pla director de la societat de la informaciÓ de tortosa · gradual i solidaria, aprofitant les...

Pla Director de la Societat de la Societat de la Informació de Tortosa Línies estratègiques, programes i accions 1

Ajuntament de Tortosa

Entitat col·laboradora

PPLLAA DDIIRREECCTTOORR DE LA SOCIETAT DE

LA INFORMACIÓ DE TORTOSA


SUMARI 1. EL PLA DIRECTOR DE LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE TORTOSA 4 1.1 Tortosa davant la Societat de la Informació 5 1.1.1 Motivació 5 1.1.2 Els Plans Directors per la Societat de la Informació 5 1.1.3 Objectius generals 6 1.2 Organització del Pla 7 1.2.1 Consell General 7 1.2.2 Comissió Directora 7 1.2.3 Comissions de Treball 8 1.2.4 Web del Pla 8 1.3 Metodologia i etapes d’elaboració del Pla 9 1.3.1 Fase I. Organització i treballs previs 9 1.3.2 Fase II. Diagnòstic 10 1.3.3 Fase III. Pla d'Acció 2002-2007 11 1.3.4 Fase IV. Pla d'Acció 2003 11 1.4 El desplegament del Pla Director 12 1.4.1 L'estructura organitzativa 12 1.4.2 Metodologia de la implementació 12 1.4.3 Seguiment i avaluació 13 1.4.4 Horitzó temporal 14

2. DIAGNÒSTIC 15 2.1 El posicionament de Tortosa. Influència de l'entorn territorial i socioeconòmic 16 2.1.1 L'entorn territorial 17 2.1.2 L'entorn socioeconòmic 19 2.2 Document base. Punts forts, incerteses, estat desitjable i àrees de millora 22 2.2.1 Infrastructures de telecomunicacions 23 2.2.2 Ciutadans 26 2.2.3 Activitat econòmica 29 2.2.4 Turisme i cultura 34 2.2.5 Administració Oberta 37 2.3 Aportacions de les Comissions de Treball. 41 2.2.1 Infrastructures de telecomunicacions 42 2.2.2 Ciutadans 44 2.2.3 Activitat econòmica 46 2.2.4 Turisme i cultura 47 2.2.5 Administració Oberta 49


3. PLA D'ACCIÓ 2002 - 2007. LÍNIES ESTRATÈGIQUES I PROJECTES 51 3.1 Línia Estratègica 1: Desplegament de les infrastructures de telecomunicacions 55 3.1.1 Xarxes privades 56 3.1.2 Xarxes públiques 56 3.1.3 Planificació i regulació 57 3.1.4 Comunicació amb els ciutadans 57 3.1.5 Portal Internet de ciutat 57 3.2 Línia estratègica 2: Ciutadans 59 3.2.1 Accés per a tothom 60 3.2.2 Formació i noves tecnologies 60 3.2.3 Cultura Digital 61 3.2.4 Ciutat digital 62 3.3 Línia Estratègica 3: Activitat econòmica 63 3.3.1 Creació de nous llocs de treball 64 3.3.2 Atracció de noves inversions 65 3.4 Línia Estratègica 4: Turisme i Cultura 67 3.4.1 Impulsar i divulgar la marca, els equipaments i les infraestructures 68 3.4.2 Produir activitats turístiques i culturals 68 3.5 Línia Estratègica 5: Administració Oberta 69 3.5.1 Reorganització de l’Administració Municipal 70 3.5.2 Millora de la prestació dels serveis als ciutadans 71 3.5.3 Coordinació i cooperació amb altres institucions 71 4. PLA D'ACCIÓ 2003. ACCIONS PRIORITÀRIES 72 5. PARTICIPANTS 79 6. BIBLIOGRAFIA 83


11.. EELL PPLLAA DDIIRREECCTTOORR DDEE LLAA SSOOCCIIEETTAATT DDEE LLAA IINNFFOORRMMAACCIIÓÓ DDEE TTOORRTTOOSSAA

Objectius, organització, metodologia i etapes


1. 1. TORTOSA DAVANT LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ

1.1.1. MOTIVACIÓ L’adaptació permanent de la societat als canvis accelerats en els que està immersa des de fa algunes dècades i el fenomen de la globalització econòmica, social, política i mediàtica són el gran repte a superar. Un repte no exclòs d’oportunitats i amenaces. El gran volum d’informació disponible sobre els esdeveniments que succeeixen arreu del món i la velocitat a la que s’intercanvia, té conseqüències immediates en el nostre entorn local i global. Les constants innovacions tecnològiques són l’element sobre el que es fonamenta la revolució postindustrial i configura la Societat de la Informació. Des de l’aparició dels primers ordinadors programables aplicats gairebé en exclusiva al món empresarial i als centres d’investigació, en pocs anys ha crescut de forma exponencial la seva capacitat d’emmagatzemament i potència de càlcul, cada cop en formats més petits i portables. Paral·lelament s’ha reduït de forma constant el seu preu d’adquisició. Si afegim a aquests fenòmens la creixent facilitat d’ús de la tecnologia disponible ens expliquem la popularització de les seves aplicacions i la gran penetració que té en tots els àmbits de la vida. Aquest impacte afecta al conjunt de la societat, incideix en la productivitat i competitivitat de les empreses, en la prestació de serveis essencials com són la salut, l’educació, la seguretat, les comunicacions, les transaccions econòmiques, l’oci... , afecta a persones, empreses, administracions, organitzacions sense ànim de lucre, etc.., i afecta en tots els aspectes i al llarg de tota la vida. La Revolució Industrial es va produir quan les màquines van multiplicar la força de treball muscular; la Revolució Tecnològica esdevé quan les màquines són capaces de multiplicar la capacitat de treball intel·lectual, basat en el tractament d’unes matèries primes inesgotables, fonts de nova riquesa: la informació i el coneixement. 1.1.2. ELS PLANS DIRECTORS PER LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ En els darrers anys s’han iniciat diversos processos de reflexió impulsats des de tots els nivells de les administracions públiques, motivats per la necessitat de mesurar l’impacte dels canvis que s’estan produint i d’elaborar plans d’acció per aprofitar les seves potencialitats i minimitzar les conseqüències negatives que se’n poden derivar. El fet que s’hagin dut a terme nombroses iniciatives tant a nivell internacional (Al Gore als EEUU, el Llibre Blanc d’en Jacques Delors i l’informe Bangemann, E-Europe “Una societat de la informació per a tots. Pla d’acció”, a nivell europeu) com a nivell nacional (InfoXXI del Govern de l’Estat), i que el Govern de la Generalitat juntament amb el Consorci Local Localret redactessin, fruit d’un procés obert de participació, el Pla Estratègic per a la societat de la informació “Catalunya en xarxa”, no elimina la necessitat que aquestes reflexions, també s’hagin de dur a terme a nivell local. Més aviat tot el contrari, donat que és en l’entorn local, més prop de les persones, on es poden corregir amb més facilitat les desigualtats i on es poden adaptar les solucions a la realitat d’una forma més objectiva i eficient.


Amb l’objectiu de facilitar que aquesta reflexió condueixi a elaborar plans d’actuació amb una orientació estratègica, el procés d’elaboració de plans directors ha esdevingut un eficaç instrument de participació ciutadana. Els plans directors permeten, de forma metòdica, diagnosticar el posicionament dels municipis respecte a l’impacte de les noves tecnologies, conduir un procés obert i participatiu de debat, organitzar els recursos disponibles, identificar actuacions i projectes, consensuar compromisos, organitzar equips de treball i avaluar l’impacte de les mesures introduïdes en els plans d’acció. Una de les funcions de les administracions locals és liderar els grans canvis socials respectant les peculiaritats dels ciutadans i les ciutats, fent que aquests canvis arribin a tothom sense traumes ni desigualtats. Aquest procés ha de permetre implicar tot tipus d’entitats, organitzacions, empreses, professionals, ciutadans, i administracions públiques, i ha de ser un instrument que faciliti la col·laboració entre les iniciatives públiques i privades. Amb la voluntat d’assolir aquest paper, l’ajuntament de Tortosa amb el suport de Localret, ha decidit impulsar el procés de participació ciutadana que ha conduït a la redacció conjunta del Pla Director per a la Societat de la Informació. En la seva redacció han participat totes aquelles persones que a títol individual o col·lectiu estan interessades pel progrés de Tortosa i el seu entorn i el desenvolupament de la societat de la informació. 1.1.3. OBJECTIUS GENERALS DEL PLA

El procés d’elaboració del Pla Director ha servit per a sensibilitzar la societat de Tortosa vers la incorporació a la Societat de la Informació i el Coneixement, de forma consensuada, gradual i solidaria, aprofitant les avantatges i reduint els inconvenients de l’ús de les tecnologies de la informació i les comunicacions. L’objectiu del Pla ha estat dissenyar i implantar un procés que permeti obrir un debat públic per avaluar l’entorn, recollir propostes i arribar a conclusions, que condueixi a l'elaboració del Pla Director per a la Societat de la Informació a Tortosa, alhora que deixant establerts mecanismes i compromisos de persones, entitats i institucions per a continuar reflexionant, proposant i impulsant actuacions davant els nous reptes i oportunitats que pot abordar la ciutat respecte a la societat de la informació. El Pla Director ha de servir per elaborar un pla d’acció a curt, mig i llarg termini, identificar recursos disponibles per la ciutat, identificar líders que estiguin disposats a impulsar aquestes actuacions, consensuar una visió del futur desitjable i comprometre amb decisió els principals agents de la ciutat en la incorporació efectiva de Tortosa a la Societat de la Informació.


1.2. ORGANITZACIÓ DEL PLA

El procés d'elaboració del Pla Director s’ha desenvolupat entre maig de 2001 i novembre de 2002, a partir d’una estructura formada finalment pels següents òrgans operatius: Consell General, Comissió Directora i Comissions de Treball. El procés de participació s'ha fet a partir de les Comissions de Treball i la web del Pla. Tots ells han de desenvolupar tasques diverses i entrellaçades.

1.2.1. CONSELL GENERAL És el màxim òrgan del Pla Director. Els seus membres han de portar a terme el procés de difusió del Pla entre els agents públics i privats, proporcionar elements de diagnòstic, marcar objectius i proposar, validar i si s’escau liderar projectes. Ha de portar, també, el seguiment i control de la Comissió Directora en el seu conjunt així com la validació de les seves actuacions. Les seves funcions principals seran: aprovar i representar l’Organització del Pla Director davant la societat, liderar el procés, assignar autoritat a la resta de l'organització i valorar els avenços del Pla. El Comitè està composat per persones rellevants de la ciutat i representants d 'institucions i associacions. Són membres del Consell els Presidents i secretaris de les Comissions de Treball. 1.2.2. COMISSIÓ DIRECTORA Constituïda pel Director del Pla, el Coordinador del Pla i l'Equip Assessor de Localret. Constitueix el nucli coordinador del Pla. L’objectiu de la Comissió és el de dinamitzar i coordinar els agents implicats en cadascuna de les línies estratègiques i establir un procés de diagnòstic i de definició d’estratègies, objectius i projectes des d’un punt de vista global per a cadascuna de les àrees. Les seves funcions principals seran: impulsar i dirigir el procés d’elaboració del Pla Director, assegurant l'adequada planificació, realització, control i correcció del desenvolupament del mateix. L'Equip Assessor de Localret ha realitzat les

Organització del Pla DirectorOrganització del Pla Director

ESTRUCTURA PERMANENT

PARTICIPACIÓ CIUTADANA

COMISSIÓCOMISSIÓ DIRECTORADIRECTORA

WEB DEL PLAWEB DEL PLA COMISSIONSCOMISSIONSDE TREBALLDE TREBALL

ASSESSORIAASSESSORIALOCALRETLOCALRET

CONSELLCONSELLGENERALGENERAL


tasques d’assessorament tècnic i d’elaboració i redacció del Pla recollint les aportacions fetes pels agents de les diferents àrees. 1.2.3. COMISSIONS DE TREBALL El procés de participació ciutadana, de forma presencial en les diferents Comissions de Treball i virtual a través de la web del Pla Director, ha permès dur a terme una dinàmica de reflexió sobre el posicionament de Tortosa per afrontar el repte que significa l’impacte de les noves tecnologies de la informació i les telecomunicacions en els ciutadans i les ciutats i ha permès identificar propostes d’actuació per superar aquests reptes. Les seves funcions principals han estat: debatre sobre les línies estratègiques a desenvolupar, recollir opinions i iniciatives que permetin elaborar programes i actuacions concretes de treball i redactar les aportacions i els compromisos dins els apartats corresponents del Pla Director. Les Comissions de Treball constituïdes són:

q Infraestructures: amb la participació de tècnics municipals, operadores, companyies de serveis, empreses i ciutadans interessats…

q Activitat econòmica: amb la participació d’empresaris, sindicats, comerciants, … q Ciutadans: amb la participació de membres de la comunitat educativa (mestres,

pares, alumnes…), tècnics municipals, representants mitjans de comunicació, associacions veïnals, culturals, esportives...

q Turisme i Cultura: amb la participació d’agents turístics i culturals. q Administració Oberta: amb la participació de tècnics municipals, gestories,

ciutadans… 1.2.4. WEB DEL PLA La web del Pla (http://www.tortosa.altanet.org:/ajtms/tortosa/socinf/index.html ) ha estat i és un dels instruments més important per donar suport a la participació, a la distribució de documentació i a la presentació del Pla. A través de la web es pot fer arribar l’opinió dins un formulari dissenyat a l’efecte o a través d’un correu electrònic. Les seves funcions principals són: debatre sobre les línies estratègiques a desenvolupar, recollir opinions i iniciatives que permetin elaborar programes i actuacions concretes de treball i redactar les aportacions i els compromisos dins els apartats corresponents del Pla Director. Per assegurar l’èxit de la gestió caldrà garantir un procés de participació obert, ampli i plural en el que han de ser-hi els agents socials interessats; per assegurar l’operativitat, les sessions hauran de ser conduïdes amb eficàcia i orientades a ser productives; per assegurar la creativitat caldrà estimular que es facin aportacions innovadores.


1.3. METODOLOGIA I ETAPES D'ELABORACIÓ DEL PLA

El procés d’elaboració del Pla Director s'ha estructurat en quatre grans fases:

- Fase I. Organització i treballs previs. Aquesta fase comprèn des del disseny de l'estructura organitzativa fins la constitució de les Comissions de Treball.

- - Fase II. Diagnòstic. Aquesta fase comprèn des de la presentació del document

inicial de Diagnòstic fins la finalització del procés de participació desenvolupat en les Comissions de Treball.

- Fase III. Pla d'Acció 2002-2007. Amb base a les propostes formulades a la fase

anterior es desenvolupen les línies estratègiques fins concretar-les en projectes estructurants. Aquesta tercera fase finalitza amb la redacció del Pla d'Acció.

- Fase IV. Pla d'Acció 2003. Del conjunt d'accions i projectes recollides en el Pla

d'Acció s'estableixen un seguit d'accions prioritàries a implementar al llarg del període 2003.

1.3.1. FASE 1. ORGANITZACIÓ I TREBALLS PREVIS En aquesta primera fase es van definir els objectius generals i l'estructura del Pla. Es va posar en marxa l'estructura explicitada al capítol d'organització. Durant aquesta fase també es va recollir informació a través d'entrevistes per la redacció del Document inicial del Diagnòstic i la definició de les línies estratègiques del Pla.

F a s e s d e l P l a D i r e c t o rF a s e s d e l P l a D i r e c t o r

T R E B A L L SP R E V I S

I : O R G A N I T Z A C I Ó , A N À L I S I I D E B A T I N T E R N

Ma ig -S e t e m b r e 2 0 0 1

D I A G N Ò S T I C IE S C E N A R I S D E

F U T U R

I I : R E D A C C I Ó D E L D I A G N Ò S T I C I D E F I N I C I Ó D ’ E S C E N A R I S D E F U T U R A M B C O M I S S I O N S D E T R E B A L L .

Oc tub re 2001 -Ab r i l 2 0 0 2

P L A D ’ A C C I Ó2 0 0 2 - 2 0 0 7

III: D E F I N I C I Ó D ’A C C I O N S I P R O J E C T E S

Ma i g 2 0 0 2 – Ago s t 2 0 0 2

P L A D ’ A C C I Ó2 0 0 3

IV: A C C I O N S I P R O J E C T E P R I O R I T Z A T S . P L A D E I M P L E M E N T A C I Ó I D O C U M E N T F I N A L

S e t e m b r e 2 0 0 2 -N o v e m b r e 2 0 0 2


1.3.2. FASE 2. DIAGNÒSTIC Fruit del procés de diagnòstic, consensuadament i adaptades a les peculiaritats de Tortosa, es van identificar cinc línies estratègiques per debatre en Comissions de Treball i que estructurarien el Pla d'Acció del Pla Director. Aquestes cinc línies van ser: q Línia estratègica 1. Infraestructures de telecomunicacions. S'ha treballat sobre

l’impacte que el desplegament i l’accés a les Infraestructures de telecomunicacions tenen en el desenvolupament de la societat de la informació a Tortosa.

q Línia estratègica 2. Ciutadans. S'han valorat els impactes en els ciutadans de forma

individual i col·lectiva, treballant especialment els elements que incideixen en l’actitud, la capacitació, l’accés no discriminat, l’adaptació a col·lectius específ ics, en l’aprofitament dels recursos educatius i altres recursos públics i privats, i el suport a l’activitat associativa d’associacions veïnals, culturals, esportives...

q Línia estratègica 3. Activitat econòmica. S'han analitzat els elements de major

incidència per les empreses, els comerços, els professionals, la identificació i desenvolupament de nous jaciments d’ocupació, la producció de nous serveis, etc..

q Línia estratègica 4. Turisme i Cultura. Donada la riquesa del patrimoni natural,

històric, urbanístic, arquitectònic i cultural de Tortosa, malgrat pot haver duplicitats entre els aspectes culturals i educatius de la línia Ciutadans i els aspectes de desenvolupament de l’activitat econòmica al voltant del turisme tradicional i l’emergent demanda de turisme cultural es va creure necessari abordar aquesta línia separadament.

q Línia estratègica 5. Administració Oberta. Sovint l’ajuntament esdevé l'empresa

amb més treballadors i amb major pressupost del municipi, punt de referència obligada en la vida col·lectiva. En aquesta vessant, l’ajuntament té la responsabilitat de ser exemple d’organització moderna, eficient, eficaç, orientada al servei als ciutadans, immersa en una cultura de millora permanent, que aplica adequadament la tecnologia administrant correctament els recursos públics. I ho ha de fer coordinadament amb les iniciatives impulsades per la resta d’administracions amb les que ha d’integrar processos que donin satisfacció als serveis demandats amb plena seguretat i garantia jurídica a les transaccions. Els ciutadans i els interessats en els assumptes municipals demanden de l’administració pública els mateixos estàndards de qualitat que obtenen de les empreses de servei i altres organitzacions del seu entorn. Si bé sovint aquesta demanda no s’expressa obertament si que es manifesta en forma d’insatisfacció pels serveis obtinguts en relació al cost d’obtenir -los. És responsabilitat dels poders públics impulsar els processos de racionalització dels serveis, coordinar i col·laborar amb la resta de les administracions que actuen en el mateix territori i comparteixen procediments, i d’obrir nous canals de relació amb els seus usuaris que garanteixin l’adaptació de la prestació a la dinàmica del seu entorn (disponibilitat remota dels serveis 24h al dia i 365 dies l’any) assegurant un tractament no discriminatori, de forma transparent i democràtica.

