pla a reial, guillem berg s...
TRANSCRIPT
1
PLAÇA REIAL
Guillem Bergés Barragan
2n curs CFGS Paisatgisme i Medi Rural
Estils en Jardineria
2
ÍNDEX
Història…………………………….. pàg. 3-9
Annexes
Vegetació………………………….. pàg. 10
Elements escultòrics…………...... pàg. 10
Mobiliari de jardí………………….. pàg. 11-12
Imatges……………………………. pàg. 12-16
Plànols…………………………….. pàg. 17-20
Bibliografia………………………… pàg. 21
3
Història dels estils en jardineria
Treball Nom del jardí: Plaça Reial.
Tipologia: Neoclassicista.
Localització: està ubicada a Barcelona, molt a prop de Les Rambles i del Barri Gòtic de la ciutat, al districte de Ciutat Vella.
Adreça: Plaça Reial 08002 Barcelona. Any de Creació: 1848. Any de desaparició: Encara existeix a l’actualitat. Autors: Francesc Daniel Molina i Casamajó. Superfície: 3.881,31 m². Propietat: Plaça pública (Ajuntament de Barcelona). Història: La Plaça Reial de Barcelona és d’entitat pública, de forma trapezoïdal just al costat
de Les Rambles i està situada al Barri Gòtic de la ciutat. Va ser dissenyada per
l’arquitecte Francesc Daniel Molina i Casamajó (Vic 1812-Barcelona 1867).
Els seus primers estudis els va realitzar a l'escola Llotja de Barcelona i
l'any 1843 es va titular a l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid. El
1850 fou elegit membre numerari de l'ara anomenada Reial Acadèmia Catalana de
Belles Arts de Sant Jordi.
L'any 1852 va construir l'església de la Misericòrdia de la població de Canet de
Mar. Però el seu projecte més important va ser el de la Plaça Reial de Barcelona
els anys 1848/59, tractada com la tradicional plaça major espanyola, amb tota la
planta baixa porticada i amb façanes de model isabelí, del mateix estil va ser la
façana del Teatre Principal, a la rehabilitació que va fer després de l'incendi que va
sofrir l'any 1845.
4
Va succeir al càrrec d'arquitecte municipal l'any 1855 a Josep Mas i Vila, projectant
l'escut del timpà superior de la façana neoclàssica de la Casa de la Ciutat, així com
el Saló de la Regna Regent acabat l'any 1860. La plaça Molina de Barcelona porta
aquest nom en honor seu.
Com en altres llocs de la ciutat, la urbanització de la Plaça Reial es conseqüència
de la desamortització eclesiàstica de 1835, quan els convents i les esglésies van
ser confiscades per l’estat. El convent dels Caputxins, situat en aquest espai des de
1718, va ser derruït donant pas a varis projectes, com un gran teatre o galeries
vidriades que haurien sigut les primeres d’Europa, anterior a les de Milà. Finalment,
al 1848 es va decidir construir una plaça dissenyada per Francesc Daniel Molina.
És una de les poques places tancades que te Barcelona, de forma trapezoïdal i que
compta amb la particularitat de que el seu ritme clàssic es subverteix, canviant
mínimament els espais entre pilastres, per donar la impressió de que la plaça es
quadrangular. L’arquitecte també va tenir en compte la creació de passatges per
connectar els carrers quer havien quedat tallats per la plaça. Els edificis que la
rodegen formen un conjunt uniforme amb la planta baixa porticada, decorades les
façanes amb motius de terracota hel·lenitzats, bustos de navegants i d’exploradors
americans i escuts suportats per infants indis. A finals del Segle XIX, es va instal·lar
la Font de ferro de les Tres Gràcies i els fanals amb braços a diferents alçades,
com si es tractes de les branques d’un arbre, realitzades per un jove Antoni Gaudí.
