UN

ITAT

DID

ÀCTI

CA -

I

PINAZOLa seua vida i obra

Realització i elaboració:

Pinazo. La seua vida i obra

Grup d’Unitats Didàctiques

Jordi DuràPaz Llombart

Antoni Portilla

Assessorament:José Ignacio Casar

Disseny i maquetació:Ismael Llorens

© 2012

Traducció al valencià:Oficina Municipal d’Ús i Promoció del Valencià

Edició:

3

A manera de presentació

El 31 maig de 1912 és concedida a Ignacio Pi-nazo Camarlench la Medalla d’Honor en l’Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid. Aquesta distin-ció, que li arriba als 63 anys d’edat, va suposar la culminació del reconeixement institucional d’una tra-jectòria artística que estava arribant al final. Pintor vinculat estretament a la seua terra, va rebre també aquest mateix any l’homenatge dels seus conciuta-dans: Godella dedica un carrer, l’antic carrer del Pi, a la seua persona, l’Ajuntament de València canvia el nom de la plaça del Picadero pel de Pintor Pinazo. El pintor moriria el 1916 en la seua casa de Godella.

Aquest 2012 rememorem el centenari de l’efemèride anteriorment ressenyada. Durant el se-gle transcorregut, la figura i l’obra de Pinazo ha anat guanyant presència pública gràcies als estudis re-alitzats sobre la seua obra per experts i també po-pularitat, per la seua presència en les col•leccions museístiques i exposicions temporals realitzades, tot això confirmant l’indubtable valor que ja els seus contemporanis van saber endevinar.

La proposta didàctica present, dirigida fonamen-talment a alumnes de segon cicle d’ESO i batxillerat, pretén ser un canal de comunicació entre el pintor Pinazo i el món escolar. Es tracta de fer visible als ulls dels joves la seua obra artística en les seues diferents manifestacions, per així poder analitzar-la i gaudir-la; apropar-los a la seua biografia, a una època de transformacions polítiques i socials, al seu pensament, a la seua intimitat familiar i paisatgística, a la Godella d’entre segles que ell no va tindre in-convenient a deixar-nos sobre els seus llenços i tau-les, proposar una anàlisi del seu llenguatge pictòric i aprofitar-lo per a la pròpia creació plàstica.

El que pretenem amb aquesta unitat didàctica és que els docents, cadascú amb la programació que estime convenient, acosten els seus alumnes al nos-tre il·lustre pintor. Per tant, aquesta proposta és la manera en què els autors, els docents i alumnes vo-lem fer homenatge a un godellenc que ho mereix.

Grup d’Unitats Didàctiques del Taller d’Història Local de Godella

Any 1912. Descobriment de la làpida del carrer del Pintor Pinazo.

(Fons fotogràfic família Casar-Pinazo)

4

Una primera mirada a l’obra de Pinazo ................................

1. L’ESPANYA DE PINAZO .................................................

2. BIOGRAFIA .....................................................................

3. PERSONALITAT .............................................................

4. TEMES ............................................................................

5. ASPECTES TÈCNICS DE LA SEUA PINTURA ..............

6. OBRES DESTACADES ..................................................

7. GODELLA VISTA PER PINAZO ......................................

8. ACTIVITATS ....................................................................

5

9

11

15

16

17

19

20

21

-

-

-

-

-

-

-

Qüestionari general sobre la seua obra ..................

Vida (biografia) .......................................................

Conéixer Pinazo des dels seus pensaments...........

Juguem a ser Pinazo? ............................................

Reconéixer llocs de Godella ...................................

Elements configuradors de la forma: el color .........

Visita a la Casa Museu Pinazo ..............................

21

24

26

27

28

29

30

CONTINGUTS

5

Ignacio Pinazo Camarlench va nài-xer a València el 1849 i va morir a Godella el 1916. És un dels màxims representants de la pintura de finals del s. XIX i principis del s. XX.

Els seus dibuixos, xicotets formats i teles són magnífics. Vegem-ne alguns ...

• ElreiJaumeI,moribund,lliurantlaseuaespasaal’infantenPere...: fixa’t en el detall amb què estan dibuixades les malles, el fons, els teixits, les mans. És perfecte!

El rei Jaume I, moribund, lliurant la seua espasa a l’infant en Pere -1881-(Oli sobre llenç 150x200 cm)

• Observa en aquesta altra imatge com domina el color i l’efecte de la llum:

El Molí de GodellaEmparrat i creu -1895-

(Oli sobre llenç 49,5x63 cm)

Una primera miradaa l’obra de Pinazo

6

• Un retrat. Sens dubte, la seua admiració per Velázquez és evident, el seu genial mestre s’haguera sentit orgullós d’aquesta obra ...

• Ací el protagonista és el poble, els seus veïns, la seua gent... en un moment de festa.

