pla d’acciÓ sobre el vih/sida a l’hospitaletjis: joves per la igualtat i la solidaritat. l’h:...

PASaL’H PASaL’H 2010 – 2015 Pla d’Acció sobre VIH/sida a L’Hospitalet

Aprovat per la CTS el 17/11/2009 i pel Ple de l’Ajuntament de L’Hospitalet el 21/12/2009 Pàgina 1 de 29

PLA D’ACCIÓ SOBRE EL VIH/SIDA A L’HOSPITALET

PASaL’H 2010-2015



Índex

Índex ................................................................................................ 2

Índex de sigles .................................................................................. 3

1. VIH/sida a L’Hospitalet: 1996 – 2015 ............................................ 4

2. El PASaL’H com a model: filosofia, valors i característiques ........... 8

3. L’Hospitalet: situació actual..........................................................12

3.1. Marc jurídic-legal del PASaL’H .........................................12

4. PASaL’H 2010-2015 ......................................................................18

4.1. Calendari / terminis .........................................................19

4.2. Metodologia / procés ......................................................19

4.3. Dificultats, barreres i obstacles que poden sorgir en el

PASaL’H 2010-2015 i proposta de solucions ...........................20

5. Resum Executiu PASaL’H 2010-2015.............................................21

A. Missió ................................................................................21

B. Durada ...............................................................................21

C. Objectius Generals .............................................................21

D. Criteris. ..............................................................................22

E. Política de Recursos............................................................23

F. Línies d’Actuació ................................................................23

G. Síntesi estratègica PASaL’H 2010-2015 ...............................24

H. Reptes de futur PASaL’H 2009-2015 ...................................25

6. PASaL’H 2010-2015: Línies d’acció, Estratègies i Actuacions .........26

Agraïments ......................................................................................29



Índex de sigles

AAPP: Administracions públiques.

AEL’H: Associació d’estudiants de L’Hospitalet.

AMPAS: Associació de mares i pares d’alumnes.

CAP: Centre d’Assistència Primària

CEEISCAT: Centre d'Estudis Epidemiològics sobre les Infeccions de Transmissió Sexual i Sida de Catalunya.

CRAE: Centre Residencial d’Acció Educativa

CSI: Consorci Sanitari Integral

CTS : Comissió tècnica de la Sida.

DMS: Dia Mundial de la Sida.

FEMP: Federación Española de Municipios y Provincias.

FMC: Federació de Municipis de Catalunya

ACMC: Associació Catalana de Municipis i Comarques

FSC: Fundació Salut i Comunitat.

ICS: Institut català de la Salut.

ITS: Infeccions de Transmissió Sexual.

JIS: Joves per la igualtat i la solidaritat.

L’H: L’Hospitalet de Llobregat.

MMCC: Mitjans de comunicació

OVIP: Observatori de VIH + ITS del PASaL’H

PAEF: Programa d'Acompanyament Educatiu a les Famílies

PAIT: Programa d’adhesió integral als tractaments.

PASaL’H: Pla d’acció sobre VIH/sida a L’Hospitalet de Llobregat.

PIRMI: Programa interdepartamental de Renta mínima d’inserció.

PNC: Pensió no contributiva.

PIX: Programa Intercanvi de xeringues

RECS: Red Española de Ciudades Saludables

SAD: Servei d’atenció a les drogodependències.

TARV: Tractament antirretroviral.

UDVP: Usuaris de drogues per via parenteral.

XSML: Xarxa Sida i Món Local



1. VIH/sida a L’Hospitalet: 1996 – 2015

La ciutat

L’Hospitalet de Llobregat és una de les ciutats europees a tenir en compte al segle XXI. És una gran ciutat gràcies, d’una banda, al seu dinàmic passat, i de l’altra, a les seves característiques actuals pel que fa a volum de població, dinamisme socioeconòmic, avenços en noves tecnologies i comunicacions, iniciatives empresarials, activitats associatives i culturals, progressos urbanístics, prestacions sanitàries i socials, i puixança per adquirir un lloc de referència en un futur immediat en l’àrea de Catalunya. És una ciutat moderna, de serveis, amb una embranzida que cada vegada mereix un major reconeixement. Una ciutat de l’àrea metropolitana de Barcelona amb una localització estratègica: a mig camí entre l’Aeroport del Prat i la Ciutat Comtal, cosa que la converteix en un centre de serveis de primer ordre en els àmbits català i espanyol i en un punt estratègic a la porta d’entrada a Barcelona. Té gairebé 267.000 habitants (dades del padró municipal a 31 de desembre de 2008), xifra que la situa com a segona ciutat catalana en nombre d’habitants i entre les vint més poblades d’Espanya.

Un futur il·lusionant

L’Hospitalet ha esdevingut una ciutat de referència en algunes vessants que mostra amb reconeixement els assoliments de la seva ciutadania i es deleix pel fet que ciutadanes i ciutadans es sentint

seduïts i plens d’orgull per la seva ciutat i per la posició privilegiada que ocupa en el context territorial del País.

La ciutat de l’Hospitalet ha experimentat una profunda transformació urbanística –que encara continua- i, alhora, una transformació econòmica i social gràcies a la decisió de molts agents i a l’aposta del seu Ajuntament per fer d’aquesta una ciutat de les persones i per a les persones que inclogui tothom i no exclogui ningú.

En els darrers anys la transformació s’ha fet visible especialment amb projectes com el semicobriment de la Granvia i la construcció de la plaça d’Europa, la creació del Districte Econòmic Granvia de L’Hospitalet, el soterrament de les vies del tren, la construcció de la línia 9 del Metro o la posada en marxa del projecte Biopol’H, iniciatives que generen unes condicions molt favorables que l’Hospitalet està aprofitant en benefici de tota la ciutat.

Els problemes avui

Al mateix temps, L’Hospitalet és una ciutat densament poblada que pateix problemes socials, sanitaris i de medi ambient semblants als d'altres ciutats europees importants. Per la gravetat, persistència i extensió de les seves conseqüències negatives en destaca el conjunt de situacions problemàtiques associades al VIH/sida.



VIH/sida: problemàtica social, sanitària i personal

Tant per les morts causades, com per les malalties associades, -així com pels problemes psicològics, emocionals i d’adaptació i/o exclusió social que normalment suposa per a les persones VIH/sida i pel seu entorn afectiu-, el VIH/sida continua essent una amenaça real per a el conjunt de la societat de L’Hospitalet, igual que per a Catalunya i l’estat Espanyol. Les taxes de prevalença del nostre país continuen estant molt per damunt de la mitjana dels països europeus, i continuen essent necessàries accions decidides, sostingudes i efectives per a canviar aquesta situació.

Una amenaça real no suficientment percebuda

Mentre les dades mostren aquest dur perfil, difícil i preocupant, la percepció dels ciutadans continua sense associar-se amb la gravetat de la situació real: la majoria de persones es sorprenen quan, per exemple, se’ls informa que el VIH/sida està entre les primeres (depenent de cada any concret) causes de mort (junt amb els accidents de trànsit) entre un important grup de població jove i adulta de Catalunya. O quan se’ls informa que Espanya, juntament amb Portugal, té la segona taxa més alta de persones amb Sida (en números relatius) dels països europeus occidentals.

Origen i manteniment pluricausal del VIH/sida

Al conjunt de problemes associats al VIH/sida el podem qualificar com una problemàtica de primera magnitud, un fenomen

amb etiologia pluricausal en el qual intervenen diversos factors, tant en la seva aparició com en el seu manteniment. Factors de diferents tipus -que corresponen a diverses variables biopsicosocials- que podem agrupar en funció de les característiques de cada persona, de l’evolució del VIH, de les respostes farmacològiques i sanitàries, i del context sociocultural que incideixen en cada col·lectiu humà.

