pla d'autoprotecció ies alfred ayzaalfredayza.edu.gva.es/cap/pac.pdf · 2010-02-16 ·...

PLA D’AUTOPROTECCIÓ Codi: PAC

PLA

D’AUTOPROTECCIÓ

IES ALFRED AYZA

PENÍSCOLA

Versió: 1.0 Data de realització: 29/06/2009Arxiu: Documents organitzatius del centre


ÍNDEX

Introducció________________________________________________7

1. Identificació dels titulars i emplaçament de l’activitat.______________8

1.1.Adreça postal de l’emplaçament de l’activitat. Denominació de l’activitat,

nom i/o marca. Telèfon i Fax....................................................................8

1.2. Identificació dels titulars de l’activitat. Nom i/o Raó Social.Adreça postal,

Telèfon i Fax............................................................................................8

1.3.Nom del director del Pla d’autoprotecció i d’actuació en emergència.

Adreça postal, Telèfon i Fax....................................................................9

2. Descripció de l'activitat i l'entorn físic on es desenvolupa. __________9

2.1.Descripció d’activitats desenvolupades objectes del Pla......................:..9

2.2.Descripció del centre, dependències i instal·lacions on es desenvolupen

les activitats objectes del Pla...................................................................9

2.2.1. Característiques estructurals..........................................................9

2.2.2. Tipus de tancaments....................................................................12

2.2.2.1. Tancaments exteriors.......................................................12

2.2.2.2. Tancaments interiors.......................................................14

2.2.3. Distribució de plantes...................................................................16

2.2.4. Sectors d’incendi..........................................................................19

2.2.5. Resistència al Foc dels elements estructurals i separadors........20

Versió: 1.0 2

Data de realització: 29/06/2009Arxiu: Documents organitzatius del centre


2.2.6. Vies de comunicació i d’evacuació...............................................21

2.2.7. Instal·lacions.................................................................................25

2.3.Classificació i descripció dels usuaris....................................................26

2.4.Descripció de l’entorn urbà, industrial o natural.....................................27

2.4.1. Impacte del centre envers l’entorn..............................................28

2.5.Descripció dels accessos. Condicions d’accesibilitat per a l’ajuda

externa...................................................................................................30

2.5.1. Aproximació als edificis................................................................30

2.5.2. Serveis públics de protecció.........................................................30

2.5.3. Accessibilitat de vehicles..............................................................32

3. Inventari, anàlisi i avaluació de riscos__________________________33

3.1.Descripció i localització dels elements, instal·lacions, processos de

producció, etc. que poden donar origen a una situació d’emergència o

incidir de manera desfavorable en el desenvolupament de la mateixa.33

3.1.1. Electricitat.....................................................................................34

3.1.2. Gas...............................................................................................35

3.1.3. Calefacció i ACS..........................................................................36

3.1.4. Comunicacions.............................................................................40

3.1.5. Ascensor......................................................................................41

3.1.6. Instal·lació d’aigua potable...........................................................41

3.2. Identificació, anàlisi i avaluació dels riscos propis de l’activitat i dels

riscos externs que poquessin afectar-li. (Riscos contemplats als plansde

Protecció Civil i activitats de risc properes)............................................42

Versió: 1.0 3



3.3. Identificació, quantificació i tipologia de les persones tant afectes a

l’activitat com alienes a la mateixa que tinguin accés als edificis,

instal·lacions i àrees on es desenvolupa l’activitat...............................43

4. Inventari i descripció de les mesures i mitjans d'autoprotecció._____47

4.1. Inventari i descripció de les mesures i mitjans, humans i materials per a

controlar els riscos detectats, enfrontar situacions d’emergència i

facilitar la intervenció dels serveis externs d’emergències....................47

4.1.1. Mitjans materials: Instal·lacions de protecció...............................47

4.1.1.1. Instal·lació de detecció d’incendis..................................47

4.1.1.2. Instal·lació d’extinció d’incendis.....................................49

4.1.1.3. Enllumenat d’emergència i senyalització.......................52

4.1.1.4. Sistema d’alarma i evacuació.........................................53

4.1.1.5. Inventari per plantes........................................................57

4.1.2. Mitjans humans del centre...........................................................59

4.2.Mesures i mitjans, humans i materials, disponibles en aplicació de

disposicions específiques en matèria de seguretat...............................63

5. Programa de manteniment d'instal·lacions______________________63

5.1 Descripció del manteniment preventiu de les instal·lacions de risc, per

garantir el control de les mateixes........................................................63

5.1.1. Instal·lació elèctrica de baixa tensió i grup electrògen.................64

5.1.2. Sistema de calefacció..................................................................64

5.1.3. Aparell elevador...........................................................................66

Versió: 1.0 4



5.2 Descripció del manteniment preventiu de les instal·lacions de protecció,

per garantir l’operativitat de les mateixes.............................................67

5.3 Realització d’inspeccions de seguretat d’acord amb la normativa

vigent...................................................................................................72

6. Pla d’actuació davant emergències_____________________________74

6.1 Identificació i classificació de les emergències....................................74

6.2 Procediments d’actuació davant qualsevol emergència.......................77

6.2.1. Detecció i alerta...........................................................................77

6.2.2. Mecanismes d’alarma.................................................................78

6.2.2.1. Identificació de la persona que donarà l’avís..................78

6.2.2.2. Identificació del Centre de Coordinació d’Atenció

d’emergències de Protecció Civil.................................................................79

6.2.3. Mecanismes de resposta davant d’una emergència...................80

6.2.4. Evacuació i/o confinament,.........................................................80

6.2.5. Instruccions d’evacuació.............................................................82

6.2.6. Prohibicions en cas d’evacuació.................................................82

6.2.7. Instruccions de confinament........................................................83

6.2.8. Prestació de les Primeres Ajudes...............................................84

6.2.9. Sistema de recepció de les Ajudes Externes..............................84

6.2.10. Fi de l’emergència.....................................................................85

6.3. Identificació i funcions de les persones i equips que portaran a terme

els procediments d’actuació en emergències...............................................85

7. Integració del pla d’autoprotecció en altres d’àmbit superior_______94Versió: 1.0 5



7.1 Els protocols de notificació de l’emergència.........................................94

7.1.1. Comunicació de l’emergència al centre de control.......................94

7.1.2. Centre de control a Brigada d’emergències.................................95

7.1.3. Centre de control a alumnes i personal del centre.......................95

7.1.4. Centre de control a Serveis d’ajuda exterior................................95

7.2 La coordinació entre la direcció del Pla d’autoprotecció i la direcció del

Pla de protecció civil on s’integra al Pla d’autoprotecció.......................96

7.2.1. Plans de protecció civil a la Comunitat Valenciana....................96

7.2.2. La coordinació i integració amb el Pla d’actuació municipal......97

7.3 Les formes de col·laboració de l’organització d’Autoprotecció amb els

plans i les actuacions del sistema públic de protecció civil...................97

8. Implantació del pla d’autoprotecció____________________________98

8.1 Identificació del responsable de la implantació.....................................98

8.2 Programa de formació i capacitació per al personal amb participació

activa en el Pla d’Autoprotecció............................................................98

8.3 Programa de formació i informació a tot el personal sobre el Pla

d’Autoprotecció....................................................................................100

8.4 Programa d’informació general per als usuaris...................................100

8.5 Senyalització i normes d’actuació de visitants....................................101

8.6 Programa de dotació i adecuació de medis materials i recursos........102

9. Manteniment de l’eficàcia i actualització del Pla d’Autoprotecció.__102

9.1 Programa de reciclatge de formació i informació................................102

9.2 Programa de substitució de mitjans i recursos....................................103Versió: 1.0 6



9.3 Programa d’exercicis i simulacres.......................................................103

9.4 Programa de revisió i actualització de tota la documentació que forma

part del Pla d’autoprotecció.................................................................104

9.5 Programa d’auditories i inspeccions....................................................105

9.6 Planificació dels diferents programes..................................................106

Conclusions ....................................................................................................106

Bibliografia ......................................................................................................108

Agraïments .....................................................................................................108

Annex I Directori de comunicació.

Annex II Fitxes d’Autoprotecció.

Annex III Organigrames i consignes.

Annex IV Protocols. ( Formularis per a la gestió d’emergències).

Annex V Plànols

Annex VI Primers auxilis

Annex VII Full de registre

Annex VIII Llibre de manteniment

Versió: 1.0 7



INTRODUCCIÓ

S’entén per autoprotecció el sistema d’accions i mesures encaminades a

preveure i controlar els riscos sobre les persones i els bens, donar resposta a

les possibles situacions d’emergència i garantir la integració d’aquestes

actuacions amb el sistema públic de protecció civil.

El pla d’emergència i organització de l’autoprotecció defineix la

seqüència d’accions a desenvolupar per al control inicial de les emergències

que puguin produir-se, planificant l’organització humana amb els mitjans

necessaris que la possibiliten.

El present pla s’enfoca amb les emergències produïdes per incendis,

avís de bomba, etc, que més tard es detallen, per ser de les situacions més

alarmants per a la població i d’aquesta manera evitar o controlar, en tant que

siga possible, aquests fets, establint normes de comportament perquè, en

comptes d’anar a remolc dels esdeveniments, puguem avançar-nos mitjançant

la previsió, la qual cosa sens dubte, reduirà les conseqüències dels fets que

van originar l’emergència.

El principal objectiu del pla d’autoprotecció és garantir la seguretat i la

salut de les persones que es troben als edificis, deixant en segon lloc les

conseqüències materials.

Versió: 1.0 8



1. IDENTIFICACIÓ DELS TITULARS I EMPLAÇAMENT DE

L’ACTIVITAT.

1.1 Adreça postal de l’emplaçament de l’activitat. Denominació

de l’activitat, nom i/o marca. Telèfon i Fax.

IES Alfred Ayza Roca Adreça: C / Tramuntana n. 5Codi de centre: 12005520 Telèfon i Fax: 964 480 361

Població: Peníscola CP: 12598NIF : N 12005520 CIF: Q 6250012I

1.2 Identificació dels titulars de l’activitat. Nom i/o Raó

Social.Adreça postal, Telèfon i Fax.

Generalitat Valenciana. Conselleria d’Educació.

Av. Campanar, 32 - 46015 València

Telèfon: 963 866 500 o trucant al 012

Fax: 963 490 575

Direcció Territorial d’Educació de Castelló

Av. del Mar, 23 – 12003 Castelló

Telèfon: 964 358 000 o trucant al 012

Fax: 964 358 076

Versió: 1.0 9



1.3 Nom del Director del Pla d’autoprotecció i d’actuació en

emergència. Adreça postal, Telèfon i Fax.

Director/a del centre IES Alfred Ayza.

Adreça del centre: C/ Tramuntana, n. 5

Població: Peníscola CP: 12598

Telèfon: 964480361

2. DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT I DE L'ENTORN FÍSIC ON ES

DESENVOLUPA.

2.1 Descripció d’activitats desenvolupades objectes del Pla.

L’IES Alfred Ayza és un centre d’educació secundària. L’activitat principal

és la docència, i per tant els usuaris principals són l’alumnat i el professorat

Però també existeix una tasca administrativa i serveis de cafeteria i neteja.

L’horari lectiu és de 08:20 a 15:00 hores.

2.2 Descripció del centre, dependències i instal·lacions on es

desenvolupen les activitats objectes del Pla.

2.2.1. Característiques estructurals.

L’IES Alfred Ayza va entrar en funcionament en setembre del curs 2006-

2007. Esta situat en un entorn urbà. Ocupa una extensió de 6.468,81 m2, dels Versió: 1.0 10



quals hi ha construït 4.548,84m2, dels quals la construcció interior és

4.305,01m2 i la superfície interior útil és aproximadament 3.743,49 m2.

S’hi poden diferenciar les següents àrees indepedents i per tant, sectors

d'incendi:

Edifici principal

Edifici secundari

Instal·lacions esportives i vestuaris

Vivenda del conserge

Encara que el centre disposa de dos espais diferenciats en funció de

l’ús. La zona Nord, edificada d’ús docent i la zona Sud, sense edificació d’ús

docent.

En la zona Nord, coexisteixen els espais docents amb accés a partir del

rebedor principal i situats en L per motius d’orientació. En la planta baixa es

situa la cafeteria i la cuina. Aquests espais, junt amb les instal·lacions

esportives, conformen un pati central, destinat a zona de jocs i d’aquesta forma

queda independitzada l’edificació per a ús docent de la zona esportiva.

La separació entre la cafeteria i el pati central es constituïx a través de

grans buits envidrats.

La zona Sud de la parcel·la, està organitzada per a l’ús esportiu i

extraescolar. Disposa de comunicació, mitjançant la zona de vestuaris i gimnàs,

que permet la utilització independent de la resta de les instal·lacions.

Es disposa de dos escales de comunicació en l’edifici principal. L’escala

central dins del rebedor principal, es constitueix com principal eix de Versió: 1.0 11



comunicació vertical, situat junt amb els lavabos sanitaris, es dissenya un espai

obert i lluminós, a fi d’atorgar-li la categoria de nucli principal.

Les escales secundàries, situades en l’extrem del corredor d’accés a les

aules faciliten l’evacuació en cas d’emergència.

La formació de forjats sanitaris condiciona l’accessibilitat a les

edificacions i les comunicacions interiors, per la qual cosa es constitueixen

accessos rampants des de l’exterior i amb les zones interiors sense edificar.

Finalment, el centre escolar queda delimitat a la via pública per mitjà de

la col·locació de tanca perimetral, de 2,10 m d’altura, allí on la pròpia edificació

o les instal·lacions de frontó, trinquet i galotxeta no ho resolga.

La vivenda del conserge pretén constituir un límit edificat, per la qual

cosa s’establix en l’alineació Sud i Oest de la parcel·la. S’ha ubicat independent

de l’ús docent i constitueix un nucli propi, amb enjardinament i accés particular

des de la via exterior.

La vivenda consta de planta baixa i planta primera. Es considera com origen

d’evacuació la porta de sortida de la vivenda. Les dades constructives són les

següents:

Superfície construïda: 104.58 m2

Superfície útil: 90,94 m2

Ocupació màxima de la vivenda: 6 persones

Els dos edificis dedicats a l’activitat docent (edifici principal i secundari) són

independents però estan units per una passarel·la exterior en la planta primera.

Versió: 1.0 12



- L’edifici principal: És un edifici de tres plantes (baixa, primera i

segona). En ell es troben els serveis generals, servei d’administració,

cafeteria i aules.

- Edifici secundari: Consta de dues plantes ( baixa i primera). Només

té 5 aules. Té una escala exterior que dona accés a la primera

planta. Però habitualment l’accés a aquesta primera planta es realitza

mitjançant la passarel·la que uneix els dos edificis.

- Instal·lacions esportives. Consta d’un gimnàs cobert i té l’entrada pel

pati. Annex a ell trobem: un despatx, un magatzem, vestuaris, les

instal·lacions que donen servei als edificis (sala de calderes, grup

electrogen, grup pressió incendis) i a continuació la resta

d’instal·lacions esportives exteriors: trinquet, frontó, galotxa.

2.2.2. Tipus de tancaments.

2.2.2.1. Tancaments exteriors.

En les façanes de les edificacions d’aules, i vivenda del conserge, disposa:

• CE-1: Tancament de 30 cm de grossària compost per full exterior vista

d’11 cm. de grossària, de fàbrica de rajoles ceràmiques buides de

24x11.5x11 cm. morter de ciment M-40, preparat en central, de

conductivitat tèrmica 0.75 Kcal/mhºC. esquerdejat de la cara interior amb

morter de ciment M-40, aïllament a base de panell semirígid de fibra de

vidre de 5 cm. De grossària de 15 Kg/ m3. subjecte a fàbrica amb

Versió: 1.0 13



paletades de morter de calç, fàbrica interior de 9 cm. De grossària,

realitzat amb fàbrica de rajoles ceràmiques de 24x11.5x9 cm.

Com a acabament de les fatxades en la coberta, es disposarà:

• CE-2: Tancament de 25 cm de grossària de barana compost per full

exterior vista d’11 cm de grossària, de fàbrica de rajoles ceràmiques

buits de 24x11.5x11 presa amb morter de ciment formació de pendents

aigües dins del 1,5% cambra d’aire, doblegat amb barandat de 7 cm. De

grossària, realitzat amb fàbrica de rajoles ceràmiques de 24x11.5x7 cm.,

esquerdejat amb morter de ciment M40a (1:6) amb rebaix de les tres

primeres filades per a rebre lamina impermeabilitzant.