Retrat de José M. Mellado Chapa -1896-(Oli sobre llenç 80x61 cm)

Godella: Focs davant l’església(Oli sobre llenç 45x28 cm)

• Ara mira Elguardavia. Transmet naturalitat i im-pacta per la força del dibuix, del color i de la llum ...

El guardavia -1877-(Oli sobre llenç 100x72 cm)

• Observa ara les diferències amb aquest altre re-trat del rei Alfons XIII, fet per encàrrec...

Alfons XIII -1901-(Oli sobre llenç 255x146 cm)

7

• Qualsevol tema i suport és bo per reflectir-ho en la seua obra. Un carrer de Godella:

Carrer de Godella -1890-(Oli sobre taula 14x21,5 cm)

• Reconeixes aquest paisatge? En ell ens demos-tra l’ús de la seua pinzellada lliure i espontània ...

Ermita de Godella -1883-(Oli sobre llenç 30x58 cm)

• En altres ocasions la seua pintura té tints “èpics” que ens recorden el passat gloriós i la història. I a Ve-lázquez...

Desembarcament de Francesc I al port de València -1876-(Oli sobre llenç 152x200 cm)

8

• També en els seus dibuixos el traç és segur i molt simple:

Ignacito -1883-(Carbó. Paper blanc 29,5x26,2 cm)

• Veiem en els seus dibuixos l’evolució des del realisme a l’expressionisme i gairebé a l’abstracció. Aquest autoretrat va ser realitzat deu mesos abans de morir, cosa que potser ell ja pressentia.

Autoretrat -1916-(Llapis sípia. Paper blanc 21,4x14,8 cm)

9

L’Espanya de Pinazo1

Ignacio Pinazo Camarlench viu a la 2a meitat del s. XIX i principis del s. XX.

Els 67 anys de la seua vida, actius fins al moment mateix de la seua mort, van abastar un ampli espai de la història espanyola, època molt important i transcendent en si mateixa i per les seues posteriors conseqüències.

En aquest temps es produeix la caiguda de dos monarques, Isabel II i Amadeu de Savoia, la proclamació de la Primera República, el regnat d’Alfons XII, la regència de Maria Cristina i el regnat d’Alfons XIII.

Espanya pateix guerres civils, carlines i també colonials: Marroc, Cuba, Filipines, el “desas-tre” del 1898 enfront dels Estats Units i amb això la pèrdua de les últimes colònies.

Pinazo va ser un artista compromés amb el seu temps i mai va ser neutral, ni va romandre indiferent a res del que passava al seu voltant.

“Quan comprendrem Espanya no quedarà res d’Espanya”

Davant l’Europa del moment, democràtica, moderna i progressista, Ignacio Pinazo va haver d’acomodar-se, en moltes ocasions, a les exigències d’unes institucions oficials d’una Espanya conservadora i tradicional, però mai va deixar de plasmar, i en certa manera denunciar, l’estat de l’altra Espanya, la del poble pla, la del treball, la senzillesa i la misèria. Així ens presenta les dues Espanyes que no tardarien a enfrontar-se.

També en les arts plàstiques se succeeixen diversos corrents i estils: Romanticisme, realis-me, historicisme i academicisme, impressionisme, Modernisme i l’inici dels “ismes” del s. XX.

Romanticisme Realisme Historicisme

Costumisme

Academicisme

Impresionisme

PINAZO “Ismes” s. XX

Llum InstantaneïtatEsbossament

Captació de la ideaLuminisme Color

Aportació

10

Pinazo absorbeix les influències de la seua època i les interpreta sintèticament, però no se’l pot identificar amb cap, la seua obra és molt difícil d’enquadrar.

“A Roma i després a València, Pina-zo alterna la pintura a l’aire lliure amb els estudis de figures i composicions d’interior, i sobretot retrats, grans retrats en què bolca tot el seu poder de pene-tració psicològica. L’obra de Pinazo no seguix una direcció única, les tècniques són diverses i superposades”. (J. Pérez Rojas).

La seua gran aportació serà la captació de l’immediat, de l’instant; Pinazo és un “caçador” d’idees, intuïtiu, impulsiu i espontani i així es converteix en precursor de la pintura moderna a la vegada que es va allunyant dels mètodes tradicionals de la pintura.

“Pinazo serà, a la manera dels romàn-tics, un artista total que anirà convertint el teixit de la seua obra (pensament, es-crits, dibuixos i pintures) en un lent es-devenir cap a un món cada vegada més subjectiu, emotiu i, per tant, abstracte”. (J.R. Escrivá Monzó).

Estació -1896-(Oli)

11

Biografia2

1833 ESPANYA

VALÈNCIA

CRONOLOGIARegnat d’Isabel II (1833-1868).

Regència de Maria Cristina (1833-1840).

Regència d’Espartero (1841-1843).

Dècada Moderada (1843-1854).

1844

1847

Inici de les obres de conducció de les aigües potables.