Precedents del PASaL’H

Des de 1996, la ciutat de L’Hospitalet compta amb una Comissió Tècnica de la Sida (CTS) on són representats (a més de representants de l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat, de la Diputació de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya) els principals agents socials que intervenen en la problemàtica. Des d’aquesta comissió s’han anat promovent diferents actuacions en diversos àmbits: prevenció, sensibilització, tractament, inserció, epidemiologia, sostenibilitat, etc.

Origen del PASaL’H

En aquells anys, principalment mitjançant les demandes sostingudes des de les ONGs que participen en la CTS, es proposava la necessitat i utilitat de que la ciutat es dotés d’un Programa sobre la Sida, per avançar en la resolució d’aquesta problemàtica, i superar la intervenció amb un model basat en la realització d’iniciatives ben intencionades però no suficientment coordinades i planificades. Com a resposta a aquesta situació, l’any 2000 l’Ajuntament de L’Hospitalet decideix donar un nou impuls per a contribuir a resoldre aquesta problemàtica i proposa crear un programa sobre la Sida,



informa del seu propòsit a la CTS, i es comencen a donar les primeres passes per a la seva preparació.

Un Pla necessari: PASaL’H 2001-2004

En un moment posterior, fruit de les converses i aportacions sorgides dels integrants de la CTS, el propòsit comença a prendre força i es concreta en la idea de crear i desenvolupar un Pla sobre VIH/sida per a la ciutat de L’Hospitalet. Davant la necessitat d’una resposta a la greu problemàtica del VIH/sida, L’Hospitalet necessitava un conjunt de mesures i respostes articulades i coherents (“polítiques”) dirigides als diferents elements implicats. L’Hospitalet requeria un pla d’acció sobre el VIH/sida des d’una perspectiva de ciutat i amb un abordatge des del conjunt de les polítiques d’actuació que incideixen en el territori de l’Hospitalet. Així doncs, l’any 2001 va néixer el Pla d’acció sobre el VIH/sida a l’Hospitalet (PASaL’H), concebut com una eina dirigida a permetre integrar i definir de manera global, estructurada, coordinada i continuada el conjunt d’actuacions en matèria de VIH/sida a l’Hospitalet.

El PASaL’H 2005-2008

Un cop finalitzat el primer període de vigència (2001-2004) pel qual el PASaL’H va ser dissenyat i amb la valoració de que ha estat un pla solvent, tant pels objectius com pels resultats obtinguts, l’actualització d’aquest per un segon període va ser necessari per què ens ha permès assumir nous reptes que l’epidèmia del VIH/sida representa.

L’any 2009, amb un PASaL’H consolidat, actiu i cada cop mes reconegut arreu de Catalunya i d’Espanya com un Pla modèlic i de referència per a d’altres territoris, es fa necessària una valoració del període 2005-2008, així com l’actualització i disseny d’una nova etapa, amb més força i il·lusió.

EL PASaL’H 2010-2015

Amb aquesta nova actualització pel període 2010-2015, el PASaL’H continuarà essent l’instrument del que es dota la ciutadania de L’Hospitalet per a fer front a aquesta problemàtica, per a proporcionar solucions, per a oferir respostes en els seus diferents nivells.

Pel període 2010-2015, el PASaL’H es planteja el repte de posar-se al capdavant de les iniciatives vinculades amb els temes de VIH / sida tot incloent els aspectes relacionats amb les ITS. Institucions com el PNS (Plan Nacional sobre el Sida) alerten de la seva idoneïtat, mentre el CEEISCAT (Centre d'Estudis Epidemiològics sobre les ITS i Sida de Catalunya) fa un seguiment epidemiològic de les ITS des de fa uns anys. Per això el PASaL’H considera necessari no quedar-se enrere davant la constatació de que VIH, Sida i ITS són problemes que s’haurien de treballar i abordar en el seu conjunt i que formen part, en definitiva, de l’àmbit de la salut afectivo-sexual i reproductiva.



Participació ciutadana, tècnica i política

Com a característica amb la que vol continuar destacant el PASaL’H és que vol comptar amb la participació i el consens de tots els grups polítics municipals, en estreta col·laboració amb la CTS (Comissió Tècnica de la Sida de L’Hospitalet), en què participen activament representants de les diferents administracions públiques (Ajuntament de L’Hospitalet, Diputació de Barcelona i Generalitat de Catalunya), conjuntament amb tècnics, professionals i representants de les ONG que intervenen en VIH/sida i altres representants de la societat civil.

Un Pla amb Passat, Present, Futur i Valors

Abans de la creació del Pla d’acció sobre el VIH/sida a l’Hospitalet en el 2001, la CTS ja donava una resposta específica als problemes de VIH/sida a la ciutat, des de la responsabilitat pròpia de l’Ajuntament de L’Hospitalet i en col·laboració amb altres institucions i ONG. D’aquí la providència i utilitat de crear el PASaL’H amb un ànim marcadament participatiu, solidari, tècnic i científic, innovador, eficient i sostenible. Tot un desafiament necessari, amb un caire modèlic, no exempt de dificultats però apassionant per als qui busquen el millor per a les persones del seu entorn. Així doncs, la creació del PASaL’H ha suposat donar una resposta articulada, coordinada i continuada a la problemàtica del VIH/sida a l’Hospitalet.



2. El PASaL’H com a model: filosofia, valors i característiques

Quan es va començar a elaborar el PASaL’H 2001-2004, es van descriure una sèrie de senyals d’identitat que naixien paral·lelament al procés de creació del PASaL’H. Aquests senyals d’identitat van constituir la seva filosofia i els seus valors. Eren uns senyals d’identitat que tothom havia de conèixer i tenir clars perquè eren els que li donaven sentit, i es van explicitar en aquest document amb la intenció de que les característiques definitòries vinguessin marcades des dels seus inicis i amb intenció de durabilitat.

Amb el PASaL’H 2005-2008 i un cop més amb el PASaL’H 2010-2015, la CTS unànimement ha reafirmat la validesa d’aquests valors i consideren que aquests senyals d’identitat continuen tenint total vigència per a que sigui un projecte de tots i un projecte en comú.

Participatiu, Comunitari, Territorial

+ La participació serà tant una estratègia com un objectiu en les iniciatives, accions i propostes que es portin a terme. La ciutat de L’Hospitalet serà el territori de referència. Posteriorment es decidirà si, a més del territori “ciutat”, s’ha de treballar amb criteris territorials més petits (districtes, barris, àrees sanitàries, zones específiques...).

+ Hem de conjugar la participació en termes quantitatius i qualitatius: arribar al major nombre possible de persones, de

manera que facilitem la seva implicació en el PASaL’H de la forma més directa, activa, satisfactòria i continuada.

+ Els lligams i valors comunitaris, dirigits a accions d’inclusió i suport social de persones, grups i col·lectius afectats pel VIH/sida, seran elements per reforçar i prioritzar.

+ La participació ha de buscar la senzillesa, la transparència i el repartiment de tasques i responsabilitats de manera organitzada. El protagonisme ha de continuar essent compartit.

Ciutadà: Centrat en les Persones

+ Els protagonistes, tant en qualitat de “subjectes emissors” com de “receptors” de les accions, son ciutadans i ciutadanes: independentment de la seva qualitat de polítics, tècnics, professionals, voluntaris, afectats...

+ L’exercici del lideratge, el protagonisme i les tasques que es desenvolupin per diferents persones en diferents moments -i que seran necessaris per a un desenvolupament eficient del PASaL’H-, han de cercar i promoure sinèrgies, no han de ser excloents. És i ha de seguir essent un pla de ciutat que integri les diferents administracions públiques i la societat civil, no un pla municipal, encara que hi hagi el necessari lideratge institucional.



