pla 101 març 2011

Publ

icac

ió p

eriò

dica

del

Pla

de

Mal

lorc

a

n

úm. 1

01

Mar

ç de

2011

del P

la d

e M

allo

rca

L’O

BSER

VAD

OR

El carnaval posa coloraines als pobles de MallorcaLes estades al centre de nit de Petra costaran 15 euros per diaEntrevista a Francina Armengol, Maria Salom i Joan Font, candidats a la presidència del Consell de Mallorca

ALGAIDA · ARIANY · COSTITX · LLORET DE VISTALEGRE · LLUBÍ · MARIA DE LA SALUT · MONTUÏRI PETRA · PORRERES · SANTA EUGÈNIA · SANT JOAN SENCELLES · SINEU · VILAFRANCA DE BONANY

L’OBSERVADORDEL PLA DE MALLORCA2 / MARÇ 11

L’OBSERVADORdel Pla de Mallorca Publicació periòdica del Pla de Mallorca

Núm. 101 MARÇ’11

Edita:OPM, SL.

Plaça de la Constitució, 507500 Manacor (Mallorca)

email:[email protected]

Coordinador:Marta Aspachs

Equip de redacció:Miquel Planes, Marta

Aspachs, Marta Bergas, Joan Pi, Pep CollCol·laboradors:

Margalida Munar, Joan Barceló, Bibi,

Opinió:Climent Picornell, Joan

Melià, Biel FloritPublicitat:

Ramon Esteban (607 890 285)

Il·lustració Suplement:Figuera de Son Bernadí,

oli d’Andreu Maimó

Dipòsit Legal: PM 108-2002

Adreça:[email protected]

Web d’internet: www.plademallorca.comPublicitat a L’Observador

del Pla de Mallorca: 607 890 285

El racó de l’Observador

L’Observador del Pla és un diari in-formatiu independent i plural que defensa la llibertat d’expressió. Les opinions expressades a les seves planes no són assumides neces-sàriament per la publicació, sinó que pertanyen als seus autors, que en són responsables.

Agenda

L’OBSERVADORDEL LLEVANT DE MALLORCA

L’OBSERVADORDEL PLA DE MALLORCA

LLEGEIX LES NOSTRES REVISTES A INTERNET A: www.issuu.com/plallevantsud

http://www.observadordellevant.com http://www.plademallorca.com http://www.suddemallorca.com

PETRADisabte 12 de març. Màgia: Incògni-

ta. A les 20:30 h. Teatre de Petra.

PORRERESDivendres 11 de març. Concerts: El

club de los 6.000 millones Daniel Higié-nico i el pianista David Sam. A les 21:30 h. Auditori Municipalde Porreres.

Disabte 19 de març. Téntol Teatre presenta Morena Clara. A les 21:30 h. Auditori Municipal de Porreres.

SANT JOANDissabte 19 de març. Viatge a la tra-

dició artesana de Mallorca: El vi, visita guiada a les instal·lacions de les Bode-gues de la D. O. Binissalem. A les 11 h. Prèvia inscripció, Casa Museu Pare Ginard.

Divendres 25 de març. Cicle: Glosades compartides. A les 20 h. Bar Centro.

SINEUDivendres 11 de març. Teatre: Blanc...

Més o manco, Voramar Teatre. A les 20 h. Casa de la Cultura Teleclub.

Diumenge 13 de març. Fireta d’opor-tunitats. Tot el matí, Sa Plaça i Plaça es Fossar

Divendres 18 de març. Teatre: El Bany, Es Mussol. A les 20 h. Casa de la Cultura Teleclub.

Divendres 25 de març. Teatre: Mi-ting, Xamo Xamo. A les 20 h. Casa de la Cultura Teleclub.

Disabte 2 d’abril. Diada OCB, taller de crespells, dimonions, malabars, lliurament de Premis de la revista Díngola i molt més!

A les 11 h. A la Plaça es Fossar.

VILAFRANCA DE BONANYDijous 10 de març. Taller de caixes

per a nius adreçat a nins i nines, or-ganitzat pel GOB. De 10 a l13 h. A la Plaça Major.

Diumenge 13 de març. Concert cant coral de la Singkreis Mallorca. A les 11 h. Església Parroquial.

Diumenge 20 de març. Lipdub Vi-lafranca, una manera de passar-s’ho bé i donar a conéixer VILAFRANCA al món!!. A les 11h. Plaça Tomeu Penya.

www.acpg.cat

L’OBSERVADORDEL PLA DE MALLORCA MARÇ 11 / NOTÍCIES 3

Princeses, moltes. Superherois, una bona grapada. Pirates i mosqueters, no tants. Papallones, abelles i ma-rietes, a rompre!! Els me-nuts s’han decantat, un any més, pels insectaris. Les ruetes i rues d’aquests dies de carnaval han posat coloraines a tots els pobles de Mallorca. Aquí teniu una espipellada d’ins-tantànies que ens han fet arribar els nostres lectors

El Carnaval deixondeix Mallorca

L’OBSERVADORDEL PLA DE MALLORCA4 NOTÍCIES / MARÇ 11

Redacció.Algaida.El municipi nicaragüenc de Ciudad

Antigua té batles pedanis i electrici-tat gràcies a Algaida. Això arran de l’agermanament solidari amb aquesta comunitat d’Amèrica del Sud: de fet, Algaida és l’únic ajuntament del Pla de Mallorca que apadrina una ciutat desa-favorida. Un dels projectes més curio-sos i profitosos per a Ciudad Antigua, un municipi d’uns 5000 habitants que viuen sobretot de la canya de sucre i del cafè, va ser l’ampliació de l’ajun-tament gràcies a les aportacions que en aquests dos anys d’agermanament hi han fet els algaidins. També s’han aconseguit altres fites com la formació de batles pedanis, molt necessaris allà per mor que els nuclis de població estan molt disseminats. Igualment, s’ha creat una estructura participativa molt sem-blant a l’agenda local 21. Però encara

hi ha mancances: falta que la corrent arribi a totes les llars de la comunitat i ampliar la xarxa de camins per a que tots els habitants tinguin accés al cen-tre del poble. El vincle, per tant, entre

Algaida aconsegueix que Ciudad Antigua, a Nicaragua, tingui batles pedanis i electricitat

Algaida i aquest petit municipi nicara-güenc ha de persistir: olis Treurer s’ha sumat a la causa i s’ha compromès a destinar 300 euros anuals al progrés de Ciudad Antigua i a donar 20 cèntims

per a cada botella d’oli que vengui. El batle d’Algaida, Francesc Miralles, ha celebrat que Olis Treurer s’hagi volgut sumar a la iniciativa: “Ens satisfà que una entitat privada vulgui col·laborar amb aquest projecte perquè volen que sigui un projecte de tothom.”Per la seva banda, des d’Olis Treurer, Joan Miralles, apuntà que “creim que és una bona iniciativa i, com a empresa del poble, hem de col·laborar amb que el que es fa al municipi”.

SANTA EUGÈNIA

Santa Eugènia edita una guia per fomentar el civisme L’Ajuntament de Santa Eugènia ha editat una Guia de Civisme que s’ha repartir per tots els domicilis del municipi. La guia, una iniciativa del fòrum ciutadà de l’Agenda Local 21, volia conscienciar en termes de residus, mobilitat, energia i aigua. El fulletó està compost de 24 pàgines i s’hi poden llegir curiositats com aquesta que us plantegem: “sabies que si deixes l’aixeta oberta mentre et rentes les dents pots malbaratar fins a 20 litres d’aigua?”Així mateix, l’ajuntament també ha editat un altre fulletó amb 5 rutes culturals pel ter-me de Sant Eugènia. Les podeu con-sultar a www.ajssanteugenia.net.

SINEU

Sineuers Independents diu que el compte del 2009 no ha estataprovat tot i que surt al BOIBEls independents al·leguen que “el pressupost no ha estat aprovat, com afirma l’equip de govern, ja que no es va celebrar la comissió especial de comptes”. El grup afirma que el BOIB surt publicat que el compte es va apro-var tot i que la sessió havia estat sus-pesa perquè l’oposició no havia rebut la documentació pertinent. Segons SI “això demostra el desgavell i la manca de dedicació de l’equip de govern”

Olis Treurer també es solidaritza i donarà 20 cèntims per a cada botella d’oli venuda

L’OBSERVADORDEL PLA DE MALLORCA MARÇ 11 / 5

Les estades al centre de nit de Petra costaran 15 euros

i se’n podran beneficiar tots els pobles del Pla

Redacció.. Petra.

