pla director d'immigració en l'Àmbit de la salut

(PD) Planificació i AvaluacióPla Director d’Immigració en l’Àmbit de la Salut

Pla Director d’Immigracióen l’Àmbit de la Salut

05

Pla Director d’Immigracióen l’Àmbit de la Salut

Índex

Pla Director d’Immigració en l’Àmbit de la Salut

Presentació de la consellera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

1. Resum executiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

2. Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 152.1. Abast . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 162.2. Antecedents en immigració i salut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

3. Finalitat del pla . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 213.1. Missió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 223.2. Valors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 223.3. Objectius del Pla de salut 2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 223.4. Horitzó temporal 2005-2007 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23

4. Organització . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 254.1. Organigrama . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 264.2. Direcció del Pla director . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 264.3. Consell Assessor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 264.4. Comissió Permanent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 274.5. Grups de treball . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28

5. Anàlisi de situació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 295.1. Introducció. La immigració i la salut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 305.2. Situació de la població immigrant . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 305.3. Estat de salut de la població immigrant . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 365.4. Dificultats d’accés als serveis de salut i als seus professionals . . . . . .495.5. Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 505.6. Anàlisi econòmica. Estimació de la despesa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52

6. Propostes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 596.1. Línies i objectius operatius. Projectes i instruments.Coordinació amb altres serveis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 606.2. Proposta d’organització territorial per la implantació iconsolidació del Pla director d’immigració en l’àmbit de la salut . . . . . . . . 67

7. Punts crítics d’implantació del Pla director d’immigració en l’àmbit de la salut . 71

8. Mapa sanitari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77

9. Seguiment i avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83

10. Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89

11. Actors del pla . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93

12. Annexos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10312.1. Pla d’acollida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10512.2. Pla de mediació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11012.3. Pla de formació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12012.4. Unitats de salut internacional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12712.5. Cronograma . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13512.6. Població immigrant per comarques i país d’origen . . . . . . . . . . . . . 13912.7. Llistat d’acrònims . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14512.8. Decret de creació del Pla director d’immigració en l’àmbitde la salut i el seu consell assessor (DOGC 40/2006, de 14 de març) . . . . 146

Biblioteca de Catalunya. Dades CIP:

Pla Director d’Immigració en l’Àmbit de la Salut (Catalunya)

Pla Director d’Immigració en l’Àmbit de la Salut . - (Planificació i avaluació ; 4)BibliografiaISBN 84-393-7264-7I. Catalunya. Departament de Salut II. Títol III. Col·lecció: Planificació i ava-luació ; 41. Vells - Assistència mèdica - Catalunya 2. Malalts mentals - Assistènciamèdica - Catalunya 3. Malalts terminals - Assistència mèdica - Catalunya 4.Catalunya - Política sanitària614.39(467.1)

© Generalitat de Catalunya. Departament de SalutEdita: Direcció General de Planificació i Avaluació.Pla Director d’Immigració en l’Àmbit de la Salut Primera edició: Barcelona, octubre de 2006Tiratge: 1.500 exemplarsISBN: 84-393-7239-6Dipòsit legal: B-51432-2006Assessorament lingüístic: Caballeria T&A SLDisseny: eggeassociatsImpressió: Gràfiques Pacífic

4 5


La planificació sanitària és un dels eixos fonamentals de la Política de Govern. El bonnivell de qualitat i eficiència del sistema sanitari català fa que la salut dels ciutadans deCatalunya sigui una de les millors del món. En aquest marc, la planificació sanitària delDepartament de Salut té com a objectiu marcar les directrius estratègiques per conti-nuar avançant en la millora de l’estat de salut, la disminució de les desigualtats i l’efi-ciència dels serveis de salut. Fent especial èmfasi en que els serveis de salut continuïn

contribuint a la millora de la salut i de la qualitat de vida dels ciutadans amb la incorporació de la nova evidèn-cia científica i la visió dels professionals i dels ciutadans.

El Pla de salut de Catalunya és l’eina amb la que es dota el Govern per marcar les prioritats en matèria desalut. El govern de la Generalitat, fomentant el rol directriu del Pla de salut, el reforça creant els Plans direc-tors que s’encarreguen de fer operatives les politiques marcades en el Pla de salut. El Departament ha prio-ritzat sis matèries, en base a l’anàlisi de la salut, dels serveis sanitaris i del context socioeconòmic del país,com a plans directors per al període 2005-07; són la salut mental i les addiccions, l’oncologia, les malaltiesvasculars, els problemes de salut sociosanitaris, la immigració i la recerca en ciències de la salut.

Els Plans directors, adaptats a la realitat del nostre país i al context econòmic sanitari, defineixen les activitatsi l’ordenació de serveis necessària per assolir les polítiques plantejades amb una visió integrada de la situa-ció i abordant des de la promoció de la salut i la prevenció de la malaltia fins a la rehabilitació, amb les actua-cions de diagnòstic i tractament. Els Plans defineixen un model d’atenció i organització de serveis que partintde la realitat permeten continuar avançant en la eficiència i qualitat del sistema.

Amb aquestes línies els vull presentar el Pla director d’immigració en l’àmbit de la salut, fruit del treball demolts professionals que, juntament amb institucions proveïdores de serveis, associacions de pacients i fami-liars i tècnics del Departament, han elaborat les principals línies estratègiques i operatives per assolir elsobjectius de salut i de qualitat i eficiència de serveis.

El creixement progressiu dels fluxos migratoris, tant a Catalunya com a la resta de l’Estat espanyol, ha plante-jat un repte per al sistema de salut català que s’enfronta a noves demandes a les que ha de donar resposta.Per tal de donar resposta i adaptar el sistema de salut català a la nova situació plantejada pel fenomen de laimmigració en relació a la salut, s’ha creat el Pla director d’immigració en l’àmbit de la salut que fixa, amb unaperiodicitat de tres anys, els objectius de l’atenció a la població immigrant i les accions que faran possible queaquests objectius s’assoleixin, de manera que és millori l’accés als serveis i la salut de la població immigrada.

Per donar resposta a tots aquests reptes que ens ofereix la societat actual es crea el Pla director d’immigra-ció en l’àmbit de la salut que, amb una periodicitat de tres anys, fixa els objectius d’atenció a la població immi-grada així com de la competència intercultural dels professionals.

El Pla director com a eina de treball, s’acompanyarà del desenvolupament dels processos preventius i assis-tencials i dels circuits necessaris per fer operatives les estratègies en les diferents regions i Governs Territorialsde Salut de Catalunya.

El Pla, que s’acompanya de material de formació destinat als professionals i d’informació per a pacients i fami-liars, neix amb la voluntat de ser transparent i publicar de forma sistemàtica els seus resultats.

A tots aquells que han participat en l’elaboració del document vull agrair-los la seva dedicació i esforç realit-zat. Espero i desitjo que aquest Pla sigui d’utilitat per a tots els professionals que treballen en el sistema sani-tari i que contribueixi a la millora de la salut i qualitat de vida dels ciutadans de Catalunya del segle XXI.

Marina Geli i FàbregasConsellera de Salut

1. Resum executiu

6

El treball transversal amb altres departaments té molta importància, atès que elsaspectes que incideixen en la salut estan condicionats per factors com la situaciólaboral, la situació legal, la seguretat, l’alfabetització, l’habitatge, l’empadronament,etc. És per això que el Pla director, sota els criteris de la Secretaria per a laImmigració, es regirà pel principi de transversalitat interdepartamental.

El PDI és també responsable de la planificació de les Unitats de Salut Internacional queatenen, tant al viatger com a la població immigrada per patologies importades i elsaconsellen abans de realitzar els seus viatges. Hi col·labora amb la Direcció Generalde Salut Pública (DGSP) i el CatSalut en el funcionament en xarxa d’aquestes unitats.

El Pla inclou, com a element fonamental per a la seva implementació i consolidacióuna organització territorial que respon als criteris de descentralització, amb la parti-cipació del Departament de Salut, però també a les polítiques d’acomodació parti-cipatives del Pla de ciutadania i immigració, de la Secretaria per a la Immigració.

Per tant, i per tal de fer efectiva la descentralització en el territori, el Pla reforça iconsolida el treball de base participativa en xarxa ja existent en algunes parts delterritori. El plantejament estratègic inicial passa per la implementació d’un modeld’organització territorial des de la base comunitària. Aquest model contempla lacreació de taules regionals i centrals de salut i immigració. En un primer nivell, escrearia la Taula de salut i immigració del nivell central (Departament de Salut) i lesTaules regionals de salut i immigració. En una segona fase i a mesura que es cons-titueixen els Governs Territorials de Salut (GTS) i la regió valori l’oportunitat de laseva creació, es crearien les Taules de salut i immigració dels GTS.

L’actitud dels professionals, el paper social del sistema sanitari, l’accés real iobjectiu a la salut i als serveis de salut en igualtat de condicions, l’adaptació delsrecursos del sistema i aconseguir la descentralització delegant en els GTS, seranpunts crítics d’implantació del PDI.

Per tant, s’han de considerar una sèrie d’accions sense les quals el pla directord’immigració no pot garantir la seva eficiència, tant a nivell d’atenció primària comdels hospitals:- La promoció de les activitats comunitàries.- La participació de les comunitats en la detecció de necessitats.- L’existència de bases de dades adequades en els sistemes d’informació en salut.- La promoció d’accions conjuntes d’acollida amb els actors del territori dels plans

d’immigració.- L’adequació, quantitativa i qualitativa, dels recursos humans al fenomen de la

immigració.- Reforçar amb personal d’origen de les comunitats els serveis d’atenció als usua-

ris i impulsar la contractació de professionals d’origen estranger sanitaris i nosanitaris.

- Diversificar els models de mediació entre les diferents opcions. Fer que convis-quin els diferents models segons les necessitats territorials.

Els criteris de planificació del PDI es basen en els principis d’equitat, eficiència,sostenibilitat i satisfacció dels ciutadans. En la planificació de serveis, aquestsprincipis troben traducció en alguns elements claus com ara l’accessibilitat, en elsseus diversos components (espacial, temporal, social i cultural), la qualitat en elresultat i en el procés d’atenció, així com l’efectivitat i l’eficiència de les intervencions

La immigració a Catalunya és un fenomen creixent. L’augment de les xifres d’es-trangers en aquests darrers cinc anys no ha tingut cap precedent ni a Catalunya nia l’Estat espanyol. Això ha plantejat un repte per als serveis públics, i per tanttambé per als serveis sanitaris, que ha generat preocupacions importants al voltantd’aquest fenomen social i de la capacitat dels sistema sanitari per fer front a lesnoves necessitats que planteja la seva arribada.

Encara que els problemes de salut de les persones immigrades són essencialmentequiparables als de la població no immigrada, cal considerar alguns aspectesgeneradors de desigualtats que determinen una especificitat en la seva atenció.Les característiques diferencials de la població que arriba, la seva cultura, la tra-dició, la seva religió, la seva manera d’interpretar la salut i la malaltia, les dificultatsidiomàtiques, les diferències en estils de vida, etc. poden generar una sèrie de fac-tors interns i externs que actuen com a barreres i dificulten l’accés als serveis desalut. Això incideix desfavorablement en la salut, en la qualitat de l’assistència i enla utilització dels recursos sanitaris i, per tant, requereix una adaptació del sistemaper afrontar la situació de la forma més adient possible.

Amb aquesta finalitat es crea el Pla director d’immigració en l’àmbit de la salut, quehaurà de fixar, amb una periodicitat de tres anys, els objectius de millora de l’aten-ció a la població immigrant estrangera i establir les actuacions per assolir-los. Lesactuacions estaran marcades per les estratègies que es defineixen en l’àmbit del’acollida, la mediació i la formació.

El Departament de Salut articularà, mitjançant les Regions Sanitàries i els futursGoverns Territorials de Salut, les respostes adients a totes les peticions iinterpel·lacions, així com la coordinació d’accions en el territori.

La missió del Pla director d’immigració (PDI) és la de millorar la salut de la pobla-ció immigrada mitjançant la definició d’un model d’atenció i organització dels ser-veis que permeti al sistema de salut català fer front a la nova situació plantejadapel fenomen de la immigració.

Els principis i valors que sustenten el Pla director d’immigració es resumeixen de lasegüent manera:- El ciutadà és el centre d’atenció.- L’atenció prestada ha de ser integral, universal, coordinada, multidisciplinària:

accessible i sustentada en accions eficients i sostenibles.- L’atenció ha de ser prestada per professionals competents.

S’han definit com a objectius estratègics del Pla director d’immigració en l’horitzótemporal 2005-2007:- Conèixer la situació de salut i utilització de serveis de les poblacions immigrades

a Catalunya mitjançant la millora dels sistemes d’informació i recerca.- Millorar l’accessibilitat de la població immigrant als serveis sanitaris, mitjançant

l’adequació dels serveis de salut a través dels tres eixos principals del Pla: elsplans d’acollida, de mediació i de formació dels professionals.

- Planificar i ordenar els serveis d’utilització pública per tal de donar resposta alsproblemes específics de la població immigrant, així com a la patologia importada.

- Reordenar i coordinar la xarxa d’Unitats de Salut Internacional de referència.

8

1. Resum executiu

9


Pla d’acollida. Pretén establir una sèrie de programes i accions en l’àmbit del sec-tor salut que beneficiïn l’acollida i, per tant, la integració de la població immigrant,reconeixent que una bona acollida suposa un benefici per a tota la societat perquèajuda a la integració d’aquestes persones i beneficia la cohesió social.

El Pla d’acollida ha d’aconseguir millorar, coordinar i optimitzar la informació i l’ac-cés de la població immigrada a la salut i als serveis a través de:- Elaborar materials d’acollida sanitària identificant la informació comuna per a fer

possible un millor accés al sistema de salut.- Adequar els registres i la informació.- Elaborar informació ben adaptada per a cada públic.- Facilitar la TSI a totes les persones nouvingudes o que estiguin en situació d’exclusió.- Identificar les persones o els col·lectius de major vulnerabilitat.- Informar del Pla d’acollida en salut a totes les institucions/entitats del territori que

tinguin relació amb persones nouvingudes.- Creació d’una xarxa que treballi coordinadament l’accés a la salut i als serveis.- Seguiment i avaluació dels projectes presentats en aquesta línia.

Els nivells concrets més importants a contemplar en el Pla d’acollida en salut seranles associacions i entitats presents al territori, l’atenció a l’usuari i l’accés als diferentsnivells d’atenció: primària, especialitzada, hospitalària, salut mental i sociosanitaria.

El Pla d’acollida s’avaluarà d’acord amb els indicadors definits en el Pla directord’immigració però es pretén, a més, avaluar la usabilitat dels materials d’acollidaaudiovisuals, per tal de construir instruments que mesurin la seva efectivitat i quegenerin noves estratègies d’accés a la informació en la línia de reduir les desigual-tats dels col·lectius d’immigrants.

Pla de mediació. En un context global de polítiques d’acollida, d’igualtat i d’acomo-dació, i d’acord amb les propostes del Pla de ciutadania i immigració, es fa neces-sari impulsar la figura dels professionals de la mediació en l’àmbit sanitari.

La incorporació dels mediadors a l’entorn sanitari també permet donar una milloratenció a les seves necessitats en salut, així com millorar l’accessibilitat i la utilitza-ció autònoma dels recursos sanitaris.

Cal fer referència a la terminologia utilitzada, “Mediació”. Potser no és la més ade-quada, en el sentit més estrictament etimològic, perquè el seu significat aquí no estàtan relacionat amb la intervenció per resoldre una situació de conflicte o de desa-cord, sinó amb la intervenció per tal de facilitar una situació de dificultats relaciona-des amb l’accessibilitat i la comunicació, enteses en el context més ampli. De totamanera, aquesta és la paraula que els professionals i la població han acomodat enrelació al fenomen de la immigració, i respon més a un imaginari de disminuir dificul-tats, barreres, etc., que a resoldre conflictes. Tot i que potser sí ajuda a prevenir-los.

Els objectius del Pla de mediació són els de reduir els desavantatges dels immi-grants nouvinguts respecte a l’accés als serveis de salut, adaptar el sistema sani-tari a la nova realitat donant resposta a les noves necessitats plantejades i per últiminformar sobre les diferents percepcions, actituds i coneixements a causa de lesdiferències culturals, socials o lingüístiques entre els professionals i la poblacióimmigrada, així com ajudar a interpretar-los.

a dur a terme en els diferents tipus de serveis. L’exercici de definició de criteris i ladiscussió de les propostes de desplegament i adequació dels recursos es basa enla interrelació entre aquests elements, de manera que es pugui donar l’atenció elmés propera possible a les necessitats de les persones immigrants, en el momentoportú, sense que es produeixin desigualtats entre grups de població i territoris,però garantint la màxima qualitat possible i amb la alternativa més cost-efectiva.

Cal, però, incorporar la millor informació possible per a calcular les necessitats enfunció de la població immigrant. És ben sabut que, per al Departament de Salut, elRegistre Central d’Assegurats (RCA) és la base poblacional per excel·lència a l’ho-ra de referir-se a la població de Catalunya, de les Regions Sanitàries i de les ÀreesBàsiques de Salut (ABS). Al referir-nos, però, a població estrangera, el registre dela variable nacionalitat és tan recent que l’RCA encara no disposa d’una informa-ció prou acurada de la realitat de la població.

El creuament de l’RCA amb el padrons municipals i les dades del Instituto Nacionalde la Seguridad Social (INSS) ens permetrà disposar de dades molt més exactessobre la població immigrant que disposa de targeta sanitària individual (TSI). Lautilització d’aquestes xifres i dels resultats d’altres estudis ja en marxa sobre lamillora dels Sistemes d’Informació i perfil d’utilització de serveis d’aquest col·lectiuens permetrà ajustar el càlcul de càrregues de treball i els recursos en funció deles noves necessitats emergents. Aquesta és, al nostre entendre, la principal ade-quació, quantitativa, dels recursos a la realitat de la immigració creixent, d’especialimpacte a l’atenció primària i a l’atenció maternoinfantil.

Resta, a més, l’adequació qualitativa, iniciada ja amb la resta d’objectius i activi-tats del Pla director: formació, recursos i/o eines pels professionals, etc.

Per tal d’avançar en la utilització i anàlisi de la informació disponible, i amb l’objec-tiu de millorar la qualitat de l’atenció sanitària a la població immigrant s’ha realitzatun recull d’indicadors per avaluar la millora en el coneixement de la situació d’a-questa població, la millora de l’accessibilitat als serveis de salut, la millora en l’a-tenció sanitària de la població immigrada en relació a determinades àreesd’atenció i la reordenació i millora de la coordinació de les Unitats de SalutInternacional.

L’elecció dels indicadors de seguiment i avaluació s’ha de basar en els principisd’objectivitat, validesa, sensibilitat, especificitat i consens. En aquest sentit, caltenir en compte que els actuals sistemes d’ informació no permeten obtenir un con-junt exhaustiu d’indicadors. És per aquesta raó que, amb caràcter de progressivi-tat i factibilitat, s’aniran millorant els indicadors existents i se n’inclouran d’altresque es consideren necessaris per arribar a disposar d’una bona anàlisi de la situa-ció i evolució de l’atenció a la població immigrant a Catalunya i de la respostaassistencial del sistema sanitari català a aquesta població.

En el document d’annexes del Pla s’expliquen exhaustivament els eixos principals delPDI, com són el Pla d’acollida, el Pla de mediació i el Pla de formació, conjuntamentamb el document de reordenació de les Unitats de Salut Internacional, a més del cro-nograma d’implantació del Pla i unes gràfiques sobre la distribució de la poblacióimmigrant a Catalunya per comarques i principals països d’origen. En aquest resumexecutiu només inclourem una petita descripció dels tres plans principals.

10 11


1. Resum executiu

Cal afavorir, sens dubte, que el personal sanitari millori el coneixement de les diver-ses cultures d’origen dels col·lectius immigrats que arriben al nostre país i lesseves condicions de vida, tenint en compte la seva diferent concepció de la saluti la malaltia i respectant els seus valors. Aquest coneixement acreditarà al profes-sional en allò que actualment es considera indispensable per garantir la comunica-ció entre cultures, la competència cultural.

En el document es descriuen les línies generals de les accions formatives a par-tir de les necessitats detectades i es proposen accions formatives que facilitin larelació de l’immigrat amb l’organització i amb el professional.

El Pla estableix els criteris per disposar d’una oferta de serveis de mediació en elsServeis de Salut, flexible i de diferents modalitats.

Defineix les figures, els perfils i les competències dels mediadors en el Sistema deSalut, incentivant, promovent, orientant i col·laborant amb altres departaments i enti-tats en la formació dels diferents agents implicats amb els serveis de mediació.

Aquest model marca accions per augmentar l’eficàcia dels serveis que faciliten lacomunicació intercultural i ha de col·laborar amb altres actors socials claus perintroduir millores en l’accessibilitat al Sistema de Salut.

S’implanta un registre de variables específiques que permeti fer el seguiment i l’a-valuació de les activitats de mediació.

El document proposa un model de mediació basat en el model desplegat a laregió de Girona. Actualment és l’únic model organitzat existent al territori amb untemps d’implantació suficient per haver permès fer les adequacions necessàriesal sí de les taules interdisciplinàries organitzades al territori i havent demostrat laseva qualitat i eficàcia.

Aquesta aproximació inicial haurà d’anar adaptant-se a les necessitats específi-ques de cada unitat territorial de salut, d’acord amb el treball d’identificació denecessitats que realitzaran les taules regionals.

Utilitzant el nombre de mediadors que hi ha a Girona per a la població immigra-da, el Pla ha calculat de forma aproximada les necessitats en nombre de media-dors per rangs de població i per nacionalitats, per tal d’iniciar el model arreu decada comarca. Aquesta estimació ha de ser analitzada per les taules territorials iajustada d’acord amb les necessitats de cada territori.

Pla de formació. El Pla director d’immigració, d’acord amb la seva missió i per tald’assolir els seus objectius, així com desenvolupar les funcions descrites en eldecret de creació, explicita la necessitat d’elaborar un Pla de formació que facilitials professionals de la Salut els coneixements i habilitats necessaris per assolir elgrau de competència cultural que garanteixi la qualitat de l’atenció durant tot elprocés assistencial, tant des del punt de vista de la prestació del servei, com de larelació i de la informació.

Una de les principals dificultats amb què es troba el professional de salut en aten-dre l’immigrant és la comunicació, tant pel que fa a les barreres d’idioma, com perla interpretació i la comprensió de la demanda.

La sobrecàrrega continuada en alguns indrets concrets també comporta incerte-ses i pors, la qual cosa genera que els professionals estiguin sotmesos a una situa-ció nova, sense eines per a superar les dificultats i en ocasions crea situacionssocialment explosives. Cal entendre aquests riscos, que no cal exagerar ni gene-ralitzar, com a exponents d’una situació que és heterogènia però que ha arribat aestendre’s per tot el territori i a ser progressivament diversa.

12 13


1. Resum executiu

2. Introducció

14

S’intentarà especialment que les regions donin les respostes adients a totes lespeticions i interpel·lacions i es coordinin les accions en el territori (plans comarcalsi taules de salut i immigració).

La interdepartamentalitat ha de permetre posar en comú les polítiques respecti-ves, per cercar la veritable transversalitat dels plans i la integralitat, però senseentrar en allò que és responsabilitat de cada Departament. És el cas de tot el tre-ball transversal amb la Secretaria per a la Immigració i els seus òrgans respectiusinterdepartamentals.

En temes sectorials com la salut laboral, l’habitatge, etc., hem d’arribar a eviden-ciar i fer realitat les relacions amb la salut i les estratègies i accions necessàries, ien tot cas a identificar actors capaços de posar-les en pràctica, per tal de millorarla situació global de la població immigrada estrangera.

Podem situar els inicis de la relació de la salut i els serveis sanitaris amb la immigra-ció estrangera a casa nostra a l’entorn dels anys 80. En aquells anys, els immigrants,bàsicament africans, es feien cada cop més visibles a les comarques del Maresme,als barris de Ciutat Vella de Barcelona i a alguns indrets concrets de Girona.

La Unitat de Malalties Tropicals Drassanes (Bada, 1990) i l’Hospital de Mataró(Balanzó, 1991) van iniciar les primeres experiències per entendre’s i adaptar-se acol·lectius “diferents”, de cultures i necessitats en salut diverses. Entre aquestes, unade les més innovadores va ser la introducció d’agents de salut, provinents de les prò-pies comunitats immigrades per fer de “pont” amb els serveis i engegar actuacionsdavant de problemes realment preocupants com ara la sida o la tuberculosi.

Es va anar desenvolupant l’activitat assistencial especialitzada en malalties tropi-cals i importades en aquests serveis i també a l’Hospital Clínic, alhora que es rea-litzaven anualment els Mestratges de Medicina Tropical de la Universitat Autònomade Barcelona (UAB) i Universitat de Barcelona (UB) respectivament, punt de con-tacte de professionals de Catalunya i del tròpic, de cooperants i d’agents socials.Es poden considerar també referents clars d’aquesta època l’Hospital d’Olot(Teixidor i col, 1993), i el Centre d’Atenció Primària de Salt (Jaumà i Viñamata,Sardanyés, 1994). A l’entorn de Barcelona, el dispensari de Minories Ètniques del’Institut Municipal d’Assistència Sanitària de Barcelona (Castells, 1993) i el CentreMunicipal d’Orientació i Planificació Familiar Erasme Janer. IMAS. (Ollé i col, 1992).La Regió sanitària de Girona va produir ja aleshores un dels primers protocols d’ac-tuació per a l’atenció a l’immigrant subsaharià.

L’Institut Municipal de la Salut (IMS) de l’Ajuntament de Barcelona (actual Agènciade Salut Pública de Barcelona), va ser un important nucli referent d’experts de salutpública que van produir els primers treballs de recerca i literatura sobre eltema 1,2,3,4,5,6.

Es van realitzar algunes trobades de diversos col·lectius per parlar d’immigració isalut (seminari casa Golferichs l’any 1992, IMS, Ajuntament de Barcelona).

Un dels primers treballs sobre "La salut dels immigrants estrangers" també es varealitzar als primers anys 90, iniciant les aportacions anuals a l’anàlisi de les esta-dístiques vitals a la ciutat de Barcelona i als seus informes de salut.

La presència de població immigrant a Catalunya és un fenomen creixent i que, ambtota probabilitat, s’incrementarà significativament en els propers anys. Sovint estracta de persones que provenen de països amb estructures sanitàries amb defi-ciències, i la seva atenció requereix que el sistema sanitari català s’adeqüi a lesseves necessitats singulars i també a les seves especificitats culturals, afavorint unaccés en condicions d’igualtat real amb la resta de la població.

Des d’aquesta perspectiva, correspon al Departament de Salut fixar les directriusde l’atenció a la salut de la població immigrant mitjançant un instrument específicde planificació que, en el context global de les actuacions de la Generalitat adreça-des a la població immigrant estrangera resident a Catalunya, incloent-hi la partici-pació de les associacions i entitats d’immigrants i tenint en compte els objectius iintervencions del Pla de Salut de Catalunya, defineixi les estratègies de salutadreçades específicament a aquest col·lectiu.

Amb aquesta finalitat es crea el Pla director d’immigració en l’àmbit de la salut quehaurà de fixar, amb una periodicitat de tres anys, els objectius de l’atenció a lapoblació immigrant estrangera i establir les actuacions per assolir-los.

Aquest Pla director compta amb el suport i la col·laboració d’experts en aquestàmbit, que s’articularà a través de la Comissió Permanent i del Consell Assessord’Immigració en l’àmbit de la salut.

Per aconseguir-ho, el Pla director és l’instrument d’informació, estudi i proposta mit-jançant el qual el Departament de Salut determina les línies directrius per a impul-sar, planificar, coordinar i avaluar les actuacions a desenvolupar per tal de donarresposta, amb el Pla de Salut, als problemes de salut específics de la poblacióimmigrant i l’atenció a la diversitat.

Aquest primer document recull el mapa global de les qüestions conegudes i finsara visualitzades en relació amb la salut i la immigració, i realitza una primera prio-rització a través dels seus objectius i projectes.

Cal entendre’l, però, com un document dinàmic, que haurà d’anar millorant, d’unabanda amb les aportacions de tots els actors involucrats, i de l’altra, amb el seudesplegament progressiu en el temps i les diverses realitats territorials.

De la mateixa manera com s’ha intentat, en planificar-lo, no deixar de banda l’acció iels projectes, només el seguiment i avaluació dels projectes i del propi Pla director hande permetre adaptar-lo de manera continuada a la realitat i a les necessitats canviants.

Les actuacions del Pla són de planificació i elaboració de directrius per al conjuntdel sistema, i el seu abast ha d’assolir que CatSalut i els proveïdors canviïn allò quecalgui canviar en relació amb l’atenció a la immigració a través de la compra deserveis i la implementació d’aquests serveis per part dels proveïdors.

El Pla no té com a objectiu portar a terme directament els projectes i iniciatives per a dotar-se d’eines, formació, etc., si bé en una primera fase es fa necessari, en especial, el dis-seny de nous elements materials i informatius, així com l’elaboració del pla de formació,que es realitzarà conjuntament amb l’Institut d’Estudis de la Salut (IES) i els proveïdors.

16

2. Introducció

17


2.2. Antecedentsen immigració isalut.L’experiènciaprofessional iinstitucional

2.1. Abast

Es va donar impuls a l’Observatori Permanent de la Immigració a Barcelona perpart de l’antic Comissionat de l’Alcalde per a la Defensa dels Drets Civils, Sr. JosepIgnasi Urenda.

El grup de refugiats i estrangers del Consell Municipal de Benestar Social (1991)de l’Ajuntament de Barcelona, va anar incorporant el sector salut i fent recomana-cions específiques.

Les jornades a Tiana (1996) i la “Jornada catalana de salut i immigració”, al 19987,van ser aleshores uns dels primers punts de trobada per intercanviar algunesexperiències assistencials a l’entorn de la immigració.

En els darrers anys alguns fets com els que referim a continuació han fet més visi-ble la necessitat d’adaptar el sistema sanitari a les noves necessitats i han anatdibuixant les respostes.

Tancaments a les esglésies (2001)L’adaptació dels serveis sanitaris al nou fenomen creixent de la immigració va veu-re’s necessària en els anys successius. Al gener de 2001, la mobilització social i eltancament de més de 500 immigrants en vaga de fam en diverses esglésies deBarcelona que demanaven la regularització, just quan entrava en vigor la llei d’es-trangeria, va significar un punt d’inflexió important també en el model d’atenciósanitària als immigrants. Hi va jugar un gran paper l’atenció primària, amb el suportde mediadors o agents de salut coneixedors dels serveis sanitaris i de les perso-nes i comunitats immigrants i es va veure que els serveis específics, com ara laUnitat de Medicina Tropical, no podien actuar sols sense la implicació de l’atencióprimària. En definitiva, la normalització de l’atenció passava per la xarxa d’atencióprimària, per l’accés normalitzat i la desestigmatització.

La intervenció tant dels serveis de salut pública com d’atenció primària i de les diver-ses institucions implicades va configurar una experiència singular i alliçonadora8.

Pla de la diversitat de l’Institut Català de la SalutLa I Jornada d’intercanvi d’experiències organitzada pel Pla de la diversitat del’ICS9, amb la participació de més de 200 professionals de la salut, va permetrecompartir, reflexionar i discutir a l’entorn de les necessitats i estratègies a desen-volupar en l’atenció a la població immigrada tot elaborant un discurs professionalcoherent.

Com a recull del que es va treballar10, es va elaborar el document “Recomanacionsper a l’atenció primària dirigida a usuaris immigrants extracomunitaris”11, per afavo-rir l’atenció en qualitat i salvar les barreres que els professionals troben davant l’a-tenció a les persones nouvingudes.

D’entre les primeres conclusions de la Jornada d’intercanvi d’experiències i delseus grups de treball es desprenia la necessitat de:- Facilitar l’accés als serveis normalitzats de salut en el territori incloent l’obtenció

de la targeta sanitària individual, fins i tot als immigrants en situació irregular.- Informar adequadament sobre el sistema sanitari, l’accés i la seva utilització,

sobre la cartera de serveis, i fer-ho en els idiomes necessaris (malgrat que, enalguns casos, l’analfabetisme fa inútil la informació escrita), i pel canals adequats.

18 19


- Validar i adaptar culturalment la informació amb els propis immigrants, o amb lespersones clau de les comunitats a atendre.

- Registrar adequadament l’activitat, incloent el país de naixement, la qual cosa hade permetre conèixer la realitat de què parlem, planificar recursos, i també realit-zar els estudis pertinents sobre la demanda, les necessitats, etc.

- Disposar d’un protocol d’acollida, consensuat a partir dels existents, amb elsuport d’Unitats de Salut Internacional i Medicina Tropical correctament acredi-tats, així com de laboratoris parasitològics.

- Dotar-se de models de salut comunitària que permetin incorporar no solament tra-ductors-intèrprets o mediadors culturals, sinó també agents de salut, figura pontentre els serveis i les comunitats amb un paper actiu en la millora de la salut.

- Possibilitat de disposar de la “carpeta del desplaçat” per millorar la continuïtat del’atenció dels immigrants itinerants.

- Disposar dels materials traduïts o culturalment adaptats ja elaborats o que espuguin elaborar. Possibilitat d’accés a través de la pàgina web.

- Adequar els recursos i el temps per l’assistència allà on les càrregues de treballes vegin significativament afectades.

- Oferta de formació en els àmbits mèdics (malalties tropicals i importades i altresproblemes de salut prevalents), culturals i antropològics per a tots els estamentsprofessionals, considerant les necessitats dels professionals i de les poblacionsimmigrades.

Oficina de Cooperació sanitària Internacional i Salut MigracionalL’abril de 2003, el Departament de Sanitat creà l’Oficina de Cooperació SanitàriaInternacional i Salut Migracional (OCSISM)12, amb el coordinador de l’atenciósanitària a la població immigrant nomenat pel conseller i representant delDepartament en el Pla Interdepartamental d’Immigració13 i el responsable del Plade la Diversitat de l’ICS.

A través d’aquesta Oficina, es van promoure, iniciar i organitzar activitats necessà-ries per millorar l’atenció sanitària als immigrants:- Un Pla de formació per a tots els professionals, consensuat entre Departament de

Salut, CatSalut, Institut Català de la Salut i Institut d’Estudis de la Salut14.- Elaboració d’un Quadern de bona praxi15 del Consell dels Col·legis de Metges de

Catalunya, dedicat a “Els immigrants i la seva salut”.- Elaboració de Protocols específics (malalties parasitàries, salut mental i immigra-

ció, programa del nen sa, embaràs, part i puerperi, etc.).- Estudis sobre necessitats sanitàries específiques de la població immigrant, enca-

rregat a l’Agència d’Avaluació de Tecnologies i Recerca Mèdiques (AATRM)16.- Col·laboració amb Sanitat Respon.- Constitució d’un grup d’experts, un grup de treball amb les Regions sanitàries i

els proveïdors, coordinació amb els Plans Comarcals, i reunions amb les ONGsmés significatives.

- Conveni amb la Universitat de Girona per a la realització d’onze diccionaris deconversa mèdica.

- Inici del projecte de pàgina web sobre salut i immigració.

2. Introducció

1. Caylà JA, Jansà JM, Iglesias B. Sida en extranjeros, análisis de 99 casos. VI reunión anual de la SociedadCatalana de Salud Pública. Migración y Salud, la Cuenca Mediterránea hacia el año 2000. Barcelona, 16-17Octubre 19922. Iglesias B, Caylà JA, Jansà JM, Plasència A. La tuberculosis en extranjeros, características diferenciales delos extranjeros tuberculosos que viven en Ciutat Vella. VI Reunión anual de la Sociedad Catalana de SaludPública. Migración y Salud, la Cuenca Mediterránea hacia el año 2000. Barcelona, 16-17 Octubre 19923. Caylà JA, Jansà JM, Iglesias B. AIDS and tuberculosis of migrating populations in Barcelona.Regional European Meeting of the International Epidemiológical Association. Jerusalen, 14-19. Febrero 19934. Jansà JM, Caylà JA, Galdós-Tangüis H, García de Olalla P, Plasència A. Tuberculosis in migrating populationsin Barcelona. 28th World Conference of IUATLD/UICTMR. Mainz (Alemania), 14-17 Junio 1994.5. García Vidal J, Jansà JM, García de Olalla P, Barnés I, Caylà JA. I Infectious diseases and Characteristics ofthe foreign migrants at the Mail Prison Facility in Barcelona. Rev Esp Salud Pública 1998, 72:197-208.6. García de Olalla P, Lai A, Jansà JM, Bada JL, Caylà JA. Características diferenciales del SIDA en immigran-tes extranjeros. Gac Sanit 2000.; 14(3):189-194.7. Jornades Catalanes Salut i Migració. Barcelona 1998 Organitzades per la Unitat de Malalties Tropicals de laDAP Ciutat Vella de l’Institut Català de la Salut el Departament de Cultura i la Secretaria General de Joventut.Documentació disponible a: http://www3.gencat.net:81/joventut/docs/migracio.pdf8. P García de Olalla, J. A. Caylà, C. Mila, J. M. Jansà, I. Badosa, A. Ferrer, M. Ros, J. Prat, J. M. Armengou, E.Alonso, and J. Alcaide. Tuberculosis screening among immigrants holding a hunger strike in churches. Int JTuberc. Lung Dis. 7 (12 Suppl 3):S412-S416, 2003.E. Alonso Mayo. J.M. Armengou Iglesias. S. Ferré de Diego. Experiencia de gestión y coordinación sanitaria interinsti-tucional en una situación excepcional. El encierro en iglesias de Barcelona. Cuadernos de Gestión, 02 2001; 07: 92-99.9. http://www.gencat.net/ics/revista_ics/setembre2002/entorn.html#510. Alonso Mayo E. Gestión de la diversidad cultural en atención primaria. Cuadernos de Gestión, 02 2002; 08:49-5311. http://www.gencat.net/salut/immigracio.htm.12. http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/html/es/dir89/oficina.htm13. http://www.gencat.net/presidencia/plaimmig.pdf14. Institut d’Estudis de la Salut. Programa d’activitats, 2004, 200515. Quaderns de la bona praxi 16, La immigració, els immigrants i la seva salut. Col.legi Oficial de Metges deBarcelona. 2003. http://www.comb.cat/cat/comb/publicacions/bonapraxi/praxi16.pdf16. Berra S, Elorza Ricart JM, Bartomeu N, Hausmann S, Serra-Sutton V, Rajmil L. Necessitats en salut i utilitza-ció dels serveis sanitaris en la població immigrant a Catalunya. Revisió exhaustiva de la literatura científica.Barcelona: Agència d’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques. CatSalut. Departament de Sanitat i SeguretatSocial. Generalitat de Catalunya. Maig de 2004.

20

3. Finalitat del pla

sota dels nivells del 2001 entre la població de 13 a 65 anys.- D’aquí a l’any 2010 cal disminuir la freqüència de les pràctiques de risc per a la

infecció per VIH per via parenteral i sexual.- D’aquí a l’any 2010 cal que la transmissió vertical del VIH es mantingui per sota

del 2,5%.- D’aquí a l’any 2010 cal que com a resultat de la disminució de la incidència i de

l’increment de la supervivència, la prevalença d’infeccions per VIH a les pobla-cions sentinella representatives de la població general es mantingui estable.

