibilitat de l’aprofitament dels recursos marins, especialment els pesquers.

12. Integrar els mètodes d’utilització sostenible dels recursos en els diferents sectors productius, inclòs l’energètic, i en totes les fases de la producció, incloent l’extracció, la transformació, la distribució i la comercialització.

13. Fer compatible les practiques cinegètiques i piscícoles amb la conservació i ús sostenible de la diversitat biològica, reforçant en especial la conservació de les espècies autòctones i la conservació i millora dels hàbitats.

14. Garantir que l’ús de la diversitat biològica com a recurs per al desenvolupament del turisme i el lleure es faci de forma sostenible, i establir els mecanismes de gestió adequats per evitar efectes perjudicials per al medi natural.

15. Assolir models de mobilitat sostenible que tinguin en compte la conservació de la biodiversitat i el paisatge, i la prevenció i correcció d’impactes en la planificació, la redacció de projectes, la construcció, el manteniment i el seguiment de les infraestructures.

16. Assolir models socioeconòmics i territorials compatibles amb la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica en les costes i les àrees de muntanya.



17. Assolir una planificació i gestió integrada de les conques hidrogràfiques i els sistemes aquàtics, que incorpori els aspectes de bon ús de l’aigua, la correcció d’impactes, la millora d’hàbitats i la conservació de la diversitat biològica.

18. Assegurar l’ús sostenible dels recursos genètics autòctons i establir les condicions d’accés que regulin el seu aprofitament, aplicar les mesures pertinents per garantir la seguretat en la utilització, alliberament o comercialització d’organismes vius modificats genèticament a través de la biotecnologia.

4 Marc legal, administratiu, econòmic i social amb incidència sobre la diversitat biològica.

19. Adequar les estructures administratives i els instruments legislatius per respondre als nous objectius de conservació i ús sostenible de la diversitat biològica.

20. Incorporar les consideracions ambientals a l’actual sistema impositiu i desenvolupar nous instruments econòmics específics de caràcter ambiental.

21. Millorar el nivell d’informació i conscienciació de la població i de tots els sectors socials en relació amb els valors de la diversitat biològica.

22. Fomentar la participació individual i col lectiva en els diferents nivells de presa de decisions i en la gestió de la diversitat biològica.

A més d’això, cal fer referència al document Bases per a les directrius de connectivitat

ecològica de Catalunya (DMAH, 2006). Tot i no tenir valor jurídic, constitueix un document

de referència per establir objectius i criteris en aquest camp.

2.6.2 Aigua

La Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell de 23 d’octubre de 2000, per la

que s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües, marca un

conjunt d’objectius ambientals, en bona part dels quals el planejament del territori pot tenir

incidència i que són, especialment:

Prevenir i protegir el deteriorament dels ecosistemes aquàtics, terrestres i zones humides directament dependents dels ecosistemes aquàtics.

Promoure un ús sostenible de l’aigua basat en la protecció a llarg termini dels recursos hídrics disponibles.



Protegir i millorar el medi aquàtic en les seves diverses formes.

Reduir de forma significativa la contaminació de les aigües subterrànies i evitar noves contaminacions.

Contribuir a prevenir i pal·liar els efectes de les inundacions i les sequeres.

Protegir les aigües territorials i marines.

D’aquests àmbits, aquells objectius en els quals el planejament del territori sembla tenir

major capacitat d’incidència són:

Prevenir i protegir el deteriorament dels ecosistemes aquàtics, terrestres i zones humides

Facilitar l’ús sostenible de l’aigua.

Protegir i millorar el medi aquàtic en les seves diverses formes.

Contribuir a prevenir i pal·liar els efectes de les inundacions i les sequeres.

2.6.3 Medi ambient atmosfèric

La Directiva 96/62/CE del Consell, de 27 de setembre de 1996, sobre avaluació i gestió de la

qualitat de l’aire té com a objectiu general definir els principis bàsics d’una estratègia

comuna dirigida a:

Definir i establir els objectius de qualitat de l’aire ambient a la Comunitat per a evitar, prevenir o reduir els efectes nocius per a la salut humana i per al medi ambient en el seu conjunt.