Les estades al centre de nit de Petra costaran 15 euros per dia. Així ho apro-và el ple de la Mancomunitat del Pla de Mallorca que, a més, instà la Conse-lleria d’Afers Socials que es faci càrrec del costos de manteniment d’aquest tipus de residència nocturna. Aquest servei començarà a funcionar a Petra el mes d’abril d’enguany en horari de 8 del vespre a 8 del dematí, però només els dies feiners. Es tracta d’una prestació social nova a les Illes de la que se’n poden benefi-ciar aquells familiars de persones majors que, per raons de salut, per exemple, o un viatge curt, no es puguin fer càrrec d’aquestes per-sones grans per un ter-mini de temps limitat. El centre de nit de Pe-

tra, situat a l’edifici de Ca Ses Monges just damunt el centre de dia, té cinc habitacions dobles, cuina, zona de cu-res, banys i ascensor i espai per a 10 residents. El podran fer servir tots els usuaris de la Mancomunitat del Pla de Mallorca. Esporles i Valldemossa tam-bé disposaran de centres similars.

Esbuquen el mur de la trinxera i el tren torna a circular

Redacció. Sineu.

Després de nou mesos d’ençà de l’ac-cident ferroviari del passat 18 de maig a Sineu, el jutge ordenà l’esbucament total del mur que en provocà el fatídic sinistre. L’esbucament es va fer sota estricte supervisió judicial, ja que és el magistrat dels jutjat d’Inca el qui està al càrrec de la investigació de les causes de l’esfondrament.

Ara, amb totes les proves pericials ja reunides, haurà de prosseguir la in-vestigació i dirimir en un judici qui és

el responsable de què el mur caigués sobre la via del tren. Tomeu Gual, co-gerent de Serveis Ferroviaris, assegurà que les obres continuaran encara durant 2 mesos més però que no interferiran en la circulació del tren entre Sineu i Ma-nacor. Els treballs tenen com a objectiu recular uns metres l’espai entre la via i el talús i, posteriorment, en alçar un al-tre mur de contenció allunyat, però, dels rails per tal que, en cas d’esfondrament de la paret, els enderrocs no caiguin da-munt la via i així no puguin causar cap altre accident.

L’OBSERVADORDEL PLA DE MALLORCA6 EXCURSIÓ / MARÇ 11

De Manacor a Vilafranca(pels horts de Llodrà, Son Moix i la Síquia Llarga)

Tomàs Vibot

En aquest nou lliurament, us proposam una magní-fica ruta amb bicicleta que enllaça la ciutat de

Manacor amb el poble de Vila-franca. Cal dur cobertes mixtes ja que en alguns trams el camí no es troba en òptim estat de conserva-ció i a més uns tres-cents metres circularan per terra. Com a sug-geriment, us recomanam que us proposeu una ruta circular afegint a aquesta la que traguérem en l’anterior número d’aquesta pu-blicació.

Partim des de Manacor per la mateixa carretera de Felanitx. Després de superar un collet, la carretera passa vora una àrea re-creativa, just a rere de la qual hi ha la possessió del Llodrà Vell. Aquí mateix, a la dreta, neix el camí dels horts de Llodrà, per on ens endinsam. La ruta inicialment per-fila dos revolts i surt a una llarga tira-da recta on trobarem dues basses i un conjunt de síquies encara ben actives d’aquells antics horts de la possessió.

El camí, després de deixar de banda unes vinyes amb llur celler, surt al camí de Son Fangos, on voltarem a l’esquerra. La tirada és molt ampla, amb una mica més de circulació que no el primer camí. A l’esquerra ens queda el puig de Llodrà (300 m) i l’ermita de Santa Llucia (215 m). Aviat passarem vora Son Fangos i un poc més endavant, després d’un lleuger coster, assolirem les cases de Justaní, situades a l’esquerra, d’arquitectura molt austera i simple, però gens absenta d’encant i genuïnitat. Aquesta possessió pren nom del seu primer propietari, Jus-taní de Marí. El 1405, Bernat Vinyes, fill de Guillem, féu donació d’una peça de terreny de l’alqueria de Justaní, reser-vant-se l’empriu de la garriga. El 1578 estava dividia en dues parts. A la mei-tat del segle següent pertanyia al senyor Pere Moll, qui tenia la casa pairal al car-rer Nou de Manacor

Des d’aquest turó, podrem veure de lluny les cases de Son Joan Jaume, de volums molt més generosos. Aquesta possessió és documentada en 1517, quan pertanyia a Joan Jaume. En 1578 fou valorada en un total de 5.200 lliures. A la meitat del segle següent es recull que tenia celler i molí de sang, i era dedicada a vinya, conreu de cereals i lleguminoses. En 1700 era de Pere de Verí.

Deixam les cases senzilles de Justa-ní, perfilam un revolt a l’esquerra i en la propera cruïlla sortim del camí principal cap a la dreta, ara pel camí des Rafa-let. Es tracta d’una tirada recta, lleuge-

rament ascendent, entre un gran nombre de tanques de secà. Aquí deixam Can Rigo i més amunt Can Roseta -identificable pel pou amb capella blava que hi ha a l’entrada- fins que assolirem el cim del turó de Justaní, amb sols 114 m, alçada suficient com per gaudir d’un entorn espectacular. Hi destaquen una altra vegada les muntanyes de Llodrà i, com no, el puig de Sant Salvador de Felanitx.

Als poc metres trobam un cruïlla, voltam a la dreta (est) i davallam amb rapidesa, un altre cop entre parets seques. Aquí deixarem a ambdós costats Can Marçal i Can Picarol, fins assolir novament una cruïlla, on segui-rem cap a l’esquerra, obviant el suggerent vial que se’ns obre al davant.

El camí avança fent ziga-za-gues al cor de l’hort de Son Moix.

Desembocarem en una nova tirada llar-ga orientada a llevant, on deixarem les cases de l’hort a la dreta fins assolir una nova cruïlla, on seguirem a l’esquerra. La tirada és estreta, entre vinyes i camps amb alguns arbres de secà. A l’esquerra s’obriran dues tirades que obviarem fins arribar al fons del vial, el qual al final volta a la dreta. A l’alçada de Can Pan-xeta, voltarem a l’esquerra.

Avançam i als pocs metres deixarem el camí de Son Caules a la dre-ta per ara continuar cap a ponent, pel camí de les Pedreres, una nova tirada recta i que aviat ascendirà entre ullas-trars. Travessam el torrent de Son Cau-les i entram en el terme de Vilafranca. El camí serpenteja fins assolir la banda alta del turó, conegut com el Castellot, nom que també designa la possessió que s’hi assenta. És actualment el latifundi més extens de tot el terme i conté un dels ta-laiots més importants de la rodalia. Aquí les vistes sobre la Vilafranca i també el puig de Bonany són magnífiques.

El camí surt entre la Franquesa Ve-lla i Son Pou Vell, ambdues cases de possessió ben visibles des de la nostra posició.

Sortim a la carretera i avançam ara amb molta cura. El nostre nou camí ve prop a tres-cents metres de les cases de Son Pou Vell, on seguirem ara cap a l’esquerra. La tirada supera les cases de Can Teuler i més endavant la caseta d’en Marc. Desembocarem al camí de la Síquia Llarga, element hidràulic que podrem observar just al costat del ferm.

Al final de la tirada, el camí dibuixa una nova ziga-zaga i sortirem en el pont que supera l’autovia per la part de lle-vant. Des d’aquí entram a Vilafranca on acabam la ruta


Entrevista a Francina Armengol, candidata pel PSIB-PSOE a la Presidència del Consell de Mallorca.

Francesca LLuch armengoL socías nasqué a Inca L’onze d’agost de 1971. es FarmacèutIca de FormacIó I també té estudIs de dret. son pare, Jaume armengoL coLL, també socIaLIsta, Fou batLe de La capItaL deL raIguer eLs anys 90. FrancIna ha es-tat regIdora a L’aJuntament d’Inca, conseLLera I portaveu aL conseLL, I dIputada aL parLament de Les ILLes. és presIdenta deL conseLL de maLLorca des de L’any 2007.

Es critica des d’alguns fronts que el Consell de Mallorca té un funciona-ment poc àgil i, fins i tot, s’ha qüestio-nat durant aquesta legislatura el sentit mateix dels Consells insulars: què s’ha de millorar si és que creu que alguna cosa no funciona?Crec que en temps de dificultats és quan més hem de defensar la nostra re-alitat insular, l’autogovern de Mallorca; som una illa i això, juntament amb la llengua i la cultura, és el que ens di-ferencia. Aquesta és la justificació del Consell de Mallorca. Amb l’objectiu de millorar-ne el funcionament, hem apro-vat el nou Reglament Orgànic, ROC, que per primera vegada dota de més transparència i control l’activitat insti-tucional, amb la creació de la Comissió de Control de l’Acció de Govern, que es reuneix de forma mensual, abans de la celebració de cada sessió plenària. i on es poden presentar preguntes als membres del govern insular.

