pla de gestiÓ del districte de conca fluvial de … · declaració de les mesures de consulta 3.1....

PLA DE GESTIÓ DEL DISTRICTE DE CONCA FLUVIAL DE CATALUNYA

Calendari de treball i mesures de consulta

previstes per a la seva elaboració i aprovació

En compliment de l'Article 14 de la Directiva marc de l'aigua (2000/60/CE)

Novembre de 2006

ÍNDEX

1. Objecte del present document...................................................................... 1

2. Calendari de treball previst per a la redacció del Pla de Gestió de Districte de Conca Fluvial de Catalunya ........................................................ 2

3. Declaració de les mesures de consulta ......................................................... 5 3.1. LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA I LA DIRECTIVA MARC DE L’AIGUA........................................... 5 3.2. MESURES DE CONSULTA ADOPTADES....................................................................................... 5

3.2.1. Primer nivell de participació: Informació ........................................................................ 7 3.2.2. Segon nivell de participació: Consulta ............................................................................. 8 3.2.3. Tercer nivell de participació: Participació activa............................................................. 9

3.3. CONSELLS DE CONCA: ÒRGAN FUNCIONAL I PLURIDISCIPLINAR DE TREBALL A NIVELL

TERRITORIAL......................................................................................................................................10 3.4. CONSIDERACIONS FINALS .......................................................................................................13

ANNEX ........................................................................................................... 15

4. Principals problemàtiques i línies d’actuació prioritàries a desenvolupar.............................................................................................. 15

4.1. INTRODUCCIÓ .........................................................................................................................15 4.2. PRINCIPALS PROBLEMÀTIQUES................................................................................................20 4.3. LÍNIES D’ACTUACIÓ PRIORITÀRIES ..........................................................................................28

Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya

Novembre, 2006 06026_02_016 Pàg. 1

1. Objecte del present document

Aquest document s’ha elaborat en compliment del previst a l’Article 14 de la Directiva

2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre de 2000, per la qual

s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües (en endavant DMA), i

de l’Article 14 del Reglament de la planificació hidrològica aprovat mitjançant el Decret

380/2006, de 10 d’octubre, publicat al DOGC núm. 4740 de 16 d’octubre de 2006.

En compliment d’aquestes normes, i com a pas previ a l’elaboració del Pla de gestió del

Districte de Conca Fluvial de Catalunya, l’Administració hidràulica competent ha de publicar i

posar a disposició de la ciutadania un calendari de treball i una declaració de les mesures de

consulta que s’adopten en l’elaboració del Pla com a mínim tres anys abans de la publicació i

entrada en vigor del Pla.

A aquest efecte, l’Agència Catalana de l’Aigua ha elaborat el present document amb els

següents continguts:

Calendari de treball amb el desenvolupament temporal de les tasques previstes fins

a la publicació i entrada en vigor del Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de

Catalunya, prevista per desembre de 2009.

Declaració de les mesures de consulta que està previst seguir en el procés

d’elaboració del Pla.

Informació addicional (Annex) sobre les principals problemàtiques i línies bàsiques

d’actuació que es plantegen en el Districte de Conca Fluvial de Catalunya, en base a

la informació del document de “Caracterització de masses d’aigua i anàlisis del risc

d’incompliment dels objectius de la Directiva Marc de l’Aigua (2000/60/CE) a

Catalunya”, per a ser analitzada i consensuada mitjançant el procés participatiu. En

el procés de participació, organitzat territorialment a través del consells de conca

(veure capítol 3) i de la informació pública en general, les principals problemàtiques i

línies d'actuació es treballaran i desglossaran a nivell d'àmbit territorial dels consells

de conca.


Novembre, 2006 06026_02_016 Pàg. 2

2. Calendari de treball previst per a la redacció del Pla de Gestió de Districte de Conca Fluvial de Catalunya

El calendari que es presenta a continuació és el resultat de la planificació temporal dissenyada

des de l’Agència Catalana de l'Aigua en relació al procés d’elaboració i aprovació del Programa

de Mesures i del Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya, en compliment del

marc normatiu exposat en el capítol anterior. Els processos de participació previstos en

l’elaboració del Programa de Mesures s’articularan a través dels futurs Consells de Conca

(vegeu capítol 3 d’aquest mateix document que conté les línies orientatives d’aquests nous

òrgans), i del Consell per a l'Ús Sostenible de l'Aigua (CUSA) tal i com preveu el Decret

legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la legislació en matèria

d'aigües a Catalunya.

El calendari de treball consta de,

• Una primera fase, que dóna compliment a l'article 14 del Decret pel qual s'aprova el

Reglament de Planificació (380/2006), on es fa públic el calendari d'actuacions i el model

de participació a desenvolupar, així com un resum dels principals problemes i línies

d'actuació prioritàries i resumides per tal d'assolir els objectius de la Directiva marc de

l'aigua (resum i extracció del document IMPRESS). Aquest document és presentarà al

Consell per a l'Ús Sostenible de l'Aigua (CUSA) per a la seva informació i valoració.

• Una segona fase en la qual es redactaran la proposta de programa de mesures i l'informe

de sostenibilitat ambiental, mitjançant el consens i la participació ciutadana organitzada

territorialment a través dels Consells de Conca. En aquesta fase també es consultaran els

diferents Departaments de la Generalitat de Catalunya així com la Comissió

Interdepartamental per a la Implantació de la Directiva Marc de l'Aigua (CIIDMA)

constituïda a través de la resolució que dóna publicitat a l'Acord de Govern (DOGC núm.

4408, del 17 de juny de 2005). El resultat final serà informat al CUSA el qual emetrà

informe al respecte abans d'elaborar la Memòria Ambiental que serà tramesa, juntament

amb el projecte de Programa de Mesures i l'Informe de Sostenibilitat Ambiental, a l'òrgan

ambiental competent de conformitat amb la normativa d'avaluació dels efectes ambientals

dels plans i programes. Finalment s'aprovarà i es publicarà el Programa de Mesures.

• Una tercera fase on es redactarà el Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de

Catalunya donant compliment als articles 12 i 13 del Reglament de Planificació (Decret


Novembre, 2006 06026_02_016 Pàg. 3

380/2006), i hi haurà un retorn als Consells de Conca per efectuar una valoració del

procediment de participació i de les aportacions efectuades.

El Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya, a més del resum del

Programa de Mesures (d'acord amb l'Annex IV del Reglament de Planificació. Decret

380/2006), inclourà els continguts detallats a l'article 13 del Reglament. Aquest Pla de

Gestió es posarà a la disposició del públic un any abans de la seva aprovació i gaudirà

d'un termini mínim de sis mesos perquè el públic en general, els diversos Consells de

Conca, i el Consell per a l'Ús Sostenible de l'Aigua (CUSA) realitzin les observacions i

aportacions que estimin adients.

Nota: Pel que fa al model de participació a les conques catalanes de l'Ebre, aquest està fora de

l'àmbit del Reglament de Planificació Hidrològica (Decret 380/2006) i, per tant, s'han previst els

seus terminis de manera més laxa. En aquestes zones, el procés participatiu comptarà amb el

consens i coordinació de l'organisme de conca competent, la Confederació Hidrogràfica de

l'Ebre, i el model a seguir, a proposta de l'Agència Catalana de l'Aigua serà el mateix que el

proposat en la resta d'àmbits territorials dels Consells de Conca de les conques internes de

Catalunya.