3.3.3. Malalties de transmissió sexual- D’aquí a l’any 2010 cal reduir un 10% la incidència de sífilis.- D’aquí a l’any 2010 cal reduir un 10% la incidència de gonocòccia.- D’aquí a l’any 2010 cal reduir un 10% la incidència d’infecció genital per

Chlamydia trachomatis.- D’aquí a l’any 2010 cal eliminar l’oftàlmia neonatorum.- D’aquí a l’any 2010 cal mantenir l’eliminació de la sífilis congènita.- D’aquí a l’any 2010 cal reduir la incidència d’altres malalties de transmissió sexual

un 15%.

3.3.4. Tuberculosi- D’aquí a l’any 2010 cal mantenir la mortalitat per tuberculosi per sota d’un cas per

100.000 habitants.- D’aquí a l’any 2010 cal reduir les taxes d’incidència de tuberculosi respiratòria en

la població general en un 25% per tal d’assolir una taxa inferior a 16 casos per100.000 habitants.

- D’aquí a l’any 2010 cal reduir les taxes d’incidència de tuberculosi pulmonarbacil·lífera a la població general en un 40% per tal d’assolir una taxa de 8 casosper 100.000 habitants.

- D’aquí a l’any 2010 cal reduir en un 25% l’aïllament de bacils farmacoresistents.

3.3.5. Càncer- D’aquí a l’any 2010 cal reduir la mortalitat per càncer de coll d’úter en un 10%.

S’han definit com a objectius estratègics del Pla:1. Conèixer la situació de salut i utilització de serveis de les poblacions immigra-

des a Catalunya mitjançant la millora dels sistemes d’informació i recerca:- Identificar les desigualtats de salut i d’accés als serveis per part de la població

immigrada.- Valorar la qualitat dels serveis, la satisfacció i els costos.

2. Millorar l’accessibilitat de la població immigrant a la salut i als serveis sanitarismitjançant l’adequació dels serveis de salut, de forma transversal, amb els Plansd’acollida, de mediació i de formació dels professionals:- Pla d’acollida.- Pla de mediació.- Assessorar i facilitar la tasca dels professionals d’atenció primària i hospitalària

mitjançant la informació i formació d’aquests professionals.

3. Planificar i ordenar els serveis d’utilització pública per tal de donar resposta de qualitatals problemes específics de la població immigrant, així com a la patologia importada.


Millorar la salut de la població immigrada mitjançant la definició d’un model d’aten-ció i organització dels serveis que permeti al sistema de salut català fer front a lanova situació plantejada pel fenomen de la immigració.

El Pla director d’immigració està basat en uns principis bàsics:- El dret de totes les persones a la salut i a l’atenció sanitària de qualitat, com un

dret bàsic reconegut en la Declaració Universal de Drets Humans.- El dret de participació del ciutadà.- El deure del ciutadà a tenir cura de la seva salut i de la dels altres.- El dret/deure del professional de disposar de les eines i la formació per realitzar

amb la millor qualitat possible la seva feina en relació a la salut de les persones.- El deure del sistema a adaptar-se als canvis, com ara els poblacionals.

El Pla també es basa en una sèrie de valors:- La humanització i la integralitat en l’atenció sanitària, l’obertura a les comunitats

diverses, l’equitat en l’accés i en els serveis, la bioètica intercultural, la recerca ila innovació constants i el compromís social.

- La igualtat, la cohesió i la convivència, i per tant la integració progressiva, amb elmenor cost social i el menor nombre de problemes possible, de les persones nou-vingudes.

- La tolerància i el respecte, la transversalitat en les accions i la interdisciplinarie-tat.

Cal lluitar contra el racisme i la xenofòbia, el desconeixement i la intolerància, totevitant el paternalisme i el voluntarisme com a fórmules de resoldre les desigual-tats, així com tendir a la normalització.

El Pla director d’immigració contribuirà als objectius del Pla de salut per al 2010,especialment en la disminució de les barreres i les desigualtats que, amb lapresència de població immigrant, són més evidents. Amb els projectes i les inter-vencions definits en aquest Pla director es pretén incidir especialment en elssegüents objectius, d’entre els plantejats en el Pla de Salut per a l’horitzó 2010:

3.3.1.Salut materno infantil- D’aquí a l’any 2010 cal mantenir la mortalitat materna per sota de 7 per cada

100.000 nascuts vius.- D’aquí a l’any 2010 cal reduir la mortalitat infantil per sota de 4 per 1.000 nascuts

vius.- D’aquí a l’any 2010 cal disminuir l’índex d’embarassos en dones menors de 18

anys per sota de 7 per 1.000.

3.3.2. Infecció per VIH / SIDA- D’aquí a l’any 2010 cal disminuir els nous casos de sida a Catalunya en un 30%

en els usuaris de drogues injectades, en un 20% en els homes que tenen rela-cions sexuals amb homes i en un 15% en els homes i dones que mantenen rela-cions heterosexuals.

- D’aquí a l’any 2010 cal mantenir el temps de supervivència dels infectats per VIHi augmentar en un 5% la supervivència als 18 mesos en els casos de sida.

- D’aquí a l’any 2010 cal mantenir els anys potencials de vida perduts per sida per

22 23


3.1. Missió

3.2. Principisi valors

3.3. Objectiusdel Pla de salut2010

3.4. Objectiusdel Pla directord’immigració enl’horitzó tempo-ral 2005-2007

4. Organització del pla- Millorar l’atenció sanitària de la població immigrant, establint-ne bones pràcti-ques, en especial en aquelles àrees d’atenció de major impacte (salut sexual ireproductiva, salut infantil, salut mental, malalties parasitàries i infeccioses).- Proposar criteris i mesures per millorar la coordinació dels recursos sanitaris isocials en matèria d’immigració a nivell central i territorial.

4. Reordenar i coordinar la xarxa d’Unitats de Salut Internacional de referència.

24


Està format per representants de totes les organitzacions rellevants de la societatcatalana que tenen interès en la salut i la immigració: societats científiques, asso-ciacions professionals i socials, d’immigrants, sindicats, col·legis professionals,institucions sanitàries i socials, altres departaments de la Generalitat (Governació,Benestar i Família, Universitats), i ens locals. Es pretén comptar selectivament ambles aportacions de cadascún dels seus membres, i poder tenir contactes en xarxa,especialment a partir de la recepció d’aquest primer document.

Corresponen al Consell Assessor d’Immigració en l’àmbit de la salut les funcionssegüents:- Prestar el seu assessorament en totes les actuacions que derivin del procés d’e-

laboració i d’implantació del Pla.- Revisar i valorar la documentació necessària per elaborar el Pla.- Elaborar i elevar al director o directora del Pla les propostes i suggeriments que

consideri oportuns i els informes tècnics que recullin les recomanacions delConsell Assessor en cadascun dels camps d’actuació que, d’acord amb l’article2 d’aquest Decret, integren el Pla director d’immigració en l’àmbit de la salut.

- Donar assessorament científic i tècnic en les tasques d’implantació, avaluació iactualització del Pla director d’immigració en l’àmbit de la salut.

- Avaluar l’evolució dels successius Plans directors d’immigració i emetre infor-mes prospectius sobre noves necessitats que orientin la seva evolució futura iactualització.

La producció científica del Consell Assessor ha de tenir en compte, si escau, lesguies de pràctica clínica i els protocols generats per altres institucions i per lamateixa Administració Sanitària.

Al punt 11 es detalla el llistat de les persones i organitzacions que el conformen.

Per a un millor funcionament, el Consell Assessor d’Immigració pot exercir lesseves funcions en plenari i en Comissió Permanent.

La Comissió Permanent que es creï es compondrà pel president o presidenta, elcoordinador o coordinadora i un nombre màxim de 20 vocals, designats pel con-seller o consellera de Salut d’entre els membres del Plenari.

Assumirà la secretaria de la Comissió Permanent que es creï un tècnic o tècnicadel Departament de Salut.

Corresponen a la Comissió Permanent les següents funcions:- Proposar al director o directora del Pla criteris per coordinar els principals aspec-

tes d’elaboració del Pla, fixar un calendari de reunions del Consell Assessor ideterminar propostes d’objectius que ha d’executar la Comissió Permanent.

- Executar les funcions del Consell Assessor que li siguin delegades pel plenari.

Al punt 11 es detalla el llistat de les persones de la Comissió Permanent.

S’exposa a continuació l’organització del Pla, d’acord amb el Decret de creació(Decret 40/2006 DOGC 4584 data 16/03/2006)1.

Al capdavant del Pla director d’immigració en l’àmbit de la salut hi ha el director odirectora, que serà nomenat pel conseller o consellera de Salut, a proposta deldirector o directora general de Planificació i Avaluació.

Corresponen al director/a del Pla director les funcions següents:- Impulsar, dirigir i coordinar els treballs tècnics del Consell Assessor, a què fa

referència l’article cinc d’aquest Decret, en el procés d’elaboració del Pla, fixar-ne els objectius generals i específics i les prioritats, la programació d’actuacionsi els calendaris d’execució.

- Proposar els criteris per coordinar els aspectes principals del procés d’elabora-ció del Pla director d’immigració en l’àmbit de la salut.

- Formular la proposta de Pla director d’immigració en cadascun dels camps d’ac-tuació que assenyala l’article 2 d’aquest Decret i elevar-la al director o directorageneral de Planificació i Avaluació, perquè en facin la proposta conjunta al con-seller o consellera de Salut.

- Definir i concretar les actuacions que s’han d’executar sobre la base dels objec-tius fixats i proposar-les als òrgans competents.

- Impulsar i fer el seguiment del Pla en les diferents regions sanitàries deCatalunya.

- Efectuar l’avaluació del procés d’aplicació del Pla.

Per a desenvolupar les funcions encomanades, el director/a comptarà amb elsuport tècnic i administratiu del Departament de Salut i amb l’assessorament delConsell Assessor.

El Consell Assessor d’Immigració en l’àmbit de la salut es crea com a òrgan asses-sor del Departament de Salut en l’àmbit de la immigració i s’adscriu a la DireccióGeneral de Planificació i Avaluació, la qual donarà el suport administratiu i de ges-tió al Consell Assessor.

26 27


4.1. OrganigramaFigura 1. Organigramadel Pla directord’immigració enl’àmbit de la salut.Departament de Salut

4.2. Direcció delPla director

4.3. ConsellAssessor

4.4. ComissióPermanent

4. Organització del pla

Departament de SalutDirecció General

de Planificació i Avaluació

Oficina coordinacióplans directors

Grups de treball

ConsellAssessor

Dep. Benestar i FamiliaSecretaria Immigració

Direcció del PlaDirector

Comissió Permanent

En el Consell Assessor d’Immigració en l’àmbit de la salut es constituiran els grupsde treball que el president o presidenta del Consell, a proposta del director o de ladirectora del Pla, de qualsevol vocal, o per iniciativa pròpia, consideri necessariper al millor exercici de les funcions d’aquest òrgan.

Els grups de treball estan constituïts per membres del Consell Assessor i, si s’es-cau, per persones externes expertes en l’àmbit material específic que es tracti.

Al capdavant de cada grup de treball hi ha una persona responsable que ha de sermembre de la Comissió Permanent, amb les funcions de dirigir i coordinar el grup,i de fixar el pla de treball i la proposta d’actuacions, els quals s’hauran d’ajustar alscontinguts i al calendari de treball que determini el plenari.

Les propostes que cada grup de treball elabori s’han de recollir en un informe tèc-nic, que s’elevarà al plenari perquè l’aprovi.

A hores d’ara, vuit grups de treball han estat treballant les línies identificades (aco-llida, mediació, formació i bones pràctiques en salut, sistemes d’informació, recer-ca i salut internacional, a més de la cooperació).

El Departament de Salut haurà de sotmetre a l’aprovació del Govern el primer Pladirector d’immigració en l’àmbit de la salut en el termini màxim de sis mesos quehan de començar a comptar des de l’entrada en vigor del Decret de creació del pla.

28

4. Organització del pla

4.5. Grupsde treball

1. http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/html/ca/dir439/doc10365.html.http://www.gencat.net/acordsdegovern/20060314/02.htm.Després d’haver-se aprovat el Decret, el Departament de Salut ha reorganitzat l’àrea de cooperaciósanitària, que ha quedat inclosa a l’Oficina de Relacions Exteriors i Cooperació del Departament, per laqual cosa el Pla director es dedica exclusivament a la immigració en l’àmbit de la salut.

5. Anàlisi de situació

Una de les característiques del fenomen de la immigració és la desigual incidèn-cia territorial de la població estrangera. A Espanya destaquen les comunitats autò-nomes de Catalunya, Madrid i el País Valencià amb més d’un 60% del total de lapoblació estrangera empadronada a Espanya (Fig. 2).

A data 1 de gener 2004, segons dades de l’Instituto Nacional de Estadística, el per-centatge de població estrangera empadronada a Espanya suposava un 7% deltotal de la població. D’aquests, més de la meitat procedeixen d’Amèrica Central iAmèrica del Sud (35%) i dels 25 països de la Unió Europea (21%).

La distribució de la població estrangera segons l’origen és diversa. Com podemveure a la Fig. 3, la població procedent de l’Equador és la més nombrosa i suposaun 15,7%, seguida de la procedent del Marroc en un 13,9% que havia estat finsl’any 2002, la més nombrosa.

L’experiència viscuda a Catalunya el segle passat, amb la incorporació d’una fortamigració interna procedent d’altres indrets de l’Estat, va suposar ja en la històriarecent del nostre país una considerable modificació del nostre medi social idemogràfic. També va implicar repercussions sanitàries, malgrat que aleshores espresentessin bastant soterrades, sobre les quals fins no fa gaire encara algunsespecialistes, sobretot en l’àmbit de la salut mental (Tizón, Achotegui), han realit-zat aportacions d’interès.

Les repercussions dels processos migratoris en la salut mental continuen sent,anys més tard, en el nou context migratori d’estrangers, una de les prioritats enmatèria de salut. El desenvolupament de l’equilibri personal, superant o no senseconseqüències els processos de dol migratori, és el repte personal al qual s’en-fronten milers de persones immigrades.

Les creixents xifres d’immigrants estrangers en els darrers cinc anys no han tingutprecedents ni a Catalunya ni a l’Estat espanyol i han plantejat un repte per als ser-veis sanitaris. Una de les preocupacions més importants al voltant del fenomensocial que suposa la immigració creixent és la capacitat dels serveis, en aquestcas del sistema sanitari, per fer front a les noves necessitats que planteja la sevaarribada.

Les característiques diferencials de la població que arriba, com són la seva cultu-ra, la seva religió1 i la seva manera d’interpretar la salut i la malaltia, requereixenuna adaptació del sistema per afrontar la situació de la forma més adient possible.

Es pretén fer una aproximació a les necessitats en salut dels immigrants, així coma la utilització que fan del sistema sanitari. Cal considerar les limitacions que exis-teixen a causa de la manca de registres específics i d’informació sobre la salut enla població immigrant a Catalunya. Així mateix, es descriuran les limitacions de lesfonts revisades i es proposaran mesures per a millorar-les.

5.2.1. La situació demogràfica de la immigració a l’Estat espanyol:La immigració produïda per causes econòmiques constitueix una realitat que, desde l’any 1999, ha experimentat un creixement exponencial en el conjunt de l’Estatespanyol i de manera especial en territoris com Catalunya2. El fenomen, a més d’uncreixement accelerat de la població, comporta en sí una gran heterogeneïtat, aixícom també un augment de la diversitat d’orígens, incloent orígens rurals dels paï-sos de procedència i variacions progressives en l’assentament al territori aCatalunya. En canvi, abans els llocs de concentració de població immigrant erenmolt concrets i s’agrupaven, en major grau, segons el seu origen.

L’evolució de l’increment d’estrangers empadronats a Espanya des de 1998 al2003 (Fig. 1) ens mostra que aquest augment és més notable des de l’inici d’aquestmil·lenni.

En aquest creixement ha incidit, d’una banda, el procés de regularització iniciatl’any 2001, que va permetre que afloressin estrangers indocumentats, i d’una altra,la intensificació dels corrents d’entrada.

30


31


Figura 1. Evoluciód’ estrangers empa-dronats a Espanya.Instituto Nacional deEstadística

Figura 2. Percentatged’estrangers empadro-nats a Espanya,per províncies(gener 2004).Instituto Nacional deEstadística

5.1. Introducció.La immigració ila salut

5.2. Situació dela poblacióimmigrant

España 7,02

1,30 a 2,502,51 a 3,503,51 a 6,506,51 a 9,509,51 a 15,71

50

40

30

20

10

1998 1999 2000 2001 2002

16 1,89 2,28 3,33 4,73

17,5623,36

44,31

34,69

% sobre población total Valoración relativa anual

2003

1998 1999 2000 2001 2002 2003

637.085 748.954 923.879

1.370.657

1.977.944

2,664.168

48,36

6,24

Les projeccions de futur que fa l’Instituto Nacional de Estadística (INE)3 del feno-men de la immigració indiquen que l’arribada d’estrangers a Espanya continuaràprogressant, encara que sigui en menor mesura que els darrers anys, i s’aniràacostant als nivells dels països europeus del nostre entorn, tal com podem veure acontinuació (Fig. 4).

Al gràfic, es pot observar la línia del flux anual d’estrangers a Espanya, amb unmàxim de més de 600.000 al 2002, i una estabilització futura en 250.000 anuals.Les dades acumulades d’estrangers, en barres verticals, anirien dels 600.000 de1991 als 4.600.000 al 2018.

La piràmide de població estrangera a Espanya és fonamentalment jove, amb una altaproporció de persones en edat activa i una lleugera asimetria entre els sexes. Això favariar la piràmide de població autòctona, provocant que “s’engreixi” en la part cen-tral. Aquest fet ens fa preveure que, si seguís amb aquest ritme, es produiria en eltemps una desacceleració del fenomen d’envelliment de la població (Fig. 5).

Potugal

Colombia

Ecuador

Alemania

Reino Unido

Argentina

Bulgaria

Marruecos

Rumania

5.2.2. La situació demogràfica de la immigració a Catalunya:A Catalunya, a 1 de gener de 2005 i segons els padrons municipals fets públicsper l’Instituto Nacional de Estadística, el total de població resident estrangerasegons nacionalitat era de 798.904 sobre un total de 6.995.206 habitants, fet quesuposa un percentatge del 11,4% de població estrangera a Catalunya. La distribu-ció per sexes és d’un 55% homes (442.480) i un 45% dones (356.424).

Els països d’origen de la població immigrada a Catalunya són diversos, tal com esveu en el pastís del següent gràfic (Fig. 6). El percentatge més importat d’aquestapoblació procedeix del Marroc (28,94%), seguit dels procedents dels països del’Amèrica Llatina (23,07%) (Equador, Perú, Colòmbia, Argentina, RepúblicaDominicana), la Xina (4,93%) i Romania (3,26%).

També a Catalunya la immigració ha augmentat de forma important en els darrersanys, així ho podem veure en el següent gràfic elaborat per la Secretaria per a laImmigració (Fig. 7).

32 33


Figura 5. Piràmidede població, (gener2004). InstitutoNacional deEstadística

Figura 6. Els 10 Païsosde la immigració aCatalunya

Figura 3. Nacionalitatsde població estrange-ra predominants aEspanya, per provín-cies (gener 2004).Instituto Nacional deEstadística

Figura 4.

8 6 4 2 % 2 4 6 8

85- y más

80-84

75-79

70-74

65-69

60-64

55-59

50-54

45-49

40-44

35-39

30-34

25-29

20-24

15-19

10-14

5-9

0-4

Extranjeros Españoles Extranjeras Españolas

Marroc136.22828,94%

Equador36.8437,83%

Xina23.2084,93%

Perú22.9474,87%

Colòmbia22.4324,77%

Romania15.3293,26%

Argentina13.7692,92%

República Dominicana12.6042,68%

Pakistan11,5682,46%

Gàmbia10,9572,33%

Font: Observatori Permanente de la Immigración,3 març 2005

5.000.000

4.500.000

4.000.000

3.500.000

3.000.000

2.500.000

2.000.000

1.500.000

1.000.000

500.000

0

700.000

600.000

500.000

400.000

300.000

200.000

100.000

0

1991

1994

1997

2000

2003

2006

2009

2012

2015

Fuente: INE, proyecciones de población

Nivel acumulado izdda

Flujo anual, derecha


Total estrangers % del total % de dones

Total 3.034.326 100,0 47,1

Equador 475.688 15,7 51,6

Marroc 420.556 13,9 33,7

Colòmbia 249.994 8,2 56,9

Rumania 207.960 6,9 44,6

Regne Unit 174.810 5,8 49,5

Argentina 130.851 4,3 49,5

Alemanya 117.259 3,9 49,7

Itàlia 77.130 2,5 40,2

Bulgaria 69.854 2,3 43,6

Peru 68.854 2,3 55,0

França 66.858 2,2 51,5

Xina 62.498 2,1 46,0

Portugal 55.769 1,8 44,8

Si bé l’increment ha estat proporcional, la incidència a les regions territorials no éshomogènia, tal com podem veure en el gràfic següent (Fig. 8). Girona destaca ambel percentatge més alt de població immigrada sobre el total de població.

La distribució de la immigració, és molt desigual en el territori, tant a Espanya coma Catalunya, i així en el següent gràfic (Fig. 9) podem veure que la demarcació deBarcelona concentra un 66,9% del total de la població estrangera que viu aCatalunya. La resta es distribueix en les altres demarcacions, essent Girona quiocupa el segon lloc com a territori receptor de població estrangera.

34 35


Figura 7.Evolució immigració1996-2005: Catalunya

Figura 8.Immigració perdemarcacions

Figura 9.Immigració perdemarcacions

Figura 10.Catalunya: Residentsi empadronats(2000-2005)

Figura 11.Projecció de Poblacióestrangera aCatalunya, 2005-2015Escenaris Alt i Mitjà

També cal destacar les diferències en els registres entre persones estrangeresempadronades i residents, tal com veiem en el gràfic (Fig. 10), on podem veureque la xifra de persones estrangeres registrades en els padrons municipals és moltsuperior i gairebé duplica a la de persones estrangeres amb autorització deresidència a data de març 2005.

Per explicar aquesta divergència en les dades, cal considerar el significat del padrómunicipal d’habitants en relació a la població estrangera. Aquest és un registre admi-nistratiu permanentment actualitzat al qual s’han d’inscriure totes les persones que resi-deixen habitualment a Espanya, siguin espanyols o estrangers, independentment de siposseeixen tarja o permís de residència. D’una banda, és el requisit necessari per uti-litzar de forma gratuïta els serveis públics bàsics (sanitaris, educació, assistènciasocial, etc.), d’altra, és la prova de residència en el país, imprescindible per a qualse-vol procés de regularització. Aquests requisits han afavorit l’empadronament d’estran-gers indocumentats, que han vist els avantatges que ofereix aquest enregistrament.

Projeccions: Com mostra el gràfic adjunt (Fig.11), les projeccions de poblacióestrangera a Catalunya pels propers 10 anys preveuen un increment que oscil·ladel 60 al 100% segons l’escenari.

800.000

700.000

600.000

500.000

400.000

300.000

200.000

100.000

01996

Font: Padró municipal I.N.E. (1) Xifres no oficials, Secretaria per a la Immigració

97.783121.347

144.929181.596

257.353

379.668

543.008

689.349

765.825

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004(1) 2005(1)


Girona

Terres de l’Ebre

Tarragona

Lleida

Total CATALUNYA

Barcelona

Catalunya Central

16,6 %

13,9 %

13,1 %

12,8 %

12,5 %

12,2 %

9,2 %

Font: Padró municipal. Xifres no oficials, Secretaria per la Immigració (31 d’octubre 2005)

Catalunya Central 5,0%

Girona 12,7%

Lleida 5,5%

Barcelona65,9%

Tarragona 8,1%

Terres de l’Ebre 2,8%

Font: Padró municipal. Xifres nooficials, Secretaria per laImmigració (octubre 2005)

900.000

800.000

700.000

600.000

500.000

400.000

300.000

200.000

100.000

0

Observatorio Permanente de la Inmigración (estrangers amb autorització de residència)i Padrons municipals (estrangers empadronats)

2000

214997

470991

Estrangers amb autorització

de residència (Xifres oficials)

Estrangers empadronats

(Xifres no oficials)

806062

0

2001 2002 2003 2004 2005

1.800.000

1.600.000

1.400.000

1.200.000

1.000.000

800.000

600.000

400.000

200.000

0

Escenari Mitjà Escenari Alt

Font: Projeccions del Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública de Catalunya

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

característiques i abordatges similars en aquests tres països d’estudi, i d’altrabanda, aspectes específics però alhora innovadors i recomanables per a la sevaimplementació a Catalunya o a la resta de l ’Estat espanyol: “Malgrat que les comu-nitats d’immigrants econòmics són molt diferents en els tres països, s’observentendències similars respecte de les seves característiques sociodemogràfiques. Elprocés migratori en els tres països ha portat a l’assentament de persones d’origenimmigrant (principalment tres de les ex-colònies en el cas dels Països Baixos i elRegne Unit) a les grans ciutats.”

“S’ha pogut observar en les últimes dècades un canvi important en les estratègiesde recerca. Mentre que en les primeres fases la recerca es centrava en la malaltia,s’ha reconegut que el problema principal dels immigrants és l’accessibilitat al sis-tema sanitari. Aquest canvi s’estableix pel reconeixement que els immigrants pre-senten pitjors indicadors de salut, no pel fet només de pertànyer a una minoriaètnica, sinó també perquè presenten pitjors indicadors socioeconòmics, viuen enpitjors condicions de vida i, per tant, són més vulnerables a certs problemes desalut”.

“Tots tres països d’estudi s’han trobat amb els mateixos problemes en la definicióde la població d’estudi i el seu monitoratge, i també han trobat similars problemesi necessitats en temes de salut en les poblacions d’origen immigrant”.

Queda pendent resoldre, tant en l’àmbit de recerca com en el d’actuació, lesestratègies adreçades als immigrants “sense papers”. Cap dels països d’aquestestudi no disposa de dades fiables sobre el nombre d’immigrants “sense papers”ni dels seus perfils epidemiològics.

A continuació es descriuen els principals problemes de salut identificats, a partirde les dades existents. S’han d’anar actualitzant i se n’ha de millorar la qualitat apartir de les millores proposades en els sistemes d’informació.

5.3.1. Salut sexual i reproductiva:La salut sexual i reproductiva rep un dels majors impactes del fenomen de la immi-gració i caldrà conèixer amb més detall els seus efectes, per tal d’actuar. En unaperspectiva de gènere, la dona immigrada presenta una major vulnerabilitat pelque fa a la salut afectivo-sexual i reproductiva, fet que la sotmet a un risc més alt.El rol de la maternitat en el país d’origen, directament relacionat amb el conceptede riquesa, continuïtat i futur, afavoreix la tendència a la multiparitat i als intervalsintergenèsics curts en aquesta població.

Aquesta vulnerabilitat queda palesa en diferents vessants, potser la que més s’ex-clama és la relacionada amb la violència contra les dones. Les dades de l’any 2005elaborades per l’Instituto de la Mujer, referides a la taxa de dones mortes per milióde dones a causa de violència per la parella o ex-parella segons origen són prouexpressives: 11,62 dones mortes per milió de dones estrangeres versus 1,85 d’es-panyoles. Aquestes xifres permeten visualitzar la punta de l’iceberg d’aquest greuproblema. Moltes d’aquestes dones d’altres orígens i que estan atrapades a l’en-torn de la violència contra les dones tenen en comú patrons culturals marcadamentpatriarcals, desconeixement de la llengua local, situació administrativa irregular,aïllament, canvis de rol, i de vegades estan submergides en el mon de la prostitu-ció i del tràfic de persones. Tot plegat els hi treu oportunitats, les fa més difícil

L’informe tècnic “Necessitats en salut i utilització dels serveis sanitaris en la pobla-ció immigrant a Catalunya”4 encarregat a l’AATRM ha dut a terme una revisióexhaustiva de la literatura sobre el tema i s’han seleccionat 85 estudis o contribu-cions originals. És a dir, treballs originals d’investigació que hagin avaluat la salutdels immigrants o la seva utilització dels serveis sanitaris i hagin estat realitzats enla població habitant de l’Estat espanyol.

“La majoria dels estudis presenten importants mancances en aspectes metodolò-gics. Entre les limitacions trobades, destaquen les dificultats en la identificació dela població immigrant, els dissenys d’investigació i la manca d’instruments adap-tats correctament.”

Malgrat això, s’han trobat les següents diferències en la població immigrant res-pecte de l’autòctona:- És, en general, més jove, no sent considerada inicialment com un grup de risc per

a la salut.- La precarietat laboral i les condicions de l’habitatge podrien tenir una influència

negativa en quant a la seva salut.- La mala salut auto-percebuda podria ser més prevalent. Les dades d’un estudi

realitzat a Barcelona l’any 1997 (d’Andrés i col, 2002) en població marginal vanmostrar que el 48% dels homes immigrants i el 65,7% de les dones immigrantsdeclaraven tenir una percepció de salut dolenta o molt dolenta, xifres molt supe-riors a les obtingudes en població general en l’enquesta de Salut de Barcelona(20% dels homes i 29% de les dones).

- Podrien tenir més somatitzacions i clínica de simptomatologia mal definida com aexpressió dels problemes de salut mental, així com menys freqüència de trastornsmentals psicòtics.

- Alguns col·lectius podrien tenir més probabilitats d’estar infectats o d’haver pas-sat alguna infecció abans d’arribar a Espanya, ja que provenen de zones on cer-tes malalties infeccioses són més prevalents.

- La incidència de malaltia tuberculosa augmentaria o es mantindria constant enalguns col·lectius mentre que a la població autòctona disminuiria.

- Les persones infectades pel virus de l’HIV diagnosticades de la sida podrien teniruna supervivència menor.

- Els nens solen tenir pitjor salut dental.- Utilitzen més la xarxa sanitària pública i els serveis d’urgències.- Les principals dificultats en l’accés a certs serveis sanitaris serien el desconeixe-

ment del sistema i la por a causa de la seva situació d’irregularitat.- Els motius de consulta i hospitalització es relacionen amb l’ús propi d’una pobla-

ció jove, predominant l’atenció ginecològica i obstètrica de les dones (parts) i lesvisites de medicina general en els homes (patologia digestiva).

- La participació en programes preventius, així com l’acompliment de les pautesterapèutiques, podria ser menor.

- Els registres sanitaris haurien d’incloure variables específiques que permetessinanalitzar el patró de morbiditat i mortalitat de la població immigrant a Catalunya.Pot ser necessari establir una manera de mesurar els antecedents culturals imigratoris a partir d’una combinació de dades.

En l’anàlisi comparativa entre Països Baixos, Regne Unit i Suïssa de l’estudi realit-zat també per l’AATRM5, sobre experiències de recerca i polítiques de salut relacio-nades amb la immigració en altres països europeus es descriuen, d’una banda, les

36 37


5.3. Estat desalut de lapoblacióimmigrant


Algunes dades del registre de Salut Maternoinfantil de la Direcció General de SalutPública són favorables a la població immigrada, com ara la prevalença de cesàriesen mares estrangeres l’any 2003, que va ser inferior a la de les dones autòctonesi també la prevalença de lactància materna, que va ser més elevada en les donesimmigrades.

Existeixen altres dades que ens han d’alertar en certa manera, com les relaciona-des amb la cobertura vacunal contra la rubèola (Vigilància Epidemiològica de laDirecció General de Salut Pública). El nivell de susceptibilitat a la infecció pel virusde la rubèola de les dones immigrants en edat fèrtil a Catalunya és subòptim enrelació a l’objectiu d’aconseguir eliminar la rubèola congènita. Els canvis poblacio-nals derivats dels processos d’immigració poden provocar que es creïn grups depoblació susceptible que facilitin la circulació del virus i sotmetin les dones emba-rassades, i en conseqüència els seus nadons, a un risc més elevat.

Algunes patologies mèdiques subjacents segons el país d’origen poden ser mésfreqüents, entre aquestes podem destacar anèmia, tuberculosi, desnutrició, hemo-globinopaties, talassèmies, consanguinitat, hipocalcèmia, hepatitis B i C, infec-cions de transmissió sexual (VIH, Sífilis, VPH), infeccions transmeses perartròpodes, aliments i aigua. Poden estar relacionades amb el temps d’arribada iamb els viatges recents6.

L’embaràs no desitjat, i en conseqüència la demanda d’Interrupció Voluntària del’Embaràs (IVE), té una alta incidència en la població immigrada, i sovint és aquestel motiu que genera el primer contacte de la dona amb el sistema sanitari. Aixòposa de manifest la dificultat per accedir a una contracepció adequada.

L’any 2005 el 34,5% de les dones que van realitzar una IVE a Catalunya eren d’o-rigen estranger. El 82,1% d’aquestes dones d’altra procedència van arribar al nos-tre país en el període 2000-2005 (Font: Departament de Salut).

5.3.2. Salut infantil:Entre el 70 i el 80% dels nens immigrants a Catalunya segueixen el Programa delnen sa respecte al 88% que ho fa en la població autòctona. L’experiència en elscentres amb més presència d’immigrants mostra que la cobertura es manté en bonsnivells quan es realitzen adequadament les activitats pròpies de l’atenció primària.

enfrontar-se a aquesta situació i, en conseqüència, les fa més vulnerables. Elsembarassos no desitjats, els avortaments, les infeccions de transmissió sexual /VIH, els dolor abdominals crònics, l’esterilitat, i la incapacitat de negociar l’anticon-cepció o l’ús del preservatiu, entre d’altres, són manifestacions de la seva fragilitaten aquest context de la salut sexual i reproductiva.

L’embaràs també és un episodi que permet veure com el fenomen de la immigra-ció es projecta en l’àmbit de la salut. La tendència a l’augment de la natalitat en lesdones nouvingudes de fora d’Espanya és cada cop més important, amb una distri-bució diversa arreu de Catalunya. En aquest sentit, algunes dades demogràfiquesens poden orientar respecte el que ha estat succeint en el nostre entorn, sobretoten els aspectes relacionats amb la natalitat i l’origen dels pares (Fig. 12). Les pro-cedències més freqüents en el nostre entorn, tenint en compte la nacionalitat de lamare, són les de Magrib i d’Amèrica Central i del Sud (any 2003).

En molts contextos culturals de dones immigrades, la maternitat és freqüent ques’iniciï en edats més precoces que les que nosaltres tenim com a referents en elnostre entorn sociocultural. Això podria explicar, en part, l’augment d’embarassosen aquesta població i també la major freqüència d’embarassos d’adolescents en lapoblació immigrada (Fig. 13). Caldrà estar molt atents i observar altres variablesque poden estar influint sobre l’embaràs en adolescents immigrades, per tal d’ac-tuar de forma adient en la prevenció, ja que molt sovint alguns d’aquests embaras-sos són no desitjats o diagnosticats tardanament.

La majoria d’aquests parts són atesos en centres hospitalaris públics, tal com esrecull a la Fig. 14. Això ha contribuït a l’increment de la demanda actual.

38 39


Figura 14.Percentatges d’utilitza-ció del centre mater-nal segons titularitatd’aquest (privada oXarxa Hospitalàriad’Utilització Pública,XHUP) i nacionalitatde procedència de lesmares. Catalunya,2003

Figura 12. Naixementsa Catalunya 2003Font: IDESCAT 2003

Figura 13. Percentatgede nascuts vius dedones adolescents(14-17 anys) segonsprocedència materna.Catalunya, 2003

15%

6%

79%

Fills d’espanyols

Fills de dosestrangers

Fills d’un dels paresestranger

Privats

XHUP

20 %0 % 60 %40 % 120 %100 %80 %

Catalunya

Unió Europea

Resta d’Europa

Magrib

Resta d’Àfrica

Centre i Sud-amèrica

Àsia

Filipines

Resta Europa

Centre Sud Amèrica

Magrib

Resta Àfrica

Filipines

Àsia

Catalunya

Unió Europea

0,5 %0 % 1,5 %1 % 2,5 %2 %

Font: Registre de Salut Maternoinfantil de la Direcció General de Salut Pública

Font: Indicadors de Salut Maternoinfantil en població estrangera a Catalunya. 2003.

Direcció General de Salut Pública.

5. Anàlisi de situació de salut i els seuscondicionants en la població immigrada

Hem de tenir present que les tres malalties infeccioses principals que causen lamort de milions de nens i nenes cada any, fonamentalment en els països pobres,són la tuberculosi, la malària i la sida.

La població immigrada infantil és un grup de població en el qual sovint prevalentrastorns relacionats amb la nutrició, com per exemple la ferropènia, el dèficit deiode, la hipocalcèmia, el raquitisme, la càries o l’obesitat. La manca de recursos,els hàbits alimentaris propis d’algunes cultures i els condicionants genètics i/oambientals són factors que hi intervenen.

Els accidents en infants immigrats i els maltractaments infantils en aquests col·lec-tius podrien ser més prevalents, i es podrien relacionar amb connotacions socialsi culturals. Cal destacar algunes pràctiques tradicionals que poden afectar la salutde les nenes i dels nens, com el matrimoni precoç i forçat i la mutilació genitalfemenina.

Pertànyer a una ètnia que practiqui la mutilació genital femenina, a una família onla mare i/o les germanes més grans l’hagin patida o a un grup familiar que té moltpresent el mite del retorn al país d’origen, són situacions de risc envers aquestapràctica, que cal prevenir per evitar-la, amb la col·laboració de totes les institu-cions i persones que poden intervenir en el procés de detecció i informació.

Pel que fa al grau de cobertura vacunal de la població immigrant menor de 15 anysa Catalunya, oscil·la entre el 50% i el 91% segons diferents estudis realitzats a l’a-tenció primària de salut en el seguiment del Programa del nen sa7. Si bé compro-var i mantenir inicialment la cobertura en nens nouvinguts comporta certesdificultats, l’experiència en els centres amb més presència d’immigrants mostraque la cobertura es manté en bons nivells quan es realitzen adequadament lesactivitats pròpies de l’atenció primària.

Els calendaris vacunals no sempre són òptims en els nens immigrats o procedentsd’orfenats, especialment de la Xina i de l’Europa de l’Est. Sovint els carnets o cer-tificats de vacunacions són incomplets o emplenats incorrectament i caldrà corre-gir i adoptar les mesures adequades per garantir la cobertura vacunal.

Pel que fa a l’hepatitis, les darreres dades de la Direcció General de Salut Pública mos-traven una major prevalença de la infecció entre els nens immigrants escolaritzats.

5.3.3. La salut mental en infants immigrats:El procés de “dol migratori” depèn de les característiques de la persona que emi-gra i del context en què es mou. Quan els fills són adolescents, la situació es com-plica a causa de la superposició de problemes propis de l’adolescència amb elsinherents a la immigració; el desig de pertànyer al grup dels seus iguals és moltfort. En general, quan no se’ls integra solen tenir dificultats i si són acceptatstambé, ja que aquesta acceptació de vegades els suposa un conflicte amb la lleial-tat cap als seus costums i cap a la seva família d’origen.