+ El consens, sempre que sigui possible, en serà l’enfocament prioritari. La distribució i repartiment de tasques, exercides de manera responsable, hi seran habituals: es tracta d’evitar les resistències al treball compartit...sense confondre-ho amb el “tots fent-ho tot alhora”.

Solidari

+ Els problemes associats al VIH/sida ens afecten a tothom, encara que no d’igual forma. Els problemes derivats del VIH/sida tenen efectes i conseqüències (directes i indirectes) en el conjunt de la societat: problemes col·lectius demanen respostes col·lectives, i la solidaritat serà un factor d’èxit.

+ Una part de la societat, persones, famílies i col·lectius, estan vivint unes conseqüències directes més dures, greus i difícils en l’esfera de la salut, en l’àmbit afectiu, en els processos d’adaptació i exclusió social i en l’àmbit econòmic. Necessiten reconeixement i visibilitat positius, suport social i afectiu, i solucions per als seus problemes de salut. Les iniciatives d’inserció han d’ocupar una major atenció, tot garantint la lluita contra l’estigma i la discriminació.

+ Les persones, grups i col·lectius de població que puguin sentir-se no afectats o menys afectats han de disposar d’informació adequada i científica, juntament amb iniciatives que apel·lin a l’exercici de la solidaritat activa i el fomentin: de persona a persona, de grups a grups, tant coneguts per lligams informals com desconeguts.

Integral i Integrador

+ El VIH/sida conforma una problemàtica diversa i complexa. El PASaL’H és concebut en termes integrals (dirigits als diferents tipus de necessitats i problemes coneguts), tot evitant oferir-hi plantejaments de solucions parcials, incompletes o no satisfactòries.

+ Una part important dels problemes i necessitats que sorgeixen del VIH/sida són de tipus social, sanitari i psicològic. La integració serà un objectiu i una estratègia que ajudi a resoldre’ls i a no agreujar-los o augmentar-los. Això exigeix reconeixement positiu, visibilitat natural, suport social i econòmic, i accessibilitat als tractaments per a millorar la salut de les persones afectades.

+ Un col·lectiu de persones viuran (cada cop durant més temps) essent persones amb el VIH+/sida. Hem de potenciar el seu desenvolupament personal, l’exercici dels seus drets i l’abast del màxim d’autonomia possible (econòmica, individual, etcètera). Per a garantir la seva integració positiva hem d’adaptar-nos (i adaptar el PASaL’H) a aquestes noves situacions, i ajudar-los a adaptar-s’hi, lluitant contra l’estigma i la discriminació.

Positiu

+ Estem desenvolupant un pla positiu, identificant-ne els problemes i necessitats per poder centrar-hi i potenciar-hi les solucions. Per a això buscarem, trobarem i fomentarem els aspectes positius d’aquest pla, les oportunitats de canvi positiu i els elements favorables que existeixen en cada situació.



+ Les dificultats estan assegurades: aquesta és una premissa bàsica que tots hem de conèixer, acceptar i assumir. No afrontem problemes senzills: hem de reconèixer-ho. Però el nostre objectiu no és crear més problemes, ampliar els que ja existeixen, o complicar les situacions. El nostre objectiu és contribuir a imaginar, crear, trobar, generar, definir, desenvolupar, potenciar, promoure i aplicar solucions al Pla.

+ Fomentarem un pla positiu per a persones positives, per a grups positius, per a col·lectius positius. Les persones i col·lectius amb el VIH+ i el seu entorn afectiu no necessiten la nostra negativitat, les nostres actituds negatives. Les persones i els col·lectius VIH-, tampoc.

Tècnic i Científic

+ Els problemes associats al VIH/sida son complexos. El PASaL’H necessita dotar-se de coneixements, saber i saber fer apropiats per a desenvolupar solucions encertades i eficaces. Hem d’aprofitar els avenços de la ciència i la tecnologia per a desenvolupar propostes d’èxit.

+ Les informacions i les metodologies de treball que es proposin han de disposar d’un aval i d’un reconeixement tècnic i científic. Els problemes associats al VIH/sida no són exclusivament mèdics, socials, laborals o psicològics: els enfocaments multidisciplinari, interdisciplinari i transversal són necessaris.

+ Les iniciatives exclusivament benintencionades no són suficients: hem d’incorporar saber i saber fer actualitzats i útils per a resoldre els problemes i necessitats de les persones i col·lectius als

quals ens dirigim. L’avaluació i el coneixement pràctic són elements importants del PASaL’H des del principi.

Sostenible

+ Els problemes associats al VIH/sida, segons les dades disponibles actualment, continuaran existint en els pròxims anys. El PASaL’H ha de regir-se per criteris de sostenibilitat, per garantir que les accions i solucions que es generin perdurin el temps necessari. El pla té un enfocament a curt, mig i llarg termini, i hem de vetllar per a la seva existència sostinguda.

+ Per a garantir-ne la sostenibilitat hem de controlar els recursos: l’eficàcia n’ha d’ésser el criteri de referència. Cada línia d’acció que es generi des del PASaL’H ha de mantenir-se durant el temps suficient perquè pugui abastar els objectius previstos. Totes i cadascuna de les accions tenen un cost (en termes de recursos) que s’ha de preveure suficientment des de l’inici.

+ Per a contribuir a la sostenibilitat del PASaL’H hem de buscar i aconseguir suports. La participació també ha de significar obtenir recursos (humans, econòmics, materials,...). Hem de buscar, proposar, i aconseguir sinèrgies mitjançant els nostres objectius i les nostres accions.

+ Quan sigui possible s’han de millorar les condicions que influeixin de forma sostinguda sobre els problemes, o generar altres condicions positives. No hem de renunciar a canviar estructures i variables que incideixin negativament en la situació.



Manté un Compromís Ètic

+ Amb les persones VIH/sida, amb els seus familiars, amb el seu entorn afectiu. Independentment del seu credo, raça, religió, adscripció política o orientació sexual, totes les persones afectades de qualsevol manera per VIH/sida seran tingudes en compte.

+ Les necessitats personals, íntimes, profundes, aquelles que moltes vegades només s’expressen en privat i que estan associades a la malaltia, a la mort, a les pors diverses al VIH/sida mereixen ser explorades, escoltades, reconegudes, ateses i, en la mesura que ens sigui possible, satisfetes.

+ Els interessos i valors que fan prevaler desproporcionadament aspectes econòmics i lucratius així com les tendències més individualistes, poden ser un obstacle real davant les necessitats que pretenem cobrir. Mantenir el compromís ètic ha de servir de referència en els moments de conflicte d’interessos, amb un enfocament basat en els drets humans.

Promou Valors

+ El PASaL’H promourà accions i propostes connectades amb la vida i els esdeveniments que es desenvolupin habitualment a la ciutat. Per això farà reflexionar la població i promourà valors de respecte, solidaritat, coneixement mutu, apropament i implicació, per buscar solucions conjuntes a uns problemes que pertanyen a tota la població... malgrat que una part d’aquesta encara no en sigui conscient.

+ A més d’oferir dades objectives, el PASaL’H pretén que la ciutadania conegui les dificultats i possibilitats de les persones amb VIH/sida i les del seu entorn, per tal que del rebuig que genera el desconeixement avancem en una trajectòria de futur positiu, amb acceptació i suport, i potenciem les xarxes socials normalitzades per a la incorporació social activa de les persones afectades i els seus familiars.

+ No ens conformarem amb oferir informació objectiva sobre les formes de prevenció de VIH/ sida. Això no és suficient per tenir èxit. Treballarem actituds, estereotips, mites i tots aquells prejudicis i informacions errònies que, unides al desconeixement, fan que el VIH/sida sigui un desconegut temut.

+ El PASaL’H promourà el respecte a la diversitat sexual, cultural i la perspectiva de gènere en totes les accions programades.