Novembre, 2006 06026_02_016 Pàg. 4

CALENDARI DE TREBALL D'ELABORACIÓ DEL PLA DE GESTIÓ DEL DISTRICTE DE CONCA FLUVIAL DE CATALUNYA Compliment dels articles 14 i 15 del Reglament de lanificació Hidrològica (Decret 380/2006) i de l''article 14 de la Directiva marc de l'aigua

9 10 11 12 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

PROCÉS D'ELABORACIÓ I APROVACIÓ DEL PROGRAMA DE MESURES (PM) I DEL PLA DE GESTIÓ

Publicació al DOGC del Programa de Mesures

Publicació al DOGC de la Proposta de Pla de Gestió

Publicació al DOGC del Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya

* participació conjunta amb l'organisme de conca de l'Ebre i la Comissió per a la Sostenibilitat de les Teres de l'Ebre.** òrgan de govern de l'ACA i Acord del Govern de la Generalitat *** òrgan de govern de l'ACA i Decret del Govern de la Generalitat

El Fluvià, Rieres Ponent, Rieres Llevant, Cardener-

Llobregat

Proves Pilot del model participatiu

Consells de Conca Alt Ter i Gaià-Francolí

Ajust del model participatiu

Pla de difusió i comunicació als Consells de Conca

Redacció del calendari de treball, declaració de les mesures de

consulta i participació, i principals probemàtiques i línies estratègiques per a l'assolimenmt d'objectius de la

DMA

Consulta a Dpts. Generalitat i

altres (CIIDMA)

Alt Ter i Gaià-Francolí

Consulta i validació de les línies estratègiques, del Pla de Mesures (PM) i de l'Informe de Sostenibilitat

Ambiental (ISA)

Redacció i proposta de Programa de Mesures (PM)

Elaboració de l'Informe de Sostenibilitat Ambiental (ISA) Compliment de la Directiva

d'Avaluació Ambiental Estratègica (2001/42/CE)

Retorn. Consulta i validació del Pla de

Gestió

Baix Ter, La Tordera, Foix i les rieres del Garraf

El Fluvià, Rieres Ponent, Rieres Llevant, Cardener-

Llobregat

Alt Segre, Baix Segre, Les Nogueres i Ebre *

2a. FASE Preparació i elaboració de la proposta del Pla de Gestió del districte de conca fluvial de Catalunya (Art. 15.2), seguint les línies consensuades del procés de consulta

Publicació i entrada en

vigor del Pla de Gestió

3a. FASE: Retorn al procés participatiu i validació (Art. 15.3)

Procediment administratiu d'aprovació del Pla de Gestió (Arts. 15.4 i 15.5)

Calendari de treball i declaració de mesures de consultaPublicació i posada a disposició de la

ciutadania

Tràmits d'aprovació del Pla de Gestió

***

1a FASE: Principals problemàtiques i línies d'actuació prioritàries (Art. 14)Preparació i elaboració d'un esquema provisional dels temes més importants que afecten el Districte de Conca Fluvial de Catalunya.

Proposta del Pla de GestióPublicació i posada a disposició de

la ciutadania

Principals problemàtiques i línies d'actuació prioritàries

Publicació i posada a disposició de la ciutadaniad'un esquema provisional

2006 2007 2008 2009

La Muga, Baix Llobregat i el Besòs

Disposició PúblicaPla de Gestió

Tràmits d'aprovació del PM **

Baix Ter, La Tordera, Foix i les rieres del

Garraf

Redacció de la Proposta de Pla de Gestió

Recollida aportacions dels Consells de Conca

La Muga, Baix Llobregat i el Besòs

Alt Segre, Baix Segre, Les Nogueres i Ebre *

Disposició Pública PM + ISA

Mod

el d

e pa

rtic

ipac

ió m

itjan

çant

els

Con

sells

de

Con

ca

Informe CUSA (PM + ISA)

ACA: Presentació de la Proposta de Memòria

Ambiental del PM

DMAH: avaluació d'efectes ambientals

ACA: incorporaciópropostes

Informe CUSA + CC del Pla de Gestió

Informe CUSA

Des

envo

lupa

pent

del

Dec

ret d

e Pl

anifi

caci

ó (3

80/2

006)


Novembre, 2006 06026_02_016 Pàg. 5

3. Declaració de les mesures de consulta

3.1. La participació ciutadana i la Directiva Marc de l’Aigua

En compliment de l’Article 14 de la DMA i de l’Article 14 del Reglament de la planificació

hidrològica aprovat mitjançant el Decret 380/2006, la redacció del Programa de Mesures i del

Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya, s’han de dur a terme mitjançant un

procés participatiu que garanteixi la informació, la consulta i la participació activa dels ciutadans

i ciutadanes i les entitats tant pel que fa al diagnòstic (Caracterització de masses d’aigua i

anàlisis del risc d’incompliment dels objectius de la Directiva Marc de l’Aigua (2000/60/CE) a

Catalunya) com en la fase d’elaboració del Pla i del Programa.

3.2. Mesures de consulta adoptades

El procés de participació serà continu i comptarà amb tres nivells:

• Informació

• Consulta

• Participació activa

L’ACA juntament amb la Direcció General de Participació Ciutadana del Departament de

Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya han elaborat un protocol

per fer efectiu un procés de participació obert a tothom on es treballin cadascun dels nivells de

l’esquema. La informació que es detalla a continuació, i que segueix els tres nivells de

participació, són les bases sobre les quals es treballarà per la implementació de la DMA a

través de la participació pública. Aquests processos permetran establir criteris orientatius per a

la futura creació dels Consells de Conca: òrgans consultius pluridisciplinars per tot el territori

per afavorir la informació, el diàleg, el consens i la valoració de cadascuna de les etapes que

estableix la Directiva amb calendari d’execució fins el 2009:

PARTICIPACIÓ ACTIVA CONSULTA INFORMACIÓ


Novembre, 2006 06026_02_016 Pàg. 6

Primera i segona FASES de participació:

Diagnosi: Consulta i valoració dels documents de diagnosi de l’estat actual

(Caracterització de masses d’aigua i anàlisis del risc d’incompliment dels objectius

de la DMA (2000/60/CE) a Catalunya) (Document IMPRESS)

• Línies estratègiques: Definició de les principals línies d’actuació.

• Programa de mesures i informe de sostenibilitat ambiental

Tercera FASE:

• Redacció del Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya

Els tres primers punts, que corresponen a la primera i segona fases descrites al capítol 2, es

duran a terme mitjançant un procés esglaonat i simultani en els 14 àmbits territorials dels

Consells de Conca entre els períodes de gener de 2007 i agost de 2008.

En el quart punt, que correspon a la tercera fase descrit al capítol 2, hi haurà un retorn amb la

valoració de les mesures proposades així com del Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial

de Catalunya, que serà simultani en els 16 àmbits territorials dels Consells de Conca en el

període comprès entre gener i juny de 2009.

Prèviament, entre els períodes de novembre de 2006 i març de 2007 es realitzaran dues

proves pilot per ajustar el procés de participació i testar els mecanismes i organització prevista.

Aquesta prova pilot es durà a terme als àmbits territorials de l'alt Ter i el Gaià-Francolí.