En aquesta fase del Pla és quan es van desenvolupar les sessions de les Comissions de Treball. Els objectius eren: consensuar el diagnòstic; debatre les tres o quatre línies de programes estratègics prioritàris i els objectius concrets per a cada programa.

Les sessions es van desenvolupar de la següent manera:


q Sessió 1: Presentació dels motius, objectius, metodologia de treball i calendari del

conjunt del Pla Director. q Sessió 2: Diagnosi en comú, cerca de punts forts, inventari de projectes, inventari de

recursos i objectius a curt i mig termini.

q Sessió 3: Cerca d’àrees de millora, elaboració de propostes d’actuació i projectes, i identificació de potencials impulsors.

Aquesta fase va cloure amb la redacció final del Document de Diagnòstic que recollia les aportacions de les Comissions de Treball 1.3.3. FASE 3. PLA D'ACCIÓ 2002-2007 Durant aquesta etapa el treball ha estat centrat en la Comissió Directora amb dues funcions: articular el Pla Director en un Pla d'Acció i l'impuls de projectes prioritàris. En el procés d’elaboració del Pla, s’ha aconseguit anar més enllà de la formulació d’estratègies a seguir i d’objectius a assolir. Com a resultat d’un important procés de concreció, s’han identificat i formulat un gran nombre de projectes. El Pla Director és, doncs una proposta de pla d’acció, és a dir, inclou un conjunt de mesures concretes a implementar, previ estudi de la seva viabilitat i priorització. En la segona vessant des de la Comissió Directora s'ha impulsat un conjunt de projectes i actuacions sorgit del Pla i que calia desenvolupar per raons d’oportunitat. Concretament han estat:

- El desenvolupament del Pla de Telecomunicacions entre equipaments municipals;

- L’adhesió al conveni signat entre Localret i els operadors d’infraestructures de telecomunicació per l’actuació en projectes de nova urbanització;

- L’adaptació del programa funcional de la Biblioteca Central Comarcal a la societat del coneixement;

- El disseny del Projecte Administració Oberta a l’Ajuntament de Tortosa; - La redacció de la proposta de Centre Internet per a presentar a la

convocatòria de la Generalitat de Catalunya per a subvencionar la creació de la xarxa de centres internet;

- La redacció del projecte de millora de la web municipal; - ..........

1.3.4. FASE 4. PLA D'ACCIÓ 2003 La priorització pel Pla d'Acció per l'any 2003 s'ha fet en funció dels següents elements:

q L’impacte de cada projecte sobre la pròpia línia estratègica q L’impacte de cada projecte sobre la totalitat del Pla d’Acció q Grau de viabilitat del projecte i possibilitat real (a partir de comptar amb tots els

recursos) d’implementar el projecte a curt termini. q El caràcter exemplificador o dinamitzador


En funció dels criteris de viabilitat dels projectes establerts més amunt, s’ha considerat un seguit d’accions prioritàries per a implementar al llarg del 2003 donat el grau d’elaboració del projecte i la seva incidència tant en l’impuls de la línia estratègica com en l’assoliment dels objectius específics i generals del Pla. En conjunt, es proposen 19 grans accions. Aquest és una part d’aquest Pla d’Acció 2002-2007 i està constituït per les accions prioritàries. 1. 4. EL DESPLEGAMENT DEL PLA DIRECTOR Per a implementar el Pla, una vegada identificats i formulats els projectes, els esforços s’han de dirigir ara a traslladar aquests projectes a un nivell més operatiu: els projectes s’han de traduir en accions, agents i recursos. L’etapa de la implementació representa, doncs, un moment en el desenvolupament del Pla d’igual o major importància que l’etapa de la seva formulació. De la traducció dels projectes en realitats dependrà l’assoliment dels objectius fixats així com l’èxit i la continuïtat del Pla. Per aquest motiu cal assegurar un seguiment complert i adient en funció de la naturalesa i el grau de dificultat de cada projecte. En concret, en la implementació caldrà atendre a diversos elements: l’estructura organitzativa que coordinarà la implementació; la metodologia a seguir i el marc temporal de la implementació i del desenvolupament general del Pla. 1.4.1. L'ESTRUCTURA ORGANITZATIVA La traducció de les directrius, objectius i projectes formulats en el Pla en accions requereix del manteniment de l'estructura organitzativa creada per al desenvolupament del Pla. Aquesta estructura quedaria constituïda com una estructura mixta en la que es combinen els equips de participació fixa amb els de participació variable. q Estructura de participació fixa. A partir de diversos agents, s’encarregaria dels

lideratge i la coordinació del procés de seguiment, implementació i avaluació del Pla en la seva totalitat. Aquesta estructura quedaria constituïda pel Consell General (que mantindrà les seves funcions actuals adaptades a les noves fases més operatives) i la Comissió Directora del Pla.

q Estructura de Participació variable. Aquesta estructura quedarà conformada pels

grups específics d’impuls generats en l’àmbit del Pla, per grups de treball generats en qualsevol dels altres òrgans de participació per a la resolució d’aspectes específics i per aquelles persones que tinguin participacions puntuals ja sigui com a ciutadans o com a experts en el procés d’implementació.

Es posarà també en funcionament la segona fase de la web del Pla. Aquest haurà d’esdevenir un canal específic d’informació periòdica sobre el desenvolupament del Pla i hauran de convertir-se en un espai per a canalitzar l’opinió dels ciutadans així com les diferents aportacions que vagin fent. S’haurà de garantir la relació constant amb el ciutadà amb l’objectiu d’assolir un procés d’implementació consensuat. 1.4.2. METODOLOGIA DE LA IMPLEMENTACIÓ El gran nombre de projectes diversos a implementar, el diferent paper que tenen en cadascuna de les línies estratègiques, el grau desigual d’elaboració, els agents implicats i la


manca de pressupost global per a realitzar el Pla fan del procés d’implementació un procés complex que cal coordinar, gestionar i seguir eficaçment. Es recomana una metodologia d’implementació basada en quatre elements interrelacionats:

- les fitxes de seguiment dels projectes; - paral·lelament es recomana organitzar aquestes accions a partir de períodes

temporals definits, aconsellablement de caràcter anual que permetin distingir diverses fases del procés d’implementació dels projectes plantejats.. el diagnòstic o estat de la qüestió;

- constitució de grups d’impuls pels projectes - i lideratge del Consell General.

La complexitat del Pla fa necessària, per iniciar la implementació, una primera tasca de operativització de la cartera de projectes a partir de l’establiment d'unes fitxes resum de definició i seguiment. Cada projecte ha de concretar-se en un fitxa en la que hi consti tota la informació prèvia necessària per a plantejar la seva implementació al temps que permeti captar l’evolució del projecte amb l’objectiu de coordinar-ne el seguiment. En concret ha de recollir:

q Objectius i requeriments. q Principals fases i fites de desenvolupament. q L’estat actual d’elaboració del projecte. (L’estat de situació). q El responsable de la seva implementació. q Els participants i la seva funció. q Els recursos necessaris i la seva disponibilitat ((humans, econòmics i materials). q Prioritat del projecte. q Horitzó temporal.

De l’elaboració d’aquestes fitxes ha de sortir les diferents prioritats de projectes a implementar. Tot aquest procés ha de derivar en els plans d’acció anuals que han de preveure les accions a realitzar durant tot el període per a implementar els projectes. El Pla Director defineix com a horitzó temporal l'any 2007. En els Plans d’acció anuals es seleccionaran els projectes a implementar aquell any en funció de la priorització realitzada. El detall del Pla d'Acció pel 2003 es recull al final del document. Es concretarà també els grups específics d’impuls i les tasques a realitzar (principalment l’elaboració de l’avantprojecte i la recerca de recursos per a la seva execució), els agents implicats i els recursos necessaris. D’aquí haurà de sortir un avantprojecte. Aquest procés estarà coordinat per Comissió Directora del Pla. Paral·lelament s’engegarà un procés d’anàlisi, difusió i generació de noves idees a partir de la convocatòria dels membres del Consell General així com dels ciutadans a partir de la difusió dels avantprojectes i de l’obertura d’espais de participació i opinió. Tot plegat haurà de derivar en un procés dinàmic d’innovació permanent. 1.4.3. SEGUIMENT I AVALUACIÓ Una vegada establerts els Plans d’Acció anuals, caldrà establir una metodologia de seguiment del procés d’implementació de cada projecte. En aquest punt serà convenient també combinar una tasca de coordinació tècnica interna amb la difusió pública del procés. Pel que fa a la primera es fa recomanable novament l’establiment d’un sistema de fitxes però ara de seguiment. Paral·lelament, caldrà establir canals estables de difusió i comunicació amb els ciutadans amb l’objectiu de garantir el seguiment del procés. Les publicacions i la pàgina web podran ser les vies més eficients. Caldrà també mantenir una visió general del


procés d’implementació de tot el Pla a partir del balanç dels projectes realitzats i per realitzar així com dels recursos utilitzats. Finalment, quan el Pla ja estigui implementat en gran part caldrà iniciar un procés d’avaluació de la implementació i dels projectes així com de revisió, si cal, del Pla. Aquesta avaluació s’haurà d’articular en funció d’un seguit d’indicadors que donin compte del grau s’estan assolint els objectius fixats en el Pla. En concret es proposen tres tipus d’indicadors:

q Els d’execució: avaluen el mateix desenvolupament dels projectes q Els d’impacte: indiquen la incidència dels projectes en els objectius q Els de ciutat: indiquen l’avançament del sector i la ciutat cap a l’horitzó establert

pel Pla Estratègic. 1.4.4. HORITZÓ TEMPORAL El Pla Director es va iniciar el maig del 2001 i es defineix com horitzó temporal l’any 2007. A continuació es presenten les fases del Pla temporalitzades. INICI Maig 2001 bFASE I. Organització Maig 2001 - setembre 2001 b

FASE II. Diagnòstic Octubre 2001 - abril 2002 bFASE III. Pla d'Acció 2002-2007 Maig 2002 - agost 2002 b

FASE IV. Pla d'Acció 2003 Setembre 2002 - novembre 2002 bPla d'acció 2003 IMPLEMENTACIÓ Pla d’acció 2004

AVALUACIÓ I REVISIÓ 2005 Pla d’acció 2005 Pla d’acció 2006 Pla d'acció 2007 FINALITZACIÓ 2007


22.. EELL DDIIAAGGNNÒÒSSTTIICC


22..11.. EELL PPOOSSIICCIIOONNAAMMEENNTT DDEE TTOORRTTOOSSAA IInnfflluuèènncciiaa ddee ll''eennttoorrnn tteerrrriittoorriiaall ii ssoocciiooeeccoonnòòmmiicc


2.1.1. L'ENTORN TERRITORIAL 2.1.1.1. EL MARC DE LA UNIÓ EUROPEA El procés d’integració europea fa que aquest marc sigui un element de referència obligada per entendre l’evolució econòmica i social dels estats que componen la Unió Europea. Dels avantatges del mercat únic, en trauran més profit les àrees que disposin d’un teixit productiu competitiu i d’una bona dotació d'infraestructures que afavoreixin una assignació racional dels recursos, incrementin l’accessibilitat i evitin la congestió. Segons estudis publicats, a partir de la dècada de 1990, la consecució del mercat únic tindrà un impacte més positiu per al creixement econòmic i social previsible, en les regions i les àrees urbanes ben comunicades, amb una adequada accessibilitat, una qualitat de vida atractiva i una situació geogràfica i climatològica propícia. Per altra banda, actualment, trobem a Europa dos nuclis en què es concentra l’activitat econòmica:

q L’eix central tradicional que s’estén des de Londres fins al nord d’Itàlia i passa per l’Europa central i les conques del Ruhr i del Rin.

q El nou eix emergent del Mediterrani incorpora el nord d’Itàlia, les zones del sud de França i les àrees mediterrànies espanyoles, amb els nuclis principals a Barcelona i València, agafant també l’àrea central i est d’Espanya (incloent-hi Madrid). Aquest eix es caracteritza per la incorporació de noves àrees de ràpid cre ixement i gran dinamisme (per sobre de la mitjana europea) a partir de la dècada de 1970.

El fet que Europa central perdi capacitat de mà d’obra, a causa d’una població envellida, representa una oportunitat per a altres zones amb poblacions més joves i mà d’obra més abundant. L’augment de les infraestructures de transports i comunicacions a les zones perifèriques, ha millorat l’accés a les àrees de l’eix central europeu. L’àrea catalana configura un dels nusos centrals de l’eix que emergeix des de la perifèria europea. Si volem mantenir una posició de nova centralitat, haurem de consolidar la complementarietat, reforçant els nusos principals de l’eix (València, Barcelona, Tolosa de Llenguadoc, Montpeller, Lió, Marsella, Gènova, Milà i Roma) i alhora teix int un entramat de ciutats intermèdies entorn d’aquests nusos, amb una qualitat de vida i un dinamisme local semblant. Aquesta pot ser una gran oportunitat per a Tortosa. Tal com passa a Europa, a Espanya hi ha uns eixos de desenvolupament, amb un potencial econòmic més gran, que es configuren a partir de les àrees més dinàmiques, amb més concentració demogràfica, més terciarització i més capacitat per generar intercanvis de productes i serveis. 2.1.1.2. ELS EIXOS DE DESENVOLUPAMENT En primer lloc, hi ha l’eix mediterrani en el qual s’inclou el corredor Gènova-Barcelona-València-Múrcia. A aquest eix, cal sumar-li l’àrea de Madrid, que connecta per la seva relació amb València i Barcelona. Aquest eix produeix més del 31% del PIB espanyol.


En segon lloc se situa l’eix de l’Ebre (Tarragona, Saragossa, La Rioja i l’eix Burgos-Bilbao), amb descensos demogràfics més acusats i un creixement menor del PIB, però d’un gran dinamisme i una gran especialització industrial. L’estructuració d’eixos com aquests tenen un pes estratègic per a Catalunya com a àrea de gran dinamisme en l’intercanvi comercial, l’activitat universitària i empresarial, la cooperació institucional, una cultura similar i una relació històrica secular. Tortosa es troba en una posició estratègica, al centre de confluència d’aquests dos eixos. La barrera històrica produïda per la seva situació a més de 50 minuts de distància (màxim de temps acceptable en els desplaçaments habituals) respecte a les grans ciutats Barcelona, València, Madrid i Saragossa, pot veure’s superada per les millores en els sistemes de comunicació tradicional, com pot ser disposar d’una estació on parin els trens d’alta velocitat, però especialment per la disposició d’infraestructures de telecomunicació de banda ampla que li permetrà desenvolupar una oferta de serveis fonamentats en l’intercanvi d’informació i coneixement. Tortosa és una ciutat intermèdia amb tradició de capitalitat, capdavantera en la seva comarca, com són Figueres, Olot, Vic, Manresa, Reus, Mataró (totes elles dotades de plans directors per a la societat de la informació, com a elements de dinamització social i econòmica). Les persones i el seu capital intel·lectual constitueixen el recurs més valuós del que disposa Tortosa, que ha de garantir el desenvolupament de la ciutat. L’alta qualificació de la seva població i la disponibilitat d’amplis recursos de formació acadèmica i professional esdevenen un element estratègic de primera categoria; la presència d’institucions universitàries així ho manifesta. L’impuls al desenvolupament de projectes i serveis lligats a la societat de la informació pot ajudar a trencar el tradicionalment acceptat fenomen de l’emigració, creant nous jaciments d’ocupació, especialment entre la població jove. Tortosa està ubicada a dos hores de viatge per carretera de Barcelona però a un clic de ratolí de tot el món. El gran patrimoni natural, arquitectònic, urbanístic, cultural i històric que té Tortosa li permeten d’estructurar una oferta atractiva, que pot trobar a Internet un mitjà de promoció internacional i una oportunitat de desenvolupament de nous serveis. 2.1.1.3. INFRAESTRUCTURES DE COMUNICACIONS La proximitat de l’autopista, la carretera nacional i el traçat del ferrocarril Barcelona – València, situen Tortosa en un important eix de comunicacions, però també prop de les grans infraestructures troncals de telecomunicacions de banda ampla, que poden facilitar l’arribada d’aquestes Infraestructures a la xarxa d’abonats, fixes i mòbils, amb un cost d’inversió sensiblement inferior al d’altres zones de Catalunya allunyades de la regió metropolitana de Barcelona (Veure l’estudi “Estudi de l’arribada de la banda ampla municipi per municipi” elaborat per Localret). Hi ha disponible numeració de telefonia fixa de les companyies Retevisión, Airtel Movil, Telefònica, Comunitel, i British Telecom i dos centrals ADSL de Telefònica. Hi ha propostes de desplegament d’infraestructures de cable de telecomunicacions i telefonia mòbil de banda ampla i es compta amb la infraestructura municipal del servei d’aigua.


2.1.2. L'ENTORN SOCIOECONÒMIC 2.1.2.1. EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA Segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya sobre estadística bàsica municipal:

q L’any 1996, la població de Tortosa era de 30.088 habitants amb un creixement de 636 persones respecte a l’any 1991. Aquí es concentra, el 45,67% de la població de la comarca, però només el 0,49 de la població de Catalunya.

q La població infantil, de 0 a 14 anys, es redueix un 2,8% en cinc anys (de 1991 a 1996); l'any 1991 era equivalent a la mitjana de Catalunya i l'any 1996 era un 0,3% inferior a la mitjana catalana.

q La població en edat productiva, de 15 a 65 anys, augmenta un 0,8% en cinc anys (de 1991 a 1996); l'any 1991 era un 4,3% inferior a la mitjana de Catalunya i l'any 1996 se situa un 4,6% per sota de la mitjana catalana.

q La població de gent gran, 65 anys i més, augmenta un 2% en cinc anys (de 1991 a 1996); l’any 1991 i 1996 era un 4,3% superior a la mitjana catalana: l'any 1991 era un 2,3% superior i l'any 1996 aquesta franja d'edat augmenta un 2,0%.

q Hi ha més defuncions que naixements: l'any 1991, el creixement vegetatiu de la població era negatiu, un -0,39% i l'any 1998 es redueix molt lleugerament fins a situar-se en un -0,36%; l'any 1991 la mitjana de Catalunya era d'un creixement positiu del 7, 21% i d'un 1,95 l'any 1998.

q La població de 10 o més anys sense titulació augmenta 1,1% a Tortosa (de 1991 a 1996), passant del 19,2% al 20,3% de la població, mentre la mitjana de Catalunya es redueix un 1,4%, passant del 19,1 al 17,7%.

q La població ocupada resident per sectors d’activitat, l’any 1996, és d’un 60,8 al sector Serveis (57,7 la mitjana de Catalunya), un 25,9 a la Indústria (32,1), un 6,7 a la Construcció (7,0) i un 6,6 a l’Agrari (3,2). Respecte a l’any 1991, la població ocupada es redueix un 47,6% en el sector Agrari (12,6% de la població) i un 5,47% en el sector Indústria, i augmenta un 34% en el sector Construcció (5%) i un 19,44% en el sector Serveis (50,9%).