Avaluar, basant-se en mètodes i criteris comuns, la qualitat de l’aire ambient als estats membres.

Disposar d’informació adequada sobre la qualitat de l’aire ambient i procurar que el públic tingui coneixement de la mateixa, entre d’altres coses amb llindars d’alerta.

Mantenir una bona qualitat de l’aire ambient i millorar-la quan sigui necessari.



Entre els objectius de la Directiva, aquells sobre els quals el planejament del territori pot tenir

major capacitat d’incidència són:

Evitar, prevenir o reduir els efectes nocius per a la salut humana i pel medi ambient de la contaminació de l’aire.

Preveure la localització dels equipaments de mesura de la qualitat de l’aire.

Mantenir una bona qualitat de l’aire ambient i millorar-la quan sigui necessari.

2.6.4 Sòl

No existeix cap document amb implicacions legals ni cap estratègia aprovada sobre el sòl.

En l’àmbit de la Unió Europea, no obstant això, existeix una Comunicació de la Comissió al

Consell, el Parlament Europeu, el Comitè econòmic i social i el Comitè de les regions

(COM/2002/0179 final, no publicada al DOCE) titulada Cap a una estratègia temàtica per a

la protecció del sòl. En base a aquest document, es detecten determinats objectius sobre els

quals el planejament del territori sembla tenir capacitat d’incidència i que són els següents:

Protegir el sòl dels processos de degradació: erosió, desertificació, pèrdua de matèria orgànica, contaminació, segellat, compactació, reducció de la seva biodiversitat, salinització i inundació i esllavissament.

Gestionar de forma sostenible els recursos del sòl.

Aplicar restriccions a les zones amb problemes relacionats amb l’erosió, la salinització, les inundacions i l’esllavissament de terres.

Protegir les terres dotades d’un valor primordial des del punt de vista agrari.

L’ordenació del territori pot tenir un paper important en la protecció dels recursos edàfics,

limitant el segellat del sòl i fent que en les decisions relatives a l’ús del sòl es tinguin en

compte les seves característiques (per exemple, el risc d’erosió). Pel que fa al Pallars Sobirà

és una comarca en la que tradicionalment les activitats primàries han modelat el territori, ja

sigui com a conseqüència de les activitats agràries o les ramaderes.

La disminució d’aquestes activitats ha tingut com a conseqüència uns canvis a les cobertes

del sòl que poden tenir efectes en els processos geomorfològics dels sòls i dels vessants.



Per tant els objectius sobre els quals el planejament del territori té major capacitat

d’incidència són:

Protegir els sòls dels processos d’erosió i esllavissades.

Protegir les terres dotades d’un valor primordial des del punt de vista agrari.

2.6.5 Canvi climàtic

Existeixen, en aquesta matèria, diversos convenis i protocols internacionals i europeus entre els quals el Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic, el Protocol de Kyoto per al citat conveni o l’Estratègia europea sobre el canvi climàtic que marquen els objectius en la lluita contra el canvi climàtic i en la prevenció dels seus efectes adversos. També el Llibre Blanc del Transport i els Principis per al Desenvolupament Sostenible del Consell d’Europa fan èmfasi en la importància del reequilibri dels modes de transport per a un desenvolupament més sostenible.

L’any 2007, Espanya presenta el segon Plan de asignaciones i la Estrategia española del cambio climático, aprovada per la Comissió de Coordinació de Polítiques de Canvi Climàtic i el Consejo del Clima, i orientada a fer front a la reducció d’emissions en els sectors difusos (aquells no sotmesos a la Directiva del mercat d’emissions).