3. L’Hospitalet: situació actual

3.1. Marc jurídic-legal del PASaL’H

3.1.1.- Marc europeu

A nivell de la Unió Europea, ens trobem amb dos instruments jurídics principals, que estableixen el marc d’actuació respecte del VIH/sida:

- Comunicació de la Comissió al Consell i al Parlament europeu sobre la lluita contra el VIH/sida en la UE i països del seu entorn (2006-2009), de 15 de desembre de 2005 (no publicat)

- Decisió núm. 1350/2007/CE del Parlament europeu i del Consell, de 13 d’octubre de 2007, per la qual s’estableix el Segon Programa d’Acció comunitària en l’àmbit de la Salut (2008-2013)

3.1.2- Marc estatal

3.1.2.1.- Constitució Espanyola de 1978:

1.- L’article 9.2 disposa que correspon als poders públics promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat de l’individu sigui real i efectiva, així com promoure els obstacles que impedeixin o dificultin la seva plenitud.

2.- L’article 14 consagra el principi d’igualtat i no-discriminació.

3.- L’article 43.1 reconeix el dret a la protecció de la salut, dintre dels principis rectors de la política social i econòmica. D’acord amb

l’article 53.3, el reconeixement, el respecte i la protecció d’aquests principis, hauran d’informar la legislació positiva, la pràctica judicial i l’actuació dels poders públics.

4.- L’art. 149.1.16 estableix com a “competència exclusiva de l’Estat: Sanitat exterior. Bases i coordinació general de la sanitat. Legislació sobre productes farmacèutics”. En aquest sentit, el Tribunal Constitucional defineix la coordinació general com “la fijación de medios y de sistemas de relación que hagan posible la información recíproca, la homogeneidad técnica en determinados aspectos y la acción conjunta de las autoridades sanitarias estatales y comunitarias en el ejercicio de sus respectivas competencias”.

5.- Per altra part, l’art. 148.1.21, de la Constitució Espanyola estableix que les Comunitats Autònomes poden assumir competències en sanitat i higiene.

3.1.2.2.- Llei General de Sanitat (Llei 14/1986, de 25 d’abril):

1.- El seu art. 4 diu textualment “Tanto el Estado como las Comunidades Autónomas y las demás administraciones Públicas competentes, organizarán y desarrollarán todas las acciones sanitarias a que se refiere este título dentro de una concepción integral del sistema sanitario”. I pel que fa a l’art. 5, diu “Los Servicios Públicos de Salud se organizarán de manera que sea posible articular la participación comunitaria a través de las Corporaciones territoriales correspondientes en la formulación de la política sanitaria y en el control de su ejecución”.



2.- En relació amb l’anterior, l’article 6 estableix que “Las actuaciones de las Administraciones Públicas sanitarias estarán orientadas:

1. A la promoción de la salud.

2.A promover el interés individual, familiar y social por la salud mediante la adecuada educación sanitaria de la población.

3.A garantizar que cuantas acciones sanitarias se desarrollen estén dirigidas a la prevención de las enfermedades y no sólo a la curación de las mismas.

4.A garantizar la asistencia sanitaria en todos los casos de pérdida de la salud.

5.A promover las acciones sanitarias para la rehabilitación funcional y reinserción social del paciente.”

3.- A més, en el seu art. 38 diu: “Son competencia exclusiva del Estado la sanidad exterior y las relaciones y acuerdos sanitarios internacionales”, entenent com a activitats de sanitat exterior “todas aquellas que se realicen en materia de vigilancia y control de los posibles riesgos para la salud derivados de la importación, exportación o tránsito de mercancías y del tráfico internacional de viajeros...”.

4.- Respecte de les competències de les Corporacions locals, l’article 42 diu el següent:

2. Las Corporaciones Locales participarán en los órganos de dirección de las Áreas de Salud.

3. No obstante, los Ayuntamientos sin perjuicio de las competencias de las demás administraciones públicas, tendrán las siguientes responsabilidades mínimas en relación al obligado cumplimiento de las normas y planes sanitarios: a) Control sanitario del medio ambiente, contaminación atmosférica...”. En definitiva, control sanitari en general.

4. Para el desarrollo de las funciones relacionadas en el apartado anterior (control sanitari en general), los Ayuntamientos deberán recabar el apoyo técnico del personal y medios de las Áreas de Salud en cuya demarcación estén comprendidos.

3.1.3.- Marc autonòmic

3.1.3.1.- Estatut d’Autonomia de Catalunya (Llei Orgànica 6/20

1.- El seu art. 162, estableix el següent, en matèria de sanitat i salut pública:

1. Correspon a la Generalitat, en matèria de sanitat i salut pública, la competència exclusiva sobre l’organització, el funcionament intern, l’avaluació, la inspecció i el control de centres, serveis i establiments sanitaris.

2. Correspon a la Generalitat l’ordenació farmacèutica, en el marc de l’article 149.1.16 de la Constitució.

3. Correspon a la Generalitat, en tot cas, la competència compartida en els àmbits següents:

a) L’ordenació, la planificació, la determinació, la regulació i l’execució de les prestacions i els serveis sanitaris, sociosanitaris i de salut mental de caràcter públic en tots els nivells i per a tots els ciutadans.



b) L’ordenació, la planificació, la determinació, la regulació i l’execució de les mesures i les actuacions destinades a preservar, protegir i promoure la salut pública en tots els àmbits, incloent-hi la salut laboral, la sanitat animal amb efectes sobre la salut humana, la sanitat alimentària, la sanitat ambiental i la vigilància epidemiològica.

c) La planificació dels recursos sanitaris de cobertura pública i la coordinació de les activitats sanitàries privades amb el sistema sanitari públic.

d) La formació sanitària especialitzada, que inclou l’acreditació i l’avaluació de centres; la planificació de l’oferta de places; la participació en l’elaboració de les convocatòries i la gestió dels programes de formació de les especialitats i les àrees de capacitació específica i l’expedició de diplomes d’àrees de capacitació específica.

e) El règim estatutari i la formació del personal que presta serveis en el sistema sanitari públic.

4. La Generalitat participa en la planificació i la coordinació estatal en matèria de sanitat i salut pública, d’acord amb el que estableix el títol V.

5. Correspon a la Generalitat la competència executiva de la legislació estatal en matèria de productes farmacèutics.

Per altra banda, l’article 166 estableix que els Serveis socials són competència exclusiva de la Generalitat.

3.1.3.2.- Llei de Serveis Socials (Llei 12/2007, d’11 d’octubre):

1.- Objecte de la Llei (art. 1): Regular i ordenar el sistema de serveis socials per gaqrantir-hi l’accès universal i fer efectiva la justícia social i promoure el benestar del conjunt de la població.

2.- Sistema de serveis socials i la seva finalitat (arts. 2 i 3): És l’integrat pel conjunt de recursos, equipaments, projectes, programes i prestacions de titularitat pública i provada destinats a assegurar el dret de les persones a viure dignament durant totes les etapes de la seva vida mitjançant la cobertura de llurs necessitats personals básiques i de les necessitats socials, en el marc de la justícia social i del benestar de les persones. Els objectius de les polítiques de serveis socials són els establerts a l’article 4 de la Llei.

El sistema públic és integrat pels serveis socials de titularitat pública i els de titularitat privada acreditats i concertats per l’Administració.

3.- Principis rectors del sistema públic dels serveis socials (art. 5): Universalitat; igualtat; responsabilitat pública; solidaritat; participació cívica; globalitat; subsidiarietat; prevenció i dimensió comunitària; foment de la cohesió social; normalització; coordinació; atenció personalitzada i integral; respecte pels drets de la persona; foment de l’autonomia personal; economia, eficiència i eficàcia; qualitat dels serveis; i continuïtat dels serveis.