Una explicació possible a aquesta situació podria ser el continu procés migratori que fan persones en edat productiva amb bona formació acadèmica i professional que no troba oportunitats laborals satisfactòries en el sector agrari o en la reduïda presència industrial i logística. 2.1.2.2. ELS SECTORS ECONÒMICS El nombre d’establiments i professional per grans sectors d’activitat entre l’any 1995 i 1998 davalla en un 1,7% en el sector Indústria (passa de 181 a 178), mentre creix un 15,2% en el sector Construcció (198 a 228), un 4,5% en el Comerç al detall (684 a 715), un 6,8% en els Serveis llevat el comerç al detall (959 a 1024), i un 6,9% en Professionals i artistes (379 a 405). Dels 1024 establiments d’empreses de serveis (any 1998) només 90 (8,8%) són de serveis a les empreses, destacant, però els 291 (28,4%) que ofereixen serveis personals i els 187 de l’Hotelera (18,3%). La potenciació del desenvolupament del sector serveis, especialment d’aquells basats en la informació i el coneixement, poden obrir noves expectatives que frenin la fuga del capital


intel·lectual de la ciutat i contribueixi a posicionar clarament Tortosa en aquesta nova societat. 2.1.2.3. XARXA EDUCATIVA I CULTURAL Tortosa disposa d’una sòlida xarxa educativa i cultural, composada per nou centres destinats als infants, deu d’ensenyament primari, cinc col·legis, dos instituts d’ensenyament secundari, l’oferta de set centres universitaris, dos de formació professional, tres escoles de música, un institut de Teologia, un seminari diocesà, una escola d’art i disseny, cinc museus, 5 sales d’exposicions, 4 biblioteques, cinc sales d’actes i un teatre. 2.1.2.4. XARXA D’ENTITATS I ASSOCIACIONS Tortosa disposa d’una extensa xarxa d’entitats i associacions, entre les que estaques, disset entitats religioses, setze sociosanitàries, deu col· legis professionals, onze partits polítics, divuit associacions de veïns, trenta-nou entitats culturals, cinc fundacions, set entitats cíviques i quaranta-sis entitats esportives. En el moviment antitrasvasament podem observar el gran dinamisme social que té Tortosa i el seu entorn respecte als grans temes i reptes de futur que afronta la ciutat. 2.1.2.5. PRESÈNCIA DE MITJANS DE COMUNICACIÓ Tortosa disposa d’una bona presència de mitjans de comunicació, tant de premsa (quatre setmanaris, entre els que hi ha un de digital, un setmanari esportiu, cinc diaris, cinc publicacions periòdiques, tres agències d’informació i el gabinet de premsa de l’ajuntament), com de ràdio (vuit emissores) i de televisió (cinc canals amb producció o corresponsals). 2.1.2.6. PRESÈNCIA EN INTERNET Entre d’altres, destaquen la web de l’Ajuntament de Tortosa, les del Bisbat de Tortosa, les vinculades al moviment antitrasvasament (Plataforma en Defensa del Ebro: Coordinadora Antitrasvases de las Tierras del Ebro i Plataforma en defensa de la Ribera d'Ebre), l’8º Curso de Hematopatología de formació continuada a distància de l’ HOSPITAL DE TORTOSA VERGE DE LA CINTA, el Club de Rem de Tortosa, tortosaviu.com - la web del comerç a Tortosa, Web del Colegio Sagrada Familia de Tortosa, Hotels.com - Hoteles en Spain, Tortosa, VilaWeb - Diari Electrònic Independent, Web de l'IES "Joaquín Bau" de Tortosa, WEB OBSERVATORI DE L'EBRE/SECCIÓN METEOROLÓgica, Colegios de Abogados, Servei local de català de Tortosa, WeB del Canal Tortosa!!, - AGI - ASSESSORIA I GESTIONS INFORMATIQUES ,-TORTOSA VIU , ACADEMIA INDALO, ACADEMIC, Agpunnet , BENJAMIN CANALDA SL, Biblioteca de l'Escola Universitària de Ciències Empresarials Dr. Manyà , COLORES CERAMICOS DE TORTOSA SA, Escola Universitària de Ciències Empresarials Dr. Manyà , Espai de Ioga Sattva, Flex Center , Huevos Roig , LÁTENEU , INFORMATIC , LÉBRE DIGITAL , MERKAMOTOR TORTOSA SA , OLEO TRADE SL, Oleícola de l'Ebre, S.A. , PLA NATAL, UNA FINESTRA A LÁRT, Web de l'Esplai Blanquerna, etc.. Aquesta és una presència important reflex del dinamisme i la inquietud que està provocant les tecnologies de la informació i les telecomunicacions a la ciutat i la seva àrea d’influència,


a la que s’han d’afegir un bon nombre de pàgines personals en Internet de tortosins d’arreu del món. Observant els indicadors de l’enquesta que mesura l’audiència en Internet que fa l 'Estudio General de Medios a nivell de l’estat, els indicadors que publica el DURSI, Departament d’Universitats Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat, sobre la implantació de la societat de la informació a Catalunya, dels indicadors publicats pels Ajuntaments de Barcelona, Terrassa, Mataró i Sant Boi de Llobregat i observant la presència de Tortosa en Internet i els serveis que ofereix la ciutat al respecte, es podria deduir que el comportament de la societat tortosina és similar al d’altres capitals de comarca i superior als indicadors que reflexa la mitjana de la població catalana, que és la més alta de totes les comunitats autonòmiques de l’estat espanyol. Serveixi d’exemple l’èxit d’assistència als cursos de les Aules d’Extensió Universitària per la Gent Gran a Tortosa i Amposta, anomenats “Estic espantat: el meu net ha portat un ordinador a casa”. “Els cursos que la URV i la Fundació Universitària organitzen a Tortosa i Amposta ... han tingut una assistència inesperada que, amb 168 persones inscrites, ha superat les previsions més optimistes”. Publicat a El Punt el dijous 10 de maig de 2001. 2.1.2.7. ADMINISTRACIÓ PÚBLICA Hi ha presència d’organismes dels diferents nivells de l’administració pública estatal, catalana i local i de diferents àmbits de prestació de serveis (sanitari, assistencial, educatiu, cultural, esportiu, de treball, de desenvolupament econòmic, agrari, habitatge, administratiu, tributari, de serveis públics i obres, prevenció, seguretat, de justícia. Tortosa té representació de personalitats en l’administració europea, el Congrés dels Diputats, el Senat, el Parlament de Catalunya i la Diputació de Tarragona. Tortosa disposa d’un ajuntament modern, dotat d’una organització funcional per àmbits d’actuació, immers en un procés permanent de millora de la gestió enfocat cap a la qualitat en l’atenció als ciutadans (oficines integrades i descentralitzades) on els sistemes de la informació i les telecomunicacions són fets servir com a element bàsic de suport i coordinació, facilitant la informació en els llocs on es fa la prestació dels serveis, reduint el cost i augmentat l'eficiència i eficàcia de la gestió local.


22..22.. DDOOCCUUMMEENNTT BBAASSEE PPuunnttss ffoorrttss,, iinncceerrtteesseess,, eessttaatt ddeessiittjjaabbllee ii ààrreeeess ddeemmiilllloorraa


2.2.1. LES INFRAESTRUCTURES DE TELECOMUNICACIONS 2.2.1.1. IMPORTÀNCIA DE LA BANDA AMPLA Ø ELEMENTS A CONSIDERAR

⇒ Tradicionalment s’ha vinculat el desenvolupament d’un territori al fet de comptar amb infraestructures de comunicació. Avui ja sabem que estem construint la Societat de la informació i el coneixement. Una societat on la característica principal és que la matèria prima passarà a ser la informació. Estem observant l’aparició de nous models de treball, formació i accés a la cultura i l’oci. Doncs bé, per a poder comptar amb aquests serveis cal comptar amb les noves infraestructures de comunicació, les infraestructures de telecomunicacions.

⇒ Encarque les infraestructures de telecomunicació són un element absolutament necessari no són l’element suficient, ni el més important. Malgrat això, pel desenvolupament de la Societat de la Informació a Tortosa, cal que la ciutat disposi d’ampla de banda suficient per gaudir dels serveis oferts per cadascun dels usos demandats.

Ø PUNTS FORTS IDENTIFICATS: ENTORN

⇒ A Catalunya hi ha dos operadors amb compromís de desplegar xarxa de telecomunicacions per cable al conjunt del territori: Menta i Telefònica tenen concessió d’operador de servei universal i un calendari per acomplir. A més hi ha presència d’operadors amb voluntat de fer desplegaments parcials (Al-pi, Jazztel, Retevisión, Flash10, etc..).

⇒ Les llicències de telefonia mòbil de banda ampla estan concedides i els operadors tenen un calendari de desplegament.

⇒ La Generalitat de Catalunya té obert el concurs per adjudicar, abans de fi d’any, la xarxa de telecomunicacions que ha de dotar els centres públics d’ensenyament i sanitaris.

⇒ Noves tecnologies de telecomunicació (televisió digital terrestre, radio digital, satèl·lit, xarxa elèctrica, etc..) estan apareixent en el mercat de les telecomunicacions.

Ø PUNTS FORTS IDENTIFICATS: TORTOSA

⇒ La proximitat de l’autopista, la carretera nacional i el traçat del ferrocarril

Barcelona – València, situen Tortosa en un important eix de comunicacions, però també prop de les grans Infraestructures troncals de telecomunicacions de banda ampla, que poden facilitar l’arribada d’aquests serveis a la xarxa d’abonats, fixes i mòbils, amb un cost d’inversió sensiblement inferior al d’altres zones de Catalunya allunyades de la regió metropolitana de Barcelona.

⇒ Hi ha disponible numeració de telefonia fixa de les companyies Retevisión, Airtel Movil, Telefònica, Comunitel, i British Telecom i dos centrals ADSL de Telefònica.

⇒ Hi ha propostes de desplegament d’infraestructures de cable de telecomunicacions (Flash10) i telefonia mòbil de banda ampla (Xfera) i es compta


amb la infraestructura municipal del servei d’aigua i la presència de les empreses municipals de Serveis i Urbanística amb experiència n'obres públiques.

Ø INCERTESES

⇒ Es desconeixen els plans i els calendaris aproximats de desplegament real de totes les operadores de xarxa.

⇒ Es desconeixen els costos econòmics i tècnics de fer el desplegament d’una xarxa pública municipal.

⇒ Com plantejar el desplegament de xarxes en zona urbana consolidada, en noves urbanitzacions i polígons industrials, en disseminats i en nuclis allunyats i quines tecnologies caldria introduir.

Ø ESTAT DESITJABLE

⇒ Que les xarxes de telecomunicacions fixes i mòbils arribin a Tortosa amb l’ample de banda i la cobertura suficient pels usos empresarials, residencials, de serveis públics i de serveis municipals demandats i previstos i el seu desplegament es faci de forma equilibrada socialment i territorialment.

Ø ÀREES DE MILLORA

⇒ Conèixer l’estat del desplegament de les infraestructures de telecomunicació, fixes i mòbils, i els plans d’expansió de les companyies operadores a Tortosa i el Baix Ebre, incloses les xarxes troncals i els bucles d’abonat.

⇒ Inventariar els plans i els projectes urbanístics susceptibles d’incorporar projectes d’infraestructura de telecomunicació.

⇒ Inventariar les infraestructures actuals susceptibles d’incorporar les de telecomunicació (Ex. Aigua o clavegueram).

⇒ Elaborar un Pla de Telecomunicacions de Tortosque contempli les necessitats d’infraestructura de telecomunicacions dels principals agents de la ciutat, públics i privats, inclosos els equipaments munic ipals, que s'estudií la viabilitat del projecte, proposi alternatives de desplegament i valori la col·laboració pública -privada en el seu desenvolupament.

⇒ Que es faci el desplegament efectiu de la xarxa de telecomunicacions públiques de la Generalitat pels centres públics d’ensenyament i sanitaris, en el termini més breu possible.

⇒ Incorporar els centres universitaris a les anelles de telecomunicacions científiques. ⇒ Que la banda ampla, mínim ADSL o equivalent fixa o mòbil, pugui arribar a totes

les llars de Tortosa, incloent zona urbana consolidada, noves urbanitzacions, polígons industrials, disseminats i nuclis allunyats, en el termini de 2 anys.

⇒ Regular el desplegament efectiu de les telecomunicacions. ⇒ Incorporar els projectes d’infraestructura de telecomunicacions en els processos

de planificació territorial. ⇒ Promoure accions de col·laboració territorial supramunicipal en el desplegament

de les infraestructures de telecomunicació.


2.2.1.2. POSTA EN MARXA DE LA WEB DE CIUTAT Ø ELEMENTS A CONSIDERAR

⇒ Empreses i particulars, mitjans de comunicació, centres públics i privats, empreses de serveis, professionals lliberals, tortosins que viuen dins i fora de Tortosa, organitzacions, associacions i entitats, proveïdors de serveis d’Internet, dissenyadors de pàgines web, tenen una forta i destacada presència en Internet en funció de les característiques del territori i de població de Tortosa.

⇒ Aquesta és una presència important reflex del dinamisme i la inquietud que està provocant les tecnologies de la informació i les telecomunicacions a la ciutat i la seva àrea d’influència, a lque s’han d’afegir un bon nombre de pàgines personals en Internet de tortosins d’arreu del món.

⇒ En aquesta situació es pot plantejar la conveniència d’obtenir sinèrgies tècniques, econòmiques, promocionals, i altres amb l’objectiu d’unir esforços en la gestió comuna d’una infraestructura física -servidor web de ciutat- i lògica -portal de ciutat-.


⇒ L’existència de programes europeus, estatals i autonòmics de suport al desenvolupament de serveis innovadors en l’entorn de la Societat de la Informació (E-europe, InfoXXI, Pla estratègic Catalunya per la Societat de la Informació, etc..).

⇒ L’existència de models de referència d’èxit, com són els portals de moltes ciutats italianes que promocionen la ciutat, l’economia, el comerç, el turisme, l’administració i els serveis de la ciutat.


⇒ Hi ha una presència important de tot tipus d’organitzacions públiques i privades, professionals i particulars en funció de les característiques del territori i de població de Tortosa.

Ø INCERTESES

⇒ Es desconeixen els costos econòmics, tècnics, d’oportunitat i la capacitat d’arribar a acords entre la iniciativa pública i privada per impulsar la creació d’una infraestructura d’aquestes característiques.

Ø ESTAT DESITJABLE

⇒ Que es posi en marxa una web de ciutat que sigui portal principal de les webs presents a Tortosa i s’habilitin els recursos necessaris per desenvolupar-la, implantar-la i mantenir-la operativa.



⇒ Estudiar la viabilitat del projecte de creació, implantació i manteniment d’un portal de ciutat on totes les webs de Tortosa tinguin cabuda.

⇒ Elaborar propostes innovadores, inspirades en les millors pràctiques, susceptibles de ser finançades per programes de desenvolupament de la Societat de la Informació.

⇒ Articular propostes de col·laboració arribar a acords de col·laboració entre empreses, professionals, universitats, administracions, etc.. per dur a terme activitats i projectes conjunts que permetin la creació i la gestió de la web de ciutat.

⇒ Posar a l’abast dels diferents agents de la ciutat (entitats, associacions, organitzacions, empreses, comerços, escoles, ciutadans, etc...) recursos materials, humans i de coneixement per dissenyar i albergar les web’s respectives.

2.2.2. CIUTADANS 2.2.2.1. FORMACIÓ I EDUCACIÓ Ø ELEMENTS A CONSIDERAR

⇒ El factor crític pel desenvolupament de la Societat de la Informació, l'evolució natural de la qual és la Societat del Coneixement, és la capacitació dels recursos humans de la ciutat per a l’ús normalitzat de les xarxes i pel desenvolupament de serveis de coneixement. Els recursos públics i privats disposats per l’accés i construcció d’aquest coneixement són un element estratègic de primera magnitud. Caldrà impulsar accions divulgatives i educatives i estimular la producció de materials i la recerca en la formació virtual.

⇒ S’ha d’assegurar el dret d’accés universal a la Societat de la informació sense excloure a ningú. Caldrà, dons, treballar especialment amb col·lectius que pateixen potencial de risc d’exclusió a aquesta nova societat.

⇒ Observant diferents fonts d’indicadors disponibles, podem deduir que el comportament de la societat tortosina, respecte a les tecnologies de la informació és similar al d’altres capitals de comarca i superior als indicadors que reflexa la mitjana de la població catalana, que és la més alta de totes les comunitats autònomes de l’estat espanyol.


⇒ L’existència de programes europeus, estatals i autonòmics de suport al desenvolupament de serveis innovadors en l’entorn de la Societat de la Informació (E-europe, InfoXXI, Pla estratègic Catalunya per la Societat de la Informació, etc..), que inclouen plans d’acció específics destinats al foment de la capacitació i accés dels ciutadans.

⇒ L'existència de la xarxa educativa Xtec, el projecte Argos de dotació d’aules d’ordinadors connectades a Internet en els centres de primària i secundària, la creixent oferta educativa sobre entorns no presencials (Acadèmica, de formació


contínua, etc..), el projecte de Xarxa de Centres d’Internet (Generalitat i Localret), programes per col·lectius específics, el programa Gencat Form@atic per finançament de masters en tecnologies de la informació, etc..


⇒ Tortosa disposa d’una sòlida xarxa educativa i cultural, composada per nou centres destinats als infants, deu d’ensenyament primari, cinc col·legis, dos instituts d’ensenyament secundari, l’oferta de set centres universitaris, dos de formació professional, tres escoles de música, un institut de Teologia, un seminari diocesà, una escola d’art i disseny, cinc museus, 5 sales d’exposicions, 4 biblioteques, cinc sales d’actes i un teatre. Alguns d’aquests centres ofereixen serveis a través d’Internet i altres hi tenen presència informativa.

⇒ Tortosa disposa d’una bona presència de mitjans de comunicació, tant de premsa (quatre setmanaris, entre els que hi ha un de digital, un setmanari esportiu, cinc diaris, cinc publicacions periòdiques, tres agències d’informació i el gabinet de premsa de l’ajuntament), com de ràdio (vuit emissores) i de televisió (cinc canals amb producció o corresponsals).

⇒ Tortosa disposa de recursos educatius, materials, aules, equips en l’espai públic, humans i altres que poden aprofitar-se de forma compartida.

Ø INCERTESES

⇒ No es coneix suficientment l’inventari de recursos formatius disponibles i el grau d’aprofitament compartit que aquests permeten, així com la capacitat de recerca, desenvolupament i producció de materials educatius i divulgatius.

Ø ESTAT DESITJABLE

⇒ Garantir accions que permetin que tothom formi part de la Societat de la Informació assegurant que les noves tecnologies no esdevinguin un nou factor d'exclusió social.

⇒ Dotar al ciutadà dels coneixements necessaris per a utilitzar les TIC i convertir-les en recursos útils

⇒ Promoure la formació i el desenvolupament tecnològic en l'ensenyament superior ⇒ Promoure la creació de continguts adreçats a les TIC


Accés per a tothom ⇒ Correu electrònic a tots els ciutadans. ⇒ Informatització dels equipaments del municipi. ⇒ Potenciar l'ús de les noves tecnologies en el marc de la formació reglada. ⇒ Espais públics i privats d'accés a les Noves Tecnologies. Formació dels ciutadans ⇒ Cursos bàsics d'iniciació en l'ús de les TIC per als ciutadans. ⇒ Cursos específics adaptats a les necessitats de grups concrets.


⇒ Potenciar la capacitat dels joves com agents formadors. ⇒ Campanyes informatives i formatives per a la gent gran. Formació dels professionals ⇒ Formació professional. ⇒ Estudis universitaris. ⇒ Ensenyaments artístics. ⇒ Formació continuada.

