pla de recepció i acollida municipal a castellar del vallès pram.pdf · 2009-07-01 · 3 índex 1...

Pla de Recepció i Acollida Municipal a Castellar del Vallès

Informe elaborat per a l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona

Juny 2009

2

Coordinació

Ajuntament de Castellar del Vallès

Assessorament

Servei de Polítiques de Diversitat i Ciutadania

Àrea d’Igualtat i Ciutadania

Diputació de Barcelona

Redacció

Etcs (Cooperativa Estratègies de Transformació Comunitària Sostenible)

3

índex

1 Presentació (4)

2 Diagnosi demogràfica (5 )

3 Resultats del Treball de Camp (26)

4 Proposta de Pla de Recepció i Acollida Municipal (33)

4.1 Des del punt de vista dels actors implicats

4.2 Des del punt de vista dels objectius

4.3 Des del punt de vista de la metodologia

4.4 Conclusió: proposta operativa de procés

4.5 Accions que conformen el PRAM

5 Annexes: (47)

4

1 presentació

El present informe és el resultat final del procés seguit per elaborar el Pla de Recepció i Acollida Municipal (PRAM) a Castellar del Vallès, seguint l’encàrrec de l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona i de l’Ajuntament de Castellar del Vallès. El que es presentarà a continuació és un document marc de treball que haurà de ser desenvolupat de manera transversal i participativa en projectes específics. Aquest procés ha constat dels següents moments:

• Concreció de l’encàrrec amb l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona i la Regidoria d’Immigració, Cooperació i Solidaritat i Voluntariat de l’Ajuntament de Castellar del Vallès, en el qual es va dissenyar el procés d’elaboració del PRAM.

• Treball de camp: s’han fet 9 entrevistes i un grup de discussió amb els diferents actors del municipi (serveis i entitats) relacionats amb l’atenció de nouvinguts. Els actors van estar proposats per la Regidoria d’Immigració, Cooperació i Solidaritat i Voluntariat.

• Proposta de Pla de Recepció i Acollida Municipal: a partir del resultat del treball de camp, es fa una proposta de PRAM per al municipi de Castellar del Vallès, en la qual s’incorporen els recursos existents al territori, les necessitats detectades, els objectius plantejats i la totalitat d’actors implicats.

La proposta es fa des d’una perspectiva global, a partir de metodologies de treball conjunt i incorporant la idea de procés. El document s’organitza en tres apartats. En el primer apartat hi trobem el resultat de la diagnosi demogràfica, el segon incorpora el treball de camp realitzat i en el tercer es fa una presentació de la proposta de Pla de Recepció i Acollida. Finalment, s’ha considerat rellevant compilar els materials emprats en el procés d’elaboració d’aquesta proposta com a annexes.

2 Diagnosi demogràfica

índex

Dades Generals

Localització de la població segons l'origen

Síntesi de Resultats1.

Gènere�

Edat�

Nivell Educatiu�

Dades Generals�

Estructura de la Població3.

Dinàmica de la Població2.

6

Síntesi

� La població total de Castellar del Vallès segons el padró municipal del 2007 es de 22.668 habitats, de les quals 1.240 son de nacionalitat estrangera (el que representa un 5,5% del total de la població). EL 60% dels nouvinguts estrangers provenen de països de Centre i Sud Amèrica.

� Respecte a l’estructura de la població de Castellar del Vallès existeix una clara paritat de sexes (50%) entre homes i dones tant entre la població espanyola com l’estrangera. Dins la població estrangera es detecten pautes de migració preferentment femenina (originaries de països de Centre i Sud Amèrica) i masculines (procedents d'Àfrica i de l’Europa Comunitària).

� Pel que fa a la distribució d’edats, s’observa que es tracta d’un municipi força jove i amb una recuperació important de la natalitat durant aquest darrers anys. Comparativament la mitjana d’edat de la població espanyola es caracteritza per situar-se 6,29 anys per sobra de la mitjana de la població estrangera.

� Finalment, respecte al nivell d’estudis, existeix un 42% de la població que no ha finalitzat els estudis primaris ( el percentatge de població que no sap llegir ni escriure es situa en el 6,1%). La gent amb tant sols els estudis primaris finalitzats representa aproximadament el 20% de la població, mateix percentatge que els habitants que tenen com a màxim estudis secundaris. La població amb estudis superiors o universitaris és del 11%.

7

1. Dinàmica de la Població

� Dades Generals

El municipi de Castellar del Vallès, situat a la comarca del Vallès Occidental, té empadronades un total de 22.668 persones, de les quals 1.240 (5,5%) són de nacionalitat estrangera.

L’evolució poblacional al llarg del període 2001-2007 mostra un increment de 3.836 habitants. Aquest augment és degut tant al creixement de la població espanyola (3.053) com al de la població estrangera (783 habitants).

Del total d’habitants de Castellar del Vallès, la població estrangera representa el 5,5%, la qual cosa suposa un 0,3% més que l’ observat al 2006 i un creixement total dins d’aquest període del 3,1%.

TAULA 1. Evolució població espanyola-estrangera a Castellar del Vallès 2001-2007

Font: Elaboració pròpia en base al Padró municipal d’habitants 2001-2006

Any Total PoblacióPoblacióEspanyola

PoblacióEstrangera

% PoblacióEstrangera

2007 22.668 21.428 1.240 5,5%

2006 22.051 20.898 1.153 5,2%

2005 21.399 20.443 956 4,5%

2004 20.579 19.702 877 4,3%

2003 19.640 18.954 686 3,5%

2002 19.192 18.629 563 2,9%

2001 18.832 18.375 457 2,4%

8

21.428

Població Espanyola

De les 21.428 persones de població espanyola que hi ha empadronades al municipi, el 80,1% són de Catalunya, el 20% restant procedeix de les diferents Comunitats Autònomes. En aquest sentit, Andalusia (12%) es posiciona com la principal font d’immigració de l’Estat. La presencia d’habitants originaris d’altres Comunitats Autònomes a Castellar del Vallès es pràcticament anecdòtica.

Pel que fa a la població catalana, veiem que hi ha un 32,1% de persones que són autòctones de Castellar del Vallès; el 45% provenen d’altres municipis del Vallès Occidental; un 20% de la resta de la província de Barcelona, i finalment, existeix un 2,8% d’habitants d’altres indrets de Catalunya.

1,3

0,5

0,6

0,8

0,8

1,0

1,1

1,6

12,2

80,1

0,0 10,0 20,0 30,0 40,0 50,0 60,0 70,0 80,0 90,0

Resto de CCAA

Galicia

Comunitat Valenciana

Regió de Murcia

Castella i Lleó

Aragó

Castella- La Manxa

Extremadura

Andalusia

Catalunya

Resta Catalunya

2,88

Resta Prov. Bcn

20

Resta Vallès

Occidental45

Castellar del Vallès

32,1

GRÀFIC 1. Distribució de la població espanyola de Castellar del Vallès 2001-2007 segons CCAA de naixement.


9

1.240

Població Estrangera

En relació a l’origen de la població estrangera, més de la meitat dels nouvinguts estrangers (el 61% del total) provenen de països del Centre i del Sud d’Amèrica. Amb un 21,5% es situa en segon lloc la població de l’Europa comunitària. Finalment, amb percentatges no superiors al 10% apareixen Àfrica; Àsia i Oceania; els països de l’Europa no comunitària i Nord Amèrica.

Nord Amèrica1,0

Àsia i Oceania4,4

Àfrica9,0

Centre i Sud-Amèrica60,9

Europa NO-UE3,3

Europa UE21,5

GRÀFIC 2. Distribució de la població estrangera de Castellar del Vallès 2001-2007 segons l’origen.


10

� Localització de la Població segons l’origen

Castellar del Vallès està format per un únic districte i 13 seccions censals on s’aprecien diferències en la distribució territorial entre la població espanyola i l’estrangera.

La major presència de població estrangera es troba a les seccions censals: 7, 4 i 3 (amb 12,1%; 8,2% i 9,4 respectivament). Paral·lelament, són les seccions 10, 12,i 2 les que presenten un menor percentatge (1,9%; 2,9% i 3,1% respectivament) de població estrangera. Aquesta notable variabilitat arriba a assolir, al seu punt màxim, fins a diferencies del 10,2% (secció 7 - secció 10).

A la taula es pot veure com és el volum d’estrangers que habiten a cada secció en funció de la seva procedència.

GRÀFIC 3. Percentatge de població estrangera a cada secció en funció del total poblacional de cada secció.

Font: Elaboració pròpia en base al Padró municipal d’habitants 2007 i mapa disponible

5,5 %

2,9 %

4,1 %

1,9 %

3,6 %

6,2 %

12,1 %

3,4 %

3,5 %8,2 %

9,4 %

3,1 %

91,768,528,850,748,855,8Resta Sec

022,221,624,524,416,5007

8,31,925,212,64,916,5004

0,07,424,312,222,011,2003

NordAmèrica

Àsia y Oceania

ÀfricaCentre i Sud-Amè

Europa NO-UE

UE

TAULA 2. % d’estrangers a cada una de les seccions censals en base al total de persones que formen cada regió.

3,9%

Secció 13

11

2. Estructura de la Població

� Distribució del Gènere

En termes absoluts, no existeixen diferències en la distribució del gènere a la població de Castellar del Vallès. S’observa una paritat de sexes (50,01% homes i 49,99% dones del total) equivalent a la de tot l’Estat Espanyol.

Aquesta homogeneïtat es dóna també per la població estrangera, encara que podem observar un diferencial d’un 3% més de dones que d’homes (51,5% i 48,46%).

GRÀFIC 4. Població a Castellar del Vallès el 2007 segons nacionalitat i gènere.

Font: Elaboració pròpia en base al Padró municipal d’habitants 2007

10.735 10.693

601

639

0 5000 10000 15000 20000 25000

Nacionalitat Estrangera

Nacionalitat Espanyola

Homes

Dones

12

Contràriament, on si que existeixen importants diferències és a la distribució del gènere en funció de la regió-nacionalitat de procedència, evidenciant l’ existència de pautes de masculinització i feminització dins del moviments migratoris.

En aquest sentit, dintre de les poblacions de la Unió Europea i de l’ Àfrica s’observa una procedència majoritàriament masculina (52% i 63% respectivament), mentre que preferentment són dones la majoria de persones que venen dels països Europeus no comunitaris (60,9%) i del Centre i Sud d’Amèrica (54,3%).