D’aquest principis s’ha de resaltar el de subsidiarietat, segons el qual, els serveis socials s’han de prestar en l’àmbit personal més proper als usuaris.

4.- Titulars del dret a accedir als serveis socials (art. 6): Els ciutadans dels estats membres de la Unió Europea empadronats en un municipi de Catalunya i les persones que no compleixen aquestes condicions, si es troben en estat de necessitat personal bàsica,



d’acord amb el que estableix la legislació en matèria d’estrangeria. L’article 7 estableix una sèrie de situacions especials.

3.1.3.3.- Llei de Salut Pública (Llei 18/2009, de 22 d’octubre):

1.- L’article 6.3 diu que són prestacions en matèria de salut pública, entre d’altres:

n) La promoció dels factors de protecció i la protecció i prevenció dels factors de risc davant les substàncies que poden generar abús, dependència i altres addiccions, especialment dels que incideixen més en la salut de la població.

p) La promoció i la protecció de la salut afectiva, sexual i reproductiva, i la prevenció dels factors de risc en aquest àmbit.

r) La promoció i la protecció de la salut infantil i dels adolescents i la prevenció dels factors de risc en aquest àmbit.

3.1.4.- Marc local

Les Administracions locals amb possibilitats d’implicació en l’àmbit del Programa són el Consell Comarcal del Barcelonès, la Diputació de Barcelona i l’ Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.

Consell Comarcal del Barcelonès.

D’acord amb la Llei 4/2003, de 4 de novembre, Text Refòs de la Llei d’Organització Comarcal de Catalunya, correspon a les Comarques exercir competències en matèria de cooperació, assessorament i coordinació dels ajuntaments. Així mateix aquelles competències que li atribueixin les lleis del Parlament, segons la

tipologia de les comarques. També pot desenvolupar les que li delegui o encarregui de gestionar l’Administració de la Generalitat, la diputació corresponent, els municipis, les mancomunitats i les comunitats de municipis, i les organitzacions associatives d’ens locals. La Llei estableix també que les delegacions o els encàrrecs de gestió han d’anar acompanyats de la transferència dels recursos necessaris per a exercir-los.

La comarca pot fer obres i prestar serveis, d’acord amb els requisits que estableix aquesta Llei i ha de col·laborar en l’exercici de les funcions d’estadística i en l’establiment d’una base de dades que integri la informació dels àmbits municipal i comarcal.

Concretament, i pel tema que ens ocupa, el Consell Comarcal del Barcelonès no té assumida ni traspassada per la Generalitat de Catalunya cap competència en l’àmbit sanitari, senzillament, perquè aquell Consell Comarcal està integrat per municipis grans i són els seus Ajuntaments qui duen a terme les qüestions sanitàries.

Diputació de Barcelona.

L’art. 36 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, de Bases de Règim Local, diu que “Son competencias propias de la Diputación:

a) La coordinación de los servicios municipales entre sí para la garantía de la prestación integral y adecuada de los servicios de competencia municipal,

b) La asistencia y la cooperación jurídica, económica y técnica a los municipios, especialmente los de menor capacidad económica y de gestión...”.

En concret, la Diputació de Barcelona disposa del Pla de Concertació Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat (2008-2011), des del qual es dona suport, material i econòmic, a l’actuació municipal



en diversos àmbits de la seva competència, entre els què figuren programes relacionats amb la Sida.

Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.

1.- L’art. 25 de la Llei de Bases de Règim Local, diu que en tot cas, els municipis exerciran les següents competències: “...h) protección de la salubridad pública, i) Participación en la gestión primaria de la salud, k) prestación de los servicios sociales y de promoción y reinserción social.

2.- A la seva vegada, l’art. 28 del mateix text legal diu que “Los municipios pueden realizar actividades complementarias de las propias de otras administraciones públicas y, en particular, las relativas a (...) la sanidad...”.

3.- En termes idèntics es pronuncien els articles 66 i 71 del DL 2/2003, de 28 d’abril, Text Refós de la Llei Municipal i de Règim local de Catalunya.

4.- L’article 52 de la Llei 18/2009, de 22 d’octubre, de salut Pública, diu que els Ajuntaments són competents per prestar una sèrie de serveis mínims, entre els qual hi figura l’educació sanitària en l’àmbit de les competències locals.

5.- Cal remarcar, també, la constitució del Govern Territorial de Salut L’Hospitalet de Llobregat-El Prat de Llobregat, amb competències sobre aquest àmbit.

QUADRE DE COMPETÈNCIES:

Competències de la Unió Europea:

Estudi i establiment, en el seu cas, d’actuacions i iniciatives comunes que hauran per a resoldre problemes de la transmissió

d’origen humà, problemes mèdics, psicològics i socials, intercanviant informació i experiències. També té competències sobre el control epidemiològic i la lluita contra les malalties transmissibles, i tot això a través d’acords i resolucions.

Competències de l’Estat:

En el tema de la Sida, les competències pel que fa a l’Estat i a les Comunitats Autònomes, són COMPETÈNCIES COMPARTIDES, de tal manera que l’Estat, al ser exclusiva la seva competència quant a Sanitat exterior i davant d’un fenomen com la Sida que està totalment internacionalitzat, aquest és competent per tots aquells temes que sobre la Sida es legislin a Europa, i a la vegada, al ser també una competència exclusiva seva les Bases i la coordinació general de la sanitat dins de tot l’estat espanyol, pot fer un seguiment de tots aquells programes que es duguin a terme a les Comunitats Autònomes. I exercir la més alta funció inspectora.

Competències de la Generalitat de Catalunya:

D’acord amb l’anterior, la Generalitat de Catalunya és competent en el desenvolupament legislatiu i l’execució de la legislació bàsica de l’Estat en matèria de sanitat interior. En assumir en el seu dia les competències sobre la Sanitat i concretament en el tema que ens ocupa, és competent per dur a terme la inspecció tècnica, l’estudi, la recopilació de dades i la informació així com l’establiment del procediment per la comunicació obligatòria, sistemàtica i normalitzada a l’Administració de l’Estat, per garantir un sistema sanitari coherent i solidari.

També i concretament, és competent la Generalitat de Catalunya, per dur a terme els programes sanitaris tendents a la protecció i promoció de la salut i de totes les accions sanitàries permanents en matèria de malalties transmissibles i pel



desenvolupament de programes de formació en matèria de salut pública, coordinadament amb l’Administració de l’Estat.

Competències del Consell Comarcal del Barcelonès

No realitza cap tipus d’actuació en matèria sanitària.

Competències de la Diputació de Barcelona

Coordinació, assistència i cooperació jurídica als municipis que portin a terme programes i actuacions de promoció de la salut, especialment mitjançant el Pla de Concertació Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat (2008-2011).

Competències de l’Ajuntament de l’Hospitalet

Pot realitzar les següents activitats (a títol enunciatiu):

1.- Activitats complementàries de les pròpies d’altres administracions públiques en el tema.

2.- Organitzar i desenvolupar accions sanitàries dintre d’una concepció integral del sistema sanitari.

3.- Participar en la formulació de la política sanitària i en el control de la seva execució.

4.- Fer tasques d’educació sanitària de la població i de prevenció de malalties.

5.- Promoure i portar a terme accions sanitàries per la rehabilitació funcional i socials per a la inserció o reinserció social del malalt.

6.- Participar en els òrgans de direcció de les Àrees de Salut.

7.- Fer tasques de control sanitari, en general.

Per dur a terme aquestes actuacions, pot recabar el suport tècnic de les Àrees de Salut.