Creació de continguts ⇒ Educació. ⇒ Coneixement de la ciutat.

2.2.2.2. XARXES CIUTADANES Ø ELEMENTS A CONSIDERAR

⇒ Els impactes de la revolució tecnològica afecten a la societat tant en la vessant

individual com col·lectiva. Caldrà engegar accions per a incorporar el món associatiu a la Societat de la Informació i la creació de xarxes ciutadanes a Internet reflex virtual de les xarxes ciutadanes reals. Aquestes i altres accions de promoció de la participació ciutadana permetran la incorporació de tothom a un entorn de democràcia electrònica.

⇒ El correu electrònic, la bústia del ciutadà, les llistes de distribució, els fòrums virtuals, les enquestes via Internet, els xats, són elements tecnològics a incorporar per la plana participació ciutadana.

⇒ La creació d’un portal de ciutat pot ser l’element aglutinant d’aquesta nova societat.


⇒ L’existència de programes europeus, estatals i autonòmics de suport al desenvolupament de serveis innovadors en l’entorn de la Societat de la Informació (E-europe, InfoXXI, Pla estratègic Catalunya per la Societat de la Informació, etc..).

⇒ L’existència de models de referència d’èxit i del moviment mundial de xarxes ciutadanes, dins del qual les xarxes ciutadanes catalanes tenen una presència molt activa, plasmada entre altres elements en l’aprovació del manifest de la creació de l’Associació de Xarxes Ciutadanes de Catalunya i l’organització a Barcelona del I Fòrum Mundial de Xarxes Ciutadanes Global 2000.

⇒ La popularització del correu electrònic, els xats i els missatges curts dels telèfons mòbils com elements de comunicació habitual. Alguns d’aquests serveis oferts de forma gratuïta pels proveïdors de serveis.


⇒ Tortosa disposa d’una extensa xarxa d’entitats i associacions, entre les que destaquen, disset entitats religioses, setze socio-sanitàries, deu col·legis


professionals, onze partits polítics, divuit associacions de veïns, trenta-nou entitats culturals, cinc fundacions, set entitats cíviques i quaranta-sis entitats esportives.

⇒ En el moviment antitrasvasament podem observar el gran dinamisme social que té Tortosa i el seu entorn respecte als grans temes i reptes de futur que afronta la ciutat.

Ø INCERTESES

⇒ Es desconeixen els costos econòmics, tècnics, d’oportunitat i la capacitat d’arribar a acords entre la iniciativa pública i privada per impulsar la creació d’iniciatives d’aquestes característiques.

⇒ Es desconeix el nivell de participació real de la població local i com funciona la cooperació.

Ø ESTAT DESITJABLE ⇒ Promoure l'ús social de les TIC


⇒ Accés i ús d'Internet al món associatiu. ⇒ Posta en marxa de xarxes ciutadanes. ⇒ Utilitzar Internet com instrument de reforç de les relacions socials entre els

ciutadans.

2.2.3. ACTIVITAT ECONÒMICA 2.2.3.1. IMPACTE EN ELS SECTORS ACTUALS, LA CREACIÓ DE NOVES EMPRESES I NOUS LLOCS DE TREBALL. CORREGIR L’ÈXODE LABORAL Ø ELEMENTS A CONSIDERAR

⇒ La població ocupada resident per sectors d’activitat, l’any 1996, és d’un 60,8 al sector Serveis (57,7 la mitjana de Catalunya), un 25,9 a la Indústria (32,1), un 6,7 a la Construcció (7,0) i un 6,6 a l’Agrari (3,2). Respecte a l’any 1991, la població ocupada es redueix un 47,6% en el sector Agrari (12,6% de la població) i un 5,47% en el sector Indústria, i augmenta un 34% en el sector Construcció (5%) i un 19,44% en el sector Serveis (50,9%).

⇒ Una explicació possible a aquesta situació podria ser el continu procés migratori que fan persones en edat productiva amb bona formació acadèmica i professional que no troba oportunitats laborals satisfactòries en el sector agrari o en la reduïda presència industrial i logística.

⇒ El nombre d’establiments i professional per grans sectors d’activitat entre l’any 1995 i 1998 davalla en un 1,7% en el sector Indústria (passa de 181 a 178), mentre creix un 15,2% en el sector Construcció (198 a 228), un 4,5% en el


Comerç al detall (684 a 715), un 6,8% en els Serveis llevat el comerç al detall (959 a 1024), i un 6,9% en Professionals i artistes (379 a 405). Dels 1024 establiments d’empreses de serveis (any 1998) només 90 (8,8%) són de serveis a les empreses, destacant, però els 291 (28,4%) que ofereixen serveis personals i els 187 de l’Hotelera (18,3%).

⇒ La potenciació del desenvolupament del sector serveis, especialment d’aquells basats en la informació i el coneixement, poden obrir noves expectatives que frenin la fuga del capital intel·lectual de la ciutat i contribueixi a posicionar clarament Tortosa en aquesta nova societat.

⇒ L’impacte en els sectors tradicionals i implantats s’haurà de corregir amb accions de formació continuada i l’impuls de la innovació tecnològica. Caldrà explorar els nous filons d’ocupació vinculats a la nova economia, la creació de noves empreses i estudiar accions per corregir l’èxode laboral.


⇒ L’existència de programes europeus, estatals i autonòmics de suport al desenvolupament de serveis innovadors en l’entorn de la Societat de la Informació (E-europe, InfoXXI, Pla estratègic Catalunya per la Societat de la Informació, etc..). (ARTE/PYME del MCYT, suport financer a PIME’s de l’Agència Catalana Digital del CIDEM, etc..).

⇒ L’existència d’entorns de e-comerce, de certificació, de signatura electrònica i de transaccions segures, de tecnologia disponible i d’oferta formativa suficient.

⇒ L’existència de premis a la innovació i la qualitat. Ø PUNTS FORTS IDENTIFICATS: TORTOSA

⇒ L’existència del consorci Lidebre impulsat per l’IDECE i finançat pel programa europeu Leader + de desenvolupament rural i innovació.

⇒ L’existència de productes agraris reconeguts, inscrits o en procés d’inscripció en el

Registre Comunitari amb Consell Regulador a les Terres de l’Ebre. L’existència del premi Qualitat Ebrenca.

⇒ La seu a Tortosa d’entitats de suport a l’activitat agrària, empresarial i laboral. ⇒ L’oferta educativa pública i privada destinada a la formació professional

continuada. Ø INCERTESES

⇒ Es desconeix si s’aprofiten les oportunitats existents i si les dinàmiques locals afavoreixen la consolidació d’activitats, els llocs de treball, i el desenvolupament sostenible. Es desconeix l’impacte de l’èxode rural.

Ø ESTAT DESITJABLE

⇒ Que les empreses i els comerços de Tortosa adaptin les seves activitats innovant en tecnologies de la informació i comunicacions a la realitat del seu entorn de competència. Conèixer el posicionament de l’activitat econòmica de Tortosa


respecte als mercats reals i potencials i l’impacte que poden tenir les tecnologies de la informació.

⇒ Que es creïn els llocs de treball necessaris per a impedir l’èxode laboral forçat.


Adaptació d'empreses i comerç a les TIC ⇒ Inventariar l’oferta educativa existent, els recursos de coneixement, materials,

humans i d’equipaments disponibles de forma presencial o remota. ⇒ Estructurar una oferta de formació continuada per a empresaris i treballadors en

lque s’incorpori com a element estratègic la formació en innovació tecnològica. ⇒ Elaborar accions de sensibilització i divulgació tecnològica. ⇒ Inventariar els recursos i oportunitats disponibles de suport a l’activitat econòmica

i elaborar accions de divulgació. ⇒ Estimular la redacció de projectes d’innovació i qualitat en la gestió i la

presentació dels mateixos a programes de suport financer a pime's (Ex.: Lidebre impulsat per l’IDECE, ARTE/PYME del MCyT o Agència Catalana Digital del CIDEM Generalitat de Catalunya) i concursos (Ex.: Premis a la Qualitat Ebrenca o Generalitat).

⇒ Promoure acords de col·laboració entre els principals agents públics i privats de l’activitat econòmica amb presència a Tortosa, incloses les administracions públiques.

Nous jaciments d'ocupació ⇒ Identificar els nous filons d’ocupació, la viabilitat de creació de noves activitats

laborals i empresarials relacionades amb el desenvolupament del sector serveis i les noves tecnologies, aplicades als sectors tradicionals o emergents de l’activitat econòmica tortosina. Especial referència a fer al sector turístic i cultural fonamentat en el gran patrimoni natural i cultural disponible.

⇒ Elaborar propostes innovadores, inspirades en les millors pràctiques, susceptibles de ser finançades per programes de desenvolupament de la Societat de la Informació.

⇒ Articular propostes de col·laboració, arribar a acords de col·laboració entre empreses, professionals, universitats, administracions, etc.. per dur a terme activitats i projectes conjunts que permetin el desenvolupament d’aquestes noves professions i activitats empresarials.

⇒ Estudiar la viabilitat de crear un viver d’empreses de serveis i d’activitats tecnològiques, un centre compartit de recursos tecnològics o un centre de teletreball.

⇒ Posar a l’abast dels nous professionals el suport material, humà i de coneixement per dissenyar i desenvolupar les noves activitats.


2.2.3.2. ATRACCIÓ DE NOVES INVERSIONS, COMERÇ ELECTRÒNIC I ESTRUCTURACIÓ D’UNA OFERTA D’EMPRESES EN EL SECTOR SERVEIS. ELIMINACIÓ DEL FACTOR DISTANCIA Ø ELEMENTS A CONSIDERAR

⇒ En primer lloc, hi ha l’eix mediterrani en el qual s’inclou el corredor Gènova-Barcelona-València -Múrcia. A aquest eix, cal sumar-li l’àrea de Madrid, que connecta per la seva relació amb València i Barcelona. Aquest eix produeix més del 31% del PIB espanyol. En segon lloc se situa l’eix de l’Ebre (Tarragona, Saragossa, La Rioja i l’eix Burgos-Bilbao), amb descensos demogràfics més acusats i un creixement menor del PIB, però d’un gran dinamisme i una gran especialització industrial.

⇒ L’estructuració d’eixos com aquests tenen un pes estratègic per a Catalunya com a àrea de gran dinamisme en l’intercanvi comercial, l’activitat universitària i empresarial, la cooperació institucional, una cultura similar i una relació històrica secular.

⇒ Tortosa es troba en una posició estratègica, al centre de confluència d’aquests dos eixos. La barrera històrica produïda per la seva situació a més de 50 minuts de distància (màxim de temps acceptable en els desplaçaments habituals) respecte a les grans ciutats Barcelona, València, Madrid i Saragossa, pot veure’s superada per les millores en els sistemes de comunicació tradicional, però especialment per la disposició d’infraestructures de telecomunicació de banda amplque li permetrà desenvolupar una oferta de serveis fonamentats en l’intercanvi d’informació i coneixement. Tortosa és una ciutat intermèdia amb tradició de capitalitat, capdavantera en la seva comarca.

⇒ Aquesta conjuntura pot permetre l’atracció de noves inversions, l’eliminació del factor històric de la distancia amb la implantació del comerç electrònic i la creació de noves empreses en el sector serveis, capaces d’oferir serveis cap als grans nuclis econòmics.


⇒ La disponibilitat de serveis de comerç electrònic i altres tecnologies de la informació capaces de vèncer el factor distancia i temps, susceptibles de ser utilitzats amb les tecnologies actualment disponibles.


⇒ Situació estratègica dins de l’eix mediterrani i punt de confluència amb l’eix de

l’Ebre. ⇒ Algunes empreses de Tortosa tenen presència a Internet amb webs per donar a

conèixer l'empresa i els productes. ⇒ Presència d’empreses de serveis informàtics, telemàtics i multimèdia a la ciutat.

Ø INCERTESES

⇒ Quina demanda i quina competència tenen els productes oferts pel territori?.


⇒ Quins mecanismes es disposen per respondre a la lògica del mercat?. És possible articular la col·laboració pública - privada pel desenvolupament fent servir noves tecnologies de la informació?.

Ø ESTAT DESITJABLE

⇒ Atraure noves activitats i inversions. ⇒ Eliminar el factor distancia en les relacions econòmiques de Tortosa amb el seu

entorn. ⇒ Crear noves empreses de serveis cap als grans nuclis econòmics.


Noves activitats ⇒ Elaborar accions de màrqueting de ciutat posicionant Tortosa com a lloc

estratègic en l’arc mediterrani i de bona qualitat de vida, connectada instantàniament amb els grans nuclis de desenvolupament econòmic aprofitant les tecnologies de la informació i les telecomunicacions.

⇒ Incentivar la radicació de nova activitat econòmica vinculada a la creació de llocs de treball relacionats amb noves tecnologies o al desenvolupament del sector serveis de nova economia.

Eliminar el factor distància ⇒ Impulsar l’adaptació de les empreses i comerços al comerç electrònic. ⇒ Dissenyar campanyes de divulgació de l’ús normalitzat de les noves tecnologies

en les relacions habituals (Ex.: Correu electrònic i web’s). ⇒ Estimular l’ús dels serveis de banda ampla (mínim ADSL), la connexió a Internet,

el correu electrònic i la presència en Internet dins el món empresarial i comercial. Crear noves empreses de serveis ⇒ Estudiar la demanda de serveis a les empreses dels grans nuclis econòmics de

l’entorn de Tortosa. ⇒ Estructurar una oferta de potencials serveis cap als grans nuclis, susceptibles de

ser oferta a través de les noves tecnologies. ⇒ Avaluar la viabilitat de la creació de noves empreses de serveis. ⇒ Facilitar acords de col·laboració entre la iniciativa pública i privada (empresa,

universitat, administració, etc..) per dur a terme accions de suport a la creació i manteniment d’aquestes noves activitats.

⇒ Estudiar la viabilitat de crear un viver d’empreses de serveis i d’activitats tecnològiques, un centre compartit de recursos tecnològics o un centre de teletreball.


2.2.4. TURISME I CULTURA 2.2.4.1. VALORS A IMPULSAR, ELABORACIÓ DE MARCA, EQUIPAMENTS I INFRAESTRUCTURES I PRODUCCIÓ D’ACTIVITATS TURÍSTIQUES I CULTURALS. Ø ELEMENTS A CONSIDERAR

⇒ En primer lloc, hi ha l’eix mediterrani en el qual s’inclou el corredor Gènova-Barcelona-València -Múrcia. A aquest eix, cal sumar-li l’àrea de Madrid, que connecta per la seva relació amb València i Barcelona. Aquest eix produeix més del 31% del PIB espanyol. En segon lloc se situa l’eix de l’Ebre (Tarragona, Saragossa, La Rioja i l’eix Burgos-Bilbao), amb descensos demogràfics més acusats i un creixement menor del PIB, però d’un gran dinamisme.

⇒ L’estructuració d’eixos com aquests tenen un pes estratègic per a Catalunya com a àrea de gran dinamisme en l’intercanvi comercial, l’activitat universitària i empresarial, la cooperació institucional, una cultura similar i una relació històrica secular.

⇒ Tortosa es troba en una posició estratègica, al centre de confluència d’aquests dos eixos. La barrera històrica produïda per la seva situació a més de 50 minuts de distància (màxim de temps acceptable en els desplaçaments habituals) respecte a les grans ciutats Barcelona, València, Madrid i Saragossa, pot veure’s superada per les millores en els sistemes de comunicació tradicional, però especialment per la disposició d’infraestructures de telecomunicació de banda amplque li permetrà desenvolupar una oferta de serveis fonamentats en l’intercanvi d’informació i coneixement, especialment aquells lligats amb la promoció de l’oferta de turisme cultural. Tortosa és una ciutat intermèdia amb tradició de capitalitat, capdavantera en la seva comarca.

⇒ Aquesta conjuntura pot permetre, gràcies a les actuals infraestructures de comunicacions i les noves de telecomunicacions, l’eliminació del factor històric de la distancia amb la implantació del comerç electrònic i la creació de noves empreses, capaces d’oferir serveis turístics i culturals cap als grans nuclis econòmics.


⇒ La consolidació de Catalunya com a destí escollit per a fer turisme natural i cultural, tant nacional com internacional.

⇒ La disponibilitat de serveis de comerç electrònic i altres tecnologies de la informació capaces de vèncer el factor distancia i temps, susceptibles de ser utilitzats amb les tecnologies actualment disponibles.

⇒ L’increment de la contractació de serveis turístics a través d’Internet. Ø PUNTS FORTS IDENTIFICATS: TORTOSA

⇒ El gran patrimoni natural, arquitectònic, urbanístic, cultural i històric que té Tortosa li permeten d’estructurar una oferta atractiva, que pot trobar a Internet un mitjà de promoció internacional dels valors, la marca i l’oferta turística


ebrenca, així com l’oportunitat de desenvolupament de noves activitats en el sector.

⇒ Situació estratègica dins de l’eix mediterrani i punt de confluència amb l’eix de

l’Ebre. ⇒ Algunes empreses de turisme de Tortosa tenen presència a Internet amb webs

per donar a conèixer l'empresa i els serveis oferts. ⇒ Presència d’empreses de serveis informàtics, telemàtics i multimèdia a la ciutat.

Ø INCERTESES

⇒ Quina demanda i quina competència tenen els serveis turístics oferts pel territori?. ⇒ Quins mecanismes es disposen per adaptar el funcionament d’equipaments i

infraestructures, i la producció d’activitats turístiques i culturals, als nous mitjans tecnològics disponibles?.

⇒ És possible articular la col·laboració pública - privada pel desenvolupament fent servir noves tecnologies de la informació?.

Ø ESTAT DESITJABLE

⇒ Garantir l'adaptació del sector turístic i cultural a les TIC. ⇒ Facilitar les gestions turístiques a través de la xarxa.


Garantir l'adaptació del sector turístic i cultural a les TIC. ⇒ Afavorir que el sector turístic i cultural tingui accés a les telecomunicacions. ⇒ Garantir la formació necessària als professionals d'aquests sectors. ⇒ Assolir un grau suficient de conscienciació de les potencialitats de les TIC per a la

millora del sector. Facilitar les gestions turístiques a través de la xarxa. ⇒ Promoció econòmica de l'oferta turística a través d'operadors privats. ⇒ Central de reserves d'iniciativa privada. ⇒ Comerç electrònic.

2.2.4.2. PRODUCCIÓ DE MATERIALS D’INFORMACIÓ I FORMACIÓ PERMANENT DELS AGENTS, MECANISMES DE DIFUSIÓ TURÍSTICA I CULTURAL. Ø ELEMENTS A CONSIDERAR

⇒ Les persones i el seu capital intel·lectual constitueixen el recurs més valuós del que disposa Tortosa, que ha de garantir el desenvolupament de la ciutat. L’alta qualificació de la seva població i la disponibilitat d’amplis recursos de formació acadèmica i professional esdevenen un element estratègic de primera categoria. L’impuls al desenvolupament de projectes i serveis lligats a la societat de la informació pot ajudar a trencar el tradicionalment acceptat fenomen de l’emigració, creant nous jaciments d’ocupació vinculats a l’oferta de serveis turístics i culturals, especialment entre la població jove.


⇒ La població ocupada resident per sectors d’activitat, l’any 1996, és d’un 60,8 al sector Serveis (57,7 la mitjana de Catalunya), un 25,9 a la Indústria (32,1), un 6,7 a la Construcció (7,0) i un 6,6 a l’Agrari (3,2). Respecte a l’any 1991, la població ocupada es redueix un 47,6% en el sector Agrari (12,6% de la població) i un 5,47% en el sector Indústria, i augmenta un 34% en el sector Construcció (5%) i un 19,44% en el sector Serveis (50,9%).