En les sales de calderes i d’instal·lacions, en les parets que coincidisquen

amb la fatxada, es disposarà:

• CE-3: Tancament de 30 cm de grossària RF compost per full exterior

vista de 12 cm de grossària, de fàbrica de rajoles ceràmica Rajola

ceràmica amb perforació 24x11.5x9 cm esquerdejat del full interior amb

morter de ciment M-40 (1:6) de 1.5 cm de grossària, aïllament a base de

panell semirígido de fibra de vidre de 5 cm de grossària de 15 Kg/m3

subjecte a fàbrica amb paletades de morter de calç, fàbrica interior de 9

cm de grossària, realitzat amb fàbrica de rajoles ceràmiques de

24x11.5x9 cm.Versió: 1.0 14



Com a tancament simple, s’establix el definit en estructura com a CE-4 de

25 cm de grossària de formigó armat per a quedar vist.

2.2.2.2. Tancaments interiors.

En el tancament de la sala de biblioteca i l’aula plàstica, es disposarà de

lamel·les fixes fabricades de bastidor de perfils tubulars de 50x50 i forro de

xapa galvanitzada i lacada amb desenrotllament mínim de 70 cm .

Els envans interiors s’executaran de fàbrica de rajola des de forjat tallant

paviment. No s’atapeiran les fabriques als pilars, sinó que els pilars que no

hagen de quedar vistos (rectangulars) i els que reben algun tipus de tancament

interior o exterior es forraran almenys amb rajola.

• CI-0: Fàbrica per a revestir, de 4cm de grossària, construïda segons

NBE-FL90 i NTE-FFL, amb rajoles buides de 24x11.5x4 cm., assentats

amb morter de ciment procedent de central M-40a (1:6), amb juntes d’1

cm de grossària.

Per a la separació entre aules o espais docents:

• CI-1: Fàbrica per a revestir de 12 de grossària, construïda segons NBE-

FL i NTE-FFL, amb rajoles bresca de 24x11.5x9 cm., assentats amb

morter de ciment procedent de central M-40a (1:6), amb juntes d’1 cm de

grossària, aparellats, aïllament acústic mínim 45 Db.

Versió: 1.0 15



Per a la separació entre espais docents i corredors i entre espais comuns o

d’administració i en general la partició interior tant de l’edifici docent i la

vivenda del conserge, es realitzarà amb:

• CI-2: Fàbrica per a revestir, d’11 de grossària, construïda segons NBE-

FL90 i NTE-FFL, amb rajoles buides de 24x11.5x11 cm., assentats amb

morter de ciment preparat en central M-40a (1:6), amb juntes d’1 cm de

grossària.

Per a les particions interiors en lavabos i vestuaris, es disposarà:

• CI-3: Fàbrica per a revestir, de 9 cm de grossària, construïda segons

NBE-FL90 i NTE-FFL, amb rajoles buides de 24x11.5x9 cm, assentats

amb morter de ciment procedent de central M-40a (1:6), amb juntes de

1cm de grossària.

Per a les particions o delimitacions interiors d’espais que continguen

maquinària i precisen aïllament acústic mínim de 55 Db com les sales de

calderes, grups de pressió, transformador, delimitació de caixa d’ascensor

per assegurar una resistència al foc mínima de RF-240 s’emprarà:

• CI-4 Fàbrica d’1 peu de grossària de rajoles ceràmiques amb

perforacions de 24x11.5x9 cm., aparellats i rebuts amb morter de ciment

confeccionat en obra, amb juntes d’1 cm de grossària, amb aïllament

acústic mínim 55 Db.

Versió: 1.0 16



Per a l’execució dels buits de pas es disposaran:

• Carregador realitzat amb una bigueta auto resistent pretensassa, per a

una llum <3.5 m., sobre tancaments interiors CI-1, CI-2, CI-3.

• Carregador realitzat amb dos biguetes auto resistents pretensasses,

sobre tancaments CI-4 per a una llum <3.5 m.

2.2.3. Distribució de plantes.

La distribució funcional de les plantes dels edificis és la que s’exposa a

continuació:

Planta Baixa

Des del carrer Tramuntana s’accedeix a un ampli rebedor general que

ofereix l’accés a la zona d’administració i despatxos, a la cafeteria, a les dos

aules situades en aquesta planta, a l’escala central E1 (d’ús habitual), a

l’ascensor que comunica les tres plantes de l’edifici principal i al pati. Des del

pati s’accedeix a la planta baixa de l’edifici secundari, a les instal·lacions

esportives i part de les instal·lacions que donen servei als edificis: Grup

electrogen, grup pressió incendi, sala de calderes,etc.

El quadre de superfícies útils per dependències i l’activitat és el següent:

Dependències Superfície (m2)

Activitat

Edifici principal

Consergeria 14.89 Servei reprografiaSala de quadre general elèctric.

9.20 Ocasional

Magatzem 24.73 OcasionalSecretaria 26.91 Administració

Versió: 1.0 17



Arxiu secretaria 5.982 Sales de visites 2 x 13.46 OcasionalDespatx direcció 24.73 AdministracióDespatx cap d’estudis 17.22 AdministracióDespatx secretari 17.22 AdministracióAula Terapeuta 24.73 DocènciaSala de professors 50.36 DocénciaLavabos administració

18.10 Ocasional

Aula usos múltiples 82.20 DocènciaMagatzem aula usos 10.60 DocènciaTaller tecnologia 109.34 DocènciaSeminari tecnologia 14.33 OcasionalTelecomunicacions 2.90 -Cafeteria 222.56 ServeisCuina 51.29 ServeisMagatzem/vestuari cuina

12.85 ocasional

Depòsit deixalles 2.80 -Estança neteja 10.22 -Pati interior cobert 8.75 -Lavabos alumnes pati 25.58 ocasionalCorredors i escales 247.13 -Porxes exteriors coberts

99.42

Sala de calderes 25.43 ocasionalEdifici secundari

Aula 109.51 DocènciaMagatzem 15.22 ocasionalAula desdoblament 27.14 DocènciaCorredor 59.29 -

Instal·lacions esportives

Gimnàs cobert 384.00 DocènciaDespatx/quadre elèctric

17.05 ocasional

Magatzem 18.3 ocasionalVestuaris 107.20 ocasionalVestuari personal no docent

12.44 -

Trinquet 183.60 ocasionalFrontó 64.40 ocasionalGalotxeta 64.40 ocasional

Instal·lacions de servei

Instal·lació gas 17.00 -Grup pressió incendis 10.38 -Sala calderes 11.83 -

Versió: 1.0 18



G.electrògen 6.90 -Contadors 4.68 -

Planta primera

Des del vestíbul de la planta baixa s’accedeix a la primera planta de

l’edifici principal mitjançant l’escala central (E1) de 3 metres d’amplada. Una

vegada situats en la primera planta de l’edifici principal, s’accedeix a la primera

planta de l’edifici secundari mitjançant una passarel·la exterior que uneix els

dos edificis. La totalitat de les dependències d’aquesta planta estan dedicades

a la docència. Els lavabos i l’estança de neteja es situen en el rebedor de la

planta, en front de l’escala central.


Dependència Superfície (m2) ActivitatEdifici principal

4 Aules 4 x 51.00 Docència2 Aules desdoblament

56.56 Docència

Laboratori CCNN 78.00 DocènciaAula EPV 93.64 DocènciaAula informàtica 115.24 DocènciaLavabos 37.60 ocasionalEstança neteja 2.71 -Corredors i escales 229.19 -

Edifici secundari

Aula Desdoblament 27.89 DocènciaAula 57.48 DocènciaCorredor 38.30 -Taller recolzament 57.34 Docència

Planta segona

Versió: 1.0 19



Al igual que la planta primera, la totalitat de les dependències d’aquesta

planta estan dedicades a la docència. Els lavabos i l’estança de neteja es

situen en el rebedor de la planta, en front de l’escala central.


Dependència Superfície (m2) Activitat

Edifici principal

4 Aules 4 x 51.00 Docència3 Aules desdoblament

84.96 Docència

Laboratori FQ 93.49 DocènciaBiblioteca 93.29 DocènciaAula Música 87.37 DocènciaLavabos 36.84 ocasionalEstança neteja 2.71 -Corredors i escales 191.72 -

2.2.4. Sectors d’incendi

Per a determinar la compartimentació en sectors d’incendi s’aplica el Document bàsic DB SI 1 sobre propagació interior, apartat 1 del CTE.

La realitat és que tenint quatre edificacions independents les considerarem com quatre sectors d’incendi. (annex V)

El centre es compartimenta en sectors d’incendi segons la següent taula:

SECTOR DENOMINACIÓ SUPERFICIE (m2)Zona 1 Edifici Principal 2797.71Zona 2 Edifici secundari 392.17Zona 3 Instal·lacions esportives 815.39Zona 4 Vivenda conserge 90.94

Es compleixen les següents condicions: L’edifici no disposa de passadissos ni escales protegides i no

existeixen escales d’incendis. L’escala E2, que es l’escala exterior de l’edifici principal no s’utilitza

habitualment per l’alumnat per motius de funcionament de centre i es

Versió: 1.0 20



denomina en el Reglament de Règim Intern del centre (RRI) com escala d’emergència.

En quant a les dependències de risc especial, en el centre trobem els següents locals:

• Sala quadres elèctrics• Cuina.• Dipòsit deixalles.• Instal·lació gas.• Sala calderes (2 unitats).• Comptadors electricitat.• Dipòsit de gasoil.• Laboratoris.• Biblioteca

2.2.5. Resistència al Foc dels elements estructurals i separadors.

Comportament davant el foc de l'estructura:

El forjat, bigues i suports tenen una estabilitat al foc mínima EF-60 i una

resistència RF-60 per als forjats i parets delimitadores.

Coberta plana: La seua resistència al foc és RF-60 i l'estabilitat al foc EF-60.

Tancament entre aules i estances: La seua resistència al foc prevista és de 240

minuts RF-120.

Estructura metàl·lica del gimnàs: Estabilitat al foc de 30 minuts EF-30

Comportament davant el foc dels elements constructius:

Paràmetres verticals de separació entre aules: RF- 180

Paràmetres delimitadors dels locals de risc especial de nivell alt: RF-240

Estructura de formigò de pòrtics amb capa de compressió: EF-120

Carpinteria de portes d'aules: RF-60

Coberta lleugera del gimnàs: EF-30

Versió: 1.0 21



Portes de compartimentació: RF- 60

Versió: 1.0 22



2.2.6. Vies de comunicació i d’evacuació.

En aquest apartat s’identifiquen i descriuen totes les vies de comunicació

de que es disposa, ja siguin verticals de comunicació entre plantes, o

horitzontals.

Es consideren vies de comunicació habitual en el desenvolupament de

l’activitat del centre, les següents:

Des de l’exterior, l’accés utilitzat diariament és l’accés A situat en c/

Tramuntana, n.5 i a través de la porta S101 que condueix directament al

rebedor principal.

En dit rebedor s’ubica el nucli principal de comunicació vertical, que es

composa de l’escala central (E1) que comunica el rebedor amb les dos plantes

superiors de l’edifici principal i l’ascensor ORONA, model M3-22 (sense sala de

màquines) amb capacitat màxima per a sis persones (càrrega nominal de 450

kg), situat en front de l’escala E1. La clau de l’ascensor està situada en

consergeria.

Escala E1 és la d’us habitual per accedir a les aules de les diferents

plantes de l’edifici principal i a la primera planta de l’edifici secundari.

Des del pati tenim accés a:

La planta baixa de l’edifici secundari. Aquest edifici consta d’una escala

exterior (E3).

Escala exterior de l’edifici principal (E2), anomenada escala

d’emergència en el reglament de règim intern del centre.

Versió: 1.0 23



Instal·lacions esportives.

Les vies d’evacuació verticals (escales) i horitzontals (passadissos),

previstos per la seva utilització en cas d’una emergència, segons la planta o

sector que s’hagi d’evacuar seran les vies de comunicació habituals (excepte

l’ascensor) i les escales considerades d’emergència. (Annex V)

Les vies d’evacuació per a l’edifici principal són les següents:

Es plantegen recorreguts d’evacuació a través de l’escala central (E1) i

l’escala exterior (E2).

Per al nivell de la planta baixa, per ser cota d’evacuació a zona segura, es

planteja la sortida cap al punt de concentració, situat en el pati, a través de les

portes S103 i S104.

La cafeteria evacuarà a través de les sortides S103, S104 i S105. La cuina

ho farà per la S105

Per a les plantes 1 i 2, s’han considerat sortides de planta, tant els

arracaments d’escala de l’escala central (E1): S111 i S121, com les portes

d’accés a l’escala exterior(E2): S113 i S122.

Les vies per a l’edifici secundari són les següents:

La planta baixa evacuarà per dos sortides S201 i S202, totes dues a zona

exterior segura (pati).

La primera planta ho farà per la S211 que dona a la primera planta de

l’edifici principal S112 i seguidament a través de la S111 per l’escala central

E1, o bé per la S212 que accedeix a l’escala exterior E3 a zona exterior

segura( pati).Versió: 1.0 24



Una vegada en el pati poden accedir al carrer per l’accés B que dóna al c/

D. Antonio Pascual.

Via d’evacuació per al gimnàs:

El gimnàs disposa de dos sortides S301 i S302, una al pati on es troba el

punt de concentració i l’altra al jardí de la zona d’administració (c/Tramuntana).

Si no hi ha cap obstacle, la sortida utilitzada per tant serà la S301 que queda

més prop del punt de concentració.

Via d’evacuació de la vivenda del conserge:

La sortida de la casa S401 té dos accessos exteriors: un directe al c/ D.

Antonio Pascual que és el d’ús habitual i l’altre directament al pati on es troba el

punt de concentració.

Característiques dels elements d’evacuació:

PORTES

Les portes són d’eix vertical abatible i fàcilment operables, s’obren en el

sentit d’evacuació.

L’amplada de porta d’aula és de 0,80 + 0,40 m.

L’edifici disposa de més d’una sortida per tindre una ocupació prevista

de més de 100 persones. Les sortides de l’edifici principal són de dos fulles de

0,80 m.

Versió: 1.0 25



Ubicació Amplada total (m)Portes edifici principal 1.6Portes edifici secundari 0.8Portes accés carrer

(tanques)

Accés AAccés BAccés C

4.304.000.80

Portes aules 0,80 + 0,40Portes gimnàs 2A cadascun dels edificis existeixen dos accessos des de l’exterior. En el

cas de l’edifici principal, un accés està situat en el c/ Tramuntana i l’altre des

del pati.

En el cas de l'edifici secundari, el accessos des de l’exterior a la planta

baixa es situen en el pati. En canvi, per accedir a la primera planta existeix una

escala exterior des del pati i l’altre accés es a través d’una passarel·la exterior

que uneix els dos edificis.

ESCALES

No són escales protegides. Les escales seran d’ús descendent en

l’evacuació i precisen salvar, en recorregut d’evacuació, una altura major de 6

m.

Les escales E1, E2 i E3 són amb descansos dos trams i amb la mateixa

pendent, disposen de més de tres escalons cada tram i cada tram salva una

altura menor de 3,20m. Disposen de passamans en ambdós laterals. Els

arrancaments de les escales E1 i E2 són considerades sortida de planta.

Característiques Escala principal (E1) Escala emergència (E2) (Edifici principal)

Escala emergència (E3)(Edifici secundari)

Classificació Principal Alternativa AlternativaTipus Tancada Exterior Exterior

Longitud 10,8 m. 7,56 m. 5,04 m.Versió: 1.0 26



Amplada vies 1,56 m. 1,59 m. 1,40 m.Amplada total 3,16 m. 3,18 m. 3,26 m.Amb rebedor Sí Sí SíEnllumenat emergència

Sí Sí Sí

Ventilació Forçada Natural Natural

PASSADISSOS

Els passadissos tenen una amplada de 1,34 m en el seu punt més estret

i la seua forma i recorregut condueix directament a la sortida de la planta. Els

passadissos no tenen escalons.

Passadís Llargada (m) Amplada aprox. (m)

Superfície (m2)

Total

P1 28,45 2 53,58P2 / P5 20,90 1,83 38,25P31 13,36 5,08 174,12 191,32P32 7,49 1,8 17,20P4 / P7 44,04 2,26 99,53P6 13,36 5,08 174,12

2.2.7. Instal·lacions

A banda de les instal·lacions comunes i pròpies de l’edifici, com són les de

sanejament, fontaneria, il·luminació, calefacció, electricitat, etc. cal destacar les

instal·lacions que aporten un valor afegit, en quant a la seguretat de l’edifici.

Instal·lació de detecció i intrusió: El sistema està format per detectors

instal·lats en els punts d’accés a l’edifici i en els principals punts de

circulació interna del mateix. El sistema està connectat a una central

Versió: 1.0 27



d’alarmes, que via telefònica avisa a la persona responsable del centre

de qualsevol anomalia.

Instal·lació de megafonia: Té com a finalitat la transmissió d’instruccions

per a la correcta evacuació en cas d’emergència, així com la difusió de

missatges de recerca o avisos generals. La instal·lació de megafonia

està distribuïda per les plantes dels edificis i està formada pels següents

dispositius: Difusors acústics, amplificadors i pupitre microfònic.