No hi ha canvis que suposin tanta repercussió psíquica i social com el procés migratori,tenint en compte que suposa una pertorbació ja sigui dins de la família o dins del sistemasocial en el qual està immers (condicions socioeconòmiques i/o socials precàries, etc.).

40 41


Els trastorns emocionals d’aquest tipus poden derivar en depressió, problemesd’autoestima, d’identitat, etc.

5.3.4. Malalties infeccioses. Tuberculosi. VIH/ sida:El capítol de les malalties infeccioses preocupa especialment quan parlem depoblacions immigrades. Si bé les majors taxes d’algunes infeccions i malalties sónmés elevades en països d’origen habituals dels immigrants que venen a casa nos-tra, i per tant poden donar-se casos d’infeccions importades, sovint són les condi-cions de vida al nostre país les que condicionen major risc i pitjors taxes. Cal,d’entrada, estudiar millor aquests problemes, i afrontar amb les estratègies adientsels increments percentuals de casos d’infeccions.

5.3.4.1. Tuberculosi 8

Des del 1990, la morbiditat tuberculosa a Catalunya ha davallat considerablement9.No obstant això, encara presenta una de les taxes més altes dels països desenvo-lupats10,11. A més, la taxa de TBC bacil·lífera s’ha mantingut pràcticament estable iés molt més alta que als països del nostre entorn.

Les diferents taxes que es presenten en aquest document s’han calculat d’acordamb les dades poblacionals per sexe, grup d’edat, nacionalitat i regió sanitària deresidència del padró continu de població dels anys corresponents, proporcionadesper l’IDESCAT el mes de setembre de 2004.

Les taxes que s’indiquen en persones nascudes fora d’Espanya han de ser valora-des amb cautela, ja que es desconeix la proporció de casos de TBC del registrecentral que no estan empadronats. Per altra banda, no es coneix adequadament elgrau de subempadronament dels estrangers al territori, que pot variar segons lesàrees geogràfiques. Per això, aquestes taxes poden estar sobredimensionades enels nascuts fora d’Espanya.

En els casos de tuberculosi notificats l’any 2004, la proporció de persones nascu-des fora d’Espanya ha augmentat de forma significativa, passant del 6,1% al 1996al 28,8% al 2004.

Entre les persones nascudes fora d’Espanya, les nascudes al Marroc són les mésnombroses: 20,4% dels casos, seguides de les nascudes a l’Equador (12,4%),Pakistan (9,3%), Perú (5,6%), Romania (5%), Bolívia (4,5%) i Senegal (4%).

La taxa de tuberculosi és gairebé quatre vegades superior en les persones nascu-des fora d’Espanya (66,1 per 100.000 h.) que en els autòctons (17 per 100.000 h.).Si fem el càlcul de les taxes d’afectació en els casos notificats nascuts forad’Espanya, hi observem que les persones nascudes a l’Àsia i Oceania, que repre-senten el 17% d’aquests casos, presenten la taxa més alta de tuberculosi (118,8per 100.000 h.), seguides de les persones nascudes a l’Àfrica (77 per 100.000 h.),que representen el 37% dels casos. Les persones nascudes a la resta d’Europa oa l’Amèrica del Sud presenten taxes de tuberculosi superiors a 50 (56 i 53,1 per100.000 h., respectivament) i representen el 10 i el 31% dels casos respectivament(Fig.15).


La mitjana d’edat en immigrants ha estat sempre superior a la dels casos autòc-tons, excepte durant l’últim període (1997-2003). L’any 2003 es va situar en 36,1 i33,7 anys en els homes i dones immigrants respectivament.

La via de transmissió predominant del VIH és la sexual en ambdós sexes, indepen-dentment del país d’origen, si bé segons les dades del Centre d’EstudisEpidemiològics de la Sida a Catalunya (CEESCAT) els nous diagnòstics d’infeccióper el VIH comunicats l’any 2003 posen de manifest un discret augment en lapoblació d’origen estranger, el 74,5% dels homes i el 82% de les dones, respectela població autòctona, el 70% dels homes i el 74,2% de les dones.

Segons fonts del CEESCAT de gener del 2006, fins el dia 31/12/2005 s’haviendeclarat al registre 15.126 casos de SIDA residents a Catalunya. D’aquests, 12.181eren homes (80,5%) i 2.945, dones (19,5%). Es mostra la distribució d’aquests perRegió Sanitària (Taula 1):

La següent gràfica ens mostra l’evolució del percentatge de pacients de naciona-litat estrangera entre els casos de sida a Catalunya, 1985-2003 (Fig. 16).

Des del 1987 (amb una taxa de 33,4) fins al 1995, la taxa anual d’incidència decasos de tuberculosi a Catalunya va augmentar considerablement i va arribar ataxes superiors a 50 en els anys 1991-1992 (el que correspon a un augment del55,4%), coincidint amb el pic de l’epidèmia de la sida a Catalunya.

A partir del 1996, s’observa un descens continu, fins a l’actualitat. Des del 1997, ladavallada és regular i superior al 5% anual, se situa per sobre de la davalladaespontània i de la que hi ha en altres poblacions de nivell econòmic i sanitari simi-lar. Aquesta reducció de la incidència és deguda, probablement, a l’existència d’unprograma antituberculós. A més, la regularitat d’aquesta davallada superior al 5%afavoreix que l’efecte cohort intervingui amb molta força.

Aquestes dades suposen un repte per als sistemes de salut pública, que han decomptar amb la complicitat d’altres sectors de la societat, i han de contribuir a l’a-daptació dels programes i dels recursos existents per a la prevenció i el controld’aquestes malalties. L’experiència d’altres països amb major tradició migratòriacontribueix a il·lustrar que aquest efecte temporal s’amortitzarà progressivament ique les societats d’acollida tendeixen a equilibrar aquestes situacions.

5.3.4.2 Infecció pel VIH i SIDA12

La immigració creixent al nostre medi té impacte en l’epidemiologia de malaltiescom la SIDA i la tuberculosi, clarament vinculades amb situacions de desigualtat imarginació socioeconòmica.

Entre els països d’Europa, l’Estat espanyol ocupa el tercer lloc pel que fa a laincidència de la SIDA, després de Portugal i Ucraïna. L’any 2003 la taxa d’incidèn-cia va ser de 8,1 casos per 100.000 habitants a Portugal, de 3,7 a Ucraïna i de 3,3a Espanya. Segons l’última actualització del Registre Espanyol de casos de laSIDA, fins al desembre de 2003 s’havien notificat 68.209 casos.

Fins l’any 1999, el nombre de casos de SIDA en immigrants es va mantenir relati-vament constant, entre el 3% i el 5%. A partir de l’esmentat any, l’augment va sermolt significatiu, coincidint també amb l’increment del fluxe migratori i durant l’any2003 va arribar al 17,6% dels casos, amb predomini dels llatinoamericans (35,9%).Destaquen com a altres països de procedència més freqüents Gàmbia, Argentinai el Marroc, amb un 10,1%, un 9,8% i un 8,8%, respectivament.

42 43


Figura 15. Casos deTB nascuts forad’Espanya segons elcontinent del país denaixement (2004)

Taula 1. Distribució

per Regió Sanitària

dels casos de SIDA

declarats fins

31/12/2005

Figura 16. Evolució delpercentatge depacients de nacionali-tat estrangera entreels casos de sida aCatalunya, 1985-2003.

Regió Sanitària Dones Homes Total %

Barcelona (ciutat) 1.216 5.059 6.275 41,5%

Barcelonès Nord i Maresme 371 1.523 1.894 12,5%

Centre 426 1.753 2.179 14,4%

Costa de Ponent 434 2.024 2.458 16,3%

Girona 191 711 902 6,0%

Lleida 103 399 502 3,3%

Tarragona 180 575 755 5,0%

Terres de l’Ebre 24 137 161 1,1%

Total 2.945 19,5% 12.181 80,5% 15.126 100%


20 %18 %16 %14 %12 %10 %

8 %6 %4 %2 %0 %

% Immigrants

Font: CEESCAT.

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

Amèrica del Nord i Central 2%

UE 3%

Resta d’Europa 10%

Àsia i Oceania 17%

Amèrica del Sud 31%

Àfrica 37%

Les dades del darrer Congrés de la Societat Espanyola de Salut Preventiva Oral,(Sespo), del 2002, mostraven que la població immigrant respecte de la societat d’a-collida en el conjunt de l’Estat consumeix una quantitat més elevada de sucres, prac-tica amb menys freqüència el raspallat i té un índex CAOD i COD més desfavorable.

5.3.8. Salut laboral:Les situacions de precarietat laboral, la diferent i deficient prevenció, informació,percepció i expectatives fan que augmentin els riscos, la sinistralitat i les malaltiesprofessionals, tal com apunten les dades existents.

Segons un recent estudi de la Unitat d’Investigació en Salut Laboral de laUniversitat Pompeu Fabra (UPF), que analitza les dades del 2003 a Espanya, untotal de 299 treballadors estrangers van morir en accident laboral (Fig. 17).Aquesta xifra equival a 58,6 de cada 100.000 empleats immigrants (Fig. 18).Aquesta taxa multiplica per 4,4 la dels treballadors espanyols, que és de 13,2morts per cada 100.000. La majoria dels accidents van ser en la construcció i enel sector serveis, els dos àmbits on hi ha més presència d’estrangers.

Aquesta diferència augmenta encara més amb les dones. La mortalitat de les immi-grants se situa en 9,7 víctimes per cada 100.000 treballadores, mentre que en les espan-yoles és d’1,6, és a dir, 5,5 vegades menys. En les lesions no mortals, la sinistralitat delsestrangers també és més alta, concretament 3,8 vegades superior a la dels autòctons(Fig. 19).

Fernando García Benavides, un dels autors de l’estudi de la UPF, avisa que "lesxifres reals poden ser encara pitjors, ja que l’estudi només parla dels treballadorsregularitzats, però no s’hi inclouen els que no tenen la seva situació en regla".

5.3.5. Drogodependències:L’any 2002, un 6,9% de les persones que van iniciar tractament a la xarxa d’aten-ció a les drogodependències a Catalunya era de procedència estrangera, respec-te al 4,3% de l’any 1995, segons les dades de la Direcció General deDrogodependències i Sida. L’anàlisi de les dades estadístiques mostra una evolu-ció creixent, probablement correlacionat linealment amb l’augment de la poblacióimmigrant a Catalunya. El 67% dels usuaris del centre nocturn d’emergència social,“SAPS”, són estrangers.

L’any 2004 aquesta dada es situava en el 5,7%, però el percentatge de país de nai-xement desconegut va augmentar. La demanda de tractament entre la poblacióestrangera i la població general és força similar, però no passa el mateix amb la derecursos de reducció de danys.

5.3.6. Salut mental:La salut mental és una altra àrea d’expressió de problemes de salut en relació ambel procés migratori i amb les condicions de vida de la població immigrant. L’estrèsmúltiple (síndrome d’Ulisses) ha estat exposat com un dels nous problemes desalut que cal detectar, tractar i especialment prevenir. Tot plegat resultarà de l’a-daptació o inadaptació que representa el fenomen migratori.

L’àrea de la salut mental requerirà especialment la competència cultural dels pro-fessionals per tal de detectar i prevenir a temps aquests trastorns.

Segons dades del Servei d’ Atenció Psicopatològica i Psicosocial a Immigrants iRefugiats(SAPPIR)13, el 28% dels immigrants denoten pitjor salut mental que lapoblació autòctona. La prevalença de trastorns adaptatius oscil·la al voltant del58% de les consultes per trastorns crònics a l’atenció primària. El diagnòstic dedepressió oscil·la entre el 10,2% i el 14%14.

Segons un estudi a l’atenció primària de Barcelona, no hi ha diferències en el per-centatge de trastorns mentals en immigrants, però sí que hi ha tendència a ladepressió i als trastorns per somatització15.

La relació entre psicopatologia, immigració, cultura i el fet de pertànyer a un grupminoritari és complexa i encara no gaire ben entesa. Segons l’estudi, les pobla-cions examinades i la metodologia, els immigrants poden presentar taxes de psi-copatologia més alta, igual, o menys alta que la població autòctona. A més, enstrobem que es barregen diferents variables (p. ex. immigració i renda), o que situa-cions plenament socials estan “psiquiatritzades”. Una situació intolerable no és unproblema de salut mental. L’estrès de la immigració no és un problema de salutmental, encara que pot derivar-hi o provocar una vulnerabilitat o resultar en eldesenvolupament d’un trastorn depressiu, ansiós o adaptatiu.

Manquen estudis epidemiològics que relacionin psicopatologia i immigració, mésenllà de les dades existents en grups de pacients i centres, i que ajudin a identifi-car la relació de les diverses variables.

5.3.7. Salut bucodental:La salut bucodental afecta diferencialment la població immigrant, per la qual cosa cal-dria ajustar de nou noves necessitats i recursos i prèviament estudiar millor la situació.

44 45


Figura 17. Accidentslaborals mortals.Espanya, 2003.Número de morts

Figura 18. Taxes delesions laborals mor-tals. Espanya, 2003.(taxa per 100.000treballadors)

60,00

50,00

40,00

30,00

20,00

10,00

0,00Homes espanyols Dones espanyolesHomes estrangers Dones estrangeres

13,20

58,58

1,61

9,70

1.200

1.000

800

600

400

200


1.014

299

85 23


- Formar els farmacèutics de manera que adquireixin eines per afrontar l’atenció ala diversitat cultural d’una manera oberta i professional.

- Dissenyar i desenvolupar estratègies per implantar l’atenció farmacèutica per tald’optimitzar els recursos sanitaris.

L’única dada que avui és possible recollir sistemàticament i comparativa segonstipus de població és el consum de productes farmacèutics. L’ús sistemàtic de laTSI a les farmàcies ha permès conèixer universalment aquesta utilització, que enaltres serveis és més costós de recollir i elaborar (Fig. 20).

Així, comparant el consum de la població estrangera amb el de la població autòc-tona i/o la població total, s’observa clarament, en tots els casos (consum total i pergrups terapèutics), un consum molt menor.

El coneixement de les característiques i condicions de la població estrangera versl’autòctona ens pot fer pensar en algunes explicacions plausibles, tot i que caldriacontrastar-les. Una població més jove, lògicament, consumirà menys.

Òbviament, la variable explicativa més present i clara, l’edat, no té perquè jugar l’a-parent paper en el cas de comparar les respectives poblacions consumidores: així,els indicadors import/persona consumidora, import/recepta, recepta/persona con-sumidora són sempre i constantment molt més favorables a la població estrange-ra, i probablement intervenen altres factors que l’edat exclusivament.

Les poblacions menys coneixedores del sistema, que vénen amb l’objectiu de tre-ballar i guanyar-se la vida, que valoren la seguretat de la feina per sobre d’altres

47


Figura 20.

5.3.9. Utilització de recursos de farmàcia:Les oficines de farmàcia i els seus professionals sovint son un dels primers contac-tes de la població immigrada amb els serveis sanitaris en relació a problemes desalut, alimentació, cura dels infants, etc, tant per conèixer com accedir a l’atenciómedica i el funcionament del sistema sanitari, o per obtenir tràmits administratius.

El col·legi de Farmacèutics de Barcelona en una enquesta realitzada l’any 2004constata que el 100% de les oficines de farmàcia atenen població immigrada. Enrelació a les demandes dels serveis destaquen amb un 88% les consultes sobrela utilització de medicaments, seguit d’un 80,7% les consultes sobre la poblacióinfantil, el 56,6% sobre el sistema sanitari i tràmits administratius, i un 24% sobrenutrició.

Davant d’aquestes necessitat creixents, els farmacèutics han d’afrontar nous rep-tes, tal com conèixer millor les cultures d’origen, ampliar el coneixement sobre fàr-macs i malalties fins ara poc freqüents en el nostre entorn i sobre tot resoldreproblemes de comunicació.

Sens dubte les oficines de farmàcia son punts estratègics i els seus professionalsactors principals que actuen com agents de salut en educació sanitària, afavorintl’accessibilitat i la optima utilització dels serveis sanitaris. Per aquest motiu des delPla director es consideren, aquests dispositius i els seus professionals, essencialsen el desplegament del Pla d’acollida, mediació i formació, participant en un abor-datge conjunt interprofessional que permeti donar una atenció integral e integradaa la població immigrada.

Coincidint amb les línies estratègiques del PDI, el Col·legi Oficial de Farmacèuticsde Barcelona ha creat un grup de treball d’Atenció farmacèutica a l’immigrant, ambla finalitat de planificar i elaborar la estratègia de l’Atenció farmacèutica en el marcde la interculturalitat i amb els següents objectius:- Conèixer les necessitats sanitàries i socials de la població nouvinguda a les quals

el farmacèutic podria donar resposta.- Conèixer les dificultats amb les quals els farmacèutics es troben per afrontar els

problemes de salut de la població immigrant.- Detectar situacions que els immigrants no les perceben com problemes de salut,

o creences que puguin afectar a la seva salut.- Integrar el farmacèutic com agent de salut en els programes interdisciplinaris

existents o de nova creació.

46

Figura 19. Taxes delesions laborals nomortals. Espanya,2003. (taxa per100.000 treballadors)

35,000

30,000

25,000

20,000

15,000

10,000

5,000


7.820

30.250

3.250

17.650


20,000

10,000

0,00Estrangers TotalAutòctons

8,2013,54 13,49

400,00

200,00


Estrangers TotalAutòctons

24,73

231,84 220,33

400,00

200,00


51,76

342,43 330,8420,000

10,000

0,00

3,02

17,12 16,34

30,00

20,00

10,00


6,31

25,29 24,53

Consum farmàcia 2005Import/ recepta

Consum farmàcia 2005Import/ habitant

Consum farmàcia 2005Import/ persona consumidora

Consum farmàcia 2005Receptes/ habitant

Consum farmàcia 2005Receptes/ Pers. consumidora

L’any 2004 es va fer la primera notificació documentada de la infecció chagàsica a laciutat de Barcelona, fruit del primer estudi epidemiològic dels casos diagnosticats ala Unitat de Medicina Tropical i Salut Internacional Drassanes, entre el 2002 i el 2004.

També cal remarcar el problema de les hepatopaties parasitàries, sobretot les rela-cionades amb infeccions pels virus de l’hepatitis, i la major prevalença en trastornsen l’hemograma:- Major presència d’eosinofília secundària a parasitosi crònica amb poca expressió

clínica (filariasi, esquistosomiasi, anquilostomiasi).- Leucopènies sense relació amb parasitosis ni altres processos que solen norma-

litzar-se en el decurs dels dos primers anys de la seva residència.- Les anèmies de causes diverses (carencials, patologia parasitària, gastropaties i

hemoglobinopaties).- La drepanocitosi, les talassèmies, els dèficits enzimàtics i altres hemoglobinopa-

ties, en més o menys grau, afecten fins a un 20 % dels immigrants del continentafricà (Cabot 1996; Las Heras 2000).

Alguns dels determinants que incrementen les dificultats per accedir al sistema desalut per part de la població immigrant són els següents:1. Alt percentatge d’immigrants sense cobertura de TSI:

1.1 Mobilitat (desplaçats).1.2 Arbitrarietat dels criteris d’empadronament.1.3 Desconeixement per part de l’immigrant de l’organització del sistema.1.4 Inseguretat derivada de la seva situació irregular.1.5 Treball irregular i por a ser acomiadats si abandonen la feina.

2. Baixa adherència als serveis de salut. Dificultat per la continuïtat assistencial, demanteniment dels tractaments i d’instauració de pautes preventives:2.1 Manca d’un pla d’acollida.2.2 Diferents maneres d’autopercebre la salut. (Concepcions diferents de la

salut i malaltia per part dels col·lectius immigrants).2.3 Ús inadequat del serveis assistencials:

2.3.1 Barreres sociolaborals.2.3.2 Manca de canals d’informació.2.3.3 Mobilitat o desplaçament del col·lectiu immigrant.2.3.4 Ús incorrecte del servei d’ urgències (ús injustificat).2.3.5 Baixa assistència a visites programades.2.3.6 Incompliment dels horaris i ús d’horari nocturn.

2.4 Salut no viscuda com a prioritat (altres prioritats, feina, habitatge).2.5 Experiències prèvies negatives.2.6 Dèficits amb informació, educació i comunicació.2.7 Manca d’ un programa de salut comunitària.

3. Dificultats en la relació i comunicació treballador sanitari/pacient:3.1 Desconeixement d’abordatge transcultural dels professionals de la salut.3.2 Barrera idiomàtica: dificultats de comprensió i comunicació. (Un estudi rea-

litzat a Ciutat Vella21 mostra que en més del 60% de casos (els percentat-ges de presència d’immigrants en les consultes va del 40 al 90%) existeixuna dificultat lingüística objectiva, en no parlar ni pacients ni professionalsllengües comunes).

3.3 Sobrecàrrega de treball dels equips de salut.

5.4. Dificultatsd’accés als ser-veis de salut ials seus profes-sionals.


48 49


factors, i que en tot cas no valoren tant la salut com la feina, l’habitatge o la regu-laritat dels papers, tendeixen a consumir menys o, en tot cas, a “atendre” la sevasalut de diferent manera.

Existeix el camp d’estudi anomenat “etnofarmacologia”, que es refereix als aspec-tes culturals i genètics que afecten el tractament farmacològic. Existeixen diferèn-cies poblacionals en la metabolització, i també aspectes culturals que podenafectar l’ús de fàrmacs.

Caldrà aprofundir en aquestes primeres dades i analitzar més a fons els factors quehi intervenen. En tot cas, els estudis al respecte confirmen que, en general, el costdel consum dels recursos sanitaris és menor en població estrangera que en pobla-ció autòctona.

El primer grup terapèutic consumit per part de la població estrangera és el d’an-tiinflamatoris (dolences agudes, traumatismes i lesions, etc.), que és el cinqué-siségrup en població autòctona.

5.3.10. Patologia importada i de base genètica:Hi ha diversos estudis realitzats a Mataró, on el procés immigratori procedent del’Àfrica negra s’inicià a finals de 1970, i altres estudis realitzats en col·lectius pro-cedents de països on les parasitosis són prevalents, que destaquen, entre lesmalalties tropicals, les helmintiasis, sobretot a expenses de les esquistosomiasis(Roca i col, 200216), i les uncinariasis (Roca i cols, 2003), les malalties per proto-zous i el paludisme importat (també com a malaltia de retorn) (Balanzó17, 1984,1991; Cabezos18 i cols, 1995; Bartolomé i cols19, 2002).

Així mateix, en l’estudi de Roca i cols 200220 destaquen diferències, estadística-ment significatives, segons el temps de residència en el país d’acollida. Així, lesmalalties tropicals eren més prevalents en els que feia menys de 3 anys que resi-dien al nostre país.

L’any 1998 es creà la Sociedad Española de Medicina Tropical y SaludInternacional (SEMTSI), amb la voluntat de sumar esforços que fins aleshores esfeien en la clínica de malalties importades, la recerca i els projectes aplicats. Lesàrees d’interès són l’atenció primària, la salut materno-infantil, la nutrició, la medi-cina del viatger, els projectes intervenció, els protozoos i helmints, les micosis, l’en-tomologia mèdica, el diagnòstic, la terapèutica, les vacunes, la immunologia i labiologia molecular.

L’any 2002, es va crear la xarxa catalana RIVEMTI (Recerca i Vigilància Epidemiològicaen Malalties Tropicals i Importades), que integra diferents institucions de Catalunya quetreballen a nivell assistencial i de recerca en la patologia tropical importada.

Des de l’any 2002, tant el servei de Medicina Tropical de l’Hospital Clínic, amb ellaboratori de Microbiologia de la Facultat de Farmàcia de la Universitat deBarcelona (UB), com la Unitat de Medicina Tropical i Salut Internacional Drassanes,amb el laboratori de Microbiologia de l’Hospital de Sant Pau, van començar a ferdiagnòstics de la malaltia de Chagas.

públics i amb tots els nivells de l’administració local (polítiques educatives, desalut, d’habitatge o d’ocupació) a través del Pla de ciutadania i immigració.

En relació a com desenvolupar les propostes del PDI i definir les prioritats, així comla futura planificació dels serveis de salut, cal considerar algunes particularitatsque condicionen el comportament d’aquesta població immigrant:- Les diferents prioritats que s’anticipen a la cura de la salut, com la regularització

administrativa, el treball i l’habitatge, entre d’altres.- La diferent percepció de necessitat del serveis sanitaris, molt sovint relacionada

amb situacions agudes.- La concepció del sistema de salut determinada per experiències anteriors i el

context del país d’origen.- La diversitat en els conceptes de salut, malaltia, curació i prevenció. Cada cultura

manifesta la seva particular concepció de la salut. Hi podríem considerar tres àrees:• Quina cura tenen del seu cos? (alimentació, higiene personal, etc).• Quin és l’imaginari de la malaltia i els seus determinants?• Quines pautes i/o conductes prescriuen o proscriuen per tal d’evitar les malalties?

- L’idioma, els estils de vida, la religió, la cultura i les tradicions, entre altres.

Aquestes diferències o determinants poden generar una sèrie de factors interns iexterns que actuen com a barreres i dificulten que la persona disposi d’una aten-ció sanitària adequada. Es defineixen les següents restriccions d’accés als serveisde salut 22,23:- Una Restricció Interna: originada en el propi individu i que influeix en la decisió

personal a l’hora d’anar a un servei de salut.- Una Restricció Externa: Un cop es decideix anar als serveis sanitaris, pot aparèi-

xer una restricció externa a causa de les dificultats culturals, socioeconòmiques,legals i administratives i de comunicació o de relació amb el personal sanitari.

Les dificultats per accedir als serveis de salut i les dificultats per comunicar-se inci-deixen desfavorablement en la salut, en la qualitat de l’assistència i en la utilitzaciódels recursos sanitaris.

Tots els factors descrits anteriorment condicionen l’ús dels serveis i han de deter-minar l’adaptació d’algunes de les intervencions a desenvolupar en aquestscol·lectius amb l’objectiu d’afavorir la seva accessibilitat i garantir una assistènciade qualitat. Per tant, la planificació dels serveis sanitaris ha de considerar lapresència de la població immigrada, que augmenta progressivament i en conse-qüència planteja noves necessitats en salut, a les que cal donar respostes adequa-des. Això suposa nous reptes en un procés d’adaptació mútua, considerant lespersones com elements actius en relació a la seva salut.

El Pla director d’immigració, en aquest context, proposa evitar aquestes restriccionsi millorar l’accessibilitat de la població immigrada a la salut i als serveis sanitaris,mitjançant:- El Pla d’acollida- El Pla de mediació- El Pla de formació.

Aquests Plans seran l’eix principal del PDI malgrat que el Pla contempla moltes altrespropostes orientades a la millora dels sistemes d’informació, de la recerca i de la millo-ra de l’atenció de problemes específics de major impacte en la població immigrada.


50 51


3.4 Actituds xenòfobes de part del personal sanitari.3.5 Manca de professionals de mediació i interpretació.3.6 Manca de professionals de suport experts en interculturalitat.3.7 Escassa comprensió del pacient de les pautes de tractament i profilàctiques.3.8 Dificultats per establir els diagnòstics, per la barrera idiomàtica.3.9 Manca d’intimitat en les visites ginecològiques pel fet de requerir traducció

del marit o altre acompanyant.3.10 Necessitat d’elaboració de materials d’informació traduïts transcultural-

ment sobre circuits, sistema sanitari, drets i deures i utilització dels recur-sos normalitzats.

3.11 Elevada taxa d’analfabetisme de les dones de determinats col·lectiusimmigrants.

3.12 Necessitat d’acomodar els programes de salut (nen sa, PASSIR, PAPPS...)a la nova realitat multicultural.

3.13 Etnocentrisme de la nostra societat i del professional, pel qual hom no reco-neix altres maneres de percebre i experimentar la salut.

3.14 La manca de confiança d’alguns pacients, per por, discriminació percebu-da o dubtes de que la gent d’aquí pugui o vulgui ajudar-los, pot impedir elbon ús del serveis.

En relació a l’estat de salut de la població immigrant i l’adaptació dels serveis, caltenir en compte alguns aspectes generadors de desigualtats i que determinen unaespecificitat en la seva atenció:- La persona que ha immigrat es caracteritza per ser jove, sana, emprenedora, que

ha estat capaç de prendre la decisió de migrar, que ha superat importants esculls,amb un grau elevat d’iniciativa i capacitat per adaptar-se als canvis. En els darrersanys, el reagrupament familiar incorporant parelles, fills i també els pares en situa-ció de major fragilitat ha començat a modificar el perfil d’aquesta població.

- La situació administrativa irregular i els problemes transculturals, juntament ambla situació d’exclusió socioeconòmica, són els factors més importants que con-tribueixen a les desigualtats en salut del col·lectiu immigrant econòmic. Entreaquestes, destaquen les relacionades amb salut sexual i reproductiva, salutmaternoinfantil, salut mental i malalties infeccioses i parasitàries.

- El procés migratori fa la persona més vulnerable i la malaltia apareix habitualment enels països d’acollida, sovint a causa d’una multiplicitat de factors com el xoc cultu-ral, el malestar psicològic, l’absència de suport familiar, l’aïllament, la marginació, elclima, els diversos hàbits alimentaris, la manca d’un habitatge digne, el treball encondicions precàries, el risc laboral, les males condicions socioeconòmiques, etc.

- La bibliografia consultada, i més concretament la revisió bibliogràfica de l’Agenciad’Avaluació de Tecnologies i Recerca Mèdiques (AATRM), posa de manifest lainfluència de les desigualtats socials en les desigualtats en salut i destaca com undels principals problemes, les dificultats per accedir als serveis de salut.

El Pla director d’immigració no pretén plantejar com a objectiu exclusiu corregir lesdesigualtats en salut perquè també depenen d’altres factors d’origen social fora del’abast dels sistemes de salut, però sí corregir la dificultat d’accés d’aquestes per-sones als serveis de salut.

En relació a l’orientació de les propostes i accions del PDI, per tal d’aconseguir dis-minuir les desigualtats, serà necessari treballar transversalment amb altres sectors

5.5.Conclusions:

El primer grup de partides, atenció primària, farmàcia i hospitals, són les despesesper les quals es calcularà la utilització dels immigrants. Aquest grup representa untotal assignable del 77%, per contra el no assignable i el no assistencial que sónel 23% del pressupost.

De totes maneres no tota la despesa hospitalària és assignable a la població immi-grant. En algunes partides no disposem d’estimació adequada. A la taula 2 es pre-senta el desglossament del pressupost hospitalari del CatSalut 2006. Es disposad’estimacions per les partides d’hospitalització, consultes externes i urgències,que sumen un total de 2.393.290.000 euros, que representa un 76,3% de la despe-sa hospitalària.

Taula 2

Atenció hospitalària CatSalut 2006 (milers euros)

Activitat % €*1000Hospitalització 49,1 1.540.120Consultes externes 16,6 521.670Urgències 10,6 332.705Hospital de dia 4,0 124.107Tractaments i proves 4,9 152.855Cirurgia menor ambulatòria 1,2 38.214Diàlisi hospitalària 1,2 37.513Altres 12,4 389.500Total 100,0 3.136.684

El total de despesa que s’ha treballat és la que correspon a les línies de servei perles que hi han estudis que permeten estimar la utilització dels immigrants. Aquest ésde 5.228.831.000 euros, que representa un 67% del pressupost global del CatSalut.

5.6.2. Equips atenció primària:Per tal d’estimar la utilització de serveis d’atenció primària, s’ha utilitzat un estudi quees troba en procés de publicació “Diferencias en estado de salud y en los condicio-nantes de utilización de los servicios sanitarios entre la población de origen extranje-ro” elaborat per Pilar Garcia i altres col·laboradors de la Universitat Pompeu Fabra, ique forma part d’un treball titulat “Aspectos socioeconòmicos del fenómeno inmigra-torio. Las cuestiones relevantes” coordinat pel Professor Guillem López Casasnovas.

L’estudi esmentat es basa en l’ESCA 2002 i compara la utilització en visites almetge d’atenció primària entre els autòctons i els immigrants es presenta a lasegüent taula:

Taula 3

Utilització d’atenció primària

Visites en 15 dies Públic Visites/persona/anyAutòctons 0.2944 80% 6.03Immigrants 0.2222 74% 4.27

Font: Estudi Pompeu Fabra sobre la ESCA 2002

En el període dels darrers quinze dies, els autòctons declaren que han tingut0.2944 visites per persona, mentre que els immigrants en declaren 0.2222. Nototes aquestes visites es fan al sistema públic. Els autòctons declaren que el 80%de les visites les varen fer al sistema públic, mentre que els immigrants en decla-


52 53


Per últim, el PDI és també responsable de la planificació del funcionament en xarxade les Unitats de Salut Internacional, que atenen tant al viatger com a la poblacióimmigrada per patologies importades i els donen consell abans de realitzar elsseus viatges.

En aquest apartat es fa una estimació dels recursos sanitaris, del CatSalut, que elsimmigrants utilitzent. No hi ha cap registre que permeti identificar els recursos sani-taris utilitzats per immigrants i per tant ha estat necessari estimar-los en base adiversos estudis parcials. El resultat és molt aproximatiu, però no existeixen prece-dents d’aquest càlcul i, per tant, és la millor estimació possible. En el futur caldriaomplir una sèrie de buits d’informació per tal de conèixer millor aquest tema.

5.6.1. El pressupost del CatSalut 2006:El càlcul dels recursos dedicats als immigrants es fa en base al pressupost 2006del CatSalut. La metodologia consistirà en estimar, per algunes línies de servei,quina és la utilització que els immigrants fan dels serveis finançats pel CatSalut i apartir d’aquesta utilització s’estima quin volum de despesa consumeixen. El pres-supost CatSalut 2006 es presenta a la següent taula:

Taula 1

Pressupost 2006 per línies de serveis - Consolidat CatSalut/ICS

Partides assignables (€*1000)

Equips d’Atenció Primària 1.163.932Farmàcia 1.671.609Atenció hospitalària 3.136.684Total 5.972.225

Partides no assignables

Atenció Insuficiència Renal 78.780Prestacions Complementàries 43.815MHDA 451.757Sociosanitari 240.524Salut Mental 225.580Oxigenoterapia 26.828Rehabilitació 29.683Altres serveis d’AE 68.135Transport sanitari i emerg. Med. 297.400Total 1.462.502

Partides no assistencials

Recerca biomèdica 2.019Administració 111.331Inversions 229.671Total 343.021Total 7.777.748

S’ha dividit el pressupost del CatSalut en tres apartats: el primer correspon a les líniesde serveis bàsiques: atenció primària, hospitalització i farmàcia, que són les quefaran estimacions del seu consum per part de la població immigrant. A aquest pres-supost s’ha denominat partides assignables. El segon grup està format per les par-tides per les que no hi han estudis que permetin distribuir a la població immigrant.Aquest grup s’ha denominat partides no assignables. Finalment hi ha un tercer grupformat per la Recerca, l’Administració i les Inversions, que no és directament atribuï-ble a cap usuari: Aquest seria el grup denominat partides no assistencials.

5.6. Anàlisieconòmica.Estimació de ladespesa

Font: Estudi Hospital del Mar

La freqüentació per mil immigrants calculada en l’Estudi és de 185 visites a consul-tes externes, 375 atencions a urgències i 33 altes d’hospitalització. Aquesta fre-qüentació s’ha extrapolat al conjunt de la població immigrant.

activitat cost unit. Cost. immi CatSalut %CE 162.615 80,17 13.036.845 521.670.000 2,5%Urgències 329.625 85,92 28.321.380 332.705.000 8,5%Altes 29.007 1.982,21 57.497.965 1.540.120.000 3,7%Total 98.856.190 4,1%


A la taula anterior s’ha multiplicat la utilització dels serveis pel cost unitari especí-fic d’atenció als immigrants. Aquest cost unitari és diferent del cost de tractar unautòcton. Aquest tema s’analitzarà amb més profunditat més endevant. El cost totalde l’atenció als immigrants és de gairebé 100 milions d’euros, que representa un4,1% de la despesa hospitalària que s’ha pogut estudiar. Aquesta proporció ésmés elevada a urgències, un 8,5%, menys a consultes externes, un 2,5% i entre-mig, a hospitalització, un 3,7%.

5.6.5. Estimació global:Amb les dades dels apartats anteriors es calcula una estimació global del consumde recursos sanitaris per immigrants.

El total de la despesa sanitària dels immigrants s’estima en 223 milions d’euros, elque representa un 4,3% del pressupost del CatSalut 2006, per el que s’han pogutobtenir dades de la utilització diferenciada dels immigrants.

El nivell de confiança d’aquesta estimació és variable. Per l’atenció farmacèutica laconfiança és la més elevada, doncs l’estimació s’ha fet a partir de dades per unconjunt molt important de la població immigrant, i en base a registres. En el cas del’atenció primària, l’estimació es basa en dades de l’enquesta de salut de 2002. Estracta d’una enquesta poblacional, però feta fa molt temps i l’evolució de la immi-

Taula 4. Utilitzacióhospitalària dels immi-grants

Taula 5. Cost d’hospi-talització dels immi-grants

Taula 6. Estimació glo-bal de la despesasanitària dels immi-grants

Ciutat vella TotalNombre 30.292 878.911

Freqüentació * 1000Consultes Externes 185 162.615Urgències 375 329.625Altes 33 29.007


54 55


ren el 74%. Tot fent l’extrapolació d’aquestes xifres al llarg d’un any, tenim queels autòctons declaren 6,03 visites per persona any al sistema públic i els immi-grants en declaren 4,27. Per valorar la fiabilitat d’aquestes xifres les comparemamb les estadístiques del CatSalut. En la Memòria del CatSalut de 2004 hi figurala xifra de 6,2 visites per persona any, sense distingir entre immigrant i autòcton.La diferència entre les dues xifres és molt petita, tot tenint en compte que unaestà basada en registres i l’altre en una enquesta poblacional i per tant s’accep-ta per fer estimacions.

Tot aplicant la taxa de 4,27 visites persona any a una població immigrant d’unes878.911 persones (INE, 1 gener 2005), podem calcular una utilització de 3.752.950visites. Per tal de fer una estimació econòmica del cost d’aquest volum de visites,s’aplica la mitjana de cost per visita d’atenció primària. Aquest cost es calcula totdividint el pressupost 2006 en atenció primària per l’estimació global de visites queel CatSalut finançarà i que és de 44.000.000 visites. El cost unitari calculat d’aques-ta manera és de 26.7€.

El cost global de la utilització de l’atenció primària per part dels immigrants serà de91.328.000 € que correspon a un 7.8% del total de la partida.

5.6.3. Atenció farmacèutica:La data del país de naixement està registrada en 400.000 targetes sanitàries. Peraquestes targetes és possible identificar el consum farmacèutic a través del siste-ma d’informació rutinari. La Gerència de Farmàcia del CatSalut ha facilitat les xifresde l’any 2005. El consum mitjà de la població immigrant va ser de 26,8€ any, men-tre que l’autòcton va tenir una despesa farmacèutica de 254,6 € any. La diferènciaés probablement degut a l’edat que és més alta als autòctons.

Es considera que 400.000 individus és una mostra suficientment amplia per poderextrapolar les dades al conjunt de la població immigrant, i per tant el cost far-macèutic de la població immigrant s’estima en 23.554.815 € que correspon al1.4% del total de la partida.