Reestructurà alguns departaments o l’actual organització li pareix la més adient?Com a presidenta del Consell soc ben conscient dels moments de crisi que tra-vessem i en conseqüència la institució insular ja ha ajustat la seva estructura: s’han suprimit 14 càrrecs i tres conse-lleries; s’han congelat els sous dels càr-recs públics per segon any consecutiu, s’han reduït les retribucions mensuals i indemnitzacions dels membres de la corporació, dels organismes autònoms del Consell i del personal eventual, i s’ha disminuït un 15% l’assignació dels grups polítics al Consell. I s’ha fet sense perdre de vista la nostra principal bandera, les polítiques socials, que han augmentat enguany un 50%

Eliminarà les ART total o parcialment?El Consell de Mallorca aposta per un nou model territorial a l’illa que poten-cia la recuperació del paisatge. Així la institució ha aprovat definitivament la modificació del Pla Territorial de Ma-llorca, que redueix el sostre de creixe-ment previst en 465 hectàrees i elimi-na 19 àrees de reconversió territorial. El Pla va més enllà i preveu la creació de cinc Àmbits d’Intervenció Paisatgís-tica en zones on es fa necessària una intervenció per a millorar el paisatge, al Secar de la Real, Son Reus, Son Serve-ra, l’antiga central tèrmica d’Alcúdia i al Torrent Gros de Marratxí. Així mateix

“El Consell de Mallorca aposta per un nou model territorial que potencia la recuperació del paisatge”

hem aturat la urbanització d’Es Guix, un projecte d’urbanització per mil ha-bitants en plena Serra de Tramuntana, que és candidata a Patrimoni de la Hu-manitat

Considera que hi ha marge per modifi-car el pla de carreteres? Hi inclourà les vies i infraestructures d’interès general que no hi estan per a que no es repetei-xi una situació d’il·legalitat com la del Pont de’s Riuet a Portocristo?El Pla director sectorial de carreteres compta amb el consens de la ciutada-nia, s’adequa a les necessitats de mo-bilitat de Mallorca i aprofita l’estructura de la xarxa de carreteres existent a l’illa per a dotar-la de vies segures i respec-tuoses amb el territori. El Pla elimina projectes com l’autopista Inca-Manacor i el segon cinturó de Palma - que s’ha substituit per la via connectora, un pro-jecte més assumible i respectuós amb l’entorn - i suposa l’eliminació de 27 actuacions respecte a l’anterior Pla. La via connectora millora les connexions a tot Mallorca descongestionant l’entrada a Palma, suposa un impacte molt me-nor i no afecta barris emblemàtics de Palma com són Son Sardina i sa Gar-riga. Un projecte que s’elabora en con-sens amb les entitats, partits polítics i

ciutadania, així com els ajuntaments de Palma i Marratxí.

Com pretén encarar la gestió i el futur, ara mateix incert, de Radiotelevisió de Mallorca? A hores d’ara, Televisió de Mallorca té garantit el seu pressupost i és clar que des de la institució insular segui-rem treballant per garantir el present i el futur de l’ens, l’única televisió insu-lar que no té dèficit, encapçalada per professionals independents i amb ex-periència demostrada, que dóna feina directa a 130 treballadors i a prop de 40 productores mallorquines

Mantindrà que els ajuntaments hagin de pagar una part del que costa mante-nir els Bombers de Mallorca?La darrera Assemblea de batles i batles-ses de Mallorca ja va arribar a un acord per a l’elaboració d’un nou conveni del Servei de Bombers. Ara l’Assemblea ha acordat presentar una proposta flexible i oberta a totes les aportacions que pre-sentin els municipis per tal de consen-suar una nova fórmula de finançament. Sigui com sigui, l’objectiu és anar cap a un model unificat d’emergències, entre Govern de les Illes i Consell, per optimitzar els recursos existents amb

l’objectiu sempre d’oferir un millor ser-vei a la ciutadania.

Com ho farà per a que els ajuntaments que encara no s’han adherit a la Agèn-cia de la Disciplina Urbanística s’hi ad-hereixin?De moment ja són set els municipis que han delegat les tasques de preservació de la legalitat a l’Agència: Valldemossa, Campanet, Puigpunyent, Marratxí, Al-gaida, Son Servera i Montuïri, i d’altres tenen prevista la seva incorporació. El fet que els municipis no formin part en-cara de l’Agència no vol dir que aquesta no segueixi exercint les seves funcions de prevenció, control i restitució de la disciplina urbanística

Quina rellevància tindrà el que es deci-deixi a l’Assemblea de Batles i Batles-ses? Seran vinculants les decisions que en surtin?L’Assemblea neix per millorar la coor-dinació entre institucions, establir una col·laboració permanent i els mecanis-mes que facin possible treballar en xar-xa i cercar solucions per als principals problemes dels municipis. Precisament, en la darrera reunió s’aprovaren temes fonamentals per als ajuntaments, com la recollida i acolliment d’animals de companyia, i s’ha decidit impulsar un pla de refugis que partirà de les infras-tructures i recursos actualment exis-tents als distints municipis de l’illa; o com hem dit presentar un nou conveni per al Servei de Bombers de Mallorca.

Quin tipus de conveni signarà amb els ajuntaments quan li siguin transferides al Consell totes les competències en matèria de dependència?El Consell ja està treballant en coordi-nació amb Govern de les Illes i ajunta-ments de l’illa per a desplegar la Llei de dependència a tot Mallorca. De fet, ja s’han anat incorporant els profes-sionals valoradors i treballadors de la Fundació Balear per a la Dependència que el Govern autonòmic ha facilitat per al desplegament de la llei, acostar la tramitació als municipis i reforçar els serveis d’atenció primària munici-pal. Així mateix s’han signat plans de serveis socials amb tots els municipis de l’illa menors de 20.000 habitants per tal que aquests municipis, que són els que més ho necessiten, millorin el funcionament dels seus serveis socials a la localitat.


Entrevista a Maria Salom, candidata pel PP a la Presidència del Consell de Mallorca.

“Televisió de Mallorca ens costa 11 milions d’euros; no ens la podem permetre”marIa saLom coLL nasqué a Inca eL setembre de L’any 1967. és LLIcencIda en cIèncIes econòmIques I empresarIaLs. d’ençà que s’ImpLIcà en poLítIca, ha estat sempre LLIgada aL pp: presIdí Las nuevas generacIones de maLLorca, ha estat regIdora a L’aJuntament d’Inca, dIputada aL parLament baLear I aL congrés deLs dIputats, I també conseLLera aL govern baLear. a FInaL deL 2010, es reveLà com L’aposta sorpresa deL pp de José ramón bauzá a La presIdèncIa deL conseLL de maLLorca.

Es critica des d’alguns fronts que el Consell de Mallorca té un funciona-ment poc àgil i, fins i tot, s’ha qües-tionat durant aquesta legislatura el sentit mateix dels Consells insulars: què s’ha de millorar si és que creu que alguna cosa no funciona?El Consell de Mallorca ara no és una administració operativa i efectiva. És poc àgil i necessita una reestruc-turació per adaptar-se a la realitat actual i respondre a les vertaderes necessitats i problemàtiques de la gent. Les coses avui en dia no són igual que fa quatre anys. Aquest és el vertader problema que té. Neces-sita un canvi profund i redistribuir molt millor els seus recursos.

Reestructurà alguns departaments o l’actual organització li pareix la més adient?Com comentava abans, el Consell no està adaptat als temps actuals. No respon a les necessitats de la gent. Gestiona d’esquena a la societat i això s’ha de corregir. Necessita un canvi va-lent, modern, per ajudar als que real-ment ho necessiten. No hem d’oblidar mai que el Consell va néixer amb una finalitat social i ara aquesta no es una és una prioritat.

Eliminarà les ART total o parcialment?Ja estan totes eliminades.

Considera que hi ha marge per modifi-car el pla de carreteres? Hi inclourà les vies i infraestructures d’interès general que no hi estan per a que no es repetei-xi una situació d’il·legalitat com la del Pont de’s Riuet a Portocristo?Mallorca té necessitats en matèria de infraestructures viàries. És qüestió d’estudiar què s’ha de fer i què no. Ara

per ara, el projecte que s’ha presentat del segon cinturó a Palma no té ni cap ni peus i ha estat més una imposició que un projecte nascut del consens. La legalitat sempre ha d’estar per da-munt de tot, però no només per a al-guns, sinó per a tots. Aquí es tracta de resoldre problemes i aportar solucions, no crear-ne més als que ja té la gent.Sobre el tema del Pont de’s Riuet, en-cara que no va ser aprovada per un Go-vern del Partit Popular, considero que és una infraestructura necessària per Portocristo. Però com estam a un es-tat de dret i som un partit demòcratic, acceptem i respectem les decisions ju-dicials.