2.3 Classificació i descripció dels usuaris

El personal que desenvolupa les seues activitats al centre es pot agrupar

en personal propi del centre (professorat i PAS), personal d’empreses

contractades (manteniment i serveis) i usuaris, segons s’indica a continuació,

amb el nombre de persones que integra cada grup, encara que aquestes dades

poden variar, en funció de la matriculació, cada curs escolar:

DESCRIPCIÓ D’USUARIS NÚMERO

Personal propi del centre

Personal docent 36

Personal PAS

Conserge 1Administrativa 1Educadora 1

Alumnat 231

Personal empreses contractades

neteja 3

cafeteria 2

L’activitat docent, administració i el servei de cafeteria es desenvolupa

de dilluns a divendres, des de les 8:25 h. fins a 15:00 h.

El personal de neteja desenvolupa la seua feina de 15 h a 21 h.Versió: 1.0 28



Les disponibilitats humanes són màximes en les hores de

desenvolupament de l’activitat acadèmica i mínima o nul·la quan esta activitat

no es desenvolupa, tenint en compte, que l’horari del professorat és prou

flexible , dins l’horari general.

A partir de les 15 hores, el centre pot romandre obert esporàdicament,

en funció de la realització d’alguna activitat extraescolar per part del

professorat.

2.4 Descripció de l’entorn urbà, industrial o natural

El centre està situat en la zona nord-est de Peníscola, dins de l’entorn

urbà, amb el seu accés principal pel carrer Tramuntana n. 5.

El centre d’ensenyament està envoltat d’edificacions destinades a

habitatges, principalment per al turisme, que es la principal font d’ingressos de

la població, o per a població que accedeix per primera vegada a una vivenda.

La configuració urbanística és pràcticament a base de carrers de 9 m i

alçades reguladores màximes de planta baixa més 4 plantes de pisos, que

condicionen un entorn urbà de densitat mitja de població.

L’entorn disposa de tots els subministraments i serveis bàsics propis i

adequats a les seues característiques urbanes.

En els voltants no existeixen indústries que representen un perill per al

centre i és molt poc probable que en un futur es situe en aquesta zona cap

tipus d’activitat que comporte un cert nivell de perillositat per a la població. Hi

ha una estació de servei a més de 100 metres de distància de les instal·lacions Versió: 1.0 29



del centre, per la qual cosa no es consideren les situacions d’emergència

degudes a incendi o explosió d’aquestes. Existeixen mitjans exteriors de

protecció (2 hidrants) situats:

1. Av. de l’Estació, front al n. 50 de l’edifici EL CID.

2. C/ Xaloc front al n. 4 de l’edicifi SOL Y MAR.

Distància a l’hidrant més proper 113, 19 m.

Amb les següents característiques:

Els hidrants estan connectats a la xarxa pública d’abastament. Se

connecten a una tuberia de PE de 160 mm de diàmetre.

Són hidrants de columna, DN 100 mm amb dos sortides de DN 40 mm i una

sortida DN 70 mm. Totes les sortides són mitjançant racor Barcelona

2.4.1. Impacte del centre envers l’entorn.

En quant a l’impacte medi ambiental consideren les següents variables:

- Sorolls i vibracions: Les característiques de l’activitat que es porta a

terme en el centre fan que l’impacte acústic no sigue significatiu, amb

l’excepció dels períodes d’esbarjo en que l’alumnat està en el patí

exterior, però que es realitzen en el següent horari: de 11.00 a

11.20h i de 13.00 a 13.20h. Per tant es considera que no és un horari

que puga afectar considerablement al veïnat.

- Emissions a l’atmosfera: Les instal·lacions que poden produir

emissions a l’atmosfera són la instal·lació de calefacció, el grup

electrogen i el grup de pressió d’incendis. El centre disposa de dos Versió: 1.0 30



calderes que funcionen amb gasoil. L’ús es limita als mesos d’hivern,

ja que estem en una zona on les temperatures en les estacions de

primavera i tardor solen ser prou càlides. Les altres dues

instal·lacions es tracten d’elements que incorporen un motor de

combustió a gasoil, i el seu règim de funcionament és excepcional:

tall del subministrament de l’electricitat en el cas del grup electrogen,

i d’un incendi en el cas del grup a pressió, a banda de les proves i

revisions de les dues instal·lacions.

- Abocament d’aigües residuals: Les aigües residuals produïdes al

centre són en la seua totalitat de tipus domèstic, les quals són

evacuades a la xarxa pública de clavegueram.

En quant al consum elèctric tenim la instal·lació d’il·luminació, que és prou

important, encara que els edificis disposen d’amples obertures (finestres) que

permeten aprofitar la il·luminació natural.

2.5 Descripció dels accessos. Condicions d’accesibilitat per a

l’ajuda externa.

2.5.1 Aproximació als edificis.

Versió: 1.0 31



IES Alfred Ayza està envoltat per una tanca que té dos accessos al cente,

amb una distància entre ells de 51,40 metres, i un accés a la vivenda del

conserge pels següents carrers:

- Accés principal en c/ Tramuntana: dues portes de vianants amb un

total de 4.30 metres.

- Accés al pati en c/ D. Antonio Pasqual, que consta de: una porta per

a vianants, d’amplada 0.8 metres i una porta de 4 metres, que permet

l'accés de vehicles d’alçada no superior a 3,5 m.

- Accés a la vivenda del conserge en c/ D. Antonio Pasqual: consta

d’una porta d’amplada 0.8 metres.

El punt de concentració està situat en el centre del pati situat a més de

15 m de les edificacions.

2.5.2. Serveis públics de protecció.

Els Serveis de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments més propers i les

seues dades són:

CONSORCI COMARCAL DE PREVENCIÓ I EXTINCIÓ D’INCENDIS I SALVAMENT.

BAIX MAESTRAT

Adreça:Avda.Vinaròs s/n. CP 12580 Benicarló

Telèfon d’emergències: 085 - 112

Distància/temps d’arribada: 9,3 km/15 minuts

HOSPITAL COMARCAL VINARÒS

Adreça: Avda. Gil d’atrocillo. CP 12500 Vinaròs

Telèfon: 964 477 000

Versió: 1.0 32



Distància/temps d’arribada:16,6 km/ 25 minuts

CENTRE DE SALUT DE PENÍSCOLA

Adreça: Avda. Puerto s/n. CP 12598 Peníscola

Telèfon: 964 489 382

Temps d’arribada: 5 minuts

GUARDIA CIVIL DE PENISCOLA

Adreça: C/ Irta n. 7. CP 12598 Peníscola

Telèfon: 964 480 046

Temps d’arribada: 5minuts

POLICIA LOCAL

Adreça: c/ Madrid, 1. CP 12598 Peníscola

Telèfon: 092 / 964 480 121


REGIDORIA DELEGADA EN FUNCIONS DE PROTECCIÓ CIVIL

Regidoria de Governació (Ajuntament)

Adreça: Plaça Ajuntament, 1. 12598 Peníscola

Telèfon: 964 480 050


Versió: 1.0 33



2.5.3. Accessibilitat de vehicles.

L’apartat 1.2 del Document Bàsic DB SI 5 del CTE, estableix que els

edificis amb alçada d’evacuació superior a 9 m han de disposar d’un espai de

maniobra, previst per a la intervenció dels bombers, amb les següents

condicions:

- Amplada mínima lliure: 5 m

- Alçada lliure: la de l’edifici

- Separació màxima del vehicle a la façana: 18 m en alçades d’evacuació

15-20 m

- Distància màxima fins els accessos a l’edifici per arribar a totes les

zones: 30 m

- Pendent màxima: 10 %

- Resistència al punxonament : 100 kN (10 t) sobre 20 cm

Les vies públiques al voltant del centre són:

- Carrer Tramuntana: amb una amplària de 9 metres. Sentit de circulació

del c/ Garbí cap al c/ D. Antonio Pascual.

- Carrer D. Antonio Pascual: amb una amplària de 15 metres. Sentit de

circulació del c/ Tramuntana cap al c/ Xaloc.

- Carrer Xaloc: amb una amplària de 9 metres. Sentit de circulació del c/

Garbí cap al c/ D. Antonio Pascual.

- Carrer Garbí: amb una amplària de 9 metres. Sentit de circulació del c/

Xaloc cap al c/ Tramuntana.

Versió: 1.0 34



Tots els sectors d’incendi són independents i tenen façanes accessibles des

dels espais exteriors.

L’alçada dels edificis és la següent:

Instal·lacions Alçada (n. de plantes)Edifici principal Planta baixa + 2 plantesEdifici secundari Planta baixa + 1 plantaGimnàs 1 Planta de 2 alturesVivenda conserge Planta baixa + 1 planta

3. INVENTARI, ANÀLISI I AVALUACIÓ DE RISCOS

3.1. Descripció i localització dels elements, instal·lacions, processos de producció, etc. que poden donar origen a una situació d’emergència o incidir de manera desfavorable en el desenvolupament de la mateixa.

L’activitat del centre consisteix majoritàriament en la pràctica docent,

amb una part d’administració, el centre es classifica segons el Codi Tècnic de

l'Edificació, dins del grup I (edificis d’altura no superior a 14 metres i capacitat

no superior a 1000 persones) per la qual cosa el nivell de risc és BAIX.

En aquest apartat fem una descripció de les diferents instal·lacions de

l’edifici per, en cas de produir-se algun problema, avaluar de manera precisa

els riscos abans i durant l’emergència.

3.1.1. Electricitat. En aquest apartat s’inclouen les instal·lacions de subministrament i

distribució d’energia elèctrica per a donar servei a les diferents zones del

centre. Aques tes instal·lacions elèctriques tenen com a principals riscos

associats:

Incendi del cablejat.Versió: 1.0 35



Electrocució.

Descàrrega elèctrica de baixa tensió.

La instal·lació s’ajusta a les prescripcions del Reglament Electrotècnic

per a Baixa Tensió (REBT), Decret 842/2002 de 2 d’Agost de 2002, tant pel que

fa a les de caràcter general com les Instruccions Complementàries.

La companyia que ens facilita el subministrament és Iberdrola, i

disposem d'un grup electrògen per alimentar els circuits preferents en cas de

fallida del subministrament normal.

Les característiques generals són les següents:

- Potència contractada de 65 kw

- Ubicació de la caixa general de protecció: en c/ garbí 30. La comesa

està soterrada i ninxol en paret.

- Ubicació del quadre general: en la planta baixa, en el magatzem de

consergeria/ reprografia.

- Ubicació dels quadres de zona:

o C2, planta primera

o C3, planta segona

o C4, calefacció

o C5, ACS

o C6, ascensor

o C7, cuina (planta baixa)

o C8, gimnàs/pistes (planta baixa)

o C9, grup de pressió (planta baixa)

o C10, vivenda conserge (planta baixa)

o C11, subquadre aula d’informàtica (planta primera)

o C12, taller de tecnologia (planta baixa)

o C13, laboratori CCNN (planta primera)

o C14, laboratori Física i Química (planta segona)

Versió: 1.0 36



o C15, grup d’incendi

o C16, mòdul (planta baixa)

En quant al grup elecrògen, els principals riscos associats són:

Incendi del combustible del grup electrògen.

Descàrrega elèctrica.

Vessament de combustible.

Electrocució.

Incendi del cablejat.

El sistema centralitzat del grup electrògen que permet realitzar el manteniment

visual, ja que indica les possibles anomalies que vagen sorgint està situat en

consergeria.

3.1.2. GasComplix la normativa específica per al tipus de gas utilitzat, Orden de

11/12/84 del M.I.E, així com les normes específiques de la companyia

subministradora.

- Tipus de gas: propano comercial

- Font de subministrament: bombones

- Ubicació: situat en l’exterior de l’edifici,en la zona de les instal·lacions

esportives, en una caseta realitzada expressament per a tal efecte, amb

accés des del pati.

- Tipus d’instal·lació: aèrea

- Capacitat: dues bateries de 5 botelles de propà comercial de 35kg

cadascuna.

- Potència tèrmica total de la instal·lació: 124’81 kw

- Relació de receptors:

o Fregidora BERTO’S………………………...52’80 kw

o Cuina 6 focs + forn baix C-761…………….54’01 kw

o Marmita MG-78…………………………………78 kw

Versió: 1.0 37



3.1.3. Calefacció i ACS La legislació aplicada és la següent:

Decret 173/2000 de 5 de desembre del Govern Valencià, Real Decreto 2429/79

de 6 de juliol (NBE-CT-79), Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els edificis

i Instruccions Tècniques Complementàries, Real Decreto 1618/1980 del B.O.E

06/08/81 i posteriors, Real Decreto 2429/79 del B.O.E 06/07/79 i posteriors,

Real Decreto 1909/81 del B.O.E 24/07/81, Real Decreto 2115/82 del B.O.E

12/08/82 que modifica l’anterior, normes UNE, Orde de 12 de Febrer de 2002

de la Conselleria d’Indústria i Comerç, Reglament sobre utilització de productes

petrolífres per a calefacció, Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió i NBE

CPI 96.

Les característiques de la instal·lació de calefacció i ACS, especificades

en el butlletí d'instal·lació, són:

- Total potència tèrmica calor: 215 kw

- Total potència elèctrica: 1246 kw

- Total potència tèrmica caldera: 273 kw

- Total potència cremadors: 273 kw

La instal·lació de calefacció del centre funciona amb combustible líquid

gasoil, que s’emmagatzema en un depòsit soterrat que distribueix el gasoil cap

a les dos calderes i vivenda del conserge, per canonades de coure

independents.

Les característiques del depòsit d’emmagatzament del combustible són:

- Nº fabricació depòsit: LAPESA LF050805

- Tipus de combustible: gasoil

- Capacitat depòsit: 5000 litres, marca PRINCE model CKM-50GB/2 que

distribueix el gasoil cap a les dos calderes i vivenda del conserge, per

canonades de coure independentsVersió: 1.0 38



- Ús: calefacció

- Ubicació depòsit: soterrat en l’exterior

Caldera 1 i instal·lació de calefacció en els edificis

La sala de calderes de l’edifici principal està formada per una caldera

marca FERROLI model PREXTERM NL180, que alimenta quatre circuits de

calefacció, els quals estan distribuïts de la següents forma: sector

administració, sector menjador, sector ala sud i sector est. Aquests quatre

sectors són alimentats amb bombes independents marca ROCA model

PC1025 i estan equipats amb radiadors marca FERROLI model TAHITI

4/875, a més cada sector està controlat per una centraleta de calefacció

marca TEM model PM 2935 UM, que controla les i instal·lacions en funció

de la temperatura exterior i de l’horari.

La ubicació d’aquesta caldera està en la planta baixa de l’edifici principal,

amb accés des del pati prop de la porta d’accés al pati pel c/ D. Antonio

Pascual.

Caldera 2 i instal·lació decalefacció en vestuaris

La sala de calderes de la zona del gimnàs té dos funcions; la producció

d’aigua calenta sanitària (ACS) i la d’un circuit de calefacció, el qual té per

funció escalfar els lavabos del gimnàs. Està compost d’una caldera de

gasoil, marca FERROLI model GN1 ML05 de 50.000 KCALH i d’una bomba

marca ROCA model PC1025 i equipat amb radiadors marca FERROLI

Versió: 1.0 39



model TAHITI 4/875. L’aigua calenta del circuit primari, al passar per dins de

l’intercanviador de plaques per contacte, escalfa les plaques les quals estan

en contacte amb un circuit secundari d’ACS, que està unit a un acumulador

de 750 L, marca IBERBOILER model QA-F 750. Es recircula l’aigua

mitjançant una bomba marca ROCA model SB-5Y i es queda acumulada en

dit depòsit a una temperatura superior a 60ºC Tot aquest circuit està

controlat dos centrals automàtiques, marca KIEBACK&PETER model

HRP22.

La ubicació d'aquesta instal·lació és en la zona de les instal·lacions

esportives, amb accés des del pati.

Caldera 3 i instal·lació de calefacció en vivenda del conserge

La vivenda està equipada amb una caldera marca FERROLI model

SILENT RK35, la qual proporciona aigua calenta sanitària a la vivenda i

abasteix un circuit de calefacció formats per radiadors marca NOVA

FLORIDA model SIMUN. Aquest circuit està controlat per un termostat

d’ambient.