GRÀFIC 5. Població a Castellar del Vallès el 2007 segons nacionalitat i gènere. (% en funció del número d’habitants de cada nacionalitat)


(*) Base molt petita, el resultat sobre aquesta variable hauran d’interpretar.se en termes orientatius.

39 %

45 %

63 %48 %

75 %

60 %

54 %

36 %51 %

25 %52 %

48 %

0

100

200

300

400

500

600

700

800

Europa UE Europa NO-UE Centre i Sud-Amèrica

Àfrica Àsia y Oceania Nord Amèrica

Dona

Home

(*)

267

755

41 111 54 12

13

Si fem l'anàlisi per països, les majors diferències entre el volum d’homes i dones s’obtenen al Marroc, on el percentatge masculí és molt superior al femení (del total de marroquins que viuen a Castellar del Vallès el 64% són homes).

En canvi, a Bolívia i Equador es dóna la tendència inversa, essent el percentatge de dones una mitja d’un 10% superior al d’homes (57% i 55% de dones respectivament).

Pel que fa a la distribució del gènere entre els autòctons de Castellar del Vallès i els nascuts a la resta de municipis catalans, pràcticament no és perceben diferències significatives.

En aquest sentit, el que si que es pot destacar es l’increment de dones que provenen d’altres municipis de l’Estat Espanyol (52,9%) respecte als homes (47,12%).

52,8849,1048,5849,99Dona

47,1250,9051,4250,01Home

Nascuts a Resta d'EspanyaNascuts a CatalunyaNascuts a Castellar

del VallèsTotal Població

TAULA 3. Distribució de la població a Castellar del Vallès 2007 en funció de l’àrea de naixement.


14

� Distribució de l’edat

La piràmide de distribució d’edats evidencia que es tracta d’un municipi força jove i amb una recuperació important de la natalitat durant aquests darrers anys.

El gruix de la població del municipi es troba a la franja d’edat dels 30 al 39 anys, on es detecta la major concentració de persones (4.346 habitants el que representa el 19% de la població total del municipi). Aquest increment és degut principalment als moviments migratoris que s’han dut a terme en els últims anys caracteritzats per la significativa incorporació al municipi de parelles joves de les proximitats i gent jove estrangera que es troben en edats fèrtils.

Conseqüentment, es percep un augment de la població infantil (0-14 anys i especialment al tram de 0-4) amb un total del 18,4%, mentre que al Vallès Occidental aquest percentatge es situa en un 16,5% i a la resta de Catalunya és del 14,5%.

A la part alta de la piràmide, els major de 65 anys representen un 11,8% del total de la població, mentre que comparativament, al Vallès Occidental són el 13,5 % i a la resta de Catalunya el 16,4%.

De forma comparativa entre el perfil dels homes i de les dones, es detecta que ambdós sexes segueixen una pauta de creixement paral·lela i només és a partir dels 65 anys on el volum d’habitants de sexe femení supera al masculí (58% per 42%).

15

10 5 0 5 10

0 - 4

5 - 9

10 -14

15 - 19

20 - 24

25 - 29

30 - 34

35 - 39

40 - 44

45 - 49

50 - 54

55 - 59

60 - 64

65 - 69

70 -74

75 - 79

80 - 84

85+

Dona

Home

GRAFIC 6. Indicadors d’estructura de població segons edat i sexe. Població Total 2007. Percentatge per grups quinquennals.


Any TOTAL Homes Dones

0 - 4 1576 852 724

5 - 9 1407 711 696

10 -14 1188 634 554

15 - 19 1202 630 572

20 - 24 1163 613 550

25 - 29 1655 831 824

30 - 34 2216 1098 1118

35 - 39 2130 1081 1049

40 - 44 1968 987 981

45 - 49 1761 884 877

50 - 54 1518 751 767

55 - 59 1209 632 577

60 - 64 998 500 498

65 - 69 613 292 321

70 -74 689 309 380

75 - 79 592 269 323

80 - 84 419 165 254

85+ 364 97 267

TAULA 4. Indicadors d’estructura de població segons edat i sexe. Població Total 2007. Valors absoluts per grups quinquennals.


16

Si analitzem de forma comparada la distribució de l’edat entre la població espanyola i l’estrangera, veiem que de forma global el grup autòcton es caracteritza per una mitjana d’edat (37,63) superior a l’observada al grup estranger (31,34); aquesta diferència es situa en 6,29 anys.

Pel que fa al gènere, són les dones espanyoles les que presenten la mitjana d’edat més elevada: 38,84 anys, valor que en el cas del homes es situa 2,43 anys per sota (36,41). Aquestes diferències pel que fa a l’edat en funció del gènere pràcticament no es donen entre la població estrangera, que es manté molt més homogènia al voltant del 31 anys de mitjana.

Analitzant comparativament el perfil piramidal de la població espanyola i el de la població estrangera, es constaten clares discrepàncies; així la població estrangera es concentra majoritàriament als segments de 20 a 45 anys (moment de màxima productivitat laboral), essent pràcticament inexistents les persones majors de 65 anys (en termes absoluts 32 persones, de les quals només 8 tenen més de 80 anys)

Població Espanyola Població Estrangera

HOMES 36,41 30,96

DONES 38,84 31,7

TOTAL 37,63 31,34

MITJANA EDAT

INDICADORS

GRAFIC 7. Indicadors d’estructura de població 2007 en relació a l’edat.


17

GRAFIC 8. Indicadors d’estructura de població segons edat i sexe. Percentatge per grups quinquennals.


10 5 0 5 10

0 - 4

5 - 9

10 -14

15 - 19

20 - 24

25 - 29

30 - 34

35 - 39

40 - 44

45 - 49

50 - 54

55 - 59

60 - 64

65 - 69

70 -74

75 - 79

80 - 84

85+

15 10 5 0 5 10 15


La major diferència entre els dos grups es dóna al tram de 25 a 29 anys, en el qual predomina el grup estranger (un 16% de promig, davant del 6,8% de la població espanyola).

18

TAULA 5. Indicadors d’estructura de població segons edat i sexe. Població Espanyola vs. Població Estrangera 2007. Valors absoluts per grups quinquennals.

0,160,5042,490,8836085+

0,310,3342,361,5241580 - 84

0,630,5072,982,4858575 - 79

1,100,1783,492,8768170 -74

1,100,3392,942,7060465 - 69

1,721,66214,554,5697760 - 64

2,031,50225,275,80118755 - 59

3,763,99486,956,77147050 - 54

8,456,99967,707,84166545 - 49

9,2311,151268,628,57184240 - 44

11,4214,141589,139,28197235 - 39

16,4311,651759,479,58204130 - 34

14,8716,971976,826,79145825 - 29

7,677,65954,695,28106820 - 24

6,426,32794,975,51112315 - 19

4,076,66664,945,53112210 -14

5,325,66686,196,3113395 - 9

5,323,83576,457,7215190 - 4

Dones %Homes %TOTALDones %Homes %TOTALAnys

Població ESTRANGERAPoblació ESPANYOLA

19

L’anàlisi de la distribució de l’edat en funció de la precedència permet distingir com ha evolucionat el moviment migratori a Castellar del Vallès.

Així, es detecta un primer moment protagonitzat per la forta arribada de persones procedents de les diferents comunitats Espanyoles. Són habitants que ara ocupen les franges d’edat de major volum (de 45 a 64 anys i el tram de majors de 65 anys). I que pràcticament no tenen presència en els grups de menor edat (0-20).

En un segon moment es detecta l’arribada de gent estrangera en edat de màxima productivitat i fertilitat: de 25 a 45 anys. La presencia en aquests trams d’edat es situa al voltat del 13%, mentre que només hi ha un 6% de la població autòctona de Castellar.

En paral·lel, es dona un altre moviment migratori com és l’arribada a Castellar de joves (parelles) de 25 a 45 anys procedents de comarques de la resta de Catalunya.

Com a conseqüència de l’arribada d’aquests nouvinguts joves (tant estrangers com catalans) veiem com els darrers anys s’està donant un augment molt significatiu de naixements a Castellar del Vallès, fet que provoca que el major percentatge de població autòctona en concentri en les franges de menor edat: 0 a 14 anys.

20

3,45

3,74

6,14

8,14

7,79

12,95

13,98

14,50

11,43

7,43

4,86

2,07

1,26

0,88

0,50

0,38

0,21

0,29

%

4200

145

157

258

342

327

544

587

609

480

312

204

87

53

37

21

16

9

12

Freq.

Nascuts resta Espanya

153616932543222668Total

0,2641,272151,66901,6136485+

0,3961,512561,75951,8541980 - 84

0,78121,903221,971072,6159275 - 79

0,65101,993371,931053,0468970 -74

1,50231,552631,20652,7061365 - 69

2,21342,484201,881024,4099860 - 64

2,41373,455852,781515,33120955 - 59

4,62714,958384,112236,70151850 - 54

9,051396,7411424,202287,77176145 - 49

11,521778,7314794,862648,68196840 - 44

13,6721010,1317166,083309,40213035 - 39

13,2220311,3719266,963789,78221630 - 34

13,932148,2013885,803157,30165525 - 29

6,841056,0310213,461885,13116320 - 24

5,92916,4410905,252855,30120215 - 19

5,53856,42108710,925935,24118810 -14

5,34827,77131615,178246,2114075 - 9

2,15339,04153120,0510896,9515760 - 4

%Freq.%Freq.%Freq.%Freq.

Nascuts EstrangerNascuts resta de

Catalunya

Nascuts a Castellar del

VallèsTotal Població

GRÀFIC 9. Distribució de l’Edat en funció del lloc de naixement.


21

TAULA 6. Indicadors d’estructura de població 2007 en relació a l’edat.


(1) Índex dependència econòmica: (habitants de 0 a 15 anys + habitants de 65 anys o més)/ (habitants de 16 a 64 anys) x 100.

(2) Índex d’envelliment: (habitants de 65 o més anys)/ (habitants de 0 a 15 anys) x 100.

(1)

(2)


47,05 % 23,76 %

62,80 % 15,60 %

Índex dependència econòmica (1)

Índex d' envelliment (2)

INDICADORS

L’índex de dependència econòmica mostra diferències significatives entre els dos col·lectius. Si atenem a la població espanyola aquest valor es del 47, pràcticament el doble del que s’obté a la població estrangera (23,76) donat que, tal i com s’ha comentat abans, aquest grup es concentra majoritàriament en una edat productiva (20 a 45 anys). Això significa que a la població espanyola per cada 100 persones que es troben en edat potencialment activa (de 16 a 64 anys) hi ha 47 persones potencialment inactives/dependents. En canvi, a la població estrangera aquesta proporció es redueix notablement: per cada 100 persones potencialment actives es detecten 23 persones potencialment inactives/dependents.