Per cadascun dels tres nivells de participació (informació, consulta i participació) s’han elaborat

eines que permetran fer efectiu el procés de participació en els diferents àmbits territorials.


Novembre, 2006 06026_02_016 Pàg. 7

3.2.1. Primer nivell de participació: Informació

Aquest tipus de participació s’entén com la relació unidireccional que s’estableix entre els

responsables impulsors de la DMA (en aquest cas, l’òrgan competent és l’ACA), i els agents

socials. La informació serà oberta a la ciutadania, i per tant ha de comptar amb un llenguatge

planer, entenedor i motivador per afavorir la implicació d’aquests agents als següents nivells de

participació.

En aquest sentit s’han elaborat un seguit de materials i s’han creat els canals adients per fer

arribar als ciutadans i ciutadanes la informació que s’està elaborant des de l’ACA a nivell tècnic,

així com informació pròpiament de la mateixa DMA.

Eines de suport Continguts Públic adreçat Document de difusió de la DMA i el procés participatiu Explicació genèrica de la DMA General

Adaptació de l’IMPRESS a diferents nivells:

Consell de Conca Descripció de fàcil interpretació de les principals problemàtiques i mesures de la conca

Agents directes i/o indirectes de la Conca on es duu a terme el procés participatiu.

Sinòptic (aprox. 30 pàgs) Resum que permet una introducció general que es debatran durant el procés participatiu

General

Complert (aprox . 800 pàgs) Document informatiu disponible al web amb continguts tècnics. General - Expert

Aplicació interactiva per internet Aplicació amb cartografia i informació associada al doc. IMPRESS General

Xerrades informatives des de les entitats que estan en conveni amb l’ACA (CONFAVC, Projecte Rius, Ecologistes en Acció, Xarxa de Custòdia del Territori, etc.)

Explicació genèrica de la DMA Persones vinculades amb les respectives entitats

Informació a diversos òrgans: CTIDMA, CIIDMA, CUSA, Consell Administratiu

Explicació genèrica de l’IMPRESS i principals línies de treball

Responsables de departaments, conselleries i d’òrgans vinculats a la gestió de l’aigua externs a l’ACA

WEB Explicació de la DMA i del procés participatiu General


Novembre, 2006 06026_02_016 Pàg. 8

3.2.2. Segon nivell de participació: Consulta

Aquest segon nivell de participació de caràcter bidireccional permet obtenir el retorn per part

dels agents socials de la informació rebuda. Les eines que s’han treballat i s’empraran per

obtenir aquest tipus d’informació són les següents:

Eines de suport Continguts Públic adreçat WEB Creació d’espais que ofereixin el retorn de les aportacions fetes per les persones que consultin el web de l’ACA.

Enquesta de percepcions

Preguntes més freqüents

Espai d’opinions

[email protected]

General

Consulta al CUSA Processos participatius, creació dels Consells de Conca Membres del CUSA

Consulta a diversos òrgans CTIDMA, CIIDMA, CUSA, Consell Administratiu

IMPRESS, priorització de les principals problemàtiques, línies estratègiques i programes de mesures

CTIDMA: Interdepartamental-ACA

CIIDMA: Interdepartamental- Conselleries

CUSA i Consell Administratiu-representants de diversos sectors

Enquesta de percepció a les sessions informatives des de les entitats que estan en conveni amb l’ACA (CONFAVC, Projecte Rius, Ecologistes en Acció, Xarxa de Custòdia del Territori, etc.)

Retorn personalitzat a les sessions informatives

Persones vinculades amb les respectives entitats


Novembre, 2006 06026_02_016 Pàg. 9

3.2.3. Tercer nivell de participació: Participació activa

En aquest tercer nivell de participació, els agents socials entren a formar part activa del procés i

a partir de grups de treball es valoren les diagnosis, s’efectuen propostes sobre el caràcter

prioritari de determinades problemàtiques i les línies estratègiques que es contemplaran en el

Pla de Gestió de la Conca.

Eines de suport Continguts Public adreçat Procés participatiu de les proves pilot* per la creació dels grups de treball i futurs Consells de Conca

valoració de l’IMPRESS

proposta de definició de les principals línies d’actuació

Tots els sectors implicats

Seguiment de la implementació de la DMA a nivell “personal” des de tots els sectors: CTIDMA, CIIDMA

IMPRESS, propostes de priorització de les principals problemàtiques, de les línies estratègiques i del programes de mesures

CTIDMA: Interdepartamental-ACA

CIIDMA: Interdepartamental- Conselleries

CUSA Valoració de les propostes fetes des dels grups de treball i des de la CIIDMA

CUSA -representants de diversos sectors

* Procés descrit mes endavant

Relació bidireccional entre els agents implicats en els processos participatius

Consell per a l’ús sostenible de l’aigua (CUSA)

Consells de conca

Agència Catalana de l’Aigua (ACA)


Novembre, 2006 06026_02_016 Pàg. 10

3.3. Consells de Conca: òrgan funcional i pluridisciplinar de treball a nivell territorial

Els Consells de Conca són espais de participació propers al territori i organitzats sobre la base

de la conca hidrogràfica, on debatre els Plans i Programes que es deriven de la implantació de

la Directiva Marc de l'Aigua.

Previ a la creació dels Consells de Conca, es va creure convenient fer una divisió orientativa

per treballar de manera eficient a tot el territori català. Per això, es va fer una divisió funcional

per tal de crear grups de treball a nivell de subconques a l’hora de fer les sessions plenàries

informatives i de crear els espais de debat propers territorialment a les persones que s’hi poden

implicar. El resultat va ser la creació de 16 unitats (Mapa 3.1) per dur a terme el procés de

participació tal i com s’enumeren a continuació:

Proposta d'àmbits de participació per la consolidació dels Consells de Conca

1- La Muga La Muga, Rieres del Cap de Creus, Rec Madral, Rec Sirvent

2- El Fluvià El Fluvià, Rieres del Montgrí Empordà 3- Alt Ter Ter

4- Baix Ter Ter, Daró

5- Rieres de Llevant Rieres del Cap de Begur i Blanes, Rieres del Maresme

6- La Tordera La Tordera

7- El Besós El Besòs

8- Cardener - Alt Llobregat Cardener i Llobregat

9- Baix Llobregat Anoia i Llobregat

10- Foix i les Rieres de Garraf Foix, Rieres del Garraf, Rieres de Calafell i Torredembarra

11- Francolí-Gaià Francolí i Gaià

12- Rieres de Ponent Rieres de Calafat-Golf Sant Jordi, Rieres de Llaberia-Vandellós, Rieres de Riudecanyes, Rieres del Baix Camp

13- Ebre Ebre

14- Baix Segre Segre

15- Alt Segre Segre

16- Les Nogueres Noguera Pallaresa,Noguera Ribagorçana, Garona


Novembre, 2006 06026_02_016 Pàg. 11

Mapa 3.1. Divisió territorial en 16 unitats o àmbits de participació per la creació dels futurs Consells de Conca.

La finalitat d’aquesta divisió va ser principalment crear unes àrees de treball que permetessin

unir afinitats, conflictes i perfil de la població, així com afavorir el màxim la participació creant

espais funcionals i assequibles quant a extensió territorial.

Per dur a terme aquest procés s’ha comptat amb la col·laboració de la Direcció General de Participació Ciutadana, que treballa estretament amb l’ACA i dóna suport a partir de la

contractació de dues empreses expertes en participació per engegar aquests processos.