4. PASaL’H 2010-2015

El Ple municipal del 25/11/08 va presentar i aprovar la següent proposta per l’any 2009:

Per tal d’avaluar, actualitzar i, si cal, reformular certs elements del PASaL’H pel proper període futur, el Ple de l’Ajuntament aprova una prorroga durant l’any 2009 del PASaL’H actual, contant amb la seva validesa i utilitat demostrada fins al moment, amb els següents OBJECTIUS:

a. Disposar de l’avaluació del PASaL’H 2005-2008, a desenvolupar el primer quadrimestre del 2009.

b. Desenvolupar i aplicar la metodologia i el procés de treball adients per dissenyar la propera etapa plurianual del PASaL’H, que donada la seva maduresa actual es proposa per una durada mes amplia: PASaL’H 2010-2015. Aquest increment del nombre d’anys del proper període a planificar va en sintonia amb la durada d’altres plans estratègics i Programes de Salut i Comunitaris. Aquesta etapa s’ha desenvolupat el segon i tercer quadrimestre del 2009.

c. Si be les línies estratègiques del PASaL’H, amb la informació de la que disposem actualment, es mostren adequades i en principi s’han de mantenir, avancem que donada l’evolució de la situació general al voltant del VIH/sida, pel que respecta a les prioritats del PASaL´H s’han de reforçar les quatre següents:

i. Garantir la sostenibilitat del model de L’Hospitalet.

ii. Dinamitzar les línies de treball amb col·lectius immigrants

iii. Ampliar més les accions per facilitar el diagnòstic precoç del VIH

iv. Donar mes èmfasis en el treball preventiu i amb les oficines de farmàcia.

v. Incrementar les accions de formació com una de les estratègies d’acció claus.

d. Contribuir a mantenir i incrementar la motivació, il·lusió i la participació dels membres de la CTS.

e. Potenciar la dinamització de la ciutat.

f. Ampliar les relacions i sinèrgies amb altres xarxes i organismes de referència:

• Xarxa Sida i Món Local;

• Plan Nacional sobre el Sida;

• Comissió Interdepartamental de la Sida (Generalitat de Catalunya);

• FEMP: RECS (Red Española de Ciudades Saludables)

• ONUSIDA

g. Insistir en valors i filosofia del pla.



4.1. Calendari / terminis

a. Gener – Abril 2009: revisió i avaluació del PASaL’H 2005-2008

b. Maig – Novembre 2009: elaboració i presentació de la proposta definitiva de PASaL’H 2010-2015, per a la aprovació per la Comissió Permanent de la CTS.

c. Desembre 2009: presentació al Ple Municipal de l’Ajuntament de L’Hospitalet de la proposta de PASaL’H 2010-2015.

4.2. Metodologia / procés

Sectors a convocar:

Participants en el taller “Ciutat i Sida”

Afectats

Farmacèutics

Comunitat educativa (a través del Centre de Recursos Pedagògics)

Sindicats

Empresaris

Programa Salut i Escola

Programa de Nova Ciutadania

Entitats socials

Professionals de la salut, ...

Adolescents i joves (DIRCES, Esplais, ...)

Serveis socials bàsics



4.3. Dificultats, barreres i obstacles que poden sorgir en el PASaL’H 2010-2015 i proposta de solucions

POSSIBLES DIFICULTATS PROPOSTA DE SOLUCIONS

- Dificultats econòmiques i d’infraestructura - Aprofitar millor els recursos disponibles - Aconseguir més finançament - Implementar accions d’informació sanitària amb el Consell de Salut, entitats d’ajuda mútua i voluntariat. - Millorar la coordinació amb el sistema educatiu, els serveis socials, els de cultura i oci per tal d’aprofitar els seus recursos.

- Estancament o inèrcies perjudicials - Tenir present l’avaluació del context real del Pla - Fer grups de treball per afrontar aquestes dificultats

- Disminució de la sensibilització, pèrdua d’interès per la temàtica i baixa percepció de risc

- Ampliar l’àmbit d’actuació cap a la salut afectivosexual - Fer pressió perquè sigui prioritat en l’àmbit de salut - Aconseguir la normalització de l’educació de la sexualitat i prevenció de les ITS

- Desmotivació dels professionals per la sobrecarrega d’hores de feina

- Renovar la il·lusió pel projecte - Remunerar econòmicament les hores generades en el treball comunitari

- Manca d’incorporació de nous agents - Oferir objectius motivants als possibles nous agents

- Dependència d’altres organismes - Articular la prevenció, el diagnòstic precoç i l’atenció oportuna amb l’Atenció Primària de Salut

- Visibilitat insuficient del Pla - Proposar accions específiques: ús massiu del logotip, participació en jornades, col·laboració amb mitjans de comunicació locals, etc.

- Manca d’implicació de col·lectius específics: persones immigrades i afectats pel VIH/sida

- Incorporar associacions d’immigrants - Acostar la realitat i captar l’interès

- Crisi de l’associacionisme i de la gent jove - Cercar espais, físics i virtuals, on els joves puguin participar i rebre informació



5. Resum Executiu PASaL’H 2010-2015

A. Missió

Definir de manera global, estructurada, coordinada i continuada el conjunt d’actuacions a curt, mig i llarg termini en matèria de VIH/sida a nivell de L’Hospitalet, amb la participació activa de la CTS i dels agents socials que incideixen en el territori, incorporant progressivament les ITS (i d’altres problemes relacionats) com objectius de treball amb sinergies reals.

B. Durada

Es defineix un període de continuïtat de 6 anys: PASaL’H 2010-2015

C. Objectius Generals

c.1. Promoure, a més a més del tractament de les persones VIH+, programes de prevenció i inserció, dirigits a disminuir la incidència i prevalença de persones VIH+ a L’Hospitalet, millorant la qualitat de vida i la inserció sociolaboral de les persones VIH+/sida i del seu entorn afectiu.

c.2. Definir i aplicar les accions previstes en el PASaL’H des d’un model basat en el consens i el treball conjunt, organitzat i coordinat entre administracions públiques, ONG’s que intervenen en VIH/sida, societat civil, col·lectius afectats, polítics, professionals, voluntariat i entitats socials.

c.3. Definir i aplicar un sistema d’avaluació i monitoratge del pla, tot impulsant la creació de l’OVIP (Observatori de VIH + ITS del PASaL’H)

c.4. Treballar a partir de valoracions i anàlisi de la situació i de les previsions d’evolució en matèria de VIH/sida, amb criteris tècnic-científics, en els diferents àmbits d’actuació.

c.5. Garantir la sostenibilitat del PASaL’H



D. Criteris

d.1. Coordinació i harmonització amb altres plans

+ Es consolidarà l’estructura existent l’any 2009. + Prioritzar la participació al Govern Territorial de Salut. + Generalitat de Catalunya; Plan Nacional sobre el Sida; Iniciatives europees; ONUSIDA

d.2. Participació + Estratègia clau: partir de la implicació activa de les diferents administracions públiques i

. entitats ciutadanes membres de la CTS + Promoure el treball en Xarxa i els agents multiplicadors

d.3. Planificació i avaluació + Cada sis anys, amb valoracions anuals

d.4. Formació i capacitació

+ per millorar en eficàcia + per consolidar el treball de col·laboració, en equips i en xarxes + per ampliar la participació d’agents actius + per incrementar els recursos

d.5. Sostenibilitat + per durar en el temps + per aconseguir objectius a llarg termini



E. Política de Recursos

Potenciar les persones

+ Invertir en formació i capacitació + Incorporació progressiva de més persones + Repartir protagonisme i responsabilitat + Agents multiplicadors identificats amb el PASaL’H

Aprofitar els diners + Partir dels recursos econòmics disponibles + Augmentar la captació econòmica per augmentar les accions + Promoure l’eficiència

Compartir infraestructures

(materials i equips)

+ Mapa de recursos de L’Hospitalet + Circuits d’atenció + Espais suficients, adequats, amb qualitat, accessibles