Respecte a l’índex d’envelliment de cada un dels grup existeixen grans diferencies. Mentre que no supera al 16% en el habitants estrangers, en el cas dels espanyols es situa quatre vegades per sobre (62,80).

22

� Valoració del nivell educatiu

De l’anàlisi de les dades es desprèn que existeix un 42% de la població que no ha finalitzat els estudis primaris (el percentatge de població que no sap llegir ni escriure es situa en el 6,1%). La gent que té els estudis primaris finalitzats representa aproximadament el 20% de la població. Aquest mateix valor (21,7%) pot aplicar-se als habitants que tenen com a màxim estudis secundaris. Finalment, hi ha un 11% d’habitants amb estudis superiors o universitaris.

35,6 19,4 21,7 10,8 6,36,1

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

No sap llegir ni escriure Primaris incomplerts

Primaris (Graduat escolar o equivalent) Secundaris (FP, Batxiller, o equivalant)

Superiors (estudis universitaris o equivalents) Menor de 10 anys

GRÀFIC 11. Nivell d’estudis de la Població TOTAL de Castellar de Vallès 2007.


23

Tenint en compte el grup d’edat de pertinença és detecten importants diferències respecte al nivell educatiu.

En aquest sentit, com és previsible, són els majors de 65 anys els qui presenten uns nivells educatius més baixos (77,6% no ha completat els estudis primaris). A més, en aquest segment existeix un 5,2% de persones que no saben llegir ni escriure. A mesura que avancem cap als grups d’edat més jove disminueix el nombre de persones sense els estudis primaris completats (el 12% de la població de 25 a 34).

Atenent a la comparativa entre homes i dones es detecten algunes diferències significatives que s’han d’interpretar també a partir de la variable edat. Així, és entre les dones grans és on es troben el nivells més elevats d’estudis primaris incomplerts (81,2% de les dones de 65 i més anys) i de gent que no sap llegir ni escriure (6,8% de les dones de 65 i més anys), també són les dones, però en aquest cas als trams més joves, les que obtenen més titulacions superiors (el 22% de les dones de 25 a 44 anys).

En canvi, en els homes s’observa el patró contrari: la població masculina de major edat disposa d’un nivell educatiu superior (7,2% estudis superiors) front a les dones de la seva cohort. Contràriament, els homes de 25 a 45 anys accedeixen menys a la universitat (14%) que les dones d’aquesta edat, presentant un major percentatge d’estudis primaris incomplets (15,2%).

24

GRÀFIC 12. Nivell d’estudis de la Població TOTAL de Castellar de Vallès 2007 en funció de l’edat.


12,6

29,4

55,4

77,6

29,9

26,7

24,6

18,1

7,9

40,2

41,8

27,7

14,4

5,0

17,8

18,6

18,2

11,6

4,3

0,2

0,2

0,2

0,5

5,2

11,9

0% 20% 40% 60% 80% 100%

25 a 34

35 a 44

45 a 54

55 a 65

65+

Primaris incomplerts Primaris (Graduat escolar o equivalent)Secundaris (FP, Batxiller, o equivalant) Superiors (estudis universitaris o equivalents)

No sap llegir ni escriure

6,80,70,20,20,23,10,30,10,20,2No sap llegir ni escriure

2,17,117,921,822,17,215,918,515,613,5Superiors (estudis universitaris o equivalents)

3,29,922,941,842,77,518,732,641,937,7Secundaris (FP, Batxiller, o equivalant)

6,817,625,924,826,49,418,623,328,633,4Primaris (Graduat escolar o equivalent)

81,264,733,211,58,672,846,625,513,815,2Primaris incomplerts

65+55 a 65

45 a 54

35 a 44

25 a 34

65+55 a 65

45 a 54

35 a 44

25 a 34

DonaHomeTAULA 9 Nivell d’estudis en funció al sexe i

edat.

25

En relació al nivell d’estudis global (agafant el total del població sense excloure la població en edat escolar), veiem que dins la població espanyola existeix un 42,6% que no assoleix els estudis primaris i només el 10,6% arriba fins als superiors.

La població estrangera presenta un percentatge més ampli de gent amb estudis superiors (14,4%) i el nombre de gent sense estudis primaris és del 25,2%.

No obstant, val a dir, que aquesta comparació es basa agafant com a referència el total de la població per a cada un dels segments, conseqüentment les diferències de la distribució d’edat entre els dos grups influeixen els resultats finals (12,3% de majors de 65 anys a la població espanyola per només un 2,6% a la població estrangera).

5,6706,31358Menor de 10 anys

14,417810,62277Superiors (estudis universitaris o equivalents)

31,539121,14528Secundaris (FP, Batxiller, o equivalant)

23,228819,24119Primaris (Graduat escolar o equivalent)

23,729436,37786Primaris incomplets

1,5196,31360No sap llegir ni escriure

%Freqüència%Freqüència

Població ESTRANGERAPoblació ESPANYOLATAULA 10. Nivell d’estudis segons

procedència

3 Resultats del treball de camp

El treball de camp ha consistit en 9 entrevistes i un grup de discussió a serveis i entitats del municipi. La tria dels entrevistats es va treballar conjuntament amb la Regidoria Immigració, Cooperació i Solidaritat i Voluntariat de Castellar del Vallès, sota la premissa que fossin agents directament implicats en la convivència al municipi i l’atenció a nouvinguts. El resultat va ser la participació dels següents actors: - Benestar Social - CAP - Castellar per Colòmbia - CITE - CNL - Educació - Joventut - Ludoteca - Padrins Solidaris - CEIP Mestre Pla - CEIP Bonavista - CEIP Sant Esteve - CEIP Joan Blanquer Es varen fer entrevistes amb cada un dels agents i un grup de discussió amb les escoles. Al grup de discussió també s’hi van convocar els IES.

2.1 Algunes generalitats al voltant de la percepció de Castellar i de l’atenció a nouvinguts i la convivència al municipi.

Tots els entrevistats coincideixen en el fet que a Castellar del Vallès la proporció de persones nouvingudes és baixa. A més a més han anat arribant al municipi de forma esglaonada. Es fa la valoració que això ha estat un factor molt important de cara a que no sorgeixin problemes importants de convivència entre tots els habitants del municipi. També ha estat molt comentat el fet que els nous veïns i veïnes normalment quan arriben al poble ja coneixen persones del mateix (normalment del mateix origen que ells i elles), aquest fet facilita molt que la persona o família

27

acabada d’arribar tingui accés a la informació relativa al municipi que els pot interessar. És a dir, els coneguts els donen a conèixer els passos que haurien de seguir de cara a instal·lar-se i tenir accés als serveis del municipi. En general la població d’origen immigrant és majoritàriament llatinoamericana. I en molta menor mesura d’origen marroquí. Molts cops, al parlar de nouvinguts, al municipi hi ha una doble vessant. Per una banda es parla dels nouvinguts d’origen estranger o d’Espanya (llatinoamericans, marroquins, països de l’Est d’Europa, etc.) i per altra els nouvinguts de la resta de Catalunya (persones de Terrassa, Sabadell, Barcelona, etc. que han anat a viure a Castellar). Gairebé tots els entrevistats fan referència a la necessitat de implicar més aquest col·lectiu (tan d’origen estranger com de la resta de l’Estat) en la vida pública del municipi. Tothom coincideix en el fet que aquestes persones acostumen a no estar presents a la vida pública, ja sigui per manca d’interès, per desconeixença, etc. Un altre aspecte que ha sortit de forma majoritària ha estat el tema de l’idioma. Per una banda es comenta que no hi ha (en general) problemes de comunicació, donat el fet que la majoria de nouvinguts són d’origen llatinoamericà i per tant en un primer moment es comuniquen en espanyol. Però d’altra banda es comenta el fet que Castellar del Vallès és un municipi eminentment catalanoparlant. Així doncs, per una banda no hi ha problemes de comunicació i per l’altra es fa èmfasi en la necessitat d’aconseguir que el català sigui fet servir per tothom. Destacar que el discurs “ells” i “nosaltres” està molt present en les entrevistes. Fins i tot en aquelles en què la visió de les persones immigrades està més normalitzada i s’entén que aquest col·lectiu és una realitat més del poble que no hauria d’estar diferenciada de tots els demés. Per últim comentar també que la majoria de propostes de millora per a la convivència al municipi que han sortit en les entrevistes van destinades al conjunt de la població. No es distingeix entre necessitats dels “autòctons” i dels nouvinguts, sinó que s’entén que com que tothom forma part del poble, tothom ha de tenir els mateixos drets i oportunitats.

2.2 Treball conjunt existent, en relació a la recepció i acollida

La informació que es presenta a continuació, es fruit d’un treball de camp consistent amb entrevistes a una part dels serveis dels quals disposa l’Ajuntament de Castellar del Vallès, i per tant el seu resultat no mostra tot el que existeix al municipi, sinó allò que aquests serveis han expressat.

28

D’altra banda, també indicar que ens consta que la població nouvinguda que passa pels serveis municipals no és l’univers de persones nouvingudes que viuen a Castellar, per tant, les referències a nouvinguts que es facin a partir d’ara, es dirigiran a la població nouvinguda que s’està atenent des dels serveis municipals. Dit això, passem a presentar el treball conjunt que s’està duent a terme, segons els entrevistats, a Castellar del Vallès, en relació a la recepció i acollida de nouvinguts. En general la percepció és que seria necessari un circuit de Recepció i Acollida a Castellar del Vallès. Tot i això es comenta que existeix un circuit informal. Així, cada servei quan detecta una necessitat acostuma a trucar a la persona o servei responsable per tal de donar una solució. En general es considera que aquest sistema funciona, ja que és molt àgil i còmode quant les persones que tenen relació amb el cas es poden comunicar de forma ràpida i fluïda. En general, els serveis tenen coneixements puntuals dels recursos que existeixen el municipi en relació a l’acollida dels nouvinguts. Per exemple algunes entitats fan referència a la Taula d’Immigració com a únic espai de trobada entre tots els agents relacionats amb el tema.