5.6.4. Atenció hospitalària:L’estimació de la despesa hospitalària es fa a partir de l’estudi “Impacte del crei-xement de la població immigrant en la utilització dels serveis d’urgències del’Hospital del Mar” encarregat per la Direcció General de Planificació i Avaluació(DGPA) i elaborat pel Servei d’Avaluació i Epidemiologia clínica de l’InstitutMunicipal d’Assistència Sanitària (IMAS).

Les dades de l’estudi esmentat corresponen a la utilització hospitalària d’unapoblació immigrant de 30.292 habitants que resideixen en les ABS de prop del’Hospital del Mar i que constitueixen la seva àrea de màxima atracció. Per cadaimmigrant ha esta possible seguir la seva utilització de serveis a través dels regis-tres de l’hospital. Per tant les dades són molt fiables però poden representar unaestimació mínima si l’immigrant, malgrat tot, ha cercat atenció en altres hospitalsde la ciutat o d’altres poblacions. Un altre avantatge de l’estudi és que ha permèscalcular costos diferencials entre immigrants i autòctons.

Línia de servei euros % del CatSalutAtenció primària 100.203.764 8,6%Farmàcia 23.554.815 1,4%Hospitals 98.856.190 4,1%Total 222.614.769 4,3%

menys greus i per tant que haguessin pogut ser ateses en un altre lloc. A la taulasobre utilització diferencial entre immigrants i autòctons d’urgències, es pot obser-var que hi ha variabilitat segons la procedència de l’immigrant. Els més propers al’autòcton són els immigrants d’Amèrica llatina, i els més llunyans son els asiàtics.

Urgències d’immigrants Complexitat

Països de renda baixa Amèrica -9,7%Països de renda baixa Àsia -15%Països de renda baixa Nord Àfrica i Vall del Nil -12,6%

1. Recentment ha estat presentada la “Guia per al respecte a la pluralitat religiosa a l’àmbit hospitalari”, adreça-da a personal sanitari i no sanitari. Caldrà adequar les necessitats detectades als hospitals.http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/pdf/guiaplurireli.pdf (07/12/2005)2.“Extranjeros en España”.Cifras INE. Boletín informativo del Instituto Nacional de Estadística.http://www.ine.es/prodyser/pubfolletos.htm. (03/2006)3. INE. Proyección de flujos de entrada de extranjeros. 1991-2050.Previsión 2003-2015 de acuerdo con la regresión de la curva exponencial 1996-2002. Inmigración y exclusiónsocial. J. Tezanos. S. Tezanos. En: La inmigración en España. Papeles de Economía Española. Núm. 98. 20034. Berra S, Elorza Ricart JM, Bartomeu N, Hausmann S, Serra- Sutton V, Rajmil L.Necessitats en salut i utilitzaciódels serveis sanitaris en la població immigrant a Catalunya. Revisió exhaustiva de la literatura científicaBarcelona: Agència d ’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques. Departament de Sanitat i Seguretat SocialGeneralitat de Catalunya. Maig de 2004.5. Serra-Sutton V,Ricart, Hausmann S,Bartomeu N,Berra S,Elorza JM,Rajmil L Experiències de recerca i políti-ques de salut relacionades amb immigració en altres països europeus. El cas dels Països Baixos,el Regne Uniti Suïssa. Barcelona: Agència d ’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques. CatSalut. Departament de Sanitati Seguretat Social. Generalitat de Catalunya. Juny de 2004.6. López-Vélez R. Inmigración y Salud, Aproximación desde Atención Primaria. Ediciones PBM, SL7. Protocol d’atenció a infants immigrats; Programa de seguiment del nen sa. Departament de Salut. Generalitatde Catalunya. Disponible a http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/pdf/protoimmi2006.pdf8. Situació epidemiològica i tendència de l’endèmia tuberculosa a Catalunya. Informe anual 2004. Programa dePrevenció i control de la Tuberculosi. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya9. Estratègies de salut per l’any 2010. Pla de Salut de Catalunya 2002-2005. Tuberculosi pag:396-40410. Raviglione MC, Snider DE, Kochi A. Global epidemiology Tuberculosis. Morbidity and mortality of a Worldwideepidemic. JAMA 1995;273:220-6.11. Alcaide J, Altet MN, Taberner JL, Garrido P, Salleras L. Epidemiologia de la TB en Catalunya: 1982-1999.Med. Clin (Barc) 1990; 95:529-52412. Informe Sobre Infecció VIH i Tuberculosi. (SIVES2001 i SIVES 2002) Font: IDESCAT. SIVES 2003-4http://www.ceescat.org/Documents_Esp1.htm13. Achotegui J. La depresión en los inmigrantes: una perspectiva transcultural. Barcelona: SAPPIR (Servicio deAtención Psicopatológica y Psicosocial a Inmigrantes y Refugiados); 2002.14. Garcia-Campayo J, Sanz CC. Salud mental en inmigrantes: el nuevo desafio. Med Clin (Barc)2002;118(5):187-91.15. J. Pertíñez Mena, L. Viladàs Jené,T. Clusa Gironella, I. Menacho Pascual, S. Nadal Gurpegui y M. Muns Solé.Estudio descriptivo de trastornos mentales en minorías étnicas residentes en un área urbana de Barcelona.Atención Primaria 2002. Enero. 29 (1): 6-1316. Roca C, Balanzo X, Fernandez-Roure JL, Sauca G, Savall R, Gascon J et al. Enfermedades importadas eninmigrantes africanos: estudio de 1321 pacientes. Med Clin (Barc) 2002;119(16):616-9.17. Bartolome RM, Balanzo F, X, Roca SC, Ferrer AP, Fernandez Roure JL, Daza LM. Paludismo importado: unaenfermedad emergente. Med Clin (Barc) 2002;119(10):372-4.18. Cabezos J, Duran E, Trevino B, Bada JL. Paludismo importado por inmigrantes en Cataluña. Med Clin(Barc) 1995;104(2):45-8.19. Bartolome RM, Balanzo F, X, Roca SC, Ferrer AP, Fernandez Roure JL, Daza LM. Paludismo importado: unaenfermedad emergente. Med Clin (Barc) 2002;119(10):372-4.20. Roca C, Balanzo X, Gascon J, Fernandez-Roure JL, Vinuesa T, Valls ME et al. Comparative, clinico-epidemio-logic study of Schistosoma mansoni infections in travellers and immigrants in Spain. European Journal of ClinicalMicrobiology & Infectious Diseases 2002;21(3):219-23.21. Dificultades de atención a las personas inmigradas en el Servicio de atención primaria de salud del distritode Ciutat Vella de la ciudad de Barcelona / Mercé Canet.En: RTS: Revista de treball social, ISSN 0212-7210, Nº. 176, 2004, pàg. 70-8322. Ros,Marisa. Bada,Eduard. Ponencia sobre "Aspectos psico-sociológicos de la población inmigrada: Auto-restricciones al acceso de los servicios de salud". Primer Congreso Nacional de Salud Sexual y Reproductiva.Sitges,1998.23. Eduard Bada y col. Programas de salud comunitaria para comunidades inmigrantes. En: La AtenciónPrimaria de Salud ante la población inmigrante. J.Garay, C. Fernández, M.A.García, Coordinadores.


56 57


gració és un fenomen molt ràpid. Finalment, les més acurades són les hospitalà-ries, perquè s’han fet a partir de registres hospitalaris, però al no tenir una basepoblacional, s’han de prendre com una estimació mínima, ja que alguns immigrantspoden ser atesos en altres hospitals. De totes maneres, i amb l’estat actual de lesdades, aquesta és la millor estimació que es pot fer.

El percentatge de pressupost del CatSalut dedicat a la població immigrant, el4,3%, és molt petit en comparació amb el volum de la població immigrant aCatalunya, que s’ha estimat en el 12,6%. Això és degut a tres fenòmens que actuenconjuntament. D’una banda la població immigrant és més jove que la autòctona, iper tant té una pauta d’utilització de serveis més reduïda. El segon fenomen és quela població immigrant està més sana que la similar autòctona, és el fet que nomésemigren els que tenen capacitat física per fer-ho. Finalment, els immigrants tenenmés dificultats d’accés als serveis sanitaris, per causa de l’idioma, la diferènciacultural, etc.

5.6.6. Diferències entre autòctons i immigrants:En l’estudi encarregat per la DGPA a l’IMAS sobre la utilització d’urgències, s’hacalculat la utilització diferent entre immigrants i autòctons un cop ajustat per edat,el que permet evitar la causa principal de diferència entre les dues poblacions i pertant mostra les diferències que hi ha pels altres dos fenòmens, es a dir, l’immigrantsa i les barreres a l’accés.


Els immigrants utilitzen els serveis d’urgències un 15% menys que els autòctons uncop ajustat per edat, malgrat que és el servei que més utilitzen a l’hospital. Un cops’analitzen les urgències per tipus de servei, s’observa que hi ha un tipus de ser-vei d’urgències en el que la utilització dels immigrants, en aquest cas les donesimmigrants, dobla les dones autòctones, és la obstetrícia. Probablement les donesimmigrants fan el control del part a través dels serveis d’urgències.


La taula anterior analitza la complexitat relativa de les urgències dels immigrantsrespecte als autòctons prenent com a mesura el cost variable de les urgències.L’atenció urgent als immigrants és més barata, en el sentit d’utilitzar menys recursoso utilitzar-ne menys sofisticats, que els nacionals, tot reflectint que son urgències

Taula 7. Utilitzaciódiferencial d’urgènciesentre immigrants iautòctons

Taula 8. Complexitatrelativa de l’atenció alsimmigrants respecteals autòctons

Raó de taxes ajustada Immigrants vs autòctonsTotal urgències 0,85Urgències obstètriques 2Urgències mèdiques 0,77Urgències quirúrgiques 0,75Urgències traumatològiques 0,66

6. Propostes

58

Activitats:- Disseny de l’estudi qualitatiu.- Inici del treball de camp.- Obtenció de resultats.- Elaboració de l’informe.- Recomanacions i adequació de recursos segons les necessitats detectades en

l’estudi.- Difusió de la informació.

Calendari: 2005-2006

Projecte IMM 1.4: Millora dels sistemes d’informació

Activitats:- Constitució d’un grup de treball.- Definició de variables i d’indicadors bàsics.- Proposta i seguiment dels sistemes d’informació afectats.

Calendari: 2006

Projecte IMM 1.5: Recerca. Proposta i coordinació de línies de recerca

Activitats:- Constitució d’un grup de treball.- Anàlisi de les línies de recerca.- Proposta de noves línies de recerca prioritàries.- Promoció i coordinació de les línies de recerca prioritzades.


Línia IMM 2: Millorar l’accessibilitat de la població immigrada a la salut i als serveissanitaris, mitjançant els Plans d’acollida, mediació i formació dels professionals

Justificació:Tot indica, al nostre país i a països amb més experiència en processos migratoris,que l’accessibilitat real a la salut i als serveis sanitaris, no solament la legal, és undels aspectes diferencials que marquen les desigualtats en salut en el cas depoblacions immigrades.

Ben conscients, doncs, d’aquesta línia d’actuació per millorar aquesta accessibili-tat, entesa en sentit ampli, hem orientat els principals esforços del Pla director aidentificar i portar a terme els Plans d’acollida, de mediació i de formació dels pro-fessionals, que entenem que, emmarcant-se en les polítiques generals, aconsegui-ran augmentar l’esmentada accessibilitat amb més eficàcia.

Objectius operatius:- Elaborar un Pla d’acollida per millorar, coordinar i optimitzar la informació i l’accés

de la població immigrada a la salut i als serveis.- Definir i consensuar un model i un Pla de mediació.- Implementar un Pla de formació dels professionals.

61


Els objectius descrits a l’apartat 3.4. es concreten en projectes i activitats.Presentem a continuació, resumits, aquests projectes, assenyalant el cronogramaprevist.

LÍNIES DE TREBALL I PROJECTES

Línia IMM 1: Conèixer la situació de salut i la utilització de serveis de les pobla-cions immigrades a Catalunya mitjançant la recerca i la millora dels sistemesd’informació.

Justificació:El creixent i ràpid fenomen de la immigració a casa nostra és relativament recent,i no ha permès, d’una banda, conèixer prou bé el fenomen en sí ni les seves reper-cussions en la salut dels individus i les poblacions, ni per altra, adaptar els siste-mes d’informació sanitaris per seguir, entre altres, la utilització dels serveis que fanles diverses poblacions immigrades.

Objectius operatius:- Anàlisi de situació de la població immigrada a Catalunya des d’una perspectiva

de salut i de serveis.- Anàlisi de situació de col·lectius específics.- Estudi i millora dels sistemes d’informació.- Priorització i implementació d’un Pla de recerca.

Projectes i activitats:

Projecte IMM 1.1: Anàlisi de situació de la població immigrant a Catalunya desd’una perspectiva de salut i de serveis

Activitats:- Descripció de la utilització de serveis per part de la població immigrada.- Estimació de costos.

Calendari: 2006

Projecte IMM 1.2: Anàlisi de la situació de col·lectius específics

Activitats:- Disseny de l’estudi qualitatiu.- Inici del treball de camp.- Obtenció de resultats.- Elaboració de l’informe.- Recomanacions i adequació de recursos segons les necessitats detectades en

l’estudi.- Difusió de la informació.


Projecte IMM 1.3: Anàlisi de la situació de la població xinesa

60

6.1. Línies iobjectius opera-tius. Projectes iinstruments.

6. Propostes


Projecte IMM 2.4: Pla de Formació dels professionals que permeti als professio-nals millorar les habilitats de comunicació i el coneixement de la poblacióimmigrada

Activitats:- Identificar les necessitats de formació.- Proposta d’activitats formatives, suficients i sostenibles.- Desplegar el programa de formació en els diversos territoris.- Formació de formadors utilitzant els professionals més implicats i amb experiències

en immigració i salut.- Inclusió de materials en format escrit i en alguns casos audiovisuals a la web.- Implantar un pla formatiu adreçat a mediadors i a serveis de suport (Sanitat

Respon).

Calendari: 2005-2006-2007

Línia IMM 3: Millorar l’atenció sanitària de la població immigrada a Catalunya, enespecial en aquelles àrees d’atenció de major impacte (salut sexual i reproducti-va, salut infantil, salut mental, malalties parasitàries i infeccioses) per a tendir aequiparar-la a la de la població autòctona

Justificació:Analitzant l’impacte que la immigració genera en els diversos àmbits de l’atencióde la salut de la població, ens hem adonat que són aquests els de major implica-ció, o bé per la implicació del perfil predominant d’edat i sexe, o bé per les carac-terístiques dels propis processos migratoris o dels orígens de procedència.

En conseqüència, ens proposem millorar específicament aquest àmbits i aquests pro-blemes de salut, a través de la coordinació amb els serveis i les polítiques afectats.

Objectius operatius:- Definir i proposar intervencions específiques per atendre els problemes de salut

que afecten prioritàriament la població immigrada.


Projecte IMM 3.1: Cartera de serveis en l’àmbit de la salut sexual i reproductiva ila salut infantil

Activitats:- Protocol de seguiment de l’embaràs a Catalunya. Elaboració, revisió i difusió.- Elaboració i difusió del protocol d’assistència al part, al puerperi i d’atenció al

nadó amb criteris d’atenció a la diversitat.- Elaborar, difondre i implantar el protocol d’atenció als infants immigrats.- Difondre i millorar el protocol de prevenció de les mutilacions genitals femenines

(MGF).- Elaborar, difondre i implantar materials educatius sanitaris en salut sexual i repro-

ductiva adaptats a la població immigrada (càpsules d’audiovisuals).

63



Projecte IMM 2.1: Pla d’acollida, en el marc del Pla Integral d’Acollida i el Pla deciutadania i immigració, que millori, coordini i optimitzi la informació i l’accés dela població a la salut i als serveis

Activitats:- Constitució d’un grup de treball per definir un model d’acollida.- Elaboració dels continguts del Pla d’acollida.- Elaboració de materials audiovisuals que facilitin el coneixement i la utilització

dels serveis sanitaris per part de la població immigrada, com a suport per a l’a-collida.

- Elaborar nous materials (càpsules) per a grups específics.- Traducció i edició de nous materials escrits de formació i informació.- Difusió dels materials. Presentació dels materials a les Regions sanitàries.- Realitzar activitats d’implicació de les entitats que treballen amb població immi-

grada per promoure activitats dirigides a aquesta població.- Coordinar la planificació i l’acció amb el Pla Integral d’Acollida (Secretaria per a

la Immigració).- Promoure l’ús del servei de traducció de Sanitat Respon.- Elaborar i optimitzar la web www.gencat.net/salut/immigració.htm i

www.gencat.net/salut/immigrants.htm del Pla director per tal de millorar l’accés deprofessionals i usuaris als continguts.

Calendari: 2005-2006-2007

Projecte IMM 2.2: Avaluar l’ús dels materials d’acollida: Pla d’ Usabilitat

Activitats:Avaluar l’ús dels materials d’acollida: Pla d’usabilitat.

Calendari: 2005-2006-2007

Projecte IMM 2.3: Definir i consensuar un model i un Pla de mediació

Activitats:- Constitució d’un grup de treball.- Analitzar la situació actual de l’oferta de serveis de mediació sociocultural a Catalunya.- Realitzar l’inventari d’activitats relacionades amb la mediació.- Analitzar les expectatives, les demandes i les necessitats de serveis de mediació.- Identificar les necessitats de serveis de mediació sociocultural en el sistema sani-

tari a Catalunya.- Elaborar i proposar el Model de mediació i el Pla 2006 en els territoris.- Negociar i pactar amb SCS-ICS i sectors implicats.- Coordinar la planificació i l’acció amb l’àmbit interdepartamental (Secretaria per a

la Immigració).- Implementar un Projecte de mediació a cada un dels territoris.- Impulsar la formació reglada /validada sobre mediació en salut (IES).- Endegar accions específiques amb sindicats i Secretaria per a la Immigració per

incorporar professionals d’origen estranger als llocs de treball.- Creació d’un sistema d’avaluació i monitorització de projectes adients amb el Pla.

62

6. Propostes

Calendari: 2005-2006-2007

Projecte IMM 3.5: Intervencions específiques en l’àmbit de les malalties parasitàries

Activitats:- Actualitzar, difondre i implantar la guia de pràctica clínica en el diagnòstic, con-

trol i tractament de les malalties parasitàries a la població immigrada, (CAMFIC).- Identificació i adaptació de la xarxa de laboratoris microbiològics a les necessi-

tats per garantir un correcte diagnòstic de les malalties parasitàries.

Calendari: 2005-2006-2007

Projecte IMM 3.6: Intervencions específiques en l’àmbit de la nutrició i alimentació

Activitats:- Elaborar, difondre i implantar un programa de suport personalitzat als professio-

nals de la salut en la tasca d’educació nutricional i consells alimentaris en el con-text de la diversitat cultural.

- Acompanyament individualitzat en relació al consell alimentari per als professio-nals de la xarxa sanitària a través de la web.

- Elaborar, difondre i implantar materials específics segons els diferents grups depoblació immigrada a Catalunya (càpsules).

- Elaborar, difondre i implantar guies de consell alimentari i educació nutricionaladaptades als diversos grups ètnics en relació a diverses patologies i a situacionsde risc nutricional.

Calendari: 2005-2006-2007

Projecte IMM 3.7: Intervencions específiques i de suport en l’àmbit de lesmutilacions genitals

Activitats:- Formació específica per als professionals de la salut i informadors (Sanitat

Respon, 112, etc.).- Establir línies d’assessorament a professionals i a famílies sobre les mutilacions

genitals.- Registre de casos per tal de centralitzar el coneixement d’aquest fenomen arreu

del territori i agilitar les intervencions.

Calendari: 2005-2006-2007

Línia IMM 4: Reordenar i coordinar la xarxa d’Unitats de Salut Internacional

Justificació:Les patologies importades constitueixen un dels aspectes més diferencials en l’aten-ció a patologies específiques de les poblacions immigrants, tot i que no representennumèricament un pes important en els problemes de salut que, en general, presen-ten aquestes poblacions. Entenem la desitjable normalització com l’ús dels serveis icircuits assistencials comuns, que s’atenen d’inici a l’atenció primària i que de vega-des pot necessitar altres serveis especialitzats de la xarxa sanitària d’utilització públi-ca (depenent de la complexitat de la patologia que presentin les persones).

65


- Grups educatius en salut sexual i reproductiva d’acord amb les necessitats icaracterístiques de la població en un context de diversitat cultural.

- Activitats de captació de població immigrada en risc envers la salut sexual ireproductiva.

- Elaborar, difondre i implantar una guia per a professionals en la salut sexual ireproductiva de la població immigrada.

Calendari: 2005-2006-2007

Projecte IMM 3.2: Intervencions específiques en l’àmbit de la salut mental i addiccions

Activitats:- Revisar, difondre i implantar el protocol de salut mental i immigració.- Formació específica per a professionals de la xarxa general i per a la xarxa espe-

cialitzada en salut mental.- Dissenyar programes de prevenció en poblacions més vulnerables on s’inclouen

els nens i joves immigrats i fills d’immigrants en situació de risc psicosocial.- Conèixer les característiques de la població immigrada drogodependent i definir

intervencions específiques davant les drogodependències.- Revisar el circuit de la TSI i proposar millores –si s’escau- per tal d’afavorir l’ac-

cés als serveis sanitaris d’aquests col·lectius immigrats amb problemes de dro-godependències.

Calendari: 2005-2006-2007

Projecte IMM 3.3: Intervencions específiques en l’àmbit de la tuberculosi

Activitats:- Revisar, difondre i implantar el protocol d’atenció a la tuberculosi en immigrants.- Elaborar, difondre i implantar materials educatius sanitaris en tuberculosi per a

immigrants.- Definir intervencions específiques davant el control i seguiment de casos de

tuberculosi en immigrants i en l’àmbit de la salut comunitària.

Calendari: 2005-2006-2007

Projecte IMM 3.4: Intervencions específiques en l’àmbit d’infecció pel VIH ialtres infeccions de transmissió sexual

Activitats:- Conèixer les característiques de la població immigrada que presenta infeccions

de transmissió sexual.- Definir intervencions específiques davant les infeccions de transmissió sexual en

immigrants.- Implementar activitats de captació de població immigrada de risc envers les

infeccions de transmissió sexual.- Facilitar l’accessibilitat als serveis sanitaris a la població immigrada de risc envers

les infeccions de transmissió sexual en situació administrativa irregular (CircuitTSI per a persones que exerceixen la prostitució).

- Activitats d’educació i informació a la comunitat.

64

6. Propostes

67


Com ja s’ha esmentat anteriorment, l’objectiu prioritari és la millora de l’accés alsServeis de Salut. Per tant, el Pla pretén desenvolupar tots els projectes descrits,però sobretot dedicar grans esforços a desenvolupar intervencions especifiquesper millorar l’accessibilitat mitjançant els plans d’acollida, mediació i formació.L’organització del Pla director d’immigració respon als criteris de descentralitzaciói participació del Departament de Salut, així com a les polítiques d’acomodacióparticipatives del Pla de ciutadania i immigració de la Secretaria per a laImmigració del Departament de Benestar i Família.

La planificació d’un programa d’acomodació de l’esfera pública a la nova realitatmulticultural no pot ser tancada. Ben al contrari, l’anàlisi de la situació, la identifi-cació de les necessitats, el diagnòstic comunitari i la formulació de projectes hande ser oberts, participatius i descentralitzats, amb l’aportació activa de tots elsagents socials i sanitaris de base comunitària, de les institucions i de les entitats,així com dels representants dels propis col·lectius immigrants.

La complexitat de la situació socioeconòmica i la diversitat etnològica del col·lectiuimmigrant fa que sigui molt difícil per part dels serveis centrals detectar les neces-sitats i posteriorment aproximar de forma eficient i eficaç els recursos i programessense el suport del territori. Alguns consells comarcals, a través de les seves “Taulesde salut”, analitzen els problemes i proposen estratègies d’intervenció.

Per tant, el Departament de Salut aposta per la descentralització en el territori delPla d’immigració per tal de reforçar i consolidar el treball de base participativa enla xarxa ja existent en el nostre país. El Pla director formula la planificació estratè-gica a nivell central i adapta aquestes estratègies a les realitats locals. Aquesta ini-ciativa es veu reforçada per la creació dels Governs Territorials de Salut (Decret38/2006, DOGC 4594 de 16 de març).

El Pla director planteja com a estratègia un model d’organització territorial en dosnivells: el nivell regional i el nivell de Govern Territorial de Salut (GTS). Els GTS con-tribuiran a la millora de la salut a través de funcions d’ordenació, priorització i coor-dinació dels recursos del territori per garantir la prestació efectiva de la cartera deserveis.

Els eixos de l’organització i desenvolupament del Pla director són:

1. Constitució de les Taules de salut i immigració:En un primer nivell es crearia la Taula de salut i immigració del nivell central(Departament de Salut) i les Taules regionals de salut i immigració. En una segonafase, i a mesura que es constitueixen els GTS i aquests valorin l’oportunitat de laseva creació, es crearien les Taules de salut i immigració dels GTS.

1.1 Taula de salut i immigració del nivell central:Aquesta taula té com a objectiu donar suport al Departament de Salut enl’establiment de la política sanitària en matèria d’immigració, vetllar per lainterdepartamentalitat de les actuacions i establir les directrius per laimplementació del Pla. Vetllarà per la comunicació entre el nivell central, lesregions i els GTS, de manera que el Pla director pugui arribar a tots i adap-tar-se a les necessitats particulars de cada territori.

6.2. Propostad’organitzacióper al desenvo-lupament i con-solidació del Pladirector d’immi-gració

La necessitat innegable de formació dels professionals en aquest camp, nou desdel punt de vista clínic, ha fet que reviséssim la situació pel que fa a formació,experiència i especialització de referència en el camp de les malalties importades.

Tot i deixar clar que afrontar la immigració implica un enfocament de normalització al’hora de dissenyar dispositius assistencials, cal que les unitats que atenen la pato-logia importada, que poden formar unitats funcionals amb les que atenen el consellal viatger i la vacunació internacional, s’organitzin adequadament en una xarxa refe-rent i millorin els nivells de qualitat dels seus serveis. Per això ens hem proposat pla-nificar i reordenar aquestes unitats, així com impulsar-ne la formació i l’acreditació.

Objectius operatius:- Proposar un model integral d’Unitats de Salut Internacional referents pel conjunt

del sistema que inclogui l’atenció a la patologia específica de la població immi-grada i del viatger, així com la docència i la recerca en aquestes matèries.

- Realitzar l’acreditació de les Unitats de Salut Internacional.


Projecte IMM 4.1: Reordenació i planificació de les Unitats de Salut Internacional

Activitats:- Creació d’un grup de treball.- Definició del concepte i model assistencial de la Salut Internacional, del paper de

l’atenció primària de salut i de l’hospital i dels continguts assistencials i preven-tius en les fases pre-viatge i post-viatge.

- Elaborar i difondre, amb la participació essencial i coordinació de la D.G.de SalutPública, els protocols assistencials del consell pre-viatge.

Calendari: 2005

Projecte IMM 4.2: Coordinació funcional de les Unitats de Salut Internacional

Activitats:- Passar un qüestionari i visitar les unitats.- Elaborar un plec de propostes de coordinació funcional de les diferents Unitats

de Salut Internacional entre sí, pel que fa als objectius, recursos, sistemes d’infor-mació, formació i avaluació.

Calendari: 2006

Projecte IMM 4.3: Anàlisi per a l’acreditació de les Unitats de Salut Internacional

Activitats:- Identificar les Unitats de Salut Internacional, en funció de la definició del model i

del compliment dels criteris fixats.- Fer un cens dels professionals que treballen a les Unitats de Salut Internacional.- Proposar l’adaptació de les Unitats de Salut Internacional a les necessitats de cada territori.- Fer una proposta d’acreditació de les Unitats de Salut Internacional.- Fer una proposta de validació de les competències.


66

6. Propostes

- Avaluar i fer un seguiment dels programes del Pla director implementatsen els GTS i en la regió.

1.3 Taules de salut i immigració dels GTS:Es crearien en una segona fase i a mesura que es constitueixin els GTS. Elconsell rector del GTS ha de valorar l’oportunitat de la seva creació.

Aquestes taules hauran de coordinar-se amb els consells de salut dels GTSen el moment de la seva creació i hauran de mantenir informats els consellsrectors i consells de salut dels resultats dels seus debats a la taula regional.Seran veritables ponts de comunicació entre el Pla director i els GTS i facili-taran tant la detecció de necessitats com l’aproximació dels programes irecursos del Pla a la comunitat. La constitució de les taules es farà d’acordamb el funcionament d’aquests GTS.

2. La gestió del Pla d’acollida, Pla de mediació i Pla de formació:En els annexos del document es presenta el Pla d’acollida, el Pla de mediació i elpla de formació. La Direcció General de Planificació i Avaluació, amb els serveiscentrals del Servei Català de la Salut, donarà les directrius estratègiques i de com-pra de serveis per al desenvolupament dels Plans en el territori. Els gerents de lesRegions Sanitàries (directors dels Serveis Territorials del Departament de Salut,delegats territorials) seran els responsables del desplegament del Pla.

3. La gestió dels agents comunitaris de salut:La futura Agència de Salut Pública de Catalunya gestionarà els agents comunitarisque portaran a terme les activitats de promoció de la salut comunitària de formacomplementària i com a suport a les activitats que desenvolupi la xarxa assisten-cial d’atenció primària, hospitalària, sociosanitària i de salut mental.

69


Estarà presidida pel director/a general de Planificació i Avaluació. Ambdues vicepresidències que ocuparan el subdirector/a del Servei Català dela Salut i el secretari/a d’immigració del Departament de Benestar i Família(o la persona en qui ell/ella delegui). El secretari/a de la Taula serà el direc-tor/a del Pla director. Hi formaran part representants del Consell Assessordel Pla director, el Director General de Salut Pública i un representant del’Institut Català de la Salut (ICS).

Les seves funcions seran fonamentalment de suport al desenvolupamentdels objectius i activitats del Pla director, seguint les directrius del ConsellAssessor i de la direcció del Pla. Destacaran:- Definir el pla d’acció a seguir per millorar l’accessibilitat als serveis de

salut i l’atenció a la població immigrant.- Aprovar i donar suport als plans de les taules de les regions i dels GTS

d’acord amb els criteris i estratègies del Pla director i el Pla de Ciutadaniai Immigració.

- Realitzar el seguiment i l’avaluació de la implantació dels tres eixos prin-cipals del PDI (acollida, mediació i formació).

- Integrar els resultats del seguiment i l’avaluació del Pla director d’immigra-ció i salut, introduint els canvis i millores necessaris sobre els resultats nosatisfactoris.

1.2 Taules regionals de salut i immigració:El Pla director contemplarà com a primer objectiu específic la descentralit-zació territorial de la implementació del Pla a través del desplegament d’a-questes taules regionals d’immigració i salut.

Aquestes taules estarien formades per:- Gerent territorial (President).- Responsable regional de planificació (coordinador).- Els coordinadors del Pla de ciutadania i immigració.- Professionals sanitaris de les institucions proveïdores de serveis sanitaris

i socials del territori.- Representants del consells comarcals i ajuntaments.- Representants d’associacions i entitats i mediador/es interculturals.

Aquestes taules tindran l’objectiu de col·laborar amb el Pla director en laplanificació, implementació i supervisió dels seus programes d’acord ambels criteris i estratègies del Pla i les realitats de les regions. També el derecollir les propostes regionals per a tenir-les en compte en la planificacióde les actuacions.

Les seves funcions bàsiques seran:- Detectar les necessitats en acollida, formació i mediació.- Formular programes o projectes d’acord amb els criteris i directrius del

Pla director i les propostes de la Taula.- Consensuar un programa anual de formació per a tota la regió (professio-

nals sanitaris, treballador/es sociosanitaris, mediador/res i personal d’ad-missions), d’acord amb les demandes detectades des de les taulesterritorials i els criteris de l’Institut d’Estudis de la Salut.

- Promoció de la investigació aplicada amb la creació d’una xarxa d’inves-tigació.

68

6. Propostes

7. Punts crítics d’implantaciódel Pla director d’immigració

70

72 73

7. Punts crítics d’implantació del Pla director d’immigració


El “canvi” que el pla ha d’impulsar, realitzar, estimular, acompanyar i pilotar és eld’aconseguir adaptar els diferents aspectes del sistema sanitari davant el fenomende la immigració en el nostre entorn.

Els aspectes crítics són l’actitud dels professionals, el paper social del sistema sani-tari, l’accés real i objectiu a la salut i als serveis de salut en igualtat de condicions,contemplar la població diana com un tot, divers, diferent del que era fins ara, intro-duint-hi noves necessitats, com ara l’adaptació cultural, idiomàtica i clínica i evitarenfocaments específics innecessaris que eludeixin la desitjable normalització.

També és un factor crític d’èxit aconseguir descentralitzar i “delegar” en els res-ponsables regionals i proveïdors, la implementació dels processos i treballar coor-dinadament amb ells.

Totes les propostes i /o accions del pla d’acollida i mediació que es realitzin tindranun impacte directe en els equips d’atenció primària, en els aspectes econòmics,en recursos humans i en els aspectes organitzatius.

Per tant, s’han de considerar una sèrie d’accions sense les quals el Pla directord’immigració no pot garantir la seva eficiència, tant a nivell d’atenció primària comdels hospitals.

1. Serà un punt crític l’adequació dels recursos humans al fenomen de la immigració,sent necessari disposar de recursos suficients en quantitat i amb una formacióadequada, allà on les càrregues de treball es veuen afectades.

Per això es proposen un seguit de recomanacions operatives a curt termini jaemmarcades en les propostes del Pla director:1.1 Estudiar i proposar, conjuntament amb la Unitat de Plans Estratègics, el

còmput de càrrega de treball específica i diferenciada d’atenció a la pobla-ció immigrant, així com els registres a utilitzar com a denominadors depoblació immigrant (padrons front a RCA). Això afecta als EAP, SASSIR,Serveis de salut mental, urgències i Serveis d’atenció Maternoinfantil alshospitals.

1.2 Continuar, aprofundir i estendre el Pla de formació desenvolupat conjunta-ment amb l’IES a l’atenció primària i als hospitals.

1.3 Garantir la dedicació com a docents dels professionals que disposen delsconeixements i habilitats suficients en competència intercultural, mitjançantrecursos específics que els alliberin de la feina assistencial perquè la fun-ció docent no repercuteixi a la seva càrrega laboral, ni a la del seu equip.Actualment, aquests docents són en gran majoria professionals de l’aten-ció primària, amb intensa activitat assistencial a l’entorn de la immigració igrans dificultats per participar a la docència.

1.4 Formar en competència intercultural els professionals que participen enProgrames del Departament de Salut, com Salut i Escola.

1.5 Formació de formadors, per garantir l’extensió de la formació en competèn-cia cultural (coneixements i habilitats) al màxim de professionals i territoris,arreu de Catalunya.

6. Adequar els diferents models de mediació segons les necessitats territorials:6.1 Perfilar els diferents models de mediació que conviuen actualment a Catalunya i rea-

litzar-ne una avaluació segons el marc de les polítiques de mediació aprovades pelGovern. Necessitats, funcions a desenvolupar (traducció, acompanyament, media-ció amb comunitat, agent de salut actiu en prevenció, etc.), avaluació.

Al nivell hospitalari es recomana disminuir l’impacte dels riscos existents a través de:- Potenciar la contractació de professionals d’origen estranger.- Reforç amb personal d’origen de les comunitats als serveis d’atenció als usuaris.- Promoure les accions conjuntes d’acollida amb els actors del territori dels plans

d’immigració.- Borsa d’intèrprets comunitaris per a les urgències i altres serveis d’impacte espe-

cial (maternoinfantil).- Adquisició de telèfons amb altaveu per facilitar la comunicació amb serveis com

el de Sanitat Respon.- Contacte amb altres professionals, tant nacionals com estrangers, per tal d’iniciar

accions conjuntes de col·laboració i/o suport.

Volem dir que creiem en les possibilitats d’estendre en els territoris, de maneraadequada a cada realitat, aquesta manera de treballar fins ara voluntarista, aïlladai dispersa.

La xarxa informal de professionals sensibles i identificats amb les mesures demillora de la salut de les poblacions immigrades ha estat i és un element clau, aixícom també un motor per avançar en coneixements i en actituds adients davant elrepte migratori i les implicacions en salut. Cal, en endavant, estimular i afavorir laimplicació del conjunt dels professionals en l’adaptació del sistema sanitari al reptede la diversitat.

Totes aquestes propostes es plantegen en el contingut dels Plans d’acollida,mediació i formació, i també en la metodologia d’implantació del Pla director.

75


2. La promoció de les activitats comunitàries:Propostes operatives a curt termini:2.1 Potenciar en els equips de salut l’activitat comunitària, en continuïtat amb

els programes de l’Agència Catalana de Salut Pública i els governs territo-rials de salut, desenvolupant intervencions directes a la comunitat per dura terme les accions: en escoles, associacions, entitats, llocs de trobadainformal (locutoris..) i especialment en grups que no utilitzen els serveis. Lacontinuïtat pot incloure, idealment, el nivell hospitalari.

2.2 Reorganitzar els EAPs i PASSIRs, amb dotació de recursos humans sufi-cients, adequació de cartera de serveis i formació per la realització de tas-ques d’intervenció comunitària.

2.3 Formar els diversos professionals de forma específica en aspectes comunitaris.2.4 Incorporar agents de salut procedents de les comunitats més hermètiques

(gitanos romanesos, xinesos, etc.) per facilitar l’accessibilitat i la comunica-ció amb l’Agència Catalana de Salut Pública.

3. L’existència de bases de dades adequades en els sistemes d’informació en salut:Recomanacions operatives a curt termini:3.1 Creació i sostenibilitat d’una base de dades territorial/ provincial/ autonòmi-

ca sobre la mediació on hi hagi inventari i informació dels recursos dispo-nibles en mediació (formació, mediadors, traductors,etc.).

3.2 Realització de plans pilot en mediació, amb avaluació inclosa en els dife-rents territoris, que després puguin ser transferibles a tot el territori.

3.3 Registre de les variables que ens permet conèixer la situació de la immi-gració en relació al nostre sistema de salut.

4. La promoció d’accions conjuntes d’acollida amb els actors del territori:Recomanacions operatives a curt termini:4.1 Partida pressupostària per materials d’acollida i per projectes que han

estat efectius a altres països (formació per parells, més presència en elsmitjans de comunicació, etc.)

4.2 Realitzar un Pla de sensibilització sobre els nouvinguts (no en les cadenesde menor audiència com s’està fent ara, sinó arribant a Sindicats, etc.).

4.3 Realització d’estudis sobre desigualtats, conflictes i xenofòbia que doninelements per treballar les polítiques socials amb equitat.

4.4 Realitzar guies d’acompanyament per als professionals.4.5 Desenvolupar respostes a Sanitat Respon. Formació.4.6 Avaluar l’efectivitat/usabilitat de les accions proposades.4.7 Potenciar i mantenir actualitzada la web del Pla amb les darreres novetats

de formació, materials, etc., d’acord amb el pla de comunicació pertinent.