Novembre, 2006 06026_02_016 Pàg. 12

Aquesta fase de participació activa ha començat a treballar-se en dues àrees que anomenem

proves pilot. Aquestes proves pilot s’han començat a l’Alt Ter- aigües amunt de Sau, que

comprèn les comarques d’Osona i Ripollès, i les conques del Gaià i el Francolí.

Per cadascuna d’aquestes conques, tal i com es farà a continuació a la resta de conques

catalanes, es treballa seguint uns nivells que descrivim a continuació:

Fases del procés participatiu (participació activa) de les proves pilot:

NIVELL 1: PREPARATÒRI

Preparació de l’estratègia:

• Elaboració de la base de dades dels agents • Presentació a les Delegacions Territorials de l’ACA i als Serveis Territorials de cada

província. • Detecció de possibles conflictes i entitats que poden “liderar” el procés

NIVELL 2: INFORMACIÓ I DIFUSIÓ

Materials:

• Elaboració dels materials de difusió específics pels processos segons taula INFORMACIÓ • Elaboració d’un DVD divulgatiu • Creació d’un espai web específic de cada àmbit de participació del procés

Sessions informatives:

• Reunions informatives als Consells Comarcals • Reunions informatives als Ajuntaments amb alcaldes i tècnics de medi ambient • Reunions informatives a les entitats ambientalistes “clau” de les conques on s’inicia el procés• Reunió informativa al CUSA • Reunió informativa oberta a les entitats ambientalistes de Catalunya

Enquesta de percepció: Neix amb l’objectiu de detectar les múltiples i diferents visions de l’aigua per identificar els possibles temes centrals de debat.


Novembre, 2006 06026_02_016 Pàg. 13

NIVELL 3: CREACIÓ DELS ESPAIS PARTICIPATIUS

Valoració del diagnòstic i propostes pel programa de mesures

• Sessions informatives obertes a la ciutadania per la presentació de la DMA, l’IMPRESS i el procés participatiu.

• Creació dels grups de treball temàtics segons les problemàtiques detectades a les reunions informatives generals: o Reunions específiques de cada grup de treball per tractar les problemàtiques i fer les

propostes segons la priorització de les problemàtiques. Es crea un grup específic pel pla sectorial de cabals de manteniment.

o Dinamització dels grups a partir de l’espai web propi. Espai de trobada virtual per consulta dels documents generats en els grups de treball, espai d’opinió, de convocatòria...

NIVELL 4: TREBALL DE RESULTATS • Redacció d’un esborrany de les propostes per al futur pla de mesures. • Reunió informativa plenària dels grups de treball per exposar els resultats dels diversos

grups de treball.

NIVELL 5: RETORN I VALORACIÓ • Avaluació del procés participatiu • Difusió dels resultats • Retorn de totes les propostes als participants i de les mesures proposades

3.4. Consideracions finals

La finalitat dels processos participatius és la creació dels Consells de Conca. El procés de

constitució dels Consells de Conca requereix un estudi en profunditat a nivell jurídic per tal

d’establir les bases que donaran cobertura a aquests òrgans permanents tal i com són

concebuts des de l’ACA: òrgans pluridisciplinars on les persones que hi participen representen

l’administració, entitats o empreses, no només aquells/es amb un dret sobre l'aigua, sinó tots

aquells "actors" dels ambients vinculats a l’aigua, aquelles persones que hi fan alguna activitat

relacionada o que treballen per la seva preservació o recuperació.

Participar en aquests processos és un aprenentatge social basat en el diàleg, fet que permet

obtenir informació, des de la igualtat d’oportunitats. Per això participar en processos com el que

es plantegen permetrà:

• El reconeixement dels actors socials que hi ha entorn de les masses d’aigua.

• Interacció entre tots els actors socials

• Un grau mínim d’obertura i confiança


Novembre, 2006 06026_02_016 Pàg. 14

• Un procés d’autoreflexió crítica de tots els participants pel que fa a objectius i

interessos, prejudicis sobre el sistema de gestió, efectes de les pròpies actuacions

sobre els altres actors.

• Desenvolupament d’una percepció compartida dels problemes.

• Desenvolupament i validació crítica de les solucions potencials.

• Presa de decisions de manera conjunta

La implementació de la Directiva Marc de l’Aigua i assolir la fita establerta de millorar la

qualitat de les masses d’aigua del país, passa per un procés participatiu rigorós i amb la

vinculació del màxim nombre d’agents possibles.

Aquest procés serà extensiu per tot el territori tal i com s’ha detallat anteriorment amb la

intenció d’arribar a totes aquelles persones que poden contribuir, donar continuïtat i implicar-se

en els processos i en els futurs consells de conca. Aquest procés requereix un esforç i un gran

desplegament de recursos humans, econòmics, logística i, per sobre de tot, una coherència en el treball, en el missatge, en els continguts i en els canals per transmetre’ls. És per això

que un procés com aquest no depèn només de l’administració que té competències sobre la

gestió de l’aigua (l’ACA), si no que cal un treball intern transversal de tots els Departaments i Conselleries de la Generalitat perquè un cop fetes les diagnosis cal integrar les línies

estratègiques, cercar punts en comú i prioritzar conjuntament les línies d’actuació pels

Programes de Mesures.


Novembre, 2006 06026_02_016 Pàg. 15

ANNEX

4. Principals problemàtiques i línies d’actuació prioritàries a desenvolupar

4.1. Introducció

Avui dia, les exigències de la societat i l’estat del medi ambient han dut a entendre l’aigua no

només com un recurs per a la humanitat sinó també com a part estructural i funcional

indispensable del medi natural. Per recollir aquesta sensibilitat i per garantir una gestió basada

en la sostenibilitat apareix la nova Directiva marc en política d’aigües de la Comunitat Europea

(2000/60/CE), coneguda amb el nom de Directiva marc de l’aigua (en endavant DMA). La DMA

suposa un canvi important en la gestió de l’aigua, ja que té com a objectiu garantir el bon estat

dels sistemes aquàtics, tant en qualitat com en quantitat, a través d’un ús sostenible de l’aigua

que es basi en la protecció a llarg termini dels recursos hídrics.

Quatre aspectes són claus per aconseguir la sostenibilitat que proclama la DMA:

1. Sostenibilitt ambiental: l’assoliment del bon l’estat de les masses d’aigua i compliment

del principi de no deteriorament.

2. Sostenibilitat en l´ús dels recursos mitjançant la seva gestió integrada

3. Sostenibilitat econòmica, valorant tots els costos (financers, del recurs i ambientals) i

tendint a la seva plena recuperació.