2.3 Recepció i acollida, que s’està oferint i quins serien els objectius?

La percepció, des dels entrevistats, es que la Recepció i Acollida a Castellar, funciona d’una manera informal, i que seria necessari establir un circuit més definit. Tanmateix, aquesta informalitat no es valora de forma negativa, ja que fa que sigui àgil i ràpid donar respostes a les necessitats detectades. En el procés de formalització, es voldria regular aquesta agilitat i rapidesa que s’ha detectat. Respecte a aquest circuit informal, i seguint amb el recull de la informació facilitada pels entrevistats, sembla que un dels primers tràmits a realitzar per la població nouvinguda és l’empadronament, i per tant el SAC esdevé el primer servei de contacte per informar dels principals processos: aconseguir la targeta sanitària, entrar en contacte amb educació si tenen menors, l’existència del CITE i les seves funcions, etc. A la Regidoria de Benestar Social es dirigeixen les persones nouvingudes per realitzar tràmits com l’informe d’arrelament, la petició de suport econòmic, etc. En aquest mateix sentit s’ha proposat l’edició d’una guia de serveis que estigués disponible tant a les dependències municipals com a les entitats, així com en alguns comerços. D’aquesta manera la persona nouvinguda podria tenir accés a tota la informació que pogués necessitar.

29

També s’ha constatat la necessitat de potenciar la taula d’immigració ja existent com espai de trobada i coordinació de tots els agents implicats. Aquest hauria de servir per a què tothom tingués coneixement del que fan els altres (i així no duplicar serveis) i per millorar els mecanismes de derivació entre serveis en funció de les necessitats demandades per part de l’usuari. Aquest espai també hauria de servir per a coordinar-se i per a potenciar el treball conjunt, donat que es fa palès la necessitat de promoure els mecanismes de coordinació. Una altre de les necessitats detectades és el d’implementar programes de sensibilització a la població autòctona respecte als nouvinguts.

2.4 Amb qui treballem? actors a implicar

Un cop més, la informació que ens proporcionen els entrevistats demostra que amb la millora dels mecanismes de coordinació, la informació que els diferents agents tenen sobre la resta seria molt més efectiva, ja que hi hauria un major coneixement i aprofitament dels recursos existents. Pel que fa als actors que seria important incorporar hi ha hagut força coincidència en la necessitat de promoure que el propi col·lectiu de població nouvinguda s’organitzi i constitueixi les seves pròpies associacions i entitats. També apuntar que quan parlem d’incorporar actors com els mitjans de comunicació, la policia, el teixit empresarial o la oficina d’habitatge (per posar uns exemples) i/o promoure la seva participació, ens referim a que poden participar des de diferents formats, sempre en funció de les opcions que cadascú tingui, destacant per exemple, participacions puntuals a mode d’experts, participacions en rol d’impulsors o com col·laboradors en el procés de recepció i acollida, etc.

30

4 Proposta de Pla de Recepció i Acollida a Castellar del Vallès

A continuació es desenvolupa la proposta de Pla de Recepció i Acollida per al municipi de Castellar del Vallès, a partir dels resultats del treball de camp i tenint en compte la realitat del municipi. El PRAM es planteja des d’una perspectiva de treball conjunt i metodologies participatives, i per tant com a un procés.

És important tenir en compte que en un PRAM s’han d’incorporar diverses visions, i és per aquest motiu que es planteja una reflexió des de cada una d’elles, que al final conformaran el Pla.

4.1 Des del punt de vista dels actors implicats

Tenim 5 grups d’actors implicats:

• L’Ajuntament. • Els serveis conveniats amb altres administracions. • Les entitats que presten i o gestionen algun servei a la comunitat. • La ciutadania: nouvinguts i autòctons. • Els agents econòmics.

Per la qual cosa, el repte és proposar un PRAM que incorpori la participació d’aquests quatre actors. En relació a l’ajuntament la implicació és automàtica, en tant és l’impulsor del Pla. En relació a serveis i entitats, del treball de camp s’ha extret que hi ha molt d’interès que existeixi un Pla d’aquestes característiques i desig de treballar plegats en l’atenció de les persones que arriben al municipi per quedar-s’hi a viure. En relació a la ciutadania no organitzada, és important tenir en compte que durant el treball de camp s’ha extret clarament el desig que el Pla es dirigeixi a qualsevol persona, de qualsevol origen i procedència que vulgui residir a Castellar; per aquesta raó no ha de ser un document només dirigit a persones d’origen estranger, sinó

31

que també serveixi per a persones que procedeixen de la resta de l’estat espanyol i del territori català. I per últim, en relació als agents econòmics, el repte és anar-los incorporant com a agents significatius en l’accés a la renda i ingressos econòmics, en els processos de recepció i acollida, gradualment i en funció de propostes concretes que es puguin generar. Es tractaria, doncs, de tenir-los presents com un actor potencial amb els qui en un futur es pugui establir col·laboracions.

4.2 Des del punt de vista dels objectius

El PRAM que es proposi ha de donar resposta als objectius plantejats per els diferents actors implicats. A partir de la informació extreta i dels plantejaments de l’ajuntament es pot inferir que el PRAM de Castellar tindrà els següents objectius:

• Rebre i acollir a tota persona que vulgui fixar la seva residència a Castellar.

• Donar a conèixer els serveis, els recursos del municipi i el seu funcionament.

• Presentar els costums, llengua, cultura i formes de relació de la comunitat de Castellar.

• Afavorir i promoure la bona convivència al municipi des del coneixement mutu.

• Implicar a tots els agents de la comunitat en aquest procés d’acollida. • Promoure un rol actiu i de participació en la comunitat de les persones

nouvingudes. Des d’un punt de vista més operatiu i de funcionament, es poden plantejar els següents objectius específics:

• Construir un protocol de recepció i acollida. • Facilitar l’accés als recursos i serveis a les persones nouvingudes. • Oferir formació i capacitació als tècnics que facin atenció directe a a les

persones nouvingudes. • Promoure una convivència des de la comunitat: ciutadania, serveis i

ajuntament.

32

4.3 Des del punt de vista de la metodologia

Cal plantejar el PRAM com a un procés dins de les metodologies de treball conjunt. És a dir, a partir d’una metodologia que garanteixi la implicació de tots, incorporant la participació i el sentiment de treballar de manera conjunta per la millora del municipi. Això va íntimament lligat a la idea de procés, en tant en quant, si construïm plegats cal disposar d’una flexibilitat que ens permeti donar forma a allò que s’està construint per tal que compleixi la premissa de que ha de servir a tots i ha de cobrir els objectius compartits.

Per aquest motiu, la proposta que es presenta està feta en clau de procés des del plantejament d’anar construint mentre fem, des de la pràctica conjunta i donant resposta, des de la planificació flexible, a les necessitats observades.

4.4 Des del punt de vista dels instruments i accions

El PRAM, com tot procés, serà el resultat d’uns plantejaments i d’uns objectius, i es dotarà d’uns instruments per a dur a terme unes accions clarament definides.

Des del punt de vista dels instruments i les accions, es creu necessari incorporar la creativitat i la innovació per a construir formats útils, àgils, i fins i tot lúdics. En aquest sentit, els instruments i les accions han de ser prou plàstics per anar incorporant els canvis que es puguin donar i, a la vegada, prou engrescadors per a que els diferents actors s’hi impliquin.

4.5 Conclusió proposta operativa de PRAM

Es proposa un Pla de Recepció , Acollida i Derivació en clau de procés, entenent que estarà format de diversos moments. Així, la Recepció i Acollida no és quelcom estàtic, sinó dinàmic; no un element únicament informatiu, sinó un acompanyament on intervenen l’impulsor (ajuntament), el receptor (nouvingut) i el conjunt de la societat.

33

A la taula següent, es presenta una visió general de les oportunitats que genera el PRAM en cada un dels actors i , per tant, com es conforma des dels diferents participants.

Des de l’ajuntament

L’ajuntament és el impulsor del PRAM i té la responsabilitat de dotar-lo de les energies necessàries per a funcionar. Posarà a disposició del procés els recursos tècnics necessaris i generarà espais i dinàmiques per a que es pugui dur a terme. Pot promoure accions de capacitació tècnica per a desenvolupar el PRAM i dinamitzarà la participació dels agents implicats.

Des dels serveis

Els serveis son el cos tècnic del pla, per aquesta raó Incorporaran en les seves tasques quotidianes el PRAM, oferiran els recursos que aquest disposi i facilitaran el treball tècnic conjunt.

Des de les entitats Les entitats son un resultat de l’organització ciutadana. Aportaran al PRAM el seu treball associatiu i les accions que com a entitat ofereixen a la comunitat. Es donaran a conèixer al total de la població i es convidarà a la incorporació del PRAM en les seves actuacions. Promouran la dimensió relacional del PRAM i poden ser espais i plataformes de participació per als nouvinguts.

Des de la ciutadania La ciutadania és el gruix de la comunitat. Té un paper clau en tot procés de recepció i acollida; des d’una dimensió relacional, donat que a més a més dels recursos que la comunitat pot oferir, està la relació ciutadana i quotidiana. Són, a més, agents actius de convivència des d’una dimensió vivencial. Finalment poden tenir un paper d’acompanyament des de la igualtat i la proximitat.

Alhora, els nouvinguts poden generar estructures organitzades per tal de ser més visibles en la comunitat tenint un paper més actiu i de participació en la vida pública.

Des dels agents econòmics

Els agents econòmics son un motor de la comunitat lligat a la renda i als ingressos dels nouvinguts. Aquest fet els dota d’un conjunt d’oportunitats bàsiques relacionades amb la recepció i acollida a la comunitat.