Primer enllumenat públic de gas.

S’inicia l’expansió agrícola basada en la introducció del guano com a adob i el taronger com a cultiu.

1849Naix a València, l’11 de gener, al carrer de Morvedre (actual carrer de Sagunt), en una família d’humils artesans que regenten un petit comerç. És el segon de cinc germans.

1854Bienni Progressista (1854-1856).

Agost: epidèmia de còlera, 4.000 morts.

Mor la seua mare víctima del còlera o del part del seu cinqué fill, cosa que l’obliga a exercir treballs com els d’argenter, aprenent de daurador o pintor de cements de ceràmica.

1857

1858

1862

A causa del fet que son pare cau malalt, s’ha de fer càrrec de l’elaboració del pa en el negoci familiar. És en aquest moment que comença a demostrar el seu interés pel dibuix i, posteriorment, busca una feina que puga compaginar amb la formació artística. Treballa de barreter.

Primers dibuixos signats per ell que es conserven. Treballa en un forn.

1864 Primeres classes nocturnes gratuïtes de Dibuix del Natural i Colorit i Composició a l’Acadèmia de Sant Carles, impartides per José Fernández Olmos.

VALÈNCIA

1852 Primera línia ferroviària, València- el Grau.VALÈNCIA

ESPANYA

VALÈNCIA

1856Segon Període Moderat (1856-1868).ESPANYA

Establert el telègraf elèctric amb Madrid.VALÈNCIA

1859Connexió ferroviària amb Madrid.

Inicia la seua formació amb el mestre Martí Colom.

VALÈNCIA

12

Moren el pare i la madrastra en una nova epidèmia de còlera.

Els seus germans i ell es veuen obligats a tancar el negoci familiar i són acollits pel seu avi patern, l’espardenyer del barri.

Realitza, els diumenges, els seus primers treballs pictòrics (apunts, retrats).

Inici de l’enderroc de les muralles.

1865

VALÈNCIA

Es reafirma com a pintor guanyant el segon accèssit en la classe de Dibuix del Natural i el primer accèssit de Colorit i Composició de l’Acadèmia de Sant Carles.1869

Regnat d’Amadeu de Savoia (1870-1873).ESPANYA

1870 Pinta el seu primer quadre de gran format destinat a l’església de Santa Mònica de València. El rector no l’accepta a causa del seu realisme.

Abandona l’ofici de barreter per dedicar-se exclusivament a la pintura.

1871

Guanya la medalla de plata per uns estudis que presenta a l’Exposició de la So-cietat d’Amics del País de València.

Es presenta, per primera vegada, a l’Exposició Nacional de Madrid amb tres qua-dres i no té gaire èxit.

1872

ESPANYA 3a guerra Carlina que afecta la comarca de l’Horta de València (1872-1876).

1876

Es presenta, per segona vegada, a les oposicions de la Diputació de València per a ocupar una plaça de pensionat a Roma. Guanya el primer premi amb l’obra DesembarcamentdeFrancescIalportdeValència.

Es casa amb Teresa Martínez. Se’n va a viure a Roma. Allà pren contacte amb les pintures del Renaixement, fonamentalment amb l’obra de Hans Holbein, al qual admira, i amb els macchiaoli.

1877 Envia des de Roma les seues primeres obres de pensionat, Elguardavies, entre altres.

1879

Guanya el Diploma de Medalla d’Or de l’Ajuntament de València per l’obra LesfillesdelCidalaroureda, obra de pensionat remesa aquest any.

Naix el seu primer fill, José Pinazo Martínez, que serà pintor.

1880Envia des de Roma el quadre titulat ElreienJaumeI,moribund,lliurantlaseuaespasaal’infantenPere, últim lliurament a la Diputació de València com a pen-sionat. Torna de Roma a finals d’aquest any.

Es presenta, per primera vegada, a les oposicions de la Diputació de València per a ocupar una plaça de pensionat a Roma. No guanya la plaça.

Inicia un viatge a Barcelona que el portarà, per primera vegada, a Roma, on ro-mandrà set mesos i coneixerà el pintor català Fortuny.

Es presenta amb el quadre abans esmentat a l’Exposició Regional de Barcelona. L’obra és premiada i adquirida per l’Ajuntament de la ciutat.

1873Primera República (1873-1874).ESPANYA

1875 ESPANYA Restauració monàrquica. Alfons XII, rei d’Espanya (1875-1885).

1881Resideix a la plaça de Cisneros de València.

Obté la segona medalla en l’Exposició Nacional a Madrid amb una versió més gran del quadre anterior.

13

1885

ESPANYA Regència de Maria Cristina (1885-1902).

Última epidèmia de còlera a València que causa prop de 5.000 morts entre els mesos de juny i juliol.VALÈNCIA

Després de pintar LaProcessódelCorpus i diversos paisatges amb la ciutat de València nevada, i a causa del fet que en aquesta ciutat s’havia declarat una epi-dèmia de còlera, va a viure a la masia de Jaumandreu (Godella).