Quadre resum de les característiques pròpies de cada caldera:

Versió: 1.0 40



Caldera-1

Model: FERROLI PREXTHERM N18Nº Caldera: LF050805Ubicació: planta baixa juntament a la porta d’accés estPressió: 6 kg/cm2

Potència nominal: 180 kwCombustible d’encesa: elèctricCombustible: gasóleo c

Cremador

Model: FERROLI SUN G20Índex opacitat: 0Potència calòrica: 237.2 kwTh 197.7 ºC ta 17.50 ºC

Caldera- 2

Ubicació: juntament al gimnàsModel: FERROLI GN1 M05Pressió: 4 kg/cm2

Potència nominal: 58.1Combustible: gasóleo

Cremador

Model: FERROLI Índex opacitat: 0Th 197.7ºC ta 17.50 ºC

Caldera-3

Ubicació: casa conserge

Nº Fabricació i any: 1425-2000Model: FERROLI SUN SILENT k35Pressió màxima de servei : 3 baresPotència nominal: 35 kwCombustible: gasóleoRendiment. 91%Gasto calòric P.C.I.: 38.5 KW

Temperatura màxima: 100ºCAlimentació Elèctrica: 230V 50Hz- IP 42Potència elèctrica e intensitat: 250W- 1.09AContrasenya de registre de tipo: 08/FAC-0064

Cremador

Model: FERROLI Índex opacitat: 0Th197.7ºC ta 17.50 ºC

Versió: 1.0 41



3.1.4. ComunicacionsLes comunicacions que s’han de fer en una intervenció així com els

sistemes de transmissió que utilitzarem seran múltiples i variats.

S’indicarà la forma de transmissió de missatges i ordres, en apartats

següent,s quan es presenten els següents casos:

- Comunicació inicial del Centre de Control als Equips d’Intervenció

- Comunicacions del Centre als ocupants

- Comunicaciódel Centre als Equips d’Ajuda Exterior

- Comunicació permanent entre el Centre de Control i els Equips

d’Intervenció

Els sistemes de comunicació que té instal·lats el centre són els següents:

- Transmissió inicial del centre als Equips d’Intervenció: telèfon exterior.

- Transmissió del centre als ocupants: telèfon interior, megafonia, timbre i

sirena d’alarma.

3.1.5. AscensorComplix la normativa específica aplicable per aquest tipus d’instal·lacions.

El centre disposa d’un ascensor elèctric

- Tipus: es tracta d’un ascensor sense sala de màquines M322 i màquina

en alt del buit

- Càrrega nominal: Q450 kg

- Ocupació: 6 persones

- Ubicació: Planta baixa, primer pis i segon pis

- Nº Instal·lació: CACS321063

- Velocitat nominal: 1.00/0.25 m/s

- Parades: tresVersió: 1.0 42



- Recorregut: 7.25m

- Any instal·lació: 2006

- Ús de l’ ascensor: passatgers

- Tara: 731 (kg)

- Tensió: VF_400 (v)

- Nª de fases: 3

- Freqüència: HZ_50 (HZ)

- Corrent màxima: 39.8 (A)

- Potència: 5.5 (CV)

- Tipus de maniobra: UNIVER_ARCA

3.1.6. Instal·lació d’aigua potable.

La instal·lació d’aigua potable està subministrada des de la xarxa

d’abastiment del municipi de Peníscola, del qual s’encarrega la companyia

d’aigües potables FACSA. Aquesta instal·lació està composta per un contador

general de 40 Mn des del qual s’alimenta un depòsit de 3.000 L, marca TR-

LENTZ model R3000 i està connectat a un grup de bombeig de cabdal total

14.400L.H., el qual alimenta un col·lector de sis ramals:

- Sala de producció d’aigua calenta sanitària en vestuaris.

- Vestuaris personal no docent.

- Lavabos alumnes edifici principal, lavabos administració i edifici

mòdul.

- Cuina i cafeteria.

- Vivenda conserge.

- Xarxa boques de reg i reg per goteig.

Versió: 1.0 43



La clau de pas principal de l'aigua està situada en el recinte on està

situat el grup a pressió, en la zona de les instal·lacions esportives i amb accés

des del pati.

3.2. Identificació, anàlisi i avaluació dels riscos propis de

l’activitat i dels riscos externs que poguessin afectar-li. (Riscos

contemplats als plans de Protecció Civil i activitats de risc

properes).

Atès que els riscos naturals, com inundacions, nevades, per la seva

afectació territorial molt més ampla, i els riscos específics, per la seva

importància, ja estan contemplats en Plans d’àmbit superior, en la complexa

estructura de plans de protecció locals i autonòmic, es considera com a risc

principal del Centre, el risc d’incendi. D’acord amb el text normatiu de la Norma

Bàsica d’Autoprotecció (NBA), per tal de valorar el risc s’atendrà a un o més

dels següents criteris:

1

Aforament i ocupació.

Vulnerabilitat.

Càrrega de foc.

Quantitat de substàncies perilloses.

Condicions d’accessibilitat dels serveis de rescat i salvament.

Temps de resposta dels serveis de rescat i salvament.

Possibilitat d’efecte dominó i danys a l’exterior.

Condicions de l’entorn.

D’altres condicions que poguessin contribuir al risc.

Versió: 1.0 44



De totes les instal·lacions generals es poden considerar com

instal·lacions que poden donar origen a una situació d’emergència o incidir de

manera desfavorable en ella, les següents:

- Les sales de calderes juntament amb el dipòsit de combustible, se'ls

considera locals de risc especialment alt, per tant s'exigeix una

resistència al foc dels tancaments RF-240, EF-120.

- Els magatzems i cuina en planta baixa constitueixen locals de risc

especial baix i la resistència al foc dels tancaments limitadors és RF-

90

En les taules resum sobre ocupació que apareixen en l’apartat següent,

s’indica el tipus de risc assignat a cada dependència.

3.3. Identificació, quantificació i tipologia de les persones tant afectes a l’activitat com alienes a la mateixa que tinguin accés als edificis, instal·lacions i àrees on es desenvolupa l’activitat.

Les persones usuàries habitualment del centre són:

- Alumnes de 12 fins a 18 anys.

- Professorat

- Personal no docent.

- Ocupants casa conserge.

En qualsevol cas, pot haver circumstancialment alguna persona que

tinga que accedir al centre en cadira de rodes o crosses, per malaltia o

accident.

Versió: 1.0 45



Al mateix temps, el centre organitza, al llarg del curs, reunions amb

pares, conferències i activitats extraescolars que es realitzen en l'edifici, dins de

l'horari lectiu. A més a mes, del Consells Escolars, fora d'horari lectiu, on

acudeixen també representats de pares, alumnes i AMPA

Esporàdicament, l'Ajuntament ocupa alguna aula per realitzar examens

pròpis al llarg del matí.

A banda del personal que treballa a l’edifici i que possibilita les activitats

que s’hi desenvolupen, existeix un altre tipus d’usuari, que és el públic que

accedeix a l’oferta de serveis del Centre i visites del pares d’alumnes.

A l’apartat 2.3 del capítol 2 ja s’ha relacionat i detallat el personal

afecte al Centre.

La ocupació calculada en tot els casos és la màxima que pot existir,

encara que a l’ocupació de les aules està en funció de l’horari lectiu.

Les ocupacions previstes de tot l’edifici, es poden apreciar a les Taules

següents, on s’indica, a més a més, el tipus de risc de cada dependència:

PLANTA BAIXASuperfície construïda: 2136.84 m2

Superfície útil: 1858.13 m2

Ocupació màxima de la planta: 386

Activitat Superfície (m2)

Ocupació màxima

Risc

Edifici principal

Consergeria 14.89 2 BSala de quadres elèctrics 9.20 ocasional MMagatzem general 24.73 ocasional BSecretaria + arxiu 32.89 3 B2 Sales de visites 26.92 ocasional B

Versió: 1.0 46



3 Despatxos ( Cap d’Estudis, s. Orientació, aula de P.T.)

59.17 6 B

Despatx Direcció 24.73 10 BSala de professors 50.36 30 BLavabos administració 18.10 ocasional BAula usos múltiples 82.20 80 BMagatzem aula usos 10.60 - BTaller tecnologia 109.34 30 BSeminari tecnologia 14.33 ocasional BCafeteria 222.56 150 (pati ) BCuina 51.29 1 MMagatzem/vestuari cuina 12.85 ocasional BDepòsit deixalles 2.80 - MEstances neteja 10.22 - BPati interior cobert 8.75 - BLavabos alumnes pati 25.58 ocasional BCorredors i escales 247.13 - -Porxes exteriors coberts 2 99.42Sala de calderes 25.43 ocasional A

Edifici secundari

Aula 109.51 30 BMagatzem 15.22 ocasional BAula desdoblament 27.14 15 BCorredor 59.29 - -

Instal·la-cions

esporti-ves

Despatx i magatzem gimnàs 17.05 ocasional BGimnàs cobert 384.00 Habitual 30 BMagatzem 18.3 ocasional BVestuaris 107.20 ocasional BInstal·lació gas 17.00 AGrup pressió incendi 10.38 - BSala calderes 11.83 - AVestuari personal no docent 12.44 - BG.electrògen 6.90 - BContadors 4.68 - A

PLANTA PRIMERA



Versió: 1.0 47




Activitat Superfície Ocupació màxima

Risc

Edifici principal

4 Aules 4 x 51.00 4 x 30 B2 Aules desdoblament

56.56 2 x 15 B

Laboratori CCNN 78.00 30 BAula EPV 93.64 30 BAula informàtica 115.24 30 BLavabos 37.60 ocasional BEstança neteja 2.71 - BCorredor 191.32 - -Escala 24 - -Passadís 13.87 - -

Edifici secundari

Aula Desdoblament 27.89 15 BAula 57.48 30 BCorredor 38.30 - -Taller recolzament 57.34 - -

PLANTA SEGONASuperfície construïda: 913.53 m2



Activitat Superfície Ocupació màxima

Risc

Edifici principal

4 Aules 4 x 51.00 4 x 30 B Seminari 1 (desdoble 1) 26.65 15 B Seminari 2(desdoble 2) 31.89 15 B Aula desdoblament 3 26.42 15 B Laboratori FQ 93.49 30 M Biblioteca 93.29 47 M Aula Música 87.37 30 B Lavabos 36.84 ocasional B Estança neteja 2.71 - B

Versió: 1.0 48



Corredors i escales 191.72 - -

VIVENDA CONSERGE




4. INVENTARI I DESCRIPCIÓ DE LES MESURES I MITJANS

D’AUTOPROTECCIÓ

4.1 Inventari i descripció de les mesures i mitjans, humans i

materials per a controlar els riscos detectats, enfrontar

situacions d’emergència i facilitar la intervenció dels serveis

externs d’emergències

4.1.1. Mitjans materials: Instal·lacions de protecció.

4.1.1.1. Instal·lació de detecció d’incendis.

S’assenyalen en aquest apartat les instal·lacions de protecció existents

en el centre i es descriuen en el plànol corresponent.

El sistema de detecció està compost per polsadors manuals d’alarma i una

centraleta que gestiona aquest sistema. Aquesta centraleta disposa de la

informació de quin polsador s’activa en cada moment i està ubicada en

consergeria. Controla tots els polsadors del centre.

Versió: 1.0 49



Els polsadors estan distribuïts per zones:

Zona 1: Planta baixa i cafeteria – cuina.

Zona 2: Gimnàs i instal·lacions esportives.

Zona 3: Planta primera.

Zona 4: Planta segona.

Zona 5: Edifici secundari.

Es disposa de dos nivell d’alarma:

El nivell 1 posa en funcionament un so d’avís a la centraleta.

El nivell 2 posa en funcionament les sirenes.

L’avís per a evacuar els edificis es farà mitjançant les sirenes interiors,

amb un so diferent del timbre que indica les entrades i sortides de classe. Per

tal d’evitar que qualsevol trencament de polsadors (accidental o voluntari)

active les sirenes i s’evacuen els edificis innecessàriament, la centraleta

d’incendis està programada de forma que actua sempre en el nivell 1 d’alarma,

emeten un so. El personal que treballa al costat de la centraleta comprovarà la

senyal d’alarma segons s’indica en la seqüència d’actuacions per a aquest cas:

visitar la zona on s’ha activat el polsador i comprovar l’emergència.

La distribució dels polsadors és la següent:

Ubicació dels polsadors Planta NombreInstal·lacions

esportives

Gimnàs Pati 2Magatzem gimnàs Pati 1

Edifici Principal Cafeteria Baixa 1Cuina Baixa 1

Passadís despatxos Baixa 1Versió: 1.0 50



Passadís principal Baixa 2Passadís Aulari Primera 3Passadís Aulari Segona 3

Edifici secundari Passadís Aulari Baixa 2Passadís Aulari Primera 2

La localització dels polsadors es pot consultar en els plànols annexos.

4.1.1.2. Instal·lació d’extinció d’incendis.

A. Abastiment d’aigua a BIEs

La instal·lació de protecció contra incendis s’inicia en una sala d’uns

11,64 m2 on es troba una cisterna soterrada de 3000 L de capacitat i un grup

de pressió per garantir el seu funcionament. Assegura una pressió en punt de 5

kg/cm2. Aquest grup contra incendis està situat al costat dels vestuaris amb

l’entrada per la pista poliesportiva. Per la part de darrere es troben els

contadors de llum i aigua que donen al carrer Garbí i dóna servei a les

instal·lacions de BIEs dels edificis.

El grup de pressió està compost per una bomba i disposa d’un grup

electrogen per a la seua alimentació elèctrica en cas de caiguda del

subministrament ordinari.

B. Extintors

En tot el centre s’han instal·lat extintors manejables, no difícils de

disparar i apropiats perquè una persona de força mitjana els puga usar. S’han

col·locat especialment a les vies d’evacuació horitzontal, de tipus 6 kg - 21A – Versió: 1.0 51



113B , disposats cada 15 m de recorregut des de tots els punts d’evacuació,

segons es reflecteix en els plànols de planta.

Localització i distribució dels extintors:

Ubicació dels extintors Planta NombreInstal·lacions esportives Gimnàs Pati 2

Edifici Principal Cafeteria Baixa 2Despatxos Baixa 1

Passadís principal Baixa 3Passadís Aulari Primera 6Passadís Aulari Segona 5

Laboratori de FQ Segona 1Edifici secundari Passadís Aulari Baixa 2

Passadís Aulari Primera 2

C. Boques d’incendi equipades (BIEs)

Es disposa d’una instal·lació de Boques d'Incendi Equipades. Les BIEs

s’alimenten d’una cisterna pròpia i usen un grup de pressió. S’usen BIEs, de

tipus 25 mm de diàmetre amb una longitud de llança de 20 m homologades per

MI.

Localització i distribució de les BIEs (també indicat en els plànols):

Ubicació BIEs Planta NombreInstal·lacions esportives Gimnàs Pati 2

Vestuaris Pati 1Edifici Principal Cafeteria Baixa 1

Despatxos Baixa 1Passadís principal Baixa 2

Passadís Aulari Primera 3Passadís Aulari Segona 2

Edifici secundari Passadís Aulari Baixa 1Passadís Aulari Primera 1

Versió: 1.0 52



4.1.1.3. Enllumenat d’emergència i senyalització.

Té per objecte assegurar, fins i tot, faltant l’enllumenat general, la

il·luminació als locals i accessos fins a les eixides, per a una eventual

evacuació del personal. Ha de subministrar la il·luminació necessària per a

facilitar la visibilitat als usuaris per a que puguin abandonar el centre, evitar les

situacions de pànic, permetre visualitzar i identificar els senyals de recorreguts i

sortides i la situació dels equips i mitjans de protecció existents. En el centre hi

ha instal·lats dotze circuits d’enllumenat d’emergència. En el gimnàs

l’enllumenat d’emergència és de fars halogenats orientables autònoms.

La instal·lació d’enllumenat d’emergència fixa està proveïda d’una font

pròpia d’energia que entra automàticament en funcionament en produir-se una

avaria en l’enllumenat general o una caiguda d’alimentació per sota del 70% del

seu valor. S’utilitza el subministrament ordinari per carregar els acumuladors.

Posseeixen una autonomia mínima d’una hora de funcionament

Els nivells de luminància són 0,20 lux a nivell del terra en recorreguts

d’evacuació i 5 lux en sales de màquines, consergeria i zones de quadres

elèctrics. En passadissos, despatxos i estances menors de 15 m2, utilitzen

llumeneres de 6 W de potència i rendiment lumínic 10 lm/w que proporcionen

un total de 60 lúmens i cobreixen una superfície de 12m2.

Versió: 1.0 53



En aules i espais majors de 50 m2 són de 8 W i rendiment lumínic de

37,5 lm/w, que aporten un total de 300 lúmens i cobreixen fins a 60 m2.

La ubicació de l’enllumenat d’emergència s’ha efectuat aplicant els

següents criteris:

- Al damunt de les portes de sortida, normals i d’emergència.

- En escales.

- Propers als polsadors d’alarma i als equips d’extinció.

- Proper al quadre general d'enllumenat ordinari.

4.1.1.4. Sistema d’alarma i evacuació.

L’ordre d’evacuació només serà presa pel cap d’emergències i tal

mesura es realitzarà per mitjà de les sirenes audibles, accionades des dels

polsadors d’emergència, o mitjançant avís directe a les diferents dependències,

tenint especial atenció de no provocar una situació de pànic entre els alumnes,

segons s’indica en les seqüències d’actuació per a cada cas. Si la situació

d’emergència ho requereix, el personal responsable de laboratoris o altres

dependències podrà donar l’ordre d’evacuació de la zona sinistrada, i ho

comunicarà immediatament al cap d’emergències.