Reduir els temps + Treballar per objectius i resultats + Incrementar la consciència de costos + Sensibilitat davant les demandes i necessitats dels col·lectius afectats

Aplicar avenços tècnic-científics + Per millorar la eficàcia i l’eficiència + Per demostrar la utilitat del PASaL’H

F. Línies d’Actuació

1. Avaluació / Monitoratge / Epidemiologia

2. Prevenció

3. Tractament

4. Inserció

5. Sensibilització, Formació i Participació social

6. Coordinació i Sostenibilitat



G. Síntesi estratègica PASaL’H 2010-2015

a) Promoció del PASaL’H com a MODEL (L’Hospitalet, Catalunya, Espanya, Unió Europea...).

b) Unanimitat en FILOSOFIA i VALORS com senyals d’identitat i punts forts a potenciar.

c) Consolidar OBJECTIUS, amb adaptacions pertinents (ITS, ...)

d) Noves accions de VISIBILITAT, MOTIVACIÓ I FORMACIÓ. Nova web 2.0 del PASaL’H.

e) Avançar en l’AVALUACIÓ global. Creació de l’OVIP.

f) Xarxa Sida i Mon Local com a REPTE (amenaça i oportunitat).

g) Reforçar SOSTENIBILITAT. Govern territorial de Salut i Programa Maleta Pedagògica.

h) Garantir el compromís POLÍTIC unànime (L’Hospitalet).

i) Introduir i mantenir la participació de NOUS AGENTS socials.

j) Reforçar eixos de PREVENCIÓ i INSERCIÓ.



H. Reptes de futur PASaL’H 2009-2015

Any

Repte

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Valoració PASaL’H 2005-2008

Elaboració del PASaL’H 2010-2015

Creació de l’OVIP Disseny

Maleta pedagògica: VIH / sida + ITS

Web 2.0 del PASaL’H Disseny

PASaL’H: cartera de serveis reconeguda dins el Govern Territorial de salut.

Oficines de farmàcia

Sèniors del PASaL’H Disseny

Jornades de participació Taules Temàtiques

Nova Ciutadania Persones VIH + / sida

Valoració PASaL’H

Formació al PASaL’H + Farmàcies

+ Noves tecnologies

+Avaluació

+ Coordinació

+ Professionals Ajuntament

+ Altre…



6. PASaL’H 2010-2015: Línies d’acció, Estratègies i Actuacions

LÍNIA D’ACCIÓ

ESTRATÈGIES ACTUACIONS

Ava

luac

ió /

Mo

nit

ora

tge

/ E

pid

em

iolo

gia

1.Avaluar anualment el PASaL’H i presentar resultats

1.1 Realitzar i presentar per escrit un informe anual del PASaL’H.

1.2 Avaluar conjuntament el PASaL’H en la CTS

1.3 Difusió pública de la memòria anual (a la web del PASaL’H)

2.Avaluar totes les accions rellevants que es realitzen al PASaL’H

2.1 Avaluar cada acció rellevant la persona responsable

2.2 Cada acció rellevant disposa d’indicadors d’avaluació

2.3 Reunió anual de la CTS per revisar les avaluacions de les accions rellevants

3.Realitzar un seguiment en temps real des de la CTS de les accions portades a terme en el PASaL’H (Coordinació)

3.1 De 6 a 11 reunions a l’any de la CTS per coordinació i seguiment de les accions

4.Disposar d’informació actualitzada de l’Hospitalet (vigilància epidemiològica) pel que fa a VIH / sida i les ITS

4.1 Coordinació semestral amb el CEEISCAT

4.2 Creació de l’OVIP (Observatori de VIH + ITS del PASaL’H) en l’àmbit de l’Observatori de Salut

4.3 Valorar la viabilitat de realitzar estudis específics a L’Hospitalet amb CEEISCAT

5. Difusió del PASaL’H entre la població general

5.1 Jornades i/o accions col·lectives cada any (informació, participació, formació)

5.2 Pla anual de difusió i visibilitat amb els mitjans de comunicació

5.3 Potenciar la comunicació amb una nova pàgina web 2.0 del PASaL’H

5.4 Pla de distribució de materials (digitals i paper) en diferents idiomes

5.5 Jornada bianual de participació per posar en valor el PASaL’H

Pre

ven

ció

1.Proporcionar informació adequada: Com es transmet el VIH? Com es preveu?; Conductes de risc v. Grups de risc; Situació actual i futura; Recursos disponibles a L’Hospitalet.

1.1 Pla anual de difusió i visibilitat amb els mitjans de comunicació (5.1)

1.2 Garantir la distribució (centres culturals, instituts, associacions, etc) de materials preventius ja existents i elaborar-ne de nous.

2.Promoure conductes sexuals saludables: ús del preservatiu.

2.1 Programa d’intervenció (tallers): instituts i espais d’educació no formal.

2.2 Ampliació programa "Màquina" (màquines expenedores de preservatius)

2.3 Distribució de preservatius i accions en espais d’oci de joves i instituts.

2.4 Educació i informació a usuaris de la píndola post-coital. Educació sexual.

3.Promoure i formar nous agents en la comunitat perquè actuïn com a multiplicadors / líders / referents preventius.

3.1 Accions de Formació i Promoció (tallers; jornades; DMS; festes Primavera; ...) a persones clau de diferents col·lectius per a que actuïn i transmetin actituds preventives



4.Promoure la detecció precoç, optimitzar recursos de la xarxa sociosanitària en les derivacions i oferir-hi consell assistit.

4.1 Formar i sensibilitzar a professionals sociosanitaris en detecció precoç, derivació i consell assistit

4.2 Garantir detecció precoç en embarassades

4.3 Sensibilització per a realitzar la prova detecció precoç (col·lectius específics).

4.4 Participació d’oficines de farmàcia i d’altres recursos sociosanitaris

5.Promoure PIX i pràctiques de consum higiènic entre UDVP

5.1 Treballar conjuntament amb el SAD segons les línies d’actuació del Programa de Salut

5.2 Harmonització amb el Pla de Drogodependències de L’Hospitalet

6.Prevenir conductes de risc (no utilitzar preservatius) en joves i adolescents que utilitzen alcohol i drogues de festa.

6.1 Dissenyar i realitzar programa; repartir materials editats (Creu Roja Joventut, En plenes facultats, Generalitat, etc). Programa joves alcohol i sexe.

7.Implicar a les AMPAS en accions de sensibilització i formació per a la utilització de preservatius, la prevenció de ITS i VIH/sida i la salut sexual i reproductiva

7.1 Dissenyar i realitzar programa: col·laboració amb el PAEF

8.Extrendre el Programa Maleta Pedagògica

8.1 Reforçar professorat que ja intervé i està motivat (reconeixement i visibilitat)

8.2 Garantir Tallers pràctics pels escolars de L’Hospitalet

8.3 Oferta d’activitats complementaries: Pati Jove / Setmanes Culturals

8.4 AMPAS: ofertar formació, reconeixement i visibilitat

8.5 Introduir objectius respecte la prevenció d’ITS i d’altres compatibles i amb sinergies amb la prevenció del VIH/sida

8.6 Planificar oferta M.P. 2010-2015 al conjunt de escoles i instituts de L’Hospitalet

Trac

tam

en

t

1.Disposar d’ajuda econòmica per garantir atenció i serveis sanitaris a persones VIH+/sida amb carències econòmiques.

1.1 Quantificar volum problema

1.2 Designar quantitat màxima al any per a L’Hospitalet

1.3 Establir Protocol comú d'actuació

2.Garantir a immigrants amb VIH+/sida amb dificultats econòmiques medicació (TARV i per a simptomatologia associada)


2.2 Designar quantitat màxima al any per a L’Hospitalet

2.3 Protocol comú d'actuació

2.4 Coordinació amb entitats que treballen amb nouvinguts

3.Disposar de places residencials a L’Hospitalet per a persones VIH+/sida de la ciutat.