L’ajuntament de Barcelona va encarregar a Gaudí un projecte de model de fanal de
llum de gas per a instal·lar en tota la ciutat. D’aquest ambiciós encàrrec solament
es van arribar a fer els dos fanals de la Plaça Reial i els tres del Pla de Palau.
Tenen un peu de marbre de color fosc i la part central de la columna està coronada
per dos serps enroscades en una vara i un casc alat, símbols de Mercuri, divinitat
protectora del comerç, activitat molt característica de la ciutat. A la columna es pot
veure també l’escut de Barcelona. Entre els anys 1982-84, la plaça va ser
remodelada pels arquitectes Frederic de Correa i Alfons Milà, destacant
especialment la supressió de la circulació de vehicles i la plantació de palmeres.
Es conserven diferents fotografies dels
diversos projectes d’enjardinament i
Plaça Reial (Barcelona-1874)
5
l’evolució que ha patit la Plaça Reial al llarg de la història. Aquesta primera imatge ens
mostra l’estat de la plaça l’any 1874, com es pot apreciar no hi ha mostra de cap tipus
d’enjardinament excepte la circumferència que rodeja la font central que es pot
apreciar una mica de vegetació. No obstant , es pot identificar mobiliari urbà com són
bancs, fanals...
A l’any 1889, ja es pot veure com a
més del mobiliari urbà, es pot apreciar
la implantació d’alguns exemplars
aïllats, en aquest cas es tracta de
palmeres, concretament del gènere
Phoenix sp.
La font central va ser també remodelada, incloent espècies vegetals al seu voltant,
com el Phormium, Iris sp. formant masses arbustives. Per primera vegada
apareixen els parterres, com es pot veure a l’imatge on s’hi plantaven espècies
palmàcies de port mes baix com el Chamaerops humilis, Trachycarpus fortunei...
A l’any 1898, es pot apreciar com al
voltant d’aquests exemplars aïllats,
s’hi plantaven plantes de temporada
creant formes geomètriques molt
senzilles, de manera que semblava
com una coca amb un cert pendent
on en el punt més alt s’implantava
l’arbust més gran i en els petits
talussos s’hi feien aquests dibuixos
esmentats anteriorment.
Plaça Reial (Barcelona-1889)
Plaça Reial (Barcelona-1898),
6
A l’any 1900 únicament es
pot observar una vista aèria
de la plaça on nomes s’hi
troben palmeres, a la part
dreta de la imatge hi ha la
presència d’un parterre
implantat amb palmeres de
port més baix.
A l’any 1910, les coques ja
citades abans, segueixen
estant a la plaça, però en
aquest cas sense cap mena
de dibuix i s’hi plantaven
agrupacions de palmàcies
com es pot apreciar a la
imatge.
Una mica més endavant en el
temps, a l’any 1925 s’observen
uns parterres de forma
rectangular on a mes de les
palmeres, s’hi plantaven també
plantes crasses als peus
d’aquestes com podien ser
Agaves. A més a mes, per
primera vegada, apareix una
superfície entapissada amb
gespa.
Plaça Reial (Barcelona-1910),.
Plaça Reial (Barcelona-1925),
Plaça Reial (Barcelona-1900),
7
A continuació, us mostro dues imatges les quals reflexen futurs projectes per
desenvolupar a la Plaça Reial.
Dos plànols dels jardins de la Plaça Reial, segurament projectats per Francesc
Daniel i Molina. El primer és inclòs entre els papers del concurs i mai no fou
realitzat. El segon és a l’expedient de la construcció de la plaça. Als quarterons de
Miquel Garriga i Roca és dibuixat aquest darrer model de jardí, per la qual cosa
sembla que fou construït. Per a completar l’estudi de la gènesi dels jardins actuals
d’aquest espai també s’hauria inclòs un “Proyecto de Arreglo de la Plaza Real con
plantas tropicales” redactat en 1886 pel director de Jardins Ramon Oliva (AA.