Com pretén encarar la gestió i el futur, ara mateix incert, de Radiotelevisió de Mallorca?

Sense cap dubte, l’ens de Radiote-levisió de Mallorca està costant molt als ciutadans i ara s’han de priorit-zar més que mai els recursos que tenim a l’administració. D’aquí no res tenim una reunió prevista amb l’associació de corresponsals de la Televisió de Mallorca i intentarem trobar la millor solució per a tots. Tal i com estan les coses, la nostra illa no es pot permetre tenir un mitjà de comunicació públic amb un cost anual superior als 11 milions d’eu-ros, perquè amb aquests doblers es podrien fer moltes coses.

Mantindrà que els ajuntaments ha-gin de pagar una part del que costa mantenir els Bombers de Mallorca?Si hi ha ajuntaments que s’estan oposant a aquesta mesura deu ser perquè s’han de fer càrrec econò-micament d’un servei que no reben. Aquesta és una conseqüència de

crisi que es viu a la nostra societat, que els ajuntaments, que també ho passen molt malament, comencen a dir basta i no estan disposts a pagar allò que cre-uen que no els hi pertoca competen-cialment. Aquí és necessari asseure’s amb els ajuntaments per trobar la mi-llor solució. No és qüestió d’imposar, sinó de dialogar per trobar un consens.

Com ho farà per a que els ajuntaments que encara no s’han adherit a la Agèn-cia de la Disciplina Urbanística s’hi ad-hereixin?Aquesta és una decisió que depèn d’ells. Sé que n’hi ha que ho han fet i estan contents, però això depèn de la voluntat de cada un i de les caracterís-tiques pròpies de cada ajuntament. Sense cap dubte, des del Consell se’ls han d’oferir les eines i ajuts necessaris

per desenvolupar la seva tasca el millor possible, però no oblidem que ells són els que tenen la darrera paraula.Intentarem que el major nombre possi-ble d’ajuntaments s’afegeixin a l’Agèn-cia de Disciplina Urbanística.

Quina rellevància tindrà el que es deci-deixi a l’Assemblea de Batles i Batles-ses? Seran vinculants les decisions que en surtin?Els ajuntaments són com els fills del Consell. Sempre hem de respectar-los i escoltar-los. No crec que el proble-ma estigui en que les decisions que es prenen a l’Assemblea de Batles o no, crec que Consell i ajuntaments han de ser un i que entre tots han de prendre les decisions que afecten la nostra illa, perquè sense cap dubte, som les admi-nistracions més properes al ciutadà.

Quin tipus de conveni signarà amb els ajuntaments quan li siguin transferides al Consell totes les competències en matèria de dependència?Aquesta és una qüestió de gran impor-tància, perquè els ajuntaments assu-meixen actualment moltes competènci-es en matèria sociosanitària que no els hi pertoquen. Aquest és un dels grans eixos de futur de la nostra proposta de futur pel Consell de Mallorca, perquè el nostre projecte, com he dit moltes vegades, versa sobre reduir la adminis-tració pel que fa a duplicitat de compe-tències, reduir despeses i dedicar els recursos als qui més ho necessiten. Indubtablement, els serveis socials se-ran crucials a la pròxima legislatura, perquè així ho requereix la situació i la gent.Tot dependrà de les quanties que rebi el Consell de Mallorca per complir amb la Llei de Dependència.


Es critica des d’alguns fronts que el Consell de Mallorca té un fun-cionament poc àgil i, fins i tot, s’ha qüestionat durant aquesta legislatura el sentit mateix dels Consells insulars: què s’ha de millorar si és que creu que algu-na cosa no funciona?El Consell de Mallorca ha de mi-llorar i pot fer-ho. Ara per ara, manté un funcionament massa burocratitzat. S’ha de racionalit-zar la seva estructura i per tant eliminar els càrrecs o àrees du-plicats, simplificar les tramita-cions tot el que sigui possible. Això, però, no significa eliminar les competències que li corres-ponen al Consell segons l’Estatut d’Autonomia. Tot al contrari, se-guim reclamant que es complei-xin les transferències que li cor-responen a Mallorca, i el Govern de les Illes Balears deixi anar responsabilitats cap a les institucions insulars.

Reestructurà alguns departaments, o l’actual organització li pareix la més adient?Com diem, és urgent ja una racionalit-zació i agilització del Consell de Ma-llorca que no hem estat capaços de completar totalment durant aquesta legislatura perquè el pes de la buro-cràcia encara és molt fort. Però ja hem avançat sobretot assumint competènci-es del Govern que permeten adjudicar funcions concretes a departaments fins ara poc operatius. Volem simplificar en-cara més els tràmits i les gestions per oferir solucions ràpides i efectives als ciutadans.

Eliminarà les ART total o parcialment?El Consell de Mallorca va aprovar la mo-dificació del Pla Territorial de Mallorca aquest mes de gener amb l’eliminació definitiva de 19 Àrees de Reconversió Territorial gràcies a la persistència del PSM dins la institució per acabar amb els pelotazos urbanístics. Ja s’han eli-minat les ARTs que no eren res més que excuses per urbanitzar zones rústiques a la carta. Les que encara són vigents

consideram que són vàlides, ja que sí són vertaderes eines de reconversió -de millora- tant del paisatge urbà com rús-tic. El problema va sorgir quan UM i PP les varen pervertir i, permeteren la construcció de macrourbanitzacions. No som partidari de modificar el PTM aquests propers quatre anys perquè la darrera modificació ha estat molt con-sensuada.

Considera que hi ha marge per modifi-car el pla de carreteres? Hi inclourà les vies i infraestructures d’interès general que no hi estan per a que no es repetei-xi una situació d’il·legalitat com la del Pont de’s Riuet a Portocristo?El Pla Director Sectorial de Carreteres de Mallorca és una eina de planifica-ció que s’ha de coordinar amb els plans urbanístics, amb estudis de mobilitat i amb l’impuls al transport públic indis-pensable per dur endavant un vertader canvi de model de mobilitat. És evident que situacions com la del “Pont del Riuet” o d’altres, no es poden repetir. No es poden construir urbanitzacions o edificis públics primer i decidir després com s’hi arribarà; com tampoc es po-den fer carreteres sense tenir en comp-te les millores en transport públic o el

que ja està construït. Es tracta de coordinació, i també lleialtat, en-tre les diferents administracions per resoldre les necessitats i els problemes de la gent.

Com pretén encarar la gestió i el futur, ara mateix incert, de Radi-otelevisió de Mallorca? En primer lloc, defensam RTV de Mallorca com a motor imprescin-dible del sector audiovisual pro-pi, basat en un model d’informa-ció i entreteniment de proximitat i eficiència. S’ha demostrat com amb un pressupost molt limitat, els professionals independents que gestionen l’ens públic oferei-xen dia rere dia un producte de qualitat a tots els mallorquins. Ara bé, és necessari també fer front al futur i per tant comen-çar a estudiar des de ara mateix una fórmula que permeti integrar

tant l’ens de RTV de les Illes Balears (IB3) com RTVM per tal de racionalit-zar i optimitzar la gestió dels recursos, però sense eliminar cap radiotelevisió pública.

Mantindrà que els ajuntaments hagin de pagar una part del que costa mante-nir els Bombers de Mallorca?S’ha de replantejar l’actual sistema de finançament del servei dels Bombers del Consell de Mallorca perquè és antic i caldria renegociar la inversió que fan alguns ajuntaments, principalment els municipis més petits. Ara bé, això no significa que mentre no s’arriba a un acord entre les administracions locals i insular, els ajuntaments no assumeixin la seva responsabilitat de destinar un 1 % del seu pressupost al servei d’extin-ció. No és el mateix un municipi com Calvià, que té un parc de bombers del Consell de Mallorca al seu territori i deu una millonada, que un ajuntament pe-tit que ni tan sols té les competènci-es. D’altra banda, és necessari afrontar una altra qüestió com és la unificació del sistema d’emergències a nivell au-tonòmic per facilitar la tasca i la gestió del servei i rendibilitzar els recursos existents.