5. Reforçar amb personal d’origen de les comunitats els serveis d’atenció als usuarispotenciant la contractació de professionals d’origen estranger (sanitaris i no sanitaris):Això inclou:5.1 Acords amb sindicats, tant a nivell central (Secretaria per a la Immigració)

com sectorial (Salut).5.2 Acords amb les patronals del sector salut.5.3 Plans per a col·laboració parcial d’aquests professionals, segons perfils,

en aspectes organitzatius i de suport.

74

7. Punts crítics d’implantació del Pla director d’immigració

8. Mapa sanitari

76

L’actual treball de definició de criteris de planificació de serveis, per tant, ha con-sistit en la revisió dels criteris existents, d’una banda, i en la discussió de lesnecessitats d’adaptació dels serveis de tipus general (principalment, l’atencióprimària, l’atenció hospitalària i urgències), de l’altra.

El resultats de tot un període de treball i experiències d’atenció a persones immi-grades han permès establir algunes orientacions necessàries a tenir en compte enla definició dels criteris de planificació de serveis.

Consideracions generals sobre el model d’atenció a les persones immigrades:Partim de la base i el consens que el millor model d’atenció sanitària a personesnouvingudes és el model normalitzat.

Detectada la prioritat de l’accessibilitat als serveis i a la salut com aspecte clau ide desigualtat per part de les poblacions immigrades, el Pla director d’immigracióha enfocat els seus objectius principals en aquest sentit, proposant afavorir almàxim l’accessibilitat, mitjançant la informació i l’acollida, la formació dels profes-sionals i l’elaboració d’eines que millorin les dificultats d’accés i superin les barre-res existents.

La concreció en el territori de la presència heterogènia i diversa de poblacionsimmigrants i de necessitats diverses dels professionals comporta la concreció delsdiversos projectes i objectius que el Pla director d’immigració intenta en aquestafase (acollida, mediació, formació).

L’extensió i la intensificació del fenomen de l’immigració ens ha dut a fer un esforçde planificació en els darrers temps per definir, tot avaluant mínimament les expe-riències anteriors, el model d’estratègia per a superar les dificultats. Conscients,però, que no hem pogut fer gaire més que contenir les dificultats que s’han presen-tat d’una manera creixent, continuem avaluant algunes experiències i tractant dedesenvolupar el model apuntat, pel que fa a mediació intercultural, amb diversesestratègies conjugades i diversos actors.

Alhora, l’acollida ha esdevingut l’estratègia més important per a millorar, de mane-ra integral i coordinada en el conjunt del territori, l’accés als serveis. Calia unahomogeneïtzació de missatges i informació, així com d’interpretació de la normati-va i una actuació conjunta dels diversos actors, i això és el que ha iniciat l’actualPla d’acollida, connectat amb el Pla integral d’acollida del Govern.

Al llarg del document s’han identificat els principals problemes en relació amb l’or-ganització del model d’atenció i el funcionament dels serveis actuals envers lapoblació immigrant. Algunes de les dificultats identificades per l’accés normalitzatals serveis de salut han estat:- Alt percentatge d’immigrants sense cobertura de la TSI.- Baixa adherència als serveis de salut. Dificultat per la continuïtat assistencial, de

manteniment dels tractaments i d’instauració de pautes preventives.- Dificultats en la relació i comunicació entre el treballador sanitari i el pacient.

Tenint en compte els problemes esmentats, així com els principals canvis als quals ensenfrontem, a continuació es resumeixen els principals reptes del model de cara al futur,tot seleccionant aquells que tenen més a veure de cara a la planificació dels serveis:

79


En aquest capítol es presenten els criteris de planificació de serveis en relació ambles necessitats d’atenció a una població progressivament diversa, en el marc delPla director d’immigració i el Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública.

El nou Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública és l’instrument principal deplanificació de serveis del sistema públic de salut a Catalunya. La seva elaboraciórequereix, juntament amb l’anàlisi de la situació, la definició de criteris de planifica-ció de serveis per tal d’avaluar les necessitats de desplegament i l’adequació delsrecursos per donar resposta als problemes de salut de la població. En aquest pro-cés s’han prioritzat cinc dels àmbits dels serveis relacionats amb els plans direc-tors del Departament de Salut, entre ells el Pla director d’immigració.

Els principis que orienten les polítiques de salut i de serveis del sistema públic desalut de Catalunya són l’equitat, l’eficiència, la sostenibilitat i la satisfacció dels ciu-tadans amb els serveis. En la planificació de serveis aquests principis es traduei-xen en tres elements clau: l’accessibilitat, en els seus diversos components(espacial, temporal, social i cultural), la qualitat en el resultat i en el procés d’aten-ció i la factibilitat i eficiència de les intervencions a dur a terme en els diferents tipusde serveis. L’exercici de definició de criteris i la discussió de les propostes de des-plegament i adequació dels recursos es basa en la interrelació entre aquests ele-ments, de manera que es pugui oferir l’atenció més propera possible a lesnecessitats de les persones immigrants, en el moment oportú i sense que es pro-dueixin desigualtats entre grups de població i territoris, però garantint la màximaqualitat possible i en la millor alternativa cost-efectiva.

En la planificació de recursos d’atenció primària segons les necessitats de lapoblació d’AP en l’àmbit de la infermeria (pla de xoc) ja es va incorporar la varia-ble “immigració” com un criteri a tenir en compte a l’hora de planificar els recursosnecessaris i prioritzar el desplegament.

Cal, però, incorporar la millor informació possible per a calcular les necessitats enfunció de la població immigrant. És ben sabut que el Registre Central de PersonesAssegurades (RCA) és la base poblacional per excel·lència a l’hora de referir-se ala població de Catalunya, de les Regions Sanitàries i de les Àrees Bàsiques deSalut (ABS). En referir-nos, però, a població estrangera, el registre de la variablenacionalitat és tan recent que l’RCA encara no disposa d’una informació prou bonade la realitat de la població.

El creuament de l’RCA amb el padrons municipals i les dades del Instituto Nacionalde Seguridad Social (INSS) ens permetrà disposar de dades molt més exactessobre la població immigrant que disposa de la TSI. La utilització d’aquestes xifresi dels resultats d’altres estudis ja en marxa sobre la millora dels sistemes d’informa-ció i perfil d’utilització de serveis d’aquest col·lectiu ens permetrà ajustar el càlculde càrregues de treball i els recursos en funció de les noves necessitats emer-gents. Aquesta és, al nostre entendre, la principal adequació quantitativa delsrecursos a la realitat de la immigració creixent, d’especial impacte a l’atencióprimària i a l’atenció maternoinfantil. Resta, a més, l’adequació qualitativa, iniciadaja amb la resta d’objectius i activitats del Pla director: formació, recursos i/o einespels professionals, etc.

78

8. Mapa sanitari

A l’hora de planificar els serveis s’han de tenir en compte aquestes i altres consi-deracions que el document ha anat reflectint. És per això que les necessitats querepresenta l’increment poblacional a causa del fenomen de la immigració quedenincloses en el càlcul de necessitats de recursos humans de l’atenció primària i enl’estimació de la demanda atesa esperada i les necessitats de capacitat assisten-cial a l’atenció especialitzada, tot incloent l’atenció materno-infantil.

Malgrat això, és important considerar les diferències culturals, lingüístiques, religio-ses i de concepció sobre percepcions de salut i concepte de sistema de salut dela població immigrant. Aquestes diferències suposen moltes vegades una barreraa l’accés al sistema de salut, incidint desfavorablement a la salut d’aquestes per-sones, a la mala utilització dels serveis i a la seva qualitat. En aquest sentit, el PDIcontempla la necessitat de planificar estratègies que disminueixin aquestes barre-res i facilitin l’accés i l’ús adequat dels recursos. Aquesta planificació es tradueixen la creació dels tres plans principals del pla director: pla d’acollida, mediació iformació dels professionals.

A través d’aquests plans s’han elaborat materials audiovisuals d’acollida, s’ha creatuna pagina web de salut i immigració, (www.gencat.net/salut/immigració.htm,www.gencat.net/salut/immigrants.htm), s’han definit els perfils del mediadors i s’hafet un càlcul preliminar orientatiu de la necessitat de mediadors a tot el territori, par-tint de l’experiència del model implantat a la Regió Sanitària de Girona. A partir deles necessitats identificades a Girona segons població immigrant i origen, s’hanextrapolat els resultats a la població immigrant empadronada a la resta de comar-ques, resultant una necessitat aproximada d’uns 90 mediadors a tot al territori.Aquesta xifra de mediadors s’haurà d’anar ajustant a les necessitats reals del terri-tori que s’identifiquen localment.

El Pla director proposa considerar de forma específica algunes variables en rela-ció a la població estrangera per determinar els criteris de necessitats de mediació:- Temps d’arribada al país.- Detecció de la presència de nous col·lectius d’altres països.- Increment sobtat d’algun dels col·lectius.- Grau de dificultat idiomàtica segons la procedència dels diferents col·lectius.- Grau d’utilització de la xarxa pública respecte a la privada en el territori.- Grau de no compareixença i recurrència de les visites concertades en la pobla-

ció estrangera.- Indicadors d’embaràs en l’adolescència de població estrangera.- Indicadors de tuberculosi i infeccions de transmissió sexual en població estrangera.- Indicadors d’alarma d’altres problemes de salut.- Indicadors del nombre de parts de dones estrangeres en centres hospitalaris

públics.- Indicadors de població infantil estrangera o de pares estrangers.- Indicadors d’utilització de serveis d’urgències de la població estrangera en cen-

tres hospitalaris públics.

També caldrà considerar els indicadors de gestió i avaluació en relació amb lestasques de la mediació.

81


1. Elaborar un model per tot el territori que ajudi a corregir les desigualtats d’accésals serveis de la salut i millorar la salut de la població immigrant:- Millorar l’accés, la utilització de serveis i adherència dels immigrants als serveis

assistencials normalitzats de les regions sanitàries.- Captació activa de tota la població immigrant per part dels equips d’atenció

primària mitjançant la implicació de les autoritats locals i els agents comunita-ris dels entorn. (universalitzar la TSI).

- Disposició d’un protocol d’acollida per millorar la utilització adequada dels ser-veis i la satisfacció amb l’atenció rebuda, facilitant la informació dels drets ideures, general i específica en les llengües maternes.

- Incorporar mediador/res per reduir les càrregues de treball mitjançant la millo-ra de la comunicació lingüística i cultural entre el personal sanitari i els nouvin-guts.

2. Donar resposta als problemes de salut específics de la població immigrant:(Adaptació intercultural dels programes existents i creació de programes i ser-veis específics en funció de les necessitats detectades).- Millorar la formació específica dels professionals de la salut en el camp de l’a-

tenció al col·lectiu immigrant (interculturalitat, drets humans, perspectiva degènere, malalties importades, etc.).

- Promoure l’autopromoció de la salut de base comunitària ambmediadors/agents comunitaris de salut (a través del model que defineixil’Agencia de Salut Publica).

- L’adaptació intercultural dels programes existents en atenció primària, PAPPS,PASSIR, Programa del nen sa i la creació de programes específics en funció deles necessitats detectades (salut comunitària, salut mental transcultural i pro-grama d’atenció sociosanitària per a les treballadores sexuals).

- Centralitzar la recollida de material d’ informació i educació per a la salut delsimmigrants i promoure’n la divulgació.

Criteris de planificació per a la definició d’escenaris de desenvolupament i adequa-ció de serveis en el territori:El desenvolupament del model d’atenció a les necessitats de la població immigra-da, en el marc del Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública, s’enfoca amb unaclara perspectiva territorial, en el sentit de planificar els serveis en base poblacionali d’entendre el territori com una oportunitat per facilitar la comunicació entre nivellsi la integració assistencial, tot configurant àrees de referència comunes entre tots elsserveis involucrats en l’atenció a les necessitats de la població immigrant.

No hi ha evidència que demostri que la població immigrant faci un ús més freqüentdels serveis de salut. L’estudi realitzat a l’Hospital del Mar i les seves àrees bàsi-ques sobre l’impacte del creixement de la població immigrant en la utilització delsserveis d’urgències1 demostra que la població immigrant freqüenta un 15% menysels serveis d’urgències que la població nacional, tot ajustant per sexe, edat i ser-vei. Però hi ha dos comportaments diferenciats, les urgències obstètriques quasidupliquen les de la població nacional i per contra, la freqüentació a les urgènciesd’adults (traumatologia, medicina i cirurgia) se situa entre un 23% i un 34% per sotade la dels nacionals.

80

8. Mapa sanitari

Criteris de planificació per les Unitats de Salut InternacionalDurant l’any 2004 i 2005, i en base a grups de treball conjunts de DGPA i DGSP,s’ha elaborat un document de planificació de les Unitats de Salut Internacional aCatalunya:- Es dibuixa el model d’aquestes Unitats funcionals, en el que denominem “Salut

Internacional”, i que bàsicament comporta la doble funció de consell al viatger(pre-viatge) i atenció a patologies importades (post-viatge).

- Es proposa, sobre la base de les existents, la seva adequació a les necessitatsde cada territori, i els criteris mínims per acreditar un nivell de qualitat.

- Es defineix el paper de cada nivell (atenció primària, hospitalària, nivell dereferència per Catalunya, Sanitat Respon, etc.).

Fins aleshores hi havia, com a mínim, 12 Unitats que exercien la funció del consellal viatger, dues d’elles amb dependència directe del Ministeri de Sanitat. En el pro-cés de planificació, s’han incorporat dues noves unitats en l’àmbit de l’atencióprimària. També des de Centres privats se’ns ha fet arribar el desig d’exerciraquesta funció i posar en marxa Unitats de Salut Internacional, si bé no hi ha capnormativa al respecte.

La mobilitat de la població en relació als viatges ha augmentat considerablementen els darrers anys, això ha incrementat la demanda d’atenció de consell al viat-ger, si bé cal considerar que tot i així no s’arriba a tots els viatgers de risc suscep-tibles de ser atesos.

El criteri d’activitat mínima anual (1.000 visites) tracta d’establir la frontera de lesunitats que poden donar una resposta significativa i de qualitat a la demanda.(Veure annex 12.4).

Actualment s’està realitzant l’estudi de necessitats, oferta i qualitat d’aquestesUnitats en relació al consell al viatger per tal de poder donar una resposta adequa-da, tant pel que fa a aspectes de formació com de coordinació i protocol·litzaciód’actuacions tant en les unitats com en el conjunt de la xarxa.

82

8. Mapa sanitari

1. F.Cots- Impacte del creixement de la població immigrant en la utilització dels serveis d’urgències de l’Hospitaldel Mar- Anàlisi de la freqüentació i de la complexitat de les urgències de la població immigrant. Serveid’Avaluació i Epidemiologia Clínica del IMAS. Juny 2006

9. Seguiment i avaluació

84

9. Seguiment i avaluació.


Per tal d’avançar en la utilització i anàlisi de la informació disponible, i amb l’objectiude millorar la qualitat de l’atenció sanitària a la població immigrant, és necessari rea-litzar un recull d’indicadors per avaluar la millora en el coneixement de la situació d’a-questa població, la millora de l’accessibilitat als serveis de salut, la millora enl’atenció sanitària de la població immigrada en relació a determinades àrees d’aten-ció i la reordenació i millora de la coordinació de les Unitats de Salut Internacional.

La integració d’aquesta informació pot contribuir a la identificació de marges demillora de l’atenció i suggerir als gestors i planificadors sanitaris noves iniciativesper a la compra i la provisió de serveis.

Es presenten un conjunt d’ indicadors que ens permeten proporcionar informacióque doni suport a la presa de decisions a l’hora de planificar, organitzar, gestionari avaluar l’avenç del Pla director d’immigració. El propòsit, per tant, és disposard’informació fiable, consistent i sistemàtica que, amb la periodicitat pertinent, per-meti seguir i avaluar la progressió dels principals objectius estratègics del Pladirector i d’aquells objectius operatius de transcendència per la correcta imple-mentació del Pla.

L’elecció dels indicadors de seguiment i avaluació s’ha basat en els principis d’ob-jectivitat, validesa, sensibilitat, especificitat i consens. En aquest sentit, cal tenir encompte que els actuals sistemes d’informació no permeten obtenir un conjuntexhaustiu d’indicadors, és per aquesta raó que amb caràcter de progressivitat ifactibilitat s’aniran perfeccionant els indicadors existents i se n’inclouran d’altresque es considerin necessaris per arribar a disposar d’una bona anàlisi de la situa-ció i evolució de l’atenció a la població immigrant a Catalunya i de la respostaassistencial del sistema sanitari català a aquesta població.

Pel que respecta a la resta d’ objectius que per raons tecnològiques, funcionals oconceptuals no siguin susceptibles de ser avaluats a partir d’indicadors sintètics, s’u-tilitzaran mecanismes i eines d’avaluació ad-hoc detallades en el present document.

El Pla director d’immigració utilitzarà, per tant, com indicadors sintètics bàsics deseguiment i avaluació aquells que ens permetin:- Conèixer la situació de salut de la població i la utilització de serveis de les pobla-

cions immigrades.- Millorar l’accés de la població immigrada a la salut i als serveis sanitaris bàsics

(atenció primària i hospitals), mitjançant l’acollida, la mediació i la formació delsprofessionals.

- Millorar l’atenció sanitària de la població immigrada en aquelles àrees d’atencióde major impacte: salut sexual i reproductiva, salut infantil, TBC, VIH/SIDA, ITS.

- Adequar / millorar la xarxa d’Unitats de Salut Internacional.

OBJECTIU Millorar l’accés de la població immigrada als serveis sanitaris

Indicador: % d’estrangers amb TSIFita: 95% estrangers amb TSIHoritzó temporal: 2010Periodicitat de l’avaluació: AnualJustificació: El nostre sistema de salut ha de tenir cura de tota la població del seu

territori

Construcció de l’indicador: Numerador: nombre de noves TSI (per any) amb nacionalitat estrangeraDenominador: nombre d’estrangers al RCA

Font d’informació: RCA

OBJECTIU Millorar l’accés de la població immigrada als serveis hospitalaris

Indicador: Taxa d’hospitalització bruta i estandarditzada de població immigrada per edat i sexe

Fita: Similar a la població autòctona (+/ -5%)Horitzó temporal: 2007Periodicitat de l’ avaluació: AnualJustificació: És un indicador d’utilització de serveis mesurada per altes i permet

comparar la utilització en diferents territoris

Construcció de l’indicador: Numerador: nombre d’altes de malalts immigrantsDenominador: nombre de TSI amb nacionalitat estrangera

Font d’informació: CMBDAH, RCA

OBJECTIU Millorar l’accés de la població immigrada als serveis d’atenció primària

Indicador: Cobertura de l’atenció primària per població immigradaFita: Similar a la població autòctona (+/ -5%)Horitzó temporal: 2007Periodicitat de l’avaluació: AnualJustificació: És un indicador d’utilització de serveis mesurada per número de visites i

permet comparar la utilització en diferents territoris

Construcció de l’indicador: Numerador: nombre de primeres visites d’atenció primària a immigrantsDenominador: nombre de TSI amb nacionalitat estrangera

Font d’informació: Registres d’AP, RCA

OBJECTIU Dotar de mediadors als serveis de salut que ho requereixin

Indicador: Nombre de mediadors contractats d’acord a les demandes dels centresFita: 95%Horitzó temporal: 2010Periodicitat de l’avaluació: AnualJustificació: La mediació facilita l’accés de la població als serveis de salut i facilita la

feina dels professionals

Construcció de l’indicador: Numerador: nombre de mediadors contractats per territoriDenominador: Nombre de mediadors sol·licitats per territori

Font d’informació: Taules PDI

OBJECTIU Millorar l’atenció sanitària de la població immigrada en l’àrea de salut infantil

Indicador: % de nens immigrants vacunats correctamentFita: 95%Horitzó temporal: 2007Periodicitat de l’avaluació: AnualJustificació: Millorar l’estat de salut de la població infantil regulant el calendari

vacunal segons recomanacions de la DGSP

Construcció de l’indicador: Numerador: nombre de nens immigrants vacunats correctament segons protocol del Departament de Salut

Denominador: nombre de nens immigrantsFont d’informació: DGSP / ECAP

OBJECTIU Millorar l’atenció sanitària de la població immigrada en l’àrea de HIV/SIDA

Indicador: Taxa d’incidència a de SIDA ajustada per edat i sexe en parelleshomosexuals i heterosexuals immigrants

Fita: 15% de reducció sobre d’incidència registrada al 2005 en parellesheterosexuals

20% de reducció sobre d’incidència registrada al 2005 en parelleshomosexuals

Horitzó temporal: 2010Periodicitat de l’avaluació: AnualJustificació: La infecció per HIV/SIDA es pot evitar amb mesures preventives

adequades

Construcció de l’indicador: Numerador: nombre de casos nous de HIV en immigrantsDenominador: nombre de persones immigrants per GTS en elperíode d’estudi.S’expressa com: nombre de casos en el període / 100.000 habitantsi s’ajusta per edat i sexe

Font d’informació: CESCAT

OBJECTIU Millorar l’atenció sanitària de la població immigrada en relació a les MTS

Indicador: Taxa d’incidència de sífilis/ gonocòccia en immigrantsFita: 5% de reducció sobre la incidència registrada al 2005Horitzó temporal: 2010Periodicitat de l’avaluació: AnualJustificació: Les ITS es poden evitar amb mesures preventives adequadesConstrucció de l’indicador: Numerador: nombre de casos nous de sífilis/ gonocòccia en immigrants

Denominador: nombre de persones immigrants per GTS en el període d’estudi.S’expressa com: nombre de casos en el període / 100.000 habitantsi s’ajusta per edat i sexe

Font d’informació: CESCAT

Pel que fa als objectius relacionats amb malalties mentals i nutrició, s’avaluaran apartir del resultats en formació dels professionals en aquestes àrees.

En el cas específic del Pla director d’immigració es podria destacar el fet que mol-tes de les actuacions són de definició de model o de caire molt operatiu que fandifícil obtenir indicadors sintètics.

S’utilitzarà el model “Pla de salut” per aquells objectius d’alt nivell que no tinguinindicadors específics de seguiment o avaluació. Molts dels objectius a assolir pelPla director en relació als resultats per millorar la salut de la població immigrant,com és el cas de TBC, ITS, VIH/SIDA i drogodependències depenen de les accionsdirectes que es porten a terme des de la Direcció general de salut pública, ambles quals el pla està compromès a col·laborar i, per tant, a monitoritzar conjunta-ment l’assoliment d’objectius.

La millora dels sistemes d’informació pel que fa referència a l’atenció a la poblacióimmigrant és estratègica per poder establir mecanismes adequats de seguiment iavaluació del procés d’implantació del Pla director. En aquest sentit, s’identifiquenun conjunt d’actuacions prioritàries en sistemes d’informació sectorial:- S’estableix la necessitat de millorar els sistemes informació i aconseguir regis-

trar aquelles variables que ens permeten identificar de forma acurada quina ésla població immigrant a la qual donem cobertura i atenem. Actualment, el PDIestà treballant en la definició de quines són aquestes variables, que estaran dis-ponibles en breu.

87


OBJECTIU Assolir que el control i seguiment de l’embaràs de les dones immigrants es faci des del PASSIR, segons protocol establert

Indicador: % de dones immigrants embarassades ateses en el PASSIR abans de les12 setmanes de gestació

Fita: 90- 95%Horitzó temporal: 2010Periodicitat de l’ avaluació: AnualJustificació: La inadequada utilització per part de les dones immigrants dels serveis

d’ urgències hospitalàries, per al seguiment de l’embaràs, fa que des del pla es portin a terme actuacions informatives i de mediació per tal de reconduir-les al PASSiR (servei on està indicat i protocol·litzat el control i seguiment de l’embaràs).

Construcció de l’indicador: Numerador: nombre de dones immigrants embarassades ateses abans de 12 setmanes de gestacióDenominador: nombre de parts de dones embarassades immigrantsateses al PASSIR

Font d’informació: Historia clínica del PASSIR

OBJECTIU Conèixer els embarassos d’adolescents immigrants ateses al PASSIR

Indicador: Nombre d’embarassos d’ adolescents immigrants atesos al PASSIRFita: Monitoritzar els embarassos en adolescents immigrantsHoritzó temporal: 2010Periodicitat de l’ avaluació: AnualJustificació: Augment dels embarassos d’adolescents en la població immigrantConstrucció de l’indicador: Nombre d’embarassos d’adolescents immigrants atesos al PASSIRFont d’informació: Historia clínica del PASSIR

OBJECTIU Conèixer el número de IVES en adolescents immigrants

Indicador: % de IVEs en adolescents immigrants embarassadesFita: Monitoritzar els IVEs en adolescents immigrants embarassadesHoritzó temporal: 2007Periodicitat de l’ avaluació: AnualJustificació: Increment dels IVEs en adolescents immigrantsConstrucció de l’indicador: Numerador: nombre de IVEs en adolescents immigrants

Denominador: nombre de IVEs en població adolescentFont d’informació: Registre Materno-Infantil del Departament

OBJECTIU Millorar l’atenció sanitària de la població immigrada en TBC

Indicador: Percentatge de pacients immigrants amb tuberculosi amb conclusió del tractament registrada a la historia clínica

Fita: 80-90%Horitzó temporal: 2007Periodicitat de l’avaluació: AnualJustificació: Necessitat de realitzar un bon seguiment del tractament per eradicar la

malaltia

Construcció de l’indicador: Numerador: nombre de casos de tuberculosi en immigrants diagnosticatsper GTS durant l’any 2005 que a desembre de 2006 tinguin registrat a lahistoria clínica un resultat del tractament indicatDenominador: nombre de casos de tuberculosi en immigrantsdiagnosticats per GTS durant l’any 2005

Font d’informació: Registres DGSP

86

9. Seguiment i avaluació.

8988

10. Bibliografia- És necessari millorar el registre vacunal per avaluar l’atenció a la població infantil.

La introducció del contracte com a forma de relació entre comprador i proveïdorgenerarà requeriments d’informació relacionats amb el control, seguiment i avalua-ció dels processos de contractació i dels resultats obtinguts.

Atès que una de les peculiaritats del contracte és que s’adequa a les necessitatsespecífiques de cada establiment o territori, el sistema d’informació de contractesha de permetre comparar els diferents contractes, així com el seu compliment enels aspectes fonamentals comuns.

American College of Physicians-American Society of Internal Medicine.“Cross- Culture Primary Care: A Patient-Based Approach” Ann Intern Med 1999;130; 829-834.

American College of Physicians “Racial and Ethnic Disparities in Health Care. APosition Paper” Ann Intern Med 2004; 141; 226-232. Disponible (setembre 2006) a:http://www.annals.org/cgi/content/abstract/141/3/226 (1-4-2005)

Sociedad Española de Medicina Familiar y Comunitaria (semFYC).Recomendaciones para la atención al paciente inmigrante en la consulta deAtención Primaria. Barcelona: semFYC 2001.Disponible en http://www.semfyc.es.

Manual de atención a inmigrantes. Fundación Progreso y Salud. Consejeria deSalud. Junta de Andalucía. 2003

Documentos Técnicos Salud Pública nº 91. Inmigrantes, salud y servicios sanita-rios. La perspectiva de la población inmigrante. Madrid: Instituto de SaludPública. Consejería de Sanidad y Consumo de la Comunidad de Madrid 2005.

Standards de formation pour les interprets communitaires et mediateurs culturelsdans le domaine de la santé, du social et de la formation. Rapport final Berne2002.

Flores, G. (2002). ¿Dolor aquí? ¿Fiebre? A little knowledge requires caution.Archives of Pediatric and Adolescent Medicine, 156, 638-640.

Tervalon, M., & Murray-Garcia, J. (1998). Cultural humility versus cultural compe-tence: a critical distinction in defining physician training outcomes in multiculturaleducation. Journal of Health Care for the Poor and Underserved, 9(2), 117-125.

Manual d’integració. Oficina a Barcelona de la Unió Europea. Disponible a:http://www.migpolgroup.com/multiattachments/3128/DocumentName/Handbook_Catalan_Translation.pdf.

Quadern de la bona praxi núm. 16 del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.“Els immigrants i la seva salut”. Octubre 2003. Disponible a:http://www.comb.cat/cat/comb/publicacions/bonapraxi/praxi16.pdf.

Govern de la Generalitat de Catalunya. Pla de Ciutadania i Immigració 2005-2008.Disponible a:http://www.gencat.net/benestar/societat/convivencia/immigracio/index.htm

91


Informes Tècnics de l’Agència d’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques:

® Berra S, Elorza Ricart JM, Bartomeu N, Hausmann S, Serra-Sutton V, Rajmil L.Experiències de recerca i polítiques de salut relacionades amb immigració enaltres països europeus El cas dels Països Baixos, el Regne Unit i SuïssaIN02/2004 Juny de 2004. Disponible (setembre 2006) a:http://www.gencat.net/salut/depsan/units/aatrm/pdf/in0402ca.pdf.

® Berra S, Elorza Ricart JM, Bartomeu N, Hausmann S, Serra-Sutton V, Rajmil L.Necessitats en salut i utilització dels serveis sanitaris en la població immigrant aCatalunya Revisió exhaustiva de la literatura científica IN01/2004 Maig de 2004.Disponible (setembre 2006) a:http://www.gencat.net/salut/depsan/units/aatrm/pdf/in0401ca.pdf.

Recomanacions per a l’atenció primària d’immigrants extracomunitaris. InstitutCatalà de la Salut. 2004.

Alonso E. Gestión de la diversidad cultural en atención primaria. Cuadernos deGestión para el profesional de atención primaria 2002; 8: 49-53.

Alonso E. El médico de familia ante el fenómeno migratorio. Salud e inmigración:Estrategias y recursos en Cataluña. FMC 2004; 11(Supl 3): 5.

Centre d’Anàlisis i Programes Sanitaris i la Fundació Jaume Bofill. Les desigual-tats socials en salut a Catalunya. Coordinació: C. Borrell i J Benach. InformeDesembre 2002.

Balanzó Fernández, X.; Bada Ainsa, J.L.; González, C.A.; "La atención sanitariaen la población africana residente en la comarca del Maresme (Barcelona)"-Revista de Sanidad e Higiene Pública 1984; 58(7-8): 769-778.

Balanzó X de Enfermedades importadas y medicina de la inmigración. AtenciónPrimaria 1991; 7: 527-528.

Bada Ainsa JL, Bada Jaime RM Repercusiones sociosanitarias de la inmigraciónen España. FMC 1996; 3: 276-279.

Jansà JM, Villalbí JR. La salud de los inmigrantes y la atención primaria. AtenciónPrimaria, 1995;15:320-327.

Jansà JM. Inmigración Extranjera en el Estado Español. Consideraciones desdela Salud Pública. Rev Esp Salud Pública 1998, 72:169:172.

Jansà, Josep M., García de Olalla, Patricia. Salud e inmigración: nuevas realida-des y nuevos retos. Gac Sanit. [online]. mayo 2004, vol.18 supl.1 [citado 16 Julio2006], p.207-213.

Van der Stuyft P, De Muynck A, Schillemans L, Timmerman C. Migration, accultu-ration and utilization of primary health care. Soc Sci Med 1998; 29:53-60.

90

10. Bibliografia

11. Actors del pla

92

94 95

11. Actors del pla


EQUIP DEL PLA DIRECTOR D’IMMIGRACIÓ

Maria Luisa de la Puente MartorellDirectora generalDirecció General de Planificació iAvaluació

Manel Balcells DíazSecretariSecretaria d’Estratègia i Coordinació(2004-abril 2006)

Tona Lizana AlcazoDirectoraPla Director d’Immigració

Estanislao Alonso MayoTècnicPla Director d’Immigració

Carme Ollé RodríguezTècnicPla Director d’Immigració

Marta Corderas VilaTècnicPla Director d’Immigració

Gemma Giráldez NavasSecretariaPla Director d’Immigració

Direcció General de Salut PúblicaAntoni Plasència TaradachDirector general

Isabel Sierra NavarroPrograma Salut i Barris

Alfonso García CarbajoSubdirecció General de promocióde la salut

Remei Aguilera GalobartPrograma per a la prevenciói l’assistència de la sida

Joan Batalla ClavellServei de medicina preventiva

Conxa Castell AbatServei educació sanitàriai programes de salut

Joan Colom FarranÒrgan tècnic de drogodependències

Albert Giménez MasatPrograma per a la prevenciói l’assistència de la sida

Mireia Janè ChecaPrograma de salut maternoinfantil

Xavier Majó RocaÒrgan tècnic de drogodependència

Rosa Maria Mansilla LoúPrograma de prevenció i assistènciade la sida

Ramon Prats CollPrograma de salut maternoinfantil

Gemma Salvador CastellPrograma alimentació i nutrició

Direcció General de Recursos SanitarisRafael Manzanera LópezDirector general

Lluis Josep Torralba NovellaSotsdirector

Albert Navarro AnadonGerència de la direcció

Rosa Gispert MagarolaServei Informació i Estudis

Delegacions TerritorialsSebastià Barranco TomásRegió Sanitària de Lleida

Gerard Ferrer GadíaRegió Sanitària de Lleida

Ramon Pujol MartínezRegió Sanitària Alt Pirineus i Aran

Benavent Vialdegut, FelipRegió Sanitària Alt Pirineus i Aran

Josep Maria Sabaté GuaschRegió Sanitària Camp de Tarragona

Pilar Magrinyà PiñolRegió Sanitària Camp de Tarragona

Ismael Roldan Bermejo Regió Sanitària Terres de l’Ebre

Josep Faba PiñolRegió Sanitària Terres de l’Ebre

Ferran Cordon GranadosRegió Sanitària de Girona

Maria Teresa Faixedas BrunsomsRegió Sanitària de Girona

Antoni Sans MiretRegió Sanitària Catalunya Central

Remei Juncadella PianeliRegió Sanitària Catalunya Central

COL·LABORADORS DEL DEPARTAMENT DE SALUT

Secretaria GeneralMarta Segura BonetSecretària General

Maria Josep Borràs PascualAssessoria Jurídica

Mercé Grau BonàsAssessoria Jurídica

Direcció General de Planificació i AvaluacióDolors Costa SampereAdjunta de direcció

Ricard Tresserras GajuSotsdirector

Roger Pla FarnósOficina de Coordinació Plans Directorsi Planificació Operativa

Lluís Bohigas SantasusagnaOficina d’Anàlisi Econòmicai Estratègies d’Informació

Elena Calvo ValènciaCoordinació Plans Interdepartamentals

David Elvira MartínezOficina d’Anàlisi Econòmicai Estratègies d’Informació

Pilar Brugulat GuiterasServei del Pla de Salut

Carme Medina MolinaServei del Pla de Salut

Genís Garcia LorenteUnitat d’Anàlisi Demanda d’Informació

Salvi Juncà ValdorUnitat d’Anàlisi Demanda d’Informació

Josep Fusté SugrañesUnitat de Mapa Sanitari

Mercè Mercader MenéndezUnitat de Planificació Operativa

Laura Sampietro-ColomUnitat de Plans Estratègics

Diana Altabella ArrufatOficina de Coordinació de PlansDirectors i Planificació Operativa

96 97

11. Actors del pla


CONSELL ASSESSOR

Manel Corachan CuyásPresident del Consell Assessor

Tona Lizana AlcazoDirectora Pla Director d’Immigració

Marta Corderas VilaSecretaria Tècnica del ConsellAssessor

MembresAgustí Fabré, EnricSubdirecció del CatSalut

Abelló Padró, JosepConsorci Hospitalari de Catalunya

Ahmed Ahmed, AfzaalAssociació Cultural Hispano-Pakistaní

Alberny Iglesias, MireiaPrograma per a la prevenció i l’as-sistència de la Sida, Departament de Salut

Allué Martínez, XavierHospital Joan XXIII

Alós Pintó, M. CarmeAssociació Catalana de Municipis

Aragall Flaque, XavierInstitut Europeu de la Mediterrània (IEMed)

Balanzó Fernández, XavierHospital de Mataró

Boladeras Cucurella, MargaritaUniversitat de Barcelona

Brosa Linares, FrancescServei Català de la Salut

Cabot Dalmau, AnnaHospital de Mataró

Camp Casals, LourdesDirecció de descentralitzacióServei Català de la Salut

Carretero Colomer, MarianConsell Català Col·legis OficialsFarmacèutics

Casas Brugué, MiquelHospital Vall d’Hebron

Chaib Akhdim, MohammedAssociació Ibn Batuta

Cañellas Pascual, NúriaInstitut Català de la Dona

Enric Mangas MongeRegió Sanitària de Barcelona

Alejandro Guarga RojasRegió Sanitària de Barcelona

Josep Ganduxé SolerRegió Sanitària de Barcelona

Servei Català de la SalutEnric Agustí FabréSubdirecció

Francesc Brosa LinaresGerència compra i avaluacióde serveis assistencials

Josep Maria Argimon PallásDivisió d’avaluació de serveis

Montserrat Artigas LageDivisió d’atenció al ciutadà

Alfons Cantero AntónOficina de la targeta sanitaria

Josep Lluís Roca EzquerraDivisió d’atenció al ciutadà

Comelles Esteban, JosepUniveristat Rovira i Virgili

Creus Virgili, MarionaCol·legi Oficial de Diplomatsd’Infermeria

De las Cuevas Bou, XavierConsell de Col·legis de Metges deCatalunya

Esgueva De Haro, NeusAtenció Primària Barcelona ciutat-ICS

Faixedes Brumsons, MeiaRegió Sanitària de Girona

Figuerola Batista, MontserratICS – Divisió d’Hospitals

Forest García, DolorsSocietat Catalana Medicina Familiari Comunitària

García Marín, TrinidadAssociació sociocultural La Formiga

Gascón Brustenga, JoaquimHospital Clínic

Gibert Espier, XavierUnió Catalana d’Hospitals

Gómez Prats, JordiUnitat malalties tropicals i salutinternacional CAP Drassanes

Iglesias Solà, JaumeSocietat Catalana de Pediatria

Lurbe Puerto, KatiaUniversitat Autònoma de Barcelona

Macip Esteller, SantiagoFederació de Municipis de Catalunya

Martín Martín, JoanaCàritas

Maspons Bosch, RamonDepartament Educació i Universitats

Méndez Méndez, ElviraAssociació Salut i Família

Meroño Salvador, MercèÀmbit Dona prostitució

Miralles Pi, RamonSocietat Catalana de Ginecologia iObstetrícia

Moran Medina, Blanca N.Departament d’Educació

Moraleda Pérez, ImmaDiputació de Barcelona

Munuera Ruiz, AnnaCreu Roja de Barcelona

Negre Costa, RosaMossos d’Esquadra de Girona

Pérez López, MontserratHospital de la Santa Creu i Sant Pau

Pons Ràfols, Joan Mª. VianneyAgència d’Avaluació de Tecnologia iRecerca Mèdica

Rio Solà, ValentíHospital Municipal de Badalona

Rojas Núñez, LauraFederación de AssociacionesAmericanas en Catalunya

Sanahuja Vélez, RamonAjuntament de Barcelona

Sepa Bonaba, EdmundoAssociació Etane

Soler Lecha, EduardFederació Catalana d’ONGper al Desenvolupament

Torres Esparza, NúriaSistema d’Emergències Mèdiques

Torres Subies, M. RosaUnitat Atenció al client CAP Drassanes

98 99

11. Actors del pla


COMISSIÓ PERMANENT

Corachán Cuyás, ManelPresident Comissió Permanent

Achotegui Loizate, JosebaFundació Hospital Sant Pere Claver

Alberca Guevara, OtiRegió Sanitària Catalunya Central

Anoro Preminger, ManelEAP Raval Sud

Auquer Framis, FrancescRegió Sanitària de Girona

Canet Ponsa, MercéHospital Vall d’Hebron

Collazos Sánchez, FranciscoHospital Vall d’Hebron

Cuestas Martínez, Rosa M.Secretaria per a la Immigració

Elias Aldosa, TeresaRegió Sanitària de l’Alt Pirineu i Aran

Eritja Ciuró, XavierRegió Sanitària de Lleida

Jansà López del Vallado, Josep M.Agència de Salut Pública de Barcelona

Magrinyà Rull, PilarRegió Sanitària de Tarragona

Mascarella Terradellas, LauraUniversitat Rovirai Virgili

Masvidal Aliberch, Rosa M.EAP Raval Nord

Muñoz Martínez, DolorsInstitut d’Estudis de la Salut

Ndiaye, Abdou MawaSecretaria General de Joventut

Pertíñez Mena, JudithEAP Raval Sud

Pla Consuegra, MargaFundació Robert

Pumares Pumares, AnaliaRegió Sanitària de Terres de l’Ebre

Qureshi Burckhardt, AdilHospital Vall d’Hebron

Roca Saumell, CarmeCAP Clot

Rodés Monegal, AnnaServei de Vigilància Epidemiològicadel Departament de Salut

Ros Collado, MarisaComitè Pedagògic

Vallverdú Duch, ImmaRegió Sanitària de Barcelona

Vidal Ibáñez, MercèONG Nutrició Sense Fronteres

Valerio Sallent, LluísICS Divisió d’Atenció Primària

Vall Combelles, OriolHospital del Mar

Vergé Oms, Joan JosepUnió de Pagesos

Vives Vives, ElisabethSanitat Respon

Zapata Barrero, RicardUniversitat Pompeu Fabra

GRUP DE TREBALL SALUT INTERNACIONAL

Joaquim Gascón BrustengaHospital Clínic

Josep M. Jansà López del ValladoAgència de Salut Pública de Barcelona

Jordi Gómez PratUnitat de malalties tropicals i salutinternacional Drassanes

Manuel Corachán CuyásCentre Salut Internacional. Hospital Clínic

Estanislao Alonso MayoPla Director d’Immigració

Alfonso García CarbajoDirecció General de Salut PúblicaDepartamet de Salut

GRUP DE TREBALL SISTEMES D’INFORMACIÓ

Josep M. Jansà López del ValladoAgència de Salut Pública de Barcelona

Pilar Brugulat GuiterasDirecció General de Planificació iAvaluació. Department de Salut