Primeres obres datades a Godella: els retrats de la família Jaumandreu i el seu soci Augusto Comas.

Una vegada que l’epidèmia ha remés, torna a València.

1886 S’inicia la producció d’electricitat per a l’enllumenat.VALÈNCIA

1887 Compra la casa del carrer del Pi de Godella per, potser, passar-hi els estius.

1888 Comunicació per ferrocarril de via estreta amb València.GODELLA

1889La seua pintura obté reconeixements i li arriben encàrrecs diversos. Decora la cerveseria El León de Oro de València, propietat de la família Pampló, amb quatre llenços apaïsats de gran format.

1895 Obté la segona medalla en l’Exposició Nacional de Madrid amb un retrat del coro-nel de cavalleria en Nicanor Picó.

1896És nomenat acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de Va-lència. Llegeix el seu discurs d’ingrés amb el títol: “De la ignorància en l’art”, que es publicarà el 1915.

1897 Obté la primera medalla en l’Exposició Nacional de Madrid amb un retrat del co-merciant José María Mellado Chapa.

1899

Obté una altra vegada la primera medalla en l’Exposició Nacional de Madrid amb el retrat d’adolescència Lliçódememòria, últim retrat d’un fill seu. Els retratà pro-fusament durant la infantesa i l’adolescència.

Li encarreguen pintar un retrat d’Alfons XIII per a la Capitania Militar de València.

1900Treballa en la decoració del sostre del saló de ball del Palau Fontanals, avui seu de la Mesa de Portaveus de les Corts Valencianes, així com en habitatges urbans de la burgesia valenciana.

1902 ESPANYA Alfons XIII, rei d’Espanya (1902-1931).

El 10 de febrer és nomenat acadèmic corresponent de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando.

L’1 de desembre és designat professor auxiliar numerari de Dibuix Artístic de l’Escola Superior d’Arts i Indústries de Madrid.

Pinta a Francisco Romero Robledo, president del Congrés dels Diputats.

Pateix una malaltia dels pulmons, la bronquitis, que s’agreuja aquest any.

1903

1883

Naix, el 30 d’abril, el seu segon fill, Ignacio Pinazo Martínez, que serà escultor i residirà a Godella.

És nomenat president de la Secció de Belles Arts de l’Ateneu Mercantil de Valèn-cia.

1884 És nomenat professor substitut de Colorit de l’Acadèmia de Sant Carles.

14

Guanya la Medalla d’Honor en l’Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid.

Rep diverses mostres de reconeixement, entre les quals, la retolació d’un carrer a Godella amb el seu nom.

L’Ajuntament de València li dedica el nom d’una plaça, l’antiga del Picadero.

És nomenat soci d’honor del Cercle de Belles Arts de València.

1912

1913 Últimes obres pictòriques datades. La seua malaltia s’agreuja i provoca crisis as-màtiques.

1914 EUROPA Primera Guerra Mundial. Espanya neutral (1914-1918).

1915El seu fill José obté la primera medalla en l’Exposició Nacional de Belles Arts amb el quadre Floreal i el seu fill Ignacio obté la segona medalla en l’esmentada expo-sició amb l’escultura Elsaque.

1916 Mor, el 18 d’octubre, a la seua casa de Godella. Tota la premsa es fa ressò d’aquesta notícia.

Retrat de la senyora Teresa Martínez, dona del pintor -1872-(Oli sobre llenç 63,2x48,5 cm)

1909 El 22 de desembre guanya el Diploma d’Honor i la Medalla d’Or en l’Exposició Regional de València amb l’obra sobre el rei Jaume I i Lliçódememòria.

1910 El 31 d’octubre guanya el Diploma d’Honor i la Medalla d’Or en l’Exposició Nacio-nal de València amb les obres Capdexiquet, PietatiRetrat.

15

Personalitat3

Pinazo va ser home i artista independent, d’esperit rebel i crític amb els convencionalismes del seu en-torn i amb si mateix. Per ser un “incòmode” que pen-sava i treballava al seu aire, mai li va interessar enri-quir-se.

Va tenir l’oportunitat d’accedir a l’art exhibit en els museus (els que va poder veure a Roma, Venècia, Nàpols, València, Madrid...) i de participar en l’activitat artística del seu temps, des d’una perspectiva crítica entre el passat i el present, sempre a la recerca de la seua veritat.

Va ser gairebé un autodidacte, inconformista i in-comprés en el seu temps... “no es casava amb nin-gú”.

Des de la seua solitud contemplava el món me-ditant i pintant, tractant de representar l’ànima dels fets i buscant parar el temps en favor del que és fo-namental.

Pel seu origen popular es va identificar totalment amb el poble al qual pertanyia, la seua estimada i senzilla Godella.