Com ho farà per a que els ajuntaments que encara no s’han adherit a la Agèn-cia de la Disciplina Urbanística s’hi ad-hereixin?No hem d’oblidar que les competènci-es urbanístiques, són dels ajuntaments i no podem obligar a la seva cessió al Consell o a l’Agència. D’altra banda alguns ajuntaments tenen por de per-dre els ingressos que suposen els ex-pedients d’infracció. Ara bé, l’Agència va néixer per ajudar i facilitar la tasca als ajuntaments, especialment els pe-tits que no tenen suficients recursos humans per afrontar la disciplina urba-nística; es tracta de fer molta pedago-gia, de demostrar que l’Agència els és útil i de resoldre definitivament com es reparteixen els ingressos que hi pugui haver.

Quina rellevància tindrà el que es deci-deixi a l’Assemblea de Batles i Batles-ses? Seran vinculants les decisions que en surtin?Aquest mes de febrer ja s’ha reunit l’As-semblea de batles i batlesses per nove-na vegada i ha estat, un cop més, una reunió molt fructífera perquè permet posar damunt la taula les principals necessitats i reclamacions del gestors municipals, i poder plantejar possibles solucions conjuntament amb el Consell de Mallorca. L’Assemblea ha de ser un organisme de consens per resoldre els temes cabdals de preocupació dels Ajuntaments, les seves decisions seran vinculants des d’aquest consens.

Quin tipus de conveni signarà amb els ajuntaments quan li siguin transferides al Consell totes les competències en matèria de dependència? En el marc de les competències muni-cipals, segons les ràtios de població. Pel que fa a benestar social, proposa-rem els corresponents acords tenint en compte les necessitats i optimitzant els recursos per poder arribar a tothom que ho necessitat, sempre tenint molt clar que no han de suposar cap nova càr-rega econòmica per als ajuntaments i que han de donar resposta i solucions als ciutadans.

“No es poden construir urbanitzacions o edificis públics primer i decidir després com s’hi arribarà”JOAN FONT MASSOT NASqUé A PETRA EL 18 DE NOVEMBRE DE 1961. CURSà ESTUDIS DE MAGISTERI I EXERCÍ DE MARGER, COM SON PARE. ABANS DE SER MILITANT DE PSM-ENTESA NACIONALISTA, VA PERTàNYER A LA CANDIDATURA INDEPENDENT DE PETRA. L’ANY 1995 EN-TRà AL PSM I FOU NOMENAT BATLE DEL SEU POBLE GRàCIES AL PACTE SUBSCRIT ENTRE PSM, UM I UNIó PETRERA. AL 1999 PSM-EN OBTIN-GUé MAJORIA ABSOLUTA, REVALIDADA AL 2003 I AL 2007, I D’AqUESTA MANERA, A FINAL DEL 2010, JOAN FONT POSAVA PUNT A 4 LEGISLA-TURES CONSECUTIVES COM A BATLE. ACTUALMENT éS CONSELLER DE CULTURA I PATRIMONI DEL CONSELL DE MALLORCA.

Entrevista a Joan Font, candidat de la coalició PSM-INICIATIVAVERDS-Entesa per Mallorca a la Presidència del Consell de Mallorca

L’OBSERVADORDEL PLA DE MALLORCA MARÇ 11 / ENTREVISTA 11

La Convocatòria 2011 “SA NOSTRA SOLIDÀRIA” es troba al seu equador. 132 entitats socials han presentat 176 propostes solidàries, a les quals l’Obra Social de “SA NOSTRA” destinarà 1,2 milions d’euros. Fins al 15 d’abril, els clients de l’Entitat poden votar els pro-jectes i les activitats assistencials que considerin prioritàries.

UN COMPROMÍSAMB ELS CLIENTSUn compromís amb els clients Amb el compromís d’obrir l’Obra So-

cial a les preferències del client, les propostes que opten a l’ajuda se sot-meten a votació.

Per a Llorenç Julià, sotsdirector de “SA NOSTRA”, el vot dels que partici-pin al sufragi és “testimonial”: “L’ob-jectiu és que la gent conegui més el concepte ‘solidaritat’ a les Illes i que s’impliqui; volem ajudar a difondre la tasca desinteressada que realitzen les entitats socials. No podem arreglar tots els problemes però, amb la suma de molts, arribarem a més gent”.

DIFONDRE PROJECTESDE LAS ONG La dotació de cada iniciativa depen-

“Si sumam esforços, ajudarem

a més gent”

drà de les votacions dels clients. Per això, les entitats han de “moure’s”. Si els clients no coneixen aquesta tasca, no poden valorar-la, i són les mateixes ONG les que han de difondre la seva feina.

Des de “SA NOSTRA” es dóna un im-puls a les entitats posant al seu abast diferents canals de difusió: mitjans de comunicació, el web de l’Obra Social, la revista digital i les xarxes socials a través de Facebook.

Amb aquesta iniciativa “SA NOS-TRA” dóna a conèixer tots i cadascun dels projectes, i anima a les ONG a fer campanya entre els seus familiars, usu-aris, amics i família, per mobilitzar més vots, de forma que les entitats deuen mobilitzar el seu entorn mentre “SA NOSTRA” mobilitza els seus clients.

ENCARA NO HAS VOTAT?Tots els clients de “SA NOSTRA” ma-

jors d’edat poden exercir el seu vot fins al 15 d’abril. Hi ha tres vies per fer-ho:

Aquest és el lema de l’espot publicitari que ja s’ha començat a emetre (televisió, ràdio i premsa) per convidar els clients a votar les propostes que més valoren.

SA NOSTRA SOLIDÀRIA

és present aFacebook, des d’on

es pot difondre aquest programa

social

SA NOSTRA SOLIDÀRIA

a través del web www.obrasocialsanos-tra.com, per telèfon (902 209 555), o a les oficines de l’Entitat. Cada client té tres punts per distribuir.


Carme Aguiló Casabona (*)

Qué és la depressió?

Els símptomes depressius (in-somni, fatiga, ansietat, estrès, dolors i malestars sense causa coneguda) es la queixa més

freqüent a les consultes d’atenció pri-mària. Hi ha tres punts bàsics a tenir en compte en la depressió: 1. És una malaltia, 2. No és culpa de ningú, ni del malalt, ni de la família. 3. Pot ser tractada i conseqüentment curada.

Els principals símptomes de la de-pressió es troben: a l’estat d’ànim, als pensaments, a l’estat psicomotriu i als trastorns vegetatius.

A l’estat d’ànim els símptomes són tristor i falta de plaer en les activitats de les que abans es gaudia. Al pensament destaquen les idees de culpa, el pessi-misme, la baixa autoestima, les idees recurrents de mort i suïcidi i la pèrdua de memòria, atenció i concentració. Els símptomes psicomotors més caracterís-tics de la depressió són: l’alentiment dels moviments, la pèrdua de fluïdesa verbal, la incapacitat per a prendre de-cisions, l’agitació i la inquietud motora.

I per acabar, els símptomes vegetatius que més sovint es donen són: alteració de les ganes de menjar, bé per augment o per manca; trastorn de la son (dor-mir poc o bé dormir massa); disminu-ció de la sexualitat i dolors indefinits sense causa orgànica a qualsevol part del cos.

Les causes de la depressió són va-riades: Hi pot haver una predisposició genètica, la pèrdua d’una persona es-timada, males relacions amb els altres, problemes laborals, una baixa autoes-tima, patir malalties cròniques; també pot ser secundària a altres malalties or-gàniques (alteració del tiroides, càncer, malalties d’origen neurològic...)

És convenient posar-se en mans d’un professional per fer un bon diagnòstic i posar un tractament adequat per su-perar la situació. Els psiquiatres i psi-còlegs actuem per tal de alleugerar els símptomes i ajudar a superar els estats de crisi. Els trastorns depressius fan que ens sentim inútils i desemparats i aquests pensaments fan que la recu-

peració sigui més dificultosa; és impor-tant ser conscient que aquesta manera de pensar és causada per la depressió i no correspon a la realitat. Una vega-da que el tractament comença a actuar aquests tipus de pensaments desapa-reixen. Mentre tant és important:

• Fixar-se metes realistes, prenent en compte la depressió. Cal evitar l’excés de responsabilitats.

• Dividir les metes en parts petites establint prioritats.

• Tractar d’estar acompanyat i confi-ar en alguna persona.

• Prendre part en activitats que aju-din a sentir-se millor.

• No desesperar si l’estat d’ànim no canvia immediatament.

• És aconsellable posposar les deci-sions importants. Abans de fer canvis importants consultar amb persones que ens coneguin bé.

• Procurar aconseguir patrons posi-tius de pensament.

• Deixar que els familiars i amics ajudin.

• No hem d’identificar-nos amb la depressió, no és part de nosaltres ma-teixos, sinó alguna cosa que ens està passant en aquests moments. No hem d’oblidar que la depressió té remei, té cura.

• Més del 80% de les persones que tenen depressió podrien seguir amb èxit un tractament i curar-se.