4. Sostenibilitat social, entesa com a participació pública proactiva en les decissions que

es prenguin

La DMA només es podrà implementar de forma eficient, dissenyant un estricte calendari dels

treballs que s’han de realitzar progressivament per assolir, a la fi del 2015, el bon estat de les

aigües. Un pas clau per elaborar un Pla de Gestió que permeti assolir els objectius de la DMA

ha estat identificar els problemes que poden afectar la qualitat del medi (és a dir, les pressions

antròpiques existents), i de l’altra, veure quin és l’estat actual del medi (és a dir, quins impactes

hi detectem). De l’anàlisi de pressions i d’impactes podem veure el risc d’incomplir els objectius

de la DMA. Aquesta fita ja ha estat assolida per l’ACA amb la redacció del document IMPRESS

(que es pot consultar a la seva web)


Novembre, 2006 06026_02_016 Pàg. 16

D’altra banda, la mesura de l’estat químic, ecològic i quantitatiu, i per tant, la determinació del

compliment o no dels objectius de la DMA, cal fer-la sobre un espai determinat en què les

característiques naturals, les pressions antròpiques i els impactes siguin homogenis. Aquesta

unitat és l’anomenada massa d’aigua, que pot ser un tram de riu, un estany, un tros de costa,

aigües subterrànies, etc. Les masses d’aigua de Catalunya estan en aquest moment

perfectament delimitades i per tant es possible dissenyar un programa de mesures específic

per cada una d’elles.

Les pressions antròpiques

Els sistemes aquàtics, superficials i subterranis, poden veure’s afectats per diverses activitats

humanes. Considerem pressions, per exemple, les alteracions morfològiques dels ecosistemes,

les alteracions del règim de cabals o les extraccions d’aigües subterrànies, l’ocupació dels

marges fluvials i de les zones inundables, les fonts puntuals de contaminació i la contaminació

difusa. És a dir, considerem pressió tot allò que potencialment pot causar efectes als sistemes

aquàtics tot fent-ne disminuir la qualitat.

L’anàlisi de pressions sobre les masses d’aigua s’ha realitzat de manera específica en funció

del tipus de sistema aquàtic en el document IMPRESS. A la Taula 4.1 es detallen les pressions

analitzades i les categories sobre les que s'han valorat.

Els impactes al medi

L’activitat humana pot comportar impactes sobre el medi, que es tradueixen en alteracions de

la hidromorfologia, la química, la fisicoquímica i la biologia dels ecosistemes, o de la quantitat i

la química de les aigües subterrànies. Els impactes els podem detectar mitjançant l'anàlisi

directe, per exemple analitzant la concentració en l’aigua dels diferents compostos químics o

fisicoquímics d’interès (nitrats, amoni, metalls pesants, pesticides, etc.) o bé mesurant el cabal

que passa per un tram de riu o el nivell piezomètric d’una massa d’aigua subterrània, però

també podem detectar-los mitjançant la determinació de diferents índexs. Així, per exemple, de

l’estudi de les comunitats aquàtiques podem extreure’n diferents índexs biològics que ens

informin sobre l’estat d’aquestes comunitats (algues, macroinvertebrats, peixos, etc). Els

indicadors fisicoquímics, hidromorfològics i biològics utilitzats en l'anàlisi d'impactes, que es pot

trobar de forma detallada en el document IMPRESS, es presenten a la Taula 4.2.


Novembre, 2006 06026_02_016 Pàg. 17

Taula 4.1. Pressions analitzades en les diferents categories de masses d'aigua de Catalunya.

Tipus de pressió Pressió Masses d’aigua on s’ha analitzat*

Preses i assuts R

Endegament del llit fluvial R

Artificialització de la costa C

Alteracions morfològiques

Regeneració de platges C

Captacions d’aigua R, S

Alteració hidrològica per embassaments R

Alteració del règim de cabals

Derivació cap a centrals hidroelèctriques R

Invasió de la zona d’inundació per usos urbans R

Invasió de la zona d’inundació per activitats extractives R

Ús del sòl en marges fluvials

Invasió de la zona d’inundació per explotacions forestals de creixement ràpid R

Abocaments biodegradables amb sistema de sanejament (EDAR) R, E, C

Abocaments biodegradables no sanejats R, E, C

Abocaments de descàrregues de sistemes unitaris (DSU) R, E, C

Abocaments industrials R, E, C, S

Abocaments de fangs de les estacions depuradores d’aigües residuals R, E, S

Aportacions dels rius C

Abocadors de residus sòlids urbans R, E, S

Abocadors de residus sòlids mixtos (industrials i urbans) R, E, S

Dipòsits i tancs soterrats S

Clavegueram i col·lectors urbans i industrials S

Usos del sòl agrícoles R, E, C

Usos del sòl urbans R, E, C

Dejeccions ramaderes R, E, S

Excedents de nitrogen de l’agricultura i la ramaderia R, E

Adobat i tractaments fitosanitaris S

Retorns de reg S

Sòls contaminats o potencialment contaminats R, E, S

Vies de comunicació R, E

Zones mineres R, E

Extraccions d’àrids S

Fonts de contaminació (puntuals i difuses)

Runams salins R, E, S

Espècies invasores R, E, C

Turisme C

Pesca C

Altres

Ports C

*R: rius i estuaris, E: embassaments, C: aigües costaneres i badies, S: aigües subterrànies.


Novembre, 2006 06026_02_016 Pàg. 18

Taula 4.2. Indicadors fisicoquímics, hidromorfològics i biològics analitzats en les masses d'aigua de Catalunya.

S'especifiquen els elements i paràmetres mesurats i les categories de masses d'aigua on s'han mesurat.

Tipus d’indicador Elements i paràmetres (impacte) Masses d’aigua on s’ha analitzat*

Transparència E, L, H

Condicions tèrmiques (temperatura) L

Salinitat (conductivitat, clorurs, etc) L, S

Sulfats S

Silicats C

Nutrients (nitrats, fosfats, amoni, nitrogen, fòsfor, etc) R, E, L, C, S

Acidificació (pH, alcalinitat) L

Indicadors químics i fisicoquímics

Substàncies perilloses (organoclorats volàtils, plaguicides, metalls, etc) R, E, C, S

Continuïtat fluvial R Indicadors hidromorfològics Zona de ribera (índex QBR, vegetació helofítica, índex ECELS) R, L, H

Fitobentos (índex IPS) R

Fitoplàncton (espècies, clorofil·la, etc) E, L, C

Altra flora aquàtica (espècies, fisiologia de Posidonia oceanica, índexs, etc) L, C

Invertebrats (espècies bentòniques, índex IBMWP, QAELS, etc) R, L, H, C

Indicadors biològics

Peixos (espècies, índex IBICAT) R, E, L

*R: rius i estuaris, E: embassaments, L: estanys, H: zones humides, C: aigües costaneres i badies, S: aigües subterrànies.

L’estat de les aigües i el risc d’incompliment dels objectius de la DMA

A Catalunya, en el document IMPRESS, s’han delimitat un total de 588 masses d’aigua entre

rius, embassaments, estanys, zones humides, aigües de transició, aigües costaneres i aigües

subterrànies. Actualment 147 masses d’aigua (un 25%) presenten un impacte mitjà o alt, és a

dir, no assoleixen el bon estat, però cal tenir present que no es disposa de dades de 205

masses més (un 35%). Les pressions i els impactes existents provoquen que 217 masses

d’aigua (un 37%) estiguin en risc d’incomplir els objectius de la DMA, és a dir, no assolir el bon

estat ecològic, químic o quantitatiu. A la Taula 4.3 es presenta el resultat de l'anàlisi de

pressions i impactes en les masses d'aigua de Catalunya.


Novembre, 2006 06026_02_016 Pàg. 19

Taula 4.3. Resultat de l’anàlisi de pressions i impactes en cada categoria de masses d’aigua de Catalunya.

S’especifiquen el nombre de masses per categoria i la seva valoració respecte les pressions, impactes i risc

d’incompliment. També s’indica el nombre de masses d’aigua sense dades.