Era un obrer i va seguir sent-ho fins que va morir. De mundà i oportunista no va tenir res. Va ser només pintor, sense més activitat que la seua pintura, gran pintor valencià, però molt més com a iniciador de nous camins que va plantejar des de la realitat immediata intentant captar l’essència de les coses.

Va conéixer bé i va admirar la pintura de Velázquez i Goya.

Va ser un pintor de gran potència estètica, antiacademicista, molt imaginatiu, atrevit i valent en la visió dels temes, que va tractar sempre de forma lliure i independent.

Taula

16

Temes4

Al llarg de 45 anys d’intensa activitat artística, Pinazo va realitzar una gran quantitat de quadres de temàtica molt variada, quasi sempre relacionada amb el seu entorn so-ciocultural.

El contingut de la seua extensíssima obra ha quedat recollit en l’inventari –del que hi havia a sa casa en morir la seua dona– realitzat el 1919: 729 llenços, 674 taules, 54 aquarel·les i 117 àlbums de dibuix.

Va tenir especial interés pels autoretrats i els paisatges juntament amb els retrats tan individuals, en què demostra un especial afecte pels xiquets (són magistrals els retrats dels seus fills), com col·lectius.

Sorolla deia d’ell que sempre viatjava amb el seu qua-dern d’apunts, en què reflectia amb els seus esbossos, l’ambient dels carrers valencians: mercat, platges, festes, esglésies... i sobretot, allò que veia al seu poble, Godella.

També cal destacar les seues pintures històriques, realitzades durant la seua estada a Itàlia. Aquesta és una pintura “oficial” i acadèmica.

De menor rellevància és la seua pintura religiosa, encara que cal diferenciar-hi els temes en què mostra una visió popular del tema religiós, que pot considerar com un homenatge al poble al qual pertany.

En els nus i en la pintura decorativa demostra el seu domini de la línia i del dibuix.

I, finalment, els dibuixos; hi reafirma la seua personalitat i ens mostra els seus amics, veïns de Godella, les festes, els paisatges, la família, ell mateix... Són obres espontànies, immedia-tes, preses directament del natural, representació de la realitat percebuda.

Retrat de José Pinazo (fill) Retrat d’Ignacio Pinazo (fill)

17

Aspectes tècnics de la seua pintura5

El meu carrer. Godella(Oli sobre llenç 39,5x53,5 cm)

Alguns historiadors de l’art han considerat que hi ha dos perfils artístics en Pinazo: un el des-criu com a autor de pintura realista, més acadèmic i convencional que podria identificar-se amb les seues pintures d’història i retrats, l’altre el presenta com un artista modern i avantguardista, autor d’una pintura més esbossada, basada en la primacia de la taca lliure i antiacadèmica, que és la que ens revela al veritable artista, i a través de la qual s’aproxima al gust contemporani.

En la seua extensa obra destaquen les tècniques següents:

- Els dibuixos fets amb grafit, carbó o sanguina.

- Aquarel·les.

- Olis.

Els suports: taules, tela, cartró, paper...

Ignacio Pinazo té un “llenguatge” pictòric propi, amb el qual expressa i experimenta en tots

els camps. Remarquem algunes de les característiques que defineixen la seua obra:

• És el pintor de l’instant, de la immediatesa, per això la seua pintura és esbossada conscientment i expressa moviment i vida.

• És pintura intuïtiva, impulsiva i espontània, Pinazo actua com un “caçador d’idees”, capturant el que observa.

• La llum i l’espai són els elements des dels quals Pinazo analitza la realitat del seu entorn; forma, dibuix i color són considerats per ell com a instruments de l’ofici.

• Considera la llum com a creadora del color i aquest, de la forma.

• De vegades treballa directament sobre la taula, sense preparar, deixant entreveure la textura del suport, treballant el color a base de capes transparents de pintura molt diluïda amb oli.

18

“…La seua obra és tan dinàmi-ca que ens imaginem Pinazo co-rrent ràpidament la seua mà abans que desapareguen les imatges que l’impressionen”. (F. Garín Llom-bart).

“…Pinazo no va ser un pintor eclèctic, sinó compromés, sempre va intentar captar, exactament, el que l’ull percebia, és a dir, taques acolorides de llum i ombra, i va do-nar prioritat al present, a allò ins-tantani, a la realitat…” (Pura Beni-to).

Després de missa -1895-(Oli sobre llenç 28x45 cm)

• La mida de l’obra deixa de tindre importància, igual que la realització i l’acabat final, un cop copsat l’instant.

• L’enorme capacitat de síntesi; redueix al màxim el que és accessori en nom del que és fonamental, l’essència.

• En els seus dibuixos mostra un gran domini de la línia i del traç, mitjançant els quals combina la naturalesa de les coses amb l’expressió ràpida de la percepció immedia-ta.