• La depressió arrabassa el sentit de la vida, en superar-la es torna a sen-tir entusiasme, benestar i el sentiment que la vida té un propòsit.

• És important fer tot el possible per no sentir-se culpable ni avergonyit per estar deprimit. Moltes vegades això és difícil ja que la culpa i la vergonya són precisament uns dels símptomes de la depressió.

És important recordar que quan es-tem deprimits, no percebem el món o a nosaltres mateixos de forma adequada. Els nostres judicis o decisions poden ser erronis.

(*) Psicòloga [email protected]

L’OBSERVADORDEL PLA DE MALLORCA MARÇ 11/ 13

Nou èxit del Carnaval a

Es CruceEl 2011 Es Cruce també ha complert amb la tradició de

festejar el Carnaval. Així, el passat dissabte 5 de març, Guillem Garí i la sepa esposa Margalida Barceló, propietaris del restau-rant organitzaren un sopar a la carta, que incloïa carn, peix i postres variats, per a més de 800 persones. La vetllada fou amenitzada amb la música del grup BRIMS.

A dalt, en Guillem Garí i la seva esposa Margarida Barceló, els propietaris de Es Cruce. A l’esquerra el grup de cambrers del restaurant. Abaix, alguns dels assis-tents a la vetllada i el grup musical BRIMS en plena actuació.


BIEL FLORIT

Eren les nou i mitja del matí, quan llegia el diari a la sala d’estar de ca nostra, més tot sol que la una em pas-

sava per la garrova allò de: “Gaddafi arma a sus seguidores para defender Trípoli a sangre i fuego... El régimen se desmorona en un clima de guerra civil...”, i en una d’aquestes, sense més ni manco vaig sentir un oís com a retingut, “atxxsss!”, claríssim, net i precís, tant és així que ben a punt vaig estar d’exclamar-me amb el “Je-sús!” reglamentari.

Però tot d’una vaig posar en ordre el meu capet i reconvenir que no hi podia haver ningú dins la casa, ni constipat ni sa, per tant allò que havia sentit ben segur que havia succeït al carrer, la frenada d’una bicicleta, una veïnada que xitava una altra o anau a saber què. I vaig continuar immers dins el diari i els deliris perillosíssims del sàtrapa sanguinari i aquest sí que enorme fantasma de veritat Moam-

mar al-Gaddafi, el defensor de Líbia fins a la darrera gota de la sang dels altres. “Europa miró a otro lado mi-entras recibía petróleo y capital del régimen líbio... El dictador, acorrala-do por la rebelión, se apresta para la batalla final... El encarecimiento de las importaciones de petroleo y gas amenaza con retrasar la recuperación económica en España y Europa...”.

Quan després d’una estoneta un altre “atxxsss!” net i definit em sonà ben a prop altre pic, audible a la per-fecció, la cosa ja canvià el cantet i vaig començar a sentir-me un batec rar devers la part alta de l’espinada, unes pessigolles estranyes. Era un clar símptoma de por, que mai no he estat dels més valents davant allò desconegut, jo, la veritat allà on és. I com que no crec en fantasmes in-corporis (que dels altres pel món en circulen molts), ni amb mals ni bons esperits, em ve just creure amb una embosta de bones persones de carn i

os ben escollides, incrèdul però mos-quejat em vaig aixecar de la butaca, em vaig dirigir primer de tot al vàter i cala buida, la cuina igual, l’habitació de baix, i no, la televisió apagada, tot per ordre, no hi havia res que no es-tigués a son centre, ni per descomp-tat ningú que pogués haver fet un oís tan clar com el que jo acabava d’escoltar.

Res, m’ho dec haver imaginat, vaig pensar, no gaire convençut, però. Vaig continuar amb el diari. “El Consejo de Seguridad acelera las gestiones para aislar a Gadafi. El borrador califica de crimen contra la humanidad la represión en Libia...”. Era feresta la cosa, el foll aquell, amb el grup d’acòlits sangoneres de sem-pre i un grapat de mercenaris pagats a preu de canari jove massacraven, metrallaven, bombardejaven la ciuta-dania líbia... Un bany de sang. Allò no podia tenir marxa enrere. En el millor dels casos, estàvem assistint a les darreres espolsades eixelebrades

d’un dictador, esdevingut un perill públic absolutament intolerable per occident. Ja no podien mirar cap a una altra banda. L’autarca dèspota estava acabat, llest, els era qüestió de dies, potser d’hores, vaig pensar. I mentre ho pensava, “atxxsss!” altre pic, ostres, l’atxem dels enagos. Biel, posa’t tranquil i analitza la situació i cada una de les coses de l’entorn amb molta calma. El frigorífic potser? El rentavaixelles? La Termomix...? I res, negatiu tot. Després de molt cercar (i ensumar) vaig afinar un ambientador blanc damunt un prestatge de la sala, perfectament camuflat enmig d’unes peces de ceràmica també blanca. De piles. Cada deu minuts (es podia re-gular el temps de la cadència) feia l’oís, el “atxxsss!” dels orgues. “Air Wick Fresh/Matic, made in China” per més senyes, la mare que el va pa-rir! No hi havia més fantasmes que, al diari, a Líbia, el Gaddafi i la colleta que encara li aguantaven la coa. Molt perillosos, això sí.

L’estrany cas del fantasma constipat

Divendres matí va arribar a Mallor-ca la primera unitat del nou tram-tren (composada per tres cotxes) de les 6 que SFM ha encomanat a l’empresa Vossloh i que donaran servei a la nova línia ferroviària entre Manacor i Artà. Així, aquest capvespre, han estat tras-lladada des del Moll Vell de Palma als tallers d’SFM Son Rullan.

Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM), empresa pública adscrita a la Conselleria de Medi Ambient i Mobi-litat, va encarregat a Vossloh Espanya la construcció i el desenvolupament de sis unitats del tram-tren per a la línia Manacor–Artà, per un valor de 24,5 milions d’euros. Vossloh Espanya, com-panyia amb seu a Albuixech (València), especialitzada en el disseny i en el de-senvolupament de material ferroviari, també es farà càrrec del manteniment dels trens per un període de 3 anys, prorrogable fins a un màxim de dos exercicis.

Cada unitat de tren–tram (composta per motor–remolc–motor) que prestarà servei entre Manacor i Artà tendrà una longitud de 37 metres, una amplada de 2,55 metres, capacitat per a 317 pas-satgers i assolirà a una velocitat de 100 km/h, que es reduirà a 30 a les zones urbanes.

A diferència dels trens convenci-onals de rodalies, l’acceleració i la desacceleració del tram-tren és molt

Les unitats de tram-tren ja són a Mallorca

més ràpida i també és més factible a l’hora de circular per corbes de radis mínims.

De les característiques del tram-tren destaquen l’aprofitament de la in-fraestructura que hi ha (utilitza les vies convencionals dels trens de rodalies i dels tramvies), el confort i l’accessibi-litat. En aquest sentit, les plataformes d’accés són de “tipus baix” i l’amplitud de les portes és major que en un tren convencional, cosa que facilita l’accés a les persones amb mobilitat reduïda.

Tant les cabines com les àrees de passatgers disposen de climatització. També hi haurà àrees específiques per transportar-hi les bicicletes.

CARACTERÍSTIQUES Alta velocitat comercial Sense intercanvis modals Velocitat de 100 km/h a vies ferro-

viàries Alta acceleració (1,2 m/s²) Frenada (2,6 m/s²) Pendent de fins al 8% Portes d’accés amples Aprofitament de les infraestructures

existents Aprofitament de la infraestructura

existent Les modificacions són preferibles al

vehicle Interacció entre la roda i el carril Únic depòsit de manteniment (tram-

vies, rodalies, tram-tren, etc.)

INNOVACIONS TECNOLÒGIQUES El tren-tram de Manacor-Artà és el

primer tren d’Espanya que disposa d’un sistema de recompte de passatgers. Per-metrà a SFM realitzar un seguiment de les zones d’entrades sense pagament i fer la gestió total de l’explotació en funció dels horaris i de la quantitat de passatgers.


L’any 2010, la xarxa de refugis de la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat tingué més de 6.000 usu-aris, dels quals aproximadament la meitat correspongueren als del Parc Natural de Llevant (s’Arenalet d’Al-barca, la caseta dels Oguers i la casa de s’Alzina). La resta de refugis de la xarxa de la Conselleria són: Son Moragues (Valldemossa), Cúber, Gorg Blau, Binifaldó i Lavanor (Es-corca), Comuna de Caimari (Selva), Son Real (Santa Margalida) i Coll Baix (Alcúdia).