Categoria Nombre de MA MA amb pressió MA amb impacte MA en risc d’incompliment

Rius 368 Alta-mitja: 219 (60%)

Baixa-nul·la: 149 (40%)

Alt-mità: 81 (22%)

Baix-nul: 160 (43%)

Sense dades: 127 (35%)

Alt-mitjà: 137 (37%)

Baix-nul: 231 (63%)

Embassaments 30 Alta-mitja: 7 (23%)


Alt-mità: 3 (10%)

Baix-nul: 18 (60%)


Alt-mitjà: 3 (10%)

Baix-nul: 27 (90%)

Estanys i zones humides 74 Sense dades

Alt-mità: 18 (15%)

Baix-nul: 44 (39%)


Alt-mità: 18 (15%)

Baix-nul: 44 (39%)


Aigües de transició 29 Alta-mitjana: 3 (10%)


Alt-mità: 7 (24%)

Baix-nul: 15 (52%)


Alt-mità: 12 (42%)

Baix-nul: 17 (58%)

Aigües costaneres 34 Significativa: 23 (68%)

No significativa: 11 (32%)

Molt probable: 3 (9%)

Probable: 15 (44%)

Nul: 16 (47%)

Alt-mità: 18 (53%)

Baix-nul: 16 (47%)

Aigües subterrànies 53 Alta-mitja: 39 (73%)


Alt-mità: 35 (66%)

Baix-nul: 8 (15%)


Sí: 29 (55%)

No: 24 (45%)

Les masses d’aigua que presenten un estat inferior al bo, o bé que estan en risc d’incomplir els

objectius de la DMA, hauran de ser gestionades per tal de millorar la qualitat, i assolir el bon

estat abans de finalitzar el 2015. Cal doncs dissenyar les mesures correctores necessàries,

procés que s’ha de fer amb participació pública i amb racionalitat econòmica. En alguns casos,

la recuperació pot ser molt lenta i complexa, i l’assoliment del bon estat per a finals de 2015 pot

arribar a ser un objectiu inabastable des d’un punt de vista tècnic o econòmic; en aquests

casos la DMA preveu la possibilitat de demanar pròrrogues o excepcions temporals del

compliment d’objectius. D’altra banda, per a les masses d’aigua que ja tenen un bon estat la

gestió s’ha d’enfocar a la prevenció dels deterioraments, ja que cal conservar el bon estat en

què actualment es troben.

Un cop determinat el risc d’incompliment que presenten les masses d’aigua de Catalunya a

partir de l’anàlisi de pressions i impactes, l’elaboració del Pla de gestió del districte de Conca

Fluvial de Catalunya (PGDCFC) requereix:

• la identificació de les principals problemàtiques responsables de l’existència d’un risc

d’incompliment (alt o mig) en el conjunt de les masses d’aigua de Catalunya,


Novembre, 2006 06026_02_016 Pàg. 20

• la determinació de les línies d’actuació necessàries per resoldre aquestes

problemàtiques, i

• engegar el procés de participació ciutadana en l’elaboració del Pla de gestió de les

masses d’aigua de Catalunya per assolir els objectius mediambientals de la DMA.

4.2. Principals problemàtiques

A partir de l’anàlisi de pressions i impactes, les deu principals problemàtiques que expliquen el

risc d'incompliment dels objectius de la DMA de les masses d'aigua de Catalunya són les

següents:

extraccions d’aigua i regulació del cabal,

alteracions del règim de cabals per aprofitament hidroelèctric,

contaminació per insuficiències en el tractament de les aigües residuals urbanes,

contaminació per aigües d’escorrentia i d'escolament de sòls agrícoles,

contaminació per nitrats d’origen ramader,

contaminació d’origen industrial,

alteracions morfològiques dels marges fluvials i de les zones humides,

canvis morfològics a la costa,

contaminació per runams salins,

descàrrega de col·lectors unitaris d’aigües pluvials i de sanejament,

generació de residus en ports, embarcacions i per ús lúdic de les masses d'aigua

contaminació d’origen domèstic de nuclis sense sanejament,

gestió de recursos pesquers.

Aquestes problemàtiques afecten de manera més o menys específica a les diferents categories

de masses d’aigua. A la Taula 4.4 es mostren les categories que es veuen afectades per

cadascuna de les problemàtiques mencionades.


Novembre, 2006 06026_02_016 Pàg. 21

Taula 4.4. Principals problemàtiques presents en cadascuna de les categories de masses d’aigua de Catalunya: EX: extraccions d’aigua i regulació del cabal; AH: alteracions del règim de cabals per aprofitament hidroelèctric; RU: contaminació per insuficiències en el tractament de les aigües residuals urbanes; UA: contaminació per aigües d’escorrentia de sòls agrícoles; EI: espècies invasores; NR: contaminació per nitrats d’origen ramader; CI: contaminació d’origen industrial; AM: alteracions morfològiques dels marges fluvials i de les zones humides; CMC: canvis morfològics a la costa; RS: contaminació originada als runams salins; DSU: descàrrega de col·lectors unitaris d’aigües pluvials i de sanejament; GR: generació de residus en ports, embarcacions i per ús lúdic de les masses d'aigua; NSS: contaminació d’origen domèstic de nuclis sense sanejament, i RP: gestió de recursos pesquers.

Categoria EX AH RU UA EI NR CI AM CMC RS DSU GR NSS RP

Rius X X X X X X X X X X X

Embassaments X X X

Estanys X X

Zones Humides X X X X X

Aigües costaneres X X X X X X X X

Aigües de transició X X

Aigües subterrànies X X X X X X X

Valoració de la importància de les problemàtiques

La importància de cadascuna d'aquestes problemàtiques en el conjunt de Catalunya s’ha

obtingut considerant:

• l’abast territorial de la problemàtica

• la criticitat de la problemàtica sobre el medi aquàtic.

La quantificació de la importància s’obté multiplicant els valors d'abast territorial i de criticitat. El

sistema aplicat es resumeix a l’esquema de la Figura 4.1, i a la Taula 4.5. es presenta el

resultat de la valoració de la importància de les principals problemàtiques que afecten les

masses d’aigua de Catalunya.


Novembre, 2006 06026_02_016 Pàg. 22

Figura 4.1. Criteri utilitzat en la quantificació de la importància de les problemàtiques seleccionades.

L'abast territorial (AT) de la problemàtica s'obté del percentatge del nombre de masses

d'aigua afectades per la problemàtica (considerant totes les categories) respecte el total de les

masses d'aigua potencialment afectades.

Abast territorial

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

EA AH RU UA EI NR CI AM CMC RS DSU GR NSS RP

Problemàtica

%

Figura 4.2. Percentatge d’abast territorial calculat per les principals problemàtiques que afecten les masses d’aigua de Catalunya. EX: extraccions d’aigua i regulació del cabal; AH: alteracions del règim de cabals per aprofitament hidroelèctric; RU: contaminació per insuficiències en el tractament de les aigües residuals urbanes; UA: contaminació per aigües d’escorrentia de sòls agrícoles; EI: espècies invasores; NR: contaminació per nitrats d’origen ramader; CI: contaminació d’origen industrial; AM: alteracions morfològiques dels marges fluvials i de les zones humides; CMC: canvis morfològics a la costa; RS: contaminació originada als runams salins; DSU: descàrrega de col·lectors unitaris d’aigües pluvials i de sanejament; GR: generació de residus en ports, embarcacions i per ús lúdic de les masses d'aigua; NSS: contaminació d’origen domèstic de nuclis sense sanejament, i RP: gestió de recursos pesquers.