34

4.6 Accions que conformen el PRAM Seguint amb la concepció dinàmica i processual del PRAM que s’ha presentat en l’anterior punt, la proposta concreta que es realitza consisteix en una suma d’accions que conformaran la totalitat del PRAM. En el següent quadre es presenten de forma global aquestes accions que s’inclouen en els apartats descrits a continuació:

• Bloc I: Proposta de recepció, acollida i derivació ⋅ Documentació a lliurar: Guia de recursos (format paper i format

web) i fulls informatius d’empadronament. ⋅ Accions d’acollida ⋅ Accions de seguiment

• Bloc II: Accions municipals per a l’Acollida i la Convivència ⋅ Agents de Convivència ⋅ Promoció i acompanyament associatiu ⋅ Formació en la diversitat per a professionals ⋅ Tractaments de dades ⋅ Mediació lingüística i cultural ⋅ Formació per a la inserció en àmbit de salut, laboral i lingüístic

• Bloc III: Accions de reconeixement i sensibilització ⋅ Trobades temàtiques ⋅ Accions de sensibilització

• Bloc IV: Espais de treball conjunt ⋅ Taula d’Immigració (Espai tècnic - ciutadà) ⋅ Promoció del treball transversal

BLOC I: PROPOSTA DE RECEPCIÓ I ACOLLIDA

1a ACOLLIDA DES DEL SAC

- Empadronament - Derivacions a: Salut Educació Benestar Social Ocupació CITE Altres

Presentació i entrega de: - GUIA DE RECURSOS (des del SAC) - FULLS INFORMATIUS D’EMPADRONAMENT

+

ACCIONS D’ACOLLIDA Regidoria d’Immigració, Cooperació i Solidaritat i

Voluntariat + Conveni amb Entitats

ACCIONS DE SEGUIMENT Regidoria d’Immigració, Cooperació i Solidaritat i Voluntariat + Conveni amb Entitat

+

Coordinació: Regidoria d’Immigració, Cooperació i Solidaritat i Voluntariat (Taula d’Immigració)

36

BLOC II: ACCIONS MUNICIPALS PER A L’ACOLLIDA I LA CONVIVÈNCIA

A) AGENTS DE CONVIVÈNCIA B) PROMOCIÓ I ACOMPANYAMENT ASSOCIATIU C) FORMACIÓ EN LA DIVERSITAT PER A PROFESSIONALS D) TRACTAMENT DE DADES E) MEDIACIÓ LINGÜÍSTICA I CULTURAL F) FORMACIÓ PER A LA INSERCIÓ EN L’ÀMBIT DE LA SALUT, LABORAL I LINGÜÍSTIC

BLOC IV: ESPAIS DE TREBALL CONJUNT

A) TAULA D’IMMIGRACIÓ B) PROMOCIÓ DEL TREBALL TRANSVERSAL

BLOC III: ACCIONS DE RECONEIXEMENT I SENSIBILITZACIÓ

A) TROBADES TEMÀTIQUES B) ACCIONS DE SENSIBILITZACIÓ

Bloc I: Proposta de Recepció i Acollida

L’elaboració d’un protocol ha estat una de les demandes explícita que ha sorgit del treball de camp. La proposta que es realitza consta de diferents dispositius dins del protocol. Són els següent:

⋅ Guia de recursos (format paper i format web) ⋅ Fulls informatius d’empadronament ⋅ Accions d’acollida ⋅ Accions de seguiment ⋅ Coordinació de la Regidoria d’Immigració, Cooperació i

Solidaritat i Voluntariat a través de la Taula d’Immigració. La primera rebuda es proposa que es faci des del Servei d’Atenció a la Ciutadania l’Oficina (SAC), de manera que es garanteixi que tota persona que arriba al municipi amb la intenció de fixar-hi la seva residència passi pel SAC, se’l rebi, es tramiti l’empadronament i se’l derivi als diferents serveis per als demés tràmits i atencions que necessiti (targeta sanitària, atenció educativa, suport social, ocupació,...). Una vegada feta la primera entrevista i tramitades les derivacions oportunes, se li presentarà la guia de recursos del municipi, en la qual haurien d’estar inclosos tots els recursos del municipi (públics i privats), horaris d’atenció al públic i formes de contacte. Aquesta primera acollida es podrà reforçar amb algun dels dispositius que es presenten a continuació, quan es valori la seva conveniència.

Guia de recursos

L’elaboració d’una guia de recursos respon a la necessitat de donar informació i orientació a les persones que arriben al municipi. Ha de ser, per tant, un instrument útil i àgil en la seva consulta i accessible per a tothom, que contingui tota aquella informació d’utilitat i interès per als habitants del municipi. Des del PRAM, es promourà l’edició d’una guia de recursos que inclogui una fitxa per cada un dels recursos del municipi amb la informació relativa al recurs i consistent, com a mínim, en:

⋅ Nom del recurs ⋅ Adreça ⋅ Telèfon ⋅ Web ⋅ Descripció ⋅ Serveis i/o accions que ofereix

38

⋅ A qui va dirigit ⋅ Forma de contacte

Respecte al format, es proposa que, a part de la publicació en paper, si s’escau, editar-la també en format web. En tot cas, els continguts haurien d’estar a disposició dels diferents serveis i que sigui de fàcil modificació per tal d’adequar-se als canvis que puguin generar-se en els serveis. Si es volgués crear un espai web, l’Ajuntament seria l’administrador d’aquest lloc al qual, a la vegada, se li faria un seguiment des de la Taula d’Immigració per anar acordant l’actualització de continguts i espais i eines virtuals associades. Respecte al procés d’elaboració de la guia de recursos, seria pertinent que es fes amb metodologies participatives i que pogués promoure oportunitats de dinamització i trobada dels diferents agents (públics i privats) que estan treballant amb les persones nouvingudes al municipi. A més, incorporar la participació en l’elaboració de la guia pot suposar un moment més de pràctica de treball conjunt, forma de fer bàsica en un PRAM compartit amb serveis, entitats i ciutadania. La presentació i entrega de la guia de recursos també és un moment que s’ha de planificar per tal de garantir les necessitats referides a l’inici, d’orientació i informació. També hem de tenir en compte la difusió de la guia, a través de canals no institucionals. Aquests punts poden ser els CAP’s, l’oficina local d’habitatge, les escoles, els comerços, empreses de treball temporal, casals, associacions, mediadors, etc. Val a dir, en relació als nouvinguts, que les immobiliàries, els locutoris determinats comerços i bars poden esdevenir punts importants de difusió d’informació. La identificació d’aquests punts d’informació no institucionals pot ser útil per la difusió de qualsevol servei, recurs o actuació municipal.

39

Fulls informatius d’empadronament Donada la gran diversitat de procedències i llengües maternes de les persones nouvingudes, i que el tràmit de l’empadronament es produeix sovint en un moment quan moltes persones no dominen ni el castellà ni el català, seria convenient disposar d’un full breu explicatiu sobre l’empadronament, en diferents llengües (què és, quina finalitat té, a quins drets i deures dóna lloc, la necessitat d’actualitzar les dades i renovar l’empadronament pels estrangers, etc.).

Accions d’acollida Aquest és un dispositiu que té per objectiu afavorir la immersió en el municipi d’aquelles persones que tinguin poc coneixement de l’entorn físic i cultural, amb l’ànim de facilitar l’accés als recursos i la dimensió relacional. Indirectament també permet treballar la convivència, donat que facilita els punts de trobada amb el municipi i les persones que hi viuen. Parelles d’acollida: Consisteix en disposar de persones voluntàries que facin una funció d’amfitrió/na al ciutadà/na nouvingut/da. Una funció de la parella d’acollida, també pot ser el suport i acompanyament en alguns tràmits administratius. Aquestes parelles, tot i que es donaran en el marc de la gestió de l’administració local, poden ser una oportunitat per establir convenis amb entitats del municipi que ja estan duent accions similars, com ara Padrins Solidaris, Via Solidària i d’altres que fins ara no feien aquest tipus d’accions però que pensem que des del seu àmbit, com ara el cultural i esports (per exemple) poden arribar a altres públics i facilitar generar xarxa social. Sessions d’acollida: Presentació que contingui la guia de recursos, cadascun dels recursos i els llocs emblemàtics del municipi, els punts de trobada, els costums, les formes de fer, etc. Xerrades i altres accions: Es contempla la possibilitat de promocionar tot un seguit d’accions encaminades a fomentar l’acollida de la població nouvinguda a Castellar del Vallès, a través d’una gran varietat d’activitats.

40

Accions de seguiment De manera complementària es podria proposar l’opció del seguiment de les

persones nouvingudes al llarg d’aquest itinerari de derivació. L’objectiu del dispositiu és donar seguiment a aquelles persones que creiem que llur coneixement de l’entorn es prou baix en un o més aspectes (entorn físic, cultural, relacional, etc.) com per necessitar aquest recurs.

Aquest seguiment correrà a càrrec de la Regidoria d’Immigració, Cooperació i Solidaritat i Voluntariat a través de la Taula d’Immigració, amb la participació de l’entitat gestora de l’activitat puntual a avaluar i fer seguiment.

El nombre de trobades de seguiment variarà en funció de les necessitats de les persones nouvingudes. Fins i tot, es pot valorar, la possibilitat de fer trobades de grup entre diferents persones, per fer algun moment de seguiment de grup per tal de gaudir de l’oportunitat del treball en grup: efecte mirall, sentir-se acompanyat, ajuda mútua, etc. I aprofitar per presentar algun recurs al qual costa més d’arribar de forma individual (per exemple presentar una AMPA).

Coordinació: Regidoria d’Immigració, Cooperació i Solidaritat i Voluntariat a través de la Taula d’Immigració

La coordinació i seguiment de les accions desenvolupades dins la proposta

de Recepció, Acollida i Derivació estarà a càrrec de la Regidoria d’Immigració, Cooperació i Solidaritat i Voluntariat que a través de la seva Taula d’Immigració, compta amb la participació de diferents tècnics de diverses àrees i de les entitats i serveis relacionats amb la població nouvinguda.

La metodologia de treball, responsables, recursos, dependrà de les diferents

accions a seguir i avaluar ja que no es presenta igual el seguiment de la guia d’acollida com el de les parelles d’acollida o altres accions com xerrades o exposicions. Aquest espai de seguiment es desglossa dins de l’espai de treball conjunt que es presenta en el Bloc IV d’aquest PRAM.

41

Bloc II: Accions Municipals per a l’Acollida i la Convivència Aquestes són accions que proposem que s’impulsin des de la Regidoria de

Immigració i Cooperació, tant per a personal i recursos propis, com per a implicar i treballar conjuntament amb d’altres Regidories del Govern Local.

Agents de Convivència Aquesta acció consisteix en que les persones que l’administració local té en el

territori puguin tenir una formació i uns coneixements útils a l’hora de treballar la cohesió i la convivència.

En el treball de camp, ha sortit una demanda explícita de mediadors interculturals, més enllà dels quals es disposa des del Consell Comarcal amb una funció més de traducció de codis culturals i d’idioma.

Els agents de convivència, per tant, no han de ser mediadors interculturals en la seva accepció de gestors de conflictes i traductors culturals, sinó que han de ser persones amb una mirada sensible a la convivència i amb eines per atendre situacions de risc i dificultat, per convertir-les en oportunitats de trobada. Les seves eines, a més a més del treball d’atenció directe, seran qualsevol de les accions complementàries d’aquest PRAM. Podran impulsar l’associacionisme, l’organització de trobades conjuntes d’intercanvi cultural (bloc III d’aquest PRAM), etc.