3.2 Decidir nombre de places

3.3 Protocol comú actuació i derivació

4.Garantir la coordinació en la xarxa de serveis i professionals sociosanitaris en contacte amb persones VIH+/sida.

4.1 Protocol comú d’actuació i derivació.

4.2. Jornades de formació i coordinació per a professionals



5.Realitzar un programa de millora de l’adhesió als tractaments (PAIT). 5.1 Garantir accessibilitat i disponibilitat de PAIT.

5.2 Establir oferta de PAIT, circuit i protocols en L’Hospitalet

6.Garantir serveis d’atenció directa i domiciliària a nivell biopsicosocial per a persones VIH+/sida i el seu entorn afectiu.

6.1 Establir oferta de serveis, circuit i protocols

6.2 Difusió pública i a nivell sociosanitari

Inse

rció

1.Promoure la inserció sociolaboral de les persones VIH+/sida i el seu entorn afectiu.

1.1 Treball conjunt amb agents laborals

1.2 Orientació i per a la inserció laboral

1.3 Treball conjunt amb afectats

Sen

sib

ilitz

ació

, Fo

rmac

ió

i Par

tici

pac

ió S

oci

al

1.Promoure i formar agents en la comunitat perquè actuïn com a multiplicadors / líders / referents preventius.

1.1 Accions de formació i promoció (tallers; jornades; DMS; festes Primavera; ...) a persones clau de diferents col·lectius.

2.Promoure activitats comunitàries de sensibilització de la població.

2.1 Celebració DMS

2.2 Festes de Primavera

2.3 Altres (Dia de la Prova, ...)

3.Potenciar la participació ciutadana mitjançant el voluntariat.

3.1 Formar voluntariat de L’Hospitalet

3.2 Tallers per voluntariat universitari

3.3. Projecte Sèniors del PASaL’H

4.Implicació de diferents sectors de la ciutat en el PASaL’H. 4.1 Jornades bianuals de participació

5.Mantenir-hi la implicació dels mitjans de comunicació locals en el PASaL’H i també la nostra participació amb ells.

5.1 Pla anual de presencia i participació en mitjans de comunicació

5.2 Reconeixement i visibilitat mutus (PASaL’H – Mass media). Els posem en valor.

Co

ord

inac

ió i

Sost

en

ibili

tat

1. Consolidar una estructura mínima suficient de personal per al PASaL’H.

1.1 Mantenir i/o incrementar estructura existent al 2009.

2.Garantir la comunicació i el traspàs de la informació entre els membres de la CTS, la Xarxa d’Assistència Pública i la ciutadania

2.1 Creació de la web 2.0 del PASaL’H

2.2 Informació via web. Pla d’actualització i manteniment de continguts web

3.Mantenir les reunions de coordinació i treball de la CTS. 3.1 Reunions periòdiques CTS: pla anual

4.Garantir la sostenibilitat del PASaL’H.

4.1 Desenvolupar pla de sostenibilitat

4.2 Promoure acords amb altres AAPP

4.3 Finançar cartera de serveis del PASaL’H dins el Govern Territorial de Salut

4.4 Cofinançament amb iniciativa privada (fundacions internacionals, Caixes, ..)

5.Garantir la coordinació tècnica de la Xarxa Sida i Món Local (XSiML). 5.0 Mantenir compromís de col·laboració i lideratge dins la XSiML

6.Incorporar el PASaL’H al Govern Territorial de Salut Baix Llobregat L'Hospitalet-El Prat

6.0 Contactes amb Generalitat de Catalunya (CatSalut, Departament de Salut, etc.), Ajuntament de L’Hospitalet i Ajuntament del Prat



Agraïments Aquest document ha estat elaborat per la Fundació Salut i

Comunitat, amb la direcció de Jose Luis Sánchez, per encàrrec de la Comissió Tècnica de la Sida de L’Hospitalet. En la seva redacció ha participat directament un grup de professionals que ha comptat amb la inestimable col·laboració dels integrants de la CTS. Ens consta, a més a més, que moltes d’aquestes persones en alguns moments han comentat, compartit o treballat en conjunt amb més persones del seu entorn professional, associatiu, familiar,...

Volem expressar el nostre reconeixement i agraïment a totes elles: + Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat: Jordi Petit (Programa Municipal de la Sida. Àrea d’Alcaldia-Presidència); Isabel del Alcázar (Secretaria Tècnica del PASaL’H) Merche Loperena, Juan Carlos Pérez, Eugènia Castillo, Sílvia Azuara, Mercedes Delgado (Àrea de Benestar Social i Família); Rafael Pastor (Àrea de Seguretat Ciutadana); Rosa M. Díaz (Regidoria d’Educació. Àrea d’Educació i Cultura); Salvador Badia i Francesc Ruiz (Servei d’Atenció a les Drogodependències), Amadeo Rojo (Regidoria de Joventut), Pere Montesinos (Ràdio L’Hospitalet), Glòria Garrido (Promoció Econòmica), Estrella Arranz, Carmen Salido i Lourdes Esteve (Centre d’Atenció a la Salut dels Joves de L’Hospitalet), Georgina Ferri i Max Sòria (Sistemes d’Informació), Marta Ayala i Marta Sánchez (Mediació Comunitària), Alfonso Palencia (ABSS D.V.), Ricardo Castro i Ariadna Muñoz (C. C. La Bòbila) + Diputació de Barcelona: Andreu Obrador (Àrea de Benestar Social), Consuelo Carmona i Magda Bertrán (Àrea de Salut Pública i Consum) + Generalitat de Catalunya: Albert Giménez, Núria Mestre i Rosa Mansilla (Departament de Salut. Programa per a la prevenció i assistència de la Sida a Catalunya)

+ Plan Nacional sobre el Sida. Ministerio de Sanidad y Consumo: Mercedes Diez Ruiz-Navarro + Fundació Salut i Comunitat: José Luis Sánchez, Elena Alonso, Sandra Lafarga, Sonia Fuertes, Patricia Bosch, Anna Espín, Alicia Molins, Esther Molinero, Sílvia Laporta. + Joves per la Igualtat i la Solidaritat (JIS): Sandra Giner i Antònia Mercader + Institut Català de la Salut (ICS): Jordi Torrabadella i Anna M. Lou + Consorci Sanitari Integral (CSI): Isabel García, Carme Llorens, José Manuel Albesa i Míriam Paredes + Ciutat Sanitària i Universitària de Bellvitge. Hospital Príncep d’Espanya: Daniel Podzamczer, Mar Lázaro, Maria Saumoy + Creu Roja de L’Hospitalet: Ramon Torné + CEEISCAT: Jordi Casabona i Núria Vives Martín + SIDA-ESTUDI: David Paricio i Mireia Siles + Associació WAFAE: Ahmed El Hachemi + Ajuntament de Mataró: Assumpta Lluch i Xavier Posada + Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària: Juanjo Mascort + PIGAD: Tomás Malagón, Quionia Santaro i Lluís Serra + Centre Educatiu Joan XXIII: Virgínia Romero + CJAS (Centre Jove d’Anticoncepció i Sexualitat): Ana María Gutiérrez + Oficines de farmàcia: Núria Vilarroya i Guillermo Bagaria + U.G.T.: Manolo González + Associació Balzar: Santos Gómez + Faudas Asaupam: Xavier S. Pretel + Associació d’Estudiants de L’Hospitalet: David Donaire i Raúl Alba

pla d’acciÓ sobre el vih/sida a l’hospitaletjis: joves per la igualtat i la solidaritat. l’h:...

Documents