En els plans de planta s’assenyalen les vies d’evacuació normals dels

edificis, sense considerar en cap cas que existisca bloqueig en alguna porta

d’eixida. En el supòsit de bloqueig de qualsevol via d’evacuació, per part de

l’equip d’alarma i evacuació, seguint les instruccions del cap d’emergències es Versió: 1.0 54



prendran les decisions adequades per a reconduir l’evacuació per les eixides

que es troben operatives cap al punt de concentració establert. En el nostre

centre considerem que el lloc és adient per situar aquest punt és en la pista

poliesportiva situada en el pati. Aquest punt de concentració reuneix les

següents condicions:

- Es troba situat a l’aire lliure, dins d’un recinte amb tanca.

- Es segur per a l’alumnat i el personal del centre.

Eixides d’emergència

A banda dels accessos en la planta baixa de l’edifici principal, hi ha una

eixida d’emergència per la cafeteria, d’amplada 1,45 m

En la primera i segona planta de l’edifici principal existeix una porta

d’emergència d’amplària 1,6 metres que dóna accés a una escala

d’emergència exterior. Aquesta escala té una amplària de 1,53 metres. La porta

d’emergència del gimnàs és oposada a la porta principal i té una amplària de

dos metres.

Totes les eixides d’emergència tenen obertura en sentit de l’evacuació.

Sectorització

Existeixen quatre sectors diferenciats per tractar-se de edificacions

separades:

SECTOR DENOMINACIÓZona 1 Edifici PrincipalZona 2 Edifici secundari

Versió: 1.0 55



Zona 3 Instal·lacions esportivesZona 4 Vivenda conserge

Evacuació.

Dimensions dels punts d’evacuació:

- Passadissos: amplada de 1,34 m en el punt més estret. No hi ha

escalons.

- Portes d’aula: amplada 0,80m + 0,40m (el batent de 0,40 m no es té en

compte a efectes d’evacuació)

- Portes de sortida dels edificis: dos batents de 0,80 m

- Escales: E1 i E2: amplada de 1,30 m (evacuació máxima per escala de

208 persones)

E3: amplada de 1,75 m (evacuació máxima de 280 persones)

Vies d'evacuació depenent de les aules

Les vies d’evacuació i eixides han de reunir els requisits següents:

- Han de trobar-se lliures d’obstacles.

- Els ascensors no són vies d’evacuació.

- No poden travessar locals de risc especial, com la cuina.

- Les eixides d’evacuació, a més d’estar lliures d’obstacles, no estaran

tancades amb clau o cadenats.

Versió: 1.0 56



- No es consideren com a eixides finestres, portes a terrasses, patis

interiors, etc.

El punt de concentració de les persones evacuades, és el lloc on es passarà

llista de la presència dels alumnes i professorat. Dit punt es situarà en el centre

del pati de l’institut.

En el cas que les persones evacuades hagen d’eixir del recinte escolar i

ocupar zones alienes al centre docent, s’han de prendre les precaucions

oportunes en quant al trànsit, per la qual cosa, si fóra necessari ha d’advertir-se

a les autoritats competents.

Quan l’emergència siga per avís de bomba, també s’ha de buscar un punt de

concentració alternatiu ja que establir el punt de concentració en el pati del

centre no és viable. En aquestos casos el punt de concentració es situarà en el

c/ Pigmalión creuament amb c/ Tramuntana.

Recorreguts d’evacuació

Planta baixa:

- Aules i despatxos compresos entre 101 i 109 tenen sortida al pati on es

troba el punt de concentració per S103 i S104.

- Aula 201 té sortida al pati per S201.

- Aula 202 té sortida al pati per S202.

Planta 1ª: Versió: 1.0 57



- Aules compreses entre 110 i 115 tenen sortida al pati per S111, escala

E1 i S103 i S104.

- Aules 116, 117 i 118 tenen sortida al pati per S113 i escala E2.

- Aules 211, 212 i 213 tenen sortida al pati per S212 i escala E1.

Planta 2ª:

- Aules compreses entre 120 i 125 tenen sortida al pati interior per S121,

escala E1 i S103 i S104.

- Aules compreses entre 126 i 129 tenen sortida al pati per S122 i escala

E2.

4.1.1.5. Inventari per plantes.

PLANTA BAIXA

Mitjans d’evacuació

Nombre d’eixides a l’exterior: 2 en cada edifici. Oposades, obertura en el sentit d’evacuacióSuma d’amples (m): 8

Nombre d’eixides d’emergència cafeteria: 1Suma d’amples (m): 2.10

Nombre d’eixides d’emergència gimnàs:1Suma d’amples (m): 2

Altres mitjans en la planta

Alarma: 2 sirenesVersió: 1.0 58



10 polsadors

Extinció: 11 extintors8 boques d’incendi

Enllumenat d’emergència en les portes i proper als equips d’extinció.

PLANTA PRIMERA


Nombre d’eixides a l’exterior: 1 en l’edifici secundariSuma d’amples (m): 1.60

Nombre d’escales: 2 ( 1 en edifici secundari, 1 edifici principal)Suma d’amples (m):2.93

Nombre d’eixides d’emergència en l’edifici principal : 1 Suma d’amples (m): 1.20

Nombre d’escales d’emergència: 1 en l’edifici principalSuma d’amples (m): 1.53


Alarma: 2 sirenes5 polsadors


Il·luminació d’emergència en les portes i proper als equips d’extinció.

PLANTA SEGONA


Nombre d’escales: 1en edifici principal Suma d’amples (m): 1.56

Nombre d’eixides d’emergència en l’edifici principal : 1 Versió: 1.0 59



Suma d’amples (m): 1.20

Nombre d’escales d’emergència: 1 en l’edifici principalSuma d’amples (m): 1.53


Alarma: 2 sirenes3 polsadors


Il·luminació d’emergència en les portes i proper als equips d’extinció.

4.1.2. Mitjans humans del centre.

Les persones que ocupen el centre són, en general, coneixedors dels

locals i habitualment són capaços de localitzar els sectors d’incendi, les eixides

i els mitjans d’extinció. Com a centre docent, està subjecte a un horari

determinat, romanent normalment ocupat pels alumnes durant l’horari escolar,

excepte el dimarts de 14:10h a 15:00h que està destinat a reunió de l’equip

docent.

Caldrà destacar que els alumnes estaran a les aules, tallers o laboratoris

alternativament, i a les hores d’esbarjo, al pati o a la cafeteria. Els professors

per la seua part, estaran a les aules o a la sala de professors, per la qual cosa

l’ocupació real serà menor a la calculada en tots els casos.

Amb la finalitat d’utilitzar òptimament els mitjans tècnics que es

descriuen a continuació i reduir al màxim les possibles conseqüències

Versió: 1.0 60



humanes i econòmiques que pugen ocasionar les situacions d’emergència,

s’organitza el personal del centre en equips d’actuació. A més d’aquests

equips, tot el personal del centre tindrà l’obligació d’informar en la consergeria

de qualsevol situació anòmala o d’emergència que es detecte.

La distribució és la següent:

Cap d’Emergències i intervenció(C.E.).

És el responsable de les accions a emprendre en cada situació d’emergència.

Valora i pren decisions. La resta de equips actuaran davall les seues ordres.

Equip Nom Àmbit Planta C.E. Director Equip directiu BaixaSuplent Cap d’estudis Equip directiu BaixaSuplent Secretari Equip directiu Baixa

El C.E. té les següents funcions:

- Programa de manteniment de les instal·lacions.

- Investigació de les emergències.

- Implantació del Pla.

- Recepció d’alarmes,

- Declaració del tipus d’emergència.

- Coordinar els equips que intervenen en la resolució de l’emergència.

- Revisió i actualització del pla d’autoprotecció.

- Supervisió dels simulacres.

- Dirigir les pràctiques d’extinció i les de primers auxilis que es realitzen.

- Recepció dels informes de les incidències.

- Recepció i informació de les Ajudes Exteriors.Versió: 1.0 61



Centre de Control (C.C.).

És el lloc físic des d’on es controla l’emergència.

Equip Nom Àmbit Planta C.C. Conserge Personal no docent BaixaC.C. Administrativa Personal no docent Baixa

Des del C.C. es fan les següents operacions:

- Direcció i control de l’emergència.

- Control de les intervencions i els simulacres que es porten a terme.

- Recepció de les incidències dels Coordinadors de Planta.

- Sol·licitud de l’Ajuda Exterior, si cal.

- Es facilita la informació a l’Ajuda Exterior.

Equip d’Alarma i Evacuació (E.A.E.)

És el conjunt de persones encarregat de donar l’alarma de la seua zona o

sector i procedir a l’evacuació si es requereix.

Equip Nom Àmbit Planta E.A.E. Aula 102 Professor BaixaE.A.E. Aula 202 Professor BaixaE.A.E. Aula 112 Professor PrimeraE.A.E. Aula 212 Professor PrimeraE.A.E. Aula 121 Professor Segona

Les funcions del E.A.E. són:

- Activar l’alarma en la seua zona o sector.

Versió: 1.0 62



- Dirigir i coordinar l’evacuació de la zona assignada.

- Comprovar que la seua zona ha estat evacuada totalment.

- Control de les persones evacuades en la seua zona.

- Tenir cura dels evacuats en el punt de concentració.

- Informar al Cap d’Intervenció sobre les incidències de l’evacuació de la

seua zona.

- Controlar els temps d’evacuació als simulacres.

Equip de Primera Intervenció (E.P.I)És el que actua en un primer moment contra l’emergència, intentant resoldre-la.

Equip Nom Àmbit Planta E.P.I Professor de guàrdia Personal docent ItinerantE.P.I. Professor de guàrdia Personal docent Itinerant

Les funcions són:

- Actuar contra el sinistre, intentant sufocar-lo.

- Col·laborar amb les Ajudes Externes en tot el que aquestes els hi

sol·liciten.

Equip de Primers Auxilis (E.P.A). És el conjunt de persones encarregat de donar una atenció sanitària primària, si cal, fins l’arribada del personal sanitari especialitzat.

Equip Nom Àmbit Planta E.P.A. Conserge Personal no

docent Baixa

E.P.A.. Administrativa Personal no docent

Baixa

E.P.A. Psicòleg Personal docent Baixa

Versió: 1.0 63



Les funcions encomanades a l’E.P.A. són:

- Prestar els primers auxilis als accidentats fins a l’arribada del personal

sanitari especialitzat.

- Ajudar en l’evacuació dels ferits, sota la direcció dels Serveis Sanitaris.

Personal de suport (PA)

Encarregats de realitzar les accions concretes que li ordena el Cap d’emergències

Equip Nom Àmbit Planta PA Aula PT Professor Baixa PA Professor amb hora AC Professor BaixaPA Professor amb hora AC Professor Baixa

4.2 Mesures i mitjans, humans i materials, disponibles en aplicació de

disposicions específiques en matèria de seguretat

No es dona cap risc que justifiqui cap disposició de seguretat específica,

i per tant, aquest apartat no és d’aplicació al present Pla d’Autoprotecció.

5. PROGRAMA DE MANTENIMENT D’INSTAL·LACIONS

5.1 Descripció del manteniment preventiu de les instal·lacions

de risc, per garantir el control de les mateixes.

Versió: 1.0 64



El manteniment de les instal·lacions pròpies es realitzarà conforme a la

normativa general i sectorial vigent en cada cas. Es deixarà constància

documental de les revisions que es porten a terme. A tal efecte, s’adjunta al

final del capítol un model de full de registre. Les instal·lacions previstes a

l’edifici que són objecte de manteniment preceptiu són:

- Instal·lació elèctrica.

- Sistema de calefacció i instal·lació de gas.

- Aparell elevador.

5.1.1. Instal·lació elèctrica de baixa tensió i grup electrògen.

La instal·lació haurà de ser revisada anualment per instal·ladors

autoritzats, els quals estendran un butlletí del reconeixement de la indicada

revisió, assenyalant al mateix la conformitat de les instal·lacions i les seves

instruccions complementàries o les modificacions que hagueren de realitzar-se

quan, al seu parer, no ofereixen les degudes garanties de seguretat. Els

butlletins de reconeixement, estesos com a resultat de la revisió realitzada,

hauran de ser entregats al responsable del local, havent de remetre

l’instal·lador autoritzat còpia del mateix a l’òrgan corresponent de

l’Administració quan el resultat de la revisió no fos favorable.

El centre compta amb un servei de manteniment Tècnic-legal de la

instal·lació de baixa tensió, la gestió del qual correspon a la Conselleria

d’Educació. L’empresa encarregada del manteniment és: ELDUVAL S.A,

telèfons: (oficina: 961 211 095, avaries 24 hores: 940 111 313)

Versió: 1.0 65



A més a més, el personal encarregat del centre realitzarà un

manteniment visual mensual del grup electrògen.

5.1.2. Sistema de calefacció

El centre compta amb un servei de manteniment Tècnic-legal del sistema de

calefacció la gestió del qual correspon a la Conselleria d'Educació. L'empresa

encarregada del manteniment és:

Rochina Mantenimiento, S.A.

C/ Dels Velluters, 4. POL. Ind. Vara de Quart . València

Tel. 963 132 058 Fax. 963 701 256

Mensualment dita l'empresa realitza les següents operacions i mesures en les

calderes:

- Temperatura dels gasos de combustió.

- Contingut de O2 en fums.

- Contingut de CO2 en fums.

- Contingut de CO en fums de combustibles gasosos.

- Pèrdues en la xemeneia

- Rendiment

- Excés d’aire

- Tir

- Temperatura en sala de caldera

I al mateix temps efectua la revisió dels següents elements:

Element OperacióVersió: 1.0 66



Caldera Comprovar pressió aigua circuitComprovar refractaris i juntes portesInspecció d’aïllamentVerificació espiera

Cremador Verificar posta en marxaVerificar absència de fums en combustióVerificar acoblament amb calderaVerificar ventilador aire comburentVerificar i regular pressió combustibleVerificar aïllament xemeneiaVerificar fotocèl·lula

Vas d’expansió Verificar pressió aire interiorRevisar corrosió Revisar inexistència de fugues

Acumulador d’ACS Comprovar temperatura dels acumuladorsRevisar corrosió Inspecció visual de fugues per premses i juntes

Quadre elèctric Comprovar tensió en barresComprovar regulació de proteccionsComprovar funcionament automatismes de proteccióRevisió general del cablejat interior

Bombes Comprovar estat connexionat elèctricComprovar no exist. Escalfaments anormalsVerificar inexistència vibracionsVerificar inexistència sorolls estranys

5.1.3. Aparell elevador.

L’ascensor serà revisat per l’empresa instal·ladora ORONA una vegada

al mes.

Dades de l'empresa:

Grup ORONA, Pg San Lorenzo. Cl. Higueras, nave 17

12006 Castelló

Tel: 964 202 610

Fax: 964 202 611Versió: 1.0 67



E-mail: [email protected]

Es realitzarà una revisió cada dos anys per una empresa autoritzada externa:

Dades de l'empresa:

MARSAN INGENIEROS S.L.

Ronda Guglielmo Marconi, 15 - Parque Tecnológico

46980 Paterna (Valencia)

Tel: 902 196 853

E-mail: [email protected]

5.2 Descripció del manteniment preventiu de les instal·lacions

de protecció, per garantir l’operativitat de les mateixes.

El manteniment de les instal·lacions de protecció es realitzarà d’acord amb

allò previst al Reglament d’Instal·lacions de Protecció contra incendis (RIPCI),

aprovat per RD1942/1993. L’enllumenat d’emergència i de senyalització s’han

de considerar igualment com instal·lacions de protecció i encara que no estigui

previst al RIPCI, s’hauran de revisar amb una freqüència raonable (cada sis

mesos).

A l’enllumenat d’emergència es realitzarà un prova de funcionament. La

senyalització es comprovarà que està visible i que si han hagut canvis en la

instal·lació que cal senyalitzar, s’hi hagi efectuat.

Les instal·lacions de protecció es revisen de la següent forma:

Versió: 1.0 68



Versió: 1.0 69



PROGRAMA DE MANTENIMENT DELS MITJANS CONTRA INCENDIS

TAULA I. Operacions a realitzar pel personal d’una empresa

mantenidora autoritzada o titulat de la instal·lació.

EQUIP O SISTEMA

CADA 3 MESOS

Sistemes d’alarmad’incendi

- Comprovació de funcionament de les instal·lacions (amb la font de subministrament).- Substitució de pilots, fusibles, etc., defectuosos.- Manteniment d’acumuladors (neteja de bornes, reposició d’aigua destil·lada, etc.).