Abast terrirtorialValor sobre % masses afectades

CriticitatMagnitud x Singularitat

MagnitudPromig del valor de les pressions

Singularitat1 + puntuació

ImportànciaAbast territorial x Criticitat

Abast terrirtorialValor sobre % masses afectades

CriticitatMagnitud x Singularitat

MagnitudPromig del valor de les pressions

Singularitat1 + puntuació

ImportànciaAbast territorial x Criticitat


Novembre, 2006 06026_02_016 Pàg. 23

El valor d'abast territorial es troba entre 1 i 2, aplicant la següent equivalència:

Percentatge Valoració AT

< 10% 1

10 - 50% 1,5

> 50% 2

La criticitat s'avalua a partir de la magnitud de les pressions associades a la problemàtica, i de

la singularitat o particularitats que mereixen una especial atenció i que es presenten en les

masses d'aigua afectades. El valor de criticitat s'obté de multiplicar els valors obtinguts de

magnitud i singularitat. El resultat obtingut per les diferents problemàtiques considerades es

mostra a la Figura 4.3.

La magnitud es calcula per cada problemàtica considerant el valor promig de la magnitud

obtinguda a partir de l’anàlisi de pressions i impactes. Es consideren només aquelles masses

d’aigua -de totes les categories- que presenten pressió i/o impacte significatiu (comprobat o

probable) relacionat directament amb la problemàtica.

El criteri d’assignació d’un valor de magnitud a cada massa d’aigua difereix segons la categoria

a la que pertany, donat que l’anàlisi de pressions i impactes s’ha realitzat de manera diferent

per cada categoria. El valor final de magnitud per una problemàtica determinada es calcula com

la mitjana de les magnituds calculades per cada categoria per separat.

El criteri per assignar un valor de magnitud a cada massa d’aigua en funció de la categoria és

el següent:

• Rius i embassaments: s’utilitza el valor numèric obtingut en l’anàlisi de pressions a

partir de valors >1,2. Es considera un valor màxim de 5, de manera que als valors

>5 se’ls assigna aquest valor màxim. En el cas que existeixi un impacte directament

associat a una problemàtica i les pressions relacionades no siguin significatives,

s’assigna un valor de 1,5 o de 3 depenent de si l’impacte és mig o elevat.

• Estanys: la magnitud s’estima a partir de l’estat ecològic que resulta de l’anàlisi

d’impactes, ja que no existeix anàlisi de pressions. S’assigna un valor de 1,5 si

l’estat ecològic és deficient, i de 3 si l’estat ecològic és dolent.

• Zones Humides: tampoc s’ha realitzat un anàlisi de pressions. La magnitud s’estima

a partir dels valors dels índexs QAELS i ECELS, per les masses d’aigua que


Novembre, 2006 06026_02_016 Pàg. 24

presenten uns nivells de qualitat III (mediocre), IV (deficient) o V (dolent) per aquests

índex. L’índex QAELS s’utilitza per les problemàtiques relacionades amb la qualitat

de l’aigua, mentre que l’índex ECELS s’utilitza per aquelles problemàtiques

relacionades amb alteracions morfològiques de les zones humides. El valor de

magnitud per ambdós índexs s’obté reescalant els valors dels índex considerant

que: se li assigna el valor de magnitud màxima (5) al valor mínim dels índex (0), i el

valor de magnitud mínima (1) al valor llindar de l’índex que defineix el nivell de

qualitat III (és a dir, el valor llindar entre els nivells de qualitat II i III). El valor de

magnitud pel QAELS i per l’ECELS s’obté aplicant les equacions: 5)__67,6( +−= QAELSíndexxvalorMagnitud

5)__057,0( +−= ECELSíndexxvalorMagnitud

• Aigües costaneres i aigües de transició (Badies): s’utilitza el valor numèric obtingut

en l’anàlisi de pressions normalitzat pel valor llindar de significació. Es consideren

afectades aquelles masses d’aigua amb valors >1, i un valor màxim de 5 (als valors

>5 se’ls assigna aquest valor màxim).

• Aigües subterrànies: s’assigna valors de magnitud en funció del resultat de l’anàlisi

de pressions: un valor de 1,5 si existeix una pressió mitjana, i un valor de 3 si

existeix una pressió elevada. En el cas d’existir un impacte elevat directament

relacionat amb la problemàtica, s’assigna un valor de 3.

El criteri descrit es resumeix a la taula següent:

Categoria Resultat de l'anàlisi de pressions Equivalència Observacions

Rius Quantitatiu Valor numèric obtingut Pressió significativa si el valor > 1,2

Valor màxim de la pressió =5

Embassaments Quantitatiu Valor numèric obtingut Pressió significativa si el valor > 1,2 Valor màxim de la pressió =5

Estanys

No hi ha anàlisi de pressions

Magnitud estimada a partir de l'estat ecològic

EE deficient Valor= 1,5 EE dolent Valor= 3

Zones Humides

No hi ha anàlisi de pressions

Magnitud estimada a partir del valor dels

índexs QAELS i ECELS

ECELS: Magnitud=(-4/70) valor de l’índex + 5 QAELS: Magnitud=(-20/3) valor de l’índex + 5 Només per als nivells de qualitat III, IV i

V de cada índex

ECELS per a alteracions morfològiques

QAELS per a qualitat de l’aigua

Aigües costaneres Semi-quantitatiu iósignificacdellindarValor

obtingutValor___

_ Pressió significativa si el valor > 1 Valor màxim de la pressió =5

Aigües de transició (Badies) Semi-quantitatiu iósignificacdellindarValor

obtingutValor___

_ Pressió significativa si el valor > 1 Valor màxim de la pressió =5

Aigües subterrànies Qualitatiu Pressió mitja Valor= 1,5

Pressió alta Valor= 3


Novembre, 2006 06026_02_016 Pàg. 25

Els valors de magnitud obtinguts per les diferents problemàtiques considerades es mostren a la

Figura 4.3.

La singularitat s'avalua considerant cinc particularitats diferents de les masses d'aigua

afectades. Cada particularitat que es dóna puntua en 0,5 punts. El valor final de singularitat és

el resultat de la puntuació resultant +1, de manera que el valors de singularitat estaran entre 1 i

3,5. Els resultats obtinguts per les diferents problemàtiques considerades es mostren a la

Figura 4.3.