• La seua pinzellada és solta i alegre, aplicada a base de taques de color amb una execució ràpida que provoca un aspecte esbossat, com inacabat.

• Trenca amb la jerarquia de les arts relativitzant el valor del format i de les tècniques.

• Encara que en les seues pintures de tema històric usa els mètodes tradicionals (traços clars i definits), és predecessor de la pintura moderna.

19

Obres destacades6

Olis

• Autoretrat 1872

• Pintant 1874

• DesembarcamentdeFrancescIalportdeValència 1876

• Elguardavies 1877

• Jocsícars 1877

• RetratdePepito 1880

• ElreiJaumeI,moribund,lliurantlaseuaespasaal’infant...1881

• Pujadaal’ermitadeGodella 1883

• RetratdeMªJaumandreu 1885

• Bacusxiquet 1888

• EixidademissaaGodella 1890

• Autoretratambbarret 1895

• Estació 1896

• RetratdeJoséMªMellado 1896

• Lliçódememòria 1898

• Autoretrat 1899

• AlfonsXIIIcadet 1901

• RetratdelaseuanetaM.Teresa 1911

• CreudelmolídeGodella ------

Dibuixos

• DesembarcamentdeFrancescIalportdeValència 1876

• Pepitodormit 1883

• Elgranerer ------

• Palmeres,canyesibaladres 1905

• ElsecretarideGodella 1912

20

Godella vista per Pinazo:7

en els seus olis:

• Camídelcementeri 1883

• Pujadaal’ermita 1883

• Pirotècnia ------

• Emparratillauradora 1885

• ProcessódelCorpusaGodella 1888

• EixidademissaaGodella 1890

• CarrerdeGodella 1890

• Lafesta 1890

• Clavariesses ------

• Emparraticreu 1895

• Lacreudelmolí ------

• Tracaimascletà 1895

• Pujadaal’ermita 1896

• PaisatgedeGodella 1912

• Festa:focsdavantl’església ------

• Carrer ------

• Elcatxirulo ------

en els últims anys de la seua vida, Pinazo dibuixa els seus veïns:

• ElsecretarideGodella 1912

• Joanaassegudaambmantóportantunciri 1912

• Clavariessa 1912

• MariadeManolo.Elsdosxiquets 1912

• ElcecdeGodella 1912

• Llauradord’esquena 1913

• Tractants 1914

• Llauradorsicavalleria.Jocdepilota 1914

• Fentcalça 1915

• Elgranerer ------

21

ActivitatsQüestionari general sobre l’obra de Pinazo

Els quadres poden comunicar moltes coses a qui els “interroga” i sap “llegir” en ells. Estan sempre lligats a la vida, als problemes, a la manera de pensar del temps i l’espai en què va viure l’artista, i no es comprenen si no es relacionen amb tot això.

Plantegem-nos, doncs, algunes preguntes que ens acosten més al coneixement de Pinazo i la seua obra.

Al llarg de la seua vida, Pînazo va ser coetani de diversos reis i va pintar-ne algun:

• Quin rei va pintar?

• Per quin motiu ho va fer?

Pinazo va sentir especial afecte per Godella:

• Quin sentit tenen els temes populars en les seues pintures?

• És una visió realista, crítica, subjectiva…?

• Quins temes et pareix que haguera pintat avui Pinazo?

Quins elements pictòrics et semblen més importants en l’obra de Pinazo?:

• El dibuix:

• El tipus de pinzellada: suau, agressiva, desfeta:

• El colorit viu:

• Els tons apagats:

• El moviment:

• Les formes esbossades:

En l’obra de Pinazo, trobem nombrosos temes, fins i tot enfocaments diferents, per a un mateix tema. A quins et sembla que va dedicar-ne més atenció? Numera’ls:

costumistes

de crítica social

retratsd’històriareligiosos

guerramitològicspaisatges

8

22

Pinazo va pintar molts retrats, tractats amb franquesa i sinceritat. Va saber ser tendre i entranyable amb els xiquets, amistós amb els amics i crític en alguns retrats d’encàrrec. Com et sembla que va pintar...:

• el rei Alfons XIII?

• els seus fills Pepito i Ignacito?

• la seua esposa Mª Teresa?

• el seu benefactor Jaumandreu?

També va realitzar diversos autoretrats:

• Hi ha diferències entre ells?

• Quins diferents moments de la vida del pintor reflecteixen?

• Et sembla veure la influència d’algun pintor anterior a ell?

Tria l’obra que més t’haja agradat:

• Fes un esquema senzill del quadre:

• Identifica i relata el tema:

• Descriu l’ambient. Quins colors hi predominen?

23

• La llum. D’on prové?

• La composició. És ordenada, confusa i/o geomètrica?

• Identifica la figura o les figures més importants i les secundàries

• Valora la importància o no del dibuix

• Què penses d’aquesta obra?

Tria les dues obres que més t’hagen agradat i les dues que menys. Raona la teua elecció.