⇒ Una explicació possible a aquesta situació podria ser el continu procés migratori que fan persones en edat productiva amb bona formació acadèmica i professional que no troba oportunitats laborals satisfactòries en el sector agrari o en la reduïda presència industrial i logística.

⇒ El nombre d’establiments i professional per grans sectors d’activitat entre l’any 1995 i 1998 davalla en un 1,7% en el sector Indústria (passa de 181 a 178), mentre creix un 15,2% en el sector Construcció (198 a 228), un 4,5% en el Comerç al detall (684 a 715), un 6,8% en els Serveis llevat el comerç al detall (959 a 1024), i un 6,9% en Professionals i artistes (379 a 405). Dels 1024 establiments d’empreses de serveis (any 1998) només 90 (8,8%) són de serveis a les empreses, destacant, però els 291 (28,4%) que ofereixen serveis personals i els 187 de l’Hotelera (18,3%).

⇒ La potenciació del desenvolupament del sector serveis, especialment d’aquells basats en la informació i el coneixement com són els turístics i culturals, poden obrir noves expectatives que frenin la fuga del capital intel·lectual de la ciutat i contribueixi a posicionar clarament Tortosa en aquesta nova societat, permetent la producció de continguts i la posta en marxa de mecanismes de promoció i distribució. L’impacte en els sectors tradicionals i implantats s’haurà de corregir amb accions de formació continuada i l’impuls de la innovació tecnològica. Caldrà explorar els nous filons d’ocupació vinculats a la nova economia, la creació de noves empreses i estudiar accions per corregir l’èxode laboral.


⇒ L’existència de programes europeus, estatals i autonòmics de suport al desenvolupament de serveis innovadors en l’entorn de la Societat de la Informació (E-europe, InfoXXI, Pla estratègic Catalunya per la Societat de la Informació, etc..). (ARTE/PYME del MCYT, suport financer a PIME’s de l’Agència Catalana Digital del CIDEM, etc..).

⇒ L’existència d’entorns de e-comerce, de certificació, de signatura electrònica i de transaccions segures, de tecnologia disponible i d’oferta formativa suficient.


⇒ Els mateixos del punt anterior. ⇒ L’existència del consorci Lidebre impulsat per l’IDECE i finançat pel programa

europeu Leader + de desenvolupament rural i innovació. ⇒ L’oferta educativa pública i privada destinada a la formació professional

continuada.


Ø INCERTESES

⇒ Es desconeix si s’aprofiten les oportunitats existents i si les dinàmiques locals afavoreixen la consolidació d’activitats, els llocs de treball, i el desenvolupament sostenible. Es desconeix l’impacte de l’èxode rural.

Ø ESTAT DESITJABLE

⇒ Assegurar la presència a Internet de l'oferta turística, cultural i de lleure de Tortosa i la regió.

⇒ Desenvolupar la producció i la difusió de continguts culturals i turístics


Presència a Internet ⇒ Presència a la web de la ciutat. ⇒ Presència a la web de la Generalitat. ⇒ Donar d'alta la web municipal als principals cercadors. ⇒ Posar links als portals turístics.

Continguts ⇒ Webs específiques. ⇒ Projectes del sector privat. ⇒ Projectes del sector públic.

2.2.5. ADMINISTRACIÓ OBERTA Ø ELEMENTS A CONSIDERAR

⇒ Els ciutadans i els interessats en els assumptes públics demanden de l’Administració els mateixos estàndards de qualitat que obtenen de les empreses de servei i altres organitzacions del seu entorn. Si bé sovint aquesta demanda no s’expressa obertament si que es manifesta en forma d’insatisfacció pels serveis obtinguts en relació al cost d’obtenir-los. És responsabilitat dels poders públics impulsar els processos de racionalització dels serveis, coordinar i col·laborar amb la resta de les administracions que actuen en el mateix territori i comparteixen procediments, i d’obrir nous canals de relació amb els seus usuaris que garanteixin l’adaptació de la prestació a la dinàmica del seu entorn (disponibilitat remota dels serveis 24h al dia i 365 dies l’any, independent de la realitat física del territori) assegurant un tractament no discriminatori, de forma transparent i democràtica.

⇒ Sovint l’ajuntament esdevé l'empresa amb més treballadors i amb major pressupost del municipi, punt de referència obligada en la vida col·lectiva. En aquesta vessant, l’ajuntament té la responsabilitat de ser exemple d’organització moderna, eficient, eficaç, orientada al servei als ciutadans, immersa en una cultura de millora permanent, que aplica adequadament la tecnologia administrant correctament els recursos públics.


⇒ Les administracions públiques, especialment l’ajuntament per la seva proximitat al ciutadà, han d’adaptar les seves organitzacions per oferir informació de qualitat, tràmits i participació per Internet, per telèfon i presencial, incorporant la certificació i signatura digital, i obrint nous canals de participació que condueixen a una veritable democràcia electrònica.

⇒ I ho ha de fer coordinadament amb les iniciatives impulsades per la resta d’administracions amb les que ha d’integrar processos que donin satisfacció als serveis demandats amb plena seguretat i garantia jurídica a les transaccions, i en col·laboració amb els agents professionals que hi intervenen.


⇒ L’existència de programes europeus, estatals i autonòmics de suport al desenvolupament de serveis innovadors en l’entorn la Societat de la Informació (E-europe, InfoXXI, Pla estratègic Catalunya per la Societat de la Informació, projecte PISTA Ventanilla Única del MAP, etc..). La disponibilitat de serveis del M.d’Hisenda i la Seguretat Social, i d’entitats públiques de certificació.

⇒ L’acord institucional del Parlament de Catalunya, adoptat per unanimitat de la Càmera, per impulsar el desenvolupament coordinat dels projectes Administració Oberta –Generalitat - i Administració en Xarxa – Localret- i la creació de l'Entitat Certificadora Catalana.

⇒ Els indicadors mostren una gran penetració de les tecnologies de la informació en el sector residencial, professionals i empresarials, susceptibles de fer servir aquests nous canals de relació.


⇒ L’ajuntament està immers en els darrers anys en un procés de millora continuada de la gestió, orientant l’organització cap a la millora dels serveis al ciutadà (veure guia de serveis disponibles a la web), dotat dels recursos organitzatius, materials, econòmics, humans i tecnològics de gestió de la informació i les comunicacions.

⇒ L'estructura física de la població, amb un nucli urbà consolidat, noves urbanitzacions, nuclis disseminats i nuclis allunyats, recomanen la prestació de serveis de forma desconcentrada sobre una xarxa de telecomunicacions que uneixi els equipaments municipals.

⇒ La presència a la ciutat de diferents administracions públiques, d’entitats i professionals relacionats amb els serveis públics.

Ø INCERTESES

⇒ Es desconeix si s’aprofiten les oportunitats existents i si les dinàmiques locals afavoreixen la cooperació.

⇒ Es desconeixen els costos econòmics, tècnics, d’oportunitat i la capacitat d’arribar a acords entre la iniciativa pública i privada per impulsar la creació d’iniciatives d’aquestes característiques.


Ø ESTAT DESITJABLE

⇒ Que l’ajuntament ofereixi serveis de qualitat a través del canal presencial, telefònic i telemàtic, obrint nous elements de relació que permetin la personalització, la seguretat de les transaccions i la disponibilitat dels serveis remots les 24h del dia i els 365 dies de l’any.

⇒ Que els ciutadans de Tortosa puguin accedir als serveis de la resta d’administracions públiques sense desplaçar-se fora la ciutat.

⇒ Que els ciutadans de Tortosa tinguin a la seva disposició de nous canals de participació i d’exercici de la democràcia.


Serveis telefònics i telemàtics de l'ajuntament ⇒ Racionalitzar i mecanitzar els processos administratius i de producció de serveis,

fent-los disponibles des de l’atenció presencial, telefònica i via Internet. Prioritzar els projectes de major impacte i sensibilització ciutadana.

⇒ Establir els procediments i els equipaments necessaris per a fer servir la signatura electrònica i certificar les transaccions i els documents annexos, en totes les relacions internes i externes que ho requereixin.

⇒ Dissenyar i dur a terme un pla de formació continuada del personal administratiu, tècnic i directiu relacionat amb la implantació i l’ús de les noves tecnologies, la reenginyeria de processos i la qualitat en la gestió.

⇒ Impulsar la creació d’equips pluridisciplinars de millora continuada de processos orientats a clients i disponibles en qualsevol lloc a qualsevol hora i dotar-los dels recursos necessaris per fer efectives aquestes millores.

⇒ Dissenyar un pla i programes de modernització de la gestió, estudiar la viabilitat dels projectes identificats i prioritzar la seva execució.

⇒ Potenciar l’Oficina d’Atenció al Ciutadà, incorporant els nous processos i els nous canals de relació.

⇒ Millorar tots els sistemes i infraestructures de suport a la gestió (sistemes de treball, gestió documental, cartografia digital, informació de base, informàtica, telecomunicacions i telefonia).

⇒ Implantar els elements necessaris per oferir els serveis en els equipaments municipals, especialment en les pedaníes i en els nuclis disseminats.

Serveis d'altres administracions ⇒ Impulsar acords de col·laboració entre les diferents administracions públiques i els

agents intermediaris amb presència a la ciutat que millorin els processos de relació amb els ciutadans i els interadministratius.

⇒ Que les administracions presents a Tortosa, especialment l’ajuntament, participi activament en l’impuls, desenvolupament i implantació dels projectes del Consorci Administració Oberta de Catalunya impulsat per Localret i la Generalitat amb l’acord institucional del Parlament de Catalunya per unanimitat de la Càmera.

⇒ Que es dotin els elements físics (infraestructures de telecomunicació, punts d’accés públic, aplicatius i serveis, etc..) que ho facin possible.

Nous canals de participació ⇒ Facilitar el coneixement necessari i estimular l’ús de les noves tecnologies com a

mitjà de relació democràtica a totes les persones, especialment a aquelles amb risc d’exclusió social dins la Societat de la Informació.


⇒ Disposar d’equipaments públics i gratuïts d’accés a les noves tecnologies per a tots aquells col·lectius amb risc d’exclusió tecnològica.

⇒ Impulsar l’ús normalitzat del correu electrònic assegurant una adreça de correu per a tothom.

⇒ Publicar a Internet tota aquella informació pública d’interès i necessària per l’exercici lliure de l'activitat democràtica. Impulsar la cultura de la transparència informativa.

⇒ Crear en les administracions i entitats públiques, serveis de bústies de queixes i suggeriments, bústies de serveis, personal responsable i electes, fòrums de participació, enquestes, chats, etc...

⇒ Impulsar programes de divulgació i formació en l’ús ciutadà d’aquests nous canals de relació i participació.

⇒ Estudiar altres projectes i bones pràctiques que ajudin a definir el model de Tortosa (Ex.: projecte Consensus impulsat per diferents ajuntaments i Localret, entre d’altres.).


22..33.. AAPPOORRTTAACCIIOONNSS DDEE LLEESS CCOOMMIISSSSIIOONNSS DDEETTRREEBBAALLLL PPuunnttss ffoorrttss,, iinncceerrtteesseess,, eessttaatt ddeessiittjjaabbllee ii ààrreeeess ddeemmiilllloorraa


2.3.1. INFRAESTRUCTURES DE TELECOMUNICACIONS 2.3.1.1. IMPORTÀNCIA DE LA BANDA AMPLA Ø PUNTS FORTS

⇒ És considera un punt fort el fet que l’Hospital Verge de la Cinta, que és el major centre hospitalari de les Terres de l’Ebre, hagi adjudicat recentment la connexió a la xarxa amb banda ampla.

⇒ És considera un punt fort la decisió d’ubicar a Tortosa una delegació del Govern de la Generalitat per la necessitat que pot tenir de disposar de connexió amb la resta de dependències del govern i de l’administració.

⇒ És considera un punt fort l’aprovació del Pla Territorial Parcial de les Terres de l’Ebre PTPTE, per tractar-se d’un Pla de Desenvolupament de les mateixes que implica fortes inversions al territori.

⇒ És un punt fort la revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de la Ciutat, perquè pot incidir en les característiques de les xarxes de serveis a realitzar a la ciutat des del moment de la seva aprovació.

⇒ És considera un punt fort que les empreses tortosines estan demostrant un interès incipient en disposar de connexió a la xarxa amb un sistemque els garantitzi seguretat i rapidesa.

⇒ No és considera un punt fort el que operadors com, Al-pi, Jazztel, Retevisión, Flash10, etc.., tinguin voluntat de fer desplegaments parcials perquè no han mostrat, fins ara, tal voluntat.

⇒ De la mateixa manerque en el punt anterior, tampoc es considera un punt fort que Flash10 tingui una proposta de desplegament d’infraestructura de cable de telecomunicacions a Tortosa.

⇒ No es considera un punt fort el que les companyies de telefonia, Retevisión, Airtel, Comunitel, etc.. tinguin disponible numeració de telefonia fixa, perquè son Cies. amb total dependència de la CTNE pel que fa a infraestructura.

Ø INCERTESES

⇒ És una incertesa no tenir coneixement ni informació sobre l’arribada de les

troncals a Tortosa ⇒ És considera una incertesa el fet que a Tortosa hagi un baix nivell cultural en

matèria de telecomunicacions. ⇒ És considera una incertesa el fet que Tortosa sigui una ciutat amb molta població

dispersa, perquè la densitat es baixa i els costos d’una infraestructura per connexió resulta mes elevadque a altres poblacions amb major densitat de població.

Ø ESTAT DESITJABLE

⇒ Que les xarxes de telecomunicacions fixes i mòbils arribin a Tortosa amb ample de banda i la cobertura suficient pels usos empresarials, residencials, de serveis públics municipals demandats i previstos i el seu desplegament es faci de forma equilibrada socialment i territorialment.



1. Conèixer l’estat del desplegament de les infraestructures de telecomunicació, fixes i mòbils, i els plans d’expansió de les companyes operadores a Tortosa i el Baix Ebre incloses les xarxes troncals i els bucles d’abonat ⇒ Inventariar els plans i els projectes urbanístics susceptibles d’incorporar projectes

d’infraestructura de telecomunicació. ⇒ Inventariar les infraestructures actuals susceptibles d’incorporar les

telecomunicacions. ⇒ Elaborar el pla de telecomunicacions de Tortosque contempli les necessitats

d’infraestructura de telecomunicacions dels principals agents de la ciutat, públics i privats, inclosos els equipaments municipals, que s’estudií la viabilitat del projecte, proposi alternatives de desplegament i valori la col·laboració pública-privada en el seu desenvolupament.

⇒ Que es faci el desplegament efectiu de la xarxa de telecomunicacions públiques de la Generalitat pels centres públics d’ensenyament i sanitaris, en el termini mes breu possible.

⇒ Incorporar els centres universitaris a les anelles de telecomunicacions científiques. ⇒ Que la banda ampla, mínim ADSL o equivalent fixa o mòbil pugui arribar a totes

les llars de Tortosa, incloent zona urbana consolidada, noves urbanitzacions, polígons industrials, disseminats i nuclis allunyats, en el termini de 2 anys.

⇒ Regular el desplegament efectiu de les telecomunicacions. ⇒ Incorporar els projectes d’infraestructura de telecomunicacions en els processos

de planificació territorial. ⇒ Promoure accions de col·laboració territorial supramunicipal en el desplegament

de les infraestructures de telecomunicació. ⇒ Que en el planejament general de la ciutat, en fase de revisió, s’incorpori la

obligatorietat de desplegament de xarxes de telecomunicació en els projectes d’urbanització a realitzar de nova construcció i en les obres de millora de la infraestructura urbana.

⇒ Disposar de la informació sobre els serveis i els costos que ofereixen els diferents operadors, tant pel que fa a la instal·lació com pels abonaments.

⇒ Que des de l’Administració de l’Estat, Generalitat, Ajuntaments i altres s’ofereixin serveis que facilitin la gestió administrativa als ciutadans des de les seves llars, creant així la necessitat al ciutadà de l’ús de la xarxa de telecomunicacions.

2. Sol·licitar informació sobre la possibilitat de banda ampla a través del cablejat elèctric de baixa tensió. Aquesta tecnologia soluciona els problemes dels nuclis disseminats.

2.3.1.2. POSTA EN MARXA DE LA WEB DE CIUTAT Ø PUNTS FORTS

⇒ És considera un punt fort el fet que la creació d’una WEB no requereixi grans inversions econòmiques.

⇒ És considera un punt fort el fet que promocionar una Web de ciutat no requereix fortes inversions i que és un producte senzill de fer arribar a la ciutadania pel seu contingut atractiu.


Ø ESTAT DESITJABLE

⇒ Que es posi en marxa una web de ciutat que sigui portal principal de les webs presents a Tortosa i s’habilitin els recursos necessaris per desenvolupar-la, implantar-la i mantenir-la operativa.

⇒ Confecció d’una pàgina web des de l’administració o entitat pública des de la qual s’ofereixen serveis administratius.


⇒ Estudiar la viabilitat del projecte de creació, implantació i manteniment d’un portal de ciutat on totes les webs de Tortosa tinguin cabuda.

⇒ Elaborar propostes innovadores, inspirades en les millors pràctiques, susceptibles de ser fiançades per programar de desenvolupament de la Societat de la Informació.

⇒ Articular propostes de col·laboració, arribar a acords de col·laboració entre empreses, professionals, universitats, administracions, etc.. per dur a terme activitats i projectes conjunts que permetin la creació i la gestió de la web de la ciutat.

⇒ Posar a l’abast dels diferents agents de la ciutat (entitats, associacions, organitzacions, empreses, comerços, escoles, ciutadans, etc..) recursos materials, humans i de coneixement per dissenyar i albergar les web’s respectives.

2.3.2. CIUTADANS Ø PUNTS FORTS

Després de la lectura del document es realitzen matisacions pel que fa a les afirmacions següents: ⇒ La xarxa educativa Xtec no s’identifica com un punt fort. S’argumenta: que hi ha

manca de personal; 12 persones per donar suport a tota Catalunya és clarament insuficient.

⇒ La relació de centres que formen part de la xarxa educativa de la ciutat no està ben expressada. Es demana que es comprovin aquestes dades. S’afirmque Tortosa disposa d’ensenyament no reglat i també d’escola d’adults i que al document no hi figuren. S’intervé corroborant aquesta afirmació.

Més enllà d’aquestes puntualitzacions ningú no manifesta desacord en els punts forts, de l’entorn i de la ciutat, que el document expressa.

Ø INCERTESES

⇒ No és suficient comptar amb la formació telemàtica només de l’Escola. S’apunta que hi ha col·lectius que queden exclosos no només "a partir de les 5 de la tarda” sinó també un cop acabada l’etapa escolar. La realitat sòcio-econòmica marca una possible exclusió a l’hora de participar de la Societat de la Informació.

⇒ Malgrat existeixen uns espais de formació als Centres Educatius no és fàcil rendibilitzar-los. Es manifestque un ús hipotètic de la xarxa per part de diferents


col·lectius i a diferents hores, ha de contemplar d’una banda, la robustesa i seguretat de les instal·lacions (sotmeses a una gran manipulació) i de l’altra banda, la garantia d’un software suficient, adequat i a baix preu. Aconseguir llicències de programari, de cost reduït, és només possible a les Universitats, no a les escoles.