La nostra proposta no passa únicament per contractar, per dur a terme aquesta acció, a personal específic, sinó que ens referim a incorporar aquesta mirada i funció en aquells professionals que ja exerceixin una funció de treball al territori, des d’educadors de carrer, a agents cívics, etc. En tot cas es pot oferir una formació inicial i continuada en temes de gestió de conflictes i sensibilització, per tal que tinguin més eines per posar en practica aquesta mirada que es proposa i gestionar situacions de risc. Una acció d’aquest tipus, en el moment que pot implicar a personal de l’ajuntament adscrit a diferents àrees, pot suposar una coordinació i treball conjunt entre Regidories que creiem que fora molt positiu per tal d’ampliar l’atenció a les persones nouvingudes a més d’una Regidoria, donat que des del treball sectorial també s’arriben als problemes de convivència que es puguin generar amb l’arribada de nouvinguts. Tal com queda palès també en el treball de camp, i com ja s’està fent a Castellar entre la Regidoria de Immigració i Cooperació i la Regidoria de Participació.

42

La proposta té a veure, també, en que les persones nouvingudes i les que viuen a Castellar, tinguin un referent en temes de convivència, que sigui proper, que conegui el territori i a qui poder acudir per aquelles qüestions que necessitin. D’aquesta manera es treballarà també un tema relacionat amb la prevenció de conflictes i la bona convivència.

Promoció i acompanyament associatiu

Aquesta acció té un caràcter de procés i pot concretar-se en la constitució d’associacions o grups informals de persones nouvingudes de diversos orígens.

L’objectiu d’aquesta acció és purament l’organització social i el foment de la participació a la vida pública i de la comunitat de les persones nouvingudes. Aquesta participació pot augmentar el sentiment de pertinença i la cohesió social. Les persones nouvingudes han de percebre Castellar del Vallès com a lloc de trobada ciutadana, com a espai de relació, etc. I que es pugui viure la seva entrada com quelcom afavoridor d’un augment de relacions i una oportunitat de conèixer.

Amb aquesta premissa, l’Ajuntament de Castellar, des de la seva Regidoria de Immigració i Cooperació, podria facilitar aquesta entrada i donar a conèixer com s’organitza aquesta comunitat, quin paper tenen les entitats i quina relació tenen amb l’ajuntament, així com formar a aquests col·lectius a l’hora de generar llurs associacions. En definitiva, que es pugui percebre que es treballa conjuntament, cadascú des de les seves responsabilitats, per tenir una bona qualitat de vida i que tothom es senti inclòs i tingui oportunitat de participar.

Per tant l’accés de les persones nouvingudes a l’associacionisme els hi dóna l’oportunitat de participar en aquesta vida comunitària, des de la coorganització de festes, d’accions d’intercanvi cultural, la participació en algun dels espais que es proposa des d’aquest PRAM, etc.

Des de la Regidoria de Immigració i Cooperació, s’acompanyaran aquests processos d’organització i es facilitaran els tràmits més formals que comporten.

43

Formació en la diversitat

Aquestes son accions dirigides, principalment, a personal tècnic amb una funció d’atenció directe a persones nouvingudes, amb una possible ampliació a aquells tècnics que en el seu treball quotidià puguin ser susceptibles de treballar amb persones nouvingudes o amb temes de convivència de manera puntual.

Els tècnics receptors d’aquestes accions formatives poden ser tècnics municipals i d’altres administracions u organismes i entitats que actuïn al territori amb les funcions descrites anteriorment.

Ara bé, la proposta és que l’organització i planificació d’aquestes accions, es dugui a terme des de la Regidoria de Immigració i Cooperació, per tal de garantir la coherència amb la globalitat del PRAM.

L’objectiu d’aquestes accions és donar resposta a una necessitat recollida en el treball de camp i relacionada amb la manca de coneixement de les diverses cultures d’origen de les persones nouvingudes, per part dels tècnics/ques que els atenen. Es considerava oportú tenir aquest coneixement com a eina per millorar l’atenció i comprendre aspectes i reaccions que d’altra banda s’atribueixen a estereotips o prejudicis. La demanda és completament pertinent, ja que estem front a un fet, el migratori, que aporta oportunitats però també situacions noves a atendre, per a les quals alguns tècnics de serveis específics no tenen eines ni han estat formats per fer-ho.

La proposta consisteix tant en accions formatives impartides per experts, com en accions que transmetin des de la dimensió més vivencial, les formes de vida, organització i cultura d’aquestes persones nouvingudes, per tal que des del coneixement directe, es pugui comprendre millor qüestions que fins ara podien fer caure en estereotips.

Un exemple d’aquestes accions formatives des de la dimensió més vivencial, podria ser una sessió impartida per entitats com ara la Hermandad, que puguin presentar quina està sent la seva vivència de la convivència, ús de recursos, treball, cultura, etc a Castellar del Vallès, emmarcat en les seves formes de vida abans d’arribar al municipi. Que se’ls hi puguin fer preguntes al voltant de reaccions que sovint costen d’entendre des de la taula del despatx de l’atenció directe, o dins l’aula, o a la consulta mèdica, o fent un tràmit administratiu. Un dels objectius és el de trencar prejudicis.

Un altre exemple podria ser el d’alguna sessió impartida per tècnics d’altres municipis que estiguin fent una feina similar, i amb tècnics i/o expertes en

44

temes d’interculturalitat que ajudin a integrar i incorporar les aportacions de les sessions més vivencials en la tasca més professional i tècnica de cada dia.

D’altra banda, aquestes accions formatives, serien una oportunitat de treball conjunt entre regidories, donat que el personal municipal a qui es dirigeix l’acció pot dependre d’altres regidories, a més a més de la de Immigració i Cooperació.

Com a recurs per a la planificació d’aquest tipus d’accions, recordar que es pot comptar amb el Catàleg de formació tècnica i el Catàleg d’activitats que ofereix la Diputació de Barcelona, des del Servei de Polítiques de Diversitat i Ciutadania.

Tractament de Dades

L’accés a drets que dóna l’empadronament fa que en alguns casos es faci un ús instrumental i poc veraç de l’empadronament. Són coneguts els biaixos que conté el Padró en quant a persones empadronades que no viu de fet a la ciutat, gent que hi viu de fet però que es manté empadronada en altres territoris, gent que s’empadrona en domicilis on no hi viu, etc. Per tot això, es fa necessari seguir treballant en les mesures actives per la promoció de l’empadronament i actualització de les dades que ja s’estan realitzant: campanyes de depuració del padró cada cert temps, selecció de mostres, trucades telefòniques, enviament de cartes, i la cooperació de la resta de serveis municipals en la promoció d’un empadronament correcte.

A més de la funció administrativa i d’accés a drets, el padró és també un registre amb moltes potencialitats estadístiques. El servei d’Estadístiques fa cada any un anuari d’estadístiques on s’exposa tota la recopilació de dades demogràfiques i socioeconòmiques disponibles. La producció i distribució periòdica de dades demogràfiques constitueix un recurs indispensable de cara a adaptar els serveis municipals a la realitat poblacional i preveure necessitats futures (creació d’escoles, serveis a les famílies, centres de dia, polítiques d’acollida i diversitat, etc.). Les dades estadístiques del padró, per tant, haurien d’esdevenir una eina útil per al treball de les diferents àrees. Per a que l’ús de les dades del padró sigui el màxim de profitosa per als diferents serveis que treballen l’acollida, es podrien fer periòdicament anàlisis demogràfics específics sobre el fenomen migratori a la ciutat, a partir d’indicadors definits.

45

Suport a la comprensió Lingüística i Cultural

Tot i que es consideri una mesura transitòria, la mediació es demostra molt útil en l’àmbit sanitari, on la comunicació és fonamental. Actualment els professionals sanitaris tenen a la seva disposició els serveis de mediació presencial de la mediadora per al col·lectiu marroquí – que depèn de Serveis Socials – i, per a d’altres col·lectius, tenen a l’abast els professionals del servei de traducció de Sanitat Respon. Seria convenient entrar en col·laboració amb els serveis de mediació presencial que es puguin oferir des del Consell Comarcal o la Secretaria d’Immigració per col·lectius que, tot i ser minoritaris, sovint presenten també dificultats importants de comprensió.

Formació per a la inserció

Àmbit de Salut: Les accions d’educació sanitària (sessions d’introducció al sistema sanitari, classes de preparació al part, etc.) acostumen a tenir efectes bastant positius en la promoció d’un millor ús dels serveis sanitaris i en la millora dels hàbits de salut. Algunes experiències dutes a terme en altres municipis, tenen molt d’èxit i serien per tant una experiència a la qual donar continuïtat o fins i tot desenvolupar per fer-la arribar a altres col.lectius o abordar noves temàtiques. En la mesura del possible, s’hauria d’intentar també que les persones estrangeres participin dels cursos sanitaris que s’ofereixen per al conjunt de la ciutadania.

Àmbit Laboral: Donat que la formació és un dels principals obstacles per la inserció de població estrangera, cal fomentar-la al màxim, aconseguint atraure aquells col·lectius amb més dèficits formatius. Aquests dèficits sovint coincideixen amb la manca d’aprenentatge de l’idioma, de manera que la formació per al treball ha d’anar en coordinació amb l’adquisició d’habilitats comunicatives. Tot i que no es considera convenient fer cursos específics per persones estrangeres, sí es creu que aquests podrien donar-se en casos en què por domini de l’idioma ho justifica plenament. Molts cops, la formació no atreu a aquells col·lectius que més la necessiten. La manca d’hàbits d’estudi o una experiència poc satisfactòria amb el sistema educatiu fa que hi hagi poca predisposició a seguir els programes formatius. En aquests sentit, cal una tasca important de sensibilització per part dels diferents agents d’acollida del municipi.

La inserció és, d’altra banda, una opció personal que s’ha de respectar, malgrat es consideri central per al procés d’integració social. Per aquelles dones que mostrin predisposició a la inserció però que tinguin especials dificultats, es poden fer programes de formació bàsica per a dones

46

immigrants. Es tracta de cursos “pre-laborals” més aviat d’introducció al mercat laboral i adquisició d’habilitats bàsiques, que es combinen amb l’aprenentatge de l’idioma, tastets d’ofici, automotivació, etc. Els continguts del curs poden a més a més ser una oportunitat per assolir un millor coneixement de la ciutat i dels seus recursos i altres habilitats d’autonomia personal i social.