Extintors d’incendi

- Comprovació de l’accessibilitat, senyalització, bon estat aparent de conservació.- Inspecció ocular de seguros, precintes, inscripcions, etc.- Comprovació del peso i pressió en cada cas.- Inspecció ocular de l’estat extern de las parts mecàniques (filtre, vàlvula, màneqa, etc.).

Hidrants - Comprovar l’accessibilitat a seu entorn i la senyalització en els hidrants soterrats.- Inspecció visual comprovant la estanquitat del conjunt.- Treure les tapes de las sortides, greixatge de les rosques i comprovar l’estat de les juntes dels ràcors.

Proveïment d’aigua

- Verificació per inspecció de tots els elements, dipòsits, vàlvules, comandaments, alarmes, motobombes, accessoris, senyals, etc.- Comprovació de funcionament automàtic i manual de la instal·lació d’acord amb les instruccions del fabricant o instal·lador.- Manteniment de acumuladors, neteja de bornes (reposició d’aigua destil·lada, etc.).- Verificació de nivells (combustible, agua, oli, etc.).- Verificació d’accessibilitat a elements, neteja general, ventilació de sales de bombes, etc.

CADA 6 MESESHidrants - Greixatge de la torca d’accionament o reomplir el dipòsit d’oli del mateix.

- Obrir i tancar l’hidrant, comprovant el funcionament correcte de la vàlvula principal i del sistema de drenatge.


- Accionament i engreixat de vàlvules.- Verificació i ajust de premsa estopes.- Verificació de velocitat de motors amb diferents càrregues.- Comprovació d’alimentació elèctrica, línies i proteccions.

Versió: 1.0 70



TAULA II. Operacions a realitzar pel personal especialitzat del fabricant o

instal·lador de l’equip o sistema o pel personal de l’empresa mantenidora

autoritzada.

EQUIP O INSTAL·LACIÓ

CADA ANY

Sistemes alarma de incendis

- Verificació integral de la instal·lació.- Neteja de l’equipo de centrals i accessoris.- Verificació d’unions roscades o soldades.- Neteja y reglatge de relés.- Regulació de tensions i intensitats.- Verificació dels equips de transmissió d’alarma.- Prova final de la instal·lació amb cada font de subministrament.

Extintors d'incendi - Comprovació del pes i pressió en cada cas.- En el cas d’extintors de pols con ampolla de gas d’impulsió se comprovarà el bon estat de l’agent extintor i el peso i aspecte extern de l’ampolla.- Inspecció ocular de l’estat de la mànega, boquilla o llança, vàlvules i parts mecàniques.

Boques d’incendiequipades (BIE)

- Desmuntatge de la mànega i assaig d’aquesta en lloc adequat.- Comprovació del correcte funcionament de la boquilla en les seues distintes posiciones i del sistema de tancament.- Comprovació de l’estanquitat dels ràcors i mànega i estat de les juntes.- Comprovació de la indicació del manòmetre con altre de referència (patró) acoblat al ràcor de connexió de la mànega.


- Programa de manteniment anual de motores i bombes d’acord amb les instruccions del fabricant.- Neteja de filtres y elements de retenció de brutícia en alimentació d’aigua.- Prova de l’estat de càrrega de bateries i electròlit d’acord amb les instruccions del fabricant.- Prova, en les condicions de la seua recepció, amb realització de corbes del proveïment amb cada font d’aigua i d’energia.

CADA 5 ANYSExtintors d'incendi - A partir de la data de timbrat de l’extintor (i per tres vegades) es retimbrarà

aquest.- Es rebutjaran aquells extintors que, a judici de la empresa mantenidora presenten defectes que posin en dubte el correcte funcionament i la seguretat de l’extintor o bé aquells per als que no existeixin peces originals que garanteixin el manteniment de les condiciones de fabricació.

Boques d’incendiequipades (BIE)

- La mànega ha de ser sotmesa a una pressió de prova de 15 kg/cm2.

Versió: 1.0 71



Per tal de mantenir les característiques funcionals de les instal·lacions i la seua

seguretat i aconseguir la màxima eficiència dels equips, és necessari realitzar

tasques de manteniment preventiu i correctiu.

El centre té contractat el següents serveis de manteniment de diferents

instal·lacions de protecció:

Manteniment dels extintors

Manteniment del sistema d’alarma d’incendis

Manteniment de l’aigua a pressió de les BIEs

INSTALACIÓ PERÍODE DE REVISIÓ

EMPRESA PROPERA REVISIÓ

Sistema de protecció contra incendis

12 de febrer de 2009

JUAN REDÓ SEGURIDAD S.L.

Anual

Sistema d'alarma contra incendis

12 de febrer de 2009

JUAN REDÓ SEGURIDAD S.L.

Anual

Caldera de calefacció i agua caliente sanitària

17 de desembre de 2008

FRANCISCO JOSÉ BELLÉS AÑO S.L.Manteniments Ports i Baix Maestrat

Anual

Calefacció 4 de març de 2009

ROCHINA Mantenimiento S.A.

Mensual

Instal·lació de baixa tensió

octubre de 2008

ELDUVAL S.A. Anual

Ascensor Maig de 2009 ORONA MensualAscensor 11 de

novembre de 2008

MARSAN Bianual

Versió: 1.0 72



5.3 Realització d’inspeccions de seguretat d’acord amb la normativa

vigent

Als apartats anteriors ja s’han indicat les revisions i inspeccions

periòdiques preceptives de cadascuna de les instal·lacions. Per finalitzar aquest

capítol, s’adjunta model de full de registre del manteniment de les instal·lacions,

com a sistema de deixar constància documental de les revisions i inspeccions

que es porten a terme.

S’elaborarà un quadern amb els fulls numerats amb aquest full de registre per

tal de facilitar el seguiment de les instal·lacions en general.

Tot i que es situarà en cada instal·lació un full on es farà constància escrita de

la data de realització de l’última revisió i data aproximada de la revisió següent.

Versió: 1.0 73



FULL DE REGISTRE DEL MANTENIMENT PREVENTIU DE LES INSTAL·LACIONS

CENTRE: IES ALFRED AYZA ROCA

MANTENIMENT: ANY 20___INSTAL·LACIONS Manteniment periòdic per

empresa autoritzada

Inspecció periòdica per

EIC (només si procedeix)Dates de revisió:Instal·lació elèctrica

Dipòsit de combustible

Instal·lació calefacció i ACS

Ascensor

Alarma incendis

BIE

Extintors

Enllumenat emergència

Alarma intrusió

Altres

6. PLA D’ACTUACIÓ DAVANT EMERGÈNCIES

El pla d’actuació en emergències és un document, inclòs en el pla

d’autoprotecció, en el que es preveu l’organització de la resposta davant

situacions d’emergència, les mesures de protecció i intervenció a adoptar, i els

procediments i seqüències d’actuació per a donar resposta a les possibles

emergències.

Per tant, l’objecte d’aquest pla d’actuació és definir les accions a desenvolupar

per a controlar des del inici, les possibles situacions d’emergència que es

puguen produir en el centre, garantint l’alarma, l’evacuació i l’auxili.

Versió: 1.0 74



6.1. Identificació i classificació de les emergències.

El que s’articula en la Norma Bàsica d’Autoprotecció (NBA) proposa fer

una classificació de les possibles emergències en funció dels tipus de risc, de

la gravetat de la situació, o de l’ocupació i mitjans assignats a l’emergència.

Aquesta classificació que proposa la NBA és un procés complex. Per

aquest motiu proposem una classificació amb uns pocs tipus d’emergència i

definim quan es produeix un o altre en cada tipus de risc detectat.

D’acord amb els criteris que s’utilitzen als plans de Protecció Civil

d’àmbit superior, s’estableixen els següents tipus d’emergència:

• Pre-emergència o conat.

• Emergència parcial.

• Emergència general.

En funció del tipus de risc.

Aplicant els criteris anteriors al risc d’incendi:

• Pre-emergència és qualsevol conat d’incendi.

• Emergència parcial es produeix quan no es pot dominar el conat,

però l’incendi no afecta a tot l’establiment, és a dir, només afecta a un

sector o zona.

Versió: 1.0 75



• Emergència general s’inicia quan l’incendi ha superat el sector o

zona on es va produir el conat inicial, i es propaga a altres parts de

l’establiment.

En funció de la gravetat de la situació.

La gravetat de la situació no farà una diferenciació en el tipus

d’emergència, sinó que simplement intervindrà en l’evolució de la mateixa, fent

que es passi amb més o menys rapidesa al següent tipus d’emergència.

En funció de l’ocupació i mitjans humans.

L’ocupació de l’establiment no ha de modificar el tipus d’emergència, i en

canvi sí que determinarà el moment en què s’ha de procedir a l’evacuació, o al

confinament, segons el cas.

Els mitjans humans que es poden destinar a la resolució de l’emergència

tampoc modificaran el tipus de l’emergència, però sí que poden canviar

l’estratègia escollida per afrontar-la.

Situacions d’emergència.

Versió: 1.0 76



Els factors de risc més importants que defineixen una situació

d’emergència i que poden necessitar diferents accions per al seu control són

bàsicament:

Incendi o alarma d’incendis

Accident d’un alumne o professor

Persones tancades en ascensor

Amenaça de bomba

Inundació

Fuita de gas

Emergència exterior

Qualsevol altra situació d’emergència no contemplada s’intentarà

controlar per assimilació d’alguna de les seqüències d’actuacions que es

defineixen per a aquests casos.

En funció del tipus de risc i de la gravetat de l’emergència, s’especificarà

a continuació els diferents procediments d’actuació. Aquests variaran també, en

funció de l’ocupació i dels mitjans humans dels que se disposa. No oblidem que

es tracta d’un centre de secundària amb horari intensiu al matí i amb diferents

períodes de vacances al llarg de l’any.

6.2. Procediments d’actuació davant emergències.

Versió: 1.0 77



En aquest apartat es determinen les actuacions de cada persona o grup,

dels integrants de l’Equip d’Emergències.

6.2.1. Detecció i Alerta.

A l’annex III de la NBA es defineix l’ALERTA com: “Situació declarada

amb el propòsit d’adoptar precaucions específiques degut a la probable i

propera ocurrència d’un succés o accident”.

L’alerta es materialitza quan es dóna avís a l’Equip d’Emergències amb

l’objectiu de mobilitzar-la.

Prèviament a l’alerta, ha d’haver una detecció de la situació que motiva

l’emergència, que podrà ser a través d’un dels següents sistemes:

• Sistemes predictius de l’Administració, en el cas de fenòmens naturals:

Pluja, neu, terratrèmols, etc.

• Detecció automàtica, en el cas d’incendis, fuites de tòxics, etc.

• Detecció humana, en la resta de casos.

Una vegada s’haja detectat la situació d’emergència, l’alerta es pot

transmetre, segons decidisca el Cap d’Emergència, a través d’un dels sistemes

de què disposa l’edifici: Sirena o megafonia.

Tota persona del centre que detecte un accident, una situació de perill o

rep un missatge d’emergència, ha d’avisar immediatament el personal del

centre de control. Aquest personal comprovarà la situació i actuarà segons la

seqüència corresponent. Serà el cap d’emergència qui valorarà la gravetat de Versió: 1.0 78



la mateixa, ordenarà la mobilització dels equips que estime convenients, i si

escau, el trasllat de l’avís de l’emergència al Centre Provincial de Coordinació

d’Emergències de la Generalitat Valenciana en Castelló (telèfon 112).

En cas de donar-se altres situacions imprevistes i, per tant, no

contemplades, el personal de consergeria ha d’avisar el cap d’intervenció i

emergència.

6.2.2. Mecanismes d’Alarma.

L’ALARMA és la comunicació de l’emergència a tots els usuaris de

l’establiment i, per tant, significa l’ordre d’evacuar la zona o sector afectat.

A l’annex III de la NBA es defineix com: “Avís o senyal per la qual

s’informa a les persones per a què obeeixen instruccions específiques davant

una situació d’emergència”.

L’alarma es transmetrà, segons la situació, a través de mitjans tècnics

(polsadors o megafonia) o bé pel personal de l’Equip d’Alarma i Evacuació.

6.2.2.1. Identificació de la persona que donarà els avisos.

Per tal de comunicar l’emergència, poden donar-se dos tipus d’avisos:

- Avís als professors, alumnes, personal no docent o usuaris del Centre.

- Avís a les Ajudes Exteriors.

L’avís es realitzarà per mitjans tècnics, sirena o megafonia, des del

Centre de Control (C.C.) i exclusivament per indicació del Cap d’Emergència

(C.E), titular o suplent.

Versió: 1.0 79



En cas d’impossibilitat d’utilitzar mitjans tècnics, l’avís a treballadors i/o

usuaris el farà l’Equip d’Alarma i Evacuació (E.A.E.), quan l’ordeni el C.E.

L’Avís a les Ajudes Exteriors es farà via telefònica des del C.C.,

igualment quan ho ordene el C.E..

6.2.2.2. Identificació del Centre de Coordinació d’Atenció

d’Emergències de Protecció Civil.

El Centre de Coordinació d’Emergències de l’institut està ubicat, sota

criteri de proximitat a l’accés principal de l’edifici, a consergeria, a la planta

baixa, i lògicament disposa de línia telefònica directa a l’exterior.

Les pautes d’actuació de la persona encarregada del C.C., en funció de

que es tracte d’una situació d’emergència o no, són:

En situació de NORMALITAT:

• Mantenir actualitzat el directori de telèfons d’emergència.

• Mantenir sempre en lloc visible l’esmentat directori.

En situació d’EMERGÈNCIA:

• Efectuar les trucades d’emergència, d’acord amb l’ordre pre-

establert.

• Donar els avisos d’emergència pel procediment previst.

• Atendre les instruccions del Cap d’Emergències.

Versió: 1.0 80



6.2.3. Mecanismes de resposta davant d’una emergència.

El personal adscrit a l’Equip de Emergències haurà de complir les

tasques assignades a l’equip al qual estiga integrat, en funció del tipus

d’emergència produïda.

Els usuaris del centre, i els treballadors que no pertanyen a l’Equip de

Emergències, han de seguir estrictament les instruccions transmeses per

l’Equip d’Alarma i Evacuació.

6.2.4. Evacuació i/o Confinament.

En determinades situacions, i com novetat significativa de la NBA en

relació al Manual d’Autoprotecció de l’Ordre de 29 de novembre de 1984 de

Protecció Civil, és possible que l’evacuació dels ocupants no siga procedent, i

que siga més efectiu confinar les persones en un espai segur, a l’espera d’una

evacuació posterior.

La decisió d’evacuar o confinar correspon al Cap d’Emergències, que

l’haurà de prendre responent a determinades circumstàncies com poden ser el

bloqueig de sortides o vies d’evacuació, de la presència de fum als recorreguts,

o d’altres que es puguen presentar.

Si la decisió és la d’evacuar, per tal que aquesta siga efectiva, cal

considerar i preveure determinades circumstàncies:

• L’evacuació de persones amb discapacitats físiques o sensorials. Versió: 1.0 81



• La possibilitat de persones atrapades, i la forma de rescatar-les.

• El transport de ferits, especialment des de les plantes pis.

Les persones amb dificultats o minusvalideses seran objecte d’especial atenció,

principalment les persones:

Que es mouen en cadira de rodes

Que es mouen amb l’ajuda de crosses

Que pateixen epilèpsia o histèria

Les disminuïdes per sordesa o ceguesa

La situació d’emergència pot presentar-se en qualsevol moment, per tant,

segons on es troben aquestes persones poden donar-se els següents casos:

- Si són a classe, el professorat corresponent és el responsable de

l’evacuació d’aquestes persones. Atès que és d’esperar que no hi

hagi gran nombre en una mateixa classe, el professor vetllarà perquè

siguen evacuades per les escales pel mateixos companys de classe.

- Si són als corredors, zona d’administració, cafeteria, les persones de

l’equip d’alarma i evacuació són els responsables de l’evacuació,

sol·licitant la col·laboració de personal voluntari.

En cas d’evacuació total, el cap d’intervenció i emergència ha de donar

l’ordre a l’equip de primera intervenció. Segons la situació, podrà donar Versió: 1.0 82



indicacions per a limitar alguna via d’evacuació i impedir la circulació per eixa

zona.

El personal corresponent ha de fer sonar les sirenes i començar

l’evacuació (si és per incendi, començar preferentment per la planta sinistrada,

després les superiors i finalment les inferiors). El personal de l’equip d’alarma i

evacuació ha de fer una ràpida inspecció de la zona per comprovar que no hi

queda ningú, especialment en els lavabos.

En els plànols es marca la zona de reunió que s’utilitzarà amb normalitat

en cas d’evacuació (pista poliesportiva situada en el pati). Si les circumstàncies

obligaren a fer un recorregut diferent, les persones responsables de l’equip

d’alarma i evacuació, indicaran la variació, ordenada pel cap d’intervenció i

emergència.