Les particularitats que es consideren són:

Particularitat

1. El número de masses d'aigua afectades d'una categoria és més del 50% del total de masses d'aquella categoria

2. Més del 50% del total de masses afectades pertanyen al registre de zones protegides

3. Al menys una massa d'aigua afectada està protegida per abastament

4. Existeix percepció social del problema

5. Existeix algun impacte detectat associat a la problemàtica analitzada


Novembre, 2006 06026_02_016 Pàg. 26

A

Magnitud

0

1

2

3

4

5

EA A H RU UA E I NR CI A M CMC RS DSU GR NSS RP

P r oble màt i ca

B

Singularitat

0

1

2

3

4

5


P r obl emàt i ca

C

Criticitat

0

2

4

6

8

10

12


Pro b lemàt ica

Figura 4.3. Valors de Magnitud (A), Singularitat (B) i Criticitat (C) calculats per les principals problemàtiques que afecten les masses d’aigua de Catalunya. EX: extraccions d’aigua i regulació del cabal; AH: alteracions del règim de cabals per aprofitament hidroelèctric; RU: contaminació per insuficiències en el tractament de les aigües residuals urbanes; UA: contaminació per aigües d’escorrentia de sòls agrícoles; EI: espècies invasores; NR: contaminació per nitrats d’origen ramader; CI: contaminació d’origen industrial; AM: alteracions morfològiques dels marges fluvials i de les zones humides; CMC: canvis morfològics a la costa; RS: contaminació originada als runams salins; DSU: descàrrega de col·lectors unitaris d’aigües pluvials i de sanejament; GR: generació de residus en ports, embarcacions i per ús lúdic de les masses d'aigua; NSS: contaminació d’origen domèstic de nuclis sense sanejament, i RP: gestió de recursos pesquers.


Novembre, 2006 06026_02_016 Pàg. 27

Taula 4.5. Llistat de les principals problemàtiques amb la seva valoració d’importància. S’especifica quines alteracions causa cada problemàtica en el medi, i si existeixen impactes quantificats associats a cada problemàtica (impacte valorat) o bé si l’impacte és estimat. Es mostra l'icona que, en endavant, representarà cada problemàtica.

PRINCIPALS PROBLEMÀTIQUES Valor

1 Extraccions d’aigua i regulació del cabal

- Manca de cabal i disminució de la quantitat del recurs

Impacte valorat 15,1

2 Alteracions del règim de cabals per aprofitament hidroelèctric

- Trams de riu amb cabal insuficient i variacions importants del nivell de l’aigua en estanys

Impacte estimat 14,5

3 Contaminació per insuficiències en el tractament de les aigües residuals urbanes

- Nivells elevats de DQO - Concentracions elevades de fòsfor i amoni - Afectació de la fauna piscícola per excés de càrrega orgànica (amoni i amoníac)


4 Contaminació per aigües d’escorrentia de sòls agrícoles

- Concentracions elevades de compostos de nitrogen (nitrats) - Presència de substàncies perilloses i prioritàries (herbicides, pesticides, etc.)


5 Espècies invasores

- Desestructuració dels ecosistemes - Manca de qualitat ambiental - Danys en infrastructures de transport d’aigua (abastament i regadiu)

Impacte estimat

10,2

6 Contaminació per adobs d’origen ramader

- Concentracions elevades de nitrats

Impacte valorat 9,1

7 Contaminació d’origen industrial

- Nivells elevats de DQO - Concentracions elevades de fòsfor - Presència de substàncies perilloses i prioritàries - Afectació de la fauna piscícola per excés de càrrega orgànica (amoni i amoníac)

Impacte valorat 9,0

8 Alteracions morfològiques dels marges fluvials i de les zones humides

- Pèrdua de la naturalitat de les zones de ribera -.Disminució de la diversitat dels hàbitats fluvials - Degradació del litoral de les zones humides

Impacte valorat 8,2

9 Canvis morfològics a la costa

- Pèrdua de naturalitat de la costa per la construcció d’espigons, ports, passeigs marítims... - Pèrdua de naturalitat de la costa per aportació de sorra a les platges - Degradació del fons marí per extracció de sorra per la regeneració de platges

Impacte estimat

8,1

10 Contaminació per runams salins

- Increment de la salinitat de l’aigua

Impacte valorat 7,8

11 Descàrrega de col·lectors unitaris d’aigües pluvials i de sanejament

- Nivells elevats de DQO i metalls (cadmi, plom, etc.) - Concentracions elevades de fòsfor i amoni - Afectació de la fauna piscícola per excés de càrrega orgànica (amoni i amoníac)

Impacte estimat 7,5

12 Generació de residus en ports, embarcacions i per ús lúdic de les masses d'aigua

- Pèrdua de la qualitat de les aigües costaneres per: acumulació de residus sòlids en les pròpies aigües i a la costa provinents d’activitats lúdiques, pesqueres, comercials i industrials, o per abocament de les aigües negres dels vaixells.

Impacte estimat

5,3

13 Contaminació d’origen domèstic de nuclis sense sanejament

- Nivells elevats de DQO - Concentracions elevades de fòsfor - Afectació de la fauna piscícola per excés de càrrega orgànica (amoni i amoníac)

Impacte valorat 3,1

14 Gestió de recursos pesquers

- Sobreexplotació pesquera dels fons marins.

Impacte estimat

3,1


Novembre, 2006 06026_02_016 Pàg. 28

4.3. Línies d’actuació prioritàries

Les mesures necessàries per afrontar i resoldre les principals problemàtiques existents a les

masses d’aigua de Catalunya es sintetitzen en vuit línies d’actuació prioritàries. Les

problemàtiques que tracten cadascuna d'aquestes actuacions es presenten a la Taula 4.6.

Taula 4.6. Línies d’actuació prioritàries necessàries per resoldre les principals problemàtiques de les masses d’aigua

de Catalunya. S’especifica les problemàtiques que afronta cadascuna de les línies d’actuació.

Línia d’actuació Problemàtiques

Model de gestió sostenible de recursos i demandes, i implantació del règim de cabals ambientals

Alteracions del règim de cabals per aprofitaments hidroelèctrics

Manca de cabal al riu per extraccions d’aigua i regulació del cabal

Millora dels sistemes de sanejament

Contaminació per insuficiències en el tractament de les aigües residuals urbanes

Descàrrega de col·lectors unitaris d’aigües pluvials i de sanejament (anti-DSU)

Contaminació d’origen domèstic de nuclis sense sanejar

Contaminació d’origen industrial (contaminants emergents i substàncies prioritàries)

Ordenació territorial i dels usos del sòl

Demandes d’aigua amb manca de recursos propis i descentralitzades en excés

Canvis morfològics a la costa

Alteracions del règim de cabals (crescudes)

Endegaments de rius, prevenció de riscos en zones inundables

Contaminació per aigües d’escorrentia i escolament de sòls urbans i industrials

Degradació morfològica del litoral en zones humides

Gestió i control d’activitats agrícoles i ramaderes

Contaminació per adobs d’origen ramader

Contaminació per aigües d’escorrentia de sòls agrícoles

Preservació i recuperació hidromorfològica

Canvis morfològics a la costa

Desaparició dels boscos de ribera i ocupació de zones inundables

Alteracions morfològiques de les lleres

Degradació dels hàbitats fluvials

Manca de connectivitat fluvial

Degradació morfològica del litoral en zones humides

Control, prevenció i minimització del risc en zones potencialment perilloses

Runams salins

Contaminació d’origen industrial

Gestió de residus de ports i navegació Acumulació de residus sòlids i abocaments d’aigües negres dels vaixells

Gestió i control de recursos pesquers, espècies invasores, i activitats recreatives i d’accés al medi natural

Desestructuració dels ecosistemes

Manca de qualitat ambiental

Danys en infraestructures de transport d’aigua (abastament i regadiu)

Sobreexplotació pesquera dels fons marins

pla de gestiÓ del districte de conca fluvial de … · declaració de les mesures de consulta 3.1....

Documents