⇒ Ensenyament no destina personal ni diners per al manteniment dels equips informàtics. Es diu que la centralització de decisions portque els centres no poden decidir quins equipaments són els adequats (“es rep materia l de subhasta”) i a més, no hi ha criteris racionals de repartiment, segons el nombre d’estudiants per centre. Queda en mans de la voluntat i de la capacitat dels professors la solució dels problemes de manteniment que apareguin.

⇒ Ara per ara no existeix a la ciutat un espai d’ús col·lectiu on hi pugui accedir la ciutadania per no quedar fora de les tecnologies de la informació. S’identifica com a col·lectius de risc d’exclusió la població adulta, els immigrants i la gent gran.

⇒ No és suficient disposar d’oferta i mitjans per a la formació si no existeixen uns bons canals de comunicació. S'apunta que hi ha poca resposta a l’oferta de cursos. S’expressque no tenim articulats els mecanismes de captació de la població per obtenir un bon rendiment de les infraestructures i de l’oferta de formació. “Només obrint la porta, la gent no vindrà”.

Ø ESTAT DESITJABLE

⇒ Realitzar un Pla d'Acció divulgativa sobre noves tecnologies adreçat sobre als ciutadans amb risc d'exclusió.

⇒ Fer un "portal de ciutat" amb un servidor propi, de nivell local, la gestió del qual sigui propera a la ciutadania.

⇒ Tenir espais on es puguin accedir de forma pública i gratuïta a les TIC. ⇒ Assolir estats òptims de formació.


Pla d'Acció divulgativa ⇒ Sensibilització de la ciutadania. ⇒ Identificació de grups potencials, adequant el contingut a les seves necessitats:

ajustar la dinàmica a "continguts motivadors". Portal de ciutat ⇒ Correu electrònic gratuït. ⇒ Possibilitat de crear pàgines web per part de la ciutadania. ⇒ Agenda cultural i d'activitats. ⇒ Agenda de formació: calendari, preus, continguts, llocs... ⇒ Pensar, dintre del portal de la ciutat en un espai específic per a educació i en un

altre per a xarxes ciutadanes. ⇒ Donar servei a la comunitat educativa i escolar: Accedir a recursos pedagògics. ⇒ Servei de pàgines web a centres educatius, entitats culturals, AAVV. ⇒ Fòrums i espais d'intercanvi escolar per a mestres, alumnat, pares. Espais d'accés ⇒ Mapa de recursos de la ciutat. ⇒ Maquinari i programari adequat. ⇒ Personal expert. Formació


⇒ Fomentar a l'ensenyament primari i secundari, l'aprenentatge i l'ús de les TIC. ⇒ Sensibilitzar i formar el professorat. ⇒ Adaptació curricular als temps actuals. ⇒ Formació de pares en centres docents. ⇒ Formació de les persones grans (casals, AAVV). ⇒ Formació de col·lectius amb dificultats: des de la discapacitat fins al risc

d'exclusió. Ø ALTRES PROPOSTES

Al llarg de la sessió s’han apuntat oportunitats de millora, el fil de les quals es reprendran en la sessió de propostes: ⇒ Es proposen, per superar els límits d’espai i temps, oferir diversos espais públics

oberts a la consulta i/o a la formació de la població: biblioteques, centres en horari extra escolar, ... D’aquesta forma permetríem també l’accés de la població amb risc d’exclusió. En la mateixa línia, s’apunta que aquesta seria també una solució econòmica i viable per a trobar la forma que tothom pugui accedir.

⇒ Es suggereix, per fer front a la manca de suports institucionals i/o a l’escassesa de recursos humans per al manteniment del maquinari, que siguin els centres del mateix territori que cerquin la solució conjunta. D’altra banda, es suggereix crear una xarxa pròpia, evitant d’aquesta manera, la dependència de tercers. Per la seva part, s’afegeix que caldrà també un suport públic per tal de fer real l'accés universal.

⇒ Es reivindica un canvi d’actitud enfront la xarxa: cal posicionar-se des de la capacitat creadora i implicar-se en la creació i no només en la consulta.

⇒ Es proposa establir canals per rendibilitzar els aparells que als centres quedin endarrerits fent-los arribar a persones o entitats amb escassos recursos propis.

⇒ Es parla de la necessitat de crear un espai de comunicació que serveixi per a difondre la informació sobre formació que ara no arriba a tothom. S’apunta que serviria fins i tot per cursar pre-inscripcions a les escoles... Es demana que en aquest context de compartir informació, puguin estar interconnectades les bases de dades de totes les biblioteques de la ciutat. Es parla també d'aglutinar la xarxa de recursos de la ciutat.

⇒ Finalment, es proposa l'elaboració d’un mapa dels tipus de connexió que són possibles realitzar des dels diferents punts del nostre municipi.

2.3.3. ACTIVITAT ECONÒMICA Ø PUNTS FORTS

⇒ L’existència de l’associació d’empresaris de les comarques de l’Ebre, la qual organitza, entre altres activitats, premis a la qualitat, innovació, etc.

⇒ L’oferta educativa, malgrat manquen cursos de formació continuada. ⇒ El fet de ser capital de comarca i exercir a més un efecte de capitalitat sobre totes

les Terres de l’Ebre. Les delegacions territorials a Tortosa són un aspecte que ve a reforçar la capitalitat.


⇒ L’existència d’un servei de Promoció Econòmica i Patronat Municipal de Fires a l’Ajuntament de Tortosa.

Ø INCERTESES

⇒ Manca de coneixement i connexió de les actuacions que es porten a terme per

entitats, institucions, associacions. Caldria potenciar la coordinació i divulgació. ⇒ Manca de coneixement dels recursos disponibles, subvencions que es perden per

manca d’informació. ⇒ L’eliminació del factor distància pot passar de ser un punt fort a ser una debilitat

si no se sap aprofitar els avantatges de les noves tecnologies, donat que la nostra competència pot arribar als “nostres” clients.

2.3.4. TURISME I CULTURA Ø PUNTS FORTS

⇒ “Les mobilitzacions i polèmica generada pel Plan Hidrológico Nacional han ficat les Terres de l’Ebre al mapa, cal aprofitar aquesta situació per donar a conèixer el territori”. Aquest punt és debatut i es considera que l’efecte d’atracció cap al territori que es pot obtenir podria invertir-se i acabar en resultats negatius.

⇒ Tortosa és una ciutat amb un ric patrimoni històric i artístic, amb excel·lents exemples arquitectònics i amb un entorn natural força atractiu.

⇒ S’afirma que les característiques del territori permeten l’explotació d’un turisme rural i ecològic combinat amb el turisme cultural.

⇒ Es referma la pluralitat paisatgística del territori i apunta la capitalitat de Tortosa com a nucli patrimonial.

⇒ Existència d’una campanya turístic -cultural, iniciada a la ciutat amb la senyalització patrimonial, edició d’una guia, mapes i diversos opuscles que la singularitza sota el lema Tortosa ciutat Mediterrània de les tres cultures.

⇒ La consolidació d’un producte turístic cultural a Tortosa com la Festa del Renaixement.

⇒ Existència a la ciutat d’una programació estable de teatre, música i dansa. ⇒ Ciutat amb infraestructures per a l’esport i l’oci. ⇒ L’existència de dos parcs Naturals, el del Delta de l’Ebre i el dels Ports juntament

amb la presència del riu aporta potencial i singularitat a l’entorn. ⇒ Possibilitat de practicar esports d’aventura.

Ø INCERTESES

⇒ Davant la consideració que la ciutat ha de difondre i explotar els seus recursos patrimonials sorgeix per part d'un sector dels assistents una incertesa:

⇒ El grau de degradació del conjunt patrimonial de la ciutat i la manca d’obertura i de facilitat per poder-lo visitar.

⇒ Es qüestiona l’existència d’una imatge global, fàcilment identificable i localitzable dins de les grans xarxes d’informació.


⇒ Manca de productes turístics culturals de recolzament per a la difusió turística. Ø REFLEXIONS I PROPOSTES

⇒ S’inicia el debat assenyalant que és necessari que les propostes d’aquesta

comissió tinguin en compte no només Tortosa sinó també el seu entorn per poder establir criteris d’actuació.

⇒ Es pregunta als hotelers i agencies de viatges assistents l’ús d’Internet en la reserva i pagament de productes turístics, i es respon que és cada cop més usual i important, tot i el problema que comporten els interessos bancaris.

⇒ Es parla després que caldria que la programació cultural i l’oferta turística arribi directament als usuaris d’Internet. Es comenta que es podrien penjar en una web totes les propostes culturals que hi ha a les Terres de l’Ebre. S’apunta que qui pagarà aquestes pàgines web.

⇒ Seguidament es debat sobre l’inconvenient de vendre determinats productes a causa del retard a l’hora de tancar programacions. En aquest sentit, s’assenyala que hi ha uns ajuntaments que ja haurien d’haver-se modernitzat. També s’indica que les administracions públiques tenen encara els “parapetos” d’haver de decidir les actuacions subscrita a un pressupost: “Planificar alguna cosa més enllà d’un any és impensable. Això et fa treballar en una limitació temporal”.

⇒ Es reinicia, posteriorment, el debat sobre el fet que a l’hora de vendre la Festa del Renaixement (per posar un exemple) cal que l’usuari també hi trobi informació col·lateral, com per exemple on poder dormir, què visitar, on menjar.... Es considera oportú crear, per tant, mecanismes, perquè a partir d’una consulta es tingui informació de tot allò que interessa vendre.

⇒ Es retorna a la necessitat que cal que la plana web de l’Ajuntament inclogui totes les ofertes de les diferents entitats de la ciutat. En aquest punt, s’assenyala que han de ser aquestes entitats les que facin arribar la informació a l’Ajuntament. Es decideix que cal enviar un correu a totes les entitats per tal que es connecten a la plana web de l’Ajuntament i hi passin tota la informació que volen difondre. S’afegeix que caldria que l’Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l’Ebre pogués emprar també la plana web perquè els seus usuaris en fessin les consultes corresponents.

⇒ La reunió continua amb el comentari que cal la implicació d’altres sectors en tota aquesta promoció i es parla concretament del comerç. En aquest sentit, es torna a incidir en el fet que no es pot programar una activitat cultural i turística en diumenge si no hi ha altres serveis per oferir, com per exemple algun bar per prendre un cafè. S’assenyala que cal la complicitat de tothom i en aquest sentit s’assenyala que l’Ajuntament es podria reunir amb els bars de la ciutat i plantejar-los la possibilitat d’obrir en diumenge.

⇒ S’exposen diferents propostes. S’assenyala que seria molt interessant que cada establiment pogués accedir a un espai on mitjançant un codi es realitzessin ells mateixos modificacions i actualitzacions (dades genèriques, ubicació en un plànol, ocupació diària, preus i ofertes....).

⇒ S’insisteix en la necessitat d’un Portal que inclogui tota la informació que volem vendre, en la línia d’explicar que l’usuari no ha d’anar a buscar informació ara aquí i ara allà sinó que cal que es condensi tota a través d’un sol punt (portal). S’afegeix que has de poder oferir a un senyor que es connecti a l’Ajuntament tot el paquet que vols vendre. En aquest sentit, es parla que s’hauria de connectar amb les diferents agències de viatges que vulguin participar-hi.


⇒ S’assenyala que això esmentat abans lliga amb la necessitat d’enregistrar una marca pròpia i apunta que es podria treballar, si no existeix, amb terresdelebre.com.

⇒ Es continua amb l’exposició de les seves propostes i es centra ara amb el fet que no només s’ha de pensar amb el turista sinó amb la gent d’empresa. S’assenyala que aporta més diners que no pas el turisme i dóna una imatge boníssima. “Volen de tot i aquí tenim l’avantatge que tenim de tot”, afegeix. Aquest fet porta al debat sobre les sales de què disposa la ciutat per a realitzar congressos. Se n’enumeren una rastellera, però s’apunta que cal que tinguin les característiques adequades, perquè puguin prestar els serveis que es demanen amb garanties.

⇒ Un altre dels punts que es comenta és la possibilitat que la gent pugui visitar els edificis patrimonials de la ciutat de manera virtual; que el patronat de Turisme tingui la seva pròpia plana web, que podria estar connectada al portal Ajuntament; que cal que les finestres siguin atractives per captar a l’usuari, i que el pagament a través de la xarxa està ple de fraus.

2.3.5. ADMINISTRACIÓ OBERTA Ø PUNTS FORTS

⇒ Tendència a la descentralització de l’administració de la Generalitat de Catalunya i la possible creació de la Vegueria de l’Ebre.

⇒ Concentració de serveis administratius a Tortosa, derivada de la seva condició de capital natural de les Terres de l’Ebre.

⇒ Existència d’una consciència col·lectiva envers la certesa que el futur passa necessàriament per les noves tecnologies de la societat de la informació.

⇒ Per millor matisar els anteriors punts forts, cal contextualitzar-los en els següents condicionants que presenta l’entorn: - Les INFRAESTRUCTURES necessàries per al desenvolupament de la societat

de la informació a Tortosa no són bones. - El pes demogràfic de la zona és baix. - Els esforços existents són individuals, poc vertebrats entre ells. - La distància als centres de decisió (Barcelona, etc.) - Estem endarrerits en relació a altres ciutats o territoris de característiques

semblants. Ø INCERTESES

⇒ Ritme d’implantació efectiva i desenvolupament de les Delegacions de l’Administració de la Generalitat a les Terres de l’Ebre.

⇒ Velocitat i intensitat del canvi tecnològic envers la societat de la informació. ⇒ Indeterminació del nombre d’usuaris d’Internet a Tortosa i de l’ús que en fan. ⇒ Manca de formació adequada a la finalitat de l’Administració oberta. ⇒ Resistències diverses (culturals, organitzatives, entorn, etc) a les noves

tecnologies. ⇒ Marc jurídic respecte de la signatura electrònica i del correu electrònic.



Finestreta única ⇒ Potenciar l’Oficina d’Atenció al Ciutadà, amb personal altament qualificat i dotant-

la de la informació necessària ajustada a les demandes del ciutadà (tant a nivell local com extralocal).

⇒ Elaborar el catàleg de procediments administratius de l’Ajuntament i fer-los disponibles tant al personal de l’Oficina d’Atenció al Ciutadà com a la xarxa.

⇒ Establir els procediments i els equipaments necessaris per a fer servir la signatura electrònica i certificar les transaccions i els documents annexos, en totes les relacions internes i externes que ho requereixin.

⇒ Implantar els elements necessaris per oferir els serveis en els equipaments municipals, especialment en les pedaníes i en els nuclis disseminats.

⇒ Disposar de domini propi. ⇒ Disposar d’un servidor propi amb base de dades que permeti la realització de

transaccions.

Que els ciutadans de Tortosa puguin accedir als serveis de la resta d’administracions públiques sense desplaçar-se fora de la ciutat. ⇒ Que les administracions presents a Tortosa, especialment l’Ajuntament, participin

activament en l’impuls, desenvolupament i implantació dels projectes del Consorci Administració Oberta de Catalunya impulsat per Localret i la Generalitat amb l’acord institucional del Parlament de Catalunya per unanimitat de la Càmera.

⇒ Que es dotin els elements físics (infraestructures de telecomunicació, punts d’accés públic, aplicatius i serveis, etc.) que ho facin possible.

Que els ciutadans de Tortosa tinguin a la seva disposició nous canals de participació i d’exercici de la democràcia. ⇒ Facilitar el coneixement necessari i estimular l’ús de les noves tecnologies com a

mitjà de relació democràtica a totes les persones, especialment a aquelles amb risc d’exclusió social dins la Societat de la Informació.

⇒ Disposar d’equipaments públics i gratuïts d’accés a les noves tecnologies per a tots aquells col·lectius amb risc d’exclusió tecnològica.

⇒ Impulsar l’ús normalitzat del correu electrònic assegurant una adreça de correu per a tothom que ho desitgi i estigui empadronat.

⇒ Publicar a Internet tota aquella informació pública d’interès i necessària per l’exercici lliure de l’activitat democràtica. Impulsar la cultura de la transperència informativa.

⇒ Crear en les administracions i entitats públiques, serveis de bústies de queixes i suggeriments, bústies de serveis, personal responsable i electes, fòrums de participació, enquestes, chats, etc...

⇒ Impulsar programes de divulgació i formació en l’ús ciutadà d’aquests nous canals de relació i participació.

⇒ Estudiar altres projectes i bones pràctiques que ajudin a definir el model de Tortosa (Ex.: projectes Consensus impulsat per diferents ajuntaments i Localret, entre d’altres).


33.. PPLLAA DD''AACCCCIIÓÓ 22000022 -- 22000077

Línies estratègiques, programes i projectes


El paper de l’administració en la Societat de la Informació com agent és complex i es

localitza en àmbits i actuacions molt diverses. L’administració té un paper que és comú en

tots els camps: el de posar les Tecnologies de la Informació i la Comunicació al servei del

ciutadà. Per això, el fet d’incidir en les possibilitats que les tecnologies de la informació i la

comunicació ofereixen per a millorar els processos de gestió de l’administració municipal és

l’estratègia definida per Tortosa per millorar la qualitat i l’eficiència dels serveis als ciutadans.

Aquest fet implica, com a mínim, tres qüestions que han de ser objectius de les accions de

l’administració: d’una banda, millorar la qualitat del servei que l’administració ofereix al

ciutadà; d’altra banda, garantir que les TIC podran ser utilitzades pels ciutadans de forma

igualitària no esdevenint un nou element d’exclusió social que s’afegeixi als que ja existeixen.

En aquest context, l’administració ha de treballar per a conduir el procés de transformació

vers la Societat de la Informació assegurant que aquesta es construeix sobre fonaments

sòlids, estables i basats en la igualtat d’oportunitats. Per la seva banda, l’administració ha de

garantir que les Tecnologies de la Informació i la Comunicació i l’explotació de les seves

possibilitats arribin a constituir-se com un servei públic universal.

Un dels primers reptes al que s’exposa l’administració davant la incorporació de les TIC és el

de millorar el seu funcionament intern tot incidint en l’augment de l’eficàcia tant en la seva

organització com pel que fa a la gestió dels serveis. Aquest repte passa per la identificació i

racionalització de processos i per una millor i més flexible organització i gestió del treball a

partir de la incorporació de les TIC com una eina del procés així com pel reciclatge dels

coneixements i la preparació dels agents que hi treballen: a l’Ajuntament, el disseny de

l’organigrama municipal i l’establiment d’un protocol de procediments esdevenen tasques

prioritàries i prèvies per a una millora del servei. De gran importància resulta la creació d’una

nova figura professional: el coordinador tecnològic que s’ocupi de la gestió i coordinació de

les INFRAESTRUCTURES i de les telecomunicacions a la ciutat i a l‘ajuntament. Així mateix,

s’han d’utilitzar les possibilitats que ofereixen les Tecnologies de la Informació i la

Comunicació per a un tractament racional, tècnicament millor i, per tant, més efectiu, de la

informació local. Aquest fet ha de contribuir a fer un pas endavant en la gestió de la gran

quantitat d’informació que, per manca de procediments adients, sovint ralenteix el

funcionament de l’administració tot superant les seves possibilitats. La promoció de bases de

dades esdevindrà una eina de treball clau en el context de la gestió de la informació per a un

funcionament ràpid i efectiu. Per la seva banda, l’ús de les TIC ha de contribuir a la creació

de canals estables de comunicació interna entre els diferents ens administratius que facilitin

l’intercanvi immediat d’informació necessària per al funcionament normal de l’administració

així com per a simplificar els tràmits requerits en l’oferta de serveis al ciutadà. Les TIC

representen l’oportunitat de construir una administració integrada, coherent, homogènia i

alhora, altament descentralitzada i eficaç.