6.2.5. Instruccions d’evacuació.

S’aconsellen les següents instruccions durant una evacuació:

1) Mantenir la calma.

2) Començar l’evacuació a partir del senyal d’emergència, ni abans ni

després.

3) Atendre estrictament les instruccions de l’E.A.E. i dels Coordinadors

de Planta.

4) Evacuar la zona en ordre.

5) Realitzar l’evacuació en silenci.

6) Si la via d’evacuació es troba inundada de fum, “segellar” l’accés a la

zona i esperar l’assistència de les Ajudes exteriors. Versió: 1.0 83



7) Identificar i assenyalar que la zona està buida, una vegada s’haja

comprovat aquest extrem.

6.2.6. Prohibicions en cas d’evacuació.

S’han d’evitar les següents actituds durant una evacuació:

1) Separar-se del grup evacuat.

2) Distanciar-se en les files d’evacuació.

3) Intentar portar materials o elements que poden ser un destorb en

l’evacuació.

4) Córrer.

5) Empényer i atropellar.

6) Detenir-se.

7) Retrocedir en l’evacuació.

8) Utilitzar els ascensors.

9) Abandonar els punts de reunió, fins indicacions oportunes.

6.2.7. Instruccions de confinament.

1) Tot el personal que es troba en el centre haurà de quedar-se a dins

evitant, el més ràpid possible, qualsevol contacte amb l’exterior.

2) El cap d’intervenció i emergència donarà les instruccions oportunes.

3) S’intentarà tancar les portes i les eixides de l’edifici i totes les portes i

persianes amb la major rapidesa.

Versió: 1.0 84



4) Els alumnes entraran a les seues aules i seguiran les instruccions

del professorat, que farà el recompte i seguirà les instruccions de l’equip

d’intervenció.

6.2.8. Prestació de les Primeres Ajudes.

Les primeres ajudes formen part de la intervenció pròpia de l’Equip de

Emergències del centre.

Es considera que les primeres ajudes finalitzen amb l’arribada de l’Ajuda

Externa. Cada persona de l’Equip està integrada en un equip de treball i la seva

intervenció és fonamental fins l’arribada de l’Ajuda Exterior.

6.2.9. Sistema de recepció de les Ajudes Externes.

Els equips que formen part de l’Equip d’Emergència finalitzen les seves

tasques quan intervenen les Ajudes Exteriors, i a partir d’aquest moment es

posen a la seva disposició per a prestar-los la col·laboració que sol·liciten.

El Cap d’Emergències és l’encarregat de rebre les Ajudes Exteriors, i a

la seva arribada els hi entregarà un plànol de cada planta de l’edifici, i els

facilitarà la següent informació:

• La ubicació del sinistre a l’edifici i el recorregut fins arribar a ell,

des del Centre de Control, ajudant-se d’indicacions sobre el plànol.

• Les característiques bàsiques de l’edifici.

• La perillositat, si procedeix, de zones properes al lloc del sinistre.

Versió: 1.0 85



• Les incidències produïdes a l’evacuació, si s’escau.

• L’existència de ferits i/o atrapats, si és el cas, i la seva ubicació.

A partir d’aquest moment, el C.E. restarà a disposició de les Ajudes

Exteriors per a facilitar-los la informació que li siga demanada, i d’aquella altra

que li vaja proporcionant la resta dels components de l’Equip, i que puga ser

important.

6.2.10. Fi de l’emergència.

Una vegada normalitzada la situació el cap d’intervenció i emergència

donarà avís a tots els equips que estan actuant, de la normalització de la

situació. A continuació es realitzarà una primera valoració dels danys.

Posteriorment es realitzarà una reconstrucció dels fets ocorreguts,

analitzant les causes i conseqüències del sinistre, així com de l’actuació dels

distints equips. El cap d’intervenció i emergència redactarà un informe on

s’arrepleguen totes les incidències.

6.3. Identificació i funcions de les persones i equips que

portaran a terme els procediments d’actuació en emergències.

En aquest apartat s’identifiquen les persones assignades als equips que

conformen l’Equip d’Emergència, i s’especifiquen les seves funcions i protocols

que han de seguir, tot en el context del Pla d’Actuació en Emergències.

Versió: 1.0 86



El equips d’emergència constitueixen el conjunt de persones

organitzades per a la prevenció i actuació en emergències dins l’àmbit del

centre. El seu nom respon a les accions que han de desenvolupar els seus

membres.

La missió fonamental de prevenció d’aquests equips és prendre les

precaucions necessàries per a impedir que es troben reunides les condicions

que puguen originar una emergència.

Els components de l’Equip d’Emergències hauran de portar roba d’alta

visibilitat, tipus armilla reflectant, per tal de ser fàcilment identificables i se’ls

puga distingir de la resta dels ocupants.

El protocol d’actuació en Emergències, en successió temporal des que

es detecta la situació que provoca l’emergència, és el següent:

Persona que descobreix el sinistre.

Pautes:

• Mantenir la calma.

• No cridar.

• Comunicar l’emergència al Centre de Control, si és possible anant

personalment a Consergeria, accionant el polsador d’alarma, o bé,

trucant al telèfon del centre (964480361).

Centre de Control (C.C.).

Equip Nom Àmbit Planta C.C. Conserge Personal no docent BaixaVersió: 1.0 87



C.C. Administrativa Personal no docent Baixa

Pautes:

• Atendre la trucada de l’avís d’emergència, recollint totes les dades

proporcionades.

• Efectuar les trucades d’emergència, d’acord amb l’ordre establert

prèviament.

• Donar els avisos d’emergència pel procediment previst.

• Seguir les instruccions del Cap d’Emergències.

• Ordenar als E.A.E. les evacuacions parcials o totals, d’acord amb les

indicacions del C.E.

Cap d’Emergències i intervenció(C.E.).

És el màxim responsable en l’organització del pla d’emergència.

Valorarà el tipus d’emergència i assumeix la direcció i coordinació de l’equip de

primera intervenció i demanarà les ajudes externes que siguen necessàries

per al control de la situació.

Quan arriben els serveis externs d’ajuda (bombers, policia i/o serveis

sanitaris) els cedirà el cap de les operacions i col·laborarà amb ells.

És la persona que decideix quan s’ha d’evacuar un edifici, estarà

localitzable permanentment mitjançant un telèfon mòbil i se’n preveurà un

substitut per a casos de malalties, viatges o per raons d’horari lectiu. Aquestes

funcions no han de quedar cap dia sense atendre.

Equip Nom Àmbit Planta Ext telf. internC.E. Director Equip directiu Baixa 103Suplent Cap d’estudis Equip directiu Baixa 104

Versió: 1.0 88



Suplent Secretari Equip directiu Baixa 105

Pautes:

• Rebre les Alarmes des del Centre de Control.

• Declarar el tipus d’Emergència.

• Presentar-se al Centre de Control.

• Rebre els parts d’incidències dels equips que intervenen en

l’Emergència.

• Coordinar els equips que intervenen en la resolució de

l’Emergència.

• Rebre i donar informació precisa a l’Ajuda Exterior que s’haja

requerit.

Equip d’Alarma i Evacuació (E.A.E.)

Els seus components realitzen accions encaminades a garantir que s’ha donat

l’alarma i assegurar una evacuació total i ordenada de la zona o edifici.

Hauran de dirigir i controlar l’evacuació seguint les instruccions del cap

d’intervenció i emergències (CIE). El seu responsable alertarà a la resta del

membres de l’equip.

Impediran utilitzar l’ascensor, controlaran les eixides, les escales i els

punts crítics. Seran els últims en abandonar la seua zona i controlaran les

persones que hagen evacuat.

Han de tindre serenitat i transmetre tranquil·litat als altres. Prestaran

atenció als mitjans d’alarma i a les vies d’evacuació, impedint que hagi bloqueig

a les eixides i dificultats de pas.

Versió: 1.0 89



Les persones amb dificultats i minusvalideses seran objecte d’especial

atenció, ja que en cas d’incendi no es pot utilitzar l’ascensor.

L’equip d’evacuació està format pel professorat, els quals evacuaran la

seua aula o zona en l’últim lloc, després d’haver tancat portes i finestres, i els

indicaran als ocupants el recorregut d’evacuació segons el lloc on s’hagi produït

l’emergència.

Una vegada acabada l’evacuació, el seu responsable ho comunicarà al

cap d’intervenció i emergència.

Equip Nom Àmbit Planta E.A.E. Aula 102 Professor BaixaE.A.E. Aula 202 Professor BaixaE.A.E. Aula 112 Professor PrimeraE.A.E. Aula 212 Professor PrimeraE.A.E. Aula 121 Professor Segona

Pautes:

• Donar l’alarma en la seva zona o sector.

• Dirigir el fluix d’evacuació en la direcció correcta cap a les

sortides.

• Prestar l’assistència necessària als evacuats de la seva zona.

• Comprovar directament que a la zona assignada no hi resta

cap persona.

• Controlar els evacuats al Punt de concentració.

Equip de Primera Intervenció (E.P.I)

Versió: 1.0 90



Els seus components actuaran quan es produeixi una situació

d’emergència per incendi o similar. Acudiran a l’emergència i intentaran el seu

control. La seua actuació serà com a mínim per parelles. Actuaran en la seua

zona fent una primera valoració de l’emergència, utilitzant en cas necessari,

extintors manuals o BIEs.

Està format per:

Equip Nom Àmbit Planta E.P.I Professor de guàrdia Personal docent ItinerantE.P.I. Professor de guàrdia Personal docent Itinerant

Pautes:

• Controlar l’Emergència, ajudant-se dels mitjans de la zona.

• Col·laborar amb les Ajudes Exteriors

Equip de Primers Auxilis (E.P.A).

Els seus components prestaran atenció als lesionats en l’emergència i avisaran

el personal del centre sanitari per tal que es realitzen els primers auxilis als

lesionats. Han de saber on s’ubica la farmaciola i revisar-la periòdicament.

Equip Nom Àmbit Planta Ext telf. internE.P.A. Conserge Personal no

docent Baixa 101

E.P.A.. Administrativa Personal no docent

Baixa 102

E.P.A. Psicòleg Personal docent Baixa 105

Pautes:

Versió: 1.0 91



• Prestar assistència a qualsevol ferit o accidentat, avaluant la lesió

i informant al CE.

• En cas d’evacuació, portar al punt de concentració la farmaciola

portàtil per a atendre les primeres cures.

Personal de suport (PA)

Encarregats de realitzar les accions concretes que li ordena el Cap d’emergències

Equip Nom Àmbit Planta

Ext telf intern

PA Aula PT Professor Baixa -PA Professor amb hora

ACProfessor Baixa 106

PA Professor amb hora AC

Professor Baixa 106

Pautes:

• És el responsable de comunicar l’alarma i avisar les ajudes

exteriors, quan li ho ordene el CE.

• És el responsable de desconnectar les instal·lacions generals del

centre i bloquejar l’ascensor.

• Responsable d’obrir les eixides de l’edifici i de l’exterior ddel

recinte, si es troben tancades.

Ocupants del Centre.

• Seguir les instruccions d’evacuació, relacionades a l’apartat 6.2.5.

• Evitar les prohibicions d’evacuació, relacionades a l’apartat 6.2.6.

6.4. Identificació del Responsable de la posada en marxa del Pla d’Actuació en Emergències.

Versió: 1.0 92



Les persones designades com a responsables de la posada en marxa

del Pla d’Actuació en Emergències, encarregades d’iniciar les actuacions

davant de qualsevol emergència, són:

Equip Nom Àmbit Planta Ext tel. internC.E. Director Equip directiu Baixa 103Suplent Cap

d’estudis Equip directiu Baixa 104

Suplent Secretari Equip directiu Baixa 105

Per tal d’il·lustrar aquest capítol, s’adjunten a continuació exemples de

situacions d’emergència i en l'annex II i III, s'inclouen consignes i diagrames

d’actuació en cas d'emergències.

Versió: 1.0 93



Incendi o alarma d’incendi

En el moment que una persona detecte un incendi ha d’avisar

immediatament el personal del centre de control. Si hi ha una alarma a la

central d’incendis, la seqüència serà la mateixa:

Dues persones de l’equip de primera intervenció han d’acudir a

inspeccionar el lloc d’on prové l’alarma o l’avís i valorar la situació:

- Si es tracta d’una falsa alarma, desestimaran la situació

d’emergència i es rearmarà el sistema d’alarma.

- Si es tracta d’una emergència real, l’han d’avaluar i han de comunicar

la situació al cap d’intervenció i emergència. El cap d’emergència, si

escau, avisarà l’equip de segona intervenció i l’ajuda externa.

El punt de trobada dels bombers serà la porta d’accés pel pati situada en

el carrer D. Antonio Pascual. Dels dos carrers on estan ubicades les portes

d’accés, aquest és el més ample.

El cap d’emergències s’encarregarà de la recepció i informació de les

ajudes externes.

Si és un CONAT D’EMERGÈNCIA, els membres de l’equip de primera

intervenció l’han d’atacar amb els extintors manuals, ja que per conat

d’emergència s’entén aquella situació que pot ser controlada de forma ràpida i

senzilla amb els recursos propis del centre. Si l’acció resulta efectiva, han

d’informar el cap d’intervenció i tornar a la normalitat. Si s’ha avisat els bombers

Versió: 1.0 Data de realització: 29/06/2009Arxiu: Documents organitzatius del centre


i encara no han arribat, el cap d’emergència els tornarà a avisar per a anul·lar

la seua actuació.

Si és un incendi, o si l’atac al conat no resulta efectiu, el cap

d’intervenció ha d’avisar als bombers (o ordenar avisar als bombers,

especialment si l’emergència és durant la nit, dies festius o vacances). Quan

arribe l’equip d’alarma i evacuació, l’equip de primera intervenció passarà a

efectuar labors de primers auxilis, segons indique el cap d’intervenció, el qual,

si és necessari avisarà o ordenarà avisar els serveis externs d’urgències per a

una millor atenció o evacuar-los.

En cas de donar el senyal d’ALARMA GENERAL, per megafonia,

s’evacuarà la zona del sinistre o l’edifici.

Accident

Si l’accident ocorre en una aula, gimnàs, taller o laboratori, el personal

docent avisarà, mitjançant algun alumne, al personal del centre de control per

tal que avise l’equip de primers auxilis. Una vegada valorada la situació

s’avisarà els familiars del ferit i als serveis sanitaris, si s’escau.

Persones tancades en ascensor

Si alguna persona detecta que algú ha quedat tancat dins d’un ascensor,

avisarà el personal del centre de control. Aquest avaluarà la situació i aquest ho

comunicarà a l’empresa de manteniment de l’ascensor, si s’escau.

Versió: 1.0 92Data de revisió: Arxiu: Documents organitzatius del centre


Amenaça de bomba

Si qualsevol treballador del centre rep un avís de bomba, ha de prendre

nota del missatge rebut procurant que siga textual, fent incís en totes les dades

que li siguen comunicades sobre el lloc i l’hora de l’explosió. A més, ha

d’intentar fixar-se en la veu (home/dona, jove/major ...), el to, l’accent, la

manera d’expressar-se, si s’intenta desfigurar i altres característiques de la

conversa telefònica i omplir el formulari que figura en l’annex II.

A continuació, s’entretindrà lo màxim possible al comunicant, intentant

que repetisquen el missatge, adduint que hi ha interferències, o problemes

d’audició, i mentre donar l’avís al cap d’intervenció i emergència (ext. 103), qui

donarà immediatament l’avís a la policia.

El cap d’intervenció i emergència valorarà la necessitat de realitzar una

evacuació general del centre i ell mateix donarà l’ordre en cas necessari.

Inundació

En cas de pluges torrencials, el cap d’intervenció i emergència es posarà

en contacte amb Protecció Civil per tal de mantindre’s informat de les

previsions meteorològiques, en previsió de les accions a prendre davant

situacions d’inundació en plantes baixes.

Tot i això, si qualsevol treballador del centre detecta una situació

d’inundació, ha de donar avís immediatament al personal de consergeria.

Aquest comprovarà la situació i avisarà el cap d’intervenció, el qual podrà

ordenar l’evacuació de la zona afectada.



Si la inundació és deguda al trencament de canonades, es tallarà el

subministrament de l’aigua immediatament.

7. INTEGRACIÓ DEL PLA D’AUTOPROTECCIÓ EN ALTRES

D’ÀMBIT SUPERIOR.

7.1. Els protocols de notificació de l’Emergència.

Aquest apartat s’ocupa dels procediments i protocols que s’estableixen

per comunicar o notificar les emergències. Les notificacions que es poden

donar en el procés de gestió d’una emergència es realitzen en tres direccions:

- Del descobriment del siniestre al Centre de Control.

- Del Centre de Control a la Brigada de Emergèncias, personal docent, no

docent, alumnat i usuaris.