Daniel Martínez CastelaDirecció General de Planificació iAvaluació. Departament de Salut

Carlos Ascaso TerrénUniversitat de Barcelona


GRUP DE TREBALL FORMACIÓ

Dolors Muñoz MartínezInstitut d’Estudis de la Salut

Carme Ollé RodríguezPla Director d’Immigració


Comitè Pedagògic:Joseba Achotegui LoizateFundació Hospital Sant Pere Claver

Manel Anoro PremingerEAP Raval Sud

Francesc Auquer FramiPla Director d’Immigració

Francisco Collazos SánchezHospital Vall d’Hebron

Manel Corachán CuyásHospital Clínic

Joy Ngo de la CruzCESNID, GRENC-UB

Rosa M. Masvidal AliberchEAP Raval Nord

Judith Pertiñez MenaEAP Raval Sud

Adil Qureshi BurckhardtHospital Vall d’Hebron

Carme Roca SaumellInstitut Català de la Salut

Marisa Ros ColladoPla Director d’Immigració

Mercè Vidal IbáñezONG Nutrició Sense Fronteres

100 101

11. Actors del pla


GRUP DE TREBALL MEDIACIÓ


Cristina Iniesta BlascoDirectora Hospital del Mar

Marisa Ros ColladoComitè Pedagògic

Anna Cabot DalmauServei Pediatria Hospital de Mataró

Francesc Auquer FramisRegió Sanitària de Girona

Toni Rosa PalomeroServei Polítiques Diversitat i CiutadaniaDiputació de Barcelona

Ferran Adelantado GimenoServei Polítiques Diversitat i CiutadaniaDiputació de Barcelona

Mariana Isla VialeSalut i Família

Abdou Mawa NdiayeSecretaria General de Joventut

Enric Rovira RicartRegió Sanitària Camp de Tarragona

Tai Mooi Ho WongHospital del Mar

Rosa M. Cuestas MartínezSecretaria per a la Immigració

Sonia GarcíaFederació Associacions de veïns deLleida

Judith Pertiñez MenaSAP Ciutat Vella / ABS Raval Sud

Núria Torres EsparzaSistema d’Emergències Mèdiques(SEM)

Laura García ChapaMetges del Món

Hakima OuaraabUMTIVI / ACSAR

Genisa Prats San RamonDesenvolupament comunitari

Neus Esgueva de HaroAtenció primària ICS

Rosa M. Cuestas MartínezSecretaria per a la Immigració

Montse RueServei Territorial de Lleida

Joana Martín MartínezCàritas

M. Rosa Torres SubiesUnitat atenció al client Cap Drassanes

Isabel Riesa ChobechobeUMTIVI / ACSAR

Núria Torres EsparzaSistema d’emergències mèdiques(SEM)

Imma Playà PujolsCreu Roja

Carles BeltranCITE

Maria del Mar CarolAmic UGT

Conxa BouABS Gironès

Rosa MansillaPrograma per a la prevenció i l’as-sistència de la SIDA

Mercè MeroñoÀmbit Prevenció

Joan GarcíaFederació Associacions de Veïns deBarcelona

Judit LlusaABS St. Roc Barcelonès nord iMaresme

Núria SubiraFundació Pagesos Solidaris

Àngels CardonaMenors no acompanyats. Càritas

Agata SolCEAR (Comité Espanyol Ajuda alRefugiat)

GRUP DE TREBALL ACOLLIDA


Marisa Ros ColladoComitè Pedagògic

Alfons Cantero AntónOficina de la Targeta Sanitària

Sílvia Millat ServentDivisió d’atenció al ciutadà

Francesc Auquer FramisRegió Sanitària de Girona

Laura García ChapaMetges del Món

Ferran Adelantado GimenoDiputació de Barcelona

Abdou Mawa NdiayeSecretaria General de Joventut

Enric Rovira RicartServei Territorial de Tarragona

Neus Esgueva de HaroAtenció Primària ICS

102

12. Annexos

104 105


12. Annexos

Des del Pla director d’immigració en l’àmbit de la salut s’intenta donar resposta aaquesta necessitat d’integració mitjançant un model d’acollida que afavoreixi larecepció de les persones nouvingudes a Catalunya facilitant la seva incorporacióal sistema de salut i fent-los accessible la utilització del recurs sanitari. Es tracta degarantir l’accés als serveis de salut de totes les persones nouvingudes aCatalunya, amb independència del seu estatus administratiu, amb especial interèsper les persones en situació de màxima vulnerabilitat.

Per aconseguir aquests objectius precisarem de l’adequació dels sistemes d’infor-mació al ciutadà, tot integrant i implicant el sistema de salut i les entitats afectadesen el Pla Integral d’Acollida. Amb l’objectiu d’aconseguir que totes les personesnouvingudes o que pretenen venir a Catalunya disposin de la informació bàsica inecessària, cal posar a l’abast el màxim de canals d’informació. Per això, caldràconsiderar els instruments presencials, telefònics i telemàtics.

12.1.2. Justificació:Reconeixent que una bona acollida a les persones nouvingudes suposa un bene-fici per a tota la societat perquè ajuda a la integració d’aquestes persones i bene-ficia la cohesió social, el Pla director d’immigració i salut pretén establir una sèriede programes i accions en l’àmbit del sector de la salut que beneficiïn aquestaacollida i, per tant, aquesta integració.

12.1.3. Objectius del Pla d’acollida en salut:GeneralElaborar un Pla, en el marc del Pla director d’immigració i del Pla de ciutadania iimmigració, que millori, coordini i optimitzi la informació i l’accés de la poblacióimmigrant a la salut i als serveis.

Específics- Elaborar materials d’acollida sanitària identificant la informació comuna per a fer

possible un millor accés al sistema de salut.- Adequació dels registres i de la informació. Informació al públic ben adaptada.- Facilitar la TSI a totes les persones nouvingudes o que estiguin en situació d’ex-

clusió.- Identificar les persones o col·lectius de major vulnerabilitat.- Informar del Pla d’acollida en salut a totes les institucions/entitats del territori que

tinguin relació amb persones nouvingudes.- Creació d’una xarxa que treballi coordinadament l’accés a la salut i als serveis.- Seguiment i avaluació dels projectes presentats en aquesta línia.

12.1.4. Metodologia:El Pla d’acollida en salut tindrà en compte els recursos ja existents a nivell del terri-tori, i evitarà crear nous circuits o xarxes paral·leles a les ja existents.

El procés d’acollida i rebuda als serveis de salut de les persones nouvingudescaldrà que s’implementi, de forma transversal, amb els governs locals, així comamb les entitats i associacions d’immigrants, essent aquestes les que jugaran unpaper clau per ajudar a situar a la nostra societat les persones que hi van arribant.Els diversos territoris, per tant, a nivell local, hauran de concretar la implantació,comptant-hi amb les entitats locals.

12.1.1. Introducció:El Pla d’acollida en salut és el desplegament d’una de les línies d’acció del Pla deciutadania i immigració, i concretament del Pla Integral d’Acollida (PIA), per a millo-rar, coordinar i optimitzar la informació i l’accés de la població immigrant a la saluti als serveis. El PIA és un conjunt de programes i actuacions adreçades a les per-sones nouvingudes al nostre país que ha de promoure actuacions que garanteixinla informació i el coneixement necessari per a millorar i facilitar l’accés als serveisde la societat d’acollida de les persones nouvingudes. El Pla ha de promoure queen un territori concret es coordinin les accions que les diferents administracions,entitats i associacions duen a terme en aquest àmbit.

S’ha de tenir en consideració que si bé és cert que fins ara hi ha hagut força expe-riències a nivell municipal o de l’àmbit associatiu pel que fa a l’acollida de perso-nes nouvingudes, ha mancat un model d’actuació coordinada i d’aplicació a tot elterritori. Sovint s’han creat serveis de manera reactiva, sense el suport institucionalsuficient i coexistint amb altres recursos similars, en el mateix municipi o en muni-cipis veïns. En els llocs on ja fa temps que estan treballant en l’acollida s’ha vistnecessari dur a terme un treball en xarxa amb el conjunt de les associacions, ins-titucions i administracions que treballen directament o indirectament per a l’acolli-da de les persones nouvingudes en un determinat territori.

Les actuacions orientades a la gestió de l’acollida d’immigrants han de ser dinàmi-ques, adaptant-se al flux de persones nouvingudes i a les necessitats que aques-tes generen. S’han de configurar com unes de les poques específicament adreça-des a immigrants i han de tenir un caràcter temporal.

Algunes de les iniciatives principals que s’han posat en marxa porten a terme tas-ques d’informació i assessorament jurídic en matèria d’estrangeria. També s’haniniciat en els darrers anys, i per part d’alguns ens locals, experiències d’acollidades d’un concepte més ampli que inclou coneixement de l’entorn i de la llengua, itambé assessorament jurídic. Alguns municipis han optat per tenir serveis d’infor-mació específics per a la població estrangera i altres s’ho estan plantejant amb l’a-dequació dels serveis d’informació ciutadana ja existents.

El resultat de la manca de model comú és l’existència d’un conjunt divers demodels, circuits, recursos i serveis d’acollida que genera, de vegades, duplicitatsd’accions que dificulten les tasques en alguns municipis i crea una certa desorien-tació per als seus usuaris. També ha generat el sorgiment d’un teixit associatiu perpart de les pròpies comunitats d’immigrants i en alguns municipis podem trobarassociacions d’immigrants que, des de la corresponsabilitat, estan oferint informa-ció i determinats tipus de serveis. Sens dubte, haurem de tenir present, també,aquestes xarxes socials per millorar el coneixement de la societat d’acollida per ales persones que acaben d’arribar.

Per tant, cal que el PIA avanci per garantir l’elaboració d’un programa integral d’a-collida que englobi tots aquests programes i que doni eines als ens locals perassolir aquest objectiu per tal que totes les persones que han arribat recentment iles que ho faran en el futur disposin dels mecanismes necessaris per a conèixer ellloc on han anat a viure, per millorar la seva autonomia i per facilitar-los l’accés enigualtat de condicions que la resta de ciutadans.

12.1. Plad’acollida

106 107


12. Annexos

cés als serveis, així com les situacions de persones o col·lectius d’immigració quees troben en situació de major vulnerabilitat.En relació als diferents obstacles identificats pel grup, es van proposar un seguitd’accions que ajudaran en el procés d’acollida de les persones nouvingudes:

- Extensió del recurs de Sanitat Respon, incloent-hi la traducció telefònica imme-diata, a entitats i associacions que treballen amb població immigrada, per respon-dre a qüestions sobre salut.

- Realització de material audiovisual adient en 9 idiomes per explicar com funcio-na el sistema de salut a Catalunya.

- Circuit específic de facilitació de TSI per les persones que exerceixen la prostitu-ció en situació d’absoluta marginalitat pel fet d’estar indocumentades.

- Formació especifica adaptada als diferents territoris sobre gitanos/gitanos roma-nesos.

- Proporcionar un circuit ràpid de Medicina Legal per als Refugiats i Demandantsd’Asil.

- Establir un Pla d’acollida específic amb els tres CAP que per territori atenen aRefugiats i Demandants d’Asil.

- Circuit de Salut Mental per a Refugiats.- Inici de converses amb Secretaria per a la Immigració i Sindicats per tal d’allibe-

rar la borsa de treball i poder contractar persones d’origen estranger.- Història clínica portàtil per persones temporeres.

En funció de tot això, el Pla director d’immigració consolida el Pla d’acollida i elsobjectius i actuacions proposats i procedeix a la implementació de les següentsfases.

La participació, ja d’inici, en el Grup d’acollida del Pla director, dels diversos actorsimplicats assegura, per una banda, l’adequació de les propostes a la realitat diver-sa i al punt de vista i informació complementària dels diferents actors, incloent-hipersones immigrades i/o associacions. De l’altra, permet i assegura la implicacióde les respectives institucions i entitats en el procés comú de l’acollida.

FASE 2. Elaboració de materials escrits i audiovisuals de suport a l’acollida:Es tracta, inicialment, de material adreçat a persones immigrants nouvingudes perl’explicació del funcionament dels serveis de salut a Catalunya. Pretén contribuir aexplicar els serveis de salut a aquelles persones que, ja sigui per raons culturals oidiomàtiques, presenten dificultats específiques en la seva interacció amb els ser-veis de salut.

Aquest material també es presenta per respondre a la necessitat dels professionalsdels serveis sanitaris a l’hora d’explicar els serveis de salut a persones nouvingu-des. Pretén contribuir a reduir els problemes dels professionals dels serveis sani-taris (pèrdua de pacients, conflictes d’expectatives, angoixa dels pacients...) deri-vats de les mancances en la comprensió tant del funcionament administratiu delsserveis com del funcionament del procés de diagnòstic, informació i tractamentdels pacients per part dels nouvinguts.

Es pretén que aquest material pugui ser distribuït tant en els serveis de salut comen altres serveis de l’Administració Pública, així com en entitats i associacions, pertal que es pugui facilitar la seva difusió entre professionals que realitzen l’acollidadels immigrants nouvinguts.

El Pla d’acollida en salut contempla que els processos migratoris actuals tenen unaforta variabilitat i ha de mantenir una permeabilitat que li permeti adequar-se a can-vis estructurals no previstos.

El Departament de Salut ha d’assegurar a nivell central (Sanitat Respon, Pla de ciu-tadania i immigració, entitats i administracions), a nivell local i a nivell regional lainformació més correcta, elaborada i adaptada possible. Els nivells regional i locales treballaran a partir de les taules i els Governs territorials de Salut.

12.1.5. Desenvolupament del Pla d’acollida en salut:Per tal d’afavorir la recepció de les persones nouvingudes a Catalunya, i facilitar laseva incorporació al sistema de salut, ens hem proposat elaborar un Pla d’acollidaper tot el territori que contempli les especificitats locals. Al mateix temps, aquestPla haurà de relacionar-se amb el Pla de mediació i el de formació, en tant que totstres van adreçats a la millora de l’accessibilitat a la salut i als serveis. El Pla de for-mació permet augmentar les capacitats i la competència cultural dels professio-nals, millorant així l’accés real de poblacions culturalment diverses al bé de la saluti als serveis. Al seu torn, l’acollida i la mediació representen l’acomodació del sis-tema sanitari a la nova situació creada per la diversitat de la població.Els punts clau d’aplicació del Pla d’acollida seran aquells que coincideixin amb l’i-tinerari en el procés d’acollida. Una persona nouvinguda pot seguir l’itinerari quees descriu a continuació (s’hi contemplen al màxim totes les possibilitats):- Oficines d’informació al ciutadà.- Orientació sobre el conjunt del municipi on arriba. Proporcionar informació i orien-

tació sobre les normes i els recursos d’integració existents als municipis.- A partir d’aquí, es pot derivar a altres serveis: socials, promoció econòmica, esco-

la d’adults. Si són menors de 16 anys, es poden derivar al Departamentd’Educació, i escolaritzar-se.

- En paral·lel a tot aquest procés, hi ha un recorregut per les entitats, associacions,que no podem ignorar en aquest itinerari.

- Oficina del Padró.- Derivació al CAP, per l’assignació d’un metge de família o pediatra. Cal facilitar

assessorament i suport en la tramitació.

Els nivells concrets més importants a contemplar en el Pla d’acollida en salut seran:1. Associacions i entitats presents al territori.2. Atenció a l’usuari. Aquesta és, normalment, la porta d’entrada al sistema de

salut, i on es produeixen les primeres relacions entre el nou usuari i el professio-nal. La primera demanda és la tramitació de la TSI. Els primers conflictes comu-nicatius apareixen en aquesta primera etapa de la incorporació de la personanouvinguda al sistema.

3. Accés als diferents serveis: metge de família, pediatria, PASSIR, hospital, etc.

El desenvolupament del pla d’acollida es realitzarà en les següents fases:

FASE 1. Constitució del Grup d’acollida:Per assolir l’objectiu del Pla d’acollida consistent en la millora de l’accessibilitat alsserveis de salut, es van constituir tres grups de treball consecutius amb personesrepresentants de la societat civil, associacions d’immigrants, CatSalut i entitats pro-veïdores, Sanitat Respon, sindicats, administracions locals i persones clau de l’a-tenció a l’usuari amb la finalitat d’identificar aquelles situacions que dificulten l’ac-

i a partir de l’experiència i el temps) d’usuaris i professionals respecte de lautilitat del material elaborat.

2. Generar i dinamitzar els canals de comunicació entre els professionals quedonen informació als usuaris i el Pla d’acollida per tal que es puguin elaborar idesenvolupar materials adaptats de les necessitats formals i del contingut queexpressin els professionals i usuaris:- Facilitar canals nous de comunicació (mostra teòrica de recollida d’informa-

ció), entrevistes a usuaris i professionals, registre de consultes (professionals)i qüestionaris d’autoresposta (usuaris).

- Potenciar canals ja existents però poc explotats (correu electrònic i telèfonper consultes, etc).

El Pla d’usabilitat es pot sintetitzar visualment a partir d’aquest diagrama:

Cal assegurar que les Oficines d’Informació al Ciutadà de tots els nivells de lesadministracions, així com de les entitats clau en acollida, disposin dels mitjans i dela informació necessaris per a facilitar a les persones nouvingudes l’accés a totsels recursos de salut, tant generals com a nivell local: barris, plans locals, etc.

Durant l’any 2005 es van posar en marxa les Fases 1 i 2. De les propostes del Grupde treball, algunes es van poder portar a terme de manera immediata, d’altres res-ten pendents (coordinació amb Secretaria per a la Immigració, administracions ientitats per a dur a terme l’elaboració i implementació del Pla Integral d’Acollida,història clínica portàtil per persones temporeres). Durant el pròxim període aniremvalorant i prioritzant l’execució d’aquestes accions.

La Fase 5, més que un període de temps, és una fase conceptual i, per tant, inter-mitent abans i després de disposar dels materials, a l’hora de difondre’ls, d’imple-mentar-los, d’actualitzar informació, etc.

108 109


12. Annexos

Figura 1. Diagramade flux

Es presenten en diferents formats:- Material audiovisual accessible via web o amb format de CD-DVD-ROM amb peti-

tes càpsules de vídeo explicant els diferents temes en 9 idiomes: castellà, català,anglès, francès, àrab, urdú, xinès, romanès, rus.

- Fact Sheets amb els textos traduïts als diferents idiomes per facilitar la seva dis-tribució, que estan integrats en el CD-ROM i es poden descarregar a través de lapàgina web del Pla director.

S’ha elaborat, en primera instància, material genèric d’informació per accedir alsistema de salut amb diferents continguts: la TSI i els serveis de salut a Catalunya,què cal fer davant un malalt, els equips d’atenció primària, els hospitals, les recep-tes, l’embaràs, l’atenció sanitària per als fills i la salut sexual i reproductiva. Caldrà,més endavant, aprofundir en materials més específics per certs col·lectius més vul-nerables (menors, dones, etc.)

FASE 3. Elaboració de l’espai Web (www.gencat.cat/salut/immigració.htm,www.gencat.cat/salut/immigrants.htm) i inclusió de materials de suport i informacióper a l’acollida:Es tracta del projecte de millora i de difusió de materials de suport i d’informacióde la web del Pla director. Per millorar l’accés de professionals i usuaris als contin-guts, tenint en compte recursos de formació i suport per a professionals, es fainclusió de materials per millorar l’accés als serveis de salut en format escrit i enalguns casos audiovisuals.

Amb el material audiovisual i escrit i la facilitat per accedir a la web, pretenem que elsnous usuaris del Sistema de Salut puguin aproximar-se a la realitat del seu funciona-ment abans de l’arribada al Centre de Salut. D’aquí la importància de tot l’itinerari des-crit més amunt, per això des del Pla director d’immigració demanarem a les entitats laseva implicació per tal d’incorporar en els seus plans d’acollida els materials promo-guts des del Departament de Salut, així com la informació i els circuits adients.

FASE 4. Difusió dels materials. Disseny i implementació de l’avaluació de la utiitza-ció dels materials d’acollida (Pla d’usabilitat):Un cop elaborats, s’han començat a presentar formalment, a nivell central alDepartament de Salut (actors implicats i referents territorials) i a cada regió sanità-ria, als professionals sanitaris i d’entitats que s’hi poden implicar (inicis del 2006).Es pretén, a més, avaluar l’usabilitat dels materials d’acollida, per tal de construirinstruments que mesurin la seva efectivitat i que generin noves estratègies d’accésa la informació en la línia de reduir les desigualtats dels col·lectius d’immigrants.

Amb el pla d’usabilitat es pretén assolir els objectius següents:1. Identificar les característiques de l’ús del material audiovisual per part dels

“usuaris” i dels “professionals” que intervenen en el procés de la seva difusió:- Els tipus d’usuaris que s’identifiquen en relació a usos i utilitats del material.- Les diverses percepcions d’utilitat que s’identifiquen i els arguments que en

sostenen.- Els tipus de demandes més habituals i les solucions proposades.- La percepció immediata d’utilitat a partir de la relació entre el cas i la informa-

ció disponible que tenen usuaris i professionals.- Les mancances i informacions innecessàries disponibles.- L’elaboració del material i la reflexió (entenent la seva correlació amb la pràctica

a) DVDI. Carta DepartamentII. D.E. ProfessionalsIII. D.E. UsuarisIV. Fitxes de registreV. QüestionarisVI. Entrevistesb) Informe de resultats

Pla Director

Professionals

Unitatd’Anàlisi

Usuaris

Unitat de recerca Qualitativa (FdRobert-UAB)Pla d’usabilitat, Barcelona, 2005

a) a)

b)

I. III.

V.

VI.

IV.V.I.III.

110 111


12.2. Pla demediació

12. Annexos

Totes les recomanacions i l’experiència dels països del nostre entorn mostren elsbeneficis que la incorporació d’agents i mediadors suposen per a l’accés a la salutde les poblacions immigrades2.

12.2.3. Concepte de Mediació:Cal fer referència a la terminologia utilitzada, “Mediació”. Potser no és la més ade-quada, en el sentit més estrictament etimològic, perquè el seu significat aquí noestà tan relacionat amb la intervenció per col·laborar a resoldre una situació deconflicte o de desacord, sinó amb la intervenció per tal de facilitar una situació ambdificultats relacionades amb l’accessibilitat i la comunicació, enteses en el contextmés ampli. De tota manera, aquesta és la paraula que els professionals i la pobla-ció en relació al fenomen de la immigració han acomodat, i respon més a un ima-ginari de disminuir dificultats, barreres, etc., que a resoldre conflictes. Tot i que pot-ser sí ajuda a prevenir-los. Parlarem, però, de mediació “intercultural”.Pensar, però, que la mediació intercultural donarà resposta a totes les problemàti-ques i dificultats que tenen els professionals quan interactuen amb població d’ori-gen immigrant és, probablement, sobrevalorar el rol d’aquesta figura professionali, alhora, no assumir que tant els professionals com els serveis públics s’han d’a-daptar a les noves necessitats. Cada servei i cada situació hauria d’acomodar res-postes en funció de la seva realitat i necessitats, però en cap cas ningú no hauriade defugir la seva responsabilitat i el seu rol professional.La incorporació dels mediadors a l’entorn sanitari també afavoreix donar una milloratenció a les seves necessitats en salut, així com millorar l’accessibilitat i la utilitza-ció autònoma dels recursos sanitaris.

12.2.4. Descripció de la situació actual:Els darrers anys, algunes iniciatives informals s’han anat desplegant a l’entorn delque s’ha anomenat mediació. Aquestes experiències s’han generat fonamental-ment per la voluntat dels professionals sensibles i motivats, atents al fenomen dela immigració, especialment en aquells territoris on ja fa anys que va iniciar la sevaarribada la població immigrada. Els models de mediació han estat i són diversos,si bé tots ells tenen en comú que han sorgit com a resposta a una necessitat i ambl’objectiu de facilitar la comunicació entre la població immigrada i els professionals.

Algunes conclusions de l’estudi realitzat des del Pla director d’immigració per ana-litzar la situació dels serveis de mediació a Catalunya3 són útils per aproximar-nosamb més detall a la realitat del nostre entorn:- El percentatge de serveis de mediació contractats és molt baix en relació a la deman-

da que fan els professionals, tant els que tenen mediació com els que no en tenen.- Els models de mediació són variables, segons els contextos, situacions i col·lec-

tius atesos.- S’observa una enorme diversitat de perfils dels/les mediadors/es interculturals i

d’expectatives envers aquestes figures.- Es constata clarament la convivència de diferents fórmules de mediació segons les

necessitats: traducció, mediació informal, agents de salut comunitaris, materials, etc.- Als Hospitals es fa més ús dels Serveis de mediació que a l’Atenció Primària.- Els serveis de mediació, en general, es consideren un recurs temporal.- Els professionals acrediten, com a valor afegit de la mediació, la millora en el

coneixement dels diversos col·lectius en una primera etapa d’acomodació mútua.- Es valora molt positivament el recurs de “Sanitat Respon” i es proposa una major

rendibilitat d’aquest servei.

FASE 5. Estratègia de coordinació i integració en el Pla Integral d’Acollida (PIA).Treball conjunt amb Secretaria per a la Immigració, administracions i entitats:Aquesta fase, la idea de la qual ja està a l’inici de tot el procés i del mateix Pla d’a-collida, requerirà acords formals amb les principals entitats implicades(Ajuntaments, Sindicats, etc.) com a principals punts d’arribada de persones nou-vingudes, probablement mitjançant convenis i la formalització periodificada del PlaIntegral d’Acollida en salut.

Cal assegurar que les Oficines d’Informació al Ciutadà de tots els nivells de lesadministracions, així com de les entitats clau en acollida, disposin dels mitjans i dela informació necessaris per a facilitar a les persones nouvingudes l’accés a totsels recursos de salut, tant generals com a nivell local: barris, plans locals, etc.

Durant l’any 2005 es van posar en marxa les Fases 1 i 2. De les propostes del Grupde treball, algunes es van poder portar a terme de manera immediata, d’altres res-ten pendents (coordinació amb Secretaria per a la Immigració, administracions ientitats per a dur a terme l’elaboració i implementació del Pla Integral d’Acollida,història clínica portàtil per persones temporeres). Les fases 3 i 4 s’han posat enmarxa durant l’any 2006.

La fase 5, més que un període de temps, és una fase conceptual i, per tant, inter-mitent abans i després de disposar dels materials, a l’hora de difondre’ls, d’imple-mentar-los, d’actualitzar informació, etc.

12.2.1. Introducció:L’arribada de persones amb parles i codis diferents procedents de diversos països hasuposat i suposa per als professionals de la salut algunes dificultats afegides, entreelles les de comunicació. Aquesta dificultat és més explícita en el període inicial de l’a-rribada de la població estrangera, contribueix de forma rellevant a fer complexa la inte-racció en la relació assistencial i pot repercutir fins i tot en els estàndards de qualitat.

12.2.2. Justificació:Cal garantir l’equitat en l’accés i en l’atenció dels immigrants a la salut, per això ésnecessari dissenyar polítiques públiques basades en criteris d’igualtat que ade-qüin els límits i els continguts de les funcions de les institucions segons una reali-tat social cada cop més diversa, tal com queda palès en el Pla de ciutadania iimmigració 2005-20071.

Les polítiques de salut, entre d’altres, han de garantir que els serveis bàsics esti-guin a l’abast de tota la població amb independència de l’origen de les persones,llevat de les atencions específiques que determinades situacions requereixen perassegurar unes mateixes oportunitats.

La perspectiva de la inclusió, amb l’objectiu de reduir els desavantatges, i la perspec-tiva de l’acomodació, amb l’objectiu de gestionar favorablement les relacions amb elsresidents de la nova immigració, ens orienten a visualitzar estratègies d’actuació.

En un context global de polítiques d’acollida, d’igualtat i d’acomodació, i d’acordamb les propostes del Pla de ciutadania i immigració, es fa necessari impulsar lafigura dels professionals de la mediació dins l’àmbit sanitari.

113


12.2.5. Objectius generals del Pla de mediació:- Reduir els desavantatges d’accés als serveis de salut de la població immigrada.- Adaptar el sistema sanitari a la nova realitat, donant resposta a les noves neces-

sitats plantejades.- Informar sobre les diferents percepcions, actituds i coneixements a causa de les

diferències culturals, socials o lingüístiques entre els professionals i la poblacióimmigrada, així com ajudar a interpretar-los.

12.2.6. Objectius específics del Pla de mediació:Establir els criteris per disposar d’una oferta de serveis de mediació en els ser-veis de salut, flexible i de diferents modalitats.- Definir les figures, els perfils i les competències dels mediadors en el sistema de salut.- Incentivar, promoure, orientar i col·laborar amb altres departaments i entitats en la

formació dels diferents agents implicats amb els serveis de mediació.- Establir accions per augmentar l’eficàcia dels serveis que faciliten la comunicació

intercultural.- Col·laborar amb altres Departaments i actors socials claus per introduir millores

en l’accessibilitat al sistema de salut.- Implantar un registre de variables específiques que permeti fer el seguiment i l’a-

valuació de les activitats de mediació.

Desenvolupament dels objectius específics:

12.2.6.1. Establir els criteris per disposar d’una oferta de serveis de mediació en elsserveis de salut, flexible i de diferents modalitats:El Pla de mediació s’ha de considerar en el context i directrius del Pla de salut. Laproposta d’organització de la mediació en els serveis de salut a Catalunya ha detenir en compte els següents eixos del marc establert en el Pla de ciutadania iimmigració de la Generalitat de Catalunya 2005-2008:

1. Transversalitat i coordinació, com un eix de coherència.2. Consens i participació dels ajuntaments, professionals i del conjunt de les orga-

nitzacions civils.3. Normalització, ja que cal atendre les persones en el marc dels serveis existents,

sense crear estructures paral·leles, malgrat que es respectin especificitats deles persones nouvingudes.

El model de mediació del Pla director ha d’estar orientat a la superació de lessituacions de desigualtat en les quals es troben els diferents col·lectius respecteal sistema de salut.

12.2.6.2. Definir les figures, els perfils i les competències dels mediadors en elsistema de salut:Les figures dels/les mediadors/es interculturals van aparèixer per facilitar les rela-cions interculturals, sobretot en un període inicial de contacte. El coneixement quetenen de la llengua d’origen, dels aspectes culturals i de la llengua del país d’aco-llida són els elements claus per a poder millorar el coneixement i la comunicacióentre els professionals i la població immigrada.

Cal aproximar al màxim la definició de la mediació intercultural en el seu perfil, roli competències.

112

12. Annexos

- En alguns territoris el sistema sanitari està fent ús dels serveis de mediació ques’ofereixen a nivell local (consells comarcals i ajuntaments).

- Els professionals, en general, mostren interès en poder treballar millor el tema dela mediació i estan a l’espera d’iniciatives i orientacions concretes que ajudin aafrontar la situació de la nova immigració.

- L’estudi de l’anàlisi de situació de la mediació a Catalunya ens aproxima a larealitat de com es distribueixen en l’actualitat les diferents ofertes de mediació4.

A nivell d’atenció primària:- La regió sanitària de Girona disposa de servei de mediació aproximadament en

el 45% de les ABS.- Les regions sanitàries de Lleida i Catalunya Central disposen, cada una d’elles,

de servei de mediació en el 18,8% de les ABS.- La regió sanitària de Barcelona disposa de servei de mediació aproximadament

en el 13,3% de les ABS.- La regió sanitària de Tarragona disposa de servei de mediació aproximadament

en el 9,5% de les ABS

A nivell d’atenció hospitalària:- Les regions sanitàries de Girona i Tarragona són les que tenen un major percen-

tatge d’hospitals amb serveis de mediació (66,7%).- La regió sanitària de Barcelona disposa de serveis de mediació en un 52% dels

seus hospitals.- Les regions sanitàries de Catalunya Central, Lleida i Terres de l’Ebre disposen de

serveis de mediació en un 50% dels seus hospitals.- La regió Alt Pirineu i Aran disposa de servei de mediació en un 33,3% dels seus

hospitals.

Amb aquestes dades es posa de manifest que la cobertura de serveis de media-ció és inferior a l’atenció primària que a l’atenció hospitalària i que les comarquesamb potencials problemes de comunicació són aquelles que tenen un percentatgemés alt d’immigrants provinents de països extracomunitaris i de parla no hispana,que majoritàriament són el Marroc, Romania i la Xina (vegeu anàlisi de situació -situació de la població immigrant - del document original).

Les dades de l’enquesta també mostren que la majoria d’aquests serveis estancontractats per consells comarcals i per ajuntaments (ja sigui personal propi o sub-contractat). S’ha de puntualitzar que aquests serveis de mediació i/o de traduccióno estan disponibles únicament per als serveis sanitaris, sinó que també es podendemanar per altres serveis.

Una altra qüestió que cal tenir en compte és que, malgrat haver-hi molts centressense mediació en aquest moment, en cada comarca hi ha iniciatives d’activitats demediació fora del sistema de salut. La majoria d’aquestes activitats les realitzen, coms’ha mencionat en el paràgraf anterior, els consells comarcals i els ajuntaments. Aixídoncs, d’acord amb les dades de l’Inventari d’Activitats de Mediació a Catalunya,com a mínim 11 consells comarcals i 10 ajuntaments ofereixen serveis de mediaciói/o de traducció - interpretació. A més, segons les dades obtingudes, a Tortosa i aBarcelona existeixen associacions que realitzen aquestes mateixes activitats. Pertant, es pot afirmar que existeixen nombrosos recursos referents a la mediació tantinstitucionals com del tercer sector, i que podrien ser aprofitats pel sistema sanitari.

114 115


12. Annexos

12.2.6.3. Incentivar, promoure, orientar i col·laborar amb altres departaments i enti-tats en la formació dels diferents agents implicats amb els serveis de mediació:- S’han d’establir els criteris mínims necessaris per l’acreditació dels mediadors/tra-

ductors que han de treballar en el sistema de salut:En l’estudi realitzat, la majoria de professionals enquestats descriuen que elsmediadors tenen formació específica en salut (80,16%), la qual cosa és positiva.Cal, però, regularitzar la formació i comprovar que aquesta doni resposta a lesnecessitats. L’IES, com a responsable de formació del Departament de Salut,hauria d’ajudar a establir els criteris mínims d’acreditació.

- Promoure la detecció de necessitats formatives dels diferents agents implicats il’ampliació de docents competents:Cal identificar les necessitats formatives, amb la col·laboració de l’Institutd’Estudis de la Salut, dels diferents professionals per tal d’anar adaptant la forma-ció, al mateix temps que s’identifiquen docents capacitats en aquest camp.

12.2.6.4. Establir accions per augmentar l’eficàcia dels serveis que faciliten la comu-nicació intercultural:Actualment s’estan realitzant una sèrie de serveis que els usuaris valoren de formadesigual. A partir de l’estudi realitzat i de l’anàlisi del Pla director, s’han visualitzattres futures línies de treball dirigides a:- Potenciar el treball realitzat per diferents entitats en l’àmbit de la traducció, com

Sanitat Respon, el major proveïdor de serveis de traducció en l’àmbit de la comu-nicació intercultural en relació amb la salut. Respecte a les noves accions que esproposen, aquestes van orientades a augmentar el nombre d’idiomes i a poten-ciar els serveis telefònics i de traducció.

- Establir eines de suport per a la traducció i l’enteniment entre l’usuari i el profes-sional. Cal reprendre el treball realitzat per les persones que han treballat en l’àm-bit de la comunicació i fer un recull del material disponible, constituint un grupde treball que estableixi les prioritats de continguts i formats per tal de confor-mar un banc de documents de suport als professionals i usuaris del sistema desalut. El Pla director, no obstant, ja ha iniciat aquest treball, a l’espai web.

Definicions:

TRADUCTOR5: Persona que fa una traducció del missatge de forma literal, senseque necessàriament intervingui cap element cultural. No cal que la traducció esfaci presencial, en moltes ocasions pot ser telefònica i/o escrita.

MEDIADORS6, 7: Recurs pont que afavoreix la comunicació i promou un canvi cons-tructiu en les relacions entre persones culturalment diverses. Són professionals quecol·laboren en l’atenció a les necessitats socials de les comunitats immigrades iorienten la seva acció cap a la prevenció i resolució dels conflictes individuals,familiars o de grup que es donen en l’àmbit de la salut, de l’educació, del benes-tar social i de la convivència comunitària.