Una altra línia d’actuació que pot tenir una repercussió significativa són els programes formatius d’atenció i cura de persones dependents, adequats als nous requisits i recursos contemplats en la Llei de promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les Persones en Situació de Dependència. Així, l’anomenada Llei de Dependència pot representar una oportunitat de formalitzar i professionalitzar les tasques d’assistència familiar que realitzen moltes dones immigrants. Aquesta oportunitat hauria de ser tinguda en compte a l’hora de dissenyar possibles plans formatius dirigits a la inserció laboral de dones immigrants.

Àmbit Lingüístic: tant a través de cursos, com grups de conversa, s’ha d’ampliar l’oferta per l’aprenentatge del castellà i del català. Es tracta del principal facilitador de la integració, que a més facilita el coneixement de la cultura autòctona. L’adequació de l’oferta de cursos de català i castellà pot requerir en sí mateixa una estratègia que englobi diferents agents educatius, horaris i nivells. Les classes d’idioma són també l’espai idoni per l’aprenentatge d’habilitats funcionals vinculades a altres interessos de la població estrangera: recerca de treball, ús de les noves tecnologies, etc. El foment de la llengua requereix a més la implicació de tots els agents en contacte amb la població estrangera, per captar i motivar les persones a qui pot convenir (les escoles, l’escola d’adults, Serveis Socials, les sessions de benvinguda, associacions d’immigrants, etc.) poden ser canals per arribar a fer una millor connexió entre l’oferta i la demanda. Cal igualment donar continuïtat i fomentar actuacions com les del CNL, que a més de la llengua propicien el coneixement mutu i l’establiment de relacions entre persones.

47

Bloc III: Accions de reconeixement i sensibilització Amb el nom d’accions de reconeixement i sensibilització s’estructuren una sèrie d’espais on es proposa un coneixement mutu dels diferents col·lectius que composen la ciutat diversa. Aquesta acció vol respondre a la demanda recollida en el treball de camp, referent a coneixement per part dels autòctons de les cultures d’origen de les persones nouvingudes. Es creu pertinent que aquests espais siguin de caràcter informal i que es facin amb la participació activa de l’entramat associatiu del municipi. El ventall de formats d’aquests espais és molt ampli, i creiem que la clau està en aplicar la creativitat en el seu disseny i incorporar a tots els actors implicats en la seva organització. L’Ajuntament de Castellar, des de la seva Regidoria d’Immigració, Cooperació i Solidaritat i Voluntariat i Cooperació, podria promoure la generació de llocs de trobada que puguin organitzar i dissenyar aquest tipus d’accions, alhora que pot tenir un paper d’impuls en la seva posada en marxa. Es creu, però, que el protagonisme de l’execució ha d’estar compartit amb altres agents com ara altres serveis, entitats i/o grups de ciutadans no organitzats o a títol individual, en funció dels seus interessos. Per aquest motiu, la proposta rau en que l’Ajuntament de Castellar, des de la seva Regidoria de Immigració i Cooperació promogui espais de trobada i diàleg que donin lloc a la posada en comú de propostes que es puguin concretar en accions d’intercanvi cultural, alguns d’aquests espais de trobada poden ser els que es presenten en aquest PRAM; d’una banda estan els més formals que presentarem en el bloc IV , però també estan els que ens podrà oferir la proposta de recepció i acollida , a partir de l’atenció directe, el treball de carrer que farà l’agent de convivència, i el procés d’impuls de l’associacionisme entre nouvinguts que hem presentat anteriorment. La proposta és que les accions de reconeixement i sensibilització puguin ser una concreció de idees i propostes que vagin sortint amb la relació entre actors de forma quotidiana i en diferents espais, alhora que un motiu per engrescar als nouvinguts a l’associacionisme i la participació en la vida pública. I per tant, estem pensant en una combinació d’accions organitzades des d’una programació ordenada, i de iniciatives que permetin anar concretant idees i propostes que vagin sortint en el diàleg entre actors.

48

Per a la planificació d’aquestes accions, l’ajuntament de Castellar té un recurs al seu abast amb el Catàleg d’Activitats que la Diputació de Barcelona, mitjançant el Servei de Polítiques de Diversitat i Ciutadania, posa a la seva disposició.

Fer actuacions específiques contra la rumorologia: els rumors són un dels canals que més estenen els prejudicis i estereotips sobre els col·lectius minoritaris. És molt difícil desarticular els rumors i les estratègies de sensibilització no són gens fàcils en aquest sentit. S’han elaborat alguns materials i tècniques de sensibilització destinats a professionals per contrarestar els rumors i podria ser recomanable alguna acció formativa en aquest àmbit, per exemple, del Catàleg d’Activitats que el Servei de Polítiques de Diversitat i Ciutadania posa a disposició de les administracions locals.

Bloc IV: Espais de treball tècnic i ciutadà

Per garantir el bon funcionament de les diferents accions que conformen el PRAM aquí proposat, és necessari un espai de treball que l’impulsi, faci el seguiment i l’avaluï de forma continuada.

Taula d’Immigració

A Castellar existeix la Taula d’Immigració, espai de trobada de tècnics i entitats implicades en el fet migratori al municipi.

La proposta aquí formulada aniria en la línia de definir una reformulació d’aquesta Taula de Immigració, que proposem que s’anomeni Taula d’Acollida i Convivència, per tal de recollir allò que ja està funcionant i és reconegut per la comunitat, i donar-li una empenta amb l’objectiu que sigui conegut i participat per tots els agents i tingui una coherència amb el PRAM aquí presentat. Així, aquesta Taula esdevindria l’espai coordinador del PRAM, amb funcions d’impuls, de seguiment, de planificació si cal, i d’avaluació continuada. També pot tenir una funció d’observatori, malgrat es pensa que seria bo disposar-ne d’un per temes de convivència, més enllà del fet migratori.

Aquest plantejament fa necessari una coordinació de la Taula per part de la Regidoria de Immigració i Cooperació. Entre les funcions de coordinació estarien la de convocar, dinamitzar les trobades, fer actes, ordenar la feina a fer, executar els acords de la Taula i/o comissions que es poden crear a

49

mesura que es consideri necessari per donar facilitat al treball més específic, gestionar convit d’experts i/o visites a altres experiències i dissenyar dinàmiques participatives en les trobades de la Taula per tal de garantir la participació de tothom i fer productiu el treball del grup.

La proposta inclou una sèrie de trobades convocades per la Regidoria d’Immigració, Cooperació i Solidaritat i Voluntariat segons la necessitat dels temes a tractar, de tota la Taula per tal de planificar anualment la feina, donar prioritat a actuacions i fer-ne el seguiment a partir del treball fet a les comissions.

Promoció del treball transversal

De manera periòdica es realitzen reunions conjuntes amb altres regidories per tal de realitzar una planificació dels projectes compartits que tinguin a veure amb la població nouvinguda. Aquest treball transversal s’ha de mantenir i potenciar en un futur.

Una de les tasques principals que s’han de seguir treballant des d’aquestes reunions és la posada en comú dels recursos existents i el material de treball que implica altres regidories del municipi, així com la informació de dades, que afecta al procés de Recepció, Acollida i Derivació dels nouvinguts a Castellar del Vallès.

50

5 annexes:

material per al treball de camp

- Model d’entrevista individual, per serveis i per entitats.

- Guia per al grup de discussió.

51

Pla de Recepció i Acollida de Castellar del Vallès INTRODUCCIÓ a l’entrevistat (qui som, motiu de l’entrevista (Pla de Recepció i Acollida Municipal (PRAM), procés obert per a incorporar la seva visió, ….) 1. EN TORN AL SERVEI O ÀREA (Regidoria, Patronat….) 1.1. 1.2. 1.3. 1.4. 1.5. 1.6 1.7 1.8 1.9 1.10

Nom del SERVEI Persona que respon Perfil del col·lectiu amb qui treballen Serveis, Projectes o activitats que ofereixen:

o Als ciutadans/es o A altres serveis de l’Ajuntament o A altres Serveis fora de l’Ajuntament o A entitats i/o ciutadania organitzada

Formes de difusió i comunicació (vies, canals….) Quins aspectes es tenen en compte en l’atenció (horaris, dies de la setmana, idioma,....) Relació del Servei amb la Recepció i Acollida de nous veïns i veïnes Valoració d’aquests serveis, projectes i/o activitats

Experiències de treball conjunt amb altres Serveis i/o treball en xarxa (citar, concretar programes, projectes….)

o Dins la seva pròpia Àrea Departament o Amb altres àrees o Departaments de l’Ajuntament o Amb altres Institucions o Amb entitats i/o ciutadania organitzada (associacions de pares i

mares, de veïns i veïnes, juvenils….)

¿Quines oportunitats/avantatges trobes en aquestes experiències de treball conjunt?

o En relació amb la ciutadania organitzada o En relació amb els Serveis (valorar segons nivells citats

anteriorment: pròpia àrea, altres departaments, altres institucions…..)

¿Quines dificultats i/o limitacions trobes en aquestes experiències de treball conjunt?

o En relació amb ciutadania organitzada o En relació amb els Serveis (valorar segons nivells citats


¿Com t’agradarien que fossin?

¿Incorporen documentació del seu Servei? ¿L’enviaran?

52

2. VISIÓ DE CASTELLAR COM A CIUTAT D’ACOLLIDA : 2.1. 2.2.

Des de la seva perspectiva, si li hagués d’explicar a algú de fora com és la RECEPCIÓ I ACOLLIDA a Castellar...

� En general, ¿Què destacaria com a positiu, diferenciador…? ¿Quins elements, aspectes, esdeveniments, situacions, col·lectius….?

� Y en general també , ¿Què destacaria com a problemàtic, amb

necessitat de solució….? ¿Quins elements, aspectes, situacions, col·lectius….?

3. QUIN ES L’IMPACTE EN EL SEU SERVEI DE L’ARRIBADA DE “NOUS VEÏNS I VEÏNES” (autòctons, arribats d’altres zones de Catalunya, de Barcelona, de l’Estat …. O població estrangera….) 3.1. 3.2. 3.3. 3.4. 3.5. 3.6 3.7

¿Què els hi suposa en el desenvolupament de la tasca del seu Servei, l’arribada de nous veïns i veïnes? ¿Com els hi afecta?

o Recepció o Acollida

Quines avantatges / oportunitats/ facilitats hi veuen?

o Internes (funcionals, d’organització, de coordinació…) o Amb els usuaris….