24

La seua vida (biografia)

La vida d’Ignacio Pinazo Camarlench es va desenvolupar durant la segona meitat del segle XIX i princi-pis del XX. Aquest va ser un període de transformacions polítiques, econòmiques i socials importants que encara podem considerar, en molts aspectes, com a fundacionals en relació amb el món del segle XXI. Els avançaments en les comunicacions, la industrialització, el desenvolupament urbanístic, etc. van modelar progressivament una societat que trencava definitivament amb l’antic règim basat en la societat estamental marcada per l’aristocràcia i en la supremacia de la terra com a font de riquesa. Ara el progrés, en tots els aspectes de la vida, serà el propòsit que impulsarà els esperits més emprenedors.

Et proposem que redactes una breu biografia d’Ignacio Pinazo usant dades que, en l’anterior cronologia, pots trobar. Abans d’escriure el relat de la vida de Pinazo emplena la taula següent seleccionant les dades que consideres més significatives. Hauràs de considerar tant esdeveniments propis de Pinazo com altres que van contribuir a definir el món en el qual va viure.

Any Biografia Esdeveniments

Origen familiar i naixement:

Infància, joventut, formació com a pintor:

Inici de la seua trajectòria pictòrica:

Consagració i reconeixements:

Pinazo a Godella:

25

BIOGRAFIA

26

Conéixer Pinazo des dels seus pensaments

És interessant recordar el que, en el seu discurs d’ingrés a l’Academia de San Fernando, va escriure Sorolla sobre Pinazo: “Pinazo va ser un filòsof que basava els seus raonaments en l’observació constant de la naturalesa”.

Ara, analitza una selecció dels molts pensaments i reflexions que va deixar escrits Pinazo al llarg de la seua vida; llegeix-los amb deteniment i redacta les teues conclusions sobre la seua persona, la seua consideració de l’art i de l’artista i la seua visió del temps que li va tocar viure.

• “Qui sap si jo, a la meua manera, sóc home de lluita, els mims m’han perdut, no sé pintar més que quan ningú es recorda de mi. Amb elogis sóc mal pintor; per pintar he de tenir disgust, gens d’alegria. La idea de glòria m’avorreix”.

• “Les millors coses les dic quan parle d’art amb el femater, i crec que m’entén millor que els perfectes”.

• “Quan comprendrem Espanya no quedarà res d’Espanya”.

• “A força de lleis, hi ha llei però no justícia; què importa la llibertat si no hi ha justícia. Fora el que parla de llibertat i visca i renasca la justícia a la terra”.

• “Els grans lladres ixen de les grans poblacions i vesteixen uniformes, ocupen alts llocs i els guarda la guàrdia”.

• “L’Art no és perfecte, és bell. No cap la perfecció en l’exactitud, en el que batega, en el que només se sent i es busca comprendre ho veure-ho. És fugaç la llum sobre els objectes i la descomposició dels colors... Pot l’artista traure aspectes desconeguts però en res subjectes a pautes. Les mateixes belleses són segons la manera de sentir de cada artista que posseeix aquesta sublimitat”.

• “Les coses no s’han d’acabar. S’han de deixar segons la saviesa de cada un. Cal perseguir, fins a trobar, el màxim possible de bellesa”.

• “Els que creuen que l’aire lliure és més difícil, no saben el que parlen; a tot arreu hi ha aire, i la llum és el que es pinta. Hui l’Art ha de ser el tema de la llum. Ahir era el de la forma, de la línia”.

• “Hui, els pintors tenen moltes pretensions perquè pinten a l’aire lliure, sense pensar que Goya i Ve-lázquez ho van fer millor tot”.

• “Ells [els pintors], amb les seues magnífiques obres a l’oli, gravats, sostres al fresc, decoració, tot; nosaltres senyorets, pintant quadrets”.

• “Som informadors gràfics i busquem amb els colors la llum, i en la forma, l’ànima, allò intern. Som complementaris del poeta i el literat”.

27

Juguem a ser Pinazo? Tractem de captar l’instant...

• Esbossa en un minut algú o alguna cosa que tingues a prop, així valoraràs l’habilitat de sintetitzar una forma o un objecte amb simples traços.

• Compara el teu esbós amb un que tries sobre un tema semblant de Pinazo.

28

Reconéixer espais de Godella

• Identifica un espai de Godella en l’obra de Pinazo: plaça, carrer, església…

• Fes-ne una fotografia amb el mateix enquadrament.

• Explica les diferències que observes en elles.

29

Elements configuradors de la forma: el color

OBJECTIUS

Comprendre, mitjançant l’anàlisi de l’obra de Pinazo, conceptes bàsics de la pintura, com la generació de volum, utilitzant les seues obres com a referent.

Aprendre a planificar individualment les fases de realització de l’obra: maneig dels materials i elecció del lloc de treball, fases de la construcció de la imatge fins a la consecució de l’exercici.