PROFESSIONAL D’ORIGEN ESTRANGER: Es proposa la incorporació de professio-nals d’origen estranger, sanitaris i no sanitaris, al sistema per tal de normalitzar lasocietat en general i l’entorn professional, al mateix temps que es dóna resposta anecessitats concretes. És d’esperar que el procés d’integració social progressiuajudi a superar les barreres i les dificultats que avui es viuen com a noves i impor-tants. Una estratègia, però, a la que s’afegeixen altres països (Veure “Positionpaper de l’American College of Phisicians”8), que és d’interès i ha estat poc desen-volupada en el nostre entorn és la de coadjuvar la normalització augmentant larepresentativitat de les ètnies entre les professions sanitàries.

AGENT DE SALUT COMUNITARI9: Professional integrat en els equips de salut comunità-ria que té com a objectiu esdevenir pont entre els serveis de salut i la comunitat o col·lec-tiu a qui s’adrecen els programes, especialment preventius, per tal que millori la circula-ció d’informacions, d’iniciatives i de recursos en ambdues direccions. També dinamitzenles accions de promoció de la salut dutes a terme des de cada una de les parts. Aquestsagents de salut dependran de l’Agència de Salut Pública del Departament.

Quadre. Descriu lescaracterístiques i lescompetències decada un dels perfils

PERFILS DESCRIPCIÓ COMPETÈNCIES

Traductor - Pot pertànyer a la mateixa comunitat - Traduir literalment enlingüística, però no sempre és expressions orals o escrites.imprescindible.

- No cal que tradueixi presencialment.Pot traduir per telèfon.

- Traductors jurats, en el cas de situacions/documents que comprometin la seguretat de la persona o de la institució.

Mediador - Professionals amb formació, - Facilitar la comunicació entre coneixements, habilitats i actituds professionals i usuaris.específiques en competència intercultural - Assessorament dels usuaris en la seva

- De preferència membres del col·lectiu. relació amb professionals i serveis - Integrat en totes dues societats. públics i/o privats.- Bon coneixedor de les formes de vida. - Assessorament a professionals en la seva- Sensibilitzat sobre les diferències relació amb els usuaris culturalment

culturals i socials d’una comunitat. diferents.- Experiència de participació social. - Promoure l’accés als serveis i una atenció- Molt bons coneixements lingüístics de en igualtat de condicions.

tots 2 idiomes. - Participar en activitats de grup i - Coneixements relatius a l’àmbit comunitàries.

de la salut.- Trajectòria personal d’interculturalitat.- Capacitat personal per escoltar,

flexibilitat, equilibri emocional.

Professional - Professional sanitari o administratiu, - Facilitar la comunicació entre d’origen o d’un altre tipus, d’origen estranger. professionals i usuaris.estranger - De preferència membres del col·lectiu. - Promoure l’accés als serveis i una atenció

- Integrat en totes dues societats. en igualtat de condicions.- Bon coneixedor de les formes de vida.- Sensibilitzat sobre les diferències

culturals i socials d’una comunitat.- Molt bons coneixements lingüístics de

tots 2 idiomes.Agent de salut - Persona amb formació especifica - Informador/a sanitari individual o

en salut. col·lectiu.- Persona amb bon coneixement de la - Mobilitzador/a comunitari.

cultura d’origen i de la d’acollida. - Mediador /a intercultural.- Persona integrada a la comunitat, que - Detector/a de necessitats de la comunitat

hi tingui lligams i que participa en les i del servei.seves iniciatives. - Promotor/a d’activitats sanitàries per part

- Persona amb habilitats socials, de la comunitat i dels serveis de salut.lidereratge o poder de convocatòriaen el propi

116 117


12. Annexos

mediació també rep el suport d’aquells centres que ja disposen del servei demediació, els quals manifesten que la mediació ajuda a comunicar-se i a entendreel problema del pacient i, per tant, a fer un bon diagnòstic que ajuda al pacient aentendre millor la prescripció mèdica que promou la integració de la persona immi-grada i que garanteix un millor servei. Així doncs, els centres que disposen de ser-veis de mediació demanen, per tal de millorar el servei, una major disponibilitat d’a-quests serveis, una major formació de les persones que l’ofereixen i més informa-ció per als professionals del sistema sanitari quant a l’accés, les funcions del ser-vei, etc.

En relació amb aquesta demanda dels professionals, no podem oblidar tampocque la major part de les accions de mediació es realitzen de forma informal, i queamb aquesta modalitat qui resta més desprotegit són les persones que tenen unasituació de major vulnerabilitat, que són, tal com s’ha enumerat abans, els menorsno acompanyats, les persones que exerceixen la prostitució, les persones ambproblemes de salut mental i les dones soles amb fills al seu càrrec.

Amb aquesta descripció, es posa de manifest que des de cada regió sanitàrias’hauria d’arribar a un consens amb els proveïdors i els GTS per tal d’assegurar elsserveis de mediació adients en el sistema de salut mitjançant un model d’organit-zació territorial del Pla director d’immigració.

12.2.7.2. Gestió de la mediació:El Pla director d’immigració proposaria un model basat en la contractació demediadors culturals a través dels ens municipals, tal com s’ha fet fins ara en algunsàmbits, entre ells el de salut, on aquests serveis han estan contractats principal-ment per consells comarcals i per ajuntaments (ja sigui personal propi o subcon-tractat). Encara que en la majoria dels casos aquest servei sigui transversal i noexclusiu del sector salut, aquest plantejament s’haurà de consensuar amb totes lesparts implicades.

La proposta de necessitats de mediadors culturals en salut que es planteja en elsegüent apartat s’haurà d’ajustar a les necessitats reals que s’identifiquin a travésde les taules regionals que, tal com es planteja en aquest Pla, seran les que tambéavaluaran els resultats del model amb una periodicitat anual.

En el Pla director es proposa, com a primera fase de la implementació, al 2006,pactar amb cada regió sanitària la deguda priorització als Centres sanitaris deCatalunya, considerant de forma específica algunes variables en relació a la pobla-ció estrangera per determinar els criteris de necessitats de mediació:

- Temps d’arribada al país.- Detecció de la presència de nous col·lectius d’altres països.- Increment sobtat d’algun dels col·lectius.- Grau de dificultat idiomàtica segons la procedència dels diferents col·lectius.- Grau d’utilització de la xarxa pública vers la privada en el territori.- Grau de no compareixença i recurrència de les visites concertades en la pobla-

ció estrangera.- Indicadors d’embaràs en l’adolescència de població estrangera.- Indicadors de tuberculosi i infeccions de transmissió sexual en població estrangera.

12.2.6.5. Implantar un registre de variables específiques que permeti fer el segui-ment i l’avaluació de les activitats de mediació:A més de les variables que, a nivell poblacional, es treballen en el grup de siste-mes d’informació del Pla director, amb la finalitat de normalitzar/estandarditzar elrecull d’activitats de mediació i poder-les incorporar en les memòries dels centres,aquest registre també hauria de considerar les següents:

1. Referent al pacient:a. sexeb. edatc. país d’origen de l’usuari o país d’origen dels pares del nend. llengua maternae. anys d’estada en el país d’acollida

2. Referent a la mediació en el centre:a. unitats que realitzen demandab. nombre d’activitats de mediació realitzades en el centrec. tipus d’activitats de mediació realitzades:

- traducció i interpretació- seguiment del tractament- resolució de conflictes- suport a la tramitació de documents- relacions amb la comunitat (detectar necessitats de salut, promoció de la

salut, tasques de prevenció, etc.)- formació als professionals

3. Referent al mediador:a. sexeb. edatc. nacionalitatd. país d’origene. idiomes utilitzatsf. perfil formatiu o acreditació

12.2.6.6. Col·laborar amb altres Departaments i actors socials claus per introduirmillores en l’accessibilitat al Sistema de Salut:- Secretaria per a la Immigració i Departaments de la Generalitat- Consells comarcals i ajuntaments- Sindicats- Associacions d’immigrants- Entitats

12.2.7. Proposta de model de mediació:12.2.7.1. Els problemes i les necessitats que manifesten tenir els centres:Els proveïdors, a través dels Directors i altre personal dels centres, manifesten queen aquest moment tenen problemes, sobretot però no únicament, de comunicacióamb el col·lectiu de marroquins (col·lectiu immigrant majoritari a Catalunya).

La majoria de centres consultats en l’estudi de la Fundació Robert refereixen queés necessari augmentar i millorar els recursos dedicats a la mediació i buscar dife-rents opcions i modalitats, com per exemple incorporar serveis de mediació/tra-ducció (habituals i puntuals), encara que això hauria de complementar-se ambaltres accions. La millora de la comunicació i la relació que suposa el servei de

118 119


12. Annexos

Mediadors necessarisper a Catalunya

Mediadors per aCatalunya percomarca

Si extrapolem aquestes xifres a la població immigrant de les diferents comarques deCatalunya que tenen almenys un 10% de població estrangera, d’acord als càlculs rea-litzats segons el model definit, a Catalunya es necessitarien els següents mediadors:

I per comarques:

- Indicadors d’alarma d’altres problemes de salut.- Indicadors del nombre de parts de dones estrangeres en centres hospitalaris

públics.- Indicadors de població infantil estrangera o de pares estrangers.- Indicadors d’utilització de serveis d’urgències de la població estrangera en cen-

tres hospitalaris públics.

12.2.7.3. Formació dels mediadors:El Pla de formació del PDI contempla una sèrie de cursos adreçats a media-dors i agents de salut (veure pla de formació). Aquest cursos estarien impartitsper l’IES i estan orientats a l’acreditació d’aquests mediadors en coneixementsbàsics del sistema de salut a Catalunya, nivells assistencials, circuits i viesd’accés. En funcions de comunicació i relació, i prevenció i resolució de con-flictes quan apareguin.

12.2.7.4. Càlcul inicial de les necessitats de mediació en salut a Catalunya:El Pla director proposa un model de càlcul inicial dels possibles mediadors i lesseves nacionalitats que precisarien cada una de les regions a partir del modeldesenvolupat a la regió de Girona, atès que actualment és l’únic model organit-zat existent al territori amb un temps d’implantació suficient per haver permès ferles adequacions necessàries segons les taules interdisciplinàries organitzades alterritori.

Utilitzant el nombre de mediadors que hi ha per població immigrant, hem assignatun nombre de mediadors per rangs de població i per nacionalitats, els resultats hanestat els següents:

Magrebins

Entre 700 i 3.000: de 0,5 a 1Entre 3.000 i 5.000: 1 o 2Entre 5.000 i 7.000 : 2 o 3Entre 7.000 i 10.000: 3 o 4

Subsaharians

Entre 400 i 1.500: 0,5Entre 1.500 i 3.000: 1

Romanesos

Entre 1.000 i 1.500: 0,5Entre 1.500 i 3.000: 1

Indopakistanesos

Entre 300 i 1.000: 0,5Entre 1.000 i 2.000 : 1

Xinesos

Entre 300 i 1000: 0,5Entre 1.000 i 2.000 : 1

Nombre de mediadors

COMARCA NACIONALITAT NECESSARIS

OSONA Magrebina 4Subsahariana 1Romanesa 0,5Indopakistanesa 0,5Total 6

ALT Magrebina 3EMPORDÀ Romanesa 0,5

Total 3,5BAIX Magrebina 3EMPORDÀ Romanesa 0,5

Russa 0,5Total 4

LA SELVA Magrebina 1Romanesa 1Russa 1Índia 1Gambiana 1Total 5

GIRONÈS Magrebina 3Subsahariana 1,5Gambiana 1Romanesa 1Senegalesa 0,5Total 7

GARROTXA Magrebina 0,5Gambiana 1Romanesa 0,5Índia 0,5Xinesa 0,5Total 3

PLA Magrebina 0,5DE L’ESTANY Gambiana 0,5

Xinesa 0,25Total 1,25

BAIX EBRE Magrebina 1Romanesa 1Pakistanesa 0,5Total 2,5

MONTSIA Magrebina 1Romanesa 1Total 2

PROCEDÈNCIA NOMBRE

Magrebina 37Romanesa 11,75Xinesa 11,25indo-Pakistanesa 9,50Gambiana 4Països de l’Est 4

BAIX CAMP Magrebina 3Romanesa 1Total 4

BAIX Magrebina 2PENEDÈS Romanesa 0,5

Xinesa 0,5Total 3

TARRAGONÈS Magrebina 2Romanesa 1Xinesa 0,5Senegalesa 0,5Total 4

SEGARRA Magrebina 0,5Romanesa 0,5Malienca 0,25Senegalesa 0,25Total 1,5

URGELL Magrebina 1Romanesa 0,75Guineana 0,25Senegalesa 0,25Xinesa 0,25Total 2,50

PLA Magrebina 0,5D’URGELL Romanesa 0,5

Senegalesa 0,5Xinesa 0,25Total 1,75

SEGRIÀ Magrebina 2Romanesa 1,5Senegalesa 0,5Malienca 1Nigeriana 0,5Gambiana 0,5Total 6

BARCELONÈS Magrebina 9Subsahariana 1indo-Pakistanesa 9Xinesa 9P. de l’Est 4Filipina 1Total 33Total Catalunya 90

Subsahariana 3,50Senegalesa 2,50India 1,50Russa 1,50Malienca 1,25Filipina 1

Pakistanesa 0,50Nigeriana 0,50Guineana 0,25

Total 90

120 121


12. Annexos

a exponents d’una situació que és heterogènia però que ha arribat a estendre’s pertot el territori i a ser progressivament diversa.

En els darrers anys, moltes iniciatives han sorgit per tal d’intentar respondre a lesinquietuds i dificultats que es presenten en el context assistencial a l’entorn de laimmigració. Les societats científiques, els organismes sanitaris, les entitats i elspropis col·lectius de professionals organitzen i participen en jornades, simposis,trobades, cursos específics i monogràfics, entre d’altres, arreu del país. En aquestsfòrums es continuen manifestant les mancances i les necessitats dels professionalsenvers l’atenció a la salut de la població immigrada, però també són instrumentsque ajuden a reflexionar, a compartir experiències, a millorar en les habilitats i agenerar noves estratègies en la seva atenció.

Cal afavorir, sens dubte, que el personal sanitari millori el coneixement de les diver-ses cultures d’origen dels col·lectius immigrats que arriben al nostre país i lesseves condicions de vida, tenint en compte la seva diferent concepció de la saluti la malaltia i respectant els seus valors. Aquest coneixement acreditarà al profes-sional en allò que actualment es considera indispensable per garantir la comunica-ció entre cultures: la competència cultural11.

La competència cultural permet al professional millorar en la comprensió i en la res-posta a les necessitats de les persones immigrades, afavorint l’equitat i l’eficàciade la seva intervenció. Podríem concloure que la competència cultural és un estàn-dard de qualitat12 i caldrà promocionar també la formació en aquesta competènciaals estudiants de pre-grau de les ciències de la salut.

L’estudi de necessitats en salut i utilització dels serveis sanitaris en la població immi-grant a Catalunya, realitzat per l’Agència d’Avaluació de Tecnologia i RecercaMèdiques l’any 2004, constata algunes d’aquestes dificultats que interaccionen entreel professional i la persona immigrada, i tenen a veure amb els diagnòstics, els pro-grames de prevenció, les pautes terapèutiques, els aspectes culturals relacionatsamb la salut, els hàbits alimentaris, la salut mental, la salut infantil, la salut reproduc-tiva, les malalties infeccioses i la salut laboral entre d’altres. L’estudi recomana la for-mació dels professionals en immigració i salut com a necessària per tal de millorarl’atenció a la població immigrada i garantir l’equitat13.

12.3.2. Justificació del Pla de formació:El Pla director d’immigració, tal com queda reflectit en el decret de la seva creació14

(Article 2, punts b, e, i) té, entre d’altres, les funcions de:- Adoptar mesures per tal que el dret d’accés de la població immigrant resident a

Catalunya a l’assistència sanitària es dugui a terme de forma que es tinguin en comp-te les necessitats de salut d’aquest col·lectiu i també les especificitats culturals per tald’afavorir un accés en condicions d’igualtat real amb la resta de la població.

- Desenvolupar estàndards de qualitat d’atenció a la població immigrant.- Dissenyar plans d’actuació per fomentar la recerca i la docència en l’àmbit de la

immigració i la cooperació.

El Pla director d’immigració, d’acord amb la seva missió i per tal d’assolir els seusobjectius així com desenvolupar les funcions descrites en el decret de creació, expli-cita la necessitat d’elaborar un Pla de formació que faciliti als professionals de lasalut els coneixements i habilitats necessaris per assolir el grau de competència cul-

Per tant, i d’acord amb el nombre d’immigrants de cada una de les regions, es necessi-tarien un total d’uns 90 mediadors per tot Catalunya. A aquest nombre hem de des-comptar els ja existents i això ho podem fer a través de l’estudi de la Fundació Robert10.

Aquest estudi va obtenir una resposta del 54% i per tant no ens permet dir ambexactitud el número de mediadors existents actualment a Catalunya. Malgrat tot,l’estudi confirma que almenys hi ha 30 mediadors treballant en el territori. Seriarecomanable que fossin els propis GTS, a través de las taules constituïdes en immi-gració i salut, els que acabessin de definir el nombre de mediadors que s’han decontractar d’aquests 60 que calculem que són necessaris.

La taula de salut també serà responsable de definir la seva ubicació i el seu ori-gen. Els mediadors culturals i els intèrprets són en molts casos recursos ja exis-tents als municipis, dels quals salut també es pot beneficiar un cop formats segonsels plans de formació d’aquest pla.

Alguns indicadors que es tindran en compte són:- Aspectes estructurals d’acomodació del sistema sanitari.- Programes conjunts realitzats a nivell local.- Registre de les activitats de mediació.- Cost- benefici de cada una de les figures.- Satisfacció dels professionals.- Satisfacció del usuaris.- Implicació de la xarxa local.- Implicació dels professionals.- Material disponible en diferents idiomes en els centres.

Dificultats que es poden trobar a l’hora d’implementar la mediació:- Pressions del tercer sector.- Multiplicitat d’accions a la xarxa de salut.- Desequilibri d’actuacions dins el territori.- Poca implicació en recursos per part dels proveïdors.- Sobreprotecció de certs sectors cap a l’immigrant. Discursos paternalistes.- No s’han desenvolupat sistemes de finançament per respondre a la necessitat.- No s’han fet avaluacions de les accions dutes a terme per les associacions i enti-

tats que han estat finançades pel propi sistema.

12.3.1. IntroduccióLa immigració, el seu augment i la seva diversitat ha impactat extraordinàriamenten els diversos àmbits sanitaris, i els professionals han contactat amb aquestanova situació de forma sobtada i sense una preparació prèvia.

Una de les principals dificultats amb què es troba el professional de salut en aten-dre l’immigrant és la de comunicació, tant pel que fa a les barreres d’idioma, comper la interpretació i la comprensió de la demanda.

La sobrecàrrega continuada en alguns indrets concrets comporta, a més, pors iincerteses i genera que els professionals estiguin sotmesos a una situació nova,sense eines per a superar les dificultats i en ocasions crea situacions socialmentexplosives. Cal entendre aquests riscos, que no cal exagerar ni generalitzar, com

12.3. Pla de for-mació per a l’a-tenció de lapoblació immi-grada dins l’àm-bit de la salut

122 123


Formació específicaper col·lectiuprofessional

Els continguts comuns per a tots els professional es van recollir en un sol títol: Formacióbàsica multidisciplinar, que agrupa la competència cultural, el coneixement de les dife-rents cultures que conviuen actualment a Catalunya, la legislació relativa a estrangers, elsrecursos per a immigrants, la comunicació eficaç en funció del perfil de l’usuari, com sal-var les barreres idiomàtiques i culturals i com afavorir canvis d’actitud.

D’altra banda, es van considerar els continguts més específics segons el col·lectiuprofessional per tal de determinar les necessitats i prioritats:

PROFESSIONALS NECESSITATS

1. Administratius/ves - Formació bàsica multidisciplinar.d’atenció i informació a l’usuari - Aprofundiment en coneixements i habilitats de

comunicació (acollida, impacte, capacitat deresposta, resolució de situacions difícils).

- Idiomes.2. Auxiliars d’Infermeria - Formació bàsica multidisciplinar.3. Treballadors/es socials - Formació bàsica multidisciplinar.

- Aprofundiment en coneixements i habilitats decomunicació i negociació.

- Coordinació i recursos.4. Professionals dels SASSIR - Formació bàsica multidisciplinar.

- Salut reproductiva i sexual, conductes de risc.- Salut mental.

5. Personal d’infermeria - Formació bàsica multidisciplinar.Personal mèdic - La migració: aspectes psicològics.Farmaceutics/ques - Adaptació nutricional de l’immigrant.

- La detecció de necessitats a la comunitati educació per la salut.

- La dona immigrant. Salut reproductiva.- Salut dels infants.- Vacunes a immigrants i a viatgers.- Idiomes.- Atenció als nens immigrants, protocol.- Prevenció, diagnòstic i tractament de malalties

més freqüents en població immigrada.- Problemes gastrointestinals més importants

i esquistosomiasi en immigrants.- Dermatologia en immigrants viatgers.- Síndrome febril a la tornada del tròpic.- Aspectes psicològics de la població immigrant.- Somatitzacions i dol migratori.- Patologies pròpies de la pobresa.- Idiomes.

També cal destacar que malgrat la recomanació, feta pels responsables de forma-ció i altres professionals de la xarxa, de realitzar en una primera fase el Curs Bàsicde Formació Multidisciplinar, ni els metges de família ni els pediatres ho expressenen les diferents enquestes realitzades com una necessitat formativa.

Conclusions de les enquestes: com a conclusió, malgrat l’escassetat de comenta-ris respecte a l’estat de salut dels immigrants i a la qualitat de l’atenció sanitàriaque va dirigida a aquest sector poblacional, es manifestà la necessitat d’aproximar-se als diferents col·lectius d’immigrants per tal d’escoltar-los i comprendre les

12. Annexos

tural que garanteixi la qualitat de l’atenció durant tot el procés assistencial, tant desdel punt de vista de la prestació del servei, com de la relació i de la informació.

Per assolir els esmentats objectius, s’estableix entre el Pla director d’immigració il’Institut d’Estudis de la Salut la voluntat de treballar conjuntament.

Seguint les directius del PDI, aquest Pla de formació ha de contenir els criteris d’orienta-ció bàsics quant a les línies estratègiques d’actuació que s’han de tenir en compte durantel procés formatiu dels actors implicats en l’atenció dels immigrats dins l’àmbit de la salut,fer les recomanacions pertinents per promocionar, impulsar i facilitar les accions formati-ves adients, adaptades al context en el qual hagin de ser desenvolupades, així com impli-car i coordinar tots els actors socials, laborals, professionals i organitzacionals implicats.

El Pla de formació, prioritzarà:1. La formació continuada, amb propostes d’activitats formatives, suficients i sostenibles

adreçades als professionals de qualsevol nivell assistencial relacionat amb la salut2. Col·laboracions en l’àmbit de la formació reglada de pre i postgrau

12.3.3. Objectius:12.3.3.1. Objectius generals:- Millorar el coneixement dels professionals sobre la població immigrada en els

aspectes de diversitat cultural relacionats amb la salut.- Facilitar habilitats de comunicació entre els professionals i el col·lectiu immigrant,

en el context de la salut i la diversitat cultural.- Afavorir la sensibilització i les actituds d’empatia dels professionals envers la

població immigrada.

12.3.3.2 Objectius específics:- Conèixer els problemes de salut més prevalents, la forma d’expressar-los i el seu

abordatge en un context preventiu, diagnòstic i terapèutic en el marc de la com-petència cultural.

- Afavorir la promoció de la salut en el marc comunitari i en el context de la diver-sitat d’orígens i cultures.

- La detecció i resposta de noves necessitats.- La formació de formadors.- La formació acreditada de mediadors.

12.3.4. Detecció de necessitats formatives dels professionals de l’àmbit de la salutrelacionades amb l’atenció a la població immigrada:Les fonts utilitzades per l’anàlisi de necessitats han estat les següents:- Enquestes d’avaluació (escrites). Activitats formatives de l’IES del 2002-2003

(nombre d’enquestes a l’atenció primària: 308).- Opinions expressades en grup (orals), fruit de les aportacions individuals en el

plenari dels cursos primària/hospital 2002-2003.- Grups d’assessors 2003 (responsables de formació i professionals de l’àmbit

assistencial primària/hospital).- Jornada sobre la diversitat de l’ICS. Grup per a propostes formatives.- Conclusions del document de l’AATRM.

La recollida de dades de les enquestes d’avaluació de les activitats formatives del’IES 2002-2003 es va agrupar segons tipus de col·lectiu professional.

12.3.7. Priorització i desenvolupament del Pla 2006:Priorització:- Formació dels professionals de la salut en els diferents àmbits.- Suport al programes del Departament “Salut i Escola”.- Definició i formació de mediadors i agents de salut.- Formació en relació a situacions especials (l’ètnia gitana immigrant, MGF).- Formació en tècniques especifiques de laboratori en parasitologia.- Formació per a serveis de suport.

Els continguts del pla de formació per desenvolupar a l’any 2006 són:1. Formació adreçada als professionals

1.1. Competència cultural:Coneixements, habilitats i estratègies per actuar de manera competent versla interculturalitat. Recursos vers l’estrès intercultural. Immigració i salut.L’acollida i la relació assistencial. Competència tècnica i actitudinal. El tre-ball amb mediadors. Legislació relativa a estrangers. Recursos per a immi-grants. Informació sobre organismes d’ajuda. Guia de serveis comunitaris

1.2. Desigualtats en salut:L’immigrant i les patologies al país d’acollida. Malalties importades i/o emer-gents a Catalunya (TBC, SIDA, ITS, malària, etc.). Riscos epidemiològics.Prevenció, diagnòstic i tractament. El raquitisme. Salut mental. Salut laboral.Salut comunitària: Accions a la comunitat.

1.3. Medicina internacional:Problemes de salut, malalties i salut pública. Malalties importades. Visiógeneral sindròmica de les diferents patologies tropicals importades quepodem trobar en el nostre medi. Cribratge tropical al retorn/arribada del trò-pic, diferències en funció de l’àrea geogràfica. Vacunació en l’adult i infant.Vacunació del viatger.

1.4. Migracions i salut mental:Modificacions assistencials davant del fet migratori. Infància i migració.Psicopatologia de la migració. Criteris i conceptes bàsics de classificació delstrastorns mentals des de la perspectiva transcultural. Conceptes bàsics en laintervenció psicoterapèutica i psicosocial. La migració com a procés de dol.

1.5. Pediatria:El protocol del nen immigrant. L’atenció al nen viatger. Visita d’acollida.Educació sanitària. Vacunes.

1.6. Salut sexual i reproductiva:Particularitats de la dona immigrada quant a la seva salut sexual i repro-ductiva. Planificació familiar. Entrevista. Atenció durant l’embaràs, part ipuerperi. Comportaments de risc envers la salut sexual.

1.7. Adaptació alimentària i nutricional de l’immigrant:Consell alimentari i població immigrada. Factors socioculturals que incidei-xen en l’alimentació. Usos terapèutics dels aliments. Consideracions nutri-cionals-alimentàries d’El Magreb, Oest d’Àfrica, Amèrica Central i Amèricadel Sud, Sud Est Asiàtic, Àsia i Europa Central i Oriental.

seves concepcions del cos, de la salut i de la malaltia i assabentar-se, així, de lesestratègies que utilitzen per curar aquestes malalties. D’aquesta manera, es dota-ria als i a les professionals de la salut amb els coneixements necessaris per poderatendre, d’una manera més efectiva i amb una major sensibilitat ètnica, les deman-des sanitàries d’aquesta població.

Pel que fa a la salut, la present realitat de la immigració a Catalunya no s’hauria dedefinir com a problemàtica, sinó com un repte per al sistema sanitari, de cara a pro-veir uns serveis adequats per un nou tipus d’usuaris i usuàries.

12.3.5. Metodologia:Per tal d’implicar als diferents proveïdors i motivar als professionals, s’afavorirà ladescentralització de les accions formatives i es prioritzarà metodològicament la for-mació de formadors.

Es realitzaran activitats formatives breus a partir de la informació sobre els aspec-tes que cal potenciar i millorar, tenint en compte la naturalesa de cada territori, cen-tre i perfil professional.

Es crearà un grup estable que faci les funcions de Comitè pedagògic i que, a més,incorpori membres de la xarxa formal i informal per analitzar i proposar metodolo-gies i accions creatives que avancin en el coneixement i afavoreixin les actituds.

S’elaboraran, s’impulsaran i s’avaluaran les accions formatives descrites com abàsiques i prioritàries.

12.3.6. Línies d’actuació:Es descriuen les línies generals de les accions formatives a partir de les necessi-tats detectades i es proposen accions formatives que facilitin la relació de l’immi-grant amb l’organització i amb el professional.

L’IES organitza les activitats formatives per quart any consecutiu, d’acord amb lesnecessitats, les demandes i les possibilitats de cada àmbit. S’ha ampliat l’ofertaformativa respecte al 2003, en què es va iniciar el Pla de formació, amb nousmòduls específics per a l’atenció primària a l’àmbit hospitalari i amb noves línies deformació, adreçada no només a professionals sanitaris sinó també a col·lectiusrelacionats amb la comunitat i a professionals informadors i de suport. Durant el2005, s’han realitzat 41 accions formatives realitzades amb professionals de lasalut, als CAP i als hospitals.

La col·laboració de l’IES amb els diferents proveïdors i els consells comarcals haestat molt profitosa, ja que s’ha anat programant a partir de la detecció de la deman-da i de les necessitats a tres bandes. Per altra banda, i vistos els eixos formatius d’a-quest any 2005 s’ha creat un comitè pedagògic amb els respectius responsables de:a) Competència cultural.b) Desigualtats en salut. L’immigrant davant de les patologies del país d’acollida.d) Migracions i salut mental.c) Salut Internacional.d) Pediatria.e) Salut sexual i reproductiva.f) Adaptació alimentària i nutricional.

124 125

12. Annexos


126 127


12. Annexos

12.4.1. Introducció:El consell als viatgers i la vacunació internacional avui formen part de les activitatsque podem denominar de salut internacional, en el context d’un món globalitzat enel qual el moviment de persones i l’intercanvi de mercaderies han augmentat dràs-ticament i per mitjans de transport que han escurçat els períodes dels viatges.

L’atenció a malalties importades és una altra part de l’atenció assistencial relacio-nada amb la salut internacional, i també molt lligada a moviments poblacionals.

El Grup de Salut Internacional del Pla director d’immigració va rebre l’encàrrec defer una proposta a la Direcció General de Planificació i Avaluació (DGPA) delDepartament de Salut (DS) d’articulació i funcionament de la xarxa sanitària pelque fa a l’atenció als viatgers internacionals i a la patologia importada. Aquest tre-ball és complementari al treball sobre criteris de salut internacional que ha elabo-rat la Direcció General de Salut Pública.

Aquest document pretén donar criteris útils per l’exercici 2005 al DS a l’hora d’or-denar les funcions exigibles i aconsellables en funció dels diferents nivells delscentres i planificar per les unitats i els centres de referència les diferents necessi-tats del territori.

Les propostes que fa el Grup de treball s’han fet tenint present les estratègiesbàsiques emanades de la mateixa DGPA en base a criteris demogràfics i de terri-torialitat.

Per a aquestes matèries es proposa un model d’unitats ideal, el d’Unitats de SalutInternacional, en què aquestes realitzessin ambdues funcions (consells als viatgersi vacunacions internacionals per una banda i atenció a les malalties importades perl’altra).

Aquestes unitats podrien ser orgàniques, amb dependència orgànica d’un mateixcentre i institució, o funcionals, amb dependència diferenciada.

La realitat en què es troben aquests centres avui dia a Catalunya i les demandesreals aconsellen diferenciar organitzativament, per ara, els dos àmbits. Tot i així,alguns dels centres amb atenció a les malalties importades de vegades tambéaconsellen els viatgers, i és convenient que tota unitat de consell als viatgers esvinculi orgànicament o funcionalment amb alguna unitat d’atenció a malaltiesimportades. Caldrà establir les funcions, els objectius i les activitats d’aquestacoordinació.

Salut Internacional i població immigrant:A causa de l’actual situació de població immigrant, la demanda assistencial d’a-quest col·lectiu és important. Tanmateix, la majoria de motius de consulta no sónper patologia infecciosa tropical/importada i, per tant, necessiten un tipus d’aten-ció similar a la que requereix la població local. S’assumeix que la demanda i lapatologia relacionada amb la immigració hauria de tendir a la normalització, ente-sa com l’ús dels serveis i circuits assistencials comuns que s’atenen d’inici a l’aten-ció primària i que de vegades pot necessitar altres serveis especialitzats de laxarxa sanitària d’utilització pública (depenent de la complexitat de la patologia quepresentin les persones).

12.4. Unitats fun-cionals de salutinternacional,document deplanificació deles unitats fun-cionals de salutinternacional acatalunya

1.8. L’ètnia gitana immigrada dins el context sanitari:- La cultura gitana tradicional i la seva incidència avui.- La mort i el dol. Mediació. Incidència en la relació assistencial.- Dificultats derivades del contrast d’interpretacions culturals.- Dificultats derivades de les diferències en les relacions.- Dificultats derivades de les relacions de poder d’individu, de família i decomunitat.

1.9. Mutilació Genital Femenina (MGF):- Marc general sobre les mutilacions genitals femenines.- Experiències i intercanvi des de diversos àmbits implicats.

2. Formació adreçada a programes del departament:2.1. Programa Salut i Escola:

Etapa evolutiva de l’adolescent i acomodació a un nou context i cultura.Desarrelament familiar. Psicopatologia de l’adolescent. Diferencies en rela-ció a la salut afectivo-sexual, conductes de risc.

3. Formació específica adreçada a col·lectius relacionats amb la comunitat:3.1. Mediadors:

Perfil i funcions del mediador. Coneixements bàsics del sistema de salut aCatalunya. Nivells assistencials, circuits i vies d’accés. Comunicació i rela-ció. Prevenció i resolució de conflictes.

3.2. Agents de salut:Perfil i funcions de l’agent de salut. Comunitat i salut. Estratègies decol·laboració pel desenvolupament de l’educació sanitària. Programescomunitaris, informació i recursos.

4. Formació en el diagnòstic parasitològic al laboratori:4.1. Introducció a tècniques específiques de laboratori en el diagnòstic

parasitològic

5. Formació específica adreçada a serveis de suport:5.1. Sanitat Respon:

Competència cultural. Immigració i salut. Competència tècnica i actitudinal.Serveis de salut a Catalunya.

12.3.8. Seguiment i avaluació de les accions:S’establirà cada any i es treballarà per:1. Complir els criteris de priorització i adequació als objectius del PDI.2. Realitzar un cronograma d’implementació de les accions.3. Utilitzar un qüestionari d’avaluació de la qualitat dels cursos.4. Realitzar un informe d’avaluació per part del director de l’activitat.5. Es difondran els resultats de l’avaluació.

128 129


12. Annexos

Actualment hi ha centres oberts que no arriben a aquesta activitat. Durant el perí-ode 2005-06 s’haurà d’adaptar la situació als nous criteris contemplats en aquestdocument, garantint un mínim d’activitat de 1.000 visites /any. Les decisions finalsde planificació resten pendents de la DGPA i de les regions sanitàries.

12.4.2.3 Cartera de serveis:a. Consells generals (coneixement de l’entorn, alimentació i higiene).b. Recomanacions sobre malalties no evitables per vacunes i/o quimioprofilaxi.c. Informació i prevenció sobre malària (quimioprofilaxi).d. Informació i prevenció sobre malalties evitables per vacunes.e. Informació i prevenció pre-viatge de persones immigrants.La demanda de consells pre-viatge de la població immigrant ha de seguir elmateix circuit que la de les persones autòctones. En les guies clíniques corres-ponents hi constarà el risc especial que corren com a viatgers, per tal d’informar-los d’aquests serveis.

12.4.2.4. Circuits d’accés:Es donarà a conèixer a la xarxa sanitària, i a la població en general, l’existènciad’aquestes unitats, distribuïdes per regions sanitàries, de la manera més àmplia, iper diferents vies (web, informació telefònica, etc.)

Citacions-agenda:- El ritme desitjable és, per professional, d’una citació cada mitja hora. El nombre

de persones que es poden atendre en cada citació pot oscil·lar entre 1 i 3 de mit-jana.Això suposa una mitjana de 4 persones/hora per professional.

- Cal optimitzar els recursos en funció de la demanda (tenir en compte els mesosde més demanda assistencial i disposar dels reforços necessaris per fer-hi front).

- En la mesura que no es disposi dels recursos humans formats suficients, tot i ten-dir a les relacions d’activitat esmentades, s’haurà de fer front a les puntes dedemanda, adaptant les citacions per tal de mantenir una llista d’espera màximadesitjable de 15 dies.

12.4.2.5. Atenció primària i consells al viatger:Cada equip d’atenció primària disposarà dels coneixements mínims sobre els ris-cos i els consells als viatgers, i dels criteris per a derivar els casos a les unitats deconsell al viatger.

L’atenció primària té un paper clau en el tema dels consells als viatgers en lessegüents activitats:

- Consells sobre la medicació habitual de les persones en el cas de malalties crò-niques, durant el viatge.

- Actualització del calendari vacunal de l’adult (Td, grip en temporada gripal). Lessegones dosis de vacunes prescrites a les unitats de consell al viatger s’adminis-traran en aquestes mateixes unitats.

- Aconsellar els viatges a Amèrica del Nord (EUA i Canadà), Nova Zelanda iAustràlia, Japó i Europa Occidental (excepte aquells que han de viure en zonesboscoses d’Europa Central, on hi ha encefalitis centroeuropea i els cal la vacuna,que es dispensa només a les unitats de consells als viatgers).

- Orientar cap a les unitats de consells al viatger les persones amb altres destina-cions, que poden considerar-se de major risc específic.

Les necessitats en salut dels immigrants una vegada establerts a Catalunya s’iden-tifiquen en la majoria dels casos amb les de la població autòctona. En cas de sos-pita de malaltia importada, cal enviar el pacient al servei adient.

Requeriments d’estructura i activitat per a les Unitats de consells pre–viatge.

12.4.2. Unitats de consell al viatger (pre-viatge):12.4.2.1. Estructura:a. Recursos humans:- Personal d’infermeria amb formació sobre medicina del viatger o salut internacional.- Personal mèdic amb formació sobre medicina del viatger o salut internacional.- Farmacòleg o farmacèutic assessor de referència.- Personal administratiu necessari per a facilitar l’accés directe i telefònic i per a

realitzar les tasques administratives bàsiques.

b. Equipament i material:- Inventariable informàtic amb accés a xarxa internet i xarxa sanitària d’accés a

eCAP o història clínica informatitzada (on també hi ha la gestió de vacunes, etc.).- Servei de telefonia.- Fàrmacs antipalúdics.- Vacunes, inclosa la de la febre groga.- Material educatiu i informatiu.

c. Sistemes d’informació:- Es farà un registre de cada cas atès, amb les dades generals del viatge i antece-

dents, que signarà el viatger, i que permetrà enregistrar les dades individuals aixícom explotar les dades d’activitat. Idealment, aquest registre podrà anar incorpo-rat i/o connectat a la història clínica informatitzada (eCAP en l’atenció primària).