- Del Centre de Control als Serveis d’Ajuda Exterior.

7.1.1. Comunicació de l’emergència al Centre de Control.

Si la detecció de l’emergència es realitza per mitjans automàtics la

comunicació no precisa de protocols. Si el sinistre ho descobreix una persona,

la comunicació al Centre de Control es pot realitzar mitjançant:

a) Polsadors d’alarma, que seria equivalent a una detecció automàtica.

b) Comunicació verbal, en la que s’ha d’informar de:

- Lloc del sinistre.

- Tipus d’emergència.



- Actuacions realitzades.

7.1.2. Centre de Control a Brigada d’Emergències.

L’avís a la Brigada d’Emergències es podrà realitzar mitjançant:

a) Senyal acústica de sirena, que tots els membres de la Brigada han

d’identificar i conèixer.

b) Avís per telèfon interior a cadascú dels membres de la Brigada.

Aquest sistema té un important inconvenient, que és el retràs en

convocar a tots els components un a un, encara que es pot

compensar si s’estableix un sistema piramidal de trucades.

c) Convocatòria per megafonia. Per evitar alarmar innecessariament a

la resta dels treballadors i sobretot als usuaris del centre , s’ha

d’establir un sistema de missatges xifrats o consignes.

7.1.3. Centre de Control a alumnes i personal del centre.

Aquest tipus d’avís només es produirà quan ho disposi el Cap

d’Emergències, i es realitzarà a través de la megafonia.

7.1.4. Centre de Control a Serveis d’Ajuda Exterior.

En el cas que el Cap d’Emergències determini la necessitat de sol·licitar

Ajuda Exterior, des del Centre de Control es realitzaran les corresponents

trucades, en l’ordre que determini el C.E., atenent a criteris del tipus d’ajuda

que sigui precisa. Com a regla general es recomana avisar al telèfon

d’Emergències 112, atès que amb una sola trucada s’està avisant a tots els



Serveis. En altres situacions, es pot trucar directament al Servei del qual es

precisa l’ajuda i posteriorment al 112 per si l’emergència evoluciona

negativament i es necessària la participació d’altres Ajudes Exteriors.

7.2. La coordinació entre la direcció del Pla d’Autoprotecció i la

direcció del Pla de Protecció Civil on s’integra el Pla

d’Autoprotecció.

7.2.1. Els Plans de Protecció Civil a la Comunitat Valenciana.

Els Plans de Protecció Civil són eines de planificació que estableixen el

funcionament i l’organització dels recursos humans i materials per millorar la

resposta davant d’emergències o risc greu. Els plans de protecció civil poden

ser territorials, especials i d’autoprotecció. Els plans territorials preveuen amb

caràcter general les emergències que es poden produir en el seu àmbit. Els

nivells bàsics de planificació són el conjunt de la Comunitat Valenciana i els

municipis.

Els plans especials es refereixen a riscos concrets, la naturalesa dels

quals requereix d’uns mètodes tècnics i científics adequats per a avaluar-los i

tractar-los. Aquests plans s'han d’elaborar d’acord amb les directrius bàsiques

previstes a la normativa.



7.2.2. La coordinació i integració amb el Pla d’actuació municipal.

El nexe d’unió entre el Pla d’utoprotecció de l’IES Alfred Ayza amb altres

d’àmbit superior és el següent:

- Pla territorial d’emergències autonòmic. Ja que el Pla territorial

d’emergències municipal està en procés d’el·laboració.

Els serveis d’ajuda exterior del municipi són la Policia Local i el servei de

prevenció i extincció d’incendis i salvaments. En funció de l’evolució de

l’emergència, si fóra necessari, el cap d’intervenció del servei d’ajuda exterior

informarà al regidor de Governació de l’Ajuntament de Peníscola i aquest, si

escau, a l’alcalde.

7.3. Les formes de col·laboració de l’Organització d’Autoprotecció amb

els plans i les actuacions del sistema públic de Protecció Civil.

S’estableixen instruments de col·laboració en els dos sentits: Del sistema de

Protecció Civil amb el Centre:

- Assessorament en la implantació.

- Col·laboració en la formació teòrica i pràctica.

Del Centre amb els sistema de Protecció Civil:

- Inspeccions del Centre amb l’objecte de conèixer-lo.

- Coneixement dels equips de protecció de que es disposa.

- Participació als simulacres per aconseguir coordinació i integració.



8. IMPLANTACIÓ DEL PLA D’AUTOPROTECCIÓ.

8.1. Identificació del responsable de la implantació.

La responsabilitat de la implantació del Pla correspon al responsable del

centre i, en la part que corresponga, a les persones en qui s’haja pogut delegar,

sempre en funció dels mitjans i autonomia de que disposen.

No obstant això, l’article 20 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre de

prevenció de riscos laborals estableix que tot el personal directiu, els

comandament intermitjos, tècnics i treballadors han de participar per

aconseguir la implantació del Pla d’Autoprotecció i els seus objectius.

El Director/a del Pla d’Autoprotecció és el director/a del centre.

8.2. Programa de formació i capacitació per al personal amb

participació activa en el Pla d’Autoprotecció.

S’ha de dotar als integrants de la Brigada d’Emergències de la formació

adient per tal que, en cas d’emergència puguin desenvolupar les seves

funcions amb criteri i eficàcia. Els programes de formació es dissenyaran i

seran impartits per professionals o especialistes de cadascuna de les matèries,

amb la periodicitat adequada, màxima d’un any, i en tot cas a l’incorporar-se

nous membres a la Brigada d’Emergències.

El programa general per a tots els integrants de la Brigada inclourà els

següents continguts:

- Senyalització.

- Coneixement del Pla. Versió: 1.0 98Data de revisió: Arxiu: Documents organitzatius del centre


- Normes de prevenció.

La formació específica de l’Equip d’Alarma i Evacuació se centrarà en:

- Les formes de transmetre l’alarma.

- El control de persones.

- El comportament humà en situacions d’emergència.

La formació específica de l’Equip de Primers Auxilis inclourà els següents

elements:

- Els primers auxilis als accidentats.

- Les tècniques bàsiques de RCP.

- El transport de ferits.

La formació específica de l’Equip de Primera Intervenció contindrà

coneixements en relació a:

- La teoria del foc.

- Química i física del foc.

- Tipus de focs.

- Productes de la combustió.

- Propagació.

- Mecanismes d’extinció.

- Els agents extintors.

- Els equips de lluita contra incendis.

- Pràctiques amb foc real.



8.3. Programa de formació i informació a tot el personal sobre

el Pla d’Autoprotecció.

Una vegada aprovat el Pla, es realitzaran reunions informatives amb tot

el personal que treballa en el centre, que de la mateixa manera que es fa amb

la formació, s’organitza en reunions generals per a tot el personal i específiques

pels Equips de la Brigada.

A la reunió informativa per a tot el personal es donarà a conèixer el Pla

d’Autoprotecció del Centre, s’explicaran les funcions de cadascú dels membres

de la Brigada d’Emergències, i se’ls hi informarà sobre els programes de

formació previstos. Al finalitzar la reunió informativa general es procedirà a

l’assignació del personal a la Brigada d’Emergències, i es concretaran les dates

per a les reunions específiques per als diferents equips de la Brigada. En les

reunions informatives específiques es tractarà amb més detall sobre les

funcions de cada equip, i de cadascú del membres que la integren.

8.4. Programa d’informació general per als alumnes.

Es realitzaran sessions informatives en els diferents grups classe,

aprofitant si és possible les sessions de tutoria.

- El sistema d’avís que s’utilitza quan es detecta una emergència.

- La forma en que se’ls hi transmetrà l’alarma i l’ordre d’evacuació.

- Pautes i conductes a seguir en cas d’emergència, i les prohibicions.

- La manera en que es realitza l’evacuació del Centre.

- Els punts de reunió. Versió: 1.0 100Data de revisió: Arxiu: Documents organitzatius del centre


8.5. Senyalització i normes d’actuació.

La informació proporcionada es reforçarà i complementarà col·locant

estratègicament cartells amb detalls en relació a:

- Mesures de prevenció d’incendis.

- Normes d’evacuació.

- Punts de reunió.

- Senyals d’Alarma.

A més dels cartells esmentats, es col·locaran senyals conforme estableix el

RD 485/1997 i el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE). El RD 485/1997

desenvolupa la Llei de Prevenció de Riscos Laborals en matèria de

senyalització, i és la norma més completa en aquesta matèria. Bàsicament

defineix els colors dels senyals, els de contrasta, els dels pictogrames i les

formes que, a més, estan associades als colors.

Donant compliment al CTE es senyalitzaran tots els recorreguts

d’evacuació, i la ubicació dels mitjans de lluita contra incendis. Es col·locaran a

més, en lloc ben visible, una relació de tots els senyals utilitzats al Centre, per a

coneixement general.

Aquest procés és revisarà durant el primer trimestre del curs.



8.6. Programa de dotació i adequació de medis materials i

recursos.

Per a implantar el Pla d’Autoprotecció, una vegada que s’ha fet l’inventari

de mitjans tècnics i humans de que es disposa i s’han assignat les missions

concretes als que han de participar en l’emergència, el Pla precisa dotar-se

dels elements necessaris, a partir de la següent seqüència d’operacions:

- Confecció de plànols que recullin tota la informació.

- Confecció i col·locació de cartells.

- Confecció i col·locació de plànols "Vostè està aquí".

- Reunions informatives per a tot el personal del Centre.

- Selecció del personal que formarà part de la Brigada d’Emergències.

- Formació del personal seleccionat.

- Col·locació de la senyalització.

- Realització de simulacres.

9. MANTENIMENT DE L’EFICÀCIA I ACTUALITZACIÓ DEL PLA

D’AUTOPROTECCIÓ

9.1 Programa de reciclatge de formació i informació.

Amb periodicitat màxima d’un any es realitzarà un reciclatge de la

formació impartida inicialment als membres de la Brigada d’Emergència, i de la

informació que es va facilitar al professorat i alumnat del centre.



Anualment es faran sessions de formació pràctica sobre RCP per als

Equips de Primers Auxilis, i d’extinció d’incendis per als Equips de Primera

Intervenció. Quan es renovi o s’incorpori personal a la Brigada, se’ls impartirà la

mateixa formació que es va proporcionar als membres inicials.

Cada vegada que es modifiquin les condicions de les instal·lacions, els

procediments de treball, s’implantin noves tecnologies, o en general, qualsevol

element substancial, s’haurà de realitzar una revisió del Pla d’Autoprotecció,

que possiblement porti associada la necessitat de formació de reciclatge per als

components de la Brigada.

9.2. Programa de substitució de mitjans i recursos.

Un edifici per a mantenir les seves funcions i prestacions precisa d’un

manteniment i renovació permanent. Les necessàries obres que es facin en

aquestes operacions de manteniment i/o renovació, s’han de realitzar amb

criteris orientats a millorar les condicions de l’edifici, i considerant especialment:

- La supressió de barreres arquitectòniques.

- La millora de les condicions d’evacuació.

- L’optimització dels mitjans tècnics de protecció.

9.3 Programa d’exercicis i simulacres.

Como a part fonamental de la formació es realitzaran exercicis pràctics i

simulacres d’evacuació. Es considera adequada inicialment una freqüència

d’un any, que es podrà incrementar si els resultats obtinguts no són els

esperats.



El simulacre és la prova de foc, i mai millor dit, del sistema

d’Autoprotecció que s’ha dissenyat. Els simulacres permeten:

- Detectar omissions en las conductes previstes al Pla.

- Entrenar-se en les evacuacions.

- Mesurar els temps d’evacuació.

- Comprovar la ubicació dels mitjans de protecció i la seva integritat i

funcionalitat.

- Comprovar la rapidesa de resposta dels equips.

- Comprovar la idoneïtat de les missions assignades a les persones.

- Comprovar que la senyalització és correcta.

Posteriorment a cada simulacre es realitzarà una reunió dels

responsables de cada equip, i dels observadors, propis o aliens, per tal

d’avaluar totes les incidències que s’hagin produït durant la realització del

simulacre, i valorar el seu resultat, que determinarà la necessitat, si s’escau,

d’adoptar mesures correctores i/o augmentar la freqüència.

9.4. Programa de revisió i actualització de tota la documentació

que forma part del Pla d’Autoprotecció.

Un Pla d’Autoprotecció ha de ser un document en permanent revisió i

actualització. Els objectius d’un programa de revisió i actualització d’un Pla

d’Autoprotecció són:

- Avaluar les situacions de risc, que son canviants en el temps, en

qualsevol edifici o instal·lació.



- Inventariar els mitjans tècnics i humans del centre, que també es

modifiquen pels canvis del potencial humà.

- Valorar si les pautes d’actuació dels Equips d’Emergència són correctes,

o cal modificarles per a millorar-les.

S’haurà de procedir a la revisió del Pla d’Autoprotecció quan concorrin alguna

de les circumstàncies següents:

- Canvi de les condicions de les instal·lacions.

- Incorporació de noves tecnologies.

- Canvi o modificació de l’equip directiu del Centre.

- A conseqüència de l’anàlisi de resultats dels exercicis i simulacres que

s’hagin realitzat.

9.5. Programa de auditories i inspeccions.

El Pla d’Autoprotecció de l’IES ALFRED AYZA ROCA serà objecte

d’inspeccions periòdiques en el moment en que es realitza el manteniment de

les diferents instal·lacions i dels mitjans de protecció contra incendis per les

empreses corresponents. El programa d’auditories com a part de les tasques

del sistema de gestió de seguretat, es podria realitzar a càrrec dels Serveis de

l’Ajuntament de Peníscola, si queda definit en el Pla municipal. Igualment, i en

la part corresponent, serà valorada la seva eficàcia i funcionalitat, pel parc de

Bombers i Conselleria.



9.6. Planificació dels diferents programes.

Temporalització Activitats DestinatarisImplantació del Pla Confecció i col·locació de plànols,

cartell i senyalitzacions.

Equip directiu

Inici de curs Reunió informativa general i

designació dels diferents Equips

Personal docent i no docent

Primer trimestre

Reunions informatives

específiques.

Diferents Equips de la

BrigadaRevisió de la senyalització i

normes d’actuació

Brigada d’Emergència

Reunions informatives Alumnes

Segon Trimestre

Programa de formació general Brigada d’EmergènciaPrograma de formació específica Diferents Equips de la

BrigadaTercer trimestre Simulacre d’evacuació TotsDesprés simulacre Reunió d’avaluació Responsables de cada Equip

Conclusions

L’edifici disposa dels elements necessaris per gestionar adequadament

qualsevol situació d’emergència que es pugui produir. Per donar-li sentit a la

funcionalitat i dotació del centre per respondre una emergència, ha d’haver-hi

un equip humà que, aprofitant aquests mitjans, gestione l’emergència amb

agilitat i eficàcia.

La prioritat ha de ser crear l’estructura humana de protecció, i això no és

fàcil. Cal motivar el personal per la seguretat, que s’ha d’implicar en

l’Autoprotecció i participar activament. La Direcció ha prioritzar la prevenció,

sobretot en recursos formatius, i ha de participar directament, normalment com

a membres de responsabilitat en la Brigada d’Emergència.

No s’han d’oblidar els simulacres, que sovint es van aplaçant, i que són

el veritable test de seguretat del centre, a més d’una font formativa d’alta

eficiència. Si per una banda es disposa d’una dotació en mitjans adequada, i Versió: 1.0 106Data de revisió: Arxiu: Documents organitzatius del centre


per l’altra, d’una estructura de protecció ben organitzada i formada, l’objectiu

del present projecte s’haurà satisfet.



Bibliografia

Referències bibliogràfiques

- RD 393/2007, de 23 de març, que aprova la Norma Bàsica

d’Autoprotecció.

- RD 314/2006, de 15 de març, que aprova el Codi Tècnic de l’Edificació.

- RD 485/1997 de 14 d’abril, que desenvolupa la Llei de Prevenció de

riscos Laborals.

- RD 1942/93, de 5 de novembre, que aprova el Reglament

d’Instal·lacions de Protecció contra incendis, modificat per l’ordre de 16

d’abril de 1998.

Bibliografia complementària

- RD 312/2005, que aprova la classificació dels productes de construcció.

- Llei 31/1995, de 8 de novembre de prevenció de riscos laborals.

Agraïments

Agraïm la col·laboració de les diferents entitats, sense les qual no haguera

segut possible el rigor, adequació i concreció del present Pla d’Autoprotecció.

- Exel·lentíssim Ajuntament de Peníscola.

- Consori de prevenció i extinció d’incendis i salvaments. Castelló.

- Consori Comarcal de prevenció i extinció d’incendis i salvaments. Baix

Maestrat.

- Cefire Vinaròs. Assessor: José Luís Gómez Fernández.

- CIEGSA.



- Xavier Fontelles Hernàndez. Membre del claustre de l’IES Alfred Ayza.