A Catalunya, el Pla català de mitigació del canvi climàtic 2008-2012 és el primer document que d’una manera coordinada i integrada tracta el canvi climàtic dins el conjunt de l’acció de govern de la Generalitat de Catalunya. El Pla incorpora les següents línies d’actuació:

PROGRAMA 1. REDUCCIÓ D’EMISSIONS EN ELS SECTORS DIFUSOS

Subprograma 1.1 Reducció d’emissions al sector agrari

Subprograma 1.2 Reducció d’emissions a la construcció i l’ús dels habitatges

Subprograma 1.3 Reducció d’emissions al sector dels serveis

Subprograma 1.4 Reducció d’emissions a la indústria no sotmesa a la Directiva

Subprograma 1.5 Reducció d’emissions per la prevenció i el tractament dels residus

Subprograma 1.6 Reducció d’emissions al transport i la mobilitat



Subprograma 1.7 Acords voluntaris i experiències pilot de Domestic Offset Projects per a la mitigació del canvi climàtic

Subprograma 1.8 Reducció de les emissions de gasos fluorats

PROGRAMA 2. SUPORT A LES INSTAL·LACIONS COBERTES PER LA DIRECTIVA DE COMERÇ DE DRETS D’EMISSIÓ

Subprograma 2.1 Reducció interna de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle

Subprograma 2.2 Utilització dels mecanismes de flexibilitat

PROGRAMA 3. ACCIONS TRANSVERSALS PER A LA MITIGACIÓ

Subprograma 3.1 Exemplificació de l’Administració

Subprograma 3.2 Sensibilització, educació ambiental i participació per concertar l’acció per fer front al canvi climàtic

Subprograma 3.3 Impuls de la recerca en l’àmbit del clima, de l’acció per a la mitigació i de l’avaluació

MESURES SECTORIALS DE SUPORT

Mesures sectorials de suport al sector agropecuari

Mesures sectorials de suport al sector domèstic

Mesures sectorials de suport al sector industrial

Mesures de suport al sector dels serveis

Mesures de suport al sector del transport i la mobilitat

2.6.6 Paisatge

El Conveni europeu del paisatge té com a objectius el foment de la protecció, la gestió i la

planificació del paisatge, i l’organització a escala europea en qüestions paisatgístiques. A

Catalunya la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge, promou

el reconeixement, la protecció, la gestió i l’ordenació del paisatge per tal d’harmonitzar la



preservació dels seus valors patrimonials, culturals i econòmics amb un desenvolupament

sostenible.

La Llei es basa en els principis d’actuació següents:

La necessitat d’afavorir l’evolució harmònica del paisatge d’acord amb els conceptes d’utilització racional del territori, de desenvolupament urbanístic sostenible i de funcionalitat dels ecosistemes.

La preservació, mitjançant l’establiment de mesures protectores del paisatge, del dret dels ciutadans a viure en un entorn culturalment significatiu.

El reconeixement que el paisatge és un element de benestar individual i col·lectiu que, a més de valors estètics i ambientals, té una dimensió econòmica, cultural, patrimonial i identitària.

La consideració dels efectes sobre el paisatge de qualsevol actuació d’ordenació i gestió del territori, i de l’edificació.

La necessitat de la cooperació entre les diferents administracions públiques en l’elaboració de les polítiques de paisatge.

La promoció de polítiques de concertació pública i privada en l’adopció d’instruments i en les decisions sobre el paisatge.

La promoció de la col·laboració de la iniciativa pública i privada en l’impuls d’actuacions, l’adopció d’instruments i la presa de decisions sobre el paisatge.

La impulsió de la participació en les polítiques de paisatge dels agents socials, professionals i econòmics, especialment dels col·legis professionals, les universitats, les associacions de defensa de la natura i els representants de les organitzacions empresarials i sindicals.

El foment de la formació en matèria de paisatge.

Els objectius que emanen d’aquests documents sobre els quals el planejament del territori té

major capacitat d’incidència són els següents:

Protegir, gestionar i planificar el paisatge per millorar-lo i/o preservar-lo.

Integrar el paisatge en les polítiques de planificació.



Considerar els efectes paisatgístics dels projectes d’urbanització, de creació d’infraestructures i de l’edificació.

Mantenir tant els hàbitats i la biodiversitat com els paisatges semi-naturals.


pla director urbanÍstic del pallars sobirÀ...risc d'allaus plànol 18. zones inundables...

Documents