I ¿Quines dificultats hi troben? (falta de recursos…, desconeixement d’altres formes de viure, comunicació, coordinació….?)

o Internes (funcionals, d’organització, coordinació…) o Amb els usuaris….

Quina seria la teva definició d’aquests nous veïns i veïnes?

o Origen o Organització familiar o Organització social o Edat, nivell formatiu o Situació socioeconòmica

En general, sobre l’arribada d’aquesta nova població o nous residents, quins aspectes o elements detectes que s’han d’atendre en la recepció i acollida?

o Població autòctona o Població estrangera

I ¿quins aspectes de Recepció i Acollida, seria interessant treballar com a oportunitat per a la convivència a Castellar?


Què t’ajudaria, per a desenvolupar la tasca del teu servei, que es fes en altres serveis o entitats, en relació a la Recepció i Acollida d’aquests nous veïns i veïnes?

53

4. PERCEPCIÓ ENTORN A LA RECEPCIÓ I ACOLLIDA A CASTELLAR DEL VALLÈS

4.1 4.2 4.3 4.4 4.5 4.6 4.7 4.8 4.9

Quines accions es fan a Castellar per acollir als nous veïns i a les noves veïnes?

o qui les fa o en què consisteixen o a qui es dirigeixen

Quin impacte o ressò tenen aquestes accions?

o son usades pels nous veïns o quin perfil de nou veí les usa

Com creus que valoren aquestes accions els nous veïns? Existeix un circuit de Recepció i Acollida a Castellar? Quin és? Com valores la Recepció i Acollida que es fa des de Castellar als nous veïns i veïnes (Punts forts i Punts febles a millorar)

o En relació als temes tractats o En relació als aspectes d’atenció o En relació a l’organització i coordinació

Quins buits detectes, i creus que caldria omplir, en la Recepció i Acollida dels nous veïns i veïnes? Quines oportunitats veus en promoure la Recepció i Acollida de nous veïns i veïnes a Castellar? Quines dificultats pot tenir promoure una Recepció i Acollida als nous veïns i veïnes? Per tal que Castellar pugui comptar amb una bona Recepció i Acollida als nous veïns i veïnes, què creus que s’hauria de tenir en compte, promoure, dissenyar,... (com te l’imagines)

o Temàtica o Aspectes d’atenció o Organització i coordinació

5. ACTORS QUE INTERVENEN EN LA RECEPCIÓ I ACOLLIDA 5.1. 5.2.

Quins actors estan intervenint actualment a Castellar en la Recepció i Acollida Municipal? Quins actors creus que haurien de participar en la Recepció i Acollida a Castellar?

54

Pla de Recepció i Acollida de Castellar del Vallès INTRODUCCIÓ a l’entrevistat (qui som, motiu de l’entrevista (Pla de Recepció i Acollida Municipal (PRAM), procés obert per a incorporar la seva visió, ….) 1. EN TORN A L’ENTITAT l ASSOCIACIÓ 1.1. 1.2. 1.3. 1.4. 1.5. 1.6. 1.7. 1.8. 1.9 1.10 1.11

Nom de l’Entitat o Associació Càrrec/rol en l’organització, de la persona que respon Objectiu de l’organització Perfil del col·lectiu amb qui treballen Activitats o Projectes que desenvolupen:

o Als ciutadans/es o A altres entitats i/o ciutadania organitzada o A serveis de l’Ajuntament o A altres Serveis fora de l’Ajuntament

Formes d’informació, difusió i comunicació (vies, canals….) Relació de l’entitat amb la Recepció i Acollida de nous veïns i veïnes Valoració d’aquests serveis, projectes i/o activitats

Experiències de treball conjunt i/o amb xarxa, amb altres Entitats i/o Serveis (citar, concretar programes, projectes….)

o Dins la seva pròpia Entitat o Amb altres entitats i/o ciutadania organitzada (associacions de pares

i mares, de veïns i veïnes, juvenils….) o Amb Serveis, àrees o Departaments de l’Ajuntament o Amb altres Institucions

¿Quines oportunitats/avantatges trobes en aquestes experiències de treball conjunt?

o En relació amb la ciutadania organitzada (entitats, organitzacions no formalitzades, agrupacions informals,...)

o En relació amb Serveis (valorar segons nivells citats anteriorment: pròpia àrea, altres departaments, altres institucions…..)

¿Quines dificultats i/o limitacions trobes en aquestes experiències de treball conjunt?

o En relació amb la ciutadania organitzada o En relació amb els Serveis (valorar segons nivells citats


¿Com t’agradarien que fossin?

¿Incorporen documentació pròpia a l’entrevista? ¿L’enviaran?

55

2. VISIÓ de CASTELLAR: 2.1. 2.2.

Des de la seva perspectiva, si li hagués d’explicar a algú de fora com es la RECEPCIÓ I ACOLLIDA A CASTELLAR...

� En general, ¿Què destacaria com a positiu, diferenciador…? ¿Quins elements, aspectes, esdeveniments, situacions, col·lectius….?

� Y en general també , ¿Què destacaria com a problemàtic, amb

necessitat de solució….? ¿Quins elements, aspectes, situacions, col·lectius….?

3. QUIN ES L’IMPACTE EN EL SEU SERVEI DE L’ARRIBADA DE “NOUS VEÏNS I VEÏNES” (autòctons, arribats d’altres zones de Catalunya, de Barcelona, de l’Estat …. O població estrangera….) 3.1. 3.2. 3.3 3.4 3.5 3.6 3.7

¿Què els hi suposa en el desenvolupament de la tasca de la seva Entitat, l’arribada de nous veïns i veïnes? ¿Com els hi afecta?

o Recepció o Acollida

Quines avantatges / oportunitats/ facilitats hi veuen?

o Internes (funcionals, d’organització, de coordinació…) o Amb els usuaris….

I ¿Quines dificultats hi troben? (falta de recursos…, desconeixement d’altres formes de viure, comunicació, coordinació….?)

o Internes (funcionals, d’organització, coordinació…) o Amb els usuaris….

Quina seria la teva definició d’aquests nous veïns i veïnes?

o Origen o Organització familiar o Organització social o Edat, nivell formatiu o Situació socioeconòmica

En general, sobre l’arribada d’aquesta nova població o nous residents, quins aspectes o elements detectes que s’han d’atendre en la recepció i acollida?


I ¿quins aspectes de Recepció i Acollida, seria interessant treballar com a oportunitat per a la convivència a Castellar?


Què t’ajudaria, per a desenvolupar la tasca de la teva entitat, que es fes en altres serveis o entitats, en relació a la Recepció i Acollida d’aquests nous veïns i veïnes?

56

4. PERCEPCIÓ ENTORN A LA RECEPCIÓ I ACOLLIDA A CASTELLAR DEL VALLÈS

4.1 4.2 4.3 4.4 4.5 4.6 4.7 4.8 4.9

Quines accions es fan a Cstellr per acollir als nous veïns i a les noves veïnes?

o qui les fa o en què consisteixen o a qui es dirigeixen

Quin impacte o ressò tenen aquestes accions?

o son usades pels nous veïns o quin perfil de nou veí les usa

Com creus que valoren aquestes accions els nous veïns? Existeix un circuit de Recepció i Acollida a Castellar? Quin és? Com valores la Recepció i Acollida que es fa des de Castellar als nous veïns i veïnes (Punts forts i Punts febles a millorar)

o En relació als temes tractats o En relació als aspectes d’atenció o En relació a l’organització i coordinació

Quins buits detectes, i creus que caldria omplir, en la Recepció i Acollida dels nous veïns i veïnes? Quines oportunitats veus en promoure la Recepció i Acollida de nous veïns i veïnes a Castellar? Quines dificultats pot tenir promoure una Recepció i Acollida als nous veïns i veïnes? Per tal que Castellar pugui comptar amb una bona Recepció i Acollida als nous veïns i veïnes, què creus que s’hauria de tenir en compte, promoure, dissenyar,... (com te l’imagines)

o Temàtica o Aspectes d’atenció o Organització i coordinació

5. ACTORS QUE INTERVENEN EN LA RECEPCIÓ I ACOLLIDA

5.1. 5.2.

Quins actors estan intervenint actualment a Castellar en la Recepció i Acollida Municipal? Quins actors creus que haurien de participar en la Recepció i Acollida a Castellar?

57

Pla de Recepció i Acollida de Castellar del Vallès 1. ARRIBADA (10min) Arriben i els donem la fitxa. Ens presentem nos i el projecte 2. FITXA I PRESENTACIÓ (15min) 2.1 2.2

FITXA 1 (3min) Nom Funció al centre Formes de difusió (cap a dins o cap a fora) Horaris d’atenció a les famílies (si són oberts o tancats, si hores concertades...) Relació amb AMPAs Espais, dispositius i activitats relacionats amb l’acollida al centre Presentació de cada persona (12min)

3. IMPACTE 3.1 Roda

Què ha suposat, i quin impacte ha tingut al teu centre l’arribada de nouvinguts a Castellar? (en la relació amb les famílies, relació amb els nens, nous continguts, etc...) I a qui ha afectat? (professors, direcció, conserge,...)

4. PERCEPCIÓ 4.1 Roda 4.2 4.3 4.4 4.5

En el vostre centre, quines accions coneixeu de les que es fan a Castellar per acollir nous veïns i veïnes? PASSAR FITXA 2 Des del vostre centre hi col·laboreu d’alguna manera? Creieu que aquestes accions funcionen? Es fan servir? En el vostre centre, hi ha algú que tingui més competències en relació a aquestes accions (a l’hora de fer derivacions, informar, ...) Existeix un circuit formal de recepció i acollida a Castellar? Quin? Quins buits detectes, i creus que caldria omplir, en la Recepció i Acollida

58

4.6 Sobre la taula

dels nous veïns i veïnes de Castellar? Quines oportunitats veus en promoure la Recepció i Acollida de nous veïns i veïnes a Castellar?

Quines dificultats pot tenir promoure una recepció i acollida als nous veïns? Valoració del Circuit i les Accions

5. ACTORS (5-7min) 5.1 Papelògraf 5.2 5.3

Quins actors estan intervenint actualment a Castellar en la Recepció i Acollida Municipal? Quins actors creus que haurien de participar en la Recepció i Acollida a Castellar? Mapa d’actors Amb post-it i un papelògraf. Apuntar els actors i posar-los i agrupar-los al papelògraf. També ajuntar-los en funció dels espais

pla de recepció i acollida municipal a castellar del vallès pram.pdf · 2009-07-01 · 3 índex 1...

Documents