Conéixer i valorar l’obra d’un artista valencià, com a part del nostre patrimoni, contribuint-ne a la defensa i conservació i com a base del desenvolupament de l’art posterior.

CONTINGUTS

• Interpretació plàstica d’obres d’art.

• Interés per la representació objectiva de la forma.

• Estudi dels elements bàsics que intervenen en la composició pictòrica a través de l’anàlisi de l’obra de Pinazo: format, esquemes compositius, forma i fons, moviment, ritme i influència de la llum.

• Aprofundiment en l’exploració del color per mitjà de diferents tècniques i procediments.

• Constància en els treballs i en el reconeixement de la importància del procés de creació en una obra plàstica.

ACTIVITATS

• Activitat: emprimació adequada del nostre suport (cartró).

• Exercici: donada una part d’una obra de Pinazo, reproduiu de la manera més aproximada possi-ble les “taques de color”, sense tindre un referent del “tot” que estem generant i obligant-nos així a aprendre a observar.

• Tècnica: pintura a l’aigua sobre cartró, format DIN A4.

• Activitat en grup: poseu en comú els exercicis formant un tot en què s’aprecie el volum per mitjà de la taca de color.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

• Maneig dels materials i instruments de la tècnica acrílica.

• Habilitat en la transcripció del dibuix i del color, l’original al seu exercici.

• Planificació, ordre i netedat a l’hora de treballar i en la presentació.

Activitat elaborada per Estefanía Pareja

30

La Casa Museu Pinazo és un d’aqueixos llocs on l’estat de conservació permet que el visitant s’acoste a una altra dimensió temporal i, envoltat per quadres, escultures, uten-silis, mobiliari, llibres i objectes varis, puga contemplar, en l’ambient més propici, l’obra dels artistes que allí van viure: Ignacio Pinazo Camarlench (1849-1916) i els seus fills, el pintor José Pinazo Martínez (1879-1933) i l’escultor Igna-cio Pinazo Martínez (1883-1970). Van ser el patriarca de la saga, Pinazo Camarlench i la seua esposa Teresa Martínez, els qui van adquirir la casa a l’octubre de 1887. El pintor, que ja coneixia Godella (pel que sembla a instàncies d’Antonio Marco, un dels seus alumnes de Sant Carles) i que fins i tot havia pintat en ella, va convertir el lloc en estudi i residèn-cia de descans després d’afegir, pel límit sud al desembre del mateix any, una superfície de 120 metres quadrats de “muntanya blanca”, sobre la qual construiria el seu estudi, envoltat d’un petit jardí.

Pinazo Camarlench va posar especial zel a preservar un important segment de la seua producció que comprén no poques obres mestres (RetratdeTeresa, Paisatgeambbarques.Venècia, 1881; NeusobreValència, 1885; Xiquetaamb flors, 1887;...) i pot admirar-se avui en aquest atrac-tiu santuari. A més, la Casa Museu, alberga una nodrida col·lecció de dibuixos, anotacions, cartes, escrits, fotogra-fies, publicacions periòdiques i llibres que obliguen a histo-riadors i estudiosos a peregrinar a Godella a la recerca d’una documentació que únicament ací pot consultar-se.

Però no s’oblide que la Casa Museu Pinazo custodia també fons paral·lels dels fills del patriarca. El pintor José Pinazo Martínez, el major, va abandonar prompte la llar fa-miliar i, per tant, són molt més reduïts els exemples del seu art que poden mostrar-se. Si Pinazo Camarlench va ser un dels pintors més importants de l’últim terç del XIX i del pe-ríode d’entresegles valencià i espanyol, que cal situar en els començaments de la modernitat, José Pinazo és, igual que ocorre amb el seu germà, una figura per descobrir, un dels primers a sumar-se als nous realismes i allunyar-se del món finisecular.

Al contrari que José, Ignacio Pinazo Martínez va fixar el seu domicili en la casa de Godella, per aquest motiu els ma-terials conservats són abundants. Admirador de Canova i influït per Julio Antonio, va abordar amb encert naturalista la descripció de tipus populars en una sèrie d’obres que sem-blen tenir el seu equivalent en certes pintures del seu germà; tot i que el classicisme d’Ignacio Pinazo Martínez apareix impregnat, a voltes, per connotacions art déco. D’entre les peces que guarda la Casa Museu cal destacar FlordeVa-lència, Xiquetadelsglobus, Palomade l’Horta i els retrats del seu pare que, al costat dels seus dibuixos, fotografies, documents, escrits, conferències i anotacions docents, com-pleten un llegat formidable posat per desig de la família al servei dels investigadors i del públic interessat.

Visita a la Casa Museu Pinazo

CASA MUSEU PINAZO

C/ del Pintor Pinazo, 3146110 Godella - València

Correu-e: casarpinazo@gmail.com

Visites concertades.