1785), però aquest projecte no s’ha localitzat. És interessant que en tots els
projectes d’aquest espai es mantinguin alguns elements constants. Entre aquests:
l’estàtua central, les fonts, i, sobre tot el passeig el·liptic del voltant que acaba de
caracteritzar l’ús i tractament d’aquest espai.
Plaça Reial, Distribució dels jardins.
8
L’estat actual de la Plaça Reial de Barcelona, el valoro de forma positiva tenint en
compte que es tracta d’un lloc amb un interès turístic important, i per tant es
concentren grans masses de gent.
La neteja de la plaça és correcte, ja que almenys quan hi he anat jo m’ha costat de
trobar algun residu per terra. Les papereres es veien força buides això vol dir que
l’Ajuntament de Barcelona realitza correctament les tasques de manteniment
pertinents.
Ara bé, en quant al mobiliari urbà es pot observar que algun dels elements
arquitectònics que formen la plaça està una mica oxidat, amb alguna pintada ...
L’estat de la vegetació que es bastant escassa, es positiu ja que les capçades de
les palmeres es veien sanejades, amb poques fulles seques... potser on he trobat
una mica falta de manteniment es en els escocells propis, alguns dels quals es
trobaven una mica buits de terra amb alguna presència de males herbes.
9
Escocell d’una palmera (Barcelona-2015), Imatge fotografiada per G. Bergés
Annexes: Vegetació:
En quant a les espècies vegetals, només comentar que hi ha 37 exemplars de
palmeres, 27 de les quals són del gènere Washingtonia i les 10 restants del gènere
Phoenix.
Elements escultòrics i arquitectònics:
A la part central de la plaça es pot observar una font, il·lustrada a la imatge
següent.
10
Mobiliari de jardí:
A la plaça podem trobar els següents mobles de jardí:
• 7 bancs de fusta
•
Font de la Plaça Reial (Barcelona-2015), Imatge fotografiada per G. Bergés
Banc de fusta (Barcelona-2015), Imatge fotografiada per G. Bergés
11
• 12 papereres
15 fanals
Papereres (Barcelona-2015), Imatge fotografiada per G. Bergés
Fanals (Barcelona-2015), Imatge fotografiada per G. Bergés
12
Imatges:
Plaça Reial,
Plaça Reial,
Plaça Reial,
13
Plaça Reial,
Plaça Reial,
Plaça Reial (Barcelona-2015), Imatge fotografiada per G. Bergés
14
Plaça Reial (Barcelona-2015), Imatge fotografiada per G. Bergés
Plaça Reial (Barcelona-2015), Imatge fotografiada per G. Bergés
15
Plaça Reial (Barcelona-2015), Imatge fotografiada per G. Bergés
Plaça Reial (Barcelona-2015), Imatge fotografiada per G. Bergés
16
Plànols:
Plànol de plantació de la Plaça Reial (Barcelona-1991), Imatge cedida per Parcs i Jardins
Plànol de mobiliari de laPlaça Reial (Barcelona-1991), Imatge cedida per Parcs i Jardins
17
Plànol d’altres instal·lacions de la Plaça Reial (Barcelona-1991), Imatge cedida per Parcs i Jardins
Plànol de desguàs de la Plaça Reial (Barcelona-1991), Imatge cedida per Parcs i Jardins
18
Projecte de restauració de l’ordenació jardinera de la Plaça Reial (Barcelona-1980), Imatge cedida per Parcs i Jardins
19
LLEGENDA
Washingtonia sp.
Phoenix sp.
Papereres
Bancs de fusta
Fanals o punts de llum
Croquis de l’estat actual de la Plaça Reial (Barcelona-2015)
20
Bibliografia
• Bonet, Llorenç / Casas, Roger: Guia de Arquitectura de
Barcelona, Barcelona 2004, p. 60ss. ISBN 8-49624-164-5
• Estanislau Roca i Blanch, Estanislau Roca, Dani Mòdol i Deltell: El Projecte
de l'espai viari, Universitat Politècnica de Catalunya, Barcelona 2004, p.
34s., ISBN 8-48301-747-4