D’altra banda la millora del funcionament intern ha de revertir en una millora de la gestió i

de la quantitat i la qualitat dels serveis que ofereix l’administració als ciutadans. En aquesta

línia Tortosa desenvolupa la voluntat de posar a l’abast i al servei del ciutadà tota aquella

informació que necessiti gaudint de les avantatges que produeixen les TIC en aquest camp:

augment de la rapidesa, disminució del cost en temps i desplaçaments i buits en la

informació. Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació permeten la gestió

centralitzada i racional d’una gran quantitat d’informació. Aquesta informació no només ha

d’anar orientada als ciutadans locals, també ha de ser un mitjà per a oferir informació

turística, econòmica etc. a nivell global. Les TIC també han de permetre simplificar i resoldre

tràmits diversos no necessàriament vinculats a la informació local. Com més

descentralitzada, integrada, accessible, propera i senzilla resulti l’administració, molt més

eficient resultarà. L’administració, en aquest sentit ha d’apostar fort per les TIC i sobre tot

per Internet com una eina que permeti augmentar la proximitat a la ciutadania. En resum,

s’ha de constituir com un servei al ciutadà. Cal que l'Ajuntament garanteixi totes les vies

possibles per facilitar la comunicació entre l’administració i el ciutadà a partir d’incrementar

la qualitat i la quantitat dels serveis municipals facilitant la informació i els tràmits als

ciutadans així com la participació. En aquest punt, s’han d’identificar les vies possibles:

l’atenció personalitzada en un lloc físic, internet i el telèfon són les principals eines per les

que Tortosa aposta per prestar un millor servei als seus ciutadans. La coordinació dels

processos amb altres administracions a partir dels acords sobre l’Administració Oberta de

Catalunya en relació a la certificació electrònica, sens dubte, significaran un pas endavant en

una administració més integrada i racional al servei del ciutadà.

Per tot això, cal que l’administració es doti dels recursos necessaris per a garantir al màxim

l’accés de tots els ciutadans, sense exclusió, a les Tecnologies de la Informació i la

Comunicació. En aquest punt, el concepte d’Internet com a servei públic esdevé cabdal: el

correu electrònic i els punts d’accés públic són les potes necessàries per a sostenir aquesta

transformació de l’administració cap a una major modernització adaptada a les

característiques i necessitats dels usuaris als quals es dirigeix.

En aquest sentit, l’administració ha de prendre un paper actiu alhora d’iniciar i incentivar un

canvi de rol de l’individu vers la societat en la que es desenvolupa com a tal. Els ciutadans

han de deixar de ser receptors passius de la informació per a convertir-se en agents actius

que generin ells mateixos la informació i els continguts tot assegurant la seva presència

individual i col·lectiva a la xarxa. Aquesta és una aposta estratègica bàsica per a formar

ciutadans amb iniciativa i criteri que participin directament en la construcció de la Societat de

la Informació. Aquesta nova societat no ha de ser projectada per tècnics si no que s’ha


d’anar modelant a partir de la intervenció de tota la població. L’administració ha d’esdevenir

el principal agent que generi continguts locals al mateix temps que ha de crear els canals de

participació dels ciutadans com a agents actius en el procés. La creació del portal de Tortosa

ha de ser el punt de referència en el qual tots aquests aspectes esdevinguin una realitat. La

Tortosa digital ha d’incorporar la informació local necessària pels ciutadans així com tots

aquells serveis que es puguin resoldre de forma ràpida i segura. El portal ha de ser un

veritable centre de recursos digitals: la porta d’entrada de Tortosa a la Societat de la

Informació.

Les TIC i el seu ús representen, doncs, un pas endavant en l’objectiu d’apropar

l’administració al ciutadà i per tant, de sotmetre-la a un procés de major control democràtic.

La simplificació i l’agilització dels tràmits pot contribuir a una millora de les relacions entre

l’administració i els ciutadans al temps que pot contribuir a una millora de la imatge de

l’administració que serà vista com quelcom proper, conegut i accessible. En aquest punt, els

governants han de fer un ús de les TIC que permeti construir canals estables i permanents

de comunicació i relació entre l’administració i els ciutadans. Aquest fet s’ha d’acompanyar

d’un procés permanent que incentivi la participació del ciutadà en la gestió de la ciutat,

proporcionant eines que permetin la participació en qüestions rellevants de l’àmbit local i que

sobre tot, tinguin una transcendència real en la presa de decisions. Aquests canals

d’informació, resolució de problemes, opinió i intercanvi d’informació són els que permetran

apropar als administrats als administradors reforçant l’essència democràtica de la nova

Societat de la Informació.


33..11 LLÍÍNNIIAA EESSTTRRAATTÈÈGGIICCAA 11:: LLEESS IINNFFRRAASSTTRRUUCCTTUURREESS DDEE TTEELLEECCOOMMUUNNIICCAACCIIOONNSS


DIRECTRIU: 1 El desplegament de les infraestructures de

telecomunicacions

OBJECTIU: 1.1 Facilitar el desplegament de xarxes privades.

PROJECTES: 1.1.1 Assegurar el correcte desplegament de la xarxa de

cable:Telefònica, altres operadors i estudi de viabilitat de xarxa

en col.laboració público-privada.

1.1.2 Facilitar el desplegament de tecnologies alternatives al cable:

1.1.2.1 Desplegament de les xarxes de telefonia mòbil de

Movistar, Retevisión, Vodafone, Xfera i d’altres operadors

de xarxa o d’infraestructura.

1.1.2.2 Desplegament de les xarxes LMDS (Local Multipoint

Distribution Service): Retevisión (La Caixa).

1.1.2.3 Altres tecnologies: televisió digital, satèl.lit, etc.

OBJECTIU: 1.2 Impulsar el desplegament de xarxes públiques.

PROJECTES: 1.2.1 Desplegar les infraestructures i xarxes de telecomunicacions de

l’Ajuntament: Pla de telecomunicació entre equipaments

municipals, xarxes locals en equipaments públics (Centre de

Formació Ocupacional, Biblioteca Segle XXI i Centre Tecnològic i

Universitari).

1.2.2 Facilitar el desplegament de les infraestructures i xarxes de

telecomunicacions de la Generalitat: Xarxa sanitària pública,

xarxa educativa pública, etc...

1.2.3 Col·laborar en el desplegament d’infraestructures i xarxes de

telecomunicacions supralocals: Xarxa de telecomunicacions

proposada per Localret.

1.2.4 Introduir criteris de gestió d’infraestructures en la redacció dels

projectes urbanístics i desplegar la normativa de

telecomunicacions.

1.2.4.1 Adherir-se als convenis signats entre les cies. operadores

i Localret.


1.2.4.2 Desplegament de la normativa de telecomunicacions a la

nova urbanització del barri de Sant Llàtzer UA4 i al nou

polígon industrial Catalunya Sud.

1.2.5 Estudiar la viabilitat de complementar el desplegament

d’infraestructures de comunicació en col·laboració amb la

iniciativa privada. (Ex. Aprofitar els recursos de la xarxa d’aigua).

OBJECTIU: 1.3 Col·laborar en la planificació i regulació de les xarxes.

PROJECTES: 1.3.1 Disposar d’informació i estudis de referència: Estudi Catalunya

Banda Ampla Municipi per Municipi (EBA) de Localret, inventari

de les xarxes desplegades en el territori, altres...

1.3.2 Disposar de plans i programes d’actuació: Pla General

d’Ordenació Urbanística.

1.3.3 Revisar, adaptar, desenvolupar i aplicar normatives adients.

1.3.3.1 Procediments de gestió de llicències municipals.

1.3.3.2 Ordenances pel desplegament d’infraestructures de

telecomunicació.

1.3.3.3 Verificació de la inclusió de les ICT (Infraestructures

Comuns de Telecomunicació) en les llicències d’obres.

1.3.3.4 Supervisar els plans, programes i actuacions de les cies.

operadores.

OBJECTIU: 1.4 Dur a terme una comunicació efectiva amb els ciutadans.

PROJECTES: 1.4.1 Col·laborar amb les companyies operadores en el pla de

comunicació del desplegament de la xarxa de cable de

comunicació.

1.4.2 Col·laborar amb les companyies operadores en el pla de

comunicació del desplegament de la telefonia mòbil.

OBJECTIU: 1.5 Dissenyar i posar en marxa el portal Internet de ciutat.

PROJECTES: 1.5.1 Dotar de correu electrònic tots i cadascun dels ciutadans que en

vulgui disposar.


1.5.2 Ubicar les pàgines d’informació, serveis o enllaços a altres webs

d’empreses, comerços, entitats, administracions, escoles,

universitats, particulars, etc.. que ho vulguin. Promocionar el

portal.


33..22 LLÍÍNNIIAA EESSTTRRAATTÈÈGGIICCAA 22:: CCIIUUTTAADDAANNSS


DIRECTRIU: 2

Aprofitar les oportunitats i reduir les amenaces que les

tecnologies de la informació tenen en la societat i

especialment en les persones.

OBJECTIU: 2.1 Garantir l’accés de tothom a les tecnologies de la

informació en igualtat de condicions.

PROJECTES: 2.1.1 Reclamar i assegurar el desplegament dels serveis universals:

correu i ampla de banda garantits (correu electrònic a tots als

ciutadans –Tinet ...-, seguiment i control de la cobertura dels

serveis de banda ampla, accés a les noves tecnologies per les

persones que corren el risc de quedar excloses).

2.1.2 Habilitar espais públics i privats d’accés a les Noves Tecnologies.

2.1.2.1 Elaborar l’inventari de recursos públics i privats

disponibles.

2.1.2.2 Desplegar el pla d’accés a les noves tecnologies en

equipaments públics: Centre Tecnològic i Universitari,

Centre de Formació Ocupacional, Biblioteca del Segle XXI,

Centre de documentació de la Nova Cultura de l’Aigua i

Web de la ciutat.

2.1.3 Dissenyar i implementar el pla de formació en NTIC de la

població: Inventari de l’oferta formativa local, plataformes e-

learning disponibles, oferta formativa per gent gran, dona,

seniors, joves i immigrants no comunitaris, i altres col·lectius

amb risc d’exclusió social.

OBJECTIU: 2.2 Adaptar l’oferta educativa a les Noves Tecnologies.

PROJECTES: 2.2.1 Dur a terme el Projecte Educatiu de Tortosa: Oferta educativa i

Agenda de la formació.

2.2.2 Disposar de serveis i infraestructures adients en primària i

secundària obligatòria i post-obligatòria: Biblioteques i

mediatèques escolars, Projecte Argos, Xarxa XTEC, Concurs de

Webs escolars, Educàlia i Projecte pilot: el nou rol dels

educadors.

2.2.3 Aplicar les NTIC als ensenyaments artístics.


2.2.4 Aplicar les NTIC a la formació professional: Oferta per Cicles

Formatius de Grau Mitjà i oferta per Cicles Formatius de Grau

Superior.

2.2.5 Aplicar les NTIC als estudis universitaris: Centre de Suport de

l'UOC, Centre de Suport de l’UNED, Universitat Internacional i

programa Form@atic (DURSI).

2.2.6 Aplicar les NTIC a la formació permanent: Formació de docents,

formació en el lloc de treball, formació als comerciants, formació

als empresaris i associats de la Cambra de Comerç i formació als

professionals col.legiats

OBJECTIU: 2.3 Desenvolupar la Cultura Digital de la societat.

PROJECTES: 2.3.1 Desenvolupar serveis i continguts sobre patrimoni: Digitalització

dels fons històric, Tortosa Patrimoni, Inventari de Patrimoni Local

i Memòria de Tortosa.

2.3.2 Desenvolupar serveis i continguts sobre festes i espectacles:

Web de la Festa del Renaixement.

2.3.3 Desenvolupar serveis i continguts amb informació cultural:

Agenda cultural Tortosa, entitats culturals i d’activitats.

2.3.4 Desenvolupar serveis i continguts amb àrees específiques

d’educació, comunitat educativa i escolar.

2.3.5 Desenvolupar serveis i continguts amb àrees específiques per al

món associatiu, altres entitats i particulars on puguin haver

fòrums i espais d’intercanvi.

2.3.6 Desenvolupar projectes supralocals: Terres de l’Ebre Nova

Cultura de l’Aigua.


OBJECTIU: 2.4 Convertir Tortosa en Ciutat Digital.

PROJECTES: 2.4.1. Desenvolupar nous canals de participació ciutadana: Programa

PROFIT (Consensus), plens per Internet, llistes de distribució de

reculls de premsa i agenda d’activitat, xats amb electes,

enquestes on-line...

2.4.2 Impulsar la creació de xarxes virtuals en el món associatiu: Accés

i webs a les entitats i creació de Xarxes Ciutadanes.

2.4.3 Impulsar la gestió del coneixement de la ciutat: Promoció de la

gestió de continguts i serveis.

2.4.4 Dissenyar campanyes de divulgació i difusió: Exposició sobre

Noves Tecnologies i Jornades temàtiques.

2.4.5 Turisme: Desenvolupar el Pla Estratègic i la Web de Turisme.

2.4.6 Esports: Promocionar les Webs dels clubs i entitats esportives.

2.4.7 Aplicar les noves tecnologies als Mitjans de Comunicació Públics:

Ràdio, premsa i TV digital.

2.4.8 Aplicar les noves tecnologies als Mitjans de Comunicació Privats:

Ràdio, premsa i TV digital.


33..33 LLÍÍNNIIAA EESSTTRRAATTÈÈGGIICCAA 33:: AACCTTIIVVIITTAATT EECCOONNÒÒMMIICCAA


DIRECTRIU: 3 Aprofitar els avantatges i reduir els inconvenients que

les tecnologies de la informació tenen sobre l’activitat

econòmica.

OBJECTIU: 3.1 Creació de nous llocs de treball a les empreses existents,

corregir l'èxode de personal qualificat i aprofitar les

noves oportunitats.

PROJECTES: 3.1.1 Adaptació de les empreses existents a les TIC, aprofitant les

noves oportunitats.

3.1.1.1 Inventariar l’oferta educativa existent, els recursos

materials i humans i els equipaments disponibles.

3.1.1.2 Estructurar una oferta de formació continuada per a

treballadors, professionals, comerciants i empresaris.

3.1.2 Dissenyar campanyes de promoció i divulgació: Fira de Tortosa

Virtual, Jornades, cursos i cicles de conferències TIC en

col·laboració amb entitats del món econòmic, exposició sobre

noves tecnologies i urbanisme, etc..

3.1.3 Incentivar la innovació tecnològica.

3.1.3.1 Inventariar els recursos i oportunitats disponibles de

suport a la innovació tecnològica en l’activitat econòmica.

3.1.3.2 Estimular la redacció de projectes d’innovació i qualitat en

la gestió, i la presentació dels mateixos a programes de

suport financer a PIMES.

3.1.3.3 Des de l’àmbit del Pla Director establir el Premi Municipal

al millor projecte d'innovació tecnològica.

3.1.3.4 Promoure acords de col·laboració entre els principals

agents públics i privats de l’activitat econòmica amb

presència a Tortosa.

3.1.4 Conèixer el posicionament de l'activitat econòmica de Tortosa

respecte als mercats reals i potencials: Elaborar un diagnòstic de

posicionament i necessitats en els diferents mercats i sectors

(especialment en aquells que són potencialment importants:

turisme, comerç i serveis).


3.1.5 Creació de llocs de treball en l'àmbit de les NTIC.

3.1.5.1 Identificar els nous filons d'ocupació, la viabilitat de

creació de noves activitats laborals i empresarials

relacionades amb les TIC.

3.1.5.2 Elaborar propostes innovadores. Establir un premi anual.

3.1.5.3 Estudiar la viabilitat de crear un viver d’empreses de

serveis i d’empreses tecnològiques.

3.1.6 Corregir l'èxode laboral de personal qualificat.

3.1.6.1 Estudiar la viabilitat de crear un centre de suport a la

innovació, on es concentri l’oferta formativa en NTIC, la

transferència de coneixement, el suport a emprenedors

d’empreses de nova economia i l’accés a tecnologies

avançades. Posar a l’abast dels nous professionals el

suport material i humà.

3.1.6.2 Creació d'una bossa de treball per a facilitar el retorn del

personal qualificat a nous llocs de treball que es puguin

crear a les empreses del territori.

3.1.6.3 Articular propostes de col.laboració entre empreses,

professionals, universitats, administracions, etc per dur a

terme activitats i projectes conjunts que permetin el

desenvolupament d'aquestes noves professions i activitats

empresarials (de dins i fora, però interessats a Tortosa).

OBJECTIU: 3.2 Atracció de noves inversions.

PROJECTES: 3.2.1 Eliminació del factor distància: Impulsar l'adaptació de les

empreses i comerços al correu electrònic, dissenyar campanyes

de divulgació de l'ús de les TIC en les relacions habituals (correu

electrònic i webs), estimular l'ús dels serveis de banda ampla, ..

3.2.2 Impulsar la creació d’una web de comerç virtual, Web del

Comerç de Tortosa: Incorporar l’ús de les transaccions

electròniques en les respectives organitzacions, incloent-hi la

signatura digital.

3.2.3 Creació de noves empreses de serveis cap als grans nuclis

econòmics.


3.2.3.1 Estudiar la demanda de serveis a les empreses dels grans

nuclis econòmics, estructurar una oferta de potencials

serveis cap als grans nuclis i avaluar la viabilitat de la

creació de noves empreses de serveis.

3.2.3.2 Facilitar acords de col.laboració entre la iniciativa pública i

privada per dur a terme accions de suport a la creació i

manteniment d'aquestes noves activitats.

3.2.3.3 Elaborar accions de màrqueting de ciutat, posicionant

Tortosa com a lloc estratègic en l'arc mediterrani.

3.3.3.4 Incentivar la radicació de la nova activitat econòmica

vinculada a la creació de llocs de treball relacionats amb

les TIC o al desenvolupament del sector serveis de la

nova economia..


22..44 LLÍÍNNIIAA EESSTTRRAATTÈÈGGIICCAA 44:: TTUURRIISSMMEE II CCUULLTTUURRAA


DIRECTRIU: 4 Afavorir l’aplicació de les tecnologies de la informació i

les comunicacions al món del turisme i la cultura.

OBJECTIU: 4.1 Impulsar i divulgar la marca, els equipaments i les

infraestructures cercant la difusió de la cultura i la

identitat del territori.

PROJECTES: 4.1.1 Garantir l'adaptació del sector turístic i cultural a les TIC: Pla de

turisme i noves tecnologies.

4.1.1.1 Afavorir que el sector turístic i cultural tingui accés a les

TIC.

4.1.1.2 Garantir la formació necessària als professionals d'aquests

sectors.

4.1.1.3 Dur a terme campanyes de concienciació de les

potencialitats de les TIC per a la millora del sector.

OBJECTIU: 4.2 Produir activitats turístiques i culturals i aprofitar les TIC

per difondre-les.

PROJECTES: 4.2.1 Facilitar les gestions turístiques a través de la xarxa.

4.2.1.1 Promoció de l'activitat econòmica de l'oferta turística a

través d'operadors privats.