Durant els darrers anys, s’han rea-litzat diverses inversions en obra nova a la xarxa de refugis de la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat. Concreta-ment, el 2007 es construí el refugi del Coll Baix, a Alcúdia, amb una inversió de 62.000 euros. El 2008, es condici-onà el camí d’accés al refugi del Coll Baix, amb 50.000 euros. El 2009, s’instal·là un molí d’energia eòlica al

La xarxa de refugis de la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat rebé 6.000 usuaris durant 2010, la meitat dels quals

correspongueren als refugis del Parc Natural de LlevantLa Conselleria condiciona i millora les cases de Binifaldó, a Escorca, amb un pressupost de

413.000 euros i preveu un nou refugi a Planícia, a Banyalbufar, amb una inversió de 330.000 euros

refugi de Cúber (Escorca), amb 1.400 euros. I entre 2009 i 2010 s’han rea-litzat millores al refugi de Lavanor (Es-corca) per valor de 1.000 euros.

D’altra banda, les inversions en manteniment (personal, maquinària, materials, reparacions, pintura, nete-ges) dels refugis de la xarxa de la Con-selleria de Medi Ambient i Mobilitat entre 2007 i juny de 2010 sumaren 420.000 euros.

Aquestes dades foren presentades i explicades durant una visita del conse-ller de Medi Ambient i Mobilitat, Ga-briel Vicens (acompanyat pel director general de Biodiversitat, Vicenç Vidal; pel gerent de l’Institut Balear de la Natura, Guillem Rosselló; i pel gerent d’Espais de Natura Balear, Francesc Aguiló) a les obres de condicionament de les cases de Binifaldó, finca pública al municipi d’Escorca gestionada pel

departament autonòmic. Mitjançant aquestes obres, s’han

millorat les instal·lacions del refugi de Binifaldó (amb una capacitat de 30 places), s’ha canviat la instal-lació elèctrica, s’han substituït els elements de banys i dutxes per al-tres més moderns i es permetrà l’ac-cessibilitat de les persones amb mo-bilitat reduïda.

En total, aquestes inversions a Binifaldó sumaran 413.000 euros:

330.000 d’electrificació, 80.000 a l’interior de les cases i 3.000 per a eliminar la barrera arquitectònica d’un botador al camí que ve de Menut.


Data d’exàmens, dia 24 de Febrer de 2010

Redacció. Porreres.L’ajuntament de Porreres ha iniciat

les obres per endreçar l’espai de darrere La Creu, lloc on foren afusellats molts de republicans durant la guerra civil es-panyola. En aquest sentit, els regidors del PSM recorden que les obres arren-quen de la moció que el grup municipal presentà l’any 2008. Malgrat la volun-tat transformadora, però, els progressis-tes ambicionen també que s’hi posi una

Arreglen l’espai de darrera la Creu de Porreres, escenari d’afusellaments

durant la Guerra Civilplaca “amb tots els noms dels homes i les dones que moriren allà i dels porre-rencs que moriren a altres indrets per la mateixa causa, ja que injustament no han pogut tenir mai el seu nom a una tomba pròpia o familiar”, diu el PSM. Aquesta demanda, però, no es durà a terme ja que, a petició de les altres for-macions, els progressistes hagueren de renunciar en aquest punt de l’ordre del dia.

Petra Ramonell Sastre

Llicenciada en Psicología ClínicaFacultat Psicologia Blanquerna. Barcelona

col. B - 2036

Hores concertades

Sa Galla, 38 - Porreres - Tel. 971 16 80 28República Dominicana, 10 - 1r F - Palma - Tel. 971 28 23 45

Mòbil 620 972 251e-mail: [email protected]

El Pla de Vilafranca es podria convertir en un reclam per al turisme ornitològic

Redacció. Vilafranca.Els ornitòlegs calculen

que al Pla de Vilafranca hi podria haver més de 150 espècies d’ocells esteparis que subsisteixen gràcies a aquesta extensió llisa de 1700 hectàrees, única a les Illes. Ara el GOB en vol fer un cens d’aquestes aus i també s’ha proposat un projecte de consolidació de l’activitat agrícola, vital per a la pervivència d’aquests ocells. Manolo Suárez, cap d’ornitologia del GOB, afirma que durant l’estació hivernal s’hi poden veure aloses, fu-ells, molt amants d’aques-tes planures. Per la seva

banda, Miquel Angel Lobo, que s’encarrega de la secció d’educació mediambiental, afirma que el projecte també

consisteix a “donar un valor afegit al producte que conre-en els pagesos, a crear una marca diferenciada per a que

el resultat de la seva feina es vengui a un preu digne d’una vegada per totes”. Fins i tot, la zona podria convertir-se en una destinació atraient per als amants de l’ornito-logia. Aquesta és la primera vegada que el GOB combina en un sol projecte l’agricul-tura i l’ornitologia.


EL PRONÒSTIC DEL MES

Joan Barceló Lluna plena i primavera. Els amena-çadors canvis tèrmics seran la tònica dominant del mes. De nit farà fred i de dia calor. Els matins de març en-cara solen ser freds i s’ha d’esperar al migdia perquè s’escalfi una mica l’ambient. L’arribada del temps ven-tós i sec no sol dur precipitacions massa significatives. La lluna plena de dia 18, a les 19 hores i 11 mi-nuts, ens durà l’esperada primavera, que comença dilluns dia 21 a les 0 hores i 21 minuts de la nit. El temps té reservades petites rareses meteo-rològiques, més que justificades. Els pastors, del març no se’n fien massa i assenyalen que març, marçàs, que de l’ovella en fas pedaç. És dolent tam-bé aquest mes per als ancians i els cavalls vells.

La Jaia Corema. Són apunt d’arribar les aus migratòries, impulsades pels vents càlids de migjorn i xaloc. Si es confirmen tots els pronòstics, no hau-ria de fer massa fred, després de les fredorades tardanes que hem tengut. La Jaia Quaresma s’ha establerta en tot aquest mes i durant la meitat del que ve. L’experiència demostra que

sembrar i collir en determinats perí-odes és millor que en uns altres, ara es poden sembrar llavors de germina-ció lenta. Encara és bon temps per a sembrar ciurons. Diuen els vells pro-nòstics que quan el mes és molt fred el pagès ha d’engrandir el graner i un refrany recorda que any de fred tardà, raïm la vinya no farà.

Gran activitat als horts. És l’hora de sembrar xítxeros d’olor, síndries, meló, cogombres, albergínia, prebes,

alls, mongetes tendres, pastanagues i carabas-sons. Seria convenient adobar la terra en ge-neral, especialment la dels fruiters. S’acabarà la plantació i aturarem la poda. Es pot empel-tar d’estaca, fent una incisió als fruiters més vigorosos. És hora de desmamar els xotets i els porcells i s’han de sanar els porcs no des-tinats a reproducció. Sembrau ràvecs i naps que són espècies de ci-

cle molt curt i trasplantarem les ce-bes. La ceba és molt compatible amb enciams, ràvecs i tomatigueres i és una planta molt fàcil de fer.

El març, marceja. Serà adequat pro-gramar alguna sortida al camp, com a mínim per a cercar espàrecs, que han començat a aparèixer i resulten molt saborosos i apreciats en aquesta època. La llum va guanyant terreny i continuarà, encara, la seva progres-sió. Aquesta mesada és propicia a l’arribada del bon temps i a les pitjors pertorbacions. El pronòstic recomana

plantar o sembrar bleda que podreu collir fins el proper hivern. També és el moment de trasplantar escarola, espinacs i porros. Es pot sembrar ju-livert, maduixes i fonoll. Al jardí po-dem plantar xicarandanes i esqueixos de geranis. Es sembren alfabegueres, fúcsies, clavellers i crisantems. S’en-terren les mudes per a empeltar els magraners. Per la Mare de Déu Encarnada, la darrera gelada. Dia 25, es celebra la festa de la Mare de Déu de març o l’Encarnació, coneguda també com l’Anunciació. Si aquesta jornada re-sulta “tronera” o tempestuosa s’allu-nya la primavera durant quaranta dies. Una cita habitual que no convé oblidar. S’han de protegir els planters i arriben els dies de molts de treballs a les vinyes i als horts. En aquesta època les gallines són molt ponedo-res. També se sap que el gall de març és el millor de l’any i sembla que el seu cant és un bon talismà contra bruixes i esperits malignes. Durant la primavera anirem a tondre les ovelles, perquè no pateixin tanta calor en l’es-tiu. El març és un bon mes de produc-ció lletera.

Març, marcer, al capvespre tot un cavaller

Amb el març arriba la primavera i el canvi d’hora.