- Es requerirà un registre homologable de l’activitat assistencial, l’accés i l’espera.Es proposarà un model.

d. Formació i acreditació:Es considera recomanable als professionals d’aquestes unitats un curs d’iniciaciói un perfil avaluable (segons paràmetres a definir) en temes de salut internacional:

- Curs de post-grau de Medicina del viatger o de medicina tropical.- Un curs en pautes de vacunació.- Cal considerar com a valor afegit no imprescindible, el fet de disposar d’experiència de treball en salut en el tròpic.

Pel que fa a la formació continuada, es requerirà que les persones de l’equip rea-litzin sessions internes periòdiques amb una freqüència mínima mensual i assistei-xin a les sessions que es planifiquin des dels organismes competents. Aquestessessions internes constituiran la base mínima de coordinació que cal que les uni-tats pre-viatge mantinguin amb les unitats o els hospitals de referència amb els quees vincularan en el territori.

12.4.2.2. Activitat:Aquestes unitats han de tenir una activitat mínima que garanteixi una massa críti-ca suficient per actualitzar els coneixements amb la pràctica diària, mantenir unabona qualitat assistencial i poder actuar com a consultors de l’atenció primària.Idealment, es consideraria una xifra adequada al voltant de 2.000 visites/any.

UNITATS DE CONSELL AL VIATGER

*Nova Unitat sol·licitada a la DGPA. Maig 2005. Combina la Unitat de consell al viatger (CAP Osona) i elsserveis hospitalaris de l’Hospital de Vic, com a unitat funcional.**Unitat de medicina tropical i salut internacional Drassanes*** Nova Unitat sol·licitada a la DGPA. Juny 2005. La Unitat de consell al viatger (CAP Vinyets) es coor-dina amb els serveis hospitalaris de l’Hospital de Bellvitge.*** La Unitat de Salut Internacional de Barcelonès Nord i Maresme (USAI BNiM), combina la Unitat deconsell al viatger (CAP Fondo, Santa Coloma de Gramenet) i els serveis hospitalaris de l’HospitalUniversitari Germans Trias i Pujol de Badalona, com a unitat funcional.

12.4.3. Atenció a la patologia importada (post-viatge):12.4.3.1. Estructura, nivells i circuits:Les persones amb problemes de salut importats deguts a un viatge internacionales podran adreçar a qualsevol nivell de la xarxa assistencial.

L’atenció a la patologia importada a Catalunya s’ordena en base als següentsnivells:

Regió sanitària Habitants Situació Actual Total Total

Visites Visites

Unitat – ubicació Entitat proveïdora 2004 2005

Alt Pirineu – Aran 65.203 -- -- -- --

Lleida 338.122 Servei Territorial DS DS-CatSalut 1.750 2.808

Girona 657.948 Hospital de Salt IAS 5.209 5.109

Hospital St. Jaume Hospital St. Jaume 730 846

d’Olot d’Olot

Tarragona 527.954 Port (Ministeri) Ministerio de Sanidad nc nc

Terres de l’Ebre 176.537 -- -- -- --

Catalunya Central 479.048 CAP Anoia ICS – Div. A.P. 524 870

CAP Osona* ICS – Div. A.P. -- 782

Hospital Vic

Regió Barcelona 4.951.264

Barcelona ciutat 1.682.511 Hospital Clínic Hospital Clínic 8.010 9.728

UMTSID Drassanes** ICS – Div. A.P. 20.369 23.958

Hosp. Vall d’Hebron ICS – Div.Hosp. 2.469 2.060.

Bergara (Ministeri) Ministerio de Sanidad nc nc

Vallès Or.i Occid. 1.169.161 Hospital Parc Taulí Hospital Parc Taulí 500 1.144

Baix Llobregat - 1.284.277 Hospital Bellvitge ICS - Div. Hosp. 5.724 5.687

Garraf - Alt Penedès CAP Vinyets S.BOI*** ICS – Div. A.P. -- --

B Nord i Maresme 664.647 USAI BniM **** ICS – Div. A.P. 2.047 2.577

ICS - Div. Hosp.

TOTAL 7.196.168 14 Unitats : 47.332 51.581

7 ICS

4 Altres

2 Min.

1 DS

12.4.2.6. Funcions de Sanitat Respon:Sanitat Respon facilitarà la informació genèrica als viatgers que la demanin i pertant tindria un paper clau en coordinar el flux de les persones cap a les unitats deconsells als viatgers, que són les responsables d’aconsellar els viatgers de formaconcreta i individualitzada. Es facilitarà a Sanitat Respon la informació suficient pera aplicar en cada cas l’algoritme corresponent a la necessitat o no de rebre con-sells pel viatge i a quin nivell, així com el flux en funció de la saturació i les espe-res, per la qual cosa seria desitjable centralitzar la gestió d’agendes de les unitatsa Sanitat Respon.

12.4.2.7. Proposta d’organització territorial:Es defineixen les Unitats de Consell al viatger per regions sanitàries que s’especi-fiquen en el quadre, en el que s’especifica l’activitat declarada de l’any 2004.

Aquestes unitats seran les referents en el seu territori d’influència, i hauran d’estarvinculades funcionalment a unitats hospitalàries referents per l’atenció a patologiaimportada.

Els criteris de planificació en base territorial i poblacional aconsellen disposar enaquests moments, en termes generals, d’una unitat per regió, amb l’excepció del’Alt Pirineu i Terres de l’Ebre per la poca població de referència. Així mateix, sem-bla adient mantenir algunes de les unitats existents a Barcelona ciutat i àrea metro-politana, per l’alt nombre de població, sempre que es compleixin els criteris formu-lats en aquest document.

Durant el període 2005-06 s’haurà d’adaptar la situació actual als nous criteris con-templats en aquest document. Les decisions finals de planificació resten pendentsde la DGPA i de les regions sanitàries.

130 131


12. Annexos

Població CatSalut2006.Font: Tall de poblacióde 31.12.05 de l’RCA.

132 133


12. Annexos

- Capacitat per admetre pacients referenciats d’altres centres tant pel que fa apatologia greu i urgent com a qualsevol patologia infecciosa importada.

- Disposar de llits d’aïllament per patologies amb potencial epidèmic.- Disposar d’un servei de vigilància intensiva.- Capacitat per disposar de mètodes diagnòstics especialitzats per a patologia tropical.- Capacitat per administrar fàrmacs poc usuals en el nostre medi.- Disposar de la capacitat d’interconsultes –fins i tot urgents- d’alt nivell amb altres

especialitats (cardiologia, pneumologia, endocrinologia, etc.).- Capacitat d’interconsulta ràpida amb xarxes europees (TropNetEurop) i interna-

cionals (Geosentinel).- Capacitat per fer les proves d’imatge més sofisticades (RNM, TAC).- disposar d’un hospital de dia per poder atendre de forma ràpida i adient certes

patologies.- Capacitat per atendre les preguntes i dubtes d’altres centres/professionals refe-

rents a patologia importada.- Coordinació dels protocols assistencials (patologia importada) a tots els nivells de

la xarxa sanitària.- Capacitat per realitzar recerques aplicades en temes de patologia importada i

salut internacional, per tal de promoure avenços en el diagnòstic i tractament dela patologia importada.

- Formació en patologia tropical/importada dels metges internistes dels hospitalsprovincials i a la resta de professionals de la xarxa sanitària.

- Coordinació amb la unitat de referència d’atenció primària.

2. La Unitat de medicina tropical i salut internacional Drassanes (UMTSID) formapart de l’estructura d’un centre d’atenció primària (CAP Drassanes). A causa delbagatge de la Unitat, a part de l’atenció a la seva zona d’influència, les seves fun-cions seran:- Capacitat per atendre les preguntes i dubtes d’altres centres/professionals refe-

rents a patologia importada.- Coordinació dels protocols assistencials (patologia importada) i del laboratori de

l’atenció primària, en coordinació amb l’hospital de referència (H. Clínic), per atota la xarxa sanitària

Així mateix, realitza les funcions de docència a metges de família, formació i recer-ca, forma part de xarxes europees com TropNetEurop i és un referent en generalper a centres d’atenció primària, especialment del seu àmbit geogràfic (CiutatVella, Barcelona).

12.4.3.2. Formació:És necessari un pla de formació, en el conjunt de la xarxa, que millori el coneixe-ment, el diagnòstic i el maneig de la patologia importada, com s’ha començat a feramb l’IES els darrers anys a l’atenció primària.

Es requereix, a més, adequar els coneixements i les tècniques de laboratori per arespondre a les noves necessitats de diagnòstic parasitològic.

Nivell I: Equips atenció primària:1. Capacitat d’atendre immigrants assimptomàtics o simptomàtics amb patologia

importada no greu.2. Capacitat d’atendre viatgers simptomàtics amb patologia no greu.3. Capacitat d’identificar urgències o patologia més especifica i derivar quan sigui

necessari a nivell especialitzat.

Nivell II: Hospitals:Tots els Hospitals de la xarxa pública de Catalunya, especialment els serveisd’urgències, hauran de disposar de protocols assistencials adreçats a l’atenció ala patologia importada greu per tal de poder orientar el diagnòstic i/o derivar ade-quadament el pacient al servei adient.

Els circuits assistencials que relacionin els diferents nivells assistencials necessi-ten unes guies d’actuació per aquell tipus de patologia importada que pot suposaruna urgència mèdica, com la síndrome febril.

També pressuposa per part de tots els professionals de la xarxa assistencial unnivell mínim de coneixements amb els quals adoptar decisions correctes davant dequalsevol eventualitat.

Els hospitals que atenguin patologies importades greus hauran de complir elssegüents requeriments:- Disposar d’un metge internista expert en malalties infeccioses amb formació sufi-

cient en temes de patologia importada i que sigui el referent en el seu centre iàmbit territorial.

- Capacitat de fer proves diagnòstiques urgents de malària (gota grossa/extensió oproves cromatogràfiques).

- Capacitat de fer anàlisis parasitològiques bàsiques.- Disponibilitat de Quinina EV i oral (o els fàrmacs que en cada moment siguin de

primera elecció en el nostre país per al tractament de la malària greu).- Disposar dels medicaments de primera línia pel tractament de les parasitosis més

habituals.- Capacitat de fer proves d’imatge (radiologia convencional i ultrasonografia) les 24

hores del dia.

Cada regió sanitària haurà de planificar en el període 2005-06 quins seran els hos-pitals del seu territori que hauran de complir els requeriments necessaris per aten-dre la patologia importada greu.

Nivell III: Centres sanitaris de referència i expertesa per a Catalunya:1. Hospital Clínic i Provincial de BarcelonaEntenem que la proposta que l’Hospital Clínic sigui l’hospital de referència de lapatologia importada per Catalunya és del tot adient, atès que l’esmentat hospitalés un hospital de tercer nivell amb totes les facilitats diagnòstiques de diferentsespecialitats i amb un equip especialitzat en medicina tropical i importada benconsolidat.

Requeriments:- Disposar d’un equip de metges internistes formats en Medicina Tropical, amb dis-

ponibilitat les 24 hores del dia.

CRONOGRAMA ACTIVITATS DEL PLA DIRECTOR D’IMMIGRACIÓ

Línia 1 Conèixer la situació de la salut i la utilització de serveis de les poblacions immigrades a Catalunya mitjançantla recerca i la millora dels sistemes d’informació

Objectiu operatiu 1.1 Conèixer l’estat de salut i els seus determinants en la població immigrada (PI) a Catalunya,així com la relació amb els serveis sanitaris

PROJECTES

1.1.1 Anàlisi de la situacióde la població immigranta Catalunya ACTIVITATS

1.1.1.1 Anàlisi de situació1.1.1.2 Descripció de la utilització

de serveis per part de la PI1.1.1.3 Estimació de costos

1.1.2 Anàlisi de la situacióde la població gitanaromanesa ACTIVITATS

1.1.2.1 Disseny de l’estudi qualitatiu1.1.2.2 Inici del treball de camp1.1.2.3 Obtenció de resultats1.1.2.4 Elaboració de l’informe1.1.2.5 Recomanacions i adequació

de recursos segons l’estudi1.1.2.6 Difusió de la informació

1.1.3 Anàlisi de la situacióde la població xinesa ACTIVITATS

1.1.3.1 Disseny de l’estudi qualitatiu1.1.3.2 Inici del treball de camp1.1.3.3 Obtenció de resultats1.1.3.4 Elaboració de l’informe1.1.3.5 Recomanacions i adequació

de recursos segons resultat estudi1.1.3.6 Difusió de la informació

1.1.4 Estudi dels sistemesd’informació ACTIVITATS

1.1.4.1 Constitució d’un grup de treball1.1.4.2 Definició de variables

i indicadors bàsics1.1.5 Pla de Recerca ACTIVITATS

1.1.5.1 Constitució d’un grup de treball1.1.5.2 Anàlisi de les línies de recerca1.1.5.3 Proposta de noves línies

de recerca prioritàries1.1.5.4 Promoció i coordinació

de les línies de recercaprioritzades

12.5.Cronograma

any

2005

Gen

. 200

6F

ebr.

2006

Mar

ç 20

06A

br. 2

006

Mai

g 20

06Ju

ny 2

006

Jul.

2006

Ag.

200

6S

et. 2

006

Oct

. 200

6N

ov. 2

006

Des

. 200

6G

en. 2

007

Feb

r. 20

07M

arç

2007

Abr

. 200

7M

aig

2007

Juny

200

7Ju

l. 20

07A

g. 2

007

Set

. 200

7O

ct. 2

007

Nov

. 200

7D

es. 2

007

134 135


12. Annexos

12.4.3.3. Sistemes d’informació- Es requerirà un registre homologable de l’activitat assistencial, l’accés i l’espera.

El Departament de Salut proposarà un model.- Malalties de declaració obligatoria (MDO) - Vigilància epidemiològica. Circuits a

establir, d’acord amb la Direcció General de Planificació i Avaluació - Pla directord’immigració en l’àmbit de la salut i Direcció General de Salut Pública - vigilànciaepidemiològica.

Es podrà estudiar i proposar un model epidemiològic de registre, idealment inte-grat i/o connectat a la història clínica.

Annex 1. Situació geogràfica, per regions sanitàries, de les unitats de consell alviatger.

1

14

12

13

11

9

8

64

5

10

3

7

2

VAL D’ARAN

PALLARSSOBIRÀ

ALTARIBAGORÇA

PALLARSJUSSÀ

ALT URGELL

CERDANYA

RIPOLLÈS ALT EMPORDÀ

PLA DEL’ESTANY

GIRONÈS

BAIXEMPORDÀ

SELVA

GARROTXA

OSONABERGUEDÀ

SOLSONÈS

ANOIA

BAGESSEGARRA

NOGUERA

SEGRIÀ

PLAD’URGELL

URGELL

GARRIGUES

RIBERAD’EBRE

TERRAALTA

BAIX EBRE

MONTSIÀ

CAMPBAIX

PRIORAT

TARRAGONÈS

ALTCAMP

CONCA DEBARBERÁ

BAIXPENEDÈS

GARRAF

ALTPENEDÈS

BAIXLLOBREGAT

BARCELONÈS

VALLÈSOCCIDENTAL

VALLÈSORIENTAL

MARESME

1. LLEIDA (Servei Territorial DS)2. SALT (H. de Salt)3. TARRAGONA (Port, Ministeri)4. HOSPITALET DE LLOBREGAT (H. Bellvitge)5. BARCELONA (H. Clínic)6. BARCELONA (UMTSID Drassanes)7. SANTA COLOMA DE GRAMANET (USAI BNiM-CAP Fondo)8. SABADELL (H. Parc Taulí)9. BARCELONA (H. Vall d’Hebron)

10. BARCELONA (Bergara, Ministeri)11. IGUALADA (CAP Anoia)12. OLOT (H. Sant Jaume)13. VIC (CAP Osona)14. SANT BOI DE LLOBREGAT (CAP Vinyets)

136 137


12. Annexos

Línia 3 Millorar l’atenció sanitària de la població immigrada a Catalunya, en especial en aquelles àrees d’atenció demajor impacte (salut sexual i reproductiva, salut infantil, salut mental, malalties parasitàries i infeccioses)

Objectiu operatiu 3.1 Definir i proposar intervencions específiques per atendra els problemes de salut que afecten prioritariamenta la població immigrada

PROJECTES

ACTIVITATS3.1.1 Cartera de Serveis en l’ àmbit de la salut sexual i reproductiva

3.1.1.1 Elaborar, difondre i implantar una guia sobre SSiR3.1.1.2 Elaboració i difusió del protocol d’assistència al part3.1.1.3 Elaborar, difondre i implantar el protocol d’atenció als infants immigrants3.1.1.4 Difondre i millorar el protocol de prevenció de les MGF3.1.1.5 Elaborar, difondre i implantar materials AV en SSiR3.1.1.6 Crear grups educatius en SSiR3.1.1.7 Activitats de captació de població immigrada en risc envers la SSiR

3.1.2 Intervencions específiques en l’àmbit de la salut mental i adiccionsACTIVITATS

3.1.2.1 Revisar, difondre i implantar el protocol de salut mental i immigració3.1.2.2 Formació específica per a professionals de la xarxa3.1.2.3 Dissenyar programes de prevenció en poblacions més vulnerables3.1.2.4 Conèixer les característiques de la població imm drogodependent3.1.2.5 Definir intervencions específiques davant les drogodependències3.1.2.6 Revisar el circuit de la TSI i proposar millores per imm amb Ddepen

3.1.3 Intervencions específiques en l’àmbit de la TBCACTIVITATS

3.1.3.1 Revisar, difondre i implantar el protocol d’atenció a la TBC en imm3.1.3.2 Elaborar, difondre i implantar materials educatius en TBC3.1.3.3 Definir i implantar intervencions específiques de control i seguiment

3.1.4 Intervencions específiques en l’àmbit de VIH/SIDA i ITSACTIVITATS

3.1.4.1 Conèixer les característiques de la PI que presenta ITS3.1.4.2 Definir intervencions específiques davant les ITS3.1.4.3 Implementar activitats de captació de població immigrada de risc

envers les ITS3.1.4.4 Facilitar l’accessibilitat als SS a la PI al tract ETS en sit adm irregular3.1.4.5 Activitats d’educació i informació a la comunitat

3.1.5 Intervencions específiques en l’àmbit de malalties parasitaries i importadesACTIVITATS

3.1.5.1 Actualitzar, difondre i implantar la guia de pràctica clínica enel diagnòstic, control i tractament de les malalties parasitàries a la PI

3.1.5.2 Identificació i adaptació de la xarxa de laboratoris microbiològicsa les necessitats per garantir un correcte diagnòsticde les malalties parasitàries

3.1.6 Intervencions específiques en l’àmbit de la nutrició i l’alimentacióACTIVITATS

3.1.6.1 Elaborar, difondre i implantar un programa de suport als professionals3.1.6.2 WEB:Acompanyament per als professionalsen relació al consell alim3.1.6.3 Elaborar, difondre i implantar materials específics per col.lectius3.1.6.4 Elaborar, difondre i implantar guies de consell alimentarii

educació nutricional3.1.7 Intervencions específiques en l’àmbit de les mutilacions genitals femenines. Suport als professionals sanitaris

ACTIVITATS3.1.7.1 Formació específica pels professionals de Sanitat Respon, 112, etc.3.1.7.2 Establir línies d’assessorament a professionals i famílies sobre MGF3.1.7.3 Registre de casos per tal de centralitzar el coneixement

d’aquest fenomen

any

2005

Gen

. 200

6F

ebr.

2006

Mar

ç 20

06A

br. 2

006

Mai

g 20

06Ju

ny 2

006

Jul.

2006

Ag.

200

6S

et. 2

006

Oct

. 200

6N

ov. 2

006

Des

. 200

6G

en. 2

007

Feb

r. 20

07M

arç

2007

Abr

. 200

7M

aig

2007

Juny

200

7Ju

l. 20

07A

g. 2

007

Set

. 200

7O

ct. 2

007

Nov

. 200

7D

es. 2

007

Línia 2 Millorar l’accessibilitat de la població immigrada a la salut i als serveis sanitaris, mitjançant els plansd’acollida, mediació i formació dels professionals

Objectiu operatiu 2.1 Elaborar un Pla d’Acollida per millorar, coordinar i optimitzar la informació i l’accés de la població immigrada a lasalut i als serveis

PROJECTES

2.1.1 Pla d’Acollida ACTIVITATS2.1.1.1 Constitució d’un grup de treball

per definir un model d’acollida2.1.1.2 Elaboració dels continguts del PA2.1.1.3 Elaboració de materials audiovisuals2.1.1.4 Elaborar nous materials (càpsules)

per a grups específics2.1.1.5 Traducció, edició de nous materials

escrits de formació e informació2.1.1.6 Implementar el PLA D’ACOLLIDA2.1.1.7 Avaluar l’ús dels materials d’acollida

Projecte USABILITATObjectiu operatiu 2.2 Definir i consensuar un model i un Pla de Mediació2.2.2 Pla de Mediació ACTIVITATS

2.2.1.1 Constitució d’un grup de treball2.2.1.2 Analitzar la situació actual

de l’oferta de serveis de mediació2.2.1.3 Realitzar l’inventari d’activitats

relacionades amb la mediació2.2.1.4 Analitzar les expectatives,

demandes i necessitats2.2.1.5 Elaborar i proposar el model

de mediació2.2.1.6 Negociar i pactar amb SCS – ICS

i sector implicat2.2.1.7 Implementar un Projecte de

mediació a cada un dels territoris2.2.1.8 Impulsar la formació reglada /

validada sobre mediació(salut)2.2.1.9 Creació d’un sistema d’avaluació

i monitorització del model de med.Objectiu operatiu 2.2 Elaborar un Pla de Formació per els profesionals

2.2.3 Pla de Formació ACTIVITATS2.2.3.1 Constitució d’un grup de treball2.2.3.2 Identificar les necessitats

de formació2.2.3.3 Proposta d’activitats formatives,

suficients i sostenibles2.2.3.4 Desplegar el programa de formació

en els diversos territoris2.2.3.5 Formació de formadors2.2.3.6 Inclusió de materials en format

escrit i audiovisuals a la web.

any

2005

Gen

. 200

6F

ebr.

2006

Mar

ç 20

06A

br. 2

006

Mai

g 20

06Ju

ny 2

006

Jul.

2006

Ag.

200

6S

et. 2

006

Oct

. 200

6N

ov. 2

006

Des

. 200

6G

en. 2

007

Feb

r. 20

07M

arç

2007

Abr

. 200

7M

aig

2007

Juny

200

7Ju

l. 20

07A

g. 2

007

Set

. 200

7O

ct. 2

007

Nov

. 200

7D

es. 2

007

138 139


12. Annexos

Mapes de les comarques que tenen un percentatge igual o superior al 12 % depoblació estrangera i la distribució percentual en aquestes comarques de la pobla-ció estrangera segons país d’origen.

12.6. Poblacióimmigrant percomarques ipaís d’origen

Alemanya

Rep. Dominicana

Colòmbia

Ucraïna

Bulgària

Argentina

Equador

Rumania

Marroc

Gráfic I. Distribució de nacionalitats al Solsonés.

0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0% 60,0%

1,1%

1,1%

1,9%

3,6%

3,7%

5,2%

5,3%

7,9%

56,9%

SOLSONÉS21%

Uruguay

Argentina

Índia

Romania

Nigèria

Colòmbia

Equador

Ghana

Marroc

Gráfic II. Distribució de nacionalitats a Osona.

0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0% 60,0%

1,4%

1,6%

1,7%

2,3%

2,5%

4,6%

5,9%

8,0%

55,0%

OSONA13%

Colómbia

Regne Unit

Argentina

Equador

Romania

Bolívia

Alemanya

França

Marroc

Gráfic III. Distribució de nacionalitats a l’Alt Empordá.

0,0% 5,0% 10,0% 15,0% 20,0% 25,0% 30,0%

2,8%

3,0%

3,2%

3,5%

4,1%

4,9%

7,3%

12,3%

29,0%

ALT EMPORDÁ21%

Figura 1

Figura 2

Figura 3

CRONOGRAMA ACTIVITATS DEL PLA DIRECTOR D’IMMIGRACIÓ

Organització territorial i implantació del Pla Director d’Immigració

Taula central d’Immigració i SalutACTIVITATS

Constitució de la Taula, primeraconvocatoria de reunióDefinir el pla d’acció, aprovar i donarsuport als plans de les taules de lesregions i dels GTSRelitzar el seguiment i l’avaluació de laimplantació (acollida, mediació i formació)

Taules Regionals d’Immigració i SalutACTIVITATS

Constitució i desenvolupament dela taula de la regió de GironaConstitució i desenvolupamentde taules pilot a 2 regionsAvaluació de taules

Taules d’Immigració i Salut als Governs Territorials de SalutACTIVITATS

Constitució i desenvolupamentde les taules de Lleida, Maresme,Baix Llobregat Litoral, Garrafi Vallès OrientalConstitució i desenvolupamentde taules pilot de Barcelonai Terres de l’EbreAvaluació de taules

Línia 4 Reordenar i coordinar la xarxa d’unitats de salut internacional de refèrenciaObjectiu operatiu 4.1 Proposar un model integral d’unitats de salut internacional

PROJECTES

4.1.1 Reordenació iplanificació de les USI ACTIVITATS

4.1.1.1 Creació d’un grup de treball4.1.1.2 Definició del concepte i model

assistencial de la salut internacional4.1.1.3 Elaborar i difondre els protocols

assistencials del consell pre-viatge4.1.2 Coordinacióde les USI ACTIVITATS

4.1.2.1 Elaborar un plec de propostesde coordinació funcional

Objectiu operatiu 4.2 Realitzar l’acreditació de les USI4.2.1 Anàlisi per

l’acreditació de les USIs ACTIVITATS4.2.1.1 Identificar les USIs en funció

de la definició del model4.2.1.2 Fer un cens dels professionals

que hi treballen4.2.1.3 Proposar l’adaptació a les

necessitats de cada territori4.2.1.4 Fer una proposta d’acreditació

de les USIs4.2.1.5 Fer una proposta de validació

de les competencies

any

2005

Gen

. 200

6F

ebr.

2006

Mar

ç 20

06A

br. 2

006

Mai

g 20

06Ju

ny 2

006

Jul.

2006

Ag.

200

6S

et. 2

006

Oct

. 200

6N

ov. 2

006

Des

. 200

6G

en. 2

007

Feb

r. 20

07M

arç

2007

Abr

. 200

7M

aig

2007

Juny

200

7Ju

l. 20

07A

g. 2

007

Set

. 200

7O

ct. 2

007

Nov

. 200

7D

es. 2

007

any

2005

Gen

. 200

6F

ebr.

2006

Mar

ç 20

06A

br. 2

006

Mai

g 20

06Ju

ny 2

006

Jul.

2006

Ag.

200

6S

et. 2

006

Oct

. 200

6N

ov. 2

006

Des

. 200

6G

en. 2

007

Feb

r. 20

07M

arç

2007

Abr

. 200

7M

aig

2007

Juny

200

7Ju

l. 20

07A

g. 2

007

Set

. 200

7O

ct. 2

007

Nov

. 200

7D

es. 2

007

141


140

12. Annexos

Ucraïna

Lituània

Colòmbia

Suïssa

Equador

Regne Unit

Pakistan

Romania

Marroc

Gráfic IX. Distribució de nacionalitats al Baix Ebre.

0,0% 5,0% 10,0% 15,0% 20,0% 25,0%

2,4%

2,4%

2,4%

3,0%

6,0%

7,0%

8,1%

17,4%

23,9%

Mauritània

Senegal

Equador

Xina

Romania

Colòmbia

Argentina

Gàmbia

Marroc

Gráfic VIII. Distribució de nacionalitats al Pla de L’Estany.

0,0% 5,0% 10,0% 15,0% 20,0% 25,0% 30%

2,4%

2,7%

2,9%

3,7%

4,2%

5,2%

5,9%

24,0%

26,5%

BAIX EBRE16%

PLA DE L’ESTANY13%

Bolivia

Itàlia

França

Equador

Alemanya

Argentina

Colòmbia

Romania

Marroc

Gráfic XII. Distribució de nacionalitats al Baix Camp.

0,0% 5,0% 10,0% 15,0% 20,0% 25,0% 30,0% 35,0%

2,8%

3,0%

3,2%

3,5%

4,1%

4,6%

5,7%

11,7%

32,2%

Argèlia

Lituània

Moldavia

Alemanya

Ucraïna

Colòmbia

Equador

Marroc

Romania

Gráfic X. Distribució de nacionalitats al Montsiá.

0,0% 5,0% 10,0% 15,0% 20,0% 25,0% 30,0% 35,0% 40,0%

2,0%

2,1%

2,5%

2,5%

3,3%

4,7%

8,5%

13,3%

37,1%

BAIX CAMP14%

MONTSIÁ16%

Figura 8

Figura 9

Figura 11

Figura 10

Rússia

Alemanya

Països Baixos

Argentina

Equador

França

Romania

Regne Unit

Marroc

Gráfic IV. Distribució de nacionalitats al Baix Empordá.

0,0% 5,0% 10,0% 15,0% 20,0% 25,0% 30,0% 35,0% 40,0% 45,0%

2,7%

3,1%

3,1%

3,6%

3,6%

3,8%

5,0%

5,2%

40,7%

BAIX EMPORDÁ19%

Alemanya

Rússia

Itàlia

Uruguay

Índia

Argentina

Romania

Gàmbia

Marroc

Gráfic V. Distribució de nacionalitats a la Selva.

0,0% 2,0% 4,0% 6,0% 8,0% 10,0% 12,0% 14,0% 16,0%

3,7%

4,0%

4,3%

4,8%

5,0%

6,7%

7,4%

7,5%

14,9%

SELVA17%

Itàlia

Senegal

Argentina

Equador

Colòmbia

Romania

Hondures

Gàmbia

Marroc

Gráfic VI. Distribució de nacionalitats al Gironés.

0,0% 5,0% 10,0% 15,0% 20,0% 25,0% 30,0% 35,0%

2,0%

2,3%

2,9%

3,4%

4,5%

5,6%

6,7%

10,9%

31,2%

GIRONÉS16%

Mauritània

Argentina

Equador

Colòmbia

Romania

Xina

Índia

Marroc

Gámbia

Gráfic VII. Distribució de nacionalitats al Garrotxa.

0,0% 2,0% 4,0% 6,0% 8,0% 10,0% 12,0% 14,0% 16,0% 18,0%

2,6%

2,7%

4,2%

5,1%

9,5%

15,1%

15,1%

16,8%

17,6%

GARROTXA12%

Figura 4

Figura 5

Figura 6

Figura 7

142 143


12. Annexos

Gàmbia

Nigéria

Mali

Equador

Senegal

Argèlia

Colòmbia

Romania

Marroc

Gráfic XVII. Distribució de nacionalitats al Segriá.

0,0% 5,0% 10,0% 15,0% 20,0%

3,2%

3,3%

3,5%

3,7%

3,9%

6,2%

6,3%

15,2%

18,6%

Equador

Perú

Xina

Polònia

Argèlia

Colòmbia

Senegal

Romania

Marroc

Gráfic XVI. Distribució de nacionalitats al Pla d’Urgell.

0,0% 5,0% 10,0% 15,0% 20,0% 25,0% 30,0% 35,0%

2,0%

2,1%

2,8%

2,8%

4,8%

5,0%

6,5%

21,2%

32,6%

SEGRIÁ13%

PLA D’URGELL14%

Portugal

Bolívia

Argentina

Equador

França

Colòmbia

Marroc

Argélia

Romania

Gráfic XVIII. Distribució de nacionalitats a la Vall d’Áran.

0,0% 5,0% 10,0% 15,0% 20,0% 25,0%

4,3%

4,9%

5,2%

5,3%

6,3%

7,5%

11,9%

12,5%

22,4%

VALL D’ARAN16%

Moldàvia

Uruguai

Equador

Romania

Argentina

Portugal

França

Colombia

Bolívia

Gráfic XIX. Distribució de nacionalitats a la Cerdanya.

0,0% 5,0% 10,0% 15,0% 20,0% 25,0%

4,2%

4,4%

4,6%

5,5%

5,9%

6,1%

6,5%

8,9%

24,4%

CERDANYA15%

Figura 16

Figura 17

Figura 18

Figura 19

Brasil

França

Alemanya

Itàlia

Equador

Colòmbia

Argentina

Romania

Marroc

Gráfic XII. Distribució de nacionalitats al Baix Penedés.

0,0% 5,0% 10,0% 15,0% 20,0% 25,0% 30,0% 35,0% 40,0% 45,0%

2,4%

2,9%

3,2%

3,6%

3,7%

5,6%

6,1%

6,5%

42,6%

BAIX PENEDÉS14%

Regne Unit

Xina

Itàlia

Equador

Senegal

Argentina

Romania

Colòmbia

Marroc

Gráfic XIII. Distribució de nacionalitats al Tarragonés.

0,0% 5,0% 10,0% 15,0% 20,0% 25,0%

2,6%

2,9%

3,6%

3,9%

4,7%

6,4%

7,6%

9,6%

23,1%

TARRAGONÉS14%

Gàmbia

Rep. Dominicana

Egipte

Bulgària

Mali

Senegal

Romania

Marroc

Ucrania

Gráfic XIV. Distribució de nacionalitats a la Segarra.

0,0% 5,0% 10,0% 15,0% 20,0% 25,0%

1,5%

2,1%

4,2%

4,4%

5,7%

6,0%

18,0%

18,7%

24,2%

SEGARRA20%

Xina

Argèlia

Rep. Dominicana

Guinea

Senegal

Colòmbia

Ucrania

Romania

Marroc

Gráfic XV. Distribució de nacionalitats a l’Urgell.

0,0% 5,0% 10,0% 15,0% 20,0% 25,0% 30,0% 35,0% 40,0%

1,8%

2,8%

3,3%

3,4%

3,8%

5,8%

8,0%

15,3%

37,9%

URGELL15%

Figura 12

Figura 13

Figura 14

Figura 15

144 145


12. Annexos

12.7. Llistatd’acrònims

AATRM: Agència d’Avaluació de Tecnologia i Recerca MèdiquesABS: Àrea Bàsica de la SalutASPB: Agència de Salut Pública de BarcelonaASPCAT: Agència de Salut Pública de CatalunyaCAP: Centre d’Assistència PrimàriaCEESCAT: Centre d’Estudis epidemiológics sobre la SIDA a CatalunyaDGPA: Direcció General de Planificació i AvaluacióDS: Departament de SalutGT: Grup de TreballGTS: Governs Territorials de SalutICS: Institut Català de la SalutIDESCAT: Institut d’Estadística de CatalunyaIES: Institut d’Estudis de la SalutINE: Instituto Nacional de EstadísticaITS: Infeccions de Transmissió SexualIVE: Interrupció Voluntària de l’embaràsMDO: Malalties de Declaració ObligatòriaMGF: Mutilacions Genitals FemeninesONG: Organització no governamentalPA: Pla d’AcollidaPAPPS: Programa d’Activitats Preventives i de Promoció de la SalutPASSIR: Programa d’Atenció a la Salut Sexual i ReproductivaPDI: Pla Director d’ImmigracióPF: Pla de FormacióPIA: Pla Integral d’AcollidaPM: Pla de MediacióRCA: Registre Central de Persones AsseguradesRIVEMTI: Recerca i Vigilància Epidemiològica en Malalties tropicals i ImportadesSIDA: Síndrome Inmunodeficiencia humanaTBC: TuberculosiTSI: Targeta Sanitària IndividualUAB: Universitat Autònoma de BarcelonaUB: Universitat de BarcelonaUE: Unió EuropeaUFSI: Unitats Funcionals de Salut InternacionalUPF: Universitat Pompeu FabraVIH: Virus de la Inmunodeficiència HumanaVPH: Virus del Papiloma Humà

Colòmbia

Equador

Alemanya

Romania

Itàlia

França

Regne Unit

Argentina

Marroc

Gráfic XXI. Distribució de nacionalitats al Garraf.

0,0% 2,0% 4,0% 6,0% 8,0% 10,0% 12,0% 14,0% 16,0% 18,0%

4,2%

4,5%

4,9%

5,9%

6,3%

6,6%

6,7%

9,8%

16,6%

Itàlia

Argentina

Bolivia

Colòmbia

Xina

Perú

Pakistan

Marroc

Equador

Gráfic XX. Distribució de nacionalitats al Barcelonés.

0,0% 2,0% 4,0% 6,0% 8,0% 10,0% 12,0% 14,0% 16,0%

4,2%

4,4%

4,6%

5,5%

5,9%

6,1%

6,5%

8,9%

15,0%

GARRAF14%

BARCELONÉS15%

Figura 20

Figura 21

146 147


12. Annexos

12.8. Decret de creació del pla director d’immigració

148 149


12. Annexos

1. Pla de Ciutadania i Immigració 2005-2008. Secretaria per a la Immigració Departament de Benestar i Família.Generalitat de Catalunya. http://www.gencat.net/benestar/societat/convivencia/immigracio/pla/index.htm.2. Anàlisi de la situació dels serveis de mediació. Unitat de Recerca Qualitativa. Fundació Dr. Robert .UAB.Pla M, Masip M, Lurbe K, Gil E, Chela, X. Novembre 2005.3. Anàlisi de la situació dels serveis de mediació. Unitat de Recerca Qualitativa. Fundació Dr. Robert .UAB.Pla M, Masip M, Lurbe K, Gil E, Chela, X. Novembre 2005.4. Anàlisi de la situació dels serveis de mediació. Unitat de Recerca Qualitativa. Fundació Dr. Robert. UAB.Pla M, Masip M, Lurbe K, Gil E, Chela, X. Novembre 2005.5. Definició del Pla director d’immigració i cooperació. 2005.6. Standards de formation pour les interprets communitaires et mediateurs culturels dans le domaine de lasanté, du social et de la formation. Rapport final Berne 2002.7. Comissió per la Mediació Intercultural en Salut a Catalunya.8. Racial and Ethnic Disparities in Health Care. A Position Paper of the American College of Physicianshttp://www.annals.org/cgi/content/abstract/141/3/226 (1-5-2006).9. Definició d’agent de salut. Programes Intervenció Comunitària. UMTIVI.1999.10. Anàlisi de la situació dels serveis de mediació. Unitat de Recerca Qualitativa. Fundació Dr. Robert .UAB. PlaM, Masip M, Lurbe K, Gil E, Chela, X. Novembre 2005.11. American College of Physicians-American Society of Internal Medicine. “Cross- Culture Primary Care: APatient-Based Approach” Ann Intern Med 1999; 130; 829-834.12. American College of Physicians “Racial and Ethnic Disparities in Health Care. A Position Paper” Ann InternMed 2004; 141; 226-232.13. Berra S, Elorza Ricart JM, Bartomeu N, Hausmann S, Serra-Sutton V, Rajmil L. Necessitats en salut i utilitza-ció dels serveis sanitaris en la població immigrant a Catalunya. Revisió exhaustiva de la literatura científica.Barcelona: Agència d’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques. CatSalut. Departament de Sanitat iSeguretat Social. Generalitat de Catalunya. Maig de 2004.14. DECRET 40/2006, de 14 de març, pel qual es crea el Pla director d’immigració i cooperació en l’àmbit de lasalut i el seu Consell Assessor. DOGC núm. 4594, 16.03.06. https://www.gencat.net/diari/4594/06053014.htmhttp://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/html/ca/dir439/doc10365.html.