4.2.1.2 Central de reserves d'iniciativa privada

4.2.1.3 Comerç electrònic.

4.2.1.4 Formació permanent dels agents en l’ús de les NTIC.

4.2.2 Assegurar la presència a Internet de l'oferta turística, cultural i

de lleure de Tortosa i el territori.

4.2.2.1 Desenvolupar la producció i difusió de continguts culturals

i turístics: Impulsar la creació de webs específiques,

privades i públiques.

4.2.2.2 Presència a la web de la ciutat.

4.2.2.3 Donar d'alta la web de ciutat i els seus continguts als

principals cercadors.

4.2.2.4 Posar enllaços als portals turístics.

4.2.2.5 Col·locar punts d’Informació Turística Digitals.


22..55 LLÍÍNNIIAA EESSTTRRAATTÈÈGGIICCAA 55:: AADDMMIINNIISSTTRRAACCIIÓÓ OOBBEERRTTAA


DIRECTRIU: 5 Convertir les administracions públiques en

organitzacions de qualitat, obertes als ciutadans i usuaris

dels seus serveis.

OBJECTIU: 5.1 Reorganització de l’Administració Municipal.

PROJECTES: 5.1.1 Identificar i racionalitzar els processos de gestió.

5.1.1.1 Gestionar projectes de millora de la qualitat de la gestió

dels serveis oferts als ciutadans a través de qualsevol

canal de relació.

5.1.1.2 Incorporar els processos racionalitzats a l’oferta de les

oficines d’atenció al públic.

5.1.2 Adaptar la plantilla als nous processos i implantar sistemes de

treball.

5.1.2.1 Adequar els organigrames i establir equips de projecte de

millora de la gestió

5.1.2.2 Formar i reciclar el personal.

5.1.2.3 Crear la figura del coordinador dels projectes d’innovació

que lideri els equips de millora.

5.1.3 Introduir millores en la mecanització de la gestió municipal.

5.1.3.1 Integrar les aplicacions de gestió corporativa.

5.1.3.2 Impulsar el desenvolupament i integració del Sistema

d’Informació Geogràfic municipal.

5.1.3.3 Implantar eines de gestió documental, de fluxos i de

grups de treball en la gestió dels expedients i l’atenció al

públic.

5.1.3.4 Nova web de gestió interactiva: integrar amb el sistema

d’informació municipal incorporant mecanismes de

seguretat i confidencialitat.

5.1.4 Introduir millores en la gestió de l’atenció al públic.

5.1.4.1 Racionalitzar l’espai de la OAC a l’edifici de l’ajuntament.

5.1.4.2 Dissenyar, adaptar i formar els llocs de treball d’atenció al

públic.


5.1.4.3 Nova web municipal interactiva: Potenciar l’accés als

serveis públics a través de nous canals de relació com són

Internet, la telefònica fixa i mòbil, etc..

OBJECTIU: 5.2 Millora de la prestació dels serveis als ciutadans en el

conjunt de les administracions públiques amb presència

a Tortosa.

PROJECTES: 5.2.1 Millorar la relació entre l'Administració i els ciutadans

incrementant la quantitat i qualitat de serveis i incentivant la

participació, independentment del lloc on visquin

5.2.1.1 Potenciar les oficines integrades d'atenció al ciutadà.

5.2.1.2 Incorporar a les webs públiques eines de tramitació i

participació electrònica

5.2.1.3 Potenciar els serveis d’atenció telefònica.

5.2.1.4 Donar suport a la difusió de les activitats d’aplicació de

les TIC impulsades des de l’Hospital Verge de la Cinta.

OBJECTIU: 5.3 Coordinació i cooperació amb altres institucions.

PROJECTES: 5.3.1 Millorar l’intercanvi d’informació i la coordinació de processos

interadministratius.

5.3.1.1 Incorporar els criteris del projecte Administració Oberta

de Catalunya en els requeriments dels projectes de

millora de la qualitat de la gestió. Adherir-se a les

Comissions de Treball del projecte AOC.

5.3.1.2 Adherir-se a les Comissions de Treball del projecte AOC.

5.3.1.3 Oferir serveis als ciutadans a través dels instruments del

Consorci AOC i el portal de les administracions públiques

catalanes.


44.. PPLLAA DD''AACCCCIIÓÓ 22000033

Accions prioritàries


En funció dels criteris de priorització dels projectes s'haurà de considerar un seguit d'accions

prioritàries per a implementar al llarg de l'any 2003. No obstant el Pla d'Acció definitiu del

2003 serà resultat de la posta en marxa del desplegament del Pla.

Els projectes recollits amb el Pla d'Acció 2003-2007 dibuixen el terreny de joc pel

desenvolupament de la societat de la informació a Tortosa. Tot aquest procés ha de derivar

en els plans d'acció anual. En els Plans anuals se seleccionen els projectes a iniciar el

desenvolupament aquell any en funció de la priorització realitzada pel Consell General.

El llistat de projectes que es descriuen a continuació, ordenats a través de les cinc línies

estratègiques, és una primera proposta, un primer pas en un procés de canvi, un punt d'inici

més que un punt d'arribada. Per això en el procés de posada en marxa d'aquests projectes

caldrà anar incorporant aquelles altres iniciatives que es cregui convenient i vagin a favor

dels objectius del Pla.

Com a encapçalament dels projectes del Pla s'ha dibuixat dos instruments organitzatius que

han de permetre facilitar, coordinar, comunicar i seguir l’evolució de molts dels projectes que

després es descriuen i, a més, milloren substancialment la capacitat del sector d'adaptar-se

als reptes de futur.

Projectes organitzatius

________________________________________________________________

Ø ACCIÓ 0. Creació de l’Oficina del Pla. Cal constituir el que seria una estructura

tècnica de caire intern que garanteixi la coherència entre els diferents treballs

d’implementació del Pla a la població i que es consolidi com el nexe d’unió entre els

diferents òrgans de participació. L’estructura de participació quedaria constituïda pel

Consell General (que mantindrà les seves funcions actuals adaptades a les noves fases

més operatives), l'Oficina del Pla, la Comissió Interdepartamental i un Consell Assessor.

Caldrà la figura d’un Director/a Tècnic/a responsable que mantingui una visió general del

Pla.

Responsable: Ajuntament de Tortosa


Accions de la línia estratègica 1: Infraestructures de telecomunicacions

___________________________________________________________________________

q ACCIÓ 1. Pla de telecomunicacions entre equipaments municipals.

Desenvolupament del Pla de telecomunicacions, de l’estudi de viabilitat de cada

equipament i execució dels prioritaris dins la disposic ió pressupostaria.


q ACCIÓ 2. Assegurar el desplegament d'infraestructures públiques. Seguiment

del desplegament de les xarxes públiques de la Generalitat de Catalunya (xarxa sanitària,

xarxa educativa, xarxa judicial, xarxa del Centre de Telecomunicacions i d’altres

departaments) i de la Delegació del Govern.

Responsable: Generalitat de Catalunya i Delegació del Govern

q ACCIÓ 3. Introduir criteris de gestió d’infraestructures en la redacció dels

projectes urbanístics i desplegar la normativa de telecomunicacions. Aplicació

de la normativa i dels criteris de telecomunicacions en els projectes urbanístics (Ex.:a la

nova urbanització del barri de Sant Llàtzer UA4, al nou polígon industrial Catalunya Sud,

etc..).


q ACCIÓ 4. Disposar d’informació i estudis de referència. Disposar i avaluar l’estudi

Catalunya Banda Ampla Municipi per Municipi (EBA) de Localret.

Responsable: Ajuntament de Tortosa i Localret


Accions de la línia estratègica 2: Ciutadans ________________________________________________________________

ACCIÓ 5. Desenvolupament del Centre de Formació Ocupacional com a

equipament públic d'accés a les TIC. Ubicar serveis d'accés a Internet i Telecentre al

Centre de Formació Ocupacional dins del projecte NODAT de la Generalitat.


q ACCIÓ 6. La Biblioteca Central Comarcal: portal d'accés al coneixement.

Després de la incorporació al programa funcional dels serveis electrònics i d'una Àrea

d'Internet i formació digital caldrà definir el nou model de gestió on la biblioteca

esdevingui l'equipament bàsic del desplegament de la societat de la informació al

municipi.

Responsable: Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Tortosa

q ACCIÓ 7. Estudi per la creació d'un Centre Tecnològic, Universitari i Formatiu.

Redacció de l'estudi de programació per la creació d'un Centre Tecnològic, Universitari i

Formatiu que integri i desenvolupi l'oferta d'ensenyament superior, la plataforma de

serveis tecnològics de la regió i la creació d'un centre de referència de la cultura de

l'aigua.

Responsable: Universitats, Ajuntament de Tortosa, Entitats, altres

q ACCIÓ 8. Pla de formació de la població per la igualtat digital. Dissenyar i

implementar el pla de formació en NTIC de la població: Inventariar l’oferta formativa

local, plataformes e-learning disponibles, altres recursos formatius disponibles, etc.... i

dissenyar un pla de formació de la població que estructuri l’oferta formativa per gent

gran, dona, seniors, joves i immigrants no comunitaris, i altres col·lectius amb risc

d’exclusió social.



q ACCIÓ 9. Promoció de l'ús de les noves tecnologies a l'educació primària i

secundària. Estudiar l’oferta de noves tecnologies a l'educació primària i secundària,

conjuntament amb les institucions del sector, per promoure accions que incorporin les

NTIC en el món educatiu local.

Responsable: Departament d’Ensenyament de la Generalitat, institucions educatives

públiques i privades i Ajuntament de Tortosa

q ACCIÓ 10. Desenvolupar nous canals de participació ciutadana i promocionar

les xarxes ciutadanes a Internet. Desenvolupar nous canals de participació virtual a

través de la xarxa Internet: correu ciutadà, seguiment de plens per Internet, llistes de

distribució de reculls de premsa i agendes d’activitats, xats amb electes, fòrums de

debat, enquestes on-line, web’s ciutadanes, etc...

Responsable: Ajuntament de Tortosa, institucions públiques i privades, i entitats

ciutadanes

Línia estratègica 3: Activitat econòmica

q ACCIÓ 11. Dissenyar campanyes de promoció i divulgació. Fira de Tortosa Virtual,

Jornades, cursos i cicles de conferències TIC en col·laboració amb entitats del món

econòmic, exposició sobre noves tecnologies i urbanisme, etc..

Responsable: Institucions públiques i privades del món econòmic i Ajuntament de

Tortosa

q ACCIÓ 12. Incentivar la innovació tecnològica. Des de l’àmbit del Pla Director

establir el Premi Municipal al millor projecte d'innovació tecnològica.



Línia estratègica 4: Turisme i cultura ________________________________________________________________

q ACCIÓ 13. Garantir l'adaptació del sector turístic i cultural a les TIC: Pla de

turisme i noves tecnologies. Promoure a través de la Fundació Massís dels Ports i

amb els agents privats i públics l'elaboració d'un programa que dugui a terme l'ús de les

noves tecnologies al sector turístic de la regió. Elaborar una base de dades de les

associacions, infraestructures turístiques i empreses del sector.

Responsable: Institucions públiques i privades del món econòmic, turístic i cultural

q ACCIÓ 14. Punts d'informació turística digitals. Ubicar a la ciutat postes

d'informació turística i cultural de la ciutat i del territori amb base digital.

Responsable: Institucions públiques i privades del món econòmic, turístic i cultural i

Ajuntament de Tortosa

Accions de la línia estratègica 5: Administració oberta ________________________________________________________________

q ACCIÓ 15. Incrementar la qualitat i quantitat de la informació disponible en la

web municipal. Revisar el contingut de la web municipal actual, actualitzar i incorporar

informació sobre serveis, processos administratius de gestió municipal, plànol de la ciutat

interactiu, models d’impresos i documents, etc...


q ACCIÓ 16. Identificar i racionalitzar els processos de gestió. Gestionar projectes

de millora de la qualitat de la gestió municipal i l’atenció al públic, incorporar els

processos racionalitzats a l’oferta de les oficines d’atenció al públic.



q ACCIÓ 17. Adaptar la plantilla als nous processos i implantar sistemes de

treball. Adequar els organigrames i establir equips de projecte de millora de la gestió,

formar i reciclar el personal i crear la figura del coordinador dels projectes d’innovació

que lideri els equips de millora.


q ACCIÓ 18. Introduir millores en la mecanització de la gestió municipal.

Implantar eines de gestió documental, de fluxos i de grups de treball en la gestió dels

expedients i l’atenció al públic i la nova web de gestió interactiva.


q ACCIÓ 19. Introduir millores en la gestió de l’atenció al públic. Racionalitzar

l’espai de la OAC a l’edifici de l’ajuntament, Dissenyar, adaptar i formar els llocs de treball

d’atenció al públic i implantar serveis en la nova web municipal interactiva.


q ACCIÓ 20. Millorar l’intercanvi d’informació i la coordinació de processos

interadministratius. Incorporar els criteris del projecte Administració Oberta de

Catalunya en els requeriments dels projectes de millora de la qualitat de la gestió,

adherir-se a les Comissions de Treball del projecte AOC, i oferir serveis als ciutadans a

través dels instruments del Consorci AOC i el portal de les administracions públiques

catalanes.

Responsable: Consorci AOC i Ajuntament de Tortosa


55.. PPAARRTTIICCIIPPAANNTTSS


CONSELL GENERAL_____________________________________________________ President, Joan Sabaté Borràs Alcalde Comissionat per la Societat de la Informació, Eduard Ena Ferran Bel Accensi, portaveu CIU Francesc Juan Carceller, portaveu PSC Joaquin Fabra Homedes, portaveu PP Josep Maria Franquet Vèrnis, portaveu GM Lluís Martin Santos, portaveu ERC Valentí Faura Sanmartín, President Cambra de Comerç, Indústria i Navegació Rafel Lluís Gisbert, President AECE Wifredo Miró Bages, Secretari General UGT Soledad Roca , 1º Secretària CCOO Àngel Aznar Febrer, Director IES Ebre Ismael Roldán Bermejo, President Federació AAVV. David Doménech Forcadell, Degà Col. Advocats de Tortosa. Mn. Tomàs, Vicari General de la Diòcesi.

CONSELL DEL PLA_____________________________________________________ President: Joan Sabaté i Borràs, Alcalde de Tortosa Emili Descarrega Hierro, President de la Comissió d'Infrastructures Francesc Peralta Puig, Secretari de la Comissió d'Infrastructures Teresa Nielles i Algueró, Presidenta de la Comissió de Ciutadans Anes Ingla i Torné, Secretaria de la Comissió de Ciutadans Ramon Cardús Llatge, President de la Comissió d'Activitat Econòmica Cristina Beguer Larrumbe, Secretària de la Comissió d'Activitat Econòmica Joan Antoni Caballol i Angelats, President de la Comissió de Turisme i Cultura Salvadó Peiró Morell, Secretari de la Comissió de Turisme i Cultura Sílvia Folqué Beltran, Secretària de la Comissió de Turisme i Cultura Pere Royo i Ormaechea, President de la Comissió d'Administració Oberta Josep-Antoni Chavarria i Espuny, Secretari de la Comissió d'Administració Oberta Secretari: Eduard Ena Forné COMISSIÓ DIRECTORA__________________________________________________ Director del Pla. Eduard Ena Forné Coordinador del Pla. Manel Loras Franquet Assessors de Localret: Josep A. Plaza i Fèlix Manito Jordi Beltran Garcia COMISSIONS DE TREBALL____________________________________________________ INFRAESTRUCTURES Mariano Borrás Molledo F. José Tafalla Blasco Jordi Baucells Lluís José A. Martín Cid Santos Domingo Puerto


Ernest Valls Montagut Jesús Rodríguez Quesada Eduard Ena Forné CIUTADANS Alejandro Subirats Armengol IES JOAQUIM BAU Andreu Bonet Beltran Mario González Jorge Mª. Cinta Fabregat Barragán Anna Victòria Segarra Campos Consol Cordero Gonzàlez Ignasi Gisbert Momblanc Xavier Fabregat Jardí Juan José Zaera Querol Montserrat García Martínez Cristina Grau Vidal Mª Dolors Bel Guerrero Didac Barberà Porcà Juan José Curto Subirats José Manuel Curto Folqué Carlos Veciana Nogués Josefa Beltran Bertomeu ACTIVITAT ECONÒMICA Jordi Espuny Gisbert Joan Castellà Codorniu Edilbert Ferré Cugat TURISME I CULTURA Jordi Beltran Garcia Rocio Caballero Maestro Domingo Curto Subirats Juanjo Llasat Llombart M. Pilar Lluís Merino Lluís Martín Santos Núria Mora Bonbehi Alons Navarro Álvarez Núria Palau Sendra Salvador Peiró Morell Antoni Polo i Moya José Luís Romanos Carnicer Núria Segarra Barrera Eduard Prats Moreno


ADMINISTRACIÓ OBERTA Francesc Juan i Carceller Josep Mª Aiximeno i Chinchilla Jesús Fernandez i Povill Cinta Grau i Montañés José Solé i Puchol Valentí Marín i Rifà Jordi Daniel i Díez


66.. BBIIBBLLIIOOGGRRAAFFIIAA


“Documentació sobre Tortosa i l’ajuntament”, www.tortosa.altanet.org “Guia Administrativa”, Ajuntament de Tortosa, gener 2001 “Documentació sobre la comarca i els seus municipis”, www.baixebre.altanet.org “Conclusiones de la presidencia” Consejo Europeo de Santa Maria da Feira, 19 i 20 de juny de 2000. “E.Europe 2002 Una sociedad de la información para todos”, Plan de acción, Comissión de las Comunidades Europeas, Bruselas, 14.6.2000. “E.Europe 2002 Impact and Priorities. A communication to the Spring European Council in Stockholm, 23-24 March 2001, Comissión de las Comunidades Europeas, Bruselas, 13.3.2001. “Las regiones en la nueva economía”. Orientaciones para las acciones innovadoras del FEDER del período 2000-2006, Comissión de las Comunidades Europeas, Bruselas, 31.1.2001. “Guia metodológica para el análisis de las necesidades locales de innocvación”, Rural Europe, http://www.rural-europe.aeidl.be “Catalunya en xarxa. Pla estratègic per a la societat de la informació”, Comissionat per a la Societat de la Informació – Generalitat de Catalunya i Consorci Local Localret, 1999 Documentació disponible sobre la societat de la informació, www.localret.es Documentació disponible sobre la societat de la informació, http://dursi.gencat.es “Estadística bàsica territorial Municipis, Tortosa, Baix Ebre, Catalunya”, Institut d’Estadística de Catalunya, www.idescat.es Projecte Terre i Mar de l’Ebre 2005, Editorial: Enfortir la societat civil ebrenca, “Som” Amics i Amigues de l’Ebre Nº 3, maig 2000 “Documents disponibles en el cercador Google fent servir les paraules clau: “Tortosa web”, “Tortosa societat de la informació”, “born in Tortosa Spain” , www.google “Pla de numeració de telefonia fixe disponible”, www.webcrunchers.com/tdd/fija/numeraci/tarragon.htm “Detalles de grupos LEADER”, http://redrural.tragsatec.es, “Pla estratègic de Rubí, Una opció de futur”, Associació Pla estratègic de Rubí


“Llibre blanc: El repte de la societat de la informació”, Govern d’Andorra, http://www.blanc.ad/indexcatala.htm “Ciutat del coneixement”, 1 els monogràfics de barcelona. metròpolis mediterrània, Ajuntament de Barcelona, 2001.