L’OBSERVADORDEL PLA DE MALLORCA18 CUINA / MARÇ 11

Menjar ràpid, sa i bo Hiperdimensional EdicionsMargalida Munar Munar

PER MARGALIDA [email protected]

Ametlla+ de Mallorca

MENJAR RÀPID, SA I BO

El passar febrer ens regalà la flo-rida dels ametlers, com cada any, sempre espectacular, sem-

pre testimoni del cicle de la vida i per tant carregada de simbologia positiva. I també el febrer ens dugué la presenta-ció d’aquest nou producte AMETLLA+ DE MALLORCA, preparat amb base d’ametlla i amb múltiples condiments, espècies... fins fer tres gusts diferents segons es vulgui cuinar carn o pasta (preparat 1), peix (preparat 2), postres, trempar ensalades (preparat 3).

Cinc dones han creat l’empresa 3+1 INNOVACIÓ GASTRONÒMICA MA-LLORQUINA, amb una iniciativa que té la mirada en l’amor per Mallorca, el respecte al medi i la voluntat de créixer amb el que la terra ofereix i ajudar a redireccionar una part del turisme cap a possibles rutes dels ametlers i fins i tot d’animar la celebració d’activitats complementàries que promocionin al-hora l’art contemporani.

Coordina l’equip, Gemma Bes Padrós, llicenciada en Nutrició per la Universi-tat King’s College de Londres.

Trobareu el producte a les botigues de la llista que us adjuntam. I podreu comprovar el bon paladar que deixa i la seva adaptabilitat a la vostra cuina.

Cada pot del producte du un petit receptari, per despertar la imaginació i donar algunes idees que ajudin a fami-liaritzar-se amb l’ús.

Avui en coneixereu dues que ens oferiren a la presentació. Sorprenents i dins la línia de la nostra pàgina, per fer una alimentació ràpida, saludable i boníssima. Enhorabona a na Gemma Bes i les altres promotores: Dolça Feli Aymar, Maria del Mar Socias Camacho, Bàrbara Flaquer i Catalina Cañellas.

SUQUET DE RAP 500 g de rap, aigua, 500 g de verdu-

res al gust (pastanaga, espàrecs, colflori,

AMETLLA+LLOCS DE VENDA

CA’S CONILL. C/ Magalla-nes,21 Cala Ratjada

CAN MOYÀ. C/ 31 de Març, 11 Artà

CANISSERIA BONAIRE. C/ Bonaire, 8 Palma

ARTESANIA TEXTIL BUJOSA. C/ Bernat de Santa Eugenia, 53 Santa María del Camí

D’ORÍGEN. Mercat de lÓlivar 123-124 Palma

CAN JAUME ARTESANS PAL-MA. Mercat de lÓlivar 53-58

LA PAJARITA. C/ Sant Nicolau, 2-4 Palma

ESPÈCIES CRESPÍ. Mercat dÍnca, Mercat dÓlivar, Mercat de Santa Catalina, C/ Sindicat

MAGATZEM DE’N MATGÍ. Avda Constitució, 1 Son Servera

FAUSTO IZQUIERDO. Mercat de Santa Catalina 17-18, 73-74

PASTELERIA CAN MOLINAS. C/ Blanquerna, 15 Valldemossa

LA BOTIGA DE LA FRANCES-CA. Avda Joan Miró, 340 Sant Agustí

CA SES CUSSES. Jaume Do-menge, 5 Manacor

espinacs...), un sobre d’AMETLLA+ pre-parat per a peix (2).

Preparam les verdures, tallades a bocins similars i les covem al vapor (els espinacs els incorporam el darrer moment). Mentre, preparam el rap –po-dem servir tallades o daus-. Posam ai-gua a bullir, hi desfeim una part del so-bre amb preparat per a peix, hi posam

el peix i en haver passat cinc minuts hi abocam la resta d’AMETLA+. Abans de fer 10’ tastam el punt de cuit i retiram. Servim amb les verdures.

BOLETES DE BROSSAT250 g de brossat, sucre al gust, un

sobre d’AMETLLA+(preparat 3), galletes i xocolata (opcional)

Mesclam el brossat amb un sobre d’AMETLLA+, feim boletes i les mante-nim en fresc fins el moment de servir-les. Podem oferir-les amb fruita o amb galletes, o també amb xocolata, segons com siguin de llépols els nostres convi-dats.


En total, i durant aquesta legislatura, s’han posat en marxa 754 places a les noves residències de Manacor, Calvià, Inca, Montuïri, Santanyí, Capdepera, Can Picafort, Marratxí, Sant Miquel i Oms a Palma, Santa Rita i Pollença.

Ha augmentat un 19% les places destinades a l’atenció integral de les persones amb discapacitat auditiva

La conselleria d’afers socials ha augmentat un 19 % les places des-tinades a l’atenció integral de les persones amb discapacitat auditiva

•La Conselleria té concer-tades 161 places amb aspas, la qual cosa suposa una inver-sió de 750.000 euros anuals

•ASPAS compta amb centres a Pal-ma, Inca i manacor, i ofereix serveis d’atenció primerenca, de logopèdia, de formació i suport a l’aprenentatge

La consellera d’afers socials, promoció i Immigració, Fina santi-ago, i el president d’aspas mallorca, Jaime Ferrer, han inaugurat avui el nou centre d’aquesta entitat a mana-cor. Les noves instal·lacions atendran devers 65 persones, nins i adults, de manacor i la comarca. és un centre totalment accessible, que millora de manera significativa les instal·lacions i els serveis que en l’actualitat presta l’associació en aquest municipi.

aspas, en els tres centres de

palma, Inca i manacor, presta serveis d’atenció primerenca, logopèdia, formació i suport a l’aprenentatge, atenció social i psicològica, orien-tació i inserció laboral, i atenció a les famílies, per a totes les persones amb dificultats auditives amb in-dependència del grau d’afectació.

La conselleria d’afers socials, promoció i Immigració ha ampliat

aquesta legislatura el nombre de places concertades amb aspas, la qual cosa ha permès augmentar el nombre de persones ateses. en concret, la conselleria ha ampliat el nombre de places concertades un 19 % i ha passat de 135 places concertades a 161. La conselleria destina anualment 749.000 euros a la concertació d’aquestes places. a més, la Conselleria d’Afers Socials va subvencionar amb 57.330 eu-ros el nou local d’atenció integral per a persones amb discapacitat auditiva d’aspas a manacor.

durant l’any 2010, aspas va atendre, en els tres centres, un total de 374 persones amb discapacitat auditiva. en matèria d’atenció a les persones amb discapacitat, la con-selleria d’afers socials, promoció i Immigració ha fet una inversió econòmica important aquesta legislatura, que ha permès augmen-tar l’atenció a aquestes persones.

L’ empresa novaedat pollença (cle-op) ja ha posat en marxa la residència del port de pollença, que ha estat inau-gurada pel president del govern de les Illes balears, Francesc antich. La resi-dència compta amb un total de 120 pla-ces residencials i 30 de centre de dia, de les quals la Conselleria d’Afers Socials té concertades 60 places de la residència per destinar-les a les persones depen-dents. en data d’avui, la conselleria ja ha enviat 55 dependents a la residència.

segons ha afirmat la consellera d’afers socials, Fina santiago, amb aquesta nova residència, ja són 754 les noves places que la conselleria d’afers socials, promoció i Immigració ha po-sat en marxa aquesta legislatura dins el seu compromís de desenvolupament de la Llei de la dependència. aquestes pla-ces es distribueixen a les noves residèn-cies de manacor, calvià, Inca, montuïri, santanyí, capdepera, can picafort, marratxí, sant miquel i oms a palma, santa rita a menorca i, ara, pollença.

està previst que durant aquest mes de febrer es posi en funciona-ment la residència de sant Joan, la qual cosa permetrà al govern comp-tar amb 60 places més per aten-dre persones grans dependents.

A més de les 754 noves places resi-dencials per a persones grans depen-dents que s’han posat en marxa aques-

L’obertura de la residència del Port de Pollença permet al Govern ampliar en 60 les places

destinades a atendre les persones dependentsta legislatura, el govern de les Illes balears, en matèria de dependència, també ha generat 687 noves places per a persones amb discapacitat depen-dents, a centres de dia, centres ocupaci-onals, residències i habitatges tutelats.

a part d’aquestes places, el go-vern de les Illes Balears, a través de la conselleria d’afers socials, promo-ció i Immigració, al llarg d’aquests anys també ha tramitat 83 milions d’euros en ajuts econòmics a les per-sones en matèria de dependència.

pel que fa al foment de l’ocupació, el desenvolupament de la Llei de la dependència a les Illes ha permès crear més de 1.600 nous llocs de feina, tant directes com indirectes.

pla 101 març 2011

Documents